PAC 1: ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE SOLUCIONARI Adquisició i Avaluació del Llenguatge. Curs 2015-16 OBJECTIU: Se us proposa l’anàlisi de mostres de parla infantil. Analitzareu dues transcripcions de dos infants en diferents moments evolutius (1 any i 11 mesos, i 2 anys i 11 mesos; del corpus López-Ornat i del corpus Vila, respectivament), per tal de: (1) Observar el seu desenvolupament fonològic (vegeu l’apartat 3 del capítol 1 dels materials) (2) Observar el seu desenvolupament morfosintàctic (vegeu l’apartat 5 del capítol 1) (3) Familiaritzar-vos amb l’ús de criteris de productivitat per a determinar quan una característica morfosintàctica està adquirida (vegeu el subapartat 5.1) 5.1) Seguiu la pauta següent. Hi teniu les instruccions (preguntes) i l’espai per a les respostes (dins les taules i en l’espai després de les preguntes). CONTESTEU EN L’ESPAI QUE SE US PROPORCIONA A CADA PREGUNTA
ACTIVITAT: 1) A continuació teniu un seguit de produccions infantils. Identifiqueu els processos de simplificació fonològica que s’hi observen i digueu de quin tipus (i subtipus) són. Per exemple, si la producció fos “aparca el aucobu” (per ‘aparca el autobús’), la resposta seria: procés de substitució de fonema: posteriorització; procés referent referent a l’estructura sil·làbica: omissió omissió de consonant final. final. a) “¿Poqué es banco?” (per ‘¿Porqué es blanco?’): Dos processos referents a l’estructura sil·làbica: reduccions de grups consonàntics b) (veu com s’acosta el gos a la mare) mare) “no supa a Mamá” (per ‘no chupa a mamá’): Un procés de substitució de fonema; africada substituïda per fricativa c) “E molt buapo” (per “és molt guapo”): Un procés referent a l’estructura sil·làbica: omissió de consonant final; Una substitució de fonema: frontalització d) “mira la tatata” (per “mira la sabata”): Dos sabata”): Dos processos d’assimilació d’assimilació de fonemes: regressius regressius
2) A l’annex 1 teniu una mostra de parla d’un infant de 1 any i 11 mesos. Examineu-ne els aspectes fonològics i morfosintàctics, per tal de contestar les preguntes següents: a) Són normals els processos de simplificació fonològica presents a la seva edat? Poseu-ne dos exemples. Si. La nena té una edat en la qual són freqüents, i entren dins la normalitat, pràcticament tots els tipus de processos de simplificació fonològica. fonològica. Només acaba de començar començar l’etapa d’expansió fonològica. Per exemple, omet freqüentment consonants finals, substitueix fonemes, etc. b) En quina etapa del desenvolupament morfosintàctic es troba l’infant? Justifiqueu-ho. Per fer-ho, necessitareu analitzar el tipus de construccions que produeix, així com la productivitat dels morfemes presents. Es troba a l’inici de l’etapa de productivitat parcial: s’observen encara algunes combinacions de mots (parla telegràfica) (ex.: e pantalón e Papá), però també s’observen ja oracions tot i les mancances o errors morfològics que presenten (“se cae e nene”, “no supa a Mamá”, “e malo”, “es guapa”, etc.). Al llarg de la transcripció produeix moltes paraules aïllades o sintagmes nominals (sense verb), però no és degut a que encara no pugui construir oracions sinó al context de conversa pregunta-resposta (ex.: “a pared”, “de mamá” –responent a les preguntes de de la mare). Tanmateix, sabem que no es troba en un moment avançat de l’etapa de productivitat parcial perquè no té adquirits ni determinants (que sol produir en forma de schwa) ni preposicions, i produeix molts errors en la morfologia verbal. Ho podem comprovar aplicant tant el criteri de productivitat de percentatge d’ús correcte com el de generalització.
c) Té l’infant adquirit el verb? Justifiqueu-ho. Per fer-ho, haureu d’analitzar quines formes verbals empra l’infant i observar quins morfemes de persona i temps té adquirits. Per a això, no n’hi ha prou amb observar els errors, sinó que també heu d’utilitzar algun criteri de productivitat per a les formes correctes que observeu (digueu explícitament quin criteri heu utilitzat). No té adquirit el verb: trobem ús de verbs, però no té adquirit el verb: omet el verb en alguns contextos obligatoris; observem pocs exemples de verbs i la meitat d’aquests tenen errors en la morfologia: “me cai” (per ‘caigo’), “se cae”, “mira”, “es”, “chupa (per ‘chupes’)”, “pegas (per ‘pégale’)”; tots els verbs observats apareixen només en una forma (persona/temps) –menys el cas de ‘caerse’, del qual n’apareixen dues formes-. Per tant, no es compleix cap criteri de productivitat dels emprats usualment (que utilitzi un mateix verb en diverses persones/temps i que produeixi determinada persona/temps en diversos verbs; o que hi hagi un percentatge del 90% d’ocurrències correctes de la persona o temps en qüestió sobre el nombre total de contextos obligatoris).
