Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Grau de Multimèdia
Mercat i legislació
Jaume Reig Carrascosa Primera Prova d’Avaluació Continuada PAC1
INDEX 1.1 Definició del mercat multimèdia
3
• Estructura del del sector multimèdia • Elements clau del mercat multimèdia • Tendències futures del sector multimèdia multimèdia
1.2 Marc regulador del mercat multimèdia
4
• Marc regulatori general mundial • Tipus de regulacions: • Compromisos internacionals multilaterals • Acord general sobre el comerç comerç de serveis (AGCS) (AGCS) • Marc regulatori a Europa • Mecanismes bàsics bàsics per la regulació de les xarxes
• Principis de la regulació regulació eficient i afavoridora afavoridora de la competència
5
• Justificació de la restricció: restricció: (principi de la necessitat necessitat i proporcionalitat) proporcionalitat) • Objectius de les normes reguladores • Neutralitat tecnològica • Neutralitat de serveis • Incidència de la tecnologia en les regulacions
• Mapa conceptual organismes i lleis reguladors reguladors Telecomunicacions
6
1.3 Característiques rellevants del mercat de les telecomunicacions
7
Bibliografia
8
1.1 Definició del mercat multimèdia Entenem per mercat multimèdia un conjunt de sectors econòmics abans diferenciats, tant com a model com a volum de negoci que han confluït e el que s’ha denominat “convergència de mercats”, per operar ara en un mateix sector, i al mateix temps han sorgit nous mercats i noves formes de negoci a partir d’aquesta convergència. Aquests sectors abans diferenciats eren: Les TIC (informàtica: hardware i software , les telecomunicacions i el sector audiovisual. Aquests tal com hem dit anteriorment operaven en sectors independents i ara ho fan en un mateix sector, al mateix temps que sorgeixen nous mercats (pe: desenvolupament d’aplicacions per a mòbils i en generals productores de continguts digitals: àudio, vídeo, web, jocs,.)o se’n transformen alguns d’existents (pe: la fotografia digital vs. la fotografia analògica o en les arts gràfiques la impressió digital digita l envers la impressió òfset tradicional). En resum estem en un canvi de paradigma econòmic i social fruit de l’aparició d’aquest nou mercat multimèdia. ESTRUCTURA DEL SECTOR MULTIMÈDIA
Content ( Media) Applications (Software) Platform (Hardware) Networking ELEMENTS CLAU DEL MERCAT MULTIMÈDIA
Alguns dels elements clau del present per entendre el desenvolupament del mercat multimèdia: • Augment de l’amplitud de l’ample de banda a un cost unitari relativament baix. • Optimització del software i aplicacions (més modulars, escalables i reutilitzables) reutilitzables) (llenguatges programació POO). • Processadors integrats més potents potents i reduïts a costos raonables. TENDÈNCIES FUTURES DEL SECTOR MULTIMÈDIA
• Augment de la importància de la portabilitat dels sistemes, el que farà que cada cop cop tinguin major rellevància els terminals utilitzats. • Implantació del protocol IPv6 degut a la saturació del protocol IPv4. • Implantació progressiva de les xarxes de fibra òptica. • Serveis de software i hardware directament en xarxa (serveis SaaS ”. SaaS,, IaaS IaaS,, PaaS) el que s’anomena “ Cloud computing ”. • Major implantació de les TIC i i les telecomunicacions en aspectes de la vida quotidiana mitjançant la domòtica i els sistemes intel·ligents.
