TEMA 1: LA RESTAURACIÓ RESTAURACI Ó (1875-1931) (18 75-1931) SISTEMA OLTIC CA=OBISTA
Objectiu: C!"!cte"#ti$ue:
LES ;ORCES < OOSICIÓ
Re'ub*ic!&i+e:
.
Estabilitzar el país i posar ordre, amb la finalització de la gerra carlina (1876) i la guerra de Cuba (1878) i amb la creació d’una constitució (1876) de carcter conser!ador" #istema #istema bipart bipartidi idista sta entre entre conser conser!ad !adors ors (Cno! (Cno!as) as) i liberal liberal (#agasta), alternan$a en el poder t%"& '!c#ic, corrupció i frau electoral (tu'i&!! ), caci%uisme" &eu eleccions, 6 les !an guan'ar els conser!adors i liberals" &esprs de la *rimera +epblica, els republicans re publicans es !an di!idir Emilio Castelar- postures ms moderades, per poder competir" .anuel +uiz /orrilla- republicanisme radical, per0 !a fracassar" icol2s #almerón- centralista, pretenia unir tots els republicans 3 Catalun'a guan'a el ee"!*i+e de 4rancesc *i i .argall"
C!"*i+e: +eno!ació de dirigents i programa, mantenia la !ig5ncia d’antics pri!ilegis, la defensa del catolicisme, el foralisme, l’autoritat del pretendent carlí i l’oposició a la democrcia" &istanciament amb l’esglsia" CO=;LICTE < ULTRAMAR (1878-1898)
Cub!: Es !an crear, seguint el model espan'ol, el *artido 3utonomista (cubans), la nió nión n Cons Constitituc tucio ional nal (esp (espan an'o 'ols ls)) i el *art *artid ido o +e!o +e!olu luci ciona onari rio o Cuba Cubano no (independ5ncia de Cuba), amb el suport dels E3" Causat pel "et!" de les reformes i les ie"e&cie entre cubans i espan'ols" a ,ue""! Ci$uit!" nte nter! r!en enci ció ó dels dels E3 E3 cui"!!t M!i&e, disputa entre E3 i Espan'a fins la !u e !"# (1898), en %u5 Espan'a perdia Cuba"
C%&e$/0&cie:
Crisi econ0mica degut a la guerra de Cuba" C"ii C"ii +%"!* +%"!* i ie%* ie%*2 2ic! ic!, !a causa causarr un gran gran impa impact cte e *I+'e"i E'!&4%* psicol0gic" &estrucció del mite de " .ala repercussió internacional" (ació moribunda, e:5rcit inefica$, sistema polític corrupte, polítics incompetents""")
Re2e&e"!ci%&i+e:
ecessitat de reno!ar la !ida política i social del país" 4ormaci 4ormació ó de la ,e&e"!ci e* 98 poetes i escriptors de temtica pessimista d’Espan'a" Consolidació del c!t!*!&i+e com a alternati!a política"
" RE;ORMISME
STIC (19?@-1913)
ROLEMES I=TER=S (19?9-1917)
,%6e"& e Si*6e*!:
El 1899, la regent .aria Cristina encarregar formar go!ern al líder conser!ador 4rancisco #il!ela" Re2e&e"!ci%&i+e" *ro;ecte *ro;ecte de descentralit descentralització zació administrati!a administrati!a i pressupostri pressupostria a per fer front a les despeses de la ancament de Cai:es)"
,%6e"& e M!u"!:
El 19? 3ntoni .aura arriba al go!ern" *retenia "e%"+!" e* ite+! '%*#tic des de dins, %ue no pas %ue @o fes una re!olta popular" *er ai:0 !a fer ms difícil el frau electoral i !a intentar atreure l’inter5s dels catalanistes" 3mb la dura repressió de la Set+!&! T"2ic! (AcnB19?9) !a caure del poder"
,%6e"& e C!&!*ej!:
>eni >enia a un prog rograma rama adre$ dre$at at a un 'b*ic *retenia ia 'b*ic + 2e&e"! 2e&e"!**" *reten disminuir el poder de l’esglsia, per0 a%uesta no !olia" Can!i del sistema d’impostos i llei de le!es" os Canale;as !a ser assassinat l’an' 191D per un anar%uista"
,ue""! e* M!""%c:
En!iament de ms efectius al .arroc per la guerra del +if"
Set+!&! T"2ic!:
En protesta contra la guerra, es !a produir una !aga, manifestacions, barricades i enfrontaments a !"ce*%&!"
