LLATÍ, UN RESUM GRAMATICAL Ignasi MASCARÓ, Ciutadella (Menorca)
2016
1
ÍNDEX Introducció Cronologia Introducció històrica Sinopsi d’autors literaris
2 3 4 8
Declinacions: particularitats Sinopsi dels adjectius or!ació de co!paratius i superlatius #ls nu!erals #ls prono!s #ls inde$inits or!ació d’ad&er'is Circu!stancials de lloc
9 13 1" 19 21 2% 2( 28
)er's: *uadre sinòptic Conjugació regular S+, )er's irregulars )er's de$ectius -rincipals &er's deponents #ls participis:!odels -articipis deponents #ls participis de $utur .urus/ 0ndus
29 31 3% 3" 42 43 4( 48 49
-reposicions )alors dels casos ’s del neutre plural sustanti&at
% %3 %4
’oració: generalitats %% ’oració passi&a %9 racions interrogati&es " Sinopsi dels r5gi!s &er'als "2 Sinta6i de l’in$initiu "3 Su'ordinació sustanti&a "( #ls participis 7present i passat: passat: !or$ologia i sinta6i sinta6i "9 -articipi a'solut (2 Su'ordinades ad&er'ials: sinopsi d&er'ials te!porals Coordinació &s su'ordinació d&er'ials $inals #l sup;
e's interessants
(4 (4 (" (8 (9 8 82 83
PORTADA:: Tapís de Bayeux. Després de 1066. Bayeux, Museu del Tapís. CARTOON: © Ro !e"s#$a.
2
INTRODUCCI : LLAT LLENGUA MORTA? MORTA?
Guió de treball per a una lliçó introduct in troductòria: òria:
! Ana" a estudiar una llengua #er #oder llegir i entendre el seus te$tos, no #er #arlar%la, co" &ei" a"' les llenges ue en diuen "odernes! El llat* era la llengua dels antics ro"ans, una llengua, co" +eure", e"#arentada e"#arentada a"' la "aoria de llenges euro#ees actuals! -! T.cnica"ent #arlant, el llat* no /s una llengua "orta! Sol dir%se ue les llenges "oren de dues "aneres0 % 12ins el llit3, uan "oren, o s4n assassinats, el seus #arlants! % 5uan el seus s eus #arlants l6a'andonen (la su'stituei$en) #er una altra! 7ist8rica"ent conei$e" els dos #rocessos, a Euro#a "atei$, en .#oca conte"#or9nia! :! El llat* #arlat en la se+a "odalitat "/s col!louial +a anar e+olucionant al llarg del te"#s als di+ersos territoris de l6I"#eri, &ins a con+ertir%se en #arlars #oc co"#rensi'les entre ells0 el llatí modern que en deim les llengües romàniques. L;altre llat*, el cl9ssic, literari, el llat* #arlat "/s &or"al #er a les grans ocasions +a seguir seguir e"#rant%se co" a llengua llengua de cultura, una llengua congelada, una lingua franca #er a la ci.ncia, la &iloso&ia!!!&ins al s! <=III! >! El llat* /s la llengua d6una ci+ilit?aci4 ue +a durar un "iler d6an@s, ue +a dei$ar "ilers de te$tos escrits, una literatura! La ci+ilit?aci4 ro"ana ens a dei$at una er.ncia cultural de #ri"er ordre, una de les er.ncies del ue en die" ci+ilit?aci4 occidental, "/s o "en@s, la ci+ilit?aci4 euro#ea, el Bri"er M4n! En #arlar de ci+ilit?aci4 ro"ana, occidental,!!! no &e" ca# +aloraci4 "oral (e$cel!l.ncia cultural, su#erioritat "ilitar, tecnol8gica, i"#erialis"e, elitis"e, escla+atge, de"ocr9cia!!! llu" i o"'res), +ole" si"#le"ent con.i$er auesta cultura, con.i$er i entendre "illor la nostra #r8#ia ist8ria! Estudiar llat*, alesores, +oldr9 dir0 -
Estudiar gra"atical"ent la llengua, l6estructura sint9ctica, la &or"aci4 de #araules, el l.$ic, i con.i$er "illor el tr9nsit ca# a les nostres llenges, catal9, castell9, &ranc.s Boder traduir te$tos 'reus en la llengua original, un 'on ensinistra"ent #er a l6a#renentatge general de llenges euro#ees! Introduir%nos en la cultura i ci+ilit?aci4 grecorro"anes!
-eter Ignatius Ciutadella de ,enorca ?ardor 21%
3
GRÈCIA ?@I
Colònies gregues al !editerrani occidental Soló/ re$or!es de!ocrAti*ues ?iranies di&erses
ÈPOCA CLÀSSICA
ROMA
1200
800
7(%3 AB URBE CONDITA
#S @#IS Set reis segons la tradició
500
REP!LICA 7%9 #nderroca!ent de la !onar*uia lleis de les II taules lluites per la igualtat de drets pol;tics con$ederacions itAli*uesE Con*uesta d’ItAlia G"erres P#$i%"es 72"4022 P#$i%"es 72"4022 Destrucció de Cartago 714"
ÈPOCA +EL,LENÍS-ICA: +EL,LENÍS-ICA: @egnes hereus d’le6andre: l’#gipte dels -tolo!eus i Cleopatra #6pansió de la cultura grega al !editerrani oriental Creació d’una /, una llengua grega uni$icada
I!portAncia d’ Ale.&$/ri& Ale.&$/ri& co! a centre de cultura i $ilologia Grèci&/ Grèci&/ pro&;ncia ro!ana 714" Achaia sota el no! dG Achaia
IMPERI Oc*&i/ Oc*&i/ 1er #!perador 72(014 -r& 711(: -r& 711(: !A6i!a e6pansió territorial M&rc A"reli: A"reli: l’#!perador $ilòso$ 71"10 18 C&r&c&l,l& 7211 C&r&c&l,l& 7211 Di3cleci 728403%/ la tetrar*uia C3$s*&$*4: C3$s*&$*4: tolerAncia religiosa 7313 -e3/3si di&idei6 -e3/3si di&idei6 l’I!peri 739% #ls &isigòtics sa*uegen @o!a 741 #ls &Andals passen a B$rica 7429
500
4
GRÈCIA I ROMA: UNA INTRODUCCIÓ HISTÒRICA Cal situar-se en la història de les civilitzacions. La civilització grecorromana és un graó més en un procés que s'inicia a l'extrem orient del Mediterrani: Mesopotmia !sumeris" acadis...#" $gipte" %&rsia" r&cia...la civilització avan(a d'$st a )est en una contaminació i recreació cont*nua" els grecs són hereus dels egipcis" i els romans ho són dels grecs. +uan ,oma est als seus inicis com a ciutat" ona part de les Ciutat-$stat gregues han perdut esplendor. questa és la nostra visió occidental. %erò cal recordar que en el món antic existien altres civilitzacions desenvolupades que no havien entrat en contacte entre elles: les cultures americanes !olmecas" al ol/ de M&xic#" o la cultura xinesa" entre altres0 cultures 1/redes2 com diuen els antropòlegs" no interessades en l2expansió o" /ins i tot" tancades dins murades.
co! un conjunt de po'les *ue co!partien llengua i cultura/ però no unitat pol;tica/ nej, e(llhnikoi\, jònics/ dòrics/ eolis/ arcadisE/*ue &i&ien en terra tots eren e()llh/nej, $er!a o en alguna illa/ i *ue parla&en algun dels dialectes grecs tenien els !atei6os dHus i en conta&en històries/ la !atei6a 5pica històrica/ un dHu $undadorprotector de la se&a ciutat/ i cada cert te!ps es reunien en co!peticions atl5ti*ues #n el !ón !editerrani/ d’entre tots els seus &esins/ els grecs ad!ira&en #gipte/ cap pa;s no e6cita&a tant la se&a $antasia +n tour per per #gipte $or!a&a part de la se&a $or!ació/ la ciutat de JAucratis 7s )I aC era la porta d’entrada #ls grecs se sa'ien deutors d’#gipte es guerres a!' -5rsia/ el seu &es; oriental/ &an ocupar una part central de la història grega: units o desunits contra els perses +n intent d’unió pol;tica *ue !ai no &a e6istir $ins a le6andre ,agne es po/leij gregues/ les Ciutat0#stat/ petites o grans/ unes (/ ocupa&en un territori di&ers: la
%
Latium 7Lazio/ a la ItAlia actual els latini / una tri'u entre !oltes/ *ue desprHs de
guerres/ aliances i con$ederacions &an arri'ar a con*uerir tota la pen;nsula i $inal!ent el !ónN Os un po'le/ doncs/ *ue s’i!posa !ilitar!ent a !olts d’altres ’a&entura Pi!perialQ dels grecs no &a !Hs enllA de colònies co!ercials a l’estil dels $enicis potser no!Hs Sic;lia i el sud d’ItAlia pot considerar0se una con*uesta dels grecs/ l’altra
2 Grèci& i R3& ere$ s3cie*&*s escl&is*es/ escl&is*es / els esclaus/ p'lics o pri&ats/ eren po'les &enKuts i &enuts en su'hasta #ls esclaus eren la principal $orKa de tre'all/ legal!ent eren patri!oni i possessió pri&ada/ l’esclau i els seus $ills
"
Segons les 5po*ues/ els ro!ans ad!etien i !ostra&en o'erta!ent la se&a si!patia per l’Ani!a grega/ no sense resist5ncies ’aportació ro!ana Hs d’un altre ordre: la capacitat d’organitar/ d’ad!inistrar sigui un e65rcit co!pacte i disciplinat/ sigui un cos de lleis/ el Dret: per a go&ernar el !ón/ en colònies/ assenta!ents/ pro&;ncies % Grèci& i R3& ere$ s3cie*&*s "r9&$es *ue "r9&$es *ue &an !ani$estar el seu poder a!' la !onu!entalitat ar*uitectònica: teatres/ a!$iteatres/ te!plesHs l’her5ncia se!pre !Hs &isi'le #ncara a&ui associa! !onu!entalitat a ci&ilitació a&anKada/ i d’a*u; el nostre desconcert *uan desco'ri! grans restes !onu!entals a Centroa!5rica/ de cultures !isteriosa!ent desaparegudes i sense !e!òria escrita 7o la !atei6a cultura !inoica/ a Creta *uesta !e!òria en pedra a'asta tota la conca !editerrAnia: teni! 414 teatres en di&ers estat de conser&ació/ un in&ent grec !odi$icat pels ro!ans/ un s;!'ol de la $usió cultural " E$ el se" $iell /e /ese$3l")&e$* &*eri&l i *ec$3l:(ic
conei6e!ent del !ón era geogrA$ica!ent li!itat/ i la cartogra$ia !olt de$icient/ però a!' una idea de l’uni&ers *ue incloVa l’es$ericitat de la terra/ l’heliocentris!e i el !o&i!ent i òr'ites dels estels es !ate!Ati*ues/ la geo!etria i la trigono!etria eren prou a&anKades/ tot i tenir un siste!a de nu!eració *ue no per!etia operar Conei6ien la !etallrgia i l’estanT i el &idre a se&a !edicina era 'Asica!ent $ar!acopea/ i no tant anato!ia o cirugia: la #ateria #e$ica/ de Dioscòrides 7on s’hi descriuen prop de " plantes !edicinals/ &a estar &igent $ins al s )III/ el lli're clAssic !Hs in$luient desprHs de la !eometria d’#uclides ?enien rellotges de sol/ d’arena i d’aigua ’enginTeria ci&il/ !olt a&anKada/ els &a per!etre tant les in$rastructures ur'anes 7&ies/ ponts/ a*Ueductes/ ter!es/ espais d’oci de gran !onu!entalitat 7teatre/ a!$iteatre/ circ ai6; co! !A*uines de guerra per al setge de ciutats I tenien escriptura/ *ue ha&ien adaptat dels grecs/ *ue l’ha&ien adaptada dels $enicis part dels !o!u!ents/ la se&a !e!òria per&iuria: la literatura grega i llatina/ !ilers de te6tos ( A Grèci& is*:ri& )3l4*ic& i cre&ci; li*erri& c3e.is*ei.e$: c3e.is*ei.e$ : la trag5dia grega d’Ms*uil o #ur;pides con&iu a!' la pol;tica *uotidiana/ la interpreta/ la posa en *Uestió @o!a la literatura aparei6 tardana!ent
Xrw/meqa ga\r politei/a| a|...kai\ o)/noma me\n dia\ to\ mh\ e)j o)li/i/goouj uj a) a)ll \ e)j plei/onaj oi)kei=n dhmokrati/a ke/kletai. ´
7a nostra Constituciós’ano!ena de!ocrAcia per*u5 el poder no estA en !ans d’uns pocs/ sinó de la !ajoria
8
SINOPSI DA=-ORS LI-ERARIS è)3c& &rc&ic& (re(&
è)3c& clssic& (re(&
>III &,C,
> &,C,
è)3c& el?le$,@@ &rc&ic& ll&*i$& III80 &,C,
è)3c& clssic& ll&*i$&
è)3c& )3s*cls, ll&*i$&
801B /,C, III /,C,
è)3c& i)eri&l *&r/&$& III> /,C
ÈPICA
-RAGÈDIA
COMÈDIA
ORA-RIA
LÍRICA
NO>EL?LA
A=LA
+IS-RIA
CIÈNCIA I ER=DICI
ILOSOIA
SÀ-IRA I EPIGRAMA
1r&, DECLINACI
9
si$("l&r J ) c
)l"r&l -@?0#
-@?0
2$& DECLINACI J ) c
Si$("l&r
Pl"r&l
L@?0+S
L@?0I
J ) c
Si$("l&r
)l"r&l
?#,-0+,
?#,-0
Fr&, DECLINACI M&sc"li$s 3 ee$i$s si$(, )l"r&l si$(, )l"r&l
si$(,
$e"*res )l"r&l si$(,
)l"r&l
J ) c
)l"r&l
J ) c
si$("l&r
)l"r&l
J ) c
Pl"r&l
J ) c
PAR-IC=LARI-A-S DE LES DECLINACIONS
1
Prier& /ecli$&ci;, 1 Són sustantius $e!enins/ tret de nauta% agricola/ incola&&& 2 lguns no!Hs aparei6en en plural 7 luralia tantum angustiae% 'arum $ivitiae% 'arum eulae% 'arum insi$iae% 'arum in$utiae% 'arum
minae% 'arum nutiae% 'arum tene(rae% 'arum% alen$ae% 'arum
i alguns topòni!s: Athenae% 'arum% Leuctra% arum *+racusae% 'arum The(ae% arum
altres can&ien de signi$icat: a,ua% ae coia% 'ae littera% 'ae
a,uae% 'arum coiae% &'arum litterae% 'arum
+na antiga $or!a de genitiu en . as no!Hs es conser&a en l’e6pressió aterfamilias& Se(3$& /ecli$&ci;, 1 #ls sustantius en . us són !asculins tret dels no!s dels ar'res/ *ue són $e!enins/ i virus' i / &er; vulgus% 'i / / el po'le/ *ue són neutres Rho$us& Són $e!enins els topòni!s: Aeg+tus% Corinthus% -eloonnesus% Rho$us&
#ls sustantius en . um són neutres sense e6cepció 2 parei6en no!Hs en plural: arma' orum hi(erna% 'orum
o can&ien de signi$icat au.ilium% 'i (alneum% 'i castrum% 'i frenum% 'i ime$imentum% 'i li(er%'era%&'erum rostrum% 'i
au.ilia% 'orum (alnea% 'orum castra% 'orum frena% 'orum ime$imenta% 'orum li(eri% 'orum rostra% 'orum
Can&ien de g5nere en plural 7heterogena locus% 'i iocus% 'i
loca% 'orum& ioca% 'orum
Deus i $ea tenen algunes particularitats:
11
Sing -lural J ) c
Deus Deus Deum Dei Deo Deo
Sing -lural
Dei% $ii Dea Dei% $ii Dea Deos Deam Deorum Deae Deis% $iis% $is Deae Deis% $iis% $is $ea
Deae Deae Deas Dearum Dea(us $ea(us
Igual!ent el data'l plural de filia Hs filia(us% per no con$ondre’s a!' el data'l plural de filius
-ercer& /ecli$&ci;, 1 Sustantius dels tres g5neres/ *ue no es poden identi$icar per la $or!a no!Hs el tipus a!' no!inatiu en /al% 'e% 0ar !ar*uen !ar*uen el g5nere neutre 2 parei6en no!Hs en plural: cervices% 'um maiores% 'um "maior% maius) moenia% 'ium setentriones% 'um ver(era% 'um
o can&ien de signi$icat: ae$es% 'is finis% 'is naris% 'is os% 'is ars% 'tis
ae$es% ae$ium fines% &'ium nares% 'ium oes% 'um artes% ium
vas% 'is / tH el plural
vasa
#s poden considerar irregulars: J ) c
Sing
Sing -lural
Iuiter Iuiter Iovem Iovis Iovi Iove
vis vis vim vis vi vi
vires vires vires virium viri(us viri(us
H"&r*& /ecli$&ci; /ecli$&ci; 1Són !ajoritAria!ent !asculins Són $e!enins: anus i$us 'uum% 7no!Hs en plural ) ) acus $omus tri(us
manus orticus
2 #ls sustantius en . u 7neutres es reduei6en a: cornu% genu% ecu% veru& 3 ’a'latiu en . u ha ro!As en alguns algun s sustantius $òssils/ *uasi co! a preposicions de genitiu: $uctu iussu rogatu natu
12
4 lguns sustantius $or!en dat a'l/ plural en . u(us 7en lloc de .i(us arcu(us% lacu(us% tri(u(us% artu(us% artu(us% ,uercu(us
% Domus tH una declinació !i6ta 2a i 4ta J ) c
Sing
-lural
Domus Domus Domum Domus Domui Domo
Domus Domus Domos0$omus Domorum0$omuum Domi(us Domi(us
Ci$%"e$& /ecli$&ci; 1 Sustantius $e!enins/ tret de $ies i meri$ies 2 #ateria0materies% lu.uria0lu.uries presenten la do'le declinació/ pri!era i cin*uena 3 Res% rei 7cosa/ 7cosa/ assu!pte/ *Uestió judicial $or!a a!' l’adjectiu u(lica el co!post resu(lica/ *ue/ escrit junt o separat/ es declina per pri!era i cin*uena cin *uena declinació: si$(, )l"r&l J ) c
res res rem rei rei re
res res res rerum re(us re(us
5na. 1ra. J ) c
res res rem rei rei re
u(lica u(lica u(licam u(licae u(licae u(lica
Res $or!a alguns coneguts sintag!es: res a$versae% l’ad&ersitat res co,uinaria% l’art de la cuina res familiaris/ el patri!oni $a!iliar res frumentaria/ la *Uestió del 'lat 7el su'!inistre de 'lat res gestae/ els $ets històrics/ les gestes res militaris% l’art !ilitar res rivata% la propietat pri&ada res secun$ae/ la 'ona $ortuna/ les circu!stAncies $a&ora'les
13
ELS AD'EC-I=S DE F i 2 -ERMINACIONS )rier& /ecli$&ci; J ) c
se(3$& /ecli$&ci;
-@?