* Com aportació en aquest aspecte voldria destacar el que l’economista Jeremy Rifkin ha Rifkin ha anomenat “ Tercera revolució industrial”” i que segons ell serà el fruit de la convergència entre les TIC i les energies renovables. industrial
1.2 Marc regulador del mercat multimèdia MARC REGULATORI GENERAL MUNDIAL TIPUS DE REGULACIONS:
1. Regulacions econòmiques 2. Regulacions socials 3. Reglacions administratives 1. Regulacions econòmiques: S’intervé en el mercat en les polítiques de preus i condicions de venda, per exemple, imposant o eliminant barreres per afavorir o disminuir la competència. Supervisió també de possibles aliances o fusions entre empreses que vagin en contra de “bé comú” i per tant puguin constituir un monopoli “ de facto”. 2. Regulacions socials: intervenció en àrees on afecti al bé públic de manera indirecte mitjançant polítiques d’incentius amb subvencions i polítiques punitives amb l’imposió de taxes. 3. Regulacions administratives: Imposició d’un marc legal e institucional amb tràmits burocràtics, formalitats administratives i requeriment de titulacions. COMPROMISOS INTERNACIONALS MULTILATERALS
Principals actors: OMC (Organització Mundial del Comerç) i UIT (Unió Internacional de Telecomunicacions). ACORD GENERAL SOBRE EL COMERÇ DE SERVEIS (AGCS)
És un tractat internacional signat el 1990 on s’apunta a una liberalització i l’obertura del sector serveis, entre els quals hi ha una serie d’annexos on es tracta específicament del tema de les telecomunicacions. El 1997 69 països van firmar el tractat per a privatitzar privatitz ar i liberalitzar les xarxes nacionals nacional s de telecomunicacions per obrir pas a nous operadors estrangers (teòricament per a fomentar la competència) i comprometent-se a no “nacionalitzar” les inversions en el futur. A part del foment de la competència l’acord també insta als signants a complir les normalitzanor malitzacions de les normes tècniques (que són dictades per la UIT) per tal de garantir l’interconnectivitat de les xarxes. L’UIT també s’encarrega de gestionar els recursos de l’espectre de radiofreqüències i l’orbita dels satèl·lits. Cal dir que la UIT estableix una serie de “normes”, “recomanacions” i “ standards” tècnics per tal de garantir l’interconnectivitat de les xarxes i tot i que no són de caràcter vinculant es solen aplicar per la qualitat de los normes. MARC REGULATORI RE GULATORI A EUROPA
En el cas europeu el procés de liberalització va ser dut a terme per la Comissió Europea mitjançant el Llibre verd sobre la convergència de sectors a partir de l’any 1997. La directiva europea va significar l’obertura de nous operadors al mercat abans tan sols regits per empreses estatals de caire públic. Aquesta liberalització liberalitz ació a europa també va significar l’harmonitz l’harmonització ació de les normes que regeixen el sector per a tots els països de la Unió Europea, com també una política de normalització i certificació de les telecomunicacions d’obligat compliment a tota la UE. MECANISMES BÀSICS PER LA REGULACIÓ DE LES XARXES
En el procés de liberalització de les telecomunicacions la UE i per tal de regular i harmonitzar els mercats va instar als països membres a crear organitzacions independents a cada país per a tal de regular cada mercat nacional en particular.
En el cas d’Espanya l’organisme encarregat de la tasca és la CMT (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions). Així dons la CMT és l’encarregada de regular el mercat de les telecomunicacions seguint les directrius de la CE i també de la pròpia jurisdicció del país. PRINCIPIS DE LA REGULACIÓ EFICIENT I AFAVORIDORA DE LA COMPETÈNCIA JUSTIFICACIÓ DE LA RESTRICCIÓ: (PRINCIPI DE LA NECESSITAT I PROPORCIONALITAT)
- Definició de normes que tinguin la mínima distorsió del mercat. La justificació de la imposició de normes no rmes en sectors de l’economia de mercat bé donat pel fet de coordinar els interessos tant de la lliure competència i llibertat d’empresa amb altres interessos de caire públic. OBJECTIUS DE LES NORMES REGULADORES
- Definició clara dels objectius al redactar una norma. - Justificació de la necessitat de tals restriccions. - Proporcionalitat de les restriccions imposades - Principi de mínima distorsió del mercat - Principi d’eficàc d ’eficàcia ia • Definició clara objectius • Norma fàcilment executable • Coordinació entre administracions • Evitar llacunes legals - Predicibilitat: les normes han de ser clares i transparents per evitar incerteses en les inversions. NEUTRALITAT TECNOLÒGICA
• No-discriminació de les tecnologies • Sostenibilitat • Eficiència • Certesa del consumidor NEUTRALITAT DE SERVEIS
En la neutralitat de serveis s’aplica la directiva 2009/140/CE
“Els principis de neutralitat tecnològica i de serveis ser veis impliquen que el legislador no fixa ni la tecnològia ni el servei que cal prestar” “Aquests principis suposen o poden suposar una eficiència econòmica, però també hi ha el risc d’interferències per la introducció de tecnologies i prestació de ser veis en diferents bandes properes”
INCIDÈNCIA DE LA TECNOLOGIA EN LES REGULACIONS Com s’ha comentat anteriorment la CE en el marc normatiu del 2002 després de la liberalització del 1997 ha establert una serie de normes per l’harmonització de les xarxes i dels equips. Entre elles està el fet d’avaluar la conformitat d’equips i aparells aparells perquè aquestos siguin plenament compatibles. Es tracta d’una mesura per garantir connectivitat
dels aparells independentment de l’operador, marca o fabricant que els subministri. Per tant podem dir que els fabricants i operadors de serveis de telefonia i ISP estan obligats a complir una serie de “normes” tecnològiques per tal que els aparells siguin compatibles. (No tindria cap sentit des del punt de vista de l’usuari tindre un telèfon que sols permetés fer o rebre trucades al mateix operador).
