dos visionaris cara a cara
NEGROPONTE i MANOVCH
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
1. Les prediccions Negroponte............................................3
1.1 el llenguatge és important...................................4
1.2 els horitzons de Negroponte...............................5
2. Visió de futur o ciència-ficció?........................................ 8
2.1 la interfície d’usuari..............................................9
2.2 l’hàbitat natural de la interfície............................14
2.3 les operacions.......................................................15
3. El futur de la interfície.......................................................18 4. Recursos............................................................................20 -2-
índex
Fonamets i evolució multimèdia
-3-
somiant un futur que ja ha arribat
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
les prediccions de Negroponte
Fonamets i evolució multimèdia
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
Suposo que molts van ser els interrogants que es van plantejar els assitents a la ponència que Nicholas Negroponte va fer aquella jornada de 19841. Poc a poc, i de manera contundent, van anar passant pel davant dels seus ulls un grapat d’exemples que mostraven el llindar dels nous mitjans, l’aspecte de la nova interfície d’usuari. Segurament, molts d’aquells assistents devien pensar que avenços d’aquell calibre potser els veurien els seus fills, o els fills dels seus fills. Però la realitat, que moltes vegades supera la ficció, ens ha servit en safata de plata un argument innegable: Negroponte la va encertar.
El primer que sorprèn de la ponència de Negroponte és el llenguatge que utilitza. El llenguatge no és neutre, marca la intencionalitat, dóna al discurs un tarannà propi. I el tarannà que imprimeix Negroponte al seu discurs és innovador, revolucionari, diria. Per primera vegada s’amplia el camp semàntic dels nous mitjans. Apareixen termes com interfície, interfície humana, interacció, clicks, touch, screen, llibre tecnològic, llibre digital, accessibilitat, teleconferència, realitat virtual,... Termes que a dia d’avui són moneda de curs comú però que vistos amb 30 anys de distància eren pràcticament inimaginables. Inimaginables perquè no es refereix únicament als dispositius físics. Negroponte comença a dibuixar un canvi conceptual, tan o més important que el canvi tecnològic. Ell comença a entreveure que la revolució tecnològica comportarà importants canvis en molts nivells, entre ells l’educatiu. 1 TED. Nicholas Negroponte, in 1984, makes 5 predictions. [vídeo en línia] SERVIDOR ON-LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 20 de març de 2011] < http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html > -4-
Nicholas Negroponte1-2, (1 de desembre de 1943), és el fundador i director del MIT Media Lab un laboratori i think tank de disseny i nous mitjans del Massachusetts Institute of Technology MIT i en el qual és professor des de 1966. És l’impulsor del projecte que pretén produir ordinadors portàtils de baix cost per a disminuir la bretxa digital en els països menys desenvolupats. D’aquesta manera, la fundació “Un ordinador per a cada nen” (OLPC), iniciada per Negroponte i altres membres de la facultat del MIT Media Lab, pretén desenvolupar l’ús de la informàtica i Internet en països poc desenvolupats.
1 Wikipedia [article en línia] ENCLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e març de 2011].
2 Wikipedia [imatge sota llicèn-
cia CC-BY] ENCLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e març de 2011].
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
els horitzons de Negroponte Però, què proposava Negroponte? Tan forassenyat era que encara avui se’n parla? Doncs, tenint en compte que l’any 1984 hi havia una bústia a cada cantonada i l’iPod Nano no existia ni pel seu creador, parlar de pantalles tàctils sensibles a la pressió era, si més no, tren-
1 2
cador.
