1.-INVASIÓ 1.-I NVASIÓ SUBTIL SUBT IL.
A l’Hostal Punta Marina de Tossa el propi narrador (el protagonista) coneix a un home i ell es pensa que es japonès, però aquest home no té la pell groga, és ros i parla perfectament el català, perquè segons el protagonista els japonesos són molt llestos i estudiosos. El protagonista té la fòia que els immigrants ens en!a"ran.#inalment en!a"ran.#inalment diu que si tots els estrangers fan igual que aquell $japonès$ del restaurant, serà dif%cil e!itar&ho, ja que parla perfectament català De fet és un japonès completament adaptat i 'ns i tot, ling%sticament, per això li sorprèn que parle en català tot i les seues faccions. El protagonista es aralla am la se!a dona perquè ella li pregunta com sap que lhome de lhostal és japonès i li diu que és un malpensat i que qualse!ol dia tindrà un disgust dels grossos.En aquella época ,la presència de turistes japonesos al nostre pa%s encara causa!a sorpresa, ja que no s*entenia gaire què !enien a fer, tan llun+ de casa se!a, ni per què ho fotogra'a!en tot. leshores, pensa!en que feien espionatge per a copiar després els productes que fotogra'a!en Per què no és d'estranyar que el japonès parlara correctament català? -erquè segons el protagonista els japonesos són gent molt estudiosa i llesta. Per què es aralla am la se!a dona? perquè ella li pregunta tota lestona com sap que lhome de lhostal és japonès i li diu que és un malpensat i que qualse!ol dia tindrà un disgust dels grossos. 2.- UN TRAU A L'INFINIT
l a quarta "amires#$uardun%a i &oscolla dissenya i crea una maqueta de la dimensió., am tus i ampolles de plàstic( eguidament l/ensen+a als seus amics, entre ells el protagonista protagonista i en 0omajustants, un home escèptic i cient%'c. 1ots 1ots els amics es sorprenen de lincre"le l incre"le treall den 2amires, a excepció den 0omajustants. quest no !eu futur per la maqueta, és més, li resulta una ximpleria sense cap 'nalitat. El protagonista anima a en 2amires, ja que ha quedat destrossat per lopinió del cient%'c, i li assegura que la maqueta es pot !endre. 3 aix% és, perquè en "amires !en la maqueta de la quarta dimensi) a una empresa *una fàrica de laparador. +asoses ) la qual la posa a laparador. 1emps 1emps després, en 0omajustants recapacita recapacita i la idea de la maqueta de la quarta dimensió comen4a a sonar&li lògica. ix% que !a corrents a !eure a en 2amires per fer fe r& liho saer. saer. quest, continua!a deprimit, i !a fer un crit dentusiasme en !eure que el seu amic sha!ia posat del seu costat en quant la maqueta. 5an 5an a !eure&la a l/empresa, i de sote, quan un home acaa!a de fer una fotogra'a am 6ash a una ,ica que era model* per una campanya pulicitària- que esta!a al costat de l’artefacte l’artefact e aquesta !a desaparèi,er , !a ser empassada (tragada) per la maqueta. 2apidament !an cridar a la policia i ells es !an fer càrrec de la màquina (la !an destruir). .n "amires es torna a deprimir pel fet, ara, que la seua in!enció li ha!ia costat una !ida. El protagonista el consola altra !egada, i li planteja que es case am la +ermana de la model que tenia prolemes intel/lectuals i oesitat m)rida per mantener a la familia de la model desapare+uda . n+s després, els tres amics es !an retroar i !an comentar sore la !ida den 2amires. Ell !a dir que ha!ia creat una altra maqueta de la quarta dimensió, i !a fer roma que la utilit7aria contra la seua dona algun dia. Per què els amics feien el cor fort? -erquè els amics ha!ien de resignar&se resignar&se a causa de la ignorància de la polació da!ant el descoriment den 2amires. 0uè pro!oca en el narrador les coses que no entén? 8a maqueta de la quarta dimensió que !a crear en 2amires, 0ui diu el prota+onista que comprarà la maqueta? 9na agència de pulicitat per fer campan+es de refrescos. 0uines unitats de mesura !a fer ser!ir en "amires? El metre c:ic de costat oert i lhora esfèrica de matèria plena. 0uè !a fer en "amires per mirar de compensar la desaparici) de la model? Es casà am la germana de la model. 10
3.-''EL MILLOR AMIC''.
