Anem al mercat!

UNITAT DIDÀCTICA

"Anem al mercat" FACULTA FACUL TAT T DE CIÈNCIES CIÈN CIES DE L'EDUCACI L'EDUCACIÓ Ó – UNIVERSITAT UNI VERSITAT DE LLEIDA LLEID A PRACTICUM MESTRE – LLENGUA ESTRANGERA Alumnes: Encarnación Garcia Méndez, Xavier Gómez Figueras i Cristina Masana Mora Assignatura: Matemàtiques Matemàtiques i la seua didàctica Professora: Núria Farrús CURS 2010-201 2010-20111

Unitat Didàctica "Anem al mercat"

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ INTR ODUCCIÓ .................................................................... ................................................................... .

1

CONTINGUTS ....................................................................

2

OBJECTIUS

....................................................................

3

SESSION SESS IONS S 1-7 ................................................................. .......... ......................................................... ..

4

CONCLUSION CONCLU SIONS S ................................................... .................................................................. ...............

28

BIBLIOGR BIBL IOGRAFIA AFIA I WEBG WEBGRAFIA RAFIA ........................................

29


INTRODUCCIÓ Quan se'ns va oferir presentar el tema dels diners vam pensar que seria una feina complicada ja que pensàvem, erròniament, que no hi havia prou material per poder desenvolupar tota una unitat didàctica. A mida que hem anat recopilant informació ens hem adonat que precisament tot el relacionat amb els diners beneficia enormement el desenvolupament del pensament matemàtic des d'edats primerenques. Però com hem arribat a aquesta conclusió? Si seguim el que Piaget afirma sobre el desenvolupament evolutiu dels infants de 7 a 12 anys ens n'adonem que han passat al que ell denomina “etapa de les operacions concretes”, on el nen/a deixa de banda el seu egocentrisme i passa a una nova fase on es compren la combinació, la possib po ssibili ilitat tat d'a d'asso ssocia ciació ció d' d'ele eleme ments nts en con conjun junts ts mé méss amp amplis lis.. Par Parlem lem ale alesho shores res de l'i l'inic nicii de formació de conceptes i la reversibilitat del pensament., la capacitat de seriació, d'ordenació d'elements, la noció de conservació del número, massa, longitud, superfície i pes (més endavant el volum). És quan apareix la comprensió de la casualitat, desapareixent tanmateix el sincretisme i la juxtaposició. Totes aquestes noves característiques són essencials per poder treballar el tema que ens ocupa: els diners. Així aquesta unitat didàctica està pensada per dur-la a la pràctica en el segon curs del Primer Cicle de primària. Seria bo introduir-la cap a finals del segon trimestre o començament del tercer ja que han de tenir un cert domini de les operacions bàsiques de sumes i restes, així com el coneixement de les desenes i centenes. També han de saber descompondre nombres amb una certa facilitat. Per començar l'aprenentatge l'aprenentatge de les matemàtiques es necessari el coneixement del sistema numèric i aquí és on l'aprenentatge i maneig dels diners ens ajuden i molt. Tant Tant el sistema numèric decimal com el sistema monetari espanyol espanyol i per extensió de la majoria dels estats membres de la Comunitat Europea estan basats en base 10. Així es pot ensenyar i desenvolupar tant l'un com l'l'al altr tree do dona nant nt un co cont ntex extt re real al i un si sign gnif ific icat at qu quee mo moti tiva va i ju just stif ifica ica (d (dee ca cara ra al alss al alum umne nes) s) l'aprenentatge de les matemàtiques. A partir del coneixement de les diferents monedes i bitllets es poden resoldre diferents problemes de la vida diària que necessiten de les quatre operacions matemàtiques bàsiques: la suma, resta, multiplicació i divisió. Es poden realitzar operacions de càlcul mental, estimació i aproximació, etc.

