Història Selectivitat INDEX 1. La restauració .................................................................................. ................................................................................................................... ................................. 3 a. Funcionament dels sistema de torns dinàstics ................................................... ................................................... 3 b. Partits de la oposició ........................................................................................... ........................................................................................... 3 c. Catalanisme polític durant la restauració ........................................................... 4 i. La consolidació del catalanisme.. .......................................................... .4 d. Economia durant la restauració.. ....................................................................... ....................................................................... .5 i. Demografia................................................. Demografia............................................................................................. ............................................ 5 ii. Economia agrària a Espanya sXIX... ....................................................... .5 iii. La primera industrialització......................................................... industrialització.................................................................. ......... ..6 iv. El ferrocarril..... ..................................................................................... .6 v. Altres industries.. .................................................................................. .................................................................................. .6 vi. Obrerisme i proletariat sXIX.. ................................................................. 7 2. Segona part de la restauració... ....................................................................................... 7 a. Catalanisme... ........................................................................................... ...................................................................................................... ........... 8 b. Partits a la oposició.. .......................................................................................... .......................................................................................... .8 c. La setmana tràgica.. ........................................................................................... ........................................................................................... .9 d. La Mancomunitat de Catalunya... ....................................................................... ....................................................................... 9 e. La crisis del 1917... .............................................................................................. .............................................................................................. 9 f. La guerra del Marroc.. ................................................................... ...................................................................................... ................... .10 g. El cop d’estat ..... ............................................................................................... ............................................................................................... 1 0 h. La dictadura de Primo de Rivera..... .................................................................. .................................................................. 11 3. La 2a República.. ...................................................................................................... ............................................................................................................ ...... 12 a. Els partits de la segona república ............................................................. ...................................................................... ......... 13 b. La 2n República (el bienni reformista)... ........................................................... ........................................................... 13 i. L’estatut de Catalunya ......................................................................... Catalunya ......................................................................... 13 ii. Partits a Catalunya .............................................................................. .............................................................................. .14 c. La crisis del reformisme .................................................................................... .................................................................................... 15 i. Evolució política a Catalunya ............................................................... ............................................................... 15 ii. Els fets de l’octubre del 1934 a Catalunya ..................................... Catalunya ........................................... ...... 16 d. Les eleccions de 1936 i el govern del front popular ......................................... 16 4. La guerra civil c ivil ................................................................................................................. ................................................................................................................. 17 a. L’esclat del conflicte conflicte .......................................................................................... ......................................................................................... 1 7 b. Zona republicana................................................................ ............................................................................................... ............................... 1 9 c. Zona Nacional......................................................... .................................................................................................... ........................................... 19 d. L’evolució del conflicte conflicte ............................................................................. ..................................................................................... ......... 19 5. El Franquisme ....................................................................... ................................................................................................................. .......................................... 20 a. El primer franquisme 1939-1959 193 9-1959 ...................................................................... ...................................................................... 20 i. Política .................................................................................................. .................................................................................................. 20 ii. Política exterior durant el 1r Franquisme ............................................ 21 iii. L’oposició a l’Estat franquista .............................................................. franquista .............................................................. 22 1
1. L’exili ....................................................................................... L’exili ....................................................................................... 22 2. Oposició política a Espanya..................................................... 22 3. La mobilització social .............................................................. 22 b. El Franquisme a Catalunya ................................................................................ ................................................................................ 22 i. La repressió política ............................................................................. ............................................................................. 22 ii. L’intent de genocidi cultural ................................................................ cultural ................................................................ 22 iii. L’oposició política i la resistència resistència cultural a Catalunya ........................ 23 iv. Partits Catalans a l’exili ........................................................................ l’exili ........................................................................ 23 c. Població i condicions de vida. ......................................................................... ..23 i. L’autarquia.. L’autarquia.. ....................................................................................... ....................................................................................... ..23 ii. La economia de acabada la guerra 1939. .......................................... ..23 iii. Economia 1961-53. .......................................................... ............................................................................ .................. ..23 iv. Agricultura.. ................................................................................. ......................................................................................... ........ .23 v. Plans de estabilització.... ............................................................. ...................................................................... ......... 24 d. El desarrollisme i la fi del franquisme 1959-1969... .......................................... 24 i. La evolució política......................................................................... ............................................................................ ...... 24 24 ii. Famílies del Franquisme.... F ranquisme.... .................................................................. .................................................................. 24 iii. La nova oposició. ............................................................................ ................................................................................. ..... .24 1. Partits a l’oposició... l’oposició... ................................................................ ................................................................ 2 4 2. Sindicats... ............................................................................... 25 3. Grups terroristes.... ................................................................. 25 e. Els darrers anys i la fi del Franquisme... ............................................................ 25 i. Canvis socials....................................................................................... .26 6. La transició i la democràcia... .......................................................... ........................................................................................ .............................. .26 a. El desmantellament del franquisme.... ............................................................. ............................................................. 26 i. Partits polítics....................................................................................... 27 ii. La constitució de 1978... ...................................................................... ...................................................................... 27 iii. El procés constituent.. ........................................................................ .27 iv. La nova constitució... ........................................................................... ........................................................................... 27 b. Els governs de la UCD... .................................................................... ..................................................................................... ................. 28 c. Transició a Catalunya.... .................................................................................... .................................................................................... 28 i. El procés estatutari.. ........................................................................... ........................................................................... .29 ii. L’estatut de 1979... 1979... .............................................................................. 29
Títols en blau: política Títols en verd: economia Títols en taronja: Catalunya
2
Història Selectivitat Precedents
Es ve de la 1a republicà que acaba amb el cop de estat del general Pavía.
Tema 1: La Restauració (1875-1931) (el temari de selectivitat selectivitat comença aquí) 1874- Segon cop d’estat de Martínez Campos (monàrquic), sense la autorització de Cànoves, per imposar com a rei a Alfons XII i comença la restauració.
Suports fonamentals del nou regim Terratinents castellans i andalusos o Burgesia catalana i basca o Església o El sistema polític de la restauració va ser dissenyat per Cànoves i es basava en dos partits dinàstic que es anaven tornant el poder.
Conservadors
lider: Cànovas
amb els suport de: terratinints, bburgesia cat. i basc.esglesia
Liberals
lider: Sagastra
amb el suport de: mitja burgesia i la pegesia
Dos partits dinastics
1876- nova constitució: feta per Cánovas: amb aquet sistema de torn dinàstic feta per evita que els militar tinguessin un paper important en la política d’Espanya - Alfons XII acaba amb la guerra Carlina que son convertits en un partit polític i els militars integrats al exercit regular. 1878- acaba amb el conflicte amb cubà (pau de Zangón) Funcionament dels sistema de torns dinàstics o o
Quan hi havia una crisis el rei canviava el líder polític Després d’això es feien eleccions que guanyava sempre el partit que partit que el rei havia nomenat. Es falsejaven les eleccions: tupinades, falsegi del sens, caciquisme, encsillados...