.l prota+onista mentre usca!a olets es troa am una 'persona' una poc estranya que resulta ser un e,traterrestre .8extraterrestre pot parlar català gràcies a un aparell que fa de traductor de llengua instantani que li permet parlar el català sense cap di'cultat.8extraterrestre diu que ells no sanomenen aliel%genes 1234 '1.5467"1',.;iu que nhi ha més extraterrestres com ell i no tenen ni cos ni cara.
#inalment, explica la seua !i!ència a una tercera persona que ho redacta en una declaració per la policia. .l que %a sorprès més a al prota+onista és el seu descoriment de què els e,traterrestres tenen por dels +ossos( &om descriu el català que parla l'estrany? ;iu que parla un català am una curiosa ressonància i am un to metàl>lic. 7n !a aprendre català l'e,traterrestre? ?o en sap parlar català, lextraterrestre porta un arti'ci que tradueix els seus pensament i els ampli'ca de manera sonora, fos quin fos l idioma del seu interlocutor i a la in!ersa, laparell recull les paraules de laltre persona i les ser!eix al seu enteniment clares i netes. Per què diu que l'e,traterrestre riu malament? -erquè el protagonista li pregunta a lextraterrestre si encomana radiacions i ell es comen4a a riure malament perquè diu que aquest extrem no lhan resolt, però ho diu en roma i per això es riu. 0uin és el sinnim d'e,traterrestre? exòfor. 0uina és la ra) terica per a@rmar que els se,fors no ai,en pas a la Terra més so!int? 8a raó teòrica és que els gossos els fan por. 4.-
NOSALTRES DOS
El conte tracta dun home que esta osessionat am ell mateix, sempre pensa en ell. -arla de que ell di!ideix el seu cos en dos, la part de la ment i la part del cos. ;e sote, comen4a a molestar&li la seua consciència am comentaris poc oportuns i dolents. Ell pensa que potser el que li diu la consciència és el que ell està pensant. El protagonista !eu a un xiquet que està diuixant am un guix una porta, de sote, !eu que la porta sori. Ell sintenta con!èncer de que la seua consciència està engan+ant&li. #a passar a la seua consciència i tanca la porta màgica. -erò se nadona que sense la seua consciència no és res. -erò no lha!ia perduda, ella seguia parlant&li.
0ui s)n ells dos? El protagonista i la seua ànima. Per què a@rma que el sucidi és un assassinat? -erquè si lànima li dispara, pot matar&lo i escriure 'ns i tot una carta am la mateixa cal>ligra'a i tot semla un su"cidi però en realitat lha matat laltre i només mor un, això és un assassinat. Per què no s'oria la porta que el nen %a!ia diui,at al mur? -erquè la porta no tenia diuixat un pan+. 0uè passaria si es tra+ués el pes del m)n del damunt? @ue la pèrdua de llast el faria !olar com un glous. Per què creus que diu= Bno sospita el meu propsit per l'%a de saer per forCa8? ?o ho sospita perquè no sho ha dit, però ho ha de saer perquè és ell mateix. Per què creus que +aireé al @nal del conte %i %a un can!i de tipo+ra@a? -erquè només parla la se!a ànima al deixar&la tancada darrera de la porta que el protagonista AA
diuixa a la paret, hi ha un can!i de narrador.
