LLATÍ 1
Matèria de modalitat
GUIA DIDÀCTICA JOAN ALBERICH, JOAN CARBONELL I BÀRBARA MATAS
9
788 498 045 741
Telèfon d’a tenc ió al professo rat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
: Dolors Rius Direccióedit orial Coordinació de l'àrea: Anna Sadurní
Edici ó: Ann a Pa uner i Anna S ad urní Correcció l ingüí stica: Vi olant J uan i Cha ntal Rab at Disseny de la c oberta: B UM, Blasi, Ur gell , Moral es, S .L. Disseny gràfic int erior: Mari a P artegà s Maquetació: Isabel Estrada
P rimera edició: juli ol de 2008 ISB N: 978-84-9804-574-1 Dipòsit legal: xxxxxxx Impress ió: xxxxxxx
© J oa n Alber ich, Joa n Carbonell i Bà rbara Mata s, 2008, pels textos © Hermes Editor a G eneral, S. A . - Ca stell nou Edici ons
Castellnou Edicions Pau Claris, 184 0803 7 B arcelona
www.castellnouedicions.com Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), copyright i de l’editori a l. sense el permís escrit dels titulars del Les a ctivi tats i els exercici s propos ats en a ques t llibre s ’han de fer en un full a part o una llibreta. Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat. Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu ef icient i r espons ab le amb el medi ambient. Paper ecològic i 100 % reciclable
Índex
PROJECTE 1. 2. 3. 4.
PRESEN TAC IÓ . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 6 PRINCIPIS D IDÀCTICS . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 8 INTRO D U CCIÓ . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 9 ELS M ATERIALS . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 12
PROGRAMACIONS PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA Conti n guts de la m atèri a de Llatí.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PROGRAMACIONS D’AULA Bloc 1. Els rom ans en l’actuali tat . . . . .. .. . . . .. .. . . .. .. . . . .. .. 24 . . . .. .. . . .. .. . . . . U nitat 1: Els relats de rom ans en l’ actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 U nitat 2: Els rom ans i la nostra vida quoti d iana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 U nit at 3: La ll engua ll ati n a . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 29 Bloc 2. Els rom ans i la p enínsula It àlica, del seg le VIII al segle I aC . . . . . . . 31 . . . . . . . . U nitat 4: Els orígens de Rom a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 U nitat 5: La conquesta d’ Itàlia (seglesVI-III aC ) . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. 34 U nitat 6: L’ expansió m editerrània i els confl ictes civils (segles III-I aC ) . .. .. .. .. .. .. .. . 3 6 Bloc 3. El govern im perial (segles I- V dC) . . . . . .. .. . . . .. .. . . .. .. . .38. .. .. . . . .. .. . . U nitat 7: El govern im perial (seglesI-V dC ) . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. 39 U nitat 8: Els em peradors dels seglesII-III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .1 . . . . . . . . . 4 U nit at 9: L’ antig u it at tardana . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 43
SOLUCIONARI U nita t U nita t U nita t U nita t U nita t U nita t
1 2 3 4 5 6
. . . . . .
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
.. .. .. .. .. ..
. . . . . .
46 47 54 60 69 74
U nita t 7 . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . 78 U nita t 8 . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . 83 U nita t 9 . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . 8
Llatí1 BATXILLERAT
3
AVALUACIONS O RIEN TACIO N S PER A LES AC TIVITATS D ’ AVALU ACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 U nita t 1 . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . . 69 U nita t 2 . . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . .. . U nita t 3 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 4 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 5 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 6 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 7 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 8 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . U nita t 9 . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . Solucionari . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 124
ALTRES RECURSOS O RIEN TACIO N S PER A LES AC TIVITATS D E REFO RÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 . .0. . . . . O RIEN TACIO N S PER A LES AC TIVITATS D ’ AM PLIAC IÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13 . .0 . . . . . Activ ita ts de reforç . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 13 1 Solucionaride les acti vitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Activ ita ts d’ am pli ació . .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 15 2 Solucionaride les acti vitats d’ am pliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
4
Llatí1 BATXILLERAT
. 89 01 2 01 6 01 9 12 15 18 21 1
GUIA DI DÀCT IC A PROJECTE
1. PRESENTACIÓ Elllibre que tens a les m ans és la guia deLlatí1 , el nou m anualde llatí per alprim er curs del Batxillerat que edita C astellnou Edicions ique és seguit perLlatí2 , el llibre de segon curs. N om és un ha estat l’ objectiu que ha orientat l’ elaboració de tota aquesta tasca: apropar els jo ves catalans a la civilització, la cultura i la llengua llatines, am b la nalitat que prim er puguin conèixer-ne els aspectes principals,que després siguin capaços de reconèixer-ne la infl uència en el nostre m ón i que, nalm ent, en el futur, quan ja no visquin sotm esos a l’ angoixa de l’ exam en, puguin destriar-ne allò que considerin m és útil per viure com a hom es i dones que seran protagonistes de la prim era m eitat d’ un nou segle. N o és, doncs, un llibre d’ exclusivitats ni de fal·làcies. N o hi trobaràs un llibre de llengua, ni un llibre de cultura, ni un llibre de tradició. D ’ acord am b les directrius del darrer disseny curricular, volem oferir una visió global i senzilla d’ una civilització i de la seva influència: global, perquè sobredim ensionar qualsevol aspecte aniria en detrim ent dels altres i donaria una visió esbiaixada d’ una realitat que fou m olt com plexa; senzilla, perquè, en dos anys i durant quatre hores setm anals,no es p ot anar m és enllà. Abans, però, de seleccio nar els continguts i presentar-los, calia tenir en com pte el condicionam ent m és im portant: el destinatari. És un llibre pensat per a estudiants de disset anys,d’ am bdós sexes, que viuen en un territori de parla catalana; am b capacitat de raonar i de discernir; am b unes actituds socials distintes –però no pitjors–de les de fa bastants anys;que viuen en un entorn poc favorable a considerar pro tós allò que no té una utilitat a m itjà term ini; que, per interessarse per alguna cosa, necessiten alguna m otivació m és que no pas l’ exam en o el títol, i que, siadopten actituds negatives, no ho fan pas espontàniam ent, sinó per im itació d’ allò que veuen que –m ajoritàriam ent–és sin ònim de poder, de força, d’ èxit o de riquesa en els adults. Si ens centrem en aquest prim er volum , veuràs que el prim er bloc,Els rom ans en l’ actualitat, gairebé en la seva totalitat està pensatper oferir als alu m nes una aproxim ació al m ón rom à a partir d’ aquelles realitats culturals i consuetudinàries de què pugui trobar m és referents actuals, tant personals com socials.U na vegada que s’ hauran adonat de la im m ediatesa d’ alguns d’ aquests aspectes,proposem una presentació dels fets seguint un eix diacrònic al llarg del quales va in troduint la resta de continguts conceptuals. Són, per tant, els continguts de caràcter històric els que esdevenen el pal de paller de l’ obra. Això, però, no vol dir que aquest sigui un llibre d’ història. En aquest sentit, sense deixar d’ e sm entar cap de les etapes històriques,nom és s’ h i rem arquen aquells esdevenim ents que van signi carun canviim portant en la política interior i exterior rom ana; o aquells que form en partdel nostre im aginaricol·lectiu m algrat la seva repercussió anecdòtica en la història de Rom a. Pel que fa als continguts lingüístics,l’ objectiu que es pretén no és pas m em oritzar paradigm es, ni obtenir pulcres anàlisis m orfosintàctiques,ni tan sols fer traduccio ns m és o m enys literals.Es pretén, sobretot, que l’ alum nat sigui capaç d’ entendre el contingut dels textos: la traducció és un –i nom és un–dels m ecanism es a través dels quals es pot assolir aquest objectiu.
6
Llatí1 BATXILLERAT
La potenciació de la sem àntica dels m ots am b relació directa al seu com portam ent sintàctic,tot i ser difícil de palesar en un m anual d’ aquestes característiques, ha de ser un dels objectius prim ordials de l’ ensenyant, juntam ent am b el fom ent de l’ adquisició progressiva de lèxic contextualitzat. D ’ altra banda, la nostra elecció de continguts m orfosintàctics s’ ha regit per dos cri teris: la freqüència d’ ús i la coherència interna del sistem a lingüístic llatí, en detrim ent d’ una presentació paradigm àtica m és tancada i escolar. Al llarg de les diferents unitats hi ha m últiples textos en llatí. L’ o ferta, tanm ateix,no im plica pas la necessitat de treballar-los tots,ni de la m ateixa m anera. El nostre propòsit ha estat oferir un ventall am pli de fragm ents que tinguin relació am b els tem es culturals i de civilització que apareixen en la unitat, i tam bé am b els aspectes lingüístics que s’ hi expliquen, am b el benentès que una di cultat gram aticalno ha estat su cient per invalidar un text siaquest ens ha sem blat interessant pel seu contingut. La presentació dels tem es de cultura i civilització està m olt lligada a l’ ordenació cronològica esm entada abans; és a dir, s’ expliquen aquells aspectes in stitucionals necessari s per entendre el desenvolupam ent dels fets històrics.Així, l’ exposició dels òrgans de govern acom panya els tem es dedicats a la república i a l’ Im peri. Paral·lelam ent, sem pre que ha estat possib le, hem seguit tam bé un eix sin crònic en l’ exposició i hem incorporat alguns tem es que ns ara no se solien tractar en els m anuals. Finalm ent, pel que fa als aspectes de tradició clàssica rom ana, hem de rem arcar dues coses.En prim er lloc, som conscients que aquest és un dels apartats de contingut m és difícils de tractar, atesa la m anca d’ hàbit i de m aterial a l’ abast. En segon lloc, sabem que és un dels apartats m és difícils de concretar, ja que el seu contingut sovint ultrapassa els lím its propis de la lologia llatina i es pot tenir la sensació que és tan extens que no valla pena de car-s’ hi. Am bdues apreciacions són absolutam en t certes, si el que es pretén és donar una visió m és o m enys orgànica i tancada d’ aquests continguts. Ara bé, si el que es vol aconseguir és una actitud en l’ estudiant –que s’ adoni de la im portància de la civilització rom ana en la història de la cultura occidental i la valori– o bé dotar-lo d’ uns procedim ents que li perm etin descobrir elem ents rom ans en m últiples realitats culturals actuals i pretèrites, el m enys im portant serà el contingut concret de les activitats proposades. Ens im porta m és, en efecte, m ostrar el m ètode adequat per resseguir la petjada rom ana en els tem es m és variats. Tot aquest m aterial es presenta íntim am ent lligat, am b breus explicacions, il·lustrat am b m últiples textos – en traducció o en llatí–, am b una oferta im portant d’ exercicis i am b unes activitats nals d’ avaluació. Esperem , doncs,que el llibre et sigui útil per dur a term e una feina que no es preveu gens fàcil: engrescarels estudiants per una àrea del saber que aparentm ent va de m al borràs.Els autors estem convençuts que, tal com estan les coses,el futur del llatí és únicam ent a les m ans dels qui el professaran els pròxim s anys. G ràcies per la con ança que ens has donat irecorda que acceptarem de grat les teves indicacio ns per m illorar el llibre en pròxim es edicions.
Els autors
Llatí1 BATXILLERAT
7
2. PRINCIPIS DIDÀCTICS Aquesta guia consta dels apartats següents:
1. Objectius generals de la matèria de Llatí Relació dels objectius que estableix el currículum actual del Batxillerat.
2. Continguts de la matèria de Llatí Especi caci ó dels continguts de la m atèria per al prim er curs.
3. Objectius de la matèria de Llatí Relació dels objectius assolibles. Elem ents per elaborar al program ació d’ aula en blocs.
Per a cada blo c s’inclou : Introducció Especi cació de la situació del bloc en l’ etapa, les unitats didàctiques que com prèn i la relació dels objecti us que l’ alum nat hauria d’ assolir en nalitzar el bloc.
Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents: Objectius D escri pció del que s’ h a d’ assolir com a resultat de l’ aprenentatge.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge Les activitats d’ ensenyam ent-aprenentatge apareixen en el llibre de text. Poden com pletar-se am b les activitats de reforç i am pliació que s’ o fereixen al nal d’ aquesta guia.
Avaluació En principi, l’ avaluació de l’ alum ne serà contínua i se centrarà en les activitats de treball que faci a la classe i en l’ actitud que m antingui a l’ aula. N o obstant això, a les pàgines següents presentem una acti vitat d’ avaluació de cada unitat. Solucionari del llibre de l’ alum ne: S’ ofereixen totes les solucions a les acti vitats del llibre de l’ alum ne. Solucionaride la guia didàctica: Es donen totes les solu cions a les noves activitats que es proposen en aquesta guia.
8
Llatí1 BATXILLERAT
3. INTRODUCCIÓ L’ ensenyam ent de la m atèria de Llatí no pot fer-se en abstracte, com sifos un elem ent extern i llunyà, com siels continguts objecte d’ estudi no tinguessin cap vinculació am b l’ alum nat. Al contrari , s’ ha de desenvolupar a partir del coneixem ent que els estudiants tenen de la prim era gran civilització que ocupà el nostre territori i que ens llegà llengua, costum s, cultura i tot allò que té a veure am b una concepció del m ón que s’ ha anom enat tradicionalm enthumanisme . C al apro tar les restes rom anes m aterials,que són im portants,ja que com encen am b Em púries en el segleIII aC ,continuen am b Tàrraco, capital de la H ispània C iterior, i es perllonguen per tots els llocs on arribà el procés d’ aculturació rom ana, que no solam ent durà els set segles de presència im perial, sinó que continuà am b les infl uències d’ altres pobles que tam bé tenien un com ponent rom à. La constatació de la pervivència, no solam ent m aterial sinó tam bé espiritual, d’ alguns aspectes de la civilització rom ana ns als nostres dies conduirà l’ alum nat a refl exionar sobre la propagació, la transform ació ila perm anència de les cultures,tot ique les persones que n’ han estat els art ífexs desapareguin. El coneixem ent del patrim oni rebut –m aterial, cultural i lingüístic–ha de suscitar en l’ estudiant l’ interès per la seva conservació i desenvolupar una actitud cívica de responsabilitat en el seu com portam ent actual, el qual condiciona no solam ent el present sinó tam bé el futur de la societat. La consciè ncia de pertinença a un passat com ú am b altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els alum nes han d’ haver intuït en el decurs del seu ensenyam ent obligatori, calreferm ar-la des d’ aquesta m atèria. El term e llatíhumanitas , que tradueix el grec philantrop í a , fou encunyat pels rom ans per signi car, entre altres coses m enys nobles, l’ actitud de respecte que cal tenir envers els altres.M algrat que, en el m ón rom à,aquesta actitud no com portà cap canvien les regles m orals que regiren la república il’ Im peri, síque fou un m otor de canvi total de costum s ide m anera de pensar en altres èpoques històriques,la m és insigne de les quals fou el Renaixem ent. En l’ actualitat, hem de pretendre que l’ estudi de les hum anitats contribueixi, d’ una banda, a provocar una refl exió profunda sobre l’ ésser hum à i, de l’ altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estim a per les seves diverses m anifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques i de lluita contra les desigualtats. L’ estudi del passat rom à ha de servir, tam bé, per constatar al secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalism e. L’ e studi de la m atèria de Llatí inclou dos grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilització. Pel que fa als continguts de llengua i literatura, cal assenyalar al guns dels plantejam ents que han guiat la form ulació dels objectius idels continguts que proposa aquest currículum : 1. El llatí, com qualsevol altra llengua, és bàsicam ent una eina de com unicació; per tant, ha de ser tractada com a tal, tot i les m ancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a l’ expressió escrita. En aquest sentit, la com petència en lectura com prensiva de textos de di cultat adequada, basada en prim er term e en el coneixem ent que l’ estudiant té de la llengua pròpia ide les altres que dom ina, serà l’ objectiu principal que caldrà aconseguir. 2. Secundàriam ent, les llengües clàssiq ues,ipreferentm ent elllatí, són bons instrum ents per estim ular la refl exió sobre la llengua pròpia i,per extensió,sobre elfuncionam ent de qualsevol sistem a lingüístic, ja que la com prensió d’ un textllatí com porta en força ocasio ns un exercicide traducció m és o m enys conscient que im plica la com paraci ó d’ estructures lingüístiques diferents.
Llatí1 BATXILLERAT
9
3. Igualm ent, l’ estudi del llatí serveix per reforçar el coneixem ent etim ològic no solam ent de la llengua pròpia, sinó tam bé d’ altres llengües rom àniques i, ns i tot, no rom àniques. L’ etim ologia justi ca la gra a i el signi cat de les paraules,i reforça la base dels coneixem ents lingüístics iculturals. 4 . La literatura llatina m ereix un tractam ent singular per dues raons. Prim eram ent, perquè la lectura de les obres m és im portants dels autors llatins augm enta el cabal cultural de l’ alum ne de B atxillerat am b vista a esdevenir un lector adult ben form at o, si escau, un universitari am b una base im prescindible a l’ hora d’ afrontar estudis d’ hum anitats o de ciències socials. Segonam ent, perquè la infl uència de la literatura llatina en la literatura i l’ art occidentals ha estat determ inant i, per tant, el seu coneixem ent contribueix a com prendre m olts aspectes del nostre entorn cultural passat i present. Però aquest currículum no solam ent pretén que els estudiants assol eixin uns continguts de llengua i de literatura,sinó que estableix les condicions necessàries per tald’ aconseguir un equilibri òptim entre els continguts estrictam ent lingüisticoliteraris iels culturals,i vol deixar de banda la visió d’ aquests dos apartats com a com partim ents aïllats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de civilització llatina, cal tenir en com pte tres raons principals que aconsellen la seva integració inexcusable: a) La concepció delm ón antic clàssic com un tot ino com un conjunt de parcel·les deslligades les unes de les altres.Aquesta concepció global ha estat la m anera habitualcom els in tel·lectuals iels investigadors s’ h an apropat a l’ antiguitat clàssica al llarg de tots els segles.N om és potser a partir de les dècades interm èdies del segle passates va produir una parcel·lació del coneixem ent, deguda al creixent volum d’ inform ació que s’ anava acum ulant i que no perm etia form ar professio nals com petents en totes aquestes àrees del saber. En el cam p de la recerca s’ h a posatrem ei a aquesta parcel·lació integrant en un m ateix grup investigadors de diverses discip lines, com ara la lologia llatina i grega, l’ arqueologia, la història antiga, l’ epigra a, la num ism àtica, les ciències i les tècniques historiogrà ques,etc. L’ aportació m és genuïna que es pot fer des de l’ àrea de la lologia llatina és el tractam ent rigorós de les fonts escrites antigues im edievals,en la m esura que poden inform ar am b m olta precisió de fets i situacions que no sem pre resulten diàfans a partir del tractam ent de les fonts m aterials. b) La infl uència que tota la cultura llatina –i, per extensió, la cultura grega, que fou assim ilada pels rom ans–ha tingut i continua tenint en el m ón occidental. D estaquem -ne, entre altres cam ps, la literatura clàssica, que ha infl uït constantm ent al llarg de totes les èpoques, i la m itologia, que form a part del bagatge cultural d’ avui, en el teatre, el cinem a, la iconogra a, la publicitat, etc. c) Elcaràcter de m ultiús que té aquest currículum , en el sentit que pot ser cursatper estudiants am b interessos força diferents, que van des d’ acabar la seva prim era etapa form ativa ns a cursar cicles form atius o estudis superiors diversos,no estrictam ent lològics. Per tot això, és evident que l’ estudi de la civilització rom ana, com el de la llengua, ha de ser present en el currículum del Batxillerat. Finalm ent, ens cal assenyalar que l’ estudi de la cultura i de la llengua llatines ha d’ iniciar els nois i noies de C atalunya a construir m odels d’ anàlisi de la realitat que els envolta a partir del coneixem ent d’ un m ón i d’ una llengua acabats,que per això perm eten ser m irats des de m últiples perspectives –com qui contem pla un calidoscopi–, aplicant-hi sem pre, però, pautes de rigor.
10
Llatí1 BATXILLERAT
En un m arc m és general, els elem ents d’ aquest currículum tam bé tenen en com pte la refl exió endegada les darreres dècades sobre què im plica el fet d’ ensenyar, considerant que en el procés d’ ensenyam ent-aprenentatge no solam ent és im portant el que s’ ensenya o s’ aprèn, sinó tam bé com , per què i quan s’ aprèn i s’ ensenya. Per això, en el nostre cas,cal atorgar m olta im portància als objectius actitudinals que volem aconseguir. Q uin valor té, en l’ actualitat, aprendre llatí? Quin al·licient pot representar per a un jove del segle XXI conèixer els trets m és im portants d’ una cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha de guiar les activitats que es program in des del prim er nivell de concreció. La m atèria es desenvolupa en dos cursos:Llatí1 iLlatí2 . El prim er ofereix un apropam ent elem ental a la llengua llatina i una prim era aproxim ació a la cultura i la civilització rom anes.El segon curs esdevé una am pliació i un aprofundim ent dels tem es tractats a prim er, am b una insistència especial en els aspectes literaris i de tradició.
Llatí1 BATXILLERAT
11
4. ELS MATERIALS 4.1 Llibre de l ’alumne Els continguts de la m atèria s’ han distribuït en 9 unitats didàctiques. El llibre de l’ alum ne inclou un C D de recursos digitals.
Índex de continguts del C D de l’ alum ne Recursos digitals LLATÍ per a l’alumne
1
Ma t èr i a de m oda l i t a t
Esquem es de les unitats U nitats digitals G aleria d’ im atges G lossari
Podeu trobar m és recursos a ww w .caste llnoudigital.com .
4.2 Recursos per al professorat La guia didàctica és un conjunt de m aterials concebuts per facilitar la plani caci ó que cada docent fa de la m atèria. C onté les program acions, les avaluacions, les activitats de reforç i am pliació i el solucionari.
12
Llatí1 BATXILLERAT
Projecte Inclou una presentació, els principis didàctics i els m aterials.
Program acions En la program ació de m atèria s’ inclou el currículum o cial. En la program ació d’ aula es despleguen els objectius,continguts, criteris d’ avaluació i com petències.
Solucionari S’ hi recopilen les solucions de totes les activitats.
Avaluacions S’ hiofereixen orientacions sobre la m anera de dur a term e l’ avaluació de la m atèria.
Altres recursos Aquest apartat conté les activitats de reforç i d’ am pliació i les solucions corresponents.
Ma t èr i a de m oda l i t a t
Program acions de m atèria i d’ aula
Ma t èr i a de m oda l i t a t
G uia didàctica Esquem es de les unitats U nitats digitals G lossari
Llatí1 BATXILLERAT
13
GUIA DIDÀCTICA PROGRAMACIONS
Programac ió d e mat èria Currí culum de la m atèria de Llatísegons la legislació vigent.
INTRODUCCIÓ El currículum de la m atèria de Llatí s’ adreça a l’ alum nat am b una gran varietat d’ interessos,i s’ adapta a la naturalesa doble del Batxillerat, term inal i propedèutica. Les habilitats lingüístiques adquirides,sobretot la capacitat d’ anàlisii de treball autònom , i la necessitat de recerca, síntesi, integració i valoració de les in form acions de caràcter literari, artísti c,cultural i històric preparen l’ alum nat per a estudis futurs,siguin de caràcter professio nal o universitari. El currículum de Llatí pretén equilibrar els continguts estrictam ent lingüístics, els literaris i els culturals, i presentar una concepció del m ón clàssic com un tot, evitant la separació d’ aquests coneixem ents.Els continguts no poden ser tractats aïlladam ent,descontextualitzats de la resta de m atèries del Batxillerat, ni tam poc com sino tinguessin cap relació am b el m ón i la realitat actual, entesa tant en sentit am pli com en el de la realitat m és propera a l’ alum nat. S’ han de desenvolupar a partir del coneixem ent que els estudiants ja han adquirit sobre la prim era gran civilització que va ocupar el nostre territori i que té una im portància fonam ental en la form ació de la nostra m anera de ser i de la nostra identitat cultural, ja que ens va legar llengua, costum s iuna concepció del m ón que es coneix tradicionalm ent com a hum anism e.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA Les com petències que desenvolupa la m atèria de Llatí són tres:la com petència lingüística,la com petència artística i cultural i la com petència social i ciutadana. U n dels vessants fonam entals de l’ estudi d’ aquesta m atèria és lacom petència lingüí stica. El llatí és un bon instrum ent per estim ular la refl exió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionam ent de qualsevol sistem a lingüístic,de les llengües ja conegudes per l’ alum nat o de les que pugui arribar a conèixer, ja que la lectura i com prensió d’ un text llatí com porta, de m anera im plícita o explícita, un exercici de traducció am b unes regles que im pliquen la com paració d’ estructures lingüístiques diferents i la seva com prensió conscie nt. Igualm ent, l’ estudi del llatí serveix per reforçar el coneixem ent etim ològic no sols de la llengua pròpia, sinó tam bé d’ altres llengües rom àniques i, ns itot, no rom àniques.L’ etim ologia justi ca la gra a i el signi cat de les paraules ireforça la base dels coneixem ents lingüísti cs i cultural s. U n altre vessant de la m atèria és lacom petència artística i cultural, atès que tota la cultura llatina i clàssica ha tingut i continua tenint una gran infl uència en el m ón occid ental, la literatura,les representacions art ístiques,la m úsica… D estaquen, sobretot, la literatura clàssica, que ha infl uït constantm ent i al llarg de totes le s èpoques,i la m itologia, que form a part del bagatge cultural del passat i d’ avui dia, en el teatre, el cinem a, la iconogra a, la publicitat, etc. La literatura llatina m ereix un tractam ent singular per dues raons.En prim er lloc,perquè la lectura de les obres m és im portants dels autors llatins augm enta el cabal cultural de l’ alum nat de Batxillerat am b vista a esdevenir lectors adults ben form ats o, siés el cas,universitari s am b una base im prescin dible a l’ hora de fer front a estudis d’ hum anitats o de ciències socials. En segon lloc, perquè la infl uència de la literatura llatina en la literatura i l’ art occidentals ha estat determ inant i, per tant, el seu coneixem ent contribueix a com prendre m olts aspectes del nostre entorn cultural passati present.
16
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d e mat èria L’ estudi de l’ hum anism e i les hum anitats contribueix a desenvolupar lacom petència social i ciutadana . H a de servir per provocar una refl exió profunda sobre l’ ésser hum à i, per tant,propiciar una actitud de respecte i d’ estim a per les diverses m anifestacions ètniques,culturals,lingüístiques,religioses ide lluita contra les desigualtats. El caràcter un iversal dels valors de la tradició clàssica i els fortíssim s lligam s am b la nostra civilització han de potenciar la consciència de pertinença social i com unitària i afavorir la cohesió social dins el respecte a la diversitat.
CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT L’ estudi de la llengua llatina i de la civilització rom ana contribueix aldesenvolupam ent de les com petències del Batxillerat. C al tenir en com pte que el llatí, com qualsevol altra llengua, és una eina de com unicació i, per tant, el seu estudi contribueix alreforç de com la petència com unicativa . Aixídoncs, haurà de ser organitzattenint present aquesta circum stància. La refl exió lingüística a què obliga el seu caràcter de llengua exiva, des del punt de vista m orfològic, sintàctic ilèxic, té un valor innegable en l’ estructuració m ental de l’ alum nat i en el coneixem ent profund del funcionam ent de les estructures lingüístiques,bàsic per a una bona com petència com unicativa,oral i escrita. La m ultidisciplinarietat del currículum de Llatí condueix al desenvolupam ent de lacom petència en la g estió i el tractament d e la inform ació i la recerc a , necessària per generar coneixem ent des d’ una visió integradora. L’ estudi de la m atèria obliga, doncs, a fer ús de discip lines diferents: lologia, arqueologia, història antiga, història de l’ art, epigra a, num ism àtica, etc. i al m aneig de fonts ben diverses, des de textos literaris antics ns a la visita directa a restes m aterials, en què el m aneig de les TIC i les habilitats de localització, selecció, síntesi i elaboració de la inform ació esdevenen una eina indispensable. La capacitació tecnològica necessària per a aquest treball i la capacitació de localització , ús i sínteside la inform ació contribueixen, tam bé, al desenvolupam ent de la com pet ència d igit al . El fet que sigui possib le fer un acostam ent global a una llengua i civilització com la rom ana, estretam ent vinculada a la nostra, però al m ateix tem ps em m arcada en un espai tem poral tancat i acabat, perm et la construcció d’ un m odel d’ anàliside la realitat que afavoreix com la petència de coneixement i interacc ió amb el m ón . Els coneixem ents adquirits propicien la com prensió integral del m ón actual, en els vessants social i cultural. L’ anàlisicrítica de fets iproblem es socials,la necessària consciència de la perspectiva històrica, l’ em patia en l’ aproxim ació a altres cultures,la consideració de la dim ensió tem poral dels processos d’ evolució de les societats i dels seus productes literaris, tecnològics i culturals, i la valoració de diferents m anifestacions culturals iartístiques es converteixen en indispensables. C aldrà enfocar la m atèria de m anera que contribueixi tam bé al desenvolupam ent de lacompe. El treball en equip i les activitats que requereix, tant habilitats dialògiques o tè dencia col·linterpersonal aboració personal com de treball autònom i autoregulat, són fonam entals. L’ hum anism e, la loso a i el m ode d’ entendre la vida del m ón clàssic poden aportar elem ents per a la refl exió que contribueixin a la form ació global de l’ alum nat i al seu com prom ís en la ciutadania activa, prenent com a punt de partida per a la refl exió una civilització com la rom ana,en què la vida pública ila m oral ocupaven un lloc fonam ental.
Llatí1 BATXILLERAT
17
Programac ió d e mat èria ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS La m atèria es desenvolupa en dos cursos.En el prim er s’ ofereix un apropam ent elem ental a la llengua llatina i una prim era aproxim ació a la cultura i civilització rom anes,am b una presentació general del m arc històric de la civilització, l’ organització social i política i la vida quotidiana, i la rom anització al nostre país.En el segon curs s’ aprofundeixen els tem es treballats a prim er, especialm ent els aspectes literaris ide transm issió i tradició. En cadascun dels cursos,els continguts s’ o rganitzen en quatre apartats, que obeeixen a necessitats epistem ològiques i de classi caci ó. En les unitats didàctiques,però, cal cercar una com binació, adequada, equilibrada i integradora de lectura i interpretació de textos, d’ activitats de m orfosintaxi i de teoria lingüística i de coneixem ents culturals, ajustant, sem pre que sigui possib le, el contingut dels textos a les activitats culturals que es presentin a estudi.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES La m atèria de Llatí es troba, prim er de tot, estretam ent lligada a la m atèria de G rec, am b la qual ha de com partir bona partdels objectius ila m etodologia,sibé cadascuna pot tractar d’ aspectes diferencials. Per a l’ alum nat que estudiï sim ultàniam ent am bdues m atèries, cal que els centres estableixin una program ació conjunta d’ objectius ide progressió i coherència dels continguts.És necessari que el m ón clàssic,presentat en tots dos casos,sigui concebut com un tot,ino com un conjunt de parcel·les deslligades.La cultura grega va ser assim ilada pels rom ans,i aquesta cultura grecollatina,esdevinguda clàssica, es troba en la gènesii la tradició del m ón occid ental. U n lligam fonam ental de les m atèries clàssiq ues am b les altres m atèries, en general, és l’ origen grecollatí de la term inologia cientí ca, tècnica i artística, l’ estudi de la qual form a part dels blocs de continguts de les m atèries de Llatí i de G rec. A m és a m és, l’ estudi de les llengües clàssiq ues proporciona una visió de fets lingüístics, històrics i culturals que estan connectats am b les m atèries següents: Llengua i literatura –i totes les m atèries de literatura–, Filoso a i ciutadania, H istòria d’ Espanya, H istòria de l’ art i M atem àtiques.
CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM Si en l’ aprenentatge de tota llengua cal arribar al dom ini de les quatre habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l’ aprenentatge de les llengües clàssiq ues cal fom entar l’ habilitat de lectura de textos originals adequats a les possib ilitats de l’ alum nat.Per assolir aquesta com petència lectora cal insistir en l’ aprenentatge dels paradigm es m és productius de les estructures bàsiq ues idel vocabulari d’ un índex elevat de freqüència. L’ estudi de la llengua i de la cultura s’ ha de fer sim ultàniam ent i gradual. M ai la pràctica de la traducció no ha de convertir-se en un exercici de desxifram ent aïllat de la resta d’ aprenentatges.C onèixer una llengua és conèixer la seva organització, el signi cat i la posició dels seus elem ents,l’ arquitectura oracional, la concordança,les condicions de règim , etc. En l’ apartat literari, el currículum incorpora l’ estudi dels gèneres literaris, i l’ aprofundim ent d’ alguna obra a partir de la lectura en la llengua pròpia de l’ alum ne. La nalitat no és únicam ent adquirir coneixem ents literaris, sinó tam bé contribuir a m illorar l’ expressió oral i escrita, avivar el gust per la lectura, fer prendre consciè ncia del fenom en literari com una m anifestació culturalen què es com binen
18
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d e mat èria el contextsociopolític am b el personal i artístic im ostrar com en l’ antiguitat clàssica es van crear obres que han estat determ inants per a la literatura posterior, però tam bé per a totes les art s sense exclu sió: pintura, escultura, cinem a, m úsica. La literatura, doncs,no s’ ha de considerar d’ una m anera aïllada, sinó com un punt de trobada en connexió am b altres m anifestacions plàstiques iartístiques a través del tem ps,sigui en la creació de m ites,de tòpics,de convencions form als,etc. Am b el seu estudi, l’ alum nat pot desenvolupar iconsolidar al seva sensibilitat ila capacitat de transferir coneixem ents entre diverses discip lines. C om que l’ aprenentatge del llatí serà sim ultani, alm enys per a una partde l’ alum nat, al del grec i, en general, a altres m atèries de caràcter lingüístic ihum anístic,sem bla lògic dur a term e activitats in terdisciplinàri es que fom entin la capacitat de connectar id’ integrar conceptes iprincipis bàsics procedents de cam ps diversos,de m anera que l’ alum ne pugui desenvolupar valors icriteris ètics associats a totes les àrees del saber. Els nous coneixem ents s’ h an de bastir a partir dels coneixem ents previs que ja posseeix l’ alum ne en el m om ent d’ arribar al Batxillerat, tot enfortint-los i aprofundint-los. H i han de tenir un paper fonam ental les restes rom anes m aterials en l’ entorn de l’ alum nat, des d’ Em púries iTàrraco ns a aquelles que es puguin trobar en l’ entorn im m ediat de l’ alum nat. Però tam bé la gran varietat d’ elem ents art ístics iculturals de totes les èpoques que es troben a l’ abastdels nois inoies.Els coneixem ents il’ ús de les TIC i les habilitats de recerca de la inform ació ofereixen una gam m a m olt àm plia de possib ilitats. L’ avaluació és una pràctica fonam ental en el procés d’ ensenyam ent-aprenentatge i ha d’ anar estretam ent relacionada am b els objectius de la m atèria i les activitats form atives.L’ alum ne ha de conèixer els objectius i habilitats de què serà avaluat i l’ avaluació ha de perm etre al professorat valorar els aprenentatges assolits icontrastar-los am b els objectius iles com petències pròpies de la m atèria que es pretenen desenvolupar. L’ anàlisi del procés d’ ensenyam ent-aprenentatge ha de ser constant. L’ avaluació form ativa ha d’ avaluar les m ateixes com petències iconeixem ents que es treballen a l’ aula; a m és,ha de perm etre al professorat identi car la idoneïtat i l’ adequació de les estratègies, i a l’ alum nat, els obstacles del seu aprenentatge, per tal de plani carestratègies de superació. Pel que fa a les com petències lingüístiques, caldrà avaluar especialm ent les habilitats de l’ alum nat en la interpretació dels textos clàssics per m itjà de la tècnica de la traducció. Les habilitats de transform ació lingüística i d’ anàlisi explícita que form en part del treball ordinari a classe han de ser objecte d’ avaluació, no nom és am b exercicis puntuals am b aquesta nalitat sinó am b l’ observació del treball diari. En l’ avaluació dels continguts culturals es valorarà especialm ent la capacitat de l’ alum ne per establir connexions entre fets irealitzacions del m ón antic i la seva pervivència en el m ón actual. Les activitats seran sem pre variades im últiples ihan de perm etre l’ observació per partdel professorat des de perspectives diferents i en aspectes diversos. L’ avaluació sum ativa, a m és de tenir en com pte l’ avaluació form ativa, ha d’ introduir i de potenciar l’ avaluació en l’ acció i la capacitat de síntesi i de relació, o sigui l’ avaluació de treballs a partir de supòsits pràcti cs, de petits treballs interdisciplinaris o relacionats am b l’ entorn de l’ alum nat, entès en sentit am pli.
Llatí1 BATXILLERAT
19
Programac ió d e mat èria OBJECTIUS La m atèria de Llatí del Batxillerat té com a nalitat el desenvolupam ent de les capacitats següents: Assolir la com petència d’ interpretar, d’ una m anera coherent, el contingut d’ un textde di cultat m itjana, preferentm ent en prosa,aplicant els coneixem ents m orfosintàctics ilèxics bàsics de la llengua llati n a. Refl exio nar, en general, sobre els conceptes m orfosintàctics isem àntics propis d’ un sistem a lingüístic i establir relacions entre àm bits lingüístics diversos. Relacionar fets lingüístics del llatí (fonètica iprosòdia, exió nom inal, pronom inal i verbal, lèxic) amb altres de les llengües que en deriven, principalm ent del català, del castellà i de l’ aranès,siescau. Identi car i reconèixer les principals realitzacions històriques,sociopolítiques,literàries iculturals del poble rom à i assenyalar la seva repercussió en la història d’ O ccid ent, tot apreciant-les com una clau per interpretar re alitats i esdevenim ents posteriors. Extreure inform ació de textos latins diversos, originals ien traducció, pertanyents als diferents gèneres literaris, i distingir-ne els tre ts essencials. Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva infl uència en el tem ps i han esdevingut un m odel per a generacions posteriors. Valorar positivam ent l’ esperit eclèctic i pragm àtic rom à com un elem ent integrador de diferents corrents de pensam ent i actituds (ètiques iestètiques) que con guren l’ àm bit cultural d’ O ccid ent. O btenir inform ació a partir de fonts literàries ide tota m ena,utilitzant am b autonom ia i esperit crític les dades que ofereixen les tecnologies de la inform ació i la com unicació sobre el m ón clàssic,interpretar-les i extreure’ n conclusions. Tenir una visió hum anitzada de l’ entorn m itjançant el contacte am b les llengües ila cultura clàssiques,i reconèixer iestim ar els valo rs dels autors antics com a font del pensam ent i de l’ artdel m ón occid ental.
CONTINGUTS La llengua llatina Representació, m itjançant m apes geogrà cs o conceptuals, de l’ evolució de la llengua des de l’ indoeuropeu ns al llatí, tenint en com pte la infl uència d’ altres lengües en la form ació del llatí. VIedC . Identi cació de les etapes,àm bits iregistres del llatí ns alsegl
Reconeixem ent de les causes de la fragm entació lingüística de l’ Im peri rom à ide la form ació de les llengües rom àniques.Identi cació d’ algunes leis fonètiques senzilles idels m ecanism es d’ evolució del llatí a les llengües rom àniques a partir de la deducció de regles de derivació per m itjà de l’ observació de canvis constants. stic. D e nició dels conceptes dellatím edieval illatíhum aní
20
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d e mat èria C aracterització del llatí com a llengua exiva.Reconeixem ent de les diferències i sem blances entre l’ estructura de la llengua llatina i la de les llengües rom àniques,o d’ altres conegudes per l’ alum nat, sobretot pel contrast entre els textos llatins i la seva traducció , sense oblidar l’ ordre dels m ots. C oneixem ent de les nocions bàsiq ues de fonètica, prosòdia i gra a llatines, i aplicació d’ aquests coneixem ents a la lectura i l’ evolució d’ algunes paraules en la llengua pròpia. D esenvolupam ent de les com petències lingüístiques pròpies del coneixem ent bàsic de la m orfologia nom inal i pronom inal. Reconeixem ent de form es verbals personals que presenten un índex elevat de freqüència (present, pretèrit perfet, pretèrit im perfet i plusquam perfet) ide form es no personals (in nitiu i participi). Aplicació dels coneixem ents bàsics de sintaxinom inal, verbal i oracional en la interpretació de textos llatins ien la seva transform ació, sies dóna el cas. Identi cació i interpretació de les partícules d’ ús m és freqüent. Valoració de la funció sintàctica de cada elem ent de la frase, tenint en com pte les característiques m orfològiques ila seva integració en sintagm es.
Els textos llatins i la seva interpretació D esenvolupam ent de les com petències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar textos en llatí. Lectura com prensiva de textos latins originals,per extreure’ n les in form acions principals o el sentit general del contingut. Interpretació de text o s originals, especialm ent en prosa, i de qualsevol època de la llatinitat, analitzant im plícitam ent i explícita, sical, els diversos elem ents que els form en. Aplicació de les tècniques de traducció i de com entari, tot valorant el contingut dels m issatges dels textos que es treballen. Aplicació de la tècnica de retroversió de textos breus.
El lèxic llatí Aprenentatge de lèxic latí d’ ús m és freqüent. Reconeixem ent de l’ origen llatí del lèxic de la llengua catalana i castellana, i aranesa si és el cas, aplicant nocions d’ evolució fonètica, m orfològica isem àntica del llatí a les lengües rom àniques. Identi cació d’ expressio ns llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.
Llatí1 BATXILLERAT
21
Programac ió d e mat èria Roma i la pervivència de la cultura clàssica Localització de les principals àrees geogrà ques, lím its i llocs rellevants de l’ àm bit del m ón rom à en les diferents èpoques d’ expansió. Reconeixem ent de les diferents etapes de la història de Rom a delsegleV III aC alVI d C . Identi caci ó dels factors que van perm etre la consolidació de la dom inació rom ana i dels que van provocar la crisiposterior. Identi cació dels tres sistem es polítics (m onarquia,república i im peri) ide les causes del pas del sistem a republicà al sistem a im perial. Anàlisi dels elem ents fonam entals de l’ organització política, social i religiosa. Identi cació de les m agistratures principals,del paper de les classes socials en l’ evolució de Rom a i de les característiques fonam entals de la religió rom ana. Lectura i anàlisi d’ alguns textos de contingut històric i reconeixem ent dels principals personatges que intervenen en la història de Rom a. C aracterització d’ alguns aspectes de la vida quotidiana a Rom a l’ habitatge, la família i l’ oci. Identi cació de les característiques fonam entals de la tècnica i l’ art. Valoració de l’ esperit eclèctic, pragm àtic iintegrador de cultures dels rom ans en el pensam ent, la cultura i l’ art. Lectura i interpretació de m apes, de plànols id’ im atges,corresponents a escenari s històrics,a estructures urbanes ia edi caci o ns de caràcter públic iprivat del m ón rom à. Valoració de la vigència d’ usos icostum s rom ans en la societat actual. Anàlisi de les causes, de l’ evolució i dels factors principals del procés de rom anització a H ispània i al territori de l’ actual C atalunya. Identi cació i valoració de les principals restes m aterials de la presència rom ana.
Connexions amb altres matèries G rec Bona partdels continguts iobjectius són com uns iparal·lels.
Llengua i literatura, i totes les m atèries de literatura C onsciè ncia de la im portància del llatí com a llengua d’ origen de la nostra llengua i de les llengües rom àniques,i de la seva nifl uència ns itot en llengües no rom àniques. Precisió en l’ ús de vocabulari cientí c,tècnic i artístic, gràcies a les acti vitats que fom enten l’ estudi de l’ etim ologia. Reproducció acurada en la llengua pròpia dels m issatges continguts en els textos que calinterpretar. Fom ent de la lectura d’ obres literàri es senceres o de fragm ents extensos sies tracta d’ obres m olt llargues. Valoració de la diversitat lingüística.
22
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d e mat èria Filoso a iciutadania Tolerància envers les diverses m aneres de pensar. Valoració de l’ aportació del pensam ent losò c ipolític en la civilització occidental.
H istòria d’ Espanya i H istòria de l’ art Reconeixem ent dels diversos períodes de la història de Rom a, i de l’ evolució de l’ Im peri rom à cap a les societats m edievals,origen de l’ Europa actual. Valoració d’ usos,costum s iform es d’ organització, i de la seva pervivència en la civilització occidental.
M atem àtiques Representació grà ca de les seqüències tem porals.
CRITERIS D’AVALUACIÓ C om prendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de di cultat adequada als coneixem ents de l’ alum nat, preferentm ent en prosa inarratius o descriptius. Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de m anera im plícita, i de m anera explícita quan es consideri oportú. Aplicar els coneixem ents m orfosintàctics i lèxics en la transform ació d’ estructures gram aticals o d’ unitats lingüísti ques. D escriure alguns trets històrics, socials,religiosos,d’ organització política o d’ aspectes de la vida quotidiana que caracteritzen el m ón rom à. D escriure factors característics de la tècnica i de l’ artrom à. C om entar el contingut de textos llargs d’ autors clàssics en traducció o d’ estudiosos del m ón rom à, o d’ im atges i representacions grà ques,i distingir-hi aspectes històrics o culturals. Reconèixer en el lèxic de les llengües rom àniques conegudes per l’ alum ne paraules d’ origen llatí i identi car canvis fonètics,m orfològics,sintàctics isem àntics experim entats al llarg de la seva evolució. Elaborar treballs per com prendre iam pliar els coneixem ents sobre elm ón clàssic,aplicant les tècniques d’ anàlisi, síntesii com entarii cercant inform ació en fonts diverses,directes o consultades per m itjà de l’ ús de les TIC . Reconèixer i valorar al guns exem ples de la pervivència del llegat clàssic en el passat i en l’ actualitat.
