Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01
Vídeo Prova d’ Avaluació Continuada 01 (PAC01)
-1-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01
Pregunta 1 Durant les setmanes prèvies a la data límit del lliurament d’aquesta PAC, s’han hagut de treballar els 4 primers tutorials del Programa d’Aprenentatge de Premiere, on apareixen continguts com els que tot seguit es relacionen.
Idea, travelling, profunditat de camp, pla narratiu, escena, fora de camp, story line Escriu un article per a una revista de divulgació, entre 10 i 15 línes, dirigit a un grup d’estudiants de vídeo que s’estan iniciant en aquest món de l’audiovisual, on apareguin tots aquests termes. Els pots relacionar com vulguis, però de manera coherent i argumentada, deixant en tot moment clar que se sap de què es parla i de manera comprensiva per als estudiants que tot just s’inicien en aquesta temàtica. Un bon vídeo demana tenir clars els conceptes bàsics sobre els quals treballar, tant a nivell de gravació com a nivell d'edició i producció. Però tot aquest treball pot quedar deslluït si aquesta feina no descansa sobre una bona idea. Tenir una bona idea per explicar és un bon punt de partida. No cal que sigui massa complexa per començar, prendre com a referència un concepte simple ens ajudarà a centrar la nostra feina. Ara bé, aquest primer pas ens demanarà ja un treball de concreció. Aquesta idea s'ha de traspassar a lleguantge audiovisual i això requereix construir un
storyline, una estructura
dramàtica que contingui el plantejament, el nus i el desenllaç del que volem explicar. En aquest storyline hi quedarà reflectida l'estructura bàsica, com se succeirà el fil argumental, quines
escenes (unitat de temps i acció) conformaran la història i quins tipus de plans ens ajudaran a expressar de la millor manera el que volem transmetre. I és que no tots els plans ens aportaran la mateixa càrrega visual. Els plans molt oberts ens oferiran força descriptiva, els plans molt propers recolliran emotivitats i entremig ens quedaran els
plans narratius com el pla sencer, l'americà o el mitjà que ens ajudaran a mostrar
l'acció. També haurem d'establir si els nostres plans seran estàtics o dinàmics. L'acció pot demanar que la camera resti immòbil o bé que es desplaci per poder copsar millor l'acció. En aquest cas, recursos com la panoràmica o el travelling (filmació sobre un suport en moviment) ens seran de gran ajuda. De la mateixa manera, caldrà planificar el grau de profunditat
de camp que volem donar a
la nostra producció. El vídeo grava accions i ambients en tres dimensions però els projecta sobre dues. Això obligarà, en certa manera, a costruir aquesta il·lusió de profunditat. Es pot jugar amb la proximitat o llunyania dels motius respecte a la càmera, es poden suggerir les mides relatives dels objectes o es pot jugar amb la movilitat de la càmera sobre l'eix Z (eix de profunditat)
-2-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 I un cop passat tot això a l'storyboard, ja podrem començar a gravar, sabent que la càmera haurà de gravar amb aquesta intencionalitat que ens ajudarà molt a que el muntatge sigui fluït. I en aquest aspecte caldrà ser conscient que quan es grava és tan important el que queda dins de l'enquadrament com el que resta fora. Tot el que queda fora d'aquest quadre és el que s'anomena
fora de camp i té, sens cap mena de dubte, una gran importància compositiva i
narrativa. Quan un personatge mira fora del pla genera la presència d'un altre personatge i això permet suggerir o emfatitzar realitats que poden no estar filmades. Una mirada, un so d'ambient o un reflex pot construir un fora de camp s'haurà de tenir en compte a l'hora de muntar a tall durant el procés d'edició.
Pregunta 2 Observa el clip de vídeo que trobaràs en el següent enllaç i respon les següents preguntes.
http://www.youtube.com/watch?v=Yg3PEllMlyw a)
Quants plans (talls) observes al clip? Al clip hi podem observar 18 plans.
b)
Quin tipus de plans són els dos que van del 0:17 a 0:21 ? Quina funció creus que acompleix
aquest pla en aquests 2 talls? Entre els segons 17'' i 21'' hi ha dos primers plans (PP) frontals que contenen
un
breu
travelling
d'aproximació
(també
podria
considerar-se un zoomIN). Els primers plans s'inclouen dins del grup dels plans narratius i en aquest tall en concret la seva funció és la de dotar de valor dramàtic a l'acció. A més a més, l'encadenament de dos plans iguals en què la protagonista reprodueix la mateixa expressió dramàtica permet lligar de manera natural i sincrònica el salt d'escenari que es produeix entre l'interior de la sala i el terrat de l'edifici.