C"ii e 1917: Esclat de la "i+e"! ,ue""! Mu&i!* " Espan'a es mostra neutral" Els militars es !an agrupar en ;untes de defensa per reclamar millors condicions i salaris" .anifest contra el go!ern"
3ssemblea de parlamentaris %ue reclama!a la reobe rtura de les Corts i reformes políti%ues" Es !a dur a terme una !aga re!olucionria, en contra de l’augment de preus, es !an unir els sindicats obrers C> <>, per0 !an ser sufocats per l’e:5rcit"
C"ii '%*#tic!: *er resoldre la crisi del 1917 es !a constituir un 2%6e"& e c%&ce&t"!ci amb la participació de conser!adors, liberals i representants de la liga" >ornada al sistema de torns, per0 els grups, molt fragmentats !an pro!ocar una gran inestabilitat" "%b*e+e %ci!*:
poca de c%&*icti6it!t %ci!*" +e!oltes de pagesos, rabassaires, !aga de la Canadenca"""
0"u! e* M!""%c:
O"i2e&:
Fan portar a terme un cop d’estat, dient %ue era la nica solució a a crisi %ue es !i!ia" &esprs del desastre d’3nnual" ’Estat es !a organitzar a partit d’un &irectori .ilitar fins al 19DG i un &irectori Ci!il fins al final"
C!"!cte"#ti$ue:
O'%ici:
#uspensió dels drets constitucionals, tancament de les cambres, pro@ibició dels partits polítics i sindicats, dissolució d’a;untaments""" 4oment de l’economia en infraestructures i obres pbli%ues" *rotecció de la indstria nacional""" #egona E:posició ni!ersal per atraure els catalans"
Catalun'a i la liga !an donar suport al cop d’Estat com una manera d’acabar amb la crisi per0 no s’espera!en %ue agafs un gir anticatalanista" 3lguns dirigents liberals i conser!adors !an mostrar el seu descontentament amb la durada de la repressió i !an participar en conspiracions militars"
;i&!*: a dictadura !a acabar %uan el rei !a !eure %ue perilla!a el seu poder i la monar%uia" *er ai:0 3lfons H, !a retirar el seu suport a *rimo de +ibera" Succe%":
El general Aerenguer !a ser l’encarregat de dirigir el procs cap a la normalitat constitucional" *er0 !a ser incapa$" Fa ser substituIt per l’almirall 3znar, %ue !a con!ocar eleccions" Fa guan'ar la #egona +epblica"
TEMA @: EL CATALA=ISME OLTIC (1833-1931) RE=AIE=FA (1833)
.