Llatí1 BATXILLERAT
23
Programac ió d’aul a Bloc 1. Els rom ans en l ’actual itat Aquest bloc està form at per tres unitats didàctiques dedicades a introduir l’ alum nat en el m ón rom à antic a partir del que ens envolta (la literatura, el cinem a, els còm ics o els jocs),i tam bé a partir dels fets de la nostra vida quotidiana, de les m ostres de diverses arts, de l’ entorn de les nostres ciu tats, am b la nalitat de despertar l’ interès per la cultura i la civilització rom anes antigues, i fer copsar la im portància que va tenir i té per a nosaltres la llengua llatina. Les unitats didàctiques són les següents: U nitat 1. Els relats de rom ans en l’ actualitat U nitat 2. Els rom ans ila nostra vida quotidiana U nitat 3. La llengua llatina Aquest treball perm etrà que l’ alum nat sigui com petent en l’ assolim ent d’ aquests objectius: Enum erar els principals registres ietapes de l’ evolució de la llengua llatina i situar-los en l’ espai i en el tem ps en l’ àm bit del m ón rom à. C om parar la m orfosintaxii el lèxic del llatí am b els del català i els de les llengües rom àniques m és properes. Identi car en textos llatins senzills els m orfem es nom inals iverbals de form es regulars iel seu valor sintàctic. U tilitzar algunes expressio ns llatines d’ ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia. D escriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels rom ans (nom , religió, oci, fam ília, educació, etc.) id’ algunes realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques. Adonar-se de la infl uència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques iurbanístiques posteriors. Indicar alguns aspectes d’ organització política, adm inistrativa i jurídica que han perdurat al llarg de la història d’ O ccident ns als nostres dies. Llegir un text llatí d’ acord am b la pronúncia restituïda i traduir a la llengua pròpia un textde di cultat baixa d’ un autor llatí. Relacionar els conceptes lingüístics em prats en l’ aprenentatge de la llengua llatina am b els de les llengües que l’ alum nat coneix. Reconèixer un corpus de vocabulari d’ unes 300 paraules llatines. Incloure m ots o sintagm es en un contextdonat adequant-los a la coherència m orfosintàctica de l’ oració. Reconèixer la pervivència d’ argum ents, tem es, tòpics ipersonatges llatins en la literatura posterior i en altres m anifestacions artístiques.
24
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a C om pararobres artístiques iliteràri es clàssiques am b obres posteriors que s’ hi hagin inspirat, per tal de veure-hi sem blances idiferències ipoder-ne extreure conclusions senzilles. C om entar irelacionar, am b l’ ajut del professorat, coneixem ents adquirits a partir del m aneig de fonts arqueològiques, literàri e s, d’ estudis posteriors i de les TIC sobre algun aspecte elem ental de la infl uència de Rom a en l’ entorn im m ediat de l’ alum nat. Interessarse per les llengües com a m itjà d’ expressió dels pobles i respectar-les.
Llatí1 BATXILLERAT
25
Programac ió d’aul a Unit at 1 Els relats de rom ans en l’actualitat Objectius Explicitar a grans trets la im portància que el cinem a ha donat al m ón clàssic des dels seus inicis. Explicitar a grans trets la im portància del m ón clàssic en la novel·la històrica. Identi car el sentit de paraules llatines de caràcter cultural. Identi car els edi cis públics, religiosos, institucionals i d’ oci d’ una ciutat rom ana. Aportar dades concretes, pertanyents al cam p artístic o lúdic que m és interessia l’ alum nat, sobre la im portància dels clàssics per a la posteritat. Fer servir fo nts d’ índole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilització i cultura llatines.
Continguts Rom a i la pervivència de la cultura clàssica a Europa en el cinem a, en la literatura actual, en els còm ics,en jocs de qualsevol suport. Introducció a algun conceptes de la cultura clàssica que encara perduren en el m ón actual.
Competències Tractam ent de la inform ació i com petència digital, aconseguida m itjançant la lectura i els recursos lúdics i digitals. C om petència cultural i artística, a partir de la novel·la històrica, del cinem a, de la iconogra a i de la publicitat de tem es de caràcter clàssic. C om petència en com unicació lingüística, pel fet de saber em prar term es llatins i catalans referits a l’ oci i a les institucions dels rom ans.
Criteris d’avaluació Aconseguir i analitzar inform ació sobre la pervivència clàssica en el cinem a, en la novel·la i en els jocs iestablir com paraci ons idiferències entre el passat i el m ón actual. Reconèixer al pluralitat de percepcions i interpretacions que poden tenir els fets culturals del m ón clàssic. Redactar un inform e sobre un fet cultural clàssic a partir de diverses fonts disponibles iextreure’ n conclusions m itjançant la com paració entre el passat i el present.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de quatre a sis sessi o ns.
26
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Unit at 2 Els rom ans i la nostra vida quotidiana Objectius Especi car què eren elstria nom ina d els rom ans. Relacionar costum s actuals referits a diverses etapes de la vida (m atrim oni, m ort) am b els respectius usos rom ans. Esquem atitzar les etapes de l’ educació rom ana, tot rem arcant-ne les diferències m és im portants en com paració de les que avui dia són vigents. Assenyalar alguns aspectes d’ urbanism e i enginyeria rom ans que han perdurat ns avui. Reconèixer els com ponents exio nals d’ una llengua ( exió, tem a, cas,m orfem a desinencial) iles conseqüències m orfosintàctiques que en deriven. Explicitar la funció sintàcti ca bàsica dels casos. Reconèixer al pervivència de tem es llatins en les m anifestacions artístiques del seglXeX, tant escultòriques com pictòriques iarquitectòniques. C onèixer ’ laccentuació de les paraules llatines i la seva repercussió en els m ots catalans que en deriven. Valorar el nostre passat rom à com a clau per entendre fets posteriors iconsiderar els valo rs positius del poble rom à,com el pragm atism e.
Continguts C aracterístiques d’ una llengua exiva. N ocions bàsiq ues de fonètica i prosòdia llatines. Introducció a la m orfosintaxinom inal i verbal. Aprenentatge de lèxic llatí. Aspectes de la vida quotidiana: El naixem ent i el nom . El m atrim oni. La m ort. L’ educació. N ocions bàsiq ues sobre tècnica iart: U rbanism e. Enginyeria. Pintura iescultura. Arquitectura.
Competències C om petència social i ciutadana, ja que perm et fer una aproxim ació a la realitat dels usos icostum s dels rom ans icom parar-los am b els que té la nostra societat. C om petència per aprendre a aprendre, per tal de tenir una visió àm plia de l’ urbanism e, el disseny d’ una ciutat i dels espais d’ oci i les vie s de com unicació. C om petència en com unicació lingüística,m itjançant la confrontació del sistem a exiu de la llengua llatina am b el del català.
Llatí1 BATXILLERAT
27
Programac ió d’aul a C om petència en elconeixem ent ila interacció am b elm ón físic,ja que perm et relacionar tem es m itològics am b la pintura i l’ escultura, i l’ arquitectura clàssica am b obres posteriors que s’ hi inspiren
Criteris d’avaluació C onèixer els principals usos icostum s del rom ans quant al naixem ent, el m atrim oni i la m ort. Sintetitzar les etapes educatives del rom ans icom parar-les am b les actu als. C onèixer els ele m ents rom ans en l’ urbanism e i en les obres d’ enginyeria. Saber accentuar els m ots latins. Identi car les caract erístiques que tenen les lengües exives a través del llatí. Poder relacionar alguns tem es m itològics am b la pintura i l’ escultura, i l’ arquitectura m oderna d’ inspiració clàssica am b la grecorom ana.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessi o ns.
28
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Unit at 3 La llengua llatina Objectius Situar en un m apa les llengües parlades a la Itàlia antiga i a la Rom ània. Enum erar i identi car les etapes de la llengua llatina i els registres principals. Identi car l’ origen de les llengües rom àniques en el registre vulgar del llatí. Reconèixer o form ar l’ acusatiu i l’ ablatiu tant en singular com en plural, deduir la seva funció sintàctica i interpretar le s frases o els textos en què apareguin. Passar de singular a plural, i viceversa, els m ots que estiguin en algun dels casos estudiats. Introduir de m anera adequada en un context donat les frases fetes llatines m és habituals de les estudiades. Reconèixer ’ lintrús en una sèrie de paraules segons el seu signi cat. Seleccio nar la paraula en el cas adequat per com pletar elsentit d’ una frase. D istingir m ots m anllevats i cultism es procedents del llatí. U sar corr ectam ent expressio ns llatines en català.
Continguts Àm bit de la llengua llatina, etapes i registres. Visió diacrònica i sincrònica del llatí. Situació de les llengües a la Itàlia antiga. M orfosintaxinom inal: acusatiu i ablatiu en singular i plural. Partícules d’ ús m és freqüent: les preposicions m és usuals. M orfosintaxi verbal: la tercera persona del singular i del plural en activa i passiva. L’ enunciat dels verbs. La fragm entació lingüística de l’ Im peri rom à. La form ació de les llengües rom àniques.U bicació del català dins les lengües rom àniques. L’ evolució del llatí a les llengües hispàniques: m ots patrim onials i m ots m anllevats. Expressio ns llatines en el registre estàndard del català.
Competències C om petència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i el respecte per l’ evolució de la llengua llatina ns a les llengües rom àniques. C om petència en com unicació lingüística,ja que estim ula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia i, per extensió, el funcionam ent de qualsevol sistem a lingüístic.
Llatí1 BATXILLERAT
29
Programac ió d’aul a Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et discrim inar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdevenim ents lingüístics.
Criteris d’avaluació Sintetitzar es l dades m és im portants sobre l’ àm bit de la llengua llatina, de les etapes i dels registres. Identi car es l form es en acusatiu i ablatiu, i interpretar textos en què apareguin aquests casos. C onstatar el grau de reconeixem ent de les form es verbals en un text. Saber distingir un m ot culte d’ un m ot patrim onial tenint en com pte la procedència llatina. Ser conscie nt de l’ evolució del llatí, de la fragm entació de la Rom ània i de la ubicació del català dintre de les llengües rom àniques.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessi o ns.
30
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Bloc 2. Els rom ans i l a penínsul a It àli ca, del segle VIII al segle I aC Aquest bloc està form at per tres unitats didàctiques dedicades a situar al civilització rom ana en l’ espai i en el tem ps,per la qual cosa estudiem la geogra a i la història dels prim ers vuit segles de Rom a, la com posició de la fam ília rom ana i els drets dels ciu tadans,a m és d’ aprendre a traduir textos en què apareguin nom s i adjectius dels tres gèneres en qualsevol cas iels verbs en indicatiu en veu activa o passiva d’ infectum juntam ent am b l’ in nitiu. Les unitats didàctiques són les següents: U nitat 4. Els orígens de Rom a. U nitat 5. La conquesta d’ Itàlia (seglesVI-III aC ). U nitat 6. L’ e xpansió m editerrània i els confl ictes civils (segl IIe I-I aC ). Aquest treball perm etrà que l’ alum nat sigui com petent en l’ assolim ent d’ aquests objectius: Explicar el concepte de llengua indoeuropea i assenyalar les principals llengües que en derivaren. Ser conscie nt de l’ evolució històrica de Rom a des dels orígens ns altem ps de la república ide les principals in stitucions públiques iprivades del poble rom à. Identi carels m orfem es nom inals iverbals de form es regulars iel seu valor sintàctic bàsic. C om parar la m orfosintaxii el lèxic del llatí am b els del català i analitzar la seva evolució. Reconèixer en textos llatins de di cultat m itjana les estructures sin tàctiques m és freqüents de la llengua llatina i interpretar-les en català. U tilitzar algunes expressio ns llatines d’ ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia. Assenyalar els fets sociopolítics m és im portants de la història del poble rom à en època republicana. Indicar alguns aspectes d’ organització política i adm inistrativa que han perdurat al llarg de la història d’ O ccident ns als nostres dies. Relacionar icom parar els conceptes lingüístics em prats en l’ aprenentatge de la llengua llatina am b els de les llengües que l’ alum nat coneix. Transform ar estructures de la llengua llatina en altres d’ equivalents en llatí. Aplicar les tècniques d’ anàlisi, síntesi i com entari en l’ elaboració de treballs m onogrà cs senzills referents a la llengua i a la cultura llatines. C om entar irelacionar, am b l’ ajut del professorat, coneixem ents adquirits a partir del m aneig de fonts arqueològiques iliteràri es id’ estudis posteriors sobre algun aspecte elem entalde la infl uència de Rom a en l’ entorn im m ediat de l’ alum nat, usant, siescau, eines digitals. Valorar ’ lestudi de la llengua llatina com un suport im portant per al coneixem ent aprofundit de la llengua pròpia i de les altres llengües que l’ alum nat coneix,i com a eix im portador del saber.
Llatí1 BATXILLERAT
31
Programac ió d’aul a Unit at 4 Els orígens de Roma Objectius D e nir el concepte d’ indoeuropeu i esm entar dos grups lingüístics in doeuropeus. Enum erar les lengües principals que derivaren de l’ indoeuropeu i situar-les geogrà cam ent i cronològicam ent. Reconèixer elnom llatí dels principals accid ents geogrà cs de la península Itàlica i de les regions en general. Situar en un m apa els principals acci d ents geogrà cs de la península Itàlica i de les regions en general. Reconèixer, form ar i interpretar m ots en nom inatiu i en genitiu, tant en singular com en plural. Introduir en un context donat les frases fetes llatines m és habituals de les estudiades. Reconèixer, form ar i interpretar el present i l’ im perfet, tant en activa com en passiva. D escriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels rom ans,com la fam ília. Reconèixer de quin tem a són les paraules enunciades en nom inatiu-genitiu. Assenyalar els fets politicosocials m és im portants de la història del poble rom à: id enti car els personatges que intervenen en el m ite fundacional de Rom a lato sensu , situar cro nològicam ent la m onarquia rom ana, enum erar els reis rom ans iresum ir els principals fets llegendaris de l’ època m onàrquica.
Continguts L’ indoeuropeu i el llatí. Principals grups de llengües indoeuropees. Situació geogrà ca actual dels grups lingüístics in doeuropeus.Àm bit de la llengua llatina. G eogra a de la Itàlia antiga. C iutats i vies m és im portants. Etapes de la història de Rom a. O rigen llegendari i històric de Rom a. La m onarquia. Aspectes de la vida quotidiana: La fam ília. La dona. Adopció i em ancipació. El m atrim oni i el divorci. M orfosintaxinom inal: nom inatiu i genitiu en singular i plural. L’ enunciat dels nom s.Expressio ns llatines en el registre estàndard. M orfosintaxiverbal: el present i l’ im perfet d’ indicatiu en veu activa i passiva. El present i el pretèrit im perfet del verb sum . C oncordança subjecte-verb. Transform ació de la veu activa a la passiva,i viceversa. L’ enunciat dels nom s.Expressio ns llatines en el registre estàndard del català pròpia. C am ps sem àntics ifam ílies lèxiq ues.Establim ent de relacions lèxiques.
32
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a U tilització de fonts sobre civilització i cultura llatines. El passat rom à i la llengua llatina com a m itjà transm issor de cultura, de coneixem ent personal, d’ obertura a altres àm bits ide desvetllam ent estètic iim aginatiu.
Competències C om petència per aprendre a aprendre, ja que estim ula la refl exió sobre l’ origen del llatí i quines són les llengües indoeuropees. C om petència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estim a de l’ evolució de la història de Rom a. C om petència en com unicació lingüística,ja que estim ula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia i, per extensió, el funcionam ent de qualsevol sistem a lingüístic. Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et discrim inar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdevenim ents històrics isocials.
Criteris d’avaluació Reconèixer la pertinença de les llengües indoeuropees al seu grup lingüístic corresponent. M ostrar coneixem ents de la geogra a de la Itàlia antiga. C onstatar els fets polítics m és im portants del període m onàrquic de Rom a. Sintetitzar els coneixem ents sobre la fam ília, la situació de la dona, el m atrim oni i el divorci. Identi car les form es en nom inatiu i genitiu i interpretar textos en què apareguin aquests casos i els estudiats anteriorm ent. Reconèixer les form es verbals en un text.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessi o ns.
Llatí1 BATXILLERAT
33
Programac ió d’aul a Unit at 5 La conquesta d’Itàlia (segles VI-III aC) Objectius Explicitar quins van ser els dos casos del llatí que van donar les paraules en català. Situar en un eix tem poral els principals fets que com portà la conquesta d’ Itàlia per Rom a. Assenyalar les característiques reals de la revolució republicana: caràcter nacionalista, dom ini de l’ oligarquia, estructura dem ocràt ica lim itada, etc. Reconèixer iform ar el datiu i el vocatiu tant en singular com en plural. Introduir de m anera adequada en un context donat les frases fetes llatines m és habituals de les estudiades. Reconèixer, form ar iinterpretar els form es del pretèrit perfet i del plusquam perfet de la veu activa. Reconèixer la funció sintàctica dels elem ents gram aticals estudiats i interpretar textos seguint els procedim ents donats. Reconèixer l’ intrús en una sèrie de paraules que són en el m ateix cas. Seleccio nar la paraula en el cas adequat per com pletar elsentit d’ una frase.
Continguts Etapes de la història de Rom a. La m onarquia segons la tradició i segons la història. La prim era república,des del 509 ns al 272 aC. Aspectes d’ organització política, social i religiosa a Rom a. Els drets dels ciu tadans. Els òrgans de govern republicans. M orfosintaxinom inal: datiu i vocatiu en singular i plural. M orfologia verbal: Els tem es verbals am b referència a l’ enunciat. El pretèrit perfet i plusquam perfet d’ indicatiu en activa. Els tem ps deperfectum d el verb sum . Lectura com prensiva del text. Aplicació de criteris sem àntics.Identi caci ó del signi catdels m ots llatins coneguts itransparents.Aplicació de criteris m orfosintàctics per a la com prensió del signi cat de les frases i dels textos. Transform acions m orfosintàctiques dels term es idels sin tagm es (de nom bre, de cas,de veu i de tem ps verbal). Ú s de la llengua llatina per justi car fets de la llengua pròpia. C onsciència de la necessitat del rigor cientí c per a l’ estudi de la llengua i la cultura llatines. U tilització de fonts sobre civilització i cultura llatines. L’ e volució del llatí a les llengües hispàniques.Els casos llatins en català.
34
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Competències Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et discrim inar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdevenim ents històrics isocials. C om petència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estim a de l’ evolució de la història de Rom a. C om petència en com unicació lingüística,ja que estim ula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia i, per extensió, el funcionam ent de qualsevol sistem a lingüístic. Autonom ia i iniciativa personal, perquè afavoreix la iniciativa de plani cació i l’ execució d’ activitats i petits treballs.
Criteris d’avaluació Sintetitzar els fets que perm eteren a Rom a dom inar tota la península Itàlica. M ostrar coneixem ents sobre els drets de ciutadania i els òrgans de govern republicans. Identi carles form es en datiu i vocatiu i interpretar textos en què apareguin aquests casos iels estudiats anteriorm ent. Reconèixer iinterpretar les form es verbals en un text. Veri car la claredat, l’ ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduccions.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessi o ns.
Llatí1 BATXILLERAT
35
Programac ió d’aul a Unit at 6 L’expansió mediterrània i els confl ictes civils
(segles III -I aC) Objectius Reconèixer i interpretar els nom s en gènere neutre en un contextdonat. C lassi car el s adjectius llatins segons la declinació i fer-los concertar en cas,gènere i nom bre am b nom s de diferents gèneres. Reconèixer en un text l’ in nitiu de present en activa i passiva, l’ in nitiu sum de i dels verbs regulars i la seva interpretació en un context donat. l- en català a partir de l’ Justi car es l gra es ll-- i-l· ètim llatí.
Resum ir els principals fets,protagonistes iconseqüències de les guerres púniques ide la conquesta rom ana de la M editerrània oriental. Resum ir les etapes d’ ocupació d’ H ispània pels rom ans ila guerra de Jugurta. Enum erar les principals conseqüències de l’ expansió territorial en la segona partde la república. Explicitar l’ intent de reform a dels G rac i identi car els protagonistes iles vicissituds de la guerra civil de M ari i Sul·la. Identi carels protagonistes del prim er i segon trium virats iespeci carne el nal. Reconèixer i interpretar les form es de verbs deponents en un text. Valorar el nostre passatrom à com a clau per entendre fets posteriors. Fer una valoració positiva de la llengua llatina com a m itjà transm issor de cultura, de coneixem ent personal, d’ obertura a altres àm bits i de desvetllam ent estètic i im aginatiu.
Continguts Lectura com prensiva i interpretació de textos llatins.Aplicació de criteris sem àntics per a la identi cació del signi cat dels m ots. D educció de la traducció a partir de l’ anàlisim orfosintàctica im plícita o explícita. M orfosintaxinom inal: el gènere neutre i la exió dels adjectius. M orfo logia verbal: l’ in nitiu. Expressio ns latines en el registre estàndard de la llengua pròpia. Transform acions m orfosintàctiques dels term es idels sintagm es (de nom bre, de cas,de veu i de tem ps verbal). U tilització de fonts sobre civilització i cultura llatines.
36
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Etapes de la història de Rom a: L’ expansió per la M editerrània occid entali oriental. Les guerres púniques.Subm issió d’ H ispània.La guerra contra Jugurta. Latinitas e nfront degraecitas . C onfl ictes civils, servils isocials. Els trium virats iel nal de la república.
Competències C om petència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estim a de l’ evolució de la història de Rom a en el període estudiat. Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que invita a discrim inar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió història dels esdevenim ents històrica i socials. C om petència en com unicació lingüística, am b l’ adquisició d’ habilitats per posar en pràctica la traducció de frases ide petits textos després d’ una refl exió lingüística explícita o im plícita. Autonom ia i iniciativa personal, perquè afavoreix la iniciativa de plani cació i l’ execució d’ activitats i petits treballs de recerca.
Criteris d’avaluació Veri car els fets que facilitaren l’ expansió rom ana cap a la M editerrània occid ental i oriental. M ostrar coneixem ents sobre els confl ictes interns de la societat rom ana a causa de l’ expansió per tota la M editerrània. C onèixer els drets de ciutadania i els òrgans de govern republicans. Identi carels substantius de gènere neutre i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics estudiats anteriorm ent. Reconèixer i interpretar les form es d’ in nitiu en un text. Identi carles form es dels adjectius tenint en com pte el gènere i el nom bre i les regles de concordança am b els substantius que acom panyen. Veri car la claredat, l’ ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduccions.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de dotze a catorze sessi ons.
Llatí1 BATXILLERAT
37
Programac ió d’aul a Bloc 3. El govern imperial (segles
I- V
dC)
Aquest bloc està form at per tres unitats didàctiques dedicades a la història de l’ Im peri rom à ns a la seva caiguda a les m ans dels bàrbars el 476, a m és de la rel igió, l’ artrom à i la seva pervivència, i la fragm entació lingüística de la Rom ània. Finalm ent s’ estudia el fenom en de l’ aculturació dels països conquerits pels rom ans. Es prossegueix l’ estudi de la gram àtica llatina per poder traduir textos cada vegada m és com plicats. Les unitats didàctiques són les següents: U nitat 7. August i els em peradors del segleI. U nitat 8. Els em peradors dels seglesII iIII. U nitat 9. L’ antiguitat tardana. Aquest treball perm etrà que l’ alum nat sigui com petent en l’ assolim ent d’ aquests objectius: Situar en l’ espai i en el tem ps l’ àm bit del m ón rom à durant l’ època im perial. C om pararla m orfosintaxide les form es de participi, de relatiu i dels graus de l’ adjectiu am b la del català. Reconèixer en textos llatins de di cultat m itjana les estructures sin tàctiques m és freqüents de la llengua llatina. Assenyalar els fets sociopolítics m és im portants de la història del poble rom à en l’ època im perial. Indicar alguns aspectes d’ organització política i adm inistrativa que han perdurat al llarg de la història d’ O ccident ns als nostres dies. D escriure alguns aspectes de l’ artrom à:Ara l’ Pacis i el relleu històric a la C olum na Trajana. Llegir i interpretar un text de di cultat m itjana d’ un autor llatí. Relacionar icom pararla m orfosintaxii el lèxic llatins am b els del català i els de les llengües rom àniques m és properes. D eduir regles de derivació a partir d’ unes constants observades prèviam ent en el pas del llatí a les llengües rom àniques. Reconèixer un corpus de vocabulari d’ unes 350 paraules latines. Incloure m ots o sin tagm es en un context donat tot adequant-los a la coherència m orfosintàctica de l’ oració. Transform ar estructures de la llengua llatina en altres d’ equivalents en llatí. Adquirir l’ hàbit d’ aplicar el rigor cientí c en el tractament de la llengua i la cultura llatines. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines,i per la idiosincràsia dels rom ans,ja que proporcionen inform ació i aclarim ents sobre fets posteriors.
38
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Unit at 7 El govern im perial (segles I-V dC) Objectius Sintetitzar característiques de la gura de l’ em perador en època d’ August i enum erar per ordre cronològic els em peradors de les din asties ju lioclàudia i àvia. Situar en un m apa l’ extensió de l’ Im peri en època de Trajà. Assenyalar les realitzacio ns artístiques m és im portants del m ón rom à pel que fa al relleu històric i enum erar les caract erístiques generals de l’ artrom à. Justi car es l gra es s-- i-ss- del català a partir dels participis llatins. Indicar alguns aspectes d’ organització política i adm inistrativa de l’ època im perial que han perdurat ns avui dia. Llegir, com entar i interpretar textos llatins de di cultat m itjana en els quals apareguin participis. Relacionar i com parar la m orfosintaxidel participi i analitzar la seva evolució ns alcatalà. Incloure m ots o sin tagm es en un context donat tot adequant-los a la coherència m orfosintàctica de l’ oració. Enum erar le s característiques generals de la religió rom ana i descriure els principals ritus i sacri cis a la Rom a antiga. Adquirir l’ hàbit d’ aplicar el rigor ci e ntí c al tractament de la llengua i la cultura llatines. Valorar positivam ent la llengua llatina com a m itjà transm issor de cultura,de coneixem ent personal, d’ obertura a altres àm bits ide desvetllam ent estètic iim aginatiu.
Continguts Interpretació de textos llatins.Lectura repetitiva del text, tenint en com pte els signes de puntuació. Identi cació de la categoria gram atical i del signi cat dels m ots llatins en una frase. M orfo sintaxi: el participi. C am ps sem àntics ifam ílies lè xiq ues.Establim ent de relacions lèxiq ues. Transform acions m orfosintàctiques dels term es i dels sintagm es (de nom bre, de cas, de veu, de tem ps verbal). Etapes de la història de Rom a: D el segleI aC al segleI dC , la reform a d’ August, la dinastia julioclàudia ila dinasti a àvia. Ara N ocions bàsiques sobre art. C aracterístiques generals de l’ art rom à. El relleu artístic: l’Pacis.
C aracterístiques generals de la religió a Rom a. C ol·legis sacerdotals.Els ritus.El culte im perial. s- o- -ss- segons el participi llatí. L’ evolució dels participis llatins al català. Justi cació de les gra es
Llatí1 BATXILLERAT
39
Programac ió d’aul a Competències C om petència en com unicació lingüística,ja que estim ula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia i, per extensió, el funcionam ent de qualsevol sistem a lingüístic. C om petència social i ciutadana, ja que perm et com prendre la realitat social i política als in icis de l’ Im peri rom à i la seva pervivència al llarg dels tem ps. Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et discrim inar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdevenim ents històrics isocials. C om petència en el coneixem ent i la interacció am b el m ón físic, am b l’ artm és característic dels rom ans,com és l’ Ara Pacis, i la seva pervivència al llarg de la història.
Criteris d’avaluació Sintetitzar els fets que con guren la història de Rom a durant els segles I aC iI dC . M ostrar coneixem ents sobre l’ art rom à. Identi carles form es de participi i interpretar te xtos en què apareguin fets lingüístics estudiats anteriorm ent. C onstatar la infl uència de les form es llatines de participi en les form es de participi catalanes considerades irregulars. Veri car la claredat, l’ ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduccions.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de dotze a catorze sessions.
40
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Unit at 8 Els emperadors dels segles II-III Objectius Identi car els elem ents sin tàctics que form en les oracions adjectives de relatiu i les interrogatives. Interpretar textos de di cultat m itjana en què apareguin oracions de relatiu o interrogatives directes. U sar corr ectam ent expressio ns llatines en un textcatalà. Enum erar les característiques generals que es donen en la història de Rom a durant el segleII, enum erar els em peradors de la dinastia antonina i atribuir a cadascun d’ ells els fets m és rem arcables. D escriure les característiques de la C olum na Trajana de Rom a i com parar la seva funció am b les colum nes honorí ques d’ èpoques posteriors. Enum erar les característiques generals que es donen en la història de Rom a durant el segleIII, els fets històrics m és im portants de la dinastia dels Severs,l’ Edicte de C aracal·la, etc. Relacionar els conceptes lingüístics em prats en l’ aprenentatge de la llengua llatina am b els de les llengües que l’ alum nat coneix. Incloure m ots o sin tagm es en un context donat tot adequant-los a la coherència m orfosintàctica de l’ oració. Adquirir l’ hàbit d’ aplicar el rigor ci e ntí c al tractament de la llengua i la cultura llatines. Tenir una consciència positiva de la llengua llatina com a m itjà transm issor de cultura, de coneixem ent personal, d’ obertura a altres àm bits ide desvetllam ent estètic iim aginatiu.
Continguts Interpretació de textos llatins. Identi caci ó del signi cat dels m ots llatins coneguts. Anàlisi m orfosintàctica, quan sigui necessària per a la com prensió del signi catde les frases. Introducció a la m orfosintaxipronom inal: el pronom relatiu i l’ interrogatiu-inde nit. Expressio ns llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia. C am ps sem àntics iestablim ent de relacions lèxiq ues. Transform acions m orfosintàctiques dels term es i dels sintagm es (de nom bre, de cas, de veu, de tem ps verbal). U tilització de fonts sobre civilització i cultura llatines. Etapes de la història de Rom a dels seglesII iIII dC . D inastia dels Antonins.La criside m itjan seglIeII. N ocions bàsiq ues sobre art. El relleu artístic: la C olum na Trajana.
Llatí1 BATXILLERAT
41
Programac ió d’aul a Competències C om petència en com unicació lingüística,ja que estim ula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia, en expressar missatges del llatí al català. C om petència sociali ciutadana,ja que perm et com prendre com portam ents polítics isocials durant els segles II iIII dC . Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et obtenir inform ació a través de fonts de tota m ena. C om petència en el coneixem ent i la interacció am b el m ón físic, am b l’ artm és característic dels rom ans,com és el relleu històric ila seva pervivència al llarg de la història.
Criteris d’avaluació Sintetitzar els fets que con guren la història de Rom a durant els segles II iIII dC . M ostrar coneixem ents sobre l’ artrom à pel que fa al relleu històric. Identi car els relatius, els inde nits i els interrogatius i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics estudiats anteriorm ent. Reconèixer i interpretar els oracions de relatiu en un text. Veri car la claredat, l’ ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduccions.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de dotze a catorze sessions.
42
Llatí1 BATXILLERAT
Programac ió d’aul a Unit at 9 L’antiguitat tardana Objectius Enum erar les característiques generals que m arquen la història de Rom a al llarg dels segles IV i V i descriure l’ organigram a i el funcionam ent del dom inat. Resum ir els fets principals esdevinguts en els últim s tem ps de l’ Im peri rom à d’ O ccid ent. Identi car els m orfem es que assenyalen els diferents graus de l’ adjectiu en llatí i interpretar textos de di cultat m itjana en què apareguin els elem ents m orfosintàctics treballats anteriorm ent. U sar corr ectam ent expressio ns llatines en un textcatalà. Incloure m ots o sin tagm es en un context donat tot adequant-los a la coherència m orfosintàctica de l’ oració. Adquirir l’ hàbit d’ aplicar el rigor ci e ntí c al tractament de la llengua i la cultura llatines. Enum erar els factors que intervenien en l’ aculturació de l’ Im peri rom à i els principals factors diferenciadors de les llengües rom àniques. Fer una aproxim ació a les lleis generals que regeixen els canvis fo nètics. Fer una lectura com prensiva de textos llatins ila seva interpretació. Adquirir consciència de la necessitat del rigor cientí c per a l’ estudi de la llengua i la cultura llatines. Valorar positivam ent la llengua llatina com a m itjà transm issor de cultura,de coneixem ent personal, d’ obertura a altres àm bits ide desvetllam ent estètic iim aginatiu.
Continguts Lectura com prensiva iinterpretació de textos latins.Identi cació, per contextlèxic,del signi cat dels m ots i aplicació de criteris m orfosintàctics. Anàlisi m orfosintàctica, quan sigui necessària per a la com prensió del signi catde les frases. M orfosintaxi: els graus dels adjectius iel com plem ent dels graus de l’ adjectiu. Expressio ns llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia. C am ps sem àntics ifam ílies lè xiq ues.Establim ent de relacions lèxiq ues. Transform acions m orfosintàctiques dels term es idels sintagm es (de nom bre, de cas,de veu i de tem ps verbal). U tilització de fonts sobre civilització i cultura llatines. Etapes de la història de Rom a dels seglesIV i V dC . El dom inat. D ioclecià i la tetrarquia. C onstantí el G ran. La de l’ Im peri rom à d’ O ccident. La fragm entació lingüística de la Rom ània. La form ació de les llengües rom àniques.Factors de la seva form ació. El procés d’ aculturació en l’ Im peri rom à.
Llatí1 BATXILLERAT
43
Programac ió d’aul a Competències C om petència en com unicació lingüística, ja que estim ula la interpretació de textos en la llengua pròpia i afavoreix la ri q uesa d’ expressió . C om petència social i ciutadana, ja que perm et refl exionar sobre els esdevenim ents que donaren lloc a la de l’ Im peri rom à. Tractam ent de la inform ació i com petència digital, ja que perm et analitzar dades de tota m ena referits,en aquest cas,als esdevenim ents històrics isocials de Rom a. C om petència en el coneixem ent ila interacció am b elm ón físic,am b la història que perm et accedir al coneixem ent del passat.
Criteris d’avaluació Sintetitzar els fets que con guren la història de Rom a durant els segles IV i V dC i la rom à.
de l’ Im peri
Identi car els graus de l’ adjectiu i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics estudiats anteriorm ent. Reconèixer elprocés d’ aculturació en l’ Im peri rom à i la form ació de les llengües rom àniques. Veri car la claredat, l’ ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduccions.
Temporització D urada aproxim ada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessi o ns.
44
Llatí1 BATXILLERAT
GUIA DIDÀCTICA SOLUCIONARI
Unitat 1 Solucionari
1.
2. 3. 4. 5.
6. 7. 8. 9. 10.
11. 12. 13. 14. 15.
16.
46
L’ acció de Gladiàtor se situa en elm om ent de la successió de M arc A ureli.Elseu llC òm m od e és un em perador cruel que acaba m ort a l’ am teatre per M àxim us, un exgeneral de l’ exèrcit rom à a qui l’ em perador ha m atat la fam ília iha convertit en esclau. A quest personatge reuneix les virtuts de lleialtat, fortalesa, honestedat, pietat envers els déus, am or a la fam ília, autoritat envers els seus soldats i criats, etc. a) 2; b) 4; c) 3; d) 1 a) quadriga; b) germ ans Lum ière; c) pèplum ; d)Quo vadis? ; e) circ; f) Lew W allace R esposta a criteri delprofessorat. (2) A rxiu N acionalo Tabularium ; (4) Turó delC apitoli; (7) B asílica Júlia o Tri b unals; (5 ) Tem ple de C àstor i P òl·lux; (6)Rostra o tribuna d’ oradors; (3) C úria, lloc on es reunia el senat; (1) Tem ple de S aturn R esposta a criteri delprofessorat. 1) Fòrum ; 2) H ipòdrom ; 3) P òrtic; 4) Ò stia; 5) A ventí; 6) C àstor; 7) C irc M àxim M etge, m inaire, em perador 1) coltell; 2) A drià; 3) Esparta; 4) ilotes A la ciutat estat d’ Esparta, la divisió de classes socials era im perm eable. Els ilotes, juntam ent am b els periecs, form aven la m ajor part de la població lacedem ònia. Eren considerats servents de la gleva i, de tant en tant, se sublevaven contra la classe dom inant. C om entari lliure. R esposta a criteri delprofessorat. 1) d; 2) c; 3) c 7; 6; 5; 8; 1; 2; 3; 4 1) C ras; 2) gladiador; 3) Espàrtac; 4) cruci xió; 5) pretor; 6) ascó; 7) travesser; 8) creu; 9) H ow ard Fast; 10) esclau; 11) criptopòrtic; 12) Vesuvi; 13) lliberts; 14) P om peia 1) am en; 2) Júpiter; 3)arx ; 4) saturnals; 5) idus; 6) Fòcida
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 2 Solucionari
1.
2. 3.
4. 5.
6.
7.
8.
9. 10. 11.
a) La cerim ònia religiosa del bateig: l’ oferim ent d’ un sacri cials déus. b) La inscripció de l’ infant al registre civil: el fet de posar els tres nom s. c) Elfet de dur penjada una m edalla: labulla . d) E l berenar del bateig: l’ àpat. e) En el catolicism e, la prim era com unió: el canvide la toga pretexta. a) 3; b) 2; c) 1; d) 4; e) 2; f) 2; g) 4; h) 2 Praenomen : Lucius, C naeus iP ublius Nomen : C ornelius Cognomen : S cipio Agnomina : Barbatus (perquè duia barba),Asina (relacionat am b asina = som era),Calbus (perquè era calb),Nasica (perquè tenia elnas corbat),Africanus ( perqu è va gu anyar una cam pan ya a À frica),Asiaticus (perquè va guanyar una cam panya a À sia),Corculus (perquè era assenyat: de co r), Serapio . a) 5; b) 9; c) 7; d) 10; e) 1; f) 3; g) 4; h) 6; i) 8; j) 2; k) 12; l) 11
R elacionats am b R elacionats am b una peculiaritat física una peculiaritat m oral
R elacionats am b l’ estat d’ ànim
R elacionats am b els sentits S alat
G arrell
N oble
A legre
P etit
S ensat
M oix
P rim
P trós o
A m at
D olç A gut
G rasset
Franc
A m argós
R os
A m able
R oig
N o hi ha gaire diversitat de nom s. La diversi cació com ença d’ uns trenta anys ençà. La dita signi ca que, ns fa poc, els antropònim s eren força sim ilars en totes les fam ílies. P erquè és eldit on les noies rom anes prom eses es col·locaven l’ anellanulus ( ) que els regalava el noi. El vestit de núvia generalm ent és blanc; la núvia va coberta am b un vel, duu ors alcap o a la m à; en la cerim ònia hiha uns testim onis; existeix un o ciant de la cerim ònia que pot ser un sacerdot, l’ alcalde o un representant seu; elconvit de noces; elfet d’ agafar en braços la núvia per entrar a casa, etc. És un senyal d’ hospitalitat en les cultures antigues. 1) b; 2) a; 3) c; 4) a; 5) e; 6) b; 7) d; 8) f; 9) e; 10) d A quests són els fets actuals assim ilats alcorresponent fet rom à: –La cerim ònia religiosa o civil de l’ enterram ent/cerim ònia decorpo re insepul to . –La cerim ònia religiosa dels funerals/cerim ònia solem ne dels funerals. –La presència de fotogra es d’ avantpassats en un lloc vistós de la casa/existència de les imagines maiorum . –La visita al cem entiri el dia de Tots S ants/les festes que se celebraven tres cops l’ any en honor dels difunts. –L’ ofrena habitualde ors a la tom ba del nat/ofrena de ors a la tom ba cada aniversari. –E l record laudatori del difunt per part d’ algun am ic/l’ elogi públic que feia el ll del nat. –La publicació d’ esqueles als diaris/anunci per part del pregoner. –E l fet d’ obrir el fèretre just abans de ser enterrat/obrir els ulls al nat abans d’ enterrar-lo .
Llatí1 B ATXILLER AT
47
Unitat 2 Solucionari
12. 13. 14. 15.
16.
17.
18. 19. 20. 21. 22. 23.
24.
25.
26.
27. 28.
29. 30.
48
–La vetlla a la casa del difunt o a les capelles m ortuòries/l’ exposició del m ort. –Les corones de ors /ofrenes de ors. –Vestir-se am b colors foscos eldia de l’ enterram ent im antenir eldoldurant algun tem ps/vestir roba negra el dia de l’ enterram ent. R esposta a criteri delprofessorat. R esposta a criteri delprofessorat. R esposta a criteri delprofessorat. a) El fet que el procés educatiu reglat no s’ inicia als 6 o 7 anys, sinó m olt abans. b) E l fet que l’ escolarització obligatòria s’ allarga ns als 16 anys. ludi magister : ensenyam ent prim ari-m estre grammaticus : ensenyam ent secundari-professor de secundària rhetor : ensenyam ent superior-professor d’ universitat L’ ensenyam ent prim ari, atès que és el m om ent en què els nens inenes aprenen les activitats que eren i continuen essent instrum entals (i, per tant, necessàries) en qualsevol altre tipus d’ estudi: llegir, escriure i com ptar. S í, perquè cobren diferent sou, d’ acord am b les categories establertes per l’ adm inistració. a) 6; b) 4; c) 8; d) 3; e) 7; f) 1; g) 5; h) 2 R esposta a criteri delprofessorat. E ltraçat dels carrers dels barris m oderns a partir delsegleXVIII ns a ’ lactualitat. L’ església equival al tem ple rom à. L’ ajuntam ent, a la cúria. Els jutjats, a la basílica. E ls rostra , els llocs des d’ on els polítics es dirigien al poble, equivalen a la televisió i a les em issores de ràdio. D e castellum : Castellar, Castellet, Castellfollit, Castelldefels, Castellnou, Castelló, Castellbisbal, etc. D e castrum : C astro, C astrillo, C astrejón, C astro U rdiales, C astroverde, etc. P elque fa a la form a: plaça d e b raus, circs am bulants, cam ps de futbol. P elque fa als espectacles: curses de braus, exhibicions de circ. En un teatre m odern, l’ am teatre és el conjunt de seients col·locats generalm ent en form a sem icircular. U n am teatre anatòm ic és la sala d e dissecció d’ una escola de m edicina. U n am teatre m orènic és l’ acum ulació de m orenes term inals d’ una glacera. P elque fa a la form a: els velòdrom s, els circuits autom obilístics iles pistes d’ atletism e. P elque fa als espectacles: les curses d’ autom òbils ide m otocicletes. U n circ am bulant és un o m és espais circulars no xos per fer-hiexhibicions d’ anim als, exercicis d’ audàcia i actuacions. U n circ lunar és un cràter a la superfície de la Lluna. E lTeatre G rec de M ontjuïc a B arcelona ieldelC am p de M art a Tarragona. E ls edi cis d’ oci actuals que equivalen a unes term es rom anes són les piscines, els balnearis i els centres term als. C hester, M anchester, G loucester, W orcester, Leicester, etc. L(egio ) IIII, L(egio) VI i L(egio) X. A questes van ser les legions que van erigir el pont en tem ps d’ A ugust, les m ateixes que van fundar C esaraugusta o S aragossa.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 2 Solucionari
31.
de baix a dalt: 4)statumen ; 3)rudus ; 2)nucleus ; i1)summum d orsu m 1 2 3 4
32.
Stratae (uiae )
33. 34.
E ls indicadors de les distàncies. La inscripció fou gravada en tem ps de l’ em perador Tiberialsegle idC . G eneralm ent escrivim el núm ero quatre així:IV , a partir d’ un costum iniciat al R enaixem ent. D e sud a no rd: Valentia , Saguntum , Ad No ulas , Ildum , Intibilim , Dertosa , Sub Saltu (Vand ellòs),Tarraco ,Palfuriana (C om a-ruga),Antistiana (la R àpita),Ad Fines (M arto rell),Arragona (S abadell), Semproniana (G ranollers), Seterrae (H ostalri c), Aquis Vocontis (C aldes de M alavella), Gerunda , Cilniana , Iuncaria , in Pyrenaeum , Ruscino .
35.
Els objectes sem blants als vasos A pol·linars de V icarel·lo són els plànols de les xarxes de les vies de com unicació. Les àrees de servei són sem blants a les mansiones . L’ autopista litoral segueix m és o m enys el m ateix traçat que la V ia A ugusta.
R IN I EMPO RIAE
C G S
A
S A
BARCINO
AD TA
PAL
D IN IL AD
IAMNO
SAG PALMA
EDE TA
MAGO PO LLENTIA
VAL
SAETABIS DIANIVM EBVS VS
ILICI
36. 37.
38. 39. 40.
41. 42. 43. 44. 45. 46.
LVCENTVM
Les distàncies entre les ciutats. El M èdo l, Les M edes < meta ; l’ Estela < stela ; S anta C olom a < columna ; M onçó < mansio ; P edra ta < petra ficta ‘ pedra clavada’ ; M udagons < mutatio ; la Q uart (< Ad quartam m ansionem ), Tavèrnoles < taberna ; Taixó < statio . B reda, Vereia < uereda ; L’ Estrada < strata ; B ianya, Tírvia < uia ; Les C orts < cursus . C om els rom ans, però am b u na tècnica m és m od ernitzada. C ultura dels egipcis: m onum ental, grandiosa, colossal. C ultura grega: bella, harm ònica, estètica. C ultura rom ana: utilitària, e caç, estandarditzada. R esposta a criteri delprofessorat. Té dos pisos am b vint-i-cin c arcades al pis superior i onze a l’ inferior. P erquè recorda els caus que fan els conills cuniculi ( , en llatí ). R esposta a criteri delprofessorat. R esposta lliure. A m b tot, seguram ent es resolia am b pous icisternes. D es delsegle x es coneix l’ existència delR ec, que va ser construït pelcom te M ir per fer funcionar m olins fariners idrapers i una forja. La séquia neixia prop de M ontcada. Elseu recorregut era d e m és de d otze quilòm etres iregava horts de S ant A nd reu ide S ant M artíde P rovençals. Travessava la m uralla m edieval de B arcelona i desem bocava alport pel pla de P alau. D ins la
Llatí1 B ATXILLER AT
49
Unitat 2 Solucionari
47. 48. 49.