L@?+S
?#,-+,
AD'EC-I= DE -RES -ERMINACIONS: 212 SING=LAR !ascul; $e!en; neutre J ) c
!ascul;
PL=RAL $e!en;
neutre
!ON=S
!ONA
!ON=M
!ONI
!ONAE
!ONA
!ONE !ON=M !ONI !ONO !ONO
!ONA !ONAM !ONAE !ONAE !ONA
!ON=M !ON=M !ONI !ONO !ONO
!ONI !ONOS !ONOR=M !ONIS !ONIS
!ONAE !ONAS !ONAR=M !ONIS !ONIS
!ONA !ONA !ONOR=M !ONIS !ONIS
AD'EC-I= DE D=ES -ERMINACIONS FF SING=LAR !asc$e! neutre J ) c
OR-IS OR-IS OR-EM OR-IS OR-I OR-I
OR-E OR-E OR-E OR-IS OR-I OR-I
PL=RAL !asc$e! neutre OR-ES OR-ES OR-ES OR-I=M OR-I!=S OR-I!=S
OR-IA OR-IA OR-IA OR-I=M OR-I!=S OR-I!=S
-O-S ELS MODELS DAD'EC-I=S Wuant a la classi$icació/ als &oca'ularis o als diccionaris tro'are! tres tipus dGenunciats per als adjectius: djectius de *res *eri$&ci3$s7 212: 212: Bonus% (ona% (onum1 ulcher% ulchra% ulchrum1 acer% acris% acre djectius de /"es *eri$&ci3$s7 FF: FF: 2ortis% forte djectius dG"$& dG"$& *eri$&ci;: *eri$&ci;: 2re,uens% fre,uentis1 feli.% felicis
14
1,A/ec*i"s /e *res *eri$&ci3$s 212 si$("l&r , , $,
,
)l"r&l ,
$,
(onae (ona N, (onus (ona (onum (oni (onae (ona >, (one (ona (onum (oni Ac, (onum (onam (onum (onos (onas (ona G, (oni (onae (oni (onorum (onarum (onorum (onis (onis D, (ono (onae (ono (onis (onis (onis A9 A9 (ono (ona (ono (onis
els adjectius totus'a'um/ ullus'a'um% solus'a'um% unus'a'um / $an el genitiu0 ius/ dat0 i / per als tres g5neres Igual!ent ho $an alguns ide$inits o la &ariant a!' el !ascul; en .er . er ,
si$("l&r ,
$,
,
)l"r&l ,
$,
ulchrum ulchri ulchrae ulchra N, ulcher ulchra ulchrum ulchri ulchrae ulchra >, ulcher ulchra Ac, ulchrum ulchram ulchrum ulchros ulchras ulchra G, ulchri ulchrae ulchri ulchrorum ulchrarum ulchrorum D, ulchro ulchrae ulchro ulchris ulchris ulchris A9, ulchro ulchra ulchro ulchris ulchris ulchris
Si $e! ser&ir la tercera ter cera declinació &ocAlica/ tindre! un adjectiu co! el segUent 7on el !ascul; es declina co! i9er/ i9er/ i9ris/ i9ris/ el $e!en; co! $&is/ $&is/ $&is i $&is i el neutre co! &re/ &re/ &ris &ris es tracta/ tan!atei6/ d’un !odel !olt residual:
si$("l&r , , $,
,
)l"r&l ,
$,
N, acer acris acre acres acres acria >, acer acris acre acres acres acria Ac, acrem acrem acre acres acres acria G, acris acris acris acrium acrium acrium D, acri acri acri acri(us acri(us acri(us A9 A9 acri acri acri acri(us acri(us acri(us
2, A/ec*i"s /e /"es *eri$&ci3$s FF #l !ascul; i el $e!en; es declinen co! )iscis/ )iscis/ )iscis o )iscis o $&is/ $&is/ $&is/ $&is/ !entre *ue el neutre es declina co! &re/ &re/ &risJ atenció a l’a'l sing en i en i::
1%
si$("l&r , $,
)l"r&l , $,
N fortis forte fortes fortia > fortis forte fortes fortia Ac, fortem forte fortes fortia G$, fortis fortis fortium fortium D*, forti forti forti(us forti(us A9 A9 forti forti forti(us forti(us F, A/ec*i"s /<"$& *eri$&ci; *u; no!inatiu singular ha esde&ingut el !atei6 per als tres g5neres Wuasi podria considerar0se un sustantiu/ però !antH el no!inatiu i acusatiu dels neutres si$("l&r , $,
)l"r&l , $,
N feli. feli. felices felicia > feli. feli. felices felicia Ac, felicem feli. felices felicia G$, felicis felicis felicium felicium D*, felici felici felici(us felici(us A9 A9 felici felici felici(us felici(us si$("l&r , $,
)l"r&l ,
$,
N, fre,uens fre,uens fre,uentes fre,uentia >, fre,uens fre,uens fre,uentes fre,uentia Ac, fre,uentem fre,uens fre,uentes fre,uentia G$, fre,uentis fre,uentis fre,uentium fre,uentium D*, fre,uenti fre,uenti fre,uenti(us fre,uenti(us A9 A9 fre,uenti fre,uenti fre,uenti(us fre,uenti(us co! fre,uens% ntis/ es declina el )&r*ici)i /e )rese$*/ )rese$*/ vi$ p
1"
ORMAC ORMACII DE COMP COMPARA ARA-I= -I=S S I S=PER S=PERLALA-I=S I=S #ls adjectius/ se!pre *ue siguin gradua'les/ es poden e6pressar en: grau positiu: Ars longa est% vita (revis Caesar fortis est co!paratiu: Caesar tam fortis quam -omeius erat& sunt Belgae& superlatiu: !allorum omnium fortiimi sunt
Gr&" c3)&r&*i", #l grau co!paratius d’igualtat i el d’in$erioritat s’e6pressen en llat; co! en catalA 7o la resta de llengUes llengU es ro!Ani*ues: -etrus tam saiens quam Iulius est Canis minu fortis quam luus est #l grau co!paratiu de superioritat es pot e6pressar de dues $or!es: #A!I* &&& 3UA# &&& "-etrus ma!i a"tu est ,uam Iulius) o a$egint al te!a de l’adjectiu els su$i6os . IOR 7!$ IOR 7!$ i . IU# 7n 7n fortis 'e 4 fortior% fortius clarus /a 'um 4 clarior% clarius ru$ens /ntis 4 ru$entior% ru$entius
a declinació dels co!paratius de superioritat de tots els adjectius llatins seguei6 el !odel dels adjectius de dues ter!inacions de la 3ra declinació singular !$ n J ) c
fortior
plural !$ n
fortius fortiores fortiora
fortiorem fortius fortiores fortiora
fortioris
fortiorum
Dt
fortiori
fortiori(us
'
fortiore
fortiori(us
#l segon ter!e de la co!paració es pot e6pressar de dues $or!es: #n el !atei6 cas *ue estA el co!paratiu precedit de la part;cula $UAM /o /o en a'latiu -etrus a"tior
,uam -aulus est& -aulo est&
Gr&" s")erl&*i", #l grau superlatiu es $or!a a$egint al te!a de l’adjectiu el su$i6 K I##IMU# %A %UM. clarus /a /um 4 clarissimus /a /um 7!olt $a!ós/ $a!os;ssi! el !Hs $a!ós fortis /e 4 fortissimus /a /um ru$ens /ntis 4 ru$entissimus /a /um
1(
lguns adjectius adopten el su$i6 .ERRIMU#& .ERRIMU#& ulcher0ulcherrimus&5 #l segon ter!e d’un superlatiu 7si en porta es pot e6pressar de les segUents seg Uents $or!es: omnium amicorum "genitiu) -etrus fortiimu est6 inter omnes amicos "inter 7 acus&) e. omni(us amicis "e. 7 a(&)
#ls sis &/ec*i"s segUents &/ec*i"s segUents $or!en el superlatiu en .limus6 facilis% 'e $ifficilis% 'e similis% 'e $issimilis% 'e gracilis% 'e humilis% 'e
facil' $ifficil' simil' $issimil' 7 /lim/ gracil' humil'
facillimus% 'a% 'um $ifficillimus% 'a% 'um simillimus% 'a% 'um $issimillimus% 'a% 'm gracillimus% 'a% 'um humillimus% 'a% 'um
Al("$es )&r*ic"l&ri*&*s 1 #ls adjectius en K'i(u % )fi(u % )*o"u $or!en )*o"u $or!en el co!paratiu i superlatiu da!unt un antic radical en Ke$*: Ke$*: positiu male$icus magnificus (enevolus
co!paratiu male$icentior% 'ius magnificentior% 'ius (enevolentior% 'ius
superlatiu male$icentissimus& magnificentissimus& (enevolentissimus&
2 #ls adjectius vetus% 'eris 7&ell i $ives% 'itis 7ric $an: vetustior% 'ius00veterrimus'a'um $itior% $itius00 $itissimus'a'um
3 2rugi i i ne,uam són indeclina'les A/ec*i"s %"e $3s *e$e$ c3)&r&*i" i s")erl&*i" Co!paratiu
Superlatiu
$eterior% 'ius $eterrimus% ocior% 'ius ocissimus otior% 'ius otissimus rior% 'ius rimus
C3)&r&*i"s i s")erl&*i"s /eri&*s /e )re)3sici3$s Pre)3sici; (itra U"tra
C3)&r&*i"
S")erl&*i"
citerior% 'ius
citimus
ulterior% 'ius
ultimus
1
L’espanyol, el que més entre entre les llengües romàniques, ha conservat alguns adjectius amb amb superlatiu culte: acérrimo, aspérrimo, celebérrimo, integérrimo, libérrimo, misérrimo, nigérrimo, paupérrimo, pulquérrimo, salubérrimo, ubérrimo ubérrimo. En algun cas és possible la doble derivació -ísimo/-érrimo.
18
Infra
inferior% 'ius
infimus imus
+ro,#u,ra
roior% 'ius
+ot
osterior% 'ius ostremus
suerior% 'ius
Int-r Etra
ro.imus suremus summus
interior% 'ius
intimus
e.terior% 'ius
e.tremus
3r&ci3$s irre("l&rs Co! ocorre en altres llengUes indoeuropees/ el llat;/ co! el grec/ tenia $or!acions no siste!Ati*ues: cfr goo$'(etter'(est (a$'8orse'the 8orst P3si*i" !$n (onus% malus magnus arvus multus
C3)&r&*i" !$ n melior eior maior minor lures
7pl
melius eius maius minus lus
S")erl&*i" !$n otimus essimus ma.imus minimus lurimus
COMPARA-I=S I S=PERLA-I=S IRREG=LARS 93$"s
eli3r
3)*i"s
a)gaqo/j
a)mei/nwn belti/wn krei/ttwn
a)/ristoj be/ltistoj ltistoj kra/tistoj
good &l"s
'etter )ei3r
'est )essi"s
kako/j
xei/rwn,h(/ttwn
xei/ristoj, h(/kista
'ad &($"s
>orse &i3r
>orst &.i"s
me/gaj
mei/wn wn
me/gistoj
)&r"s
i$3r
i$i"s
mi/kroj
e))lattwn
e)la/xistoj
little "l*"s
less )l"s
least )l"rii
polu/j
plei/wn
plei=stoj stoj
!uch
!ore
!ost
kalo/j taxu/j o/ligoj ligoj
kalli/wn qa/ttwn mei/wn
ka/llistoj ta/xistoj o)li/gistoj
$ar
$arther/ $urther
$arthest/ $urthest
19
"$7 /3s7 *res7,,, unus $uo tres ,uattuor ,uin,ue se. setem octo novem $ecem un$ecim $uo$ecim tre$ecim ,uattuor$ecim ,uin$ecim se$ecim seten$ecim $uo$eviginti un$eviginti viginti
)rier7 se(3$7 *ercer,,,
= ei)j du/o trei=j te/ttarej pe/nte e(/! e(pta/ o)kto/ e)nne/a de/ka e(/ndeka dw/deka trei=j kai\ de/ka te/ttarej kai\ de/ka pentekai/deka e)kkai/deka e(ptakai/deka o)ktokai/deka e)nneakai/deka ei) /kosi
unus et viginti triginta ,ua$raginta ,uin,uaginta se.aginta setuaginta octoginta nonaginta centum $ucenti'ae'a trecenti'ae'a ,ua$ringenti' ae'a ,uingenti'ae'a sescenti'ae'a setingenti'ae' a octingenti'ae'a nongenti'ae'a mille $uo milia
rimus'a'um
/"$ e$ "$7 /e "$& e(&/&7 /3s e$ /3s7,,, /"es e(&/es7,,, singuli'ae'a
semel
secun$us
(ini'ae'a
(is
tertius
terni0trini
ter
,uartus
,uaterni
,uater
,uintus
,uini
,uin,uies
se.tus
seteni
se.ies
setimus
octoni
seties
octavus
noveni
octies
nonus
$eni
novies
$ecimus
un$eni
$ecies
un$ecimus
$uo$eni
un$ecies
$uo$ecimus
"&&&)
"&&&)
tertius $ecimus ,uartus $ecimus ,uintus $ecimus se.tus $ecimus setimus $ecimus $uo$evicesimus un$evicesimus vicesimus vicesimus rimus
tria/konta tettara/konta pente/konta e(!e/konta e(bdomh/ bdomh/konta ogdoh/konta e)nenh/konta e(kato/n diako/sioi triako/sioi tetrako/sioi pentako/sioi sioi e(!ako/sioi e(ptako/sioi o)tako/sioi e)nako/sioi xi/lioi disxi/lioi
tricesimus ,ua$ragesimus ,uin,uagesimus se.agesimus setuagesimus octogesimus nonagesimus centesimus $ucentesimus trecentesimus ,ua$ringentesimus ,uingentesimus sescentesimus setingentesimus octingentesimus nongentesimus millessimus
2
?enen declinació:
J c
!asc
$e!
neut
!asc
$e!
neut
!asc$e!
neut
unus unum
una unam unius uni una
unum unum
$uo $uos $uorum $uo(us
$uae $uas $uarum $ua(us
$uo $uo $uorum $uo(us
tres tres
tria tria
uno
trium tri(us
uno
Co! $uo ta!'H es declina am(o'ae'o
O9ser&ci3$s 1 #n llat; es declinen els tres pri!ers cardinals: unus% $uo% tres en grec els *uatre pri!ers: eis% $uo% treis% t9ttares i en rus/ llengua de la nostra $a!;lia/ els cinc pri!ers: o$:n% $va% tri% t.et:r;e% iat< ta!'H ho $a mille/ en plural J c
milia milia milium mili(us
e6igei6 se!pre genitiu partitiu: mille hominum/ un !iler d’ho!es Tria milia assuum / tres !il passes Os a dir/ Hs un sustantiu !' altres nu!erals i *uantitatius Hs possi'le de dir: Triginta cives0triginta civium% trenta ciutadans Centum homines0 centum hominum% cent ho!es
2 #ls ordinals 7 rimus% secun$us/ són adjectius de tres ter!inacions/ (onus'a'um& 3 #n els cardinals es declinen les centenes 7de $ucenti a a nongenti co! el plural de 'onus: (oni'ae'a& Cal $er o'ser&ar *ue 11 X 1Y1 7un'$ecim) 12 X 2Y1 "$uo'$ecim 13 X 3Y1 7tre'$ecim 7 su!es !olt transparents/ *ue els nostres Zone’/ Zdote’/ Ztrete’ ja han o'scurit ,entres *ue/ 18 X 2 de 2 7$uo'$e'viginti 19 X 1 de 2 7un'$e'viginti $ront al nostre Zdi&uit’ 71Y8/ Zdinou’ 71Y9 3 S’ano!enen !ultiplicatius els segUents adjectius: *imle.% 'icis1 $ule.% trile.% ,ua$rule.% ,uin,uile. o ,uintile. / /centule. / multile. /
etc
i la s5rie de proporcionals:
21
*imlus% $ulus% trilus% ,ua$rulus% octulus / etc
4 #ls te!porals/ adjectius o ad&er'is: (i$uum% (iennium/ dos dies (imestris% trimestris / dos !esos/ tres !esos (inarius% ternarius / de dues parts/ de tres parts
ELS PRONOMS 1, Pr3$3s )ers3$&ls, 3
*"
rele.i"
E!O #E #EI #I=I #E
TU TU TE TUI TIBI TE
*E *UI *IBI *E
noa"tr-
*oa"tr-
J ) c
NO*
>O* >O* NO* >O* NO*TRU#0NO*TRI >E*TRU#0>E*TRI NOBI* >OBI* NOBI* >OBI*
ell7 ell&7 &%"es*7 &%"es*& si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! neut J c
I* EU#
EA EA# EIU* EI
ID ID
II0EI EAE EA EO* EA* EA EORU# EARU# EORU#
EO
EA
EO
II*0EI*
-er tant/ no!Hs el de 3rapersona distingia g5nere 11 es $or!es d’a'latiuY la preposició CU# donen donen lloc a les l es co!'inacions: MECUM& TECUM& #ECUM NO/I#CUM& 0O/I#CUM
la $or!es castellanes Zcon!igo’/ Zcontigo’/ Zconsigo’ pro&enen del do'le s del cum: ?CU##ECU# [ con!igo/ \CU#TECU# [contigo/ [contigo/ \CU#*ECU# [consigo [consigo
#ncara *ue resulti poc creV'le/ Hs el !atei6 Ciceró 7 Cicero ise *ui e6plica *ue les $or!es anteriors &an apar5i6er per e&itar un \CU#NOBI*/ !assa prò6i! a CUNNU*[ ZconT’/ i cridat a pro&ocar rialletes !Hs tard es &a estendre per analogia al conjunt dels prono!s 7 Orator / 1%4
22
12 Co! a prono! de tercera persona so&int s’e!pra&a is'ea'i$ 7 7infra el nostre article Z#’/ Z’/ deri&a del de!ostratiu ILLE'ILLA'ILLUD 7infra 2 Pr3$3s )3ssessi"s 212 #EU*'#EA'#EU#% !eu/ !e&a/ TUU*'TUA'TUU#% teu/ te&a/ *UU*'*UA'*UU# / seu/ se&a/ NO*TER% 'TRA% 'TRU# / nostre/ nostra >E*TER% 'TRA% 'TRU# / &ostre/ &ostra
Són adjectius de 3 ter!inacions
@&5 #l &ocatiu de MEU# Hs Hs #I : #i frater% mi frater% mi frater / / escriu a$ectuosa!ent
,arc ?ulli Ciceró al seu ger!A en una carta
22, 22, #UU# / Seuse&a/possessiu de tercera persona/ no indica&a si el posseVdor era singular o plural con&i&ia a!' la $or!a EIU*/ d’ell/ d’ella EORU#% EARU# / d’ells/ d’elles De $et/ so&int e&ita&a l’a!'igUitat -atrem suum occi$it / &a !atar son pare 7el seu propi pare -atrem eius occi$it / &a !atar son pare 7d’un altre
F Pr3$3s /e3$s*r&*i"s, &%"es*7 &%"es*&7,,, si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! neut J c
=IC =AEC =UNC =ANC =UIU* =UIC =OC =AC
=OC =OC
=I =AE =AEC =O* =A* =AEC =ORU# =ARU# =ORU#
=OC
=I*
&%"es*7 &%"ei.7,,, si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! J c
&%"ell7 &%"ell&7,,, si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! J c
neut
I*TE I*TA I*TUD I*TI I*TAE I*TA I*TU# I*TA# I*TUD I*TO* I*TA* I*TA I*TIU* I*TORU# I*TARU# I*TORU# I*TI I*TI* I*TO I*TA I*TO
neut
ILLE ILLA ILLUD ILLI ILLAE ILLA ILLU# ILLA# ILLUD ILLO* ILLA* ILLA ILLIU* ILLORU# ILLARU# ILLORU# ILLI ILLI* ILLO ILLA ILLO
23
el &*ei.7 l& &*ei.&7,,, si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc !asc $e! J c
IDE# EADE# IDE# IIDE#0EIDE# EAEDE# EADE# EUNDE# EANDE# IDE# EO*DE# EA*DE# EADE# EIU*DE# EORUNDE# EARUNDE# EORUNDE# EIDE# II*DE#0EI*DE# EODE# EADE# EODE#
ell &*ei.7 ell& &*ei.&7,,, si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! J c
neut
neut
I-*E I-*A I-*U# I-*I I-*AE I-*A I-*U# I-*A# I-*U# I-*O* I-*O* I-*A* I-*A I-*IU* I-*ORU# I-*ARU# I-*ORU# I-*I I-*I* I-*O I-*A I-*O
31 IC Hs Hs clara!ent un de!ostratiu/ una senTalitació en l’espai i te!ps I# $a $a re$er5ncia a alg o *uelco! *ue s’aca'a d’es!entar/ Hs el *ue signi$ica Zprono! ana$òric’: An.ii sera(amus nuntium% is non venit / ansiosos esperA&e! el !issatger/ a*uest no &a &enir Caesar se. cohortes e castris e$ucit% cum iis a$ gallos roficiscitur / C5sar treu sis cohorts del ca!pa!ent/ a!' a*uestes se’n &a a tro'ar els gals I# Hs Hs ta!'H l’antecendent del relatiu: Ea% ,uam vi$etis% oulentissima fuit civitas / la 7a*uesta ciutat *ue &eis &a ser se r $orKa rica 32 ILLE 32 ILLE / a*uell/ so&int tH el sentit de Za*uell $a!ós/ a*uell conegut/’ *ciio ille noster% ,ui // // a*uell illustre #scipió nostre/ *ue/ ?a!'H nosaltres die!: P?e’n recordes d’a*uelles platges &erges/ *uan no hi ha&ia ning/ i a*uelles 'erenetes *ue $5ie!]Q 33 Del genitiu plural ILLORU# / d’ells/ d’a*uells/ deri&en el catalA llur0llurs/ italiA loro/ $ranc5s leur& 34 IDEM 34 IDEM / el !atei6:
Eo$em $ie munitiones erficiuntur / el !atei6 dia les l es $orti$icacions són enllestides Ii$em rincies $e ace erveniunt% ,ui sueriori(us $ie(us (ellum a$ete(ant /
arri'en els !atei6os ca'dills per parlar de pau/ els *ui dies a'ans desitja&en la guerra
3% I+#E 3% I+#E / ell !atei6/ en persona: Du. ise rima acie conten$e(at / el co!andant en persona lluita&a l luita&a a pri!era $ila In iso foro servus interficitur / l’esclau Hs assassinat en el $òru! !atei6 Tri(unus legem rotulerat et ise violavit / el tri' ha&ia presentat la llei i ell !atei6 la &iolar 3" Co! Hs sa'ut/ I-*E0I-*A deri&a en l’ano!entat article salat/ Z#S’/ ZS’/ conser&at en els parlars catalans de les Illes Falears/ i en altres parlars ro!Anics co! el sard
24
B, El rel&*i" si$("l&r !asc $e! neut J c
!asc
)l"r&l $e!
