ANIMACIÓ
PAC 1
JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA
Animació PAC 1
1. Explica a què ens referim quan parlem de la línia d’acció d’una animació.
La línia d’acció d’una animació és el camí que segueix un objecte animat. En el cas d’un desplaçament d’esquerra a dreta d’una pilota, la línia recta que va del punt A al punt B seria la línia d’acció de la pilota.
A
B
En aquest exemple el moviment és molt senzill i, per tant, la línia d’acció és molt fàcil de localitzar, però la cosa es complica quan la pilota realitza un moviment més complicat, com ara un rebot i una volta.
H
E D
F
B A
G
C
Així doncs, podem definir la línia d’acció d’una animació com la línia imaginària que dibuixa qualsevol element mòbil en desplaçar-se des del punt inicial fins al punt final de la seva trajectòria.
Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA
Pàg. 2/4
Animació PAC 1
2. Explica a què ens referim quan parlem de fases d’una animació i quina relació tenen amb els fotogrames clau de la mateixa. Les fases d’una animació són les posicions clau d’un objecte animat que defineixen les característiques més expressives del seu moviment. En l’exemple utilitzat en l’apartat anterior, seran fases de l’animació els punts A i B, en el desplaçament d’una pilota d’esquerra a dreta i els punts A, B, C, D, E, F, G i H, en el rebot i volta de la pilota. Així doncs, les fases d’una animació mostren els canvis de moviment d’una pilota, els canvis d’estat anímic d’un personatge, etc. Són els plans que inclouria un còmic i reben el nom de fotogrames clau en programes d’animació. Per a aconseguir la sensació de moviment es creen interpolacions clàssiques, de moviment o de forma entre aquests fotogrames clau, de manera que es genera una imatge per a cada fotograma, que reproduïts de manera contínua genera una sensació de moviment.
3. En els dibuixos 1 i 2 de la imatge següent es poden veure dos coneguts personatges de dibuixos animats, tots dos dibuixos tenen en comú el fet de contenir un dels principis clàssics d'animació 2D. Explica, raonant la resposta, de quin principi es tracta i en quins dibuixos de la seqüència identificada amb el número 3 pot trobar‐se el mateix principi.
El principi clàssic de l’animació 2D que podem veure en les imatges 1 i 2 és l’anticipació, el moviment previ a l’acció que el personatge durà a terme. Tant el personatge 1 com el 2 s’estan preparant per córrer cap a la dreta. L’animador ha aplicat l’anticipació per a aconseguir més impacte amb l’acció final. En la seqüència 3 s’identifica el llançament de la javelina com a acció final, per tant, tota acció duta a terme abans d’aquesta acció es considerarà anticipació. Estem parlant, doncs, dels dos primers fotogrames clau. Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA
Pàg. 3/4
Animació PAC 1
4. En el dibuix següent es mostra una seqüència corresponent a tres fotogrames identificats amb els números 1, 2 i 3, els quals representen el moment de contacte amb el terra d’un personatge que va saltant. Els tres fotogrames tenen en comú el fet d’haver‐los‐hi aplicat el mateix principi d’animació. Explica de quin principi es tracta i de quina manera, pel fet d’haver‐se aplicat, ha modificat el dibuix del personatge en cada un dels tres fotogrames.
El principi de l’animació en dues dimensions present en aquest dibuix és el d’estirar i encongir, ja que el personatge que se’ns mostra ha patit deformacions en la seva figura a causa de l’acció de saltar. En impactar contra el terra (un objecte inamovible) veiem com el seu cos es comprimeix (o encongeix) com si es tractés d’una molla en la seva posició de compressió màxima. A continuació el personatge s’estira i assoleix una forma més prima i alta que l’original i mostra aquesta elasticitat que podríem trobar en una molla. És important observar que el personatge té dimensions diferents en cada fotograma clau, però el seu volum es manté constant, aspecte fonamental ha tenir present quan s’aplica aquest principi.
5. Explica què són i per a què serveixen els arcs de moviment d'una animació. En cada etapa de la vida, les persones disposem d’una energia que caracteritza la nostra forma de moure’ns. Per exemple, un nen petit acostuma a córrer i moure’s sense pensar en les conseqüències i fa ús de tota la seva energia en jugar o saltar. En canvi, una persona gran, acostuma a no malgastar massa seva energia en caminar, ja que el seu objectiu final és arribar al lloc on es dirigeix. En l’animació es pot dotar d’aquesta energia als personatges que s’han d’animar per a dotar-los d’una personalitat característica. Aquesta energia es transmet a cada personatge a través dels arcs de moviment. Com comentàvem en l’exemple anterior, un nen que disposi de molta energia es traduirà en un arc gran i una persona gran que camini de manera lenta tindrà un arc més suau. És important mantenir el mateix arc per a cada personatge, ja que si es canvia en una mateixa animació, l’espectador pot sentir-se confús.
Jordi Llonch Esteve
CC BY-NC-SA
Pàg. 4/4