I&ici: (18JJ) Oda a la Pàtria de Aona!entura Carles 3ribau (+enai:en$a cultural) dentificació de la llengua amb la ptria K ocs 4lorals E:plicació des d’un punt de !ista catal de la relació entre Catalun'a i Espan'a" 3utors crítics amb la situació" =bres rei!indicati!es" Situ!ci: Espan'a tenia un model d’estat basat en el centralisme polític, econ0mic, administratiu, ;urídic i militar" Catalun'a esta!a industrialitzada a difer5ncia de la resta d’Espan'a" Contra centralisme nei: una identitat catalana"
CATALA=ISME ( -1931)
;ee"!*i+e: +epresentat per ;"!&cec i i M!"2!**" &efensa un Estat descentralitzat i federal" 4ruit de la unió !oluntria de les di!erses regions espan'oles" (Falentí 3lmirall) !cte e T%"t%! (1869) entre els membres de l’antiga corona d’3ragó El fracs de la *rimera +epblica !a fer %ue els republicans federalistes passessin a posicions ms catalanistes" (187) C!t!*!&i+e: .o!iment polític d’es%uerres, tots a%uells desencantats amb el fracs (ei&ici) del federalisme" .s tard !a ser adoptat per la burgesia A&tecee&t: es bullangues dels an's J?B?, %ue demana!en la descentralització" a ms del procs d’industrialització per contra el món agrari de la resta" B!*e&t# A*+i"!**: Fa fundar un diari totalment en catal- el
#orgida del Centre Catal, amb bona part dels afiliats a a%uest i de carcter ms conser!ador" .illor relació amb la burgesia" Mi!t2e ! *! "e2e&t (1888) E:posició ni!ersal, rei!indica!en l’autonomia política i recollien els greuges i aspiracions de Cat"
U&i C!t!*!&it!: (1891)
Lrgan de coordinació de tots els grups comarcals %ue defensessin el catalanisme" 4ederació d’entitats catalanistes" Objectiu: difusió del catalanisme i elaboració d’un programa com" !e e M!&"e! (189@): bases per a una futura constitució política de la regió de Catalun'a" #uposa!en un desafiament a l’Estat centralista" .s poder"
Bi2!t!&i+e: nstitucions eclesisti%ues !igatanes, encap$alades pel ibe %e' T%""e i !2e Catalanisme tradicional, fonamentat en la família, la propietat i la religió L*i2! Re2i%&!*it!: (19?1)
+esultat de la fusió entre la nió +egionalista (industrials) i el Centre acional Catal (polítics)" *rimer gran partit catalanista amb pres5ncia electoral i una base social mplia"
M!&c%+u&it!t: *rimer ens d’autogo!ern des de 171" (U&i $u!t"e i'ut!ci%& )" asca de suport a la cultura catalana i foment d’infraestructures" &issolta amb la dictadura de *rimo de +ibera" C!+'!&4! 'e" &irigida per la liga +egionalista i la .ancomunitat de Catalun'a *!ut%&%+i!: *roposta d’Estatut, *arlament i
TEMA 3: LA SE,O=A REGLICA (1931-193H) ROCLAMACIÓ REGLICA (1931)
IE==I RE;ORMISTA (1931-1933) "eie&t Re'b*ic!: =icet% A*c!*J K!+%"! C!' e ,%6e"&: M!&ue* A!! ,%6e"& e$ue""e
IE==I CO=SERBA
E*ecci%& 31: >riomf de la coalició republicanosocialista" (*acte de #ant #ebasti) El 1D !b"i* els regidors d’Eibar proclamen la repblica, i s’@i afagei:en moltes altres ciutats del país" 3lfons H mar:a a l’e:ili" L! Se2%&! Re'b*ic! 6! 6e&i" + ! c!u! u&! !**i! e *! M%&!"$ui! $ue &% '! 'e" *! %"! e* +%6i+e&t "e'ub*ic. 3 Catalaun'a luís Compan's i 4rancesc .aci" *roclamació de la #egona +epblica a .adrid C%&tituci:
iceto 3lcal2 /amora escollit *resident" Carcter progressista i reformista" (3!an$ada) Estat laic, no discriminació, sufragi uni!ersal DJ"""
Re%"+e:
+eligiosa- educació, estat *!ic, control associacions, ;esuItes""" .ilitar- racionalitzar, democratitzar i modernitzar l’e:5rcit" aboral- seguretat social per tot@om, contractes""" Educati!a- escoles lai%ues, modernització, professorat bo""" 3grria- &% *!tiu&i+e, millorar condicions de !ida, @oraris"""
"%b*e+e:
Con;untura econ0mica desfa!orable- crac del D9 K o!a MorN""" Conflicti!itat social- lentitud de les reformes, atur, !agues, C> +eorganització de les dretes- errou: i la CE&3" 3zaOa dimitei: i 3lcal2 /amora con!oca eleccions
Re%"+e: "%b*e+e:
&reta unida i organitzada, es%uerres separades" 3le;andro errou: i el *+4 amb el suport de la CE&3" *aralització de totes les reformes engegades anteriorment" ous poders a les classes pri!ilegiades i dretes"
Re6%*uci e 193D- *roclamació de la +epblica Catalana, ocupació de la
C"ii ,%6e"&: Entrada de la CE&3 al go!ern, el *+4 no tenia prou suport
.