1


Mitjançant aquesta unitat didàctica es treballen altres àrees com són el coneixement del medi amb l'explicació de l'evolució del diner i la sortida per anar a comprar al mercat i l'àrea de llengua, ja que la comunicació és essencial per a les matemàtiques.

CONTINGUTS Durant aquesta unitat didàctica treballarem els següents continguts relacionats amb els diners: •

El diner com a element de l'activitat de canvi. Elements de la magnitud diner: ▪

▪

Monedes (1€, 2€) i billetes de euro: 5, 10, 20, 50, 100, Monedes de cèntims de euro i el seu valor amb respecte la unitat principal: 1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims.

•

Conceptes relacionats amb els diners: Troc, intercanvi, major i menor valor preu just, car i barat. Pagament en efectiu i targeta.

•

Solució de problemes senzills de compra i venda

•

Us de les T.I.C. per a practicar activitats de compra amb monedes i bitllets.

•

Realització de una llista de la compra i compra real d'articles per a la celebració d'un berenar a la classe.

2


OBJECTIUS Els objectius d'aquesta unitat didàctica són els següents: •

Comprendre que els diners s'utilitzen en l'activitat de canvi. Identificar el que es pot utilitzar com a diners i el que no.

•

Comprendre el concepte de preu. Comprendre que un article pot adquirir quan es té igual o major quantitat de diners que el preu marcat.

•

Conèixer diferents formes de pagament: en efectiu o amb targeta.

•

Aprendre que en el nostre sistema monetari el preu de les coses es mesura en dues magnituds diferents: euros i cèntims d'euro.

•

•

Conèixer les monedes i bitllets del nostre sistema monetari. Reconèixer l'euro com a unitat principal i conèixer que equival a 100 cèntims.

•

Conèixer, identificar i dibuixar el signe de l'euro € i les abreviatures ct i ct.

•

Llegir i interpretar correctament el preu dels articles.

•

Reconèixer quan una quantitat de diners és igual, major o menor que el preu marcat.

•

Conèixer i intercanviar les expressions de salutació i cortesia pròpies entre caixer i client

•

Saber utilitzar els diners per a realitzar el pagament de diferents articles.

•

Saber utilitzar els diners per a iniciar-se en la devolució de senzills canvis.

3


SESSIÓ 1 INTRODUCCIÓ (15 minuts) A la primera sessió de la nostra unitat didàctica farem una introducció on parlarem mestre/a i alumnes sobre els diferents conceptes relacionats amb els diners, mitjançant diferents preguntes com: •

Què són els diners?

•

Per a què serveixen?

•

Què en feu servir?

•

Heu anat a comprar sols alguna vegada?

•

Etc...

Amb aquestes preguntes i altres que poden sorgir durant la “pluja d'idees” el mestre/a introdueix d'una manera senzilla l'evolució dels diners. De com va sorgir la necessitat de l'intercanvi de bens i l'aparició del troc (“trueque”). En aquest punt es pot fer referència als cromos, caniques o fins i tot les famoses polseres de goma i l'intercanvi que fan els nens i nenes, on no sempre el canvi és un a un. Les polseres o cromos més buscats valen més i per intercanviarlos es necessiten més cromos o polseres. Així els alumnes entenen i coneixen el concepte de valor, que no és sempre el mateix i que canvia segons la oferta i la demanda (encara que no farem servir aquests termes, sinó que direm que canvia si hi ha molts nens/es que el volen i només hi ha un nen que el té, per exemple. Seguirem parlant de la evolució dels diners, de les dificultats que van sorgir en el troc, degut als diferents valors, a que la matèria no durava per sempre, que no era de fàcil transport, etc. i farem referència als diferents tipus de materials que es fan fer servir per fer aquest intercanvi com van ser primer la sal (d'aquí la paraula salari), els metalls (com el coure o el ferro) i finalment l'or i la plata (que en els primers moments estava representat per barres o en pols). D'aquesta manera s'aconseguia que aquests materials tinguessin sempre el mateix valor i l'intercanvi fos més just.

