PLATÓ: Plató recull dels...: • Pres eso ocràt cràtic icss el proble blema de la physis, les vies de coneixement. • Sofstes l’interés per l’home i el seu lloc en el món en la societat. stableix una relació entre els dos per a!untar"ho a!untar"ho tot en un #nic tema: la realitat, no la tan$ible sinó l’eterna i immutable %el mon de les idees&. P'(S)S * '+ - /0)1/1 0i preocupa la realitat i l’universalisme.
2niversalisme: demostrar 3ue hi ha valors absoluts com el bé. 'i ha valors comuns a tot arreu, problemes problemes universals.
Infuències: 4& SÒCRATES: /ls 56 anys van condemnar a S7crates a morir a la cicuta, la persona 3ue havia estat un mestre per a ell havia estat condemnat pel $overn in!ustament i, aix7 portà a Plató a 38estionar"s’ho 38estionar"s’ho tot com la 9unció de l’estat. l va inuir personal i flos flos7f 7fca came ment nt.. ;usc ;uscav ava a el valo valorr abso absolu lutt a di9e di9err l’stat& 'i hauria d’haver aristocràcia, oli$ar3uia. ?e9ensa la 9or@a com a mesura de convicció, d’inculcar la veritat. /ccepta l’#s de la 9or@a com a manera de convencer de la veritat a la $ent %actitut perillosa&, anys després suavitAà a3uest comportament. Bom a m
5& SOFISTES : 38estiona el relativisme dels valors, ell creia en l’universalitat. l relativisme porta al caos. Bom S7crates ne$ava el relatiu Plató buscà l’universal. Plató: =uan parlem de valors absoluts %són sempre eterns i immutables C les idees& parlem d’una realitat absoluta %ell loc on estaran les idees i el món de les idees&. D& PARMÈNIDES : 5 vies de la veritat
Plató manté aix7, accepta el món de les aparences i diu 3ue només a través de la raó arribem al coneixement absolut )?S. E& EMPÈDOCLES %E arrels& ) DEMÒCRIT %àtoms&: tot i 3ue la natura ueix hi ha una cosa 9onamental. /ccepta el Ftot ueixG %'eràclit& per7 hi ha una cosa 3ue no, les idees, etern i immutable %mit!an@ant la via de la raó va al coneixement&. l material en canvi es 9a malbé. antenen el concepte de Parm
*LES idees: són motlles, 3ue contenen mat
DUALISME GNOSEOLÒGIC: P)S1+0JK)B: no es pot con
EL LLIBRE TEETET : el vertader coneixement és assolible, es pot anar al món de les idees. s caracteritAa per: " in9alHlible "tenir per ob!ecte all7 real %el 3ue és&, les idees. Lo puc arribar al veritable coneixement através del món de les aparences. l seu ob!ecte d’estudi: ha de ser estable i permanent, susceptible de ser defnit d’una manera clara i precisa, ob!ecte del 3ual es pu$ui captar la seva ess
GRAUS DE CONEI)EMENT: 'i ha dues vies de coneixement, de $rau variable. 0a correspond
" Boneixement %de les idees& %el 3ue és& estudiant les idees " )$norància %no és real& " +pinió %el 3ue és i no és& 0’ob!ecte de coneixement %el 3ue és& és real, el de la i$norància %el 3ue no és& és irreal. ) l’ob!ecte d’opinió està entre mi$. Porta a afrmar: real C idees i no els particulars i concrets. Bonclusió: els particulars no són plenament reals i només les idees són reals.
EPISTEMOLOGIA: República n el món sensible hi ha ob!ectes materials i les seves imitacions, sobre les 3uals es pot tenir creen@a i ima$inació. n el món inintelHli$ible trobem, en primer lloc, realitats materials %necessiten visualitAació ima$inativa& al es 3uals correspon el pensament discursiu. n se$on lloc, les idees pures, a les 3uals correspon el coneixement dial
O+ECTES
GRAUS DE LA REALITAT
GRAUS DE CONEI)EMENT
E( ,ue -s
Re#(
C$nei.e"en!
E( ,ue n$ -s
I&&e#(
I/n$&0nci#
E( n$1&es
En!&e (2-sse& i e( n$ &es
Oini%
MET3FORA DE LA L4NIA: )dea de bé: és la 3ue proporciona la veritat als ob!ectes de coneixement i la 9acultat de con
; N
)d e a d e l
t n e e m d e x s i u e a r n o K c
percepció " aó
l $rau més baix és el de les imat$es F ombres, f$ures 3ue es reecteixen a l’ai$uaG. 'i ha activitats 3ue imiten la realitat. l se$on, les coses %plantes...& totes les arts sensibles i 9Osica. / nivell ontol7$ic, relació imat$es C ob!ectes, és la c7pia. n tercer lloc, matemàti3ues. /rist7til deia 3ue plató deia 3ue eren uns intermediaris entre particulars i inintelHli$ible. 'i ha passos per arribar a la idea del bé. 1ambé per a arribar a la bellesa. 0a ima$inació %con!ectura& té un nivell in9erior a la creen@a en la comprensió de la realitat.
