programació oposicions infantil emocions

GEMMA CABEZAS I CALV CALVA DNI 36515612 F COS DE MESTRES: MESTRES : EDUCACIÓ INFANTIL

TRIBUNAL 23

ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ................................... INTRODUCCIÓ.......................................................... .............................................. .............................................. ........................... .... pàg. 2 2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ..................................................... PROGRAMACIÓ.................................................................. ............. pàg. 3 2. CONTEXTUALITZACIÓ... CONTEXTUALITZACIÓ.......................... .............................................. .............................................. ............................................ ..................... pàg. 6 2.1 EL CENTRE ............................................. .................................................................... .............................................. ............................ ..... pàg. 6 2.3 EL GRUP CLASSE .............................................. ..................................................................... ....................................... ................ pàg. 6 3. METODOLOGIA........................... METODOLOGIA.................................................. .............................................. .............................................. ................................. .......... pàg 8 De l’educació l’educació infantil..................... infantil............................................ .............................................. .............................................. ....................... pàg. 8 De la programació......................... programació................................................ .............................................. .............................................. ....................... pàg. 10 4. OBJECTIUS.................................. OBJECTIUS......................................................... .............................................. .............................................. ................................. .......... pàg 12 5. CONTINGUTS................................. CONTINGUTS........................................................ .............................................. .............................................. .............................. ....... pàg 14 6. CRITERIS D'AV D'AVALUACIÓ..................................... ALUACIÓ............................................................ .............................................. ............................. ...... pàg 19 7. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES......................................... AMÍLIES................................................................ ....................... pàg. 21 8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ................................................................................... pàg 23 9. ÚS DE LES TAC............................................. AC.................................................................... .............................................. .......................................pàg ................pàg 25 10. LES UNITA UNITATS DIDÀCTIQUES.................................... DIDÀCTIQUES........................................................... .............................................p ......................pàg àg 26 1. Com sóc per fora?.................................... fora?........................................................... .............................................. ..............................pàg. .......pàg. 26 2. Com sóc per dins?................................. dins?......................................................... ............................................... ............................... ........ pàg. 30 3. Com em sento?................................................. sento?........................................................................ ............................................ ..................... pàg. 33 4. Juguem amb els sentiments i les emocions........................................ emocions.................................................. .......... pàg. 36 5. El protagonista de la setmana............................ setmana................................................... ........................................... .................... pàg. 40 6. Fem teatre.................................. teatre......................................................... .............................................. ............................................ ..................... pàg. 42 7. Les famílies també fan escola............................... escola...................................................... ....................................... ................ pàg. 44 8. La meva família.......................... família................................................. .............................................. ........................................... .................... pàg. 47 9. Problemes? Solucions!!............................................ Solucions!!................................................................... .................................... ............. pàg. 50 11. CONCLUSIONS................................ CONCLUSIONS....................................................... .............................................. .............................................. .......................... ... pàg. 53 12. BIBLIOGRAFIA..................................... BIBLIOGRAFIA............................................................ .............................................. ............................................ ..................... pàg. 54

2

1. INTROD TRODUC UCC CIÓ “M’estimes, M’estimen, M’estimo” és una Programació Anual que té la finalitat de formar infants amb una autoestima més alta i amb unes tècniques que els permetin superar els obstacles i aprendre dels fracassos. En una societat constantment canviant on els infants sovint no saben qui són ni què hi fan, és de vital importància dotar-los de les eines necessàries per enfrontar-se al món i a les seves dificultats i l’eina més important que els podem proporcionar és una bona autoestima. Per aconseguir que els infants tinguin un bon nivell d’autoestima és bàsic que tinguin un bon coneixement de si mateixos. Per això aquesta programació començarà a treballar a  patir del propi infant: com és físicament, com és la seva personalitat i quins sentiments té. Poste Posterio riorme rment nt farem farem una pausa pausa per assim assimil ilar ar i posar posar en pràct pràctica ica els els concep concepte tess treballats; Juguem amb els sentiments i les emocions. Fins ara haurem vist les parts teòriques dels sentiments, però no hi ha res que respongui menys a convencionalismes que les emocions, i dir a un nen que és important no el farà sentir que ho és. Per fer de cada infant una persona especial i única utilitzarem, entre moltes altres coses, “El Protagonista de la setmana”. Més endav endavant ant int interp erpret retare arem m difere diferent ntss person personatg atges es en situac situacio ions ns inven inventa tades des per  nosaltres, per tal d’aconseguir que els alumnes siguin capaços de posar-se en el lloc d’un altre i imaginar els seus sentiments en diferents situacions. Ja que hem implicat les families en la unitat 5 (El protagonista de la setmana), els demanerem que vinguin a l’escola a ensenyar-nos alguna cosa, relacionada o bé amb la seva feina o hobbies, o amb els temes treballats a classe, o amb els interessos dels infants... Per acabar parlarem de les famílies: com són, semblances i diferències entre unes i altres, i finalment, per tancar la programació, parlarem de diferents problemes i de la manera en què podem solucionar-los. Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P4. Els materials i les activitats han estat dissenyats tenint en compte les característiques, interessos i necessitats dels infants de 4 anys d’edat. d’edat. També s’ha tingut tingut present el medi que envolta envolta al nen o a la nena, nena, ja que és una font contínua d’estímuls que crida la seva atenció de manera espectacular.

3

2. JUSTIF JUSTIFICA ICACIÓ CIÓ DE LA LA PROGR PROGRAMA AMACIÓ CIÓ Els infants, ja a l'inici de l'etapa de l'educació infantil, comencen a experimentar la connexió entre les seves famílies i l'entorn, un entorn que s'eixampla de manera progressiva i que a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran altres persones, objectes, objectes, llocs, experiències, experiències, emocions, valors, llenguatges, llenguatges, imatges, gustos, sons, olors, entre altres, fet que desencadena aprenentatge. En la conviv convivènc ència ia famil familiar iar s'ini s'inici ciaa l'educ l'educaci acióó dels dels infan infants ts i es fan els primer primerss aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el món escolar la responsabilitat es comparteix; per això cal un lligam entre escola i família, per tal que les nenes i els nens tinguin ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social. En aquesta etapa és imprescindible imprescindible que les nenes i els nens sentin que tenen un lloc en el seu entorn i que hi confien; per això cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb estima, conèixer conèixer-los -los i comprend comprendre'l re'lss des del respecte respecte i l'afect l'afectivit ivitat, at, i assegura assegurarr les relacions relacions de confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes  propers. Les rutines, els hàbits i el coneixement dels límits i les conductes conductes que són acceptades els els faran faran senti sentirr confor confortab table less i els els permet permetran ran preve preveure ure els els esdev esdeven enime iment nts, s, així així com com les les conseqüències de les seves accions. La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un desenvolupament desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més confiats i responsables dels seus propis actes. Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos  per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí. Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen informació informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint amb els altres. L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.

4

Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,  participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball. Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d'un entorn on es creïn expec expecta tativ tives es per a l'alum l'alumnat nat,, a través través d'act d'activi ivita tats ts que ti tingu nguin in inte interès rès i signi signific ficat at i els els  proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'habilitat, l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs. Les emocions són inherents a la persona, i hi ha una estreta relació que entre les emocions d’un infant i la manera com aprèn. A més, l’escola actualment es troba amb uns infants amb àmplies diferències familiars i socials que sovint dificulten l’aprenentatge i es  posa de manifest la necessitat de fer els alumnes conscients de les seves emocions, de dotarlos de les eines necessàries per expressar-les i per reconèixer les emocions dels altres. L’educació L’educació emocional és quelcom difús i poc conegut que últimament últimament està en boca de tothom però que no està gaire clar què és. En les següents línies faré una breu explicació explicació de la compe competè tènci nciaa emoci emociona onall i l’edu l’educac cació ió emoci emociona onal,l, posan posantt èmfasi èmfasi en aquel aquells ls aspect aspectes es que treballarem treballarem durant el desenvolupament de la present programació. Les habilitats que engloba la competència emocional són: 1) Consciència del propi estat emocional, emocional, incloent la possibilitat possibilitat que un experimenti múltiples emocions a nivells més madurs. 2) Habilitat per a destriar les emocions dels altres, basant-se en les claus situacionals i expressives que tenen un cert grau de consens cultural respecte del seu significat emocional. Per això els nens necessiten: a) descodificar la significació emocional usual de les expressions facials .  b) entendre les situacions que normalment eliciten emocions . c) entendre que els altres tenen una ment, intencions, creences… d) considerar la informació específica dels altres que pugui ser comprensible a la seva resposta o als seus diferents sentiments de com ens sentiríem nosaltres en la mateixa situació e) donar nom o posar etiqueta a les experiències emocionals amb la finalitat de poder  comunicar-se en nivells similars. 3) Habilitat per a utilitzar el vocabulari emocional i els termes expressius disponibles en la  pròpia cultura i a un nivell més madur per a adquirir guions culturals que lliguin l'emoció amb els rols socials. 5

4) Capacitat per a la implicació empàtica i simpàtica en les experiències emocionals dels altres. 5) Habilitat per a adonar-se que un estat emocional interior no necessàriament té perquè correspondre amb l'expressió externa, tant en un mateix, com en els altres, i a nivells més madurs l'habilitat per a entendre que l'expressió emocional pot impactar en els altres i, per  tant, hem de tenir-ho en consideració. 6) Capacitat per a afrontar de forma adaptativa les emocions aversives o estressants utilitzant estratègies autoreguladores que disminueixin la intensitat o la durada temporal d’aquests estats emocionals. 7) Consciència que l'estructura o la naturalesa de les relacions és definida en part per la qualitat de la comunicació emocional dintre de la mateixa relació. 8) Capacitat per a l’autoeficàcia emocional. La persona veu que està sentint de la forma que vol sentir. La concl conclusi usióó majori majorità tària riamen mentt compar comparti tida da per tots tots els els inv invest estiga igador dorss és que cal equilibrar la ment amb el cos. Per tant, l'educació ha d'incloure l'aprenentatge d'habilitats tan essencialment essencialment humanes com autoconeixement, autoconeixement, autocontrol, autoestima, autoestima, empatia, establiment establiment de vincles, resolució de conflictes, etc Tot Tot i que que el treb trebal alll prin princi cipa pall d’aq d’aque uest staa prog progra rama maci cióó s’em s’emma marc rcaa a l’àr l’àrea ea de descobri descobriment ment d’un mateix, mateix, en ell s’hi ha int integra egratt també també aspectes aspectes de llenguat llenguatge ge plàstic plàstic,, de lect lectoes oescri criptu ptura, ra, de matemà matemàtiq tiques ues…, …, im impos possi sible bless de separa separar, r, espec especia ialme lment nt a l’eta l’etapa pa d’Educació infantil, en què l’ensenyament és global.

6

3.CONTEXTUALITZACIÓ 3.CONTEXTUALITZACIÓ La realització de la programació presentada compta amb el suport dels recursos educatius que li ofereix l’escola, el seu entorn i les famílies. El centre i l’aula ofereixen als infants espais ben equipats (mobiliari adequat, estris, material fungible de qualitat i suficient, contes i llibres de consulta, ordinadors a les aules, un pati ben condicionat que permet diferents possibilitats de joc...). L’entorn natural i social de l’escola aporta un ampli ventall de recursos materials: el  poble, els carrers, les botigues, edificis edificis emblemàtics, places ... EL CENTRE L’escola és un centre públic que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Té dos nivells d’ensenyament, Educació Infantil i Educació Primària, i consta de dues línies d’Educació Infantil i Primària. Pel que fa a recursos humans es destaca la intervenció en els tres àmbits: escola, famí famíli liaa i soci societ etat at.. Així Així cal cal fer fer refe referè rènc ncia ia a la gent gent del del pobl poblee amb amb les les seve sevess fein feines es i coneixements, coneixements, als membres familiars dels infants amb les seves aportacions aportacions i intervencions intervencions i a la comunitat educativa escolar de gestió i serveis, equip docent i els professionals dels serveis de suport. Els professionals que atenen directament el grup classe i que es troben implicats en el desenvolupament de la programació presentada són: una mestra tutora, la mestra del curs  paral·lel, la TEI i els mestres de suport que atenen al grup classe. També es compta amb la col·laboració de l’EAP, que assisteix al centre periòdicament i orienta sobre les necessitats educatives específiques, proporcionant els ajuts tècnics necessaris pels alumnes nouvinguts o alumnes que presenten altres dificultats i amb la mestra d’Educació Especial del Centre, que en el Cicle d’Educació infantil fa intervencions puntuals quan les tutores ho consideren necessari, a més d’una sessió setmanal a cada aula que serveix per detectar possibles necessitats dels alumnes . Hi ha 12 professors en plantill plantilla, a, ja que el el Cicle d’Educació d’Educació Infantil Infantil consta d’una mestra – tutora per classe a més d’una mestra de suport i l’atenció de les especialistes de música i Educació Física. Hi ha una TEI per cada nivell . EL GRUP-CLASSE La classe en què ens centrem consta de 25 alumnes: 11 nenes 14 nens. D’aquests, 16 són catalanoparlants o castellanoparlants i 9 no parlaven ni entenien cap de les dues llengües en iniciar P3. Ara en alguns casos la comunicació comunicació ha millorat molt, mentre que hi ha un parell 7