La televisió El 1984 la televisió ja s’havia establert com un gran mitjà de masses, el més important, sens dubte. Negroponte s’atreveix a vaticinar que el televisor passarà a ser el llibre electrònic del futur, amb tot el que això comporta. La Pantalla Tàctil Aquesta afirmació gravita al voltant de la pantalla. En contra dels que molts pensen, els dits són un mitjà d’entrada d’alta resolució (High-Tech@High-Touch). La interacció serà total, no caldrà recórrer al mouse. Es podrà fer sobre la pantalla el que s’ha pensat, el que es necessiti, el que es decideixi en un sol moment. I Negroponte parla no només de les pantalles sensibles al tacte sinó de les pantalles sensibles al tacte i a la pressió, pantalles capaces de reproduir fins i tot les pro-
3
pietats físiques dels objectes. El Llibre Electrònic Negroponte parla de la nova capacitat d’interacció que hi haurà entre l’usuari i els arxius informàtics. Recuperant l’exemple del cinema (un altre cop el cinema, serà casualitat?), exposa que el aquest és un mitjà basat en el monòleg. Una productora fa una pel·lícula que no-
-5-
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
més té una direcció d’interacció. Els mitjans d’interfície moderna permetran realimentar aquest procés. Cada frame (unitat discreta) tindrà informació sobre sí mateixa i per si mateixa i això permetrà accedir a la informació de manera aleatòria (modularitat), sense necessitat de resseguir un itinerari marcat d’inici. Es podrà cercar la part que interessi (variabilitat) o bé es podran articu-
4
lar de diferents maneres per crear diferents itineraris. Hipertext i Hiperenllaç Negroponte presenta un video amb un article sobre el sistema de transmissió d’un cotxe: potser sense ser-ne conscients, la gent va veure un dels primers exemples de navegació amb hipervincles (paraules glossari) que al ser pressionades enllacen amb altres pàgines que retornen informació multimèdia (escrita o audiovisual) sobre la mateixa de manera ordenada i integrada en l’estructura visual i informacional de la interfície. A partir d’aquest moment s’entra en una nova fase d’accés a la informació: la recerca plana, que amb el temps obrirà les portes a la recerca “aparentment desordenada“, però amb una organització semàntica extremadament
5
potent. Nous MItjans i Educació Negroponte mostra l’ordinador com una eina molt potent a nivell educatiu. Ell creu que als nens els agrada molt adquirir el llenguatge perquè descobreixen les possibilitats interactives que genera amb els aduts i l’entorn. En canvi, probablement els nens no li trobin tanta utilitat a
-6-
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
llegir i escriure. Però si aconseguim que l’ordinador es converteixi catalitzador d’aquests aprenentatges. Amb l’excusa d’aconseguir objectius mitjançant la màquina es podran treballar competències i habilitats que desenvolupin el raonament lògic i les competències lingüístiques. Com a mestre no em puc estar de dir que, malgrat soni a tòpic, aquest home era, i és, un visionari del nostre temps.
-7-
-8-
vigència dels supòsits Negroponte/Manocih
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
visió de futur o ciència-ficció?
Fonamets i evolució multimèdia
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
Podríem valorar a Negroponte i Manovich per la seva capacitat de teoritzar sobre el futur. Podríem valorar-los com dues ments capaces de donar nom i contingut a conceptes i dinàmiques que ni tan sols existien quan ho van fer. Però per sobre de tot això, Negroponte i Manovich han creat un valor afegit: han estat capaços d’imaginar una societat tecnològica de la informació, posant les bases conceptuals bàsiques i establint uns “universals“ que, sens cap mena de dubte, han suportat magníficament el pas del temps. Òbviament, aquesta reflexió marcarà el tarannà d’aquest segon apartat del treball. Si del que es tracta és de valorar la vigència dels supòsits que tots dos autors exposen, la resposta ja està donada. Sí, la vigència és màxima. I crec que és així perquè, com proposo en el paràgraf anterior, tant Negroponte com Manovich potser no van imaginar maneres concretes d’aplicar aquesta tecnologia emergent (tampoc crec que s’atrevissin a fer-ho), però sí que van afirmar amb serguretat que els nous mitjans estarien articulats per unes “estructures universals“ que els ordenarien i els marcarien la seva naturalesa. Per fer-ho ens basarem en la separació que proposa Manovich: la interfície i les operacions.
