Estudis d’Informàtica, d ’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Telecomunicació. Grau de Multimèdia
Mercat i legislació
Jaume Reig Carrascosa
Segona Prova d’Avaluació Continuada PAC2
INDEX Primera fase
3
Activitat 2.1.1 (Fòrum) (Fòrum) h
TECNOLOGIA
h
PRODUCTE
h
SERVEI O PRODUCTE FRONTERES DIFUSES?
h
RESUM ACTIVITAT 2.1.1
Activitat 2.1.2 h
5
MODEL NEGOCI SOFTONIC
Segona fase Activitat 2.2.1 h
CONTEXT LEGAL
h
LLEIS I NORMATIVES APLICABLES
Activitat 2.2.2 h
5
MODEL NEGOCI GOOGLE
Activitat 2.1.3 h
4
8 8
9
INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA
Webgrafia W ebgrafia Bibliografia
11 12
Activitat 2.1.1 (Forum) (Forum)
Primera fase
PRODUCTE, TECNOLOGIA, I SERVEI. TECNOLOGIA
La característica principal de la tecnologia tecnolog ia dins del nou mercat convergent multimèdia és la digitalització. Per mi aquesta és la paraula clau “digitalització”. Sense aquesta digitalització dels continguts tot la resta no tindria sentit ni s’hauria donat: convergència de mercats, de sectors econòmics, de tecnologies, de regulacions,.. . Tota aquesta convergència va començar amb el sector de les anomenades TIC (Tecnologies (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que bàsicament engloben els subsectors de hardware (equips, components i perifèrics) i software (des dels més baix nivell fins al més alt nivell). Pesem que les TIC de per si ja van néixer digitals enfront les Telecomunicacions i el sector audiovisual que eren de naturalesa analògica. Així dons dins d’aquest procés de digitalització, també s’han digitalitzat les xarxes de telecomunicacions i el sector audiovisual comportant un nou mercat convergent entre sectors en principi independents els uns dels altres (TIC, Telecomunicacions i Audiovisual), jo hi afegiria actualment també el sector de l’electrònica de consum (càmeres digitals, videocàmeres, gravadores d’àudio, TV digital, reproductors DVD, ..) i l’aparició de nous mercats: TV per cable, internet, comerç online,.. Fins ara la digitalització de continguts s ’ha donat en dues grans àreas (imatge i so) on les aplicacions pràctiques de la digitalització amb tots els seus avantatges (facilitat processament senyal, interactivitat, multigeneració sense pèrdues de qualitat, compressió de senyal per emmagatzemament més eficient,..) on s’han desenvolupat la majoria de nous mercats convergents. En el futur el procés de digitalització dels tres sentits restants (tacte, gust i olfacte) segurament evolucionaran pel que és lògic pensar que comportaran noves formes de negoci i nous mercats convergents. PRODUCTE
Bé en la meva definició i per no repetir les argumentacions dels companys (satisfacció usuaris i bé tangible) tangi ble) em centraré més en la característica de la propietat. Crec que la propietat és una característica que poseix un producte per si mateixa i en canvi un servei és més discutible aquesta propietat. Puc posseir un producte com a persona física o jurídica: un ordinador, un tablet, un reproductor s obre aquest bé adquirit. Pel que fa als bens intangibles mp3,.. vaja tot el que són bens tangibles i puc fer el que convingui sobre (serveis consultoria, software, cloud computing ,..) ,..) la propietat d’aquest bé no la veig tan clara (sobretot en el software). Per exemple podrien encarregar fer un software específic per a ús exclusiu. Llavors de qui seria aquest software ?? aquest software seria un producte o un servei??. Per mi en aquest cas depèn en quin llenguatg e hagi estat desenvolupat, el tipus de llicència i els propis continguts en forma de media que tingui el software (àudio, text, imatge,..) i en el cas de producte o servei, en principi crec seria un producte intangible, però si necessita manteniment, formació, millores continues,.. això ja seria un servei com han dit altres companys. SERVEI O PRODUCTE. FRONTERES DIFUSES?
