FEM PAC1 Villarreal Quintana Jaume

la imatge a l’era digital (Lev Manovich)

EL LLENGUATGE DELS NOUS MITJANS

Fonamets i evolució multimèdia

El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

1.1 distribució o producció?..................................... 4

1.2 com es van tornar nous els mitjans?................. 5

2.- Els principis dels nous mitjans...................................... 8

2.1 principi 1............................................................... 9

2.2 principi 2 .............................................................. 10

2.3 principi 3 .............................................................. 11

2.4 principi 4 .............................................................. 12

2.5 principi 5 .............................................................. 13 15

3. Conclusions

3.1. encara no sabem què són els nous mitjans?...16

3.2 conclusió personal ............................................. 17

4. Recursos............................................................................18 -2-

índex

1.- Què són els nous mitjans?............................................. 3

-3-

breu aproximació al concepte i la història


què són els nous mitjans?




El moment en què una sèrie de canvis comencen a generar una evolució (o revolució) és aquell moment en què encara són prou nous com per ser diferenciats dels anteriors i per tant, encara poden ser descrits. Amb el temps, le noves formes deixen de ser noves per quedar integrades dins de l’imaginari col·lectiu. És en aquest moment quan la novetat deixa de ser singular. Per això Manovich fa un clar plantejament d’inici: la seva intenció no és descriure l’aparició i evolució dels nous mitjans sinó “descriure i comprendre quina és la lògica que guia el llenguatge dels nous mitjans”1, llenguatge entès com el terme global que es refereix a un conjunt de convencions utilitzades pels dissenyadors d’objectes dels nous mitjans per organitzar dades i estructurar l’experiència de l’usuari. Per això es planteja el llibre com un treball “arqueològic”: buscar com les convencions i tècniques del vells mitjans actuen sobre els nous mitjans, trobant el punt en què es produeixen els trencaments històrics fonamentals i investigant els efectes de la revolució informàtica sobre la cultura visual.

Lev Manovich1 (a la imatge2 en conferència a Brusel·les, octubre 2007) va néixer a Moscou, on va estudiar Pintura, Arquitectura, Ciències de la Computació, i Semiòtica (un renaixentista al s.XX, sens dubte) i es va traslladar a Nova York el 1981, lloc on es va interessar per l’ús dels ordinadors en els mitjans de comunicació. A part de realitzar un Màster en Psicologia, va treballar en la creació en 3D. El seu bagatge acadèmic s’uneix una prolífica creació literària, entre la que destaca el llibre que és objecte del nostre estudi: “El llenguatge dels nous mitjans de comunicació. La imatge en la era digital”. 1

Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VITUAL [data de consulta: 10 de març de 2011]. 2

Quan els nous mitjans s’integrin totalment en el llenguatge, els objectes i les representacions que nosaltres desenvolupem i manipulem com a individus, llavors passaran a ser una part intrínseca de l’estructura social, cultural i econòmica de la nostra societat.

distribució o producció? Aquesta és la primera premissa que ens pot ajuda a ubicar els nous mitjans. Només són mitjans digitals aquells que es distribueixen o exhibeixen a partir d’un ordinador? Aquest plantejament deixaria fora de concurs una part important d’objectes que també reben un tractament digital però no ho mostren com a producte final. Actualment trobem aplicacions en línia com Hoffmann2 o iPhoto que 1 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. 2 Hoffmann, álbum digital. . -4-

Wikipedia [imatge sota llicència Creative Commons-BY.] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2011].



ens permeten ordenar les imatges, donar un format a l’àlbum, escriure anotacions, muntar i paginar. La mateixa aplicació s’encarrega de trametre l’arxiu per fer la impressió i l’enquadernació

IMPREMTA

Si tot aquest procés de producció escapa de la nostra experiència, podríem pensar que l’àlbum que tenim entre les mans és fruit d’un treball

afecta a una fase de la comunicació cultural:

analògic, però no és així. Manovich emmarca els nous mitjans dins de l’aparició i el desenvolupament de l’ordinador, peró no només en la seva faceta de distribució i exhibició, sinó també en la seva faceta de producció (dinàmica que es consolida de manera clara amb l’aparició de la web 2.0, en què l’usuari deixa de ser cosumidor per passar també a ser productor). Equipara la revolució dels nous mitjans amb la revolució que va suposar l’aparició de la impremta al s.XIV o la fotografia al s.XIX, però l’ordinador les supera amb escreix. Així com “l’univers Guttemberg” va afectar a la distribució de la lectura i la fotografia va afectar a la comunicació visual de les imatges físiques, l’ordinador afecta totes les fases de la comucació cultural (captació, manipulació, emmagatzematge i distribució) i a tot tipus de mitjans (text, so, imatge, moviment i espai).