5.- NO S'ADMETEN CORONES
El protagonista que narra la història coneix a un xic que decideix preparar una toma especial per ser soterrat quan muiga. Es tracta duna construcció equipada am un telèfon per si té prolemes per pujar al cel quan haja mort. ;esprés dun temps, al morir, xic crida dient que no pot pujar el seu tocadiscos al cel, i manté una con!ersa am el protagonista, el qual li aconsella que per poder arriar a millor !ida es relaxara. 8a cridà es !a tallar de sote, er la qual cosa plantegen que possilement li passara alguna cosa alhora darriar al parad%s.
Per què el narrador no pot donar#%i la se!a opini) al seu amic? ?o pot donar&li la se!a !ertadera opinió per no ofendrel, perquè en realitat la casa és molt lletja i no li agrada. -er no ofendrel li diu que no enténdaquests temes però que per !iure&hi la !eu una mica enfarfegada. 7n era la casa de l'amic? 5all!idrera. 0uin era l'nic accés !eritale a la casa? 8a porta dentrada. 0uè era en realitat la casa de l'amic? 9n mausoleu, la futura toma de lamic. Per què li trucà l'amic? -erquè té di'cultats am el tocadiscos . 6.-''EL TESTAMENT DE LA HIENA''.
El narrador de la història resulta ser un home que té l/encàrrec d/assassinar a un funcionari. uornant a d/altres, aconsegueix entrar al despatx de la !%ctima armat am la mentida de portar&li una carta d/una amiga i un paquet con'dencial. 9n cop allà, el sorprèn am la pistola. ?o l/assassina, ja que de cop sent llàstima, i estaleixen un diàleg per tal de troar la manera més directa i men+s dolorosa de fer morir al funcionari. El protagonista, 'nalment, és engan+at per l/home, creient que li dirà el punt exacte on disparar&li am l/arma, queda inconscient. ;esperta a la presó, on explica que segons el metge té sort d/estar !iu. -assarà molt de temps allà tancat, i és en aquest moment quan re!elBla el seu àlies i el dels seus compan+s, als quals han agafat per culpa se!a. ;onat aquest fet, el protagonista !oldria que altra persona fes ser!ir el seu nom, ja que no !ol que aquest es consumeixi com ella a la presó.
0uè duia la pistola? 9n silenciador posat. Per què patei, l’assassE? -erquè si dispara a la persona potser la ferirà i la farà patir i si ella pateix ell tamé patirà. 0uè cal conèi,er aans de matar nin+? natomia topogrà'ca. Per què !a +uanyar el motiu de B9a %iena8? -erquè !a in!ocar una m%stica de futur. F(# G."7 A MA9T;1 En aquest conte els xinesos in!enten un CsèrumD que fa que les persones siguin eternes tot i que en!elleixen igualment. causa de què la !ida es torna eterna gràcies al sèrum decideixen aplicar una eutanàsia a la gent que no és important en la societat per què no hi hagi sore excés de persones per tot el món. 8la!ors un home anomenat 5alent% !iu aquesta història i !ol estar més temps !iu tot i que no és important. ?o pot fer res per e!itar que el maten i acaa condemnat a morir. A
