Tipus de Narrador

COMUNIC COM UNICACI ACIÓ Ó ORA ORALL

LITERATURA

ESCOLTAR-PARLAR]] [ESCOLTAR-PARLAR

Benvinguda, Laura Bernis

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

2 Comunicació oral Escoltar: Reportatge . Parlar: L’entrevista. Literatura: narrativa Explicar una història: el text narratiu. Característiques del gènere narratiu: el narrador; l’ordre dels fets en la narració; l’espai i el temps narratius; els personatges. Els gèneres narratius: el conte, la novel·la i la poesia èpica. Narracions orals: el mite, la llegenda i el conte tradicional. Tipus de narració. Trets lingüístics del text narratiu.. narratiu Literatura i música: La llegenda i la música: el comte Arnau. Literatura i cinema: La llegenda de Robin Hood.

Lectura Lectu ra d’un d’unaa obra obra:: El misteri del carrer de les Glicines, de

FITXA TÈCNICA: In Info fo K , Sup Super er 3 (23 (23-04 -04-10 -10)) TIPOLOGIA ORAL: Te Text xt explicatiu. SITUACIÓ COMUNICA COMUNICATIVA: TIVA: LaLau LaLauraBer raBerni niss ésuna jo jovede vede 16any 16anyss de l’i ’ins nsti titu tutt Ro Rond ndaa de Ll Llei eida da qu quee ex expl plic icaa la se seva va ex expe peri rièn ènci ciaa co com m a es es-criptora.

ACTIVITATS 1

2

Núria Pradas.

Autoavaluació Talle allerr de lect lectura: ura: El comentari de text. Taller d’escriptura: De professió, escriptor de novel·les. 3

La La Laur uraa Be Bern rnis is va so sort rtir ir en un pr prog ogra rama ma in info form rmat atiu iu perquè per què des destac tacava ava... ... Per què des destac taca? a? Responn le Respo less pr pregu egunte ntes: s: a Qu Quin in cu curs rs fa fa,, la La Laur ura? a? b Qua Quants nts lli llibr bres es ha pub public licat? at? c A qu quina ina ed edat at va co come menç nçar ar a es escr criu iurre la hi hist stòr òria ia de Labepra? d Pe Perr qu quin in mo motiu tiu va co come menç nçar ar a es escr criur iuree un unaa his històr tòria? ia? e Qu Quan ants ts an anys ys va tri triga garr a ac acab abar ar-l -la? a? f Se se sent nt sa sati tisf sfet etaa de dell qu quee ha fet et?? Al ll llar argg de dell ví víde deoo pa parl rlen en du dues es pe pers rson ones es:: qu quin ines es?? Es tracta tra cta d’u d’una na ent entre revis vista? ta?

Competènciess a punt! Competèncie 4

Autonom Aut onomia ia i inici iniciativ ativaa pers personal onal Seguret Segur etat at,, au auto toes esti tima ma i va valo lora raci ció ó cr crít ític ica a per ad adopt optar ar el ro roll d’escriptor.

5

Coneixeme Coneix ement nt i int intera eracc cció ió amb el mó mónn fís físic ic Ubic Ub icac ació ió de l’o ’obr braa de Ja Jack ck Lo Lond ndon on en el co cont ntex extt hi hist stòr òric ic dels de ls Es Esta tats ts Un Unit itss de pr prin inci cipi piss de dell se segl glee XIX.

6

Competència lingüística Comuni Com unicac cació ió d’em d’emoci ocions ons i sen sentim timent ents s al tal taller ler d’e d’escr script iptura ura..

[ 272 272]]

En el re repor portat tatge ge apa apare reixe ixenn cin cincc «ll «lloc ocs» s» dife diferen rents. ts. Indica di ca qu quin in só són. n. L’última part té lloc en un dia que per a la Laura, diuen, és «gens normal». A jutjar pel que ha fet la Laur La uraa du dura rant nt el di dia, a, de qu quin in di diaa cr creu euss qu quee es tr trac acta ta?? Per pa Per pare rell lles es pr prep epar areu eu un unaa br breu eu en entr trev evis ista ta en qu quèè un de vosaltr vos altres es pr pregu egunta nta a l’al ’altre tresob sobre re alg alguna una co cosa sa de la qua quall se se sent ntii or orgu gull llós ós o co cont nten entt (h (hav aver er su supe pera ratt un ex exam amen en,, un con onccer ert, t, un ba ball ll.....; .; ha have verr gu guan anya yatt un pa part rtit it d’ d’al algu gunn esport esp ort;; hav haver er fet fetalg alguna una ex excur cursió sióoo viat viatge ge inte intere ressa ssant. nt...) ..)..

