PAC 3. SOLUCIONARI. 1a PART Juliol de 2016 FONOLOGIA/FONÈTICA: Han d’haver desaparegut la majoria dels processos de simplificació fonològica de les paraules, donat que l’infant ha superat ja l’etapa d’expansió fonològica. No obstant, a aquesta edat, la producció d’alguns sons encara pot implicar dificultats, i alguns processos de simplificació encara poden afectar les paraules produïdes. Els processos que més habitualment persisteixen són: reducció de diftongs, reducció de grups consonàntics i semiconsonantització. Els fonemes en la producció dels quals encara pot haver-hi dificultats són: la vibrant múltiple, “/g/”, /z/, i “/dg/” i, amb menor freqüència, / ʎ /, / ʃ / i / θ /. Si comparem amb el nostre subjecte, podem trobar per exemple que a nivell sil·làbic presenta algunes omissions de consonants (Maiona =[Mariona]) i presenta alguna dificultat e n l’entonació i la fluïdesa a l’hora de buscar les paraules.
MORFOSINTAXI: L’infant es troba ja des de fa temps en l’etapa de competència adulta: domina la flexió nominal (en noms i pronoms, en adjectius i determinants) i la flexió verbal, així ai xí com l’ús de pronoms personals, demostratius, reflexius i clítics, i de les preposicions. Domina els mecanismes bàsics de l’oració simple en les seves diferents modalitats oracionals (oracions negatives, interrogatives, imperatives, etc.), així com la majoria de tipus d’oracions compostes. No obstant, l’infant d’aquesta edat encara té problemes amb l’ús dels pronoms per a la referència anafòrica, que és un aprenentatge més tardà que el de les formes morfosintàcticament correctes dels pronoms. A més, és normal que no tingui dins el seu repertori (o que presenti problemes amb) les le s oracions relatives amb nexes diferents de que, amb funció de sintagma preposicional i les relatives amb subjuntiu, les oracions comparatives, concessives, consecutives i locatives, així com que presenti problemes amb la realització d’alguns tipus de condicionals i el correcte ús de la coordinació adversativa. També pot presentar problemes amb la comprensió i producció d’oracions compostes que impliquen un ordre de menció dels esdeveniments diferent a l’extralingüístic. Si comparem amb el nostre subjecte, podem trobar per exemple que hi ha presència d’errors morfològics de concordança de gènere (un noia =[una noia] i de número (aquells senyor =[aquell senyor]; les closca =[la closca]) i no manifesta gaire flexió verbal. Presenta també omissions de constituents obligatoris i alguna elisió de subjecte inadequada pel context, c ontext, a més de cometre errors en l’ordre de les paraules d’algunes frases.
LÈXIC I SEMÀNTICA: L’infant d’aquesta edat té un lèxic molt variat (corresponent a àmbits semàntics molt diversos), referit a referents concrets però també abstractes, i referit a accions, entitats, atributs, localitzacions, etc. A més, domina la l a majoria de relacions jeràrquiques entre conceptes. Per una altra banda, ba nda, en construir oracions, domina les relacions sintacticosemàntiques (rols semàntics i rols sintàctics) entre les diferents paraules i constituents de l’oració, inclosos els arguments verbals (produeix sense dificultat l’estructura oracional correcte amb verbs transitius, intransitius i reflexius).
No obstant, hi ha una sèrie d’adquisicions semàntiques que els infants només assoleixen posteriorment, les referides al significat no literal (metàfores, acudits, frases fetes, refranys, endevinalles). A aquesta edat tot just es comencen a desenvolupar, tant en comprensió com en producció. Si comparem amb el nostre subjecte, podem trobar per exemple que fa ús de paraules comodí com díctics (aquí, això, allò, aquest, així) enlloc d’optar per paraules més específiques. Hi ha alguns errors de significat de paraules i/o d’aplicació d’alguns verbs (“estigui” per “hi ha”, “es torna a baixar” per “torna a baixar”, “està” per “va”, “tenia” per “posar”).
PRAGMÀTICA: L’infant és capaç de seguir i participar activament en una conversa, respectant les regles bàsiques d’aquesta. Produeix diferents tipus de demandes, tant i ndirectes com directes, tot i que sovint es fixa en la forma lingüística més que en la intenció de les demandes o peticions, cometent errors en la interpretació de les demandes indirectes. Es capaç d’ajustar el seu llenguatge per ser més cortès o adequar-se al context, però pot encara no emprar estratègies conversacionals adequades al context de vegades. Les habilitats implicades en el discurs autosostingut i en l’ús del llenguatge descontextualitzat, com per exemple la narració, encara no estan assolides, i el seu procés de desenvolupament requerirà encara un temps. Si comparem amb el nostre subjecte, podem trobar per exemple que manifesta dificultats per expressar esdeveniments i relatar fets seqüencials, així com en la cohesió del discurs.