neut
3UI 3UAE 3UOD 3UI 3UAE 3UAE 3UE# 3UA# 3UOD 3UO* 3UA* 3UAE CUIU* 3UORU# 3UARU# 3UORU# CUI 3UIBU* 3UO 3UA 3UO
altres:
3UICU#3UE'3UAECU#3UE'3UODCU#3UE / *ualse&ol *ue 3uicum,ue haec fecit / *ualse&ol 7sigui *ui sigui *ue hagi $et aKò/
5, Pr3$3s i$*err3(&*i"s si$("l&r !asc $e! neut J c
!asc
)l"r&l $e!
neut
3UI*03UI 3UAE 3UID03UOD 3UAE 3UAE 3UI 3UE# 3UA# 3UOD 3UO* 3UA* 3UA* 3UAE CUIU* 3UORU# 3UARU# 3UORU# CUI 3UIBU* 3UO 3UA 3UO
altres: 3UI*NA#'3UAENA#'3UIDNA#03UODNA# / *ui] *u5] EC3UI*'E3UAE'EC3UID0E3UOD% NU#3UI*'NU#3UAE'NU#3UID0NU#3UOD
Ec,uis "num,uis) $u(ita(it ,uin&&& / *ue potser alg du'tarA *ue]
%"i@%"i$ /els /3s si$("l&r )l"r&l !asc $e! neut !asc $e! J c
neut
UTER UTRA UTRU# UTRI UTRAE UTRA UTRU# UTRA# UTRU# UTRO* UTRA* UTRA UTRIU* UTRORU# UTRARU# UTRORU# UTRI UTRI* UTRO UTRA UTRO
per e6e!ple/
uter vestrum *ui *ui de &osaltres dos] utra castra] *uin dels dos ca!pa!ents] UTER3UE% UTRA3UE% UTRU#3UE /
un i altre/ a!'dós 7
ni un ni l’altre/ cap dels dos 7
2%
ELS INDEINI-S &l(#7 %"elc3 !asc J c
ALI3UI* ALI3UE#
ALI3UO
si$("l&r $e!
neut
!asc
)l"r&l $e!
neut
ALI3UA ALI3UID ALI3UI ALI3UAE ALI3UA ALI3UA# ALI3UID0ALI3UOD ALI3UO* ALI3UA* ALI3UA ALICUIU* ALI3UORU# ALI3UARU# ALI3UORU# ALICUI ALI3UIBU* ALI3UA ALI3UO
AL-RES ALI3UOT% alg 7Hs indeclina'le 3UIDA#% 3UAEDA#% 3UIDDA#03UODDA# /
un/ alg
3UI*3UE% 3UAE3UE% 3UID3UE03UOD3UE /
cadasc
3UI*3UI*% 3UID3UID / *ualse&ol
*ue
3UI>I*% 3UAE>I*% 3UID>I*03UOD>I* /
*ualse&ol
3UICU#3UE% 3UAECU#3UE% 3UODCU#3 UE /
*uelse&ol *ue/
3UILIBET% 3UAELIBET% 3UIDLIBET03UODLIBET /
*ualse&ol
3UI*NA# 3UI*-IA# 3UI*3UA# 7!asc 7!asc
i $e!
3UIC3UA# "3UID3UA# /
alg/ *uelco! 7en $rases negati&es
TOT% tant 7Hs indeclina'le UNU*3UI*3UE% UNA3UAE3UE% UNU#3UOD3UE /
*ualse&ol *ue
C3e$*&ri ?ots els anteriors seguei6en la declinació de 3UI*'3UAE'3UID03UOD ALI3UI*6
Ali,uis $icet / alg dirA Darrera si% ne% num/ adopta la $or!a ,uis: *I 3UI* X *I ALI3UI*X si alg 3UIDA# :
=omo ,ui$am venit / &a &enir un ho!e/ Tre(onius ,ui$am venit / &a &enir un tal ?re'oni 3UICU#3UE 6
3uicum,ue haec $i.erit / *ualse&ol 7si*ui *ui sigui *ue hagi dit aKò/#n angl5s dir;e! 8hoever sai$ that&&&
2"
ALTER% ALTERA% ALTERU# /
un/ l’altre 7parlant de dos 7
ALIU*% ALIA% ALIUD/ l’un/
l’altre/ l’altre7!Hs de dos
TOTU*% TOTA% TOTU# /
tot/ sencer 7
sol 7
7
alg
NULLU*% NULLA% NULLU # #/
ning 7
no res 7no!Hs no! i acus
NE#O%ning
J c
NE#O NE#INE#
Dt
NE#INI
2(
LA O ORM RMAC ACII DAD DAD>E >ER! R!IS IS #ls ad&er'is no estan !arcats !or$ològica!ent ,olt di&erses di &erses $or!es aparei6en co! ad&er'is: $ein$e 7desprHs/ nunc 7ara/ 7ara/ semer 7se!pre/ 7se!pre/ magis 7!Hs/ val$e 7!olt/ i(i 7allA/ etc 1 Jo!Hs els &/er9is /e &$er& tenen &$er& tenen una $or!ació siste!Atica/ en . e/ o en . *er, longus long$octus $oct fortis forti t-r t-r facilis facil (revis (revi t-r t-r ru$ens ru$ent-r *uests ad&er'is ad!eten una $or!a de co!paratiu i superlatiu/ Hs a dir: $Acil!ent [ !Hs $Acil!ent [ !olt $Acil!ent &/er9i $oct -
&/er9i c3)&r&*i" $oct iu iu
&/er9i s")erl&*i" $octissim-
ulchre facile ru$enter
ulchrius facilius ru$entius
ulcherrime facillime ru$entissime
a $or!a d’ad&er'i co!paratiu coincidei6 a!' el neutre del co!paratiu: $octior0$oct iu. iu. 2 #ls de;ctics/ Za*u;’/ ZallA’/ presenten un *uadre * uadre parallel als co!ple!ents circu!stancials de lloc a la pregunta: 0 on vius pode! respondre: 0 A #a 7CC de lloc 0 AllF 7ad&er'i de lloc )et a*u; els !Hs i!portants:
hic / a*u; i(i / allA u(i/ on ali(i @/ a un altre lloc u(icum,ue/
onse&ulla u(i,ue/ per tot arreu
huc / cap a*u; eo/ cap allA ,uo/ cap a on alio/ cap a un altre
hinc / des d’a*u; in$e/ des d’allA un$e/ d’on aliun$e/ d’un altre
hac / per a*u; ea/ per allA ,ua/ per on alia/ per un altre
lloc
lloc
lloc
,uocum,ue% a
un$ecum,ue/
,uacum,ue/ per
onse&ulla eo$em
d’onse&ulla un$i,ue/ de tot arreu
onse&ulla
2
Ali(i "G a un altre lloc) Hs un llatinis!e poc conegut/ i tan!atei6 !olt $re*Uent en italiA/ $ranc5s/ angl5s i ale!anT ali(i signi$ica signi$ica Zcoartada’ ai6;/ a les pell;cules/ el e l co!issari de!ana al sospitós: =ave +ou got an ali(i
28
CIRC=MS-ANCIALS DE LLOC #l llat; tenia una curiosa casu;stica per e6pressar e6p ressar els co!ple!ents circu!stancials de lloc/ distingint si es tracta&a d’un no! propi 7ciutat o pa;s/ d’un no! co!/ etc +n siste!a *ue co!'ina&a l’s de casos a!' la pres5ncia o a's5ncia de preposicions #l llat; ha&ia posseVt un cas locatiu/ *ue aca'A con$onent0se a!' el genitiu 1, Per i$/ic&r el ll3c7 l& l& "9ic&ci;7 3$ U/I #l (e$i*i" a!' (e$i*i" a!' no!s propis de ciutat i illes petites del singular de la 1ra i 2nadeclinació:
RO#AE% UTICAE% !ENUAE% CORINT=I%% *A!UNTI% TARENTI% *ICILIAE /E /E
?res no!s co!uns conser&en el genitiu:
RURI " en % DO#I 7a en el ca!p % =U#I 7a terra % 7a
’ &9l&*i" si &9l&*i" si el no! Hs de la 3ra declinació/ o plural de la 1ra IN &9l&*i" a!' &9l&*i" a!' no!s de paVsos i no!s co!uns:
casa
AT=ENI* "Athenae% 'arum)% *HRACU*I* "*+racusae% 'arum)% BARCINONE% #A!ONE% CARTA!=INE% IN =I*-ANIA% IN ITALIA% IN 2ORO% IN !ER#ANIA% IN *ENATU% E
2, Per i$/ic&r l3ri(e$7 )r3ce/è$ci&7 /3$ UNDE A9l&*i" a!' A9l&*i" a!' no!s propis de ciutat i illes petites E2E3& A2A! A2A! &9l&*i" a!' &9l&*i" a!' no!s de paVsos i no!s co!uns
RO#A% *ICILIA% =I*-ANIA E ITALIA% E !ER#ANIA% E CA*TRI*
F, Per i$/ic&r l& /irecci;7 c&) & 3$ $UO $UO &c"s&*i" a!' &c"s&*i" a!' no!s propis de ciutat i illes petites tres no!s co!uns: IN2AD a!' IN2AD a!' no!s de paVsos i no!s co!uns
RO#A#% *ICILIA#% CART=A!INE# RU*% =U#U#% DO#U# IN ITALIA#% IN !ER#ANIA#% IN *ENATU#
B, Per i$/ic&r el *r$si*7 & *r&s /e $UA $UA &9l&*i" +ER4 a(uatiu
>IA% 2ORO% -ER -RO>INCIA#% -ER A!RO*% -ER AL-E*
29
EL >ER!S, H=ADRE SINP-IC, c3$"(&ci; re("l&r/ re("l&r/ 4 conjugacions:
&c*i&
A#' ARE A#' ARI DOC'ERE DOC'ERI DUC'ERE DUC' I AUD' IRE AUD' IRI
lguns &er's de la 4ta tenen l’in$ de la 3ra 7Fr&, 7Fr&, i.*&: i.*&:cuio% saio% raio% caio% facio% iacio% fugio / etc7i l’i!pde su'j: cuerem% raerem/E c3$"(&ci; )erirs*ic&7 amaturus'a'um sum% es% est&&& aman$us'a'um sum% es est&&&
7
er9s irre("l&rs7 &er's a!' algunes irregularitats en la $or!ació de persones:
er9s /eec*i"s7 *ue no tenen el paradig!a co!plet:
er9s i)ers3$&ls7 no!Hs i)ers3$&ls7 no!Hs la tercera persona singular/ i en algun cas l’in$initiu:
)&ssi&
#ls dos )&r*ici)is /e "*"rs"7 con$or!en una conjugació: en acti&a indicant $utur/ i!!in5nciaE#n passi&a indicant o'ligació *U# >OLO% NOLO% #ALO -O**U#% -RO**U# 2ERO EO 2IO EDO #E#INI ODI NO>I CON*UE>I IN3UA# AIO 2ARI 2UL!ET% !RANDINAT% 2UL#INAT% !ELAT% LA-IDAT% NIN!IT% -LUIT%RORAT% TONAT% >E*-ERA*CIT
O-ORTET% LICET% DECET% O-U* E*T% RE2ERT%
#E -AENITET% #E #I*ERET% #E TAEDET%&&
er9s /e)3$e$*s7 tenen $or!a passi&a i signi$icació acti&a/ entre els *uals uns cin*uanta són $re*Uents: er9s sei/e)3$e$*s7 uns pocs &er's *ue son deponents en el passat:
ABUTOR% ARBITROR% CONOR% 2RUOR% !RADIOR% =ORTOR% LABOR% LO3UOR% #INOR% #OROR% NANCI*COR% NA*COR% OBLI>I*COR% -ATIOR% -OTIOR% -RO2ICI*COR% *E3UOR% UTOR% >EREOR%
2IDO% *OLEO, …
!AUDEO "'ERE) !A>I*U* *U#
7vi$& -rincipals &er's deponents
3
-3* er9 ll&*4 * *res r&/ic&ls )rese$*
)&ss&*
r&$(3
re(i
present
re(i
pret5rit per$et
r&$(e9&
pret5rit i!per$et
re(er&
pret5rit plus*ua!per$et
r&$(&
$utur i!per$et
re(er3
r&$(3
7ro!po 7ro!pia 7ro!prH
7he ro!put
)&r*ici)i
r&c*" r&c*"s&"/ r&c*"s&"/
participi passat
ro!put
7ha&ia ro!put $utur per$et
7haurH ro!put
S=!'=N-I= r&$(& r&$(ere
present
re(eri
pret5rit i!per$et
re(isse
7ro!pi 7ro!pHs
r&$(e
I!peratiu
r&$(ere
In$initiu
pret5rit per$et
7hagi ro!put pret5rit plus*ua!per$et
7haguHs ro!put
7ro!pN
7ro!pre
a!' a*uest radical ta!'H $or!a! el participi de present i de $utur passiu: r&$(e$s7 e$*is r&$(e$/"s&"
re(isse
in$initiu passat
7ha&er ro!put a!' a*uest radical ta!'H construV! el participi de $utur actiu: r&c*"r"s&"
31
RADICAL DE PRESEN- &c*i&Q PRIMERA &reQ SEGONA ereQ -ERCERA ereQ H=AR-A ireQ )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" a! o a! a s a! a t a! a !us a! a tis a! a nt )re*, i)ere*
doc e o doc e s doc e t doc e !us doc e tis doc e nt )re*, i)ere*
duc o duc i s duc i t duc i !us duc i tis duc u nt )re*, i)ere*
aud i o aud i s aud i t aud i !us aud i tis aud iu nt )re*, i)ere*
a! a'a ! a! a'a s a! a'a t a! a'a !us a! a'a tis a! a'a nt "*"r i)ere*
doc e'a ! doc e'a s doc e'a t doc e'a !us doc e'a tis doc e'a nt "*"r i)ere*
duc e'a ! duc e'a s duc e'a t duc e'a !us duc e'a tis duc e'a nt "*"r i)ere*
aud ie'a ! aud ie'a s aud ie'a t aud ie'a !us aud ie'a tis aud ie'a nt "*"r i)ere*
a! a' o a! a'i s a! a'i t a! a'i !us a! a'i tis a! a'u nt )rese$* s"9"$*i"
doc e' o doc e'i s doc e'i t doc e'i !us doc e'i tis doc e'u nt )rese$* s"9"$*i"
duc a ! duc e s duc du c e t duc e !us duc e tis duc e nt )rese$* s"9"$*i"
aud ia ! aud ie s aud ie t aud ie !us aud ie tis aud ie nt )rese$* s"9"$*i"
a! e ! a! e s a! e t a! e !us a! e tis a! e nt )re*, i), s"9,
doc ea ! doc ea s doc ea t doc ea !us doc ea tis doc ea nt )re*, i), s"9,
duc a ! duc a s duc a t duc a !us duc a tis duc a nt )re*, i), s"9,
aud ia ! aud ia s aud ia t aud ia !us aud ia tis aud ia nt )re*, i), s"9,
a! a! a! a! a! a!
doc doc doc doc doc doc doc
ere ! ere s ere t ere !us ere tis ere nt i)er&*i" doce docete
duc ere ! duc ere s duc ere t duc ere !us duc du c ere tis duc ere nt i)er&*i" duc ducite
aud ire ! aud ire s aud ire t aud ire !us aud ire tis aud ire nt i)er&*i" audi audite
)&r*ici)i )rese$* docens docentis
)&r*ici)i )rese$* ducens ducentis
)&r*ici)i )rese$* audiens audientis
are ! are s are t are !us are tis are nt i)er&*i" a!a a!ate
)&r*ici)i )rese$* a!ans a!antis
32
RADICALS DE PRESEN- )&ssi&Q no!Hs can&ien les ter!inacions
PRIMERA &reQ SEGONA ereQ -ERCERA ereQ H=AR-A )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" )rese$* i$/ic&*i" a! or a! a ris/re ris/re a! a tur a! a !ur a! a !ini a! a ntur )re*, i)ere*
doc e or doc e ris doc e tur doc e !ur doc e !ini doc e ntur )re*, i)ere*
duc or duc e ris duc i tur duc i !ur duc i !ini duc u ntur )re*, i)ere*
aud i or aud i ris aud i tur aud i !ur aud i !ini aud iu ntur )re*, i)ere*
a! a'a r a! a'a ris/re a! a'a tur a! a'a !ur a! a'a !ini a! a'a ntur "*"r i)ere*
doc e'a r doc e'a ris doc e'a tur doc e'a !ur doc e'a !ini doc e'a ntur "*"r i)ere*
duc e'a r duc e'a ris duc e'a tur duc e'a !ur duc e'a !ini duc e'a ntur "*"r i)ere*
audi e'a r audi e'a ris audi e'a tur audi e'a !ur audi e'a !ini audi e'a ntur "*"r i)ere*
a! a' or a! a'i ris/re a! a'i tur a! a'i !ur a! a'i !ini a! a'u ntur )rese$* s"9"$*i"
doc e' or doc e'i ris doc e'i tur tu r doc e'i !ur doc e'i !ini doc e'u ntur )rese$* s"9"$*i"
duc a r duc e ris duc e tur duc e !ur duc e !ini duc e ntur )rese$* s"9"$*i"
audi a r audi e ris audi e tur audi e !ur audi e !ini audi e ntur )rese$* s"9"$*i"
a! e r a! e ris/re a! e tur a! e !ur a! e !ini a! e ntur )re*, i), s"9,
doc ea r doc ea ris doc ea tur doc ea !ur doc ea !ini doc ea ntur )re*, i), s"9,
duc a r duc a ris duc a tur duc a !ur duc a !ini duc a ntur )re*, i), s"9,
audi a r audi a ris audi a tur audi a !ur audi a !ini audi a ntur )re*, i), s"9,
a! a! a! a! a! a!