Avui en dia es fa difícil de diferenciar que és un producte o que és un s ervei en els nous mercats multimèdia fr uit de la convergència digital de sectors. Així dons el meu escrit serà més una reflexió que aportarà més preguntes que no pas respostes en relació al tema. Si mirem al diccionari la definició de servei diu: “Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari i secundari”
Així dons sota aquesta definició podríem dir el que no és un servei, (per exemple: el hardware en principi no seria un servei). També podríem definir algunes característiques del que entenem com a servei: (aquests son algunes
característiques fruit d’una reflexió personal a partir del material docent i d’informació trobada a internet). • Satisfà una necessitat (un producte també ho fa) • És intangible (aquí un producte com a norma general és tangible, però això és discutible també) • Un servei no es pot emmagatzemar (almenys jo no veig la manera de fer-ho) (un producte si es pot emmagatzemar) • La propietat en un servei no existeix. Hi ha dret a ús, accés, arrendament, però no a la propietat en si mateixa (en un producte si existeix el dret a la propietat) (aquest punt crec que és bastant rellevant per l’assignatura i per totes les implicacions que comporta de cara a les regulacions) Bé aquest és el meu anàlisis. Un anàlisis amb més interrogants que conclusions. Voldria formulat dues preguntes a veure que en penseu. Hardware. Producte o servei? Software. Producte o servei?
Deixo uns quants enllaços que parlen del tema i d’on m’he referenciat per escriure el post. Þ http://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html Þ http://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm Þ http://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html Þ http://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/ Þ http://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/ Þ http://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service
RESUM ACTIVITAT 2.1.1
Servei prové de “Servir”. En l’àmbit econòmic un servei és un cúmul de tasques per tal de satisfer les necessitats d’un client. Pel que fa a producte fa referència allò que ha estat produït (o sigui fabricat). Hi ha hagut un consens bastant generalitzat per part de tots el participants al fòrum que una característica en general que diferencia un producte d’un servei és la seva tangibilitat o no. Així dons s’ha arribat a la conclusió que un producte és un bé tangible, per contra d’un servei que és un bé intangible. Malgrat tot en el món multimèdia això no està tan clar i un producte pot ser també un bé intangible (pe: un televisor és un producte tangible però amb la convergència digital pot donar altres serveis a part de veure continguts audiovisuals com connexió a internet, interactivitat i tot això ens ho ofereixen com un producte tot en un. El mateix podem dir dels smartphones que a part del propi terminal tenen la possibilitat de connexió a internet, trucades, audiovisuals i continguts interactius tot en un també com un sol producte. Pel que fa a la tecnologia hi ha dos aspectes clau: la digitalització de xarxes i continguts i la neutralitat tecnològica que s’està implantant. Perquè la digitalització com aspecte clau? Perquè és la base de qualsevol producte multimèdia que ens permetrà (interactivitat, accés al·leatori als continguts, múltiples suports,..). Perquè s’avança cap a neutralitat tecnològica (a partir de la digitalització)? Perquè el veritablement rellevant és el servei o producte que donem no amb quina tecnologia o mitjans ho fem. (ex: a l’usuari final li importa poc si una web està programada amb PHP, ASP, JAVA o HTML5 o una combinació de totes o varies el que li importa són els continguts que ofereix i com els ofereix).
Activitat 2.1.2
Google Inc.
GOOGLE INC.
Empresa multinacional especialitzada en productes relacionats amb internet, software, dispositius electrònics i altres tecnologies. Activitat principal: Recerca i desenvolupament, construcció i disseny de nous productes relacionats amb internet,
software i noves tecnologies en general, manteniment de grans infraestructures de IT (bases (bases de dades i data centers). Mercat: Usuaris d’internet, agencies de publicitat, xarxa de membres de Google, propietaris de dispositius mòbils,
desenvolupadors d’aplicacions, empreses. Þ http://es.wikipedia.org/wiki/Google
Activitat 2.1.3 1. Descriure un negoci, organització, empresa o servei existent i d’origen espanyol que tingui
característiques convergents. Descriure també aquestes característiques convergents. detall ada del model de negoci que hi ha darrere d’aquesta organització, que 2. Realitzar una descripció detallada podeu presentar de manera resumida en una taula.