d’exc d’excepc epcion ions, s, en què les les carac caracte terís rístiq tiques ues famil familiar iarss de l‘inf l‘infant ant i la no obl oblig igat atori orieta etatt de l’educació infantil han fet menys ràpida la immersió lingüística. Per nivell socioeconòmic hi ha una gran diversitat, ja que un grup d’uns 7 infants tenen un nivell baix o molt baix, un altre grup semblant tenen un nivell més aviat alt, i els altres 10 un nivell mig. Quant a les necessitats necessitats educatives especials, especials, a més de les derivades de l’idioma, tenim dos infant infantss que assis assistei teixe xenn al CDIAP CDIAP per niv nivell ell madura madurati tiuu baix baix provoc provocat at per manca manca d’estimulació, i una nena amb un prediagnòstic de TDAH, que a més d’assistir al CDIAP rep l’atenció de la mestra d’Educació Especial del centre durant una hora setmanal. L’aula està ben dotada a nivell de recursos materials, mobiliari i suports tècnics adequats. Els alumnes es distribueixen en petits grups de treball heterogenis. L’aula està organitzada organitzada per al treball en Racons. Alguns d’aquests racons es van canviant al llarg del curs  per mantenir la motivació motivació dels infants i desenvolupar desenvolupar les capacitats a partir dels continguts continguts treballats a cada racó. Es disposa consta de 5 taules rectangulars amb 4-5 nens a cada una, dues taules més  petites per fer racons, racons, dos armaris empotrats a cada cantó cantó de la classe i un moble moble per guardar  fitxes i material material fungible i un per per la biblioteca biblioteca , la taula de la mestra i un lavabo amb WC i  pica , així com una altra pica fora d’aquest, a la mateixa paret. L’espai és molt il·luminat amb llum natural a través de les cinc grans finestres. Hi ha també sis fluorescents i dues pissarres, una a la part de les taules i una a l’espai dels racons. La distribució del mobiliari s’ha fet així pensant en diferenciar diferenciar l’espai de les taules del que es destina a racons i activitats col·lectives, col·lectives, deixant un gran espai per les activitats en gran grup i per permetre als infants el moviment necessari en aquestes edats.

8

3. LA METO METODO DOLO LOGI GIA A De l’educació infantil El Sistema Educatiu del nostre país ha adoptat el constructivisme com a model  pedagògic. S’entèn que no hi ha un mètode únic d’intervenció, sinó que la metodologia ha d’adequar-se a l’alumne, al context, a la matèria, al grup amb què es treballa... Hi ha uns  principis bàsics: •

Perspectiva globalitzadora: l’aprenentatge és un procés global d’apropament de l’individu a la realitat que vol conèixer 

La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un desenvolupament desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més confiats i responsables dels seus propis actes. Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos  per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí. Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen informació informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint amb els altres. L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació. Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,  participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball. Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P5 i ofereix al professorat de segon segon cicle cicle d’Educac d’Educació ió Infantil Infantil una proposta proposta d’objec d’objectius tius i contingu continguts ts de tot totes es les àrees d’aquest cicle. L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació que ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària 9

amb l’adquis l’adquisici icióó de les competèn competències cies bàsiques bàsiques que ha d’assoli d’assolirr l’alumn l’alumnat at en finalitz finalitzar  ar  l’educació obligatòria. Així doncs, doncs, s’ha s’ha tingut present present que els infants infants hauran d’anar d’anar desenvolup desenvolupant ant les capacitats a l’entorn dels eixos següents: 1.- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma. 2.- Aprendre a pensar i comunicar. 3.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4.- Aprendre a conviure i habitar el món. La metodologia a seguir ha de tenir uns trets bàsics: •

Partir de la realitat, de l’entorn proper de l’infant, de la vida quotidiana.

•

Tenir en compte els seus coneixements previs, el seu nivell de maduració i les etapes del desenvolupament.

•

Utilitzar materials o situacions propers a l’alumne, que poden ser comercialitzats o material inespecífic, però que en tot cas han de ser materials manipulatius La metodologia es defineix com el conjunt d’estratègies docents per assolir els objectius que adopta la nostra intervenció en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels alumnes. El sistema educatiu actual parteix del principi del Constructivisme de Piaget, que consisteix a construir els nous coneixements a partir dels que ja tenien els alumnes, respectant  per tant el ritme d’aprenentatge de cada nen/a. Piaget Piaget tenia tenia una forta forta orientac orientació ió biol biologic ogicista ista,, en aquest aquest sentit sentit pensava pensava que l’ésser  l’ésser  humà és un organisme complex que s’ha d’adaptar a un ambient canviant i també complex. El coneixement seria la forma en la qual l’ésser humà s’adapta a les condicions canviants de l’ambient. Un concepte fonamental a de la teoria de Piaget és que el coneixement el va construint l’infant mateix d’una forma activa. El nen, en actuar sobre el món i manipular-lo, va interpretant aquest món, el va ordenant, i per tant, va donant-li sentit. L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experièn experiències cies educativ educatives es anteriors anteriors,, esquemes esquemes que possibi possibilit litaran aran la interpret interpretació ació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements  previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres  persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, col·laborant, seguint consignes

10

Donat el caràcter globalitzat de l’etapa i malgrat que els especialistes corresponents s’encarreguen d’àrees com la música o l’educció física, aquesta Programació treballa de manera globalitzada, per tant a l’hora de fer-la hem comptat amb la col·laboració de tots els membres de l’equip d’educació infantil, per assegurar que tots segueixin una mateixa línia metodològica. La manera com s’agrupen els alumnes influeix molt en la manera en què es pot treballar.Segons el tipus d’activitat que volem fer és dient una agrupació amb un nombre elevat d’alumnes o una amb grups reduïts. També es proposen activitats individuals. Els sentiments són totalment subjectius, cada infant sent d’una manera davant de la mateixa situació. En aquesta programació els infants experimenten amb les seves emocions, les descobreixen i els posen nom. Perquè Perquè l’apre l’aprenen nenta tage ge sigui sigui signif signific icati atiuu cal que els els infant infantss l’in l’integ tegrin rin en els els seus seus esquemes. En aquest cas, com que no es tracta de coneixements nous sinó de reconèixer  sentiments, serà significatiu des del moment que és seu, intern. Aquesta metodologia respecta el ritme d’aprenentatge de cada infant i és sempre oberta i flexible per adaptar-se a la realitat del grup. També en aquesta etapa és molt important jugar. El joc és una via d’aprenentatge, segurament la més efectiva. Per això proposem ball, endevinalles, teatre, expressió plàstica... Les escoles distribueixen els seus espais segons les seves necessitats , però dins la  pròpia aula cada mestre/a pot fer una nova distribució d’aquest espai per tal de treure el màxim dels seus alumnes, de donar-los la màxima autonomia i al mateix temps assegurar el seu benestar físic, mental i social. La manera de distribuir l’espai serà, doncs, pensada i organitzada a fons per tal d’aconseguir al màxim els objectius proposats. Les activitats activitats que es proposen en aquesta aquesta programació s’organitzen s’organitzen segons segons l’horari establert. En aquest es tenen en compte criteris pedagògics com: la importància dels hàbits i les rutines, alternança d’activitats i descans, la flexibilitat... De la Programació: Programació: La manera com aprenen els infants és variada, però si una cosa tenen en comú tots el infants és que necessiten activitat. L’activitat pot ser física o mental, es pot dur a terme a  partir de jocs, fitxes, fitxes, projectes...., projectes...., però si una cosa és important per aconseguir aconseguir aquest bon aprenentatge, aquesta seran les relacions. L’infant es relaciona amb moltes persones al llarg de la seva vida, i la manera com viu aquestes relacions és el que el farà ser d’una manera o d’una altra. Procurarem, doncs, establir unes relacions d’afecte, de confiança, confiança, de comunicació comunicació

11

entre el mestre i els alumnes però sobretot entre els propis infants. Això ha de constituir al mateix temps un objectiu i una manera de treballar. En aquesta etapa en què tan important és la creació de la pròpia imatge i l’autoestima, ens ens assegu assegurar rarem em que cada cada nen/a nen/a té la oportu oportuni nitat tat d’expr d’express essarar-se se,, de manif manifest estar ar gusto gustos, s, opinions, dificultats... En tot moment promourem el respecte pels altres com a principal condició per treballar. treballar. Cal realitzar els plantejaments i preguntes de manera clara i concisa, que els infants tinguin clar què és el que se’ls pregunta, acceptar totes les respostes i fomentar la creativitat, i sobretot verbalitzar sempre allò que s’ha fet, per què, quina és la resposta correcta o les respostes correctes correctes i per què . El procés d’aprenentatge de cadascun dels nens i nenes es realitzarà a partir de la seva maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixin d’interaccionar amb el seu entorn. Pel que fa a la temporalització de les unitats didàctiques d’aquesta programació , cal dir que s’integren en l’horari escolar amb una durada variable i que es distribueixen al llarg del curs repartides en tres trimestres. En la presentació de cada unitat ja es concreta aquesta qüestió: durada i moment de la seva realització. Seqüenciació de les Unitats Didàctiques al llarg del curs: 1R TRIMESTRE UD 1 COM SÓC PER FORA?

2N TRIMESTRE

3R TEIMESTRE

UD 2 : COM SÓC PER DINS? UD3 : COM EM SENTO? UD4: JUGUEM AMB LES EMOCIONS I ELS SENTIMENTS UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

LA SETMANA

LA SETMANA UD 6: FEM TEATRE

LA SETMANA

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

FAN ESCOLA

FAN ESCOLA

FAN ESCOLA UD 8 :LA MEVA FAMÍLIA UD 9 : PROBLEMES? SOLUCIONS!!

12

4. OBJECTIUS EIXOS DE CAPACITATS 1-Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma Prog Progre ress ssar ar en el conei coneixe xeme ment nt i domini del seu cos, en el moviment i la coord coordin inac ació ió,, tot tot adona adonant nt-s -see de les les seves possibilitats. Assolir Assolir progressivam progressivament ent seguretat seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. Adquiri Adquirirr progre progressi ssivam vament ent hàbits hàbits   bàs bàsic icss d'au d'auto tono nomi miaa en acci accion onss quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

OBJECTIUS DE CICLE 1-Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el   propi propi cos, les seves necess necessita itats ts i possib possibili ilitats tats,, els hàbits de salut, salut, i guanyar  guanyar  confiança en la regulació d’un mateix.

2- Aprendre a pensar i a comunicar Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. Prog Progre ress ssar ar en la comu comuni nica caci cióó i expr expres essi sióó ajus ajusta tada da als als dife difere rent ntss contextos i situacions de comunicació habi habitu tual alss per per mitj mitjàà dels dels dive divers rsos os llenguatges.

5- Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositats i interès, interpretantlo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.



2- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.



3- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.







3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Obs Observa ervarr i expl explor orar ar l'ento e ntorn rn immed immedia iat, t, natu natura rall i físi físic, c, amb amb una acti actitu tudd de curi curios osit itat at i resp respec ecte te i   participar, participar, gradualment, en activitats activitats socials i culturals. Most Mostra rarr inici iniciat ativ ivaa per per afro afront ntar  ar  situ situac acio ions ns de la vida vida quot quotid idia iana na,, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència. 



4- Aprendre amb i a través dels altres, altres, gaudir de la relació relació i integrar-se integrar-se en el grup tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

6- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin. 7- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació. 8- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc. 9- Desenvolupar Desenvolupar habilitats de comunicació, comunicació, expressió, expressió, comprensió comprensió i representació representació  per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matem matemàt àtiq ique uess bàsiq bàsiques ues i de l’ús l’ús de les les tecno tecnolo logi gies es de la info inform rmac ació ió i la comunicació.

4- Aprendre a conviure i habitar el món Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la 10- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les resolució pacífica de conflictes.  ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera Comportar-se d'acord amb unes cada vegada més estructurada.   pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social. 



OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ L’objectiu principal de l’Educació infantil és el desenvolupament integral de l’infant. Per aconseguir-lo cal que vetllem pel desenvolupament de tots els aspectes, com són el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament de la personalitat i el desenvolupament emocional. Com s’ha demostrat, l’estat emocional influeix molt en l’aprenentatge de les  persones, per això en aquesta programació l’objectiu principal serà el correcte desenvolupament afectiu i emocional dels nostres alumnes. A continuació exposaré els principals objectius de la programació: 1. Reconèix Reconèixer er les princip principals als parts parts del del propi cos cos i dels dels altres. altres.

13

2. Veure i accep acceptar tar les les diferènci diferències es físique físiquess ebtre ebtre uns i altres. altres. 3. Saber Saber expres expressar sar les les pròpies pròpies opini opinion ons. s. 4. Saber Saber respe respect ctar ar el torn torn de de paraul paraula. a. 5. Acceptar Acceptar les les opinions opinions dels dels companys, companys, encara encara que que siguin siguin diferent diferents. s. 6. Reconèix Reconèixer er les pròpies pròpies emocion emocionss i sentiment sentiments, s, i les dels dels altres. altres. 7. Util Utilitza itzarr el vocabula vocabulari ri correct correctee en cada cas. 8. Diferenc Diferenciar iar els els senti sentiment mentss de les accions. accions. 9. Crear vincles vincles entre entre els companys companys de classe. classe. 10. Afavorir una bona autoimatge autoimatge en tots tots i cada un dels alumnes. alumnes. 11. Potenciar el llenguatge llenguatge oral. 12. Desenvolupar Desenvolupar bones actituds actituds d’escolta. d’escolta. 13. Potenciar la la capacitat capacitat d’empatia. d’empatia. 14. Afavorir que els infants prenguin prenguin i defensin les seves decisions. decisions.