imatge 1
-3-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 c)
Comenta, en funció del moviment de càmera, quina tipologia de plans són els que van del
segon 0:30 al 0:38. Del segon 30'' al 38'' hi ha quatre plans, tot i que el darrer de tots, un primeríssim primer pla (PPP) de la mà apretant el gallet, queda tallat. Els altres tres plans són dinàmics, és a dir, que la càmera experimenta un moviment que acompanya l'acció. En els tres casos el moviment de la càmera es basa en el tràvelling: o del segon 30'' al 32'' la càmera ens ofereix un pla conjunt (PC) eminentment narratiu, però ens apropa a l'acció que es genera fora de l'edifici a partir d'un travelling d'aproximació. o del segon 33'' al 35'' la càmera ens presenta un primer pla (PP) del protagonista a sobre de l'helicòpter. En aquest cas, la pròpia sensació de moviment de l'aparell i el subtil moviment d'aproximació de la càmera donen contingut dramàtic tant a l'arma com a la intencionalitat que té el protagonista. o del segon 35'' al 37'' hi ha un ràpid travelling d'aproximació a l'altre protagonista, que passa d'un primer pla (PP) a pràcticament un primeríssim primer pla (PPP). Aquesta agilitat del travelling dóna una gran sensació de dinamisme, alhora que genera una forta imatge 2
càrrega de tensió a l'escena.
Pregunta 3 Al vídeo http://www.youtube.com/watch?v=Kp9knrC10PU, s'apliquen en alguna de les escenes algun tipus de vector direccional. Concreta el moment on apareix aquesta escena i comenta breument en què consisteix aquest vector direccional i la idea que pretén transmetre. Abans de respondre serà interessant focalitzar el concepte de vector. Un vector és una línia que es pot o no es pot percebre a simple vista però que genera dinamisme i tensió dins de a composició. En el cas que ens ocupa, un vector direccional es genera quan, de manera intencionada, algun element o motiu apunta en una direcció.
-4-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01
imatge 3
Entre les diferents escenes d'aquest anunci destaca l'escena de la carretera, escena que consta de quatre
plans (segons abans ja trobem un pla que ho anticipa). El vector direccional en aquest cas ve donat per dos elements: les línies que descriu la carretera asfaltada en constrast amb el terreny que l'envolta i les ratlles grogues o blanques de la pròpia carretera, que encara accentuen més la intenció del vector. Es interessant veure com en la successió dels plans la direccionalitat dels vectors passa de la recta amb paisatges planers a mostrar una clara tendencia a la dreta amb una sèrie de paisatges més muntanyencs i escarpats, tendència marcada rotundament amb el senyal de tràfic. És difícil extreure una conclusió objectiva de la seva intencionalitat. Podríem recolzar-nos en conceptes polítics que enfronten els moviments de dretes i els moviment d'esquerres per raonar que potser s'està venent un producte dirigit a una certa classe social, menys proressista i més ben assentada. Però això potser és donar massa voltes al cargol. Jo em decantaria per una explicació més prosaica. En la nostra cultura els vectors que tendeixen a la dreta són signe de progrés i de futur. Potser el plaer de conduir és d'aquells que no tenen por de gaudir el "viatge al futur"... El que sí és fàcil intuir és que aquests vectors tenen un marcat sentit direccional i transmeten sensació de lliscament i fluïdesa, donant un punt transcendent i eteri a la conducció.
Pregunta 4 Visualitza aquestes dues seqüències de The Clockwork Orange (1971) d’Stanley Kubrick i compara i explica com creus s’ha treballat la profunditat de camp en els dos casos. http://www.metacafe.com/watch/4725065/la_naranja_mec_nica/ En aquest cas la profunditat de camp s'ha treballat a partir de dos factors: la proximitat i llunyania dels motius respecte a la càmera i el volum dels motius de l'entorn.
-5-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 •
Per una banda, el primer pla presenta a quatre nois caminant en direcció a la càmera sobre una gran avinguda de pedra que acaba desembocant en un edifici de grans dimensions. La diferència manifesta entre la proximitat dels protagonistes i la llunyania de l'edifici fa que la profunditat de camp es faci palesa d'una manera molt clara.