L2ACADÈMIA " Plató va 9undar la seva escola, el DQ a.B, de flosofa 9óra d’/tenes, en una arbreda anomenada Academus en honor d’un heroi $rec. " +b!ectiu: 9ormar els polOtics i $overnants. " 0ema: RSaber per posseir el poder> en el seu p7rtic R=ue nin$# entri 3ue no sàpi$a matemàti3ues " /si$natures: flosofa, matemàtica i $imnàstica. " etodolo$ia: conversa, el Fdiàle$G mai
FORMES D2ARRIAR AL CONEI)EMENT: Re"iniscènci#: la recuperació del coneixement 3ue ama$a la nostra ànima no es 9a de 9orma automàtica, ni és accessible a tothom. / través del record %anamesi&. /rribarem al món de les )dees. Bom puc arribar a recordarT
4& Bontemplo el món sensible desvetlla un ne$uit. 5& )ntervé +S desi$ de con
Les 5 6$&"es d2#&&i'#&17i: 4& 8i# e&9!ic#: accés del saber. / través de l’eros, del desi$, de l’amor aut
CONEI)EMENT MÓN DE LES IDEES Di#(èc!ic# L# % 7# de c$n,ue&i& i c$ns$(id#& e( desi/ dese!((#! E&$s I"i!# e( "%n in!e(;(i/i'(e i< en #(/uns< e(s &$$c# e( desi/ de (2$&i/in#( MÓN SENSILE
MAIÈUTICA i DIALÈCTICA Plató s’inspira en S7crates. 1ots dos bus3uen la ordenació de la realitat. S7crates: la veritat està en el nostre interior i a través de 9er"nos les pre$untes adecuades la trobarem. busca els conceptes universals Plató 9a el mateix per7 els anomena 0S )?S. Plató: el coneixement té entitat pr7pia, existeix 9ora de la nostra ment, i cal un es9or@ per arribar"hi.
DUALISME ONTOLÒGIC: %el 3ue té a veure amb la realitat, la meta9Osica& 0a realitat dividida en "%n sensi'(e a través dels sentits i "%n in!e(;(i/i'(e a través de la raó. 0a realitat té 5 nivells: " Sentits: incomplerta i aproximada. Ftot ueixG, tot és permanent no ho puc con
+ERAR=UIA DE LES IDEES: elacions entre el món sensible i l’intelHli$ible: la realitat és el món intelHli$ible> el món sensible participaWimita el món intelHli$ible. )dea superior ;N és la idea suprema, per a Plató és un 9uncionament correcte 3ue dóna realitat i sentit a la resta del món intelHli$ible i, per tant, al món material. l bé no és el sentit moral del terme sinó com una bondat $lobal.
COSMOGONIA PLATÒNICA
E.$s#d# #( “Timeu”
4& B/+S %mat
NOUS Plató li canvia el nom: DEMI>RG %9or@a or$anitAadora de la mat
DUALISME ANTROPOLÒGIC:
Si les coses existiesen en virtud de la seva participació en les idees corresponents, al acceptar l’exist
? ?octrina soma"sema 0’home és una criatura dual: cos i ànima. l cos ueix. 0’ànima és immortal, re$ne de la raó no és 9Osica i té la capacitat de veure el món de les idees. 0’ànima existeix abans 3ue entri al cosa llavors oblida totes les idees. Poc a poc va recordant i llavors vol tornar al món de les idees, d’on prové, a3uest desi$ s’anomena FerosG. Pretén tornar al món de les idees volant amb les ales de l’amor. nyora la llibertat 3ue ha perdut al entrar al cos. Ns el camO dels fl7so9s. Lo tothom pot 9er"ho, 3uasi tothom es 3ueda amb Fels reexos de les ideesG, del món sensible. ) no se nXadonen 3ue només són ombres i no se nXaadonen 3ue l’ànima és immortal. / través de la reminisc
PARTS I FUNCIONS DE L23NIMA: "
3@ R#ci$n#(: %el cervell "Y al cap& : és l’ànima tal i com entenem, 3ui ens a!uda a triar, ens diri$eix. raó " 3@ Isci'(e: %el cor "Y al pit& : responsable de la 9or@a, de la voluntat " 3@ C$ncuisci'(e: %aparell reproductor "Y sota el ventre& : està lli$ada als desit!os.