Partits de la oposició
1881- Sagasta es president (els liberals) i es legalitzen els partits de la oposició. o
Esquerres: Republicanisme molt divers Partit republicà progressista Partit republicà centralista (Salmeron) Partit republicà federal (Pi Margall) PESOE marxista (Pablo Iglesias)
3
o
Dreta:
o
Partit conservador (Cànoves) ++ Partit liberal (Segasta) + Partit possibilista (Castelar) Extrema dreta (radical): Partit dels carlins Nacionalistes PNB (Sabino Arana)
o
Catalanisme polític durant la restauració Catalanisme polític: vol un identitat política per Catalunya i dotar-la de institucions de govern. Aquet catalanisme és degut a realitats econòmiques i socials diferenciades entre Espanya i Catalunya. Mentre que Catalunya s’estava urbanitzant i industrialitzen i necessitàvem una política proteccionista d’aranzels per poder competir amb el tèxtil angles Espanya encara era una societat molt rural i agrícola que necessitava el lliurecanvisme. Moviments dins el catalanisme:
Esquerres: liderat per Valentí Almirall volia un autogovern per a Catalunya no un federalisme sino un particularisme. Catalunya havia de tenir autogovern ja que tenia una realitat històrica cultural i econòmica diferent. Eren demòcrates. Dreta: tradicionalisme catòlic liderat per el bisbe de Vic Josep Torres i Bages. Consideraven inseparables el catolicisme i el catalanisme (Catalunya serà cr istiana o no serà) Intel·lectuals: nascut de els jocs florals el seu líder era Àngel Guimerà i es caracteritzava per la seva radicalitat ja que eren gairebé independentistes i pel seu rebuig al sistema de la Restauració. Feien de pont entre el tradicionalisme catòlic i ek catalanisme de Valentí Almirall.
La consolidació del catalanisme
La major part de sectors catalanistes es ven reunir, sota la iniciativa de Valentí Almirall de el primer i els segon congres català (1880-1883). D’aquets congressos en sorgeix el Centre Català que es la primera associació de o caràcter polític del catalanisme. Va dur a terme una gran campanya a favor del catalanisme. 1885: es presenta al rei Alfons XII el Memorial de Greuges redactat per Valentí Almirall on s’expressava el descontentament de la societat catalana pel menysteniment de la llengua catalana, defensava el manteniment del dret civil Català i es posicionava a favor del proteccionisme econòmic. Va ser considerat el primer acte oficial del catalanisme. El centre es fa gran i alhora es posen de manifest les diferencies entre el grup de Valentí Almirall i el grup de la renaixença que s’acaba separant i forma la Lliga de Catalunya. La Lliga de Catalunya era de caràcter més conservador i nacionalment més o radical. Va dur a terme una forta campanya a favor del dret civil Català que es va acaba mantenint.
4
Es crea la Unió Catalanista (1891) (inspirada en la Lliga) era una federació d’entitats catalanistes de arreu de Catalunya. Van fer un congues a Manresa d’on van sorgir les Bases de Manresa que eren: o Era una mena de constitució catalana Proclamava la sobirania de Catalunya Defensava el dret a disposar de corts pròpies amb plena capacitat legislativa Català llengua oficial Dotava a Catalunya de plenes competències en ensenyament i justícia Ordre públic sota el control de una policia autonòmica. Eren molt conservadores i catòliques Va ser el programa de autogovern del catalanisme
Economia durant la restauració
Demografia:
La mortalitat ordinària baixa Taxa de natalitat es molt alta La població puja Augmenta la població en les zones costeres i en les ciutats La majoria de gent seguia treballant al sector primari
Economia agrària a Espanya sXIX Problemes: la terra continua sent de la noblesa, església, militars i això vol dir que son terres vinculades a un títol. Els liberals les desamortitzen 1834- desamortització de Mendizaval: Sobretot es desamortitzen bens eclesiàstics 1854- desamortització de Madoz: bens militars i comuns Les desamortitzacions nomes van fer que empobrir més els pagesos ja que els únics que podien comprar les terres eren grans terratinents, burgesos i nobles i no pagesos ja que no tenien diners. Fins i tot es van empobrir mes ja que van passar de arrendataris a jornalers. Tipus de propietaris a Espanya Minifundis: sobretot a Galicia o Latifundis: sobretot a Andalusia o
Aquets tipus de propietats son un fre a les noves tècniques de conreu i es segueix treballant el camp amb mètodes poc evolucionats. Catalunya: A Catalunya les propietats estaven diferent la majoria eren mitjanes o petites. Pagesos propietaris Pagesos arrendataris Pagesos rabassaires: tenen la terra per plenari vinya fins que la vinya mori. Això es va acabar amb la fil·loxera
5
La primera industrialització: Les primeres fabriques eren tèxtils i van apareix a Catalunya. Es va iniciar a la dècada de 1830 gracies a l’ús del coto com a matèria prima i es va basar en capitals familiars de antics artesans, empresaris o indianos. Els principals problemes per la industria eren:
La manca de energia i matèries primes Les limitacions del marcat ja que la producció catalana no podia competir amb la anglesa per això es demanava el proteccionisme Deficiència en la xarxa de comunicació Manca d’un sistema financer i bancari
les maquines funcionen amb una maquina de vaport que funciona amb carbo Vapors estal localitzats a prop dels ports (Barcelona, Maresme, Vallesos, Baix Llobregat) tipus de fabriaca
funcione amb energia hidraulica
Colonies
els obrers viuen al costat de la fabrica i tenen tots els serveis dins la colonia
els obreres estan molt mal pagats
El ferrocarril: 1844- legislació del ferrocarril 1848- primera línia de ferrocarril entre BCN i Mataró 1855- llei del ferrocarril Promou tot allò relacionat amb el ferrocarril L’estat subvenciona a tothom qui inverteixi en ferrocarril i això va atreure molt capital estranger sobretot Francès Es crea un model radial 1866- es van adonar que això era un model subvencionat i que no sortien els números van entrar en crisis i es va deixar de construir.
