[Mercat i legislació] PAC 3: L'obra multimèdia en el mercat i la seva protecció

MERCAT I LEGISLACIÓ

PAC 3

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA

Mercat i legislació PAC 3: L’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció

Í NDEX Índex ................................................................................................................................. 2 1.

Primera fase ............................................................................................................. 3 1.1. Guia de cerca d’informació .......................................................................... 3

Factors crítics sobre vigilància tecnològica...................................... 3 localització dels factors crítics ........................................................... 3 Cerca i recollida de la informació ...................................................... 4 Competidors en el mercat .................................................................. 4 Fires, congressos i conferències ........................................................ 4 Tractament de la informació recollida ............................................. 4 1.2. Informe de vigilància estratègica tecnològica d’Airbnb ........................... 5

Tecnologies actuals.............................................................................. 5 Propostes de millora ........................................................................... 5 Com facilitar la seva evolució ............................................................ 6 2.

Segona fase .............................................................................................................. 7 2.1. Propietat intel·lectual .................................................................................... 7

Programes ............................................................................................. 8 Bases de dades...................................................................................... 9 Obra multimèdia .................................................................................. 9 2.2. Mecanismes pràctics de protecció i defensa ............................................ 10 4 Bibliografia i altres recursos .................................................................................. 11

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 2/11


1. P RIMERA FASE En aquesta primera fase es prepararà un informe de vigilància estratègica tecnològica per a l’organització Airbnb. En aquest informe s’analitzarà l’estat de l’art de les tecnologies disponibles i de les emergents o possibles a mig o llarg termini segons les tendències observables. Es consideraran aquelles tecnologies que siguin capaces de millorar els productes o processos d’Airbnb.

1.1. G UIA FACTORS

DE CERCA D ’ INFORMACIÓ

CR Í T I C S S O BR E V I G I L À N C I A TE C N O L Ò G I C A

Airbnb és una empresa de base tecnològica que ofereix un servei a Internet, per això els aspectes tecnològics que cal vigilar són els següents: 



Avenços tècnics: la informàtica és una branca de la tecnologia que permet implementar els avenços a un ritme molt ràpid, sobretot pel que fa al sector del programari. Pel que fa al maquinari, el cicle de vida dels components informàtics es redueix cada cop més, així que Airbnb hauria de tenir una capacitat d’adaptació al ritme d’actualització dels avenços tècnics o, encara millor, optimitzar els seus equips per a què no es quedin obsolets passada la seva vida útil. Tecnologies i sistemes d’informació: el funcionament d’Airbnb recau en un 100 % en seva pàgina web, per la qual cosa aquesta ha de disposar de les millors tecnologies i sistemes d’informació, ja que la més mínima imperfecció podria esdevenir el motiu perquè els usuaris perdessin la confiança amb l’empresa. Airbnb ha de conèixer i aplicar les tecnologies web més adients, les plataformes de pagament online més útils, una gestió de bases de dades eficient i un sistema de seguretat amb prou redundàncies per evitar intrusions no desitjades.

LOCALITZACIÓ DELS FACTORS CRÍTICS





  



Jordi Llonch Esteve

Els fabricants de components tecnològics fan una molt bona tasca de presentació i promoció dels seus avenços, així que una forma de trobar aquesta informació seria seguint les notícies que es publiquen a la premsa escrita, revistes tècniques o llocs especialitzats a Internet. Una altra forma d’accés a aquesta informació seria a través de centres de recerca que permetessin provar noves troballes abans que aquestes es presentin en societat. També s’ha de seguir la trajectòria i camins que segueix la competència. Les fires de turisme són un altre bon lloc on trobar informació. En tractar-se d’una start-up, disposa de mentors, inversors privats i contactes amb fons de capital risc, que poden aportar coneixements relacionats amb empreses similars. Els llibres sobre la nova economia col·laborativa The Long Tail (2006) i Free (2009) de Chris Anderson, i Remix (2008) de Lawrence Lessig.