Empresa triada Softonic (http://www.softonic.com/ (http://www.softonic.com/)) 1. Proposta de valor: Què s’ofereix al client?. (per satisfer les seves necessitats o solucionar els s eus problemes).
Softonic és un portal web que es defineix a si mateix com: “La guia de software més complerta del món”. Ofereix la possibilitat als usuaris d’avaluar i comprar també a través del portal solucions de software disponibles (tan gratuïtes com de pagament) i descarregues segures i lliures de virus. 2. Segment de clients: Quina mena de clients té i quines són les seves necessitats?. Constitueixen un segment
de mercat amb necessitats diferenciades?. Cóm utilitzen el servei ofert? Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software, i també usuaris en general d’internet mitjançant descarregues de programes sense virus i sense adware. El que ofereix softonic a aquest segment de mercat és un canal comercial per a difondre i vendre programari (Programadors freelance, empreses de desenvolupament de software). Als usuaris “normals” un canal des d’on baixar-se software d’una forma segura. 3. Relació amb els clients: Cóm és relaciona amb els seus clients?. Quins Quin s tipus de contacte hi han? (automatitzat, (automatitzat ,
personal...). Bé per una part estan els usuaris de la web (que majoritàriament no són els clients però si els prescriptors i els que fan que siguin atractius de cara els clients “reals”) i per altre banda els clients en si (empreses de desenvolupament de software, programadors,..). Aquests últims poden crear comptes d’usuari per pujar software als servidors de softonic o externs i establir les relacions per la venda de software o les comissions per descarregues o també per publicitat. Þ http://www.softonic.com/vende-tu-software http://www.softonic.com/vende-tu-software (per (per vendre el teu software ) Þ https://developer.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_
campaign=sdc_home_Publish_Manage_Software (publicar el el teu software ) Þ https://ads.softonic.com/utm_source=softonic_es&utm_medium=footerLink&utm_term=dev&utm_
campaign=sdc_ads&src=FooterDev (per fer publicitat del teu software) 4. Canals: Quins són els canals de distribució i venda?. De comunicació?. De suport o assistència?
Els canals pel públic en general (els que majoritàriament són usuaris però no clients son: comptes d’usuari de softonic i connexions amb comptes d’usuari de facebook). Per altra part tenim la relació amb els desenvolupadors que tenen una àrea privada online per gestionar els seus comptes, programes, inserció de Ads, descarregues, ingressos,..) com també per què es veu d’una forma més personalitzada mitjançant correu electrònic i preguntes i respostes freqüents. Þ http://support.softonic.com/index.php?/Default/Knowledgebase/Article/View/194/17/como-anunciar-mi-
programa-en-softonic-primeros-pasos Per altre part els anunciants (normalment aquests són grans empreses) que cerquen distribuir software mitjançant campanyes de adware en el procés d’instal·lació de software. (es suposa que aquesta relació al igual que el tema de Adwords la relació ha de ser més directa i cara cara B2B (email, telèfon, reunions, signatures acords) Þ http://en.softonic.com/advertising-section
5. Activitats clau: Quines són les activitats clau necessàries? De quina manera es desenvolupen?
Les activitats clau són generar avaluacions de software per part dels experts de softonic i generar opinions d’usuaris. El motiu de tot el model de negoci és generar tràfic, registres d’usuari, descarregues, opinions i interactivitat usuaris en el portal per així poder oferir als clients la seva repercussió total en tràfic i interaccions usuaris perquè aquestos es mostrin atrets en publicitar-se. 6. Recursos clau: Quina infraestructura tecnològica necessita?. Quines capacitats necessita?. Quina plataforma
(*) requereix?