la interfície d’usuari (IU) Què és una interfície d’usuari? Segons Manovich, un dispositiu d’entrada o sortida que s’ordena mitjanaçant un conjunt de metàfores conceptuals (basades en uns previs culturals) que guarden una gramàtica d’accions significatives. interfície = dispositiu + metàfores + accions significatives Negroponte, uns anys abans ja proposava el mateix amb la interfí-
-9-
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
cie tàctil. Els dits es converteixen en un dispositiu capaç d’interactuar sobre metàfores visuals que contenen accions significatives, accions que esencialment ja conjugaven modularitat, automatització i variabilitat.
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Els darrers anys hem pogut observar l’eclosió dels tablets i els smartphones (mòbils d’última generació), que han basat la seva interfície en la interacció tàctil entre el dispositiu i l’usuari. Trobaríem infinitat de casos, però sens cap mena de dubte l’iPad d’Apple se n’endú la palma. Primer perquè va saber trobar un tram dins del mercat que no estava explotat, el tram que es mou entre l’smartphone i el portàtil. Segon perquè s’ha dotat d’infinitat d’aplicacions a través del seu Apple Store, que dónen infinites possibilitats d’ús i, sobretot, perquè està basada en la interacció tàctil, plenament intuïtiva i integrada en les capacitats de l’usuari, fet que l’ha fet entrar per la porta gran, entre d’altres, en el món de l’educació.1 Les interfícies tal i com les coneixem actualment es basen en la paraula escrita i el cinema.2 El sistema de navegació per finestres és una metàfora agafada de les pàgines dels llibres, la informació d’un portal que desborda el marc de la pantalla i es recupera amb una barra o “scroll“ descansa sobre el concepte del rotllo de pergamí. El zoom, els enquadraments rectangulars, les càmeres virtuals o el muntatge des1 APPLE. Apps para la educación [video en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 26 de març de 2011]. < http://www.apple.com/es/education/ipad/#iwork >
2 En la seva ponència, Negroponte també pren a com a paradigma el cinema per representar la diferència entre els mitjans analògics i l’arribada dels digitals. Presenta el llibre electrònic com un exemple d’accés simultani a la informació, trencat les regles de la linialitat, donant accés immediat només a allò que esvol, sense haver d’estar subjecte als paràmetres espai/temps. Òbviament, tot això provocat per la digitalització dels continguts a partir del codi binari, fet que marca la diferència entre nous i vells mitjans. Un punt més de coincidència en Negroponte i Manovich. - 10 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
cansen sobre la concepció fílmica. Amb el temps, aquests elements han passat al control de l’usuari.
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Només cal mirar els videojocs d’última generació. Independentment de la temàtica que toquin, l’usuari té la possibilitat de prendre les regnes de la càmera, oferint infinitat de plans subjectius al desenvolupament del joc. A diferència del que passava abans, on els videojocs no tenien profunditat i l’usuari es convertia en espectador, ara la pantalla ens introdueix en el seu món. Però la interfície no només marca l’aspecte formal. Manovich parteix d’una premissa interessant: la interfície és el reflex de dues maneres diferents de pensar el món: • la d’aquells que el veuen com una estructura jeràrquica, organitzada, on tota la informació es pot categoritzar, juxtaposar, ordenar i classificar. El sistema operatiu de Mac, amb els seus directoris, n’és el paradigma. L’escriptori és diàfan, transmet sensació d’ordre, de control, de pulcritud, de seguretat,... • la d’aquells que el veuen com una estructura plana i interrelacionada, on no hi ha jerarquia en els continguts i es pot saltar d’un document a un altre amb la facilitat d’un clic. Perden capacitat jeràrquica però són semànticament potents. La Xarxa n’és l’exemple més clar. No presenta cap tipus d’ordre, la informació està fragmentada en infitat de servidors, la commutació de paquets divideix els missatges i els torna a unir, i malgrato tot podem accedir a ella de ma-
