PAC 2 Estètica, art i llenguatge
- Creativitat i estètica -
Rubén Mejias Alonso
ÍNDEX DE CONTINGUTS INTRODUCCIÓ
Recorregut virtual per la Col·lecció MACBA 31..................................... 3
ANÀLISI 1. Disciplina artística................................................................................. 4 2. Importància dels processos i accions................................................ 4 3. Relació amb el concepte estètic clàssic de bellesa........................... 4 4. Concepte de mimesi o de representació de la realitat...................... 5 5. Judici estètic. Qualitats artístiques de l’obra..................................... 5 6. Importància de la biografia de l’artista en l’exposició com a element d’interpretació............................................................................. 5 7. Jocs del llenguatge en els materials textuals de presentació de l’exposició.................................................................................................. 5 8. Teories presents en l’exposició........................................................... 6 9. Comentari global personal................................................................... 6 10. Teories a partir de les quals s’ha muntat la exposició.................... 6
INTRODUCCIÓ Recorregut virtual per la Col·lecció MACBA 31 L’exposició d’art contemporani escollida pel meu anàlisis es la Col·lecció MACBA 31, la qual commemora el 30 aniversari del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Es tracta d’una exposició que pertany a la Col·lecció MACBA i que actualment encara es pot visitar fins al Juny de 2017, la qual ha estat possible gràcies als Comissaris: Ferran Barenblit i Antònia Maria Perelló. La col·lecció esta formada per 85 obres que engloben un període cronològic que va des de l’any 1959 fins al 2014. Entre els 50 artistes que han contribuït amb les seves obres podem trobar noms com: Cildo Meireles, Ángels Ribé, Krzysztof Wodiczko, Antoni Muntadas, Hans Haacke, Marcel Broodthaers, Piero Manzoni o Harun Farocki. Gràcies a la tecnologia podem fer un recorregut virtual per tota l’exposició, la mostra ens proposa un recorregut artístic estructurat en tres grans àrees denominades: experiència, temps i conflicte. Seguint aquests tres conceptes en forma de tres itineraris diferents, els treballs exposats es qüestionen les diferents formes de conflicte en el mon; la relació de l’art amb si mateix i la capacitat d’ aquest alhora d’interrogar la realitat; es reivindica l’experiència sensorial, la corporalitat i la vivència del temps com condicionals essencials de l’ experiència artística. L’obra escollida per realitzar el meu anàlisis és, al meu parer, una de les més representatives de la Col·lecció MACBA 31, es tracta de l’obra Entrevendo (1970/1994) de l’artista Cildo Meireles. L’obra de Meireles esta formada per una gran instal·lació multisensorial en forma troncocònica disposada horitzontalment on, un sistema amb ventiladors hi fa circular aire calent pel seu interior. L’espectador pot viure una experiència sensorial completa (sinestèsia) mitjançant el seu propi cos, per aconseguir-ho es fan servir dos petits glaçons de gel que el visitant ha de introduir dins la seva boca alhora que recorre l’interior de l’estructura mentre l’aire calent hi circula per dins. Cildo Meireles va nàixer l’any 1948 a Río de Janeiro, Brasil. És un reconegut artista conceptual de fama internacional, destaca en la creació d’objectes i diferents instal·lacions amb l’objectiu de submergir l’espectador en experiències sinestèsiques. L’obra de Meireles es troba influenciada per la producció neoconcretista dels anys 60 i les influències de l’art conceptual propi de la seva generació. El seu treball es un reflexa de les qüestions polítiques i socials del seu país, dels problemes estètics, la fal·libilitat de la percepció humana, els processos de comunicació o la relació de l’obra amb el mercat. Meireles ha rebut nombrosos premis en reconeixement a la seva obra, entre els que podem destacar el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques rebut l’any 2008.
Captura 1. Obra Entrevendo, de Cildo Meireles. Col·lecció MACBA 31
3
ANÀLISI 1. Disciplina artística Podem afirmar que l’obra de Meireles és un clar exemple d’obra mixta i d’interdisciplinarietat, ja que es fusionen diferents arts com per exemple les arts plàstiques i escèniques en una producció final híbrida. Gràcies a la pròpia interacció de l’espectador s’altera la percepció global de l’obra, ja que cada persona viu la experiència a la seva manera mitjançant els seus sentits i vivències. A més, l’obra estableix una connexió amb l’espectador que va més enllà de les sensacions produïdes per la vista, per gaudir del treball cal utilitzar tots els sentits, aquest fet, allunya l’obra de Meireles del concepte d’escultura més propi de l’antiguitat i s’apropa al concepte de creació contemporània.
