UNITAT 6
1. La liter literat atur uraa als als any anyss 20 i 30. 30. 1.1 Context històric 1.2. La narrativa 1.3 La poesia 1.3.1 Carles Riba 1.3.2 Bartomeu Rosselló Pòrcel 2. ls ls movi movime ment ntss !"av !"avan ant# t#ua uar! r!a. a. 2.1 Caracter$sti%ues !els moviments !"avant#uar!a a Catalunya. 2.2 &oan 'alvat Papasseit 3. La liter literat atur uraa !e !e pos post# t#ue uerr rraa 3.1 'alva!or spriu. Caracter$sti%ues( temes i mites 3.2 La novel)la psicolò#ica. 3.2.1 *erc+ Ro!ore!a 3.2.2 Lloren, -illalon#a -illalon#a . La liter literat atur uraa con conte temp mpor/ or/ni niaa 1.
La lite litera ratu tura ra als als any anyss 20 20 i 30 30 1.1 Context històric
n l"/mbit cultural cal !ir %ue !urant els anys 20 i 30 el #overn !e la eneralitat( se#uint l"obra !e la *ancomunitat( !u a terme una tasca !e normalitac normalitació ió en tots els /mbits !e la pol$tica pol$tica i la cultura el catal/ es!ev es!ev la llen#ua llen#ua o4icial !e l"a!mistració i !els mit5ans !e comunicació6 l"ensenyament primari es!ev obli#atori( #ratu7t i en catal/( i la 4ormació !e mestres se#ueix els nous corrents !e renovació pe!a#ò#ica6 la in!8stria e!itorial s"estabilita i apareixen nous !iaris i revistes. Pel %ue 4a a l"/mbit pol$tic( mal#rat la neutralitat %ue va mantenir mantenir spanya a la Primera uerra *un!ial( 4ou una +poca !e #ran a#itació social i !"inestabilitat pol$tica. L"any 1923( el cop !"stat !e Primo !e Rivera instaur/ una !icta!ura %ue va 4inalitar el 1930( amb la proclamació !e la 'e#ona Rep8blica :1931;193<=. >urant el per$o!e republic/( a Catalunya s"institu$ la eneralitat i un statut !"?utonomia %ue va permetre recuperar el pro5ecte pol$tic i cultural iniciat pel @oucentisme. 1.2 La narrativa
l se#le AA s"inicia amb una #reu crisi del !nere novel"l#stic a tot uropa. ?%uesta crisi prov !e !iversos 4actors( el ms important !els %uals s( probablement( la !i4usió !"una premsa %ue permet con+ixer l"actualitat !e manera imme!iata. ?ixò 4a %ue el món !e l"art vacil)li i ha#i !e 4er un consi!erable es4or, per resituar;se la literatura en #eneral( i especialment la novel)la( no t 5a la missió !e retratar la realitat( sinó %ue ha !e cercar un nou sentit. ? la literatura literatura catalana( catalana( !esprs !e la publicació publicació !e La vida i la mort de Jordi Fraginals( Fraginals( !e &osep Pou i Pa#+s( consi!era!a com l"8ltima novel)la mo!ernista( s"inicia una se%uera novel)l$stica important %ue !urar/ uns anys. Però hi havia !eman!a per part !el p8blic lector( per la %ual cosa es va obrir un !ebat sobre el tema ?rticle !e Carles Riba( Una generació sense novel·la novel·la proposa suplir manca !e tra!ició autòctona a travs tra!uccions cl/ssics universals !el #+nere6
?rticle !e &osep *aria !e 'a#arra( La por a la novel·la: insisteix en lexist+ncia !un p8blic lector !e novel)la %ue es troba !esat+s( i proposa una novel)la !e consum6 un altre punt important !e la seva ar#umentació s la voluntat !e normalitació !e la literatura catalana si volem una literatura completa no po!em prescin!ir !e la novel)la. Com se supera la crisiD a= el @oucentisme( amb tota la seva in4raestructura cultural i lextensió !e lal4abetitació en catal/ ha contribu7t a eixamplar la base lectora en catal/. b= Pro4essionalitació !e lintel)lectual sestronca la via !e les institucions :la *ancomunitat !esapareix Primo !e Rivera= per tant lescriptor ha !e cercar camins reals !e pro4essionalitació( i això laboca al conreu !un #+nere !e consum ampli com s la novel)la. Resultat superació !e la crisi p8blic lector( e!itorials( pro!ucció pròpia( tra!uccions( premis literaris( revistes i cr$tica especialita!a... la novel)la com a #+nere est/ !e mo!a. ls autors !e les primeres novel)les es po!en a#rupar en %uatre apartats 1. ls %ue 5a proce!eixen !el $odernis%e &oan Pui# i Eerreter :provinent !el teatre mo!ernista( novel)les autobio#r/4i%ues Camins de França=( -$ctor Catal/ o Pru!enci Bertrana continuen escrivint. 2. Novel"la &sicolòica' ambient bur#+s( an/lisi !el món interior( sub5ectivisme. 'e#ueixen !el mo!el !e les obres 4un!acionals Ulisses :&ames &oyce=( À la recherche du temps perdu :Proust=. @ormalment les seves prota#onistes són !ones %ue han patit !esen#anys( ina!aptació( reptes sexuals... Fs !el %onòle interior en 1a persona o 3a persona omniscient. ?n/lisi interior !els personat#es :introspecció=( exploració !e psicolo#ies con4lictives i complexes( contra!ictòries( 8s !e t+cni%ues narratives %ue permeten explorar la interioritat !els personat#es( 8s !e la 1a persona( monòle# interior o 4lux !e consci+ncia( amb tot !e !istorsions temporals. l resultat s una novel)la complexa( herm+tica( !i4$cil %ue suposa un repte intel)lectual apassionant per al lector. ?utors ; Carles 'ol!evila( %ue 4a una mena !e novel)les psicolò#i%ues en l"ambient !e la bur#esia barcelonina. Cal !estacar la trilo#ia Fanny, Eva i alentina. ; *i%uel Llor( tra!uctor( contista i narra!or( in4lu7t per Ereu!( escriu novel)les amb #ran c/rre#a sexual Laura a la ciutat dels sants! ; *erc+ Ro!ore!a( primeres obres( per exemple "loma! 3. Novel"la de cr#tica social ironia( personat#es plans( avant#uar!isme : als !e E. Grabal o &osep *aria !e 'a#arra a ida privada= . Gamb es 4an contes :spriu( Cal!ers= i prosa perio!$stica :llibres !e viat#es( memòries= &osep Pla : El #uadern gris$! 1.3 La &oesia