Per què ser!ia el recurs de mèrit? -er què a !egades gracies al recurs de mèrit podien donar&te un pròrroga per !iure una mica més. 0uè %a fet de la tia Trini? 8ha en!iada a Firona. 0uè !a pro!ocar l'aparici) de la &èdula de conformaci)? @ue la tia està a punt darriar al l%mit dedat. 0uè !olia dir rere la cèdula? @ue et queda!a poc temps de !ida. ( 0uin és l'eufemisme de testament? 8eufemisme de testament és= G?o ha!%em quedat que estaria molt é que loncle !alent% ens tingués presents en les se!es oracionsH 0uin és el lEmit d'edat o@cial?etanta&cinc an+s. 0uin tipus de trastorns pro!oca la declaraci) d'utilitat plica? 1rastorns psicològics dif%cils de resoldre. 0uè representa l'%ome?8esperan4a. 0uin dia i a quina %ora passaren a recollir l'oncle? El dia quin7e a les nou. 0uè diu la Montse que fan am els cossos? @ue!iures. 8.-TOT ESPERIT
9n dia de la tardor, el protagonista del conte !a rere una !isita inesperada. 5an anar a !isitar&lo dos inspectors que am poques paraules li !an comunicar que era un fantasma. 8home molt sorprès !a mostrar una gran preocupació per la se!a fam%lia i per la se!a !ida actual. Els inspectors li !an fer creure que eren només imaginacions i que no sha!ia de preocupar per res i actuar am naturalitat. més a més, el protagonista ha de donar les gràcies per ser un fantasma i no un !ampir que podria causar prolemes a la seua fam%lia. 0uè li comuniquen els inspectors? @ue ell és un fantasma, que la se!a dona, els seus 'lls i la !ida que porta són imaginacions se!es i que ell és una imaginació dels seus parents. 0uin estat és perill)s per a la famElia? er un !ampir. 9.- VINC PER DONAR FE:
En el pole del protagonista hi ha!ia un !ampir. Es !a preocupar per la seua cosina mèlia perquè tenia una lancor espiritual i una transparència de cutis que podia cridar l/atenció d/ un !ampir. 5a dir&li que no eixira de casa pel seu é, però ella que era tossuda no li !a fer cas i com més linsistia més eixia. 9n dia !an troar el cadà!er d/mèlia al carrer. El protagonista !olia enterrar&la però l/alcalde es !a negar perquè la seua mort era produ"da per un !ampir i tenia por que ella tamé es con!ertirI en un !ampir, i fora una amena4a pel pole. El cos% d/mèlia no saia que fer i la !a portar a casa. 9n dels seus 'lls que era molt llest perquè ha!ia llegit molts llires, li !a dir que li cla!ara una estaca i li tallara el cap. Ell no ho !olia fer i !a cridar al seu !e%, però es !a negar. 8i ho !a dir a la seua esposa i tamé es !a negar. 3 tamé els seus 'lls i es !an negar. #inalment ho !a fer ell mateix, li !a cla!ar l/estaca. El protagonista !a pegar als seus 'lls perquè no !olien tallar el cap de la seua tieta mèlia. El protagonista ho !a fer tot ell. #inalment, l/alcalde !a acceptar soterrar a mèlia. egons un periodista de Jarcelona !a in!estigar sore el cas del !ampir, i !a arriar a la conclusió que les morts no !an ser ocasionades per un !ampir sinó per una mala nutrició. 3 mèlia podria no ha!er estat morta sinó que podria ha!er estat un desmai. Per què l'Amèlia no podia sortir de casa? -erquè al pole hi ha!ia un !ampir i ella era una noia que és feia mal am facilitat i de pell molt lanca, podent atraure al !ampir. &om es de@nei, el cadà!er de l'Amèlia? ;e'neix el cadà!er com una mena de ossa de plàstic mal in6ada, am tot de galetes escampades pel !oltant. 8es faccions de lmèlia sende!ina!en entre plecs duna matèria exànime. Per què !a donar als nens un +ani!et i una pota de cadira? -er què sentretinguessin fent punta a la pota de la cadira per fer una estaca. 0ui !a fer de testimoni? El !e%. 0uantes !e+ades es desmaià l'Amèlia en sa !ida? ?omés tres o quatre !egades. AK
1.- LA BATALLA DEL 5 DE MAI!