- 11 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
nera gairebé automàtica... si sabem on l’hem de buscar.3 Faig aquí un breu parèntesi per fer un apunt sobre aquest darrer punt. Darrerament s’està fent patent a les xarxes socials el descontentament i la preocupació que genera la possibilitat que aquest model d’interfície desaparegui o es vegi danyada de manera substancial. La Xarxa, en la seva concepció de l’univers digital, ha fet saltar pels aires els models industrials que es basen en l’explotació de la propietat intel·lectual i això ha generat un corrent contrari entre els grans lobbies de poder (SGAE, per exemple). Fruit d’això fa temps que es couen alguns projectes de llei, com la famosa Llei Sinde4, que fan perillar la neutralitat a la Xarxa. Personalitats de nivell com Enrique Dans5 s’han convertit en amplificadors d’aquestes situacions. Si voleu entendre millor algunes d’aquestes iniciatives per controlar la Xarxa podeu veure un video sobre el projecte ACTA (Anti Counterfeiting Trade Agreement).6 Aquest exemple del que passa darrerament a la xarxa no és accessori. Una de les principals característiques de la interfície és que ha igualat els diferents mitjans. I amb el temps, diríem que els nous mitjans han anat igualant dinàmiques que fins fa pocs anys eren inimaginables: • l’opacitat el codi ha donat pas una transparència que ha igualat als usuaris, els ha donat la capacitat i el poder de recuperar, mirar i pensar sobre la Xarxa. • ha igualat les dinàmiques de la era industrial, on l’oci i el negoci 3 Serà interessant recordar aquí un altre cop el principi d’automatització que proposa Manovich. Deixant de banda l’automatització de baix nivell (accions predetermiandes de software) i l’automatització d’alt nivell (sobre la intel·ligència artifical), una de les aplicacions més interessant dels processos d’automatització gira al voltant de la cerca d’informació. Moltes coses estan creades, el problema rau en on trobar-les. Automatitzar aquests procediments de cerca avançada fa que la Xarxa adquireixi ordre dins de l’aparent “caos“ que l’articula.
4 Enrique Dans [article en línia] BLOG. [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.html >
5 Enrique Dans. BLOG. 6 TheHighSpeedTutorial [video en línia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http:// www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3c >
- 12 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
estaven clarament diferenciats. L’aparició de la interfície amb tot el que significa el model industrial perquè ha unit oci i negoci.7 Així doncs, la interfície en si mateixa es converteix en un codi que genera el seu propi model del món, un sistema d’idees que condicionarà les creacions que es facin a partir de les mateixes. I això no vol dir que siguin pobres o banals, vol dir que diferents models d’interfície ens duran a diferents productes culturals. Com més transparent i versàtil sigui, més permeable es farà a les diferents manifestacions culturals.
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Millor que ens ho expliquin els integrants del grup “Atomic Tom”8, capaços de gravar un en viu un videoclip al metro de NY utilitzant únicament tecnologia Apple.9 Un altre cop la pregunta: ciència-ficció? No, interfícies que s’apropen a l’usuari. D’aquesta manera, la interfície dóna resposta actualitzada i canviant a la demanda de l’usuari i la naturalesa de la Xarxa, arribant a l’extrem de personalitzar l’estàndard.
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Posem com a exemple els navegadors, que estandaritzen un model d’accés a la informació però alhora permeten personalitzar (customitzar) la interfície de tal manera que dues pantalles poden representar Firefox, per exemple, de manera completament diferent (i tots dos usuaris estaran accedint a través del mateix estàndard-codi obert). 7 Un treballador de mitjans del s.XX tenia el dia distribuït en una ràtio de 3/3: 1/3 pel treball, 1/3 pel l’oci i 1/3 pel descans. Ara aquests marges s’han desdibuixat amb l’accés universal a Internet. Un usuari pot fer que les activitats de treball i d’oci convergeixin en una mateixa interfície de manera soncrònica.
