13-4-201615:46:24.022+02:00 13-4-201615:46:24.022+02:00 - 1 -
AULA
21.007 Sociologia aula 1
PAC2. Modernitat i sociologia Inici:
Lliurament:
Solució:
Qualificació:
Dedicació:
28/03/16
18/04/16
-
02/05/16
%
Objectius Ni la sociologia ni les ciències socials poden entendre’s independentment dels canvis que va implicar l’adveniment de la modernitat. L’objectiu d’aquesta Unitat és entendre per què diem que modernitat i sociologia són inseparables? I per respondre aquesta pregunta treballarem en dues direccions: 1) la novetat de la mirada racional a “la societat” pròpia de la modernitat i la seva evolució en una “ciència de d e la societat”; 2) la importància, en els clàssics de la sociologia, de la interpretació de l’adveniment de la modernitat. D’una banda, volem aprofundir en l’aparició de les ciències socials, que no es poden entendre sense l’adveniment de la modernitat i molts canvis revolucionaris que la van acompanyar. Per entendre’ns: a l’edat mitjana, la “curiositat” no només no estava ben vista, sinó que era un pecat; la “realitat” no era la que nosaltres no saltres donem per descomptat, sinó una barreja d’elements màgics i religiosos entrelligats amb el que nosaltres considerem actualment com a “real”. Per passar d’aquesta situació a l’actual, en la qual donem per descomptada la crítica racional i científica sobre el nostre món social, han calgut moltes petites revolucions en la manera de pensar i d’estar al món. En aquesta Unitat n’analitzarem algunes. Donarem especial importància al paper clau de l’èmfasi il·lustrat en el racionalisme, l’empiricisme i l’humanisme per a l’aparició de les ciències socials, que utilitzaven els mètodes científics per intentar entendre i, sovint, reformar les institucions socials. Això va lligat a la fe en el progrés, en el futur com un horitzó que hem de controlar a través de la raó. Davant de la societat tradicional que es fonamentava en les explicacions tradicionals (allò que ens arriba del passat com a digne de ser respectat) i religioses, és a dir, que vivia orientada al passat i a les escriptures per obtenir guies per a l’acció, la Il·lustració volia jutjar “racionalment” les institucions socials per aportar “llum” i “progressar”. La societat passava a ser vista, així, com una entitat susceptible de ser controlada per l’agència humana. És en aquest context que la ciència social pren sentit.
13-4-201615:46:24.022+02:00 - 2 -
Del pensament polític i social del segle XVIII es va arribar a la institucionalització d’una sèrie de disciplines científiques socials a la segona meitat del segle XX (després, al Mòdul 5 sobre El pensament sociològic (II). Els contemporanis desenvoluparem una mirada a la sociologia contemporània a través del seu qüestionament crític dels ideals il·lustrats d’igualtat, llibertat i fraternitat). Un exemple d’aquesta ciència social pròpiament moderna, d’aquesta nova mirada a la “societat”, és la manera de pensar racionalment el canvi social. I arribem així al segon gran objectiu d’aquesta Unitat: treballar com els clàssics de la sociologia van interpretar la gran transformació que significà l’adveniment de la modernitat. Els canvis socials que es produeixen durant aquest període fan emergir nous protagonistes en aquesta nova mirada cap a la història: el conjunt de la població i els aspectes més comuns de la vida quotidiana passen a ser el centre d’atenció de les ciències socials emergents. Això és així perquè la visió progressivament racional del món va acompanyada de transformacions que afecten les relacions i els vincles socials. D’una banda, l’individu es torna més lliure, però d’altra banda, es troba amb la necessitat de buscar un lloc al món. Un lloc que ja no ve donat per naixement, sinó per la posició de les persones en termes d’estructura social i laboral, de capital econòmic i de pautes culturals. Amb la divisió del treball es dóna, doncs, un dels eixos sobre els quals es desenvolupa allò que coneixem com a progrés social i tecnològic. Un progrés que els clàssics de la sociologia varen anar descobrint amb la seva anàlisi dels canvis en les estructures socials i en l’experiència subjectiva dels individus en aquest nou context social. Per això, aprofundirem en alguns dels conceptes clau que desenvoluparen Comte, Marx, Durkheim i Weber en relació amb els canvis que experimenta l’experiència subjectiva dels individus en aquest nou context social. Conceptes com “alienació”, “anomia” o “desencantament del món” són centrals per entendre com els clàssics de la sociologia van interpretar els canvis radicals englobats sota la idea de “modernitat”, i ens permetran posar en acció aquesta nova mirada sobre la realitat social. Per fer aquest exercici hi comptem amb l'ajuda de l'Antoni Estradé, un dels sociòlegs més brillants que tenim a Catalunya. Ens explicarà en aquest vídeo els orígens de la sociologia a partir de reflexionar sobre la idea de la "curiositat". El vídeo es diu Una història ben curiosa. Les transformacions de la curiositat i el sorgiment de la sociologia
https://www.youtube.com/embed/TEfBN2FvZ7w
Descripció PAC
13-4-201615:46:24.022+02:00 - 3 -
La PAC 2 consistirà en dos exercicis que, conjuntament, ocuparan entre 6 i 7 mil caràcters amb espais . 1.
En el primer exercici haureu d’explicar, en un màxim de 3 mil caràcters, en quin sentit Comte i Saint-Simon continuen i en quin sentit modifiquen la mirada dels philosophes a la “societat” . El que volem que indagueu doncs és sobre com la sociologia és hereva de la Il·lustració i quins són els aspectes que creieu positius i/o negatius d'aquesta herència.
