Eduquem les emocions

ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ................................... INTRODUCCIÓ.......................................................... .............................................. .............................................. ................................ ......... pàg. 2 2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ..................................................... PROGRAMACIÓ....................................................................... .................. pàg. 3 3. CONTEXTUALITZACIÓ.. CONTEXTUALITZACIÓ......................... .............................................. .............................................. .............................................. ........................... .... pàg. 7 4. METODOLOGIA........................... METODOLOGIA.................................................. .............................................. .............................................. ...................................... ............... pàg. 9 5. OBJECTIUS..................................... OBJECTIUS............................................................ .............................................. .............................................. ................................... ............ pàg. 13 6. CONTINGUTS................................. CONTINGUTS........................................................ .............................................. .............................................. .................................. ........... pàg. 15 7. L’AVALUACIÓ.............................................................................................................. . pàg. 20 8. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES......................................... AMÍLIES................................................................ ............................ ..... pàg. 23 9. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ....................................................................................... pàg. 25 10. ÚS DE LES TIC......................................................... TIC................................................................................. ............................................... ............................pàg. .....pàg. 27 11. LES UNITA UNITATS DIDÀCTIQUES................................. DIDÀCTIQUES........................................................ .............................................. .............................pàg. ......pàg. 28 1. Com sóc per fora?.................................... fora?........................................................... .............................................. ...................................pàg. ............pàg. 29 2. Com sóc per dins?................................. dins?......................................................... ............................................... .................................... ............. pàg. 33 3. Com em sento?............................. sento?.................................................... .............................................. .............................................. ....................... pàg. 36

1. INTRO NTRODU DUCC CCIIÓ “M’estimen, Estimo, M’estimo” és una Programació Anual que té la finalitat de formar infants amb una autoestima més alta i amb unes tècniques que els permetin superar els obstacles i aprendre dels fracassos. En una societat constantment canviant on els infants sovint no saben qui són ni què hi fan, és de vital importància dotar-los de les eines necessàries per enfrontar-se al món i a les seves dificultats i l’eina més important que els podem proporcionar és una bona autoestima. Per aconseguir que els infants tinguin un bon nivell d’autoestima és bàsic que tinguin un bon coneixement de si mateixos. Per això aquesta programació començarà a treballar a patir del propi infant: com és físicament, com és la seva personalitat i quins sentiments té. Posteriorment farem una pausa per assimilar i posar en pràctica els conceptes treballats; Juguem amb els sentiments i les emocions. Fins ara haurem vist les parts teòriques dels sentiments, però no hi ha res que respongui menys a convencionalismes que les emocions, i dir a un nen que és important no el farà sentir que ho és. Per fer de cada infant una persona especial i única utilitzarem, entre moltes altres coses, “El Protagonista de la setmana”.

2. JUS USTI TIF FICACI CACIÓ Ó Els infants de 4 anys i els sentiments: Els infants, ja a l'inici de l'etapa de l'educació infantil, comencen a experimentar la connexió entre les seves famílies i l'entorn, un entorn que s'eixampla de manera progressiva i que a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran altres persones, objectes, llocs, experiències, emocions, valors, llenguatges, imatges, gustos, sons, olors, entre altres, fet que desencadena aprenentatge. La programació, les Lleis i el Currículum: Actualment el l’Educació infantil es regeix pel següent marc legal: 

ORDRE EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits



formals del procés d'avaluació del segon cicle de l'educació infantil. Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments



del segon cicle de l'educació infantil Llei Orgànica 2/2006 de 3 de Maig d’Educació.

El currículum d’Educació Infantil actual diu: “ En la convi convivèn vènci cia a famil familia iarr s'ini s'inici cia a l'educ l'educaci ació ó dels dels infant infantss i es fan fan els els primer primerss aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el món escolar la responsabilitat es

informació informació i ofereixen ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint compartint amb els altres. L'experi L'experiènci ència a dels dels infants infants amb l'entorn l'entorn ha d'ajudar d'ajudar-los -los a ser conscients conscients de la seva autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació. Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat, participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball. Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d'un entorn on es creïn expec expecta tativ tives es per a l'alu l'alumna mnat, t, a travé travéss d'act d'activ ivit itats ats que ting tinguin uin inte interès rès i signif signific icat at i els proporc proporcioni ionin n les mateixe mateixess oportuni oportunitats tats d'aprend d'aprendre re independ independent entment ment del gènere, gènere, l'habil l'habilitat itat,, l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs .

Les emocions són inherents a la persona, i hi ha una estreta relació entre les emocions d’un infant i la manera com aprèn. A més, l’escola actualment es troba amb uns infants amb àmplies diferències familiars i socials que sovint dificulten l’aprenentatge i es posa de manifest la necessitat de fer els alumnes conscients de les seves emocions, de dotar-los de les eines

e) donar nom o posar etiqueta a les experiències emocionals amb la finalitat de poder comunicar-se en nivells similars. 3) Habilitat per a utilitzar el vocabulari emocional i els termes expressius disponibles en la pròpia cultura i a un nivell més madur per a adquirir guions culturals que lliguin l'emoció amb els rols socials. 4) Capacitat per a la implicació empàtica i simpàtica en les experiències emocionals dels altres. 5) Habilitat per a adonar-se que un estat emocional interior no necessàriament té perquè correspondre amb l'expressió externa, tant en un mateix, com en els altres, i a nivells més madurs l'habilitat per a entendre que l'expressió emocional pot impactar en els altres i, per tant, hem de tenir-ho en consideració. consideració. 6) Capacitat per a afrontar de forma adaptativa les emocions aversives o estressants utilitzant estratègies autoreguladores que disminueixin la intensitat o la durada temporal d’aquests estats emocionals. 7) Consciència que l'estructura o la naturalesa de les relacions és definida en part per la qualitat de la comunicació emocional dintre de la mateixa relació. 8) Capacitat per a l’autoeficàcia emocional. La persona veu que està sentint de la forma que vol sentir.

Segons Piaget, el tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge. El llenguatge provoca els següents canvis: intercanvis possibles amb els altres, l’inici del pensament en poder interioritzar interioritzar les paraules i sobretot en poder elaborar representacions interiors o intuïcions. Piaget parla de “gènesi” (és a dir naixement) del pensament, i recordem que un dels trets de la intel•ligència intel•ligència és el pensament. El pensament no neix de cop, sinó que és un procés llarg que dura des dels dos anys fins al final de l’etapa. Al començament, el pensament del nen és egocèntric, tot gira al seu voltant. Al món, les coses són pensades i funcionen perquè ell les utilitzi. Aquesta assimilació assimilació del món va acompanyada d’una intencionalitat intencionalitat en les coses. La lluna brilla perquè jo hi pugui veure a la nit. D’aquest actitud se’n diu animisme i ens recorda vells mites de cultures primitives. primitives. Per exemple, algunes civilitzacions civilitzacions que atorguen voluntat i intencions als núvols, o al sol o a un riu. L’altre tret de la intel•ligència intel•ligència infantil és la pregunta del 2per què”. .No distingeix distingeix entre el perquè causal del perquè final. Per què roda una pilota? Perquè el terra fa pendent, causa, o perquè la pilota és meva i es dirigeix cap allà on sóc jo, finalitat. També tenen la creença que totes les coses han estat fetes per les persones i no hi ha límits entre les lleis o forces humanes i les naturals. Les persones han plantat pedres i han crescut,per això hi ha muntanyes. D’aquesta actitud se’n diu artificialisme. Totes aquestes característiques seran abandonades posteriorment al llarg de l’evolució.

3.CONTEXTUALITZACIÓ 3.CONTEXTUALITZACIÓ La realització de la programació presentada compta amb el suport dels recursos educatius que li ofereix l’escola, el seu entorn i les famílies. El centre i l’aula ofereixen als infants espais ben equipats (mobiliari adequat, estris, material fungible de qualitat i suficient, contes i llibres de consulta, ordinadors a les aules, un pati ben condicionat que permet diferents possibilitats de joc...). L’entorn natural i social de l’escola aporta un ampli ventall de recursos materials: el poble, els carrers, les botigues, edificis edificis emblemàtics, places ... EL CENTRE L’escola és un centre públic que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Té dos nivells d’ensenyament, Educació Infantil i Educació Primària, i consta de dues línies d’Educació Infantil i Primària. Pel que fa a recursos humans es destaca la intervenció intervenció en els tres àmbits: escola, família i societat. Així cal fer referència a la gent del poble amb les seves feines i coneixements, als membres familiars dels infants amb les seves aportacions i intervencions i a la comunitat educativa escolar de gestió i serveis, equip docent i els professionals dels serveis de suport.

Per nivell socioeconòmic hi ha una gran diversitat, ja que un grup d’uns 7 infants tenen un nivell baix o molt baix, un altre grup semblant tenen un nivell més aviat alt, i els altres 10 un nivell mig. Quant a les necessitats educatives especials, a més de les derivades de l’idioma, tenim dos dos infa infant ntss que que assi assist stei eixe xenn al CDIA CDIAP P per per nive nivell ll madu madura rati tiuu baix baix prov provoc ocat at per per manc mancaa d’estimulació, i una nena amb un prediagnòstic de TDAH, que a més d’assistir al CDIAP rep l’atenció de la mestra d’Educació Especial del centre durant una hora setmanal. Es disposa consta de 5 taules, dues taules més petites per fer racons, dos armaris empotrats i un moble per guardar fitxes i material fungible i un per la biblioteca , la taula de la mestra i un lavabo amb WC i pica , així com una altra pica fora d’aquest. L’espai és molt il·luminat amb llum natural a través de les cinc grans finestres. Hi ha també sis fluorescents i dues pissarres, una a la part de les taules i una a l’espai dels racons. La distribució del mobiliari s’ha fet així pensant en diferenciar l’espai de les taules del que es destina a racons i activitats col·lectives, deixant un gran espai per les activitats en gran grup i per permetre als infants el moviment necessari en aquestes edats. La distribució del temps s’ha fet seguint els criteris psicològics de l’esdat, tenint en compte les necessitats d’activitat i descans i les necessitats del centre, quedant l’horari de la

De l’educació infantil El Sist Sistem emaa Educ Educat atiu iu del del nost nostre re país país ha adop adopta tatt el cons constr truc ucti tivi vism smee com com a mo mode dell pedagògic. S’entèn que no hi ha un mètode únic d’intervenció, sinó que la metodologia ha d’adequar-se a l’alumne, al context, a la matèria, al grup amb què es treballa... Hi ha uns principis bàsics: •

Perspectiva globalitzadora: l’aprenentatge és un procés global d’apropament de l’individu a la realitat que vol conèixer

•

L’activitat física i mental és una font d’aprenentatge. A través de l’activitat s’interacciona amb el medi i es transforma la realitat.