8 ATOMIC TOM - MYSPACE [data de consulta: 28 de març de 2011] < http://www.myspace.com/atomictom >
9 ATOMIC TOM. Take me out [video en línia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de març de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998 >
- 13 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
l’hàbitat natural de la interfície Com un element canviant i que té dinàmica pròpia, així es manifesta la interfície. I la pantalla s’ha convertit en el seu hàbitat preferit. La pantalla és la finestra que recull la tradició de la pintura (pantalla clàssica) i del cinema (pantalla dinàmica)10 i encara fa una volta més de cargol per convertir-se en la pantalla en temps real, en una finestra que ens pot portar a milions de kilòmetres de distància en un sol clic.11
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Posem aquí com a exemple el paradigma del viatge a milers de kilòmetres: GoogleEarth.12 Amb un sol moviment de ratolí podem arribar a qualsevol racó del nostre món, permetre que la nostra pantalla es convertieixi en una finestra oberta al món. No només això. Aquest exemple suggereix dos fils de reflexió que també podríem argumentar: • GoogleEarth, com moltes altres tecnologies d’ús domèstic, tenen el seu origen en la investigació i la tecnologia militar. No podem obviar que l’avenç de la humanitat està íntimament lligat als interessos econòmics i polítics, binomi que tot sovint porta agregat el cognom de “militar“. Més enllà de la reflexió que això podria suggerir, cal remarcar, com insinuaven Negroponte i Manovich13, que l’àmbit militar ha marcat i marcarà el desenvolupament de la tecnologia d’interfície. 10 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
11 Serà interessant reprendre aquí el principi de transcodificació, doncs la pantalla es converteix en el mitjà on convergeixen els dos plans d’una mateixa realitat: el pla informàtic i el pla cultural. La pantalla, com a contenidora de la interfície, s’encarraga de posar en diàleg constant cultura i codi.
12 GoogleEarth: < http://www.google.es/intl/es/earth/index.html > 13 Tan sols cal recordar els exemples que Manovich dóna sobre la implantació del radar o de la tecno-
logia de realitat virtual en l’equipament dels pilots d’avions de combat. Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 150-155). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. - 14 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
• GoogleEarth pot acabar tenint aplicacions que ni els seus creadors haguessin imaginat mai. Un mestre pot prendre imatges de l’StreetView de GoogleEarth per treballar la classe d’Educació Artística, deixant que els seus alumnes juguin a posar ombres als objectes (treballant la perspectiva), a mimetitzar objectes en l’entorn perquè passin desaprceburts (treballant la teoria del color) o a decorar amb creacions pròpies grans monuments del món. Un cop més, la interfície prendrà vida pròpia, s’adaptarà a les necessitats i inquietuds de l’usuari, posarà en diàleg codi i cultura i transcendirà la pantalla per crear noves manifestacions culturals.
les operacions Ja hem presentat la interfície, element catalitzador de l’eclosió dels nous mitjans. Però la interfície, ja des dels seus inicis, requereix d’una variable per ser eficient: la interacció. Com hem vist, la interacció entre diferents formats i la interfície genera múltiples formats culturals. Però aquesta interacció, aquesta transcodificació, passa inevitablement per la mà de l’home. La interfície brinda a l’usuari múltiples funcionalitats, operacions estandaritzades que tenen les seves arrels en tradicions culturals passades i que han estat reinventades per ser significatives dins de la interfície. Tothom, de petit, en un moment o altre ha buscat, retallat, enganxat, copiat o transformat altres objectes per composar noves creacions. Avui en dia això també és possible. La diferència és que hem canviat les tisores pel ratolí. La diferència és que ara el “mouse“ ens permet fer el que abans féiem amb la precisió d’un tall de cirurgià. Entre totes les tècniques que Manovich proposa (i que estan intrínsecment presents en la ponència de Negroponte) cal destacar-ne tres:
- 15 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
selecció, composició i teleacció. Selecció Operació íntimament relacionada amb la modularitat, Manovich veu en la selecció la base de les operacions d’interfície. Els objectes dels nous mitjans es basen en l’ensamblatge de fragments que ja existeixen. La seva lògica queda patent en les infinites possibilitats d’ensamblatge que ofereixen. El mateix opina Negroponte quan parla del seu llibre electrònic, llibre que ofereix un control total sobre l’accés no linial a la informació. Per què? Perquè permet a l’usuari establir la cerca en funció d’aquelles seleccions que ell desitgi.
