SOLUCIÓ PAC2 PAC2
AVALUACIÓ A NIVELL FONÈTIC (p.160) 1. Quins sons sons a!i"u#a a!i"u#a "o$"!a%$n "o$"!a%$n!& !& Posa $'$%p#$s. $'$%p#$s. /b/ inicial so [b] (on, ingut), medial so [β] (fut ol, arriat, mea, ais) i final que no sona (am). /p/ so [p] [p] inicial inicial (pare, pa) i medial (es pases, sopa). /d/ inicial so [d] ( *ia, *inar) i medial so [δ] (juga *or, Ninten*o). /t/ so [t] inicial (!ambé, !nel), medial (fu!bol), final que si sona (lle !) i final que no sona (dolen !, conten!). /g// ini /g inici cial al!! so so [ɡ] (+al alet etes es)) i so [ʒ] (+eg egant ant)) i med medial ial!! so [ɣ] (ca (ca+a, si+ui). /"/ so ["] inicial ("osineta, ,ue) i medial (mi "o, a,u#). /m/ so [m] inicial (%ico, %e$a), medial (ta%bé) i final (e %). /n/ so [n] inicial ( noia), medial (tnel) i final (ne n). /l/ so [l] inicial ( #%sers), medial (&##mpic, pe#-##cula) i final (tne#). /f/ so [f] inicial ( utbol, utbol, aig, aig, ruita). ruita). /'/ so so [ ʃ ] inici inicial al (/e$i) i medial (mar 'o). /ll/ /l l/ so [ʎ] ini inici cial al (##et), medial (po##o) i final (aque##). /i'/ media mediall so [ ʃ ] (bai'ar). /n/ /n / me medi dial al so [ ɲ] (a (ans, senor, guana). /t'/ medial so [ ʧ ] (co!'e, du!'ar). /ig/ /i g/ fi fina nall so so [ʧ ] (fa (fai+ $ai+). /tj/ /t j/ medi dia al so so [ʤ] (p (pla!a). /nc/ /n c/ fi fina nall so so [ƞ] (bl (bla an").
2. En ,uins ,uins sons p$s$n!a p$s$n!a *ii"u#!a!& *ii"u#!a!& Posa Posa $'$%p#$s. $'$%p#$s. /s/ ! so [s] (essa sorda) el pronuncia com a * castellana+ so [] ( 3inc, sona com 3apato+) i so [*] (essa sonora) el pronuncia com a * castellan castellana+ a+ so [] (ca*a). /r/! so [ɾ] qu /r/! que e el pronu pronunc ncia ia com a /l /l// ((-ol ola, a, plim% plim%ri ria, a, compl complar aran an)) i so [r [r]] qu que e el pronuncia com a /d/ (deis). (deis).
4. Quins !ipus !ipus *5a#!$a"i *5a#!$a"i !o$s& !o$s& Posa Posa $'$%p#$s *$ *$ "a*a !ipus. !ipus. O%issi7 aiona. Sus!i!u"i! deis, -ola. 8is!osi! *aluda, *inc, e*t%. a el so [] fricatiu interdental (* del castell%) que no és de la fon0tica catalana.
1
AVALUACIÓ A NIVELL FONOL9:IC (p. 162) 1. Ni$## *$ paau#a a. 2osa e'emples de les diferents estructures de paraula que (monosil.l%biques, bisil.l%biques, trisil.l%biques, quadrisil.l%biques).
realit*a
onosil3l%biques (llet,meu,teu,bo), bisil3l%biques (sopa, a$is, te$a), trisil3l%biques (carreres,$egada, autobs), quadrisil3l%biques (policia, cosineta, pel3l#cula). 4 ni$ell general, la producci5 de paraules de dues i tres s#l3labes es pot considerar correcta (cot'es, espases, autobs). 4 ni$ell de paraula, la compet0ncia és generalment bona.
b. 6n general estan ben estructurades les s#l.labes7 8eneralment, #$s s;#-#a$s $s!an $n $s!u"!ua*$s i tenen una tonicitat diferenciada i correcta. No obstant, s9aprecien certes dificultats respirat:ries que afecten al ritme de les frase, ai'# com una nasalitat molt marcada.
c. ;especte a l9organit*aci5 de les paraules. <9obser$en can$is en l9estructura7 -e quin tipus7 2osa e'emples.
O%issions *$ s;#.#a$s7 /demaran/ (demanaran), /ta/ (estar), /na/ (anar). 6s podria considerar /langlat/ com una omissi5 de s#l3laba (ar=re=glat).
<$!=!$si7 no es d5na. d. ;especte a l9organit*aci5 de les paraules. <9obser$en assimilacions7 -e quin tipus7 2osa e'emples. 2rogressi$es. -el lloc de l9articulaci5! al$eolar /m9agra a/ (m9agrada). ;egressi$es. -el mode d9articulaci5! l#quides /a #aglar/ (arreglar)
2. Ni$## si#.#=i" a. >uins grups conson%ntics diu correctament7 8rups conson%ntics! bl (blanc), gl (/langlat/), pl (/cumple/), "l (closca), gr (/agrara/), "r (crac), fr (fruita). ?ambé podem considerar grups conson%ntics (dins la matei'a s#l3laba)! @#quidaAconsonant! ls (dels), lt (molt), rs (l%sers), rt (/iugurt/), mb (amb). NasalAconsonant! ns (/lla$orans/), nt (gegant), nc (/*inc/).