•

El joc afavoreix l’elaboració i desenvolupament de les estructures de coneixement coneixement i els seus esquemes de relació. S’ha de dotar de caràcter lúdic les activitats i potenciar el joc autònom.

•

Les interaccions entre infants són alhora objectiu i recurs metodològic.

•

La distribució de l’espai i el temps és fonamental, fonamental, s’ha d’adequar a les necessitats de son i de desplaçament. Totes les estances de l’escola són espais educatius.

Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat, participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball. Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P4 i ofereix al professorat de segon cicle d’Educació Infantil una proposta d’objectius i continguts de totes les àrees d’aquest cicle. L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació que ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria. Així Així doncs, doncs, s’ha s’ha ti tingu ngutt presen presentt que els infan infants ts hauran hauran d’anar d’anar desen desenvol volupa upant nt les les capacitats a l’entorn dels eixos següents: 1.- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma. 2.- Aprendre a pensar i comunicar. 3.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. 4.- Aprendre a conviure i habitar el món.

L'alu L'alumna mnatt va constr construin uintt els els seus seus esquem esquemes es de conei coneixem xement ent propi propiss amb les seves seves exper experièn ièncie ciess educat educativ ives es anteri anteriors ors,, esquem esquemes es que possi possibil bilit itara arann la inte interpr rpreta etació ció dels dels nous nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes Donat el caràcter globalitzat de l’etapa i malgrat que els especialistes corresponents s’encarreguen d’àrees com la música o l’educció física, aquesta Programació treballa de manera globalitzada, globalitzada, per tant a l’hora de fer-la hem comptat comptat amb la col·laboració col·laboració de tots els membres de l’equip d’educació infantil, per assegurar que tots segueixin una mateixa línia metodològica. La manera com s’agrupen els alumnes influeix molt en la manera en què es pot treballar.Segons el tipus d’activitat que volem fer és dient una agrupació amb un nombre elevat d’alumnes o una amb grups reduïts. També es proposen activitats individuals. Els sentiments són totalment subjectius, cada infant sent d’una manera davant de la mateixa situació. En aquesta programació els infants experimenten amb les seves emocions, les descobreixen descobreixen i els posen nom. Perquè l’aprenentage l’aprenentage sigui significatiu significatiu cal que els infants l’integrin en els seus esquemes. En aquest cas, com que no es tracta de coneixements nous sinó de reconèixer sentiments, serà

de jocs jocs,, fitx fitxes es,, proj projec ecte tes. s......,., però però si una una cosa cosa

és im impo port rtan antt per per acon aconse segu guir ir aque aquest st bon bon

aprenentatge, aprenentatge, aquesta seran les relacions. L’infant es relaciona amb moltes persones al llarg de la seva vida, i la manera com viu aquestes relacions és el que el farà ser d’una manera o d’una altra. Procurarem, doncs, establir unes relacion r elacionss d’afecte, de confiança, confiança, de comunicació comunicació entre el mestre i els alumnes però sobretot entre els propis infants. Això ha de constituir al mateix temps un objectiu i una manera de treballar. En aquesta etapa en què tan important és la creació de la pròpia imatge i l’autoestima, l’autoestima, ens assegurarem que cada nen/a té la oportunitat d’expressar-se, de manifestar gustos, opinions, dificultats... En tot moment promourem el respecte pels altres com a principal condició per treballar. Cal realitzar els plantejaments i preguntes de manera clara i concisa, que els infants tinguin clar què és el que se’ls pregunta, acceptar totes les respostes i fomentar la creativitat, i sobretot verbalitzar verbalitzar sempre allò que s’ha fet, per què, quina és la resposta correcta o les respostes correctes i per què . El procés d’aprenentatge de cadascun dels nens i nenes es realitzarà a partir de la seva maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixin d’interaccionar amb el seu entorn. Pel que fa a la temporalització de les unitats didàctiques d’aquesta programació , cal dir

5. OBJECTIUS Segons el currículum, “ Els objectius expressen el que es vol que aprengui l’alumnat, per això han deconcretar les habilitats necessàries per desenvolupar les capacitats. Cal que els objectius tinguin en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual, metodològic, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals, i que desenvolupin diferents nivells de complexitat: des de conèixer i memoritzar fins crear i construir, passant per comprendre, aplicar, experimentar, analitzar, sintetitzar o

EIXOS DE CAPACITATS 1-Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma Prog Progre ress ssar ar en el conei coneixe xeme ment nt i domini del seu cos, en el moviment i la coord coordin inac ació ió,, tot tot adona adonant nt-s -see de les les seves possibilitats. Assolir Assolir progressivam progressivament ent seguretat seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. Adquiri Adquirirr progre progressi ssivam vament ent hàbits hàbits bàs bàsic icss d'au d'auto tono nomi miaa en acci accion onss quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. 

valorar.”

OBJECTIUS DE CICLE 1-Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi propi cos, les seves necess necessita itats ts i possib possibili ilitats tats,, els hàbits de salut, salut, i guanyar guanyar confiança en la regulació d’un mateix. 2- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.



3- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.



2- Aprendre a pensar i a comunicar

4- Aprendre amb i a través dels altres, altres, gaudir de la relació relació i integrar-se integrar-se en el grup tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

emoci emociona onal.l. Com s’ha s’ha demost demostrat rat,, l’est l’estat at emoci emociona onall influ influei eixx mol moltt en l’apr l’aprene enenta ntatge tge de les les persones, per això en aquesta programació l’objectiu principal serà el correcte desenvolupament afectiu i emocional dels nostres alumnes. A continuació exposaré els principals objectius de la programació: 1. Reconèix Reconèixer er les princip principals als parts parts del del propi cos cos i dels dels altres. altres. 2. Veure i accep acceptar tar les les diferènci diferències es físique físiquess ebtre ebtre uns i altres. altres. 3. Saber Saber expres expressar sar les les pròpies pròpies opini opinion ons. s. 4. Saber Saber respe respect ctar ar el torn torn de de paraul paraula. a. 5. Acceptar Acceptar les les opinions opinions dels dels companys, companys, encara encara que que siguin siguin diferent diferents. s. 6. Reconèix Reconèixer er les pròpies pròpies emocion emocionss i sentiment sentiments, s, i les dels dels altres. altres. 7. Util Utilitza itzarr el vocabula vocabulari ri correct correctee en cada cas. 8. Diferenc Diferenciar iar els els senti sentiment mentss de les accions. accions. 9. Crear vincles vincles entre entre els companys companys de classe. classe. 10. Afavorir una bona autoimatge autoimatge en tots tots i cada un dels alumnes. alumnes. 11. Potenciar el llenguatge llenguatge oral. 12. Desenvolupar Desenvolupar bones actituds actituds d’escolta. d’escolta. 13. Potenciar la la capacitat capacitat d’empatia. d’empatia. 14. Afavorir que els infants prenguin prenguin i defensin les seves decisions. decisions.

6. CONTINGUTS Segons el currículum, “Els continguts, han de donar resposta a la pregunta “què hem d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi les capacitats?” 1- ÀREA DE DESCOBER DESCOBERTA TA D’UN D’UN MATEIX MATEIX I DELS ALTRES ALTRES BLOCS DE L’ÀREA

BLOC A: AUTOCONEIX EMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS

BLOC B : JOC I MOVIMENT

CONTINGUTS 1. Exploració Exploració i reconeixement reconeixement de característiqu característiques es bàsiques bàsiques del propi cos: parts, parts, canvis físics, físics, creixement, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases sòlides i flexibles. 2. Exploració Exploració i reconeixement reconeixement de les pròpies possibi possibilitats litats a través del cos: cos: emocionals,sens emocionals,sensorials orials i perceptives, motrius,afectives i relacionals, expressives i cognitives. 3. Acceptació Acceptació positiva positiva de les pròpies característ característiques iques,, tant capacitats capacitats com limitacions limitacions personals. personals. 4. Actitud Actitud optimista, optimista, esforç i iniciativa per anar resolent resolent situacions situacions de dificultat:físiq dificultat:físiques, ues, emocionals, emocionals, relacions i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals. 5. Identificaci Identificacióó de les emocions bàsiques:am bàsiques:amor,aleg or,alegria,t ria,tristes ristesa, a, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció. 6. Expressió Expressió de les pròpies emocions emocions per mitjà dels dels diferents diferents llenguatges: llenguatges: corporal, corporal, plàstic, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions. 7. Confiança Confiança i seguretat en els progressos progressos propis. propis. Autoregulaci Autoregulacióó progressiva progressiva d’emocions d’emocions per aconseguir aconseguir un creixement personal i relacional satisfactori. 1. Gust i valoració valoració del joc, l’explora l’exploració ció sensorial sensorial i psicomotor psicomotor com com a mitjà de gaudi personal personal i de relació relació amb si mateix, amb les altres i amb els objectes. 2. Exploració Exploració de moviments moviments en relació relació amb un mateix, mateix, els altres, altres, els objectes objectes i la situació espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos. 3. Expressió, Expressió, a partir de l’activitat l’activitat espontània espontània,, de la vida afectiva i relacional relacional mitjançant mitjançant el llenguatge corporal. 4. Domini progressi progressiuu de les habilitats habilitats motrius bàsiques: bàsiques: coordinació coordinació,, to muscular, equilibri, equilibri, postures postures

2- ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN BLOCS DE L’ÀREA

CONTINGUTS 1. Observació Observació i identificació identificació de diferents diferents elements elements de l’entorn: l’entorn: materials, materials, objectes, objectes, animals, plantes, plantes, paisatges. 2. Observació Observació i identificació identificació de qualitats qualitats d’elements d’elements de l’entorn. l’entorn.