Re%"+e:
"%b*e+e:
Es%uerres unides 4ront *opular P 4ront d’es%uerres contra el Alo%ue acional P 4ront d’=rdre" 3mnistia per als J???? presos polítics" +epresa de les reformes de la societat espan'ola del segle HH Estatuts per *aís Aasc i
TEMA D: LA ,UERRA CIBIL (193H-1939) ESCLAT
C%' Et!t:
.
&egut a %u5 les dretes no accepten la derrota a les eleccions del J6" C%"%&e* P!2/e, 17 e ju*i%*, .elilla" #’estn rpidament per casernes" Entrada a Espan'a del
<% b&%*: nsurrectes- militars, classes altes, monr%uics, cat0lics, f alangistes i antirepublicans" #uport dels nazis aleman's i els fei:istes italians" (
KO=A REULICA=A "e. Re'b*ic!: M!&ue* A!! C!' e ,%6e"&: % i"!* L!"2% C!b!**e"% u!& =e2"#& ,%6e"& e$ue""e
I&ici:
(ju*i%* 193H-+!"1937) les tropes d’Qfrica i del ord arriben a .adrid" 3 .adrid els republicans impedei:en la se!a entrada =% '!!"J&" Els catalans intenten recon%uerir 3ragó i .allorca per0 no poden"
=%":
(!b"i* 1937-%ctub"e 1937) Aombardeig de
Meite""!&i:
(&%6e+b"e 1937-ju&4 1938) els dos bndols es !an disputar >erol, se’l !an %uedar els insurrectes" !an anar bai:ant seguint l’Ebre fins a Finar0s (.editerrani)" Catalun'a !a %uedar separada i leida dins del domini insurrecta"
C!t!*u&4!:
(ju*i%* 1938-eb"e" 1939) =b;ectiu unir Catalun'a i Fal5ncia" Aatalla de l’Ebre durant tres mesos" *er0 a la %u5 4ranco !a tra!essar l’Ebre tot@om !a fugir i Catalun'a !a %uedar sotmesa al r5gim" Els
;i&!*:
(eb"e" 1939-!b"i* 1939) el Coronel Casado !a negociar amb 4ranco la rendició de .adrid" Fa signar l’1 d’abril a Aurgos la 4i del Conflicte"
Re6%*uci S%ci!*:
=rdenació de la dissolució de l’e:5rcit i creació de grups armats i milícies de !oluntaris i sindicats defensant la repblica" *ersecució dels insurrectes (esglsia, alta burgesia, polítics""") C%*Q*ecti6it!ci de la propietat industrial i agrria"
,%6e"& U&it!t: (193H-1937)
L!"2% C!b!**e"% !a crear un go!ern format per socialistes, republicans, comunistes i anarcosindicalistes" 3 Catalun'a S" Creació de l’E:5rcit *opular, per guan'ar la guerra"
;et e M!i2: (M!i2 1937)
Enfrontaments d’es%uerres *=. i 3nar%uistes contra la resta &esallot;ament de >elefonica, Aatalles durant una setmana"
,%6e"& e =e2"#&: (1937-1939)
3zaOa fa dimitir argo Caballero (p5rdua de suport)" u!& =e2"#& arriba al poder, ilRlegalitza el *=. com demana!en els comunistes" .ort d’3ndreu =i& (Negrín donde está Nin). >rasllat a Fal5ncia i a Aarcelona (p5rdua compet5ncies)" *olítica de centralització per poder guan'ar" &errotes militars"
KO=A I=SURRECTA
;"!&c%:
;"!&cic% ;"!&c% ,%6e"& +i*it!" (S!&ju"j% M%*! uei'% e L*!&%)
=%u Et!t:
T%t!*it!"i" Elimina els partits polítics, constitució, sindicats, reformes""" #emblant als r5gims aleman' i itali- partit nic 4alange i =#" Re'"ei i&tituci%&!*it!!- persecucions, assassinats, !iol5ncia"""
E;ECTES E= LA OLACIÓ
4am, mis5ria, molta mortalitat" Aombardeigs, destrucció, !iol5ncia, persecució, terror""" +efugiats i e:iliats
TEMA 5: EL ;RA=UISME (1939-1975) ASES
.