Mapa conceptual organismes i lleis reguladors Telecomunicacions INTERNACIONAL OMC
AGCS
UIT
Organització Mundial
Acord general sobre sobre el
Unió Internacional de
del Comerç
comerç de serveis
Telecomunicacions
*La gran majoria dels països són membres. http://www.wto.org/ indexsp.htm
*Signat el 1990 *Document de referència sobre Telecomunicacions signat el 199497. 80 països firmants. http://www. wto.org/spanish/tratop_s/serv_s/ gatsqa_s.htm
*Organisme encarregat de Radiocomunicacions, Normalització i Desenvolupament. http://www. itu.int
EUROPA CE
Directiva
Comissió Europea
2002/21/CE
*Marca les directives d’obligat compliment als estat membres.
http://eur-lex.europa.eu/ LexUriServ/LexUriServ.do?uri=O J:L:2002:108:0033:0033:ES:PDF
ESPANYA
CMT
AER
Comissió del Mercat de
Agència Estatal de
les Telecomuni Telecomunicacions cacions
Radiocomunicacions
*És l’organisme que s’encarrega de fer complir les lleis en matèria de telecomunicacionss a Espanya. http:// telecomunicacion www.cmt.es
* Agència estatal de gestió del domini públic radioelèctric.
LGTel Llei General de telecomunicacions
La Llei de referència en matèria de Telecomunicacions. http://www.cmt.es/c/ document_library/ get_file?uuid=b174663f220e-4d53-9090feda291df8c4&groupId=10138
CATSI CNC
Consell Asesor
LSSI
LOPD
Comissió Nacional de
Telecomunicacions Telecomunicacio ns i
Llei de serveis de
Llei Orgànica de
la Competència
Societat Informació
la Societat de la
Protecció de Dades
*És el consell presidit pel Ministre d’Industria encarregat de fer propostes en matèria Telecomunicacions.
Informació
*Organisme públic encarregat de promoure i preservar la competència. http://www.cncompetencia.es/
* Les Lleis de referència en matèria de comerç electrònic i protecció de dades. https://www.agpd.es/portalwebAGPD/canaldocumentacion/legislacion/ estatal/common/pdfs/Ley_34-2002-_LSSI_definitiva_1.pdf
1.3 CARACTERÍSTIQUES RELLEVANTS DEL MERCAT DE LES TELECOMUNICACIONS Perquè cal regular els mercats en general?? Com hem comentat en el punt 1.1 d’aquest treball, un dels elements clau del mercat multimèdia actual és l’augment de l’amplitud de ‘ample de banda (ja són usuals els usuaris que tenen ADSL 10MB) sense una velocitat semblant a aquesta és bastant inviable accedir a continguts de gran ample de banda com: vídeos, infografies, animacions,... molt presents a la xarxa xarx a avui en dia, com també videoconferències, VoIP. VoIP. http://blogcmt.com/2013/03/21/iv-informe-trimestral-octubre-diciembre-2012/ En aquest estudi podem veure com tots els serveis relacionats amb la telefonia i les xarxes han caigut (menys l’accés a Internet des de telefonia fixe que ha augmentat) segurament a causa de la crisi econòmica, pel que podem intuir que l’accés a Internet des de punt fix com un servei que l’usuari considera de “primera necessitat” (per trobar feina, comunicar-se, estudiar, informar-se,..) en canvi les altres opcions com internet mòbil, tv de pagament, es consideren més banals. La telefonia fixe també disminueix, però aquí podem considerar, que gran part de la població ja té telefonia de veu fix pel que és normal que disminueixi lleugerament en temps de crisis. En aquesta situació on els usuaris ens han ha n acostumat a aquests tipus de continguts que requereixen gran ample de banda, els operadors de ISP estan en una posició predominant i podrien pujar preus, baixar o baixar la qualitat del servei, fent aliances entre els operadors per beneficiar-se d’aquesta d ’aquesta posició predominant. És per això que cal regular els mercats perquè no actuïn en contra dels interessos comuns i es respecti el dret de la competència i de nous operadors al mercat.