4


PART PRINCIPAL (30 minuts) Amb la introducció els nens s'han fet una idea més clara de diferents conceptes que segurament eren desconeguts. Em fomentat la participació de tota la classe i per tant la comunicació, molt important a les matemàtiques. També han pensat i reflexionat sobre el troc, el valor de les coses i l'intercanvi. Per assimilar els conceptes de troc, valor i intercanvi el mestre/a proposa un joc. Els nens i les nenes han de decidir de les seves possessions el que vol intercanviar. Els nens i nenes faran petits intercanvis, dins del seu grup. Més endavant els grups interactuaran i es faran intercanvis més grans. El mestre/a observarà i controlarà que la classe treballi de manera tranquil·la. Quan el mestre/a ho consideri donarà per finalitzat el joc i començarà a preguntar segons el que ha observat i introduirà els conceptes de preu, major i menor valor, barat i car, preu just etc. Els nens i les nenes han de participar i donar la seva opinió. La mestra/e valorarà la participació ja que és molt important que tothom hi digui la seva i/o pregunti si té cap dubte. PART FINAL (10 minuts) A la part final el mestre/a repassarà amb els alumnes el que han après durant la sessió i aclarirà possibles dubtes. Com a deures demanarà que es fixin quan vagin a comprar amb els seus pares, germans o avis.

5


SESSIÓ 2 INTRODUCCIÓ (15 minuts) Com a introducció a la segona sessió de la unitat didàctica el mestre/a farà un breu repàs de la sessió anterior i preguntarà si s'han fixat quan han anat a comprar. Els farà preguntes sobre si s'han fixat quan la família ha anat a comprar. Com que segurament hauran pagat amb diners o targeta els introduirà els conceptes de monedes i bitllets i els farà una breu explicació de com van aparèixer a la societat. Desprès els preguntarà si les monedes tenen més valor que els bitllets o viceversa. PART PRINCIPAL (30 minuts) Pel desenvolupament d'aquesta unitat didàctica seria bo que els nens i nenes estiguessin asseguts en grups, això facilita la col·laboració, l'intercanvi d'opinions, l'ajuda entre els membres i també organitza la classe i facilita la feina del mestre/a que té un major control sobre els alumnes i els seus dubtes i/o preguntes. Desprès de la introducció de l'aparició de monedes i bitllets el mestre/a introdueix el sistema monetari que utilitzem a Catalunya, que és el mateix a la resta de l'estat i a Europa, per tant parlarem de l'EURO. Per donar a conèixer les monedes i bitllets que es fan servir es poden fer servir monedes i bitllets plastificats de mida gran, per a que tota la classe els pugui veure i que es poden enganxar a la pissarra amb blutack. Per l'aprenentatge del sistema monetari els nens poden realitzar un seguir d'activitats relacionades amb les diferents monedes i bitllets

6


ACTIVITAT 1

En aquesta primera activitat i com hem mencionat abans començarem a conèixer les diferents monedes i bitllets Durant la activitat suggerirem la necessitat de utilitzar el símbol de l'euro i de les abreviatures de cèntim - ct.- i cèntims - cts.- Així d'un moneder gegant anirem traient les diferents monedes i bitllets i a mida que els anem coneixent els anirem enganxant a la pissarra i anotant el seu valor. Una vegada haguem enganxat tres o quatre monedes o bitllets el mestre/a es queixara de que es triga molt en escriure la paraula euro o cèntim. És quan els preguntarem si saben alguna manera d'escriure-ho més ràpid. Si surt algun voluntari sortirà a la pissarra i escriurà el que sàpiga. Si escriu correctament el símbol de l'euro - €- l'escriurem en una mida més gran a la pissarra i comentarem si s'assembla a alguna lletra que coneguin. Per als cèntims farem servir les abreviatures ja mencionades.