C!"!cte"#ti$ue: +5gim polític dictatorial on les llibertats esta!en molt min!ades Estat repressor, %ualse!ol pensament contrari era reprimit i pro@ibit 4ranco assumia tots els poders de l’estat
LA OST,UERRA Site+!: >ots els poders es concentra!en en 4ranco- caudillo de España. (1939-1951) *artit nic, la 4alange EspaOola ' de las =# i tamb sindicat nic i !ertical" &emocrcia orgnica basada en la família, els municipis i els sindicats" es Corts ad%uirien un paper consultiu" Es !an apro!ar di!erses lleis comFuero del Trabajo (19J8), Fuero de los Españoles (1!")# $e% de principios del &o'iiento Nacional...
>otes a%uestes lleis i reformes eren conegudes com a $e%es Fundaentales i eren les bases de l’estat fran%uista"
Ec%&%+i!:
Economia d’autar%uia degut a l’aIllament internacional" .anca de recursos, fam i racionament %ue porten a la creació d’un mercat negre" Creació de l’- inter!encionisme estatal en les acti!itats econ0mi%ues" Fa portar inflació, disminució de la renda per cpita i una depressió i estancament industrial"
%*#tic! El r5gim !a tendir !ers al fei:isme, durant la Da <. dóna i&te"&!ci%&!*:ssuport a les pot5ncies de l’Ei:" &esprs de la guerra- aIllament internacional i retirada d’ambai:adors de l’= %*#tic! i&te"i%":
*ro@ibició i repressió de les acti!itats políti%ues fora del r5gim" Censura sobre la informació i pro@ibició de les llengTes %ue no siguin el castell en mbit pblic"
S%ciet!t: ’Esglsia ad%uirei: un gran paper i influei: a la societat es famílies del r5gim (falangistes, cat0lica i monr%uics) es repartei:en el poder %ue els @i dóna el dictador" ’adoctrinament s tant polític com ideol0gic i es creen institucions com el Frente de u'entudes i la *ecci+n 4emenina" RIMERA OERTURA (1951-1959)
Site+!: El sistema seguia sent el matei:, dictat per la $e% de Principios Ec%&%+i!: El sistema autr%uic s’esgota i entren al go!ern tecn0crates de l’=pus &ei" Els tecn0crates !an conduir al pla de liberització i estabilització de l’economia per tal d’assolir el desen!olupament econ0mic desit;at per a integrar l’economia espan'ola al món occidental" Es posa fi al racionament i es rep a;uda en forma d’aliments de paIsos com 3rgentina o Estats nits" %*#tic! a
S%ciet!t:
4ranco fa can!is en el go!ern amb @omes men's autoritaris i apartant a la falange per donar ms poder a l’Esglsia" >amb introduei: a Carrero Alanco" Es comencen a donar les primeres !agues i manifestacions contra la carestia de la !ida i el r5gim dictatorial En comen$ar a @a!erB@i crei:ement, @i !a @a!er un gran flu: migratori del camp a la ciutat i cap a la zones ms industrialitzades" 4racassa, desestimada pel rei, el go!ern i els anticatalanistes"
Site+!:
$e% Organica del Estado, consolida el sistema polític fran%uista