DISTRIBUCIÓ

FOTOGRAFIA afecta a una fase de la comunicació cultural: IMATGE FIXA

ORDINADOR afecta a totes les fases i mitjans de la comunicació cultural.

web 2.0

com es van tornar nous els mitjans? Tot i que l’aparició de l’ordinador i l’eclosió dels nous mitjans ens és relativament propera, si volem trobar el seu punt embrionari no en tindrem prou amb girar el cap per veure el que ens queda just al darrere. Haurem de fer mitja volta i mirar més enllà dels nostres dies, perquè la base dels nous mitjans la van fonamentar els avis dels nostres avis3. Els inicis del s.XVIII marquen una sèrie d’esdeveniments que aniran marcant el progrés de la tecnologia. L’interessant de la reflexió de Manovich no és tant el llistat de fets històrics que desgrana sinó la 3

La historia de Internet [video en línia] Youtube [data de consulta: 12 de març de 2011] -5-



capacitat d’interelacionar-los entre ells de manera harmònica. Manovich parteix de la base que l’inici de l’Edat Contemporània marca dues tendències tecnològiques: • la tecnologia mediàtica, centrada sobretot en processos que permeten l’exhibició. El daguerrotip4, les primeres projeccions de cinema5 o la creació del fusell fotogràfic en són un bon exemple. • la tecnologia informàtica, centrada sobretot en processos de gestió de dades que milloren la productivitat. El telar de Jacquard6 i la màquina analítica de Babbage donaran el tret de sortida. Aquestes dues trajectòries, que mirades de lluny semblen no tenir cap relació aparent, adquireixen una nova dimensió si es miren de manera acurada. En una societat que es troba en plena efervescència industrial, els mitjans de masses i el processament de dades es converteixen en tecnologies complementàries perquè “pren la mateixa importància escampar la mateixa iconografia a milions de persones que portar un registre acurat del cens o dels historials mèdics”.7 Crec que aquesta és una de les conclusions més il·luminadores d’aquest punt. Manovich ens explica de manera simple com es lliga el procés industrial i el social a partir de la tecnologia. La consolidació del model industrial genera unes necessitats socials i productives que acceleren els progressos en l’àmbit mediàtic i tecnològic, àmbits que es destaquen com a complementaris i necessaris per controlar la nova societat de masses. 4

The square of forgotten souls [article en línia] BLOG [data de consulta: 10 de març de 2011] < http:// zeodryen.wordpress.com/2008/05/15/historia-del-cine-fusil-fotografico/> 5

Biblioteca Digital Mundial: Procesión en Sevilla y escena de corrida de toros [video en línia] Enciclopèdia Digital [data de consulta: 10 de març de 2011]: 6

buenastareas.com [article en línia] BASE DE DADES D’ASSAJOS PER ESTUDIANTS [data de consulta: 10 de març de 2011] 7

Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. -6-

Charles Babbage, (Gran Bretanya, 1791 - 1871) va ser matemàtic i un dels primers científics de la computació. Va dissenyar i implementar parcialment una màquina de vapor de diferències mecàniques per calcular taules de nombre. Però sense dubte ha passat a la Història per dissenyar la màquina analítica, màquina que executava programes de tabulació o computació a partir de fitxes perforades. Per això, Babbage és considerat com un dels precursors de l’ordinador i “el Pare de la Computació“.1 1

Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2011] . Imatge: Wikipedia [imatge de domini públic] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2011] < http://es.wikipedia.org/wiki/ Archivo:CharlesBabbage.jpg >



mapa conceptual realitzat per Jaume Villarreal Quintana amb CMapTools

Ara segurament ja tenim clar on es comencen a bastir els nous mitjans. Sabem que els nous mitjans uneixen tecnologia mediàtica i informàtica, controlant tots els mitjans i fases de comunicació cultural. Però encara no hem trobat el punt que singularitza els mitjans digitals, fent-los essencialment diferents als analògics. Per fer-ho haurem de recórrer a un concepte que encara no hem tocat: els principis dels nous mitjans.