50. 51.
52.
53. 54. 55.
56. 57. 58.
59. 60.
61.
50
ciutat m ovia m olins, com elde S ant P ere de les P uel·les. S eguint elrecorregut delR ec es van instal·lar teixidors, blanquers i assaonadors, etc. Es conserva algun tram del R ec com el m olí de S ant A nd reu a l’ altura de S anta C olom a. R esposta a criteri delprofessorat. P oden saber com anava eltraçat dels carrers. S ón sem blants a les descrites per Estrabó, però fetes de form igó. H iha grans espais,sobretot per poder rebre l’ aigua que cau q uan p lou intensam ent isobtadam ent. La descripció que féu E strabó és bastant vàlida per als tem ps actuals. P otser ara no parlaríem d’ un carro sinó d’ un cam ió. R esposta a criteri delprofessorat. a) S obre el prim er pis. b) Tres lades. c) A l nal del segleI dC . d) H iha tres cornises; altram inferior en unes pilastres hiha cinc lades de carreus ien d’ altres, sis; al tram superior n’ hi ha vuit o nou. e) A tot arreu tret de la part superior de l’ aqüeducte, ospecus . f) A la part superior de l’ aqüeducte, ospecus , per on passava l’ aigua. g) Forats. a) A storga g) C artagena m ) Lugo b) B arcelona h) G irona n) Lleó c) B adalona i) S evilla o) P am plona d) la C orunya j) Lleida p) Lisboa e) C adis k) Elx q) Tarragona f) S aragossa l) S antiago r) M edellín a) 5; b) 1; c) 4; d) 2; e) 3; f) 9; g) 6; h) 11; i) 7; j) 8; k) 10 Via A ugusta a) Via A tlàntica:Italica , Olisipo , Bracara Augusta , Iria Flauia, Lucus Augusti , Brigantium ; b) V ia de la P lata:Gades , Hispalis , Italica , Emerita August a , Salmantica , Legio , Asturi ca Aug usta ; c) V ia de P elegrins:Gerunda , Baetulo , Barcino , Tarraco , Ilerda , Osca , Caesar Augusta . Tot seguit s’ ajunta am b el vial que passa perPompaelo , Legio , Asturi ca Aug usta , Lucus Augusti iIria Flauia. En tot cas seran poques les diferències, n’ hiha m és ara ipassen per M adrid. II dC a) 6; b) el central i el del costat; c) al principi del La gra a catalana dels m ots anteriors és: E tiòpia, A rquim edes,atleta, àugur, aurèola, B ètulo, B àrcino, càtedra, ciclop, conclave, duúm vir, elefant, epode, E spàrtac, Eufrates, èxedra, G àl·lia, G òrgona, H eraclit, Iluro, H èlena, lígur, m edul·la, m ètopa, m íssil, m onòlit, O lim píada, P egas, pentatle, P èricles, quadriga, R avenna, rèptil, Tàrraco, S ícoris, Vercingètorix. S ón les m ateixes. a) Veritas diem aperit ; b)Vestis uirum no n facit ; c)Habitus monachum non faci t ; d)Fortem fortuna iuuat ; e)M ens molem agitat ; f) Vitam fortuna regit ; g)Lupus pilum mutat, non mentem ; h) Abusus non tollit usum . Dies di em d ocet .Gratia gratia m p arat .Caecus caecum duc it .Bestia besti am c ognoscit .Nummus numm um p arit . Asinus asinum fricat .
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 2 Solucionari
62.
63. 64.
65.
66.
67.
calculo - tem a en o -; puella - tem a en a -; soror - tem a en líquida;exercitu - tem a en u -; naui tem a en i-; anno - tem a en o -; ueritat - tem a en dental;re - tem a en –e ; leg - tem a en gutural; laud - tem a en dental;copon - tem a en nasal;fl uuio - tem a en o -; agro - tem a en o -; pani - tem a en –i; tabula - tem a en -a. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 8; g) 9; h) 6; i) 10; j) 7 R entes una grua o un ànec iels poses en una olla. H iafegeixes aigua, sal, anet, iels fas coure
m itja cocció. Q uan agafa consistència, eltreus inovam ent elposes a una olla am b oliigàrum , am b un feixet d’ orenga ide coriandre. Q uan gairebé està cuit hiaboques una m ica de vi, perquè aga color. Tri tures pebre, levísti c, com í, coriandre, arrel d’ assafètida, ruda, vi dolç i m el, iho aclareixes am b vinagre. H o col·loques tot en una plata. a) Gruem uel anatem lauas et includis in oll a ; b)Dum obd uratur an atem et gruem leuas et iterum in olla m m ittis ; c)Postq uam teres piper , ligusticum , cum inum, coriandrum , laseris radicem, c aroenum, mel, et a ceto tem peras. ANETHVM anethum A c. CD ACETVM aceto A b. CC ANAS anatem A c. CD AQVA aquam A c. CD CAROENVM caroenum A c. CD CORIANDRVM coriandrum A c. CD CVMINVM cuminum A c. CD FASC ICVLVS O RIGAN I ET CORIANDRI fasciculo A b. CC LANX lance A b. CC LIGVSTICVM ligusticum A c. CD LIQVAMEN liquamine A b. CC M EL mel A c. CD OLEVM oleo A b. CC OLLA olla A b. CC RADIX LAS ERIS radicem c. A CD RVTA rutam A c. CD SAL salem A c. CD VINVM uinum A c. CD aa) olla follae . Tem a en fasciculi ob) fasciculus m. Tem a en lancis cc) lanx f. Tem a en anatis td) anas f. Tem a en e) sal f)radix g) mel h) ruta i)uinum j)liquamen
msalis . radicis f. mellis n. rutae f. n.uini liquaminis n.
Tem a en Tem a en Tem a en Tem a en Tem a en Tem a en
lclaon-
Llatí1 B ATXILLER AT
51
Unitat 2 Solucionari
68.
C alconsiderar l’ activitat que segueix com un exercicilúdic sobre la exió. E n aquest m om ent encara no es planteja l’ estudi aprofundit dels casos. nom inatiu a) olla b)fasciculus
70. 71.
72. 73. 74.
52
genitiu
ablatiu
ollam
ollae
olla
fasciculum
fasciculi
fasciculo
c) lanx d)sal
lancem salem
lancis salis
lance sale
e) anas
anatem
anatis
anate
f)aqua
aquam
aquae
aqua
g) uinum
uinum
uini
uino
h) radix
radicem
radicis
radice
i)ruta
rutam
rutae
ruta
j)oleum
oleum
olei
oleo
k)fortuna
fortunam
fortunae
fortuna
l)mens
mentem
mentis
mente
m ) ueritas
ueritatem
ueritatis
ueritate
legem
legis
lege
n) lex 69.
acusatiu
anas ; g)fasciculo ; h)fasciculum ; i) fasa) anatem ; b)anatem ; c)anatis ; d)anatem ; e)anate ; f) ciculus ; j) fasciculi ; k)gruem a)lauare anatem ; b)anatem co quere; c)uinum mod ice mitter e ; d)in lance; e)srcani et coriandri anethum anethi a) anet anas anatis b) ànet piper piperis c) pipiràcies m el melli s d) m el·li u oleum olei e) petroli laser laseris f) laserpici radix radicis g) radical fasciculum fasciculi h) fascicle ruta rutae i) rutàcies acetum aceti j) acetàbul grus gruis k) grua uinum uini l) vinagre olla ollae m ) olla sal salis n) sal aqua aquae o) aigua e) acrònim a) 3; b) 2; c) 3; d) 3; e) 3 a) Teseu, elM inotaure, elLaberint irestes de cossos hum ans devorats pelM inotaure. b) M agritte el1937, M asson el1930, iP icasso pels volts de 1935. c) El laberint ocupa el lloc dels budells del M inotaure.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 2 Solucionari
75. 76. 77.
78. 79.
80. 81. 82.
83. 84.
85. 86. 87. 88. 89.
E ; C ; B ; A ; F; D R esposta a criteri delprofessorat. Tractam ent m és m odern a l’ obra de N ova York. ElM ercuride B arcelona està quiet; en canvi, elde N ova York està volant, etc. R esposta a criteri delprofessorat. E l tractam ent que dóna C larà és clàssic. Totes dues estàtues s’ assem blen en la postura ien la nuesa. R esposta a criteri delprofessorat. C oincideixen en els elem ents de la façana: colum nes ifrontó. La resposta correcta és: A . Façana de l’ IN E FC (B arcelona). B . M aison C arrée. N îm es (França). C . Tem ple de M inerva. A ssís (Itàlia). D . Església reform ada d e C ovent G arden (Lond res). E . Església de S ant C arles (V iena). F. La M adeleine (P arís). G . Façana delP ànteon (R om a). H . Teatre N acionalde C atalunya (B arcelona). La fotogra a C està relacionada am b la E ; la F,am b la A ; la G , am b la D ila H am b la B . E ls capitells de la fotogra a A són corintis; els de la B sem blen toscans o dòrics; els de la C són jònics. A la fotogra a D , elfrontó està dins delportalinom és té una funció ornam ental. R esposta a criteri delprofessorat. C olum nes jòniques, arcs, fris iestàtues irelleus alfrontó escalonat. Tenalles, m artell, enclusa, bufador per atiar el foc de la farga. E scaire am b plom ada, com pàs, m artelliangle. a) 3; b) 7; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 2
Llatí1 B ATXILLER AT
53
Unitat 3 Solucionari
1.
a) llengua no indoeuropea: etrusc. b) llengües indoeuropees itàliques: celta, um bre, llatí, osc hel·lènica: grec a) sermo uu lgaris ; b) llatí tardà; c) llatí clàssic; d) llatí postclàssic; e) llatím edieval; f) llatíarcaic; sermo c otidia nus ; )j latícri g) sermo urbanus ; h)sermo familiaris ; i) sti à Eix diacrònic: →
2.
3.
4.
5.
6.
arcaic –segles VI-II aC clàssic –segles I aC postclàssic –segles I-II tardà –segles III-VII m edieval–segles VIII-XIV E ix sincrònic: sermo urbanus –sermo familiaris –sermo u ulgaris La resposta correcta és la següent: a) Els llibres ila lectura dels vells oradors corroboren aquests preceptes. b) D eixem de b anda, doncs, els preceptes. c) N o ens aturem m és tem ps en aquellaltre p unt per talque discutim … d) Q ue dóna l’ ensenyam ent escolar. e) Fom enta la coneixença m és a nada i l’ estudi m etòdic de la literatura o la pràctica del llenguatge quotidià idom èstic. f) E lque volem signi car i declarar… S í, perquè una llengua sense l’ ensenyam ent a l’ escola i sense el contacte am b els bons escriptors s’ em pobreix ievoluciona de m anera desordenada. llatículte
llatívulgar
b) Llatí arcaic
|
c) Llatí postclàssic
|
a) Llatím edieval
C atalà e) (s.XI) g) (s.XV ) h) (s.XVII) f)(s.XIX ) d) (s.XX )
b) Llatíarcaic. Inscripció anom enada Lapis Satricanum , en escriptura contínua, d’ interpretació discutida: Els salis a quiha estat elsuport de P ubliValeri. Els seus com panys devots de M art. c) Llatí postclàssic (P lini el VellH , ist òria natural , 4, 115). ubiorum , en M . D íaz,Antologí a del latín vulgar, p. 200). a) Llatí m edieval (Extret deNomina fl e) Català del s.XI (Hom ilies d ’Organyà). g) C atalà del segle XV (Curial e Güelfa ). h) Català delsegle XVII (F. V. G arcía,A una dam a que p atint gran set, li donà son galant un g erro d’aigua ). f) C atalà del segle XIX (J. Verdaguer,Canigó IV). d) C atalà del segle XX .
54
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 3 Solucionari
7.
Cop onem, lani umq ue bal neumque, tonsorem, tabulamq ue calcul osque et pauc os, sed ut eligam , libellos; unum non nimium rudem sodalem et grandem puerum d iuque l euem et caram p uero meo p uellam: haec p raesta mihi, Rufe , uel Butuntis, et thermas tibi habe Neronianas.
8.
9. 10.
11. 12.
13.
14.
15.
16.
17.
Traducció: U n taverner, i un carnisser, i un bany, un barber, un escaquer i les peces, i pocs llibres, però els que jo vulgui, un sol com pany no gaire inculte, un esclau crescudet i de m olt tem ps im berbe iuna noia estim ada pelm eu esclau: aquestes coses,dóna-m e-les, R ufus, ns itot a B utuntos itingues per a tu les term es neronianes. calculos / calculum; paucos / paucum; libellos / libellum; thermas Neronia nas / ther mam Neronianam càlculs, pocs, elegir, un, rude, gran, car, m eu, presta, term es, N eroniana a) caram, caras ; b)tabulam , tabulas ; c)puerum, pueros ; d)calculum , calculos ; e)tonsorem , tonsores ; f) coponem , copones ; g)grandem , grandes ; h)aquam , aquas ; i) uirtutem , uirtutes ; j)regem , reges a) 2; b) 3; c) 5; d) 1; e) 6; f) 7; g) 4; h) 11; i) 8; j) 9; k) 10 praetorem ; g)partem ; h)exercia) insulam ; b)montem ; c)coloniam ; d)ciuem ; e)regionem ; f) tum ; i) fl uuium ; j) portum ; k)regem ; l) populum insulas ; montes ; colonias ; ciues ; regiones ; praetores ; partes ; exercitus ; fl uuios ; portus ; reges ; populos a)panem et circense s ; b)habemus papam ; c)caue canem ; d)diem perdidi ; e)cantilenam eandem c anis ; f) Veritatem dies ap erit ; g)carpe d iem ; h)umbram suam m etuit ; i) aquam liberam gustabit ; j) finem resp ice ; k)doctum doces panes et circenses ; papas ; canes ; dies ; cantilenas ; ueritates ; umb ras sua s ; aquas liberas ; fines; doctos a) captiuo , captiuis ; b)uiuo , uiuis ; c)christiano cuncto , christianis cunctis ; d)sorore uana , sororibus uanis ; e)milite siluano , militibu s siluanis ; f) fratre peruerso , fratribus peruersis ; g)papa , papis ; h)rege , regibus ; i) libertino , libertinis Quan som a la taverna In taberna quando s umu s Primo pro num mata uini , P rim er per l’ im port del vi, ex hac bibunt libertini ; a partir d’ aquí beuen els llibertins; semel bibunt pro c aptiui s , una vegada beuen pels captius, post haec bibunt ter pro uiuis , després beuen tres vegades pels vius, quater pro Ch ristianis cunctis , quatre per tots els cristi ans, quinqu ies pro fidelibus d efunctis , cinc pels dels difunts, sexies pro sororis uanis , sis per les germ anes vanitoses, septies p ro m ilitibus siluani s . set pels soldats desertors.
Llatí1 B ATXILLER AT
55
Unitat 3 Solucionari
Oc ties pro fratri bus p eruersi s , nouies pro m onachis dispersi s , decies pro nauigantibus , undecies pro discordantibus , duod ecies pro penitenti bus , tredec ies pro iter agentibus . Tam p ro papa quam pro rege bibunt o mnes sine lege 19. 20.
21. 22. 23.
24. 25.
26. 27.
28.
29.
30.
31.
56
Vuit pels germ ans perversos, nou pels m onjos dispersos, deu vegades pels navegants, onze pels desavinguts, dotze pels penitents, tretze pels que fan cam í. Tant pelpapa com pelrei beuen tots sense llei. Carmina Burana , 39, 3, 4
b; d; c; a; g; h; f; e mens sana in corpo re sano ” in dubio pro a)ex aequo ; b)in situ ; c) “ ; d)in albis ; e)cum laude ; f) reo ; g)in uino ueritas ; h)ex cathedra a) ablatiu; b) ablatiu; c) ablatiu i acusatiu; d) ablatiu; e) ablatiu; f) ablatiu i acusatiu; g) acusatiu Italiam ; g)foro a) Italiam ; b)uino ; c)lectulo ; d)taberna ; e)pace ; f) ad: cap a la rodalia in: cap a d ins a(b): des de fora e(x): des de dins ex , in; j) in ad ; g)ex , in ; h)ex , in; i) a) ad ; b) in; c)a, ad ; d)ab ; e)ex , in; f) pro ; g)ad ; h)ad ; i) ab ; j) in; k)ex ; l) ab ; m )in; n)ab ; o)ex ; a) ab ; b)inter ; c)ex ; d)ad ; e)ad ; f) inter ; s)ex ; t) ab ; u)ex p)pro ; q)ex ; r) R esposta a criteri delprofessorat. singular plural porrigitur porriguntur habet habent portat portant portatur portantur bibit bibunt extenditur extenduntur delet delent aperit aperiunt audit audiunt dicit dicunt porrigunt , habentur , portatur , bibitur , extendit , habetur , aperiuntur , audiuntur , dicuntur , portantur , porrigit , delentur , dicitur , extendunt , auditur , aperitur , deletur , bibuntur Tenen un enunciat am b tres form es, que són, en anglès, 1a sing. pres., 1a sing. perf. ielparti cipi. a) Dant bis qui cito dant ; b)Legunt frustra q ui non intell igunt ; c)Dant quod non habent ; d)Qui obseruant uentum non seminant ; e)Tacet, satis laudat ; f) Qui quaerunt inueniunt ; g)Qui tacent co nsentire uidentur ; h)Qui bene amant bene c astigant. a) plàcet; b) m agní cat; c) im prim àtur; d) dè cit; e) nihil obstat;f) superàvit T EXTOS : Hispània, dues Hispànies Traducció: Efectivam ent les H ispànies són dues: la C iterior, que s’ estén cap a la zona delnord des del P irineu ns a C artagena; la U lterior, que s’ estén al sud des dels celtibers ns a l’ estret de G ibraltar.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 3 Solucionari
Les sis províncies d’Hispània Traducció: H ispània, denom inada abans Ibèria a partir del riu Iber, després fou anom enada H ispània. E stà situada entre À frica i la G àl·lia, lim itada pels m onts P irineus, tancada arreu pel m ar a les altres parts. Té sis províncies: Tarraconense, C artaginense, Lusitània, G al·lècia, B ètica, ,i a l’ altra banda de l’ estret, Tingitània a la regió d’ À fri ca. Noms antics d’Itàlia
32.
Traducció: Itàlia, en altre tem ps ocupada per pobles grecs, fou anom enada M agna G rècia, després S atúrnia a partir del nom d’ un rei, tot seguit fou dita Laci; nalm ent, fou anom enada Italia a partir d’ Ítal, rei dels sículs el qual hi regnava. Anníbal recorre i devasta Itàlia Traducció: A nníbaldevasta elcam p entre la ciutat de C ortona ielllac Trasum è am b tota m ena de destrossa iper un cam ídirecte va a través de l’ Ú m bria ns a Espoleci. D es delterritoridels hirpins passa alS àm nium , devasta elcam p de B enevèntum . C aptura la ciutat de Telèsia iatabala el generalrom à am b la seva activitat. La resposta correcta és: a) Hab et prouincias sex: Tarraconensem , Carthaginensem, Lusitaniam, Galla eciam, B aeticam, et trans fretum in regione Africae Ti ngitaniam . b)Hispania prius ab I bero am ne Iberia nuncup ata . c) Sita est inter Africam et Gallia m . d) Vlterior, quae in meridiem a Celtiberis usque ad Gad itanum fretum extenditur . e) A septent rione Pyre naeis montibu s clausa est . f) Citerior, quae in sept entrionis plagam a Pyrenaeo usq ue ad C arthaginem p orrigitur . g) Ab Italo Siculorum rege ibi regnante Ital ia nuncup ata est . h) Italia apella ta est a regis no mine S aturnia. i)Italia olim a Graecis pop ulis oc cup ata M agna Graecia apella ta est . G ALLIA PYRENAEVS
PYRENAEI MONTES GALLAECIA
TARRACONENSIS
HISPANIA CITERIOR
LVSITANIA
HISPANIA
CARTAGINENSIS
VLTERIOR
C arthago N oua
Fretum Gaditanum
BAETICA
Tingis TINGITANIA
35.
36. 37. 38.
39.
AFR IC A
a) agros ; b)urbes , Romanos duces ; c)Beneuentanos agros ; d)colossas statuas ; e)legiones , Hispanias ; f) natos suos ; g)tribunos facta est ; h)fretu a) deinde ; b)sita est ; c)olim ; d)fretum ; e)mons ; f) uuius ; c)clausa ; d)regio ; e)cognominata ; f) Trasumennus a) Iberia ; b)fl agrum ; g)urbem ; a) Italo rege ; b) Celtiberis ; c)partibus ; d) Graecis populis ; e)nauibus ; f) ducem ; j) agros h) clade ; i) uuio; a)ab Italo rege ; b)a deo Saturno ; c)a pop ulo Grae co ; d)a Romulo conditore ;e) a Baeti fl f)a co lonia Tarracone ; g)a Latino rege ; h)a Rom a
Llatí1 B ATXILLER AT
57
Unitat 3 Solucionari
40.
RETOROMÀNIC FRANCÈS ROMANÈS PROVENÇAL
P
O
U T R
G
U
ÈS
ESPANYOL O CASTELLÀ
C
A AT
IT
LÀ
A
L
IÀ
SARD
41.
43. 44.
45.
46. 47
a) G al·lorom ànic: francès, provençal, retorom ànic Llengua pont entre el gal·lorom ànic i l’ iberorom ànic: català Iberorom ànic: castellà, portuguès b) Italorom ànic: italià, sard B alcanorom ànic: rom anès s ; c)austrí ac ; d)sicilià; e)belga ; f) romà a) andorrà; b)suí S egles: IV -III aC : Època de predom inide les llengües prerom àniques en la península ibèrica: iber, celta ibasc. II aC -II dC : Època d’ arraconam ent de les llengües prerom àniques a causa del procés d’ aculturació que signi cà la rom anització am b la im posició del llatí. III-IV : Època de l’ evolució lenta del llatí parlat al B aix Im peri. V -IX : È poca d’ evolució ràpida del llatíparlat am b la incorporació de germ anism es iarabism es. X -XI: Època de diferenciació de les diverses llengües peninsulars hispàniques: galaicoportuguès, castel là i català. a) francès; b) retorom ànic; c) provençal; d) castel là; e) portuguès; f) català; g) italià; h) sard; i) rom anès H an evolucionat m és el rom anès ielretorom ànic; les altres llengües no han evolucionat tant. a) m enjar; b) parlar; c) bullir;d) dur; e) m atí; f) ocell; g) voler; h) sortir;i) cam a; j) cuixa; k) espatlla
Activitat de la pàg. 76 motsllatins rotundu(m) rodó annuale(m) anyal spatula(m)espatlla articulu(m) artell canonicu(m)canonge cathedra(m) cadira strictu(m)estret collocarecolgar copula(m) cobla
58
Llatí1 B ATXILLER AT
motspatrimonials rotund anual espàtula arti cle canò nic càtedra estricte col·locar còpula
motscultes
Uni t at 3 Solucionari
uiaticu(m) viatge exameneixam defensa(m) devesa pacificare apaivagar labiu(m) llavi episcopu(m) bisbe
48. 49.
50.
51. 52.
53. 54.
viàtic exam en defensa paci car labial episcopat
singulare(m) senglar singular organu(m) orgue òrgan regula(m) rella regular radiu(m) raig radi oculu(m) ull oculista axilla(m)aixella axil·l a laicu(m) llec laic opacu(m) obac opac musculu(m) m uscle m úscul malitia(m)m alesa m alícia a) Maioricam ; b)Minoricam ; c)insulis ; d)lapides a) A frosíades i G im nasíades; b) P erquè una és m ajor i l’ altra m enor; c) La fona; d) P rové del grec. Traducció: Les B alears són dues illes d’ H ispània: A frosíades i G im nasíades, una m ajor i una m enor; per això elpoble les anom ena M allorca iM enorca. E n aquestes illes fou inventada per prim era vegada la fona, am b la qual són disparades les pedres; per això són dites B alears: perquè en grec disparar és ditbállein. a) in , in; b)ex , in; c)in , sine , pro ; d)ab ; e)in a) Asia prouincias et regiones habet ; b) In taberni s om nes bibunt p ro am icis et fratri bus ; c) Faciunt pac es cum fideli pop ulo . a) Carpe diem ; b)ex cathedra ; c)in situ ; d)in albis A ixí, doncs, Escipió va recuperar tota la bel·licosa H ispània, noble en hom es i en arm es, des de les m untanyes dels Pirineus ns a les colum nes d’ H èrcules ia l’ oceà.
Llatí1 B ATXILLER AT
59
Unitat 4 Solucionari
1.
2.
3.
La resposta correcta és la següent: G erm ànic: islandès, noruec, suec, danès, anglès, neerlandès, alem any. B àltic: lituà, letó. Eslau: rus, ucraïnès, bielorús, polonès, txec, eslovac, eslovè, búlgar, serbi, croat ielm acedoni. C èltic: gaèlic irlandès, gaèlic escocès, gal·lès, bretó. Itàlic: osc, llatí, um bre; galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, retorom ànic, italià, sard, rom anès. A lbanès. G rec. Irànic: avèsti c, persa. Indoari: sànscrit, hindi, llengües de l’ Índia, parlars gitanos. H itita; arm eni; tocari. a) irlandès; b) basc; c) etrusc; d) grec; e) islandès; f) suís; g) belga; h) austríac; i) sicilià; j) rom anès. ISLANDÈS NORUEC SUEC
R U S LET Ó LIT UÀ
DANÈS
ANGLÈS
IRLANDÈS
NEERLANDÈS POLONÈS T XEC ALEMANY ESLOVAC
BRET Ó
FRANCÈS PROVENÇAL GALLEC PORT UGUÈS C
S A
TE
LÀ L
UCRAÏNÈS
ESLOVÈ CROAT SERBI BÚLGAR
IT ALIÀ CAT ALÀ SARD
GREC
ARMENI
RET OROMÀNIC
PERSA
4.
5.
indoeuropeu grec *kuonk›wn *pleuplûw frßthr *bhrater*pedpod’j *(e)dent‘d’ntoj Alpes montes lps A Apennini montes penni A ns Padus fl umen Po Arnus fl umen A rn Tiberis fl umen íber T Rubico fl um en ub icó R Corsica insula òrsega C Sicilia insula icília S Sard inia insula ardenya S Magna Graeci a M agna G rècia Calabria C alàbria Bruttium B rútium Latium Laci Picenum P icènum
60
Llatí1 B ATXILLER AT
llatí canis pluere frater pe(d)s den(t)s
anglès hound fl eet brother foot too th
alemany Hund Flut Bruder Fuss Zahn
Uni t at 4 Solucionari
6.
P aís dels vènets Ligúria G àl·lia Transpadana C am pània Ú m bria Lucània
Venetia Liguria Gallia Transpadana Campana Vmbria Lucania
Sàm nium P aís dels sabins E trúria A púlia
Samnium Sabini Etruria Apulia
7.
Alps GÀL·LIA S VÈNET TRANSPADANA CISPADANA Padus LIGÚ Ap en Rubicó ins Arn ET RÚ RI Ú PICÈ A M NU BR M IA
CÒRSEGA
Placentia
ia
Via Aem ilia
Luna Pisae
MAR TIRRÈ
CA ÀMN ÚLIA MP IUM C ÀN ALÀ IA LU BR IA C À M N IA GR AGN ÈC A IA
SICÍLIA
8.
9.
10. 11.
C a s
s ia
CORSICA
Tíber LACISABINS S AP
SARDENYA
Florentia Ariminium Via Flaminia V Via Salaria ia Via Au rel ia
MA RA DR IÀT IC
Aquileia
Via Postumia
Genua itia Dom
Via Valeria
Reate
Via Catina Tibur Fregellae Via Appia
MARE HADRIATICVM
Capua Neapolis
SARDINIA
Via Ap pia Brundisium V ia
MARE TYRRHENVM
UM TI RÚ B
SICILIA
P o p il ia
Rhegium
Traducció: D e totes les regions, no solam ent d’ Itàlia, sinó tam bé a tot el m ón, la m és bella és la zona de C am pània. A quíhiha aquells fam osos ports de C aieta, de M isè, B aies càlid per les seves fonts, Lucrí, i l’ A vern. A quí estan cobertes de vinyes les m untanyes de Falern i el m és bell de tots el Vesuvi, im itador del foc de l’ Etna. Les ciutats vora m ar són Fòrm ies, C um es, P utèolos, N àpols, H erculà, P om peia, ila m ateixa capitalde totes, C àpua, en altre tem ps considerada la m és gran entre les tres m és grans (R om a iC artago). a) ciutats: C artago, C um es, Fòrm ies, H erculà, N àpols, P om peia, P utèolos, R om a. C ( arthago , Cumae , Formiae , Herculaneum , Neapolis , Pompeii , Puteoli , Roma ) b) llacs: Avern, LucríAuernus ( , Lucrinus ) c) m untanyes ivolcans: Etna, Falern, VesuviAetna ( , Falernus , Vesuuius ) d) ports: C aieta, M isè, B aies C ( aieta , Misenum , Baiae ) a) A vern; b) P om peia; c) Falern; d) B aies; e) H erculà; f) C um es; g) Etna; h) Lucrí LACI S ÀMNIUM
Fòrmies Caieta
Falern
CA M
MAR TIRRÈ
Cumes
P
Càpua ÀN IA Llac Lucrí Nàpols Vesuvi
Llac Avern Misè
Putèols Herculà Pompeia Baies
Llatí1 B ATXILLER AT
61
Unitat 4 Solucionari
12.
A nq uises
Venus
Llatí
E neas
Lavínia A scani (o Iulus) rocas
N um itor
13. 14. 15.
P
A m uli
S ílvia
M art
R òm ul
R em
R iu Tíber, C apitoli, P alatí, A ventí a) P alatí; b) Tíber; c) vestal; d) Eneas; e) Júpiter; f) A nquises; g) fòrum ; h) R òm ul; i) M art Bibit hera, bibit herus, (hera-) bibit miles, bibit clerus, (milet-) bib it ille, bib it illa, (illa-) bibit seruus cum ancilla, (seruo- ) bibit uelox, bibit piger, (ueloc- , pigro- ) bibit albus, bibit niger, (albo- , nigro-) bibit constans, bibit uagus, bibit rudis, bibit magus.
(constant-, uago-) (rudi-, mago- )
Bibit pauper et aegrotus, (pauper-, aegroto-) bibit exul et ignotus, (exul-, ignoto -) bibit puer, bibit canus, (puero-, cano-) bibit presul et decanus, (presul -, decano- ) bibit soror, bibit frater, (soror-, frater-) bibit anus, bibit mat er, (anu-, m ater-) bibit ista, bibit ille (ista-) bibunt centum , bibunt m ille. Carmina Burana , 39, 5-6 Traducció: B eu la m estressa, beu l’ am o, beu elsoldat, beu elclergue, beu aquell, beu aquella, beu el servent am b la criada, beu el diligent, beu elgandul, beu elblanc, beu elnegre, beu el constant, beu l’ inconstant, beu l’ inculte, beu el m àgic.
16.
62
B eu el pobre, beu el m alalt, beu l’ exiliat, beu eldesconegut, beu elnen, beu elcapblanc, beu el capdavanter, beu el degà, beu la germ ana, beu el germ à, beu la vella, beu la m are, beu aquest, beu aquell, beuen cent, beuen m il. Bibu nt h erae, bibunt heri / bibun t m ilites, bibu nt c leri, / bibunt illi , b ibunt illae, / bibun t serui c um ancillis, / bibunt ueloces, bibunt pigri , / bibunt albi, bibunt nigri, / bibunt constantes, bibunt uagi, / bibunt rudes, bibunt magi. Bibunt pauperi et aegroti , / bibunt exule s et ignoti , / bibunt p ueri, b ibunt c ani / bibunt presul es et decani, / bibunt sorores, bibunt fratres, / bibunt anus, b ibunt matres, / bibunt istae, b ibunt ill i.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 4 Solucionari
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
Quad rupes, tardigrada, hum ilis, aspera, capite breui, cerui ce anguina, aspectu truci .
C IC ER Ó , Sob re l’end evinació 2, 133 Traducció: Q uadrúpeda, lenta, hum il, àspera, de cap petit, de collde serp, d’ aspecte ferotge. Testudo Traducció: Q uè és? U n cavall, una serp, una vaca o una tortuga? U na tortuga. Quad ruped es, tardigradae, humile s, asperae, cap itibus breuibus, ceruicibus anguini s, aspectibus trucibus. Qui sunt? Equi, angues, uaccae, oues uel testudines? u – Hispania Hispaniam Hispania Hispaniae H ispanias Hispanii filiam filia filiae filias filiis a filia Troianum Troiano Troiani Troiano s Troianis b Troianus regem rege reges reges regibus c rex regionem regione regiones regiones regioni bus d regio partem parte partes partes partibus e pars nauem naue naues naues nauibus f nauis manum manu manus manus manibus g manus rem re res res rebus h res pop ulum pop ulo pop uli pop ulos pop ulis i pop ulus prou inciam prou incia prouinc iae prouinc ias prou inciis j prou incia Latino ; g)annis ; h)Romani ; i) urbes ; a) regiones ; b)urbem ; c)Italiam ; d)nauibus ; e)partes ; f) j)reliquas La resposta correcta és la següent: a) Am ici certi i n rebus incertis cernuntur . b)Artes longae, uitae breues . c) Canis plur imum latrans non m ordet . d)Honor mutat m orem e) M entes agi tant m oles . f)Num eri clausi . g) Quales reges, tales greges . h) Vera amicitia semp iterna est . i)Guttae cauant lapides . j)Rarae aues . k)Dom us propri ae, dom us optimae . l)Aleae iactae sun t . m )Amans amens . n) Anni producunt, non agri . a) Num erus claus us . b)Am icus certus in re incerta cernitur . c) Canes pluri mum latrantes non mo rdent . d) Honores mutant mores . e) Rara auis.
Llatí1 B ATXILLER AT
63
Unitat 4 Solucionari
24.
25.
26. 27.
28.
29.
30.
64
f)Verae amicitiae sempiternae sunt. g) Qualis rex, talis grex. h) Gutta c auat la pidem . i)Mens agita t m olem. P er casualitat una guineu va veure una m àscara tràgica: «O h, quina aparença tan gran!» va dir «però no té cervell!» Aquesta faula és per a aquells als quals la Fortuna va concedir honor i glòria, però va arrabassar el sentit com ú. Gallia est om nis diuisa in partes tres, quarum unam incolunt B elgae, al iam Aqu itani, terti am qui ipsorum lingua C eltae, nostra Galli app ellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differun t. Gallos ab Aq uitanis Garu nna fl um en, a Belg is Mat rona et S equ ana diuid it. Ho rum om nium forti ssimi sunt Belgae, propterea quod m inime ad eos m ercatores sa epe com meant proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bel lum gerunt . C ÈSAR , Guerra de les Gàl·lies 1 ,1,1-3. Traducció: La G àl·lia està tota dividida en tres parts, de les quals una l’ habiten els belgues, l’ altra els aquitans i la tercera aquells que en la llengua d’ ells m ateixos són anom enats celtes i en la nostra llengua, gals. Tots aquests es diferencien entre ells per la llengua, les institucions i les lleis. E l riu G arunna els separa dels gals, el M àtrona i el S èquana dels belgues. D e tots aquests, els m és valents són els belgues, perquè els m ercaders els visiten poquíssim i són propers als germ ànics, que viuen a l’ altra banda del R in i am b els quals contínuam ent fan la guerra. Belgae, C eltae siue Gall i, Aquitani a) Vna pars Galliae incolitur a B elgis . um ine d iuiduntur. b)Galli ab Aquitanis G arun na fl c) A Germanis cum Belgi s bellu m geritur . d) Celtae nost ra lingua G alli appellantur . um en ; c)fortissimi ; d)bellum gerunt ; e)appellantur ; f) Gallia ; g)incolunt ; h)proxia)omnis ; b)fl mi; i) gerunt ; j) partes Barbapum Erat in Aeth iopia (est) rex olim Ras Seium . Barbam m agnam habebat. ( habet) Vocabant B arbapum. (uocant) chorus: Barbapum , Barbapum , Barbapum Cum ho ste magnum p roelians moueb at strepi tum. (mouet) Tum m ilites clamabant : (clamant ) Videte Barbapum . chorus: Barbapum , Barbapum , Barbapum Traducció: H ihavia a Etiòpia en altre tem ps elreiR as S aium . Tenia una gran barba. L’ anom enaven B arbapum . Lluitant m olt am b l’ enem ic provocava estrèpit. A leshores els soldats cridaven: vegeu en B arbapum . portant ; g)habent ; h)dicebant ; i) dicunt a) incolebat ; b)delent ; c)erat ; d)delebatur e) est ; f)
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 4 Solucionari
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
Traducció: G ai P lini al seu C anini R ufus, salut. Fa poc ha estat anunciat que S iliItàlic ha deixat la vida per inanició en la seva propietat de N àpols. La causa de la m ort ha estat el m al estat de salut. S e lihavia form at un tum or inguarible, per enuig delqualha recorregut a la m ort am b una ferm esa irrevocable. Fins al darrer dia havia estat benaurat i feliç. Va ser entre els prim ers ciutadans sense infl uència isense enveja: era saludat, era honorat. Jaient m olt en un llit (encara que sovint feia llit), en elcubículsem pre passava els dies en converses doctíssim es. Escrivia poem es am b m és cura que enginy. P osseïa diverses vil·les. A rreu hihavia m olts llibres, m oltes estàtues im olts retrats, que no solam ent tenia sinó que tam bé venerava, sobretot elde Virgili, el natalici del qual celebrava m és solem nem ent que el seu; especialm ent a N àpols, on solia entrar a la seva sepultura com en un tem ple. E n aquesta tranquil·litat ha excedit l’ any setanta-cinquè, am b un cos m és delicat que no pas m alaltís. Estigues bo. a) A C anini R ufus. b) C om ença am b SALVTEM DAT i acaba am b VALE. c) D e S ili Itàlic. d) S ’ ha m ort. e) A la classe m és benestant. f) A N àpols. g) Elvisitaven per m antenir-hiconverses doctes. h) Era m és acurat que no pas enginyós. i) C ol·leccionava llibres, estàtues iretrats. j) A dm irava V irgili. C elebrava m olt solem nem ent el seu natalici i visitava la seva tom ba com si fos un tem ple. k) 70 anys. a) Causa m ortis ual etudo est ; b)Villas p ossideb at ; c)Erat natus insanabil is clauus ; d)Libros, statuas, i magines non m odo habebat uerum etiam uenerabat ; e)Salutabatur, colebatur, multum que in lectulo iacens doc tissimis se rmo nibus dies transi gebat ; f) Vsque a d supremum diem beatus et felix fui t ; g)Poetae natalem celebrabat ; h)Excessit deli cato m agis corpore quam infirm o ; i) Claui taedio ad mo rtem irreuocabile constantia decurrit . Alexander Seuerus statuas co lossas uel ped estres nudas uel equestres in foro diui Neruae locaui t c um titul is et co lumnis aer eis, q uae gestorum ordinem c ontiner ent, exemplo Aug usti, qui summ orum uirorum imagines e marmo re in foro suo c ollocauit. Traducció: A lexandre S ever va col·locar estàtues gegantines o pedestres nues o eqüestres al fòrum deldivíN erva am b inscripcions sobre colum nes de bronze que contenien l’ ordre de les seves gestes segons l’ exem ple d’ A ugust, que va col·locar alseu fòrum els retrats en m arbre dels ho m es m és d estacats. ordo -inis nfrater fratris rexercitus -us umens -ntis tciuitas -atis tdies -ei erex regis gtitulus -i onauis -is imiles m ilitis tAlexander -d ri oco lumna -ae asoror -o ris rpars partis tstatua -ae aa) Hae sunt pro uinciae Hispaniae ; b)Hae sunt statu ae Alexandri ; c)Hae sunt n aues regis ; Hic est ordo militum . d) Hi sunt libri amici ; e)Haec est statua Augusti ; f) a) m ilitis, m ilitibus ; b)prouinc iis, prouinciae ; c)columnis, columnae ; d)uirum, uirorum ; e)oculum, oculorum ; f) ordo, ordine ordinum ; g)manus ; h)manuum ; a) oculi ; b)exercituum ; c)imperatoris ; d)dierum ; e)uiri; f) i)amicorum animus a) mod us uiuendi ; b)sui generis ; c)arbiter elegantiarum d) casus b elli; e)uox populi ; f) negotiandi ; g)hono ris causa ; h)Corpus C hristi
Llatí1 B ATXILLER AT
65
Unitat 4 Solucionari
40.
41. 42. 43.
44.
45.
a) viacrucis b) m apam undi c) aqüeducte d) dijous e) divendres f) agricultura
< uia crucis < mapa mundi < aquae ductus < dies Iouis < dies Veneris < agri cultura
Traducció dels textos Els romans abans foren denominats llatins E ls rom ans foren anom enats a partir delnom de R òm ul, que fundà la ciutat de R om a. A bans aquests foren denom inats llatins a partir del rei Llatí. E fectivam ent, Llatí fou rei d’ Itàlia, que a partir delseu nom anom enà llatins aquells que després foren denom inats rom ans. Eneas va arribar a Itàlia procendent de Troia D esprés de la caiguda i destrucció de Troia, Eneas am b vint naus, am b les quals eren transportades les relíquies dels troians, va arribar a Itàlia, regnant-hi Llatí. D ’ altra banda, m ort Llatí, E neas hiva regnar tres anys. Ròmul i Rem foren llançats al Tíber E l fundador de la ciutat i de l’ Im peri va ser R òm ul, engendrat per M art i R ea S ílvia. A ixò va confessar d’ ella m ateixa la sacerdotessa quan R òm ul, llançat per ordre delreiA m ulialriu juntam ent am b elseu germ à R em , no va po der ser m ort. a) A Rom uli nom ine ; b)Romulus ; c)A rege Latino ; d)Aeneas Italo reg e a) nauibus ; b)rex ; c)Latinos ; d)Hispaniae ; e)prouincias ; f) a)Reliquias po rtant nauibus ; b)M agnam Graeci am occ upant Grae ci ; c)Vrbem Rom am cond it Romulus Retrat del conspirador Catilina Luci C atilina, nascut de noble llinatge, va ser de gran força d’ ànim i de cos, però d’ enginy dolent idepravat. D es de l’ adolescència livan ser agradables les guerres internes, les m atances, el s robatoris, la discòrdia civil, i entre elles va passar la seva joventut. D ’ audàcia, en tenia m olta; anava el prim er al com bat, sortia delcom bat entaulat l’ últim . Traducció: La ciutat fundada va ser anom enada segons elnom delfundador. P rim er va forti car el P alatí, en el qual el m ateix R òm ul havia estat criat. R òm ulva regnar trenta-set anys. N um a, quaranta-tres. La ciutat era poderosa iequilibrada en les arts de la guerra i de la pau. N um a P om pili funda de bell nou, am b la justícia, am b lleis i am b bons costum s, la nova ciutat, fundada per la força iam b les arm es. R om a m entrestant creix am b les ruïnes d’ A lba. E s duplica elnom bre de ciutadans. Tul·lus va regnar trenta-dos anys am b gran fam a de guerrer. Elpoble va nom enar reiA nc M arci. A nc va regnar vin t-i-quatre anys,iguala qualsevoldels reis anteriors en les arts ien la fam a de la guerra ide la pau. Elpoble rom à, am b gran consens, va ordenar que regnés Tarquini. G airebé altrenta-vuitè any des que havia com ençat a regnar Tarquini, S erviTul·liestava en un lloc m olt honorat no solam ent davant el rei sinó tam bé davant els senadors i la plebs. E ll va distribuir, segons el cens, les classes iles centúries iaquesta ordenació, tan adm irable en la pau com en la guerra. S ervi Tul·li va regnar quaranta-quatre anys.
66
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 4 Solucionari
A leshores va com ençar a regnar Luci Tarquini. Luci Tarquini el S uperb va regnar vint-i-cinc anys. H i va haver reis a R om a d urant dos-cents quaranta-quatre anys des de la fundació de la ciutat ns al seu alliberam ent. A continuació, seguint el projecte de S erviTul·li, en els com icis centuriats foren creats pel prefecte de la ciutat dos cònsols, Luci Juni B rutus i Luci Tarquini C ol·latí.
46.
47.
48.
49.
50.
a) R esposta oberta. C orrecció a criteri del professorat. b) 244 anys.La repúb lica va com ençar el510 aC . c) Luci Juni B rutus i Luci Tarquini C ol·latí. E lconcepte de fam ília en llatíés m és restringit que en català. En una societat patriarcalcom la rom ana no s’ hauria acceptat la fam ília m onoparental. E n la fam ília d’ una societat agrícola i patriarcal és m és «útil» un baró que una noia, ja que la noia, tan bon punt pot col·laborar en les tasques com unes, es casa iesdevé m em bre d ’ una altra fam ília, am b la qual cosa es perd un elem ent de força de treball i una part del patrim oni, que se’ n va am b el dot. E ls barons, en canvi, són la garantia de la perpetuació del nom i del patrim oni fam iliar; a m és, en una societat am b una gran taxa de m ortalitat infantil i bèl·lica, cal procurar la presència de m és d’ un descend ent m ascle en una m ateixa fam ília, per tal d’ assegurar la descendència per via m asculina. Tanm ateix, la societat tam bé ha de proporcionar dones sino volque perillila seva pròpia existència com a tal. D ’ aquí que, a R om a, raram ent s’ esposessin les lles prim ogènites. E n una econom ia de subsistència, les altres lles, un cop assegurat l’ objectiu principal, constituïen una càrrega econòm ica i, per tant, els rom ans solien abandonar-les en un cam í. É s el deure que tenen els pares de vetllar pels lls durant la m inoria d’ edat. A divuit anys. P er als rom ans era eldret delpare a exercir un poder absolut sobre els seus descendents; per a nosaltres és el deure, tant del pare com de la m are, de vetllar pels lls i lles ns als divuit anys. U n llpodia em ancipar-se físicam ent a partir dels disset anys, però aquest fet no com portava cap m ena de drets econòm ics niadm inistratius nicivils propis ns a la m ort delpare; en canvi, tot i tenir autonom ia jurídica per m ort eventual del pare, no podia accedir alprim er grau de la carrera política ns als trenta-un anys. P er tant, no coincidia la m ajoria d’ edat política am b la m ajoria d’ edat civil, cosa que ara no passa. A m b tot, en el nostre ordenam ent jurídic tam bé es dóna una contradicció d’ aquesta m ena, entre la m ajoria d’ edat penal, als setze anys, i la m ajoria d’ edat legal, als divuit. a) paterfamilias ; b)patria potestas ; c)uxor ; d)ius uitae necisque ; e) G ai Juli C èsar O ctavià; ius exponendi ; j) liberi ; k)tutela m ulierum ; l) sui iuris; f) ius connubii ; g) seruus ; h) gens ; i) m) per usum La família d’Api Claudi Q uatre lls robustos, cinc lles, una casa tan gran, un cercle de clients tan gran els regia A pi, cec i vell, ja que tenia l’ esperit tens com un arc iafeblint-se no sucum bia a la vellesa. Tenia no solam ent autoritat, sinó tam bé poder sobre els seus: eltem ien els esclaus, elrespectaven els lls, tots el tenien per estim at; eren vigents en aquella casa el costum dels avantpassats i la disciplina.