2. Importància dels processos i accions L’obra de Meireles respon al concepte d’escultura en el camp expandit, introduït per Rosalind Krauss l’any 1978 per tal de definir la nova escultura contemporània i, on es va introduir el concepte d’instal·lació, el qual fa servir Meireles per representar el seu treball. Com he comentat anteriorment, l’obra resulta única per a cada espectador i la sensació final dependrà completament de cada persona. Per poder fer-nos una idea de l’alt nivell d’interactivitat i de com l’experiència sinestèsica resulta única per a cada persona, només cal llegir les instruccions que es troben a l’ inici de la instal·lació:
“Coja una bolsa del interior del congelador”, “Introduzca ambos cubitos en la boca”, “Vaya hasta el fondo de la instalación manteniendo los cubitos en la boca hasta que se derritan”.
Captura 2. Obra Entrevendo, de Cildo Meireles. Col·lecció MACBA 31
3. Relació amb el concepte estètic clàssic de bellesa En principi, si observem vagament l’exterior de la instal·lació podríem pensar que l’objectiu de Meireles és la recerca d’unes proporcions perfectes en la forma de cilindre que té la seva estructura i, per tant, ens acostariem a la definició de bellesa basada en l’harmonia o les proporcions perfectes. Tot el contrari, l’obra fuig totalment de les teories de la bellesa formulades en l’antiguitat, ja que aquesta no pot ser jutjada únicament per la bellesa que té com a objecte, és l’espectador basant-se en les seves pròpies sensacions quan interactua amb l’obra el que estableix el seu propi patró de bellesa. Podem dir doncs, que l’experiència estètica de l’obra ve determinada per la situació única que esdevé cada subjecte alhora d’interactuar amb ella.
4
Rubén Mejias Alonso
4. Concepte de mimesi o de representació de la realitat L’obra de Meireles ens transporta al concepte còsmic i ancestral d’unió entre home i naturalesa, la recerca eterna per comprendre els nostres orígens i els lligams que ens uneixen al propi mon. Per tant, podem afirmar que existeix un comportament mimètic doble de la producció artística i estètica, representat l’harmonia entre la cultura humana i la naturalesa gràcies a la interacció de l’espectador amb la pròpia obra. Les sensacions es troben amagades i és l’espectador qui ha de trobar-les i interioritzar-les a la seva manera, basant-se en la seva pròpia experiència i la seva visió del mon.
5. Judici estètic. Qualitats artístiques de l’obra Com comentava anteriorment, l’obra inaugura l’exposició i alhora serveix per introduir l’espectador en una de les tres àrees en las que està dividida la visita, es tracta de l’àrea de l’experiència. L’experimentació amb els processos propis de la naturalesa, la percepció sensorial o els fenòmens que passen desapercebuts, són el centre temàtic d’aquesta part de la col·lecció i l’obra de Meireles és un dels millors exemples. La identificació de les qualitats artístiques i la bellesa de l’obra no són físiques, sinó que es troben en l’interior de cada persona quan experimenta amb ella i exerceix el seu propi criteri estètic. Podem dir que el valor de l’obra té un refons social i conceptual, ja que aquesta la realitzen junts tan artista com espectador i gràcies a tots dos, es generen diferents experiències estètiques.
6. Importància de la biografia de l’artista en l’exposició com a element d’interpretació La meva opinió es que per tal de gaudir de l’obra parcialment, no cal conèixer l’autor ni cal situar-se en un context sociocultural concret, en aquest sentit, podem afirmar que el treball de Meireles es podria situar a prop del concepte d’aïllacionisme, es a dir, que la seva obra és autosuficient i es pot apreciar sense necessitat de rebre informació. Però d’altra banda, un dels elements propis i imprescindibles per comprendre allò que l’autor vol transmetre és la informació que el visitant rep en forma d’instruccions al principi de la instal·lació, on s’explica el procés necessari per tal de poder gaudir del treball en la seva totalitat. Podríem preguntar-nos si els visitants serien capaços de realitzar el procés correctament si únicament es troben els petits glaçons sense cap mena d’instrucció d’ús. A més, trobo que conèixer prèviament els treballs de Meireles referents a experiències sinestètiques, pot resultar ser molt útil i positiu alhora de saber apreciar encara més les sensacions que l’artista vol transmetre, ja que aquests tipus d’obres juguen precisament amb aquest tipus d’art sensorial.