Requereix lògicament una plataforma web molt potent (en servidors) que suporti molts usuaris concurrents alhora i una gran quantitat d’informació. Com a recursos humans requereix personal per administrar els servidors, desenvolupadors web (programadors i dissenyadors) per la millora continua de la plataforma, creadors de continguts (vídeos, gràfics, text), testejadors de software i community managers per gestionar les xarxes socials social s externes com per les internes: fòrums, comentaris usuaris,.. També lògicament requereix personal administratiu per oficines i centres de treball. Þ http://www.softonic.com/nosotros
7. Aliances: Està associat amb algun altre actor?. Té col·laboradors o socis?. Què fan millor uns o altres?. De
quina manera col·laboren? Quins proveïdors necessita? Jo n’he identificat almenys 2: Regnow 2: Regnow i i Facebook. Segurament també aliança amb Google (campanya adsense per tot el portal), com tampoc és descartable amb d’altres grans corporacions de software com. Microsoft, Sun, Adobe A dobe,.. perquè aquestos són els primers interessats en sortir en els primers lloc del cercador intern i a la companyia tindre una relació estable amb aquestes multinacionals de software . Regnow és un partner de venda, distribució i difusió de software (segurament aquestos actuen més com a proveïdors de softonic). També tenim facebook (els usuaris poden accedir a softonic mitjançant facebook fins i tot sense estar registrats si són usuaris de facebook). A les dues companyies els interessa tindre vincles per qüestió de publicitat (segurament més a softonic per poder segmentar més bé les seves campanyes de publicitat). 8. Costos principals: Quins deuen ser, probablement, els seus costos principals?.
Bàsicament crec que administració de servidors (equips, infraestructura i personal), personal d’oficines i equips (programadors, dissenyadors, creadors de continguts, administratius,..). 9. Ingressos principals: Cóm obté beneficis?. Quin és el model de pagament? Quina és la forma de pagament?
Com hem dit abans obté beneficis de la publicitat (adware i adsense) així com les comissions per la venda de programes. El model de pagament dels clients “normals” és mitjançant tarja de crèdit o paypal. Pels partners i clients amb una gran envergadura es suposa que han de tindre acords especials. 3. Explicar quina relació hi ha entre aquest model de negoci i el fenomen de la convergència.
En la convergència de sectors on es veu més clar és en el sector dels continguts i les TIC i és clar també hi estan implicades les telecomunicacions com a proveïdor necessari per a desenvolupar el negoci. El ser vei que ofereix softonic és bàsicament publicitat en varies variants. El que produeix softonic és bàsicament continguts que generen tràfic i aporten valor afegit als potencials clients que vulguin anunciar-se. El model de negoci al estar desenvolupat íntegrament a internet necessita les telecomunicacions com a proveïdor com també les TIC (en (en aquest cas infraestructura pròpia pels servidors web i els equips d’oficina) (en aquest cas el sector dels audiovisuals no està directament lligat al model de negoci).
Segona fase
Activitat 2.2.1
1. Explicar com afecten les lleis i normatives que regulen els serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic a l’organització o negoci que s’ha descrit descri t en l’activitat 2.1.3 (preguntes 1 a 9) , responen a les preguntes següents: 10. Context legal: Quin és el context legal de l’organització que has considerat, segons el que has vist en les dues primeres unitats de l’assignatura? En el cas de Softonic la normativa legal que afecta al negoci ve donada principalment per la LSSICE com també per extensió la LOPD, la llei de “Condiciones generales de Contratación” y la “Ley general para l a Defensa de los Consumidores y Usuarios” a més de la llei general de l’IVA aplicable (aquest punt pot ser especialment conflictiu ja que Softonic opera a tot el món). Però primer centren-nos amb el que diu molt resumidament la “Ley de Servicios de la Sociedad de la Información y Comercio Electrónico” en endavant LSSICE. Que s’entén per un Servei de la societat de la informació?