s !onen !os #rans corrents o ten!+ncies !ins la poesia catalana !els anys 20 i 30 la poesia post;simbolista i la poesia avant#uar!ista. n el primer ter, !els se#le AA les avant#uar!es van !eterminar la tra5ectòria !"una bona part !els poetes catalans. Però !"altres poetes van explorar camins !i4erents( se#uint la tra!ició !"un important moviment po+tic %ue va sor#ir a Eran,a a mit5an se#le AHA el si%(olis%e. L"obra !els simbolistes i !els seus continua!ors( %ue constitueixen el corrent postsimbolista( va exercir una !ecisiva in4lu+ncia en la poesia catalana !el @oucentisme i !els anys trenta. ls poetes bus%uen elaborar una poesia pura( per4ecta i !eslli#a!a !e la vi!a real( en %u+ la bellesa es
mani4esti en valor simbòlic i la musicalitat !e les paraules. La l$nia postsimbolista s la se#ui!a per( !i#uem;ne( els sectors o4icials( l"establiment cultural( els hereus !irectes !els plante5aments noucentistes :per exemple Carles Riba=. Caracter%sti#ues: l postsimbolisme s un !erivat !irecte !el simbolisme. Is com un simbolisme però extremant;ne( ra!icalitant;ne els plante5aments –
Practi%uen lanomena!a Jpoesia puraK( s a !ir( una poesia absolutament in!epen!ent !e la realitat %uoti!iana( v/li!a per ella mateixa sense necessitat !e recórrer al seu si#ni4icat( racionalment i est+ticament completa. 'e#ons els poetes postsimbolistes( Juna ratlla bella sense si#ni4icat s ms valuosa %ue una %ue si#ui menys bella amb si#ni4icat.
–
s tracta !una poesia herm+tica( exi#ent( so4istica!a. >el seu !esxi4rament el lector nextreu un plaer intel)lectual suplementari.
–
l llen#uat#e s sotm+s a un exi#ent i intens procs !elaboració intel)lectual i estil$stica( est+tica( per tal !arribar al valor absolut !e la paraula po+tica. La recerca constant !e la musicalitat es!ev una obsessió per a a%uests autors.
–
Hmat#e !el poeta a7llat !e la resta !els homes( tancats en la seva torre !ivori.
–
Rebui# !e la realitat %uoti!iana.
–
?utors Carles Riba( &oa%uim Eol#uera( *ari/ *anent( Gom/s arcs( &oan 'ebasti/ Pons i Clementina ?r!eriu. *ai !ins el panorama literari catal/ no es tornar/ a !onar una #eneració !e poetes com a%uesta.
1.3.1 Carles )i(a
Carles Riba :193;19M9= s una 4i#ura central en el panorama intel)lectual( literari i pol$tic !e la Catalunya !el se#le AA. Pro4essor( poeta( tra!uctor( cr$tic( prosista... va excel)lir en tots els camps. Ei!el a la Rep8blica( va haver !"exiliar;se en acabar la #uerra( però va tornar el 193. &a a Catalunya( es va mantenir 4i!el al seus principis pol$tics i nacionals6 tot i %ue les con!icions eren molt a!verses( Riba va !esenvolupar una important tasca intel)lectual i art$stica !ins l"estret món cultural !el moment( i es!evin#u mestre i re4erent !e tota la #eneració posterior !"escriptors. Com a poeta( va se#uir el corrent postsimbolista( %ue va evolucionar cap a la poesia pura. La seva obra mostra una #ran per4ecció 4ormal. ls seus reculls ms importants són &rimer lli're d(Estances :1919=( )egon lli're d(Estances :1930=( Elegies de *ierville :193= i )alvarge cor :19M2=. 1.3.2 *arto%eu )ossell+ ,òrcel -ida'
-a nixer a Palma lany 1913. stu!i/ el Batxillerat a linstitut Ramon Llull( on 4ou !eixeble !e abriel ?lomar( %ue in4lu$ en la seva vocació liter/ria i lanim/ a col)laborar a la premsa local. *s tar! :a partir !e 1930= estu!i/ Eiloso4ia i Lletres a la Nniversitat !e Barcelona( on va rebre el mestrat#e !e Carles Riba. Hn#ress/ a la Resi!+ncia !stu!iants( on cone#u 'alva!or spriu i es 4u c/rrec !e les e!icions !e la institució. ?caba!a la carrera es traslla!/ a *a!ri! per preparar la tesi !octoral( %ue alternar/ amb lensenyament i la re!acció !un assai# !e la poesia !e Oueve!o i un estu!i sobre uilln. sclata la #uerra civil mentre est/ preparant oposicions per a a!5unt !e c/te!ra !institut( !e manera %ue torna a Barcelona( on 4ou cri!at a 4iles( tot i %ue aviat es llicenci/ per raons !e salut. ? 4inals !e !esembre s traslla!at al sanatori !el Brull( al *ontseny( on mor$ el M !e #ener !e 193 a causa !una tuberculosi pulmonar.