14

5. CONTINGUTS 1- ÀREA DE DESCO DESCOBERT BERTA A D’UN D’UN MATEIX MATEIX I DELS ALTRES ALTRES BLOCS DE L’ÀREA

BLOC A: AUTOCONEIX EMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS

BLOC B : JOC I MOVIMENT

CONTINGUTS 1. Exploració Exploració i reconeixement reconeixement de característi característiques ques bàsiques bàsiques del propi cos: parts, parts, canvis físics, físics, creixement, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases sòlides i flexibles. 2. Exploració Exploració i reconeixement reconeixement de les pròpies pròpies possibilitats possibilitats a través través del cos: emocionals,sen emocionals,sensoria sorials ls i  perceptives, motrius,afectives i relacionals, expressives i cognitives. 3. Acceptació Acceptació positiva positiva de les pròpies característ característiques iques,, tant capacitats com com limitacions limitacions personals. personals. 4. Actitud Actitud optimista, optimista, esforç i iniciativa per anar resolent resolent situacions situacions de dificultat:físiq dificultat:físiques, ues, emocionals, emocionals, relacions i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals. 5. Identificació Identificació de les emocions emocions bàsiques:amo bàsiques:amor,alegr r,alegria,tr ia,tristesa istesa,, enuig i por a partir de les pròpies pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció. 6. Expressió Expressió de les pròpies emocions emocions per mitjà dels dels diferents diferents llenguatges: llenguatges: corporal, corporal, plàstic, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions. 7. Confiança Confiança i seguretat en els progressos progressos propis. propis. Autoregulaci Autoregulacióó progressiva progressiva d’emocions d’emocions per aconseguir  aconseguir  un creixement personal i relacional satisfactori. 1. Gust i valoració valoració del joc, l’explora l’exploració ció sensorial sensorial i psicomotor psicomotor com a mitjà mitjà de gaudi personal personal i de relació relació amb si mateix, amb les altres i amb els objectes. 2. Exploració Exploració de moviments moviments en relació relació amb un mateix, mateix, els altres, altres, els objectes objectes i la situació espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos. 3. Expressió, Expressió, a partir de l’activitat l’activitat espontània espontània,, de la vida afectiva i relacional relacional mitjançant mitjançant el llenguatge corporal. 4. Domini progressi progressiuu de les habilitats motrius motrius bàsiques: bàsiques: coordinaci coordinació, ó, to muscular, muscular, equilibri, equilibri, postures diverses i respiració. 5. Organització Organització progressiva progressiva de la latera lateralitat. litat. 6. Experimentaci Experimentacióó i interpretació interpretació de sensacions sensacions i significats significats referits referits a l’espai: dintre-fora, dintre-fora, davant-darr davant-darrere, ere, segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme,ordre,durada,simultaneïtat, espera. 7. Creixement Creixement personal personal en el desenvolupame desenvolupament nt de diversos diversos jocs: de maternitat maternitat,, de contrastos, contrastos, exploratoris, sensoriomotors, simbòlics. 8. Comprensió Comprensió i valoració valoració progress progressiva iva de la necessita necessitatt de normes en en alguns jocs. jocs. 9. Prudència Prudència davant davant algunes algunes situacio situacions ns de risc o perill. perill.

BLOC C: RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATI VES

BLOC D: AUTONOMIA PERSONAL I RELACIONAL

1. Exploració, Exploració, acceptació, acceptació, respecte respecte i valoració positiva positiva dels trets trets característi característics cs dels altres, altres, sense  prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència. 2. Interès Interès i confiança per acostar-se acostar-se afectivamen afectivamentt a les emocions de les altres persones. persones. Sensibilit Sensibilitat at i  percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració. 3. Sentiment Sentiment de pertànyer pertànyer al grup i compromís compromís de participar participar en projectes projectes compartit compartits. s. 4. Reflexió Reflexió sobre les relacions relacions que que s’estableixen s’estableixen en els grups grups i participació participació en la concreció concreció de normes normes  per afavorir la convivència. 5. Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords. 1. Autoregulació Autoregulació progress progressiva iva d’hàbits d’hàbits d’autonomia d’autonomia i rutines referits referits a la cura del cos: higiene, higiene, descans, alimentació, seguretat. 2. Aplicació Aplicació d’hàbits d’hàbits d’autonomia d’autonomia i rutines rutines en la vida escolar, escolar, mostrant mostrant iniciativa iniciativa i esforç esforç per trobar   personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui. 3. Exercitació Exercitació progressi progressiva va d’hàbits que afavoreix afavoreixin in la relació amb els altres: altres: cura,atenció, cura,atenció, escolta, escolta, diàleg i respecte. 4. Participació Participació en la la cura i manteniment manteniment dels dels objectes objectes i espais espais col·lectius col·lectius.. 5. Incorporació Incorporació progress progressiva iva d’hàbits d’hàbits beneficiosos beneficiosos per a la salut com a benestar personal personal i interpersonal interpersonal.. 6. Iniciativa Iniciativa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar experiències experiències i participar participar activament activament en la presa de decisions. decisions. 7. Desig Desig d’auto d’autonom nomia ia i inicia iniciativ tivaa pròpia. pròpia.

15

16

2- ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN BLOCS DE L’ÀREA

CONTINGUTS 1. Observació Observació i identificació identificació de diferents diferents elements elements de l’entorn: l’entorn: materials, materials, objectes, objectes, animals, plantes, plantes,  paisatges. 2. Observació Observació i identificació identificació de qualitats qualitats d’elements d’elements de l’entorn. l’entorn.

  :    A    C    O    L    B    N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D     Ó    I    C    A    R    O    L    P    X    E

3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana. 4. Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes:triangle, quadrilàter i cercle, que formen part d’elements de l’entorn. 5. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i a les relacions que s’hi estableixen. 6. Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i companyes de la classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre. 7. Identificaci Identificacióó de festes, tradicions, tradicions, històries històries o llegendes llegendes de l’entorn l’entorn proper i de Catalunya. Interès Interès  per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe. 8. Identificaci Identificacióó de diferents ocupacions ocupacions i serveis serveis que desenvolupen desenvolupen les persones persones adultes adultes de l’entorn. l’entorn. 9. Ús de diferents diferents recursos recursos gràfics gràfics per recollir recollir i comunicar comunicar les observacio observacions ns com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres. 10. Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper. 11. Respecte pels elements de l’entorn natural i social social i participació en actuacions per a la conservació del medi. 1. Observació Observació i reconeixement reconeixement de semblances i diferències diferències en organismes, organismes, objectes i materials:color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats.

    Ó    I    C    A    T    E    R    P    R    E    T    N    I    I     Ó    I    C    A    T    N    E    M    I    R    E    P    X    E   :    B    C    O    L    B

2. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats. 3. Ús d’instruments d’instruments d’observaci d’observacióó directa i indirecta per a la realització realització d’exploracio d’exploracions ns i d’experiències, tant analògics com digitats: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior  anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 4. Mesurament d’objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús d’estratègies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps, temperatura, fent estimacions i  prediccions i usant unitats no convencionals. 5. Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen. 6. Reconeixement Reconeixement dels canvis canvis que es produeixen produeixen en animals i plantes en el decurs del del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle. 7. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe i organitzar-la en els diferents models. 8. Verbalització dels processos processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres. 9. Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació interpretació dels resultats. resultats. 10.Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians. 1. Comparació, ordenació i classificació d’objectes i material, establint relacions qualitatives i quantitatives, per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions. 2. Construcció Construcció de la noció de de quantitat i inici inici de la seva representac representació. ió. 3. Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses, diverses, adonant-se que són presents en situacions quotidianes i per a què es fan servir:quantitat, identificació , ordre i situació.

  :    C    C    O    L    B     Ó    I    C    A    T    N    E    S    E    R    P    E    R

4. Reconeixement Reconeixement de seqüències seqüències i ordenació ordenació temporal de fets i activitats activitats de la vida quotidiana. quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat. 5. Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats. 6. Situació Situació dels objectes en l’espai, l’espai, reconeixent reconeixent la posició que ocupen i la distància distància respecte d’un d’un  punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.

17 que requereixin coneixements matemàtics. Verbalització 7. Ús d’estratègies per resoldre situacions dels processos i valoració dels resultats. 8. Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i

BLOCS DE L’ÀREA

  :    A    C    O    L    B    R    A    T    N    E    M    I    R    E    P    X    E    I    R    A    T    L    O    C    S    E  ,    R    A    V    R    E    S    B    O

  :    B    C    O    L    B   :    R    C    A    C    C    I    O    N    L    U    B    M    R    O    A    C    E    I    R    C    R    I    A    S    R    S    A    E    T    R    N    P    E    X    S    E    E  ,    R    R    P    A    E    L    R    R  ,    A    R    P    A    T    E    R    P    R    E    T    N    I

3 ÀREA: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES CONTINGUTS 1. Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn 2. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura. 3. Ús d’estratègies per comprendre els altres que s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de respecte envers les llengües. 4. Comprensió Comprensió del llenguatge llenguatge no verbal com a expressió expressió de les emocions. 5. Curiositat, interès i gaudí davant les creacions musicals, musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir. 6. Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge. 7. Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes, estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies. harmonie s. 8. Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca , color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum. 9. Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual. 10.Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per   produir missatges escrits o gràfics. 11.Experimentació amb el gest i el moviment, dansant , jugant a crear diferents moviment amb el cos, per  saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta. 12.Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, així com en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals. 13.Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit. 14.Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

1. Interès per compartir interpretacions, sensacions sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques:literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals. 2. Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per regular la pròpia conducta i la dels altres. 1. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, diversió, 3. deÚscreació de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral. i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes 4. literàries Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions,i emocions vivències que o fantasies a través del dibuix i de – ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions provoquen.  produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals. 2. Descoberta Descoberta i coneixement coneixement progressiu progressiu de les relacions relacions entre el text oral i l’escrit. l’escrit. Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i 5. 3. Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives i usuals, amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altreslèxic  precís ique variat, entonació els i totextos. de veu apropiats. imatges acompanyen 6. Gust per participar en les converses amb l’ús de les normes quediferents regeixenfuncions els intercanvis 4. Iniciativa i interès per produir textos escrits en progressiu contextos significatius amb i amb lingüístics: torns de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les formes aproximació progressiva a l’escriptura convencional. establertesdesocialment mantenir i finalitzar converses. 5. Utilització la intuïció,per la iniciar, improvisació, la fantasia i lales creativitat creativitat tant en l’observació i l’escolta com en 7. els Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, processos creatius artístics. sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions altres. 6. Ús dels materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa. crdels eativa. Ús de laindividual llengua per mostrar acords i desacords resoldre de contes, manera relats, més apropiada 7.8. Creació i col·lectiva de diferents tipus ide textos, conflictes com són ara rodolins ii assertiva. 9. endevinalles, Utilització d’instruments tecnològics(TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules icomunicació, les imatges. per  enregistrar, escoltar i parlar. 8. Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges , 10.Comunicació a travéscorporal. del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana. fets i jocs d’expressió 9. Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o director: escoltar, observar, interpretar i crear. 10.Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé. 11.Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball am bla fotografia, el vídeo i l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual  per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. 12.Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua. 13.Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més 18 complexes. 14.Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, precedir, planificar, raonar, simular. 15.Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

CONTINGUTS DE LA PROGRAMACIÓ 1. Observació del propi cos i dels altres. 2. Valoració de les característiques físiques pròpies i dels altres. 3. Expressió lliure d’emocions, sentiments i opinions. 4. Ús del vocabulari correcte per a cada tema. 5. Identificació de les emocions pròpies i alienes. 6. Sentiment de pertànyer a un mateix grup, tot i les diferències. 7. Disposició a la resolució de conflictes. 8. Observació de la diversitat de races, llengües, costums, ocupacions, caràcters... 9. Ús de diferents recursos plàstics i gràfics. 10. Ús d’instruments per a la mesura. 11. Representació gràfica de resultats. 12. Reconeixement de seqüències temporals relacionades amb la pròpia experiència vital. 13. Ús del dibuix, el modelat i altre tècniques com a mitjà de representació. 14. Participació i escolta activa en situacions de comunicació. 15. Escolta i comprensió de narracions. 16. Exercitació de destresses manuals. 17. Exploració de diferents instruments per produïr missatges gràfics o escrits. 18. Experimentació amb el gest i el moviment. 19. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. 20. Utilització d’instruments tecnològics com a mitjà de comunicació.