Continuarem amb l'activitat i anirem traient totes les monedes i bitllets del sistema monetari, però ara ja anirem anotant els símbols corresponents, procurant anotar els valors segons aquesta taula a fi que descobreixin el patró numèric basat en el 1,2 i 5:

1 ct

10 cts

1,00 €

10,00 €

100,00 €

2 cts

20 cts

2,00 €

20,00 €

200,00 €

5 cts

50 cts

5,00 €

50,00 €

500,00 €

7


ACTIVITAT 2

RECONEIXEMENT DE LES MONEDES. En aquesta activitat els nens reconeixen les diferents monedes amb el seu valor. Es tracta de no confondre-les. No és el mateix 5 cèntims que 50 cèntims. Ni un euro és igual a 1 cèntim o 10 cèntims. Els nens i nenes han d'escriure el seu valor al requadre, també han de notar les similituds i diferències entre les diferents monedes

8


ACTIVITAT 3

RECONEIXEMENT DELS BITLLETS En aquesta activitat els nens reconeixen els diferents bitllets i el seu valor. Els nens i nenes han d'escriure el seu valor al requadre, també han de notar les similituds i diferències entre ells. Els bitllets de 200 i 500 euros pel seu valor elevat i la seva dificultat d'ús no s'utilitzaran en aquest nivell.

9


PART FINAL (1O minuts) Abans d'acabar la sessió el mestre/a repassa amb els nens i nenes la sessió, recorden els diferents conceptes relatius als diners i els pregunta que ha estat el més fàcil i el més difícil de la sessió. Com a deures el mestre/a recomana anar a comprar amb els pares , germans o avis i fixarse amb els diner que fan servir, monedes, etc. ja que serà molt útil per a la següent sessió. També poden demanar als pares que els ensenyin les diferents monedes i bitllets per a que acabin de familiaritzar-se amb ells.

10


SESSIÓ 3 INTRODUCCIÓ (5 minuts) En aquesta sessió el mestre/a recorda amb els alumnes el que es va treballar en la sessió anterior; pregunta si han observat a la família quan han anat a comprar i formula algunes preguntes com: •

Què vareu comprar?

•

Quant us va costar?

•

Quines monedes i bitllets vareu fer servir?

A mesura que es va donant resposta a les preguntes el mestre va apuntant a la pissarra els diferents objectes i preus per a que tothom tingui clara la quantitat. En el cas que alumne pagués amb targeta de crèdit es podria explicar el seu funcionament d’una manera senzilla i entenedora dient que amb la targeta es paga directament dels diners que hi ha al banc i que per això no cal pagar amb monedes ni bitllets però si que cal firmar un paper conforme s’ha dut a terme la transferència amb el nostre coneixement. PART PRINCIPAL (35 minuts) En aquest apartat es realitzaran diferents activitats que ens serviran per a consolidar els coneixements que ja tenim i per adquirir fluïdesa. Treballarem amb exercicis de descomposició i amb l’equiparació del sistema numèric al sistema monetari.

11


ACTIVITAT 1

En aquesta activitat es realitzaran exercicis de reforç per a repassar el que han après en les sessions anteriors i adquirir fluïdesa amb el reconeixement dels valors monetaris. Per a fer-ho es farà un dictat on el mestre/a dirà diferents preus que ells hauran d’escriure diferenciant els euros dels cèntims. Utilitzaran la següent taula:

Euros (€)

Cèntims (cts)

*Un exemple seria: 1, 45 cèntims

Euros (€)

Cèntims (cts)

1€

45 cèntims (40cts+5cts)

12


ACTIVITAT 2

Compta quants diners hi ha en cada requadre i anota-ho a la casella Quants € i cèntims hi ha?

Bitllets i monedes

13


ACTIVITAT 3

L'Hèctor vol comprar una revista amb aquestes monedes. Contesta:

3,25 €

Quants diners té l'Hèctor? L'Hèctor té ________ + ________ +________ =________ euros I té ________ + ________ +________+________+________ =________ cèntims En total té ________ euros i ________ cèntims Fixa't en el dibuix. Quants diners val la revista? La revista val ________ euros i ________ cèntims Quants diners en tindrà després de comprar la revista? Dibuixa les monedes que li sobren.