En l’objecte de la llei LSSICE diu: “La ley entiende por “Servicio de la Sociedad de la Información”, toda actividad que cumple con los siguientes requisitos:
• Recibe una compensación económica • La actividad se realiza a distancia (no presencial) • Por medios electrónicos o telemáticos • A petición individual del destinatario del servicio Quin és l’àmbit de la llei?
En l’àmbit d’aplicació diu: “Esta la
Ley
será
información
de
aplicación
establecidos
en
a
los
España
prestadores y
a
de los
servicios servicios
de
la
prestados
sociedad por
de ellos.
Se entenderá que un prestador de servicios está establecido en España cuando su residencia o domicilio social se encuentren en territorio español, siempre que éstos coincidan con el lugar en que esté efectivamente centralizada la gestión administrativa y la dirección de sus negocios. En otro caso, se atenderá al lugar en que se realice dicha gestión o dirección. “
Tríptic oficial del ministeri de turisme resumint la llei LSSICE Þ http://www.minetur.gob.es/telecomunicaciones/lssi/Documents/ltriptico.pdf
11. Lleis i normatives aplicables: En quin punt del model de negoci tenen un paper important les lleis o
normatives estudiades en aquest mòdul o l’anterior i com afecten a les infraestructures o altres aspectes del servei o del negoci? Informació general: Com a simple web difusora de continguts softonic ja està obligada per la LSSICE a donar informació relativa a dades de contacte, domicili fiscal, informació infor mació del registre mercantil i NIF/CIF a efectes d’IVA d ’IVA i de transaccions electròniques.
Recollida de cookies i Ips: El portal de Softonic recull cookies pròpies per a certes tasques com també cookies de tercers (Google Adsense i Google Analytics ). En aquest punt estan obligats per llei ll ei a informar a usuaris usuar is i clients (com així ho fan en la pàgina www.softonic.com/legal www.softonic.com/legal ) ) de la manera fàcil de deshabilitar aquestes cookies. Transaccions electròniques i contractes: Softonic disposa d’un apartat a la web on els desenvolupadors de software (previ registre) Softonic Developer poden Developer poden difondre o vendre els seu programari. És en la part privada d’aquesta àrea on ha de constar totes les transaccions i contractes entre softonic i el client desenvolupador. A guardar constància de les transaccions també hi estan obligats per llei. Comunicacions comercials: Tal Tal com estableix la LSSICE l’usuari o client ha de donar consentiment per rebre comunicacions de caire comercial (normalment comunicacions comercials via correu electrònic o bé SMS). En aquest punt per part de Softonic hauríem de diferenciar els usuaris normals(els simplement registrats) o els usuaris-clients professionals (podem veure la informació que dona Softonic en l’apartat 2 “Finalidad” . Informació Softonic. Pel que fa als usuaris “normals” el tema del consentiment queda una mica amagat en l’acceptació dels “Términos i condiciones” (en el cas del registre normal) si ho fan fa n per mitja de Facebook o Google+ també l’estan l’estan aceptan les condicions condicions (la primera vegada que vols accedir sense previ registre t’informa que d’importaran dades del teu perfil públic (email, amics, gustos, etc..) Els clients també han d’acceptar les mateixes condicions, malgrat tot els he diferenciat ja que aquests han de seguir un procés específic per la finalitat, i activar una casella de verificació, en canvi els primers poden accedir a través de d ’acceptació de recollida de dades i consentiment de comunicacions facebook i Google+ amb un procès més ocult i explícit d’acceptació comercials. Recomanacions i bones pràctiques pel cumpliment d’aquesta regulació Com he comentat en l’últim punt “Comunicacions comercials” referent a Softonic i respecte als usuaris normals, tot i que és legal la pràctica que utilitzen, trobo que és “poc ètic” que pel simple fet de registrar-te per enviar comentaris (registrant-me des de facebook o Google+) puguin fer servir les meves dades per enviar-me comunicacions comercials de tot tipus. En aquest cas seria una bona pràctica no utilitzar aquests mètodes de registre tan poc clars, però es clar això a fi de comptes és un negoci i si la llei no és prou clara es poden dur a terme aquests tipus de pràctiques en què una empresa dona dades personals a una altre. Una altra recomanació seria informar als usuaris de la web en la pàgina Home de la utilització de les cookies de forma que fan moltes pàgines webs en l’actualitat mitjançant una finestra emergent.. (això no ho fan).