19

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ D’AVAL UACIÓ Els criteris d’avaluació d’aquesta programació contemplen el què, com i quan avaluar  i parteixen de les decisions preses per l’equip educatiu del Centre. L’avaluació s’estableix com el mitjà que ens ha de permetre millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els elements que intervenen en la programació  per poder anar-la adequant als alumnes i comprovar la seva eficàcia pedagògica. L’avaluació ha d’atendre, doncs, a les adquisicions realitzades pels alumnes al llarg dels processos d’ensenyament–aprenentatge i a l’efectivitat del desenvolupament de tota la   programac programació ió (objecti (objectius us i contingu continguts ts plantej plantejats, ats, metodol metodologia ogia,, activit activitats ats d’aprene d’aprenentat ntatge, ge, tècniques d’avaluació utilitzades...). És molt important l’obtenció i anàlisi d’informacions objectives de cadascun dels alumnes i de la resta de components de la tasca educativa per garantir una correcta presa de decisions en els seus tres moments del procés d’avaluació (parlem d’avaluació inicial, formativa i final). Tota avaluació parteix d’aquests tres moments: L’avaluació inicial es duu a terme a l’inici del procés d’ensenyament–aprenentatge i ens permet saber quin és el punt de partida, què saben els infants vers els nous aprenentatges, aprenentatges, el seu nivell de motivació, interessos, actituds... A partir de l’anàlisi d’aquesta situació, ens caldrà adequar la proposta didàctica a les característiques dels alumnes (com a grup i com a individus). L’avaluaci L’avaluacióó formativa formativa consi consist stei eixx en l’obs l’observ ervac ació ió siste sistemàt màtica ica i valora valoraci cióó dels dels  processos d’aprenentatge, dificultats i necessitats educatives que es van constatant a mesura que es realitzen les activitats de les diferents unitats didàctiques. Ens ha de permetre dete detect ctar ar erro errors rs i estab stabli lirr me meca cani nism smes es per per mi mill llor orar ar cons consta tant ntme ment nt el proc procés és d’ensenyament–aprenentatge. Aquesta avaluació es porta a terme a través de l’observació directa de les diferents activitats activitats d’ensenyament–aprenentatge d’ensenyament–aprenentatge i queda anotada en uns fulls de registre que el mestre/a tutor elabora per a cada infant. L’avaluació final es refereix al grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge per   part dels alumnes en acabar la seqüència d’aprenentatge. Ens serveix també per comprovar  l’ef l’eficà icàcia cia del procés procés.. Per dur-la dur-la a terme terme hem hem de recórr recórrer er a tècn tècniqu iques es d’aval d’avaluac uació ió que que reflecteixen de quina manera els alumnes utilitzen els continguts apresos (fitxes d’avaluació, activitats on puguin posar en pràctica els continguts apresos...) i que ens permetin enregistrar  el grau d’assoliment dels objectius establerts (graelles de doble entrada). 20

Una vegada finalitzada l’avaluació caldrà informar sobre aquest procés a les persones interessades, el mateix alumne, la família, altres mestres i professionals. Pels infants que no adquireixen els objectius establerts es porten a terme activitats de suport per acabar d’assimilar els diferents objectius plantejats. I per últim es fa una avaluació de la pròpia actuació pedagògica. pedagògica . Aquesta avaluació avaluació esta integrada pels diferents mestres que intervenen en aquesta programació. Es fan reunions  periòdiques on s’analitzen les diferents intervencions i actuacions. Aquesta avaluació ens serveix per millorar la intervenció pedagògica controlant tots els elements que intervenen en la programació (docents, espais, recursos...) per adequar-la cada vegada més a les necessitats i interessos de l’alumnat i comprovar si les nostres actuacions són eficaces o no.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Saber explorar i reconèixer reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. cos. Expressar-se amb les  pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació. 2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes. 3. Tenir interès i confiança en els altres altres i sentir-se part del grup, establint establint relacions afectives positives mútues. 4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents referents a la pròpia pròpia cura, a les tasques escolars i en relació amb els altres. 5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per  recollir i comunicar les observacions. 6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representació gràfica. 7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho. 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar  de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l ‘ús d’un llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10.Manifestar les possibilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal,plàstic, musical, matemàtic i audiovisual i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

21

3. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES La part més important en la vida i l’educació l’educació d’un infant és sens dubte la seva família. Per això des de l’escola intentem obrir les màximes vies de comunicació amb aquesta i implicar-la al màxim possible en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills En aquest sentit són molt útils les comunicacions amb les famílies, realitzades en aquest cas de la següent manera: 1. Reunió Reunió de grup a mitjan mitjanss de setembre setembre per explic explicar ar als pares pares els object objectius ius i les les metodologies del curs 2. Entrevi Entrevista sta personal personal amb amb cada famíli famíliaa cap a finals de curs curs per parlar parlar del progrés progrés de cada infant 3. Entrevi Entrevista sta personal personal amb cada cada família família en la incorpora incorporació ció de l’alumne l’alumne al centre, centre, tant si és a l’inici de P3 com si és en qualsevol altre moment. 4. Tantes Tantes entrevist entrevistes es com consider considerin in necessàri necessàries es tant la mestra mestra com els els pares al llarg del curs. A final de curs es fa a cada infant un informe detallant la seva evolució al llarg d’aquest, així com l’assoliment dels objectius proposats i les possibles dificultats que hagi trobat. A més, i aquesta aquesta és la part que pensem pensem serveix serveix més per implicar implicar les famílies famílies en el  procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills, demanem sovint la col·laboració de les famílies a l’hora de buscar informació pels projectes, de portar material per les unitats didàctiques..., no només per aconseguir la seva implicació sinó per afavorir una relació de confiança confiança entre pares i fills, per demostrar amb fets als infants que poden i han de recórrer r ecórrer als seus pares quan necessiten ajuda. No es tracta que els nens pensin que els adults tenen totes les respostes, sinó que vegin que quan no les tenen buscaran la manera de trobar-les i d’ajudar-los en el seu procés . Sovint fem que els alumnes escriguin notes als seus pares demanant una informació, una fotografia, un record... D’aquesta manera aconseguim diferents objectius com: . Veure la necessitat i la utilitat de l’escriptura en la vida diària. . Implicar les famílies en la vida i les activitats de l’escola . Aconseguir informació de diferents fonts per poder analitzar i comparar  Altres Altres vegades vegades també també proposem proposem moments moments en què els pares i mares han d’entra d’entrarr a l’aula per ajudar-nos a fer alguna activitat.

22

Per últim, recordar que en aquesta programació en concret i donat que el seu objectiu  principal és potenciar l’autoestima dels infants, és especialment especialment necessària la col·laboració col·laboració de les famílies, tant en la preparació de les sessions com per a seguir les directrius donades des del centre per a potenciar l’autoestima dels infants. Hi ha dues unitats de programació en què és especialment necessària la participació de les famílies: “El protagonista de la setmana”, i “Les Famílies també fan escola”. Per aquestes unitats demanarem la seva col·laboració i entrada a l’aula per a explicar, en el primer cas coses del seu fill/a, i en el segon cas, alguna cosa relacionada amb la seva feina, els seus gustos o hobbies, o bé amb algun aspecte treballat a l’aula. Així aconseguirem per una part que les famílies siguin i es sentin part integrant de l’escola i l’educació l’educació dels infants, i per l’altra afavorir les relacions entre els infants de l’aula i els seus pares i millorar la seva autoestima. Pel cas que es trobés alguna família poc disposada a col·laborar, després d’intentar   parlar-hi i explicar-los el motiu de la demanda d’ajuda, la mestra faria el paper destinat a la família, ajudant ajudant l’infant a formar part del grup, proporcionant-li proporcionant-li la informació i/o el material material necessari, i exercint el paper d’adult de referència en les activitats proposades, com ara la setmana del protagonista o el dia destinat a la família per realitzar una activitat a l’aula. En aquest cas es comptarà també amb els altres mestres de l’escola per tal d’assegurar la integració i el correcte desenvolupament de l’infant en totes les activitats.

23

8. ATENCIÓ ATENCIÓ A LA DIVER DIV ERSITAT SITAT A l’escola es contemplen aspectes com: l’atenció a la diversitat, la detecció de necessitats educatives específiques per tal de determinar els ajuts pedagògics, l’elaboració dels PI, la previsió de canvis organitzatius que facilitin una resposta educativa diferenciada, els els crite criteris ris d’agru d’agrupam pament ent de l’alu l’alumna mnat,t, les les funci funcions ons i coord coordin inaci acióó dels dels profes professio siona nals ls implicats... A les aules de P4 hi ha molta diversitat lingüística i constantment estem sotmesos a l’arribada d’infants nouvinguts que no tenen cap coneixement de la llengua escolar, el català. Per atendre tots els infants comptem amb diverses estratègies organitzatives: -

Recu Recurs rsos os a l’au l’aula la : a l’au l’aula la ordinà ordinàri riaa s’ut s’util ilit itza za supo suport rt visual visual,, l’aj l’ajut ut dels dels infan infants ts de l’aula, atenció individualitzada en certes activitats, activitats encarades a assimilar  lèxic català...

-

La mestra mestra de suport suport: la mestra mestra de suport suport entra entra a l’aul l’aulaa ordinàri ordinàriaa i aquest aquestes es hores hores es dest destin inen en a aten atendr dree aque aquell llss infa infant ntss que que pres presen ente tenn una una majo majorr difi dificu cult ltat at en els els aprenentatges de dins l’aula i en especial als alumnes nouvinguts.

-

Mest Mestra ra d’Ed d’Educ ucac ació ió Espe Especi cial al : Té la func funció ió d’ate d’atend ndre re la diver diversi sita tatt i les les NEE NEE de l’alumnat de P4. Es prioritza la seva actuació en els casos en què es detecta una dificul dificultat tat o handica handicapp que dificult dificultaa l’assoli l’assoliment ment del currículum, currículum, ja sigui de forma forma   punt puntual ual o perman permanent ent.. Reali Realitza tza reforç reforços os incorp incorpora orantnt-se se al grup grup class classe, e, de forma forma individual o en petit grup

-

TEI TEI: és auxil auxiliar iar dins dins l’aul l’aula. a. La seva funció funció és ajudar ajudar la mestr mestraa tutora tutora en les les seves seves tasques, per exemple atenent els alumnes amb més dificultats, assegurant-se que tots segueixen les indicacions, fent un segon grup en activitats puntuals...

-

També També es compt comptaa amb el suport suport de l’EAP l’EAP per per atendre atendre infa infants nts que que present presentin in aspect aspectes es emocionals i aquests aspectes afectin als seus aprenentatges. En el cas de l’alumne amb TDAH, les pautes generals a seguir en totes les activitats

seran: 1. Estar alerta a la participació participació mitjançant mitjançant l’expressió l’expressió amb frases curtes, directes i de fàcil comprensió . Recordar les normes bàsiques en la realització de jocs i activitats,  per òbvies que siguin,ja que els infants amb TDAH són capaços de comprendre les normes, però els costa seguir-les degut a la manca d’atenció. d’atenció. Mostrar-se assequible per  la resolució de les dificultats que puguin trobar els infants. Establir freqüent contacte visual amb l’alumne amb TDAH i felicitar-lo tot sovint quan acabi de fer l’activitat. . 24

2. Facilitar Facilitar una guia d’actuaci d’actuacióó visual com la la que trobem a l’annex l’annex (podria estar sempre sempre a la taula del nen/a, al seu abast visual) 3. Permetre Permetre a l’alumne l’alumne movimen movimentt per l’aula l’aula quan sigui sigui necessari necessari,, donar-li donar-li alguna alguna responsabilitat que comporti moviment. 4. Donar Donar més temps temps o menys menys tasques tasques a fer a l’al l’alumne umne amb amb TDAH TDAH 5. Adaptar Adaptar els crite criteris ris de qualit qualitat at dels exerci exercicis cis als als alumnes alumnes amb TDAH 6. Proporcionar les observacions observacions necessàries necessàries per ajudar l’alumne l’alumne amb amb TDAH a focalitzar  focalitzar  l’atenció, amb contactes visuals o físics, assenyalant allò que s’ha de mirar, donant en definitiva els ajuts necessaris perquè tots els infants segueixin el fil. 7. Adaptar Adaptar les activita activitats ts d’avaluac d’avaluació, ió, fer-les fer-les més curtes, curtes, més visuals, visuals, orals... orals... 8. Donar explicacions ben detallades de les activitats, pas per pas 9. Assegurar-se que l’infant és ben acceptat pel grup, que la resta d’alumnes l’integrin en els seus jocs, que segueixin el model donat pel mestre en el bon tracte cap a tots els infants. A més, ja que la programació treballa els sentiments del infants, les diferències entre les emocions d’uns i altres es posaran de manifest, i de fet serviran per a treballar l’empatia, el respecte pels altres i les seves diferències…

25

9. ÚS DE LES TECNOLOGIES TECNOLO GIES D’ACCÉS D’ACC ÉS A LA INFORMACIÓ .

Actualment, Actualment, tal com se’ns diu a les instruccions d’inici d’inici de curs, l’escola ha d’integrar  d’integrar  les TAC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquestes ajudin a l’alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les competències bàsiques. Els infants, en la seva vida diària, estan acostumats a veure i utilitzar els recursos informàtics, ordinadors, càmeres digitals, impressores, consoles de jocs, telèfons mòbils…, i en aquesta programació s‘ha integrat el seu ús com un element més al servei dels infants i el seu procés d’ensenyament aprenentatge. Durant les activitats, els alumnes veuran i utilitzaran diferents aparells tecnològics, com càmeres de fotografies, de vídeo, MP3 i ordinadors amb connexió a internet.