Caracter#stiues de la seva &oesia'
; Hn4lu+ncia !el surrealisme. ; Ntilita al#uns !els trets !e la poesia pura( !eriva!a !el 'imbolisme :in4lu+ncia sobretot !e Carles Riba=. ; Hn4lu+ncia !e la poesia castellana !e la #eneració !el 2( sobretot la !e l$nia popularitant :uilln( arc$a Lorca( ?lberti=. ; :Com a conse%Q+ncia !el tret anterior= especial inter+s per l+poca barroca. Gant pel barroc castell/ :ón#ora( un autor aleshores re!escobert i reivin!icat per la #eneració !el 2 castellana= com pel catal/ Erancesc -icen, arcia. ; @eopopularisme. /(ra'
L"obra !e Rosselló;Pòrcel va suposar una renovació i superació !e l"scola *allor%uina( tant en la i!eolo#ia com en el 4et po+tic. -a suposar un impacte consi!erable en autors 5oves !e la #eneració !e la uerra Civil( %ue el consi!eren un s$mbol !e la #eneració per!u!a. Les seves !ues primeres obres( +ou poemes i uadern de sonets( són les primeres provatures( amb in4lu+ncies !e l"scola *allor%uina :contenció !el sentiment i 4orma treballa!a= i !e abriel ?lomar( i ser/ l"obra -mitació del .oc( e!ita!a pòstumament :amb pròle#s !e C. Riba( . ?lomar i ?.*. 'bert=( la culminació !e la seva tra5ectòria po+tica. / +ou poemes :1933= ; ?pareix en e!ició limita!a !e cent exemplars.
&a shi comen,a a per4ilar la!scripció( %ue concretar/ ms tar!( als nuclis renova!ors !e les ms mo!ernes escoles
l$ri%ues( concretament la poesia pura( tot... :passa al punt se#Qent= ; ... servint;se !una sintaxi basa!a en la 4rase breu i tallant( !un ritme prosaic i !una imat#eria ori#inal i e4ectiva en una l$nia avant#uar!ista. ; Lobra 4ou rebu!a amb reserves per una part !e la cr$tica. / uadern de sonets :193= ; ?mb un !iscurs ms elevat i un concepte molt lliure !el sonet. / -mitació del .oc :193= ; >e!ica!a a 'alva!or spriu. ; s consi!era una 4ita clau !e la poesia !e la post#uerra. ; Hnclou trenta poemes !istribu7ts en tres apartats JEira encesaK :poemes !"$n!ole neopopularista i !"arrel tra!icional=( JRosa 'ecretaK :poemes %ue tenen el paisat#e com a prota#onista principal= i J?rbre !e 4lamesK :el 5o po+tic es col)loca en primer terme=. ; ?llò %ue !óna unitat a les tres parts en %u+ sa#rupa el total !e trenta poemes s lexpressió !una po+tica i la insist+ncia en el re4erent simbòlic !el 4oc :l"obra s plena !e vocables relacionats amb a%uest element 4lama( incen!i( cen!ra( brasa( cremar( 4o#ueres...=. ?%uest element s"oposa a 4oscor( ombra( cen!ra... i s"associa a conceptes com els !e puri4icació( lluita !e contraris( llum( vi!a( ascenció( moviment i canvi constant( immaterialitat( misteri... 2.
ls %ovi%ents davantuarda
?vant#uar!a s un terme militar %ue !esi#na la part !"un ex+rcit o !"una 4lota %ue va al !avant !e la resta( tot obrint cam$. >"a%uest terme va !erivar ?vant#uar!isme( nom #en+ric %ue s"aplica a tot un con5unt !e corrents est+tics !e
ruptura i !e recerca apare#uts !es !el comen,ament !el se#le AA. L"artista avant#uar!ista se situa en una posició !"avan,a!a s un innova!or %ue prece!eix els altres i obre camins nous cap al 4utur( amb la voluntat !e trencar violentament amb el passat. A&arici+ i vi!ncia
ls corrents !"avant#uar!a van comen,ar a apar+ixer a uropa a partir !e la primera !+ca!a !el s. AA expressionisme( cubisme( 4uturisme( !a!aisme( superrealisme( etc. ?%uests JismesK se succeeixen per mit5/ !e la publicació !e mani4estos. ?l#uns noms han estat una mo!a passat#era( però !"altres han exercit una #ran in4lu+ncia sobre totes les arts i( avui !ia( encara es mantenen vi#ents. n el camp !e les arts pl/sti%ues( l"avant#uar!isme ha !ominat i !omina encara el panorama internacional( però en el camp literari la ruptura no ha estat ni po!ia ser tan ra!ical. Conce&te
l moviment !"avant#uar!a constitueix la ruptura ms intensa i ra!ical !e totes les %ue s"han pro!u7t en la història !e l"art. l seu propòsit s el !e !estruir el llen#uat#e heretat per instaurar;ne un !"in+!it( !esvinculat !e %ualsevol t ra!ició. Nna !e les caracter$sti%ues ms notables !e l"avant#uar!isme s la utilitació !e noves t+cni%ues !"expressió liter/ria. Colla#e consisteix a incorporar al text elements com si hi 4ossin en#anxats. *ots en una altra llen#ua( !ibuixos( s$mbols( !i4erents tipus !e lletra... Cal)li#rama s una composició po+tica %ue expressa pl/sticament( per mit5/ !e l"escriptura o la tipo#ra4ia( el tema tractat pel poema. 'alt !e 4alla amb a%uest nom es !esi#nen els talls !els versos( els %uals 4ormen un es#laó. Is una t+cnica cubista. Paraules en llibertat Is una !e les t+cni%ues ms emblem/ti%ues !el 4uturisme. s tracta !e paraules col)loca!es en el text en posicions inusuals :inclina!es( verticalment...=( sense 4ormar part !e cap oració. Ganmateix( s$ %ue es relacionen sem/nticament amb els sinta#mes i oracions %ue són a prop seu. 'upressió parcial o total !els si#nes !e puntuació( 8s !"espais en blanc tots !os recursos són tamb !"ori#en 4uturista. ls %ovi%ents davantuarda