Llatí1 B ATXILLER AT
67
Unitat 4 Solucionari
51.
1.
2.
3. 4.
5.
6.
68
Campània, sacsejada per un terratrèmol H em sentit que P om peia, cèlebre ciutat de la C am pània, s’ ha ensorrat per un m ovim ent de terra. E ldia de les N ones de febrer hiva haver elterratrèm olque va devastar am b gran estrallla C am pània, m aia recer (segura) d’ aquest m al; en efecte, part de la ciutat d’ H erculà ha caigut, ila colònia d e N ucèria no està sense dany.
Activitats d’avaluació Quid? Asiae rex Priamus no nne et Helenum filium et C assandram filiam diuinantes hab ebat, alterum auguriis, alteram ment is incitatione et permo tione diuina? Quo i n genere Marcios q uosdam fratres, nobil i loco natos, apud maiores nostros fui sse scriptum uidemus. Traducció: Q uè? O i que Príam , rei d’ À sia, tenia no solam ent el ll H elen sinó tam bé la lla C assandra endevinadors, un m itjançant els auguris, l’ altra m itjançant la incitació de la m ent i l’ excitació divina? En aquesta categoria veiem que foren inscrits, segons els nostres avantpassats, uns germ ans M arci, nascuts en un noble lloc. a) D ’ À sia, precisam ent de Troia. b) H èlena i C assandra. c) L’ endevinació. d) L’ un, dels auguris; l’ altre, de la incitació de la m ent i de l’ excitació divina. e) A una fam ília noble. f) Eren germ ans. Hispaniam a) Romulus ; b)regis Latini ; c)Iberi ; d)Troiae; e)aliorum imperato rum ; f) fratris a)rex Troianus ; b)mentium ; c)praetorum clarorum ; d)in generibus ; e)filios d iuinantes ; f) parui ; g)nobile m natum ; h)augurio ; i) incitationibus et m entibus ; j) maiorem nostrum ; k)perm otionibus diuini s a) Hostes T roiam occup ant ; b)Vna pars H ispaniae ab Iberis incolitur ; c)Nau es Troiano s in Italiam port ant ; d)Reliquiae in Italiam a Troianis po rtant ur a) regio, regione ; b)Troian is, Troian i; c)oculo, oculus ; d)regio, regione ; e)Apo llo, Ap olline ; f)ordo, ordine ; g)Seuero, Seuerus .
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 5 Solucionari
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Q V IN TO LIC IN IO Q V IN TI FILIO S ILVA N O G RAN IAN O Q VADR O N IO PRO C VL O TRIVM VIRO AD M O N ETAM TRIBVN O M ILITVM LEG IO N IS S EX TAE VIC TR IC IS PIAE FID ELIS. D EC R ETO D EC VR IO N VM . Traducció: A Q uint Licini, ll de Q uint, S ilvà G ranià Q uadroniP ròcul, triúm vir per a la m oneda, tribú dels soldats de la legió sisena vencedora, pia, del. P er decret dels decurions. Q = Q VIN TO Q . F.= Q VIN TI FILIO IIIVIR O = TR IV M VIR O TR IB = TR IB VN O M IL = M ILITV M LEG = LEG IO N IS VI = S EX TAE V IC T = VIC TR IC IS P = P IA E F = FID ELIS DD = DECR ET O DEC VRIO N VM a)tutoribus d eis ; b)optimis regibus ; c)uictoribus exercitibus ; d)claris oratoribus ; e)audacibus consulibus ; f) claris ciuibus ; g)illustrib us uiris ; h)uictori bus d ucibus claro ciui ; a) tutori deo ; b)optimo regi ; c)uictori exercitui ; d)claro oratori ; e)audaci co nsuli; f) g) illust ri uiro ; h)uictori duci diebus ; g)ordinibus ; h)statuis ; a) oculo ; b)imperatori/-e ; c)uiris ; d)tribuno ; e)exercitui ; f) poetae ; m )uiro ; n)regio sorori / - e ; k)discipulo ; l) i)legi/-e ; j) a) imperatori bus, imperator ; b)turris, turribus ; c)regio, regioni/e ; d)manui, manus ; e)tribuno, tribunus ; f) oc uli, oculo ; g)exercitus, exercitibus ; h)pueri, puero ; i) regis, regibus ; j) agris , agri a) aurora musis amica ; b)si deis placet ; c)urbi et orbi ; d)amicis quaelibet hora ; e)non scho la sed uitae discimus ; f) amicis inest ad ulatio ; g)uae uictis Numitori ; sceleri ; filiaeRheae Siluiae Traducció: A scani consta (ser) nascut d’ Eneas. D esprés regna S ilvi, ll d’ A scani; aquest engendra Eneas S ilvi; aquest després, Llatí S ilvi… D esprés regna P roca. A quest engendra N um itor i A m uli. A N um itor, que era el m és gran de la fam ília, deixa l’ antic reialm e de la gent S ílvia. Tanm ateix va poder m és la violència que la voluntat o el respecte de l’ edat. Expulsat el germ à, regna A m uli; afegeix un crim a un altre crim ; elim ina la descendència viril del germ à; a R ea S ílvia, lla delseu germ à, m itjançant l’ excusa de l’ honor, quan la va nom enar vestal, per la virginitat perpètua la priva de l’ esperança d’ un part. Iane, Iupp iter, M ars pater, Quiri ne, B ellona, Lares, d iui Nouensile s, d ii Indigetes, diui quo rum est potestas nostrorum hostiumque d iique M anes, uos precor , ueneror , uenia m peto o roque ut p opulo Rom ano Quiri tium uim uictori amq ue prosperetis, hostesque populi Romani Quir itium terrore, form idine mo rteque afficiatis. Pro re pub lica et exercitu, legionibus, auxili is po puli Romani Qu iritium, legiones auxi liaque ho stium diis Manibu s Tellurique deuo ueo .
Llatí1 B ATXILLER AT
69
Unitat 5 Solucionari
Traducció: Janus, Júpiter, pare M art, Q uirí, B el·lona, Lares, déus N ovènsiles, déus Indígets, déus dels quals és la p otestat de nosaltres idels enem ics idéus M anes, us conjuro, us venero, us dem ano la gràcia isuplico que propicieu la força ila victòria alpoble rom à dels quirits itracteu els enem ics del poble rom à dels quirits am b terror, am b espant i am b la m ort. P er l’ estat i l’ exèrcit, per les legions, per les tro pes auxiliars del poble rom à dels quirits dedico les legions i les tropes auxiliars dels enem ics als déus M anes ia la Terra. 10. 11.
12.
13. 14.
15.
16.
17.
70
Bellona ; g)Indigetes ; h)Mars ; i) diui a)Quirites ; b)Ianus ; c)Manes ; d)Nouensiles ; e)Iuppiter ; f) quorum est potestas nostrorum hostiumque Quirinus ; k)Lares ; l) T ellus ; j) a) Passer , deliciae meae puellae . b)Lugete , o Veneres Cupidinesq ue . c) Viuamus , mea Lesbia , atque amemus . d)M iser Catull e , desinas ineptire . e) Verani, om nibus e meis amicis antistans mihi milibus trecentis . f)Furi et Aureli , com ites Catulli g) Cenabis bene , mi Fabu lle , apud me . h) Tu q uoque fili mi? i)Mem ento hom o q uia pului s es et in p uluerem reuerter is . Han arr ibat les vacanc es d’estiu M estre d’ escola, perdona la m ainada ingènua, i que s’ aturin les palm etes severes, ceptres dels pedagogs, i que dorm in ns al quinze d’ octubre; si a l’ estiu els nens estan bé de salut, ja aprenen prou. M AR C IAL , 10, 62, 1 i10-12 fuit ; g)seruauit ; h)fecit ; i) dixi a) nominauerunt ; b)dilexit ; c)creauit ; d)liquit ; e)locauit ; f) Hosp es, quod d ico, paulum est: asta ac pell ege. Hic est sepulchrum haud pulchrum p ulchra e femina e. Nom en parentes nominauer unt Claudia m. Suum maritum co rde dile xit suo. Natos d uos creauit. Horum alterum in terra li quit, alium sub terra locauit. Sermone l epido, tum autem incessu com mod o. Dom um seruauit, lanam fecit. Dix i. Abi . Traducció: V iatger, el que dic és poc: atura’ t i llegeix. A quest és el sepulcre no form ós per a una dona form osa. D e nom els pares l’ anom enaren C làudia. Va estim ar el seu m arit am b el seu cor. Va infantar dues criatures. D ’ aquestes, l’ una la deixà a terra, l’ altra la posà sota terra. D e parlar agradable, d’ altra banda tam bé de cam inar escaient. Va guardar la casa, va fer llana.
H e dit. Vés-te’ n. scripserunt , a)dicit ,dixit ; b)diligit ,dilexit ;c)dicunt ,dixerunt ; d)sunt ,fuerunt ; e)habuit ,habet ; f) scribunt ; g)portat , portauerat ; h)scribit , scripsit inuenit , accessit . a) dixi , enarraui ; b)didici ; c)paruerunt ; d)fuit ; e)potuit ; f) inuenerat , accesa)dixeram , enarraueram ; b)didiceram ; c)paruerant ; d)fuerat ; e)potuerat ; f) serat Mantua m e genuit, Cala bri rapueru nt, tenet nunc Parthen ope; cecini pascua, rura, duces .
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 5 Solucionari
Traducció: M àntua m ’ engendrà, els calabresos em rapiren; ara em té P artènope; he cantat pastures, cam ps icabdills. T EXTOS Hi ha un déu per a cada cosa Traducció: A ixí, els rom ans van designar P rosèrpina protectora del blat quan germ ina; el déu N odut, dels colzes idels nusos de les tiges; la dea Volutina, dels em bolcalls de les gem m es;
18.
19.
20.
21. 22.
23.
24. 25.
26. 27.
28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35.
quan s’ obren les gem m es, la dea P atelana, perquè surtil’ espiga; la dea Flora, dels cereals que fl oreixen; el déu Lacturn, dels lactescents; la dea M atuta, dels que m aduren; la dea R uncina, quan són arrencats, és a dir, són extrets de terra. Tots elspobles antics al principivan ser gov ernat s per reis Traducció: E n altre tem ps, tots els pobles antics van obeir reis.A questa m ena de poder prim eram ent era atorgat a hom es justíssim s i m olt savis (iaixò tam bé en elnostre estat va prevaler m oltíssim , m entre va governar la p otestat reial), després tam bé era transm ès successivam ent als descendents, la qualcosa perdura entre aquells que ara són governats per reis. A ra bé, als qui no va agradar el poder reial, aquests no volien pas no obeir ningú, sinó que no van voler obeir sem pre un d e sol. a)Regibus ; b)Ad hom ines iustissi mo s et sapientissimos ; c)Quod regalis pot estas regi praefui t ; d)In iis qui nunc regnant ur ; e)Quia non sem per uni parere uoluerunt . a)Primum a Romanis potest as regalis ad hom ines iustissimos d eferebatur ; b)Deinde a Romanis pot estas regal is po steris prod ebatur ; c) A Rom anis praeficitur Pro serpina frum entis germ inantibus ; d)A Claudia suus maritus co rde dili gitur ; e)A m atre nati sui i n terra li nqu untur ; f) Ab agricultoribus spinae runcant ur . po testati regal i; g)populus a)Romae ; b)a deo ; c)sacerdos ; d)uiros p rudentes ; e)Romanis ; f) Romanus ; h)deam Floram uuium; d)regis ; e)populi ; f) uiri; g)auferunt ; h)nodus a) Roma ; b)Remi frater ; c)in fl a) etruscos; b) C artago; c) senador; d) Tíber; e) llei de les XII Taules; f) àugur; g) cavaller; h) Tarent; i) senat; j) cúries; k) com icis centuriats a) pont; b) etrusc; c) turó; d) rei de l’ E pir; e) ciutat etrusca; f) C anuleia; g) lleis Valèrio-Horàcies; h) Laci; i) censors; )j qüestors a) IV aC ; b)IV aC ; c)III aC ; d)IV aC ; e)VI aC ; f)III aC ; g)VIII aC ; h)XIII aC ; i)V aC ; j)V dC a) P orsenna; b) Epir; c) P irrus; d) C artago; e) S icília; ius f) com mercii ; g)ius connubii ; h)ius sacrorum ; i) C anuleia; j) C apitoli a) 4; b) 5; c) 2; d) 7; e) 6; f) 1; g) 3 ius a) ius m ilitiae ; b)ius rogationis ; c)ius com mercii ; d)ius prou ocat ionis ; e)ius connubii ; f) suffragii ; g)ius sacrorum ; h)ius census ; i) ius hono rum ; j) senatusconsultum a) connubi; b) sufragista; c) provocació; d) m ilícia; e) com erç; f) rogatives a) 4; b) 7; c) 1; d) 3; e) 2; f) 5; g) 6; h) 10; i) 11; j) 9; k) 8 a) 4 G ; b) 7 C ; c) 1 A ; d) 2 E; e) 8 H ; f) 3 D ; g) 5 F; h) 6 B a) 5; b) 6; c) 7; d) 1; e) 4; f) 2; g) 3 edils, censors, pretor, cònsols, dictador, m estre de la cavalleria a) 2; b) 3; c) 1; d) 7; e) 4; f) 5; g) 6 1) cònsols; 2) tribú de la plebs; 3) censor; 4) edils; 5) dictador a) 2; b) 7; c) 1; d) 6; e) 3; f) 4; g) 5
Llatí1 B ATXILLER AT
71
Unitat 5 Solucionari
36.
37.
38.
39. 40.
41.
42.
43.
D e dalt a baix: 2 cònsol; 4 pretor; 5 qüestor; 6 edil; 7 censor; 3 dictador; 1 m estre de cavalleria. consul , praetor , quaestor , aedilis , censor , dictator , magister equitum T EXTOS L’inici de la república romana Traducció: LuciTarquinielS uperb va regnar vin t-i-cinc anys.A R om a es va governar am b reis des de la fundació de la ciutat ns a l’ alliberam ent dos-cents quaranta-quatre anys. A leshores foren nom enats en els com icis centuriats pel prefecte de la ciutat dos cònsols, Luci B rutus i Luci Tarquini C ol·latí. Roma, alliberada ja de la monarquia, començà a ampliar el seu territori i influència Traducció: A leshores el poble rom à ja lliure va agafar les arm es contra els estranys prim eram ent per la llibertat, després per les fronteres, m és tard pels aliats, m és endavant per la glòria i per l’ Im peri, desa ant-lo s arreu els veïns constantm ent. a) Duo c onsules a praefecto urb is creati sunt, Luc ius Brutus et Luc ius Tarquinius Collati nus. b)Liber iam po pulus Rom anus prima aduersus exteros arma pro libertate corripuit l acessentibus usqu equaq ue finitimis . c) Lucius T arquinius Superbus regn auit annos quinqu e et uiginti . d) Regnatum est Romae annos ducentos q uadragi nta quattuor . humanum ; g)nullas epistulas a) omnia ; b)omnes ; c)Romani ; d)hostes ; e)malum , malum ; f) epistulas ; incipere ; Ludere ; sollicitudine ; nescire Traducció: G ai P lini a Fabi Just, salut. Fa tem ps que no m ’ envies cap carta. N o hiha res, dius, que t’ hagid’ escriure. P erò escriu això m ateix, que no hi ha res a escriure’ m , o nom és allò am b què solien com ençar els antics, «si estàs bo, està bé; jo estic bo» això em basta. Efectivam ent, és elm és im portant. P enses que jo faig burla? S eriosam ent t’ ho dem ano. Fes que sàpiga elque fas, la qualcosa no puc ignorar sense (patir) una grandíssim a inquietud. E stigues bo. loqui ; g)tacere ; h)regalis ; i) uxor ; j) nihil; a) regere ; b)annus ; c)consul ; d)nihil; e)creare ; f) fl umen k)semper ; l) numerus ; g)libertate ; h)temperata ; a) nomine ; b)populus ; c)Romulus ; d)gloria ; e)annos ; f) i)hibernis (ablati u ); j)Caio Fabio legato ; k)Belgis Cèsar assigna les legions als seus col·laboradors C èsar es va veure obligat a col·locar l’ exèrcit als quarters d’ hivern ia distribuir les legions entre diverses ciutats. D’ aquestes, en donà una al legat G ai Fabi, l’ altra a Q uint C iceró, la tercera a Luci R osci; la quarta ordenà que passés l’ hivern am b Tit Labiè al territori dels trèvers. En va col·locar tres al territori dels belgues: els va posar al capdavant el qüestor M arc C ras i els legats LuciM unaciP lanc iG aiTreboni. U na legió, que havia reclutat feia poc a l’ altra banda del P o, i cinc cohorts, les va enviar cap alterritoridels eburons, la m ajor part dels quals són entre elM osa iel R in, que eren sota el poder d’ A m bíorix ide C atuvolc.
72
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 5 Solucionari
Activitats de la pàgina 130 Q uè n’ ha fet, el català, dels casos llatins? tempestas > tem pesta tempestat(em) > tem pestat caritat(em) > caritat caritas > càritas senior(em) > senyor senior > (m os)sèn pastor > pastre pastor(em) > pastor apparition(em) > aparició res > res dracon(em) > dragó hom(o) > h om
1.
2.
3.
4.
5.
6.
apparitio > A parici re(m) > re draco > drac homin(em) > h om e
Activitats d’avaluació Traducció: Un calb i un igualment mancat de pèl C asualm ent un calb va trobar una pinta en una cruïlla. S e li va acostar un altre igualm ent m ancat de pèl: «Apa!», va dir, «en com ú qualsevol cosa que hi hagi de guany!». A quell li va ensenyar la troballa iva afegir alm ateix tem ps: «La voluntat dels déus ens ha afavorit; però per un fat envejós hem trobat, com diuen, carbó en lloc d’ un tresor». A quil’ esperança ha burlat, a aquest liescau la queixa. a) A caluo in triui o p ecten inuenitur . b)A caluo praeda ostenditur . c)Superum uoluntate thesaurus ostenditur . d)Spe caluus deluditur . e)Ab ho mine carbo inueni tur . a) Carbo nes pro thesauris inuenimus . b)Calui prae das o stendunt . c)Calui in triuii s p ectines inueniunt . a)carbo, carbone ; b)pectinem, pecten ; c)praetoris, praetoribus ; d)caluo, caluus ; e)uoluntas, uoluntates ; f) pectines, pecten ; g)regio, regione ; h)legio, legione a) 6; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 3; g) 10; h) 9; i) 8; j) 7; k) 14; l) 13; m ) 12; n) 11; o) 16; p) 17; q) 15 1) aediles ; 2)quaestores ; 3)praetores ; 4)censores
Llatí1 B ATXILLER AT
73
Unitat 6 Solucionari
1.
2.
3.
4. 5.
6.
7.
8.
9.
10.
11. 12.
13.
74
pascua , rura ; g)scelus , a)foro ; b)capite ; c)monimentum , templum ; d)nomine ; e)thesauro ; f) sceleri ; h)auxilia ; i) sepulchrum ; j) arma omnes ; a) pulchrum , pulchrae ; b)paruae , maximae ; c)uetustum ; d)uirilem ; e)perpetua ; f) g) centuriatis ; h)condita Nunc dico q uibus rebus ag ri colantur . Quas res ali i diuidunt in duas partes, in hom ines et adminicula hom inum sine quibus rebus c olere non possun t; alii in tres partes, instrument i genus uocale et semiuocal e et m utum: uocale, i n quo sunt serui ; semiuocale, i n quo sunt bo ues; mutum , in quo sunt plaus tra . Traducció: A ra dic am b quines coses s’ han de conrear els cam ps. A lguns divideixen aquestes coses en dues parts, en hom es iinstrum ents dels hom es, sense les quals no poden conrear; altres en tres parts, gènere vocal d’ instrum ent, sem ivocal i m ut: el vocal, en el qual hi ha els esclaus; el sem ivocal, en elqual hi ha els bous; elm ut, en elqualhiha els carros. mare magnum ; tempora m ala ; nomina odiosa ; uitia om nia ; temp us irreparabil e ; opera magna . a) L’ am or venç totes les coses. b) Les coses naturals no són vergonyoses. c) N i les coses aspres espanten. d) P orto totes les m eves coses am b m i. e) N o tots ho podem tot. f) P er cam ins estrets a llocs elevats. g) Totes les coses es transform en, res no m or. h) P er locs aspres ns als astres. i) Totes les coses precioses són rares. j) Les paraules volen, les coses escrites rom anen. a) per càpita; b) ultim àtum ; c) delírium trèm ens; d) m arem àgnum ; e) m em oràndum ; f) currícutotum reuol utum ; j) mala tempora currunt . lum ; g) referèndum ; h)habeas corpus ; i) a) 3; b) 4; c) 1; d) 10; e) 9; f) 2; g) 7; h) 6; i) 8; j) 5 D e neutres plural que eren en llatí s’ han transform at en fem enins singular. folium fullfolia fulla;actum ac te acta a cta;gestum g estgesta g esta;bracchium b raç bracchia braça;granum g ra grana g rana fullde paper/ fulla d’ arbre; acte d’ acció /acta com a docum ent; gest de m ovim ent/gesta d’ un heroi; braç com a m em bre /braça com a m esura; gra com a unitat/grana com a col·lectiu I així com els fruits, si són verds, són arrencats dels arbres per la força, però si són m adurs i m arcits, cauen, aixíla força arrabassa la vida als joves, ila m aduresa als vells. habere, habere, audere, l oq ui Traducció: Tan dolent és tenir m onedes com no tenir-ne és dolent. Tan dolent és ser agosarat sem pre, com dolenta és sem pre la vergonya. Tan dolent és callar m olt, com dolent és parlar m olt.Tan dolent és una am iga fora com una esposa a casa. amari a) parere ; b)extingui ; c)tacere ; d)intellegere ; e)despicere ; f) E lsubjecte de la frase éserrare il’ atri but,humanum , en cas nom inatiu. Es tracta d’ un adjectiu en gènere neutre […] A ixídoncs, els in nitius són substantius verbals de gènere neutre.
a) dulce , decorum ; b)difficile; c)malum , malum ; d)commune Es tracta d’ un exercici de com prensió lectora, no pas de traducció i d’ anàlisi. Traducció: La fam ília patrícia C làudia […] fou originària de R egil·los, vila dels sabins. D ’ allí em igrà cap a R om a, fundada de poc am b una gran colla de clients, essent instigador Tit Taci, col·lega de R òm ul, o bé, la qualcosa consta am b m és seguretat, essent instigador A ta C laudi, cap de la fam ília, gairebé el sisè any després de l’ expulsió dels rei s; i adoptada entre les fam ílies patrícies, va rebre públicam ent un cam p per als seus clients a l’ altra banda de l’ A niè i un lloc per a sepultura per a ells al peu del C apitoli. D esprés, avançant eltem ps, aconseguí
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 6 Solucionari
vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triom fs i dues ovacions. Q uan va ser distingida am b diversos prenom s icognom s,repud ià per consens elprenom de Luci, després que de dos fam iliars que el portaven l’ un fou convicte de robatori, i l’ altre d’ assassinat. Entre altres cognom s, en canvi, adoptà elde N eró, que en llengua sabina signi ca fort ivalent. a) D e R egil·los, vila dels sabins. b)C ap a R om a.
14.
15.
16.
17. 18. 19.
20.
21. 22. 23. 24.
c) U n cam p per als seus clients. d) V int-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triom fs idues ovacions. e) El de Luci. f) P erquè de dos fam iliars seus bandolers, un fou convicte de robatori i l’ altre d’ assassinat. g) Elde N eró. h) Fort i valent. P rocedeix de la llengua sabina. Les legions de Cèsar, al voltant d’Ilerda C èsar porta en auxili la legió novena; atura l’ enem ic i l’ obliga a girar l’ esquena un altre cop i a retirar-se cap a la fortalesa d’ Ilerda i a parar-se als peus de la m uralla. P erò els soldats de la novena legió, com que volen reparar la derrota rebud a, persegueixen tem eràriam ent els que fugen, iavancen cap a un lloc desfavorable iarriben als peus de la m untanya en la qualestava situada la fortalesa d’ Ilerda. a) gentes patricias ; b)cum m agnis manibus ; c)reges ex acto s ; d)praenom ine uario ; e)procedente te mp ore . Què n’ha fet, el català, del dígraf - ll ? llatí a) 2 C ; b) 4 M ; E; c) 5 B ; d) 3 A ; e) 1 D ; f) 9 J; g) 8 I; h) 10 H ; i) 6 G ; j) 7 F a) tiri; b) D ido; c) G àl·lia C isalpina; d) Jugurta; e) N um ància; f) Em púries; g)P ubliC orneliE scipió E m ilià; h) A nníbal; i) Zam a; j) N um ídia a; h; c; b; f; e; d; g a) Jugurta; b) C orint; c) N um ídia; d) A nníbal; e) troiana; f) Zam a; g) A ugust; h) Viriat a) S íria; b) cartaginès; c)C orint; d) S íria; e) P ont; f) N um ídia; g) esclau; h) poeta rom à; i) À frica; j) latifundi; k) la fam ília dels C ató; l) populars; m) lliberts a) C orint; b) C apitoli; c) V irgili; d) T. Grac; e) S ul·la; f) P olibi; g) M ari; h) colònies; i) plebs; j) triu m virat c; h; a; e; g; j; i; b; f; d a) 2; b) 3; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 8; h) 7 a) M um m i; b) P olibi; c) A ntíoc; d) Tarent; e) Jugurta; f) Filip; g) C atilina; h) P ont i; j; h; d; c; b; g; a; f; e T EXTOS
Tu ets l’únic que té coses bones, però en comparteixes una amb tot el poble Traducció: Tu ets l’ únic que té nques, i ets l’ únic, C àndid, que té diners, tu ets l’ únic que tens copes d’ or, l’ únic que té vasos de m urra, tu sol tens vim àssic i tu sol, vicècub vell, i tu sol tens cor, i tu sol tens enginy. Tu solho tens tot i no creguis que ho vull negar, però la d ona, C àndid, la com parteixes (tens juntam ent) am b tot elpoble.
Llatí1 B ATXILLER AT
75
Unitat 6 Solucionari
Al senat, Ciceró posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus Traducció: O h déus im m ortals! En quina nació som ? Q uin estat tenim ? En quina ciutat vivim ? A quí, aquí són en el nostre grup, pares conscriptes, en aquest consell el m és venerable i el m és digne de la faç de la terra, aquells que planegen sobre la nostra m ort de tots, aquells que (planegen) sobre la destrucció d’ aquesta ciutat i encara m és la de la faç de la terra. A quests hom es els veig jo, el cònsol, i els dem ano parer sobre l’ estat, i els qui caldria m atar am b el ferro, aquests nom és els fereixo am b la veu. A ixí doncs, vas ser a casa de Leca aquella nit,
25. 26.
27. 28.
29. 30.
31. 32.
33. 34. 35.
1.
2.
76
C atilina; vas distribuir les parts d’ Itàlia; vas decidir cap on sem blava bé que cadascú anés: vas assignar les parts de la ciutat per als incendis. Posició contrària de la noblesa romana a les idees dels germans Tiberi i Gai Grac Traducció: Efectivam ent, després que Tiberi i G ai G rac, els avantpassats dels quals havien afegit m olt per a l’ estat en la guerra púnica i en altres guerres, com ençaren a reivindicar la plebs en llibertat ia posar de m anifest els crim s dels oligarques, la noblesa, culpable iatacada d’ aquesta m anera, m itjançant els aliats iels de dret llatíialtres vegades m itjançant els cavallers rom ans, que l’ esperança d’ una aliança havia apartat de la plebs, havia anat en contra de les accions dels G racs ihavia m atat am b elferro prim eram ent Tiberi, després,alcap d’ uns quants anys, G ai, que havia em près les m ateixes idees, l’ un tribú, l’ altre triúm vir per a l’ establim ent de colònies, juntam ent am b M arc FulviFlac. peruagantur a)pro ficisc itur ; b)aggreditur ; c)egrediebantur ; d)loqui ; e)mori ; f) a)Quos ferro trucidari opp ortebat eos nond um uoce uulnero . b) In qua urbe uiuimus ? c)Fuisti igitur apud L aecam illa nocte . d) Quam rem publicam habemus ? e)Hos ego uideo consul . a) 3; b) 1; c) 2 a) C èsar; b) R om a; c) C èsar; d) M arc A ntoni; e) O ctavi; f) C iceró; g) lloctinent de C èsar; h) idus; i) M arc A ntoni; j) Egipte; k) C èsar; l) À ccium a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 7; f) 5; g) 6; h) 8 a) am ant d’ O ctavi; b) M arc A ntoni; c) C iceró; d) lloctinent de C èsar; e) Filipos; f) A ntoni; g) am ant d’ O ctavi; h) am ant d’ A ugust;i) C iceró; j) C atilina; k) poeta; l) C èsar; m ) À ccium a) C ras; b) O ctavi; c) À ccium ; d) O ctavi; e) B rutus; f) O ctàvia; g) C leòpatra; h) P om peu Traducció: C èsar, incaut, fou assetjat per uns ingrats, encara que els déus im m ortals lihaguessin m ostrat m olts presagis delperillfutur. En efecte, no solam ent els harúspexs lihavien aconsellat diligentm ent que anés ben alerta eldia de les idus de m arç, sinó que l’ esposa C alpúrnia, espantada p er una visió nocturna, lidem anava que aquelldia es quedés a casa. b; a; d; e; i; c; f; g; h; j R esposta a criteri del professorat. a) 12; b) 9; c) 5; d) 7; e) 6, f) 11; g) 8; h) 4; i) 1; j) 2; k) 3; l) 10
Activitat s d’avaluació Traducció: D iu H ecató: «Jo et m ostraré un ltre am orós sense droga, sense herba, sense un vers de cap altra bruixa: sivols ser am at, am a».D e fet té un gran plaer no solam ent l’ ús d’ una am istat antiga isegura, sinó tam bé elcom ençam ent il’ adquisició d’ una de nova. initium ; g)habet a)ait ; b)ueteris ; c)nouae ; d)uis ; e)medicamento ; f)
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 6 Solucionari
3.
4.
5.
6.
7.
a)comparatio ,comparatione ; b)herbis ,herbae ; c)uoluptatum ,uoluptas /uoluptatem ; d)nouis , nouae ; e)ueteris , uetus ; f) medicamento , medicamentum ; g)amicitiam , amicitia ; h)uoluptate , uoluptatem . Habent autem no n tantum usus amiciti arum ueterum et certarum m agnas uolu ptates, sed etiam ini tia et com parationes nouarum . monstrabo ; g)amicitia ; h)nouae ; i) ait ; j) ego ; a)initium ; b)noua ; c)certa ; d)sine ; e)magnam ; f) k)monstrabo magnam ; g)liberatam ; h)ueteris ; a) regalis ; b)condita ; c)centuriatis ; d)Romanus ; e)certa ; f) magnam ; k)longo i)ingentem ; j) Els núm ides van fer una gran m atança, pertot arreu fuga i terror. A leshores durant tres dies, un lectisterniva ser celebrat pels decèm virs encarregats de les cerim ònies sagrades; a la vista de tothom hiva haver sis setials, un per a Júpiter iJuno, un altre per a N eptú iper a M inerva, el tercer per a M art iVenus, elquart per a A pol·lo iD iana, elcinquè per a Vulcà iVesta, elsisè per a M ercuriiC eres. A leshores van ser oferts en vot santuaris. E ldictador Q uint FabiM àxim va fer el vot d’ oferir un santuari a Venus Ericina; tam bé el pretor Tit O tacili va fer el vot d’ oferir un santuaria la d ea M ent.
Llatí1 B ATXILLER AT
77
Unitat 7 Solucionari
1. 2.
3.
4.
5.
6. 7. 8.
9.
10.
11.
12. 13. 14. 15.
16.
78
a) remeans ; b)regnantibus ; c)relinquentes ; d)diuinantes ; e)amans positis ; g)emptum ; h)ingressus ; a) cantato ; b)gestum ; c)euersa ; d)deletam ; e)lacerati ; f) contriti i)amata ; j) regnante , relinquentes , remeantes Traducció: P erò,desfeta Troia per aquella destrossa cantada arreu iconeguda pels infants, ja que es va difond re ies va divulgar notablem ent no solam ent per la seva m agnitud sinó tam bé per les llengües excel·lents dels escriptors i es va fer regnant ja Llatí, ll de Faune, els grecs vencedors, deixant Troia destruïda iretornant cap a les pròpies possessions,foren destrossats i m asegats per desgràcies diverses ihorribles. a) diuinantes ; b) occupata ; c) clausa ; d) regnante ; e) remeantes ; f)euersa ; g) deletam ; positis ; j) effracto ; k)interfecto ; l) errantes ; m )conditam h) emptos ; i) Traducció: Tais té les dents negres, blanques les té Lecània. Q uina és la raó? A questa les té com prades, aquella té les seves. N ingú no hihagué en tota la ciutat, C ecilià, que volgués tocar la teva esposa de franc, m entre lifou perm ès: però, ara, posats els guàrdies, és enorm e la colla d’ am ants: ets un hom e enginyós. R esposta a criteri del professorat. a) 2; b) 11; c) 6; d) 8; e) 9; f) 7; g) 3; h) 4; i) 5; j) 1; k) 10; l) 16; m ) 15; n) 13; o) 14; p) 12 a) ab intestato ; b)Rom a locut a, caus a finita ; c)absente reo ; d)uerba uolant, scripta m anent ; timeo Danaos et dona ferentes ; g)dicta docta ; h)nomine discrepante ; e) nolens uolens ; f) mutatis mutandis ; k)hom o sapien s ; l) multa petentibus desunt multa ; i) amantes amentes ; j) m )hic cocti po rci ambulant ; n)experto credite ; o)dictum sapie nti sat est ; p)magna com itante caterua . Traducció: A m i plorant em retenia la m eva estim ada esposa plorant ella m ateixa m és am argam ent (que jo), caient-licontínuam ent aigua (llàgrim es) per les galtes innocents. Traducció: Zenodor, fet venir a R om a per N eró, va m anar fer un colós de cent dinou p eus d’ altura, desti n at a la im atge d’ aquell príncep, elqual(colós) fou dedicat a la veneració delS ol, un cop condem nats els crim s d’ aquellpríncep. C olosseu, perquè estava davant de l’ estàtua colossalde N eró. a) «Pèrgam no l’ hauria contingut dins les seves m uralles esportellades, ni el durien en colla nens ni joves verges» fa referència a l’ episodi del cavall de Troia, que fou introduït a la ciutat acom panyat pels cants dels nens inenes troians. «Eltriple foc de Júpiter» fa referència als llam ps, que els antics creien que eren llançats peldéu Júpiter. «Els exèrcits de la presó d’ Èol» fa referència als vents, com andats peldéu Èol. b) «La seva peülla de bronze trepitja la crinera del R iu captiu.» R esposta a criteri del professorat. a) Lívia; b) N eró; c) coix; d) P isó; e) N eró; f) Tàcit d; j; e; b; g; h; c; f; a; i a) S ejà; b) S èneca; c) C apri; d) Flàvia; e) D àcia; f) lim es; g) Ò stia; h) G ai Juli C èsar O ctavià; i) im peràtor; j) pòntifex Traducció: Els banys, els vins, i Venus corrom pen els nostres cossos. P erò la vida, la fan els banys, els vins i Venus. C ertam ent crec q ue no hiha d em à.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 7 Solucionari
17. 18.
19.
a) 8; b) 9; c) 1; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 4; i) 3; j) 11; k) 10 agens ag ent actus ac ta facturus factura factus fet clausurus c lausura clausus closa cantans c antant cantatus ca ntada remittens rem itent remissus rem ès portans p ortant portatus p ortat futurus futur capturus ca ptura (re )cipiens (re)cipient ( re )captus (re)capte ingrediens ingredient ingressus ingrés culturus cultura fissurus ssura pincturus p intura promissus pr om ès iuncturus juntura uenturus ventura uisurus visura uidens vident T EXTOS Presagis per al futur emperador August Traducció: A m és va pressentir abans els resultats de totes les guerres. R eunides les tropes dels triúm virs prop de B olonya, una àguila posant-se sobre la seva tenda va abatre dos corbs que l’ atacaven d’ una i altra banda i els va fer caure a terra, adonant-se tot l’ exèrcit de la futura discòrdia entre els col·legues i presagiant-ne el nal. A Filipos, un tessali li va anunciar la victòria futura. Algunes obres d’August a la ciutat de Roma Traducció: Vaig fer una cúria i un tem ple d’ A pol·lo al P alatí am b pòrtics, eltem ple del divíJuli, elLupercal, elpòrtic alcostat delcirc Flam ini, que va acceptar que fos nom enat O ctavia partir del nom de qui havia fet el prim er en aquell sòl, un setial al circ M àxim , el tem ple de Júpiter Feretriide Júpiter Tonant alC apitoli, eltem ple de Q uirí, elsantuaride M inerva ide Juno R eina i de Júpiter Llibertat a l’ A ventí, el santuari dels Lares a la part alta de la Via S acra, el santuari dels déus P enates alVèlia, el tem ple de la Joventut, eltem ple de la G ran M are alP alatí. Neró era supersticiós Traducció: Va em prendre dos viatges en total, a A lexandria ia A caia; però va desistir delviatge a A lexandria elm ateix dia de la partida, pertorbat alhora per una superstició ipelperill. P erquè, quan s’ havia assegut al santuari de Vesta després de recorreguts els tem ples, en aixecar-se prim er la roba se li va enganxar, després es va escam par una boira tan gran que no podia veure res. Traducció: M entre els rom ans consulten i preparen aquestes coses, S agunt ja era atacada
am b m oltíssim a violència. A questa ciutat, situada a gairebé m il passes de la m ar, va ser de m olt la m és ri ca a l’ altra banda de l’ E bre. A nníbal, havent envaït els terr itoris am b un exèrcit violent, devastats els cam ps arreu, ataca la ciutat en tres fronts. H ihavia un angle que estava orientat cap a la vall. A ldavant d’ aquest va decidir acostar els m antellets, m itjançant els quals l’ ariet podria ser apropat a les m uralles. P erò quan A nníbalm ateix, m entre m assa im prudentm ent escala el m ur, va caure ferit greum ent per una javelina a la cuixa, hi va haver al voltant una gran fugida iesveram ent.
Llatí1 B ATXILLER AT
79
Unitat 7 Solucionari
a) Saguntum summ a ui opp ugnabatur . b)Vt Hannibal tragula i ctu s cecid it . c) Dum m urum incauti us subit . d) Ciuitas ea longe op ulentissi ma ultra Iberum fuit . e) Adu ersus eum u ineas agere i nstituit . f) Sita passus m ille ferme a m ari .
20.
21.
22. 23. 24.
25.
26.
g) Dum ea Romani parant . h) Hannibal ipse cecidit . i)Peruastatis agris . Traducció: S ón posades guarnicions a la ciutadella, al C apitoli, a les m uralles, al voltant de la ciutat, tam bé al m ont A lbà i la ciutadella d’ È sula. Enm ig d’ aquest tum ult, el procònsol Q uint Fulvi va m arxar de C àpua am b l’ exèrcit. A nníbal, devastat com pletam ent el territori fregel·là a causa dels ponts tallats, arriba al territori labicà pel territori frusinat, pel ferentinat i per l’ anagnenc. D ’ allí des del(m ont) À lgid arriba a Túsculum , ino rebut dins les m uralles, baixa de dret cap a G àbios. Llavors, havent fet baixar l’ exèrcit cap a P upínia, va posar elcam pam ent a vuit m ilers de passes de R om a. a) Praesidia in arce, i n Capito lio, in muris, circa urbem , in monte etiam Albanu m atq ue arce Aesul ana p onuntur . b) Q. Fului us proc onsul Capua p rofectus est . c) Hannibal in agrum A gninanum u enit . d)Propter interci sos p ontes . e) Hannibal dextrors us Gab ios descendit . f)Hannibal octo milia passuum ab Rom a posuit . g)Q. Fului us cum exercitu profectus est Capua . P (ublio) S C IP IO N I C O (n)S (ul) IM P (eratori)O B R ES TITV TAM S A G VN TVM EX S (enatus)C (onsulto) B EL LO P VN IC O S EC VN D O c; e; a; d; f; b; g a) 4E; b)1D ; c) 5A ; d) 3B ; e) 2C ; f) 10H ; g) 9J; h) 6I; i) 7F; j) 8G trepidatio ; g)perpopulari ; h)parare ; a)moenia ; b)urbs ; c)ascendit ; d)profectus est ; e)uenit ; f) uiolentia ; k)milites ; l) iter fecit ; m )interruptus ; n)praesidia i)dux Carthaginiensium ; j) fuit ; g)exercitus ; h)uallis ; i) mons ; j) caedere ; a)mons ; b)ager ; c)caedunt ; d)ager ; e)ponere ; f) aries k)arx ; l) fl umen ; g)Hannibal ; h)trepidatio ; i) infra ; a)Saguntum ; b)Vrbs ; c)aggreditur ; d)murus ; e)uis ; f) j)proconsul
Com influeix la forma de participi de perfet en la grafia dels mots catalans que en deriven? m issió, cessió, erosió, escissió, concisió, ssura, im pressió, persuasiu, repressió, ssió, incisió, im plosiu, corrosió, m íssil, persuasió, accessori, explosió explosus -a - um (explodo , 3) : explosió, im plosiu incisus -a - um (incido, 3) : incisió, concisió missus -a -um (mitto, 3) : m íssil, m issió rosus -a -um (rodo, 3) : erosió, corrosió scissus -a -um (scindo, 3) : escissió
80
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 7 Solucionari
27.
28.
29.
30.
31. 32. 33.
34. 35.
suasus -a -um (suadeo, 2) : persuasiu, persuasió cessus -a -um (cedo, 3) : cessió, accessori fissus -a -um (find o, 3): ssura, ssió pressus -a -um (premo, 3) : im pressió, repressió d) Júlia; e) A gripa iJúlia; f) lla, esposa; g) Tiberi; h) M enor; i) G erm ànic; j) Tiberi; k) A ntònia M ajor, N eró; l) M ajor, M arc A ntoni, G aiO ctaviA ugust; n) A ntònia M ajor; o) Júlia iA gripa; p) A ugust
Les norm es de protocol es dedueixen de l’ ordre d’ aparició en el relleu que com m em ora la consagració de l’ altar. P rim er: elP òntifex M àxim , és a dir, A ugust, ielcos sacerdotalform at pels àm ens. S egon: parents de l’ em perador seguint la preferència en eldret de successió, per via m asculina en prim er lloc, i, a continuació, per via fem enina. 1. Elgendre A gripa. 2. El nét de l’ em perador, ll d’ A gripa. 3. La seva lla o esposa. 4. Tiberi, ll de la seva dona Lívia. 5. La dona de l’ altre ll de Lívia, els seus lls iD rus. 6. L’ espòs de la neboda d’ A ugust, la neboda iels lls. S i és una fam ília reial, al m ig hi ha els reis, envoltats dels seus descendents per ordre en la successió. A continuació, la resta de reis convidats col·locats d’ acord am b els anys que dura el seu regnat. En la segona i tercera les hi ha la resta de m em bres de les fam ílies reials. E ls infants es col·loquen aldavant de tot, asseguts a terra o drets. S i es tracta d’ una fotogra a o cial del govern d’ un estat, al m ig hi ha el cap de l’ executiu envoltat pels seus vicepresidents; la resta de m em bres del govern es col·loca d’ acord am b l’ antiguitat de la creació de les carteres que ocupen. S il’ alum ne ha trobat fotogra es de la prim era m eitat delsegle xx, s’ adonarà que elprotocolés força estricte. A ctualm ent, però, els protocols de les fotogra es de fam ília no ho són gaire; tot i això, sovint els avis s’ asseuen al m ig i són envoltats pels seus lls igendres o nores; a continuació, en una segona la, es col·loquen els néts, els m és petits dels quals es posen sem pre davant de tot, asseguts a terra. G eneralm ent, la taula d’ una festa fam iliar la presideix el m em bre m asculí de m és edat, que acostum a a ser l’ avi, a la dreta del qual es col·loca la seva esposa. A continuació, a banda i banda de la taula es col·loquen els lls i les seves parelles, per ordre d’ edat; nalm ent, els néts, barrejats i per edats, sense seguir cap ordre estricte. S i hi ha m em bres petits, es col·loquen tots ju nts al nal. R esposta a criteri del professorat. a) 4; b) 3; c) 6; d) 2; e) 5; f) 7; g) 8; h) 1 La reproducció és exacta. Fou un regal del govern de B enito M ussolini a la ciutat de Tarragona. R esposta a criteri del professorat. Traducció: La roca (= seu) Tarpeia és anom enada a partir de la donzella Tarpeia. En efecte, quan R òm ulféu les guerres contra els sabins ihagué posat Tarpeialcapdavant de la ciutadella, la seva lla Tarpeia, havent anat a buscar aigua, anà a parar als enem ics. Q uan la van incitar a la traïció, ella com a prem iels va dem anar guarnim ents per a la m à esquerra, això és, braçalets. A ixí, doncs, feta la traïció de la ciutadella, els enem ics com pliren les prom eses enginyoses
Llatí1 B ATXILLER AT
81
Unitat 7 Solucionari
36.