CC BY-NC-SA

Pàg. 3/11


CERCA

I RECOLLIDA DE LA INFORMACIÓ

Un cop definits els aspectes importants que s’han de localitzar, ara s’han de començar a recollir. La millor forma de dur a terme aquesta recollida d’informació és mitjançant l’ús d’eines automatitzades que en facilitin la tasca i que no requereixin gaire inversió de temps.    

Es començarà emprant programes de vigilància, com ara la configuració d’alertes de correu electrònic a cercadors com ara Google. La informació rebuda a través d’aquestes alertes es gestionarà i organitzarà a través de filtres al correu electrònic. En cas de disposar de molta informació és recomanable usar eines de mineria de dades que organitzin encara més la informació. Per acabar, s’ha de distribuir de manera eficient tota la informació recollida, així que es poden emprar eines conegudes, com el correu electrònic, eines d’ofimàtica, etc.

COMPETIDORS 

 

FIRES,

EN EL MERCAT

Les pàgines web dels competidors seran clau per a analitzar la seva estratègia. Una pàgina web és una gran font d’informació ja que es pot: o Estudiar el seu codi font. o Seguir la seva evolució a través de l’apartat de notícies o bloc. o Analitzar la secció d’ajuda. o Trobar informació interna de l’empresa. o Veure l’organigrama de l’empresa. o Conèixer les condicions d’ús. El registre mercantil o pàgines web similars ofereixen accés a les dades públiques sobre les empreses. Cerques a buscadors d’Internet, com ara Google.

CONGRESSOS I CONFERÈNCIES

En el cas d’economies P2P, com la d’Airbnb s’acostuma a fer conferències arreu del món, ja que en tractar-se d’un model de negoci força nou, es troba en les seves primeres etapes de desenvolupament i comporta que molts estudiosos es reuneixin per opinar sobre els seus avantatges i les formes d’explotar el model.

TRACTAMENT

DE LA INFORMACIÓ RECOLLIDA

Per molt que s’hagin definit els factors crítics de vigilància i s’hagi recopilat tota la informació requerida pel desenvolupament futur d’Airbnb, si no es valora la seva veracitat i fiabilitat, podrem trobar-nos en que tota la feina feta haurà estat en va. Per això s’ha de validar la informació seguint mètodes com:    

Jordi Llonch Esteve

Identificació de les fonts d’origen. Anàlisi dels mètodes d’obtenció de dades. Comparació de la mateixa informació procedent d’orígens diferents. Constatació de dades obtingudes amb experts.

CC BY-NC-SA

Pàg. 4/11


1.2. I NFORME

DE VIGILÀNCIA ESTRATÈGICA TECNOLÒGICA D ’A IRBNB En aquest informe, s’analitzarà l’estat de l’art de les tecnologies disponibles i de les emergents o possibles a mig o llarg termini amb l’ajuda de la guia preparada en l’apartat anterior. Es consideraran aquelles que siguin capaces de millorar els productes o processos d’Airbnb.

TECNOLOGIES

ACTUALS

Airbnb és una empresa fundada el 2008 per Brian Chesky, Joe Gebbia i Nathan Blecharczyk, tres emprenedors amb coneixements elevats de programació, disseny i desenvolupament web. Gràcies als seus coneixements van construir un sistema d’informació força sòlid des de bon començament, la qual cosa els ha portat només a una migració de la seva arquitectura recentment a causa de les millores que els aporta el nou sistema. Airbnb ha crescut de manera significativa des del seu inici. Un any després de la seva posada en marxa van migrar gairebé totes les seves tasques de computació al núvol a la plataforma Amazon Web Services (AWS), la qual processa 50 Gigabytes de dades a diari i gestiona 10 Terabytes de fotografies dels seus usuaris. A més a més, van migrar la seva base de dades MySQL a la propietària d’Amazon (Amazon RDS) ja que simplificava molt les tasques administratives d’alt consum de temps, normalment associades amb les bases de dades. Actualment Airbnb té 260 milions de connexions socials amb Amazon RDS i utilitza una tecnologia que permet automatitzar la replicació de la pròpia base de dades i augmentar la durabilitat de les seves dades. La substitució de la tecnologia anterior per l’actual es va dur a terme deixant la pàgina web d’Airbnb fora de línia només 15 minuts. Aquesta transició tan ràpida va ser molt important, ja que un negoci en ple creixement no es podia permetre el luxe de tancar el seu mercat durant massa temps a tots els seus usuaris.