Un +up "onson=n!i" sn *u$s "onsonan!s $n "on!a"!$ *ins *$ #a %a!$i'a s;#-#aa. B&2?6! 6ls d#grafs s5n dues lletres que representen un nic so. -#grafs que és separen en la di$isi5 sil3l%bica! rr, i', l3l, nn, cc, t', t*, ss, ts, tg, tj, dg, tll, sc. C
-#grafs que no és separen en la di$isi5 sil3l%bica! gu, ig, ll, n, qu.
b. >uins diftongs diu correctament7 -ecrei'ents! ai, ei, ui, au, eu, ou (ai'#, feina, fruita, autobs, meu, ous) Brei'ents! ua (qua/gua), ia, io. (quan, guanen, noia, iaio) B&2?6! @es combinacions +u$ / +ui i ,u$ / ,ui no sn *i!on+s. <5n diftongs crei'ents quan la u porta di0resi! qDe,qDi, gDe, gDi.
c. >uines seqD0ncies sil.l%biques (estructures sil.l%biques) utili*a7 2osa e'emples. Nucli! E (ol#mpic, a$is)F EE (autobs). 4tacAnucli! BE (%$$a)F BBE (semp$)F BEE ($ure)F BBEE (uita). NucliAcoda! EB ($spases) EBB (a%). 4tacAnucliAcoda! BBEB (!$ncar)F BEB ("u%ple)F BEBB (las$s)F BBEBB (#an")F BEBBB (pon!s).
d. -igues quins tipus dels segDents processos d9adaptaci5 fonol:gica a ni$ell sil.l%bic trobes en el registre! reduccions, omissions, ep0ntesis, coalesc0ncia i met%tesi. 2osa e'emples. ;educcions! -iftongs! no es donen -el grup conson%ntic! /lletes/ (lletres) &missions! Bonsonant en posici5 d9atac! /aiona/ (ariona). Bonsonant en posici5 de coda! /dumi/ (dormir) 6p0ntesis! no es donen Boalesc0ncia! grups conson%ntics! no es donen et%tesi! no es donen
4. Ni$## s$+%$n!a#. 2osa algun e'emple del fenomen de substituci5 segons el mode d9articulaci5 i d9insonorit*aci5.
L#o" *5a!i"u#a"i7 2romin0ncia de la llengua! /s/G// caa (casa)
@ateralit*aci5 del $ibrant simple! /-ola/ (-ora).
Insonoi!3a"i7 > caa / (casa)
AVALUACIÓ 8E LA uines fle'ions trobes en noms7 (en g0nere i en nombre). 2osa e'emples.
No%s7 <# fle'iona. 80nere! el tnel, el nen, la closca, la pel3l#cula. Nombre! el cot'e, els a$is. 4 la transcripci5 s9obser$en dos errors /un noia/, /les closca/, per: segons el criteri de producti$itat de IroJn es considera assolit.
b. ?robes fle'ions en adjectius7 (en g0nere i en nombre). 2osa e'emples.
A*$"!ius7 <# fle'iona (necessitar#em més e'emples per a$aluar del tot). 80nere! autobs content, gegant pollo, senor dolent. Nombre! espases lasers.
2. F#$'i $a#7 a. >uins temps $erbals predominen7 2osa e'emples. ?emps $erbals ! present, perfet i passat perifr%stic. Ki La una sobreutilit*aci5 de infinitius i de presents.
Fo%$s #$'iona*$s! 2resent! demano, $ol, mar'o, $eig, salta, saluda, est%. 2ret0rit perfet! La $ingut, La arribat, La comenMat, La acabat. 2assat perifr%stic! $a jugar, $a trencar, $a fer, $a caure.
-onat que Li La$ia un error en el quadre de la p%gina 1 del material de l9assignatura, us adjuntem la Nomenclatura actual dels $erbs
In*i"a!iu P$s$n!! canta P$$!! ha cantat (en la momenclatura $ella es deia Pretèrit indefinit ) I%p$$!! cantava P#us,ua%p$$!! havia cantat Passa! si%p#$! cantà (en la momenclatura $ella es deia Pretèrit perfet simple).
O
Passa! p$i=s!i"! va cantar (en la momenclatura $ella es deia Pretèrit perfet perifràstic ).
Passa! an!$io ! hagué cantat Passa! an!$io p$i=s!i"! va haver cantat Fu!u ! cantarà Fu!u p$$!! haurà cantat Con*i"iona#! cantaria Con*i"iona# p$$!! hauria cantat
b. a omissions $erbals7
4. Con"o*an"$s7 a. 2ot fer concordances dins els sintagmes7 2osa e'emples.
P$*o%in$n #$s "on"o*an"$s *ins $#s sin!a+%$s (article=nom=adjectiu) /un autobs content/, /el meu iaio/, /el meu cumple/, /aquell senor molt dolent/.
b. 2ot fer concordances entre sintagmes7 2osa e'emples.