Altres industries: La demanda de ferro per la industria va fer que al: 1832- primeres industries de siderúrgia => Alts forns de Màlaga 1860- extracció de carbó d’Astúries i el nord de Lleó finals de sXIX mines de ferro de Biscaia => alts forns de Bilbao d’on en sortia ferro pels ferrocarrils i vaixells. Les mines al final del 1868 eren de l’estat però amb l’entrada dels liberals les van posar a la venta però com que a espanya no hi havia diners les van comprar capital estranger sobretot Francès . Dificultats: 6
Manca de comunicacions Falta de diners Manca de demanda Falta de lleis Manca de un marcat integrat
Obrerisme i proletariat sXIX
Obrers: no tenen drets no hi ha una legislació que els protegeix no hi ha associacions 1830: comencen les associacions de ajuda mútua i de caixes de resistència Primeres reaccions contra les màquines (ludisme i selfetines) 1840: primera associació d’ajuda mútua de teixidors de coto 1864: es constitueix a Londres la Associació Internacional de Treballadors (AIT) Comensen els corrents que es preucupen per millorar la vida del trebelledor
Socielisme utòpic
volen una societat alternativa al capitelisme
Anarquisme
M. Bakunin: es el teoric de l'anarquisem Fanelli: el porta a Catalunya
Marxisme
1850: Karl Marx fa el manifest comunista
E. Cadet: Icaria: volen una societat sense clases i crean les ciutats de Icaria (Cat)
es basa en que l'homa es lliure, no hi ha d'haver estat, la terra ha de ser colectiva i la gent s'ha de organitzar en vida colectiva
en el manifest s'analitza el pasat i es diu que sempre hi ha agut una lliuta de clases
Fourier: falensteris que son fabriques on viuen els trabelledors com una coperativa (adalucia)
no va triumfar per que no es savia com portar-ho a terma
planteja el comunisme
Segona part de la restauració
1893- a BCN hi ha molts atemptats anarquistes això provoca el proses de Monjuic que era que empresonaven els anarquistes i els condemnaven a mort. Com a revenja els anarquistes maten a Cànoves (1897). 7
1888- hi ha la exposició universal a BCN i aprofita naixo es funda el PSOE (Pablo Iglesias) i la UGT els anarquistes estan dividits en anarcocol·lectivistes més a favor de l’acció sindical i els anarcocoministes més a favor de l’acció terrorista. 1898- Pèrdua de Cuba. La pèrdua de Cuba posa de manifest l’endarreriment de Espanya i la necessitat de introduir reformes profundes. S’inicia el corrent regeneracionista que intenta que Espanya s’europeïtzi Volen profunds canvis polítics i la millora de la educació publica (Joaquin Costa). El regeneracionisme no va tenir massa èxit. 1902- regència de Maria Cristina (Alfons XIII): nomena cap de govern al conservador Silvela que es troba amb que l’estat no te un duro i l’exèrcit esta destruït per la guerra de Cuba per intentar-ho arreglar apuja els impostos sobretot als industrials, als comerciants i a les professions liberals. Això genera una reacció en conra dels secors que havien de pagar més en contra i es neguen a pagar (tancament de caixes) (1899) al final acaben pagant més però això posa de manifest la necessitat de crear partits polítics catalans que defensin els interessos de Catalunya i fa perdrà la poca confiança que encara tenien amb el govern.
El regim polític de la restauració a Espanya continua però cada cop es més decadent i quan Alfons XIII va ser major de edat va ser nomenat rei el nou rei a diferència de la seva mara es va practicar una intromissió creixent en el joc polític proposant presidents pern exemple que nomes va fer que augmentar la inestabilitat. Alfons XIII és el cap d’estat te dos períodes: 1902-1923: monarquia parlamentària 1923-1931: regim dictatorial de Primo de Ribera.
Continuen els dos grans partits dinàstics:
Partit conservador: Silvela (tancament de caixes), Antonio Maura (setmana tràgica) i Eduardo Dato (assassinat per un anarquista). Reforma electoral o Regular el dret a vaga o Llei d’administracions publiques. o Partit liberal: Moret, Canalejas (assassinat per un anarquista) Es reparteix el Marroc i a Espanya li toca el Rif o Llei de protecció social o Servei militar obligatori o Mancomunitats publiques o
Catalanisme
Unió catalanista: federació de entitats hi ha dues tendències:
Angel Guimerà, la renaixença: diuen que no s’ha de crear un partit polític català 8
Enric Prat de la Riba: intel·lectuals polítics, empresaris i comerciants volen crea partits catalans que defensi els interessos catalans a Madrid.
Centre Nacional Català
Unió Regionalista
(Prat de la Riba)
(empresaris i industrials) 1901 La lliga regionalista
Partits a la oposició
Republicans Partit republicà radical (Alejandor Lerroux) o Republicà Anticlerical Demagog Anticatalanista UFNR: fa coalició amb el partit radical o Partit republicà reformista o Partit republicà català (Lluís Companys) o Carlins Funden el partit tradicionalista o Regionalismes (nacionalistes) PNB: al país basc o La lliga regionalista a Catalunya o
1905- Manaven els liberals i es va publicar al diari cu-cut! Una vinyeta que ridiculitzava els militars per les seves derrotes això va enfadar molt els militars que van assaltar la seu de la revista el govern liberal en lloc que castigar els militars va crear la llei de jurisdiccions per la qual es podia jutjar a civils per la llei militar en casos de ofensa a la unitat d’Espanya al exercit o a la vendre. En resposta els partits Catalans es van unir per fer front en contra l a llei de jurisdiccions i van formar el partit Solidaritat catalana que va tenir un gran èxit a les eleccions i va convertir el catalanisme en un moviment de masses arrelat a tot Catalunya. La setmana tràgica: 1909- espanya s’havia repartit el Marroc amb França i espanya es va quedar amb el Rif. Però la ocupació militar no va ser gens fàcil i es van necessitar mes militars. Es van cridar als reservistes que molts ja eren caps de família això va desencadenar un motí popular antimilitar i anticlerical que va provocar greus incidents a Barcelona que van ser durament reprimits.
9
La Mancomunitat de Catalunya
1910/12- mana Canalejas (liberal)
Enric Prat de la Riba màxim dirigent de la Lliga Regionalista es nomenat president de la diputació de Barcelona. Des de Catalunya es proposa la unió de les quatre diputacions al 1912 el congres ho acapta i es crea la mancomunitat de Catalunya que gestionava els diners que venien de Madrid. La mancomunitat va: Modernitzar Catalunya o Comunicacions: es van fer carreteres i camins i es va impulsar la xarxa de telefonia i d’electricitat En l’àmbit científic: es van crear observatoris i laboratoris catalans. Millora del ensenyament o Escola de mestres Formació professional Es fan biblioteques (la de vial) i escoles Acció cultural o Institut d’estudis catalans Unificació de la ortografia catalana Protecció i divulgació del patrimoni cultural
La crisis del 1917
Europa 1914-1918 => la gran guerra (1a guerra mundial)
Triple Alianza Triple entesa
Espanya es neutral però ven als aliats sobretot a França. Això fa que els preus a Espanya pugin i Espanya entri en crisis. Quan acaba la guerra la crisis encara empitjora: les fabriques que treballaven per vendre a la guerra han de tancar i tot això provoca una crisis econòmica, política i social que fa que Dato tanqui les corts al 1917. Això no s’acapta des de BCN i formen l’assemblea de Parlamentaris. Des de Espanya es crea el govern de concentració de Garcia Prieto. La guerra del Marroc
Espanya orienta la seva expansió colonial cap el Marroc En la conferencia d’Algeciras (1906) Espanya i França es reparteixen el Marroc o Espanya es queda amb la zona del Rif 1920 des de Melilla s’inicia una campanya per ampliar el territori ocupat això va provocar una guerra amb la gent de Marroc que acaba amb la retirada dels espanyols a Annual el 1921.