Activitat 2.2.2 Informació complementaria context legal i lleis i normatives aplicables Impostos en transaccions electròniques Voldria que estendrem una mica en el tema dels impostos i com afecta a les regulacions en els negocis digitals (IRPF, (IRPF, Impost societats,..) i sobre tot sobre l’impost indirecte ind irecte de l’IVA i com afecta els negocis de serveis ser veis electrònics com és el cas de Softonic. Quin IVA ha de repercutir Softonic ja que cada país de la UE té les seves pròpies taxes?? Dons aquí la complexitat. En principi per operar a nivell europeu (CE) s’ha de sol·licitar un NIF-IVA de la CE. Þ http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/Empresas_y_profesionales/
Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml i per resumir després d’aquest tràmit la cosa quedaria així:
• repercutir IVA vigent a Espanya pels clients Espanyols tan particulars com empreses (menys Ceuta, Melilla i Canàries que no repercutirem IVA sempre i quan utilitzin el servei en la seva pròpia àrea) • repercutir IVA del país del client empresa amb NIF-IVA europeu en cas de la UE • repercutir IVA del venedor en cas de client particular de la UE • preu sense IVA pels clients fora de la UE Com podem veure és bastant il·lògic tot plegat i de fet es donen molts casos de fraus o d’establiments d’empreses com el cas d’ Amazon Amazon en paradisos fiscals (bé en aquest cas més pel tema d’impost de societats que és més fàcil d’entendre i controlar per les autoritats). De fet també podem veure com facturar fora de la UE és avantatjós sempre hi quan sigui un servei ja que en el cas de productes hauríem de pagar els impostos d’aduanes i aranzels. Un document interessant de frau d’IVA intracomunitari: Þ http://www http://www.docstoc.com .docstoc.com/docs/325235 /docs/3252355/FRAUDE-EN-EL-IV 5/FRAUDE-EN-EL-IVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-UnA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-
desaf%C3%ADo-a-laDe per si tot això és bastant complex i difícil d’aplicar i regular per part de les administracions, però jo encara afegiria varis interrogants referents al tema de la localització. locali tzació. El la localització del venedor és més simple de verificar per part de les administracions (tot i així hi poden haver confusions d’on radica el venedor: on té la seu social? On té els servidors? On té les subseus? Normalment per això és on té la seu social, però que passa en el cas del client?? ens podem refiar del que ens diu el client respecte la seva ubicació? tècnicament és molt difícil determinar això amb total certesa amb tots els casos, pel que en aquest aspecte la legislació és de molt difícil aplicació i una poss ible font de fraus a les administracions. (sobretot en el cas de serveis ja que els productes físics són de més fàcil control).
Consentiment usuari, cessió de dades a tercers i esborrar rastre digital El consentiment en el tractament de dades per part dels usuaris/clients u suaris/clients ve donat pels articles ar ticles 6 i 11 de la LOPD. LOPD. L’article L’article 11 en qüestió diu: “Los datos de carácter personal objeto del tratamiento sólo podrán ser comunicados a un tercero para el cumplimiento de fines directamente relacionados con las funciones legítimas del cedente y del cesionario con el previo consentimiento del interesado.” interesado.”