: A C O L B N R O T N E ’ L E D Ó I C A R O L P X E

3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana. 4. Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes:triangle, quadrilàter i cercle, que formen part d’elements de l’entorn. 5. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i a les relacions que s’hi estableixen. 6. Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i companyes de la classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre. 7. Identificaci Identificacióó de festes, tradicions, tradicions, històries històries o llegendes llegendes de l’entorn l’entorn proper i de Catalunya. Interès Interès per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe. 8. Identificaci Identificacióó de diferents ocupacions ocupacions i serveis serveis que desenvolupen desenvolupen les persones persones adultes adultes de l’entorn. l’entorn. 9. Ús de diferents diferents recursos recursos gràfics gràfics per recollir recollir i comunicar comunicar les observacio observacions ns com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres. 10. Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper. 11. Respecte pels elements de l’entorn natural i social social i participació en actuacions per a la conservació del medi. 1. Observació Observació i reconeixement reconeixement de semblances i diferències diferències en organismes, organismes, objectes i materials:color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats.

Ó

2. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i

BLOCS DE L’ÀREA

: A C O L B R A T N E M I R E P X E I R A T L O C S E , R A V R E S B O

3 ÀREA: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES CONTINGUTS 1. Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn 2. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura. 3. Ús d’estratègies per comprendre els altres que s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de respecte envers les llengües. 4. Comprensió Comprensió del llenguatge llenguatge no verbal com a expressió expressió de les emocions. 5. Curiositat, interès i gaudí davant les creacions musicals, musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir. 6. Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge. 7. Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes, estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies. harmonie s. 8. Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca , color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum. 9. Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual. 10.Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics. 11.Experimentació amb el gest i el moviment, dansant , jugant a crear diferents moviment amb el cos, per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta. 12.Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, així com en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals. 13.Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit. 14.Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

: C C O L B R A E R C I R A T N E S E R P E R , R A T E R P R E T N I

1. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, diversió, de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes literàries – ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen. 2. Descoberta Descoberta i coneixement coneixement progressiu progressiu de les relacions relacions entre el text oral i l’escrit. l’escrit. 3. Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives i usuals, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos. 4. Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l’escriptura convencional. 5. Utilització de la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat creativitat tant en l’observació i l’escolta com en els processos creatius artístics. 6. Ús dels materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa. creativa. 7. Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara contes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules i les imatges. 8. Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges , fets i jocs d’expressió corporal. 9. Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o director: escoltar, observar, interpretar i crear. 10.Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé. 11.Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball am bla fotografia, el vídeo i l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. 12.Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua. 13.Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes. 14.Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, precedir, planificar, raonar, simular. 15.Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació. 16.Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.

17. Exploració de diferents instruments per produïr missatges gràfics o escrits. 18. Experimentació amb el gest i el moviment. 19. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. 20. Utilització d’instruments tecnològics com a mitjà de comunicació.

’AV ALUACI ACIÓ Ó 3. L’AVALU Segons el currículum: “ L'avaluació a l'educació infantil ha de ser contínua i global. L'observació, la documentació pedagògica i l'anàlisi sistemàtica del procés d'ensenyament i aprenentatge han de permetre verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a l'etapa i el grau d'assoliment dels objectius establerts, i adaptar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. Els criteris d'avaluació s’han de prendre com a referent per a observar el procés de desenvolupament de l'alumnat, els aprenentatges adquirits i per a la identificació de les possibilitats i dificultats de cada infant. Aquest component de la unitat didàctica ha de donar resposta a les preguntes què, quan i com avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en el procés avaluador”

Els criteris d’avaluació d’aquesta programació contemplen el què, com i quan avaluar i parteixen de les decisions preses per l’equip educatiu del Centre. L’avaluació s’estableix com el mitjà que ens ha de permetre millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els elements que intervenen en la programació per poder anar-la adequant als alumnes i comprovar la seva eficàcia pedagògica.

Aquesta avaluació es porta a terme a través de l’observació directa de les diferents activitats d’ensenyament–aprenentatge i queda anotada en uns fulls de registre que el mestre/a tutor elabora per a cada infant. L’avaluació final es refereix al grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge per part dels alumnes en acabar la seqüència d’aprenentatge. d’aprenentatge. Ens serveix també per comprovar l’eficàcia l’eficàcia del procés. Per dur-la a terme hem de recórrer a tècniques d’avaluació que reflecteixen de quina manera els alumnes utilitzen els continguts apresos (fitxes d’avaluació, activitats on puguin posar en pràctica els continguts apresos...) i que ens permetin enregistrar el grau d’assoliment dels objectius establerts (graelles de doble entrada). Una vegada finalitzada l’avaluació caldrà informar sobre aquest procés a les persones interessades, el mateix alumne, la família, altres mestres i professionals. Pels infants que no adquireixen els objectius establerts es porten a terme activitats de suport per acabar d’assimilar els diferents objectius plantejats. I per últim es fa una avaluació de la pròpia actuació pedagògica. pedagògica . Aquesta avaluació esta integrada pels diferents mestres que intervenen en aquesta programació. Es fan reunions periòdiques on s’analitzen les diferents intervencions i actuacions. Aquesta avaluació ens serveix per per mil millo lorar rar la inte interve rvenci ncióó pedagò pedagògic gicaa contro controla lant nt tot totss els els eleme elements nts que int interv erven enen en en la

i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües. 9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos. 10.Manifestar les possibilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal,plàstic, musical, matemàtic i audiovisual i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

Per aquesta programació i donat el seu caràcter de desenvolupament personal, l’avaluació comprendrà 3 aspectes: 1) Avaluació Avaluació inicial dels dels coneixements coneixements i sobretot sobretot de les actituds actituds i del del nivell d’autoestima, d’autoestima, de respecte pels altres i d’empatia dels alumnes. 2) Avaluació Avaluació de l’evolució l’evolució dels infants respecte a l’inici l’inici de de la programació, programació, valorant valorant cada infant en particular i respecte de sí mateix. 3) Avaluació Avaluació de la pròpia pròpia programació, programació, de la la seva adeqüació als infants infants del grup i dels dels mètodes, materials i temps emprats.

4. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES La part més important en la vida i l’educació d’un infant és sens dubte la seva família. Per això des de l’escola intentem intentem obrir les màximes vies de comunicació amb aquesta i implicarla al màxim possible en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills En aquest sentit són molt útils les comunicacions amb les famílies, realitzades en aquest cas de la següent manera: 1. Reuni Reunióó de grup a mit mitja jans ns de setem setembre bre per explic explicar ar als pares pares els objec objecti tius us i les les metodologies del curs 2. Entrevi Entrevista sta personal personal amb amb cada famíli famíliaa cap a finals de curs curs per parlar parlar del progrés progrés de cada infant 3. Entrevista Entrevista personal amb cada cada família família en la la incorporació incorporació de l’alumne al centre, centre, tant si és a l’inici de P3 com si és en qualsevol altre moment. 4. Tantes Tantes entrevist entrevistes es com consider considerin in necessàri necessàries es tant la mestra mestra com els pares al llarg llarg del curs. A final de curs es fa a cada infant un informe detallant la seva evolució al llarg d’aquest, així com l’assoliment dels objectius proposats i les possibles dificultats que hagi trobat.

especialment necessària la participació de les famílies: “El protagonista de la setmana”, i “Les Famílies també fan escola”. Per aquestes unitats demanarem la seva col·laboració i entrada a l’aula per a explicar, en el primer cas coses del seu fill/a, i en el segon cas, alguna cosa relacionada amb la seva feina, els seus gustos o hobbies, o bé amb algun aspecte treballat a l’aula. Així aconseguirem per una part que les famílies siguin i es sentin part integrant de l’escola i l’educació l’educació dels infants, i per l’altra afavorir les relacions entre els infants de l’aula i els seus pares i millorar la seva autoestima. Pel cas que es trobés alguna família poc disposada a col·laborar, després d’intentar parlarhi i explicar-los el motiu de la demanda d’ajuda, la mestra faria el paper destinat a la família, ajudant l’infant l’infant a formar part del grup, proporcionant-li proporcionant-li la informació i/o el material material necessari, i exercint el paper d’adult de referència en les activitats proposades, com ara la setmana del protagonista o el dia destinat a la família per realitzar una activitat a l’aula. En aquest cas es comptarà també amb els altres mestres de l’escola per tal d’assegurar la integració i el correcte desenvolupament de l’infant en totes les activitats.

9. ATENCIÓ ATENCIÓ A LA DIVERS DIV ERSITAT ITAT

A l’escola es contemplen aspectes com: l’atenció a la diversitat, la detecció de necessitats educatives específiques per tal de determinar els ajuts pedagògics, l’elaboració dels PI, la previsió de canvis organitzatius que facilitin una resposta educativa diferenciada, els criteris d’agrupament de l’alumnat, les funcions i coordinació dels professionals implicats... A les aules de P4 hi ha molta diversitat lingüística i constantment estem sotmesos a l’arribada d’infants nouvinguts que no tenen cap coneixement de la llengua escolar, el català. Per atendre tots els infants comptem amb diverses estratègies organitzatives: -

Recursos Recursos a l’aula l’aula : a l’aula l’aula ordinàr ordinària ia s’utili s’utilitza tza suport suport visual visual,, l’ajut l’ajut dels infant infantss de l’aula, l’aula, atenció individualitzada en certes activitats, activitats encarades a assimilar lèxic català...

-

La mestr mestraa de supor suportt: la mestr mestraa de supor suportt entr entraa a l’au l’aula la ordinà ordinàri riaa i aque aquest stes es hores hores es destinen a atendre aquells infants que presenten una major dificultat en els aprenentatges de dins l’aula i en especial als alumnes nouvinguts.