10
El cop d’estat
Cop d’estat militar del general Miguel Primo de Rivera (1923) que canvia la forma política d’Espanya: o President del govern: Miguel Primo de Rivera o De rei continua Alfons XIII Causes son: o Revoltes obreres i vagues Pistolerisme Desordre i inseguretat La revolució Russa La constant guerra al Marroc Por al comunisme Recolzen el cop: o Rei, Alta burgesia, Partits conservadors, Església S’acaba la Restauració (1923)
La dictadura de Primo de Rivera
La dictadura es caracteritza per: Tenca el congres Dictadura militar Els càrrecs son nomenats de forma dictatorial (vocals associats) Tots els partits i sindicats son il·legalitats. Es promou el sindicat lliure (sindicat únic) 1924- es crea una força política per manar Espanya: Union Patriòtica o Es crea el Directori civil que fa les funcions del govern militar. 1925: es guanya la guerra del Marroc ( victòria militar d’Alhucemes) Economia del regim: o A partir del 1923 la economia prospera a tot el mon i a Espanya també. o Economia de la dictadura, característiques: Fort proteccionisme (aranzels) Fort intervencionisme de l’estat que controla i imposa preus Implantació de grans monopolis Telèfons (Telefonica de Espanya) Petroli (CAMPSA) Grans obres publiques El regim imposa a tot Espanya la cultura espanyola o Tancament d’organitzacions catalanes Prohibició de parlar català en públic o o S’anul·la la mancomunitat.
11
1929- crisis econòmica (crac del 29) i fa que la dictadura entri en decadència o Primo de Rivera dimiteix perquè no té el suport dels industrials ni del rei (Alfons XII). o Hi ha un govern provisional anomenat la dictablanda o Els partits que s’oposen a la monarquia fan el Pacta de Santiago o Desembre de 1930 intent fallit de cop d’estat a Jaca El rei els afusellar i provoca un gran desprestigi del rei o Febre del 1931 nou canvi de govern El nou govern de Aznar convoca eleccions municipals o 12 Abril del 1931 elacions municipals que guanya la república Es proclama la república a molts ajuntaments El rei s’exilia
Tema 3: La 2a República 12 abril hi ha les eleccions municipals que guanya la república o 14 abril es proclama la república a tot Espanya o Es crea un govern provisional que té com objectius: El cap de la república és Niceto Alcala Zamora Convocar eleccions a corts constituents Reformes importants de: agricultura, exercit, educació. 28 juny de 1931- eleccions a corts constituents per crear la nova constitució.
A Catalunya: o
Març del 1931: fundació de ERC fruit de la unió de dos partits: Estat Català (Francesc Macià) Partit Republicà Català (Lluís Companys) 14 abril: Macià proclama la república catalana com estat integrant de la federació Iberica. Provoca la reacció en contra de Madrid que envia a 3 ministres a negociar amb Catalunya. Es negocia el restabliment de la generalitat com a govern provisional i un Estatut.
o
12
Els partits de la segona república
Nacionalistes: Esquerra
Centra
Dreta
• PSOE (Largo Caballero) format per rebolucionais i el centre esquerra • PCE (Dolores Ibárruri)
• Partido Repubicano Radical (Lerroux) • Derecha Liberal Repubicana (Niceto Alcala Zamora) • Acción Republicana (Manuel Azaña) eren més de centre esquerra
• C.E.D.A (Jose Mª Gil Robles) • Ideologia: catlolics, consevadors, propers a l'ejercit. • Partits monarquics, autoritaris i antidemocratics • Renovación espanyola • Comunin tradicionalista • Bloque nacional • Partido agràrio • Feixisme: molt minoritari autoritari i similar al que pasa a Europa. • Jose Antonio Primo de Rivera funad La Falange Espanyola i las JONS
Catalans o ERC (Francesc Macià, Lluís Companys) o Lliga Catalana (Francesc Cambó) País Bas o PNB (José A. De Aguirre)
La 2n República (el bienni reformista)
Desprès de les eleccions del 28 juny de 1931: President de la republicà: Niceto Alcala Zamora o o President de govern: Manuel Azaña Governa amb el seu partit i els socialistes i republicans. Període de reformes impulsades per el nou govern: 1. Reforma agrària: sud i centra d’Espanya per millorar les condicions de propietat de la terra. a. Llei per les bases de la reforma agrària (1932): l’estat pot expropiar terres pagant una indemnització i repartir-les als jornalers. Als grans propietaris de latifundis no se’ls havia de pagar indemnització. Va ser molt costosa de aplicar.
13
2. Reforma de les relacions estat església: l’estat es va tornar laic, es va deixar de pagar dines a l’església, es va autoritzar el matrimoni civil, es va regular el dret a divorci i es va discorde la Companya de Jesús. 3. Reforma militar: hi havia masses alts comandaments militars Azaña va reduir les dimensions del exercit i va facilitar la sortida de militars cobrant el sou integra per fer fora els militars descontents amb la república. 4. Reforma laboral: es van millora les condicions de treball i es van ampliar assegurances socials en mataria de jubilació, maternitat i accident labora. 5. Reforma educativa: es van forma mots nous mestres, es van obrir moltes escoles i es va obliga a portar els nens a l’escola. 6. Descentralització de l’estat: els territoris històrics poden elaborar estatut s d’autonomia. L’estatut de Catalunya
Després de la proclamació de la segona república es posa en marxa la redacció de l’estatut a Nuria.
Estatut provisional al maig del 1931 20 de juny es presenta el estatut acabat o L’estatut reconeixia l’autogovern de Catalunya o Català com a llengua oficial Traspàs de competència o o Recaptació de impostos directes Agost es sotmet a referèndum amb un resultat molt favorable S’envia a les corts Un cop aprovada la constitució espanyola es posen a discutir l’estatut català a les corts. Maig del 1932 es presenta a les corts Setembre del 1932 s’aprova l’estatut modificat i retallat per les corts. (estatut del 1932)
Partits a Catalunya
ERC (Joan Dencàs, Francesc Macià) Son independentistes o o Base social: molt diversa, pagesia (unió de rabassaires i una classe mitjana urbana. La lliga Regionalista => la lliga catalana o Bases social: mitjana i alta burgesia Unió democràtica de Catalunya (1931) o Líder: Manuel Carrasco i Formiguera o Socialdemòcrates, cristians, propers a l’església. 14
Partits estatals o Partido Radical a cat esta molt desprestigiat PSOE vot català casi inexistent o o USC socialisme català que fa coalició amb ERC Comunistes o PCE: son stalinistes a cat no triomfen però a Espanya si o POUM: triomfa més a Catalunya (Andreu Nin) Sindicats o CNT(molta presencia a Catalunya) Anarcosindicalistes FAI (Buena Ventura Durruti) o UGT (amb més presencia a Espanya que no a Catalunya)
La crisis del reformisme
Les principals raons per les quals no va triomfar el període de reformes son els obstacles amb que es va trobar:
Hi havia discrepàncies dins la mateixa coalició republicano-socialista els socialistes volien una societat socialista i els republicans una societat burgesa democràtica i avançada. L’oposició parlamentària que tenia el govern per part de les dretes Les dificultats financeres derivades del crac del 29 que no permetien consolidar les reformes La oposició fora del parlament com la dreta conservadora i feixista i els anarquistes. o Cop d’estat fallit del general Sanjurjo Fets de casas Viejas que van ser reprimits
Per totes aquestes causes el novembre de 1933 es convoquen noves elacions:
Guanyen les dretes que tot i guanyar no entren al govern però tenen majoria parlamentària o Se li encarrega forma govern el Partido radical de Lerruxe amb el suport de la dreta que frena totes les reformes 4 octubre del 1934 la CEDA entra al govern o Això provoca una reacció en contra en forma de vaga general amb un seguiment irregular. Però va ser molt important a Astúries on va haver de ser reprimida per el ejecti.