PROPOSTES

D E M I L LO R A

Com que els meus coneixements de bases de dades i computació al núvol són força limitats, i després d’estudiar el funcionament tècnic d’Airbnb, considero que els seus enginyers ja estan emprant les tecnologies més avançades (state of the art). De tota manera, puc aportar una proposta de millora basada en l’experiència com a usuari actiu de la plataforma, sobretot pel que fa a l’arquitectura de la informació:   

Jordi Llonch Esteve

Accedir al panell d’usuari després d’entrar les credencials enlloc d’anar a la pàgina principal. Permetre llogar un mateix espai segons tipus d’estades diferents, és a dir, permetre llogar tot el pis, només una habitació, dues habitacions... Fer ús de les xarxes socials per a promocionar llocs disponibles. Per exemple, si algú necessita trobar allotjament de manera ràpida a Barcelona, es podria crear l’usuari @AirbnbStandbyBCN a Twitter, que informés dels pisos en espera disponibles.

CC BY-NC-SA

Pàg. 5/11

Mercat i legislació PAC 3: L’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció   

Millorar substancialment la pàgina d’analítiques: afegir variables personalitzables, veure l’origen de les visites... Mostrar menys informació i més útil a la pàgina principal. Reduir el temps de càrrega d’algunes seccions de la pàgina.

Totes aquestes millores tenen un objectiu comú: optimitzar la tecnologia per a fer més rentable l’empresa. Quan més ràpid i fàcil sigui trobar la informació que es cerca, es portaran a terme més lloguers i l’empresa obtindrà més beneficis.

COM

F A C I LI T A R L A S E V A E V O L U C I Ó

L’economia col·laborativa, de consum col·laboratiu, de mercat p2p (existeixen diversos mots per definir-la) ha tingut un fort auge aquest 2012 i ha demostrat la importància de l’accés davant la propietat. Per això crec que serà el canvi de model necessari per a recuperar el tant devaluat estat del benestar on vivim. Airbnb ha estat un dels primers en afegir-se a aquest canvi de paradigma, però no oblidem que altres empreses (eBay) van començar camins similars fa més d’una dècada. La diferència entre el que va fer eBay i el que ha estat capaç de fer Airbnb rau en escoltar als usuaris, que són qui determinen les condicions d’un servei. Per això considero que Airbnb seguirà evolucionant positivament si es concentra en mantenir l’impuls que el caracteritza (amb comparació amb els seus clons) i en el seu posicionament. Una forma de fer-ho seria afegint un tauler d’idees a la seva pàgina web que permetés als usuaris compartir les seves propostes, valorar les d’altres usuaris i, finalment, ser analitzades per l’equip d’enginyers d’Airbnb per acabar formant part de la llista de funcions del lloc web.

Per dur a terme aquesta activitat he fet una cerca exhaustiva sobre l’economia col·laborativa, un model força nou, per la qual cosa he hagut de validar molta de la informació que he anat trobant, ja que encara no està tot escrit sobre aquest model econòmic i molta de la informació trobada era errònia o poc acurada. Estic molt satisfet amb l’ús que Airbnb fa de la seva informació, ja que la seva transparència, tant a nivell d’empresa com de desenvolupament ha estat clau per a dur a terme aquesta primera part del procés de vigilància tecnològica. A més a més, tota la informació originada a Airbnb l’he pogut contrastar amb la trobada a diaris com el Financial Times o a la revista The Economist.

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 6/11


2. S EGONA FASE En aquesta fase es treballaran els conceptes fonamentals de la LPI i dels Drets d’autor per a diferenciar el paper que juguen els subjectes (persones, empreses, organismes) que intervenen tant en el procés de la creació com en l’explotació dels seus resultats i per identificar les característiques rellevants dels drets i obligacions d’aquests subjectes.

