UNITAT DIDÀCTICA

UNITAT DIDÀCTICA

ENS PRENEM UN RESPIR

MªRosario Ruiz Herrera Alba Martínez Martínez

Taller de joc en Educació Infantil 2 UNITAT DIDÀCTICA Aurora Rocafull

Taller de joc en Educació Infantil 3 UNITAT DIDÀCTICA

ÍNDEX

Títol………………………………………………………………………...3 Justificació………………………………………………………………...3 Objectius del cicle....................... cicle.................................... ........................... ........................... .......................... ...............4 ..4 Objectius didàctics...................... didàctics................................... ........................... ........................... .......................... ...............5 ..5 Continguts..................... Continguts.................................. .......................... .......................... ........................... ........................... ................5 ...5 Temes transversals......................... transversals...................................... .......................... .......................... ........................6 ...........6 Metodologia...................... Metodologia................................... .......................... .......................... .......................... ..........................8 .............8 Temporalització..................... Temporalització.................................. .......................... .......................... .......................... .....................9 ........9 Activitats d’ensenyança-aprenentatge.................. d’ensenyança-aprenentatge............................... ......................... ..............11 ..11 -

Sessió 1...................................................................................................11

-

Sessió 2...................................................................................................15

-

Sessió 3...................................................................................................19

-

Sessió 4...................................................................................................21

Recursos i materials didàctics..................... didàctics.................................. .......................... .......................23 ..........23 Avaluació....................... Avaluació..................................... ........................... .......................... .......................... .......................... .............23 23 Atenció a la diversitat................ diversitat............................. .......................... .......................... .......................... ...............28 ..28 Fonts d’informació..................... d’informació.................................. .......................... ......................... ......................... ................30 ...30


ENS PRENEM UN RESPIR TÍTOL La Unitat Unitat Didàct Didàctica ica "Ens "Ens prene prenem m un respir respir"" pertan pertanyy al bloc bloc de contin contingut gutss "Descoberta "Descoberta d'un mateix i dels altres" i va dirigida al segon segon cicle d'Educaci d'Educació ó Infantil, més concretament als alumnes de 5 anys.

JUSTIFICACIÓ En l'actualitat, la relaxació no té importància en quant a valor educatiu es tracta. De vegades, s’arriba a tenir en compte, però com un petit procés que s'utilitza per tornar a la calma calma després després d'una activitat física agitada, però poques vegades es tracta com a contingut exclusiu a treballar. Vivim en una societat estressada, en la qual la major part dels nens i nenes porten una vida molt atrafegada, i amb tants deures i activitats no els queda temps per relaxar-se i tenir un moment tranquil. El dia a dia d'aquests nens sol ser: ser: matina matinarr i anar anar al col·le col·legi, gi, al migdia migdia dinar sense sense gaudi gaudirr de temps temps per descansar, tornar a l'escola per després anar a activitats extraescolars, i així fins que arriba la nit i s'acaba el seu dia. Per això, pensem que la relaxació ha d'ocupar un lloc privilegiat a l'aula dedicant doncs un temps cada dia. A més de les moltes obligacions que tenen els petits, hi ha altres factors que poden poden causar causar estrès estrès en un nen, com com ara: ara: la posici posició ó que ocupa ocupa entre entre els germans, germans, conflictes conflictes en la interacció interacció familiar, dificultats per relacionarrelacionar-se se en l'escola, exigència excessiva dels pares perquè obtinguin un alt rendiment acadè acadèmic, mic, entre altres altres.. El nen en l'etap l'etapa a d'infa d'infanti ntill és un ésser ésser que s'està s'està formant com a persona i està construint la seva base d'aprenentatge, així com la seva personalitat i rutines, de manera que cal facilitar un ambient adequat i harmònic per a això.


Des de l'escola podem oferir i ensenyar als nens i nenes una sèrie d'estratègies i activitats que els permeti controlar els moments de gran estrès i poder liberal la tensió i ansietat acumulada. Mitjançant la relaxació dels nens milloren pel que fa al desenv desenvolu olupam pament ent físic: físic: el contro controll postur postural, al, força, força, flexib flexibilit ilitat at i la coordinació motora. I en el desenvolupament emocional i mental: l'autoestima, el concepte de si mateix, la imaginació i la creativitat. També, en les activitats de relaxació cobra una gran rellevància la respiració ja que a més de ser necessària per a la vida, és un constituent fonamental en la formació formació de l'esquema l'esquema corporal, corporal, la seva objectivació objectivació (fer conscient conscient i poder controlar) ajuda a la percepció del propi cos , i ajuda el nen/a a tranquil·litzarse, facilitant així la concentració i l'atenció.