per0 amb algunes no!etats com eleccions limitades i controlades" Es designa a oan Carles de Aarbó com a successor de 4ranco, per0 a títol de rei" Es suprimei: la censura amb la $e% de Prensa de 4raga
Ec%&%+i!:
Etapa del crei:ement econ0mic de l’5poca fran%uistaindustrialització, turisme desmesurat, construcció i in!ersions estrangeres" ’estat inter! amb plans de desen!olupament ideats pels tecn0crates de l’=pus &ei
Espan'a demana l’entrada a la CEE, per0 li s denegada per %*#tic! i&te"&!ci%&!*: falta d’un r5gim democrtic, per0 establint un tracte referencial al comer$ espan'ol"
LA CRISI
%*#tic! i&te"i%":
Es reforcen els mo!iments d’oposició (*CE) %ue impulsen la reconciliació nacional per superar les difer5ncies de la guerra i implantar una democrcia" 3parei: E>3 al 19G9 i es funden CC"== al 196" 3 Catalun'a i al *aís Aasc s’implsen els mo!iments de rei!indicació nacionalista" 3ugmenta la conflicti!itat social i fins i tot l’Esglsia es comen$a a oposar al r5gim"
S%ciet!t:
Es produei:en migracions a les zones industrialitzades i a Europa" *u;a el ni!ell de !ida, can!ien els @bits i els consums" Es crea la no!a classe obrera espan'ola"
Site+!:
Es separen els crrecs de cap de go!ern i cap d’estat, Carrero Alanco s nomenat cap d’estat, per0 al ser assassinat al 197J per E>3, passa a serB@o 3rias a!arro" 3%uest intenta fer una tímida obertura dins del r 5gim (espiritu del 1- de ebrero. 4ranco cau malalt a l’octubre del 197G i s succeIt per oan Carles" 4ranco mor al desembre del matei: an'"
Ec%&%+i!:
=ccident es !eu sumit en una crisi pro!ocada pel gran augment dels preus del petroli i l’en!elliment de l’estructura industrial" 3 Espan'a, la crisi s’agreu;a per la incertesa del can!i polític"
%*#tic! a malaltia de 4ranco pro!oca una rela:ació al r5gim, %ue aprofiten al i&te"&!ci%&!*: .arroc per iniciar la U.ar:a FerdaV sobre el #@ara espan'ol" Wi !a @a!er protestes internacionals per l’e:ecució de setembre del 7G. %*#tic! i&te"i%":
3lguns ministres fan una política bastant tolerant" .entre %ue l’e:trema dreta es tanca a %ualse!ol forma d’obertura, acabant ai:í amb els intents de liberització" 3ugmenten molt els atemptats de grups com E>3 i el <+3*= fins %ue al setembre del 197G s’e:ecuten acti!istes d’a%uests grups terroristes" ’oposició es manifesta de forma oberta i es constituei: la unta /eocrática de EspaOa (*CE) i la Plataora de 0on'ergencia /eocrática (*#=E)" .s tard formaran un sol grup amb compenetració amb l2ssablea de 0atalun%a# tamb creada al 197G.
S%ciet!t:
&esprs dels can!is en el ni!ell de !ida i en els costums de la societat espan'ola es manifesta el desig d’una democratització, per0 de forma pacífica"
TEMA H: LA TRA=SICIÓ (1975-198H) ELS I=ICIS
" EL ,OBER= RE;ORMISTA
.