•
Per altra banda, la càmera juga clarament amb els volums. A la dreta de l'enquadrament se situen uns blocs de totxana fosca, constrastant clarament amb la vestimenta clara dels personatges i repetint-se al llarg de tota l'avinguda. La diferència de volums entre els blocs més propers i els més llunyans, així com el contrast de volums entre la figura dels personatges i l'edifici
posterior
augmenten
aquesta
sensació
imatge 4
de
profunditat de camp. http://vimeo.com/21524381 En aquest segon cas la profunditat s'ha treballat a partir també de dos factors: l'ús d'una lent focal curta i els reflexos de les parets de local comercial. •
Per una banda, es pot intuir que la perspectiva de la seqüència està accentuada. Les vores de l'enquadrament es veuen una mica deformades i fins i tot alguns dels reflexos es poden percebre aixi. A diferència de les lents de focal llarga, les de focal curta sempre tendeixen a accentuar la perspectiva i per tant expandeixen la profunditat. Els objectes que estan a prop es veuen més aprop i els llunyans també s'allunyen més. Això es veu clarament en el pla conjunt frontal on el protagonista es col·loca
entre
les
dues
noies.
A
l'esquerra
de
l'enquadrament s'hi pot veure un panell lluminós que destaca notablement per sobre de la resta de motius. Segons abans es pot veure aquest panell des d'una altra perspectiva i es pot constatar que no és, ni de bon tros, tan gran com sembla en aquest pla. •
Per altra banda, és interessant obsevar que els parets i el sostre del local comercial estan farcides de materials que, a mode de miralls, reflecteixen tots els objectes que hi ha al seu voltant. Seguint una de les normes bàsiques
-6-
imatge 5
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 de l'interirorisme, si es vol arribar a crear sensacio d'amplitud i profunditat en un espai petit serà molt interessant recórrer als miralls. Aquest efecte s'aconsegueix amb escreix ja que els reflexes creats per aquests materials fan més profund l'escenari per on es mou el protagonista. Finalment tenim l'escena de l'habitació, escena que gaudeix també d'un grau important
•
de profunditat donat per dos factors: el color blanc de les parets i el panell lluminós situat al final de la cambra. Aquesta element emet una llum tamisada que allarga l'espai i li dóna la profunditat desitjada.
Pregunta 5 Observa el
clip de vídeo, un espot publicitari, que trobaràs en el següent enllaç
i respon les
següents preguntes. http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc a) Els 7 primers talls de vídeo comparteixen una característica comuna. Quina? Els set primers plans de l'anunci són plans dinàmics en què la càmera realitza algun tipus de moviment. En tots els casos es tracta de travellings molt curts que donen una forta sensació de dinamisme i mobilitat. Es vol transmetre la idea que la noia arriba justa, gairebé tard i que agafa el tren per ben poc. El travelling/zoomIN que es fa sobre la cara del cap d'estació encara emfatitza més aquesta intenció. b) Comenta la temperatura de color dominant, tot relacionant-la amb la finalitat comunicativa que es pretén transmetre en l’espot publicitari. La temperatura de color dominant és baixa, tendint als tons vermellosos. Tots els motius que apareixen a l'anunci tenen una vivor accentuada, donant una gran sensació de calidesa. Però també té una estreta relació amb la passió, amb
l'enamorament
que
no
deixa
dormir. Els colors de temperatura baixa ens remunten a situacions vitals càlides i
apassionants,
amb
un
punt
de
prohibició. No és casual que en imatge 6
dues ocasions el semàfor vermell de les vies il·lumini la cara del
protagonista. Aquest detall li confereix un punt de temptació, de passió extrema una mica incontrolable.
-7-
imatge 7
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01
Pregunta 6 Imagina que reps l'encàrrec d'una productora per buscar una idea inèdita que desenvolupi una història dramàtica en 1 pla seqüència de 15 segons. Pensa una idea original i escriu-la continuació. Es rep l'encàrrec per fer un anunci per a una empresa de rebosteria. La seva intenció és ressaltar la idea que els seus productes són casolans i arriben a casa com si estiguessin acabats de fer. La idea consistiria en presentar una senyora que paga la compra feta i demana que se li porti a casa. En aquell moment la dependenta fa una trucada i acte seguit passa per davant de l'enquadrament una àvia muntada sobre uns patins, sostenint en una mà la bossa de magdalenes que s'ha comprat. A partir d'aquest moment la càmera segueix el trepidant recorregut que l'àvia fa entre el carregat trànsit del carrer. Durant 10-12 segons es mourà àgilment entre els automòbils, sortejant-los per sobre de les aceres i fins i tot increpant algun conductor per la seva parsimònia. Tot per arribar a la porta de la casa de la senyora, que es troba a l'altra punta del carrer. Just en el mateix moment en què arriba la senyora, l'àvia li entregarà amb un dolç somriure les magadalenes encara calentes, acabades de fer. La senyora farà cara mig de sorpresa, mig de no entendre res, mentre veu com l'àvia s'allunya carrer avall muntada sobre els patins.