-

Mestra Mestra d’Educa d’Educació ció Especia Especiall : Té la funci funcióó d’atendr d’atendree la diversi diversitat tat i les les NEE de l’alumn l’alumnat at de P4. Es prioritza la seva actuació en els casos en què es detecta una dificultat o

2. Facilitar Facilitar una guia d’actuaci d’actuacióó visual com la la que trobem a l’annex l’annex (podria estar sempre sempre a la taula del nen/a, al seu abast visual) 3. Permetre Permetre a l’alumne l’alumne movimen movimentt per l’aula l’aula quan sigui sigui necessari necessari,, donar-li donar-li alguna alguna responsabilitat que comporti moviment. 4. Donar Donar més temps temps o menys menys tasques tasques a fer a l’al l’alumne umne amb amb TDAH TDAH 5. Adaptar Adaptar els crite criteris ris de qualit qualitat at dels exerci exercicis cis als als alumnes alumnes amb TDAH 6. Proporcionar les observacions observacions necessàries necessàries per ajudar l’alumne l’alumne amb amb TDAH a focalitzar focalitzar l’atenció, amb contactes visuals o físics, assenyalant allò que s’ha de mirar, donant en definitiva els ajuts necessaris perquè tots els infants segueixin el fil. 7. Adaptar Adaptar les activita activitats ts d’avaluac d’avaluació, ió, fer-les fer-les més curtes, curtes, més visuals, visuals, orals... orals... 8. Donar explicacions ben detallades de les activitats, pas per pas 9. Assegurar-se Assegurar-se que l’infant és ben acceptat pel grup, que la resta d’alumnes l’integrin l’integrin en els seus jocs, que segueixin el model donat pel mestre en el bon tracte cap a tots els infants. A més, ja que la programació treballa els sentiments del infants, les diferències entre les emocions d’uns i altres es posaran de manifest, i de fet serviran per a treballar l’empatia, el respecte pels altres i les seves diferències…

10. ÚS DE LES TIC Actualment, Actualment, tal com se’ns diu a les instruccions instruccions d’inici de curs, l’escola ha d’integrar d’integrar les TIC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquestes ajudin a l’alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les competències bàsiques. Els infants, en la seva vida diària, estan acostumats a veure i utilitzar els recursos informàtics, ordinadors, càmeres digitals, impressores, consoles de jocs, telèfons mòbils…, i en aquesta aquesta programació programació s‘ha integrat integrat el seu ús com un element element més al servei dels infants infants i el seu procés d’ensenyament aprenentatge. Si bé les TIC són molt importants com a contingut, cal generalitzar el seu és ja no com un objectiu (aprendre a utilitzar un ordinador) sinó com un recurs, un mètode, posant- les al servei de l’alumne i de l’escola. Han de servir per arribar a un coneixement, per fer una activitat, per organitzar, comunicar, relacionar-se… Per això actualment es parla de TAC (Tecnologies per a l’aprenentatge i el Coneixement). Durant les activitats, els alumnes veuran i utilitzaran diferents aparells tecnològics, com càmeres de fotografies, fotografies, de vídeo, MP3 i ordinadors amb connexió connexió a internet., que facilitaran facilitaran el

12. LES UNITATS DIDÀCTIQUES DIDÀCTIQU ES A continuació presento les Unitat Didàctiques corresponents a la Programació presentada. Per totes elles s’ha tingut en compte les característiques característiques psicològiques dels infants de 4 anys, les característiques característiques cognitives que tenen, el seu desenvolupament físic, psicològic psicològic i social, i després les característiques concretes del grup amb què treballem, un grup amb molta diversitat en tots els aspectes, físics, psicològics, culturals, de nivell d’aprenentatge…, d’aprenentatge…, que necessita necessita especialment un treball profund sobre els sentiments, la pròpia imatge, el respecte per le opnions pròpies i dels altres, la resolució de conflictes… No obstant, en tota programació pot passar que en començar una unitat, o en proposar una activitat, es vegi que no era adequada als alumnes, ja sigui per manca d’interès, per diferència entre el nivell d’aprenentatge i el contingut proposat, pels mètodes utilitzats… Caldrà doncs la ràpida intervenció dels mestres presents per a reconduir l’activitat, modificant-ne els elements necessaris o bé suprimint-la en cas necessari i canviant-la per una altra. De vegades n’hi haurà prou amb modificar el temps dedicat a una activitat, o fer un pas enrere per poder assimilar millor el concepte. Pel caràcter concret d’aquesta programació, l’avaluació serà més d’actituds que de

Unitat didàctica 1: COM SÓC PER FORA?

Mes: Setembre-Octubre

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Es pretén que els alumnes progressin en el coneixement del seu cos , millorin la seva representació gràfica i reconeguin i valorin les semblances i les diferències que hi ha entre els infants, referents a raça, sexe, color d’ulls, color de cabells...

31

CONTINGUTS

OBJECTIUS

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1 s e g t a u g n e l l i ó i c a c i n u m o C

Participació en converses sobre els diferents temes que sorgeixen, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i

Participar amb interès i interactuar en converses,

2 X

3

4 X

5 X

6

7 X

8 X

9 X 1.Participar en la conversa i

utilitzant el vocabulari adequat

utilitzar el vocabulari

emocions.

adequat

Coneixement i utilització del vocabulari Utilització Utilització diferents tècniques i llenguatges per

Utilitzar diferents tècniques per a expressar-se

expressar-se

X

X

X

2.Seguir les indicacions per a utilitzar les diferents tècniques proposades

N R O T N E ’ L E D A T R E B O C S E D

32

n r o t n e ’ l e d a t r e b o c s e D

Identificació amb el propi grup sexual, la pròpia

Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i

raça i les característiques físiques.

característiques característiques físiques

X

X

X

X

3.Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i característiques característiques físiques

Acceptar i valorar les diferències pròpies i dels Acceptació i valoració de les diferències pròpies i

X

X

X

X

altres

4.Acceptar i valorar les diferències

dels altres de sexe, raça, color d’ulls,cabells...

Conèixer el propi cos, les parts que són sempre

Conèixement el cos i les seves parts

iguals i les que poden poden ser diferents depenent de

X

5.Conèixer el cos i les seves parts

diferents variables

S E G T A U G N E L L I Ó I C A C I N U M O C i a i s t r x e e r e t l b a t o m a c s s n l e u e d D ’ d

Inic Inicia iati tiva va

per per

fer fer

prop propos oste tes, s,

comu comuni nica car r Habituar-se a col·laborar en les activitats que es

X

X

6.Col. laborar en les

experi experiènc èncie iess i parti particip cipar ar activ activame ament nt en les proposen a classe, tant a nivell individual com en

activitats que es proposen a

converses

classe.

grup.

33

Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels

la relació amb els altres: escolta, diàleg i respecte

altres i saber esperar el torn de paraula.

Respecte per les diferències

Respectar les diferències enre les persones

X

X

X

X

7.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber

X

X

esperar el torn de paraula. 8.Respectar les diferències entre un mateix i els

Seqüència de sessions

Materials

companys Org. social

1a Presentació dels personatges i dels objectius de la unitat per tal que els nens/es sàpiguen el que treballaran i el que s’espera d’ells.

Titelles, Paper

G.G*

Llapis, colors

IN

Av/ Criteris

5,6

Cançó de’n Joan petit, anomenant i assenyalant les parts del cos. Dibuix del propi cos

2a

Conversa sobre les parts parells del cos (braços, cames, peus, mans, ulls, orelles...).Modelat amb plastilinaPortem una fitxa a casa on

Plastilina, titelles

els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 del moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls,

Fitxa

color de cabells, raça i sexe. Els demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula Observ Observac ació ió d’El d’Elss ulls ulls : color color,, forma forma,, util utilita itatt . pint pintar ar amb amb pint pinture uress els els ulls ulls del delss perso personat natges ges amb amb totes totes les les opcion opcionss possi possible bless 3a

4a

5a

6a

Pintur Pintures, es, paper paper Titelles

En Brahim i la Maria ens expliquen que un és un noi i l’altres una noia, i ens preguntem: Som iguals? Conversa sobre el sexe:

Revistes, titelles

Semblances i diferències físiques, emocionals i de capacitats. capacitats. Retalls de revistes de personatges diferents, separant-los per sexes i

Titelles

idntificant les seves semblances i diferències Observem una altra diferència entre en Brahim i la Maria: La raça. Observem les races existents a l’aula i a grans trets les races del

Fotografies

món. Característiques, sembances i diferències. diferències. Observem i classifiquem les fotografies dels propis nens/es segons la raça

IN G.G*

Balança, Fitxa

el millor, per què, què podem fer per tenir un pes adequat... Fitxa sobre l’alimentació l’alimentació .Representació en paper d’embalar

Paper d’embalar Retoladors, titelles

1,2,5,6,7 1,2,3,4,5,6,7,8

IN G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8 G.G*

Titelles

Portem una balança a l’aula. D’un en un ens pesem i ho apuntem en un paper. Parlem sobre el pes: què influeix en el pes, quin pes és

34

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8 G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8

7a

8a 9a

Avui portem el metre i ens mesurem. Comparem alçades i parlem dels elements que influieixen en l’alçaca. Quins avanatatges o

Metre, titelles,

desventatges té ser més o menys alt/a? En un metre fet amb paper d’embalar representem l’alçada de tots els nens/es

Paper d’embalar

10a 11a 12a

1,4,6,7,8

retoladors Libre de semblances i diferències”, on hem recollit tots els dibuixos i fitxes fetes al llarg de la unitat. Les mirem d’una en una i

Llibre

G.G*

1,3,4,5,6,7,8

parlem del que hem après, a manera de resum i avaluació final. Ens proposen una endevinalla: quin és l’animal que primer va de 4 p otes, després camina dret i al final amb 3 potes? (gatejar-

Endevinalla escrita

G.G*

1,3,4,5,6,7,8

G.G*

3,4,5,6,7,8

IN IN

3,4,5,6,7,8 2,3,4,5,6,7,8

caminar-bastó). Parlem col·lectivament col·lectivament de com creix una persona des que neix fins que es fa gran.. Portem una fitxa a casa amb les dades de la unitat 1 del naixement: data, Pes, alçada, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe, amb

9a

G.G*

una foto. Fem una exposició d’aquestes a l’aula. Ens fixem en el sexe: els que van néixer nenes, què són ara? Fem el mateix amb la raça, l’alçada, el pes... C omparem aquestes dades amb les actuals. Coincideixen? Parlem de les conclusions? Quines característiques característiques continuen igual i quines han canviat? Fem una fitxa amb les dades més significatives Intentem imaginar com serem quan siguem grans. Quin sexe, raça, color d’ulls, de cabells, alçada, pes... Fem un dibuix del que imaginem. Raonem les respostes Comentem els resultats de la sessió 11a

Fitxa Paper Colors

1,3,4,,5,6,7,8 ACTIVITATS D’ AVALUACIÓ

Inicial. La cançó o endevinalla endevinalla i la conversa serviran d’avaluació d’avaluació inicial Formativa. Al llarg de l’activitat les les observacions serviran per veure com incorporen els infants els continguts treballats. treballats. Final. L’activitat de síntesi (dibuix, modelatge... ) servirà per veure el grau d’assoliment dels continguts. A més, pel caràcter concret de la programació, les actituds dels alumnes a l’aula i l’esbarjo serviran també d’avaluació També També la sessió resum amb el llibre de semblances i diferències serà d’avaluació final, així com ñes activitats 1 i 12 Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIV ERSITAT En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, que consistiran en aquest cas a assegurar un contacte visual amb la nena sovint, assenyalar la zona a observar i utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por. Insistirem també en fer partíceps tots els alumnes de totes les activitats, i donat que bona part d’ elles són de conversa, li demanarem la opinió individualment a cada un/a i en cas necessari donarem a l’alumna amb TDAH la oportunitat de moure’s.