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Se’ns acabarien els fulls i encara tindríem exemples per esmentar. La modularitat dels nous mitjans els dóna infinites possibilitats de selecció. L’aplicació iBooks d’Apple, per exemple, permet seleccionar fragments de text en funció de múltiples criteri de selecció: per paraula, per pàgina, per capítol, per marcat,... Diferents camins d’accès que s’ajusten a la demanda del lector. Composició Basada en la selecció, la composició permet crear falses realitats, bé perquè afegim seleccions a l’escenari , bé perquè som capaços d’eliminar-les del mateix.
- 16 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Potser el primer ministre d’Egipte, Hosni Moubarak, tenia ben present la composició mentre passejava pels passadissos de la Casa Blanca. Les seves fotos retocades van donar al volta al món.14 Teleacció A diferència de les operacions anteriors, utilitzades per crear nous objectes i mitjans, la teleacció és emprada per accedir als nous mitjans. Aquests ens permeten realitzar accions a milers de kilòmetres de distància, manipulant la realitat a través de la interfície. I malgrat tot, Manovich ja podia teoritzar sobre tecnologia existent. En canvi Negroponte ja va augurar aquesta telepresència/teleacció en les primeres proves de reunions virtuals (tot i que potser també se li hauria de donar part del mèrit a George Lucas, director de la nissaga de la “Guerra de les Galàxies“, que a la década dels 70 ja va imaginar converses a distància... i en 3D!).
NIVELL DE VIGÈNCIA: MÀXIM
Les aplicacions de comunicació real a distància estan plenament integrades en la tecnologia. Però també a nivell d’acció i interacció entre diferents dispositius i l’usuari. N’és un gran exemple la primera “teleoperació quirúrgica“15, duta a terme l’any 2001 per un doctor a Nova York sobre una pacient a França. Va ser un èxit!
14 FRANCOFOLIES. Moubarak, la foto retocada para ser el líder [article en línia] BLOG [data de consulta: 29 de març de 2011] < http://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-serel-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.html >
15 EDUCARED-FUNDACIÓN TELEFÓNICA. Cirugía Robótica a distancia [article en línia] WEB OFI-
CIAL [data de consulta: 30 de març de 2001]. < http://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/ sep/cien/cirugia/cirug.htm > - 17 -
- 18 -
els nous usuaris i les tecnologies de la informació
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
el futur de la interfície
Fonamets i evolució multimèdia
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
Vista l’experiència d’aquesta darrera década es fa difícil pensar fins on podrà arribar la interfície i el nivell d’interacció entre usuari i tecnologies de la informació. Més que cercar exemples (no ens els acabaríem) plantejo certs supòsits que es poden donar. • La interfície s’intergrarà totalment en l’àmbit espaial i cinestèsic de l’usuari. El moviment serà captat i integrat completament en les estructures de control, ja sigui a nivell global (extemitats, posició del cos, identificació de patrons de moviment,...) com a nivell específic (control de dispositius a través de l’ull1). I més enllà d’això, que podria semblar un joc de nens, segurament arribarà el dia en què el límit entre usuari i interfície es dissoldrà, tal i com ens presenta John Underkoffler a la seva ponència sobre el futur de la UI2. La barrera entre l’espai real i el virtual es fondran, permetent que la informació sigui soluble, que passi materialment d’un lloc a un altre. Com si d’una coreografia es tractés, l’usuari tindrà la interfície com a parella de ball, prendrà amb les seves mans el control real del moviment i durà els bytes allà on ell vulgui. La interacció serà plena i en un mateix pla dialogaran els objectes reals i la informació codificada. La incògnita és saber quan es podrà aplicar això a l’àmbit domèstic, a l’àmbit de l’usuari. • La miniaturització dels components permetrà dur la interfície fins al límit. Materials d’última generació com el grafè3 permetran dissenyar i crear nano-xips, bateries minúscules, plaques fotovaoltàiques i tot allò que encara no ens puguem imaginar. • La interfície serà part inherent de la vida domèstica. L’avenç 1