link llei article: Þ https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canalresponsable/obligaciones/tratamiento_cesion/cesion/index-ides-
idphp.php Podem veure com en virtut d’aquest article ni Softonic, ni Facebook, ni Google+ incompleixen la llei (podríem parlar de la majoria de portals web no tan sols d’aquests) però el procès és força opac de cara a l’usuari, que no sempre llegeix els “termes i condicions”. En aquest cas concret, si donat el cas un usuari es volgués “esborrar” de les bases de dades, hauria de fer-ho comunicant-se amb Softonic, Softonic , com amb facebook o Google+, així hi tot res no garanteix que mitjançant mitja nçant les comparticions d’altres usuaris de les xarxes socials les seves dades no continuen estan presents i que s’hagin propagat a d’altres xarxes socials. Així dons és força normal que quan un usuari porti un temps a Internet les seves dades estiguin en múltiples plataformes i bases de dades i sigui força difícil esborrar les petjades digitals que ha deixat per no dir impossible, pel que és molt difícil poder aplicar el dret que té l’usuari segons la LSSICE de “revocació del consentiment” a l’enviament de comunicacions electròniques.
WEBGRAFIA WEBGR AFIA • Ministerio de Industria, energía i Turismo - LSSICE: http://www.minetur.gob.es/TELECOMUNICACIONES/LSSI/ Paginas/Index.aspx • NORMATIVA LSSI - http://www.normativalssi.com/ • Guía de Creación de una tienda online - http://www.cecarm.com/servlet/s.Sl?METHOD=DETALLEGUIAS&id=26 96&sit=c,732 • Agencia Tributaria - IVA - http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/ Empresas_y_profesionales/Empresarios_individuales_y_profesionales/IVA/El_NIF_en_el_IVA.shtml • Agencia Española de Protección de Datos Datos - - www.agpd.es/ • ¿Cómo funciona el comercio online internacional? comercio-online-internacional.html
http://vidapersonal.com/economia/como-funciona-el-
• Fraude en el IVA IVA en operaciones intracomunitarias intracomunitarias - http://www.docstoc.com/docs/3252355/FRAUDE-EN-ELIVA-EN-OPERACIONES-INTRACOMUNITARIAS-Un-desaf%C3%ADo-a-la• Business Model Canvas Examples Examples - - http://bmimatters.com/tag/business-model-canvas-examples/ • Wikipedia - Google - http://es.wikipedia.org/wiki/Google • Partners compra el 30% de Softonic So ftonic por 82,5 millones economia/20130228/54367834606/partners-compra-softonic.html
-
http://www.lavanguardia.com/
• Softonic - Nosotros - http://www.softonic.com/nosotros Altres enllaços: • http://www.clubdeinvestigacion.com/contenido/articles/software-%C2%BFproducto-o-servicio-.html • http://www.kentron.com.ve/novedades/software_proc_serv.htm • http://www.alternaria.tv/2009/09/software-como-producto-vs-software-como.html • http://discusionsl.wordpress.com/2010/06/05/%C2%BFun-software-es-un-servicio-yo-un-producto/ • http://softwarelibre.deusto.es/el-software-como-producto-o-como-servicio-y-sus-licencias/ • http://en.wikipedia.org/wiki/Platform_as_a_service
BIBLIOGRAFIA CULLELL, C. (2012). In UOC (Ed.), Convergència digital: Marc general i conceptes bàsics. Barcelona: UOC. GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Regulació de la transmissió de continguts i del comerç electrònic: Prestadors de serveis audiovisuals i electrònics. Barcelona: UOC. VARA, A. (2011). Nuevos modelos de negocio. Barcelona: UOC. ENTER. (2006) . Convergencia Digital en España. [en línia]. http://aui.es/IMG/pdf/convergencia_digi_espana.pdf GAPTEL. (2006). Contenidos digitales: nuevos modelos de distribución on-line. [en línia]. http://www.ontsi.red.es/ ontsi/sites/default/files/3_2_0.pdf
Jaume Reig Carrascosa novembre 2013