-7-

-8-

els cinc pilars bàsics


els principis dels nous mitjans



principi 1


representació numèrica

Tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi digital. Això comporta que: • un objecte dels nous mitjans es pot descriure en termes matemàtics • un objecte dels nous mitjans està sotmès a una manipulació algorítmica. Com a conseqüència, tots els mitjans es tornen programables. Els mitjans analògics poden estar composats per dades contínues i dades discretes. Una pel·lícula és en el seu producte final un objecte continu, però se sustenta sobre una sèrie de dades discretes (unitats diferenciades), que són els fotogrames. El procés que marca el pas d’un mitjà analògic a un digital és el de MOSTREIG-QUANTIFICACIÓ. Quan les dades, contínues i discretes, són recollides amb una freqüència concreta (mostreig/resolució) i reben un valor numèric en una escala predefinida (quantificació) s’està generant un format digital programable. Aquesta és la clau de la digitalització.

exemple 1

darrere d’una fotografia digital

He escollit un video1 amb una potència didàctica interessant. Ens presentaran una imatge. Vista pel davant podria ser una imatge analògica. Vista per darrere entrarem en el món digital, una malla basada en l’assignació de valors numèrics (codi binari). Comprovarem que la imatge que nosaltres veiem és el resultat d’una descripció matemàtica i entendrem per què pot ser fàcilment programable. 1

Rodriguez, Hugo (2003). Detràs de una fotografía digital [video en línia]. VIMEO. [Data de consulta: 14 de març de 2011]. -9-

Captura de pantalla1 1

Rodriguez, Hugo (2003). Detràs de una fotografía digital [captura de pantalla]. VIMEO. [Data de consulta: 14 de març de 2011].



principi 2

modularitat

Tots els objectes digitals queden ordenats com a col·leccions de dades indivisibles i diferenciades (discretes). Això comporta que: • es crea una estructura fractal dels mitjans digitals, doncs cada paquet de dades pot ser fragmentat en col·leccions de dades més bàsiques. • es poden combinar col·leccions de dades discretes per crear objectes més complexos sense que les col·leccions bàsiques perdin la seva independència. Com a conseqüència, s’acaba amb el format estandartizat propi de l’era industrial. Ara l’usuari pot sustentar-se en l’estructura modular dels nous mitjans per modificar i substituir parts sense dificultat.

exemple 2

Una nadala feta a peces

He escollit una activitat realitzada pels alumnes de Cicle Superior de Primària2 de la nostra escola (Escola Salesiana de Mataró). L’activitat consistia en gravar una nadala acompanyada d’una presentació visual. Ells mateixos van gravar digitalment la veu en grups i després van realitzar una petita pel·lícula de 4 minuts a partir de la tècnica d’animació fotogràfica. Cada grup disposava d’una frase de la nadala sobre la que havien de generar, en un mateix fons, 16 fotografies digitals independents. Ells han après que, malgrat haver fer gravacions i fotos de manera desorganitzada, cada part ha conservat la seva identitat. Les dades discretes (fotografies digitals) s’han pogut combinar per crear un objecte lògic i amb sentit cronològic. 2

AUKA6, Salesians Mataró (2010). Somnis de Pau [video en línia]. BLOG ESCOLAR. [Data de consulta: 12 de març de 2011]. - 10 -


AUKA6, Salesians Mataró (2010).