37.
38.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7
82
am b la m ort. En efecte, col·locant sobre ells escuts, això és, elguarnim ent de la m à esquerra, la privaren de la vida. S epultada allí, la donzella, donà nom a la roca (= seu) Tarpeia. ajudants: a) 2; b) 4; c) 1; d) 3 objectes i anim als: a)5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4; g) 7 praecatio : pregària;cap ite uelato : cap cobert;suouetaurile : sacri ci sim ultani d’ un porc, una ovella i un toro;libatio : aspersió de líquid sobre la víctim a;mo la salsa : m assa de farina i sal; exta : entranyes. uictimarius , que aguanta un E l relleu A representa el sacri ci d’ un toro, que és conduït pel malleus o m assa per sacri car. L’ altar B tam bé representa un uictimarius am b la securis o destral. P rop de l’ altar, que és al m ig, s’ hi pot veure el sacerdot am b el cap cobertcap ( ite uelato ) i, a l’ esquerra del relleu, dos camilli o ajudants, que porten els objectes sagrats a la m à. A l’ altar C hi ha representat unsuouetaurile o sacri citriple d’ un porc, una ovella iun toro, que està a punt de ser m ort peluictimarius , que porta un malleus . A l costat hi ha un altar i estris per als sacri cis: unpraefericulum o gerro iunsimpulum o safata per als sacri cis.
Activitats d’avaluació Traducció: A la H ispània C iterior G aiFlam iniva capturar la vila d’ Inlúcina, després va fer baixar els soldats alcam pam ent d’ hivern idurant l’ hivern van ser fets alguns com bats, no dignes de cap record, m és contra les incursions de lladres que contra les dels enem ics, tanm ateix am b un resultat divers ino sense pèrdua de soldats. T IT LIVI, 35, 7 tamen , aduersus , milites , deinde , proelia , cepit , facta sunt , magis , milites , oppidum , in hibernacula , hostium , hibernacula , milites , uario . a) C. Flaminius i n Citeriore Hispania oppidu m Inlucinam c epit . b)M ilites deduxit . c) Proelia a liquo t, nulla mem oria digna, facta sunt . a) Duces in prouincii s op pida cep erunt . b)Proelia aduersus latronum excursiones facta sunt . c) Duc es in hibernacula exe rcitus ded uxerunt . d)Proelia uari is euentibus fac ta sunt . a)hiemem , hieme ; b)iactura , iacturae / -as ; c)oppidum ,oppidorum ; d)miles , milite ; e)memoria, memoriae / -as ; f) proelium , proeliorum hibernacula digna deduxit memoria magis aduersus hostium cepit euentu milites facta excursiones latronum uario a) M ilites in hi bernac ula a Caio Fl aminio ded ucti sunt . b)A duc e proelia si ne militum iactura facta sunt . c) Opp idum a Caio Fl amini o cap tum est .
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 8 Solucionari
1.
2. 3. 4.
5.
6. 7. 8. 9.
10.
11.
12.
13.
14.
Traducció: A prop hiha els lacedem onis, elvalor de la qualciutat, adm irat iglori cat, és considerat enfortit no solam ent per la naturalesa sinó tam bé per la disciplina; aquests són els únics en tot l’ orbe de la terra que ja fa m és de set-cents anys que viuen am b uns m ateixos costum s iam b unes lleis m aino canviades. quae , qui; g)qui; h)quas a) quae , quae ; b)quarum ; c)qui; d)qu i; e)quibus ; f) Traducció: V ianant, vianant, elque ets tu, jo ho vaig ser; elque ara jo sóc, tu tam bé ho seràs. a) qui paucos p ost annos eadem ingredie batur . b) qui moenibus receptus non erat . c) qui infesto exercitu ingressus erat . d) Qui amant . e) Quam appell ant . quos, quibus, quo Traducció: Vaig ser el prim er que va fer els Jocs de M art que després d’ aquest tem ps, m és endavant, en els anys següents, per senatconsult i per llei van fer els cònsols. Vaig oferir al poble vint-i-sis vegades en nom m eu o en eldels m eus lls inéts, alcirc o alfòrum o als am teatres, caceres d’ anim als africans en les quals van ser m orts alvoltant de tres m ilcinc-centes bèsties. Vaig oferir al poble un espectacle de com bat naval a l’ altra banda del Tíber en el lloc on ara hiha elbosc dels C èsars, excavat elsòlen una llargària de m ilvuit-cents peus ien una am plada d e m il dos-cents, en el qual van com batre entre ells trenta vaixells de guerra am b esperó trirrem es o birrem es, im olts de m és petits. a) 3; b) 8; c) 4; d) 2; e) 5; f) 9; g) 1; h) 7; i) 6; j) 11; k) 12; l) 10 qu a a) qui; b)quid ; c)quid ; d)qui; e)quae ; f) a) 8; b) 9; c) 4; d) 1; e) 2; f) 6; g) 3; h) 7; i) 5; j) 11; k) 12; l) 10 a) quid pro quo ; b)quid multa ; c)qu alis pater, talis filius ; d)quod discis tibi dis cis ; e)qui bene amat b ene casti gat ; f) qui potest c apere capiat ; g)qui tacet consentire ui detur ; h)quod scripsi scripsi ; i) statu quo ; j) cond itio sine qua non ; k)quorum ; l) cuius regio , eius religio a) G airebé en totes les ciutats va edi car quelcom iva oferir jocs. A A tenes va organitzar una cacera de m il bèsties a l’ estadi. A R om a va restaurar el P ànteon, els P òrtics (per a les votacions), la basílica de N eptú, m olts edi cis sagrats, el fòrum d’ A ugust, les term es d’ A gripa. Va (m anar) fer un pont (que p orta) el seu nom iun sepulcre p rop delTíber, iun tem ple a la B ona Dea. b) Tots els pobles, des dels con ns d’ Il·líria ns a la G àl·lia, havien conspirat, com els m arcom ans, els varistes, els herm úndurs iquads, els sueus, els sàrm ates… Tam bé era im m inent la guerra am b els parts i am b els britànnics. A ixídoncs, am b un gran esforç de la seva part va vèncer els pobles m és ferotges… va rebre la capitulació dels m arcom ans, m olts (dels quals foren) traslladats a Itàlia. a) P lini; b) O lim pièon; c) D àcia; d) S uetoni; e) Juvenal; f) Ò stia; g) A puleu; h) Eufrates; i) Itàlica; j) lim es; k) A gripa. a) IV; b) II; c) V; d) III; e) VI; f) VII; g) I a) 4; b) 5; c) 1; d) 9; e) 10; f) 7; g) 6; h) 8; i) 2; j) 3 a) A ntoní P ius; b) C laudi; c) A ugust; d) A drià; e) Tiberi; f) N eró; g) M arc A ureli; h) C òm m ode; i) A drià; j) lim es; k)B ètica; l) M itras; m ) Isis, Sarapis i A m m ó 1F; 2C ; 3E ; 4A ; 5B ; 6D
Llatí1 B ATXILLER AT
83
Unitat 8 Solucionari
15. 16. 17.
18.
19.
20. 21. 22.
a) 6; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1; f) 3 a) 3; b) 6; c) 1; d) 5; e) 4; f) 2 Vegeu l’ explicació dels tí tols im perials en les pàgines 164 i165 delllibre de l’ alum ne. IM P : em perador; C A ES : cèsar; AV G : august; G ER : germ ànic, per haver-se distingit en les cam panyes m ilitars a G erm ània; PA R TH : pàrtic, per haver-se distingit en les cam panyes m ilitars contra els parts; D A C : dàcic, per haver incorporat la D àcia al territori de l’ im peri; P M : pòntifex m àxim ; TR P : tribú d e la plebs; C O S : cònsol, càrrec que ocupava per cinq uena vegada; P P : pare de la pàtria. 1) I; 2) D I; 3) FIL; 4) N E ; 5) PA ; 6) D IV; 7) L. AVR E LI Traducció: A l’ em perador cèsar Luci A ureli Ver august (IM P. C A E S . L. AVR ELIO V ER O AVG ), ll del divíA ntoní (D IVI A N TO N IN I FIL), nét del divíA drià (D IVI H A D R IA N I N E P O TI), besnét del divíTrajà elpàrtic (D IVITR A IA N IPA R TH IC IP R O N EP O TI), rebesnét deldivíN erva (D IVIN ER VA E A B N EP O TI). a) Traducció: Va edi car adm irablem ent la vil·la de Tíbur, de m anera que hi va inscriure els nom s (topònim s) m és cèlebres de les províncies idels llocs, anom enant-los Liceu, A cadèm ia, P ritanèon, C anop, P ècil i Tem pe. b) Liceu; c) Tem pe; d) A cadèm ia; e) P ritanèon; f) C anop; g) Tíbur. a) 3, 4, 5; b) 7; c) 8; d) 6; e) 9, 10; f) 2, 1 R esposta a criteri del professorat. La colum na de M arc A ureli com m em ora la victòria d ’ aquest em perador contra els bàrbars a les terres del D anubi. La colum na de C hâtelet, a la p àgina 197, fou construïda p er N apoleó IIIper com m em orar les victòries de N apoleó I. P er això al capdam unt hiha la V ictòria. Les colum nes d e S ant C arles d e V iena com m em oren la vida de S ant C arles B orrom eu, alqual fou atribuït l’ alliberam ent de la pesta que el 1713 aclaparava V iena. Què n’ha fet, el català, dels relatius i dels interrogatius-indefinits llatins? a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 8; f) 9; g) 5; h) 6; i) 7; j) 10; k) 12; l) 14; m ) 11; n) 13 T EXTOS Espàrtac i els seus companys s’apoderaren d’alguns campaments i devastaren ciutats de la Campània Traducció: Espàrtac, C rixus i Enòm au, esbotzada l’ escola de Lèntul, s’ escaparen de C àpua am b trenta o m és hom es de la m ateixa cond ició; cridats els esclaus a aquesta ensenya, com que im m ediatam ent n’ hiacudiren m és de deu m il,els hom es,no contents nom és d’ haver-se escapat, encara volien venjar-se. A m b un atac sobtat prengueren elcam pam ent de C lodiG labre. D esprés (en prengueren)altres, elcam pam ent de Vareniim és tard elde Torani; s’ escam pen per tota la C am pània. I, no contents am b la devastació de les vil·les idels vilatges, devasten N ola i N ucèria, Túrios iM etapont am b un estrall terrible. Família i jovent ut d’Eli E sparciàSever Traducció: M ort D idi Julià, S ever, oriünd d’ À frica, va obtenir l’ im peri. Leptis era la seva ciutat, el seu p are G eta, els seus avantpassats, cavallers rom ans abans que fos concedida a tots la ciutadania rom ana; la m are fou Fúlvia P ia, els seus besoncles paterns foren À per iS ever, consulars, l’ avim atern M àcer, el patern FulviP ius. E ll va néixer el sisè dia abans de les idus d’ abril (dia 8 d’ abril), essent cònsols EruciC lar per segona vegada iS ever. A la seva prim era infància,
84
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 8 Solucionari
abans de ser instruït en literatura llatina i grega, en les quals fou m olt erudit, no va jugar am b nens a cap altre joc que no fos a jutges, quan ellm ateix, fets portar els feixos iles destrals, seia i jutjava envoltat per una la de nens. A ls divuit anys va declam ar en públic. D esprés va anar a R om a a causa dels estud is, va dem anar i rebre la laticlàvia de m ans del divíM arc, perquè l’ afavoria S eptim iS ever, un parent seu, que ja era dues vegades consular. Una desfilada brillant dels perses
23.
24. 25.
26. 27.
28.
29. 30. 31.
Traducció: S egons el costum de la seva pàtria, els perses, sortit el sol, des laven en públic. A m b el dia ja clar, des de la tenda del rei era donat el senyal am b una trom peta. D am unt la tenda, des d’ on podia ser vista per tothom , brillava la im atge delsoltancada dins un cristallde roca. I l’ ordre de l’ exèrcit era el següent: el foc, que ells m ateixos anom enaven sagrat i etern, era portat en altars de plata. E ls m àgics propers cantaven un cant patriòtic. Els m àgics, els seguien tres-cents seixanta-cin c joves coberts am b capes purpúries, sem blants als dies de tot l’ any en nom bre: efectivam ent, per als perses tam bé l’ any està distribuït en igual nom bre de dies. Tot seguit, uns cavalls blancs transportaven elcarro consagrat a Júpiter; els seguia un cavallde grandària extraordinària, que anom enaven delS ol. Fuets d’ or ivestits blancs adornaven els genets que m enaven els cavalls. N o gaire lluny hihavia deu vehicles cisellats am b m olt d’ or iargent. S eguia la cavalleria de dotze nacions am b arm es icostum s diverses. A continuació hi anaven aquells que els perses anom enen Im m ortals, al voltant de deu m il. L’ abillam ent d’ opulència bàrbara no em bellia m és els altres: ells tenien collars d’ or, vestits distingits per l’ or, itúniqu es am b m àniga g uarnides am b g em m es. a)Cum statim dec em m ilia ampli us co issent, hom ines iam uindicari uol ebant ; b)Subito impetu Clod i Glabri castra rapuerunt ; c)Nolam atq ue Nuceriam, Thuri os atque M etapontum terribile strage pop ulantur ; d)Spartacus, Crixus, Oenomaus effra cto Lentul i ludo cum triginta aut amplius ei usdem fortunae uiri s erupere Capu a . a) 6C ; b) 1E; c) 5A ; d) 3F; e) 2D ; f) 4B gentes , a) plus , minus ; b)homo , femina ; c)omnis , nihil; d)erumpo , facio ; e)di, homines ; f) nullus ; g)ager , oppidum ; h)deinde , antea castra ; g)ciuitas ; h)uillas a) effracto ; b)erupere ; c)uicorum ; d)contenti ; e)uocatis ; f) uilla a) effracto ludo ; b)cum uiris ; c)seruis uocatis ; d)homines contenti ; e)subito i mp etu ; f) nullum alium ; j) praelatis securibus ; k)latum atque uicus ; g)equites Romani ; h)patrui magni ; i) clauum ; l) adfini suo A leshores aquests grecs am b m antell que p assegen am b el cap cobert, que avancen carregats de llibres, de cistel ls, s’ apleguen, intercanvien converses entre ells, esclaus fugitius!, barren elpas, destorben, avancen am b les seves sentències, que sem pre pots veure que estan bevent en una taverna. Q uan han pispat alguna cosa, beuen calent am b la p unta d elcap coberta, i cam inen tristos iuna m ica borratxos. Caligula ; g)Catilina h) conferunt a) uiri; b)castra ; c)orbis ; d)paucus ; e)seruus ; f) a) cap; b) res; c) gens; d) força; e) m olt; f) m assa; g) hom ; h) poc Elagàbal: habuit et hi ppo potam os et croc odillum et rhinocerontem . Traducció: Va junyir quatre gossos enorm es alcarro iaixíva ser transportat dins la casa reial… Es va presentar en públic am b quatre grans cérvols junyits… Va junyir lleons… Va junyir tigres… Tam bé va tenir hipopòtam s, un cocodril, un rinoceront itota m ena d’ anim als egipcis que, per la seva naturalesa, podien ser exhibits; diverses vegades va exhibir estruços als sopars. S ever A lexandre: Persas, patres conscript i, uicimus .
Llatí1 B ATXILLER AT
85
Unitat 8 Solucionari
Traducció: H avent anat a P èrsia, va vèncer A rtaxerxes, un rei m olt poderós… D esprés d’ això va arribar a R om a i, en prim er lloc, va dir alsenat aquestes paraules: «Pares conscriptes, hem guanyat els perses». C aracal·la: reliquit th ermas no m inis sui eximias . Traducció: C om a obres a R om a va deixar unes term es fantàstiques a nom seu, una cel·la d e les quals, en form a de sandàlia, els arquitectes neguen que puguiser im itada de cap m anera.
32.
33.
34.
35.
36.
E ll m ateix va rebre el nom a partir del vestit que ell havia donat al poble, que arribava ns als talons, que no havia existit abans. A partir d’ aleshores les term es són anom enades antoninianes, m olt freqüentades per la plebs rom ana. S eptim iS ever.periit… i n Britannia… morb o grauissi mo extinct us . Traducció: Va m orir a E bòracum (= York) a B ritànnia, sotm esos els pobles que sem blaven perillosos per a B ritànnia, l’ any divuitè del seu govern, consum it per una m alaltia gravíssim a, essent ja vell. Va deixar dos lls, G eta i A ntoní B assià, al qual va posar el nom en honor de M arc A ntoní. a) R in i D anubi; b) C èsar; c) Em èrita A ugusta; d) Eufrates; e) Itàlica; f) Lugdúnum ; g) N arbona; Forma Vrbis h) D àcia; i) S eptim i S ever; j) A ràbia; k) C aracal·la; l) A rm ènia; m ) Elagàbal; n) segle II dC : a); j); k); h); n); p) 1a m eitat del segle III dC : c); e); g); i); l); o) 2a m eitat del segle III d C : b); d); f); m ); q) a) C aracal·la; b) S eptim i S ever; c)Forma Vrbis ; d) A urelià; e) lim es; f) P annònia; g) alam ans; h) S egle III dC ; i) D ioclecià; j) cristianism e a) Elperím etre que com prenia els set turons. b) P rotegeix un tros a l’ oest del riu Tíber. c) La m uralla m onàrquica segueix estrictam ent el territorique m arquen els set turons, m entre que la m uralla aureliana am plia aquesta zona, ns a arribar a la riba esquerra delTíber. d) La m uralla aureliana fa dues petites m arrades: una per protegir elsCastra Praetoria i una altra per protegir l’ am teatre C astrense. El nom de cada porta, com ençant per dalt i seguint les agulles del rellotge, és: Flam ínia, S alària, Tiburtina, Llatina, Àpia i A urèlia. a) La m uralla de Trèveros, d’ A utun, de C onim briga, de B àrcino, la P orta M aggiore de R om a ila d e Verona. b) La P orta d e S ant S ebastià d e R om a. c) La m uralla d ’ Em púries. d) La m uralla de T àrraco. S ón de la m ateixa època aquelles m uralles que estan construïdes am b un aparell m és petit i presenten llocs de guaita i de defensa (B arcelona, Trèveros, C onim briga i porta de S ant S ebastià de R om a); en canvi, les que presenten un aparell ciclopi a la base són anteriors, del segle II aC (Tàrraco) o I aC (Em púries), com tam bé les q ue presenten grans obertures d’ entrada (A utun, P orta M aggiore d e R om a iVerona).
1.
86
Activitats d’avaluació Traducció: Q uan a R om a aquestes coses són descobertes, el senat declara C atilina i M anli enem ics i per a la m ultitud restant xa el dia, abans del qualseria p erm ès deposar les arm es sense represàlia llevat dels condem nats a la pena capital. A m és declara que els cònsols facin la lleva, que A ntoni s’ apressi a perseguir l’ exèrcit i que C iceró serveixi de protecció per a la ciutat.
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 8 Solucionari
2.
3. 4.
5. 6.
a) Senatus Catilinam et Manlium ho stis iudicat ; b)Praeterea decernit uti co nsules dil ectum habeant ; c)Haec ubi comp erta sunt ; d)Senatus diem st atuit ante quam sine fraude l iceret ab armis discedere . quam a) qui, quibus ; b)quorum ; c)cuius ; d)quos ; e)quem ; f) a) A senatu Cat ilina et Manlius hostes iudicantur ; b)Romae a senatori bus res nouae com periuntur ; c)A magistratibus d ies statuitur , d)A senatu triumphus d ecerni tur senatus ; g)Catilinam et a) decernit ; b)Romae ; c)comperta sunt ; d)multitudini ; e)iudicat ; f) Manlium ; h)maturet ; i) sine fraude amico a) regio ; b)consulis ; c)Antonii ; d)dilectum ; e)praesidio ; f)
Llatí1 B ATXILLER AT
87
Unitat 9 Solucionari
1.
2.
3. 4.
5. 6.
7.
8. 9.
latissimae ; uerissimo Traducció: A leshores el m eu oncle es posa al triclini i sopa. M entrestant, del m ont Vesuvirelluïen en m olts llocs unes am arades m olt am ples ifocs elevats, la lluïssor ila claror dels quals s’ avivaven entre les tenebres de la nit. A leshores es va lliurar aldescans iva descansar en un son m olt veritable; efectivam ent elsorolldelseu respir era escoltat per aquells que elvigilaven a la porta.
P LIN I E L JO VE , Cartes , 6, 16, 12-13 do ctior -ius, do ctissimus - a -um ; religiosior -ius, religiosissimus -a -um ; iustior -ius, iustissi mu s -a - um; turpior -ius, turpis simus -a -um ; alti or -ius, alti ssimus -a - um; forti or -ius, fortis simus -a -um ; atrocior -ius, atrocissi mus -a - um; sapie ntior -ius, sapi entissimus -a - um a) doctissimis ; b)iustissimos , sapientissimos ; c)sanctissimo grauissimoque ; d)amplissima a) inter el egantes o ratores , ex el egantibus o ratoribus ; b)inter parco s oratores , ex parcis oratoribus ; c)suorum , ex suis ; d)inter omnes terras , ex omnibu s terris ; e)inter om nes montes , ex omnibus m onti bus a) 1D ; b) 4B ; c) 3A ; d) 2C purior ; blandior ; carior Traducció: Issa és m és desvergonyida que elpasserellde C atul, Issa és m és pura que elpetó d’ una colom a, Issa és m és suau que totes les nenes, Issa és m és preuada que les pedres precioses de l’ Índia, la cadella Issa és les delícies de P ubli. M AR C IAL , Epigrames , 1, 109 a) quam osculum ; b)sperata uictoria ; c)quam omnes p uellae ; d)quam Indici lapil li; e)quam leo m ortuus ; f) quam c aelum melius a) melior ; b)melius ; c)maiore ; d)turpior ; e)crudelius ; f) L (ucio ) VALERIO L (uci) LIB (erto) HEDISTO IIIIII VIR(o) AVG(ustali) VALERIA THA LLVSA MARITO INDVLGENTISSIMO L(oco) D(ato) D(ecurionum ) D(ecreto) Traducció: P er a Luci Valeri H edist,llibert de Luci, sèvir augustal(ho ha fet) Valèria Tal·lusa per al seu m arit m olt afable en el lloc donat per decret dels decurions. L(ucio) PORCIO L(uci) FIL (io) GAL(eria) CELERI AN N(orum ) XVII AED(ili) BA RC(inonens i). DOM ITIA LVCILIA MATER FIL(io) KA RISSIMO L(oco) D(ato) D(ecurionum ) D(ecreto) Traducció: P er a Luci P orci, C èler, de la (tribu) G alèria, ll de Luci, de disset anys, edil barcinonenc, (ho ha fet) D om ícia Lucília, la seva m are, per al ll estim adíssim en el lloc donat per decret dels decurions.
88
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 9 Solucionari
L(ucio) PEDAN (io) NARC ISSIANO AN N(orum) XV D(ierum) LII L(ucius ) PED(anius) NARCISSUS FIL(io) DVL(cissimo ) L (oco ) D(ato) D(ecurionum ) D(ecreto)
10. 11.
12. 13.
14. 15.
16.
17.
18. 19.
Traducció: P er a Luci P edani N arcissià de quinze anys i cinquanta-dos dies ho ha fet Luci P edaniN arcís per al seu ll dolcíssim en el lloc donat per decret dels decurions. Indulgentissimo marito ; karissimo filio ; dulcissim o filio A la que és difunta. A totes dues coses. a) 3; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 8; g)10; h) 9; i) 7; j) 6; k) 12; l) 11 a) domus propri a , domus optima ; b)more m aiorum ; c)pontifex maximus ; d)melioribus annis ; altiora pet o ; g)De minimis lex non curat ; h)Co rruptissima res pub lie)fames optimus cocus ; f) ca, plurimae leges ; i) citius, altius, fortius ; j) dignus barba m aiorum ; k)Nihil est annis uelocius ; l)Vultus certissima pigno ra mentis dues; m agis fortis ; les centrals;plus fortis Les províncies, seguint les agulles del rellotge, són: Gallaecia , Tarraconensis , Carthaginiensis , Baetica iLusitania . Les prefectures, d’ esquerra a dreta, són: G àl·lies, Itàlia, Il·líria, O rient. Les ciutats, d’ esquerra a dreta, són: Trèveros, M ilà, A quileia, S írm ium , C onstantinoble, N icom edia. a) R òm ul A ugústul; b) H onori; c) ostrogots; d) R avenna; e) À tila; f) ostrogots; g) O dòacre a) dom inat; b) apòstata; c) tetrarquia; d) Teodosi; e) Trèveros; f) M ilà; g) C onstantí; h) C onstantí; i) C onstantinoble; j) tetrarquia a) 14J; b) 10P ; c) 6D ; d) 12-;e) 15C ; f) 9-; g) 2K ; h) 16B ; i) 1E; j) 3F; k) 4M ; l) 5N ; m ) 7A ; n) 8H ; o) 17-;p) 11-; q) 13O a) A rc de Janus; b) A rc de C onstantí; c) A rc de Trajà; d) A rc d’ A urenja; e) A rc de S ufètula; f) A rc dels G abis; g) A rc de C aracal·la; h) A rc de Trí p oli; i) A rc d’ A drià; j) A rc de B erà a) 9; b) 7; c) 5; d) 8; e) 2; f) 11; g) 10; h) 6; i) 4; j) 3; k) 1 P resident: el que dirigeix les deliberacions, els treballs d’ un consell, assem blea etc. D iòcesi: dem arcació territorial sota la jurisdicció eclesiàsti ca d’ un bisbe. V icari: persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’ absència o per delegació, especialm ent aplicat a la jurisdicció eclesiàstica. P refectura: unitat adm inistrativa territorial. P refecte: persona que governa una prefectura. D uc: títolnobiliarique està per dam unt delde m arquès iper sota del de príncep. C om te: títolnobiliarique està per sota delde m arquès. Què conserva, el català, de la gradació llatina dels adjectius? 1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 5; h) 6 2. a) 4; b) 3; c) 1; d) 2 T EXTOS El treball del camp era ben vist pels antics Traducció: I quan els avantpassats lloaven un hom e b o, ellloaven així: «bon pagès ibon m asover». Era considerat ser lloat m olt àm pliam ent qui aixíera lloat. És que d’ entre els pagesos neixen els hom es m és forts iels soldats m és valents.
Llatí1 B ATXILLER AT
89
Unitat 9 Solucionari
Epicur diu que no és feliç el ric que no s’acontenta amb el que té Traducció: Epicur em eté una expressió sem blant: «Sia algú, va dir, les seves coses no sem blen m olt àm plies, encara que sigui l’ am o de tot el m ón, tanm ateix és m iserable». O si et sem bla m illor enunciat d’ aquesta m anera […]: «És m iserable quino es considera m olt feliç, encara que governielm ón» […] En un poeta còm ic trobes: «N o és feliç quino creu que ellho és». Ciceró escriu a la seva dona des de l’exili
20. 21. 22. 23.
24. 25.
26. 27. 28. 29.
30. 31.
32. 33.
90
Traducció: Escrit a D irràquium el 30 de novem bre del 696 després de la fundació de la ciutat (58 aC ) Tul·li dóna una salutació a la seva Terència i a Túl·lia i a C iceró. H e rebut d’ A ristòcrit tres cartes que gairebé vaig destruir am b les m eves llàgrim es; car sóc m ort per la tristesa, Terència m eva, ino em turm enten m és les m eves desgràcies que les teves i les vostres, sinó jo sóc m és desgraciat que tu, que ets m olt desgraciada, perquè la m ateixa desgràcia és com una p er a tots dos, però la culpa p ròp iam ent és m eva […] R es ens va ser m és desgraciat, m és vergonyós, m és indigne que això […] P rocura estar bé i convèncer-te que per a m i no hi ha ni hi hagut m ai res m és estim at que tu. A déu, Terència m eva, sem bla que et vegi: aixíestic debilitat per les llàgrim es. A déu. D ia 30 de novem bre. putat ; g)strenuissimi ; h)beatissimum a) miser ; b)ita ; c)uirum ; d)maiores ; e)cui; f) beatus ; g)poeta com icus ; h)beatus a) agricola ; b)miser ; c)miles ; d)maiores ; e)Epicurus ; f) a) 3; b) 3; c) 3; d) 2; e) 2 a) beatus , miser ; b)iudicat , non existimat ; c)nascuntur , moriuntur ; d)dom inus mund i est , miser est ; e)posteri , parentes ; f) tacet , loquitur ; g)dicere , tacere ; h)fortis , timidus ; i) nihil, omnis ; j)peior , bonus a.) 6; b) 4; c) 5; d) 9; e) 1; f) 8; g) 2; h) 3; i) 7 a) Elterritorigrec posseïa una cultura antiga prèvia a la dom inació rom ana de la qualse sentia m olt orgullosa (factor cultural). b) La dom inació àrab va ser tan intensa com ho havia estat la rom ana, de m anera q ue va esborrar qualsevol petjada rom ana, tret de l’ arqueològica (factor cultural). c) Efecte dels diferents substrats que hi havia en cadascun dels territoris conquerits (factor lingüísti c). d) La duració de la conquesta de la B ritànnia fou m enor i, a m és, era un territori m olt allunyat dels centres culturals de R om a (factors geogrà c icronològic). e) El territori basc va quedar m olt aïllat atesa la seva situació geogrà ca. R esposta a criteri del professorat. R esposta a criteri del professorat. R esposta a criteri del professorat. a) C anvide la vocalu en o : Molo < Mulum ; profocate < profucate b) S im pli cació de ll en l. D esaparició de la m nal. D esaparició de la lletrah . c) S ense la característica -m . a) 3; b) 4; c) 6; d) 2; e) 7; f) 5; g) 1; h) 9; i) 8 a) adstrat; b) neologism e; c) substrat; d) superstrat; e) desplaçam ent sem àntic; f) hel·lenism e; g) dialectalització. substrat: iber, celta, basc; superstrat: germ ànic, àrab; adstrat: occità, castel là, francès bellus , a) terra , tellus ; b)mare , aequor ; c)sanguis , cruor ; d)campus , ager ; e) stella , sidus ; f) pulcher ; g)fortis , ualidus ; h)alter , alius ; i) totus , omnis ; j) portare , ferre ; k)cantare , canere ; l)grandis , magnus ; m )hibernus , hiems s
Llatí1 B ATXILLER AT
Uni t at 9 Solucionari
34. 35.
36.
37.
38.
39.
40. 41.
42. 43.
44.
45.
46.
47.
48. 49. 50. 51. 52.
1.
2. 3.
1) j, m ; 2) a, b, d, f, k, l, n; 3) o, p; 4) c, g, i; 5) e, h a) espill, espejo; b) angle; d) m ascle, m acho; e) pobra; g) vinya, viña; h) trist;i) gàbia; k) orella, oreja; l) estable, establo; n) verd, verde; o) nunca a)plorare , plorar; b)uidere , veure; c)conuenit , convé; d)parabolare , parlar;e)delaxare , deixar; f)pauor , por a) negar R; b) cunyat R ; c) host A ; d) orb R ; e) pena R ; f) ser A ; g) estar A; h) tem pesta R ; i) pagà R ; j) parents A a) ad illas horas , in tunce ; b) bullire , feruere ; c) manducare , comedere ; d) nepote(m) , consobrinu(m) ; e)auicellu(m) , passere(m) ; f) patella(m) , sartagine(m) ; g)parabolare , fabulare ; tabula(m) , mensa(m) h) pauore(m) , metu(m) ; i) a) ll, lial; b) llec, laic; c) cadira, càtedra; d) raig, radial; e) fruit, fructí fer; f) ull, oculista; g) eix, axial; h) espatlla, espàtula; i) colgar, col·locar;j) llavi, labial. a) 3B ; b) 4E; c) 2C ; d) 5A ; e) 1D ; f) 8F; g) 6G ; h) 7H ingentem , planissimam a) mo ntes illi, ualle illa. S ’ ha traduït cada vegada per l’ article. b) 1. 2. per uallem … ingentem a) 3; b) 1; c) 4; d) 8; e) 2; f) 5; g) 6; h) 7 a) chorar, llorar, plorar; b) parentes, parientes, parents; c) claga, llaga, plaga; d) terra, tierra, terra; e) corpo, cuerpo, cos; f) genxiva, encía, geniva a) falta, falta; b) lletra, letra; c) ordre, orden; d) agulla, aguja; e) pop, pulpo; f) dium enge, dom ingo; g) m arge, m argen; h) taula, tabla; i) verd, verde a) setm ana, sem ana; b) solter, soltero; c) com prar, com prar; d) colgar, colga; e) bondat, bondad; f) com ptar, contar; g) am istat,am istad; h) llaurar, labrar; i) recobrar, recobrar a) campus , cam p; b) stella , estrella; c)manducare , m enjar; d)grandis , gran; e)formosus , form ós; f)fortis , fo rt; g)alter , altre; h)totus , tot; )ligare i , ligar; )tjerra , terra; k)caballus , cavall; l) portare , portar; m )parabolare , parlar; n)sapere , saber; o)plorare , plorar; p)bucca , boca; q)minutus , m enut; r)cantare , cantar a) sègol, centeno; b) llit, cam a; c) polze, pulgar; d) voler, querer; e) groc, am arillo; f) m atí, m añana; g) nas, nariz; h) m unyir, ordeñar; i) noces, boda; j) res, nada; k) sovint, a m enudo; l) cloure, cerrar; m ) m ustela, com adreja; n) cor, corazón a) 3; b) 5; c) 10; d) 2; e) 8; f) 4; g) 6; h) 7; i) 1; j) 9 a) 1, 6, 7, 10, 14, 18, 21; b) 2, 5, 8, 20; c) 3, 4, 9, 11, 17, 22; d) 12, 13, 15; e) 16, 19 a) bacó; b) ganivet; c) guerra; d) sabó; e) fresc; f) tovallola; g) crosta;h) coca; i) guaitar a) alcàsser; b) alquím ia; c) algeps; d) albercoc; e) llebeig; f) alam bí; g) arròs a) m agatzem ; b) carxofa; c) cotó; d) quitrà; e) sèquia; f) duana; g) barnús; h) safrà
Activitat s d’avaluació Traducció: D e totes les terres, no solam ent d’ Itàlia, sinó a tot el m ón, la zona de C am pània és la m és bella. R es no és m és benigne que elseu cel: en verdeja dues vegades am b ors. R es no és m és fèrtilque elseu sòl: per això es diu que hitingué lloc elcertam en de Líber ide C eres. R es no és m és hospitalarique elseu m ar. A quíhiha els nobles ports de C aieta, M isè, B aies càlida per les seves fonts, Lucríi A vern. a) quam caelu m ; b)quam solum ; c)quam m are oribus ; d)fontibus ; e)fl oribus ; f) fontibus ; g)Lucrinus ; h)fontibus a) pueri ; b)templum ; c)fl
Llatí1 B ATXILLER AT
91
Unitat 9 Solucionari
4.
5. 6.
Misenum ; g)Caieta ; h)Baiae ; i) Liber ; a) plaga ; b)orbe ; c)bis ; d)Campaniae ; e)Auernus ; f) j)Ceres ; k)Lucrimus a) melioris ; b)maximum ; c)tardiora ; d)maiorum EPICTETO IIIIII VIR(o) AVG(ustali) ACILIA ARETHVSA MARITO OPTIMO L(oco) D(ato) D( ecurionum ) D(ecreto) Traducció: P er a Epictet, sèvir augustal, l’ ha fet A cília A retusa, per al seu m arit excel·lent en el lloc donat per decret dels decurions.
92
Llatí1 B ATXILLER AT
L’aval uaci ó
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ La proposta d’ activitats d’ avaluació que oferim a continuació correspon als continguts treballats en cadascuna de les unitats didàctiques. A partir de la tercera unitat, les activitats d’ avaluació s’ inicien am b un exercici de lèxic per fam iliaritzar l’ alum nat am b paraules que no coneix o que no guren en elLèxic del naldelllibre. A ixís’ inicia en la pràctica de la traducció de textos, que sem pre apareix en segon lloc. El professor haurà de decidir sifa aquest exercici de lèxic am b tot el grup d’ alum nes en veu alta, o bé sicada alum ne el fa individualm ent. Les altres activitats de llengua es poden fer, en part o en la seva totalitat, o bé es poden distribuir entre els diferents alum nes, segons les necessitats de cadascun d’ ells. C al dir que l’ exercici d’ elecció m últiple de cultura presenta un considerable nom bre d’ ítem s que solen correspondre als diversos apartats de cultura que apareixen en cada unitat. E lprofessorat ha de triar els ítem s que m és s’ adaptin a l’ èm fasi que hagi posat en els continguts culturals tractats a classe.
Llatí1 BATXILLERAT
95
Unitat 1 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) El lloc on s’ adm inistrava la justícia d’ una ciutat rom ana era el/ la: 1. fòrum 3. basílica 2. cúria 4. tem ple b) Elgerm à bessó de Pòl·lux era: 1. Zeus 3. Palatí 2. Saturn 4. C àstor c) La ci utat m és im portant del Laciés: 1. Rom a 3. Siracusa 2. N àpols 4. Ò stia d) La ciu tat que funcionava com a port de Rom a era: 1. Ravenna 3. Pàdua 2. N àpols 4. Ò stia e) Un dels turons de Rom a es diu: 1. Pòl·lux 3. Palatí 2. Àpia 4. August f) Pom peu i C ras form aren un trium virat juntam ent am b: 1. C èsar 3. August 2. Espàrtac 4. Publi g) El lloc on es feien lluites de gladiadors era el/ la: 1. cúria 3. am teatre 2. circ 4. basílica h) Un riu d’ Itàlia és el: 1. Rin 3. Sena 2. D anubi 4. Tíber i) Espàrtac és el nom d’ una novel·la escrita per: 1. Lum ière 3. W alter Scott 2. H ow ard Fast 4. Ben-H ur j) Un antecessor troià distingit dels qui fundaren Rom a fou: 1. Júpiter 3. Eneas 2. O rfeu 4. Plaute k) L’ argum ent de How the west was won e s basa en el m ite de: 1. Eneas 3. O rfeu 2. Pigm alió 4. Plaute l) La pel·lícula que, entre d’ altres coses,representa la persecució dels cristians en tem ps de N eró és: 1.Espàrtac 3.Two m uch 2.Quo uad is? 4.Legend m ) El signi cat català del m ot llatcultellus í és: 1. ganivet 3. clatell 2. cotilla 4. cultura
96
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 1 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
n) El carro tirat per quatre cavalls es deia: 1.quadriga 3.auriga 2.biga 4.circus o) La deïtat fem enina que senyorejava l’ infern era: 1. M inerva 3. Prosèrpina 2. Leda 4. C àpua p) La tribuna d’ oradors del fòrum de Rom a era anom enada: 1.rostra 3.curia 2.basilica 4.senatus q) ElVesuviés un volcà de: 1. C am pània 3. Sicília 2. Laci 4. G àl·lia r) Els rom ans denom inaven les sivelles o im perdibles am b el nom de: 1. cri p topòrtic 3. fíbules 2. calendes 4. lliberts s) Elpassatge cobert i sem isubterrani rebia el nom de: 1. calendes 3. pòrtic 2. cri p topòrtic 4. tabulari 2.
Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Les novel·les que tracten sobre els rom ans. b) La història del cinem a i les pel·lícules de rom ans. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT
97
Unitat 2 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot o m ots llatins de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) m agister litterarum b) milliar ium aureum c) summ um dorsum d) statumen e) opus reticulatum f) calculator
2.
1. m estre que ensenyava les quatre regles 2. aparel l im itant una m alla 3. m estre de lectura i escriptura 4. capa superior 5. m il·liarid’ or 6. base d’ un pavim ent
Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. El tem ps revela la veritat. 2. L’ artés llarg, la vida breu. 3 . Per a record perpetu. 4 .La m ent m ou la m assa. ........... a) Ars long a, uita breu is . ............... b) Ad perpetuam m emoriam. ........... c) Mens agitat m olem. .............................. d) Veritatem dies aperit. ..........................
B) 1. El m ateix avarés la causa de la seva m isèria. 2 . Acceptar un bene ciés vendre la llibertat. 3 . El m alalt intem perant fa cruel el m etge. 4 . La fortuna ajuda el fort. a) Beneficium accipere est libertatem uend ere. ............ b) Crudelem m edicum intem perans aeger fac it . ......... c) Auarus ipse causa est m iseriae suae. ............................... d) Fortem fortuna iuu at. ............... ................ ............... ................ .......... 3.
C lassi ca els tem es dels nom s següents: a) reg-
.............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ...........
............... ................ ............... ................ ............... ................ ...... b) uirtut- .............. ............... ................ ............... ................ ............... .............. c) exercitu- ................ d) region- ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... . ................ ............... ................ ............... ................ ............... . e) populo- .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... f) Roma- ...............
98
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 2 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4.
Escriu la paraula llatina que form a part de les que hi ha en cada sèrie o la que és origen de cada sèrie: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... a) reial, regicida ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) virtu al, virtu ós ............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) regió, regional.............. d) m agisteri, m agistral............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ e) príncep, principal................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ f) popular, populista ............... g) longitud, longevitat................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... h) rom à,rom ànic .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ i) m ental, m entalitat............... j) vitam ina, vitalitat.............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .
5.
Escriu en català, am b accent o sense, els m ots que en llatí són gra ats així: a) Rauenna ............... ................ ............... ................ .. – ............... ................ ............... b) Euphra tes ............... ................ ............... ................ .. c) Aethiopia ............... d) olim pia˘de( m ) ............... ................ ............... .....
6.
C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) El nom que singularitzava cada hom e d’ una m ateixa fam ília era el: 1.praenomen 3.cognomen 2.nomen 4.agnomen b) La festa de com prom ís dels joves en presència de pares iam ics es deia: 1.matrimonium 3.maritus 2.sponsalia 4.mugillanus c) La crem ació d’ un cos rep el nom de: 1. necròpolis 3. inhum ació 2. incineració 4. enterram ent d) La Schola gram m atici equival a l’ educació: 1. prim ària 3. professio nal 2. secundària 4. superior e) Elcalculator era el m estre de: 1. geom etria 3. retòrica 2. literatura 4. les quatre regles f) La via de la Plata passava per: 1.Toletum 3.Tarraco 2.Emerita 4.Corduba opus …: g) L’ aparell construït am b carreus ben tallats és anom enat 1.cyclopeum 3.quadratum 2.reticulatum 4.incertum
Llatí1 BATXILLERAT
99
Unitat 2 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
h) Bàrcino fou una colònia rom ana edi 1. el m ont Tàber 2. M ontjuïc i) En el disseny d’ un cam pam ent rom à 1. H ipòdam
cada sobre: 3. el Tibidabo 4. el m ont Tabor es tenia en com pte el traçat urbanístic del grec: 3. Pèricles
2. Tales de M ilet 4. Alexandre j) Les plataform es elevades des d’ on els governants es dirigien al poble eren: 1. elsrostra 3. la basílica 2. la cúria 4. el tem ple k) Les curses de carros es feien en el/ l’ / les: 1. circ 3. am teatre 2. teatre 4. term es l) L’ encarregat de construir les vie s rom anes era el: 1. Senat 3. patriciat 2. exèrcit 4. plebs m ) Les vi es enllosades es deien: 1.uiae stratae 3.mansiones 2.statumen 4.nucleus n) Les parades que hi havia en el traçat d’ una via s’ anom enaven: 1.stationes 3.Aquae Apollina res 2.uiae stratae 4.metae o) L’ obra sobre els aqüeductes de la ciutat de Rom a fou escrita per: 1. Estrabó 3. C èsar 2. Vitruvi 4. Frontí p) Segons el m ite, la m are del M inotaure fou l’ esposa de: 1. Teseu 3. M ínias 2.M inos 4.M eno r q) El nom bre de les Gràcies era de: 1. dos 3. quatre 2. tres 4. nou r) En grec,el déu M ercuri es deia: 1. H erm es 3. Posidó 2. Ares 4. Plutó s) U n dels tem ples rom ans antics m és ben conservats de Rom a és elde: 1. Pànteon 3. M inerva 2. Sant Pere del Vaticà 4. La M adeleine t) La gran innovació de la tècnica constructiva rom ana fou el/ la: 1. colum na 3.caementum 2. pilar 4. pedra u) Eldiàm etre de la cúpula d’ un tem ple pagà que no ha estat m aisuperat és el de /del: 1. Pànteon 3. Santa So a 2. Sant Pere del Vaticà 4. C entcelles
10 0
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 2 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
v) L’ aparell form at per blocs de pedra paral ·lelepipèdics disposats en lera és un: 1.opu s spicatum 3.opus quadratum 2.opus cyclopeum 4.opu s latericium x) L’ aparell form at per un arrengleram ent de m aons és un: 1.opu s incertum 3.opus latericium 2.opus quadratum 4.opu s cyclopeu m y) L’ aparell consistent en l’ am untegam ent, m és o m enys ordenat, de blocs de pedra m al tallats és un: 1.opus quadratu m 3.opu s cyclopeum 2.opus ince rtum 4.opu s spicatum 7.
Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Celebracions rom anes referides alcicle de la vida. b) L’ arquitectura d’ inspiració clàssica. c) El disseny d’ una ciutat i els espais d’ oci. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 101
Unitat 3 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
2.