Pregunta 7 Realitza dues fotos on s’apliqui la llei dels terços de manera diferent i les col·loques en aquest espai Caldrà acompanyar la part visual d’un breu comentari escrit (no més de 5 línies) on es justifiqui l’aplicació de la llei del terços. La llei dels terços és, juntament amb la cerca de simplicitat, una de les regles d'or de la composició. Aquesta regla és una guia que ens ajuda a organitzar els motius dins d'un enquadrament per evitar la monotonia i donar importància a uns elements per sobre dels altres. Bàsicament
consisteix
en
dividir
l'enquadrament en terços imaginaris que creen
nou
interseccions.
quadrants Aquests
i
quatres
encreuaments
generen els centres d'atenció.
imatge 8
-8-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 En aquesta imatge el cotxe del tramvia ha quedat situat sobre una de les rectes dels terços verticals, fent coincidir el llum amb el centre d'atenció inferior i l'inici de la catenària
amb
el superior. D'aquesta
manera s'aconsegueix una composició equilibrada on el motiu destaca per sobre de la resta d'elements urbans.
imatge 9
En aquesta segona imatge s'ha fotografiat el mateix tramvia des d'una altra perspectiva. En aquest cas el que volia ressaltar era la pintada feta durant la nit. Per aconseguir-ho s'ha centrat la porta en un dels punts d'atenció, fent que el grafitti quedi emmarcat en el quadrant dret inferior. D'aquesta manera s'aconsegueix centrar l'atenció sobre el tramvia i la pintada per sobre de la resta de motius.
-9-
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 Pregunta 8 Observa el clip de vídeo que trobaràs en el següent enllaç i respon les següents preguntes.
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88 a)
Quin número de plans observes en el clip? Al clip s'hi poden observar 11 plans.
b)
Quin tipus de pla és el primer? Quina funció comunicativa creus que acompleix començar
aquesta escena amb aquest pla? El primer pla és un travellin ascendent que compleix una funció informativa dins de la narració. El moviment ascendent de la càmera genera un pla narratiu i ens posa en situació
donant-nos, en pocs
segons, una pila d'informació. D'entrada ens està parlant d'una persona que fa molta estona que
imatge 10
no te cap idea brillant. La paperera és plena, la resta de fulls estan arrugats i llençats per terra i ell va sense sabates, fet que denota familiaritat amb l'ambient i un cert cansament. La vora de la taula marca l'accés al segon bloc narratiu, on la càmera ens descobreix un escriptor jove (George Peppard) escrivint a màquina en mànigues de camisa i sense la corbata que descansa davant de la màquina, detall que acompanya i reforça el fet d'haver-lo vist amb les sabates tretes (interessant el contrast de color entre el blau de la corbata i el vermell ataronjat de la màquina). La
imatge 11
taula tampoc escapa als fulls arrugats, oferint més idees que no han funcionat... i cigarretes. On hi hauria d'haver pots amb llapis, plomes o bolígrafs (les eines de l'escriptor) hi ha piles de cigarretes. Vist en el context del moment en què es va fer la pel·lícula no resulta gens extrany, ja que en aquella època fumar era símbol de maduresa i masculinitat. Els moments més tensos i els de màxim treball i concentració, ja fos individual com de grup, solien estar emmarcats per una boirina de fum de tabac. c)
Comenta quina tipologia de pla és el segon. Valora’l en funció de la seva durada. El segon pla es correspon amb un pla detall (PD) que enquadra el text que està escrivint el jove. Resta present a la pantalla duranr 8'', una durada considerable que denota la importància narrativa que té pel director. En aquesta pla s'estan encreuant de manera intencional dues trames del film. imatge 12
- 10 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 Per una banda la frases que apareix no deixa de ser una de les moltes idees que l'escriptor ha tingut al llarg del dia, la frase amb què podria començar la seva novel·la. Però alhora es converteix en la presentació de la noia que apareix cantant a continuació. D'aquesta manera, un sol pla detall elliga dues trames a priori separades per iniciar una història. Per separat no tindrien cap tipus de relació, però el posterior encadenament de plans permet a l'espectador crear un mapa mental de la situació, construint ell mateix un missatge audiovisual coherent. No he vist la pel·lícula però intueixo que aquest cop el full de la màquina d'escriure no acabarà rebregat a terra. d)
Quina és el pla més llarg (en temps) de la escena i per què és aquest i no un altre segons el
teu criteri? El pla més llarg es correspon amb el primer pla d'Audrey Hepburn. Igual que passa amb el segon pla de la seqüència, la seva dura marca una intencionalitat molt clara. Aquest primer pla (PP) ofereix una forta càrrega expressiva i emocional. Ens presenta a la protagonista com una criatura fràgil, d'una bellesa gairebé etèria, inabastable, angelical. Això, acompanyat del joc de mirades perdudes i la música (Moon River va ser escrita per Henry
imatge 13
Mancini expressament perquè la interpretés Audrey Hepburn) transmet un punt de tristesa vaga i de malenconia... potser perquè és una noia que viuria completament sola si no fos perquè ho fa amb un gat que no té nom.