OBJECTIUS DE CICLE

- Conèix Conèixer er el propi propi cos i les seues seues possib possibilit ilitats ats d’acc d’acció, ió, adquir adquirint int de manera progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments. Descob obri rirr i utili utilitz tzar ar les les pròp pròpie iess poss possib ibili ilita tats ts motr motriu ius, s, sens sensititiv ives es i - Desc expres expressiv sives, es, adopta adoptant nt postur postures es i actitu actituds ds adequ adequad ades es a les divers diverses es activitats que exerceix en la seua vida quotidiana.

- Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats, i respectar els dels altres. - Util Utilititza zarr les les dist distin inte tess form formes es de repr repres esen enta taci ció ó per per a expr expres essa sarr i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.

- Util Utilititza zarr tècn tècniq ique uess i recu recurs rsos os bàsi bàsics cs de les les dist distin inte tess form formes es de representació enriquint les possibilitats comunicatives.


OBJECTIUS DIDÀCTICS

- Fer als xiquets/es protagonistes de les activitats. - Desenvolupar les capacitats físiques, creatives i expressives del xiquet així com les qualitats motrius coordinatives. - Reconèixer les sensacions de la relaxació corporal i expressar els estats estats d’ànim, sensacions i vivències corporals a través de gestos i moviments. - Millorar el mecanisme de respiració i la concentració. - Fomentar la cooperació i confiança del grup. - Educar la capacitat perceptiva per mitja de la captura de consciencia del components o l’organització de l’esquema corporal.

- Control de la inhibició voluntària de la respiració.

CONTINGUTS

- Interès pel relat, representació i dramatització del conte. - Utilització de la imaginació i creativitat corporal mitjançant el relat del conte.

- Coneixement del cos del propi cos, mitjançant l’activitat, el moviment, la respiració y relaxació. - Representació de situacions reals en grup que tinguen a veure amb situacions quotidianes del dia a dia. - Intencionalitat comunicativa i expressiva en activitats motrius del propi cos. - Disposició favorable per l’adquisició d’hàbits saludables de respiració i relaxació.

- Representació dels diferents moviments. - treballar la disposició favorable per a relaxar-se en mans dels companys. - Fomentar el treball en grup a traves de les diferents accions que porten les activitats a desenvolupar.


TEMES TRANSVERSALS TRANSVERSALS Els temes transversals que apareixen a la nostra Unitat Didàctica són l’Educació en valors, l’educació emocional, l’educació ambiental i l’educació per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes. Aquests temes transversals transversals embarquen aspectes culturals, culturals, ètics i morals que han adquirit gran rellevància a la nostra societat, de manera que inciten als alumnes a reflexionar i interioritzar una sèrie de valors bàsics que els permetran formar-se com a persones saludables, íntegres i els ajudaran a ser ciutadans sensibilitzats amb el seu entorn . És per això que des de l’escola, i nosaltres amb la nostra pràctica docent volem inculcar als nostres xiquets i xiquetes un sistema de valors coherents amb l’entorn en el qual es desenvolupa l’activitat educativa. •

Educació en valors

Els valors són l’eix central al voltant del qual giren la resta de temes transversals que en la nostra Unitat Didàctica apareixen. Pensem que és molt important que els xiquets i xiquetes adquireixen una sèrie de valors mitjançant el treball cooperatiu, de de manera que el companyerisme companyerisme i la solidaritat augmente cada vegada més entre ells. Potenciarem els valors positius entre ells per a formes bones persones i bons ciutadans per a què a la llarga de la seua vida, no només en l’àmbit l’ àmbit escolar, es desenvolupament d’una manera autocrítica i siguen capaços de resoldre qualsevol conflicte. •