A"i! =!6!""%: El rei no podia decidir lliurement %ui ocuparia el lloc de p president del go!ern, les corts fran%uistes @i ;uga!en el seu a paper, ai:í %ue !a continuar 3rias a!arro 3rias a!arro !a continuar amb la política fran%uista, s’oposa!a a la democratització del sistema i a ms rebia pressions del sector fran%uista ms radical" M%bi*it!ci%& '%'u*!": &a!ant de la poca iniciati!a d’3rias a!arro de ca n can!iar el panorama polític, les forces a ntif r antifran%uistes es !an manifestar demanant llibertat, a amnistia i estatuts d’autonomia" es manifestacions !an ad%uirir gran magnitud a Catalun'a, *aís Aasc i .adrid, la repressió !a actuar, i %ueda com a incident ms greu el de Fit0ria al 1976, amb cinc morts" E* 2%6e"& e SuJ"e: El rei !a for$ar la dimissió d’3rias a!arro per a imposar a #u2rez com a president" n polític reformista disposat a can!iar el sistema" +eligiosaMeu"e i&ci!*: 3mnistia per als presos polítics del fran%uisme" 3l 1976 apro!a la lei de +eforma *olítica- eleccions per sufragi uni!ersal i corts bicamerals" &a!ant d’unes corts fran%uistes %ue la !an apro!ar per escaparBse de les responsabilitats del passat" &urant el 1977 es !an desmantellar totes les institucions fran%uistes i es !an legalitzar partits i sindicats (incl0s el *CE)" #u2rez !a crear el seu partit, la C&" E*ecci%& e* 77: es primeres eleccions per sufragi uni!ersal des de feia ? a an's" Fan donar la !ict0ria #u2rez i la C&, seguits del *#= i del *CE" 3 Catalun'a, els partits nacionalistes guan'a!en for$a, per0 s’enduia les eleccions el *#C" L! C%&t. e* 88: a se!a redacció es !a fer per consens de di!erses forces políti%ues" En ella Espan'a es declarada com un estat social democrtic de dret, la sobirania s del poble en una monar%uia parlamentaria no confessional" Es configura a Espan'a com un estat auton0mic, reconei:ent l’oficialitat d’altres llengTes" Es apro!ada per refer5ndum" Et!t !ut%&%+ie: ’autonomia política significa %ue una regió tindr un parlament i un go!ern propis regits per un estatut d’autonomia" a constitució dona!a dues !ies per a accedir a l’autonomia- la !ia rpida, reser!ada a a%uelles comunitats amb estatuts durant la Da +epblica" la !ia lenta per les comunitats %ue encara @aguessin de !otar si !olien o no un estatut" ’estat de les autonomies posa!a fi al centralisme, i posa!a a Espan'a en un entremig centralista i federal" L! c"ii: a situació de can!i es !a !eure afectada per una crisi econ0mica causada per la pu;ada dels preus del petroli i per l’anti%uat sistema industrial a inflació !a arribar al DGX i l’atur !a pu;ar desmesuradament" !cte e *! M%&c*%!: Els pactes de la .oncloa (signats pel go!ern, el parlament i els sindicats) !an ser un pas per a afrontar la crisi" mplica!en mesures necessries amb un cost social e!ident, la reducció de la inflació i la racionalització de l’energia" Es !a dur a terme una reforma fiscal i de la seguretat social i es !an instaurar nous impostos com l’impost sobre patrimoni o el de les persones físi%ues (base de l’estat del benestar espan'ol)
EL SE,O= ,OBER=
E*ecci%& e* 79: #u2rez guan'a unes ltimes eleccions al mar$ del 1979" es mesures ms importants d’a%uest període !an ser- la reno!ació dels a;untaments i l’apro!ació de la llei del di!orci" ’apro!ació de l’Estatut dels >reballadors tamb !a ser important" 3l 198? #u2rez es !a enfrontar a una moció de censura per part del *#=E (%ue no !a guan'ar), per0 si %ue !a fer %ue #u2rez dimitís el D9 de gener del 1981" E* c%' et!t: El DJ de febrer del 1981, durant la !otació de Cal!o #otelo com a successor de #u2rez, un grup de gurdies ci!ils, dirigits per >e;ero, !a irrompre a l’@emicicle paralitzant la !otació i retenint a tots els diputats" 3l matei: temps, aime .ilans del Aosc@ declara l’estat de guerra a Fal5ncia buscant un can!i en la transició espan'ola" *er0 a%uella matei:a nit el rei !a compar5i:er desautoritzant els insurrectes %ue l’endem al matí abandonaren el Congrs" 3, cosa %ue !a generar fricció entre el *#=E i la C&, ambdues forces, per0, !an pactar la =W*3" Cal!o #otelo no !a poder frenar la desintegració del partit i !a acabar per dissoldre les corts, dimitir i celebrar no!es eleccions" nes eleccions (198D) %ue guan'aria el *#=E per ma;oria absoluta" .3+C3 E C=.EY3.E> &E 3 &E.=C+QC3"