doc doc doc doc doc doc
duc ere r duc ere ris duc ere tur duc ere !ur duc ere !ini duc ere ntur i)er&*i" ducere duci!ini
audi ire r audi ire ris audi ire tur audi ire !ur audi ire !ini audi ire ntur i)er&*i" audire audi!ini
are r are ris/re are tur are !ur are !ini are ntur i)er&*i" a!are a!a!ini
ere r ere ris ere tur ere ere !ur ere !ini ere ntur i)er&*i" docere doce!ini
33
RADICAL DE PASSA@DIC
C@C?#@^S?IC ?#,-@: la !atei6a per a les *uatre conjugacions
&& /3c" /". &"/i
?#@,IJCIJS
)re*èri* )ere* i isti it i!us istis erunt 7ere )re*èri* )l"sc, era era era era era era "*"r )ere* er eri eri eri eri eru S"9"$*i" )re*, )er, s"9, eri eri eri eri eri eri )re*, )l"sc, s"9, isse isse isse isse isse isse
! s t !us tis nt o s t !us tis nt
! s t !us tis nt ! s t !us tis nt
34
LA PASSI>A DEL PASSA)rese$*
)re*èri*, )ere*
a!or a!aris a!atur a!a!ur a!a!ini a!antur
a!atus0a0u! su! es est a!ati0ae0a su!us estis sunt
i)ere* a!a'ar a!a'aris a!a'atur a!a'a!ur a!a'a!ini a!a'antur
)re*, )l"sc, a!atus0a0u! era! eras erat
"*"r a!a'or a!a'eris a!a'itur a!a'i!ur a!a'i!ini a!a'untur )rese$* s"9, a!er a!eris a!etur a!e!ur a!e!ini a!entur )re*,i) s"9, a!arer a!areris a!aretur a!are!ur a!ere!ini a!arentur
"*"r )ere* a!atus0a0u! ero eris erit a!ati0ae0a eri!us eritis erunt )re*, )er, s"9,
a!ati0ae0a
era!us eratis erant
a!atus0a0u! si! sis sit a!ati0ae0a si!us sitis sint )re*, )l"sc, s"9,
#J ??#S #S CJR+<CIJS/ -SSI) D# -SS? OS +J @, C,-S? D# PAR-ICIPI PASSA- EL >ER! S=M OS DI@: ,?+S00+, Y S+,/ #S/ #S? DC?+S00+,Y S+,/ #S/ #S? D+C?+S00+, YS+,/ #S/ #S? +DI?+S00+, Y S+,/ #S/ #S?
a!atus0a0u! esse! esses esset a!ati0ae0a esse!us essetis essent
#l !odel/ per tant/ Hs:
)rese$*
AC-I>A
PASSI>A
)&ss&*
)rese$*
&3
&&i
&3r
&&*"s&" s"
estim
he estimat0vaig estimar
som estimat
vaig ser estimat
/3c"i
/3ce3r
/3c*"s&" s"
/".i
/"c3r
/"c*"s&" s"
&"/ii
&"/i3r
&"/i*"s&" s"
/3ce3 Q /"c3 Q &"/i3 Q
)&ss&*
3%
#UM E##E6& 7UI& 7UTURU# 7 esser/ estar -EMPS DE PRESEN-
-EMPS DE PASSA-
)rese$*
)re*èri* )ere*
*U# E* E*T *U#U* E*TI* *UNT
2UI 2UI*TI 2UIT 2UI#U* 2UI*TI* 2UERUNT"2UERE)
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s%"&)ere*
ERA# ERA* ERAT ERA#U* ERATI* ERANT
2UERA# 2UERA* 2UERAT 2UERA#U* 2UERATI* 2UERANT
"*"r i)ere*
"*"r )ere*
ERO ERI* ERIT ERI#U* ERITI* ERUNT
2UERO 2UERI* 2UERIT 2UERI#U* 2UERITI* 2UERUNT
)rese$* s"9"$*i"
)re*èri* )ere* s"9"$*i"
*I# *I* *IT *I#U* *ITI* *INT
2UERI# 2UERI* 2UERIT 2UERI#U* 2UERITI* 2UERINT
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s, s"9"$*i"
E**E# E**E* E**ET E**E#U* E**ETI* E**ENT
2UI**E# 2UI**E* 2UI**ET 2UI**E#U* 2UI**ETI* 2UI**ENT
PAR-ICIPI no!Hs participi de $utur: 2UTURU*% 2UTURA% 2UTURU#
i)er&*i" E*% E*TE
i)er&*i" "*"r E*TO% E*TOTE% *UNTO "ra& l&)
i$i$i*i" present: E**E passat: 2UI**E $utur: 2ORE02UTURU# E**E
3"
EO IRE6& I0I& ITUM& anar -EMPS DE PRESEN-
-EMPS DE PASSA-
)rese$*
)re*èri* )ere*
EO I# IT IMU# ITI# EUNT
II II*TI ")
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s%"&)ere*
IBA# IBA* ")
IERA# IERA* ")
"*"r i)ere*
"*"r )ere*
IBO IBI* ")
IERO IERI* ")
)rese$* s"9"$*i"
)re*èri* )ere* s"9"$*i"
EA# EA* ")
IERI# ")
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s, s"9"$*i"
IRE#
II**E# ")
i)er&*i" I
ITE
vi$ co!postos
)&r*ici)is IEN#& EUNTI# ITU*'A'U#
i$i$i*i" present: IRE passat: II**E $utur: ITURU# E**E
3(
7ERO 7ERRE6& TULI& LATUM& ortar% transortar -EMPS DE PRESEN-
-EMPS DE PASSA-
)rese$*
)re*èri* )ere*
7ERO 7ER# 7ERT 7ERIMU# 7ERTI# 7ERUNT )re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s%"&)ere*
2EREBA# ")
TULERA# ")
"*"r i)ere*
"*"r )ere*
2ERA# 2ERE* ")
TULERO
)rese$* s"9"$*i"
)re*èri* )ere* s"9"$*i"
2ERA# 2ERA* ")
TULERI# ")
)re*èri* i)ere* 7ERREM
)re*èri* )l"s, s"9"$*i"
TULI ")
")
TULI**E# ")
i)er&*i" 7ER 7ERTE )&r*ici)is 2EREN*% 2ERENTI* LATU*'A'U#
i$i$i*i" present: 7ERRE passat: TULI**E $utur: LATURU# E**E
38
ALG=NS >ER!S COMPOS-OS a'0su!
au0$ero
a)/p"eimi ad0su!
a'0eo
ad7$$icio
a)/p"eimi 7\ ad0$ero
ad0eo
con$icio
de0su!
con0$ero
circu!0eo
de$icio
in0su!
de0$ero
e60eo
e$$icio
pa/r"eimi
e)n"eimi n/ "eimi inter0su!
e)/!"eimi di$0$ero
inter0eo
in$icio
o'0su!
e$0$ero
intro0eo
inter$icio
pos0su!
in0$ero
o'0eo
o$$icio
prae0su!
o$0$ero
per0eo
per$icio
pro0su!
per0$ero
prae0eo
prae$icio
su'0su!
prae0$ero praeter0eo
pro$icio
su'0eo
adsue$acio
trans0eo
pate$acio/ is
me/t"eimi
u(/p"eimi super0su! re0$ero
perí-eimi su$0$ero
trans0$ero redeo
su$$icio re$icio satis$acio
7\ #l &er' grec ei)=mi, anar 7*ue no cal con$ondre a!' ei)mi/ serestar/ no!Hs tH lqon. present i i!per$et/ per a la resta teni! el &er' e)/rxomai, h)=lqon. #n !olts &er's co!postos es produei6en: a assi!ilacions: CON'LO3UOR 4 COLLO3UOR ' Can&is en la &ocal del d el radical/ &et0ne a*u; alguns: CA-IO 4 RE'CI-IO 2ACIO 4 CON'2ICIO 2RAN!O 4 IN'2RIN!O !RADIOR 4 IN'!REDIOR 3UAERO 4 IN'3UIRO RA-IO 4 AR'RI-IO TAN!O 4 AT'TIN!O TENEO 4 OB'TINEO
39
7IO 7IERI6 7ACTU# #UM& ser $et/ esde&enir/ produir0se -EMPS DE PRESEN-
-EMPS DE PASSA-
)rese$*
)re*èri* )ere*
2IO 2I* 2IT 2I#U* 2ITI* 2IUNT
2ACTU*'A'U# *U#
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s%"&)ere*
2IEBA#
2ACTU*'A'U# ERA#
7E
"*"r i)ere*
"*"r )ere*
2IA# 2IE*
2ACTU*'A'U# ERO
)rese$* s"9"$*i"
)re*èri* )ere* s"9"$*i"
2IA# 2IA*
2ACTU*'A'U# *I#
)re*èri* i)ere*
)re*èri* )l"s, s"9"$*i"
2IERE#
2ACTU*'A'U# E**E#
7E
7E
7E
i)er&*i"
i$i$i*i" present: 2IERI #l &er' 2IO/ Hs la passi&a de 2ACIO "'ERE) 2ECI% 2ACTU# en els te!ps de present teni! el &er' 2IO/ enlloc d’un \2ACIOR ine6istent
4
-EMPS DE PRESEN-
-EMPS DE PASSA-
)rese$*
)re*èri* )ere*
-RO**U# -RODE* -RODE*T -RO**U#U* -RODE*TI* -RO**UNT
-O**U# -OTE* -OTE*T -O**U#U* -OTE*TI* -O**UNT
)re*èri* i)ere* -RODERA# -RODERA* -RODERAT -RODERA#U* -RODERATI* -RODERANT
)re*èri* )l"s%"&)ere* -OTERA# -OTERA* -OTERAT -OTERA#U* -OTERATI* -OTERANT
-RO2UERA#0-OTUERA#
-OTERO -OTERI* -OTERIT -OTERI#U* -OTERITI* -OTERUNT
-RO2UERO0-OTUERO
"*"r i)ere* -RODERO -RODERI* -RODERIT -RODERI#U* -RODERITI* -RODERUNT
"*"r )ere*
)rese$* s"9"$*i" -RO**I# -RO**I* -RO**IT -RO**I#U* -RO**ITI* -RO**INT
)re*èri* )ere* s"9"$*i" -O**I# -O**I* -O**IT -O**I#U* -O**ITI* -O**INT
)re*èri* i)ere* -RODE**E# -RODE**E* -RODE**ET -RODE**E#U* -RODE**ETI* -RODE**ENT
-RO2UI0-OTUI
-RO2UERI#0-OTUERI#
)re*èri* )l"s, s"9"$*i" -O**E# -O**E* -O**ET -O**E#U* -O**ETI* -O**ENT
-RO2UI**E#0-OTUI**E#
i$i$i*i"s present: -RODE**E present: -O**E passat: -RO2UI**E passat: -OTUI**E
-SS+, i -@SS+, 7poder/ apro$itar són co!postos de S+,/ la tradició gra!atical sol incloure’ls en el cap;tol d’irregulars: ? -OT'*U# 4 -O**U#1 ? -OT'2UI 4 -OTUI&
Igual!ent/ -RO**U#6 ? -ROD'*U# 4 -RO**U#% ? -ROD'2UI 4 -RO2UI
41
3ler7 $3 3ler7 )reerir RADICAL DE PRESENRADICAL DE PEREC-E )rese$* *o"o *i *u"t *o"umu *u"ti *o"unt
no"o non *i non *u"t no"umu non *u"ti no"unt
)re*èri* )ere* ma"o ma*i ma*u"t ma"umu ma*u"ti ma"unt
)re*, i)ere* vole(am
nole(am
male(am
7E
7E
7E
volui
nolam noles
malam males
7E
7E
7E
malui
)re*èri* )l"s%"&)ere*
"*"r i)ere* volam voles
nolui
"*"r )ere*
)rese$* s"9"$*i" *-"im no"im ma"im *-"i no"i ma"i
)re*èri* )ere* s"9"$*i"
)re*, i)er, s"9"$*i" *-""-m no""-m ma""-m 7E 7E 7E
)re*èri* )l"s, s"9"$*i"
)&r*ici)i )rese$*
i)er&*i"
volens nolens mallens
noli nolite
i$i$i*i"s *-""-& no""-& ma""voluisse% noluisse% maluisse Noli% nolite Y in$initiu/ Hs la negació de l’i!peratiu: noli $icere/ no diguis nolite tangere/ no ho to*ueu
42
>ER!S DEEC-I=S
IN3UA# / dic IN3UI*/ dius IN3UIT / diu/ &a dir
%"e $3 *e$e$ el )&r&/i(& c3)le*Q IN3UIT s’e!pra&a s’e!pra&a se!pre incrustat dins la $rase directe: P 3uina veu0&a dir0 m9s oli$a ,ue tensJK / correspon al grec ἔφη
AIO/ dic AI*/ dius AIT / diu/ &a dir AIUNT% diuen
COE-I / &aig co!enKar COE-ERUNT% &an co!enKar COE-ERA# / ha&ia co!enKat
no!Hs els te!ps de passat es podia su'stituir per: INCI-IO "'ERE) INCE-I% INCE-TU#
7E
2ARI% dir/ parlar 2ATUR/ ell diu 2ATU* *U#% &aig dir 2AN*% 2ANTI* / parlant/ *ue parla ") #E#INI / !e’n record #E#INERA# / !e’n recorda&a #E#INI**E# #E#INI**E 7 7 passat #E#ENTO0#E#ENTOTE / 7i!peratiu NO>I% jo sH NO>ERA#% jo sa'ia ODI / jo odio ODERI# 7per$ 7per$ de su'juntiu ODI**E / 7in$initiu
se’ns $a transparent en els cultis!es refaci i i infant% *ue no parla
tH la $or!a de passat a!' &alor de present #s tracta d’un radical indoeuropeu/ *ue correspon al grec μιμνήσκω, un altre passat a!' &alor de present NO>I X X he conegut X jo sH/ e!parentat a!' CO!NO*CO'CO!NO>I'CO!NOTU# Hs un altre per$ecte a!' &alor de present: o$i et amo/Eodio i esti!oE/ co!enKa el &ers de Catul
3UAE*O/ te prec 7X per $a&or 3UAE*U#U*/ te prega! 7X per $a&or
$or!a en dess/ però $re*Uent en llat; 3uaesumus% eclesiAstic i litrgic: Q 3uaesumus% Domine/Q/ te de!ana!/ SenTor
*AL>E% A>E *AL>ETE% A>ETE
són dos i!peratius/ e!prats co! a salutació
#l &er' EDO "'ERE)% EDI% E*U# / men;ar / tH la conj co!pleta/ però tH $or!es alternati&es irregulars: EDO EDI*0E* EDIT0E*T EDI#U* EDITI* 0E*TI* EDUNT EDERE0E**E% ETC&
#l seu co!post CO#EDERE / deri&a el cast comer& #s tracta/ d’altra 'anda/ d’un !olt &isi'le rad indoeuropeu: grec ἔδω (ἐσθίω) ang EAT "ETAN)/ rus/ _`b 43
PRINCIPALS >ER!S DEPONEN-S PRESEN-
ININI-I= PASSA-@PAR-ICIPI
ABUTOR ADI-I*COR AD#IROR ADORIOR ARBITROR CO=ORTOR CO#ITOR CON2ITEOR CONOR CON*-ICOR DE-O-ULOR E=ORTOR EORDIOR E-ERIOR 2RUOR
ABUTI ADI-I*CI AD#IRARI ADORIRI ARBITRARI CO=ORTARI CO#ITARI CON2ITERI CONARI CON*-ICARI DE-O-ULARI E=ORTARI EORDIRI E-ERIRI 2UN!I
ABU*U* ADE-TU* AD#IRATU* ADORTU* ARBITRATU* CO=ORTATU* CO#ITATU* CON2E**U* CONATU* CON*-ICATU* DE-O-ULATU* E=ORTATU* EOR*U* E-ERTU* 2UNCTU*
!RADIOR AD!REDIOR CON!REDIOR IN!REDIOR -RO!REDIOR RE!REDIOR =ORTOR IACULOR I#ITOR INTUEOR IRA*COR LABOR ELABOR LAETOR LO3UOR CONLO3UOR #INOR #IROR #I*EREOR #ORIOR #OROR CO##OROR NANCI*COR NA*COR OBLI>I*COR ORDIOR EORDIOR ORIOR O*CULOR -ABULOR -ARTIOR -ATIOR -OLLICEOR -OTIOR "7'l -RO2ICI*COR
!RADI A!!REDI
!RE**U* A!!RE**U*
=ORTARI IACULARI I#ITARI INTUERI IRA*CI LABI
=ORTATU* IACULATU* I#ITATU* INTUITU* IRATU* LA-*U*
LAETARI LO3UI
LAETATU* LOCUTU*
#INARI #IRARI #I*ERERI #ORI #ORARI
#INATU* #IRATU* #I*ERTU* #ORTUU* #ORATU*
NANCI*CI NA*CI OBLI>I*CI ORDIRI
NACTU* NATU* OBLITU* OR*U*
ORIRI O*CULARI -ABULARI -ARTIRI -ATI -OLLICERI -OTIRI
ORTU* O*CULATU* -ABULATU* -A**U* -OLLICITU* -OTITU*
-RO2ICI*CI
-RO2ECTU*
7Y 'l
si($iic&*
44
-RO2ITEOR 3UEROR RECORDOR REOR *E3UOR AD*E3UOR CON*E3UOR IN*E3UOR -RO*E3UOR *UB*E3UOR TUEOR ULCI*COR UTOR
7Y 'l
-RO2ITERI 3UERI RECORDARI RERI *E3UI
-RO2E**U* 3UE*TU* RECORDATU* RATU* *ECUTU*
TUERI ULCI*CI UTI
TUITU*0TUTU* ULTU* U*U*
>A!OR "'ARI) >EREOR >ERERI
7Y ne
>E*COR
>ERITU*
>E*CI
AL-RES
>ER!S SEMIDEPONEN-S7
uns pocs &er's tenen $or!a &er'al passi&a no!Hs en el passat/ però RE>ERTOR/ contrAria!ent/ tH el passat en $or!a acti&a a cti&a RE>ERTI% RE>ERTI*TI /E /E PRESEN- ININI-I= PASSA-@PAR-ICIPI AUDEO 2IDO CON2IDO DI2IDO !AUDEO *OLEO
AUDERE 2IDI
AU*U* 2I*U*
!AUDERE *OLI
!A>I*U* *OLITU*
si($iic&*
2IO "2IERI) / en $or!a acti&a/ Hs la passi&a de 2ACIO/ el seu passat Hs 2ACTU* *U#% 9s a $ir6
AC-I>A PASSI>A )rese$* )&ss&* )rese$* )&ss&* 2ACIO
2ECI
2IO
2ACTU* *U#
DEPONEN-S PASSI=S/ ai6; ano!enats uns pocs &er's en $or!a acti&a i signi$icat passiu: E*ULARE / ser desterrat >ENIRE / ser &enut 7de >ENEO/ tal!ent un co!post de EO% IRE) >A-ULARE / ser $uetejat
4%
ELS ELS RADI RADICA CALS LS >ER! >ER!AL ALS S DERI DERI>A >ACI CI ROM ROM NI NICA CA #n el trAnsit a les llengUes ro!Ani*ues ocorren di&ersos $enò!ens: 1-e$i 1-e$i &l("$s er9s c3)3s*3s7 )er: $3 el r&/ic&l 3ri(i$&l 2-e$i 2-e$i el r&/ic&l i els /eri&*s, )et a*u; alguns e6e!ples: 7en cursiva els deri&ats castellans
CLAUDERE DUCERE 2RAN!ERE
r&/ic&l cloure ] dur ] ]]
incloure
/eri&*s recloure concloure
incluir
recluir
concluir
produir
conduir
reduir
adduir
ro$ucir
con$ucir
re$ucir
a$ucir
agredir alludir
ingressar eludir
regressar
progressar
alu$ir
elu$ir
re!etre
ad!etre
trans!etre
remitir
a$mitir
transmitir
in$ringir infringir
] ]]
!RADIOR LUDERE
]]
#ANERE
ro!andre ermanecer
\!etre 7arc
#ITTERE
pro!etre rometer
meter
]]
NO*CERE
]]
-ELLERE
]] ] ] ]
-LERE *TRUERE *UADEO TE!ERE
con5i6er
recon5i6er
conocer
reconocer
i!pellir
e6pellir
co!pellir
imeler
e.eler
comeler
destruir
instruir
o!plir construir persuadir protegir
o'struir
roteger
]
URERE
co!'ustió
3 -e$i /eri&*s /e /iers3s r&/ic&ls agredir0ingressar agredir0ingressarQ7 Q7 3 el se(e$*s e.e)les -RE#O "-RE#ERE)
-RE**I
-@O,#@ e60pri!ir in0pri!ir co!0pri!ir re0pri!ir o0pri!ir
-RE**U#
[ \-RE**ARE e6pressar i!0pressió co!0pressió o0pressió de0pressió re0pressió *ERO
inserir 7cat
*ERUI
*ERTU#
insertar 7cast
4"