Educació emocional

Pensem que aquest aquest punt és molt important per als xiquets xiquets i xiquetes. De vegades, no sabem de quina manera expressar amb paraules com ens sentim, no importa que no ho demostrem amb paraules, el que des d’ací pretenem és donar llibertat al xiquet per a que de la manera que millor sàpiga, siga capaç d’expressar els seus sentiments. És així com podem afavorir el


desenvolupament integral del xiquet, la capacitat de reconèixer, comprendre i regular les seues emocions i potenciar l’autoconcepte l’autoconcepte i l’autoestima. Per a aconseguir tot açò, al realitzar les nostres activitats plantejades a la UD, preguntarem als xiquets abans i després de cada activitat de quina manera es senten, si estan tristos, si estan contents, cansats, actius, etc. •

Educació ambiental

Els alumnes han de comprendre les relacions amb el medi en què vivim i han de conèixer els problemes ambientals i les solucions individuals i col·lectives que poden ajudar a millorar el nostre entorn. Aprofitant la nostra Unitat Didàctica de la relaxació introduirem aquest tema amb la respiració, els expliquem com han de respirar correctament i poc a poc els expliquem que el millor aire per a respirar és l’aire pur. Podem parlar de la contaminació de l’aire i allò que podem fer per evitar-la i així aconseguir aire bo per a que nosaltres el respirem. En la majoria de les nostres activitats busquem un espai lliure i tranquil, és així també com podem introduir l’educació ambiental als nostres alumnes, mitjançant l’observació i l’escolta del medi de forma natural i espontània, gaudir de l’entorn de forma compatible amb la seua conservació i així adquirir una profunda sensibilitat i respecte pel medi ambient i desenvolupar una actitud de responsabilitat per a la seua protecció i millora. •

Educació per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes

Donem molta importància al valor de la igualtat entre xiquets i xiquetes, és per això que en totes les activitats que plantejarem fomentarem aquest valor i tractarem per igual a tots els alumnes independentment del sexe. La varietat de materials i d’agrupacions per a les distintes agrupacions ha d’afavorir a que l’alumnat s’acostume a realitzar tasques sense discriminació alguna de jocs. És per això que intervindrem de manera directa creant grups mixtes i dirigint les activitats en què hagen d’adoptar rols que puguen portar problemes de discriminació sexual.


METODOLOGIA Per poder dur a terme una bona metodologia cal tenir en compte el context sociocultural en el qual viu l'alumnat a l'hora de planificar la pràctica educativa. Per això devem potenciar i estimular la motivació dels alumnes i utilitzar com a punt de partida els seus interessos així com els fets de la vida diària. Despertar el seu interès cap a l'objecte d'aprenentatge formulant preguntes motivadores i iniciant així la curiositat que els faci emfatitzar més en el tema a tractar, així com també devem utilitzar les l es situacions naturals d'aprenentatge espontani. Potenc Potenciare iarem m la reflex reflexió ió amb l'obje l'objecti ctiu u que, que, una vegada vegada resolt resolt el conflic conflicte te cogn cognos osci cititiu, u, arri arribi bin n a les les seve sevess pròp pròpie iess conc conclu lusi sion onss en func funció ió dels dels seus seus coneixements i experiències prèvies, perquè siguin ells mateixos el que intentis solucionar el problema. Però perquè tot això es pugui dur a terme deu existir dins de l'aula un clima afec afectitiu u posi positiu tiu,, on s'es s'esta tabl blei eixi xi una una rela relaci ció ó de conf confia ianç nça a entr entre e els els igua iguals ls i l'educador, procurant en tot moment, que se sentin tranquils i confiats, que no tinguin por a participar o a equivocar-se i que es trobin a gust a l'hora d'aportar les seves idees a la resta dels companys. Treballarem sempre amb precaució perquè acceptin les seves pròpies les seves limitacions, les entenguin i les respectin així com les seves possibilitats. Explicarem als alumnes els seus encerts i els seus errors, sense donar-li molta importància als errors, però si fent-los veure que ells saben fer-ho, i que a poc a poc ho aconseguiran, ajudant sempre a millorar el seu aprenentatge i a la formació dels seus coneixements. Utilitzarem les situacions d'interacció com un recurs més per ajudar a cada alumne que ho necessiti, tenint en compte les seves capacitats i les seves dificultats


Aquesta metodologia sempre es dugués a terme des d'un enfocament globa globalitz litzado ador, r, cuidan cuidantt la progre progressi ssió ó dels dels conti contingu nguts ts i reforç reforçant ant sempre sempre el raonament lògic. Partirem sempre dels interessos dels alumnes, amb les seves peculiaritats i atenció individualitzada així com també tindrem en compte els cone coneix ixem emen ents ts prev previs is,, asse assegu gura rant nt-n -nos os que que la rela relaci ció ó entr entre e les acti activi vita tats ts d'ensenyament i aprenentatge és adquirida.