1ots tenim les D per7 cada un de nosaltres en tenim menys o més de cada, aix7 a!uda a Plató a constituir la seva or$anitAació de la societat. Si és la raó polOtic %fl7so9& desit!os pa$
si és el cor
$uerrer
si són els
LA 8IRTUT: =uan s’arriba a la virtutT =uan totes les coses estan al lloc 3ue els hi correspon. =uan el cervell re$eix els instints. ?’aix7 es derivarà la virtut 9onamental: la !ustOcia. 0’ànima !usta serà a3uella 3ue està re$ida per l’aspecte racional 3ue subordina els altres dos, 9ent 3ue actuZn se$ons les seves 9uncions, és a dir, de manera virtuosa. /ixO s’aconse$uirà també la 9elicitat %eudaimonia&.
CONSE=>ÈNCIES DEL DUALISME ANTROPOLÒGIC 4& Boncepció pessimista de la vida terrenal, com a pas a la vida espiritual. 5& Miv
MITE DE LA CA8ERNA D interpretacions: " ealitat " Boneixement " Peda$o$ia polOtica
EL MITE DE LA CA8ERNA: Ns una alHle$oria. S’ha d’interpretar altres coses. n el mite Plat7 defneix la 9unció del fl7so9 dins la societat. ) l’es9or@ intelHlectual 3ue comporta buscar el Sol %el bé&. S’ha de passar per un procés dolorós. S[;+0S:
In!e&i$& c#e&n#: món sensible %món de les coses& E.!e&i$& c#e&n#: món intelHli$ible %món de les idees& S$"'&es: aparences. Boneixement ori$inat pels sentits %no ens podem refar& E& Enc#den#!s: !o, t#, ell %a3uells 3ue han tin$ut una educació incorrecte> manca d’educació> la i$norància d’a3uells 3ue es $uien per les aparences& I& O'ec!es !ns$&!#!s: ob!ectes del món \& F$c: Sol Q& O'ec!es &efe.#!s: ob!ectes matemàtics & O'ec!es "#!ei.$s: )dees 6& O'ec!es de (# ni! '&i((#n!s: idees ad3uirides per intelHli$
PEDAGOGIA I POL4TICA DE PLATÓ IMPORT3NCIA DE LA POL4TICA
0a polOtica és una téc)ne, o fns i tot una ci
ÈTICA I POL4TICA BritOca durament la democràcia $overn de tots 3ue porta 3ue cadasc# 9aci el 3ue vol i no el 3ue li convé. l savi %fl7so9& necessita la ciutat per a viure una vida !usta, i la ciutat necessita el coneixement flos7fc per aconse$uir la 9elicitat i la !ustOcia. 0’
P+0)S: 4& Lecessària l’home ha de viure en societat
M)121 Y _2S1[B)/ Y V0)B)1/1 5& 'a de re$ir la polis %el fl7so9& %el fl7so9 necesita de la ciutat i la ciutat el necessita a ell& l pensament polOtic de Plató apareix en les se$8ents obres: 4& K7r$ies 5& L# ReB'(ic# $n esecic# !$!# (# se# ide# de c$" 7# de se& (# $(is e&6ec!#< ide#( #"' un &$ec!e #"'ici%s i c$"(e!@ D& l polOtic E& Les L(eis !c!#! e.!ens< &e#cci$n#&i i c$nse&#d$& c$"#! #"' (# se# #n!e&i$& P$(i!ei#@
LA REPÚBLICA Plató el va escriure en la 4` época: " voca una conversa tOpica entre Sócrates sobre la !usticia Sócrates de9ensa 3ue la !usticia és el bé per al con!unt de totes les persones $overnades. Plató: aconse$uim la !usticia 3uan tothom aconse$ueix el bé.
" 0a K
r o ! t i p n e l a m e ?
ARISTOCR3 CIA
Kovern dels savis amb vistes al bé com#
TIMOCR3CI A
?e$eneració de l’aristocràcia. Kovernen els militars %només volen aconse$uir presti$i aix7 n’és un problema&
OLIGAR=UIA Kovern dels rics. ls 3ui manen només volen enri3uirse encara més. DEMOCR3CI A
Kovern de tots on cadascun mira per ell mateix.