LITERATURA

això és bàsic!

1. Exp xpli liccar un unaa his isttòr òria ia:: el text na narr rrat atiu iu expl plic icaa un unaa hi histò stòri riaa pr prot otag agon onit itza zada da pe perr un unss pe pers rson onat atge gess en Un te text xt na narr rrat atiu iu ex un te temp mpss i un lllloc oc de dete term rmin inat atss. Quan a mé Quan méss d’ d’ex expl plic icar ar un unaa hi hist stòr òria ia hi ha un unaa in inte tenc nció ió es estè tèti tica ca,, és a di dirr, qu quan an l’l’au au-torr de to dell te text xt nar arra rati tiuu dó dónna mol olta ta im imppor ortà tànc ncia ia no nom omés és a allllòò qu quee ex expl plic icaa si sinnó tamb ta mbéé a co com m ho ex expl plic ica, a, pa parl rlem em d’ d’un un tex textt nar narrat ratiu iu liliter terari ari.. Són te Són text xtos os na narr rrat atiu iuss lilite tera rari riss la no nove vel·l·la la,, la no nove vel·l·la la cu curt rta, a, el co cont ntee i el co cont ntee tr traadici di cion onal al,, la po poes esia ia èp èpic ica, a, la ro rond ndal alla la i la lllleg egen enda da.. Só Sónn to tots ts te text xtos os es escr crit itss en pr pros osa, a, exce ex cept ptee la po poes esia ia èp èpic ica. a.

NARRATIVA]] [NARRATIVA

Sempre estem explicant coses

El text narratiu és, de totes les tipologies textuals, la més utilitzada a la nostra vida quotidiana: quan expliquem un acudit, o una anècdota, o quan relatem com ens ha anat el dia estem elaborant un text de tipus narratiu.

2. Ca Cara ract cter erís ísti tiqu ques es de dell gè gène nerre na narr rrat atiu iu 2.1 El narrador veuu qu quee ex expl plic icaa la hi hist stòr òria ia,, és qui parl És la ve rlaa al te text xt narr rraati tiuu. És un és ésse serr de fic icci cióó i no s’ s’ha ha de co conf nfon ondr dree am ambb l’l’au auto torr o au auto tora ra de dell te text xt:: el na narr rrad ador or no és l’l’au auto torr. He Hem m de sa sabe berr di dife fere renc ncia iarr qu quin inaa pe perso rsona na gra grama matitica call na narr rraa el elss fe fets ts (pu pun nt de vi vist staa de dell narrador)) i qu rrador veuu de dell na narr rrad ador or). quin inaa co conn nnex exió ió ma mant ntéé el na narr rrad ador or am ambb la hi hist stòr òria ia (ve ). Punt de vista del narrador

Veu del narrador

Narrad Narr ador or en 1a pe pers rson onaa És un de dels ls pe pers rson onat atge gess de la hi hist stòr òria. ia. Ex Ex-plica el que veu i pensa, i per tant ofereix al lector una visió parcial de la histò his tòri ria: a: no po pode dem m sab saber er to tott el qu quee su succceeix o ha succeït, i no tenim accés al pensame pens ament nt dels altr altres es per person sonatg atges. es.

quii na narr rraa • Narrador Narrador protag protagonis onista: ta: qu és el pe pers rson onat atge ge qu quee fa el pa pape perr fo fo-namen nam enta tall en l’l’acc acció ió.. • Narr Narrador ador test testimo imoni: ni: qui narra té esca es cass ssaa o nu nul· l·la la pa part rtic icip ipac ació ió en la història.