2.
El segon exercici consistirà en elaborar una resposta d’un màxim de 4 mil caràcters , com si fóssiu Max Weber i Emile Durkheim, a l’afirmació d’un altre sociòleg que us farem arribar al tauler ( Resposta de Weber i Durkheim ). L’exercici no és d’opinió personal sinó de lectura i clarificació analítica dels textos proposats. Cal, per tant, que busqueu als textos la informació rellevant per poder elaborar les respostes. L’objectiu és que activeu la vostra capacitat crítica i analítica per identificar i generar contra-arguments imaginant-vos què dirien Max Weber i Emile Durkheim davant de determinats comentaris d’altres sociòlegs. Cal que busqueu als textos els arguments que podrien utilitzar Weber i Durkheim per rebatre les opinions que no coincidien amb la seva pròpia visió, i que els expresseu amb la màxima precisió i consistència possible. També serà interessant que en la resposta Durkheim i Weber comentin quines són les possibles semblances entre la posició d'uns i altres autors.
Per poder presentar la PAC, PODEU fer abans el Test sobre el text de Hamilton i el Mòdul 4 (al qual podreu accedir a través de l’enllaç “Test” que trobareu a l’aula), i aconseguir un mínim d'un 70% de respostes correctes. Aquest exercici no tindrà nota i és OPCIONAL . Us serà de gran ajuda per autoavaluar-vos i saber quin domini teniu del tema. En qualsevol cas necessiteu, per respondre’l, reservar-vos un moment tranquil, ja que l’heu de fer d’una tirada i en un temps raonable. No teniu límit d’intents Aquí teniu unes recomanacions bàsiques per a fer el treball: Abans de posar-vos a fer l’exercici, per preparar i orientar el treball, us recomanem que
feu aquest exercici previ: –
Llegiu i/o rellegiu i treballeu els textos obligatoris. Identifiqueu tots els conceptes i idees dels materials que penseu que es poden aplicar a les qüestions plantejades.
–
Preneu notes i feu esquemes ordenant i definint les principals idees i conceptes pertinents de les lectures. Penseu si els conceptes i idees identificats tenen relació entre ells.
Un cop hagueu fet aquesta feina prèvia , us recomanem:
–
Abans d’escriure penseu com estructurareu el text, quin fil argumental seguireu en cadascuna de les respostes als exercicis. Cal que cada resposta tingui una estructura clara. Cada resposta ha de tenir una introducció, un cos principal i unes conclusions.
13-4-201615:46:24.022+02:00 - 4 -
–
Després d’escriure el treball repasseu-lo tantes vegades com sigui necessari per millorar l’expressió, la coherència, l’ortografia i la consistència dels vostres arguments. Penseu si s’entén el fil argumental, si està ben escrit, si les idees estan ben connectades entre elles, etc. En les correccions posteriors a la primera escriptura, un treball pot millorar moltíssim. No el doneu per bo fins que l’hagueu rellegit com a mínim tres o quatre vegades, i si pot ser més. Si feu la primera versió amb prou temps per deixar-lo reposar, això us permetrà agafar distància i que les correccions posteriors siguin encara més eficaces.
Activitats no avaluables Per preparar aquest exercici, farem aquestes activitats no avaluades: –
Treballar individualment els textos i materials a fons.
–
Participar als Debats optatius on treballarem la comprensió dels aspectes més rellevants dels materials. La participació en el Debat no puntua, tot i que pot ajudar a ponderar la nota de l’escrit a l’alça. No obstant això, és recomanable participar-hi pel fet que facilita la feina de l’activitat.
–
Respondre el Test de la Unitat 2 i aconseguir un mínim del 70% de respostes correctes. Aquesta activitat no és avaluable però és un requisit per a poder lliurar la PAC.
Materials i recursos Per orientar el treball, disposeu, a més dels materials de l’assignatura, dels següents textos: Obligatoris
–
Lectura 2: "La Il·lustració i el naixement de la ciència social” de Peter Hamilton.
–
Mòdul 4. El pensament sociològic (I). Els fundadors
Recomanat:
–
Giddens, A. (1985 [1971]) “Diferenciación social y división del trabajo”, a El capitalismo y la moderna teoría social , Barcelona: Labor: pp. 361-86.
–
Berlin, Isaiah (2000). Karl Marx. Su vida y su entorno. Madrid: Alianza Berlin, Isaiah, (1992). El Fuste torcido de la humanidad : capítulos de historia de las ideas. Barcelona: Península.
Complementaris:
13-4-201615:46:24.022+02:00 - 5 -
–
Lectura 1: “Orígens i formació de les ciències socials” de Bernat Muniesa.
–
Vídeo del professor Antoni Estradé Una història ben curiosa. Les transformacions de la curiositat i el sorgiment de la sociologia
Materials i fonts d'informació Materials
Mòdul 4. El pensament sociològic (I). Els fundadors Sociologia. Lectures Sociologia. Lectures Lectura 1. Orígens i formació de les ciències socials Lectura 2. La Il·lustració i el naixement de la ciència social Material complementari de Sociologia Recursos i fonts d'informació
Argumenta: competencis lingüístiques i comunicatives Cerca de bases de dades Cerca de revistes Servei Lingüístic de la UOC SocioSite: Sociological Subject Areas