4 Si el /icci3$&ri ll&*4 es*i("s 3r(&$i*T&* )er r&/ic&ls7 i $3 )er 3r/re &l&9è*ic7 *r39&r4e c3ses &i.4: &i.4 : ra'i(a" #+EC2#+IC / !irar/ &eure/ conte!plar er9s
s"s*&$*i"s
&/ec*i"s
?secio seculor a$'sicio circum' con' $es' in' intro' re' sus'
sectrum seculator seculum
susectus%'a% 'um
secto "'are) e.' sus' con'sicor "'ari) su'sicor "'ari)
a$sectus
consectus rosectus resectus secies sectaculum sectator
&/er9is
sectacularis
4(
ELS PAR-ICIPIS7 3/els )rese$* &c*i"
)&ss&*
Amans% amantis Doc -ns% $ocentis Duc -ns% $ucentis Au$ ii-ns% au$ientis
)&ssi"
"*"r
7Jo!Hs els &er's deponents
Amat'urus%'a% 'um 'um Doct'urus% 'a% 'um Duct'urus% 'a% um Au$it'urus% 'a% 'um
Amat'us% 'a % 'um Doctus% 'a% 'um Duct'us% 'a% 'um Au$it'us% 'a% 'um
Ama'n$us% 'a% 'um 'um Doce'n$us% 'a% 'um Duce'n$us% 'a% 'um Au$ie'n$us% 'a% 'um
?eni!/ idò/ dos participis $or!ats a!' el radical de present: amans 0 ama aman$us/ i us0 amat urus& dos $or!ats a!' el tercer radical 7radical de sup;: amat us0 amat urus& ININI-I=S )rese$* &c*i"
)&ssi"
)&ss&*
"*"r
Am'arDoc'-rDuc'-r Au$'ir-
Amav'iDocu'iDu.'i Au$iv'i-
Amat'urum'am% 'um esse Doct'urum% 'am% 'um esse Duct'urum% 'am% um esse Au$it'urum% 'am% 'um esse esse
Am'ari Doc'-ri Duc'i Au$'iri
Amat'um% 'am % 'um esse Doctum% 'am% 'um esse Duct'um% 'a% 'um esse Au$it'um% 'a% 'um esse esse
Ama'n$um% 'am% 'um esse Doce'n$um% 'am% 'um esse Duce'n$um% 'am% 'um esse Au$ie'n$um% 'am% 'um esse
#ls tres in$initius co!postos 7peri$rAstics/ $or!ats a!' els )&r*ici)i esse/ esse/ no!Hs aprarei6en en oracions /Ac,I$, 7co!pleti&es /Ac,I$, 7co!pleti&es d’in$initiu Hs per aKò *ue el participi aparei6 en acusatiu/ en concordanKa 7g5nere i no!'re a!' el su'jecte de la co!pleti&a/ co! indica indi ca el su'ratllat de les $rases segUents: a *cio Cassium venturum esse / SH *ue Cassi &indrA ' *cio Terentiam venturam esse% SH *ue ?er5ncia &indrA c *cio legatos venturos esse% SH *ue els a!'ai6adors &indran d *cio legiones venturas esse% SH *ue les legions &indran e *cio civitates $eletas esse% SH *ue les ciutats estan 7han estat destruVdes $ *cio muros munien$os esse% SH *ue els !urs han d’esser re$orKats #n can&i/ en els altres in$initius in$i nitius 7sint5tics no es re$lectei6 la concordanKa a!' el su'jecte: *cio Clau$ium "Tulliam% amicos% matronas&&&) venisse% SH *ue Claudi 7?llia/ els
a!ics/ les !atrones ha7n &ingut
48
ELS PAR-ICIPIS DEPONEN-S @ecorde! *ue els &er's tenen un participi passat passiu/ *ue Hs el tercer radical dels enunciats: #ITTO'#I**I'MI##UM LAUDO'LAUDA>I'LAUDATUM 2ERO'TULI'LATUM
#s un participi a!' $uncions no!inals 7adjectiu/ aposició/ predicatiu i &er'als 7missus7sum Hs la passi&a de misi E.ercitus% $e$uctus e castris l’e65rcit/ tret del ca!pa!ent/ Diviciacus% ulsus inoia frumenti / Diac/ o'ligat per l’escassesa de 'lat/ -rincies civitatis% erterriti a$ventu Caesaris / els dirigents de la ciutat/ aterrits
per l’arri'ada de C5sar/
#n les tres casos el participi tH algun tipus de co!ple!ent tractant0se d’un participi passiu so&int Hs un a'latiu agent #ls participis deponents/ en can&i/ tenen un participi passat actiu/ d’a*u; *ue el seu co!ple!ent sigui un CD/ C@)/etc #l !Hs prò6i! a a*uest participi Hs el participi aorist del grec/ lu/saj"lusa/sa"lu/san, lusa/ntoj… a Caesar% rursus ,rof-(tu a$ hostes/ C5sar/ ha&ent !ar6at 7desprHs de !ar6ar de 'ell nou cap als ene!ics/ ' -omeius% ,ro!r-u uno $ie II milia assuum/ -o!peu/ desprHs d’a&anKar en un dia dote0!il dot e0!il passes/ temus i$oneum/els nostres/ ha&ent aconseguit un te!ps c Nostri% na(ti temus $a&ora'le/ d >arus% "o(utu $e $e$itione/ )arus/ ha&ent parlat de la rendició/ e La(ienus% ,otitu colli(us/ a'i5/ ha&ent0se apoderat dels turons/ #n uns pocs casos/ el participi deponent es podria traduir co! un participi de present 7actiu: RATU* 7de REOR/ creient *ue/7Y co!pleti&a d’in$initiu >ERITU* 7de >EREOR/ te!ent *ue/ 7Y UT0NE lguns &er's no deponents tenen un participi passat actiu: cenatus/ *ue ha sopat coniuratus/ *ue ha conjurat/ otatus% *ue ha 'egut/ ransus/ *ue ha dinat Res"i$*: Res"i$*: 1 Legatus% missus a Caesare / el legat/ en&iat per C5sar/ C 5sar/ 2 Legatus% conatus tra$ucere coias / el legat/ ha&ent intentat tra&essar les tropes/
49
ELS PAR-ICIPIS DE =-=R )uru& )n'u es $or!es a!at"r"s a!at"r"s0a!at 0a!at"r& "r&0a!at 0a!at"r" "r" 7*ue esti!arA/E/ i a!a$/"s a!a$/"s0a!a 0a!a$/& $/&0a!a 0a!a$/" $/" 7*ue serA esti!at/ participis de $utur actius i passius 7 vi$ participis i in$initius eren poc usats no!inal!ent en 5poca clAssica/ recorde!/ tan!atei6/ la coneguda salutació dels gladiadors: Ave Caesar / "nos) morituri te salutant / els *ue he! de !orir et saluden ’ s !Hs siste!Atic era una si$*&(& /e i$&li*&* 7no i$&li*&* 7no una estructura oracionalN a!' el participi de $utur passiu/ *ue la gra!Atica sol incloure entre les construccions $inals: #isit nuntios etituros acem / &a en&iar !issatgers a de!anar la l a pau
+n i altre participi a!' el el &er' *U# con$or!a&en con$or!a&en una !ena de conjugació *ue tenia sentit de $utur/ intenció/ in tenció/ i!!in5ncia/ o'ligació/ ano!enada c3$"(&ci; )erirs*ic&/ )erirs*ic&/ acti&a o passi&a/ ai6;: Ego scriturus sum li(rum/ 7Pjo so! el *ue ha d’escriureEQX jo he d’escriure un
lli're
Nos ugnaturi eramus in eo (ello / ha&;e! de lluitar en a*uella guerra Civitas celeriter $elen$a est % la ciutat ha d’esser destruVda rApida!ent Res u(lica omni(us servan$a est / la rep'lica ha d’esser sal&ada per tots
'ser&e! ta!'H: 1#n la passi&a/ el co!ple!ent agent &a en datiu 7i no en a0a(Ya'latiu -ater colen$us est ti(i / el pare ha d’esser respectat per tu No(is colen$i sunt mores%els costu!s han d’esser respectats per nosaltres Dii senatui consulen$i sunt% els dHus han d’esser consultats pel senat
2 Os i!portant per la se&a $re*U5ncia l’s de la $or!a neutra i!personal: $icen$um est E 7ha d’esser dit s’ha de dir/ cal dirE notan$um est/ 7ha d’esser re!arcat cal re!arcar/E a(eun$um est ti(i / / te n’has d’anar atenció/ a(ire Hs un &er' intransitiuf
3 a gra!Atica considera&a in$initius $uturs els participis %urum2n'um 4 --/ --/ *ue tro'a! a les co!pleti&es d’in$initiu 7cYIn$: Dico calamitatem venturam esse E/ dic *ue &indrA una catAstro$e Dicit o(si$es interficien$os esse / diu *ue els ostatges han d’esser !orts
%
PREPOSICIONS es preposicions original!ent no es distingien dels ad&er'is i &an apar5i6er relati&a!ent tard ra les conei6e! co! a part;cules *ue regei6en sustantius en deter!inats casos &c"s&*i"
&c"s&*i" &9l&*i" 3 &9l&*i"
si($iic&*
e$ (rec7 &)r3.,
a' a'*-ru anta,u' (ir(a (ir(um (ir(it-r (i& (itra (ontra -r!a -tra infra int-r intra iuta o8 ,-n- ,-r ,on ,ot ,ra-t-r ,ro, ,ro,t-r -(un'um u,ra tran u"tra *-ru a&a8&
a8qu(oram& (um '-&- ,ra ,ro
%1
in)t-nu in u8 u8t-r u,-r es preposicions es tro'en co! ele!ents pre&er'als en !olts &er's/ general!ent conser&ant el seu signi$icat 7 vi$ &er's co!postos Igual!ent en alguns casos acutus da&ant adjectius: acutus% ,-r acutus si($iic&* (e$èric apro6 en ?^
a)na/
ei))j
direcció IN&c IN&c
&c"s&*i"
kata/ meta/ u(pe/r a)m#i/ e)pi/
da!unt de: S=PER da!unt de:
para/ peri/ pro/j
entorn a/ al &oltant de DE&9l,
/&*i"
cap a!unt/ per durant al llarg de a/ cap a/ en lloc de de/ des de
a)nti/ a)po/
allunTa!ent separació: A@A! &9l &9l a)po/, u(po/, co! agent de la passi&a proced5ncia: e)k, E@EX &9l, e)! da&ant/ $ront pro/ PRO&9l, lloc/ u'icació: e)n IN &9l &9l co!panTia: su/n C=M&9l, a tra&Hs de: dia/
(e$i*i"
de/ des de da&ant de a'ans/ per a a!' per/ a causa de cap a&all durant/ per/ desprHs de/ so're/ !Hs enllA de respecte a/ a/ cap a al llarg de/ durant entorn de da&ant de/cap a contra
per/ a tra&Hs de !itjanKant contra/ des de dalt/ da!unt a!' da!unt de/ so're so're/ da!unt de cap a del costat de
a l’entorn de entorn a
so're
a l’entorn de
de/ al costat de
junta!ent a!'
a la &ora de
%2
u(po/
da&all de: S=!
sota
al dessota/ sota
sota
es seguents part;cules (e$i*i" (e$i*i" ta!'H poden ser preposicions:
a(/ma /&*i" /&*i" e)/!w a)/neu laqra| e)kto/j e)ggu/j, plhsi/on po/rrw χορίς
a!' $ora de sense d’a!agat $ora de aprop llunT llunT de
ἐντός
e(/neka 7postposada e)nanti/on me/xri meta!u/ plh/n xa/rin 7postposada πέραν
dins de a causa de da&ant de $ins a entre e6cepte/ tret de grAcies a enllA de
%3
>ALORS DELS CASOS NOMINA-I= >OCA-I=
1 Su'jecte de les $or!es &er'als personals 2 tri'ut 3 -redicatiu del su'jecte 1 Identi$icació o cridada d’ atenció a la persona a!' *ui parla! 1 Co!ple!ent directe 2 Direcció 7,uo Y0 preposició 3 #6cla!atiu 7poc $re*Uent 4 #6tensió 7espai i te!ps
AC=SA-I=
GENI-I=
% De relació 7ta!'H el grec CD persona Y CD cosa 7&er's ensenTar/ a!agar/ de!anar CD Y -redicatiu " Do'le 7&er's: considerar/ jutjar/ esti!ar/ acusatiu ano!enar/ designar/ cridar CD Y Co!ple!ent de lloc 7&er's co!postos de trans' T circum' 1 -ossesiu 2 De *ualitat 7ta!'H en a'latiu 3 -artitiu 4 Su'jectiu i o'jectiu 7a!' sustantius &er'als @5gi! &er'al 1 Inter5s
DA-I= 2 inalitat 3 Do'le datiu 1 -ropi
a -unt de partida c rigen a Instru!ent ' Causa c -reu
A!LA-I=
2 Instru!ental
d Co!panTia e Wualitat 7ta!'H en genitiu $ ,anera g H"& 7lloc i te!ps
3 ocatiu
a =9i 7lloc =9i 7lloc i te!ps
4 @5gi! @5gi! &er'al &er'al !' alguns deponents
E-r(itu re$iit& -ater est a!ri(o"a& -ater venit "a-tu >ale% mi ua*iim- -t o,timfrat-r J Du. ur8-m ceit& Ire in Afri(am& Ire Romam& M- mi-rumJ Du(-nto ,au am(ulavit& =asta - ,-'- longa& Mu"to anno vi.it& Laniatus ,-'-m& #-natum -nt-ntiam rogavit& -oulus Ci(-ron-m Conu"-m creavit& Caesar --r(itum f"um-n tra$u.it& Domus Ca-ari& =omo ma!na- *irtuti *atis -"oqu-ntia A$ventus Ca-ari Cui$itas r-!ni
+ro'itioni accusatus est Do anem ,au,-ri & Li(er est mi9i & 7datiu possesiu >eritas $icen$a est ti8i & " agente agente Aui"io currere& Reli,uit $uas cohortes ,ra-i'io (i*itati Roma venio& E. Aia navigavit& Doctior +-tro& No8i"i !-n-r- natus& Corni8u tauri se tutantur& =ostes m-tu oi$um $eseruerunt& Emi virginem tri!inta mini& Caesar omni8u (o,ii roficiscitur& Cum ,atr- veni& >ir ummo in!-nio& Cum *irtut- vi.it& In(r-'i8i"i (-"-ritat- venit& I(am 0ia #a(ra& +au(i 'i-8u ur(em ceit&
At9-ni vivo& In Ita"ia mane(at& Di- -,timo ervenit& Ute(ar ami(i ami(i
%4
L S DEL DEL NE=-R NE=-RE E PL=RA PL=RAL L S=S-AN S=S-AN-I> -I>AA#n llat;/ co! en grec/ adjectius i prono!s 7i participis participis podien sustanti&ar0se en neutre plural: ulchra/ les coses 'elles 7la 'ellesa/ ' ellesa/ Plo 'elloQ vera% les coses &erita'les 7la &eritat/ Plo &erdaderoQ cata/ les coses preses $icta/ les coses dites/ haec / a*uestes coses/ aKò/ ai6ò illa: a*uelles coses/ allò
?a!'H el grec/ recorde! el conegut πντα ῥει, tot $luei6 τ! καλ, les coses 'elles, τ! κοιν, les coses co!unes n tots els casos anteriors ho! podria ha&er e!prat el neutre singular 7 ulchrum% verum% catum% $ictum% hoc% illu$% τ" καλόν, τ" κοινόν #l !atei6 passa en el cas del relatiu Cal tenir en co!pte/ però/ *ue so&int el relatiu tH co! PantecedentQ el prono! is'ea'i$6 i$ ,uo$ $icis/ el *ue dius 7les coses *ue dius
en tal cas tro'are! en plural: ea ,uae $icis/ o si!ple!ent: ,uae $icis/ el *ue dius ,uae fecisti / / el *ue has $et/
Hs a dir: i/ %"3/ $ecisti %"3/ $ecisti %"3/ $ecisti e& %"&e $ecisti %"&e $ecisiti %"&e $ecisiti
el *ue has $et
ὅ ἐποίησε ἅ ἐποίησε
es llengUes !odernes &arien en l’ s d’a*uest relatiu en italiA usen se!pre ,uello co! antecedent: qu-""o (9- hai fatto% !entre altres: "o qu- has hecho -to qu- has hecho (- qu- tu as fait +ou $i$ 9at +ou a $u getan hast
%%
LOR LORAC ACII , GENE GENERA RALI LI-A -A-S -S , es oracions són de $et a$ir!acions/ preguntes/ ordres/ precs/ e6cla!acions +na declarati&a/ una interrogati&a etc 1. S"9ec*e i )re/ic&*, Pre/ic&*i"s . ?ota oració contH su'jecte i predicat #l su'jecte pot adoptar di&erses $or!es: +n no! o un prono!:
Tri(unus vocavit oulum/ el tri' con&ocA el po'le =oc falsum erat / aKò era $als
un grup de paraules $ent de sustantiu Delere civitatem cru$ele vi$e(atur / / destruir la ciutat se!'la&a cruel #l predicat pot ser un &er'/ en concordanKa de no!'re a!' el su'jecte: Canis currit / el ca corre Canes currunt% els cans corren & 7#l grec presenta la singularitat *ue els neutres plurals poden concordar en singular6 τ! #$α τρέχει / els ani!als corren o el &er' *U# / co! a còpula entre su'jecte i un sustantiu o un adjectiu 7un atri'ut o predicat no!inal : Clau$ius consul fuerat% Claudi ha&ia estat cònsol -ortae altae sunt% es portes són altes
l costat de *U#% altres &er's $uncionen co! a copulatius/ sota di&ersos no!s 7pseudocopulatius/ *uasicopulatius: 2IERI% #ANERE% NA*CI% E*I*TERE% >IDERI% A--ELLARI% NO#INARI% >OCARI% CREARI% EI*TI#ARI% =ABERI% IUDICARI% -UTARI% DUCI% IN>ENIRI% RE-ERIRI ...