Pregunta 9 Observa el clip de vídeo que trobaràs en el següent enllaç i elabora la seva sinopsi. http://www.youtube.com/watch?v=2tEXh_PYj3U&feature=related Per fer la sinopsi d'aquest clip caldrà reordenar la història perquè el muntatge final en ofereix una
sèrie
de
seqüències
que
no
són
cronològicament lineals. El clip ens mostra com una noia (Natalie Portman) rep un ram de flors de la persona que s'estima. Viu amb joia em moment que ha d'arribar mentre ensuma l'aroma del ram de imatge 14
- 11 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 roses que li acaba d'arribar i decideix canviar-se per l'ocasió. Malgrat tot, no hi ha res a l'armari que la convenci i pensa que el que porta, un vestit negre de Dior casualment, ja l estarà bé. Així doncs, la protagonista acudeix a la cita vestida de Dior, una cita que es fa en un lloc no massa concorregut, els jardins d'un parc públic que ens fan pensar que potser aquesta relació no interessa que es conegui o que aparegui a la llum pública. A partir d'aqui s'inicia tot un joc de festeig que acaba a l'habitació de l'hotel. Però incrustats enmig d'aquests plans n'apareixen altres on la protagonista es troba sola a l'habitació de l'hotel, sempre acompanyada del ram de roses o del flascó de perfum. Aquests plans insinuen que la noia ens està presentant aquesta historia com el record d'uns moments romàntics i luxosos que no hauria viscut si no hagués estat per Dior.
- 12 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 Recursos Imatge 1 o
MATRIX (fragment) [vídeo en línia] Youtube [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 18'' i 19''
o
http://www.youtube.com/watch?v=Yg3PEllMlyw
Imatge 2 o
MATRIX (fragment) [vídeo en línia] Youtube [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 30'', 34'' i 36''.
o
http://www.youtube.com/watch?v=Yg3PEllMlyw
Imatge 3 o
T'AGRADA CONDUIR? (anunci) [vídeo en línia] Youtube [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 9'', 10'' I 13''
o
http://www.youtube.com/watch?v=Kp9knrC10PU
Imatge 4 o
LA TARONJA MECÀNICA (fragment) [vídeo en línia] Metacafe [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 4'' i 1'31''.
o
http://www.metacafe.com/watch/4725065/la_naranja_mec_nica/
Imatge 5 o
LA TARONJA MECÀNICA (fragment) [vídeo en línia] VIMEO [data de consulta: 24/12/2011]
o
http://vimeo.com/21524381
Imatge 6 o
CHANNEL nº5 (anunci) [vídeo en línia] Youtube [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 1'36'', 1'38'', 1'52'' i 2'00''
o
http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc
Imatge 7 o
CHANNEL nº5 (anunci) [vídeo en línia] Youtube [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons 18'' i 47''
o
http://www.youtube.com/watch?v=6ljQDJ4EILc
- 13 -
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC01 Imatge 8 o
TRAMVIA DE MATARÓ - 1 (Pça. Granollers) [fotografia] [data de realització: 25/12/2011]
o
autor: Jaume Villarreal Quintana
o
Imatge sota llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
o
licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Imatge 9 o
TRAMVIA DE MATARÓ - 2 (Pça. Granollers) [fotografia] [data de realització: 25/12/2011]
o
autor: Jaume Villarreal Quintana
o
Imatge sota llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual.
o
licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Imatge 10 o
ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vídeo en línia] [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons: 1''
o
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 11 o
ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vídeo en línia] [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons: 6''
o
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 12 o
ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vídeo en línia] [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons: 10''
o
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 13 o
ESMORZAR AMB DIAMANTS (fragment) [vídeo en línia] [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons: 1'17''
o
http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88
Imatge 14 o
Miss Dior Chérie (anunci) [vídeo en línia] [data de consulta: 24/12/2011]
o
segons: 14'
o
http://www.youtube.com/watch?v=2tEXh_PYj3U&feature=related
- 14 -