26

2. LEGISLACIÓ LEGISLACIÓ Aquesta programació està ideada seguint la següent legislació: -

Decret Decret 282/2006 282/2006,, de 4 de juliol juliol,, pel qual qual es regulen regulen el el primer primer cicle cicle de l’Educa l’Educació ció Infanti Infantil.l.

-

Decret Decret 181/2 181/2008 008,, de 9 de setemb setembre, re, pel pel qual s’est s’establ ablei eixx l’orde l’ordenac nació ió dels dels ensenya ensenyamen ments ts del segon cicle de l’Educació Infantil.

-

Inst Instru rucc ccio ions ns ini inici ci de de curs curs 200 20088-20 2009 09..

27

11. LES UNITATS DIDÀCTIQUES

A conti continua nuaci cióó presen presento to les les Unita Unitatt Didàct Didàctiq iques ues corres correspon ponent entss a la Progra Programac mació ió  presentada. Per totes elles s’ha tingut en compte les característiques psicològiques dels infants de 4 anys, les característiques característiques cognitives que tenen, el seu desenvolupament desenvolupament físic, psicològic i social, i després les característiques concretes concretes del grup amb què treballem, un grup amb molta diversitat en tots els aspectes, físics, psicològics, culturals, de nivell d’aprenentatge…, que necessita especialment un treball profund sobre els sentiments, la pròpia imatge, el respecte  per le opnions pròpies i dels altres, la resolució de conflictes…  No obstant, en tota programació pot passar que en començar una unitat, o en proposar  una activitat, es vegi que no era adequada als alumnes, ja sigui per manca d’interès, per  diferència entre el nivell d’aprenentatge i el contingut proposat, pels mètodes utilitzats… Caldrà Caldrà doncs doncs la ràpida ràpida int interv ervenc enció ió dels dels mestre mestress presen presents ts per a recon recondui duirr l’act l’activi ivita tat,t, modificant-ne els elements necessaris o bé suprimint-la en cas necessari i canviant-la per una altra. De vegades n’hi haurà prou amb modificar el temps dedicat a una activitat, o fer un pas enrere per poder assimilar millor el concepte. Pel caràcter concret d’aquesta programació, l’avaluació serà més d’actituds que de conei coneixe xemen ments, ts, però però justam justament ent perquè perquè parlem parlem d’un d’un tame tame tan tan im impor portan tantt cal asseg assegura urar  r  l’assimilació l’assimilació per part dels infants infants d’allò d’allò que volem aprendre, és a dir, fer fer possible que els infants de l’aula identifiquin i reconeguin els seus propis sentiments i els dels altres, que sàpiguen expressar-los sense por ni vergonya, que descobreixin que són dignes d’estimació, i que aquesta no dependrà de que ho facin tot bé, sinó que es pot estar enfadat sense deixar  d‘estimar.

28

Unitat didàctica 1: COM SÓC PER FORA?

Mes: Setembre-Octubre

JUSTIFICACIÓ Es pretén que els alumnes progressin en el coneixement del seu cos , millorin la seva representació gràfica i reconeguin i valorin les semblances i les diferències

29

Curs: P4

CONTINGUTS

OBJECTIUS

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1   s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses sobre els diferents temes que sorgeixen, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i

Participar amb interès i interactuar en converses,

2 X

3

4 X

5 X

6

7 X

8 X

9 X 1.Participar en la conversa i

utilitzant el vocabulari adequat

utilitzar el vocabulari

emocions.

adequat

Coneixement i utilització del vocabulari Utilització Utilització diferents tècniques i llenguatges per 

Utilitzar diferents tècniques per a expressar-se

expressar-se

X

X

X

2.Seguir les indicacions per   a utilitzar les diferents tècniques proposades

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

30

  n   r   o    t   n   e    ’    l   e    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

Identificació amb el propi grup sexual, la pròpia

Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i

raça i les característiques físiques.

característiques característiques físiques

X

X

X

X

3.Identificar-se amb el  propi grup sexual, raça i característiques característiques físiques

Acceptar i valorar les diferències pròpies i dels Acceptació i valoració de les diferències pròpies i

X

X

X

X

altres

4.Acceptar i valorar les diferències

dels altres de sexe, raça, color d’ulls,cabells...

Conèixer el propi cos, les parts que són sempre

Conèixement el cos i les seves parts

iguals i les que poden poden ser diferents depenent de

X

5.Conèixer el cos i les seves  parts

diferents variables

   S    E    G    T    A    U    G    N    E    L    L    I     Ó    I    C    A    C    I    N    U    M    O    C    i   a   i   s    t   r   x   e   e   r   e   t    l    b   a   t   o   m  a   c   s   s   n   l   e   u   e    d    D   ’    d

Inic Inicia iati tiva va

per per

fer fer

prop propos oste tes, s,

comu comuni nica car  r  Habituar-se a col·laborar en les activitats que es

X

X

6.Col. laborar en les

experi experiènc èncie iess i parti particip cipar ar activ activame ament nt en les  proposen a classe, tant a nivell individual com en

activitats que es proposen a

converses

classe.

grup.

31

Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels

la relació amb els altres: escolta, diàleg i respecte

altres i saber esperar el torn de paraula.

Respecte per les diferències

Respectar les diferències enre les persones

X

X

X

X

7.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber 

X

X

esperar el torn de paraula. 8.Respectar les diferències entre un mateix i els

Seqüència de sessions

Atenció

Materials

diversitat 1a

A

Presentació dels personatges i dels objectius de la unitat per tal que els nens/es sàpiguen el que

social B

treballaran i el que s’espera d’ells. Cançó de’n Joan petit, anomenant i assenyalant les parts del cos.

2a

G.G*

Paper 

IN

Criteris

5,6

B

colors Plastilina

G.G*

Titelles

IN

Pintures

G.G*

1,2,5,6,7

del moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els A

B

les opcions possibles

Paper 

En Brahim i la Maria ens expliquen que un és un noi i l’altres una noia, i ens preguntem: Som 4a

A

 plastilinaPortem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula Observació d’Els ulls : color, forma, utilitat . pintar amb pintures els ulls dels personatges amb totes

3a

Titelles

Av/

Llapis

Dibuix del propi cos Conversa sobre les parts parells del cos (braços, cames, peus, mans, ulls, orelles...).Modelat amb

companys Org.

A

B

Titelles Revistes

iguals? Conversa sobre el sexe: Semblances i diferències físiques, emocionals i de capacitats. capacitats.

Tisores

Retalls de revistes de personatges diferents, separant-los per sexes i idntificant les seves

Titelles

IN

1,2,3,4,5,6,7,8

G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8

semblances i diferències Observem una altra diferència entre en Brahim i la Maria: La raça. Observem les races existents a 5a

A

B

Fotografies dels

l’aula i a grans trets les races del món. Característiques, Característiques, sembances i diferències. diferències. Observem i

 propis infants

classifiquem les fotografies dels propis nens/es segons la raça

Titelles

32

G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8

Portem una balança a l’aula. D’un en un ens pesem i ho apuntem en un paper. Parlem sobre el pes: 6a

A

B

Balança

què influeix en el pes, quin pes és el millor, per què, què podem fer per tenir un pes adequat...

Paper d’embalar 

Fitxa sobre l’alimentació i l‘exercici fisic.Representació en paper d’embalar 

retoladors

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8

G.G*

1,4,6,7,8

Titelles Avui portem el metre i ens mesurem. Comparem alçades i parlem dels elements que influieixen en 7a

8a

9a

A

B

Fitxa Metre

l’alçaca. Quins avanatatges o desventatges té ser més o menys alt/a? En un metre fet amb paper 

Paper d’embalar 

d’embalar representem l’alçada de tots els nens/es

retoladors

Libre de semblances i diferències”, on hem recollit tots els dibuixos i fitxes fetes al llarg de la unitat.

A

B

Titelles Llibre

G.G*

1,3,4,5,6,7,8

Les mirem d’una en una i parlem del que hem après, a manera de resum i avaluació final. Ens proposen una endevinalla: quin és l’animal que primer va de 4 p otes, després camina dret i al

A

B

Endevinalla

G.G*

1,3,4,5,6,7,8

G.G*

3,4,5,6,7,8

IN IN

3,4,5,6,7,8 2,3,4,5,6,7,8

final amb 3 potes? (gatejar-caminar-bastó). (gatejar-caminar-bastó). Parlem col·lectivament de com creix una persona des que neix fins que es fa gran.. Portem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 del

escrita A

B

Fitxa

A A

B B

Fitxa Paper

A

B

moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula. l’aula. 9a

Mirem les fitxes. Ens fixem en el sexe: els que van néixer nenes, què són ara? I els n ens? Fem el mateix amb la raça.Busquem qui va ser el més alt/a de la classe en néixer, i el més baix. Co mparem aquestes dades amb les actuals. Coincideixen? Parlem de les conclusions que en podem treure.

10a 11a

Quines característiques continuen igual i quines han canviat? Fem una fitxa amb les dades més significatives Intentem imaginar com serem quan siguem grans. Quin sexe, raça, color d’ulls, de cabells, alçada,

 pes... Fem un dibuix del que imaginem. Raonem les respostes 12a Comentem els resultats de la sessió 11a Inicial. La cançó o endevinalla endevinalla i la conversa serviran d’avaluació d’avaluació inicial

 

Colors 1,3,4,,5,6,7,8

Formativa. Al llarg de l’activitat les les observacions serviran per veure com incorporen els infants els continguts treballats. treballats. Final. L’activitat de síntesi (dibuix, modelatge... ) servirà per veure el grau d’assoliment dels continguts. A més, pel caràcter concret de la programació, les actituds dels alumnes a l’aula i l’esbarjo serviran també d’avaluació També També la sessió resum amb el llibre de semblances i diferències serà d’avaluació final, així com ñes activitats 1, 11 i 12

33

Unitat didàctica 2:

Mes: Octubre-Novembre

Curs: P4

COM SÓC PER DINS? JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem vist que tots tenim unes caracetístiques físiques iguals i unes de diferents, i que cada un és únic, és hora de veure que tots tenim una personalitat ben diferent. Per fer-ho cal que primer coneguem quines són les caracteristiques caracteristiques que podem tenir i que treballem a partir de la fitxa que han omplert les famílies dient a qui ens assemblem. A cada sessió treballarem una característica característica de la personalitat, sempre en to positiu. Triarem 4 alumnes per a cada tret, assegurant-nos que tots els nens i nenes de l’aula surten escollits més o menys el mateix nombre de vegades, especialment aquells amb una autoestima més baixa.

34

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat Utilització Utilització del dibuix, la pintura i el modelatge per representar la figura humana

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

Participar amb interès i interactuar en

la figura humana

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Utilitzar diferents tècniques per a representar 

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

X

X

X

2.Utilitzar diferents tècniques per a representar la figura humana

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

35

  s    l   e    d    i   x    i   e    t   a   m  s   n   e   r    t   u   l    ’    d   a   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup.

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels principals principals trets de la

Identificar els principals trets de la

 personalitat

 personalitat

X

X

3.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

X

X

X

X

4. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

5.Identificar els principals trets de la  personalitat

Reconeixement de les pròpies qualitats, ja

Reconèixer les pròpies qualitats, ja siguin

siguin positives o negatives

 positives o negatives

X

Sequència de les sessions

X

Atenció

Materials

6.Reconèixer les pròpies qualitats

Org. social

diversitat

Av/ Criteris

1a

G.G. * Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses

A

B

A

B

4

i què avaluarem En aquesta primera sessió la Maria i en Br ahim ens proposen una llista amb les paraules que treballarem, per poder  2a

anar-hi pensant.

G.G*. 1,4,5

Intel·ligent, simpàtic, amable, amable, sociable, obedient, pacient, treballador, treballador, divertit, independent, pacífic Ens presenten la primera paraula: intel·ligent. Què vol dir ser (La paraula del dia)? Escoltem les opinions de tots.

3a

Titelles Llista

A

B

Titelles

G.G*

Paraula

IN

La Maria i en Brahim ens proporcionen la definició per escrit. La comparem amb allò que haviem dit. Triem entre

Definició

tots els 4 nens o nenes de la classe que destquen més per aquesta qualitat, tot explicant per què.

Fitxa

Cada nen/a fa un dibuix d’aquests alumnes sota la paraula treballada

36

1,2,3,4,5,6

4a

4-5-6-7-8-9-10-11-12-13 El mateix amb les altres paraules

A

B

.

G.G*. IN

la

1,2,3,4,5,6

13a La Maria i en Brahim ens presenten el “Llibre de la personalitat”, on han recollit per a cada nen/a totes les f itxes, 5a

A

B

G.G. *

dibuixos i fotos de la unitat perquè se l’emporti a casa. Mirant el llibre fem un resum de tancament de la unitat de manera col·lectiva i oral.

INICIAL. La conversa que es durà a terme a l’inici de cada sessió per desxifrar el significat significat de cada terme servirà com a avluació inicial. inicial. FORMATIV FORMATIVA: A: Per aquesta avaluació haurem d’escoltar les opinions dels infants, veure la seva evolució, la seguretat que van o no adquirint a l’hora d’expressar-se, l’aceptació de les opinions dels altres encara que no els agradin... Els dibuixos també serviran per veure l’evolució de cada infant en el coneiement de la figura humana i la seva representació gràfica. FINAL: El Llibre de la personalitat.Registres d’observació

37

1,3,4

38

Unitat didàctica 3: COM EM SENTO?