Li sobren ________ euros i ________ cèntims

14


PART FINAL (10 minuts) Per acabar la classe es fa un petit joc. El mestre/a ha porta un producte (una bossa de caramels); el joc consisteix en que els alumnes facin apostes sobre el preu que creuen que val aquella bossa de caramels. El que s’hi apropi més serà el guanyador i com a tal serà l’encarregat de repartir un caramel a cada un dels seus companys.

15


SESSIÓ 4 INTRODUCCIÓ (5 minuts) Durant la introducció recordarem tot el que varem fer les sessions anteriors i preguntarem als alumnes si continuen estant al cas quan van a comprar amb els seus pares. Una vegada més apuntarem a la pissarra els preus de diferents productes que els alumnes compren a casa seva i que a ells els hi agrada consumir. Aquests productes els ordenarem de més car a més barat i veurem que moltes vegades els productes més necessaris (com el sucre o els ous) no sempre són els més cars, però que en altres casos productes que que fem servir molt si que són excessivament cars. PART PRINCIPAL (35 minuts) En aquesta sessió farem exercicis de descomposició i ens centrarem una mica més en fer exercicis de compravenda simulant situacions reals mitjançant problemes. Identificarem els preus de diferents aliments així com amb el pagament exacte.

16


ACTIVITAT 1

En aquesta activitat els nenes veuran diferents productes amb el seu preu i amb els valors de les monedes i dels bitllets que hem estudiat en sessions anteriors hauran de descompondre el valor real del producte amb monedes i bitllets.

Dibuixa les monedes i els bitllets que utilitzaríeu per a pagar els següents productes:

Galetes 3,20 €

Ous 1,20 €

Formatge 6,30 €

Enciam 1,15 €

Xocolata 2,50 €

Pa 1,10 €

17


ACTIVITAT 2

18


ACTIVITAT 3

Aquesta activitat constarà en la resolució d’un problema on se’ls plantejarà una possible situació on seran ells els venedors i hauran de donar el canvi correcte al client. Sou els venedors d’una parada de fruita. Un client us compra 1 Kg de pomes que val 1,80 €; 1 enciam que val 1,15 € i un meló que val 2,70. El client us paga amb un bitllet de 10 €. Quants euros i cèntims li haureu de tornar de canvi? Quines monedes i bitllets utilitzaríeu per a tornar el canvi? Dibuixa-les.

1,80€

1,15€

19

2,70€


*Per a resoldre el problema els alumnes hauran de realitzar varies operacions. Per ha respondre la primera pregunta primer hauran de sumar les quantitats del que el client ha comprat, i després hauran de restar-ho del bitllet de 10 € amb que paga el client; Per a resoldre la segona pregunta hauran de descompondre la quantitat que els hi ha sortit per a respondre la primera qüestió. Aquest problema ens servirà per a reflexionar tot el que hem estat treballant a classe fins ara i saber fins a quin punt han assolit els continguts i són capaços de portar-los a la pràctica.

PART FINAL (5 minuts) Per acabar la sessió farem una valoració ràpida de les diferents activitats que hem realitzat amb preguntes com: heu trobat les activitats difícils o fàcils? Que és el que us ha costat més? que és el que heu trobat més fàcil? I finalment recordarem que prestin atenció sempre que vagin a comprar amb els seus pares al mercat o a qualsevol botiga i que poden comptar el canvi que els hi dona la dependenta quan vagin a comprar per assegurar-se que sigui correcte.