TEMPORALITZACIÓ La unit unitat at didàc idàcti ticca està stà pensa ensada da per per ser ser rea realitz litzad ada a dura duran nt un mes aproximadament, encara que aquesta temporalització podrà ser modificada en funció de les exigències i necessitats dels nostres alumnes. Tenint en compte la flexibilitat d'horaris en Educació Infantil i la necessitat de certa regularitat en les activitats que es desenvolupen en el Centre en aquestes edats, es proposa un horari tipus per realitzar durant una jornada escolar: Tots els dies al matí en el moment de l'entrada s'atendrà als nens i nenes tractant de dedicar una estona a cadascun per saludar-li individualment. Es treballaran rutines i hàbits com guardar l'esmorzar, penjar les nostres peces personals, treballar el calendari, el temps que fa, passar llista, etc. En l'assemblea es retroba el grup, i es realitzen diàriament converses sobre successos que els nens/as necessitin comentar, i s'engegarà el pla de treball diari. A continuació es duran a terme les tasques proposades, bé siguin individuals, en petit grup o col·lectives, a les diferents zones o racons de treball. En aquest mome moment nt es real realititza zara ran n les les acti activi vita tats ts que que exig exigei eixe xen n un majo majorr nive nivellll de concentració ja que els nens estan en l'inici del matí, i la seva capacitat de concentració és més àmplia. Finalitzat el treball, es desenvoluparan hàbits de recollida i ordre de l'aula i els materials.


En l'hora de l'esmorzar aprofitarem per treballar hàbits de salut i alimentació. Una Una vega vegada da fina finalilitz tzat at l'esm l'esmor orza zarr real realititze zess ssin in jocs jocs a l'aire l'aire lliur lliure e ja que que en aquestes edats cal deixar que s'expressin lliurement i que tinguin el seu espai en l'horari lectiu. Després del temps dedicat al joc al pati, es treballaran a l'aula les activitats que siguin previstes per a aquest dia, presentació de materials, audició de contes, poesies, psicomotricitat, jocs col·lectius... etc. Recollirem i realitzarem un comiat. Dura Durant nt la tard tarda a hi haur haurà à un nou nou mome moment nt per per a les les salu saluta taci cion onss i ruti rutine ness d'entrada, i les activitats que es realitzin seran més tranquil·les. Poden realitzarse activitats descentralitzades, petites festes i tallers, i proposar activitats no gaire llargues de plàstica, música, audiovisuals, noves tecnologies, visites a l'aula de persones alienes o no al Centre, etc. Després d'aquesta petita activitat sortiran a l'esbarjo però amb una menor durada que el del matí. 20 minuts abans de la sortida, entressin a l'aula, recolliran el seu servei així com la seva jaqueta que es col·loquessin ells solos per fomentar la seva autonomia, ajudant-los sempre que ho necessitin però deixant que entre ells s'ajudin i fomentant així també el companyerisme, fins a l'hora de la sortida. Per a la temporalització de les activitats diàries es tindran en compte el moment evolutiu dels nens del grup, ajustant les tasques a les seves possibilitats d'atenció i treball. Mantenir una seqüència de ritmes i rutines equilibrats. Cobrir les necessitats i interessos de la classe així com respectar els ritmes individuals dels alumnes, ajudant sempre i iniciant un major recalcament cap a aquells que sabem que tenen més dificultats a l'hora de desenvolupar les activitats.