El conte parla de que, en un pole mexicà, concretament anta 2ita, es celera una festa en memòria de la derrota dels francesos da!ant del pole mexicà. Lo feien en aquesta 7ona perquè es !eu que el lloc sassemla!a molt al lloc original on !a ocorrer la atalla. questa festa es celera cada an+, el cinc de maig. 8a festa consisteix en la recreació de la atalla entre francesos i mexicans. 0ada an+, salterna!en els papers de lexèrcit francès i el mexicà. quell an+, un periodista nord&americà !a anar a la representació per escriure sore això. 5a parlar am mador, que representa!a al r. 8aurence7, i sadona de que aquest li ha!ia roat la no!ia al general Marago7a, representat per ?icanor ndere. 5a ha!er&hi una aralla entre els dos, i mador Farcia i lentre!istador americà !an a lhospital a !eurel. lhospital, i am ?icanor ndere, es troa ldela, la promesa de lmador Farcia. Ella li diu a lmador que el can!ia!a pel ?icanor, ja que el que ell ha!ia fet era imperdonale.
Per quin criteri es di!idei,en els ,icots del pole? Es di!ideixen, per una anda els que es poden comprar luniforme dels francesos i per laltra els que no. 0ui +uanya!a normalment la atalla? Els mexicans. 11.- LA REBEL"LIÓ DE LES COSES
El conte parla de que un dia les coses quotidianes, és a dir, les que fem ser!ir dia a dia deixen de fer les seues funcions i es reelBlen. Els electrodomèstics no funcionen, els otons no fan les seues feines que és aguantar les camises ni els cordons de les saates tampoc ho fan, la tinta ix dun sol colp de les plomes de escriure, els claus no poden estar 'rmes, les ometes es fonen, les màquines fallen... -ere 0alders !ol fer&nos re6exionar que la entitat és la natura, és a dir, les coses de la ciutat poden reelBlar&se algun dia i això farà espantar&nos, però encara i aix%, si fugim a la natura ens tranquilBlit7arem. &om !a comenCar tot? 1ot !a comen4ar am una !aga dels pan+s i dels interruptors. 7n duien el !olant els automoilistes? ;uien el !olant sota laixella. &ap a on ana!a la muni) de +ent? 0ap a la muntan+a. 0uins s)n les darreres sis lletres del conte? ón rNjooo. 12.- ESPORT I CIUTADANIA
-arla sore un equip nacional de f:tol (Jarcelona)que !a perdent &O contra el 2eal
En Qoan i l/Eduard són !e"ns i els millors amics. ;esprés de sentir parlar els grans sore la lluna i la cosmologia, els xiquets s/interessen pel tema, concretament per la lluna, que aans forma!a part de la !ida quotidiana. En Qoan i l/Eduard, mentre estan pescant &una a'cció que ja els !enia d/aans& quan ja s/ha fet de nit, s/adonen que la lluna queda re6ectida a l/aigua del llac. ixò crea en els caps dels xiquets una idea colossal= portar el satèlBlit a les se!es cases. eria per mitjà d/idees mecanicistes, a tra!és de miralls. ix% doncs, es proposen recollir la quantitat més gran de AR
miralls que siga possile, els seus, d/amicsSgues, !e"ns, etc., de qualse!ol part. @uan ja tenien els miralls i esta!a tot a punt, !an comentar i decidir qui es portaria la lluna a la seua haitació. 5a acaar sent en Qoan, ja que aquest s/ofereix a què siga el seu amic, però aquest es nega per qestions personals. Encara aix%, li ho agraeix. 1ot seguit, comencen a muntar tot el conjunt de miralls, que !an acaar tra!essant tot el jard% 'ns a arriar a l/haitació d/en Qoan. 1ot !a sortir a la perfecció, i la lluna !a quedar re6ectida en cuell palangana)sore la calaixera. El pare del xiquet , un escèptic, no !eia clar tot aquest in!ent que !a fer el seu 'll al jard% i a la seua haitació, no li dona!a tanta $importància$ a la lluna. -erò el nen el con!en4, dient&li que pot ser des de la lluna els podran !eure a ells i es diran $quina 1erra més onica fa a!uiT$. 1amé li diu que poden dir que els miralls colBlocats al jard% ser!eixen per espantar els ocells. El pare acaa cedint, i !eu en el seu 'll una llum. -are i 'll s/aracen i amdós diuen que s/estimen.