15
Evolució política a Catalunya
Setembre del 1932 s’aprova l’estatut català a les corts 20 de Novembre 1932- hi ha eleccions autonòmiques que va guanyar ERC àmpliament. o Francesc Macià es president fins el 33 Desprès de les elacions al congres del 1933 es van augmentar les tensions Catalunya Espanya El dia de Nadal de 1933 mor Macià i el 31 de desembre de 1933 el Permanent elegeix Companys com a president de la Generalitat El 14 de gener de 1934 hi van haver eleccions municipals que van donar com a resultat una major polarització de esquerres i dretes. La generalitat durant aquet període va fer una política de modernització del país: o Lleis de municipis: els ajuntaments tenen autonomia per decidir. Llei d l’educació i la sanitat o o Creació del tribunal de Cassació que tenia competències en dret civil i administratiu. o Llei de contrates de conreu (abril 1934) Situació econòmica a Catalunya Problemes de manca de inversió per por al triomf del comunisme Gran depressió desprès del crac del 29 La economia no creix
Els fets de l’octubre del 1934 a Catalunya
Desprès de l’entada al govern de la CEDA i de la vaga general que a Catalunya no va tenir mot d’èxit passa això:
6 d’octubre del 1934 Companys proclama l’estat català dins la república federal espanyola. L’estat central declara l’estat de guerra 7 d’octubre de 1934 l’exèrcit amb el General Batet al capdavant acaben amb el conflicte. Conseqüències: Empresonament del govern de la generalitat i de l’ajuntament de o Barcelona o Anul·lació de l’estatut i de la Generalitat i ajuntaments i substituïts per militars Les reformes queden anul·lades. o
16
Les eleccions de 1936 i el govern del front popular
1935 hi ha una forta repressió a tot Espanya 1936- Leruxe es acusat de corrupció (l’estraperlo) i dimiteix: Es convoquen de nou eleccions Es formen dues grans coalicions o Esquerra amb el Front Popular Acció republicana, Unió republicana, PSOE, comunistes... Dretes amb el Bloque Naciona CEDA, monàrquics, tradicionalistes...
A Catalunya es presenta: Esquerres el Front d’esquerres o ERC, socialistes, POUM, CNT, UGT... Dretes Front Català d’Ordre o La lliga i altres
El front popular guanya les elacions de forma clara en les ciutats i àrees industrials es forma el següent govern:
President de la república: Niceto Alcala Zamora fins el maig President de govern: Azaña
Això es així fins que al maig Azaña passa a ser president de la república i S. Casares Quiroga passa a ser president de govern.
Tema 4: La guerra civil L’esclat del conflicte
Les elacions les guanya el font popular que inicia una sèrie de reformes semblants a les del primer bienni.
Llei de contrates de conreu La república separa els generals menys republicans Sanjurjo a Portugal o o Franco a les Canàries o Mola a Pamplona o Yagüe a l’Àfrica o Queripo de Llano a Sevilla o Godet a Mallorca
17
Mentrestant a Catalunya:
Les eleccions del 1936 les guanya el front popular Febre al Juliol de 1936 es restaura la generalitat i el govern català S’inicia un nou període de reformes
Les elacions del 1936 ja es van fer amb un clima de tensió important. Els dies previs al cop d’estat hi havia molta tensió entre les forces socials i polítiques. El clima polític encara es va crispar més amb els assignats d’un tinent de la guàrdia d’assalt i del polític Carrero Blanco.
17 juliol de 1936 cop d’estat a Melilla i a les Canàries (Franco) 18 juliol arriba el cop d’estat a la península o Comença la guerra
Espanya queda dividida en dos bàndols: Insurrectes o nacionals o Africa, les illes, Castella Llaó, Navarra, part de Galicia... Republicans o Madrid, Barcelona, Valencia, Castella la Mancha, zones industrial...
A Catalunya:
18 de juliol 36 la CNT controla els carrers de Barcelona A Barcelona no triomfa la insurrecció o El general Godet es enviat de Mallorca a Barcelona per intenta prendre la ciutat sense èxit. Es dissolt l’exèrcit república i s’organitzen milícies formades per voluntaris la majoria de sindicats com la CNT. A Catalunya hi ha dos problemes. o La insurrecció no ha triomfat en bona part gracies a la CNT-FAI o La població està armada o Això crea un poder paral·lel basat en que qui te armes mana Lluís Companys convoca a la CNT i la FAI i creen el comitè de milícies antifeixistes format per membres de: ERC, CNT, POUM, UGT... 20 de juliol comencen les col·lectivitzacions de empreses perquè molts amos han fugit. 24 d’octubre es legalitzen les col·lectivitzacions o
18
Zona republicana
Diverses organitzacions de divers ideologia al poder o Anarquistes, comunistes, socialistes, moderats El govern te poc poder Revolució pendent Setembre del 1936 el president es Largo Caballero Maig del 1937 hi ha enfrontaments entre la CNT i el POUM contra els comunistes (PSUC) recolzats per el govern de ERC Els anarquistes son apartats i s’il·legalitzà el POUM o El govern republicà es trasllada a Barcelona Es canvia el president que ara passa a ser Negrin
Zona Nacional
Una única ideologia de dretes cristiana i d’ordre militar Bàndol homogeni 24 juny del 36 el General Cabenlles desideix que la capital serà Burgos o Crea una junta de defensa nacional o Fa un decret per anular les lleis de la república 21 de setembre del 36 Franco es nomenat Generalísimo de todos los ejércitos 1 d’octubre 36 Franco es nomenat cap d’estat i militar concentra naixi l majoria de poders Es creen la Junta tècnica de defensa 1937 Franco unirà les dues grans ideologies en un sol partit: la falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS. Formada per: o Falengistes o Tradicionalistes (Carlins)
L’evolució del conflicte
Primera etapa: juliol de 1936 al març de 1937 o L’objectiu del nacionals va ser ocupar Madrid i acabar ràpidament la guerra o Es porten les tropes de africà a la península amb la ajuda de els Alemanys o Avançant cap a Extremadura i Andalusia i Franco s’atura a Toledo Les milícies van a defensar Madrid i aconsegueixen aturar l’avanç de o Franco. o Febrer del 1937 franquistes ocupen la costa mediterrània fins Motril i s’ocupa Irun i Sant Sebastià. Arriben les brigades Internacionales o Segona etapa: abril 1937 i novembre 1937 19