Somnis de Pau [captura de pantalla]. BLOG ESCOLAR. [Data de consulta: 12 de març de 2011].


principi 3


automatització

Fruit del principi de representació numèrica i del principi de modularitat se’n deriva la possiblitat d’automatitzar molts des processos dels nous mitjans. Això comporta que: • hi ha una automatització de “baix nivell“, on l’usuari pot modificar o crear a partir de plantilles presentades per diferents softwares. • hi ha una automatització “d’alt nivell“, relacionada amb l’àmibt semàntic i la intel·ligència artificial. • hi ha una automatització de l’accés a la informació.

exemple 3

Qwiki: un cercador d’última generació

Per il·lustrar aquest principi hauria pogut escollir infinitat d’exemples, des dels filtres de Photoshop per modificar una imatge fins a entorns de Second Life que permeten la interacció entre usuari i màquina fins a límits que fa poc eren difícils imaginar. Aquest principi referma encara més el trencament amb l’estandarització industrial. Però he buscat un exemple que ens fos més proper. Una de les característiques de la Xarxa és el seu creixement exponencial i accelerat, cada cop hi ha més contingut, cada cop tenim més recursos però cada cop és més difícil saber on resideixen. L’automatització de la cerca s’està convertint en un pilar bàsic. No és casual sentir que la web 2.0 acabarà deixant pas a la web semàntica. Qwiki3 n’és un gran exemple. Cercador d’última generació, no només automatitza la cerca de text i imatges, sinó que ja n’automatitza l’àudio

Captura de pantalla1

i el video de tal manera que la cerca es converteix en una experiència

1

multimèdia total. 3

Qwiki, the information experience (2010). MOTOR DE CERCA [data de consulta: 10 de març de 2011] . - 11 -

Qwiki, the information experience (2010). [captura de pantalla] MOTOR DE CERCA [data de consulta: 10 de març de 2011]



principi 4

variabilitat

Fruit del principi de representació numèrica i del principi de modularitat se’n deriva la possiblitat de variar un objecte digital per crear-ne versions “potencialment infinites“. Això comporta, entre d’altres, que: • els objectes mediàtics es poden guardar en bases de dades que en permetin la recuperació i accés. • l’hipervincle (hipermèdia) adquireix una rellevància important perquè permet que la web variï constantment en funció de l’elecció de l’usuari. • es puguin generar diferents versions diferents d’un mateix objecte a partir de l’escalabilitat. Tot això és possible perquè la digitalització dels objectes permet definir-los tots a partir de variables perquè l’usuari pugui modificar-los al seu gust.

exemple 4

Projecte AuTIC: un mico molt variable

He escollit una de les activitats del Projecte AuTIC4, projecte realitzat a la nostra escola per desenvolupar les competències lògico-matemàtiques, espacials i comunicatives d’un nen autista. A partir de programació amb ActionScript (Flash), s’ha creat una activitat5 en què l’alumne ha de relacionar un nombre entre 1 i 5 amb la seva quantitat, arrossegant les claus necessàries a sobre la part inferior de la gàbia per alliberar el mico. Un cop arrossegades, cal pulsar el boto vermell de verificació. Ens permet potenciar l’atenció i l’acció reflexiva.


4

ProjecteAUKA, Salesians Mataró (2010). ProjeceAuTIC [Flash]. WEB ESCOLAR. [Data de consulta: 15 de març de 2011]. < http://www.salesiansmataro.com/auka/index.php?option=com_content&view=article &id=217&Itemid=448 > 5

Trobareu l’actitvitat accedint al projecte a través de la URL esmentada a la nota anterior. Un cop hàgiu accedit al menú cal entrar a l’apartat de numeració (icona 1-2-3) i obrir l’arxiu número 10. És possible que trigui uns segons a carregar. - 12 -

ProjecteAUKA, Salesians Mataró (2010). ProjeceAuTIC [captura de pantalla]. WEB ESCOLAR. [Data de consulta: 15 de març de 2011].


principi 5


transcodificació

Fruit del principi de representació numèrica i del prinicipi de modularitat sorgeix la transcodificació cultural. Això comporta, entre d’altres, que: • els objectes mediàtics pertanyen a l’àmbit de la cultura humana i poden entrar en diàleg cultural amb altres objectes. • els objectes mediàtics pertanyen a l’àmbit informàtic i oden entrar en diàleg amb altres arxius informàtics. La transcodificació tradueix un llenguatge a un altre llenguatge codificat. En aquest trasvassament de codificació, la capa cultural i la capa informàtica es fonen en la cultural de l’ordinador.

exemple 5

Amateur: “no sé tocar ni la bateria ni el piano”.