35

Unitat didàctica 2:

Mes: Octubre-Novembre

Curs: P4

COM SÓC PER DINS? JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem vist que tots tenim unes caracetístiques físiques iguals i unes de diferents, i que cada un és únic, és hora de veure que tots tenim una personalitat ben diferent. Per fer-ho cal que primer coneguem quines són les caracteristiques caracteristiques que podem tenir i que treballem a partir de la fitxa que han omplert les famílies dient a qui ens assemblem. A cada sessió treballarem una característica característica de la personalitat, sempre en to positiu. Triarem 4 alumnes per a cada tret, assegurant-nos que tots els nens i nenes de l’aula surten escollits més o menys el mateix nombre de vegades, especialment aquells amb una autoestima més baixa.

36

37

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1

s e g t a u g n e l l i ó i c a c i n u m o C

Participació en converses Ús del vocabulari adequat Utilització Utilització del dibuix, la pintura i el modelatge per representar la figura humana

2 X

3

CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

Participar amb interès i interactuar en

la figura humana

9 X

1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Utilitzar diferents tècniques per a representar

CRITERIS D’AVALUACIÓ 8 X

X

X

X

2.Seguir les indicacions per a representar la figura humana


38

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que s e r t l a s l e d i x i e t a m n u ’ d a t r e b o c s e D

experiències i participar activament en les

es proposen a classe, tant a nivell individual

converses

com en grup.

Exerci Exercita tació ció

progre progressi ssiva va

d’hàbi d’hàbits ts

que

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s:

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels principals principals trets de la

Identificar els principals trets de la

personalitat

personalitat

X

X

3.Col. laborar en les activitats que es proposen a classe.

X

X

X

X

4. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

5.Identificar els principals trets de la personalitat

Reconeixement de les pròpies qualitats, ja

Reconèixer les pròpies qualitats, ja siguin

siguin positives o negatives

positives o negatives

X

X

6.Esforçar-se a reconèixer les pròpies qualitats

Sequència de les sessions

Materials

1a

Org.

Av/

social

Criteris

G.G. *

4

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i què avaluarem En aquesta primera sessió la Maria i en Brahim ens proposen una llista amb les paraules que treballarem, per poder anar-hi 2a

3a

4a la

Titelles, llllista

G.G*.

pensant.

1,4,5

Intel·ligent, simpàtic, simpàtic, amable, sociable, obedient, pacient, treballador, treballador, divertit, independent, pacífic Ens presenten la primera paraula: intel·ligent.Què vol dir ser (La paraula del dia)? Escoltem les opinions de tots. La Maria i en

Titelles, paraula

G.G*

Brahim ens proporcionen la definició per escrit. La comparem amb allò que haviem dit. Triem entre tots els 4 nens o nenes de la

Definició, fitxa

IN

1,2,3,4,5,6

classe que destquen més per aquesta qualitat, tot explicant per què. Cada nen/a fa un dibuix d’aquests alumnes sota la paraula 4-5-6-7-8-9-10-11-12-13 El mateix amb les altres paraules

.

G.G*. IN

13a

39

1,2,3,4,5,6

La Maria i en Brahim ens presenten el “Llibre de la personalitat”, on han recollit per a cada nen/a totes les fitxes, dibuixos i fotos 14a

G.G. *

1,3,4

de la unitat perquè se l’emporti a casa. Mirant el llibre fem un resum de tancament de la unitat de manera manera col·lectiva i oral. ACTIVITATS D’ AVALUACIÓ

INICIAL. La conversa que es durà a terme a l’inici de cada sessió per desxifrar el significat significat de cada terme servirà com a avluació inicial. inicial. FORMATIV FORMATIVA:haurem A:haurem d’escoltar les opinions dels infants, la seva evolució, la seguretat que van adquirint a l’hora d’expressar-se, l’aceptació de les opinions dels altres encara que no els agradin... Els dibuixos també serviran per veure l’evolució de cada infant en el coneiXement de la figura humana i la seva representació gràfica. FINAL: El Llibre de la personalitat.Registres d’observació Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També També utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIV ERSITAT En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.

40

Unitat didàctica 3: COM EM SENTO?

Mes: Novembre-Desembre

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem treballat com és cadascú per fora i per dins és el moment de treballar els sentiments, sentiments, de posar nom a allò que sentim i entendre que els sentiments són positius i el que cal és adequar les nostres reaccions. A més, aquesta unitat integra el treball de tècniques d’expressió plàstic

41

42

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1


Participació en converses Ús del vocabulari adequat Expressió de diferents emocions i sentiments (Content – Trist – Enfadat Enfadat – – Espantat –– Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós Gelós –

2 X

3




9 X


converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Expressar els sentiments propis i aliens

X

X

X

2.Expressar diferents emocions i

Content – Trist – Enfadat Enfadat – – Espantat ––

sentiments (Content – Trist – Enfadat –

Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –

– Espantat ––Preocupat ––Preocupat – Nerviós –

Sorprès – Avergonyit Avergonyit

Sorprès - Avergonyit Avergonyit Utilitzar diferents tècniques d’expressió d’expressió

Ús de diferents tècniques d’expressió

plàstica

X

X

X

X

Tranquil – Gelós –Sorprès – Avergonyit 3.Utilitzar correctament diferents tècniques d’expressió

plàstica : ceres, boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari esquinçat, pintures, pols de fer p unta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou


43


S E G T A U G N E L L I Ó I C A C I N U M O C

Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que experiències i participar activament en les


converses

com en grup

44

X

X

4.Col. laborar en les activitats que es proposen a classe

s e r t l a s l e d i x i e t a m n u ’ d a t r e b o c s e D

que






dels altres i saber esperar el torn de paraula

escolta, diàleg i respecte Identificació de les senyals que ens indiquen

Esforçar-se per identificar les senyals que ens

quan un està conent, trist, enfadat, espantat,

indiquen quan un està conent, trist, enfadar,

preocupat, nerviós, tranquil, gelós, sorprès,

espantat, preocupat, nerviós, tranquil, gelós,

avergonyit

sorprès, avergonyit

45

X

X

X

X

5.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula

X

X

X

X

6.Identificar les senyals que ens indiquen les emocions

Materials Sequència de les sessions 1a

Explic Explicaci acióó de la Unitat Unitat i els seus object objectius ius.. Cal que els alumnes alumnes comenc comencin in a ser consc conscien ients ts de per què fem les coses coses i què

Titelles

Org.

Av/

social

Criteris

G.G*.

avaluarem. En Brahim i la Maria ens parlen porten definicions de sentiments, que llegim i comentem

2a

1,4,5

En Brahim o la Maria apareixen amb la màscara posada. Intentem endevinar entre tots com es sent, i p er què, i per què pensem que

Titelles

aquest és el sentiment actual del nostre titella (per l’expressió de la cara, del cos, pel to de veu...). A continuació cada infant es pot

Màscares

posar la màscara (si vol) i dir em sento_______ quan________. Expressant així en quines ocasions se sent d’una d eterminada

Màscara

manera.

Imatges d’accions

G.G*. IN

1,2,3,4,5,6

Per acabar la sessió cada nen/a decorarà la seva pròpia màscara amb ceres, i podrà retallar la imatge que el/la fa sentir així deles que tenim per triar. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són bons. Poden utilitzar les màscares a les altres classes per expresar-se.

3a a

3.a la 11: igual que la 2 utilizant les següents tècniques: boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari esquinçat,

la

pintures, pols de fer pun ta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou

G.G* IN

1,2,3,4,5,6

G.G*

2,4,6

11a Els titelles ens regalen una llibreta llibreta amb la foto d’un sentiment i el seu nom, i els infants podran escriure o dibuixar quan se senten 12a

així

2 llibretes

IN ACTIVI TATS TATS D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ

Inicial: La conversa en veure la màscara. Formativa: Les converses mentre es decora la màscara. L’ús que es fa de les màscares en moments diferents. Final: Tot Tot allò que escriuen a la llibreta dels sentiments. La regulació i l’expressió dels propis sentiments Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIVE RSITAT

46

En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats qualitats positives i q ue en sigui conscient.

47

Unitat didàctica: JUGUEM AMB ELS

Mes: Gener

Curs: P4

SENTIMENTS I LES EMOCIONS JUSTIFICACIÓ Ja que hem treballat el cos, els sentiments i les emocions, en aquesta unitat proposem jocs per assimilar tots aquests conceptes En ser una unitat composta de jocs, no caldrà gaire més motivació que transemtre joia, il·lusió, expectació pels jocs proposats. En Brahim i la Maria ens acompanyaran durant tot el procés, proposant els jocs a l’inici de cada sessió i convidant a la reflaxin en acabar aquesta

48

49

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1


Participació en converses Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en converses, utilitzant el vocabulari adequat..