Les accions militars es concentren en la franja cantàbrica. o Hi ha una gran ofensiva sobre el País Basc duran el qual es produeix el bombardeig de Gernika o Cau Bilbao, Santander i Astúries Ofensiva republicana obra el front de Aragó (batalla de Belchite) o Tercera etapa: desembre 1937 al novembre 1938 Intent republicà de recuperar Terol o o 4 abril 1938 cau Lleida en mans de Franco o Els rebels arriben a Castelló o 25 juliol 1938 fins el novembre del 1938 batalla del Ebre Quarta etapa: novembre 1938 al 1 de abril 1939 o Es perd la batalla del Ebre Els franquistes tenen via lliura per ocupar Catalunya o o 26 de gener 1939 entren les tropes a Barcelona o 1 abril 1939 s’acaba la guerra o
Tema 5: El Franquisme El primer franquisme 1939-1959
Política:
Franco guanya la guerra i es converteix en caudillo. Concentra tots els poders és: cap de govern, cap de l’estat, cap del únic partit polític i cap de tots els exercits. El poder executiu esta per sobre dels dos altres i Franco els controla a tots. Es creen unes corts espanyoles que nomes tenen un caràcter consultiu i amb o els diputats nomenats a dit per Franco (procuradores) Nomes hi ha un únic partit: FET i de las JONS Un sol sindicat vertical: Sindicato Nacional Espanyol Per els joves hi havia: El frente de juventudes La organització i la simbologia del regim es basaven en el nazisme Alemany i el feixisme Italià El regim tenia el suports de: els sectors conservadors, la pagesia de Castella i Navarra, la burgesia industrial financera, els grans terratinents i l’exercit. Es creen lleis per legalitzar la repressió: 1940: Ley de represion de la masoneria i el comunismo o Ley de Seguridad del estado o Milers de persones van ser reprimides, depurades, empresonades o o executades.
Acabada la segona guerra mundial el feixisme ha estat guanyat i s’ha de maquillar el regim:
1945: s’elabora una “constitució” feixista però adaptada (maquillada) per acabar amb la imatge feixista d’espanya. Maquillatge: el Fuero de los Españoles o 20
1947: s’elabora la llei de successió a la Jefatura del Estado La llei donava poder vitalici a Franco i deixava a les seves mans la seva pròpia o successió que ho feria a títol de rei. 1958: llei de principios del movimiento
Política exterior durant el 1r Franquisme: Context exterior:
1939: 2n Guerra Mundial 1945: acaba la 2n Guerra Mundial i la guanyada pels aliats (GB,F,URRS,EUA)
Espanya en l’inici de la guerra es situa com a neutral però la entrada de Italià en el conflicte fa canviar la posició del regim que es declara no bel·ligerant que vol dir que si ve espanya no entrava a la guerra donava suport a les potencies del eix. Espanya va enviar material militar a Alemanya així com deixava llibertat als espies i facilitava l’avituallament en ports espanyols. El govern espanyol esta disposat a entrar en conflicte però alemanya no accepta les condicions que marcava espanya.
1941: Hitlier obre el front rus Franco hi envia la división azul 18.000 homes al sege de Leningrad. o 1945: acabada la guerra a favor dels demòcrates i vençut el feixisme Espanya queda aïllada 1946: es retiren els ambaixadors o 1948: no s’admet espanya dins els plans Marshall ja que una de les condicions o era respectar els drets humans. 1950: inici de la guerra freda La por de un conflicte amb la unió soviètica fa replantejar les relacions dels o estats units amb espanya. Ja que estats units estava interessat a formar un front comú contra el comunisme. A poc a poc van tornant ambaixadors i espanya es reconeguda en alguns òrgans internacionals. 1952: signatura del concordat amb la Santa Seu. 1953: pacte de Madrid: Per espanya suposa el fet de poder rebre crèdits dels plans Marshall millores o econòmiques, renovació del armament espanyol i deixar de estar aïllada internacionalment. A canvi els estats units guanyaven el poder utilitzar les bases de Rota, Torrejón, Valencia i Saragossa i el compromís anticomunista de Franco. 1955: finalment espanya es acceptada a l’ONU 1959: visita del president dels EUA a Espanya
21
L’oposició a l’Estat franquista
L’exili Molts republicans es va exiliar a França on van ser internats en condicions molt dures en camps de concentració. Aquesta situació es va agregar encara més quan el juny de 1940 França va ser ocupada pels nazis. Llavors molts republicans es van passar a la resistència francesa. D’altres van marxar a Mèxic on van rebre molt bon tracte. La guerrilla Alguns soldats republicans decideixen no entregar-se ni entregar les armes i es converteixen en guerrilles (maquis) amb la esperança de que Franco sigui provisional. 1944 els maquis intenten ocupar la vall d’Aran. Oposició política a Espanya Hi ha una divisió en els partits polítics entre la direcció a l’exili i els nuclis a l’interior del país que sovint eren desmantellats per la policia franquista. Es manté un govern republicà a l’exili Hi van començar a haver divisions en el regim per diferencies entre els franquistes i els monàrquics que esperaven que la dictadura dones pas a una monarquia amb Joan de Borbó. El març de 1945 Joan de Borbó púbica un manifest (manifest de Lausana) o en el qual deia que la monarquia era la única garantia de la pau i la conciliació a espanya. Finalment al 1948 un acord entre Franco i Joan de Borbó perquè Joan o Carles pugues estudiar a espanya i posicionar-se com a possible successor de Franco. La mobilització social Amb l’acabament de la guerra els sindicats van ser desmantellats i els seus líders perseguits i es van substituir per un sindicat únic i vertical on hi havia empresaris tècnics i treballadors. En aquestes condicions el moviment obrer va quedar bastant aturat però en algunes ocasions esclataven vagues que posaven de manifest el descontentament dels treballadors. Com la vaga dels tramvies de Barcelona o les del País Basc i Nevarra. Però el 1956 va ser el més conflictiu per primera vagada els estudiants universitaris es van manifestar provocant g rans aldarulls.