erterriti manserunt / els soldats &an ro!andre aterrits a&#ilites erterriti manserunt aterri ts '&#arius $u. (onus uta(atur / ,Arius era considerat un 'on co!andant c&#a.imus aella(atur cunctator / ,A6i! era conegut co! el &acillant d&-ugna vi$etur imminens/ la 'atalla se!'la ine&ita'le
#n a*uests casos sole! parlar d’un predicatiu/ en co!ptes d’un atri'ut +n predicatiu so&int Hs una segona predicació/ una predicació secundAria/ *ue/ en el cas d’adjectius e6pressen *ualitats no per!anents: Ja Rlia &a entrar 7S+F Y ) Ja Rlia &a entrar contenta 7S+F Y ) Y -@#DIC?I+ =anni(al rinces in roelio i(at% ultimus e.ce$e(at% Lanni'al entra&a en co!'at el
pri!er/ i en sortia el darrer
seria possi'le una acu!ulació de predicatius: predi catius:
=anni(al iuvenis unus laetus rimus in roelium i(at / Lanni'al de jo&e era l’unic i el
pri!er *ue entra&a en co!'at o participis predicatius:
%"
Lucius -etro$ius a,uilifer ro castris fortissime ug nans occi$itur / #l
portaestendard uci -etrodi cau !ort lluitant dura!ent da&ant el ca!pa!ent #n tots a*uests e6e!ples/ el no!inatiu Hs el cas del su'jecte/ de l’atri'ut i ta!'H del predicatiu/ se!pre *ue ho sigui del su'jecte um c3)"l&*i" um c3)"l&*i" 2ilius tri(unus fuerat Catilina no(ilis erat
um l3c&*i" Canis erat in horto Erat hora ,uarta
&l*res c3)"l&*i"s Cicero aella(atur ater atriae Consul vi$e(atur volu(ilis
;, >er9s *r&$si*i"s i i$*r&$si*i"s +n &er' transitiu co!pleta el seu signi$icat a!' un co!ple!ent necessari: Romulus Romam con$i$erat / @ò!ul ha&ia $undat @o!a 2ilius atrem occi$erat / el $ill ha&ia assassinat el pare
on \2ilius occi$erat / \ #l $ill ha&ia assassinat/ assassinat/ no seria gra!atical/ resta inco!plet Kò no ocorre a!' els intransitius: *ol lucet / el sol luu -ater $ormit / el pare dor! ?an!atei6/ transitiuintransitiu so&int $or!en una gradació #l &er' Z!orir’ Z!ori r’ Hs se!pre instransitiu/ i Z$er’ Hs se!pre transitiu . -ater ara(at / el pare llaura&a
Hs gra!atical/ tot i sense co!ple!ent: tots entene! *ue llaura&a els ca!ps/ una tanca/ un hort/ tret *ue un poeta escriguHs *ue Pllaura&a el teu cosQ/ però aKò Hs una altra història/ *ue tH el seu propi enc;s F, C3)lee$* /irec*e /irec*e #n acusatiu/ Hs el !Hs $re*Uent en els &er's transitius ?an!atei6/ en el cas d’un nic co!ple!ent alguns &er's poden regir altres casos: datiu/ a'latiu/ genitiu =omini servio% 7dat =ominis misereor%7gen Utitur Cicero (ona valetu$ine% 7a'l
lguns &er's poden regir /3s &c"s&*i"s: &c"s&*i"s: Orator $oce(at ueros graecas $iscilinas / l’orador ensenTa&a als allots doctrines
gregues
#l predicatiu *ue !Hs a!unt aco!panTa&a el su'jecte 71/ a/'/c/d ta!'H pot aco!panTar el co!ple!ent directe/ i/ per tant/ no&a!ent tro'a! dos acusatius: *enatus -omeium uta(at otimum $ucem / #l senat considera&a a -o!peu el
!illor co!andant
%(
un altre lloc tracta! les oracions en $unció de co!ple!ent directe 7 vi$ sinopsi dels r5gi!s &er'als/ sinta6i de l’in$initiu l ’in$initiu
B, C3)lee$* i$/irec*e7 c3)lee$* /e $37 circ"s*&$ci&l7,,, ltres co!ple!ents no necessaris $or!en part de les oracions 7co!ple!ents ta!'H ano!enats no nuclears/ sat5llits/ peri$5rics/: d5ie! *ue sol lucet / el sol lluu/ ja Hs una oració co!pleta/ però podria ad!etre !olts co!ple!ents no necessaris gra!atical!ent: pri!era hora del !at; el sol d’estiu lluu intensa!ent per tota la plaKa i6;/ teni! co!ple!ents: 1Dins l’òr'ita dels sintag!es no!inals: #l co!ple!ent de no!/ n o!/ en cas (e$i*i": (e$i*i": 2Dins l’òr'ita del predicat &er'al: el co!ple!ent directe 7&c"s&*i"/ &c"s&*i"/ co!ple!ent indirecte 7en cas /&*i" /&*i" 3Dins l’òr'ita d’un sintag!a/ o de tota t ota l’oració:co!!ple!ents circu!stancials 7adjunts/ disjunts/ etc/ essencial!ent l’ &9l&*i" l’ &9l&*i"// però ta!'H l’acusatiu
5, Els c3)lee$*s )re/ic&*i"s #l co!ple!ent predicatiu/ d5ie!/ Hs una predicació no &er'al/ Hs una segona predicació/ una predicació secundAria a Ja Rlia estA esgotada 7atri'ut ' Ja Rlia torna c Ja Rlia torna es(3*&/& 7predicatiu es(3*&/& 7predicatiu d #l poeta &a !orir )39re 7predicatiu re$erida al su'jecte/ co! en els cas anterior 7c/ d/ o al co!ple!ent directe: e J’ntònia ha co!prat la $ruita !olt cara $ J’ntònia ha &enut la casa 'arata g #n lu;s porta&a la 'ata 'ruta co! a co!ple!ent opcionalno0necessari 7e/$/g/ o e6igit per la sinta6i del &er' 7h h #l po'le considera&a Lortensi el !illor orador per tant: SjY ) Y pred Sj Y) Y CD Y pred #l predicatiu pot ser:
%8
1+n &/ec*i" *ocrates venenum "a-tu et "i8-n hausit / Sòcrates &a prendre el &er; content i de
'ona gana #ilites 'i*-ri ugna(ant ugna(ant / el soldats lluita&en a 'Andols di$erents d i$erents *emer iu(un'u omnia facie(at / se!pre ho $eia tot content *enatus -omeium o,timum uta(at 'u(-m/ 'u(-m/ el senat considera&a -o!peu el !illor co!andant Un$e omnes eum (un(tator-m aella(ant / d’a*u; &e *ue totho! l’ano!ena&a el &acillant 2 I !olt so&int un )&r*ici)i/de )&r*ici)i/de present/ de passat o de $utur: Lucius -etrosi$ius a,uilifer fortissime ,u!nan occi$itur / el portaestendard uci
-ertrosidi Hs !ort lluitant &alerosa!ent
#ilites rura (o"-nt- oressi sunt / els soldats $oren atacats llaurant els ca!ps
7!entre llaura&en els ca!ps
Lau$ationem -orciae ti(i misi (orr-(tam/ (orr-(tam/ te &aig en&iar corregida la lloanKa
$ne're de -òrcia
=omerus Laertem (o"-nt-m agrum facit / Lo!er representa a aertes culti&ant el
ca!p
Tuscus 3& 2a(ium in(autum inter multas hostium manus *-rant-m gla$io transfigit / un esclau &a tra&essar a!' l’espasa l ’espasa a Wuint a'i despre&ingut tro'ant0se
entre una !ultitud d’ene!ics
So&int es diu *ue alguns participis $an $uncions paralleles a oracions ad&er'ials: causals/ $inals/ concessius:
$nti/moiroj manqa/nei w(j so#isth/j e)so/ so/menoj nt;!or s’instruVa per a ser so$ista
-& *ervilius a$est $e te sententiam "aturu/ "aturu/
-u'li Ser&ili Hs a*u; per $er un judici so're tu
%i( strathgoi e)w/rwn tou/j stratiw/taj a)xqome/nouj, #ls generals &eien 7*ue els soldats 7esta&en descontents.
&)/kousa pote/ 'wkra/touj peri/ #ili/an an dialegome/nou
)aig escoltar una &egada a Sòcrates parlant so're l’a!istat
%9
LO LORACI RACI PASSI>A I>A a passi&a Hs un recurs *ue tenen !oltes llengUes entre altres coses per !odi$icar l’ordre de $rase i $ocalitar una part de l’enunciat -ode! &eure els $ets des de la la perspecti&a de l’agent o del pacient ?eni! recursos l56ics/ Zre're’ Hs la passi&a de Zdonar’ 7co!prar&endre/ pagarco'rar/ parirnHi6er/ ensenTaraprendre/ etc etc #n llat; vaulare 7ser $uetejat/ assotat era la passi&a de ver(erare/ però en una o altra llengua els e6e!ples són escassos )ist ai6;/ dir;e! dir; e! *ue la passi&a Hs un estal&i de &oca'ulari a te!pesta destru; l’hospital > l’hospital $ou destruVt per la te!pesta #l llat;/ !Hs *ue no el grec/ $eia un s a!pli de la passi&a ,or$ològica!ent els &er's tenien $or!es sint5ti*ues en el te!a de present/ i co!postes en el passat Prese$* a!3 a!3 a!as a!as a!a* a!a* a!a"s a!a"s a!a*is a!a*is a!a$* a!a$*
Prese$* )&ssi" a!3r a!3r a!aris a!aris a!a*"r a!a*"r a!a"r a!a"r a!ai$i a!ai$i a!a$*"r a!a$*"r
P&ss&*
P&ss&* )&ssi"
a!a&i a!a&isti a!a&it a!a&i!us a!a&istis a!a&erunt
a!atus su! a!atus es a!atus est a!ati su!us a!ati estis a!ati sunt
estim% Estimes&&&
som estimat%&&& vaig estimar%&&& vaig ser estimat%&&&
El c3)lee$* &(e$* /e l& )&ssi& & e$ &9l&*i"7 &9 l& )re)3sici; )re)3si ci; a2a8 si a2a8 si es *r&c*& /"$ s"9ec*e &$i&* )ers3$& 3 &$i&lQ
*ervus rigat hortum% l’esclau rega el jard; =ortus rigatur a servo/ el jard; Hs regat per l’esclau >entus $elet agros% el &ent destruei6 els ca!ps Agri $elentur vento/ els ca!ps són destruVts pel &ent
?an!atei6/ no se!pre les oracions passi&es aparei6en a!' su'jecte agent/ sigui per*u5 es so'reentHn/ sigui *ue Hs indi$erent la pres5ncia d’un agent #n tal cas/ so&int es poden traduir per passi&a prono!inal/ i!personal: -ugnatur acriter% ho! lluita dura!ent/ Pse lucha dura!enteQ Dicitur / ho! diu/ diuen/ Pse diceQ/ Pon ditQ -ugnatum est magno stu$io% ho! &a lluitar a!' gran es$orK Nuntiatum est / es &a co!unicar/ ho &an co!unicar
#l llat; $ins i tot &a dur a*uestes construccions no agenti&es als &er's de !o&i!ent/ la cosa ens pot resultar del tot estranTa: >entum est% ho! &a arri'ar/ Pse llegóQ
El )re/ic&*i" /el CD *enatus Ciceronem consulem creavit
"
Cicero a senatu creatus est consul&
es a dir/ el predicatiu del co!ple!ent directe 7en acusatiu passa a no!inatiu co! a predicatiu del su'jecte de la passi&a
LES ORACIONS IN-ERROGA-I>ES ?radicional!ent classi$ica! les oracions segons la !odalitat/ seguint la distinció del $ictum 7el *ue die! i el mo$um 7co! ho die! ai6; parla! parl a! d’oracions declarati&es 7aliter asse&erati&es/ asse&erati&es/ enunciati&es/ optati&es/ i!perati&es 1L& 1L& i$*err3(&ci; si)le si)le 11Si 11 Si la pregunta es re$erei6 a la totalitat de l’oració 7*ue &indrAs] ho &as $er] $e! ser&ir la part;cula encl;tica .n. n-:: 2ecisti nn-% ho &as $er] >eniesn-]/ n-]/ *ue &indrAs]
#n altres casos la pregunta induei6 al s; o al no:
Nonne hoc manifestum est% o no Hs e&ident] Num cre$is/ o t’ho creus]
)n- X )n- X pregunta neutra nonn- X pregunta *ue espera un s; num X num X pregunta *ue espera un no 12 a pregunta pot ser do'le: Utrum i$ verum an falsum est Kò Kò Hs &er o $als] Hs a dir: utrum )n- )n-an an annon] annon] 13 a pregunta pot re$erir0se de $or!a !Hs parcial a un ele!ent interrogatiu: *ui] *uan] on] per *u5] qui $i.it vi.isti u8i vi.isti fecisti (ur fecisti un'- venis 2I$*err3(&*i& 2I$*err3(&*i& i$/irec*&, ?otes les $rases anteriors poden dependre d’un &er' 7preguntar/ 7pregu ntar/ sa'er/ dir con$or!ant un tipus de co!pleti&a *ue ano!ena! interrogati&a indirecta/ en llat; a*uestes interrogati&es &an en su'juntiu: Disutamus an "?) vicisset% discuti! si ha&ia &enKut Nescio ,uis venerit% no sH *ui ha &ingut 3uaerimus uter fecerit% in&estiga! *ui dels dos ho &a $er
"1
ORACIONS EN =NCI DE CD C3)le*ies I$*err3(&*ies i$/irec*es nuncien *ue la guerra ha aca'atf )an &eure *ue l’ar're esta&a !alaltf Conta’ns on &iusf #6plica *u5 estudiesf Digues si &indrAsf a part;cula an introduei6 an introduei6 les interrogati&es indirectes totals: Du. rogavit an legati venissent% el general &a de!anar si els si els a!'ai6adors ha&ien arri'at lgunes llengUes tenen part;cula espec;$ica: l’angl5s tH una u na part;cula pròpia/ distinta del Zsi’ condicional: It
?a!'H l’ale!anT: Er 8ill 8issen% o8
@esu!int: *3*&l
/irec*& venit nn- *ue &a &enir]
)&rci&l ,uis venit *ui &a &enir]
i$/irec*& fac me certiorem an venerit $es0!e sa'er si ha &ingut fac me certiorem ,uis venerit
$es0!e sa'er *ui ha &ingut
"2
SINOPSI DELS RÈGIMS >ER!ALS S',
>
Consul evocavit *enatus creavit Ego $oceo #agister $at Iu$e. ,uaerit >illa a(un$at #ilites ute(antur Iugurtha otitur Concursus comlet *ciio stu$e(at
C,D,
C, PRED,
C,I
CRQ>U
legiones Crassum roconsulem grammaticam ueros7dat ) ) li(ros $isciulis veritatem e. te caseo 7a' gla$iis 7a' Numi$ia 7a'& ur(em veteranis 7a' litteris graecis
7dat
Contio
aruit
magistrati(us
-atronus -ater
lo,uitur miseretur
$e e.ci$io filii 7gen
7dat
ORACIONS COMPLE-I>ES7 3r&ci3$s s"9s*&$*ies e$ "$ci; /e CD Legatus Caesar -oulus Ego -raetor
Nuntiat
hostes $iscesisse -ersuasit ugnarent ut ugnarent Du(ita(at quin veniret !au$eo venias quo' venias interrogavit an fecisset qui " (ur& (ur&
quan'o& quomo'o&&&)
cusatiuY in$initiu/ o co!pleti&a d’in$initiu Co!pleti&es a!' connectors: ut& nquin2quominu. Interrogati&es indirectes/ totals o parcials/ si!ples o do'les
fecisset
U no!ena! C3)lee$* >er9&l 7C)/ >er9&l 7C)/ o ta!'H Co!ple!ent de @5gi! )er'al 7C@) els co!ple!ents distints de l’acusatiu/ er9s %"e re(ei.e$ &9l&*i"7 /&*i" 3 (e$i*i" (e$i*i" en uns casos Hs un pri!er i nic co!ple!ent necessari/ i en altres Hs un segon co!ple!ent #l do'le co!ple!ent es &eu en catalA: El $elegat va informar el resi$ent $e l
"3
SIN-AXI DE LININI-I= RES=M 1, I$i$i*i" s"9ec*e 2, I$i$i*i" c3)lee$* /irec*e F, Ac"s&*i" i$i$i*i" B, N3i$&*i"i$i$i*i"
ERRARE =U#ANU# E*T #ILITE* -U!NARE >OLEBANT *CIO 2RATRE# AD>ENI**E !ALLI DICEBANTUR A--RO-IN3UARE
Co! ocorre en les nostres llengUes/ l’in$initiu pot $er di&erses $uncions 1I$i$i*i" 1I$i$i*i" s"9ec*e s"9ec*e Ca!inar Hs saluda'le rri'ar puntual serA i!portant @esistir Hs &5ncer -ugnare mos civitatis erat / lluitar era costu! de la l a ciutat Temori ce$ere semer saientis fuit ha(itum/ se!pre s’ha cregut digne