D'on els arrià l'interès per la lluna? 8interès per la lluna els !a !enir de sentir parlar&ne a la gent gran. Per què l'.duard no !ol+ué la lluna a la se!a %aitaci)? -erquè diu que són coses de nens petits i que els seus pares se la posarien de arret. 0uè li recomanà de fer el pare cada dia? 0an!iar laigua del recipient que hi ha sore la calaixera, on es re6exa la lluna. 1.-ARCA DE NO
9ns amics !an comen4ar a formar grups dalumnes per poder interrelacionar&se entre ells.Li ha!ia un grup que era format per quatre jo!es, el protagonista esta!a molt ofès perquè sempre linsulta!en i ells mateixos !an formar un grup indi!idual. -oc a poc la gent !a anar entrant a aquest grup anomenat arca de noè, ja que era un grup com Cper sal!ar&se del dilu!iD que eren els insults o les males passades, i tots ells es defenien els uns als altres. -erò !a arriar un moment que hi ha!ia molta gent dins del grup i !an decidir eliminar&ho. 0uin ar+ument fa ser!ir en Morera per dir que tenia més dret que no pas en "oqueta de formar part de l'Arca? 0om es diu
#ilomena !a nàixer a 5erga. @uan ella era petita es !a quedar sense pare, ja que ell, després d/ha!er&se quedar sense feina, es !a matar am el !ici. 8a se!a mare !a !iure 'ns que és casar. 8a #ilomena és casar am un home, aquest no cap !ici dolent. 5a passar un tems i, la mare, !a morir. ;esprés, al cap de tres mesos, el mateix marit tamé !a morir. -erò ha!ia quedat emarassada, aix% que !a tenir un 'll. aquest el !a educar molt é i li !a donar tot el que !a poder. quell però, era petit i prim, i els seus compan+s de classe, sempre lapallissa!en. -erquè es defensés, la se!a mare el !a entrenar, fent&lo xutar a un sac penjat d/un cirerer.l cap dun temps, !a comen4ar a ser un dels nois més temiles l/escola. 8la!ors es !a a'cionar al futol i !a ser un gran futolista am el nom de #elipó&la&Jarrera o el Jarrera. Ell sempre !a reconèixer que tots els mèrits de ser un gran futolista eren gràcies a la se!a mare.
0uina perEfrasi es fa ser!ir per dir que en 6elip 1irena !a morir? UU5a acaar&se&li la poca iogra'a. 0uè li recomanà la 6ilomena al 6elip) de fer si al+ !olia pe+ar#li? AV
@ue apuntés a la can+ella de la persona que !olia pegar&li i disparés fort, és a dir, que li donés una ona puntada de peu. &om !a ser cone+ut en 6elip) esporti!ament? -er al p:lic #elipó&la&Jarrera i per als %ntims, simplement, la Jarrera. 16.-REFINAMENTS D'ULTRAMAR
El shila+o és un ésser 'ctici. Ws una espècie marina poc comuna, i ser!eix com a degustació a l/mèrica central. ?o es sap en é que és la criatura, però es tracta d/un am'i. ;estaca per la se!a curiosa preparació, ja que s/ha de consumir cru, sinò es torna agre al poc temps. /han de ca4ar els sujectes R hores aans de la cerimònia, i mantenir&los en un pot d/aigua salada (del mar) i a temperatura constant. ;esprés, ja al anquet, el shila+o es guisa !iu. quest es resisteix, 'ns i tot, salta a la taula i s/intenta escapar com pot. Els con!idats en tot moment fan !eure que res passa. En el moment en què l/am'i salta, és quan les dones li donen cops de pal 'ns a desmaiar&los, perquè s/han de cuinar !ius. 9n cop capturats, els cuinen i se ser!eixen a taula, encara aqu% són !ius, però només uns segons. quests, com altres, són consums que tendeixen a desaparèixer. El shila+o, algun dia ja no hi serà. quest peix és una in!enció del mateix -ere 0alders, que no existeix, potser es !a inspirar en un altre peix per crear aquest conte.