El Franquisme a Catalunya
La repressió política Amb l’entrada a Catalunya de les tropes franquistes començar una severa repressió. Va començar la persecució de tots els acusats de ser rojos o separatistes. Milers de catalans van ser depurats, empresonats o assassinats. Una de les víctimes va ser Lluís Companys president de la generalitat a l’exili que va ser detingut a França per la Gestapo i afusellat després de un judici sumaríssim. 1940: condemna a mort de Lluís Companys La generalitat segueix a l’exili amb Josep Irla fins el 1954 i després amb Josep o Tarradellas. L’intent de genocidi cultural A Catalunya a part de la repressió política s’hi suma una duríssima repressió cultural. Franco tracta Catalunya com un país enemic ocupat i persegueix els símbols i la cultura catalana. La
22
repressió va ser especialment forta a l’hora de reprimir el català que va ser relegat exclusivament a l’ús privat. Després de la segona guerra mundial aquesta repr essió es va anar relaxant molt poc a poc. L’oposició política i la resistència cultural a Catalunya
1945: es crea el consell nacional de Catalunya a la Gran Bretanya presidit per Carles Pi Sunyer Presenten una apel·lació a l’ONU sobre la situació de genocidi cultural a o Catalunya (llengua, institucions, historia) Partits Catalans a l’exili Front nacional de Catalunya (1939) format per ERC i altres partits nacionalistes Moviment socialista de Catalunya format per el PSUC, POUM (1945) Crist Catalunya nacionalistes cristians el líder era Jordi Pujol (1955)
Població i condicions de vida
La guerra fa baixar la població a espanya morts de la guerra, exiliats, baixada de la natalitat o Després de la guerra hi ha un repunt molt important de la natalitat (beyby boom). Immigració interna cap a capitals de província industrials Emigració externa cap: Europa: Alemanya, França, Suïssa... o Hispanoamericà com Argentina Veneçuela o Mèxic o Progressiva disminució de la gent ocupada en el sector primari i augment del sector secundari. Els aliments eren escassos i es van haver de crear cartilles de racionament que no donaven per menjar lo suficient. Per això va sortir un gran marcat negre de aliments el estraperlo. Això se li han de afegir les restriccions elèctriques. El regim imposar la moral nacional catòlica i era pràcticament obligat assistir a les cerimònies religioses.
L’autarquia
La economia de acabada la guerra 1939 Autosuficiència de l’estat Control estricte de la economia (dirigisme econòmic) El regim fixa els preus i els salaris Dificultats per importar pel tancament dels marcats i perquè la pesseta no tenia valor. Empobriment o Manca de aliments o Estancament tecnològic o Economia 1961-53 Després del pacta de Madrid espanya entra en els plans Marshall Entrada dins els liberalisme econòmic o Agricultura Es retorna la terra als antics terratinents i es crea el institut nacional de colonització que fomenta la concentració de les parcel·les agrícoles.
23
Plans de estabilització 1959- es crea el primer pla de estabilització econòmica Introducció dins el liberalisme econòmic o La pesseta passa a cotitzar internacionalment o El marcat s’obra a l’exterior: importacions o Permissivitat de entrada de capital estranger o Inversió de fabriques estrangeres a espanya L’estat ha de reduir el control sobra la economia o Les exportacions creixen molt gracies a la moneda devaluada o Moderació de salaris o 1964- Planes de desarollo (Lopez Rodó i Lopez Bravo) Es creant los polos de desarrollo o La balança comercial deficitària s’equilibra amb: o Ingressos del turisme Diners dels treballadors espanyols a l’estranger Inversions de capitals estrangers
El desarrollisme i la fi del franquisme 1959-1969 La evolució política
1962: es nomena Fraga ministre de informació i turisme 1966: llei de premsa o S’acaba la censura prèvia i es deixa certa llibertat de premsa Sorgeixen nous diaris 1966: noves lleis fonamentals amb la pretensió de constitució Llei orgànica de l’estat o Separació del cap de estat i el cap de govern Modificació de les corts on un terç eren procurados familiars escollits per els caps de família i les dones casades.
Famílies del Franquisme Als anys 60 els falangistes van perdre poder polític dins el franquisme. En favor de una nova família els tecnòcrates provinents de l’opus i estaven molt ben preparats. Els tecnòcrates més destacats eren Laureano Lopez Rodo i Lopez Brabo. La nova oposició
La conflictivitat laboral va incrementar des de 1962. Van ser especialment importants les vagues dels mines a Astúries que van ser durament reprimides. Al 1966 es crea el sindicat comissions obreres CCOO format sobretot per comunistes. La universitat va ser el principal nucli de oposició franquista. A finals dels seixanta sorgeix un moviment veïnal en els barris obrers que organitzaven actes reivindicatius en defensa de equipaments diversos. Partits a l’oposició El PCE era el mes fort i mes ben organitzat dirigit per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo. El PCE gira cap a un eurocomunisme que proposava entra en el liberalisme o
24
El PSOE tenia els seus líders exiliats a França però des del congres de Suresnes s’unifica el partit i es nomenen com a líders a Felipe Gonzalez i a Alfonso Guerra Al país basc hi ha el PNB amb una solida estructura i molta influencia.
Sindicats CCOO sindicat lligat al PCE fundat al 1966 Liderat per Marcelino Camacho o UGT sindicat històric lligat al PSOE Liderat per Nicolas Roldan o CNT important a Catalunya i en zones industrials lligat als anarquistes USO Grups terroristes 1959- fundació de ETA per part de diversos estudiants universitaris del País Basc antifranquistes i nacionalistes. 1968- primer assassinat a un policia o 1973- assassinat de Carrero Blanco o Altres grups terroristes MIL o FRAPO o GRAPO o
Els darrers anys i la fi del Franquisme
Espanya es definia com un regna des de la llei de successió del 1947 i per tan després de Franco s’havia de establir una monarquia que havia de: El nou rei havia de seguir els principis del movimiento nacional No seria una restauració de Joan de Borbó ja que Franco el veia massa liberal Al final al 1969 es decideix que el successor seria Joan Carles de Borbó fill de Joan de Borbó i educat a espanya per Franco. Els altres candidats eren el Carlí Jaume de Borbó i Carles de Borbó. o Juny de 1973 Franco nomena Luis Carreró Blanco com a president de govern 20 de desembre de 1973 ETA assassina Carreró Blanco o Deis després de l’assassinat Franco nomena com a nou president Carlos Arias Navarro que al principi va semblar que era moderat i oberturista. El 25 de abril de 1974 a Portugal te lloc la revolució dels clavells que va tenir un gran reso a espanya. Aleshores a Europa espanya era la única dictadura que quedava. Els sectors mes franquistes anomenats el búnquer es van espantar i van fer o atura la política reformista de Arias Navarro Es retorna a una política de forta repressió Llei antiterrorista 1975 o Execucions de membres de partits i terroristes o Forta condemna internacional del regim franquista o La salut de Franco ja es molt dolenta i esta apunt de morir Marxa verda i acord de Madrid Es reparteix el Sàhara (últim territori colonial espanyol) entre el Marroc i o Mauritània 20 novembre de 1975 mort Franco
25
Canvis socials
La població espanyola entre el 1959 i el 1975 va patir un important creixement demogràfic. Al costat d’aquet increment demogràfic espanya es caracteritza per un important moviment demogràfic La gent ja no marxa a Americà com havia passat fins llavors o La emigració marxa a les zones mes industrialitzades de Europa fenomen que o va adquirir unes dimensions extraordinàries. Aquest fenomen es va aturar amb la crisis del petroli que va afectar a tot Europa 1974 Aquet moviment migratori tenia un caràcter temporal Un altre fenomen important va ser la migració interior que tenia un caràcter definitiu. Va consistir en un èxode de les zones més rurals de espanya cap a les zones més o industrials com el País Basc, Barcelona, Madrid i Valencia. Les ciutats de Barcelona i Madrid van patir un fortíssim creixement i van arribar o als 3M de població. La distribució de la població activa també canvia així es va reduint el sector primer mentre augmenten els secundari i el terciari. A Espanya sorgeix una classe mitja gracies a: Sous mes alts o Pluriocupació o Anem cap un estat del benestar 1970 llei general de educació o Es passa de 12 a 14 anys obligatoris de escola.
