26/3/12
!"#$%&"' )* +' ,"+-#-,"' 2 / 4 0 " 3 2 1 " 0 / .
'5$"6' 6789:1 &;<1
F+'$J
0 " = 3 0 / .
>*)"*0'+ ,?@41A:.
" " 0 = 3 0 = / .
>-)*&5'
" " 0 = 3 0 = / .
&?B1:C?
)*#2'&$*# !K>*
2-5$*>F-3 &G5"' &;<1BH9:.
!"## 5"*$L#2!*
#D@17D >:AA %&'( )*+,-* !.// M+;B47?.N OPQR3 'I:BSTN OPUVW/ 3XAY.;ZN [;A\H9 : ?9;B;<:.D1 1B]A8. 3XAA 4? ^1:AAN @HA:D17:.D1/ 37?[ @B1 ?4@919:T ?.D7:9D1 ?B _@<1B:D1D. : 9:8B9:?.N [?7Y `4?._@<1B:Da141b/ 3D7?c1AA1 1 [17H7 4?A OR 1BS. 1 A1 2;<[1BS:1 4d"B4:?. : 9;
1
26/3/12
2;BD?CD .;9:1A 37?I;A@9:T :
[email protected]:1A
37?I;A@9:;B. A:c?71A. 3<;B17j@:1 [17A1
9:?BkX9. : D?9B;AY]:9. 35;I?. Z;7
35;I?. 9A1..?. .;9:1A.h E@7]@?.:1 : [7;A?D17:1D 3)?<;97i9:1 :77?]@A17h 1
"5,+Kl52"*#
lH91n 9iA9@A E?BD_1< ^1:AA
+;9m? !K>*
"B4@99:T : ?C[?7:8B9:1
K$"+"$'&"#>*
2;
'[A:917 A1 9:8B9:1 1 1AAY .;9:1A 0&1.&/&2.,
F-#$"0"# >*
*>F"&"#> *
>:AA +A:c7?
+"E*&'+"# >* *2-5%>" 2
#-2"'+"#> * K$%F"2
#1:BD #:<;B F7;@4_;B +A@:D1 [?7 A1
[email protected]:1 .;9:1A 'B17j@:1
2
26/3/12
3&(145*40 670.10
KHA:D17:.
84(*',9
HUME BENTHAM
0;A ?BD?B47? A1 I:41 <;71A *B j@8 ?. c1.?B ?A f@4:9:. <;71A.o *B ?A. .?BH
5; :BI?BD1 Ad@HA:D17:.
3
26/3/12
84(*',9 )?. 4d@B [@BD 4? I:.D1 .(:.>.:+,/
De l’hedonisme a la utilitat social Tot ésser humà busca per naturalesa el plaer i evita el dolor.
Les accions bones: augmenten la mesura total del plaer i disminueixen el dolor Accions dolentes: disminueixen la mesura total del plaer i augmenten el dolor
Felicitat Infelicitat
Hedonisme psicològic )?. 4d@B [@BD 4? I:.D1 0&1.,/
'AAY c; :
[email protected] g. 1AAY j@? 1[;7D1
=-.(1.5. :;+
84(*',9 'BiA:.: 7?4@9H@h &?4@:7 ?A. 9;B9?[D?. 1 Z?D.
1&(1-4*0 9;<[7;I1cA?.
?
Vol ser objectiu (empirisme) 8? . 9,/@ 5/,4-A:.05/,48B@ CD"# E4/.1.*,*@ -40+/*,* :4/ 17/1+/ 37/1+/ :4 /, 940+-, :4/ 5/,4- . :4/ :&/&-
2;B97?D?< ?A. 9;B9?[D?. 2;B9?[D? ,60*-,1*4h !"#$% '()*$%+ 2;B9?[D? 1&(1-4*h !,*)- .#/% "#$% 0-12'*/-1%+
33$4#$%34-4 3.*1-'35 3[;..:c:A:D1D 4? 1#-/346-'35 3 01(73)34-48//*$9-$33 :#'*$.34-4 M[;..:c:A:D1D 4? 97?17
3*. [;D Z?7 ?A 9iA9@A 7?1A
4
26/3/12
84(*',9
Necessitat de les lleis *B
8H91 .: 9141 :B4:I:4@
[email protected] A1 .?I1 Z?A:9:D1D M@HA:D17:.
,1 Z1AD1 A1 AA?: [?7 ?A:<:B17 ;c.D19A?.N .?B.? :BD?7Z?7:7 ?B A1 AA:c?7D1D :B4:I:4@1A
?9;B;<:1
*B N 9141 :B4:I:4@
[email protected] ?A .?@ c?B?X9: MA:c?71A:.