ACTIVITATS D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE D’ENSENYANÇA-APRENENTATGE


•

SESSIÓ 1

U.D.: ENS PRENEM UN RESPIR

N OM SESSIÓ: “Les quatre amigues” Taller de joc en Educació Infantil 13

CURS-EDAT: 5/6 anys nys (Segon SESIÓ Nº: 1 Cicle d’Educació Infantil)

UNITAT DIDÀCTICA

OBJECTIUS DIDÀCTICS: - Fer als xiquets/es protagonistes del relat. - Desenvolupar les capacitats físiques. - Desenvolupar la capacitat creativa i expressiva del xiquet, fent-lo interpretar corporalment el que se està verbalitzant. - Afavorir les àrees cognitiva, social, afectiva i motora. - Globalitzar el llenguatge musical i oral, partint del conte. - Desenvolupar les qualitats motrius coordinatives.

CONTINGUTS: - Interès pel relat i representació del conte. - El cos com mitjà d’expressió corporal. - Dramatització del conte motor. - Imaginació i creativitat creativitat corporal mitjançant mitjançant el relat del conte.

ESPAI: RECURSOS MATERIA M ATERIALS: LS: El conte es podrà realitzar tant dins del - Conte - Música: gimnàs com a l’exterior. Es deurà tindre en http://www.youtube.com/watch? compte que si es realitza l’activitat en un v=FE35N3pe9JU v=FE35N3pe9JUPRIMAVERA PRIMAVERA http://www.youtube.com/watch? espai obert, deurà de seleccionar-se un v=N8RUISaiqx0(fins v=N8RUISaiqx0 (fins al minut 1:30) lloc tranquil, sense massa estímuls actius, ESTIU http://www.youtube.com/watch? per a que no es done distracció alguna per v=iWfWnjr_stITARDOR v=iWfWnjr_stI TARDOR part de cap xiquet ni xiqueta. http://www.youtube.com/watch? v=YhLgb_mzFbs&feature=related QUATRE AMIGUES Com cada any ha arribat el temps en què els dies acurten, les nits són més llargues i al carrer fa molt molt de fred. Benvolgut hivern! Quina alegria dona traure les mantes, els abrics i les botes d’aigua, quina felicitat obrir la finestra i... tot es de color blanc!, està nevant, està nevant! Nicolau i Nicoleta, dos germans molt juganers i impacients volen anar a jugar amb la neu al carrer, de manera que es posen una bona muda d’abrigar, unes botes ben calentetes i es planten un barret de al cap i uns guants de llana a les mans i ràpidament es fan al carrer. L’emoció els anima a fer una divertida guerra de neu, amb les dues mans agafen la neu de terra, aprestant-la be fan boles i... que comence la


•

SESSIÓ 2

U.D.: EN ENS PRENEM UN RESPIR

NOM SESSIÓ: “E “El dia a dia”

nys (Segon SESIÓ Taller CURS-EDAT: 5/6 anys Nº: 2 de joc en Educació Infantil 15 Cicle d’Educació Infantil) UNITAT DIDÀCTICA

OBJECTIUS DIDÀCTICS: - Conèixer les possibilitats expressives del propi cos. - Reconèixer les sensacions de la relaxació r elaxació corporal. - Expressar estats d’ànim, sensacions I vivències corporals a través de gestos i moviments. - Experimentar la tensió y relaxació muscular.

CONTINGUTS: - Coneixement del cos: activitat, moviment, respiració y relaxació. - Representació de situacions reals en grup que tinguen a veure amb situacions quotidianes del dia a dia.- Vivència del llenguatge corporal amb intencionalitat comunicativa i expressiva en activitats motrius del propi cos. - Gaudir amb les l es situacions de comunicació i moviment expressiu. - Interès per participar en representacions de la vida quotidiana. - Dispos Disposici ició ó favora favorable ble per l’adqu l’adquisi isició ció d’hàbi d’hàbits ts saluda saludable bless de respir respiraci ació ó i relaxació.

ORGAN GANITZACIÓ

(tan

espacial

com

dels RECURSOS

alumnes):

MATERIALS:

El joc es durà a terme en una sala àmplia com pot - Roba còmoda ser el gimnàs, neta, airejada, aïllada de sorolls i - Imatges o dibuixos que buidada d’objectes que puguen resultar molestos. repr repres esen ente ten n

dife difere rent ntss

Els alumnes s’organitzaran en grups de 5 xiquets, i situacions que es donen grup per grup aniran fent les seues representacions a la vida real i quotidiana, davant la resta de grups. Mentre que un grup estiga al dia a dia. representant la resta de grups estaran asseguts al terra prestant molta atenció a l’activitat que els seus companys estan desenvolupant.