ls moviments !"avant#uar!a %ue han in4lu7t ms !irectament sobre la literatura catalana són el Cubisme( el Euturisme( el >a!aisme i el 'urrealisme. l Cubisme >e la mateixa manera %ue la pintura cubista :Picasso= !escomponia les 4i#ures humanes i els ob5ectes en 4ormes #eom+tri%ues( la poesia cubista pren els !iversos elements !"una experi+ncia( els 4ra#menta totalment i !esprs els reor#anita( barre5ant conceptes( imat#es( 4rases a#a4a!es a l"atar( etc. l cal)li#rama s la 4orma ms #enu7na !e la poesia cubista. Gamb el colla#e. l cubisme s"auto!e4inia com Sl"art !e compon!re i !escompon!re la realitatS. Is un moviment %ue va nixer com a moviment pictòric a Par$s. La primera mostra va ser un %ua!re !e Picasso anomenat Les senyoretes del carrer d("vinyó :190=. ?viat el moviment s"es!evin#u tamb literari( sobretot po+tic. l llibre ms representatiu s Calligrammes !"?pollinaire( l"autor ms !estacat !"a%uest moviment. ?%uest art !emanava la participació !e l"especta!or per reconstruir l"obra mentalment( per això 4eia servir m+to!es cient$4ics per canviar l"aspecte !e la realitat. L"artista cubista no pretenia repro!uir la realitat tal com se li apareixia visible sinó la imat#e intel)lectual %ue a%uesta li proporcionava.
l Euturisme. l 4un!a!or !"a%uest moviment s *arinetti el 1909( 5a %ue a travs !el 0ani.este du .uturisme establ$ les bases !el moviment i al 1912 establ$ les t+cni%ues liter/ries i els criteris en el 0ani.iesto tecnico della letteratura .uturista. L"artista s"i!enti4ica amb el pro#rs in!ustrial. l 4uturisme proclama ) La ruptura total amb el passat i la tra!ició( i l"obli#ació !e mirar cap al 4utur. ) Eeia apolo#ia !e la #uerra( la lluita i la viol+ncia. ) *ani4estava el culte al S5oS i a la 5oventut. ) xaltava el !inamisme( l"esport i la velocitat. ) Hmport/ncia !e les invencions t+cni%ues i mec/ni%ues ) ?ventura i risc. l >a!aisme Eou 4un!at a Turic pel poeta roman+s Gristan Gara. s caracterita per la voluntat !"anar%uia i !e !emolició !e l"or!re establert. ls !a!aistes a!optaren una actitu! rebel contra la raó( la moral i la reli#ió( %ue eren( se#ons ells( les culpables !e l"absur!a #uerra !e 191;191( i empren#ueren la tasca !e !estruir tots els i!eals i les normes %ue pre!ominaven entre els artistes i poetes !e ms +xit !e l"+poca. La seva actitu! contr/ria a la lò#ica( els convencionalismes socials i est+tics i el sentit com8 els port/ a propu#nar l"alliberament !e la 4antasia !e l"in!ivi!u( la superació !e totes les inhibicions i la creació !"un llen#uat#e incoherent( on l"espontane7tat( l"atar( l"absur! i la ironia ocupaven un lloc !estacat. 'ón els crea!ors !e l"escriptura autom/tica. l 'urrealisme. *oviment iniciat a Eran,a amb ?n!r Breton( les primeres creacions varen ser al 1919. L"etapa activa va ser l"aparició !el 0ani.este du surr1alisme :192= i es consoli!/ amb el )econd 0ani.este du surr1alisme :1930=. ?%uest moviment represent/ la culminació !e les avant#uar!es i( per tant( la seva li%ui!ació. Uereu !e les propostes ms intel)li#ents !els !a!aistes( a!apt/ al#unes t+cni%ues !el cubisme. -olia assolir el coneixement ms recòn!it !e la realitat( s a !ir( una SsuprarealitatS( i ms concretament( el 4ons ms ama#at !e la sub5ectivitat humana. ls artistes surrealistes proposaren !"arribar al coneixement pro4un! !e l"sser hum/ per mit5/ !e la recerca !e la seva sub5ectivitat i !"una realitat superior( m/#ica i irracional( el subsconcient( i !onaren una import/ncia primor!ial al somni i la ima#inació. mpraren com a mo!el literari l"escriptura autom/tica( consistia a expressar verbalment el pensament( lliure !e preocupacions morals o est+ti%ues. l text no tenia en compte ni el temps ni l"espai( posava en pr/ctica les associacions !e mots i imat#es. 2.1 Caracter#stiues dels %ovi%ents davantuarda a Catalunya
? Catalunya resulta !i4$cil 4er una història clara i coherent !e la literatura avant#uar!ista !e#ut a les contra!iccions i alts i baixos %ue presenta el moviment( entre altres per les se#Qents raons a= Ouan s"iniciaren els moviments !"?vant#uar!a al pa$s !ominava l"est+tica noucentista 4ortament arrela!a a les capes socials bur#eses i amb suport institucional( la %ual cosa !i4icultava la possibilitat !"implantació !els nous mo!els literaris.