20


SESSIÓ 5 INTRODUCCIÓ (10 minuts) Per introduir aquesta sessió disposarem la classe en organització circular per propiciar el debat, s'establirà una xerrada,el que potencia l’ensenyament per competències ja que els alumnes han de desenvolupar la competència lingüística. Perquè els alumnes tinguin una guia, el mestre plantejarà la qüestió: Que necessitem per fer un berenar? . Amb aquest debat es pretén també posar en joc les concepcions matemàtiques dels alumnes: quantes coses volem comprar, quants diners creuen que necessitaran... El delegat/da prendrà nota del que es decideixi a la pissarra, per a posteriorment (amb l’ajuda del mestre/a) reorganitzar si cal aquesta llista. PART PRINCIPAL (30 minuts) A la part principal de la sessió, ens plantegem practicar abans d’anar a comprar al mercat. Es fan grups de 5 alumnes i es reparteix la llista final a cada grup. Amb ajuda del mestre hauran de completar la taula i després contestar les preguntes que se’ls hi formulen.

21


A C T I V IT A T

Ompliu la taula (És un exemple) NOMBRE D’UNITATS

PRODUCTE

PREU PER UNITAT

2 bosses

Patates fregides

1, 30 €

1 paquet

Pa de motlle

1,90 €

1 pot

Crema de cacau

2,15 €

1 paquet

Formatge

2,10 €

1 paquet

Pernil

2,50 €

1 ampolles

Suc pinya

1,00 €

2 ampolles

Suc taronja

1,00 €

1 pot

Olives

1,25 €

2 paquets

Galetes

2,90€

PREU

TOTAL:

A C T I V IT A T

Contesta a les següent s preguntes: •

•

•

•

Quants diners necessitem per pagar-ho tot? Amb quines monedes i bitllets ho podrem pagar? Ens tornaran canvi? Amb quines monedes o bitllets ens poden tornar el canvi?

22


A C T I V IT A T

Per acabar de practicar el que els alumnes faran el dia de l’excursió a la botiga per comprar el berenar proposem la següent activitat: Amb la mateixa organització que tenim de l’activitat anterior, (en grups de 5) proposem que els alumnes treballin amb l’ordinador aquesta vegada, utilitzant eines online que simulen la compravenda tal com és a la botiga “real”. Utilitzaran diferents pàgines online amb menys i més dificultat. RECURS 1: Els nens han de marcar la combinació amb monedes fins arribar al que el botiguer els demana.

Recurs utilitzat http://childtopia.com/index.php?module=home&func=juguemos&juego=monedas-1-000001&idphpx=juegos-de-mates

23


RECURS 2: Els nens han de calcular el preu que falta. Aquest recurs fomenta el càlcul mental i pot ser molt útil a les compres ja que es necessita agilitat en el càlcul mental. Recurs utilitzat:

http://www.genmagic.net/mates3/pr1c.swf

24


RECURS 3: En aquest recurs els nens han de triar les monedes necessàries per pagar l'article proposat.

Recurs utilitzat: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2002/accesit_4/paga_ m_6.htm RECURS 4: En aquest recurs els nens coneixen el sistema monetari i treballen amb les monedes i bitllets.

25


Recurs utilitzat: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carambolo/WEBJCLIC2/Agrega/Matematicas/El sistema monetario/Monedas y billetes/contenido/index.html PART FINAL (5 minuts) En aquesta la part final de la sessió es repassarà la llista i es farà una posta en comú de les respostes de les diferents activitats i s’aclariran possibles dubtes.