50

2 X

3



9 X


S E G T A U G N E L L I Ó I C A C I N U M O C s

l e d i x i e t a m s n e r u t l ’ d a a t r e b o c s e D



converses

com en grup. que







escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels principals principals sentiment sentimentss i

Ser capaç d’identificar els principals

emocions treballats a la passada unitat

sentiments i emocions

X

X


X

X

X

X

3. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

X

X

4.Identificar els principals sentiments i emocions

51

Accept Acceptaci acióó i posada posada en pràcti pràctica ca de les

Esforçar-se per acceptar i seguir les normes

normes dels jocs proposats

dels jocs

Consci Consciènc ència ia de sentir sentir-se -se orgull orgullós ós d’un d’un

Ser conscient dels aspectes que fan sentir

mateix

orgullós d’un mateix

Identificació de diferents aspectes de què

Augmentar el nombre de coses per les que

sentir-se orgullós

sentir-se orgullós

X

X

X

X

X

X

X

5.Acceptar i seguir les normes dels jocs 6.Identificar allò de què sentir-se orgullós d’un mateix

X

7.Identificar el màxim d’aspectes de què

X

8.Millorar l’autoimatge

sentir-se orgullós

Exercitac Exercitació ió de les eines necessàri necessàries es per Afavorir l’autoimatge positiva afavorir l’autoimatge positiva Creació de vincles

Crear vincles

X

X

X

9.Mostrar que té vincles amb altres

Exerci Exercita tació ció de la capac capacita itatt de pensar pensar i

Pensar i decidir per un mateix

X

X

X

persones del centre 10.Esforçar-se a pensar i decidir per un

deci decidi dirr

per per

un

mate mateix ix

les les

pròp pròpie iess

mateix

preferències Experimentació del que és tenir decicions

Experimentar el tenir decicions pròpies sense

pròpies sense dependre dels altres

dependre dels altres

X

X

X

11.Intentar prendre decisions sense dependre dels altres


Materials

Org. social

Av/ Criteris

1a

G.G.

1,2

G.G.

1,2,3,4,6,7,8

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i què avaluarem Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i nenes aniran 2a

contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de”. Si algú no vol contestar no el forçarem. Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà.

52

Titelles

IN

S’asseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a una nena o a un nen i immediatament que l’entoma els dos companys que té

Pilota

G.G*

1,2,5,8,9,

Fitxa

G.G. *

1,2,3,5,8,9

asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara el que té la pilota la tira a algú altre de la rotllana que rebrà també 3a

qualitats per cada costat. Així es va fent fins que tothom ha tingut la pilota. Cal recordar que no es pot tirar la pilota dues vegades a la mateixa persona. Per començar podem utilitzar: simpàtic/simpàtica, carinyós/carinyosa, responsable, amable. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid Es dibuixen ells mateixos i a sota el dibuix escriuen: “Jo sóc ....” i apunten tres qualitats. La mestra ensenya cada dibuix i també ho

4a

llegeix en veu alta. Els companys han d’endevinar de qui es tracta. Aquest treball es deixa en un lloc visible de la classe i es

IN

convida a mirar-lo Es fan dues rotllanes concèntriques, amb el mateix nombre d’alumnes a cada una. Els de la rotllana interior miraran cap enfora

G.G. *

1,2,3,5,8,9

mateix. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid La mestra anirà nomenant un seguit de qü estions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

Que aixequin la mà tots els que… Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada Cadascú haurà d’escollir una possibilitat de les dues que cada vegada es plantegen. Es demanarà que responguin d’immediat, sense

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

mentre que els de la rotllana exterior miraran cap a dins. D’aquesta manera cadascú es trobarà cara a cara amb algú de l’altra rotllana. Ara , ben col.locats, els de la rotllana exterior faran una pr egunta al company que tenen al davant. “Digues una cosa que 5a

t’agradi de mi”.Mentre la rotllana interior es queda quieta, l’exterior corre un p as cap a l’esquerra de manera que cadascú tingui ara un altre company al davant a qui li farà la mateixa pregunta. La rotllana exterior anirà corrent fins que cadascú hagi fet la pregunta a tots als de l’interior. La segona part d’aquesta activitat serà que els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els tocarà contestar. contestar. Les preguntes es repetiran, de manera que en acabar l’activitat tothom haurà sentit sis o set coses positives d’ell

6a 7a

mirar el que els altres fan. Es pot començar per distincions senzilles senzilles fins a les més ompromeses. Les respostes les donaran físicament, desplaçant-se per l’espai on es faci l’activitat. Veure Veure annex Cada nena i cada nen disposaran de dues targetes de cartolina, una vermella i una verda. La vermella serà utilitzada per dir no i la

8a

IN Targetes

que t’enfades molt sovint? Penses que no t’enfades mai? Tots els nens i nenes seuen en rotllana. Una persona del grup surt fora de la classe. Mentre, tohom deixa algun objecte seu 9a 10a 11a

G.G. *

1,2,3,5,8,9,10,11

G.G. *

1,2,3,5,8,9

G.G. *

1,2,3,4,10,

verda per dir sí. Farem un seguit de preguntes que tothom contestarà aixecant una o l’altra targeta,. Exemple de preguntes: Creus

(diadema, ulleres, bata, sabata, sabata, etc) al centre de la rotllana i n’agafa un altre que no sigui seu.Es fa entrar al que estava esperant i haurà de descobrir els intercanvis. Classificar sentiments agradables/ sentiments desagradables

Targetes de sentiments

Com et sentiries si…

53

11 1,2,3,4,8,9,10

13a

El regal més valuós: Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites: “Per als nens i

Capsa

nenes més guais de l’escola”. La tutora comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?” “Què imagineu que trobarem?”

Mirall

G.G. *

1,2,8

“Quina emoció!” A poc a poc, mestra i infants, v an descobrint el que és el regal. Una capsa que conté un mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”….. Es pot fer en 2 grups per anar més ràpid.

ACTIVI TATS TATS D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ Inicial: Donat el caràcter de resum i interiorització que té la unitat, l’avaluació inicial l’haurem fet a les anteriors unitats, però la conversa que tindrem en grup quan la Maria i en Brahim ens presentin el joc servirà també per avaluar. Formativa: A més de les opinions que escoltem i que de tant en tant enregistrem, en aquesta unitat avaluarem també el seguiment del joc, l’acceptació de normes, torns i penalitzacions,... Final: Dia rere dia veurem l’evolució de cada nen/a en el joc, en l’acceptació de normesi opinions dels companys, les actituds de respecte... que é el principal objectiu de la programació Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIVE RSITAT En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats qualitats positives i q ue en sigui conscient.

54

Unitat didàctica: : EL PROTAGONISTA DE LA

Mes: Tot el curs

Curs: P4

SETMANA JUSTIFICACIÓ Com ja he dit anetriorment, no n’hi ha prou amb dir a un infant que l’estimem i el considerem important, sinó que cal demostrar-ho dia a dia de diferents maneres i amb diferents accions. Per començar, fer a cada infant protagonista durant una setmana i interessar-nos per com és, què li agrada i com viu pot ser una bo na manera. Aquesta activitat activitat potencia el desenvolupament lingüístic mitjançant mitjançant l’expressió oral, desenvolupa la conducta social, afavoreix l’adquisició d’una imatge positiva de si mateix elevant l’autoestima i facilita la integració integració familiar creant un pont d’unió família-escola.

55

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1





56

2 X

3



9 X


Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que




converses

com en grup. que







escolta, diàleg i respecte Identific Identificació ació dels membres membres de la pròpia

Identificar els membres de la pròpia família i

família

saber-se’n part

Coneixement dels moments més importants

Conèixer les dades rellevants dels moments

de la pròpia vida

més importants de la pròpia vida

X

X


X

X

X

X

3.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

4.Identificar els membres de la pròpia família

X

X

5.Saber els moments més importants del pròpia vida

Identificació dels propis objectes i espais

Identificar els propis objectes i espais

X

Identific Identificació ació de les coses que agraden agraden o

Identificar aquelles coses que li agraden o li

X

desagraden

desagraden

Identificació de les pròpies qualitats

Identificar les pròpies qualitats

X

X

6.Identificar els propis objectes i espais 7.Identificar les coses que li agraden o desagraden

X

Sequència de les activitats

X Materials

8.Identificar les pròpies qualitats Org. social

Av/ Criteris

1a

Expliquem que farem “El Protagonista de la setmana” Parlem del que treballarem i dels objectius. Ho farem a partir del llibre “Jo i

GG. *

la meva família”, que hauran completat cada infant amb les seves famílies.

1,2

Aquest sóc jo. Escric el meu nom. Els meus companys em dibuixen tal com em veuen i escriuen el meu nom.

Aquestes són les coses que sé fer: a més de les que diu el conte, quines coses faig millor, per exemple, a l’escola? 2a

En parlem, i cada company/a em dibuixarà fent una de les coses que sé fer.

57

GG. *

1,2,5

3a

4a

5a

1,2,4,5

GG. *

2,4,6,7

GG. *

2,3

GG. *

1,2,3,4,5,6,7,8

escriuen, dibuixen o retallen d’imatges . Comparem resultats i en parlem

La meva casa és: és: explico explico i dibuixo dibuixo la la meva casa. casa. Puc Puc portar portar fotos. fotos. Explico Explico el que que més m’agra m’agrada da de casa casa meva. meva.