b= Llevat !"escasses excepcions( els escriptors !e4ensors !e les pr/cti%ues avant#uar!istes no tenien excessives contra!iccions respecte l"or!re bur#+s !e la literatura o4icial i com a conse%Q+ncia no eren una alternativa real a la cultura !ominant. c= *olts !els escriptors %ue comen,aren experimentant amb les noves ten!+ncies evolucionaren posteriorment cap a actitu!s ms acosta!es a les !e la literatura tra!icional. Per a !"altres l"?vant#uar!isme no 4ou ms %ue una mo!a passat#era %ue no tin#u continu7tat o %ue alternaven amb escrits propis !e l"orto!òxia liter/ria. s pot !ivi!ir l"?vant#uar!isme catal/ en les tres etapes se#Qents 1. 191<;192. >urant a%uest per$o!e public/ tota la seva obra &oan 'alvat;Papasseit poemes( mani4estos i articles en les revistes %ue ell !iri#ia ;SNn enemic !el pobleS( SGro,osS i S?rc;-oltaicS;. ?pare#ueren les primeres publicacions !e &osep -icen, Eoix( &oa%uim Eol#uera( &osep *aria &unoy( etc. s tractava !"una literatura emmarca!a ma5orit/riament !intre !el Euturisme. L"any 191 apare#ueren els primers n8meros !e la revista S391S %ue !iri#$ a Barcelona( Erancis Picabia( un !els homes ms representatius !el >a!aisme. Gamb s"inici/ en a%uest per$o!e l"Nltraisme( un representant !el %ual 4ou abriel ?lomar( %ue particip/ aix$ mateix en altres ten!+ncies !e l"?vant#uar!a. l cubisme( moviment anterior als esmentats( in4lu$ sobre ells( però les seves troballes ms notables pertanyen al camp !e l"art. l 1923 sor#eix l"anomenat #rup !e 'aba!ell 4ormat per &oan Vliv( Erancesc Grabal i S?rman! VbiolsS( pseu!ònim !e &oan Prats. Comen,aren la seva activitat amb obres i actes provocatius propis !e l"avant#uar!a( encara %ue amb un marcat car/cter humor$stic( però 5a el 192M s"acostaren a postures ms culturalistes mal#rat mantenir un alt #rau !"in!epen!+ncia cr$tica i !"ori#inalitat. 2. l per$o!e %ue va !e 192< a 1930 es caracterita per la recepció !el 'urrealisme 4ranc+s a travs !e la revista SL"?mic !e les ?rtsS %ue es public/ a 'it#es entre els anys 192< i 19296 !iri#i!a per &osep Carbonell i en( comptava entre els seus col)labora!or amb 'alva!or >al$( 'ebasti/ asch( Llu$s *ontany/( &oan *iró. l 192 es public/ el S*ani4est #rocS( si#nat per >al$( asch i *ontany/. l 'urrealisme es constitu$ en un !els moments ms brillants !els moviments !"?vant#uar!a a Catalunya. ?%uest moviment havia nascut a Eran,a el 192( any %ue Breton public/ el *ani4est !el 'urrealisme. Propu#nava l"automatisme ps$%uic mit5an,ant el %ual hom pretn expressar el 4uncionament real !el pensament. s 4onamentava en el món !els somnis i el subconscient( amb la %ual cosa lli#ava amb la psicoan/lisi !e Ereu!. n al#uns casos esti#ueren molt propers als postulats marxistes. 3. La tercera etapa correspon a la represa !e post#uerra prota#onita!a pel #rup S>au al 'etS %ue public/ una revista !el mateix nom entre 19 i 19M. >"entre els autors ms representatius !e l"?vant#uar!isme catal/ !estacarem &osep *aria &unoy perio!ista i !ibuixant catal/. Nn !els intro!uctors !e la poesia avant#uar!ista a Catalunya. &.- Eoix poeta( assa#ista i perio!ista catal/. s caracterita per la recerca !"una s$ntesi entre el classicisme i un avant#uar!isme( barre5a !"elements 4uturistes i surrealistes. Eormat !ins el @oucentisme( a!optar/ els moviments !"avant#uar!a com a experi+ncia !e cultura.