Mes: Novembre-Desembre

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem treballat com és cadascú per fora i per dins és el moment de treballar els sentiments, sentiments, de posar nom a allò que sentim i entendre que els sentiments són positius i el que cal és adequar les nostres reaccions. A més, aquesta unitat integra el treball de tècniques d’expressió plàstic

39

40

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat Expressió de diferents emocions i sentiments (Content – Trist – Enfadat Enfadat – – Espantat ––  Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós Gelós – 

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

Participar amb interès i interactuar en

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Expressar els sentiments propis i aliens

X

X

X

2.Expressar diferents emocions i

Content – Trist – Enfadat Enfadat – – Espantat –– 

sentiments (Content – Trist – Enfadat – 

Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós – 

 – Espantat ––Preocupat ––Preocupat – Nerviós – 

Sorprès – Avergonyit Avergonyit

Sorprès - Avergonyit Avergonyit Utilitzar diferents tècniques d’expressió d’expressió

Ús de diferents tècniques d’expressió

 plàstica

X

X

X

X

Tranquil – Gelós –Sorprès – Avergonyit 3.Utilitzar correctament diferents tècniques d’expressió

 plàstica : ceres, boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari esquinçat,  pintures, pols de fer p unta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

41

  n   r   o    t   n   e    ’    l   e    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

   S    E    G    T    A    U    G    N    E    L    L    I     Ó    I    C    A    C    I    N    U    M    O    C

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup

42

X

X

4.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe

  s   e   r    t    l   a   s    l   e    d    i   x    i   e    t   a   m   n   u    ’    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

dels altres i saber esperar el torn de paraula

escolta, diàleg i respecte Identificació de les senyals que ens indiquen

Esforçar-se per identificar les senyals que ens

quan un està conent, trist, enfadat, espantat,

indiquen quan un està conent, trist, enfadar,

  preocupat, nerviós, tranquil, gelós, sorprès,

espantat, preocupat, nerviós, tranquil, gelós,

avergonyit

sorprès, avergonyit

X

X

X

X

5.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula

X

X

X

X

les emocions

Atenció Sequència de les sessions

Materials

diversitat

1a

6.Identificar les senyals que ens indiquen

A

B

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i

Titelles

Org.

Av/

social

Criteris

G.G*.

-

1,4,5

què avaluarem. En Brahim i la Maria ens parlen porten definicions de sentiments, que llegim i comentem En Brahim o la Maria apareixen amb la màscara posada. Intentem endevinar entre tots com es sent, i p er què, i per 

2a

A

B

Titelles

què pensem que aquest és el sentiment actual del nostre titella (per l’expressió de la cara, del cos, pel to de veu...). A

Màscares

continuació cada infant es pot posar la màscara (si vol) i dir em sento_______ quan________. Expressant així en

Fitxa

quines ocasions se sent d’una determinada manera.

Màscara

Per acabar la sessió cada nen/a decorarà la seva seva pròpia màscara amb ceres, i podrà retallar la imatge imatge que el/la fa

Imatges d’accions

G.G*. IN

1,2,3,4,5,6

sentir així deles que tenim per triar. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són  bons. Poden utilitzar les màscares a les altres classes per expresar-se. 3a a

3.a la 11: igual que la 2 utilizant les següents tècniques: boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari

la

esquinçat, pintures, pols de fer punta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou

A

B

G .G * IN

1,2,3,4,5,6

11a Els titelles ens regalen una llibreta amb la foto d’un sentiment i el seu nom, i els infants podran escriure o dibuixar  12a

quan se senten així

A

B

2 llibretes

G .G * IN

43

2,4,6

Inicial: La conversa en veure la màscara. Formativa: Les converses mentre es decora la màscara. L’ús que es fa de les màscares en moments diferents. Final: Tot Tot allò que escriuen a la llibreta dels sentiments. La regulació i l’expresió dels propis sentiments

44

Unitat didàctica: JUGUEM AMB ELS

Mes: Gener

Curs: P4

SENTIMENTS I LES EMOCIONS JUSTIFICACIÓ Ja que hem treballat el cos, els sentiments i les emocions, en aquesta unitat proposem jocs per assimilar tots aquests conceptes En ser una unitat composta de jocs, no caldrà gaire més motivació que transemtre joia, il·lusió, expectació pels jocs proposats. En Brahim i la Maria ens acompanyaran durant tot el procés, proposant els jocs a l’inici de cada sessió i convidant a la reflaxin en acabar aquesta

45

46

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en converses, utilitzant el vocabulari adequat..

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

47

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

   S    E    G    T    A    U    G    N    E    L    L    I     Ó    I    C    A    C    I    N    U    M    O    C   s

   l   e    d    i   x    i   e    t   a   m  s   n   e   r   u   t    l    ’    d   a   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup. que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels principals principals sentiment sentimentss i

Ser capaç d’identificar els principals

emocions treballats a la passada unitat

sentiments i emocions

X

X

2.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

X

X

X

X

3. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

X

X

4.Identificar els principals sentiments i emocions

48

Accept Acceptaci acióó i posada posada en pràcti pràctica ca de les

Esforçar-se per acceptar i seguir les normes

normes dels jocs proposats

dels jocs

Consci Consciènc ència ia de sentir sentir-se -se orgull orgullós ós d’un d’un

Ser conscient dels aspectes que fan sentir 

mateix

orgullós d’un mateix

Identificació de diferents aspectes de què

Augmentar el nombre de coses per les que

sentir-se orgullós

sentir-se orgullós

X

X

X

X

X

X

X

5.Acceptar i seguir les normes dels jocs 6.Identificar allò de què sentir-se orgullós d’un mateix

X

7.Identificar el màxim d’aspectes de què

X

8.Millorar l’autoimatge

sentir-se orgullós

Exercitac Exercitació ió de les eines necessàri necessàries es per  Afavorir l’autoimatge positiva afavorir l’autoimatge positiva Creació de vincles

Crear vincles

X

X

X

9.Crear vincles

Pensar i decidir per un mateix

X

X

X

10.Pensar i decidir per un mateix

 preferències Experimentació del que és tenir decicions

Experimentar el tenir decicions pròpies sense

X

X

X

11.Prendre decisions sense dependre dels

 pròpies sense dependre dels altres

dependre dels altres

Exerci Exercita tació ció de la capac capacita itatt de pensar pensar i deci decidi dirr

per per

un

mate mateix ix

les les

pròp pròpie iess

altres

Sequència de les sessions

Atenció

Materials

Org. social

diversitat 1a

A

Av/ Criteris

B

G.G.

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i

1,2

què avaluarem Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i 2a

nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de”. Si algú no vol contestar no el forçarem. Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà.

49

A

B

Titelles

G.G. IN

1,2,3,4,6,7,8

S’asseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a una nena o a un nen i immediatament que l’entoma els dos

A

B

Pilota

G.G*

1,2,5,8,9,

Fitxa

G.G. *

1,2,3,5,8,9

companys que té asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara el que té la pilota la tira a algú altre de 3a

la rotllana que rebrà també qualitats per cada costat. Així es va fent fins que tothom ha tingut la pilota. Cal recordar  que no es pot tirar la pilota dues vegades a la mateixa persona. Per començar podem utilitzar: simpàtic/simpàtica, carinyós/carinyosa, responsable, amable. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid Es dibuixen ells mateixos i a sota el dibuix escriuen: “Jo sóc ....” i apunten tres qualitats. La mestra ensenya cada

4a

A

B

dibuix i també ho llegeix en veu alta. Els companys han d’endevinar de qui es tracta. Aquest treball es deixa en un

IN

lloc visible de la classe i es convida a mirar-lo Es fan dues rotllanes concèntriques, amb el mateix nombre d’alumnes a cada una. Els de la rotllana interior miraran

A

B

G.G. *

1,2,3,5,8,9

cap enfora mentre que els de la rotllana exterior miraran cap a dins. D’aquesta manera cadascú es trobarà cara a cara amb algú de l’altra rotllana. Ara , ben col.locats, els de la rotllana exterior faran una pregunta al company que tenen al davant. “Digues una cosa que t’agradi de mi”.Mentre la rotllana interior es queda quieta, l’exterior corre un pas 5a

cap a l’esquerra de manera que cadascú tingui ara un altre company al davant a qui li farà la mateixa pregunta. La rotllana exterior anirà corrent fins que cadascú hagi fet la pregunta a tots als de l’interior. La segona part d’aquesta activitat serà que els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els tocarà contestar. Les preguntes es repetiran, de manera que en acabar l’activitat tothom haurà sentit sis o set coses positives d’ell mateix. Es poden fer 

6a 7a

2 grups per anar més ràpid. La mestra anirà nomenant un seguit de qü estions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.

A

B

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

Que aixequin la mà tots els que… Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada Cadascú haurà d’escollir una possibilitat de les dues que cada vegada es plantegen. Es demanarà que responguin

A

B

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

d’immediat, sense mirar el que els altres altres fan. Es pot començar per distincions senzilles fins a les més ompromeses. Les respostes les donaran físicament, desplaçant-se per l’espai on es faci l’activitat. l’activitat. Veure annex Cada nena i cada nen disposaran de dues targetes de cartolina, una vermella i una verda. La vermella serà utilitzada

8a

A

B

A

B

al que estava esperant i haurà de descobrir els intercanvis. Classificar sentiments agradables/ sentiments desagradables

10a

A

B

11a

Com et sentiries si…

A

B

Targetes

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

G.G. *

1,2,3,5,8,9

G.G. *

1,2,3,4,10,

 per dir no i la verda per dir sí. Farem un seguit de preguntes q ue tothom contestarà aixecant una o l’altra targeta,. Exemple de preguntes: Creus que t’enfades molt sovint? Penses que no t’enfades mai? Tots els nens i nenes seuen en rotllana. Una persona del grup surt fora de la classe. Mentre, tohom deixa algun

9a

IN

objecte seu (diadema, ulleres, bata, sabata, etc) al centre de la rotllana i n’agafa un altre que no sigui seu.Es fa entrar  Targetes de sentiments

50

11 1,2,3,4,8,9,10

13a

El regal més valuós: Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites:

Capsa

“Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?”

Mirall

G.G. *

1,2,8

“Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!” A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal. Una capsa que conté un mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”….. Es pot fer en 2 grups per 

anar més ràpid. Inicial: Donat el caràcter de resum i interiorització que té la unitat, l’avaluació inicial l’haurem fet a les anteriors unitats, però la conversa que tindrem en grup quan la Maria i en Brahim ens presentin el  joc servirà també per avaluar. Formativa: A més de les opinions que escoltem i que de tant en tant enregistrem, en aquesta unitat avaluarem també el seguiment del joc, l’acceptació de normes, torns i penalitzacions,... Final: Dia rere dia veurem l’evolució de cada nen/a en el joc, en l’acceptació de normesi opinions dels companys, les actituds de respecte... que é el principal objectiu de la programació

51

Unitat didàctica: : EL PROTAGONISTA DE LA

Mes: Tot el curs

Curs: P4

SETMANA JUSTIFICACIÓ Com ja he dit anetriorment, no n’hi ha prou amb dir a un infant que l’estimem i el considerem important, sinó que cal demostrar-ho dia a dia de diferents maneres i amb diferents accions. Per començar, fer a cada infant protagonista durant una setmana i interessar-nos per com és, què li agrada i com viu pot ser una bo na manera. Aquesta activitat activitat potencia el desenvolupament lingüístic mitjançant mitjançant l’expressió oral, desenvolupa la conducta social, afavoreix l’adquisició d’una imatge positiva de si mateix elevant l’autoestima i facilita la integració integració familiar creant un pont d’unió família-escola.

52

53

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en converses, utilitzant el vocabulari adequat..

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

54

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que

  s   e   r    t    l   a   s    l   e    d    i   x    i   e    t   a   m   n   u    ’    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup. que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels membres membres de la pròpia

Identificar els membres de la pròpia família i

família

saber-se’n part

Coneixement dels moments més importants

Conèixer les dades rellevants dels moments

de la pròpia vida

més importants de la pròpia vida

X

X

2.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

X

X

X

X

3.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

4.Identificar els membres de la pròpia família

X

X

5.Saber els moments més importants del  pròpia vida

Identificació dels propis objectes i espais

Identificar els propis objectes i espais

X

Identific Identificació ació de les coses que agraden agraden o

Identificar aquelles coses que li agraden o li

X

desagraden

desagraden

Identificació de les pròpies qualitats

Identificar les pròpies qualitats

X

X

6.Identificar els propis objectes i espais 7.Identificar les coses que li agraden o desagraden

X

Sequència de les sessions

X Atenció

Materials

8.Identificar les pròpies qualitats Org. social

diversitat 1a

A Expliquem que farem “El Protagonista de la setmana” Parlem del que treballarem i dels objectius.