ASPECTES METODOLÓGICS I DIDÀCTICS: Aquesta activitat es basa en un model d’ensenyament deductiu ja que l’alumne te un paper actiu en l’activitat que es realitza. En quant a l’estil d’ensenyament podem dir que es tracta de l’assignació de tasques, en aquest estil el mestre o mestra es dedica a assenyalar allò que els alumnes hauran de realitzar, però sempre donant


•

SESSIÓ 3


NOM SESSIÓ: “Massatge dels animals” Taller de joc en Educació Infantil 17 nys (Segon SESIÓ Nº: 3 CURS-EDAT: 5/6 anys UNITAT DIDÀCTICA Cicle d’Educació Infantil) OBJECTIUS DIDÀCTICS: SESSIÓ 4 - Reconèixer les sensacions de la relaxació r elaxació corporal. •

- Relaxar-se’n amb el contacte dels companys/es. - Millorar el mecanisme de respiració i la concentració. - Fomentar la cooperació i confiança del grup.

CONTINGUTS: - Coneixement del del cos: activitat, activitat, moviment, respiració y relaxació. - Representació dels moviments dels animals. - Disposició favorable per relaxar-nos en mans dels companys . - Adquisició d’hàbits de relaxació i respiració.

ESPAI:

RECURSOS

El joc es durà a terme en una sala àmplia, neta, MATERIALS: aire aireja jada da,, aïll aïllad ada a de soro sorollllss i sens sense e mobi mobililiar arii i objectes que dificulten que els xiquets/es puguen

- Roba còmoda

seure a terra.

PART DE LA ACTIVITATS

TEMPS

SESSIÓ PART INICIAL

“La pols màgica”: Els xiquets fan com si de la 3’ butxaca es trauen pols màgica, se la col·loquen en la mà, agafen aire lentament i bufen la pols expu expuls lsan antt tot tot l’ai l’aire re que que han han agaf agafat at.. Aque Aquest st exercici es repeteix un parell de vegades per tal de que els xiquets/es aprenguem a respirar per tal de tranquil·litzar-se. 15’ Per començar a fer el massatge els xiquets i

PART

xiquetes, junt al mestre, es col·locaran asseguts

PRINCIPAL

en terr terra a en un cercl ercle, e, un dav davant l’al l’altr tre. e. El mestre/a començarà contant el conte al mateix temp tempss que que fa els els movi movime ment ntss del del anima animall que que anomena en l’esquena del que te davant per a que els alumnes facen el mateix en els companys que tenen davant. Per exemple:



NOM SESSIÓ: “Una mica de tranquil·litat” Taller de joc en Educació Infantil 19 nys (Segon SESIÓ Nº: 4 CURS-EDAT: 5/6 anys UNITAT DIDÀCTICA Cicle d’Educació Infantil) OBJECTIUS DIDÀCTICS: - Treballar l’esquema corporal. - Desenvolupar la consciència corporal. - Reconèixer les sensacions de la relaxació r elaxació corporal. - Experimentar la tensió y relaxació muscular.

CONTINGUTS: - Coneixement del cos: parts, moviment, respiració y relaxació. - Dispos Disposici ició ó favora favorable ble per l’adqu l’adquisi isició ció d’hàbi d’hàbits ts saluda saludable bless de respir respiraci ació ó i relaxació.

ESPAI:

RECURSOS

El joc es durà a terme en una sala àmplia, neta, MATERIALS: aire aireja jada da,, aïll aïllad ada a de soro sorollllss i sens sense e mobi mobililiar arii i objectes que dificulten que els xiquets/es puguen tombar-se a terra.

- Roba còmoda -Mat -Matal alas asso sos, s, esto estore ress o tovalles. - Música relaxant.