TIRANIA
l lOder ambiciós i carismàtic 3ue ocupa el liderat$e atemoreix els altres. %PodrOem dir 3ue
s caracteritAa per la llibertat i la i$ualtat %Plató: no i$ualem cap amunt sinó cap avall&. 0a direcció no es reserva als mes preparats i aix7 portarà a l’anar3uia.
arribarOem al estat de dictadura&.
n la República hi trobem: a& n 4r lloc, un rebui$ a la tasca dels poetes, l’educació %en l’aprenentat$e& estava en mans dels poetes. Plató els suprimeix directament per3u< considera 3ue només en$anyen i a3uesta tasca d’educar l’han de dur a terme els fl7so9s. b& ?esprés, la immortalitat de l’ànima és la base 9onamental del seu idealisme plat7nic 3ue ens porta a la u!$i# plat7nica %tenen l’ori$en en la seva ciutat ideal&. /ix7 ens ho explica a partir d’uns sOmils 3ue mostren a3uesta pro$ramació social.
ORGANITACIÓ DE LA POLIS " l $overn de la ciutat ha d’estar en mans dels fl7so9s: #nics capa@os de diri$ir la nau de la polis vers l’ordre i la 9elicitat per a tothom. " l bé és per a tota la ciutat. Lin$# està descontent per3u< $ràcies a 3ue cadasc# 9a el 3ue el correspon aconse$ueix la !ustOcia. " 0a rep#blica de Plató prohibeix la propietat privada %les 5 primeres classes no poden tenir bens propis& i la 9amOlia per als ciutadans. Per 3u
5& 2na ciutat molt pro$ressista, plena de luxes la 3ual S7crates 3ualifca de societat malalta, es3uin@ada per $uerres i conictes eterns. D& 2na #ltima en contrast amb a3uestes dues, per7 oposada sobretot a la viciada ciutat democràtica. Polis !usta i ben ordenada en 3ue els ciutadans se$ueixen un pro$rama social basat en la pr7pia naturalesa dels individus. 0’educació es determina pel tipus d’ànima.
L2ARET I L2EDUCACIÓ "
"
Plató creu, com els sofstes, 3ue l’areté %virtuts di9erents a través de l’educació& es pot ensenyar, per7 discrepa totalment en la concepció de la virtut. 0’aut
EDUCACIÓ " Pro$rama la educació de les 5 classes superiors per7 no de la in9erior. " S’ha d’estudiar les disciplines habituals: ret7rica, matemàtica, $imnàstica, etc. BP1 la poesia %mitolo$ia&. ls poetes no poden 9ormar part de la polis plat7nica, 3ueden mar$inats en compet
" treballadors moderació o templan@a 3uan cada una d’a3uestes persones utilitAen bé la seva virtut i 9an bé la seva 9eina, s’aconse$ueix la virtut de !ustOcia, 3ue la societat vis3ui de 9orma !usta. l bé només és 9actible 3uan arriba a tothom.
IDEALISME POL4TIC " 0a politeia 3ue Plató plante!a és coherent amb les seves teories idealistes. " Ns idealista per3ue té una fnalitat solidària, té una serie de problemes a l’hora de posar"se a la pràctica: Ns e(i!is!# una persona és millor 3ue les altres i els selecciona el seu lloc corresponent.
CONSIDERACIONS SORE LA POL4TICA PLATÒNICA BrOti3ues: 4a& és antidemocràtic la seva polOtica és ideal 3ue no es pot portar a la pràctica. 5a& Plató és un reaccionari, no un conservador al servei de nostàl$ies aristocràti3ues. Ns un enemic de la democràcia, la 3ual implica una s
FUNCIÓ DE PLATÓ EN EL SISTEMA D2ATENES ra de 9amOlia noble, va rebre una $ran educació i hauria d’haver ocupat un lloc en el $overn per7 s’hi 3uedà al mar$e per3u<: " /tenes era una ciutat envoltada per conictes b
0a #nica vinculació polOtica de Plató va ser els seus tres viat$es a Siracusa on va intentar actuar sense
EL MITE DELS METALLS ?e9ensa l’ànima di9erent de cada individu, en cada tipolo$ia cadascun té una 9unció di9erent. IMATGE M4TICA DE L23NIMA /2)K/ B/M/00 ;0/LB B/M/00 LK
LOCALITA CIÓ ANATÒMIC A B/P
PART DE L23NIMA
8IRTUT
CLASSE SOCIAL
FUNCI Ó
RAA NICA
/B)+L/0
S/M)S/
?))K)
+
P)1
)/SB);0
V+1/0S/
K+ML/L 1 )0)1/
P0/1/
ML1
B+LB2SP)SB) ;0
1P/L /
1;/00/? +
P+1K ) P+M
;+L W V+