>:AA;7 j@? ?A ];I?7B .:]@: 4? D;D.h 4?<1B1 Ad1c;A:9:T 4? A1 <;B17j@:1 : ?A .@Z71]: @B:I?7.1A/
!"##
2-5*"=*>*5$
És empirista
3$;D 9;B?:C?
3?A <8D;4? 9:?BkX9 g. A1 :B4@99:Th ]?B?71A:Da17 1 [17H7 4? Ad?C[?7:8B9:1
*A [7:B9:[: 4?
[email protected]:D1D g. c1.1 ?B A1 @B:Z;7<:D1D 4? A1 B1D@71h A1 B1D@71 .?<[7? Z@B9:;B1 :]@1A D;D : j@? B; _; [;]@?< 4?<;.D717 M!@
5
26/3/12
!"##
l$"2' " F-+w$"2'
La Felicitat
2;<[17D?:C 1
[7:B9:[: 4?
AA@:D1BD [?7 @B X
3B; ?. D7;c1 A1 Z?A:9:D1D
[email protected] 4:7?9D1
4?A. .?BH
!"##
Felicitat individual i felicitat general
#;.(:.>.:+ ,1&(042+4.F /, 04>, 5-G5., H4/.1.*,* 1&9 , ?004- 0&1.,/N 9;< 1
*A. _@<1B. 4? Z;7<1 B1D@71A MD;D : j@? B; :BB1DW D?B:< @B .?BH
F?7 j@8 g. 4?.:Df1cA? A1 Z?A:9:D1D ]?B?71Ao *. @B1 7?A19:T [17D. D;Dh
0;A?BD A1 Z?A:9:D1D ]?B?71A I@AA A1
,?A:9:D1D :B4:I:4@ R
+1
,?A:9:D1D :B4:I:4@ z
,?A:9:D1D :B4:I:4@ O
,?A:9:D1D :B4:I:4@ y
,?A:9:D1D :B4:I:4@ x ,?A:9:D1D :B4:I:4@ V
Felicitat general
6
26/3/12
!"##
Crítiques
3'X7<17 j@? Ad_;
#?
3|@? A1 <:AA;7 Z;7<1 4? Z?A:9:D1D g. 1j@?AA1 j@? ?B. Z1 <:AA;7 [?7.;B?.N B; ?. 9;<[7;I1cA?/ #@[;.1 @B :4?1A 4? I:41/
“Jo veig a la utilitat com la última instància de totes les qüestions ètiques; però ha d’entendre’s ‘utilitat’ en un sentit més ampli, basat en els interessos permanents de l’home en tant que ésser que progressa” (Sobre la llibertat ). +1 XB1A:D1D 4? Ad_;
!"##
La llibertat
++"E*&$'$ *5 #*5$"$ F#"2-+%6"2
Tenim llibertat per construir el caràcter. Per això llibertat = a decisió
2;B.D7@}< ?A B;.D7? 917i9D?7 1 [17H7 4?A. 4?.:Df;. : .:D@19:;B. 4? A1 I:41/ *A. 4?.:Df;. .TB :BB1D.N ?A 917i9D?7 B;/ +?. B;.D7?. 4?9:.:;B. I?B?B 4?D?7<:B14?. [?A 917i9D?7 : ?A. <;H@./ #: 9;B?:C?< cg @B1 [?7.;B1 .1c?< [7?4:7 9;< 19D@17i ?B 9141 91./ );B1 <;AD1 :<[;7DiB9:1 1
Ad?4@919:T/ KB1 [?7.;B1 ?4@9141 g.
7
26/3/12
!"##
La llibertat
`?A 4?.?BI;A@[1.:+,/.*,* g. @B 4?A. [7:B9:[1A. :B]7?4:?BD. 4? A1 Z?A:9:D1D _@<1B1 : j@1.: Ad:B]7?4:?BD [7:B9:[1A 4?A [7;]7g. :B4:I:4@1A : .;9:1Ab
++"E*&$'$ *5 #*5$"$ 2"0"+ - #-2"'+
=,("1# /- //3"#14-4>
ENS REFERIM A LA LLIBERTAT D’ACCIÓ: EXPRESIÓ, ASSOCIACIÓ…,... “L’individu no ha de convertir-se en un perjudici pels altres. Per això, l’únic aspecte de la nostra conducta que ens lliga a la societat és aquell que es refereix al altres. En l’aspecte que només es refereix a ell mateix la seva independència és, per dret, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i ment, l’individu és soberà ” (Sobre la llibertat)
!"##
La llibertat =I"J3"=" KL #M ##"8LIDMD "JK"N"KOM#P +d?.D1DN A?. AA?:. ; A1 .;9:?D1D B; D?B?B 47?D 1 A:<:D17
++"E*&$'$ *5 #*5$"$ 2"0"+ - #-2"'+
2 principis
=I"J3"=" KL #L) 3"I3O!)DQJ3"L) L)=L3RSOL)P +d?.D1DN A?. AA?:. ; A1 .;9:?D1D [;4?B A:<:D17 Ad199:T 4d@B :B4:I:4@ ?B I:.D?. 1 A1 Z?A9:A:D1D 9;
?