Con"o*an"$s $n!$ sin!a+%$s (nucli nominal i $erbal ) /lPautobs $a corrent i salta una $anda/F /la policia es torna a bai'ar/F /la policia est% darrere/.
AVALUACIÓ 8E LA SINTA/I (p.1@B) 2redomina un conte't simple, acostuma a e'pressar=se en una nica oraci5. ?robem més dificultats al conte't narratiu, degut a les escasses compet0ncies sint%ctiques desen$olupades i a un bai' s del conte't comple'.
1. Po*u""ions ai!ua#s7 a. Boordina entre oracions7 >uan Lo fa7 6n parla espont%nia la coordinaci5 és escassa. 6n el test Narratiu del Ius, coordina amb més freqD0ncia entre oracions, quan La de reproduir la List:ria.
b. &rganit*a els tres nuclis de subjecte, $erb i objecte/complement7 2ot organit*ar els tres nuclis de subjecte, $erb i objecte/complement. Kabitualment fa fragments d9oracions en resposta a preguntes directes de l9adult.
2. Po*u""ions *$ pono%s7 a. Qtilit*a els pronoms personals7 2osa e'emples. R
No s9obser$en pronoms personals forts a la transcripci5. b. Qtilit*a els pronoms refle'ius i pronominals (personals febles) 7 2osa e'emples. #nimament (em, m9, se, s9, l9)
4. Ea*$s7 4parei'en sobretot al conte't narratiu, encara que al comple' també es donen. a. 2ots identificar alguna errada funcional7 2osa e'emples.
Ea*$s un"iona#s! / i quan a sigui el meu cumple../ (i quan sigui el meu cumple)F /amb en Se$i i o, amb en futbol/ ( a# futbol)F /que $a caure Taa aqu# la platja/ (aqu# a la platja). b. 2ots identificar alguna errada categorial7 2osa e'emples.
Ea*$s "a!$+oia#s /sempre $ol futbol/ (sempre $ol u+a a futbol)F /i al meu iaio també La arribat el caga ti5/ (i a "asa *$# meu iaio...). c. 2ots identificar alguna alteraci5 en l9ordre dels elements7 2osa e'emples.
A#!$a"ions a #5o*$ *$#s $#$%$n!s! /Qn noia, la me$a aiona cosineta/ (la me$a cosineta ariona)F /menjar m9agrada pa amb nocilla/ (m9agrada menjar pa amb nocilla)F /gegant pollo/ (pollo gegant)F /el caga ti5 est% me$a casa/ (el caga ti5 est% a casa me$a)F /i al teu casa7/ (i a casa te$a7).
AVALUACIÓ 8EL LÈ/IC I 8E LA SE
Qtilit*a paraules funci5 o relacionals7 6specifica i posa e'emples. Udentificaci5! no s9obser$en @ocalit*aci5! /a/, /aqu#/ ?emporalit*aci5! /lla$ors/, /quan/ 2ossessi5! /me$a/, /meu/ >uantificaci5! /molt/ inalitat! no s9obser$en Bausalitat! /pe"e/
C.
Bompr0n els diferents tipus de paraules funci5 o relacionals7
?$#a"ions paa*i+%=!i,u$s $n!$ *i$$n!s "on"$p!$s7 4 la con$ersa no es pot apreciar e'pl#citament aquesta compet0ncia. -e tota manera, es pot entendre que
V
sap que /cot'e, tren i autobs/ pertanen al grup de $eLicles (Kipon#mia, relaci5 d9inclusi5).
H.
?é dificultats d9accés al l0'ic7 <9aprecien dificultats d9accés al l0'ic, utilit*a so$int paraules generals (ai':, aqu#, all%W). ?é un l0'ic pobre per l9edat.
AVALUACIÓ 8E LA P?A:
ostra intenci5 comunicati$a7 6'istei' una clara intenci5 de comunicar=se.
C.
;especte a la efic%cia comunicati$a! té un llenguatge adequat al conte't7 Unteractua correctament7 @lenguatge adequat al conte't. ;espon al que se li demana. Unteractua correctament.
H.
Bom s5n les se$es Labilitats con$ersacionals7 Qtilit*a les con$encions social7 8eneralment respecta torns de parla i utilit*a con$encions socials (salutaci5).
O.
Bom utilit*a les funcions comunicati$es (informa, e'plicar, preguntar)7 Qtilit*a bé les funcions de informar i e'plicar. ostra dificultats a l9Lora de seqDenciar fets. No s9obser$a l9s de preguntes (només una). ;egistre! no formal, est%ndard. Borrecte. 4cte e'pressiu! tendei' a allargar les darreres s#l3labes i paraules. 4l principi $eu poc intensa i amb bai'a pros:dia, per: poc a poc $a augmentant=les. 4cte proposicional! oracions desordenades, l0'ic pobre.