SESSIÓ 6 Aquesta sessió defereix una mica d’una sessió ordinària a l’aula per la qual cosa s’estructura d’una manera també diferent, l’ hem distribuït per fases: FASE I: Tota la sessió consistirà en posar en marxa el projecte d’anar a comprar al mercat, i dur a terme tot el que s’ha treballat en les sessions de classe. Per grups (els grups formats a la sessió anterior 5) els nens es distribuiran, i portaran la llista de la compra, llapis i bolígraf per escriure i anar esborrant els articles que es van comprant . A cada grup cada nen tindrà una funció específica. És a dir, cada nen haurà d'encarregar d'un apartat de les activitats, així, uns es centraran en contar els diners, altres en preguntar als botiguers, altres en fixar-se en els preus, altres en comprovar el canvi ... I seran activitats encara rotatives, perquè cada alumne s'impliqui en cadascuna i en totes de les fases del procés. FASE II: Una vegada hem arribat al mercat i per a la realització d'activitats, el professor haurà de donar el temps que sigui necessari, i adoptar mesures de prudència perquè els nens no es perdin. En aquest sentit seria necessària la presència d'algun pare, o d'algun altre professor. El mestre realitzarà fotografies del mercat i dels preus dels productes, per després crear un powerpoint per donar suport al treball de classe; fotografies dels llocs, de les etiquetes, dels embalatges, dels aliments, dels preus, moments importants en què el botiguer estigui realitzant alguna activitat ... El mestre haurà d'anar prenent nota dels preus dels aliments de la llista, en previsió de possibles dificultats, buscant els rodons i els que tenen cèntims. I comprovarà que els nens hagin adquirit tots els productes necessaris i s’hagin gestionat bé els diners. FASE III: Tan en el camí d'anada com el de tornada, el professor anirà repassant en veu alta la llista de la compra i els preus de cada producte i d’aquesta manera reforçar el càlcul mental.

26


SESSIÓ 7 AVALUACIÓ DE LA SORTIDA En principi s'avaluarà tant el procés d'ensenyament-aprenentatge, i el mateix mestre/a, com a l'alumne. El mestre/a farà una reflexió amb l’ajuda del powerpoint que ha confeccionat i es farà un últim debat per tal que els alumnes comenten el procés. També haurà de fer ús de les seves pròpies observacions sobre l'avanç dels alumnes i dels camins que ha anat prenent el procés. Se centrarà en aspectes com ara dinàmica, si les activitats han complert la seva funció, si estaven correctament formulades per al nivell del nen, si el tema estava prou contextualitzat, sobre criteris metodològics. A l'alumne se li s'avaluarà en funció de la seva evolució en el procés de superació de les proves matemàtiques que s’han trobat en aquesta unitat didàctica. A través de l'activitat d'avaluació, el professor observarà el grau d'evolució des les concepcions inicials, que seran punt essencial per a l'avaluació tant de l'alumne com del propi procés d'ensenyament-aprenentatge. Com a sessió final els nens berenaran amb tot el que han comprat per ells mateixos.

27


conclusions Amb l'elaboració d'aquesta unitat didàctica hem constatat que els diners són una part important en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que a partir d'una situació real de la vida diària, els alumnes

poden adquirir coneixements matemàtics d'una manera motivadora i

entenedora. Les similituds entre el sistema numèric decimal i el sistema monetari europeu estimulen l'aprenentatge d'una manera constructivista, ja que es potencia l'aprenentatge significatiu i vivencial i es proporciona un context real als alumnes que acaben relacionant les matemàtiques i la vida real. Així es millora la motivació vers l'assignatura i s'acaben desterrant antigues concepcions tals com que les matemàtiques no tenen una aplicació real. També hem pogut comprovar que l'ensenyament de les matemàtiques es pot realitzar d'una manera lúdica, motivadora i entenedora. Que existeixen molts i variats recursos per al seu ensenyament i que la comunicació entre el docent i els alumnes i entre els mateixos alumnes és essencial per a una bona comprensió i aprenentatge dels diferents continguts. Abans de finalitzar la nostra unitat didàctica ens agradaria deixar constància de que la realització d'aquest treball ha estat un treball cooperatiu, on els tres membres del grup hem aportat idees i opinions. Tant la part teòrica com la pràctica han estat desenvolupades per tots els components del grup d'igual manera. Per últim, expressar la nostra voluntat de realitzar una unitat didàctica pràctica que es pugui posar en pràctica d'una manera satisfactòria dins de qualsevol aula ordinària.

28

Anem al mercat!

Recommend Documents