d’un sa&i adaptar0se al te!ps Errare humanum est / e*ui&ocar0se Hs hu!A
co! es &eu en el darrer e6e!ple/ en oracions copulati&es copul ati&es a!' *U# / l’atri'ut0 adjectiu Hs neutre/ en concordanKa a!' l’in$initiu -oc $re*Uent Hs tro'ar l’in$initiu passat "'isse en posició de su'jecte: Tacuisse num,uam me aenitet / !ai no e! penedesc d’ha&er callat
#n !olts d’a*uests casos/ el grec $eia s de l’article neutre per !arcar la su'stanti&ació de l’in$initiu ?ro'a! a*uesta construcció a!' e6pressions co! 6 NECE**E E*T% O-U* E*T% #O* E*T% DECET%O-ORTET%LICET% LIBET%-LACET% -RAE*TAT% INTERE*T% RE2ERT% E-EDIT% IU>AT% -AENITET% -UDET%&&&
2, I$i$i*i"CD Deter!inats &er's go&ernen *uasi se!pre un in$initiu co!ple!ent directe/ en uns casos de $or!a e6clusi&a/ i en altres co!partint altres co!porta!ents sintActics: sintActics: #ls alu!nes &olien sortir de classe es autoritats no podien re'utjar la proposta #l !eu a&i acostu!a&a a ai6ecar0se a la !atinada Non ossunt $isce$ere/ no poden retirar0se #ilites ugnare vole(ant / els soldats &olien lluitar
?ro'a! l’in$initiu0CD a!' &er's co!: >ELLE% NOLLE% #ALLE% CONARI% CU-ERE% >ERERI% CUNCTARI% AUDERE% #ATURARE% -RO-ERARE% *TUDERE% INCI-ERE% IN*TITUERE% -ER!ERE% -O**E% *CIRE% NE*CIRE% DE*INERE% D EBERE% CON*UE>I**E% *OLERE%&&&
"4
F Ac"s&*i"i$i$i*i" #s una construcció t;pica!ent clAssica i !olt $re*Uent en llat; i grec/ on una u na oració 7en el lloc d’un sustantiu $a $uncions de co!ple!ent directe conei6e! a*uesta construcció su'ordinada co! a co!pleti&a d’in$initiu: el su'jecte de la co!pleti&a &a en acusatiu/ i el &er' en in$initiu/ *ue sense tenir !arca personal/ !antH el te!ps present0passat0$utur #n la traducció la co!pleti&a aparei6 co! una su'ordinada a!' Z*ue’: Or&ci; i$/e)e$/e$* -ortae erant clausae%
es portes esta&en tancades -rinces gallorum acem etit%
#l ca'dill gal de!ana la pau Tu a$venisti%
?u has arri'at =aec $ices/ DirAs a*uestes coses >ici $elentur%
#ls po'lats són destruVts
>er9 c3)le*i& ortas esse clausas % Di(-8ant ortas Deien *ue les portes esta&en e sta&en tancades rinciem gallorum Nuntia*-runt rinciem acem etere%
)an dir *ue el ca'dill gal de!ana&a la pau #(io te a$venisse% SH *ue tu has arri'at #(io te haec $icturum esse % SH *ue dirAs a*uestes coses 0i'-mu vicos $eleri % )eie! *ue els po'lats són destruVts
!' alguns &er's de percepció/ el llat; podia utilitar un participi de present: >i$eo te scri(entem/ ei( %"e escri"s V e* ei( escrii$*/ escrii$*/ es tracta d’una construcció !olt $re*Uent en grec i a!' un llistat !olt !Hs a!pli de &er's #n tal cas/ el particicpi Hs sintActica!ent un predicatiu del CD a co!pleti&a d’in$initiu/ co! a tal/ Hs estranTa a la nostra llengua/ però no a l’angl5s: I 8ant her to come/ &ull *ue ella &engui I<$ liMe them not to $o it / !’agradaria *ue ells no ho $essin
Wuan Fernat ,etge escriu: imm ortalsQ P-ensen los hmens les Fnimes esser immortals $a un calc del llat;/ per p er conta!inació culta/ *uan ja no era ds d s al s I) F,1 F,1 s *e)3r&l /e li$i$i*i" li$i$i*i" Wuan el te!ps de l’oració l ’oració principal són si!ultanis/ el llat; utilita l’in$initiu present : Dico te otimum esse oetam/ dic *ue tu ets el !Hs gran poeta/ Dice(am te otimum esse oetam / deia *ue tu eres el !Hs gran poeta
altre!ent dit/ l’in$initiu passat indica se!pre *ue la su'ordinada Hs anterior: Dicit e.ercitum servorum $iscessisse $ iscessisse/ diu *ue l’e65rcit d’esclaus s’ha retirat Dice(at e.ercitum servorum $iscessisse/ deia *ue l’e65rcit d’esclaus s’ha&ia
retirat
F,2, El )r3$3 -2-)r3$3 -2-- c3rreere$* c3rreere$*: Wuan el su'jecte de la co!pleti&a en tercera persona Hs el !atei6 de la principal/ el llat; $a s de se0sese: "%
-omeius $icit se vicisse / -o!peu diu *ue 7ell ha &enKut -omeius $icit eum0eos vicisse / -o!peu diu *ue ellells ha7n &enKut -utat se recte fecisse / creu *ue 7ell ha o'rat 'H -utat eum recte fecisse% creu *ue ell ha o'rat 'H
F,F, a llista de &er's *ue go&ernen co!pleti&es d’in$initiu ha h a estat classi$icada de !oltes !aneres/ &et0ne a*u; uns *uants: er9& /ice$/i DICERE% A22IR#ARE% RE*-ONDERE% NE!ARE% -ER*UADERE% CON2ITERI% IURARE% #INARI% NARRARE% NUNTIARE% CERTIORE# 2ACERE% *CRIBERE% TRADERE% 2A#A E*T% 2ERUNT% DUCUNT% DICITUR% -OLLICERI% -RO#ITTERE&&&
er9& se$*ie$/i *ENTIRE% AUDIRE% >IDERE% ARBITRARI% CREDERE% EI*TI#ARE% -UTARE% *CIRE% NE*CIRE% I!NORARE% #E#INI**E% OBLI>I*CI% ANI#AD>ERTERE% CO!NO*CERE% *U*-ICARI% *-ERARE%&&&
er9& &ec*"s !AUDERE% LAETARI% !LORIARI% #IRARI% DOLERE% 3UERI% INDI!NARI%CU-ERE% >ELLE% NOLLE% #ALLE%&&&
#l &er' iu(ere 7ordenar es construei6 en passi&a *uan no s’indica a *ui es dóna les ordres: Caesar iu(et milites ontem rescin$ere/ C5sar ordena als soldats destruir el
pont
Caesar iu(et ontem rescin$i / C5sar odena destruir el pont 7lit *ue el pont
sigui destruVt
B, N3i$&*i" i$i$i*i" 3r&ci; )ers3$&l /i$i$i*i"Q, ?a!'H el grec tenia a*uesta construcció/ ha'itual en oracions go&ernades per un &er' i!personal/ Hs a dir/ *uan el lloc de su'jecte estA 'uit i Hs ocupat pel su'jecte de la su'ordinada
e))/legon u/ron nikh=sai, deien *ue Cirus ha&ia &enKut u/roj e)le/geto nikh=sai, sai, \Cirus era dit ha&er &enKut Dicitur romanos a$esse/ diuen *ue els ro!ans ja hi són Romani $icuntur a$esse/ \ els ro!ans són dits di ts esser0hi
#l nostre s del &er' Zse!'lar’ recorda a*uesta construcció: Se!'la *ue estAs contenta Se!'les estar contenta >i$etur te esse laetam0tu vi$eris esse laetam
i ta!'H: @esulta *ue ell Hs el director ell resulta ser el director *uesta construcció era $re*Uent a!' &er's co!:
>IDEOR% DICOR% IUBEOR%
-RO=IBEOR% EI*TI#OR% IUDICOR% TRADOR%&&&
#n un curiós parallelis!e/ l’angl5s tH a*uesta a*u esta construcció/ so&int ano!enada
imersonal assive:
2ive sol$iers are reorte$ to have (een Mille$ 4 "? The+ reort that five sol$iers have (een Mille$)& o co! a hea$line de pre!sa/ si!ple!ent:
""
2ive sol$iers reorte$ Mille$ / \ cinc soldats in$or!ats !orts The+ sa+ she 8orMs har$ 4 *he is sai$ to 8orM har$ The+ (elieve "that) she has an affair 4*he is (elieve$ to have an affair
*uesta construcció Hs possi'le a!' &er's co!: acMno8le$ge% alle$ge% (elieve% consi$er% estimate% e.ect% guess% Mno8% resume% r eort% reute %sa+% thinM% un$erstan$
5, L& $3 e.is*è$ci& /eQ li$i$i*i" c3)lee$* /e $3, di$er5ncia del grec/ el llat; no e!pra&a l’in$initiu co!ple!entant un sustantiu o un adjectiu/ per dir/ per e6e!ple:
δειν"ς μ%ν &ρ'ν, δειν"ς δ% κλειν, terri'le Hs de &eure/ terri'le de sentir el gerundi0gerundiu aco!plia en llat; a*uesta $unció Jo!Hs en llat; tardA ho! tro'a e6pressions co!: aratus $imicare "G a$ $imican$um)/ preparat per lluitar assueti muros $efen$ere "G a$ $efen$en$um% in muris $efen$en$is)/ acostu!ats a de$ensar la
!urada
cui$us moriri "G morien$i)/ desitjós de !orir venturus est iu$icare vivos et mortuos "Ga$ iu$ican$um vivos et mortuos)% ha de &enir a judicar els &ius i els
!orts
"(
LA S=! S=!OR ORDI DINA NACI CI S=SS=S-AN AN-I -I>A >A @ecorde! l’es*ue!a: ORACIONS COMPLE-I>ES7 3r&ci3$s s"9s*&$*ies e$ "$ci; /e CD Legatus Caesar -oulus Ego -raetor
nuntiat
hostes $iscesisse ersuasit ugnarent ut ugnarent $u(ita(at quin veniret gau$eo venias quo' venias interrogavit an fecisset qui " (ur& (ur&
quan'o& quomo'o&&&)
cusatiuY in$initiu/ o co!pleti&a d’in$initiu Co!pleti&es a!' connectors: "*7 $e %"i$@%"3i$"s, Interrogati&es indirectes/ totals o parcials/ si!ples o do'les
fecisset
l costat de les co!pleti&es d’in$initiu/ en teni! d’introduVdes per conjuncions 1, I$*r3/"W/es )er ut2n- V ut2n- V %"e7 %"e $3 *ol efficit ut omnia floreant& Caveant consules ne ,ui$ res u(lica $etrimenti caiat& *cilicet hoc resta(at% ut fecun$a fores&
!' els &er's de *e3r de *e3r ut i i ne intercan&ien els seus signi$icats: ut X*ue X*ue no n- *ue n- *ue #l can&i es pot e6plicar en clau històrica: es tracta&a d’oracions iu6taposades: iu 6taposades: Timeo& Ne venias X ?enc por/ no &enguis Timeo& Ut venias 0 ?enc por/ por/ *ue &enguis &egades la su'ordinada pot apar5i6er sense conjunció/ a!' cave% fac i i e6pressions i!personals: >olo utP a$ me scri(as ,uam $iligentissime 3ui$ agatis fac sciam&
2 I$*r3/"W/es )er quo' , !' el signi$icat deel *ue/ el $et *ue A$$e huc huc ,uo$ ,uo$ e carcere carcere effugit effugit&& *ane gau$eo ,uo$ te interellavi&
F, Or&ci3$s i$*r3/"W/es )er quin2quominu. !' uns pocs &er's/ co! els d’i!pedi!ent: $uin *uan l’oració principal Hs negati&a: Nihil o(stat ,uin (eatus sis& Non recusare ossumus ,uin alii a no(is $issentiant&
"8
ta!'H a!' els &er's de du'te d u'te precedits de negació: Non $u(itat(at ,uin ei cre$eremus&
?a!'H tro'a! la conjunció en e6pressions co!: Non multum a(est ,uin&&&%Nulla causa est ,uin&&& /
$uominu indistinta!ent $uominu indistinta!ent a!' principal a$ir!ati&a i negati&a: Ne,ue reugna(o ,uominus omnia legant& Ime$it formi$o ,uominus causam $icant
.
"9
ELS PAR-ICIPIS /e )rese$* i )&ss&*7 3r3l3(i& i si$*&.i #ls participis són $or!es *ue deri&en d’un &er' i alhora tenen $le6ió/ $l e6ió/ es declinen es nostres llengUes tenen un participi passat: dit/ $et/ arri'at/ dirigit/utilitat di rigit/utilitat no!inal!ent: co! adjectiu: Pes o'res $etes als carrers de Ciutadella no han tingut su'&enció co! aposició: Pa protesta/ dirigida pel sindicat d’estudiants/ no &a tenir resposta però ta!'H utilitat en per;$rasis &er'als: he $et/ ha&ia dit/ haurA arri'at/ Le! conser&at un participi de present/ tot i *ue ha perdut &italitat &itali tat )eie! el cas del castellA: en uns casos el part de present Hs un s"9s*&$*i": s"9s*&$*i": cantante% corriente% o+ente% ha(lante% estu$iante% solicitante% comerciante% $een$iente / suavizante i en altres !Hs clara!ent un &/ec*i": &/ec*i": ago(iante% alarmante% alucinante% asfi.iante% $istante% roveniente% su(+acente% sorren$ente& #n uns pocs casos el participi parti cipi Hs una $or!a culta: $eca$ente% vi$ente% men$icante% ermanente&
#n catalA el participi de present es con$ón a!' el gerundi/ lle&at d’uns pocs casos: i$i$i*i" ser&ir &iure escriure
(er"$/i ser&int &i&int escri&int
)&r*ici)i /e )rese$* sir&ent &i&ent escri&ent
#l llat; tenia a*uests dos participis/ present i passat/ i dos participis de $utur *ue &eure! !Hs enda&ant M3r3l3(i&, AM O
J ) c
J ) c
Si$("l&r ,asc$e! Jeutre a!ans a!ans a!ans a!ans a!ante! a!ans a!antis a!anti a!ante
,asc a!atus a!ate a!atu! a!ati a!ato a!ato
U# AMAT U#
A#A>I
Si$("l&r e! a!ata a!ata a!ata! a!atae a!atae a!ata
)l"r&l ,asc$e! neutre a!antes a!antia a!antes a!antia a!antes a!antia a!antiu! a!anti'us a!anti'us
Jeu a!atu! a!atu! a!atu! a!ati a!ato a!ato
,asc a!ati a!ati a!atos a!atoru!
)l"r&l e! a!atae a!atae a!atas a!ataru! a!atis a!atis
Jeut a!ata a!ata a!ata a!atoru!
(
#l participi de present Hs/doncs/ un adjectiu de la tercera declinació 7deri&at del radical de present/ !entres *ue el participi passat Hs un adjectiu de tres ter!inacions 7deri&at del tercer radical/ o sup; sup; #n la $or!ació del participi de present s’ha de tenir en co!pte la &ocal te!Atica pròpia de cada conjugació: a! doc duc aud
& e ns/0ntis e ie
#n grec el participi de present Hs una $or!a de tres ter!inacions 30103/ *ue ta!'H !antH el su$i6 .nt0/ 7o .nd0 *ue tro'a! tr o'a! a !oltes llengUes europees
J ) c
,asc
Si$("l&r e! Jeu
,asc
)l"r&l e!
Jeut
lu/wn lu/wn luo/nta nta luo/ntoj ntoj luo/nti nti
luou=sa sa luou=sa sa luou/san luou/shj luou/sh|
luo/ntej ntej luo/ntej ntej luo/ntaj ntaj luo/ntwn ntwn luou/si
luou/sai luou/sai luou/saj luou/swn luou/saij
luo/nta nta luo/nta nta luo/nta nta luo/ntwn ntwn luou/si
lu/on on lu/on on lu/on on luo/ntoj ntoj luo/nti nti
2 Si$*&.i /els )&r*ici)is )&r*ici)is 21 #l participi de present Hs actiu i/ per tant/ pot dependre i estar en concordanKa a!' un no!/ pot tenir els seus propis co!ple!ents #n alguns casos es podrA traduir co! un gerundi/ en altres serA e*ui&alent a una clAusula de relatiu a >i$i hominem su( ar(ore se$entem / &aig &eure un ho!e seient 7*ue seia sota un ar're ' Inveni Catonem in (i(liotheca legentem /&aig tro'ar Cató llegint 7*ue llegia/ !entre llegia a la 'i'lioteca c >irtus militum ugnantium magnus est / / el coratge dels soldats *ue lluiten Hs gran
%i( strathgoi e)w/rwn tou/j stratiw/taj a)xqome/nouj, #ls generals &eien 7*ue els soldats 7esta&en descontents.