Aquest exemple demana ser degustat amb certa tranquil·litat. Lasse Gjertsen6 és un jove artistta noruec que ha trencat esquemes fent una proposta artística molt interessant: uneix l’expressió artística i musical amb l’essència dels principis dels nous mitjans. A “Amateur“7, Gjertsen crea un loop de melodia (piano) i percussió (bateria) a partir de fragments gravats que ha anat unint amb un programa d’edició audiovisual. Com podreu observar, el resultat és interessant i no pots evitar que, com a mínim, els dits acabin picant sobre l’escriptori tot seguint el ritme. Què ha fet Gjertsen? Ha convertit una seqüència musical en una sèrie d’unitats discretes que ha combinat per crear unitats més grans amb significat (modularitat), creant amb elles un objecte mediàtic a partir de software amb processos automatitzats de baix nivell (automatitza6

Lasse Gjertsen (2009) WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011] 7

Lasse Gjertsen (2009) Amateur [video en línia] WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011]

- 13 -


Lasse Gjertsen (2009) Amateur [captura de pantalla] WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011]



ció) i convertint cada unitat discreta en una variable amb sentit propi que altera el seu significat en funció de les variables amb què es combini. Si tenim present que tota la informació està gravada en format digital (representació numèrica), llavors ens adonem que Gjertsen, de manera natural, gairebé sense forçar, uneix la capa cultural i la informàtica, generant un objecte que forma part de l’univers de la “cultura de l’ordinador“. Si entreu al seu portal podreu trobar altres experiències encaminades en el mateix sentit. No deixeu de veure “Hyperactive“.8

8 Lasse Gjertsen (2009) Amateur [video en línia] WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011]

- 14 -

- 15 -

conclusions


conclusions




Encara no sabem què són els nous mitjans? Al final de la pàgina 7 d’aquest treball he deixat una qüestió aparcada que caldria reprendre: “Sabem que els nous mitjans uneixen tecnologia mediàtica i informàtica, controlant tots els mitjans i fases de comunicació cultural. Però encara no hem trobat el punt que singularitza els mitjans digitals, fent-los essencialment diferents als analògics.” Ara, després d’haver fet un recorregut pels cinc principis que marquen la identitat del mitjà i el llenguatge digital, podem donar resposta a aquesta pregunta. Podríem dir que els nous mitjans són els mitjans analògics convertits a digitals, o que són aquells que permeten presentacions multimèdia en un mateix dispositiu, o que són aquells mitjans que afavoreixen la interactivitat. Però si llegiu a Manovich, veureu que aquests mites cauen pel seu propi pes quan es mira enrere. Moltes d’aquestes idees ja van ser implementades en la fotografia i el cinema a finals del s.XIX i inicis del s.XX. Així doncs, què és el marca la frontera entre els nous i els vells mitjans? La representació numèrica. La transformació de la informació en codi binari és el pilar sobre el qual se sustenta tota la cultura dels nous mitjans. • La codificació de la informació fa que aquesta sigui modular, automatitzada, variable i transcodificable a altres llenguatges. • La representació numèrica permet que els objectes es puguin guardar, manipular, migrar, variar, esborrar, compartir, recrear o, fins i tot, crear des de zero. • La codificació de la informació ha permès a l’individu passar de consumidor a consumidor/productor. • En la mesura en què el codi s’ha anat fent més transparent, la

- 16 -



cultura de masses ha passat de l’estandarització a la singularitat individual. • Tothom, amb certs coneixements i una mica de traça, pot arribar a utilitzar la tecnologia per adaptar-la a la seva realitat. • La codificació permet superar el model industrial, on l’important era la generació de multitud de còpies basades en un model, còpies que configuraven un pensament homogeni i suggerien a l’individu una identificació plena. • Ara l’important ja no és identificar-se amb la imatge externa perquè els nous mitjans són una exteriorització de com pensem. • A partir d’ara ja no ens identificarem amb la imatge d’una altra persona, ens identificarem amb la seva manera de pensar.