Tema 6: La transició i la democràcia El desmantellament del franquisme
22 novembre 1975 2 dies després de la mort de Franco Joan Carles en nomenat rei de espanya Joan Carles nomena Carlos Arias Navarro com a cap de govern o Arias Navarro no estava disposat a l’establiment de una democràcia Aprova a les cort els drets de associació reunió i manifestació Al carrer hi ha una gran conflictivitat ja que aquestes mesures no son suficients PSOE sota el nom de plataforma de convergència democràtica o PCE amb el nom de Junta democràtica o S’uneixen i formen la platajunta que pressiona perquè es duguin as terme reformes amb manifestacions. 1 juliol 1976 el rei volia mes reformes i Arias Navarro no per tant el rei destitueix Arias Navarro i nomena president de govern a Adolfo Suárez. El nou govern promet: Diu que la sobirania rau en el poble espanyol o Amnistia política o Promourà unes eleccions democràtiques o
26
Legalitzar els partits i sindicats 18 de novembre 1976 es dissolen les corts franquistes Llei de la reforma política o Permet la legalització de partits Suposa la fi de les institucions franquistes Convoca eleccions generals 15 juny de 1977 o
Partits polítics
Esquerra: PSOE liderat per Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra o PCE liderat per Santiago Carrillo, Dolores Ibarruir o Va tenir problemes per legalitzar-lo ja que molts sectors hi estaven en contra però davant de la sorpresa de tothom Suárez el va legalitzar a canvi que acceptessin el eurocomunisme i la monarquia Centre: UCD (union de centro democratico) es un partit nou creat per Adolfo Suárez en o formaven part sectors molt veriats: Liberals, socialdemòcrates, democratacristians, dreta europea, franquistes moderats. Dreta: Alianza Popular liderat per Manuel Fraga o Nacionalistes País Basc i Navarra o PNB Euskadiko Eskerra (marxista i independentista) Catalunya o Unió democràtica de Catalunya ERC que es presentava amb el nom de Esquerra Catalunya Formaven tots una coalició anomenada Pacta democràtic per Catalunya
La constitució de 1978
El 15 de juny de 1977 es celebren les eleccions en un clima de llibertat en que cada partit va poder defensar el seu programa. Les eleccions les guanya la UCD de Suárez que es investit president tot i que ha de pactar ja que no te majoria absoluta. El procés constituent Les corts elegides no tenien un caràcter constituent però se sàvia que la seva funció fonamental era redactar i aprovar la nova constitució. Ponència de 7 membres que redacten la constitució 3 UCD, 1 PSOE, 1 PCE, 1 AP, CDC La constitució va ser aprovada tan en el congres com al senat i finalment es va aprovar en referèndum el 6 de desembre del 1978 per un 88% La nova constitució la nova constitució es caracteritza per: La sobirana recau en el poble Espanyol Defineix l’estat espanyol i el seu sistema polític que era la monarquia parlamentaria Es reconeix el dret a l’autonomia de totes les regions espanyoles (cafè para todos)
27
Es reconeix la pluralitat política Es defineixen els drets i deures dels espanyols L’estat es declara aconfessional Els tres poders han de esta dividits i ser independents: Poder executiu: els govern que es compon del president el vicepresident i els o ministres. El president es acollit per el congres Poder legislatiu: basat en dos càmeres el congres i el senat escollits en les o eleccions Poder judicial: format per el tribunal suprem i el tribunal constitucional. o
Els governs de la UCD
Suárez es president des de 1 juliol de 1976 fins el 23 de febrer de 1981 Fa els pactes de la Moncloa amb la oposició pels qual la oposició no o s’oposaria a les seves mesures econòmiques ja que espanya estava en crisis econòmica. Al 1979 un cop aprovada la constitució Suárez dissol les corts i convoca eleccions generals que torna a guanya la UCD. Durant aquets anys hi ha una forta escalada terrorista sobretot de ETA però també dels GRAPO En un envient de crisis el 1981 Suárez presenta la seva dimissió però el 23 de febrer de 1981 quan es botava la investidura de un nou cap de govern que anava a ser Calvo Sotelo es produeix un cop de estat per part del tinent coronel Antonio Tejero. Després de unes hores de incertesa el rei aconsegueix reconduir la situació La UCD te moltes batalles internes i s’acaba descomponent. Suarez acaba creant un partit nou anomenat Centre Democràtic i Social que no triomfarà. Davant de aquesta situació es dissol el congres i es convoquen unes altres eleccions generals. Les primeres que guanyarà el PSOE.
Transició a Catalunya
Josep Tarradellas és president de la generalitat a l’exili des de 1954 i de de Catalunya es revindica el seu retorn El retorn es fa amb diverses fases pactades amb Suárez i el rei o Juny de 1977 retorna a espanya per negociar amb Suárez i el rei 11 de setembre de 1977 grans manifestacions a favor del estatut de Catalunya i al autonomia 23 de octubre de 1977 retorn de Tarradellas i restabliment de la generalitat amb caràcter simbòlic ja que encara no hi havia estatut Al juny de 1977 hi ha eleccions a Catalunya: Esquerra o PSUC Socialistes de Catalunya formada per el PSC i el PSOE ERC Centra o Pacte democràtic per Catalunya: formada per 4 partits un dels quals es convergència Unió democràtica de Catalunya
28
Les elacions les guanya la coalició Socialistes per Catalunya
El procés estatutari La redacció del estatut es fa de forma paral·lela a la de la constitució Un cop aprovada la constitució es nomenen 20 parlamentaris sorgits de les eleccions del juny 1977 per redactar l’estatut Es reuniran a Sau per redactar l’estatut Es presenta l’estatut al congres al desembre de 1979 Finalment s’acaba aprovant definitivament entre el novembre i el desembre de o 1979 L’estatut de 1979 Diu que Catalunya es governa amb la generalitat:
Parlament de Catalunya: escollit en unes eleccions El govern el president es triat per el Parlament de Catalunya El tribunal superior de justícia de Catalunya Competencies: Exclusives: en les quals la generalitat i pot fer lleis o Compartides: en la qual la generalitat compartia la competència amb el o govern central Plenes: com els mossos i matèries com agricultura o ensenyament o
29