Els costums de casa meva: a cada família tenen importància unes celebracions o uns dies concrets. Quins són? I què fem, a casa, aquests dies? Un familiar de cada nen/a vindrà a l’escola i ens ensenyarà i explicarà junt amb l’infant aspectes de la seva vida, amb l’ajuda del

7a

GG. * Coses que m’agraden: per jugar, per menjar, quin conte, cançó... Els meus companys ho intenten endevinar, i en secret ho

llibre “Jo i la meva família”, però explicant com l’han completat i què els ha semblat l’experiència. Intentarem per tots els mitjans que vingui un familar de cada nen/a. Si malgrat tot no fós possible, la mestra farà d’adult i omplirà i/o llegirà el llibre amb l’infant. ACTIVITATS D’ AVALUACIÓ

AVALUACIÓ INICIAL Pel caràcter emocional de la unitat, l’avaluació inicial inicial serà d’observació de les característiques dels propis infants, de la seva relació familiar i de les seves necessitats, per tal de poder fer incidència en els aspectes que més necessita cada un/a.Pel que fa a la resta de la classe, s’avaluarà a cada actvitat el comportament, la participació participació i les aportacions de cada infant, el respecte que demostri pels companys i l’esforç per millorar en les activitats. AVALUACIÓ FORMATIVA Resultat de la maduració i les actituds diàries dels infants AVALUACIÓ FINAL Serà més aviat d’actituds. A final de curs podrem valorar la seva evolució i detectar posssibles necessitats a nivell d’autoestima. Observació de l’exposició de cada alumne/a Obsevació de la resta d’alumnes durant les exposicions (actitud, silenci, respecte, interès...) Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També També utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIV ERSITAT

58

En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.

59

Unitat didàctica: : FEM TEATRE

Mes: Gener- Febrer

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ A aquesta unitat intentarem que mitjançant el teatre els infants desenvolupin al mateix temps la capacitat d’empatia en posar-se al lloc d’un altres per representar-lo, i per l’altre l’escolta crítica, sense conformar-se amb allò que escolten sinó preguntant-se sempre per què, com es pot canviar

60

n r o t n s e ’ e l g t e a d u a g t n r e e l l b i o c ó s i e c a D c i n u m o C

Capacitat d’imaginar els canvis d’un conte CONTINGUTS a partir del canvi dels seus elements Participació en converses Ús del vocabulari adequat Escolta activa de contes infantils

Imaginar les diferents situacions que es OBJECTIUS poden donar si es canvia un element d’un

X 1

conte Participar amb interès i interactuar en

2 X

X X X CAPACITATS 4 5 6 7 X X X

3

8 X

5.Imaginar les diferents situacions CRITERIS D’AVALUACIÓ que es poden donar si es canvia un

9 X

element d’un conte 1.Participar en la conversa i utilitzar el vocabulari adequat.

converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Escoltar i comprendre contes infantils Desenvolupar la capacitat d’empatia

X

2.Escoltar amb interès els contes infantils 3.Representar diferents personatges de

X

Representació dramàtica de contes infantils

mitjançant a representació de contes infantils

contes

Interès per desxifrar el text escrit

Despertar l’interès per desxifrar el text escrit

4.nteressar-se per desxifrar el text escrit

S E G T A U G N E N L L R I O T Ó I N C E A ’ L I C E N D U A M T O R E C i B a i x s t O r e e t r e C b t a l S a o E c m s l D s e e n u d D ’ d

Iniciativa Iniciativa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats experiències i participar activament en les

que es proposen a classe, tant a nivell

converses

individual com en grup.

61

X

X

X


que


afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb amb els altres altres::





X

X

X

7. Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de

escolta, diàleg i respecte

paraula.


Materials

Org. social

Av/ Criteris

1a

A la primera sessió, com sempre, explicarem als alumnes com es desenvoluparà la unitat i el que esperem d’ells.

Portades dels

Les sessions consistiran en agafar un dels contes treballats a l’aula i canviar-ne un element. Entre tots imaginarem i escriurem què

contes

G.G. * 1,4,6,7

passarà. Ho representarem. Cada conte ocuparà 2 sessions: una per canviar el final i la segona per la representació. S’enregitraran les representacions i es penjaran a la web de l’escola

2-3. La Rateta que emcombrava l’escaleta. La rateta es casa amb un ase.

Conte

G.G. * 1,2,3,4,5,6,7

2-3 4-5.La Lletera. La lletera arriba a vendre la llet.

Conte

G.G*

1,2,3,4,5,6,7

7.En Patufet: El bou se’n va caminant molt lluny del poble de’n Patufet

Conte

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

8 -9 -9 La Caputxeta ver me mella: l’àvia es troba millor i se’n va a fer un passeig, quan el llop i la caputxeta arriben no hi h a ningú

Conte

G. G. G. *

1, 2, 2,3,4,5,6, 7

4-5

6-7

8-9 ACTIVI TATS TATS D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ L’avaluació L’avaluació es farà mitjançant les observacions i l’escolta de les aportacions dels alumnes Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIVE RSITAT

62

En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats qualitats positives i q ue en sigui conscient.

63

Unitat didàctica: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN

Mes: Tot el curs

Curs: P4

ESCOLA JUSTIFICACIÓ Hem parlat de la importància de les famílies i la seva integració en l’educació dels infants. El que fem ara és fer-los partíceps d’aquesta convidant-los a entrar a l’aula per ensenyar o explicar alguna cosa als alumnes, que pot ser relacionada amb la seva feina, els seus interessos personals, la seva cultura… o qualsevol altra cosa que convinguem amb cada família. Al mateix temps que fem l’infant novament protagonista, transemetem al grup la idea que tothom ens pot ensenyar alguna cosa important, independentment del seu nivell de preparació o del seu ofici, sexe o cultura. Aqui programo les activitats portades a terme durant el primer trimestre, com a exemple del que es pot fer.

64

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1





65

2 X

3



9 X


Interès i curiositat per conèixer el

Mostrar Mostrar interès interès i curiosita curiositatt per conèixer el

creixement de les plantes

creixement de les plantes

Interès per descobrir el desenvolupament

Most Mostra rarr

d’un embaràs

desenvolupament d’un embaràs

Curiositat per conèixer els oficis

X

X

2.Mostrar interès i curiositat per conèixer el creixement de les plantes 3.Most 3.Mostrar rar interè interèss per descob descobrir rir el

inte nterès rès

per per

des descobr cobriir

el

X

X

desenvolupament d’un embaràs

Mostrar curiositat per conèixer els oficis

X

X

oficis

Interès per aprendre l’elaboració de les

Mostrar interès per aprendre l’elaboració de

X

X

5.Col·labor 5.Col·laborar ar ebnl’elab ebnl’elaboraci oracióó de les

galetes

les galetes

4.Mostrar 4.Mostrar curiosita curiositatt per conèixer conèixer els

Curiositat per saber com és un perruqueria

galetes

Mostra Mostrarr curios curiosita itatt per saber saber com és una

X

X

6.Mostrar curiositat per saber com és

perruqueria

x i e t a m s e n r t u l ’ d a s a l t e r e d b i o c s e D

una perruqueria, fer preguntes



converses

com en grup.




que

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s: escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.


X

X


X

X

X

X

Materials

8.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula. Org. social

Av/ Criteris

1a

Test, terra llavors

Plantar una flor

66

G.G. * IN

1,2,7,8

L’ofici de carnisser

G.G. *

1,4,7,8

1,3,7,8

2a

3a

El procés de l’embaràs

Conte

G.G*

Com es fan les bombolles de sabó?

Fotos Aigua, estris

G.G. *

4a

Sabó Fem galetes

Ingredients

5a 6a

1,7,8 G.G.

1,5,7,8

G.G.

1,6,7,8

Estris de cuina Veiem una perruqueria per dins ACTIVITATS D’ AVALUACIÓ

L’avaluació L’avaluació es farà mitjançant la observació de les actituds i comportaments dels infants, de les preguntes que puguin fer i del desenvolupament de les activitats Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També També utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIV ERSITAT En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.

67

Unitat didàctica: LA MEVA FAMÍLIA

Mes: Febrer-Març

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara veurem els diferents models de família i el paper d e cada un dels seus membres. Es tracta de veure que hi ha models molt diferents de famílies . Aquesta unitat, a més, servirà per treballar l’estadística. l’estadística. En el moment actual amb models de famílies tradicionals, monoparentals, adoptives, d’acollida... es tracta de veure justament aqeusta diversitat i valorar-la, fent conscients els infants que diferent no vol dir ni millor ni pitjor, sinó simplement diferent.

68

69

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1


Participació en converses Ús del vocabulari adequat Definició del concepte de família Identificació dels diferents membres d’una família

2 X

3





converses, utilitzant el vocabulari adequat.. Conèixer el concepte de família

X

X

X

Identificar els diferents membre d’una

X

X

X

família

9 X

2.Aproximar-se al concepte de família 3.Identificar els diferents membre de la pròpia amília


70

Identificació dels diferents oficis que es

Identificar els diferents oficis treballats

X

X

4.Identificar els diferents oficis treballats

treballin Iniciativ Iniciativaa per fer propostes, propostes, comunicar comunicar Habituar-se a col·laborar en les activitats que s e r t l a s l e d i x i e t a m n u ’ d a t r e b o c s e D



converses

com en grup. Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió




que

X

X

X

X

X

X


afavoreixen la relació amb els altres:

Identificar els membres de la pròpia família

escolta, diàleg i respecte

pel seu nom i p arentiu, i saber-se’n membre Identificar diferents activita activitats ts que es duen a

6.Escoltar amb respecte l’opinió dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X

X

X

7.Identificar els membres de la pròpia família pel seu nom i parentiu, i saber-

Identific Identificació ació dels membres membres de la pròpia família i d’un mateix com a membre de la


X

X

X

se’n membre 8.Identificar diferents activitats que es

pròpia família

terme en família, ja sigui la pròpia o les dels

duen a terme en família, ja sigui la

-Identificació de les diferemts activitats que

altres, i valorar-les

pròpia o les dels altres, i valorar-les

es duen a terme en família Sequència de les sessins

Materials

Org. social

Av/ Criteris

1a

Diccionari

G.G. *

El primer dia en Brahim ens explicarà com és la seva família: viu emb els pares, els avis, un oncle i els 4 germans. La Maria anirà

Titelles

G.G. *

comentant les diferències entre la família de’n Brahim i la seva, ja que ella viu només amb el pare, la mare i un germà. Comentarem

Nota als pares

Direm els objectius de la unitat i el que es treballarà. Per començar, intentarem fer entre tots una definició de família. En buscarem

1,2,5,6

alguna al diccionari i les compararem

2a

aquestes diferències i farà cada infant un dibuix de la seva família. Farem una nota per als pares demanant una foto de família

71

IN

1,2,3,5,6,7

En Brahim explica com és la seva mare. La Maria fa el mateix. Veiem Veiem el paper de la mare. Qui és? Què fa? Fem especial incidència

Titelles, Fitxa

G.G*

en les diferents dedicacions i maneres de ser . Fem un mural amb els oficis i un dbuix de la mare

Paper embalar

IN

3a

1,2,3,4,5,6,7

Retoladors Revistes En Brahim i la Maria expliquen com és el seu pare.Ho fan els propis alumnes. Mural dels oficis. Dibuix del pare

4a

5a

6a

7a 8a 9a

10a

Titelles, fitxa Paper embalar

G.G. * IN

1,2,3,4,,5,6,7

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

1,2,3,4,5,6,7

Retoladors En Brahim i la Maria ens parlen dels germans. Cada nen/a a de la classe farà el mateix, si en té. A més, els demanarem si els agrada

Revistes Titelles

o agradaria tenir-ne i per què. Preguntarem què té de bo tenir germans i què té de dolent. Dibuix dels germans si en tenen, dels que

Fitxa

voldrien tenir si no en tenen, i d’un mateix si no en volen tenir En Brahim parla dels altres membres de la seva família. La Maria explica que a casa seva no hi viu ningú més. Comparem les

Titelles

G.G. *

famílies dels alumnes de l’aula i parlem de les seves diferències, avantatges i inconvenients de cada una. Dibuix de la família que

Dibuix

IN

tenim , i la que ens agradaria tenir.