>"a%uesta manera la poesia es polarit/ a l"entorn !e !ues tra!icions una !"avant#uar!a( la mo!erna( i una altra !"anti#a( la cl/ssica concentra!a en els mo!els me!ievals catalans i italians. L"intent !"harmonitar a%uestes !ues ten!+ncies es!evin!r/ un !els temes b/sics !e tota l"obra. Bartomeu Rosselló;Pòrcel &oan 'alvat;Papasseit &oan Brossa :Barcelona( 19 !e #ener !e 1919 ; Barcelona( 30 !e !esembre !e 199= 4ou un poeta( !ramatur# i artista pl/stic catal/ sense !istinció !e #+neres :literari( visual( esc+nic( instal)lacions( poemes ob5ecte( poemes corporis...=. Is el poeta avant#uar!ista catal/ ms important !e la se#ona meitat !el se#le AA. 2.2 oan 4alvat ,a&asseit
Barcelona( 19;192. Poeta. >e 4ormació auto!i!acta i extracció prolet/ria s un !el representants ms si#ni4icatius !e l"avant#uar!a històrica a Catalunya. Vr4e !e pare( !es !el 1901 vis%u a l"?silo @aval spaWol. ? partir !e 190< 4ins el 191 va 4er o4icis ben !iversos( !es !"aprenent !"a!ro#uer 4ins a vi#ilant nocturn al moll. Cap el 191 havia in#ressat a la X&uventu! 'ocialistaY per la %ual cosa comen,/ a escriure a publicacions revolucionaries com ara Los 0isera'les( La Justicia )ocial !e Reus i )a'adell Federal ( !es !el 191M. '"inspir/ en l"anar%uisme i inici/ una !e4ensa a4errissa!a !e la classe obrera. Ntilit/ normalment el pseu!ònim !e orZiano. *olts !"a%uest articles 4oren reunits a 2losas de un socialista :191<=. ?%uest s un per$o!e on t pre4er+ncia la llen#ua castellana i on s"aboca a la cr$tica politicosocial. La seva obra assa#$stica compr+n tres reculls 3umo de .4'rica :191= amb un pròle# !e l"escriptor [n#el 'amblancat on incorpor/ molts articles !e les 2losas( els textos !els 0ots propis :191;1919= publicats a la revista Un Enemic del &o'le( re4lexions morals sobre l"home inspirats en la 4iloso4ia !e @ietche i l"i!eari !e Gorres;arcia i( 4inalment( La ploma !"?ristarc( %ue no arrib/ a publicar. l 191 es cas/ amb Carmen leuterio. >el matrimoni van nixer !ues 4illes( 'alom i @8ria( a les %uals !e!ic/ Els nens de la meva escala: dites d(in.ants :192<=. ? partir !e l"any 1919 es va 4er c/rrec !e la secció !e llibreria !e les aleries Laietanes sota la protecció !e 'antia#o 'e#ura. Bate5a!a posteriorment com Llibreria @acional Catalana( l"escriptor la convertir( a5u!at pel seu #erm/ *i%uel( en un 4ocus avant#uar!ista( sobretot a partir !e l"esta!a %ue va 4er a Par$s el 1920 on pren#u contacte amb !i4erents autors !"avant#uar!a. >e salut molt 4eble ha#u !e 4er !iverses esta!es als sanatoris !e Les scal!es( ?mlie;les;Bains i el -ernet cosa %ue in4lu$ !ecisivament en la seva obra. ?rran !"una 4orta crisi personal i !esen#anyat !el socialisme aban!on/ la pol$tica i es !e!ic/ !e ple a la poesia %ue no !eix/ !e conrear 4ins el moment !e la mort. Però( a ms !e poeta( 4ou un a#ita!or cultural com ho !emostra la 4un!ació !e tres revistes Un Enemic del &o'le :191;1919=( lli#a!a als postulats re#eneracionistes !urant un primer moment i %ue evolucion/ cap al 4uturisme el se#on( "rc5olta6c :191= mo!el avant#uar!ista per excel)l+ncia on col)labor/ &oan *iró( Ra4ael Barra!as i &oa%uim Gorres;arcia( i Proa :1921=( !e caire postavant#uar!ista( %ue altern/ textos nacionalistes amb poesies. Nna altra !e les seves in%uietu!s 4ou la creació !e l"e!itorial 'alvat;Papasseit Llibreters. l seu primer poema catal/ %ue apare#u el 191( XColumna vertebral 'a#eta !e 4ocY 5untament amb els textos pro#ram/tics )óc 7o #ue parlo als 7oves :1919=( Concepte de poeta :1919= i el mani4est Contra els poetes am' min8scula: primer mani.est catal9 .uturista :1920=( són el clam !"una po+tica %ue l"acost/ al 4uturisme !e *arinetti( a l"esperit nouveau !"?pollinaire i al nunisme !e Pierre ?lbert;Birot( 4ins i tot al re#eneracionisme !e &oan *ara#all( sobretot a partir !el vitalisme %ue expressen. spor/!icament col)labor/ a La evista( ell i +ou( La &u'licitat i La
0ainada( entre altres. La seva obra po+tica la inte#ren sis t$tols &oemes en ondes hert;ianes :1919=( il)lustrat per Ra4ael Barra!as i &oa%uim Gorres;arcia( %ue expressa la !escoberta 4uturista i la recerca !"una po+tica personal6 L(-rradiador del port i les gavines :1921=( continua!or !e l"anterior però on s"apro4un!eixen les troballes !el 4uturisme6 Les conspiracions :1922=( llibre %ue cont vuit poemes !"inspiració nacionalista escrits !urant la seva esta!a al sanatori !e La Euen4r$a :Cerce!illa=( La gesta dels estels :1922=( on inici/ un procs !e miti4icació !e la realitat %uoti!iana a travs !e l"ele#ia i l"enyor( El poema de la rosa als llavis :1923=( poema unitari !e tema amorós( i( 4inalment(
ANN5