Associa cada expressió llatina de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) Cantilenam ean dem canis . b) Diem perdidi . c) C um laude.
1. Beuen tots sense m esura. 2. Am b lloança. 3. C antes la m ateixa cançó.
d) Bibunt om nes sine lege. e) In albis . f) P anem et circenses.
4. H e perdut dia. 5. Pa i circ. 6. En blanc.
C lassi caels substantius de l’ activitat anterior en dues colum nes,tal com s’ indica a continuació: Acusatius
Ablatius
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
……………………………
3.
Transform a el nom bre gram atical dels substantius de l’ activitat 1.
4.
Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. H ispània té m oltes províncies. 2. H ispània Citerior des del Pirineu s’ estén ns a Cartagena. 3. H ispània U lterior s’ estén des de C eltibèria ns a l’ estret G adità. 4. H ispània està situada entre Àfrica i la G àl·lia. a) Hispania Citeri or a Pyrenaeo usque ad Carthaginem porrigitur . ........................................ ................ ............... ................ ............... ................ ...... b) Hispania sita est inter Afric am et Galliam .............. c) Hispania Vlter ior a Celtiberi s usque ad Gaditanu m fretum extenditur . ......................... d) Hispania m ultas prouinci as habet. .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... .........
B) 1. H ispània està lim itada pels m onts Pirineus. 2. El troià va arribar d’ Àsia a C artago. 3. El riu Ebre desem boca al m ar d’ O rient. 4. Eneas arriba a Itàlia am b vint naus. a) Aeneas cum u iginti nauibus in Itali am uenit. ............... b) T roianu s ex Asia in Cartha ginem uenit. ............................. c) F luuiu s Iber occidit in m are orien tale. .................................. d) Hispania Pyrenaeis mon tibus clausa est. ........................
10 2
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 3 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
5.
Escriu la paraula llatina que form a part de les que hi ha en cada sèrie o la que és origen de cada sèrie: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... a) orient, oriental............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. b) m ont, m onticle ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... c) m ultiplicitat, m últiple ............... d) àlbum , alba .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... e) om niscient, om nipotent................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... f) venir, prevenir............... g) legalització, legalm ent................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... h) occid ent, occid ental................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. i) naval, nau ............... j) laudatori, lloable .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .
6.
O m ple els espais en blanc am b la preposicióab ,ex,ad o in , segons que calgui: a) Italia …… Italo rege c ognom inata est. b) Hannibal …… Hispania …… Galli am peruenit. c) Legatus …… Caes arem uenit.
7.
aC aC
dC dC
C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) Una llengua hel·lènica parlada a la Itàlia antiga fou el/ l’ : 1. celta 3. etrusc 2. grec 4. osc ……………………… als pobles sotm esos d’ b) Els rom ans no iniciaren un procés de /d’ O rient. 1. conscie nciació 3. hel·lenització 2. aculturació 4. diferenciació c) El llatí clàssic és el llatí dels segles: I iII dC 1.III 3. 2.I 4. III iIV dC d) El registre del llatí acurat, tant en l’ àm bit escrit com oral, erasermo el : 1.urbanus 3.patricius 2.familiaris 4.uulgaris e) En el segle ………………… s’ u sava el llatí m edieval. V dC 1.I 3. X dC 2.II 4. f) Al nord de la Itàlia antiga es parlava el/ l’ : 1. osc 3. celta 2. um bre 4. grec g) Les llengües rom àniques actuals són m odalitats del llatí: 1. culte 3. vulgar 2. arcaic 4. postclàssic
Llatí1 BATXILLERAT 10 3
Unitat 3 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
h) Els parlars dels qui se sobreposaren 1. el substr at 2. l’ adstr at i) El llatí que va de l’ època carolíngia 1. hum anístic
sense substituir la llengua de la Rom ània form en: 3. l’ estr at 4. el superst rat ns alRenaixem ent és el llatí: 3. tardà
2. m edieval 4. vulgar j) L’ expressió escrita del català fou a l’ expressió oral. 1. anterior 3. sim ultània 2. posterior 4. contem porània k) Segons els lingüistes,les llengües rom àniques d’ H ispània són: 1. tres 3. sis 2. vuit 4. nou l) El friülès és una variant del: 1. balcanorom ànic 3. retorom ànic 2. gal·lorom ànic 4. italorom ànic m ) Elsubstrat balcanorom ànic pertany a la Rom ània: 1. oriental 3. central 2. occid ental 4. septentrional n) La llengua pont entre el gal·lorom ànic i l’ iberorom ànic és el/ l’ : 1. català 3. portuguès 2. castellà 4. occità o) Una llengua que pot considerar-se que form a partdel substrat del català és el/ l’ : 1. castellà 3. occità 2. celta 4. francès p) Una llengua que pot considerar-se partdel superstrat del català és el/ l’ : 1. basc 3. llatí 2. germ ànic 4. etrusc q) La diversitat de registres d’ una llengua depèn de………………………… dels parlants. 1. la geogra a 3. l’ edat 2. l’ època 4. la classe social r) El llatí escri t i el parlat com ençaren a ser dues entitats lingüístiques en: 1. el baix im peri 3. l’ alt im peri 2. la baixa edat m itjana 4. l’ alta edat m itjana s) El llatí culte em prat oralm ent i per escrit per persones instruïdes és el de l’ època: 1. arcaica 3. m edieval 2. clàssica 4. carolíngia t) Els m ots catalans que han evolucionat pel que fa al signi cant i al signi catsón: 1. patrim onials 3. cultes 2. m anllevats 4. iguals que en llatí u) El m ot patrim onial derivat de la paraula llatinastrictu(m) és: 1. estr icte 3. estret 2.street 4. estrany
10 4
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 3 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
v) El m ot patrim onial derivat de la paraula llatinacollocare és: 1. col·locar 3. colgar 2. collar 4. coll x) La paraula catalanaparlar deriva del m ot llatí: 1.parabola 3.parabolare 2.parabilis 4.paradigma y) El m ot patrim onial català derivat de la paraula llatina spatula és: 1. espàtula 3. espatlla 2. espatuler 4. espatulat 8.
Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) El català en el m arc de les llengües rom àniques. b) M ots catalans patrim onials im ots m anllevats. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 10 5
Unitat 4 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) praecedo 3 b) fere adv. c) proelium, ii n d) germ anicus, a, um e) heluetii, orum m . f) contendo 3
2.
1. gairebé 2. helvecis [tribu gàl·lica] 3. germ ànic 4. lluitar
5. avantatjar, precedir
6. batalla
Interpreta aquest text, que parl a de les contínues lluites entre helvecis igerm ànics: Heluetii reliquo s Gallos uirtute prae cedunt, quod 1 fere cotidianis proeliis c um Germanis contendun t. Heluetii in Germ anicis finibu s bellum g erunt . 1.quod : perquè C ÈSAR .Guerra de les Gàl· lies, 1, 1, 4
3.
Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Heluetii Gallos praecedu nt . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
b) Heluetii proeliis cum Germanis contendunt . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
c) Heluetii in Germ anicis finibu s bellum gerun t . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Germani a Heluetiis preceduntur . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
b) Vrbs Rom a a Rom ulo cond itur . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... ................ ............... ................ ...... a) relíquia, reliquiari................ b) virtu al, virtu t............... ............... ................ ............... ................ ............... .... c) precedir, precedent............... ............... ................ ............... ................ . ............... ................ ............... ................ ...... d) bèl·lic, rebel·lar-se.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... e) , nat.............. f) quotidianitat, quotidià ............... ................ ............... ................ ........... ............... ................ ............... ................ ........... g) gerent, gerència .............. ................ ............... ................ ............... .............. h) urbà, urbanitat.............. i) contesa,contenciós ............. ................ ............... ................ ............... .... ............... ................ ............... ................ . j) G erm ània, germ ànic ..............
10 6
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 4 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a verbal que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escri u la form a correcta: ............... ................ ............... ................ ... a) praecedebant, erant, portant, dicebant ............... ............... ................ ............... ................ ............... .............. b) portant, gerunt, er ant, ama nt .............. ............... ................ ............... ................ ... c) gerebat, audiebat, praecedebat, portat ............... d) est, gereba t, dicebat, praecedeb at .............. ............... ................ ............... ................ ............... . ............... ................ ............... ................ ............... ......... e) uidebant, portant, am ant, sunt ................ ............... ................ ............... ................ ............... . f) conditu r, prob atur, am antu r, dicitur ..............
7.
C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) Una llengua europea que no pertany algrup indoeuropeu és el: 1. nès 3. rus 2. alem any 4. celta b) Al com ençam ent de l’ edat del bronze, l’ indoeuropeu es parlava a: 1. l’ Índia 3. Àfrica 2. l’ Àsia C entral 4. Egipte c) El llatí pertany al grup indoeuropeu: 1. cèltic 3. germ ànic 2. itàlic 4. eslau d) La regió del sud de la península Itàlica es deia: 1. Etrúria 3. Ligúria 2.Ú m bria 4.C am pània e) La via que anava des de Luna ns a Rom a era la via: 1. D om ícia 3. Aurèlia 2. Àpia 4. Augusta f) El m ar entre C òrsica, Sardínia i Sicília es diu: 1. m ar Adriàtic 3. m ar N egre 2. m ar Jònic 4. m ar Tirrè g) Al nord d’ Itàlia hi havia la regió anom enada: 1. C am pània 3. C alàbria 2. Ligúria 4. Lucània h) El Tíber és un / una: 1. turó 3. illa 2. llac 4. riu i) Els prim ers pobladors de Rom a se situaren entre el C apitoli i: 1. C am pània 3. el Palatí 2. el C ol·latí 4. els Alps j) La ci u tat africana per on passà Eneas fou: 1. Troia 3. C um es 2. C artago 4. N àpols
Llatí1 BATXILLERAT 107
Unitat 4 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) La m are d’ Eneas fou: 1. Rea Sílvia 2. D ido l) El Vesuvi es troba en la regió de: 1. C am pània
3. Venus 4. Lavínia 3. Etrúria
2. Ligúria 4. G àl·lia C isalpina m ) El pastor que va trobar Ròm ul i Rem fou: 1. Fàustul 3. Am uli 2. N um itor 4. Ascani n) El rei que reform à elcalendari de m anera que tingués dotze m esos fou: 1.Ròm ul 3.N um itor 2.Eneas 4.N um a Pom pili o) La violació de Lucrècia tingué lloc en tem ps de/d’ : 1. Eneas 3. Tarquini Prisc 2. Ròm ul 4. Tarquini el Superb p) El rei de Rom a que organitzà la societat rom ana segons la riquesa fou: 1. Ròm ul 3. ServiTul·li 2. Llatí 4. Tit Livi q) El qui violà Lucrècia fou: 1. C ol·latí 3. Sext Tarquini 2. Palatí 4. Servi Tul·li r) Els etruscs s’ e stabliren a la part nord de: 1. Tíber 3. M agna G rècia 2. Sicília 4. G àl·lia C isalpina s) Els fonam ents de la societat rom ana eren la fam ília i la: 1.domus 3.patria potestas 2.materfamilias 4.uxor t) Gai Juli C èsar O ctavià fou ll adoptiu de: 1. G ai O ctavi 3. M arc O ctavi 2. G ai Juli C èsar 4. G neu O ctavi u) El dret de poder exposarun ll que elpaterfamilias tenia es deia: 1.ius exponend i 3.ius uendendi 2.ius connubii 4.ius patrim onii 8.
Escriu en un full a partentre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) L’ indoeuropeu i les principals lengües in doeuropees. b) Geogra a de l’ antiga Itàlia. c) Elperíode de la m onarquia segons la tradició.
10 8
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 5 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) adlatus, a, um b) princeps, ipis m . c) lectus, a, um d) conscrib o, scripsi 3 e) iuben s, entis f) cum g) ordino 1 h) duodecim i) tabula, ae f. j) traditu s, a, um k) fascis, is m . l) retineo, retinui 2
2.
1. principal, hom e il·lustre 2. escollit, seleccionat 3. procedent 4. ordenant-ho 5. escri ure, redactar 6. ordenar, codi car 7. dotze 8. taula 9.quan 10. retenir 11. lliurat 12. feixos [vares lligades que portaven els lictors]
Interpreta aquest text, que ens in form a que els encarregats de redactar les lleis de les XII Taules, quan enllestiren la feina, no volien deixar els feixos liurats,sím bol de poder: Leges a Graecia adla tas decem principes lecti iuben te popu lo conscripserant. Cum tota m iu stitiam ordinauerant in duo decim ta bulis, traditos fas ces furore reti nebant. FLO RUS , Gestes dels rom ans, 1, 17,8
3.
Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Leges adla tas principes lecti conscrips erant . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) Principes tradito s fasces retineban t . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) Legem u ir in tabula ordinabat . ................
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. a) Principes tradit os fasces retinent . ............... b) Legem u ir in tabula ordinabat ................. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .......
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) legal, legalitat................ ............... ................ ......
f) dècim , deu
............... ................ .............. b) virilitat,viril.............. ................ ............... .... c) popular, poble ............... d) tabulador, taula ............... ............... ................ . ............... ................ . e) retenir, retenció ...............
............... ................ .............. g) príncep, principal ............... ............... ................ . h) feixism e, feixista i) ordinador, ordinari .............. ................ .............. ............... ............... ................ .............. j) furor, enfurir
.............. ................ ............... ................ .
Llatí1 BATXILLERAT 10 9
Unitat 5 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a verbal que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escri u la form a correcta: ................ ............... ................ ............... ................ ........ a) retinuit, porta uit, dicit, fuit .............. ............... ................ ............... ... b) portauerunt, dicunt, habuerunt, fuerunt .............. ................ ............... ................ ............... ... c) scripserat, erat, dixerat, retinuera t .............. d) dixerant, porta ueran t, retinuera nt, erant ............... ................ ............... ................
7.
C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) Una llegenda exem plar de la prim era etapa de la república rom ana és la de: 1. Rem 3. Atili Règul 2. Eneas 4. C anuleu b) Elgrup form at per petits propietaris icom erciants de Rom a es deia: 1. plebeus 3. tribuns 2. senadors 4. patricis c) Els plebeus aconseguiren la legalitat de les seves assem blees gràcies a les lleis: 1. de les XII Taules 3. de C anuleu 2. Licínio-Sèxties 4. Valèrio-H oràcies d) Els que en tres onades d’ invasio ns arribaren a Rom a foren els: 1. etruscs 3. troians 2. gals 4. cartaginesos e) Els sam nites foren annexionats a Rom a els anys: 1.34 1-29 1 aC 3.50 9-31 aC 2.75 3-50 9 aC 4.21 8-14 6 aC f) El C apitoli era un: 1. tem ple 3. edi cipúblic 2. riu 4. turó g) El rei Pirrus,que ajudà Tarent a resi stir contra els rom ans,procedia de: 1. M agna G rècia 3. Epir 2. Etrúria 4. Laci h) Eldret de presentar-se com a candidat es deiaius: 1.honorum 3.prouocationis 2.militiae 4.suffragii i) El dret a no sofrir el suplicide la creu s’ anom enava : ius 1.honorum 3.prouocationis 2.rogationis 4.census j) Rom a conquerí la ciutat de Tarent l’ any: 1.272 aC 3.75 3 aC 2.50 9 aC 4. 31 aC
110
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 5 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) Els qui no eren nom enats cada any eren els: 1. cònsols 3. qüestors 2. edils 4. censors l) Els qui s’ ocupaven de qüestions adm inistratives ide gestió diàri a eren els: 1. pretors 3. edils 2. tribuns de la plebs 4. qüestors m ) Els qui podien vetar l’ aprovació de lleis ieren inviolables eren els: 1. pretors 3. cònsols 2. qüestors 4. tribuns n) L’ assem blea form ada per sis-cents m em bres era el/ la: 1. com ici 3. Senat 2. plebs 4. patriciat o) El fet d’ haver de decidir am b l’ acord dels qui exercien la m agistratura s’ anom enava: 1. auspici 3.imperium 2. col·legialitat 4. inviolabilitat p) A Rom a, la repetició d’ un càrrec podia donar-se: 1. cada any 3. alcap de 10 anys 2. alcap de 3 anys 4. alcap de 5 anys q) Els qui escollien els cònsols icensors eren els com icis: 1. tribuns 3. centuriats 2. curiats 4. plebiscits r) Segons el lloc de residència, les tribus rurals eren: 1.31 3.19 3 2. 13 4. 51 s) Els qui adm inistraven justícia entre els ciu tadans rom ans eren els: 1. cònsols 3. pretors 2. tribuns 4. qüestors t) Cràter deriva de la form a llatina en cas: 1. nom inatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu u) Crater deriva de la form a llatina en cas: 1. nom inatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu 8.
Escriu en un full a partentre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) L’ expansió itàlica dels rom ans. b) Els drets dels ciu tadans. c) Els òrgans judicials legislatius i electorals de l’ època republicana.
Llatí1 BATXILLERAT 111
Unitat 6 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) haec n om . n. pl. d’ hic b) Sallentin us, a, um c) aestas, atis f .
1. sal·lentí [al sud-est d’ Itàlia, a C alàbri a] 2. aquest 3. desconegut
d) consumo, s um psi, sumptum 3 4. estiu e) igno bilis, e 5. consum ir f) deficio, feci, fectum 3 6. el m ateix idem g) eodem abl. sg. d’ 7. fer defecció h) Bruttius, a, um 8. tornar i) fides, ei f. 9. del país dels brutis [al sud-oest d’ Itàlia] j) redeo, dii, ditum 3 10. lleialtat 2.
Interpreta aquest text, que ens inform a que, m entre alguns sal·lentins es passen al bàndol d’ Anníbal, altres ciutats retornen a l’ obediència rom ana: Dum haec in Afr ica atque in Hispania geruntur, Hannibal in a gro Sallentino aestatem consumpsit. Interim Sallentinorum ignobiles urbes ad Han nibalem defecerunt. E odem temp ore in Bruttiis aliae ciuitates in fidem pop uli Rom ani redieru nt. TIT LIVI,Ab urbe condita 25, 1,1
3.
Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Bella in insulis a Rom anis gerun tur. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
b) Vrbes ad hostes defecerun t. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
c) Aliae ciuitates in fidem pop uli Rom ani red ierunt . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... a) . ................ in insulis a Rom anis gerunt ur consum it ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) Bella Hannibal in agro Sall entino aestatem
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... .............f) esti ................ ............... ................ ............... a) consum ir, consum pció .............. u, esti val ............... b) gerència, gerent ............... ................ ............... .............g) agricultura, agropecuari .............. ............... ................ .. ............... ................ .......... h) delitat, del ............... ................ ............... ................ ............ c) defecció , defecte ................ ............... .............i) insularitat, peninsular ................ ............... ................ ....... d) tem poral, tem poralitat............... ................ ............... ................ .......... j) rebel·lar................ ............... ................ .. e) alienar, aliè ............... se, bèl·lic ..............
112
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 6 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a que gram aticalm ent discrepa de les altres.A continuació, escriu la form a correcta: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... A) a)genera ,fl um ina ,prouincia ,capita ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) forum ,bellum ,mare ,oculorum ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... c) bella ,maria ,genera ,Gallia .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ .... B) a) forte ,facile ,miserum ,magne .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Hispania ,fortia ,misera ,magna ............... c) prudens ,fortis ,magnis ,facilis .............. ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
7.
C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) La prim era guerra púnica tingué lloc els anys: 1.26 4-10 5 aC 3.26 4-24 1 aC 2.21 8-20 1 aC 4.26 4-14 6 aC b) Els cartaginesos tenien interès a m antenir el seu im peri cap a: 1. occid ent 3. el sud 2. orient 4. el nord c) Eneas,que visità la reina D ido, era: 1. rom à 3. grec 2. cartaginès 4. troià d) Després de la prim era guerra contra els cartaginesos,els rom ans conqueriren: 1. C reta 3. M alta 2. C òrsega 4. Sicília e) La guerra de Jugurta tingué lloc a: 1. C orint 3. N um ídia 2. Egipte 4. H ispània f) El218 aC, els rom ans arribaren a: 1. N um ància 3. C orint 2. Em púries 4. C artagena g) Una batalla en la qual Anníbal resultà vencedor fou la de: 1. Trasum è 3. Sicília 2. C artagena 4. G àl·lia h) Publi C orneli Escip ió Em ilià conquerí N um ància l’ any: 1.13 3 aC 3.31 3 aC 2.33 1 aC 4. 27 2 aC i) El qui sufocà la revolta ibèrica fou: 1. C ató 3. Sul·la 2. M ari 4. C ras j) La destrucció de C orint tingué lloc l’ any: 1.27 2 aC 3.461 aC 2.14 6 aC 4. 614 aC
Llatí1 BATXILLERAT 113
Unitat 6 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) L’ any 133 aC , l’ últim rei de /………………………… d’ llegà el seu regne a Rom a. 1. Egipte 3. Pèrgam 2. M acedònia 4. Síria l) El general que destruí C orint fou: 1.M um m i 3.G neu Escipió 2. C ató 4. Sul·la m ) Síria fou annexionada a Rom a per: 1. M . Antoni 3. August 2.C èsar 4.Pom peu n) ………………………… era rei del Pont. 1. Anníbal 3. Antic 2. M itridates 4. Filip o) Els nobles patricis iplebeus s’ anom enaven: 1.optimates 3.clientes 2.equites 4.populares p) El cap del partit dels populars ofu: 1. Sul·la 3. C ató 2. M ari 4. Escip ió q) Un cavaller itàlic que es revoltà contra Rom a fou: 1. Sertori 3. M ari 2. Sul·la 4. Espàrtac r) La conjuració de C atilina fou descoberta per: 1. Pom peu 3. Sul·la 2. C ras 4. C iceró s) U n m em bre del prim er trium virat fou: 1.M arc An toni 3.Pom peu 2. Escip ió 4. C iceró t) U n m em bre del segon trium virat fou: 1.C ras 3.Pom peu 2. C èsar 4. O ctavi u) Àcciu m està situat a: 1. G rècia 3. Àsia M enor 2. Síria 4. Egipte 8.
Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) La segona i la tercera guerra púnica. b) Latinitas e nfront degraecitas . c) M ari i Sul·la.
114
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 7 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) ubi primum b) occido, cidi, cisum 3 c) heres, edis m .
1. hereu 2. tan aviat com 3. desconegut
d) comperio, peri, pertum 3 4. tornar a e) repeto, ii, itum 3 5. assabentar-se f) adeo, ii, itum 4 6. accedir g) heredit as, atis f . 7. nalm ent h) comparo 1 8. herència i) duodecim 9. preparar j) nou issim e adv. 10. dotze 2.
Interpreta aquest text, que ens inform a del tem ps en què va governar August: Vbi prim um Augustus Caesarem occis um heredem que se 1 comp erit, Rom am repetit et hereditatem adiit. Atque ab eo temp ore exercitibus com paratis, primu m cum M arco Antonio M arcoque Lepido, deinde cum Antonio per duod ecim annos, nouis sim e per qua ttuor et qua draginta solus rem pub licam tenuit. SUET O NI,Vida d’August, 8, 5-7 1 Caesarem occisum heredem que se : que C èsar havia estat occit i que ell era l’ hereu
3.
Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Ciuis urbem repetiit et hereditatem adiit ................. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ............... ................ ............... ................ ............... ................ . b) Exercitibus comp aratis, am ici potestates tenuerunt . ..............
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Augustus hereditatem adit. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
b) Augustus per quattuor et qua draginta solus rem pub licam tenet. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) occident, occir............... ................ ............... ................ f) hereu, heretat .............. ................ ............... ................ ......... ............... ................ ............. ............... ................ . b) exèrcit, exercitar.............. g) tem poral, tem poralitat ................ ............... ................ ... ................ ............... ................ .............. c) com prar, com parar ................ h) realitat, real .............. d) tenir, tinència .............. ................ ............... ................ ... i) sol, soledat ............... ............... ................ ............... ................ . e) repetir, repetició ............... ................ ............... ........... j) dotze, dotzena ................ ............... ................ ............... .......
Llatí1 BATXILLERAT 115
Unitat 7 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a que gram aticalm ent discrepa de les altres.A continuació, escriu la form a correcta: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. A) a)Cicero, qua drienn io, regione, Ma rco ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... b) uirile, Cicerone, trium pho , contion e .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... c) don is, contion ibus, militaris, togis ............... B) a)porta uit, amisit, sumit , fuit ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. b) natum , donatum , difunctam, agens ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. c) am ittit, laud at, dixit, sum it ..............
7.
C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) August esdevingué l’ únic senyor de Rom a un cop vençut: 1. O ctavi 3. Agripa 2. M ecenàs 4. M arc Antoni b) Elgeneral i com pany de batalla d’ August fou: 1. Pisó 3. M ecenàs 2. Agripa 4. H oraci c) El títol d’ O ctavi que li donà poders com a cap perm anent de l’ exèrcit era: 1.princeps senat us 3.tribunus plebis 2.augustus 4.imperator d) Un gran literat de l’ època d’ August fou: 1. Suetoni 3. Agripa 2. Plaute 4. H oraci e) Les províncies que depenien d’ O ctavieren governades per un: 1. procònsol 3. legat 2. cònsol 4. pretor f) Les províncies que depenien del Senat eren governades per un: 1. legat 3. cònsol 2. pretor 4. procònsol g) L’ esposa de Tiberi fou: 1. Antònia M enor 3. O ctàvia 2. Júlia 4. Lívia h) Sejà fou prefecte del pretori en tem ps de: 1. C laudi 3. N eró 2. C alígula 4. Tiberi i) Claudi annexionà a Rom a: 1. Il·líria 3. Rècia 2. Britànnia 4. la C èltica j) Un poeta èpic de l’ època de N eró fou: 1. Pisó 3. Petroni 2. Lucà 4. Sèneca
116
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 7 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) L’ erupció del Vesuvi va tenir lloc en tem ps de: 1. Júlio-C laudis 3. N eró 2. Flavis 4. C alígula l) La construcció de l’ am teatre Flavi va tenir lloc en tem ps de: 1. N eró 3. C alígula 2. Tiberi 4. Tit m ) Eldarrer em perador Flavifou: 1. Tit 3. D om icià 2. Vespasià 4. C alígula n) Els penates e ren els déus que vetllaven per: 1. la casa 3. els avantpassats 2. el rebost 4. els auspicis o) Una de les característiques que no té l’ artrom à és el fet de ser: 1. estandarditzat 3. no anònim 2. eclèctic 4. propagandístic p) L’ Ara Pacis va ser construïda per com m em orar la paci caci ó d’ H ispània i: 1. G erm ània 3. Britànnia 2. G àl·lia 4. Egipte q) L’ antecessor de C alígula fou: 1. August 3. C laudi 2. N eró 4. Tiberi r) El culte a M itras era de tipus: 1. com unitari 3. fam iliar 2. intim ista 4. polític s) August, en virtut del seu càrrec depraefectus m orum , actuava com a: 1. tribú de la plebs 3. pretor 2. cònsol 4. censor t) Els pobles del sud de l’ im peri Rom à eren els: 1. parts 3. nubis 2. nabateus 4. bretons u) El participi de present del verbfacio és: 1.faciens 3.facere 2.facturus 4.factus 8.
Escriu en un full a partentre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) El culte im perial. b) C laudi i N eró. c) Característiques de l’ art rom à.
Llatí1 BATXILLERAT 117
Unitat 8 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) philosophia, ae f. b) adfec to 1 c) interpello 1
1. interrom pre 2. gravíssim 3. lo so a
d) grauissimus, a, um e) felicita s, atis f. f) inun datio , onis f. g) uexo 1 7. felicitat h) aed ificium , ii n. i) pario, peperi , partum 3 j) fam es, is f. k) sub illo 2.
4. intentar guanyar 5. edi ci 6. m alm enar,fer m albé 8. inundació 9. fam 10. provocar 11 .en el seu tem ps
Interpreta aquest text, que ens inform a del tem ps en què va governar August: Daba t se Marcus A urelius totum philosophiae, amorem ciuium adfectans. Sed interpellauit istam felicitatem prima Tiberis inundatio, quae sub illo grau issim a fuit. Quae res 1 m ulta urbis aedificia uexauit et plurimum anim alium interem it et famem grauissima m p eperit. 1 quae res : aquest desastre
3.
Historia aug usta
, 7, 8, 3-4
Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Imperator dab at se totum ph ilosophiae.
.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ..............
................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
um inis inun datio . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) Interpella uit istam felicita tem prim a fl ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Res mu lta urbis aedificia uexat . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Interpella t istam felicita tem prim a fl um inis inun datio ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) in terpel·lació, interpel·lar.................................... f) vexar, vexació ............... ................ ............... ................ ......... b) fam , fam olenc .............. ................ ............... ................ g) afectar , afecte ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............. ................ ............... ............ c) parir, part............... h) inundar, inundació .............. ................ ............... ................ ................ ............... ................ . d) edi ci, edi car............... i) felicitat,felicitació .............. e) repetir, repetició ............... ................ ............... ........... j) am or,enam orat ............... ................ ............... ................ ....
118
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 8 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a que gram aticalm ent discrepa de les altres.A continuació, escriu la form a correcta: A) a)Aurelio, inun datio , philo sophiae, Marco b) animalium, Marcum, popul um, famem
................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .......
............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) ciuium, anim alium, populum , oculorum ................ B) a)porta uit, intepe llauit, parit, fuit ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) peperit, uexauit, dicit, hab uit .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) prob at, erat, interpella bat, uexaba t .............
7.
aC aC
C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) Una època d’ anarquia per a l’ im peri Rom à fou el segle: 1.II 3. II dC 2.III 4. III dC ………………… h i hagué un govern im perial col·legiat. b) En el regnat de / d’ 1. N erva 3. M arc Aureli 2. Adrià 4. Antoní c) M itras és una deïtat de procedència: 1. africana 3. oriental 2. egípcia 4. hispànica d) ………………… fou un poeta satíric rom à. 1. Plini el Jove 3. Apuleu 2. Juvenal 4. Suetoni e) Elsuccessorde N erva fou: 1. Trajà 3. N erva 2.Adrià 4.C òm m ode f) Trajà va incorporar………………… a l’ im peri Rom à. 1. G erm ània 3. Egipte 2. Britànnia 4. D àcia g) Antoní Pius fou l’ antecessor de / d’ : 1. N erva 3. Adrià 2. Trajà 4. M arc Aureli h) Còm m ode creia que ell era una reencarnació de /d’ : 1. Júpiter 3. O siris 2. M itras 4. H èrcules i) Les dues colum nes am b relleus històrics conservades són la de M arc Aureli i la de / d’ : 1. Luci Ver 3. Adrià 2. Trajà 4. N erva j) Els em peradors soldats es proclam aren am b el consentim ent del/ de l’ : 1. em perador anterior 3. senat 2. exèrcit 4. patriciat
Llatí1 BATXILLERAT 119
Unitat 8 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) L’ em perador que féu representar el plànol de Rom a en laForm a u rbis és: 1. Septim i Sever 3. C aracal·la 2. G eta 4. C òm m ode l) L’ em perador que assassi nà el seu germ à fou: 1. Septim i Sever 3. Elagàbal 2. C aracal·la 4. Sever Alexandre m ) L’ em perador que va fer construir unes grans term es a Rom a fou: 1. Septim i Sever 3. Aurelià 2. C aracal·la 4. Sever Alexandre n) L’ em perador que inaugurà la successió dels em peradors per l’ adopció fou: 1. N erva 3. Adrià 2. Trajà 4. Septim i Sever o) El m ot latí que signi ca ‘ línia divisòria de l’ im peri’o ‘ frontera’és: 1.limen 3.limes 2.limus 4.limitatio p) Els qui arribaren ns a Hispània atacant l’ im peri el 253 foren els alam ans iels: 1. perses 3. huns 2. parts 4. francs q) M arc Aureli Antoní Elagàbal fou antecessorde: 1. Sever Alexandre 3. G eta 2. C aracal·la 4. Septim i Sever r) Durant el segle III, el centre cultural m és im portant de l’ Im peri era: 1. O rient hel·lènic 3. Itàlia 2. G àl·lia 4. nord d’ Àfrica s) Les relacions entre el Senat rom à iels em peradors foren m olt bones durant el segle: 3. III dC 1.II 2.II 4. III aC t) L’ em perador que succeí M arc Aureli fou: 1. C aracal·la 3. C òm m ode 2. N erva 4. Septim i Sever u) L’ e xpressió catalanael qual deriva de l’ expressió llatina: 1.illu(m) 3.quale quod homo 2.qualis 4.illu(m) qual e(m)
aC dC
8.
Escriu en un full a partentre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Característiques generals del segleIII. b) Els em peradors adoptius. c) La colu m na Trajana.
120
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 9 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1.
Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) princeps,mipis . b) nosco, noui, notu 3m c) cogo, coegi, coactum3 d) hoc acus. n. sg. dat e).illisg. f) uendo, uendidi, uenditum3
2.
1. forçar, obligar 2. allò 3. a ell, li 4. trair, vendre 5. príncep 6. conèixer
Interpreta aquest text, que ens inform a de les di cultats que tingué un governant com D ioclecià, segons la inform ació que el qui escriu rebé del seu pare: Ego a patre m eo audiui D iocletianum principem iam priuatum dixisse nihil es se 1 difficilius quam bene im perare. Imperator, qui dom i 2 clausus est, uera no n nou it. Cogitur hoc tantu m scire quod illi loqu untu r. Vt 3 Diocletianus ips e dicebat, bonus, c autus optim us imperato r uenditur. Historia augusta , 24, 34, 2-4 1 principem iam p riuatum dixisse nihil esse : que el príncep en privat ja deia que res no era 2 domi : al palau 3 ut :com
3.
Transform a el nom bre gram aticaldels elem ents de les frases següents: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. a) Imperator uer um non nouit ................ ................ ............... ................ .............. b) Vt princeps dicebat, bonu s, cautus optimus im perator uend itur ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
4.
Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Bonus imperator a seruis uenditur . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... .. b) Imperator uera no n noscit .................
5.
Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... ................ ............. ............... ................ .............. a) audició, auditori.............. e) locutori, eloqüent ............... ............... ................ ........ f) clausura, claustre .............. ................ ............... ................ . b) anihilar, nihilism e ............... c) optim itzar, òptim .............. ................ ............... ........... g) precaució, caut ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ...........h) difícil, di cultat.............. ............... ................ ............... ....... d) egoista, egolatria ..............
6.
Subratlla, en cada sèrie, la form a que gram aticalm ent discrepa de les altres.A continuació, escriu la form a correcta: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ............... A) a)patre, im perat ore, difficile, uero .............. b) bo nus, cautu s, optim us, difficilius ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... B) a)audiuit, nouit, dicit, imperauit ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) cogitur, uend itur, aud iuntu r, im perat ur ..............
Llatí1 BATXILLERAT 12 1
Unitat 9 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
7.
Expressa el règim del com paratiu en negreta d’ una altra m anera: a) Nihil acerbiu s [m é s am arg] est quam a micus ingratus . ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) Diocletian us cautior fuit Aureliano . ................
8.
Expressa el règim del superlatiu en negreta d’ una altra m anera: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ a) Augustus optim us fuit omnium imperato rum ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Cicero eloqu entissimus inter omn es oratores . .............. c) Ex omnibu s animalibus cautiss im a est uulpes. ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .........
9.
C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) Dioclecià acabà la criside l’ im peri del segle: 1.II 3.IV 2.III 4.V b) La fundació de C onstantinoble fou deguda al pes cultural, polític i socioeconòm ic de /d’ : 1. occid ent 3. sud 2. orient 4. nord ………………… pe rsones m és. c) La tetrarquia és el govern en què l’ em perador associa al poder 1. cinc 3. tres 2. quatre 4. dues d) En el sistem a de govern de D ioclecià es produí una………………… del poder. 1. centralització 3. descentralització 2. centralitat 4. desorganització e) Elqui augm entà el nom bre de províncies a H ispània de tres a cin c fou: 1. C onstantí 3. C onstant 2. C onstanci 4. D ioclecià f) La capital d’ H ispània, de la G àl·lia i de Britànnia al nal del segl IIIeera: 1.Rom a 3.N icom edia 2. Trèveros 4. Sírm ium g) L’ edicte de M ilà fou proclam at per Licini i: 1. C onstantí 3. M axim í D aia 2. D ioclecià 4. C onstanciC lor h) En m orir Teodosi, l’ im peri es va dividir entre els seus ………………… s. ll 1. dos 3. quatre 2. tres 4. cinc i) L’ em perador que restablí la unitat de l’ im peri fou: 1. C onstantí 3. M axim í D aia 2. G aleri 4. C onstanciC lor j) L’ em perador que succeí C onstancii tornà als cultes pagans fou: 1. Valentinià 3. Teodosi 2. D ioclecià 4. Julià
122
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 9 C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) El prim er em perador d’ O rient separatde l’ O ccid ent fou: 1. Arcadi 3. Valentinià 2. H onori 4. Teodosi l) Eldarrer em perador de Rom a fou destronat per: 1. Àtila 3. O dòacre 2. Alaric 4. Ròm ul m ) Ravenna va ser la capital dels: 1. hèruls 3. vàndals 2. huns 4. ostrogots n) Les tropes d’ Àtila foren aturades a: 1. G àl·lia 3. Itàlia 2. Àfrica 4. Xam panya o) El 410, els visigots atacaren: 1. Ravenna 3. C onstantinoble 2. Rom a 4. M ilà p) El m ot del registre col·loquialintendere , ‘ ti b ar’ , en ll atílit erariés: 1.intellegere 3.adprehendere 2.cogitare 4.discere q) El m otcruor del llatí literari fou rebutjat a favor de: 1.sanguis 3.sidus 2.tellus 4.ferre r) En l’ evolució del llatlittera(m) í ns al catalàlletra s’ ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica 2. tònica 4. nal s) En l’ evolució del llatsíolitariu(m) ns al catalàsolter s’ h a perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica 2. tònica 4. nal t) En l’ evolució del llatfíoliu(m) ns al catalàfulla s’ ha produït una conservació de: 1. labiodental inicial 3. grup consonàntic 2. tim bre o 4. sorda intervocàlica u) En l’ evolució del llatuíiride(m) ns al catalàverd s’ ha produït una conversió de: 1. sorda a sonora 3.i tònica ae 2. palatal 4.i àtona ae 10.
Escriu en un full a partentre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) D e Teodosi ns a la de l’ Im peri d’ O ccid ent. b) El procés d’ aculturació en l’ Im peri rom à. c) Diferenciació de les llengües rom àniques pel substrat, superstrat i adstrat.
Llatí1 BATXILLERAT 12 3
Activitats d’avaluació Solucionari
Unitat 1 1.
a) 3; b) 4; c) 1; d) 4; e) 3; f) 1; g) 3; h) 4; i) 2; j) 3; k) 1; l) 2; m ) 1; n) 2; o) 3; p) 1; q) 1; r) 3; s) 2.
2.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 2 1.
a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1.
2.
A) 1d; 2a; 3b; 4c. B) 1c; 2a; 3b; 4d.
3.
a) ate m àtic consonàntic gutural; b) ate m àtic consonàntic dental; c) atem àtic vocàlic enu- . d) atem àtic consonàntic en nasal; e) tem àtic; f) tem a ena-.
4.
a) rex; b)uirtus ; c)regio ; d)magister ; e)princeps ; )fpopulus ; g)longus ; h)Romanus ; )imens ; j) uita
5.
a) Ravenna; b) Eufrates; c) Etiòpia; d) olim píada.
6.
a) 1; b) 2; c) 2; d) 2; e) 4; f) 2; g) 3; h) 1; i) 1; j) 1; k) 1; l) 2; m ) 1; n) 1; o) 4; p) 2; q) 2; r)
7.
1; s) 1; t) 3; u) 1; v) 3; y) 3; z) 3. C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 3
124
1.
a) 3; b) 4; c) 2; d) 1; e) 6; f) 5.
2.
1. Acusatius:cantilenam ea ndem , diem, panem et circenses. 2. Ablatius:cum la ude, sine lege, in albis.
3.
1. Acusatius:cantilenas easdem , dies, panes et circensem. 2. Ablatius:cum laudibu s, sine legibus, in albo.
4.
A) 1d; 2a; 3c; 4b. B) 1d; 2b; 3c,4a.
5.
a) ; b) ; c) ; d) ; e) ; f) ; g) ; h) ; )i ; orientalis mons multus albus omnis uenio lex occidentalis nauis j) laus .
6.
a) ab ; b)ex, in; c)ad .
7.
a) 2; b) 2; c) 2; d) 1; e) 4; f) 3; g) 3; h) 4; i) 2; j) 2; k) 1; l) 2; m ) 1; n) 1; o) 2; p) 2; q) 4; r) 4; s) 2; t) 1; u) 3; v) 3; y) 3; z) 3.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Llatí1 BATXILLERAT
Activitats d’avaluació Solucionari
Unitat 4 1.
a) 5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4.
2.
Els helvecis avantatgen els gals en valor, perquè lluiten en batalles gairebé quotidianes am b els germ ànics.Els helvecis fan la guerra en els territoris germ ànics.
3.
a) Heluetius G allum praecedit ; b) Heluetius proel io cum Germ ano contendit ; c) Heluetiu s in Germa nico fine bellum gerit .
4.
a) Germanos Heluetii praecedunt ; b)Vrbem Rom am Rom ulus condit .
5.
a) reliquus ; b)uirtus ; c)praecedo ; d)bellum ; e)finis; f)cotidianus ; g)gero ; h)urbs ; )icontendo ; j) Germanus .
6.
a) portant , portabant ; b) erant, sunt ; c) portat, portabat ; d) est, erat; e) uidebant, uident ; f) amantur, amatur .
7.
a) 1; b) 2; c) 2; d) 4; e) 3; f) 4; g) 2; h) 4; i) 3; j) 2; k) 3; l) 1; m ) 1; n) 1; o) 4; p) 3; q) 3; r) 1; s) 11; t) 2; u) 1.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 5 1.
a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4; f) 9; g) 6; h) 7; i) 8; j) 11; k) 12; l) 10.
2.
Les lleis procedents de G rècia, deu hom es il·lustres escollits les redactaren. Q uan van ordenar tota la justícia en dotze taules, ells retenien els feixos lliurats am b furor.
3.
a) Lex adlata princips lectus conscripserat ; b) Princeps traditum fascem retinebat ; c)Leges uiri in tabulis ordinabant .
4.
a) A principibus traditi fasces retinent ur ; b)Lex a uiro in tab ula ordinaba tur .
5.
a) lex; b)uir ; c)populus ; d)tabula ; e)retineo ; f)decem ; g)princeps ; h)fascis; )iordino ; )jfuror .
6.
a) dicit ,dixit; b)dicunt, dixerunt ; c)erat, fuera t; d)erant, fuerant .
7.
a) 3; b) 1; c) 4; d) 2; e) 1; f) 4; g) 3; h) 1; i) 2; j) 1; k) 4; l) 3; m ) 4; n) 3; o) 2; p) 4; q) 3; r) 1; s) 3; t) 1; u) 2.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 6 1.
a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 10; j) 8.
2.
M entre aquestes coses són fetes a Àfrica i a H ispània, Anníbal consum eix l’ estiu en el cam p sal·lentí. M entrestant, unes ciu tats desconegudes dels sal ·lentins van fer defecció envers Anníbal. Al m ateix tem ps,al país dels brutis,altres ciu tats van tornar a la lleialtat del poble rom à.
Llatí1 BATXILLERAT 12 5
Activitats d’avaluació Solucionari
3.
a) Bellum in insula Rom ani gerunt ; b) Vrbs ad hostem defecit ; c) Alia ciuita s in fidem pop uli Rom ani rediit .
4.
a) Bella in insulis Rom ani geru nt ; b)Ab Ha nnibale in agro Sallenti no a estas consum itur .
5.
a) consumo ; b) gero ; c) deficio; d) tempus ; e) alius ; f) aestas ; g) ager ; h) fides; )i insula ; j) bellum .
6.
A) a)prouincia ,prouinciae o bé prouincias ; b)oculorum, oculus o bé oculum ; c)Gallia, Galliae o bé Gallias . B) a)magne, ma gnum ; b)Hispania , Hispania e o bé Hispanias ; c)ma gnis, magnus .
7.
a) 3; b) 1; c) 4; d) 4; e) 3; f) 2; g) 1; h) 1; i) 1; j) 2; k) 3; l) 1; m ) 4; n) 2; o) 1; p) 2; q) 2; r) 4; s) 3; t) 3; u) 1.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 7 1.
a) 2; b) 3; c) 1; d) 5; e) 4; f) 6; g) 8; h) 9; i) 10; j) 7.
2.
Tan aviat com August s’ assabentà que C èsar havia estat occit i que ell era l’ hereu, tornà a Rom a i accedí a l’ herència. I, preparats els exèrcits des d’ aquest m om ent, va dom inar ’ lestat prim er am b M arc Antoni i Lèpid, després am b Antoni durant dotze anys isol, quaranta-quatre.
3.
a) Ciues urbes re petierunt et hereditatem adierunt ; b) Exercitu com para to, am icus potestatem tenuit .
4.
a) Ab Augu sto hereditas aditur ; b) Ab Augusto per qu attuor et quadrag inta solo res public a tenetur .
5.
a) occido ; b) exercitus; c)comparo ; d) teneo ; e) repeto ; g) tempus ; h) res; )isolus; )jduodecim .
6.
A) a)Cicero,Ciceroni ; b)uirile ,uirili ; c)militaris ,militaribus . B) a)sumit ,sumpsit ; b)agens ,agentem ; c)dixit, dicit.
7.
a) 4; b) 2; c) 4; d) 4; e) 3; f) 4; g) 2; h) 4; i) 2; j) 2; k) 2; l) 4; m ) 3; n) 2; o) 3; p) 2; q) 4; r) 2; s) 2; t) 3; u) 1.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 8
126
1.
a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 6; h) 5; i) 10; j) 9; k) 11.
2.