-B g. ?A A\<:D ?BD7? ?A j@? g. : ?A j@? B; g. [?7f@4:9:1A. [?A. 1AD7?.o #?];B. >:AA ?B ?A j@? [;4?< 1B;
8
26/3/12
!"##
Com a polític
E&-9, :4 2&>4-( +1 <:AA;7 Z;7<1 4? ];I?7B .?7i 1j@?AA1 j@? M?B ?A 9;BD?CD 9;B97?D ?B j@? ?. 4;B:W [7;I;j@: ?A <1f;7 B;
4?<;97i9:1
-garanteix el interès comú -és la que té més possibilitat de crear consciència cívica en l’individu, de preocupació pel bé comú. -fomenta la llibertat privada i el desenvolupament lliure del individu.
0' )*,*5#'&h 3.@Z71]: @B:I?7.1A 347?D 1 Ad?4@919:T 3:]@1AD1D 4d;[;7D@B:D1D. 3?<1B9:[19:T 4? A1 4;B1~
!"##
2-52+K#"J 3r. @B @HA:D17:.D1 3|@? [17D?:C 4d@B :4?1A 4? .;9:?D1D 4? Adg..?7 _@
Diferències amb Bentham
E?BD_1< ?. c1.1
1&(041+T(1.40 U0.V+40 4?A. [A1?7./ ,:B. : D;D ?A. [A1?7. :BD?AvA?9D@1A. .;B <:AA;7. [?7j@8 .TB
>:A 97?@ j@? _: _1 [A1?7. :BD7\.:91,( /;4054-.* 4? Ad_;
E?BD_1
4;A;7.N j@?
[email protected] ?A .?@ [7;[: :BD?78.
>:Ah g..?7 1
9
26/3/12
L’objecte d’aquest assaig és l’establiment d’un principi molt simple que pugui regular absolutament els tractes de la societat amb l’individu per la via de la compulsió i el control, ja siguin els mitjans usats: la força física en forma de sancions jurídiques o el constrenyiment moral de l’opinió pública. Aquest principi és que l a sola finalitat per la qual els homes estan justificats a limitar, ja sigui individualment o col lectiva, la !
llibertat d’acció d’un d’ells és la pròpia protecció. Que l’únic propòsit pel qual hom pot exercir legítimament el poder sobre qualsevol membre d’una comunitat civilitzada, contra la seva voluntat, és impedir el dany als altres. El seu propi bé, ja
sigui físic o moral, no és una justificació suficient. No pot ser legítimament obligat a fer o a estar-se de fer quelcom perquè fora millor per a ell, perquè el fes més benaurat, perquè, en les opinions dels altres, fer-ho així fora més assenyat o fins i tot més encertat. Aquestes són bones raons per a reconvenir-lo, per a enraonar-hi, per a persuadir-lo o per a suplicar-lo, però no per a obligar-lo o fer-li caure al damunt tots els mals, en cas que obri contràriament. Per tal que això sigui justificat hom ha de preveure que la conducta que es desitja evitar ha de causar mal a algú altre. L’única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la que al aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres . En la part que només l’afecta personalment, la
21A @B [7:B9:[: [?7 9;BD7;A17 ?A. 1AD7?. 5;
#;c7? @B <1D?:C B;
seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà.
Sobre la llibertat, IV
D’acord amb el Principi de la màxima Felicitat , tal com s’ha explicat anteriorment, el fi últim, en relació amb el qual i pel qual totes les altres coses són desitjables (ja considerem el nostre propi bé o el dels altres), és una existència lliure de dolor, en la mesura del possible, i tan rica com sigui possible en plaers, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat , i constitueix el criteri de la qualitat i la regla per compara-la amb la quantitat la preferència experimentada per aquells que, en les seves oportunitats d’experiència (a la qual cosa hem d’afegir el seu hàbit d’autoreflexió i autoobservació), estan més ben dotats dels mitjans que permeten la comparació . Atès que aquest criteri és, d’acord amb l’opinió utilitària, el fi de l’acció humana, també constitueix necessàriament el criteri de la moralitat, que es pot definir, per consegüent, com “les regles i els preceptes de la conducta humana” mitjançant l’observació dels quals es podrà assegurar una existència tal com s’ha descrit, en la major mesura possible, a tots els homes . I no solament a ells, sinó, en tant que la naturalesa de les coses ho permeti, a les criatures sensibles en la seva totalitat.
,: 4?A _@<1B.n
L’utilitarisme IV
10