Av/ Criteris

Fitxa

GG. * 1,2

B

Aquest sóc jo. Escric el meu nom. Els meus companys em dibuixen i escriuen el meu nom A 2a

Visc al Poble de. Vaig néixer 

55

B

Fitxa

GG. *

1,2,5

3a

4a

5a

6a

A

B

Fitxa

GG. *

1,2,4,5

A

B

Fitxa

GG. *

2,4,6,7

A

B

Fitxa

GG. *

2,3

A

B

Fitxa

GG. *

2,3,7,8

A

B

Fitxa

IN

1,2,3,4,5,6,7,8

Aquesta és la meva família. El meu pares i la meva mare

La meva meva jogu joguin inaa pre prefe feri rida da

Una foto de la meva habitació

Les coses que més m’agraden i les que menys, explicant-ho

Un familiar de cada nen/a vindrà a l’escola i ens ensenyarà i explicarà junt amb l’infant aspectes de la seva vida 7a

56

Unitat didàctica: : FEM TEATRE

Mes: Gener- Febrer

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ A aquesta unitat intentarem que mitjançant el teatre els infants desenvolupin al mateix temps la capacitat d’empatia en posar-se al lloc d’un altres per representar-lo, i per l’altre l’escolta crítica, sense conformar-se amb allò que escolten sinó preguntant-se sempre per què, com es pot canviar 

57

  n   r   o    t   n   s   e    ’   e    l   g    t   e   a    d   u   a   g    t   n   r   e   e    l    l    b    i   o   c    ó   s    i   e   c   a    D   c    i   n   u   m   o    C

Capacitat d’imaginar els canvis d’un conte CONTINGUTS a partir del canvi dels seus elements Participació en converses Ús del vocabulari adequat Escolta activa de contes infantils

Imaginar les diferents situacions que es OBJECTIUS  poden donar si es canvia un element d’un

X 1

conte Participar amb interès i interactuar en

2 X

X X X CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

3

8 X

5.Imaginar les diferents situacions CRITERIS D’AVALUACIÓ que es poden donar si es canvia un

9 X

element d’un conte 1.Participar en la conversa i utilitzar  el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Escoltar i comprendre contes infantils Desenvolupar la capacitat d’empatia

X

2.Escoltar amb interès els contes infantils 3.Representar diferents personatges de

X

Representació dramàtica de contes infantils

mitjançant a representació de contes infantils

contes

Interès per desxifrar el text escrit

Despertar l’interès per desxifrar el text escrit

4.nteressar-se per desxifrar el text escrit

   S    E    G    T    A    U    G    N    E    N    L    L    R    I    O    T     Ó    I    N    C    E    A    ’    L    I    C    E    N    D    U    A    M    T    O    R    E    C    i    B   a   i   x   s    t    O   r   e   e   t   r   e    C    b   t   a   l    S   a   o    E  c   m  s    l    D  s   e   e   n   u   d    D   ’    d

Iniciativa Iniciativa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats experiències i participar activament en les

que es proposen a classe, tant a nivell

converses

individual com en grup.

58

X

X

X

6.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb amb els altres altres::

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

7. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de

escolta, diàleg i respecte

 paraula.

Sequència de les sessions

Atenció

Materials

Org. social

diversitat

1a

A la primera sessió, com sempre, explicarem als alumnes com es desenvoluparà la unitat i el que esperem d’ells.

A

B

Portades dels

G.G. *

contes

Les sessions consistiran en agafar un dels contes treballats a l’aula i canviar-ne un element. Entre tots imaginarem i

Av/ Criteris

1,4,6,7

escriurem què passarà. Ho representarem. Cada conte ocuparà 2 sessions: una per canviar el final i la segona per la representació. S’enregitraran les representacions representacions i es penjaran a la web de l’escola 2-3. La Ventafocs: el príncep s’enamora d’una altra princesa

A

B

Conte

G.G. *

2a

3a

1,2,3,4,5,6,7 4-5.La Blancaneus: troba una casa amb 7 gegants

A

B

Conte

G.G*

1,2,3,4,5,6,7

7.En Patufet: El bou se’n va caminant molt lluny del poble de’n Patufet

A

B

Conte

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

8-9 La Caputxeta vermella: l’àvia es troba millor i se’n va a fer un passeig, quan el llop i la caputxeta arriben no hi

A

B

Conte

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

4a

5a

ha ningú

L’avaluació L’avaluació es farà mitjançant les observacions i l’escolta de les aportacions dels alumnes

59

Unitat didàctica: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN

Mes: Tot el curs

Curs: P4

ESCOLA JUSTIFICACIÓ Hem parlat de la importància de les famílies i la seva integració en l’educació dels infants. El que fem ara és fer-los partíceps d’aquesta convidant-los a entrar a l’aula per ensenyar o explicar alguna cosa als alumnes, que pot ser relacionada amb la seva feina, els seus interessos personals, la seva cultura… o qualsevol altra cosa que convinguem amb cada família. Al mateix temps que fem l’infant novament protagonista, transemetem al grup la idea que tothom ens pot ensenyar alguna cosa important, independentment del seu nivell de preparació o del seu ofici, sexe o cultura. Aqui programo les activitats portades a terme durant el primer trimestre, com a exemple del que es pot fer.

60

61

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en converses, utilitzant el vocabulari adequat..

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

62

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

Interès i curiositat per conèixer el

Mostrar Mostrar interès interès i curiosita curiositatt per conèixer el

creixement de les plantes

creixement de les plantes

Interès per descobrir el desenvolupament

Most Mostra rarr

d’un embaràs

desenvolupament d’un embaràs

Curiositat per conèixer els oficis

X

X

2.Mostrar interès i curiositat per  conèixer el creixement de les plantes 3.Most 3.Mostrar rar interè interèss per descob descobrir rir el

inte nterès rès

per per

des descobr cobriir

el

X

X

desenvolupament d’un embaràs

Mostrar curiositat per conèixer els oficis

X

X

oficis

Interès per aprendre l’elaboració de les

Mostrar interès per aprendre l’elaboració de

X

X

5.Mo 5.Most stra rarr

galetes

les galetes

4.Mostrar 4.Mostrar curiosita curiositatt per conèixer conèixer els

Curiositat per saber com és un perruqueria

Mostra Mostrarr curios curiosita itatt per saber saber com és una

X

experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup.

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

que

escolta, diàleg i respecte

apre aprend ndre re

X

6.Mostrar curiositat per saber com és una perruqueria

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

per per

l’elaboració de les galetes

 perruqueria

  x    i   e    t   a   m  s   e   n   r    t   u   l    ’    d   a   s   a   l    t   e   r   e   d    b   i   o   c   s   e    D

inte interè rèss

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

7.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

X

X

Sequència de les sessions

X

Atenció

X

Materials

8.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula. Org. social

diversitat 1a Plantar una flor 

A

B

Test

G.G. *

Terra

IN

llavors

63

Av/ Criteris

1,2,7,8

L’ofici de carnisser

A

El procés de l’embaràs

A

B

G.G. *

1,4,7,8

Conte

G.G*

1,3,7,8

B

Fotos Aigua

G.G. *

B

Diferents estris Ingredients

2a

3a

Com es fan les bombolles de sabó?

A

B

4a

Sabó Fem galetes

A

5a

1,7,8 G.G.

Menatge de

1,5,7,8

cuina 6a

Veiem una perruqueria per dins

A

64

B

G.G.

1,6,7,8

Unitat didàctica: LA MEVA FAMÍLIA

Mes: Febrer-Març

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara veurem els diferents models de família i el paper d e cada un dels seus membres. Es tracta de veure que hi ha models molt diferents de famílies . Aquesta unitat, a més, servirà per  treballar l’estadística

65

66

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat Definició del concepte de família Identificació dels diferents membres d’una família

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

Participar amb interès i interactuar en

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Conèixer el concepte de família

X

X

X

Identificar els diferents membre d’una

X

X

X

família

9 X

2.Conèixer el concepte de família 3.Identificar els diferents membre d’una família

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

67

Identificació dels diferents oficis que es

Identificar els diferents oficis treballats

X

X

4.Identificar els diferents oficis treballats

treballin Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que   s   e   r    t    l   a   s    l   e    d    i   x    i   e    t   a   m   n   u    ’    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup. Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

que

X

X

X

X

X

X

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

afavoreixen la relació amb els altres:

Identificar els membres de la pròpia família

escolta, diàleg i respecte

 pel seu nom i p arentiu, i saber-se’n membre Identificar diferents activita activitats ts que es duen a

6.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

7.Identificar els membres de la pròpia família pel seu nom i parentiu, i saber-

Identific Identificació ació dels membres membres de la pròpia família i d’un mateix com a membre de la

5.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

X

X

X

se’n membre 8.Identificar diferents activitats que es

 pròpia família

terme en família, ja sigui la pròpia o les dels

duen a terme en família, ja sigui la

-Identificació de les diferemts activitats que

altres, i valorar-les

 pròpia o les dels altres, i valorar-les

es duen a terme en família Sequència de les sessins

Atenció

Materials

Org. social

diversitat 1a Direm els objectius de la unitat i el que es treballarà. Per començar, intentarem fer entre tots una definició de família.

A

B

A

B

Av/ Criteris

Diccionari

G.G. *

Titelles

G.G. *

1,2,5,6

En buscarem alguna al diccionari i les compararem El primer dia en Brahim ens explicarà com és la seva família: viu emb els pares, els avis, un oncle i els 4 germans. La Maria anirà comentant les diferències entre la família de’n Brahim i la seva, ja que ella viu només amb el pare, la 2a

mare i un germà. Comentarem aquestes diferències i farà cada infant un dibuix de la seva família. Farem una nota  per als pares demanant una foto de família

68

 Nota als pares

IN

1,2,3,5,6,7

En Brahim explica com és la seva mare. La Maria fa el mateix. Veiem el paper de la mare. Qui és? Què fa? Fem

A

B

especial incidència incidència en les diferents dedicacions i maneres de ser . Fem un mural amb els oficis i un dbuix de la mare

Titelles Paper embalar 

3a

G.G* IN

1,2,3,4,5,6,7

Retoladors Revistes En Brahi Brahim m i la Mari Mariaa expl expliq ique uenn com com és el seu seu par pare. e.Ho Ho fan fan els els propi propiss alu alumn mnes es.. Mura Murall del delss ofi ofici cis. s. Dibu Dibuix ix del del par paree

A

B

Fitxa Titel itelle less Paper embalar 

G.G. * IN

1,2,3,4,,5,6,7

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

Titelles

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

Comparem les famílies dels alumnes de l’aula i parlem de les seves diferències, avantatges i inconvenients de cada

Dibuix

IN

una. Dibuix de la família que tenim , i la que ens agradaria tenir.

Fitxa

4a

Retoladors Revistes En Brahim i la Maria ens parlen dels germans. Cada nen/a a de la classe farà el mateix, si en té. A més, els

5a

A

B

demanarem si els agrada o agradaria tenir-ne i per què. Preguntarem què té de bo tenir germans i què té de dolent.

Fitxa Titelles Fitxa

Dibuix dels germans si en tenen, dels que voldrien tenir si no en tenen, i d’un mateix si no en volen tenir  En Brahim parla dels altres membres de la seva família. La Maria explica que a casa seva no hi viu ningú més. 6a

7a 8a 9a

10a

En Brahim i la Maria ens ensenyen un dibuix de la seva família on ordenen els membres segons la seva edat. Ens

A

A

B

B

Titelles

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

Titelles

IN G.G. *

1,2,,5,6,8

B

Titelles

G.G. *

1,2,5,6,8

B

Fitxa Famílies

IN IN

2,3,5,7,8

demanen que fem el mateix En Brahim explica què fan a casa seva un dia normal. La Maria fa el mateix. Els nens i nenes de l’aula també ho fan.

A

B

Veiem Veiem que cadascú fa coses ben diferents que poden ser interessants o divertides En Brahim i la Maria expliquen activitats que fan els caps de setmana. Els alumnes de l’aula també ho fan. Fem un

A

mural amb les activitats que surtin. Dibuixem el que ens agradaria fer un cap de setmana Fem un arbre genealògic amb ajuda d’un o més membres de la familia. Activitat amb participiació participiació de les famílies.

A

Cada alumne/a haurà de fer una foto als membres de la seva família (si no disposa de càmera se li facilita la del

Càmera

centre), les imprimirem a l’escola i convidarem les famílies a acompanyar-nos i ajudar cada un al seu fill/a a

Impresora

confeccionar un arbre genealògic

Cartolina Tisores Retoladors

69

Les aportacions dels alumnes serviran tant d’avaluació inicial, com formativa i final. Els dibuixos de la família serviran d’avaluació final

70

Unitat didàctica: : PROBLEMES? SOLUCIONS!!

Mes: Abril-Maig

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Un aspecte molt important en la vida d’un grup és saber resoldre els conflictes sense la intervenció d’un adult. Cal que els infants aprenguin a raonar, a explicar-se, a posar-se al lloc de l’altre i a resoldre els propis problemes

71

72

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

  s   e   g    t   a   u   g   n   e    l    l    i    ó    i   c   a   c    i   n   u   m   o    C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en converses, utilitzant el vocabulari adequat..