2.1. P ROPIETAT

INTEL · LECTUAL

Abans de definir què és una obra intel·lectual i, per extensió, què pot formar part de la propietat intel·lectual, hem de conèixer les dues modalitats de regulació dels drets d’autoria presents al món: al nostre país i a la resta de països de l’Europa continental, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica francòfona predomina la cultura del dret d’autor, la qual es diferencia del copyright, existent al Regne Unit, els Estats Units, Austràlia i resta de països de la Commonwealth, pel seu objectiu de recompensar el creador i protegir el vincle que l’uneix a la seva obra, vers l’objectiu d’estimular la creativitat per a augmentar el patrimoni cultural de la societat. En el nostre cas, a l’estat espanyol el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI) és el text legal en què es basa aquesta regulació i el seu objecte són les obres intel·lectuals, que es defineixen com totes aquelles creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur.

Obra expressió original

creativitat humana

qualsevol suport

tanbigle

intangible

A més a més, la TRLPI atorga a les obres intel·lectuals drets de dos tipus: un caràcter moral i un de patrimonial.  Drets morals Són els drets que rep un autor pel simple fet de crear una obra i s’obtenen automàticament en el moment de creació de l’obra. S’acostumen a extingir amb la mort de l’autor.  Drets patrimonials Són els drets que permeten treure un rendiment econòmic de la creació d’una obra. També s’obtenen automàticament en el moment de creació de l’obra, però permeten ser traspassats i comercialitzats posteriorment. S’acostumen a extingir 70 anys després de la mort de l’autor.

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 7/11

Mercat i legislació PAC 3: L’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció o Drets d’explotació: solen perseguir un benefici econòmic.  Drets de remuneració: atorguen benefici amb la seva:  Reproducció: és la fixació de l’obra en un mitjà que en permeti la seva comunicació i obtenció de còpies de tota o part d’ella.  Distribució: és la posada a l’abast del públic de l’original o còpies de l’obra a través de la venda, lloguer o qualsevol altra forma.  Comunicació pública: és qualsevol acte pel qual un nombre elevat de persones tingui accés a l’obra sense prèvia distribució individual.  Transformació: és la creació d’obres derivades d’obres existents.  Drets exclusius: serveixen per autoritzar o prohibir certs tipus d’usos:  De col·lecció: permet que un autor publiqui un recull de les seves obres encara que n’hagi cedit els drets d’explotació a un tercer.  De simple remuneració: es pot denegar a l’autor el dret exclusiu d’una obra a canvi d’assegurar-li una compensació econòmica.  De distribució: l’autor o titular de drets pot escollir permetre la distribució d’una obra seva.  De comunicació pública: l’autor o titular de drets pot escollir permetre la comunicació pública d’una obra seva.  De transformació: l’autor o titular de drets pot escollir permetre la creació d’obres derivades d’una obra seva. o Altres drets  De participació: permet que els autors plàstics obtinguin una part del preu de revenda de les seves obres.  Compensació equitativa per còpia privada (canon): pretenia compensar els creadors cobrant una part estimada del dany que els usuaris generaven en crear còpies per a ús propi als fabricants de dispositius d’emmagatzematge. Va ser considerat il·legal pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2010. Aquest 2012 ha entrat en vigor el nou model encarregat de recaptar aquesta compensació a través dels impostos, de tal manera que l’hauran d’afrontar tant qui en faci ús com qui no. Ja ha estat denunciat a la Unió Europea. Després d’analitzar els drets de propietat intel·lectual en general, veurem com afecten aquests en els usos o aplicacions pels programes d’ordinador, bases de dades, obres multimèdia i Internet.

PROGRAMES En el cas del programari, l’autor o el titular del programa té els drets exclusius sobre la reproducció, transformació i distribució, però també disposa del dret de comunicació i el dret d’ús. A més dels drets exclusius descrits anteriorment, s’hi ha afegit el dret d’ús, el qual permet que el titular del dret d’explotació d’un programa d’ordinador autoritzi a un altre a utilitzar el programa, tot conservant la propietat del mateix per part del primer. Simplement aporta claredat a l’hora de distingir l’ús de l’explotació.