M arc Aureli es liurava a la loso a intentant guanyar l’ am or dels ciutadans. Però va interrom pre aquesta felicitat la prim era inundació delTíber,que fou gravíssim a en elseu tem ps.Aquestdesastre va m alm enar m olts edi cis de la ciu tat, va m atar m olts anim als iva provocaruna fam gravíssim a.
Llatí1 BATXILLERAT
Activitats d’avaluació Solucionari
3.
a) Imperatores daba nt se totos philosophiis ; b) Interp ellaueru nt istas felicitates prim ae fl um inum inundationes .
4.
a) Rebus m ulta urbis aed ificia uexantur; b) Interpellatur ista felicitas prim a fl um inis inundatione.
5.
a) interpello ; b) fames ; c) pario ; d) aedificium ; e) repeto ; f) uexo ; g) adfecto ; h) inundatio ; i) felicitas ; )jamor .
6.
A) a)inundatio, i nunda tioni ; b)animalium, animal ; c)populum, populorum . B) a)parit, peperit ; b)dicit, dixit; c)probat, probaba t .
7.
a) 4; b) 3; c) 3; d) 2; e) 1; f) 4; g) 4; h) 4; i) 2; j) 3; k) 1; l) 2; m ) 2; n) 1; o) 3; p) 4; q) 1; r) 1; s) 2; t) 3; u) 4.
8.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Unitat 9 1.
a) 5; b) 6; c) 1; d) 2; e) 3; f) 4.
2.
Jo vaig sentir dir al m eu pare que l’ em perador D ioclecià deia en privat que res no és m és difícil que governar bé. L’ em perador, que està tancatalpalau, no coneix la veritat. Solam ent està obligat a saber allò que li diuen. C om deia el m ateix em perador D ioclecià, ns itot l’ em perador bo, caut i íntegre és tr aït.
3.
a) Imperatores uera non nouerunt ; b) Vt principes diceban t, bo ni, cauti optim i impera tores uenduntur.
4.
a) Bonum imperatore m serui uendunt ; b)Ab im peratore uera non noscuntur.
5.
a) audio ; b)nihil ; c)optimus ; d)ego ; e)loquor ; f)claudo ; g)cautus ; h)difficilis.
6.
A) a)difficile ,difficili; b)difficilius,difficilior B) a)dicit ,dixit; b)audiuntur, auditur .
7.
a) am ico ingrato ; b)quam Aurelianus .
8.
a) inter om nes im peratores / ex om nibus im peratoribus ; b) omn ium oratori um / ex om nibus oratoribus ;c) inter omnia an imalia / om nium a nimalium .
9.
a) 2; b) 2; c) 3; d) 3; e) 4; f) 2; g) 1; h) 1; i) 1; j) 4; k) 1; l) 4; m ) 4; n) 4; o) 2; p) 1; q) 1; r) 3; s) 1; t) 1; u) 3.
10.
C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
Llatí1 BATXILLERAT 12 7
Altres recursos
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFORÇ Les activitats de reforç han estat dissenyades pensant en les di cultats d’ aprenentatge dels continguts que poden tenir alguns alum nes. D ’ acord am b la realitat delgrup d’ alum nes de cada classe, el professorat podrà decidir si aquestes activitats han de ser considerades de recuperació o de m illora. S i el professorat ho creu convenient, aquestes activitats de reforç poden servir d’ avaluació inicial abans de com ençar cada unitat. S i es tria aquesta opció, cal establir un sistem a de quali cació que no penalitzigaire els errors, ja que tan sols es tracta d’ una introducció, lúdica iengrescadora, d’ algun dels tem es que recullcada unitat.
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ A questes activitats consti tueixen una proposta d’ exercicis paral·lela a les activitats d’ avaluació. Els exercicis lingüístics i culturals tenen un tractam ent sem blant. P er tant, els suggerim ents que fem per a les activitats d’ avaluació tam bé són vàlids per a les d’ am pliació. D’ acord am b les necessitats delgrup classe, elprofessorat ha de decidir siaquestes activitats han de ser considerades com una prova prèvia a les activitats d’ avaluació o com un controlde m illora o d e recup eració.
130
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 1
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada a rm ació am b la lletra del nom que li correspon: A) 1. Són considerats els prim ers realitzadors cinem atogrà cs. 2. És l’ autor de la novel·laBen Hur. 3. Fou el qui transform à el cinem a en un espectacle. Mem òries d’Adrià. 4. Fou l’ autora que escriví a) Georges M éliès.................................... b) Els germ ans Lum ière..................... c) M arguerite Yourcenar..................... d) Lew W allace................ ............... .............
B) 1. És l’ autor de la novel·laEspàrtac. 2. És l’ autor català que escriví la novel·lIldaribal a . 3. És l’ autora catalana que escriví el conte «Giulia Felice». 4. És l’ autora de la novel·laLa plata de Britànnia. a) b) c) d)
Alfons M aseras..................................... M . Àngels Anglada............................ Lin dsey D avis......................................... H ow ard Fast. .............. ............... .............
2. C lassi ca els nom s següents: a) Adrià; b) Indíbil; c) Gàl·lia; d) Ildaribal; e) O ctaviAugust; f) Britànnia; g) Hispània; h) M andoni; i) Constantí. 1. Em perador: .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. 2. Iber: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
3. País:............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
3. Associa les ciu tats següents am b el país citat anteriorm ent al qual pertanyen: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. a) Londinium ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) Lutetia Parisiorum .............. c) Caesaraugusta ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... d) Tarraco ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. e) Eboracum ............... f) Alesia ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............
Llatí1 BATXILLERAT 13 1
Unitat 1
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. C lassi ca els següents edi cis de Rom a tenint en com pte la seva funció: a) Tabularium ; b) Circus Maximu s; c) Tem plum Castoris et Pollucis ; d) Curia ; e) Basilica Iulia ; f) Amphitheatrum Flauium ; g) Tem plum Saturni ; h) Rostra.
............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... 1. Edi cis d’ oci:...............
................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ 2. Edi cis rel igiosos:............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
3. Edi cis de l’ Adm inistració:.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
5. Relaciona les tres colum nes:
132
a) vestit de dona grega b) C ap a on vas? c) Espàrtac d) Eneas e) circ f) rei de Xipre
l.Aeneas 2.pèplum 3. Pigm alió 4.Quo uad is? 5.Spartacus 6.Amphitheatrum
g) am teatre h) escocès del s.XIX i) basílica j) tem ple k) C apitoli l) els rostres
7.Circus 8.Basilica 9. W alter Scott 10.Rostra 11.Templum 12.Capitolium
Llatí1 BATXILLERAT
A) enam orat d’ una estàtua B) producció de Le Roy C ) esclau que es revoltà D ) pel·lícula de rom ans E) lloc de curses de carros F) príncep troià G ) lloc on lluiten gladiadors H ) lloc de culte I) tribuna d’ oradors J) turó de Rom a K) tribunal L) autor de novel·la històrica
Unitat 2
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. U na m à renta l’ altra m à. 2. U n cec condueix un altre cec. 3. L’ hàbit no fa el m onjo. 4. El dia revela la veritat. a) Manus manum laua t . ................................. b) Habitus monachum non facit . ........... c) Veritatem dies aperit .................................... d) Caecus caecum ducit . ................................ B) 1. La fortuna ajuda el fort. 2. La fortuna regeix la vida. 3. El diner cria diner. 4. El vesti t no fa l’ hom e. a) Vestis uirum non fa cit . ................................ b) Fortem fortuna iuuat . .................................. c) Fortuna uitam regit . ....................................... d) Numm us numm um pari t . ...................... 2. C lassi ca els substantius de l’ acti vitat anterior, tal com s’ indica a continuació: 1. Subjecte:.............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... .. 2. C om plem ent directe: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
3. Relaciona cada cas am b la funció sintàctica que li correspon: a) nom inatiu b) acusatiu c) genitiu d) ablatiu
1. com plem ent circum stancial 2.com plem ent delnom 3. subjecte 4. com plem ent directe
Llatí1 BATXILLERAT 13 3
Unitat 2
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Relaciona les tres colum nes:
134
a) cognom b) m edalló d’ un infant c) esposalles
1.bulla 2.praenomen 3.nomen
d) prenom e) professor d’ aritm ètica f) cognom d’ un orador g) nom h) cem entiri i) ensenyam ent secundari j) nom d’ em perador k) Ebre l) Badalona
4.sponsalia D ) nom de la fam ília 5.cognomen E) ESO 6.Cicero F) cigró 7.necròpolis G ) sobrenom 8.Schola Gramm atici H ) festa de prom esa de m atrim oni 9.calculator I) docent de les quatre regles 10.Iberus J) Bètulo 11.Baetulo K) coix 12.Claudius L) Iber
Llatí1 BATXILLERAT
A) nom personal B) situada vora els cam ins C ) bola plena d’ am ulets
Unitat 3
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. Proporciona’ m un taverner, un carni sser i un bany. 2. Proporciona’ m un escaquer i les peces. 3. Proporciona’ m pocs libres,però com jo els elegeixi. 4. Proporciona’ m un sol com pany no gaire inculte. a) Paucos,sed ut eligam ,libellos praesta m ihi . .............................. b) Vnum non nimium rudem sodale m praesta mihi . ............... c) Coponem ,lanium ,balineumque praesta mihi ......................... ............... ................ ....... d) Tabulam calculosque praesta m ihi . ............... B) 1. Prim er beuen per l’ im port del vi. 2. U na vegada beuen pels captius. 3. D esprés d’ això beuen tres vegades pels viu s. 4. Beuen tots sense llei. a) Bibunt om nes sine lege .................................... b) Primo bibunt pro num m ata uini . ............. c) Sem el bibunt pro captiuis . .............................. d) Post haec bibun t ter pro uiuis . ................... 2. C lassi ca els substantius de l’ acti vitat anterior, tal com s’ indica a continuació: 1. C om plem ent directe: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... .. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. 2. C om plem ent circum stancial: .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
3. Escriu la paraula llatina relacionada am b cada sèrie de m ots catalans: a) om nipresent, om nívor................ ............... ............ e) legalitat, legal ............... ............... ................ ............... ........ b) prestar, prestació ................ ............... ................ ......... f) viu, vivacitat ............... ................ ............... ................ ............. ................ ............... ................ . ............... ................ ............... ... c) càlcul, calcular............... g) captiu, captiveri ............... ............... ................ ............... ....... ............... ................ ..... d) taula, taulell................ h) posttònic,postverbal ..............
Llatí1 BATXILLERAT 13 5
Unitat 3
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Relaciona les tres colum nes: a) llatí b) llatí arcaic c) llatí clàssic d) llatí tardà e) llatí m edieval f) serm o urbanus g) serm o familiaris h) serm o uulgaris i) grec j) etrusc k) celta l) um bre
136
Llatí1 BATXILLERAT
1. llatídel s. IVaC 2. parlat a la G àl·lia 3. llengua del Laci 4. llengua d’ Etrúria 5. llengua de G rècia 6. llatídel s. aC I 7. llengua d’ Ú m bria 8. llatídel s. IXdC 9. llatí col·loquial VdC 10. llatí del s. 11. llatí acurat 12. llatí espontani
A) llatí de l’ època d’ August B) llatí del tem ps de les invasions del nord C ) llatí culte D ) llengua de Rom a E) barreja de llatí culte i popular F) llengua dels regnes hel·lenístics G ) llatí m és antic H ) llatí de l’ època de C arlem any I) llatí sense rigor gram atical J) llengua itàlica no llatina K) llengua no indoeuropea L) llengua parlada al nord d’ Itàlia
Unitat 4
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. Beu el servent am b la criada. 2. Beu el nen, beu el capblanc. 3. Beu el diligent, beu el gandul. 4. Beu la germ ana,beu el germ à. a) Bibit constans ,bibit uagus . .................... b) Bibit seruus cum ancilla . .......................... c) Bibit soror ,bibit frater .................................. d) Bibit puer ,bibit canus ................................. B) 1. Tota la G àl·lia està dividida en tres parts. 2. Tots els gals es diferencien per la llengua i les institucions. 3. El riu G arum na separa els gals dels aquitans. 4. Els germ ànics contínuam ent fan la guerra. a) German i continenter bellum gerunt ..................................... b) Gallia est diuisa om nis in partes tres .................................. c) Galli omn es differ unt lingua et insti tutis . .......................... um en Gallos ab Aquitanis diuidit . ............ d) Garum na fl 2. C lassi ca els substantius de l’ acti vitat anterior en tres grups: 1. N om inatius:................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. 2. Acusatius:.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 3. Ablatius:................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
3. Transform a el nom bre gram atical de tots els substantius de l’ activitat anterior. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 13 7
Unitat 4
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de cada frase: a) Caecus robu stum filium hab ebat . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) In illa dom o m os patri us uigebat . ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. c) Rom anus urbis conditor fuit . .............. 5. Relaciona les tres colum nes: a) anglès b) Lucània c) Tíber d) basc e) Palatí f) Tarquini el Superb g) Rea Sílvia h) fundador de Rom a i) Lucrècia j) paterfamilias k) per usum 1. l) filii et filiae
138
Llatí1 BATXILLERAT
1. sud d’ Itàlia 2. llengua germ ànica 3. llengua no indoeuropea 4. lla de N um itor um en 5.fl 6. turó 7.Ròm ul 8. darrer rei de Rom a 9.liberi 10. esposa de C ol·latí 1 ius exponend i 12. per cohabitació
A) llengua parlada a Ibèria B) m agna G rècia C ) llengua indoeuropea D ) riu E) m are de Ròm ul F) ll de M art G )mons H ) violada per Sext Tarquini I) pare de Sext Tarquini J) els lls K) form a de m atrim oni L) cap de fam ília
Unitat 5
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. H o van fer per a Q uint Licini, ll de Q uint. 2. H o van fer per al triúm vir de la m oneda. 3. H o van fer per al tribú dels soldats de la legió sisena vencedora. 4. H o van fer per a Q uint Silvà Granià. ................ ............... ....... a) Quinto Siluano Graniano fecerunt . .............. ................ ............... ....... b) Quin to Licinio Qu inti filio fecerun t . ............... c) Tribun o m ilitum legion is sextae uictricis fecerunt . ............... d) Triumu iro ad monetam fecerunt . ................ ............... ................ ......... B) 1. D edico les legions iles tropes auxiliars dels enem ics als déus M anes ia la Terra. 2. Expulsat el germ à, Am uli regna i afegeix un crim a un altre crim . 3. En altre tem ps,tots els pobles antics van obeir els reis. 4. Am uli priva l’ esperança d’ un part a Rea Sílvia, lla del seu germ à. a) Pulso fratre, Amu lius regnat e t add it sceleri scelus . .............. ............... ............. b) Amu lius fratris filiae Rheae Siluiae spem partu s adim it ............................... c) Om nes antiquae gentes quonda m regibus paruerunt . ................................ d) Legion es auxiliaque ho stium d iis Ma nibu s Telluriqu e deuou eo . .......... 2. C lassi ca els substantius de l’ activitat anterior en quatre grups: 1. N om inatius:................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
2. Acusatius:
.............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... 3. D atius:.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 4. G enitius:............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
3. Transform a el nom bre gram aticaldels nom s com uns de l’ activitat anterior. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 13 9
Unitat 5
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de cada frase: a) Antiquae gentes quonda m regibus paruerunt . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) Rex regnat et ad dit sceleri scelus . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ c) Tribun o legion is uictricis fec it . ............... 5. Relaciona les expressio ns de les tres colum nes: a) H oraciC ocles b) llei C anuleia c) Règul V d) segle IaC e) ius honorum f) segle aC III g) praetores h) censors i) Senat j) edils k) tribú de la plebs l) com icis centuriats
14 0
Llatí1 BATXILLERAT
1. llei equiparadora 2. annexió de la C am pània 3. pont Sublici 4. presoner de C artago 5. classi cació de ciutadans 6. dret dels honors 7. annexió del sud d’ Itàlia 8. adm inistració diària 9. ciutadans en cinc classes 10. inviolabilitat 11. sis-cents m em bres 12. pretors
A) exem ple de delitat a Rom a B) guerres contra els sam nites C ) intervenció del rei grec Pirrus D ) aguantà l’ escom esa dels etruscs E) noces entre patricis i plebeus F) nom enats cada cinc anys G ) poder presentar candidatura H ) dret de veto I) òrgan representatiu republicà J) 193 centúries K) adm inistradors de la justícia L) dos de curuls i dos plebeus
Unitat 6
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. Altres divideixen les coses en dues parts,en hom es ien instrum ents dels hom es. 2. N o tots ho podem tot. 3. Tiberi i G ai G rac com ençaren a posar de m anifest els crim s dels oligarques. 4. Aquella nit, C atilina, vas assignar les parts de la ciutat per als incendis. a) Non om nia pos sum us omnes . b) Illa nocte, Catilina, disc ripsisti urbis pa rtes ad in cendia . c) Ti. et. C. Gracchus paucoru m scelera pa tefacere coepere . d) Res alii diuidunt in d uas partes , in hom ines et adminicula hom inum . B) 1. Jo et m ostraré un vers am orós sense droga,sense un vers de cap altra bruixa. 2. Tan dolent és callar m olt, com dolent és parlar m olt. 3. Entre els cognom s adoptà tam bé el de N eró, que en llengua sabina signi ca ‘ fort’ . 4. Els avantpassats de Tiberi i G . G rac havien afegit m olt a l’ Estat en la guerra púnica. a) Inter cognom ina et Neron is assum psit quo significatur lingu a Sabin a fortis . b) Ti. et C. Gracchi m aiores bello P unico m ultum rei publicae addiderant . c) Ego tibi m onstrabo am atorium sine m edicamento, sine ullius ueneficae carmine . d) Tam m alum est tac ere multum, quam m alum est multum loqui. 2. C lassi ca els substantius i adjectius neutres de l’ activitat anterior en dos grups: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ 1. N om inatius iacusatius:............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 2. Ablatius:................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
3. Transform a el nom bre gram atical de tots els substantius de l’ activitat anterior. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
4. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de cada frase: a) Fratres patriciorum scelera patefa cere coeperu nt . ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) Rex regnat et ad dit sceleri scelus . ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ c) Amico m onstro am atori um sine m edicam ento ...............
Llatí1 BATXILLERAT 141
Unitat 6
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
5. Relaciona de les tres colu m nes:
14 2
a) guerres púniques b) Eneas c) 264-241 aC
1. Prim era G uerra Púnica 2. m ercats de l’ oest 3. D ido
A) prem onició de les guerres púniques B) annexió de Sardín ia i Sicília C ) guerra de rom ans i cartaginesos
d) rom ans a Em púries e) 13 3 aC f) destrucció de C artago g) guerra de N um ídia h) M acedò nia rom ana i) 146 aC j) m ort del rei de Pèrgam k) Síria rom ana l) guerres civils
4.14 6 aC 5.218 aC 6. H ispània sotm esa 7. Filip 8.Jugurta 9. 133 aC 10 .133-60 aC 11. C orint destruïda 12. 62 aC
D ) destrucció de N um ància E) Segona G uerra Púnica F) triom f de M ari i Sul·la coalitzats G ) de l’ Im peri cartaginès H ) cam panya de Pom peu a O rient I) prim era conquesta a G rècia J) Rom a hereta Pèrgam K) conseqüències de l’ expansió L) dom ini de la G rècia central
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 7
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. August va pressentir anticipadam ent els desenllaços de totes les seves guerres. 2. A Filipos,un tèssal va fer a August una predicció de la seva futura victòria. 3. August va fer la cúria i el tem ple d’ Apol·lo am b pòrtics al Palatí. 4. N eró va projectar en total dos viatges,un a Alexandria i un altre a Acaia. a) Nero peregrinationes om nino suscepit, Alexandrinam et Achaiam . b) Augustus curiam tem plum que Apollinis in P alatio cum porticibus fec it . c) Apud Phil ippos Thes salus quidam Augusto de futura u ictoria n untiauit . d) Augustus bellorum om nium euentus antea praesens it . B) 1. Enm ig d’ aquest tum ult, el procònsol va m arxarde C àpua am b l’ exèrcit. 2. Anníbal, devastat el cam p a causa dels ponts tallats,arriba al territori Labicà. 3. Anníbal, havent envaït els territoris,devastats els cam ps,ataca la ciutat. 4. M entre els rom ans preparen aquestes coses,s’ atacava Sagunt am b gran violència. a) Inter hunc tum ultum proconsul profec tus est cum exercitu Capua . b) Hanniba l, perpopulato ag ro propter intercissos pontes , in Labicanum uenit . c) Han niba l, ingressus fines, perua statis agris, urbem agg reditur . d) Dum ea Rom ani parant, Saguntum sum m a ui oppugnabatur . 2. C lassi ca els participis llatins de l’ acti vitat anterior en tres grups: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... 1. N om inatius:................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 2. Ablatius:................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. 3. Acusatius:.............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
3. Transform a el nom bre gram atical de tots els participis de l’ activitat anterior. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 14 3
Unitat 7
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de cada frase: a) Imperator c uriam tem plumque in m onte fec it . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) Thessalus ciuis de futura uictoria im peratori nun tiauit . ................ ................ ............... ................ ............... ................ .... c) Ciues bellorum om nium euentus antea praesens erunt . ............... 5. Relaciona les tres colum nes: a) general, cap b) diplom àtic d’ August c) O ctavi d) sobirania senatorial e) gendre d’ August f) prefecte del pretori g) conquesta de Britànnia h) estandarditzat i) ll de Vespasià j) esposa de C laudi k) altar dedicat a August l) Vespasià
14 4
Llatí1 BATXILLERAT
1. August A) sobirania im perial 2.Imperator B) m à dreta de Tiberi 3. M ecenàs C ) cap perm anent de l’ exèrcit 4. Sejà D ) hereu de Juli C èsar 5. províncies rom anes E) protector de literats 6. Agripa F) proclam at pels pretorians 7.Agripina G ) espòs de Júlia 8. C laudi H ) tem ple de Jerusalem destruït 9.Ara Pacis I) instrum ent de propaganda política 10. Tit J) D om icià 11. Flavi K) relleu am b la fam ília im perial 12. art rom à L) m are de N eró
Unitat 8
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. Vaig organitzar els jocs m arcials que en els anys següents organitzaren els cònsols. 2. Vaig oferir caceres en què m oriren al voltant de tres m ilers de bèsties. 3. Vaig oferir un espectacle de com bat navalen el qualxocaren m oltes naus. 4. Vaig oferir caceres de bèsties afr icanes al circ o al fòrum o a l’ am teatre. a) Venationes bes tiarum a fricanarum in circo aut in foro aut in amph itheatrum dedi . b) Ludos Martia les feci quos insequentibu s ann is fecerunt consules . c) Venatio nes dedi quibus confectae sunt bestiarum circiter tria m ilia . ixerunt . d) Naualis proelii spectaculu m dedi in quo m ulta e nau es confl B) 1. Espàrtac,destruïda l’ escola de Lèntul, s’ escapa de C àpua am b trenta hom es. 2. C ridats els esclaus a aquesta ensenya,els hom es volien venjar-se. 3. Am b un atac sobtat prenen el cam pam ent is’ escam pen per tota la Cam pània. 4. I no contents de la devastació de les vil·les,destrossen N ola am b un estrall terrible. a) Nec uillarum ua statione contenti Nolam terribil i strage populan tur . b) Sparta cus, effracto Lentuli ludo, cum trig inta uiris erupit Capua . c) Seruis ad uexill um uocatis, hom ines uindicari uolebant . d) Subito imp etu serui castra rapiunt et totam Cam paniam uagan tur . 2. Repeteix la frase que en cada cas apareix en prim er lloc introduint-hiles m odi cacions que calgui, tenint en com pte el canvidel m ot escrit en negreta. A) Tribunus, qui m ultum rei publicae addiderat, uindicauit plebem . ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. a) Tribuni , ............... b) Familia , ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... c) Familiae ,................ B) Ludos Martia les quos Augu stus fecit, insequen tibus ann is fecerunt con sules . a) Spectacula ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) Spectaculum .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. c) Venationem ............... d) Venationes .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... C ) Tribunus, c uius m aiores multum rei publicae addiderant, uindicauit plebem . ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. a) Tribuni , ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) Matrona , ............... c) Matronae , .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .......
Llatí1 BATXILLERAT 14 5
Unitat 8
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
3. Associa les expressio ns de les tres colum nes: a) curs de l’ Eufrates b) Vil·la d’ Adrià c) M itras d) anarquia m ilitar e) Trajà i Adrià f) autor de Pensaments g) conqueridor de D àcia h) fris en espiral i) ll de M arc Aureli j) ll de Septim i Sever k) Bàrcino em m urallada
14 6
Llatí1 BATXILLERAT
1. culte oriental A) parc tem àtic de l’ Im peri 2.limes B) C íbele 3. Antonins C ) nascut a Itàlica 4. Tívoli 5. Trajà 6. C òm m ode 7.M arc Aureli 8. C aracal·la 9. colum na Trajana 10. any 253 11. segle III
D ) curs del Rin i del D anubi E) em peradors adoptius F) 20 0 m de relleu com m em oratiu G ) m orí a la frontera del D anubi H ) em peradors soldats I) reencarnació d’ H èrcules J) dret de ciutadania als lliures K) invasió de francs i alam ans
Unitat 9
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. D el m ont Vesuvi, per m olts llocs,lluïen unes am arades m olt grosses iincendis. 2. Issa és m és pura que el bes d’ una colom a. 3. D els cam perols neixen hom es m olt forts isoldats m olt valents. 4. Jo sóc m és desgraciat que tu que ets m olt desgraciada. a) Ex agricolis uiri fortiss im i et m ilites strenuissimi g ignu ntur . b) Issa est purior osculo colum bae . c) Ego m iserior sum quam tu, quae es m iserrima . am m ae atque incendia relucebant . d) E Vesuuio plu ribu s locis latissim ae fl B) 1. Per a nosaltres res no fou m és m iserable, m és vil, m és indigne que això. 2. C onvenç-te que per a m i res no és ni ha estat m aim és estim at que tu. 3. Encara que sigui l’ am o de tot el m ón, és m iserable. 4. És m iserable qui no es considera m olt feliç,encara que governi el m ón. a) Miser est qui se non beatiss imu m iudicat lic et imp eret m undo . b) Hoc m iserius, turpius, indign ius, nob is nihil fuit . c) Licet totius m und i dom inus sit, m iser est . d) Tibi persuadeas mihi te carior es se nec umq uam fuisse . 2. Expressa el règim del superlatiu en negreta tenint en com pte el cas que regeix la preposició: A) Gallorum omn ium fortiss im i sunt Belga e. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... a) Inter ............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Ex ................ B) Omnium terrarum C am pania pulcherrima est . ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... a) Inter ............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Ex ................
3. Expressa el règim del com paratiu en negreta d’ una altra m anera tenint en com pte el m odel inicial: Issa est purio r osculo colum bae. Issa est purio r quam osculum columbae.
a) Issa est carior indicis lapillis. Issa est carior ……………………………. b) Issa est bland ior quam om nes puellae. Issa est blan dior …………………………….
Llatí1 BATXILLERAT 147
Unitat 9
Activitats de reforç
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Relaciona les tres colum nes: a) antiga Bizanci b) dos Caesares c) N icom edia
1. tetrarquia 2. C onstantí 3. C onstantinoble
d) edicte de M ilà e) rei dels ostrogots f) M ilà/Aquileia g) Apòstata h) derrotat a Xam panya. i) rei dels hèruls j) prohibí els cultes pagans. k) destronat per O dòacre.
14 8
Llatí1 BATXILLERAT
4. capitals d’ O rient 5. capitals d’ O ccid ent 6. Julià 7. Àtila 8. O dòacre 9. Teodoric 10. Ròm ul 11. Teodosi
A) derrota de M axenci B) fundada per C onstantí. C ) dosAugusti D ) Trèveros E) Sírm ium F) dividí de nitivam ent l’ Im peri. G ) Va destituir el darrer em perador. H ) cunyatde C onstanci I) darrer em perador rom à J) capitost dels huns K) xà la capital a Ravenna.
Activitats de reforç Solucionari
Unitat 1
1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1d, 2a, 3b, 4c. 2. 1: a, e, i. 2: b, d, h. 3: c, f, g. 3 . a) Britànnia; b) Gàl·lia; c) Hispània; d) Hispània; e) Britànnia; f) Gàl·lia. 4. 1) b, f; 2) c,g; 3) a, d, e, h. 5. a) 2D ; b) 4F; c) 5C ; d) 1F; e) 7E; f) 3A; g) 6G , h) 9L; i) 8K; j) 11H ; k) 12J; f) 10I. Unitat 2
1. A) 1a, 2d, 3b, 4c; B) 1b, 2c,3d, 4a. 2. 1. N om s en funció de subjecte:manus ,habitus ,dies ,caecus ,uestis,fortuna ,fortuna ,nummus . 2. N om s en funció de com plem ent directe: manum , monachum , ueritatem , caecum , uirum , fortem ,uitam ,nummum . 3. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1 4. a) 5G ; b) 1C ; c) 4H ; d) 2A; e) 9I; f) 6F; g) 3D ; h) 7B; i) 8E; j) 12K; k) 10L; l) 11J. Unitat 3
1. A) 1c,2d, 3a, 4b; B) 1b, 2c,3d, 4a. 2. 1. N om s en funció de com plem ent directe:pau cos libellos , unum rudem sodale m , coponem , lanium balne um que ,tabulam calculosque . 2. N om s en funció de com plem ent circum stancial:sine lege , pro nu mm ata , pro captiuis , pro uiuis . 3. a) omnis ; b) praesta ; c) calculus ; d) tabula ; e) lex; f) uiuus ; g) captiuus ; h) post . 4. a) 3D ; b) 1G ; c) 6A; d) 10B; e) 8H ; f) 11C ; g) 9E; h) 12I; i) 5F; j) 4K; k) 2L; l) 7J. Unitat 4
1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1b, 2c,3d, 4a. 2 . 1) N om inatius:constans ,uagus ,seruus ,soror ,frater ,puer ,canus ,Germani ,Gallia diuisa om nis , Galli om nes ,Garum na fl um en. 2) Acusatius:bellum ,in parte s tres ,Gallos . 3. Ablatius:cum ancilla ,lingua ,institutos ,ab Aquitanis . 3. 1) N om inatius:constantes , uagi , serui , sorores , fratres , pueri , cani , Germanus , Galliae diuisae omnes , Gallus om nis , fl um ina . 2) Acusatius:bella , in partem , Gallum . 3) Ablatius:cum ancillis, linguis ,institutos ,ab Aquitano .
Llatí1 BATXILLERAT 14 9
Activitats de reforç Solucionari
4. a) Caeci robu stos filios hab eban t ; b) In illis dom ibus mo res patri i uigebant ; c)Rom ani urbium conditores fuerunt . 5. a) 2C ; b) 1B; c) 5D ; d) 3A; e) 6G ; f) 8I; g) 4E; h) 7F; i) 10H ; j) 11L; k) 12K; l) 9J.
Unitat 5
1. A) 1b, 2d, 3c,4a; B) 1d, 2a, 3c,4b. 2. 1) N om inatius:Amulius , Amulius , om nes antiquae gentes . 2) Acusatius:ad monetam , scelus, spem ,legion es auxiliaque . 3) Datius:Quinto Sil uano Graniano ,Quinto Licinio filio ,tribuno ,triumuiro , sceleri, filiae Rhea e Siluia e , regibus , diis Man ibus Telluriqu e . 4) Genitius:m ilitum legionis sextae uictricis, fratris ,hostium . 3. 1) N om inatius:antiqua gens . 2) Acusatius:ad m onet as , scelera , spes, legionem aux iliumqu e . 3) Datius:filiis, tribunis , triumuiris , sceleribus , filiis, regi , deo . 4) Genitius:m ilitis legionum , fratrum ,hostis . 4. a)Antiqua gens quonda m regi paruit ; b) Reges regna nt et a ddu nt sceleribus scelera ; c)Tribunis legionum uictricum fecerunt . 5. a) 3D ; b) 1E; c) 4A; d) 2B; e) 6G ; f) 7C ; g) 12K; h) 5F; i) 11I; j) 8L; k) 10H ; l) 9J. Unitat 6
1. A) 1d, 2a, 3c,4b; B) 1c,2d, 3a, 4b. 2. 1) Nom inatius iacusatius:omnia , ad incendia ,scelera , cognomina ,multum amatori um ,adminicula . 2) Ablatius:bello Punico, carmin e . 3. 1) Nom inatius iacusatius:omne , ad incendium ,scelus,cognomen ,m ulta am atori a ,adminiculum . 2) Ablatius:bellis Punicis,carminibus . 4. a) Frater p atricii scelus patef acere coepit ; b) Reges regnant et addunt sceleribus scelera ; c) Amicis m onstramus am atoria sine medicam entis . 5. a) 2C ; b) 3A; c) 1B; d) 5E; e) 6D ; f) 4G ; g) 8F; h) 7I; i) 11L; j) 9J; k) 12H ; l) 10K. Unitat 7
1. A) 1d, 2c,3b, 4a; B) 1a, 2b, 3c,4d. 2. 1) N om inatius:profectus,ingressus. 2) Acusatius:intercissos. 3) Ablatius:perpopulato ,peruastato . 3. 1) N om inatius:profecti ,ingressi. 2) Acusatius:intercissum . 3) Ablatius:perpopulatis ,peruastatis . 4. a) Imperatores curias tem plaque in m ontibus fecer unt. b) Thessali ciues de futu ris uictoriis imperatoribus nuntiauerunt. c) Ciuis belli omnis euentum antea p raesensit. 5. a) 2C ; b) 3E; c) 1D ; d) 5A; e) 6G ; f) 4B; g) 8F; h) 12I; i) 10H ; j) 7L; k) 9K; l) 11J
150
Llatí1 BATXILLERAT
Activitats de reforç Solucionari
Unitat 8
1. A) 1b, 2c,3d, 4a; B) 1b, 2c,3d, 4a. 2. A) a.Tribuni, qui m ultum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem . b.Fam ilia, quae m ultum rei publicae addiderat, uindicauit plebem . c.Fam iliae, quae m ultum rei public ae addiderant, uindicauerunt plebem . B) a.Spectacula q uae Augu stus fecit, insequen tibus ann is fecerunt consules . b.Spectaculum quo d Augustus fecit, insequent ibus annis fecerunt consules. c.Venationem qua m Augu stus fecit, insequent ibus annis fecerunt consules. d.Venatio nes qua s Agustus fecit, insequent ibus annis fecerunt consules . C ) a.Tribuni, quorum m aiores m ultum rei public ae addiderant, uindicauerunt plebem . b.Matron a, cuius maiores multum rei public ae addiderant, uindicauit plebem . c.Matrona e, quarum m aiores m ultum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem. 3. a) 2D ; b) 4A; c) 1B; d) 11H ; e) 3E; f) 7G ; g) 5C ; k) 9F; i) 6I; j) 8J; k) 10K. Unitat 9
1. A) 1d, 2b, 3a, 4c; B) 1b, 2d, 3c,4a. 2. A) a.Inter Gall os om nes ; b.Ex Gallis om nibu s. B) a.Inter omn es terras ; b.Ex om nibus terris. 3. a) quam Indici lapilli ; b) om nibus puellis . 4. a) 3B; b) 1C ; c) 4E; d) 2A; e) 9K; f) 5D ; g) 6H ; h) 7J; i) 8G ; j) 11F; k) 10I.
Llatí1 BATXILLERAT 15 1
Unitat 1
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) El centre adm inistratiu i la plaça del m ercat era el/ la: 1. fòrum 3. basílica 2. cúria 4. tem ple b) Elgerm à bessó de C àstor era: 1. Zeus 3. Palatí 2. Saturn 4. Pòl·lux c) La re gió en la qual hi ha la ciutat de Rom a és: 1.C am pània 3.M agna G rècia 2. Laci 4. Ò stia d) La ci u tat que hi ha a la desem bocadura del Tíber és: 1.Rom a 3. Pàdua 2. N àpols 4. Ò stia e) U n dels turons de R om a és anom enat: 1. Pòl·lux 3. Aventí 2. Àpia 4. August f) La ciutat grega caracteritzada per im posar una fèrr ia discip lina m ilitar era: 1. Atenes 3. Troia 2. Esparta 4. C orint g) L’ edi cion el Senat ro m à solia celebrar les seves reunions era el/ la: 1. cúria 3. C irc M àxim 2. basílica 4. tem ple de Saturn h) El riu que passa per Rom a és el/ l’ : 1. Sena 3. Po 2. Arno 4. Tíber i) Espàrtac és el nom d’ una pel·lícula dirigida per: 1. Lum ière 3. W alter Scott 2. Stanley Kubrick 4. Ben-H ur j) La pàtria d’ Eneas,de la qual hagué de fugir, fou: 1. Troia 3. Sicília 2. C artago 4. Rom a k) L’ argum ent de My fair lady e s basa en el m ite de / d’ : 1. Eneas 3. O rfeu 2. Pigm alió 4. Plaute l) La pel·lícula que, entre altres coses,representa l’ incendi de Rom a és: 1.Espàrtac 3.Two m uch 2.Quo uad is? 4.Legend m ) Del m ot llatícultellus d eriva la paraula catalana: 1. ganivet 3. cultura 2. cotilla 4. coltell
152
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 1
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
n) El conductor d’ un carro es deia: 1. quadriga 3. auriga 2. biga 4.currus o) La deïtat que senyorejava l’ infern era: 1. Júpiter 3. Pòl·lux 2. Plutó 4. Saturn p) La tribuna d’ oradors del fòrum de Rom a s’ anom enava: 1. els rostres 3. cúria 2. basílica 4. Senat q) L’ Arxiu N acional de Rom a s’ anom enava: 1.Curia 3.Tabularium 2.Basilica 4.Forum r) Els rom ans denom inaven elprim er dia de cada m es am b el nom de: 1. cri p topòrtic 3. fíbules 2. calendes 4. lliberts s) Els esclaus alliberats rebien el nom de: 1. patricis 3. lliberts 2. plebs 4. clients 2. Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Les pel·lícules que tracten de tem es rom ans. b) El còm ic iels jocs que tracten de tem es de rom ans. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
Llatí1 BATXILLERAT 15 3
Unitat 2
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada expressió llatina de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) viae stratae b) caementum c) nucleus d) opus quadratum e) opu s incertum f) opu s latericium
1. aparell de m aó 2. aparell irregular 3. vies enllosades 4. capa interna 5. m orter 6. aparel l de blocs paral ·lepípedes
2. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. La llei és dura, però és la llei. 2. En cas de dubte, calanar a favor del reu. 3. La fortuna és cega. 4. L’ abús no exclou l’ ús. a) In dubio pro reo . b) Fortun a caeca est . c) Abusus non tollit usum . d) Dura lex, sed lex . B) 1. L’ ase ensabona l’ ase. 2. És cruel, no fort, qui m ata un infant. 3. U n cabell tam bé té la seva om bra. 4. El llop m uda el pèl, no la m entalitat. a) Lupus pil um m utat, non m entem . b) Asinus asinum fricat . c) Crudelis est non fortis, qui infa ntem necat . d) Etiam capillus habet umb ram suam . 3. C lassi ca els tem es dels nom s següents: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... .. a) leg- ............... b) art- ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ . c) senatu- ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... d) re - .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ e) agro- ............... f) tabula- .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .........
154
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 2
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
4. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) legal, legislador................ ............... ................ f) agricultura, agropecuari ................................... ................ ............. ............... ................ ............... .. b) senatorial, senat............... g) realitat, real ................ ................ ............... ...... h) um bracle, um bràtic ............... ................ ............ c) artísti c, artesà .............. ............... ................ ............... .. d) capil·lar, capil·laritat..................................... i) fortí, forti car.............. e) príncep, principal.......................................... j) com m utar, m utació ............... ............... ...............
5. Escriu en català, am b accent o sense, els m ots que en llatí són gra ats així: –
a) conclave ............... ............... ................ ............... ... c) augur .............. ............... ................ ............... ................ .... – – ............... ................ ............... ... d) Pega sus ................ ............... ................ ............... .......... b) quadr ga .............. 6. C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) Els nois feien ofrena de labulla ila toga praetexta als déus quan tenien: 1. 7 anys 3. 12 anys 2. 17 anys 4. 10 anys b) G eneralm ent els ciu tadans rom ans,en néixer, rebien: 1.un nom 3.tres nom s 2.dos nom s 4.quatre nom s c) Elm ot inhum ació signi ca: 1. com bustió 3. enterram ent 2. crem ació 4. alliberació d) Elludu s litterarius equival a l’ educació: 1. prim ària 3. professio nal 2. secundària 4. superior orator era el m estre de: e) L’ 1. geom etria 3. retòrica 2. literatura 4. lectura f) La Via Atlàntida passava per: 1. O sca 3. Ilerda 2. Itàlica 4. O lisipo opus : g) L’ aparell fet de prism es que im ita la m alla és anom enat 1.cyclopeum 3.incertum 2.quadratum 4.reticulatum h) En època rom ana,Bàrcino fou: 1. colònia 3.castra 2. m unicipi 4. turó i) El disseny d’ una ciutat am b carrers paral·lels iperpendiculars fou idea del grec: 1. H ipòdam 3. Pèricles 2. Tales de M ilet 4. Alexandre
Llatí1 BATXILLERAT 15 5
Unitat 2
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
j) La te rm inació -chester d e m olts topònim s anglesos signi ca: 1. ciutat 3. capital 2. cam pam ent 4. m unicipi k) Els com bats de gladiadors es feien en: 1. circs 3. am teatres 2. teatres 4. term es l) La prim era via que construïren els rom ans fou la Via: 1. Augusta 3. C làudia 2. Aurèlia 4. Àpia m ) La senyalització en form a de pilars de pedra d’ una via pública s’ anom enava: 1.uiae stratae 3.milliarium 2.statumen 4.nucleus n) Les parades que hi havia en el traçat d’ una via es deien: 1.mansiones 3.Aquae Apollinares 2.uiae stratae 4.metae o) L’ arquitecte rom à que explica com s’ ha de distribuir l’ aigua a la ciutat és: 1. Estrabó 3. C èsar 2. Vitruvi 4. C iceró p) Segons elm ite, la m are del M inotaure fou: 1. Ariadna 3. una G ràcia 2. Pasífae 4. Fedra q) El qui m atà el M inotaure fou: 1. Perseu 3. H èrcules 2. O disseu 4. Teseu r) La deïtat que protegia els com erciants i els viatgers era: 1. Venus 3. M art 2. M ercuri 4. Júpiter s) U n dels tem ples rom ans m és ben conservats de França es conserva a: 1. París 3. N im es 2. M arsel la 4. Lió t) La gran innovació de la tècnica constructiva rom ana fou el/ la: 1. colum na 3. farga 2. m orter 4. pedra u) Eldiàm etre de la cúpula d’ un tem ple que no ha estat m aisuperat és el de /del: 1. Pànteon 3. Saint Paul de de Londres 2. Sant Pere del Vaticà 4. els Invàlids de Parí s 7. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Els aqüeductes,l’ abastam ent d’ aigua i el clavegueram . b) La tradició clàssica en les arts plàstiques.
156
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 3
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada expressió llatina de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) Veritatem dies aperit . b) Caue canem . c) Mens sana in corpore sano . d) In uino ueritas ( est) . e) Sum us in taberna . f) Habemus papam .
1. En el vi hi ha la veritat. 2. Som a la taverna. 3. El pas dels dies revela la veritat. 4. Tenim papa. 5. M ent sana en un cos sa. 6. Vigila el gos.
2. C lassi ca els substantius de l’ acti vitat anterior, tal com s’ indica a continuació: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 1. Acusatiu:............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... 2. Ablatius:................
3. Transform a el nom bre gram atical dels substantius de l’ activitat anterior. 4. Associa el nom bre de cada traducció am b la lletra que precedeix cada frase llatina: A) 1. Ibèria és anom enada a partir del riu Iber. 2. Llegeix en va qui no com prèn. 3. Itàlia és anom enada a partir del rei Ítal. 4. H ispània està situada entre Àfrica i la G àl·lia. a) Legit frustra qui non int ellegit . b) Hispania sita est inter Afric am et Galliam . c) Iberia ab Ibero am ne nuncupata est . d) Ab Italo rege Italia nuncupata est . B) 1. Les Balears són illes d’ H ispània. 2. Eneas va arribar d’ Àsia a Itàlia. 3. El riu Tajo desem boca al m ar d’ O ccid ent. 4. A la taverna tots beuen sense lei pels dels difunts. a) In taberna om nes bibunt sine lege pro fidelibu s defun ctis . b) Aeneas ex Asia in Italiam uenit . c) Fluuiu s Tagu s occidit in m are occident ali . d) Baleares Hispaniae insulae sunt . 5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) b) c) d) e)
frustrat,frustració .. .................... tavernera, taverna ..................... m ar,m aresm a .. .. ...... ...... ...... ...... ...... insularita t,península .. .................. om niscient,om nipotent ..............................
f) intel· lgient,intel· lgiència .. ................ g) regina, reialesa .. .. ....................... h) occident,occidental ... .... ...... ...... ...... .. i) deli tat, edl .. ........................... j) defunció, difunt ................................................