7. Jocs del llenguatge en els materials textuals de presentació de l’exposició Malauradament, no he pogut assistir personalment a l’exposició i el meu anàlisis ha sigut possible gràcies al tour virtual que el MACBA posa a disposició del públic en la seva web i, per tant, no he pogut revisar molts dels materials textuals que complementen l’exposició com per exemple els fulletons informatius. D’altra banda, la qualitat de les fotografies mostrades en el tour virtual no és gaire alta i no ens permet llegir amb claredat algun dels plafons informatius, tot i això, els menús contextuals del recorregut virtual ens ofereix molta informació sobre les obres, artistes, conceptes, etc. Aquesta informació es presenta d’una manera clara i entenedora gràcies a un llenguatge apropiat, fins i tot per aquells que no solen visitar museus o exposicions els resultarà relativament senzill interioritzar el que es vol transmetre al llarg del recorregut.
5
8. Teories presents en l’exposició L’exposició MACBA 31 situa l’espectador al centre de l’experiència estètica, moltes de les obres que trobem pel recorregut necessiten la participació activa de l’espectador. Aquest grau d’interactivitat es dona sobretot en l’espai conceptual anomenat Experiència, on la Teoria General de Sistemes de Ludwig von Bertalanffy (la qual defineix l’ esser viu com un sistema obert), dona forma a l’estil de les obres presents. Tanmateix, els sentiments o sensacions que produeixen cadascuna de les obres en l’espectador, provoquen en ell un acte de comprensió i introspecció gràcies a la interactivitat d’aquestes, tal i com es descriu en les teories d’ Einfühlung, on la projecció sentimental de l’artista és la clau per comprendre la seva obra. D’altra banda, podem observar com el procés estètic de cada obra només es possible quan l’espectador intervé amb la seva presencia, per tant, l’obra no estaria mai acabada ni podria ser compresa totalment sense el propi espectador. Aquesta relació respon a la teoria de la recepció. Per posar alguns exemples d’obres on es troba present aquesta teoria trobem la ja mencionada obra Entevendo de Merieles o l’obra Condensation cube de Hans Haacke.
9. Comentari global personal El concepte de l’obra de Meireles hem sembla fascinant, el fet que sigui l’espectador qui hagi d’interactuar directament amb l’obra i, que mitjançant la seva pròpia experiència sensorial s’obtingui una sensació única i irrepetible és senzillament art. Aquesta sensació mai serà la mateixa, ja que el propi estat d’ànim o el mateix temps crearan sensacions noves cada cop que vulguem experimentar amb l’obra de l’artista brasiler. D’altra banda, he trobat fascinant l’obra de Hans-Peter Feldmann titulada 100 JAHRE, situada en la part de l’exposició titulada Temps. Aquesta obra, ens fa reflexionar sobre la concepció que tenim els humans sobre temps, el qual hem creat per poder explicar els canvis que sorgeixen al nostre voltant, es a dir, són els canvis els que fan d’indicadors del propi pas del temps. Aquest concepte hem fa reflexionar i m’obliga a fer-me una pregunta: Existeix realment el temps o el temps és una il·lusió?
10. Teories a partir de les quals s’ha muntat la exposició Les tres àrees diferents per on circula l’itinerari de l’exposició marquen les característiques de les obres exposades. La primera part anomenada Experiència, ve marcada per la teoria de l’art com a llenguatge, amb una alta càrrega semàntica i sensorial com a forma d’expressió. En la segona part anomenada Temps, la relació de l’home amb la natura encara es present però deixa pas a l’abstracció i a la concentració en un mateix, amb obres que no necessiten cap tipus d’interacció, ni informació històrica ni del autor per tal de sentir allò que ens volen transmetre, per tant, podríem dir que aquesta part de la col·lecció s’apropa més al aïllacionisme. En canvi l’última part titulada Conflicte, la qual es troba dedicada a les realitats del mon contemporani, els seus conflictes, les fronteres o la inmigració, són els temes predominants. En aquest cas, la mostra es posiciona més a prop del contextualisme, en la mesura que per tal de poder entendre en la seva totalitat cada obra, cal conèixer mínimament el context social, polític o econòmic determinat respecte al qual gira cada treball, un exemple meravellós es l’obra If you see something de l’artista d’origen polonès Krzysztof Wodiczko.
6
Rubén Mejias Alonso