PART DE LA ACTIVITATS

TEMPS

SESSIÓ 15’ Mètod Mètode e de relax relaxaci ació ó de “Jaco “Jacobso bson” n” (metge (metge de

PART

Chicago). Els xiquets/es hauran de tombar-se a

PRINCIPAL

terra terra amb amb els els ulls ulls tanc tancat ats, s, inte intent ntan antt imag imagin inar ar i realitzar les pautes que la mestra/e indica. Aquest mètode consta de quatre parts: 1. Relaxació Relaxació de braços braços:: Alcem el braç esquerr esquerre, e, flexionar la mà i tancar-la. tancar-la. Després de realitzar la tensió, el nen deixa caure el braç i obri la mà. Durant la contracció podem explicar amb més o meny menyss prof profun undi dita tatt el proc procés és de cont contra racc cció ió del del múscu múscul,l, perquè perquè la consci conscienc enciac iació ió per part part dels dels alumnes siga més clara. 2º Relaxació de les cames: sense menejar els genolls, estenem el turmell i realitzem cercles amb el peu. peu. Prim Primer er amb amb una una cama cama i desp despré réss amb amb l’altra l’altra.. A contin continuac uació ió eleva elevarr la cama, cama, doblardoblar-la, la,


RECURSOS I MATERIALS DIDÀCTICS Els recursos i els materials didàctics són tot el conjunt d’elements o estratègies que els mestres utilitzem com a suport i complement de la nostra tasca docent. Tal i com hem indicat al plantejament de cadascuna de les sessions de la nostra unitat didàctica, els recursos que nosaltres hem utilitzat són els següents: un conte motor, música música popular, clàssica, clàssica, sons de la naturalesa, naturalesa, roba còmoda, imatges i dibuixos, disfresses, pintures per a la cara, tot tipus de material esportiu (cordes, cons, cèrcols, pilotes, etc.), música relaxant, matalassos, estores i tovalles.

AVALUACIÓ Es tracta d'una avaluació contínua, en la qual ens basarem en tres moments significatius: inici, desenvolupament i després. En primer lloc, per realitzar una unitat didàctica d'acord amb les possibilitats, característiques i inquietuds dels nens i nenes realitzarem una avaluació inicial mitjançant una assemblea a mode de recollida d'informació abans de

realitzar la unitat didàctica. L'objectiu és detectar els coneixements previs i idees de l'alumnat l'alumnat i poder planificar planificar i adaptar adaptar les activitats activitats en relació relació amb la realitat més propera dels nens i nenes. Durant el desenvolupament de les sessions utilitzarem fitxes d’observació prèviament elaborades, en les quals es reflectiran els aspectes que ens interessen avaluar en concordança amb els objectius i continguts establerts. També utilitzarem un diari de classe per deixar plasmat tot el procés de les


sessio sessions ns per a una poster posterior ior avalu avaluaci ació ó de l’alum l’alumnat nat.. D’aque D’aquesta sta manera manera,, coneixerem els obstacles i dificultats amb què es troba el nen/a, així com els aspectes de les activitats que més li interessa o motiva. Finalment, omplirem una fitxa amb els ítems relacionats amb aspectes de la funcionalitat de la unitat didàctica per tal de comprovar si la seua execució ha sigut l’adequada. A més, entregarem una fitxa als xiquets i xiquetes per tal de que ells mateixa expressen expressen el que que opinen referent a les activitats que han dut a terme. Mitjançant Mitjançant l’avaluació l’avaluació que realitza l’alumnat l’alumnat podem millorar la unitat unitat didàctica per a quan la tornem a fer, adaptant-la al gust dels nens i nenes, ja que son ells els protagonistes del procés d’ensenyança-aprenentatge. d’ensenyança-aprenentatge.


Nom: _____(xiquet)_______________ _____(xiquet)__________________________ ___________________ ________ Data: ___________ Observació Unitat Didàctica: “Ens prenem un respir” 1

2

3

1. Ha participat en totes les activitats

2. Ha escoltat atentament les explicacions y el conte

3. Ha aconseguit relaxar-se en les activitats

4. S’ha relacionat amb tots els companys/es per igual

5. Ha adquirit el hàbit de relaxarse

6. Ha mostrar una actitud positiva referent a la relaxació

1. Sí. 2. De vegades. 3. No.


Nom: __(mestra)___________________ __(mestra)___________________________ ________ ______________

___ Data:

Observació Unitat Didàctica: “Ens prenem un respir” Sí

No


1. Les sessions s’han adaptat als interessos dels xiquets/es

2. Les activitats s’han ajustat als objectius plantejats

3. S’han complit els objectius

4. Ha donat temps a fer totes les activitats

5. Hem contat amb el material que era menester

6. Els xiquets han fet el que s’esperava que feren

7. He sabut motivar als xiquets en les activitats

Unitat Didàctica: Ens prenem un respir______________________ respir_________________________________ ______________ ___ Nom del alumne/a: ___________ alumne/a: ______________________ ___________ Classe: ______________________ ______________________


QUANT ENS HAN AGRADAT LES ACTIVITATS?