3) A l’annex 2 teniu una mostra de parla d’un infant de 2 anys i 11 mesos. Calculeu la LME (Longitud Mitjana de l’Enunciat) d’aquesta mostra. LME= nombre de paraules/nombre d’enunciats Recordeu que es tracta d’un indicador de desenvolupament morfosintàctic i per tant el seu càlcul s’ha de centrar en els enunciats productius de l’infant, tot eliminant les produccions que portarien a infravalorar o sobrevalorar la LME (com per exemple les respostes si/no i les imitacions de l’adult). Especifiqueu quins tipus d’enunciats heu eliminat del càlcul, seguint la pauta següent. Nota: es consideren enunciats les línees de transcripció (cada línea que comença per *CHI és un enunciat de l’infant).
Mostra 2;11, Emi Nombre de paraules Nombre d’enunciats LME Tipus d’enunciats eliminats del càlcul
Exemples dels tipus d’enunciat eliminats del càlcul
La LME de la mostra de parla està al voltant de 2,7. En el recompte d’enunciats s’han d’eliminar els enunciats que són imitació (idèntica i immediata) de l’adult (aquí pràcticament no n’hi ha), les produccions menors (com les respostes si/no), els enunciats que són produccions inintel·ligibles (com xxx), els enunciats inacabats (marcats amb +...), així com les enumeracions (aquí no n’hi ha). Els enunciats repetits s’eliminen (només es comptabilitza l’última vegada que l’ha dit) només si ha repetit de manera idèntica enunciats consecutius En el recompte de paraules s’han d’eliminar les repeticions (només comptabilitzem l’última vegada que el nen ha dit una paraula, quan l’ha repetit diverses vegades dins l’enunciat), les interjeccions i les rutines socials. Quan un enunciat s’elimina del recompte, les paraules que el formen també s’eliminen del recompte de paraules.
4) Per tal de poder avaluar el coneixement sintàctic del nen, analitzeu quins tipus d’oracions té adquirits (a la mateixa mostra: annex 2): observeu quines modalitats oracionals produeix, i quantes de cada tipus en produeix, seguint la pauta següent. Nota: assegureu-vos de tenir clar el concepte d’oració. a) Feu un llistat de tots els exemples d’oracions simples, classificats per modalitat oracional, i dels exemples d’oracions compostes (oracions subordinades i coordinades):
Mostra 2;11, Emi Oracions simples afirmatives
Oracions simples negatives
Oracions simples interrogatives
Oracions simples imperatives
Oracions simples exclamatives
Oracions compostes
b) Expliqueu quines modalitats d’oració simple pot ser que ja tingui adquirides i quines encara no, segons el que s’observa en aquesta mostra, així com si té adquirides les oracions compostes: A més d’oracions simples afirmatives, s’observa un nombre considerable d’oracions negatives (ex.: “pero los ajos no pican”), el que indica que aquestes dues modalitats oracionals ja estan adquirides. Les oracions imperatives estan també adquirides, donat el seu nombre i la varietat de verbs emprats (ex.: “dame esto”). Les oracions exclamatives podrien estar també adquirides, tot i que en trobem pocs exemples per poder estar segurs (ex.: “ay que no puedo mover!”). No obstant, no s’observen suficients exemples ni varietat d’oracions interrogatives (sobretot d’interrogatives parcials o qu-) (ex.: “¿dónde están los caramelos?”) com per a considerar aquesta modalitat adquirida. Pel que fa a les oracions compostes, se’n observen alguns exemples aïllats, però no es poden considerar adquirides, ni per nombre ni per varietat; en concret, s’observa alguna coordinada (ex.: “espera pero ya han ponido la luz”) i alguna subordinada –sempre amb el mateix verb- (ex.: “mamá mamá yo quiero que pongas el disco de Parchís”). Atenció: Per tal que entri en el recompte i classificació de qualsevol modalitat d’oració simple, l’enunciat ha de formar una oració (és a dir, tenir un verb). Per tal que una oració es consideri composta ha de tenir dos verbs (normalment connectats per un connector –excepte quan es combina una forma flexionada i una no flexionada).
PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT: Presenteu el document seguint la pauta i emprant l’espai que hi ha per a cada pregunta.
L’extensió màxima són les 3 planes que té el document (lletra 11 o 12).