0uan pot pesar el s%ilayo? -ot arriar a pesar de cinc a set¢s grams. 0uin és més saor)s el mascle o la femella? 8a femella. Per què s)n les raquetes? er!eixen per agafar el shila+o al !ol i tornar&lo de reot a la planxa, tantes !egades com sigui necessari, 'ns que quedi daurat segons els gustos.
1/.-LA SOCIETAT CONSUMIDA.
ls !olts de la prima!era es !a escampar el rumor que la polació hauria de comen4ar a dur una anella al nas. ?o saien del cert si era un acte oligatori o é a!antatjós, i !a resultar que era opcional, però els qui la duien rerien un tracte especial. 8es delegacions dhisenda corarien el cost de lanella, mentre que la colBlocació i anestesia seria de franc. 8Xncle Xleguer, que era impacient, !a aconseguir ràpidament lanella. 8home trealla!a daccionista en una fàrica que les repartia, per aquest motiu fàcilment es !a fer am una dacer inoxidale. 5a explicar al protagonista que hauria lliertat per escollir el material de la mateixa pagant la diferència. eguidament, lXncle !a decidir pro!ar lanella a la se!a 'lla petita, la cosina
0uins models d'anella eren multats? Els models progressistes. 0uè !a aconse+uir l'oncle 7le+uer? @ue la gent es fariqués les se!es pròpies anelles i posar&se&les, ja que sentia que els esta!en trepitjant i am ells, comentà, no shi pot jugar.
&73T.1 <".;1 37TA <27$"62&A Ws un home que es diu -ere, fa una presentació d/ell mateix. 3 pensa com passés el cap de setmana. 0I.1T2731 D. T"M2T El reu (acusat) tenia dret a una ultima !oluntat, però ell no saia que passa!a allà.
9'.5P":1 9n home, que esta!a carregat de maletes, esperant que passes un tren. -erò no saia que allà no passa!a cap tren per aquest motiu ning: li !olia dir res. L.3T $"21 9na ruixa el !a maleir i una !entada el !a fer !olar. &7P"2$HT 9n home pensa que ha estat !enut. 3 té el dute si ha sigut un on o mal negoci. Fanes de uscar&se&la 9n home li dóna con!ersa a una dona i al 'nal li digué que la !ol !iolar. $A3.1 D. <;1&A"#1.#9A 9n home !a a una casa a corar, el gas, però no en tenen .;oncs, demana corar lelectricitat i laigua, que tampoc en tenen. leshores li diu a la dona que la !iolarà, que és una cosa que sempre !e de gust. &71T;M1 D'A9T".1 T."".1 Els indis hospitalaris, que són lletjos, t/ofereixen la se!a dona però si la reutges et degollen. 37 1. 1AP MA2 8a roda del cotxe que esta!a malament era la ona perquè s/allun+a!a de la cora que els !a desmanegar a tots. 9A 62 D.9 &AP Entre el seu cap i el seu cos hi ha!ia un di!orci. 9n dia el seu cap !a morir i li !a demanar a la se!a amiga que enterres el seu cap, però ella es !a es!erar tant que !a acaar de consolar&la. ;e quan les èsties parla!en Li ha una tendència per afalagar a les dones que és grossera. D. 0;A3 9.1
Explica que declarar a alg: lamor és molt dif%cil.
P." ;3 D.M M2997" 8escena dun teatre. urt un noi jo!e però a causa dun error del teló aquest cau i sanulBla la funció. .9 M2"A99 D. 9’32MA El cos i lànima duna mateixa persona es troen en un mirall i es saluden sense reconèixer& se. A T7"3AO7"3A91 ;iu que un dels grans enamorats de la història !a ser 8lu%s [5l perquè es !a casar am
A\