Llatí1 BATXILLERAT 15 7
Unitat 3
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6. O m ple els buits am b la preposició ab ,ex,ad o in segons calgui: a) Hispania ……… Hispalo rege c ognom inata est. b) Hannibal ……… Africa ……… Itali am peruenit. c) Legatus ……… imperatorem uenit . 7. C om pleta cada frase am b l’ opció adient:
aC aC
dC dC
158
a) Una llengua no indoeuropea parlada a la Itàlia antiga fou: 1. celta 3. etrusc 2. grec 4. osc b) Els rom ans iniciaren un procés de………………… als pobles sotm esos d’ O ccid ent. 1. conscie nciació 3. hel·lenització 2. aculturació 4. diferenciació c) El llatí postcl àssic és el llatí dels segles: I iII dC 1.III 3. 2.I 4. III iIV dC d) El registre del llatí espontani i sense rigor gram atical era sermo el : 1.urbanus 3.patricius 2.familiaris 4.uulgaris e) En el segle ………………… es parlava llatí tardà. 1.I 3. V dC X dC 2.II 4. f) Al sud d’ Itàlia i a l’ illa de Sicília es parlava: 1. osc 3. etrusc 2. um bre 4. grec g) Les llengües rom àniques actuals són m odalitats del llatí: 1. clàssic 3. vulgar 2. culte 4. postclàssic h) Les llengües dels pobles conquerits pels rom ans a la Rom ània form en el: 1. substrat 3. superstrat 2. adstrat 4. estrat i) El llatí m edieval era em prat: 1. al carrer 3. al cam p 2. a l’ escola 4. a la ciutat j) L’ expressió oral del català fou………………… a l’ expressió escrita. 1. anterior 3. sim ultània 2. posterior 4. contem porània k) Segons els lingüistes hi ha………………… llengües rom àniques. 1. dotze 3. sis 2. nou 4. quinze
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 3
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
l) El retorom ànic es parl a a: 1. Bèlgica 2. Suïssa m ) Elsubstrat balcanorom ànic pertany 1. retorom ànic
3. Sardenya 4. C òrsega al: 3. rom anès
2. rom ànic 4. friülès n) La llengua pont entre el gal·lorom ànic i l’ iberorom ànic és el/ l’ : 1. català 3. portuguès 2. castellà 4. occità o) Una llengua que pot considerar-se que form a partdel substrat del català és el/ l’ : 1. castellà 3. occità 2. ibèric 4. francès p) Una llengua que pot considerar-se que form a partdel superstrat del català és el/ l’ : 1. basc 3. llatí 2. àrab 4. etrusc q) La diversitat de registres d’ una llengua depèn de………………… dels parlants. 1. la geogra a 3. l’ edat 2. l’ època 4. el dialecte r) La consciència que el llatí escri t i el parlat eren dues entitats diferents com ençà en l’ : 1. època arcaica 3. edat antiga 2. època clàssica 4. edat m itjana s) L’ època en què la llengua llatina escrita era acurada, precisa i rigorosa és la /l’ : 1. arcaica 3. m edieval 2. clàssica 4. postclàssica t) Els m ots catalans que no han evolucionat pel que fa al signi cant i al signi catsón: 1. patrim onials 3. cultes 2. hereditaris 4. d’ evolució popular u) El m ot patrim onial derivat de la paraula llatinacopula(m) és: 1. còpula 3. copular 2. copulativa 4. cobla 8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) L’ àm bit del llatí. b) Etapes i registr e s del llatí.
Llatí1 BATXILLERAT 15 9
Unitat 4
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) Aedui ,orum m . pl. b) angustiae ,arum f. pl. c) copiae ,arum f. pl. d) Heluetii ,orum m . pl. e) populor 1 f) traduco ,traduxi 3 g) Sequanus ,a ,um
1. congost, estret 2. tropes 3. edus [tribu gàl·lica] 4. transportar 5. sèquan [de la vora del Sena] 6. devastar 7. helvecis [tribu gàl·lica]
2. Interpreta aquest text, que tracta d’ unes actuacions dutes a term e per algunes tribus de la G àl·lia: Helue tii iam per ang ustias et fines Sequa nae gen tis suas copia s tradu cunt et in pop uli Aedui fines perueniunt agrosque po pulantur. A edui legato s ad Caesarem m ittunt . lies 1 , 11,1 C ÈSAR ,Guerra de les Gàl·
3. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... a) Aedui legatos ad duces m ittunt ................. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Galli agros populantur ................ c) Heluetii m ilites traducunt . ............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .......
4. Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Legati ad im peratorem a Gallis m ittuntur . ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... ............... ................ ............... ................ ......... b) Copiae ab Heluet iis per fines Sequa nae g entis traducun tur . .............. 5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... ................ ..... f) rem itent, dim itir .............. ................ ............... ................ ............... . a) traducció , traductor ............... ............... ................ .......... ................ ............... ................ ............... ...... b) populós,popular................ g) gent, gentada .............. c) Helvècia, helvètic ................ ............... ................ .......... h) legat, delegat ............... ................ ............... ................ ............... ...... ............... ................ ............... ................ d) em perador, em peradriu ....................................... i) angoixa,angúnia .............. ................ ............... ................ ............... ........j) agricultura, agropecuari ............... ............... ................ ............. e) , nat..............
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a verbal que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escri u-ne la form a correcta: a) probant ,erant ,portabant ,habebant .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) portant ,amant ,erant ,habent ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ............... c) dicebat ,audiebat ,habebat ,portat ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. d) est,traducebat ,dicebat ,portabat .............. e) dicebant ,portant ,habent ,sunt ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... f) portatur ,probabatur ,amatur ,dicitur ...............
16 0
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 4
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
7. C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) La lengua de la península Ibèrica que no pertany algrup indoeuropeu és el: 1. català 3. portuguès 2. basc 4. castellà b) Al com ençam ent de l’ edat del bronze, l’ indoeuropeu es parlava a: 1. Índia 3. Àfrica 2. sud de Rússia 4. Egipte c) L’ anglès pertany al grup indoeuropeu: 1. cèltic 3. germ ànic 2. itàlic 4. eslau d) La regió del sud de la península Itàlica es deia: 1. Etrúria 3. Ligúria 2. Ú m bria 4. M agna G rècia e) La via que anava des de Rom a ns a Brundísium era la Via: 1. D om ícia 3. Aurèlia 2. Àpia 4. Augusta f) L’ illa situada al sud d’ Itàlia s’ anom enava: 1. C òrsica 3. Sicília 2. Sardínia 4. G àl·lia g) Al nord d’ Itàlia hi havia la regió anom enada: 1. C am pània 3. C alàbria 2. G àl·lia C isalpina 4. Lucània h) El riu que passa per Rom a és el/ l’ : 1. Sena 3. Po 2. Arno 4. Tíber i) Els prim ers pobladors de Rom a se situaren entre el Palatí i: 1. Sicília 3. el C apitoli 2. M acedònia 4. els Alps j) La pàtria d’ Eneas,de la qual hagué de fugir, fou: 1. Troia 3. Sicília 2. C artago 4. Rom a k) El pare d’ Eneas fou: 1. M art 3. Anquises 2. Llatí 4. Ascani l) Segons la llegenda, Rom a fou fundada al/ el: 1. segle x aC 3. 509 aC 2.35 7 aC 4. 75 3 aC m ) L’ avide Ròm ul i Rem fou: 1. Fàustul 3. Am uli 2. N um itor 4. Ascani
Llatí1 BATXILLERAT 161
Unitat 4
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
n) Ròm ul i altres fugitius aplegats a Rom a raptaren les lles dels: 1. etruscs 3. sabins 2. tiberins 4. cartaginesos o) La Cloaca M axim a fou construïda per: 1. Eneas 3. Tarquini Prisc 2. Ròm ul 4. Tarquini el Superb p) Elrei que va fer construir les prim eres m uralles de Rom a fou: 1. N um a Pom pili 3. Tarquini 2. Servi Tul·li 4. Tit Livi el Superb q) Elm arit de Lucrècia fou: 1. C ol·latí 3. Sext Tarquini 2. Palatí 4. ServiTul·li r) Els qui s’ establiren a la part nord de la costa tirrènica foren els: 1. sabins 3. etruscs 2. llatins 4. troians s) El qui tenia lapatria potestas s’ anom enava: 1.domus 3.paterfamilias 2.materfamilias 4.uxor t) Gai Juli C èsar O ctavià fou ll biològic de: 1. G ai O ctavi 2. G ai Juli C èsar u) Eldret de poder-se casar que tenien 1.ius exponend i 2.ius connubii
3. M arc O ctavi 4. G neu O ctavi els ciu tadans rom ans s’ anom enava: 3.ius uendendi 4.ius patrim onii
8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) La legenda sobre Eneas iels descendents que fundaren Rom a. b) La si tuació de la dona en la societat rom ana. c) La fam ília, el m atrim oni i el divorci.
16 2
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 5
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) seditio ,onis f. b) 1 excito c) dignitas f. ,atis d) matrimoniumn. ,ii e) plebeius ,a ,um f) qui,quae ,quod g) Ianiculum n ,i h) exardesco ,arsi 3 i) Canuleius m .,i j)mdux . ,cis
1. consideració social, dignitat 2. plebeu 3. sedició 4. provocar, despertar 5. Janícul [turó de Rom a] 6. instigador 7.m atrim oni 8. C anuleu [tribú de la plebs] 9. el qual 10. encendre’ s
2. Interpreta aquest text, que ens inform a de l’ esvalo t provocat per C anuleu perquè el patriciat no tolerava m atrim onis entre patricis iplebeus: Tertiam seditionem excitauit matrim oniorum dignitas, ut 1 plebei cum patricii s iungerentur 1 ; qui tum ultus in m onte Ianiculo duce Canuleio tribuno plebis ex arsit . 1 ut iungerentur : perquè poguessin unir-se.
FLORUS ,Gestes dels roma ns , 1, 17
3. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... a) Sedition em excitauit ciuis Rom anu s................ b) Dux tribunus fuit . ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. c) Tum ultus in m onte d uce tribuno exars it . ...............
4. Transform a la veu d’ aquestes frases: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... a) Hostes m agnam partem m ilitum caedunt . ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ .... b) Ciues potes tatem regalem ad ho m ines sapientiss imo s deferebant . ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) b) c) d) e)
dignita t,dignatari .. ...................... excit ador,excit am ent .. ...... ...... ...... ..... patric i,patric iat .. .. ....................... tum ult , tum ultuós ... ... ....... ...... ...... ..... trib ú, trib una .. ..........................
f) sedició, sediciós .................... g) plebs, plebeu ... .. ...... ...... ...... ....... . h) terç, terciari .. ........................ i) m ont,m ontuós ... .... ...... ...... ...... ... j) duc, ducat .. .. ........................
Llatí1 BATXILLERAT 16 3
Unitat 5
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a verbal que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escri u-ne la form a correcta: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. a) probauerun t, fuerunt, dicunt, habuerunt ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) portauerunt, sunt, exc itauerunt, hab uerunt ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ c) dicit, audiuit, hab uit, excitauit ................ d) exarsit, scribit, dixit, portauit .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... .. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... e) dixerant, habuera nt, erant, scripserant .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. f) portauerat, erat, am auerat, dix erat ..............
7. C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) Una llegenda exem plar de la prim era etapa de la república rom ana és la de: 1. Ròm ul 3. H oraciC ocles 2. Eneas 4. C anuleu b) Els antics fundadors de Rom a es deien: 1. plebeus 3. tribuns 2. senadors 4. patricis c) Els plebeus pogueren arribar alconsolat gràcies a les lleis: 1. de les XII Taules 3. de C anuleu
aC aC
16 4
2. Licínio-Sèxties 4. Valèrio-H oràcies d) Una de les regions del sud de la península Itàlica s’ anom enava: 1. Etrúria 3. Ligúria 2. Ú m bria 4. M agna G rècia e) ElLacifou annexio nat a Rom a alsegle: VI aC 1.VIII 3. 2.VII 4. IV aC f) Els sam nites ocupaven: 1. C òrsica 3. Sicília 2. Sardínia 4. C am pània g) Elrei grec que ajudà Tarent a resistir contra els rom ans fou: 1. Pirrus 3. N um a 2. Eneas 4. Tarquini el Superb h) Eldret de votar en els com icis s’ anom enaius: 1.honorum 3.prouocationis 2.militiae 4.suffragii ius i) El dret a no sofrir suplicis infam es,com la creu o bastonades,es dei a: 1.honorum 3.prouocationis 2.rogationis 4.census j) Rom a arribà a dom inar el sud d’ Itàlia l’ any: 1.27 2 aC 3.75 3 aC 2.50 9 aC 4. 31 aC
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 5
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) Eren nom enats cada cin c anys els: 1. cònsols 3. qüestors 2. edils 4. censors l) Els qui gestionaven les nances públiques eren els: 1. pretors 3. edils 2. tribuns de la plebs 4. qüestors m ) Els representants del poble d’ origen no patriciforen els: 1. pretors 3. cònsols 2. qüestors 4. tribuns n) El qui rati cava les decisions legislatives iexecutives era el: 1. cònsol 3. senat 2. tribú de la plebs 4. dictador o) El fet de no poder ser agredit en l’ exercici d’ un càrrec es deia: 1. auspici 3.imperium 2. col·legialitat 4. inviolabilitat p) Eldret de decidir la vida o la m ort dels ciu tadans s’ anom enava: 1. reiteració 3. col·legialitat 2.imperium 4. auspici q) Segons la fortuna, els ciu tadans es distribuïen en: 1. dues classes 3. quatre classes 2. tres classes 4. cinc classes r) U n senatusconsultum era un / una: 1. càrrec 3. assem blea 2. decret 4. auspici s) Els qui adm inistraven justícia entre els ciu tadans rom ans eren els: 1. cònsols 3. pretors 2. tribuns 4. qüestors t) Bàrci n o deriva de la form a llatina en cas: 1. nom inatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu u) Barceló deriva de la form a llatina en cas: 1. nom inatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu 8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... a) Els òrgans executius republicans............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Llegendes de la Rom a republicana............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) Caract erístiques de les m agistratures................
Llatí1 BATXILLERAT 16 5
Unitat 6
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) undetricesimus ,a ,um b) luctus m . ,us c) interficio ,feci,fectum 3 d) maior ,ius e) quam
1. pena, a icció 2. m atar 3. vint-i-vuitè 4. que 5.m és gran
2. Interpreta aquest text, que ens inform a de la pena a Rom a ia H ispània provocada per la m ort de G neu Escip ió i per la del seu germ à: Anno octauo postquam in Hispaniam uenerat Cnaeus S cipio, undetrices imo die post fratris m ortem , est interfectus. Luctus ex m orte eoru m 1 non R om ae2 maior quam p er totam Hispani am fuit . 1 eorum : d’ ells dos. 2Romae :a Rom a
TIT LIVI,Ab urbe condita , 25, 36, 14
3. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ a) Frater in prouinciam uenerat . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ............... b) Amicus interfe ctus est . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) Luctus ex m orte fratris i n urbe m agnus fuit ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
4. Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Hostes fratrem interficiunt ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ .... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ b) Ciues rem publicam ha bent . ................ 5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... ................ .. ................ ............... ................ ......... a) postdorsal, posterior................ f) fraternal, fraternitat .............. ............... ............. ................ ............... ................ ............... .. b) luctuós,luctuosam ent................ g) totalitat, tothom ............. c) in terfecte, interfector............... ............... ................ .. h) hispànic,H ispània ............... ................ ............... ................ ......... d) urbà, urbanitat.............. ................ ............... ................ .. i) m ajor, M allorca .............. ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ............. ............... ................ ............... ................ ......... e) m agní c,m agne .............. j) trienni, anual ...............
16 6
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 6
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escriu-ne la form a correcta: A) a) fora ,prouincia ,capita ,maria .............. ............. .............. ............. ............. .............. ............. .............. ............. um en ............ b) mare ,populorum ,caput ,fl .............. ............. .............. ............. .............. ............. .............. ...... um ina ,maria ,genera ,Hispania ............ c) fl .............. ............. .............. ............. .............. ............. .............. ...... B) a)facile, forte ,bonum ,magne ............ .............. ............. .............. ............. .............. ............. .............. ............. .. b) Gallia ,magna ,fortia ,misera .............. ............. .............. ............. .............. ............. ............. .............. ............. c) oculis ,prudens ,fortis ,facilis ............. .............. ............. .............. ............. .............. ............. .............. ............. ..
7. C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) Les guerres entre rom ans icartaginesos s’ anom enen: 1. rom anes 3.púniques 2. m èdiques 4. m editerrànies b) Els cartaginesos tenien interès a m antenir el seu im peri cap al/ a l’ : 1. oest 3. sud 2. est 4. nord c) D ido fou una ……………… llegendària de C artago. 1. heroïna 3. ciutat 2. dea 4. reina d) Després de la prim era guerra contra els cartaginesos,els rom ans conqueriren: 1. C reta 3. M alta 2. C òrsega 4. Sardenya e) La G àl·lia C isalpina coincideix am b la regió del/ de l’ : 1. Arno 3. Po 2. Tíber 4. Sena f) El 219 aC els cartaginesos assetjaren: 1. Tàrraco 3. Em púries 2. Sagunt 4. C artagena g) Una batalla en la qual Anníbal resultà vencedor fou la de: 1. C annes 3. Sicília 2. C artagena 4. G àl·lia h) Els germ ans G neu i Publi C orneli Escip ió ocuparen Em púries l’ any: 1.21 8 aC 3.28 1 aC 2.18 2 aC 4. 812 aC i) Anníbal fou de nitivam ent vençut pels rom ans a: 1. Zam a 3. Ticí 2. Trèbia 4. Trasim è j) La destrucció de C artago tingué lloc l’ any: 1.27 2 aC 3.461 aC 2.14 6 aC 4. 614 aC
Llatí1 BATXILLERAT 16 7
Unitat 6
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
………………, Publi C orneli Esci k) Am b la destrucció de /d’ p ió Em ilià sotm eté la península Ibèrica. 1. Sagunt 3. N um ància 2. C artagena 4. H íspalis l) El general que vencé Jugurta fou: 1. M ari 3. G neu Escip ió
2.C ató 4. M um m i m ) ElPeloponnès ila G rècia centralesdevingueren província rom ana am b el nom de: 1. N um ídia 3. M acedònia 2. C orint 4. Acaia n) M itridates era rei de / d’ : 1. C ilícia 3. Síria 2. Pont 4. Egipte o) Els clientes buscaven la protecció judicial i vital d’ un: 1. patrici 3. llibert 2. plebeu 4. cavaller p) Les reform es agràries foren dutes a term e pels germ ans: 1. Escip ió 3. Espàrtac 2. G rac 4. C ató q) El representant del partit dels populars ofu: 1. M ari 3. C ras 2. Sul·la 4. Pom peu r) Ciceró va descobrir la conjuració de: 1. Pom peu 3. Sul·la 2. C ras 4. C atilina s) Cèsar, desobeint les ordres del Senat, va traspassar am b les tropes el riu: 1. Arno 3. Rubicó 2. Po 4. Tíber t) U n m em bre del segon trium virat fou: 1.C ras 3.Pom peu 2. C èsar 4. M arc Antoni u) Antoni i C leòpatra foren vençuts a: 1. Àcciu m 3. les G àl·lies 2. Rubicó 4. Egipte 8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) L’ expansió rom ana a la M editerrània oriental. b) Les classes socials a Rom a. c) E l prim er trium virat ila dictadura de C èsar.
16 8
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 7
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) nascor ,natus 3sum b) quadrimus ,a ,um c) amitto ,misi ,missum 3
1. perdre 2. néixer 3. dotzè
d) duodecimus ,a ,um 4. de quatre anys e) auia ,ae 5. assem blea, públic f) ago ,egi ,actum 3 6. davant de, en g) defunctus ,a ,um 7. viure, com plir h) contiof.,onis 8. àvia i) pro 9. difunt j) quadriennium n. ,ii 10. recom pensar k) toga f. ,ae 11. m ilitar l) sumo ,sumpsi ,sumptum 3 12. toga m ) militaris ,e 13. període de quatre anys n)1dono 14. posarse, revestir-se 2. Interpreta aquest text, que ens in form a d’ alguns detalls de la infantesa ila joventut d’ O ctavi August: Nat us est Augustus Marco Tullio Cicerone Gaio Antonio consulibu s. Qua drim us patrem am isit. Duodeci m um annum agens auiam Iuliam defunctam pro conti one laudauit. Quadrienni o post uirili toga sum pta, m ilitari bus donis trium pho Caesaris donatus est . SUETONI ,Vida d ’August , 5, 1-8, 2
3. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Ciuis auiam defunctam pro contione laudauit . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... b) Puer patrem am isit . ................ 4. Transform a la veu d’ aquestes frases: ................ ............... ................ ............... ................ .... a) Augustus auiam Iuliam defunctam pro contione laudat . .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... b) Puer patrem am ittit . ...............
5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ............... ................ ............... ............ ............... ................ a) viril, virilitat.............. f) assum ir, consum ir .............. b) agent, agència ............... ................ ............... ................ . g) laudatori, laude .............. ................ ............... ...... ............... ................ .............. ............... ................ ............. c) trienni, m il·lenni.............. h) besàvia, àvia .............. ............... ................ .............. ............... ................ ........ d) defunció, difunt.............. i) m ajor, M allorca .............. e) m agní c,m agne .............. ................ ............... ............ j) triom f, triom fal ................ ............... ................ ........
Llatí1 BATXILLERAT 16 9
Unitat 7
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escriu-ne la form a correcta: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. A) a) contione, quadriennio, regio, Ma rco ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. b) uirili, m ilitari , triump ho, contio ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... c) don is, contion is, m ilitaribus, togis ............... ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... B) a)laudauit, am ittit, sumpsit, fuit ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... b) natus, donatus, defunctam , agens ............. c) am isit, laudauit, portauit, s um it ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ...............
7. C om pleta cada frase am b l’ opció adient: a) O ctaviesdevingué l’ únic senyor de Rom a un cop vençut: 1. M arc Antoni 3. Agripa 2. C iceró 4. M ecenàs b) El diplom àtic i protector dels literats en l’ època d’ August fou: 1. Sejà 3. M ecenàs 2. Agripa 4. H oraci c) El títol d’ O ctavi que li donà poders legislatius,executius i judicials era: 1.princeps senat us 3.tribunus plebis 2.augustus 4.imperator d) Un gran literat de l’ època d’ August fou: 1. Suetoni 3. Agripa 2. Plaute 4. Virgili e) En tem ps d’ O ctavi, les províncies foren dividides en…………………… grans blocs. 1. dos 3. quatre 2. tres 4. cinc f) Les províncies que depenien del Senat eren governades per un: 1. legat 3. cònsol 2. pretor 4. procònsol g) Tiberi era ll de / d’ : 1. Antònia M enor 3. O ctàvia 2. Júlia 4. Lívia h) Elprefecte del pretori en època de Tiberi fou: 1. M ecenàs 3. Sejà 2. Agripa 4. H oraci i) La província de Britànnia fou annexionada a Rom a en època de /d’ : 1. August 3. Tiberi 2. C alígula 4. C laudi j) Elpreceptor de N eró fou: 1. Pisó 3. Petroni 2. Lucà 4. Sèneca
170
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 7
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
k) L’ erupció del Vesuvi va tenir lloc l’ any: 1.79 dC 3.69 dC 2.97 dC 4. 96 dC l) L’ am teatre Flavi va ser inaugurat per: 1. N eró 3. C laudi 2. Tit 4. C alígula m ) La destrucció del tem ple de Jerusalem tingué lloc en tem ps de: 1. N eró 3. D om icià 2. Vespasià 4. C alígula n) Pel que fa a l’ originalitat en l’ art, els rom ans van destacar en: 1. els tem ples 3. el retrat 2. l’ escultura 4. l’ arquitectura o) Una de les característiques que no té l’ artrom à és el fet de ser: 1. d’ autors coneguts 3. estandarditzat 2. eclèctic 4. propagandístic Ara Pacis va ser construïda per com m em orar la paci caci p) L’ ó de la G àl·lia i: 1. G erm ània 3. H ispània 2. Britànnia 4. Egipte q) El successor d’ August fou: 1. Tit 3. C laudi 2. C alígula 4. Tiberi r) August respectà la constitució vigent … i ………………… d e continguts. 1. la buidà 3. l’ om plí 2. la dotà 4. la farcí s) August escollia els m em bres del Senat, és a dir, feia de censor en qualitat de: 1.princeps senat us 3.praefectus m orum 2.imperator 4.pater patriae t) Els pobles de l’ est de l’ im peri Rom à eren els: 1. parts i nabateus 3. nubis 2. etíops 4. bretons u) El participi de perfet del verbscribo és: 1.scribens 3.scriptus 2.scripturus 4.scribere 8. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) August i les seves reform es. Ara Pacis. b) L’ c) La religió rom ana.
Llatí1 BATXILLERAT 171
Unitat 8
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) instauro 1 b) Pantheum n. ,ii is c) ea ac. n. pl. d’ d) consecro 1 e) transfero ,tuli ,latum
1. Pànteon 2. transportar 3. restaurar 4. aquestes coses 5. consagrar, dedicar
2. Interpreta aquest text, que ens inform a d’ algunes obres que Adrià féu a Rom a: Hadrianus instaurauit P antheum , sacras aedes plurima s et forum Augusti, eaque om nia propriis nom inibus consecrauit. Fecit sui nom inis pontem et sepulchrum iuxta Tiberim . Transtulit et colossum d e eo loco, in quo nunc tem plum Vrbis est . Història Augusta , 1, 19, 10-12
3. Transform a el nom bre gram aticalde tots els elem ents possib les de les frases següents: a) Imperator instaurauit s acram aedem et forum . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ............... ................ ............... ....... b) Princeps transtuli t colossum de eo loco, in quo nunc tem plum est . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
4. Transform a la veu d’ aquestes frases: a) Hadrianus instaurat sacras aedes plurim as ................. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ .... b) Princeps consecrat aed es................ 5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: ................ ............... ................ ................ ............... ... a) edi car, edi ci............. f) instauració, instaurar ............... ............... ................ .......... g) sacralitzar, sacre ............. ................ ............... ................ b) forense,fòrum ................ c) propi, propietat................ ............... ................ .......... h) nòm ina, nom inal ............... ............... ................ .......... ................ ............... ............. ............... ................ ............... ... d) lo cal, localitzar............... i) pont, pontatge ................ ............... ................ ............... ... e) transferir, transferència ..................................... j) triom f, triom fal ................
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escriu-ne la form a correcta: A) a) Had rianu s, Augustus, cuius, pons .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) nom en, sepulchrum, quem , Pantheum .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. c) qua, om nia, sepulchra, te m pla ................ B) a)consecrauit, instaurau it, est, transtulit .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .............. b) transtulit, dicit, instaurat , est ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....... c) fecit, dicit, mittit, porta t ..............
172
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 8
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
7. O m ple els buits am b la form a adequada: a) In ………… urbe uiuimus? (quis ,quae ,qua ,quo ,cui) b) Ludos feci ………… insequentibu s ann is fecerunt consules .(qui,quae ,quod ,quem ,quos ) ixerunt.(qui,quae ,quod ,qua ,quo ) c) Spectaculum dedi, in ………… m ultae naues confl d) ………… desiderat pacem, praeparet bellum .(quis ,qui,quid ,quod ,qua ) 8. C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: aC aC
a) Una època esplèndida per a l’ im peri Rom à fou el segle: 1.II 3. II dC III dC 2.III 4. ……………… hi hagué un Imperator Augustus i un Caesar Augustus : b) En el regnat de / d’ 1. N erva 3. M arc Aureli 2. Adrià 4. Antoní c) Una deïtat de procedència no oriental és: 1. Júpiter 3. M itras 2. C íbele 4. O siris d) ……………… fou un historiador rom à. 1. Plini el Jove 3. Apuleu 2. Juvenal 4. Tàcit e) Elsuccessorde D om icià fou: 1. Trajà 3. N erva 2.Adrià 4.C òm m ode f) L’ em perador que va incorporar la D àcia a l’ Im peri fou: 1. Antoní 3. M arc Aureli 2. Adrià 4. Trajà g) Antoní Pius fou el successorde: 1. N erva 3. Adrià 2. Trajà 4. M arc Aureli H èrcules. h) ……………… creia que era una reencarnació d’ 1.C òm m ode 3. Ad rià 2. LuciVer 4. M arc Aureli i) Les dues colum nes am b relleus històrics conservades són la de Trajà i la de /d’ : 1. Luci Ver 3. Adrià 2. Antoní 4. M arc Aureli j) En el segle iii, la m ajor partdels em peradors eren proclam ats: 1. per l’ em perador anterior 3. pel Senat 2. per l’ exèrcit 4. pels patricis k) L’ em perador Septim i Sever era d’ origen: 1. pannònic 3. oriental 2. hispànic 4. africà
Llatí1 BATXILLERAT 173
Unitat 8
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
l) L’ em perador que am plià el dret de ciutadania als ciu tadans lliures fou: 1. Septim i Sever 3. Elagàbal 2. C aracal·la 4. Sever Alexandre m ) L’ em perador que va fer construir un recinte em m urallat a Rom a fou: 1. C aracal·la 3. Aurelià 2. D ioclecià 4. Sever Alexandre n) L’ em perador que convertí la seva dinastia en hereditàri a fou: 1. N erva 3. Aurelià 2. Trajà 4. Septim i Sever o) El m ot limes signi ca: 1. m uralla 3. riu 2. desert 4. frontera p) Els qui arribaren ns a Hispània atacant l’ Im peri l’ any 253 foren els francs iels: 1. parts 3. huns 2. alam ans 4. perses q) M arc Aureli Antoní Elagàbal fou successorde: 1. Sever Alexandre 3. G eta 2. C aracal·la 4. Septim i Sever Im peri. r) Durant el segle III,……………… e sdevingué un centre cultural de l’
dC dC
1. l’ O ri e nt hel·lènic 3. Itàlia 2. H ispània 4. el nord d’ Àfrica s) Les relacions entre el Senat rom à i els em peradors foren m olt tenses en el segle: 1.I 3. III dC 2.II 4. III aC t) L’ em perador que en m orir D om icià fou nom enat pel senat va ser: 1. C aracal·la 3. M arc Aureli 2. N erva 4. Septim i Sever u) Elm ot català quelcom deriva de l’ expressió llatina: 1.totu hom o 3.quale quod hom o 2.qualis 4.aliquis hom o 9. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) Caract e rístiques generals del segleII. b) El relleu històric. c) Els em peradors Severs.
174
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 9
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
1. Associa cada m ot llatí de l’ esquerra am b la traducció catalana de la dreta: a) Aurelianus ,a ,um b) uasto 1 c) Traianus m . ,i d) Illyricum ,i n. e) deperdo 1 f) Moesia ,ae f. g) Dacia ,ae f. h) Transdanuuianus ,a ,um i) constituo ,ui ,utum 3 j) sublatus ,a ,um part. perf. k) abduco ,duxi ,ductum 3
1. Traj à 2. Il·líric, Il·líri a [a l’ est del m ar Adriàti c] 3. perdre 4. Aurelià 5. devastar 6. D àcia [província del baix D anubi, Rom ania] 7. M èsia [província entre l’ actual Sèrbia i Bulgària] 8. fundar 9. transdanubià 10. evacuar 11. retirat
2. Interpreta aquest text, que ens inform a de la reducció del territori de l’ Im peri duta a term e per l’ em perador Aurelià: Aurelianus, cum uastatum Illyricum ac Moesiam deperditam uideret, prouinciam Transdanuuianam Daciam a Traiano constitutam sublato ex ercitu reliquit. A bductos populos in M oesia col locauit appellauitque Daciam Aurelianam . Història au gusta , 24, 39, 7
3. Transform a el nom bre gram aticaldels elem ents de les frases següents: a) Imperator uastatam ac perditam prouinciam uidit
................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ..
................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
b) Princeps prou inciam Transdan uuia nam sublato exercitu reliquit . ................ ............... ................ ............... ............ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ....
4. Transform a la veu d’ aquestes frases: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... .. a) Aurelianus popu los in M oesia collocat . ................ b) Princeps prouinciam relinquit . ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ .........
5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els m ots catalans següents: a) constitució, constituir.............. ............... .............. ............... ................ ...... b) apel·lar, apel·lació .............. ............... ................ . c) col·locar, col·locació ............... d) visió, vident.............. ................ ............... ................ ...... e) relíquia, reliquiari................ ............... ................ ......
Llatí1 BATXILLERAT 175
Unitat 9
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
6. Subratlla, en cada sèrie, la form a que m orfològicam ent discrepa de les altres.A continuació, escriu-ne la form a correcta: ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ............... A) a) sublato ,regio ,exercitu ,populo ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ......... b) populis ,legis ,prouinciis ,uastatis ................ ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... B) a)relinquit ,uidit ,appellauit ,collocauit .............. ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............... ............... b) collocat ,appellat ,erat ,relinquit ..............
7. Expressa el règim del com paratiu en negreta d’ una altra m anera: ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ............ a) Diocletianus felicior fuit Aureliano . ............... ............... ................ ............... ................ ............... ............... ................ ............... ................ .... b) Dacia m aior est quam Moesi a . ...............
8. Expressa el règim del superlatiu en negreta d’ una altra m anera: ............... ................ ............... ................ ............... ............ a) Diocletian us fortissim us fuit omnium imperato rum ................. b) Dacia recentissima inter omn es prouinc ias . .............. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ . ............... ................ ............... ................ ............... ............ c) Ex omnib us oratoribus eloque ntissim us fuit Cicero. ................
9. C om pleta cada frase am b l’ opció adequada: a) La cri si de l’ Im peri del segleIII va acabar am b el govern de: 1. C onstantí 3. C onstant 2. C onstanci 4. D ioclecià b) Elperíode en el qual l’ em perador accentuà el seu poder absolut s’ anom ena: 1. principat 3. absolutism e 2. dom inat 4. m onarquia c) Elgovern en què l’ em perador associ a al poder tres persones m és es diu: 1. diarquia 3. tetrarquia 2. m onarquia 4. anarquia d) Elsistem a de govern de D ioclecià es caracteritzà per la: 1. descentralització 3. centralització 2. centralitat 4. desorganització e) Elqui augm entà el nom bre de províncies a l’ Im peri fou: 1. C onstantí 3. C onstant 2. C onstanci 4. D ioclecià IIIeera: f) La ciutat que no era capital de l’ Im peri al nal del segl 1.Rom a 3.N icom edia 2. Trèveros 4. Sírm ium g) L’ Edicte de M ilà fou proclam at per C onstantí i: 1. G aleri 3. M axim í D aia 2. Licini 4. C onstanciC lor
176
Llatí1 BATXILLERAT
Unitat 9
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
……………… s. h) En m orir C onstantí, l’ Im peri es va dividir entre els seus ll 1. dos 3. quatre 2. tres 4. cinc i) L’ antic nom de C onstantinoble era: 1. C onstantinòpolis 3. C onstànpolis
2. Bizanci 4. C onstanciòpolis j) Julià, en renegar del cristianism e, fou anom enat: 1. apòstol 3. apòstata 2. renegat 4. pagà k) L’ em perador que prohibí els cultes pagans fou: 1. Julià 3. Valentinià 2. C onstantí 4. Teodosi l) Eldarrer em perador de Rom a fou: 1. Teodosi 3. O dòacre 2. Arcadi 4. Ròm ul m ) Els ostrogots van xar la capital a: 1. Ravenna 3. Trèveros 2. M ilà 4. C onstantinoble n) Els vàndals es van establir a: 1. la G àl·lia 3. Itàlia 2. l’ Àfrica 4. la Xam panya o) L’ any 410 Rom a va ser atacada pels: 1. francs 3. visigots 2. huns 4. hèruls p) El m ot del registre col·loquialpensare , ‘ pesar’ , en llatíliterariés: 1.intellegere 3.adprehendere 2.cogitare 4.discere q) El m ot tellus del llatí literari fou rebutjat a favor de: 1.cruor 3.sidus 2.ager 4.terra r) En l’ evolució del llatsípatula(m) ns al catalàespatlla s’ h a perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica 2. tònica 4. nal s) En l’ evolució del llatcíomitatu(m) ns al catalàcomte s’ ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica 2. tònica 4. nal t) En l’ evolució del llatfi íliu( m ) al català fill s’ ha produït una conservació de: 1. la labiodental 3. el grup consonàntic 2. el tim bre o 4. la sorda inicial intervocàlica u) En l’ evolució del llatsíite(m) al català set s’ ha produït una conversió de: 1. sorda a sonora 3.i tònica a e 2. palatal 4.i àtona a e
Llatí1 BATXILLERAT 177
Unitat 9
Activitats d’ampliació
C entre: C urs:
D ata:
N om de l’ alum ne/a:
10. Escriu entre deu i dotze ratlles sobre un d’ aquests tem es: a) De D ioclecià a Constantí. b) La fo rm ació de les llengües rom àniques. c) L’ elecció del lèxic en les lengües rom àniques iel canvifonètic. ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... .... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ................ ............... ....
178
Llatí1 BATXILLERAT
Activitats d’ampliació Solucionari
Unitat 1
1. a) 1; b) 4; c) 2; d) 4; e) 3; f) 2; g) 1; h) 4; i) 2; j) 1; k) 2; l) 2; m ) 4; n) 3; o) 2; p) 1; q) 3; r) 2; s) 3. 2. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 2
1. a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1. 2. A) 1d, 2a, 3b, 4c; B) 1b, 2c,3d, 4a. 3. a) atem àtic consonàntic gutural; b) atem àtic consonàntic dental; c) atem àtic vocàlic enu- ; d) atem àtic vocàlic en e-; e) tem àtic; f) tem a ena- . 4. a) lex; b) senatus ; c) ars; d) capillus ; e) princeps ; f)ager ; g) res; h) umbra ; )ifortis ; )jmuto 5. a) conclave; b) quadriga; c) àugur; d) Pegas. 6. a) 2; b) 3; c) 3; d) 1; e) 3; f) 1; g) 4; h) 1; i) 1; j) 2; k) 3; l) 4; m ) 3; n) 1; o) 2; p) 2; q) 4; r) 2; s) 3; t) 2; u) 2. 7. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 3
1. a) 3; b) 6; c) 5; d) 1; e) 2; f) 4. 2. 1. Acusatius:ueritatem ,canem ,papam . 2. Ablatius:in corpore sano ,in uino ,in taberna . 3. 1. Acusatius:ueritates ,canes ,papas . 2. Ablatius:in corporibu s sanis ,in uinis ,in tabernis . 4. A) 1c,2a, 3d, 4b; B) 1d, 2b, 3c,4a. 5. a) frustra ; b) taberna ; c) mare ; d) insula ; e) omnis ; f) intelligo ; g) rex; h) occidens ; )ifidelis; j) defunctus . 6. a) ab ; b) ex,in ; c)ad . 7. a) 3; b) 2; c) 3; d) 4; e) 3; f) 4; g) 3; h) 1; i) 2; j) 1; k) 2; l) 2; m ) 3; n) 1; o) 2; p) 2; q) 1; r) 4; s) 2; t) 3; u) 4. 8. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 4
1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 7; e) 6; f) 4; g) 5. 2. Els helvecis ja transporten les seves tropes pels congostos iterritoris del poble sèquan i arriben als territoris del poble edu i devasten els cam ps.Els edus envien llegats a C èsar.
Llatí1 BATXILLERAT 179
Activitats d’ampliació Solucionari
3. a) Aeduus le gatum ad ducem m ittit ; b) Gallus agrum populatur ; c)Heluetius militem tradu cit . 4. a) Legatos ad imperatorem ducunt .
Galli m ittunt ; b) Copias Heluet ii per fines Sequa nae gentis tra -
5. a) traduco ; b) populus ; c) Heluetii ; d) imperator ; e) finis; f) mitto ; g) gens ; h) legatus ; i) angustiae ; )jager . 6. a)probant ,probabant ; b) erant ,sunt ; c)portat ,portabat ; d) est,erat ; e) sunt ,erant ; f)probabatur ,probatur . 7. a) 2; b) 2; c) 3; d) 4; e) 2; f) 2; g) 2; h) 4; i) 3; j) 1; k) 3; l) 4; m ) 2; n) 3; o) 3; p) 2; q) 1; r) 3; s) 3; t) 1; u) 2. 8. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 5
1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 7; e) 2; f) 9; g) 5; h) 10; i) 8; j) 6. 2. La tercera sedició la va provocar la consideració social dels m atrim onis,perquè poguessin unir-se els plebeus am b els patricis;enrenou que s’ encengué en el m ont Janícul am b l’ instigador C anuleu, tribú de la plebs. 3. a)Seditiones excitauerunt ciues Rom ani ; b) Duces tribuni fueru nt ; c)Tum ulti in mo ntibus ducibus tribun is exarserunt . 4. a) Ab hostibus magna pars militum caeditur ; b) A ciuibu s pote stas regalis ad hom ines sapien tissim os d eferebatur . 5. a) dignitas ; b) excito; c) pater ; d) tumultus ; e) tribunus ; f)seditio ; g) plebs ; h) tertius ; )imons ; j) dux. 6. a) dicunt , dixerunt ; b) sunt , fuerunt ; c) dicit , dixit; d) scribit , scripsit; e) erant , fuerant ; f) erat , fuerat . 7. a) 3; b) 4; c) 2; d) 4; e) 4; f) 4; g) 1; h) 4; i) 2; j) 1; k) 4; l) 4; m ) 4; n) 3; o) 4; p) 2; q) 4; r) 2; s) 3; t) 1; u) 2. 8. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 6
1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4. 2. L’ any vuitè després que G neu Escip ió arribés a Hispània, al vint-i-vuitè dia després de la m ort del seu germ à, va ser m atat. L’ a icció per la m ort d’ ells dos no va ser m és gran a Rom a que per tot H ispània. 3. a)Fratres in prou incias uenerant ; b) Amici interfecti sunt ; c)Luctus ex m ortibus fratrum in urbibus m agni fuer unt .
18 0
Llatí1 BATXILLERAT
Activitats d’ampliació Solucionari
4. a) Ab hostibus frater interficitur ; b) A ciuibu s res publica habet ur . 5. a) post ; b) luctus ; c) interficio ; d) urbs ; e) magnus ; f) frater ; g) totus ; h) Hispania ; )i maior ; j) annus . 6. A) a)prouincia ,prouinciae o bé prouincias ; b) populorum ,populus o bé populum ; c) Hispania , Hispaniae o bé Hispanias . B) a)magne ,magnum ; b) fortia ,fortis o bé forti ; c) oculis ,oculus . 7. a) 3; b) 1; c) 4; d) 4; e) 3; f) 2; g) 1; h) 1; i) 1; j) 2; k) 3; l) 1; m ) 4; n) 2; o) 1; p) 2; q) 1; r) 4; s) 3; t) 4; u) 1. 8. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 7
1. a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 8; f) 7; g) 9; h) 5; i) 6; j) 13; k) 12; l) 14; m ) 11; n) 10. 2. August naixé essent cònsols M arc Tul·li C iceró i G ai Antoni. A quatre anys va perdre el pare. Vivint el dotzè any lloà la seva difunta àvia Júlia en públic.En un període de quatre anys m és tard, havent-se posat la toga viril, fou recom pensat am b honors m ilitars pel triom f de C èsar. 3. a) Ciues auias defunctas pro contionibus laudauerun
t ; b) Pueri patres am iserunt .
4. a) Ab Augusto auia Iulia defuncta pro contione laudatur ; b) A puero pater amittitur . 5. a) vir; b) ago ; c) annus ; d) defunctus ; e) magnus ; f) sumo ; g) laudo ; h) auia ; )i maior ; j) triumphus . 6. A) a)regio ,regione ; b) contio ,contione ; c) contionis ,contionibus . B) a) amittit ,amisit ; b) defunctam ,defunctus ; c)sumit ,sumpsit . 7. a) 1; b) 3; c) 1; d) 4; e) 1; f) 4; g) 4; h) 3; i) 4; j) 4; k) 1; l) 2; m ) 2; n) 3; o) 1; p) 3; q) 4; r) 1; s) 3; t) 1; u) 3. 8. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 8
1. a) 3; b) 1; c) 4; d) 5; e) 2. 2. Adrià va restaurar elPànteon, els santuari s sagrats iel fòrum d’ August, i totes aquestes coses les va dedicar am b els nom s propis.Va fer el pont i el sepulcre del seu nom vora el Tíber. Tam bé va transportar el colós d’ aquell lloc en el qual hi ha el tem ple de la C iutat. 3. a) Imperatores instaurauerunt sacras aedes et fora locis, in quibus nunc tem pla sunt .
; b) Principes transtuleru nt colo ssos de eis
4. a) A Hadriano instaurantur sacrae aedes pluri m ae ; b) A principe consecrantur aed es.
Llatí1 BATXILLERAT 181
Activitats d’ampliació Solucionari
5. a) aedes ; b) forum ; c) proprius ; d) locus ; e) transfero ; f)instauro ; g) sacer; h) nomen ; )ipons ; j) triumphus . 6. A) a)cuius ,qui; b) quem ,quod ; c)qua ,quae . B) a) est,fuit ; b) transtulit ,transfert ; c) fecit ,facit . 7. a) qua ; b) quos ; c) quo ; d) qui. 8. a) 3; b) 3; c) 1; d) 4; e) 3; f) 4; g) 3; h) 1; i) 4; j) 2; k) 4; l) 2; m ) 3; n) 4; o) 4; p) 2; q) 2; r) 1; s) 3; t) 2; u) 3. 9. Com pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne. Unitat 9
1. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 8; j) 11; k) 10. 2. Aurelià, com que va veure l’ Il·líric devastat i M èsia perduda, va abandonar la província de la D àcia Transdanubiana fundada per Trajà, un cop retirat ’ lexèrcit. Va col·locar els pobles evacuats a la M èsia i l’ anom enà D àcia Aureliana. 3. a) Imperatores uastatas ac perditas prouincias uiderunt nas sublatis exercitibus reliquerun t .
; b) Principes prou incias Transdan uuia -
4. a) Ab Aureliano p opuli in M oesia collocantur ; b) A principe prouincia relinquitur . 5. a) constituo ; b) appello ; c) colloco ; d) uideo ; e) relinquo . 6. A) a)regio ,regione ; b) legis ,legibus . B) a) relinquit ,reliquit ; b) erat ,est. 7. a) quam Aurelianus ; b) Moesia . 8. a)inter om nes im peratores / ex om nibus im peratoribus ; b)om nium prouinc iarum / ex om nibus prouinciis ; c) Inter omnes oratores / om nium orator um . 9. a) 4; b) 2; c) 3; d) 1; e) 4; f) 1; g) 2; h) 1; i) 2; j) 3; k) 4; l) 4; m ) 1; n) 2; o) 3; p) 2; q) 4; r) 3; s) 1; t) 1; u) 3. 10. C om pareu les respostes am b els continguts exposats en el llibre de l’ alum ne.
18 2
Llatí1 BATXILLERAT