1. L >B?G 'VBR L? CRH'H > L? @V-L)L? ? C?G?LN@\? l @oucentisme( %ue havia comen,at rebut5ant la novel)la :#+nere %ue va !esapar+ixer #aireb !urant una !+ca!a= va acabar necessitant;la com a #+nere %ue sacosta al p8blic( com a #+nere J!emocr/ticK per excel)l+ncia. ntre el 191 i el 192 es pro!ueix un aut+ntic !ebat sobre la novel)la %ue acabar/ amb la intervenció !e &osep *aria !e 'a#arra i !e Carles Riba( principalment. 1. ? continuació us proposem !e lle#ir uns 4ra#ments !el !ebat %ue es !u#u a terme entre autors tan importants com 'a#arra i Riba. Lle#iu;los primer i !esprs 4eu les activitats %ue us proposem al 4inal &osep * !e 'a#arra( en un article titulat XLa por a la novel)laY( publicat al !iari La &u'licitat el 2< !abril !e 192M !eia El p8'lic catal9 est9 demanant am' la 'oca o'erta i am' uns crits desesperats #ue li donguin novel·les... "#uest gran p8'lic no 1s #ue sigui molt mirat, no 1s #ue sia molt e=igent, nom1s demana #ue no l>ensopei=in? 1s un p8'lic de 'ona .e #ue estima les coses del pa%s, i #ue, si llegei= novel·les o hist@ries .orasteres, 1s per#uA a#u% no en .em, #ue si en .1ssim, se les empassaria com 'res#ues ... )>ha de vAncer la por d>escriure novel·les? 7o demano persones de 'ona voluntat #ue vulguin començar a escriure novel·les? .em la prova i no ens en empenedirem! Nns !ies ms tar!( en un altre article publicat el 10 !e mai# !e 192M al !iari La &u'licitat sota el t$tol !e XLa utilitat !e la novel)laY( &osep *. !e 'a#arra !eia( entre altres coses "ra '1: suposem la utilitat #ue tindria per a nosaltres el #ue a#u% es produ%s am' tota normalitat i am' tota la u.ana corresponent un vast moviment novel·l%stic! Botes les nostres classes socials estan com #ui diu per de.inir encara: ni la vella aristocr9cia, ni l>aristocr9cia so'revinguda, ni la 'urgesia, ni la menestralia, ni els o'rers, ni els pagesos, ni els mariners viuen d>una manera s@lida i poli.orme dintre de les novel·les catalanes, com viuen dintre les novel·les de #ualsevol pa%s am' tres dits de cultura i de preocupació! Carles Riba lle#eix el M !e 5uny !e 192M una con4er+ncia titula!a XNna #eneració sense novel)laY( on sa!re,a a la situació abans !escrita per &osep *. !e 'a#arra "ra darrerament, Josep 0! de )agarra s>ha planyut de la misAria de la novel·la catalana? desim'olt i cellaarru.at Birteu, ha preludiat un .ogós embat+rion per .er seguir la nostra gent de lletres a la con#uista de l>imponent gAnere literari! ]...^ ue la por hi 1s, ens sem'la evident? per@ m1s aviat la cele'rar%em, 9dhuc la propugnar%em, com un indici d>un 'envingut sentit de la responsa'ilitat en els literats catalans! )i a#uesta 'ona por hagu1s e=istit per a re.redar c9ndids entusiasmes poAtics _o no menys ingenus accessos de criticisme _ l>alta l%rica d>un Josep Carner, per e=emple, o d>un Lópe;5&icó, o del matei= )agarra, avui no .óra compresa, o almenys no podria sem'lar #ue ho 1s, sota tantes condemnacions malhumorades i e#u%vocament generals,]...^. 01s aviat ens inclinar%em a creure #ue en la nostra literatura ha predominat, en a#uest #uart de segle, la l%rica, per una ordenació pregona de l>esperit catal9, tot ell adreçat cap a la seva total rea.irmació! ]...^ 3om veu #ue cal reconstruir molta cosa, am' modAstia i paciAncia, damunt .onaments pregons i am' material resistent: en primer lloc, la llengua liter9ria! Bots a#uests vint o vint5i5cinc anys '1 valen la constatació, .ormulada o no, per@ e=citadora de clares energies, #ue una llengua, per secular i per parlada #ue sigui, 1s tanmatei= corrupti'le .ins a la mort, ]...^ 8nicament els poetes haurien pogut crear el catal9 literari! ]...^ "i=%, no es pot dir #ue la novel·la catalana no ha començat, sinó #ue ha .init un per%ode preparatori d>ella, el _ , el per%ode dels #ue noms al)lu!eixen , com ve a de.inir dels narradors _alguns de #ualitat genial com uyra rtega i 2asset, i s>ha d>o'rir el de la verita'le novel·la moderna, el dels creadors i presentadors de realitats psicol@gi#ues imagin9ries! Carles Riba( Llengua i literatura a= Resumiu les i!ees principals !els %uatre textos %ue acabeu !e lle#ir en el %ua!re se#Qent
&.*. 'a#arra
Carles Riba
text 1 punts essencials text 2
complements
b= Contesteu ara les pre#untes se#Qents − − − − − − −
Ou+ !emana 'a#arra sense miramentsD Per %uins motius seria !una #ran utilitat la novel)la catalanaD 'obre %uins temes 4a 4alta escriure novel)lesD Per %u+ Carles Riba consi!era positiu %ue hi ha#i una certa por a escriureD Per %uins motius creu Riba %ue en la literatura catalana la l$rica ha pre!ominat sobre la novel)laD Ou+ en pensa !e la llen#ua liter/riaD Oui són els 8nics %ue po!en crear el catal/ literariD