EL PAÍS. Un ordenador controlado por la mirada [article en línia] DIARI DIGITAL [data de consulta: 30 de març de 2011]
2 TED. John Underkoffler apunta el futuro de la interfaz de usuario (UI) [video en línia] SERVIDOR ON-
LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.html >
3 APLICACIONES DEL GRAFENO EN MARCHA [video en línia] YOTUBE [data de consulta: 30 de març de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oo >
- 19 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
en les investigacions sobre altres materials, com pot ser el vidre4, faran que els anomenats “gadgets“ normalitzin la seva presència i es converteixin en petits punts de constant interacció entre l’usuari i les diferents interfícies. • La web 2.0 quedarà superada. La Xarxa iniciarà el camí cap a la lògica semàntica, on les dades restaran enllaçades (data linked)5 per poder ser recuperada i compartida entre diferents dispositius de manera natural. I no només això. Crec que el concepte que ha marcat el tarannà de la web 2.0 (l’usuari ja no és consumidor, sinó que també és productor) també es durà fins a l’extrem. Projectes com “Meet Nelson“, “Coupland“ o “Alice“ (IDEO)6 comencen a obrir noves perspectives al treball col·laboratiu i semàntic: llibres que permetran vincular infinitat d’informacions addicionals tant per part dels desenvolupadors com per parts dels usuaris, que fins i tot podrien, aprofitant la Xarxa, crear nous fils dins d’una mateixa història. Però això planteja dos dubtes: 1. Qui tindrà realment poder sobre totes aquestes dades enllaçades? Comparteixo amb Tim Berners-Lee que el potencial que genera aquesta idea és immens. De fet, ell està parlant de posar en pràctica el coneixement global, milions d’idees que s’interconnecten entre si per afinar recerques i millorar el coneixement. Però no hem d’oblidar que nosaltres, inclosos dins d’aquests paquets de dades, en podrem ser usuaris però també objectius. Podrem controlar qui adminstra o utilitza les nostres dades si, per exemple, formem prat d’una xarxa social? Quins camins emprendran i fins on arribaran? Com deien els antics, tots els camins acaben portant a Roma. Potser en un futur Roma serem tots. 2. Serem capaços de rebre tanta informació? Com afirma Daniell Innera-
4 A DAY MADE OF GLASS [video en línia] YOTUBE [data de consulta: 30 de març de 2011] < http:// www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2>
5 TED. Tim Berners-Lee on the next Web [video en línia]. SERVIDOR ON-LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 28 de març de 2011]< http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web. html >
6 THE FUTURE OF THE BOOK [video en línia] VIMEO [data de consulta: 29 de març de 2011]
- 20 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
rity, “podríem consolar-nos considerant que som una societat del desconeixement no tant perquè sapiguem poc sinó perquè no sabem prou en relació amb la dimensió de les empreses que hem decidit escometre“.7 Nosaltres ja vivim el problema de la infoxicació, impossible abastar-ho tot. El futur serà una solució o un catalitzador que ho amplifiqui? Sens cap mena de dubte, tendirem a l’especialització, experts en un àmbit i ignorants en la resta. D’aquí cinquanta anys probablement serà difícil trobar un renaixentista en el sentit estricte de la paraula, algú que, àvid de coneixements, sigui capaç, com Leonardo da Vinci, de dominar els grans camps de l’art i del coneixement humà.