   N    R    O    T    N    E    ’    L    E    D    A    T    R    E    B    O    C    S    E    D

73

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

  n   r   o    t   n   e    ’    l   e    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

Adquisició d’autonomia en les activitats

Desenvolupar una progressiva autonomia en

quotidianes

les activitats quotidianes,

Seguretat afectiva i emocional

X

2.De 2.Dese senv nvol olupa uparr

Adquir Adquirir ir segure seguretat tat afecti afectiva va i emoci emociona onall

X

progr progres essi siva va

3.Adquirir seguretat afectiva i emocional

Desenvolup Desenvolupar ar estratègie estratègiess de resolució resolució de conflictes

de conflictes

Expressar els sentiments, els interessos i els

Expressió de sentiments, els interessos i els

 punts de vista

 punts de vista

Mostrar una actitud de respecte, ajuda i

X

4.Desenvolupar estratègies de resolució de conflictes

X

X 5..Expressar els sentiments, els interessos i els punts de vista

col·laboració vers els altres per poder establir 

X

unes relacions socials òptimes

X

altres

6.Mostrar una actitud de respecte, ajuda i col·laboració vers els altres per poder  establir unes relacions socials òptimes

Aprendre Aprendre a solucionar solucionar diferents problemas

   S    E    G    T    A    U    G    N    E    L    L    I     Ó    I    C    A    C    I    N    U    M    O    C

una una

autonomia en les activitats quotidianes,

Desenvolupament d'estratègies de resolució

Respecte, ajuda i col·laboració vers els

X

X

7.Ap 7.Apre rend ndre re a sol soluci ucionar onar dife difere rent ntss

mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels

 problemas mitjançant el diàleg i sense la

adults

intervenció dels adults

Adqisició dels recursos necessaris per solucionar  diferents problemas mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels adults

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar  comunicar  Habituar-se a col·laborar en les activitats que experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

74

X

X

8.Col. laborar en les activitats que es  proposen a classe.

  s   e   r    t    l   a   s    l   e    d    i   x    i   e    t   a   m   n   u    ’    d   a    t   r   e    b   o   c   s   e    D

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

que

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s: escolta, diàleg i respecte

com en grup.

9.Escoltar amb respecte l’opinió dels

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

X

X

X

X

altres i saber esperar el torn de paraula.

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

Sequència de les sessions

Atenció

Materials

Org. social

diversitat 1a

A la primera sessió plantegem una pregunta als nens i nenes: Què és un problema? Recollim amb una gravadora les opinions de cada alumne. Finalitzat això els expliquem que en aquesta unitat intentarem parlar dels problemes que

A

B

A

B

Av/ Criteris

Gravadora

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

Equip de música

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

 podem tenir entre tots, en triarem alguns i buscarem la millor manera de solucionar-los A la segona sessió escoltarem l’audio enregistrat l’anterior l’anterior sessió i farem una definició comú de problema. Farem una llista dels principals problemes que tenen els infants de l’aula. Triarem els 10 problemes que els semblin més 2a

Audio sessió 1

importants, intentant orientar-ho de manera que els problemes siguin diferents i poguem tractar diferents origens i tipus de problemes, així com problemes familars, escolars, d’aprenentatge...

3a a

A la tercera sessió sessió i fins la 13a afrontarem afrontarem els problemes: problemes: El presentem presentem i entre tots busquem busquem una manera manera de

la

solucionar-lo. Es tracta de discutir, intercanviar opinions i buscar la millor solució. Cada sessió un parell d’alumnes

13a

enregistraran en audio el problema i la seva solució. Escoltarem l’audio l’audio dels 10 problemes problemes tractats i intentem trobar un nexe comú comú a les solucions. solucions. La idea és

arribar a

la conclusió que els problemes mai es solucionen amb violència, sinó amb diàleg.L’audio diàleg.L’audio complet s’anirà penjant 14a

cada dia a la web de l’escola per tal que les famílies els puguin escoltar i participar amb els seus comentaris a la web o amb els seus fills/es.

75

A

B

Gravadora

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8,9

A

B

.

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

Observacions i escolta d’opinions dels alumnes Graelles d’observació

76

3. CONCLUSIO CONCLUSIONS NS Després de realitzar la programació, n’he tret vàries conclusions: La primera conclusió és que, efectivament, els infants tenen sovint dificultats tant per  identificar identificar i posar nom als seus sentiments sentiments com per a expressar-los. Per tant, és absolutament necessari fer aquest treball amb els nens i nenes d’educació infantil. En segon lloc, fer participar de manera activa les famílies, si bé requereix un gran esforç d’organització d’organització i preparació, acaba essent una gran experiència per als mestres, per als familiars i sobretot per als propis alumnes. Donat que es va explicar el funcionament del curs abans de començar-lo, els famílies van poder organitzar-se per fer-nos saber els seus períodes de vacances, horaris i disponibilitat per les activitats a l’aula, de manera que ha estat possible adaptar-se perquè totes les famílies poguessin venir. En alguns casos en què no era possible l’assistència del pare ni la mare, s’ha solucionat amb la participació d’altres familiars, generalment avis. Segons ells mateixos han expressat, familiars han descobert aspectes de la vida escolar que desconeixien, s’han vist més propers al centre i a les coses que s’hi fan, i això els ha permès relacionar-se més i millor amb els seus fills/es. Una altra conclusió és que queda molta feina per fer en el camp de les emocions, de la resolució de conflictes, fet que ens ha portat com a centre a plantejar un projecte amb treballs sobre aquest tema des de P3 fins a final de primària. En definitiva, la conclusió principal és que actualment és imprescindible fer els infants concsients dels sentiments, propis i dels altres, de les diferents maneres d’expressar-los, de la diferència diferència entre sentiment sentiment i comportament comportament (hi ha comportaments comportaments incorrectes, no sentiments sentiments incorrectes), incorrectes), de la millor manera de trobar la solució a un conflicte, conflicte, és a dir, de dotar els alumnes d’una bona educació emocional. Per acabar, espero que els nens i nenes de totes les aules tinguin la oportunitat d’aprendre a reconèixer i expressar les seves opinions i sentiments sense por ni vergonya, ja que és una aina imprescindible per a un desenvolupament òptim de la personalitat.

77

4. BIBLIOGR BIBLIOGRFIA FIA -

Decret Decret 282/2006 282/2006,, de 4 de juli juliol, ol, pel pel qual es regulae regulaell primer primer cicle cicle de l’Edu l’Educaci cacióó Infantil Infantil..

-

Decret Decret 181/2 181/2008 008,, de 9 de setemb setembre, re, pel pel qual s’est s’establ ablei eixx l’orde l’ordenac nació ió dels dels ensenya ensenyamen ments ts del segon cicle de l’Educació Infantil.

-

Inst Instru rucc ccio ions ns ini inici ci de de curs curs 200 20099-20 2010 10

-

Curs Curs de Tèc Tècnic nic en en Educa Educaci cióó Emocio Emocional nal Pris Prisma ma Form Formaci acióó

-

Curs Curs de TDAH TDAH Pris Prisma ma Fo Form rmac ació ió

WEBGRAFIA http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P %E0gines&func=display&pageid=5 http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm http://es.calameo.com/read/000061285179e39420eaa http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/cicle-infantil/que-es-valuos-per-als-infantsmes-petits http://www.xtec.es/centres/a8025812/coeducacio/projecte.htm http://www.xtec.net/ceipsantcliment/propostatransversal/index.htm

78

Unitat 4: Jocs: 1. Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de” Si algú no vol contestar no el forçarem.Alguns exemples: 1. Què és del que et sents orgullós perquè pots fer-ho tu sol? 2. Què és del que et sents orgullós de l’escola? 3. Què és del que et sents orgullós dels companys? 4. Què és del que et sents orgullós de la teva família? 5. Què és del que et sents orgullós perquè t’ha costat molt i finalment ho has aconseguit? 6. Hi ha alguna decisió que ha estat difícil de prendre i de la qual te’n sents orgullós? 7. Alguna cosa que heu trobat difícil, però que tot i així l’heu fet, us ha fet sentir orgullosos? 8. Hi ha alguna cosa que costa molt no fer-la, però que tot hi així no la feu, que us fa sentir  orgullosos? 9. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb les teves mans? 10. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb el teu cos? 11. Ets responsable d’alguna cosa i això et fa sentir orgullós? 12. Et sents orgullós d’haver sigut valent alguna vegada? 13. Has après alguna cosa que et fa fa sentir orgullós d’haver-la après? 14. Has ajudat mai algú i te n’has sentit orgullós? 15. Alguna vegada has fet alguna cosa per a que a la classe s’hi estigui millor i te´n sents orgullós? Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir   bé, que ens satisfà. 5. La mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà. Exemples: Que aixequin la mà tots els que 1. els agraden els gossos. 2. es maregen quan van en cotxe. 3. els agrada la sopa. 4. els agrada anar a dormit tard. 5. els agrada anar a la piscina. 79

6. els agrada portar gorra. 7. els agrada anar al dentista. 8. es prenen el xarop sense fer ganyotes. 9. fan guardiola. 10. es posen tristos quan han fet enfadar la mare. 11. els agrada tenir amics. 12. no els agrada que els facin mal. 13. no els agrada tenir por. 14. a vegades tenen mals somnis. 15. saben anar en bicicleta. Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada. 6. Exemples: 2. Els que els agrada més la primavera, que es posin en aquest cantó de la sala. Els que  prefereixen l’estiu, en aquest cantó. Els que els agrada més la tardor en aquest i els que  prefereixen l’hivern en aquest altre. 3. Els que els agrada més el dinar, que vinguin a aquest racó. Els que el agrada més el sopar, a aquest altre i els que els agraden els dos àpats, que es col.loquin al mig. 4. Els que els agrada jugar sols, que vinguin aquí, els que els agrada més jugar acompanyats, aquí i els que els agraden les dues coses, al mig. 5. Els que els agrada més llegir que escriure, que vagin al costat de la finestra. Els que els agrada més escriure que llegir, que es posin al costat de la porta. Els que els agrada tant llegir  com escriure, que es posin al mig. 6. Els que prefereixen la platja a la muntanya ... els que prefereixen la muntanya a la platja, els que els agrada els dos llocs. 7. Jugar amb ordinador o mirar la TV. 8. Dibuixar o pintar. 9. Futbol o basket. 10. El fred o la calor. 8. Creus que quan t’enfades, t’enfades amb raó? Es veritat que tens una amiga, o un amic? És veritat que no tens cap amic ni cap amiga? És veritat que tens molts amics i amigues? Vols ser un bon futbolista i ho ets? 80

Voldries ser un bon futbolista i no ho ets? Voldries ser un bon futbolista i n’estàs aprenent? Ets amiga, o amic dels mestres? Ets amic, o amiga, d’algun, o d’alguna mestra? És veritat que no ets gens amic de cap mestre? Compte amb les preguntes en afirmatiu i/o en negatiu que poden comportar problemes de comprensió. Caldrà que ens assegurem que tots ho entenen. 10. Com et sentiries si… Proposta de situacions a plantejar: 1. Com et sentiries si et toqués la Loteria? 2. Com et sentiries sinó poguessis anar d’excusió perquè et posessis malalt? 3. Com et sentiries si el teu amic no et deixa les seves joguines? 4. Com et sentiries si dormissis molt poc? 5. Com et sentiries si ningú volgués jugar amb tu? 6. Com et sentiries si mai entenguessis els problemes de matamàtica? 7. Com et sentiries si et quedessis tancat a l’ascensor? 8. Com et sentiries si estessis a punt d’anar a Port Aventura? 9. Com et setiries si estessis a punt d’anar a que t’arrenquin un queixal? 10. Com et sentiries si al teu amic sempre li regalen més joguines que a tu? 11. Com et sentiries si estessis a punt de fer un concert davant de tots els pares de l’escola? 12. Com et sentires si el teu germà t’estés sempre empipant? 13. Com et sentiries si pensessis que no podries veure mai més el teu millor amic perquè se’n va a viure a un altre país? 14. Com et sentiries si et tallessis amb unes tisores? 15. Com et sentiries si perdessis la teva joguina preferida? 16. Com et sentiries si no et regalessin el que tu vols pel teu aniversari? 17. Com et sentiries la primera vegada que anessis a una escola nova? 18. Com et sentiries si els pares et diguessin que et porten al cinema a veure la pel.lícula que tu vols? 19. Com et sentiries si haguessis fet un treball per l’escola molt ben fet? 20. Com et sentiries si et trobessis amb un llop, cara a cara? 21. Com et sentiries si tothom tingués (bicicleta, videoconsola, pilota, un gelat, etc) menys tu? 81

22. Com et sentiries si per fi has après una cosa que tu volies aprendre però que et costava molt? 23. Com et sentiries si haguessis agafat, d’amagat, uns diners que els pares t’havien dit que no agafessis? 24. Com et sentiries si t’adonessis que has estat portant el jersei al revés tot el dia sense saberho? 25. Com et sentiries si haguessis fet un dibuix per regalar-l’hi a la mare, i a la mare li hagués agradat molt? Ho llegirem en veu alta, la mestra o algú altre de la classe, podem anar-ho intercalant. Demanarem que en sentir cada frase pensin un moment, i aixequin la mà per explicar quin és el sentiment que identifiquen. Podem demanar la resposta a diferents nens cada vegada o a tots cada vegada si el nombre de participants no és molt nombrós. Farem que expliquin el  perquè se sentirien d’aquesta manera. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són bons. Aquestes situacions també ens poden servir per fer Role-playing

82

83