Fitxa

En Brahim i la Maria ens ensenyen un dibuix de la seva família on ordenen els membres segons la seva edat. Ens demanen que fem

Titelles

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

el mateix En Brahim explica què fan a casa seva un dia normal. La Maria fa el mateix. Els nens i nenes de l’aula també ho fan. Veiem que

Titelles

IN G.G. *

1,2,,5,6,8

cadascú fa coses ben diferents que poden ser interessants o divertides En Brahim i la Maria expliquen activitats que fan els caps de setmana. Els alumnes de l’aula també ho fan. Fem un mural amb les

Titelles

G.G. *

1,2,5,6,8

activitats que surtin. Dibuixem el que ens agradaria fer un cap de setmana Fem un arbre genealògic amb ajuda d’un o més membres de la familia. Activitat amb participiació participiació de les famílies. Cada alumne/a

Fitxa Càmera, tisores

IN IN

2,3,5,7,8

haurà de fer una foto als membres de la seva família (si no disposa de càmera se li facilita la del centre), les imprimirem a l’escola i

Impresora

convidarem les famílies a acompanyar-nos i ajudar cada un al seu fill/a a confeccionar un arbre genealògic

Cartolina Retoladors

ACTIVITATS D’ AVALUACIÓ Les aportacions dels alumnes serviran tant d’avaluació inicial, com formativa i final. Els dibuixos de la família serviran d’avaluació final Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIV ERSITAT

72

En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats positives i que en sigui conscient.

Unitat didàctica: : PROBLEMES? SOLUCIONS!!

Mes: Abril-Maig

Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Un aspecte molt important en la vida d’un grup és saber resoldre els conflictes sense la intervenció d’un adult. Cal que els infants aprenguin a raonar, a explicar-se, a posar-se al lloc de l’altre i a resoldre els propis problemes

73

74

CONTINGUTS

OBJECTIUS 1





75

2 X

3



9 X



Adquisició d’autonomia en les activitats

Desenvolupar una progressiva autonomia en

quotidianes

les activitats quotidianes,

Seguretat afectiva i emocional

X

2.De 2.Dese senv nvol olupa uparr

Adquir Adquirir ir segure seguretat tat afecti afectiva va i emoci emociona onall

X

progr progres essi siva va

3.Adquirir seguretat afectiva i emocional

Desenvolup Desenvolupar ar estratègie estratègiess de resolució resolució de conflictes

de conflictes

Expressar els sentiments, els interessos i els

Expressió de sentiments, els interessos i els

punts de vista

punts de vista

Mostrar una actitud de respecte, ajuda i

X

4.Desenvolupar estratègies de resolució de conflictes

X

X 5..Expressar els sentiments, els interessos i els punts de vista

col·laboració vers els altres per poder establir

X

unes relacions socials òptimes

X

altres

6.Mostrar una actitud de respecte, ajuda i col·laboració vers els altres per poder establir unes relacions socials òptimes

Aprendre Aprendre a solucionar solucionar diferents problemas

S E G T A U G N E L L I Ó I C A C I N U M O C

una una

autonomia en les activitats quotidianes,

Desenvolupament d'estratègies de resolució

Respecte, ajuda i col·laboració vers els

X

X

7.Ap 7.Apre rend ndre re a sol soluci ucionar onar dife difere rent ntss

mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels

problemas mitjançant el diàleg i sense la

adults

intervenció dels adults

Adqisició dels recursos necessaris per solucionar diferents problemas mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels adults



converses

76

X

X






que

afavor afavoreix eixen en la relaci relacióó amb els altre altres: s: escolta, diàleg i respecte

com en grup.

9.Escoltar amb respecte l’opinió dels


X

X

X

X

altres i saber esperar el torn de paraula.



Materials

Org. social

Av/ Criteris

1a

A la primera primera sessió sessió planteg plantegem em una pregunta pregunta als als nens i nenes: nenes: Què és és un problema? problema? Recoll Recollim im amb una gravad gravadora ora les opinion opinionss de

Gravadora

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

A la segona sessió escoltarem l’audio enregistrat l’anterior l’anterior sessió i farem una definició comú de problema. Farem una llista dels

Equip de música

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

principals problemes que tenen els infants de l’aula. Triarem els 10 problemes que els semblin més importants, intentant orientar-

Audio sessió 1

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8,9

cada alumne. Finalitzat això els expliquem que en aquesta unitat intentarem parlar dels problemes que podem tenir entre tots, en triarem alguns i buscarem la millor manera de solucionar-los

2a

ho de manera que els problemes siguin diferents i poguem tractar diferents origens i tipus de problemes, així com problemes familars, escolars, d’aprenentatge... A la tercera sessió i fins la 13a afrontarem els problemes: El presentem i entre tots busquem una manera de solucionar-lo. Es tracta

3a a

de discutir, intercanviar opinions i buscar la millor solució. Cada sessió un parell d’alumnes enregistraran en audio el problema i la

la

seva solució.

13a

77

Gravadora

Escoltarem l’audio l’audio dels 10 problemes problemes tractats i intentem trobar un nexe comú comú a les solucions. solucions. La idea és 14a

arribar a la conclusió

.

G.G. *

1,2,3,4,5,6,7,8,9

que els problemes mai es solucionen amb violència, sinó amb diàleg.L’audio diàleg.L’audio complet s’anirà penjant cada dia a la web de l’escola per tal que les famílies els puguin escoltar i participar amb els seus comentaris a la web o amb els seus fills/es. ACTIVI TATS TATS D’AVALUACIÓ D’AVALUACIÓ

Observacions i escolta d’opinions dels alumnes Graelles d’observació Amb les graelles d’observació, les actituds dels infants i l’evolució dels aprenentatges es veurà si la unitat era adequada al grup i se’n faran les adaptacions o correccions necessàries. També utilitzarem utilitzarem les graelles d’avaluació que donarem als alumnes al final de cada activitat. ATENCIÓ A LA DIVE RSITAT En les activitats proposades segirem les indicacions esmentades a l’apartat de metodologia, assegurar un contacte visual amb la nena sovint, utilitzar suports visuals per tal de mantenir la seva atenció. Quan li fem una pregunta directa, cridarem la seva atenció amb un contacte físic i visual i encara que haguem fet la pregunta anteriorment, li repetirem de manera individual. Per les fitxes, li recordarem que ha de posar el nom i la data i li explicarem la feina a fer de manera pautada i individual. A més, elogiarem la feina ben feta i encoratjarem l’alumna (i de fet tots els alumnes) a millorar i avançar sense por.Ens assegurarem especialment d’assignar-li qualitats qualitats positives i q ue en sigui conscient.

78

2. CONCLUSIO CONCLUSIONS NS Després de realitzar la programació, n’he tret vàries conclusions: La primera conclusió és que, efectivament, els infants tenen sovint dificultats tant per identificar identificar i posar nom als seus sentiments sentiments com per a expressar-los. Per tant, és absolutament necessari fer aquest treball amb els nens i nenes d’educació infantil. En segon lloc, fer participar de manera activa les famílies, si bé requereix un gran esforç d’organització i preparació, acaba essent una gran experiència per als mestres, per als familiars i sobretot per als propis alumnes. Donat que es va explicar el funcionament del curs abans de començar-lo, els famílies van poder organitzar-se per fer-nos saber els seus períodes de vacances, horaris i disponibilitat per les activitats a l’aula, de manera que ha estat possible adaptar-se perquè totes les famílies poguessin venir. En alguns casos en què no era possible l’assistència del pare ni la mare, s’ha solucionat amb la participació d’altres familiars, generalment avis. Segons ells mateixos han expressat, familiars han descobert aspectes de la vida escolar que desconeixien, s’han vist més propers al centre i a les coses que s’hi fan, i això els ha permès relacionar-se més i millor amb els seus fills/es. Un cop avaluada la

3. BIBLIOGR BIBLIOGRFIA FIA -

Decret Decret 181/2 181/2008 008,, de 9 de setemb setembre, re, pel pel qual s’est s’establ ablei eixx l’orde l’ordenac nació ió dels dels ensenya ensenyamen ments ts del segon cicle de l’Educació Infantil.

-

Inst Instru rucc ccio ions ns ini inici ci de de curs curs 200 20099-20 2010 10

-

Curs Curs de Tèc Tècnic nic en en Educa Educaci cióó Emocio Emocional nal Pris Prisma ma Form Formaci acióó

-

Curs Curs de TDAH TDAH Pris Prisma ma Fo Form rmac ació ió

WEBGRAFIA http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=5 http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm http://es.calameo.com/read/000061285179e39420eaa http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/cicle-infantil/que-es-valuos-per-als-infantsmes-petits http://www.xtec.es/centres/a8025812/coeducacio/projecte.htm http://www.xtec.net/ceipsantcliment/propostatransversal/index.htm

83

Eduquem les emocions

Recommend Documents