CONTE MOTOR: LES 4 AMIGÜETES

EXPRESSIÓ CORPORAL: EL DIA A DIA

MASATGE DELS ANIMALS DE LA SELVA

TÈCNICA DE RELAXACIÓ: UNA MICA DE TRANQUIL·LITAT HEM APRÈS HA RELAXAR EL NOSTRE COS?

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

MOLT

REGULAR

GENS


Entenem per atenció a la diversitat com el conjunt d’accions educatives que en un sentit ampli intenten prevenir i donar resposta a les necessitats temporals o permanents de tot l’alumnat i, entre ell, al que requereix una atenció educativa diferent diferent a l’ordinària que compte amb determinats suports i atencions específiques derivades de circumstàncies socials, de discapacitats físiques, psíquiques o sensorials o que manifeste trastorns greus de conducta, alumnat d’altes capacitats intel·lectuals i alumnat que s’ha integrat tard al sistema educatiu. El nostre repte com a mestres és oferir a cada alumne l’ajuda que necessite, ajustant així, si cal, la intervenció educativa en la seua individualitat. Hem de tenir en compte que el grup de classe és heterogeni, i a banda d’observar la possibilitat de comptar amb alumnes amb NEE a classe, també hem de pensar que tots i cadascun dels xiquets són diferents, i per tant, tenen nivells curriculars diferents. És per aquest motiu que hem plantejat activitats que s’adapten a qualsevol tipus de grup i número de xiquets, hem proposat activitats en gran grup, en xicotet grup i una activitat on prima l a individualitat. Com ja hem apuntat, les nostres activitats s’adapten a qualsevol tipus de grup i número de xiquets, però potser si que es podrien donar casos puntuals en què hauríem de modificar i adaptar les activitats. Els casos amb necessitats educatives especials que podrien donar-se són els següents:

•

Atenció educativa per a alumnes alumnes amb discapacitat motriu

La discapacitat motriu és una alteració de l’aparell motor causada per un funcionament deficient del sistema nerviós central, del sistema muscular, del sistema ossi o d’una interrelació de tots tres sistemes que dificulta o impossibilita la mobilitat funcional d’una o diverses parts del cos. És per aquest motiu que de comptar amb un xiquet o xiqueta amb discapacitat motriu adaptaríem la nostra activitat del conte motor, que seria l’única que podria plantejar problemes davant un cas com aquest.


De contar amb un alumne amb aquesta discapacitat faríem que en volta de deixar que els xiquets expressaren els seus sentiments durant el conte lliurement menejant-se per tot l’espai, ho feren asseguts per l’espai i expressaren els seus sentiments amb l’expressió de la cara i amb moviments simples amb els braços.

•

Atenció educativa per a alumnes alumnes amb deficiència auditiva

La discapacitat auditiva és la dificultat o impossibilitat d’utilitzar el sentit de l’oïda degut a una pèrdua de la capacitat auditiva total o parcial. En el cas de comptar amb un xiquet amb discapacitat auditiva a l’aula només necessitarem un mestre/a de suport que puga estar amb ell/a explicant-li les activitats a través del llenguatge de signes.

FONTS D’INFORMACIÓ Bibliografia: -

Unid Unidad ades es didá didáct ctic icas as:: una una prop propue uest sta a de trab trabaj ajo o de aula. aula. Amparo Escamilla.


-

Cómo elaborar unidades didácticas en la educación infantil. Felicidad García González.

-

DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el curr curríc ícul ulum um del del sego segon n cicl cicle e de l’Ed l’Educ ucac ació ió Infa Infant ntil il a la Comu Comunit nitat at Valenciana [2008, 3838]

- Articles treballats a classe - Apunts de classe

Webgrafia: -

http://pipsantanyi.blogspot.com.es/2010/09/un-exemple-clar-dunitatdidactica-per.html

-

http://amesweb.tripod.com/explicaciounitatsdidactiques.html

UNITAT DIDÀCTICA

Recommend Documents