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 8/11


BASES

DE DADES

Depenent de si són considerades obres o no, les bases de dades disposen d’uns drets o d’uns altres. En el cas que tinguin la condició d’obres gaudiran dels drets de comunicació pública i transformació. En cas contrari, s’acolliran al dret sui generis, que s’encarrega de protegir la inversió substancial requerida per a la creació d’un producte determinat, en aquest cas, una base de dades. El dret sui generis, atorga diferents drets al fabricant i a l’usuari de la base de dades. El fabricant podrà impedir l’extracció i/o reutilització de la totalitat o d’una part substancial del contingut, alhora que queda prohibida aquesta extracció i/o reutilització amb actes contraris a una explotació normal o il·legal. Per la seva part, l’usuari té el dret d’extraure i/o reutilitzar la totalitat o parts no substancials de la base de dades amb independència del seu ús. Cal dir que existeixen excepcions al dret sui generis. Pel que fa a l’extracció de la totalitat d’una base de dades es permetrà per a fer còpies privades i per a motius educatius. A més, també es permetrà la reutilització en casos de seguretat pública i procediments administratius i judicials.

OBRA

M U LT I M È D I A

Les obres multimèdia són, com el seu nom indica, obres produïdes a través de molts mitjans, que acostumen a dividir-se en tradicionals i nous, i que poden incloure tot tipus de formes d’expressió. Així doncs, depenent de la forma d’expressió una obra multimèdia se li aplicarà el dret dels programes, el de les bases de dades o el de les obres audiovisuals, amb les particularitats que la LPI atorga a cadascun d’ells.

Considero que el problema més alarmant sobre la propietat intel·lectual i els drets d’autor en el mercat multimèdia és la pròpia cultura dels drets d’autor. Aquesta cultura va ser inventada en una època en la que no existia el mercat multimèdia, la qual cosa fa que no s’adapti a les necessitats del mercat actual. Parafrasejant David Bravo, la mera idea de protegir el mitjà (LPI) enlloc de l’objectiu a assolir amb aquest mitjà (beneficiar la societat promovent un major desenvolupament de les ciències i les arts per a maximitzar la productivitat i la innovació) és aterridora. Sóc partidari de crear un nou model global que incorporés el millor dels dos sistemes existents actualment: el del copyright i el de dret d’autor. Com he comentat al fòrum de l’assignatura, proposo abolir el dret de compensació per a còpia privada i afavorir la creació d’empreses que proporcionin continguts de qualitat a preus raonables.

L’empresa que he analitzat en la PAC anterior i en la primera part d’aquesta, Airbnb, és una pàgina web amb la qualificació de base de dades, ja que presenta els seus continguts de manera original, però alhora ordenada i sistematitzada. Per tant, s’acull al dret aplicable a les bases de dades.