2. CV@GR? L' PVG' ?*B *H@F'CNL? Primer mani4est catal/ 4uturista 1 Cer%ueu arreu !e la nostra pen$nsula !"Hb+ria ;Catalunya( Castella( al$cia;Portu#al( ?n!alusia( usZa!i; i enlloc no trobareu a%uesta #rossa empenta !e nomenats Poetes com a%u$ entre nosaltres catalans. 'eparats com estem !e la resta !"spanya per la nostra cultura superior i cremant :cal recor!ar la in4lu+ncia ms %ue 4unesta avui als espanyols !el -alle;Hncl`n el SchivoS i !el Rubn >ar$o( #ats !e vi in4lats !e vent %ue s tota la cultura hispanoamericana= ens havem !eixat !ur per la mateixa empenta( i per%u+ ells no valien( havem tamb nosaltres prescin!it !e valer. >esprs !e *ara#all( Poeta ple !e 4e i !e romanticisme( %ue s el %ue ms escau a tot Poeta( no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. ;Ouan la cosa b vol !ir %ue encara %ue es publi%uen trenta o %uaranta llibres !e versos tots els anys( la ma5oria in+!its( 5oves apare#uts !e suara mateix( no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou( ni sincer( ni valent. 2 Coneixem el poeta %ui publica ca!a any un o un parell !e llibres ;proesa matem/tica encara %ue no ra#i6 coneixem el poeta %ui a !ote anys 5a escrivia com Bernat *et#e ho 4eia( i avui 5a no en parlem6 coneixem el poeta %ui 5ut5a els !ems per si saben o no embrutat trenta 4ulls a tall com ho 4aria la m/%uina !"escriure( %ue vol !ir %ue ell els omple o %ue ell es veu capa, !"omplir;ne ms i tot6 coneixem el poeta %ue vota per a %ue un llibre !eixi !e publicar;se si no n"a!met l"s#lsia el contin#ut( i en coneixem cent ms %ue aix$ s"hi a4e#irien6 per%u+ la %Qestió s viure( arreple#ar el %ue es pu#ui i %ue es tracta !"això precisament. Però no coneixem( 4ora !"a%uests %ue hem !it i als %uals el blanc rebost els ha 4et %ue per!essin tota altivesa !i#na !e Poetes ;cap Poeta veritat( ni mo!ern !el temps nostre( ni sol!at cavaller( i a 4e %ue ens 4a una 4alta %ue s"acosta a l"an#oixa. 3 ntre els pecats mortals %ue els teòle#s casti#uen( hi 4alta a%uest enorme %ue no mereix per!ó i %ue s el convertir;se en homes pr/ctics a%uells bons cristians %ue es 4eren amb &es8s( no ho saberen mai sser. ;?%uests poetes nostres( s"han penyorat l"espasa pel bastó !e passei#( lliberaran un !ia
Catalunya amb una rever+ncia. La suor %ue acompanya a les como!itats els ha ablanit la lira. s aix$ %ue hom no hi troba ni la virior !e hitman( ni l"al+ !e >"?nnunio( ni el batec tremolós( imperceptible %uasi( però etern( !e les nines !"Uomer. @o sabr$em enten!re la pet5a !el Poeta sinó en la !i#nitat %ue hi !eixa se#ella!a. Per%u+ com l"enten!r$em si no en una actitu! !e !i#nitatD 'i tin#ussim Poeta( a%uest seria( amics( un home in!epen!ent. Potser( potser i tot( 4ins ni escriuria versos... Ca!a #est !"a%uest home( ca!a mot !"a%uest home seria com un vers. 'i#naria una ratlla( i a%uesta sola ratlla po!ria no pert/nyer a cap alexan!r$( po!ria no sonar a les pobres orelles !els !oble#ats versaires a preu 4et( però amb a%uesta ratlla tin!r$em un Poema. ;'i tin#ussim Poeta no hi hauria e!itor %ue llances #astaments. Recomanem encara a%uell nostre treball %ue v/rem titular Concepte !el Poeta. l Poeta !"avui s el Poeta !"avui i no el !"ahir. Per molt %ue se"ns repli%ui %ue hi ha %uelcom %ue espera sser cantat tots els temps( l"est/tic clar !e lluna malalt$s( nosaltres pre4erim( sense 4u#ir !"això si ens s in!ispensable( cantar l"home 4erreny %ui es capbussa en les ones( a la plat5a o a alta mar( el %ue s"ha capbussat tota la vi!a i el %ue es capbussar/ tota la vi!a. Uomer( si va cantar els rems !e la victòria( 4ou per%u+ en els seus temps per la 4or,a !els rems s"obtenien victòries6 en *arinetti avui cantar/ els cuirassats( els aeroplans 4ren+tics i les bo%ues !e 4oc !els monstruosos canons. ;Lliurarem Catalunya per la 4or,a !els remsD M &o us invito( poetes( a %ue si#ueu 4uturs( s a !ir( immortals. ? %ue canteu avui com el !ia !"avui. Oue no mi!eu els versos( ni els compteu amb els !its( ni els cobreu amb !iners. -ivim sempre !e nou. l !em/ s ms bell sempre %ue el passat. H si voleu rimar( po!eu rimar però si#ueu Poetes( Poetes amb ma58scula altius( valents( heroics i( sobretot( sincers. &oan 'alvat Papasseit SContra els poetes amb min8sculaS( 1920. 1. A travs dels cinc &unts de u! consta el %ani7est8 extreu les caracter#stiues ue 4alvat,a&asseit considera ue ha de tenir el &oeta. 9ivideix la res&osta en dues &arts8 en la &ri%era enu%ereu els as&ectes de ti&us eneral :&ersonalitat8 actituds8 etc.;< en la seona inclou =nica%ent els as&ectes literaris :te%>tica dels &oe%es8 estil8 etc.;. 2. ?uines caracter#stiues neatives tenen8 seons 4alvat8 la %a@or &art de &oetes catalans de la seva !&oca 3. Al llar del %ani7est8 4alvat valora &ositiva%ent uns uants &oetes' 3.1. ?uins 3.2. ?uines caracter#stiues destaca de cada &oeta 3.3. *usca in7or%aci+ so(re auests &oetes i indica els as&ectes %s interessants de la seva literatura. B. 9es&rs de lleirte el %ani7est 7uturista de $arinetti ue &ots tro(ar 7>cil%ent8 indica els as&ectes &ro&is dauest %ovi%ent ue a&areixen en el text de 4alvat
?ctivitats 1. Lle#eix a%uest poema !e &oan 'alvat;Papasseit i contesta les pre#untes 'ota el meu llavi el seu 'ota el meu llavi el seu( com el 4oc i la brasa( la se!a !els seus rulls( com el pecat ms !ol, ;i l"espatlla ben nua ben blanca l"ombra corba incitant !e l"es#uar! encara un altre bes un altre un altre ;%uin per4um !e ma#nòlia el seu pit o!orant Cerca al !iccionari les paraules %ue no enten#uis. scriu;ne el tema. Comenta"n els trets avant#uar!istes i els recursos literaris. xplica com aconse#ueix el poeta crear i transmetre a%uesta atmos4era sensitiva !el poema.