Com afecten afecten les regulacions al mercat multimèdia?? En el procés de convergència dels mercats i amb la liberalització del mercat multimèdia en els serveis és va creure per parts dels estats que això facilitaria la competència i per tant que beneficiaria al consumidor final i així ha estat pel fet de facilitar la competència a l’entrada a nous operadors al mercat (pel que fa a l’usuari final no tinc tan clar que l’hagi beneficiat sinó al contrari), no obstant això aquest aquest augment de la competència només s’ha donat s’ha donat en el mercat de serveis final als usuaris no en infraestructures on els operadors de referència continuen sent els mateixos (Telefònica en cas Espanya). Els nous operadors de telecomunicacions que han sorgit al mercat no han tingut suficients al·licients per invertir en infraestructures (aquí estem parlant bàsicament de telefònia fixe), ja que per llei els operadors PSM estan obligats a proporcionar l’accés (amb tarifes regulades) a aquests. Així dons un dels reptes legals futurs serà establir mecanismes reguladors per incentivar als operadors a invertir en infraestructures pròpies o compartides (cablejat TV T V, fibra òptica,..).
Quins són els aspectes tecnològics que han provocat l’evolució europea i nacional en l’àmbit l’ àmbit regulatori/legal?? Pel que fa a la regulació, el fenomen de convergència de mercats ha provocat l’aparició de noves categories de continguts (per exemple els obres multimèdia que poden combinar àudio, à udio, vídeo, hipertext,..) com també com comentàvem en l’apartat 1,1 les noves formes de negoci i comunicacions pel que des d’un punt de vista legal ha provocat l’aparició de lleis com la LSSI el 2002 o la LOPD el 1999, que han estat revisades diverses vegades tan aplicat normatives europees com també espanyoles. Aquestes lleis afecten a les comunicacions online, el comerç electrònic i la publicitat online. Per exemple en l’última revisió de la LSSI introdueix modificacions en el tema de comunicacions comercials, consentiment usuari i ús de cookies.
Quins son els aspectes tecnologics que ocasionen reptes legals futurs??? En un futur immediat un dels aspectes tecnològics que poden comportar reptes legals son les comparticions de xarxes per part dels usuaris i les implicacions legals que això comporta a més d’una important disminució de quota de mercat per part dels operadors si aquestes pràctiques s’implementessin massivament per part dels usuaris. Com a tall d’exemple del que estem parlant podem veure el projecte guifi.net guifi.net..
A tall més “futurista” “futuris ta” però factible facti ble des del punt de vista tecnològic seria s eria la l a implementació massiva mass iva d’ d ’smart grids i grids i de l’anomenada tercera revolució industrial de Jeremy Rifkin on les TIC tenen un paper fonamental.
BIBLIOGRAFIA CULLELL, C. (2012). El mercat multimèdia. Barcelona:UOC. AETIC. (2006). Análisis y propuestas propuestas de de delimitación del sector sector de la electrónica y las tecnologías de la información y las telecomunicaciones. “Estudio elaborado por AETIC en el marco del Obser vatorio Industrial del sector de Electrónica, Tecnologías de la Información y Telecomunicaciones del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio”. AMETIC. (2012). Mapa hipersectorial de las TIC. GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). Marc general regulatori: conceptes conceptes preliminars. preliminars. Barcelona: UOC. GUASCH, A., & BAIN, M. (2012). (2012). Regulació de xarxes xarxes i serveis: Operadors de telecomunicacions. telecomunicacions. Barcelona: UOC. CNC. (2008). Trabajando por la competencia. Recomendaciones a las administraciones públicas para una regulación de los mercados más eficiente y favorecedora de la competencia. Madrid. En línia: http://www http://www.cncompetencia.es/Inicio/Inf .cncompetencia.es/Inicio/Informes/Gu%C3%ADasyRecomendaciones/ ormes/Gu%C3%ADasyRecomendaciones/tabid/177/ tabid/177/ Default.aspx; EUROPEAN COMMISSION. Libro verde de la Convergencia de los sectores de telecomunicaciones, telecomunicaciones, medios de comunicación y tecnologías de la información y sus consecuencias para la reglamentación, COM (97) versión 3, Bruselas, 1997. Fundación Telefónica. Telefónica. (2005). Las L as Telecomunicaciones Telecomunicaciones y la Movilidad en la Sociedad de la l a Información. Colaboradores de Wikipedia. Red eléctrica inteligente [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en . Colaboradores de Wikipedia. Jeremy Rifkin [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en . Colaboradores de Wikipedia. Tercera revolución industrial [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre del 2013]. Disponible en . >. Guifi.net - Red de telecomunicaciones abierta, libre y neutral. [en línea]. Disponible en: https:// guifi.net/ Colaboradores de Wikipedia. Domótica [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2013 [fecha de consulta: 18 de octubre o ctubre del 2013]. Disponible en . Jaume Reig Carrascosa octubre 2013