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 9/11


2.2. M ECANISMES

PRÀCTICS D E PROTECCIÓ I

DEFENSA Tot i que no considero que els mecanismes de protecció i defensa siguin el camí a seguir per a protegir les obres, n’enumeraré alguns a continuació i donaré arguments que demostrin per què no són la solució més adient. Començaré pel més temut de tots, la gestió de drets digitals, o DRM (acrònim de Digital Rights Management en anglès). L’objectiu i funció d’aquest mecanisme consisteix en limitar qualsevol tecnologia per a limitar-ne certes funcions característiques de la pròpia tecnologia. El DRM aconsegueix limitar el nombre de vegades que un usuari pot llegir un llibre electrònic o visualitzar una pel·lícula; denegar que un determinat arxiu es pugui reproduir en determinats dispositius o impedir fer més d’una còpia d’un àlbum de música. Molt semblant a l’anterior, l’ús de marques d’aigua i metadades també és un mecanisme altament estès. El mètode consisteix a “marcar” cada contingut digital amb un identificador únic i associar-lo al seu comprador, perquè en el moment en que aquest sigui replicat, es pugui esbrinar qui n’ha permès la còpia o distribució. En unir les marques d’aigua amb la gestió de drets digital trobem mètodes encara més perjudicials, com ara l’UltraViolet de Sony, un sistema d’emmagatzematge al núvol que es va aplicant a més països des del 2011 i que rere l’estratègia comercial de moda d’oferir tota la col·lecció de pel·lícules i sèries dels seus usuaris des de qualsevol dispositiu, s’amaga una realitat d’un sistema tancat que només permet accedir a aquest contingut des de dispositius certificats per la mateixa Sony i que poden deixar de funcionar quan deixin de pagar les respectives llicències. Un altre mecanisme és el basat en vulnerar drets considerats invulnerables, com el de la privacitat amb l’excusa de protegir els creadors. En alguns països de la Unió Europea i als Estats Units s’han aprovat lleis que permeten als titulars de drets de les obres espiar els ciutadans per a accedir a una llista de les descàrregues de cada usuari. Em refereixo a lleis com l’HADOPI de França; la SOPA, la PIPA o la CISPA d’EUA o la llei Sinde-Wert d’Espanya entre d’altres que, tot i tenir les seves diferències, totes vulneraven els drets de la privacitat dels internautes. Cal dir que cap d’elles ha funcionat, però els mandataris segueixen proposant lleis similars a causa de la pressió dels lobbistes de la indústria de l’entreteniment. En contra del que es pugui interpretar després de llegir aquests arguments, sóc defensor de remunerar als creadors per les seves obres, però considero que l’avenç tecnològic s’ha d’entendre com una oportunitat i no com una amenaça. En l’era en que vivim, on les còpies són clons, la forma més fàcil d’evitar la injustament anomenada “pirateria” sense violar el dret a la intimitat s’aconsegueix rebaixant el preu de venda de les obres que permeten la seva distribució de manera digital a un preu prou baix fins que els consumidors el considerin just, la qual cosa comportaria que més gent estigués disposada a passar per caixa. Amb això s’aconseguiria que més gent tingués accés a continguts als que abans no podia accedir de manera legal i que la cultura es difongués de manera més àmplia entre la societat, que, recordem, és un dels objectius i raó de ser dels drets d’autor.

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 10/11


4 B IBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS M ATERIAL

DOCENT Ramón Casas Vallés, Mercè Vallverdú Bayés. Conceptes fonamentals. Barcelona. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2012. Ramón Casas Vallés, Mercè Vallverdú Bayés Noves tecnologies. Barcelona. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2012.

L LIBRES ,

DIARIS I REVISTES Lessig, Lawrence. Remix. USA. Penguin Books, 2008. Anderson, Chris. The Longer Long Tail: How endless choice is creating unlimited demand. London. Random House Business Books, 2009. Anderson, Chris. Free: How Today's Smartest Businesses Profit by Giving Something for Nothing. USA. Hyperion, 2010. Diari Financial Times. Varis números. Revista The Economist. Varis números.

P ÀGINES

WEB CEMITEC. Guía práctica de vigilancia estratégica. [en línia] Disponible a http://www.cemitec.com/index.php/es/publiblog/69guiapractvigilancia.html [Consulta: desembre 2012] EUROPEAN COMMISION IS & MEDIA. The Networked Future: Networked Audiovisual Systems. [en línia] Disponible a ftp://ftp.cordis.europa.eu/pub/ist/docs/dir_d/networkedaudiovisual_en.pdf [Consulta: desembre 2012] CNC. Un nuevo impulso: Informe sobre la gestión colectiva de derechos de propiedad intelectual. [en línia] Disponible a http://www.cncompetencia.es/Inicio/Informes/InformesyEstudiossecto riales/tabid/228/Default.aspx?pag=2 [Consulta: desembre 2012]

La imatge de la portada és de Sam Ahmed (CC BY 3.0) i la resta d’imatges presents en aquest document són de domini públic, de producció pròpia o s’emparen a l’ús raonable (fair use).

Jordi Llonch Esteve

CC BY-NC-SA

Pàg. 11/11

[Mercat i legislació] PAC 3: L'obra multimèdia en el mercat i la seva protecció

Recommend Documents