• deixant de banda els avenços industrials, mèdics, empresarials i socials que viurem, com a mestre crec que l’educació viurà una nova revolució. Si no adapta el currículum a les possibilitats dels nous mitjans quedarà isolada... però si s’adapta entrarem, sens dubte, en una nova manera de concebre l’educació. Realitat Augmentada, presentacions en 3D, tablets, pissarres interactives, connexions amb l’extranger, videoponències,... Serà estimulant, tot un repte!
7 INNERARITY Daniel (juny 2010). DEBATS D’EDUCACIÓ “Incertesa i creativitat. Educar per la societat del coneixement”. (pàg. 18). ESPANYA: Fundació Jaume Bofill. - 21 -
- 22 -
imatges i referències
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
recursos
Fonamets i evolució multimèdia
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
pàgina 4 • TED. Nicholas Negroponte, in 1984, makes 5 predictions. [vídeo en línia] SERVIDOR ON-LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 20 de març de 2011] < http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html >
• Wikipedia [article en línia] ENCLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e març de 2011].
• Wikipedia [imatge sota llicència CC-BY] ENCLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e març de 2011].
pàgina 10 • APPLE. Apps para la educación [video en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 26 de març de 2011]. < http://www.apple.com/es/education/ipad/#iwork >
pàgina 12 • Enrique Dans [article en línia] BLOG. [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.html
>
• Enrique Dans. BLOG. • TheHighSpeedTutorial [video en línia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3c >
pàgina 13 • ATOMIC TOM - MYSPACE [data de consulta: 28 de març de 2011] < http://www. myspace.com/atomictom
>
• ATOMIC TOM. Take me out [video en línia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de març de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998 >
- 23 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
pàgina 14 • Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 151). EE.UU: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
• GoogleEarth: < http://www.google.es/intl/es/earth/index.html > • Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 150-155).
EE.UU.:
Massachussets Institute of
Technology/The MIT Press.
pàgina 17 • FRANCOFOLIES. Moubarak, la foto retocada para ser el líder [article en línia] BLOG [data de consulta: 29 de març de 2011] < http://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.html
>
• EDUCARED-FUNDACIÓN TELEFÓNICA. Cirugía Robótica a distancia [article en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 30 de març de 2001]. < cared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htm
http://www.edu-
>
pàgina 19 • EL PAÍS. Un ordenador controlado por la mirada [article en línia] DIARI DIGITAL [data de consulta: 30 de març de 2011] < http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Tes
>
• TED. John Underkoffler apunta el futuro de la interfaz de usuario (UI) [video en línia] SERVIDOR ON-LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 28 de març de 2011]. < http://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.html >
• APLICACIONES DEL GRAFENO EN MARCHA [video en línia] YOTUBE [data de consulta: 30 de març de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oo >
- 24 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
pàgina 20 • A DAY MADE OF GLASS [video en línia] YOTUBE [data de consulta: 30 de març de 2011] <
http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC
40F4FB5E67&index=2>
• TED. Tim Berners-Lee on the next Web [video en línia]. SERVIDOR ON-LINE DE CONFERÈNCIES [data de consulta: 28 de març de 2011]< http://www.ted.com/ talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.html >
• THE FUTURE OF THE BOOK [video en línia] VIMEO [data de consulta: 29 de març de 2011] < http://vimeo.com/15142335 >
pàgina 21 • INNERARITY Daniel (juny 2010). DEBATS D’EDUCACIÓ “Incertesa i creativitat. Educar per la societat del coneixement”. (pàg. 18). ESPANYA: Fundació Jaume Bofill.
- 25 -
Fonamets i evolució multimèdia
El llenguatge dels nous mitjans de comunicació
Jaume Villarreal Quintana - Grau en Multimèdia (UOC)