)/Εkousa pote 'wkra/touj peri/ #ili/an dialegome/nou
)aig escoltar una &egada a Sòcrates parlant so're l’a!istat
co! a sustantiu: d *alutem inseranti(us re$$i$isti / &as retornar la sal&ació als *ue ja no ho espera&en e 3uaerenti reson$i6 QNescioQ / l *ui 7e! de!ana&a 7li &aig respondre: PJo ho sHQ o un predicatiu 7vi$ els predicatius:
(1
f& Aut se$ens% aut am(ulans $isuta(am / discutia o assegut o ca!inant g =oc lau$ans% -omeius ise iuravit / tot lloant ai6ò/ el !atei6 -o!peu &a jurar
una aposició: #l part de present/ sense dei6ar d’esser una $or!a &er'al/ pot tenir els seus propis co!ple!ents: '1 Inveni Catonem legentem ",ui lege(at) -latonem% )aig tro'ar Cató llegint 7*ue llegia/ !entres llegia -lató
u/roj, sugkale/saj tou\j strath/gouj, ei)=pen,... Cirus/ ha&ent reunit els generals/ &a dir
#n catalA no se!pre podre! traduir un gerundi/ sense caure en l’a!'igUitat/ El cnsol va atacar els enemics travessant el riu *ui tra&essa&a el riu]f >i a tu ma$re (a;an$o la escalera *ui 'ai6a&a l’escala]f
no ai6; en llat;: Consul hostes flumen transgre$ientes aggressus est /
22 #l -articipi passat ta!'H co!plei6 $uncions no!inals i &er'als: co! adjectiu/ predicatiu o aposició tractant0se d’un participi passiu 7dit X *ue ha estat dit d it per pot tenir co!ple!ent agent a >er(a $icta a consule senatores no cre$e(ant% els senadors no creien les paraules dites pel cònsol ' Civitas% munita magnis oeri(us% hostes aroin,uare vi$e(at / / la ciutat/ protegida a!' grans o'res/ &eia els ene!ics acostar0se c #ilites% erterriti clamore% aciem reli,uerunt / / els soldats/ aterrits per l’enrenou/ &an a'andonar la $or!ació '& e is* %"e els )&r*ici)is )&ss&*s /els er9s er9s /e)3$e$*s *e$e$ "$ &l3r si$*c*ic /is*i$* vi$ %2Q %2Q !' $unció clara!ent &er'al/ el participi passat Hs utilitat a!' el &er' su! per $or!ar la passi&a del te!ps passat: Amo Ama(am
amor ama(ar
amavi amaveram
amatus sum amatus eram
!'dós participis aparei6en en la construcció de participi a'solut/ tot i *ue !Hs so&int el participi passat 7[[[
(2
CONSCONS-R=C R=CCI CI DE PARPAR-ICI ICIPI PI A!S A!SOL OL==Construcció !olt $re*Uent en la prosa llatina/ on un participi 7de passat i ta!'H de present estA en a'latiu i concerta a!' un su'stantiu ta!'H en a'latiu 7*ue li $a de su'jecte o CD #n a*uest cas/ a*uesta construcció 7*ue con&encional!ent sol anar entre co!es estA relati&a!ent desconnectada de l’oració l ’oració principal/ i sol e6pressar una circu!stAncia *ue l’en&olta 7XCC #n algun cas/ la $rontera entre un CC de !ode!anera i un participi a'solut Hs 'oirosa: Incitato e,uo% imetum in hostes fecit / esperonejat el ca&all &a atacar l’ene!ic
Z'solut’ 7 AB'*OLUTU# / de *OL>ERE no!Hs &ol dir di r deslligat/ cast PsueltoQ/ &al a recordar0ho/ per*u5 el !ot tH !olts altres signi$icats/ en la llengua collo*uial i en la $iloso$ia #n catalA/ tro'e! e6pressions paralleles: Aca(a$a la reuni% van sortir al carrer1e.aminats tots els $etalls% van $onar l
&an de!anar la pau Conf-(to roelio%Caesar ontem refici iu(et% aca'at el co!'at/ C5sar ordena re$er el pont Caesar% a"8-nt- caelo% legiones instru.it% CHsar/ $ent0se clar el cel 7*uan es $eia
clar / CHsar $or!A les legions >e* &%"4 &l("$s )&r*ici)is &9s3l"*s & Cès&r =is nuntiis accetis00$e$itione facta00o(si$i(us,ue accetis00 consilio celeriter convocato00 interclusis itineri(us00roe iam $eserata salute00ime$imentis relictis00 hoc reservato "a$ e.tremum) consilio00(revi satio interiecto00signo $ato00 convocatis centurioni(us% "&&&)
-odr;e! dir *ue les peces !;ni!es d’un participi a'solut són dues/ però poden dur !olts altres elee$*s i$cr"s*&*s elee$*
gen
CICC
ad&er'i
)&r*ici)i
cagent
$3i$&l LITTERI*
C&
CON*ULIBU*
REDDITI*
A 2ABIO
CAE*ARI* =OC
2ACTO
=I* REBU*
CELERITER
LITTERI*
AD
2ACTI* #I**I*
A TREBONIO
*ENATU# 3UIBU* REBU*
BRE>ITER
#UNITIONIBU*
#A!NO
CON2ECTI* -ERACTI*
A #ILITIBU*
NUNTIATO
AB E-LORATORIBU* E-LORATORIBU*
*TUDIO AD>ENTU
E3UITU#
CAE*ARI
(3
L&9l&*i" &9s3l"*, D’alguna !anera pressuposa un participi de present de *U# *ue *ue ha&ia desaparegut 7conser&at/ però/ a AB*U#6 AB*EN*% 'NTI* en can&i/ era $re*Uent en grec: w)/n, ou)sa, s = a, o)/n, n, en participis a'soluts/ en genitiu ?an!atei6/ el genitiu a'solut grec tH algunes i!portants di$er5ncies a!' l’s llat;: so&int en grec el participi s’estHn oracional!ent/ tot co!andant co!ple!ents i oracions su'ordinades Cicerone Consule 7?essente % % essent cònsol XCiceró/ en el consolat de Ciceró #e uero% essent jo in$ant/ *uan era in$ant/ en la !e&a in$Ancia i n$Ancia Catone Censore% #arco et Antonio consuli(us% Numa Rege%
tou/twn le/xqentwn ane/sthsan, dit ai6ò/ es &an alKar al Kar pai/dwn o/ntwn ntwn h(mwn, essent in$ants 7NOBI* -UERI*/ *uan Hre! in$ants
(4
S=!ORDINADES AD>ER!IALS, SINOPSI -IP=S IJS
CONNEC-ORS ut& n-& quo altres:
EXEMPLES *ume argentum ut li(rum emas Aerte lo,uor ,uo facilius intelligas
adY gerundigerundiu causa \ gerundigerundiu
"vi$& gerundi gerundiu
sup;
7vi$ sup;
orrelati&a $inal CJS#C+?I)#S ita& a'-o& tam& i& ta"i...ut Ita narravit ut omnes cre$erent& Y su'j negació: ut non& quin Ti(i gratias ago% ,uo$ me vivere C+SS quo'& quia& quoniam ?#,-@S
(umY (umY su'juntiu (um indicatiu (um indicatiu (umY (umY su'juntiu ut& u8i Y ind (um ,rimum u8i ,rimum ,otquam ant-quam 'um 'on-( quoa'
coegisti& Cum Caesar venit&&& Cum La(ienus venisset&&& U(i lu.it&&& -ost,uam legati venerunt&&&
Dum haec a$ministra(at
C,-@?I)#S ut& i(ut& *-"ut 7co!paratiu Y quam 7condicionalstamquam 7condicionalstamquam i quai& ut i& *-"ut i
Ut sura $emonstravimus&&& -lus $i.it ,uam volui
CJC#SSI)#S
3uam,uam animus meminisse horret&&&
quamquamY quamquamY ind quam*i& "i(-t& (um Y (um Y su' -ti& tam-ti& -tiami Y Y ind
CJDICIJS i
Etiam si nolit% cogam -ecuniam si ha(uissem&&&
(%
ORACIONS AD>ER!IALS -EMPORALS -oden anar en indicatiu i su'juntiu introduVdes per di&erses conjuncions U8i vi$it ericulum consilium mutavit X X #n &eure el perill &a can&iar d’opinió $uan'o e$o% mensam $etergeo X Wuan !enjo $aig neta la taula ater a(iit% filius venit X #imu" ater X ?ant just se n’anA el pare/ entrA el $ill +otquam coias a$ se venire vi$it% maturavit X X DesprHs de &eure les tropes acostar0se/ &a $rissar +riuquam atriam relin,ueret% filios vocavit X X 'ans d’a'andonar la pAtria/ &a cridar els seus $ills Dum haec geruntur% cives ortas clauserunt X X ,entres tenia lloc tot aKò/ els ciutadans &an tancar les portes tu(a sigum $e$it% milites concurrerunt X Ut tu(a X Wuan &a donar el senTal/ els soldats es llanKaren a córrer #special!ent i!portant/ per la se&a $re*U5ncia/ Hs el c" 7*ue c" 7*ue ja conei6e! co! a preposició d’a'latiu en indicatiu/ però !Hs so&int su'juntiu 7pret i!per$/ o pret plusc Os una construcció *ue pot tenir di&erses traduccions te!porals/ si!ultAnies o anteriors a l’oració principal tradicional!ent se la conei6 co! a c" is*:ric, Cum haec anima$vertisset% tri(unos a$ se vocavit G
#n ha&er0se adonat d’aKò/ La&ent0se’n adonat/ Wuan se n’adonA d’aKò/ DesprHs *ue se n’adonA d’aKò/ +na &olta se n’adonA/
con&ocA els tri'uns
Cum $iceret haec ver(a% concilium amisit X
Dient a*uestes paraules/ #n dir a*uestes paraules/ ,entres deia a*uestes paraules/
a'ondonA la reunió
Cal ad&ertir *ue el c" pot c" pot tenir &alors causals 7X per*ue/ p er*ue/ o concessius 7encara *ue/ tot i *ue/ *ue general!ent el conte6t ens deter!ina sense gran di$icultat -er tant: "9i7 %"&$/37 si"l7 si"l&c7 s i"l&c7 si"l&*%"e si"l&*%"e X *uan/ tot d’una *ueJ *ue J )3s*%"& X )3s*%"& X desprHs *ue )ri"s%"& X )ri"s%"& X a'ans *ue 7so&int es disloca d isloca dins la $rase: )ri"s,,,,,,,,,,%"&Q /" X !entres /3$ec V!entres/ V!entres/ tot el te!ps *ue7ang *u e7ang as long asE c" X c" X *uan/ Notan$um est : la part;cula "*/ "*/ *ue a*u; aparei6 a!' &alor te!poral/ tH !olts d’altres &alors: %"e 7or %"e 7or Co!pleti&a/ & i /e 7or /e 7or inal/ c3 7co!parati&a c3 7co!parati&a
("
COORDINACI >S, S=!ORDINACI =NA HES-I DES-IL ’alu!ne de llat; i grec/ en el procHs d’aprenentatge/ so&int Hs $orKat a traduccions literals *ue resulten estranTes o poc p oc naturals a les nostres llengUes ll engUes ’estil;stica/ *ue tracta l’s est5tic de la llengua/ tenia en grec i llat; clAssic/ el registre culte/ uns usos i unes construccions *ue l’alu!ne trasllada directa!ent a la se&a llengua A multis isa virtus contemnitur / Hs a dir
a &irtut es !enTspreada per !olts tot i *ue potser ens agradaria !Hs de dir0ho en acti&a: ,olts !enTspreen la &irtut 3uo facto/ $et aKò 7X a continuació Caesare $uce/ essent C5sar el co!andant 7X sota les ordres de C5sar
7E
-erò ai6ò darrer no!Hs a un traductor pu'lica'le/ pro$essional/ li es per!5s de dir0 ho: una traducció !Hs lliure *ue diu essencial!ent el !atei6 #l *ue era usual i elegant als escriptors clAssics/ pot resultar $orKat en llengua l lengua ro!Anica Os el cas de la so'rea'undAncia de la su'ordinació en grec i llat;/ a*u; on nosaltres dir;e!: Arri(a ca al tar$% es renta% es canvia la ro(a% soa i se
diria un clAssic:
Desr9s $
n en catalA tindr;e! cinc oracions oracions coordinades/ independents/ en llat; i grec tro'ar;e! *uatre oracions su'ordinades i una principal L& s"93r/i$&ci; s7 /e e*7 "$& )&r* i)3r*&$* /e lY$i&Y /e l& )r3s& clssic&7 $3 *&$* /e l& )3esi&, +na )3esi&, +na i altra &egada/ 'en prest/ tro'a l’alu!ne les llargues se*U5ncies d’oracions de CU#% les su'ordinades te!porals: Cum in =isaniam =isaniam ervenisset et romanos socios,ue coegisset% coias aravit
La&ent arri'at a LispAnia/ i desprHs de reunir ro!ans i aliats/ &a preparar les tropesE ?a!'H el grec esti!a&a la su'ordinació/ però a!' una particularitat: *ue e6plota&a e6pl ota&a la se&a ri*uesa de participis so&int s’ha dit *ue entendre i do!inar els participis Hs entendre la sinta6i grega I ai6;/ en lloc de su'ordinar a!' estructures oracionals 7conjY )/ ho $eia a!' estructures no!inals/ no!i nals/ a!' participis concertats 7de present/ d’aoristE/ o a'soluts:
& δεσπότης δεσπότης θεασμενος θεασμενος λεκτρονας***, ε+πεν -lit +n senTor &eient*ue ha&ia &ist uns galls &a dirf en llat; podria dir: Dominus% cum gallos vi$isset&&&% $i.it&&&
lit +n senTor/ ha&ent &ist uns galls/ gall s/ &a dirf I potser nosaltres dir;e! en coordinació sintActica: ((
+n senTor &a &eure uns galls i &a dir ls alu!nes/ però/ els e6igi! de traduir: +n senTor en &eure uns galls 7ha&ent &ist uns gallsdesprHs de &eure uns galls/ &a dir #l segUent e6e!ple e6e!ple del Jou ?esta!ent 7luc/ 8/4 !ostra el cas en &ersió trilingUe pu'licada 7#d Claret/ 199%:
GREC
S"93r/i$&ci; a!' participi a'solut en genitiu
S"93r/i$&ci; a!' oració ad&er'ial/ CU# C33r/i$&ci;7 CA-ALÀ tres oracions independents LLA-Í
./νιόντος δ% 0χλο/ πολλο1 κα2 τ3ν κατ! πόλιν ἐπιπορε/ομένων πρ"ς α4τ"ν ε+πεν*** lit reunint0se !olta gent i acudint a ell de totes les ciutats/ els &a dirEf Cum autem tur(a lurima conveniret et $e civitati(us roerarent a$ eum% $i.it&&&
#s reunia !olta gent entorn d’ell i hi acudien de totes les po'lacions/ i ell els diguH
(8
ORACIONS AD>ER!IALS INALS ?eni! di&erses construccions *ue tradicional!ent s’han considerat $inals: 1,=-@NE s"9"$*i" Ariovistus misit legatos a$ Caesarem Caesarem ut eterent acem% rio&ist &a en&iar
a!'ai6adors a C5sar per de!anar la pau
Cativus fugit ne necaretur% el captiu &a $ugir per no ser !ort L& -Lancus $iversam aciem in $uas artes constituit% ne a( e,uitatu circumveniri osset% -lanc &a $or!ar l’e65rcit en dues parts/ per tal de no ser rodejat per la
ca&alleria
#n grec i(/na, w(/poj, w(j, i la negació Hs mh/
a/ ploi=a kate/kause i(/na mh/ u=roj diabh= | &a cre!ar les naus per tal *ue Cirus ,
no passAs 2,GER=NDIGER=NDI= #l gerundi0gerundiu $a en llat; di&erses $uncions/ la !Hs i!portant $er de PdeclinacióQ de l’in$initiu 7vi$ Conspectus a $or!a d’acusatiu a!' la preposició a$ / tH &alor $inal #ilites a$ ugnan$um missi sunt% els soldats $oren en&iats en &iats a lluitar #ilites ugnan$i causa missi sunt -ugnan$i causaG a$ ugnan$um G ut ugnarent /X /X a lluitar/ a $i de
lluitar/ F,S=PÍ
Os una $or!a $òssil no!Hs e!prada a!' &er's de !o&i!ent: *ervos et milites a(ulatum misit / &a en&iar esclaus i soldats a cercar plat p lat Legati venerunt au.ilium ostulatum& >enit cenatum& =o$ie e.imus eregrinatum
B,PAR-ICIPI DE =-=R #isit legatos etituros acem / &a en&iar a!'ai6adors a de!anar la l a pau
ntoj, luso/menoj ?a!'H en grec/ a!' el participi de $utur actiu o !itjA: lu/swn, "o/ntoj, h)=lqe lqe luso/menoj qu/gatra, &a &enir per rescatar la se&a $illa
(9
5,H=O COMPARA-I= Jo!Hs *uan dins la $rase hi ha un ad&er'i co!paratiu de superioritat: -omeius ignes fieri rohi(uit% ,uo , uo occultius esset eius a$ventus% -o!peu &a
i!pedir de $er $oc/ per tal *ue la se&a arri'ada resultAs !Hs oculta 6,RELA-I>A INAL
#isit legatos ,ui eterent acem/ &a en&iar a!'ai6adors a de!anar la pau
EL S=PÍ #l sup; Hs el tercer radical dels &er's/ DOCTU#% *CRI-TU#% DICTU# / etc #l sup; era un sustantiu &er'al indeclina'le *ue ja en llat; clAssic era una $or!a $òssil/ ja *ue no!Hs co!ple!enta&a &er's de !o&i!ent el sup; a!' a*uests &er's tH/ idò/ &alor de direcció$inalitat: #isit rogatum X &a en&iar a de!anar >enerunt a(ulatum X &an &enir per cercar 'lat >enerunt ,uestum iniurias X &a &enir a *uei6ar0se d’o$enses Eo cu(itum X !e’n &aig a dor!ir
a construcció de sup; es pot considerar ta!'H una construcció $inal/ parallela a altres 7vi$ oracions $inals: #isit legatos ut eterent acem 7+? $inal a$ eten$am acem 7gerundi $inal ,ui eterent acem 7oració relati&a0$inal etitum acem 7sup; etituros acem 7participi de $utur actiu
#l sup; en . u 7tradicional!ent considerat sup; passiu s’usa&a a!' alguns adjectius i a!' els sustantius fas% nefas els supins !Hs co!uns són: au$itu% $ictu% factu% inventu% memoratu% natu% visu6 2as est $ictu% Hs legal de dir0ho Nefas est $ictu senectutem esse miseram% Jo estA 'H de dir *ue la &ellesa Hs
!isera'le
Difficile $ictu% di$;cil de dir Otimum factu% el !illor de $er 2acile visu% $Acil de &eure
8
GER=NDI I GER=NDI= #l gerundi Hs un sustantiu &er'al *ue $unciona co! una Pdeclinació de l’in$initiuQ 7vi$& $uncions de l’in$initiu ’art /e$se$Z&r #6pert e$ c"i$&r pte )er c&$*&r #l gerundi es declina co! un sustantiu de la 2 dec/ coincidint en la se&a !or$ologia a!' el participi de $utur passiu 7 vi$ in$initius i participis: J ) c
Amare Amare Aman$um0amare Aman$i Aman$o Aman$o
Legere (onum est% llegir Hs 'o 7in$initiu su'jecte >olo a(ire% &ull partir 7in$initiu CD Caesar hosti(us otestatem ugnan$i feci t/ t/ C5sar donA als ene!ics la possi'litat /e
ll"i*&r,
Erat locus ugnan$o i$oneus/ era un lloc ade*uat )er ll"i*&r, -eritus erat in munien$o% era e6pert e$ 3r*iic&r
#s particular!ent i!portant la $or!a d’acusatiu a!' la l a preposicó a$ / co! a construcció $inal 7 vi$ Construccions $inals #ilites a$ ugnan$um missi sunt% els soldats $oren en&iats en &iats a lluitar #ilites ugnan$i causa missi sunt -ugnan$i causaG a$ ugnan$um G ut ugnarent /X /X a lluitar/ a $i de
lluitar/
El (er"$/i", Wuan la construcció de gerundi tH un co!ple!ent/ general!ent un CD en acusatiu/ s’esta'lei6 un tipus de concordanKa: el gerundi pren el g5nere i no!'re n o!'re del co!ple!ent/ i el co!ple!ent el cas del gerundi: Cui$o vi$en$i ur(em Ars scri(en$i eistulas Terit temus scri(en$o eistulas
4 4 4
Cui$o vi$en$ae ur(is Ars eistularum scri(en$arum Terit temus eistulis scri(en$is
4 4 4 4
#isit a$ ougnan$as civitates Comitia consuli(us rogan$is Arma tegen$is corori(us >ersari in re geren$a
#n uns pocs casos s’usa l’in$initiu en co!ptes de gerundi genitiu:
81
Temus est a(ire 7G temus est a(eun$i X Hs hora de partir
@ecorde! *ue la preposició a' (er"$/i &c"s&*i" tH &c"s&*i" tH &alor de $inalitat/ i en la se&a &ariant (aua4 (er"$/i (e$i*i": (e$i*i": &&&rogressi a(ulan$i aut frumenta$i causa X ha&ent a&anKat per recollir 'lat i
$arratge/
El (er"$/i e$ &9l&*i" se$se )re)3sici; indica&a )re)3sici; indica&a en llat; clAssic !ode/ !anera/ !itjA/ causa/ etc/ i es pot traduir co! el nostre gerundi: #ulta ollicen$o ersua$et X X els con&enK pro!etent !olt #n llat; tardA i !edie&al era co! un participi de present De $et/ a*uest gerundi a'latiu 7Xparticipi de present Hs l’origen del gerundi en castellA o italiA: 3ui$am miles iu.ta eam e,uitan$o "G e,uitans) venit% un soldado llegó hasta ella ca'algando Una $ie flen$o "Gflens) se$it% #stu&o sentado todo el d;a llorando
82
SINOPSI ORACIONS S=!ORDINADES 7llat;0grec -IP=S IJS
ORACIONS AD>ER!IALS CONNEC-ORS ut& n-& quo i(/na altres: adY gerundigerundiu causa \ gerundigerundiu participi de $utur sup; orrelati&a $inal
CJS#C+?I)#S
C+SS ?#,-@S
ita&a'-o& tam& i& ta"i6 ...ut
tant 7ai6; *ue Y su'j negació: ut non& quin quo'& quia& quoniam 7per*u5 (umY (umY su'juntiu (um indicatiu (um indicatiu (umY (umY su'juntiu ut& u8i Y ind/ 7*uan (um ,rimum&u8i ,rimum ,otquam 7desprHs *ue ant-quam 7a'ans *ue 'um& 7!entres 'on-(& quoa' 7!entres
EN GREC
o(/pwj o(/pwj a)/n en su'juntiu o optatiu 7ou(/twj
w(j
o(/ti, dio/ti e)pei, e)peidh/, o(/te
o(/te, o(po/te, h(ni/ka, ὡς, *uan e)pei/, e)peidh/, desprHs *ue e(/wj, !entres/ $ins *ue 7as long as pri/n, a'ans *ue
C,-@?I)#S
ita.......ut 7ai6ico! ta"i....qua"i i(ut& *-"ut 7tal!ent si tamquam i 7co! si *-"ut i
ou( /twj.....w(j, w(/sper, sper, ai6;co! toiou=toj... o)=ioj, ioj, tal *ual tosou=toj... o(/soj, tant co!
CJC#SSI)#S
quamquamY quamquamY ind 7encara *ue quam*i& "i(-t& (um Y (um Y su' -ti& tam-ti& -tiami Y Y ind
kai/per ei/ kai\, e)a\n kai\, ka)/n
CJDICIJS
i
ei), e)a/n ORACIONS COMPLE-I>ES
cY IJ/ o C,-#?I) D’IJIJI?I+ C,-#?I)#S ,F CJJ#C?@S: "*7 $e %"3/ %"i$7 %"3i$"s IJ?#@@<?I)#S IJDI@#C?#S: totals o parcials/ si!ples o do'les 3UI03UID '3UAE' 3UID03UOD
Legatus nuntiat hostes $iscesisse
δοκε5 τ"ν .ωκρτην το1το ε6πε5ν
Caesar ersuasit ut ugnarent ugnarent -oulus $u(ita(at quin veniret Ego gau$eo quo' venias venias
o(/ti, w(j, o(/pwj 7Y &er' en $utur
-raetor interrogavit an fecisset qui " (ur& (ur& quan'o& quomo'o&&&) fecisset
poden anar en su'juntiu o en optatiu
7se!pre en su'juntiu
ORACIONS DE RELA-I= #n su'juntiu poden tenir &alor 7ς, 8, 7
$inal 7vi$ supra
83
adreKa
[l("$es \e9s i$*eress&$*s co!entari de continguts contingu ts
84
8%