conclusió personal Em costa posicionar-me a favor o en contra dels arguments que proposa Manovich. Em costa perquè per mi ha estat una lliçó magistral, una oportunitat per endreçar el batibull del que han suposat les noves tecnologies per la nostra societat. Malgrat tot, m’atreviria a dir que el plantejament de Manovich és molt encertat perquè ha resistit el pas dels anys sense desviar-se un centímetre de la seva proposta. En un món en què el creixement tecnològic és exponencial i accelerat, propostes que avui són vàlides demà es converteixen en obsoletes. Per això, crec que és tot un reconeixement a la seva capacitat de síntesi i reflexió que els seus plantejaments i l’establiment dels seus principis segueixi sent plenament vàlida a dia d’avui. Jo em quedo amb la capacitat que ha tingut d’il·luminar la meva percepció dels nous mitjans. Serà, sens dubte, un referent.

- 17 -

- 18 -

imatges i referències


recursos




pàgina 4 •

Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

•

Hoffmann, álbum digital. .

•

Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VITUAL [data de consulta: 10 de març de 2011].

•

Wikipedia [imatge sota llicència Creative Commons-BY.] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2011].

pàgina 5 •

La historia de Internet [video en línia] Youtube [data de consulta: 12 de març de 2011]

pàgina 6 • The square of forgotten souls [article en línia] BLOG [data de consulta: 10 de març de 2011]

•

Biblioteca Digital Mundial: Procesión en Sevilla y escena de corrida de toros [video en línia] Enciclopèdia Digital [data de consulta: 10 de març de 2011]:

•

buenastareas.com [article en línia] BASE DE DADES D’ASSAJOS PER ESTUDIANTS [data de consulta: 10 de març de 2011]

•

Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 50). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

•

Wikipedia [article en línia] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de consulta: 10 de març de 2011] .

• Imatge: Wikipedia [imatge de domini públic] ENCICLOPÈDIA VIRTUAL [data de

- 19 -



consulta: 10 de març de 2011]

pàgina 9 • Rodriguez, Hugo (2003). Detràs de una fotografía digital [video en línia]. VIMEO. [Data de consulta: 14 de març de 2011].

• Rodriguez, Hugo (2003). Detràs de una fotografía digital [captura de pantalla]. VIMEO. [Data de consulta: 14 de març de 2011].

pàgina 10 • AUKA6, Salesians Mataró (2010). Somnis de Pau [video en línia]. BLOG ESCOLAR. [Data de consulta: 12 de març de 2011].

• AUKA6, Salesians Mataró (2010). Somnis de Pau [captura de pantalla]. BLOG ESCOLAR. [Data de consulta: 12 de març de 2011].

pàgina 11 • Qwiki, the information experience (2010). MOTOR DE CERCA [data de consulta: 10 de març de 2011] .

•

Qwiki, the information experience (2010). [captura de pantalla] MOTOR DE CERCA [data de consulta: 10 de març de 2011]

pàgina 12 • ProjecteAUKA, Salesians Mataró (2010). ProjeceAuTIC [Flash]. WEB ESCOLAR. [Data de consulta: 15 de març de 2011].

•

Trobareu l’actitvitat accedint al projecte a través de la URL esmentada a la nota anterior. Un cop hàgiu accedit al menú cal entrar a l’apartat de numeració (icona 1-2-3) i obrir l’arxiu número 10. És possible que trigui uns segons a carregar.

•

ProjecteAUKA, Salesians Mataró (2010). ProjeceAuTIC [captura de pantalla]. WEB ESCOLAR. [Data de consulta: 15 de març de 2011]. - 20 -



•
>

pàgina 13 • Lasse Gjertsen (2009) WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011]

•


• Lasse Gjertsen (2009) Amateur [captura de pantalla] WEB PERSONAL [data de consulta: 12 de març de 2011]

pàgina 14 •


- 21 -



Jaume Villarreal Quintana Fonaments i Evolució dels Nous Mitjans Grau en Multimèdia - 22 -

FEM PAC1 Villarreal Quintana Jaume

Recommend Documents