Narrad Narr ador or en 3a pe pers rson onaa El na narr rrad adoor no in inte terv rvéé en la hi hisstò tòri riaa q u e e s tà ex p l i c a n t . És e x te rn a l a tramaa narr tram narrati ativa. va.

expl plic icaa • Narrador Narrador omn omnisci iscient: ent: sap i ex tott el qu to quee pa pass ssaa en la na narr rrac ació ió i ho sa sapp tot sob sobre re els per person sonatg atges es (le (less mot motiva iva-cion ci onss de dels ls se seus us ac acte tes, s, el qu quee pe pens nsen en i sent se nten en,, et etc. c.). ). A mé més, s, dó dóna na la se seva va op opi-inióó so ni sobr bree to tott el qu quee na narr rra. a. mita ta a ex expl plii• Narr Narrador ador objec objectiu: tiu: es lilimi car el que veu i sent, i mai dóna la seva se va op opini inióó so sobr bree els fe fets ts nar narrat rats. s.

això és bàsic! La tria del narrador 

La tria del narrador que fa l’autor és fonamental en l’elaboració del seu text narratiu, ja que suposa escollir el punt de vista des del qual s’ofereix re ix la hi histò stòria ria al lec lector tor.. Aix Així, í, al conte Redacció de Qu Quim im Mo Monz nzó ó se’ns explica l’assassinat d’una dona a mans d’un home, però coneixem el fet a través del treball escolar que el fill de la parella (un narrador testimoni) ha elaborat. Vista d’aquesta manera, la història causa en el lector una profunda impressió.

 Aquí tens un mateix text escrit amb diferents tipus de narradors: Narrador en 1a persona: protagonista

Narrador en 1a persona: testimoni

Narrador en 3a persona: omniscient

Narrador en 3a persona: objectiu

Em va vaig ig ac acos osta tarr a la Ra Raqu quel el caminant molt a poc a poc… po c… No vo volia lia es espa pant ntarar-la la.. Quèè po Qu podi diaa pe pens nsar ar el ella? la? De Dessprés pr és de ta tant nt de te temp mps… s… Em sentia sen tia bas bastant tant coh cohibit ibit..

Els conec de fa molt de temp te mps. s. Es Esti ticc ta tann co cont nten entt de pode po derr pr pres esenc enciar iar aqu aques estt re re-trobament... Vaig veure com el Joan se li ac acoostava a poc a poc. Potser no volia espan es pantar tar-la -la.. I el ella, la, què far faria? ia?

El Joan se li va acostar amb molt mo ltaa cu cura ra.. No vo voliliaa es espa panntarta r-la: la: fei feiaa ma mass ssaa te temp mpss que no es veien. Ell, però, no sabi sa biaa qu quee la Ra Raqu quel el fe feia ia an anys ys quee es qu esta tavva pre repa parrad adaa pe per  r  afront afr ontar ar aque aquest st mom moment ent..

El Joan es va acostar a la Ra Ra-quel qu el ca cami mina nant nt a po pocc a po poc. c. Llav Ll avor orss el ella la es va gi gira rarr i el va mirar.

[ 273 273]]

2

LITERATURA

NARRATIVA]] [NARRATIVA

2.2 L’ordre dels fets en la narració Les pa Les part rtss qu quee po pott te teni nirr un unaa hi hist stòr òria ia só sónn le less se segü güen ents ts:: • Plantejament. Es pr pres esen ente tenn el elss pe pers rson onat atge ges, s, se si situ tuen en en un lllloc oc i un te temp mpss de de-term te rmin inat atss i co come menç nçaa el co conf nflic licte te (s (sititua uaci cióó in inic icia ial) l) qu quee ab abas asta tarà rà to tott el te text xt.. • Nus. La sit situa uació ció in inici icial al es va com compli plica cant nt i els pe perso rsona natge tgess int inten enten ten so soluc lucion ionar ar-la -la.. • Desenllaç. Es re reso soll el co conf nflilict ctee i fifina nalilitz tzen en l’l’ac acci cióó i l’l’ob obra ra..

ACTIVITATS 1

Lleg Ll egeix eix aqu aques estt te text xt i re resp spon on le less pr preg egunt untes es qu quee tr trob obar aràs às a co conti ntinu nuaci ació: ó: Estava Esta va din dintr tree un unaa amp ampoll ollaa de Coc Coca-C a-Cola olaqu quee va vaig ig tr trob obar ar a la pl plat atja.En ja.En des desta tapa parr-la la va sor sortir tir.. Dui Duiaa cu cua. a. Pas Passa satt aix aixòò de la cu cua, a, fei eiaa gr gràc àcia ia:: er eraa un unaa no noia ia be benn ma maca ca.. I an anav avaa ve vest stid idaa com co m un unaa oda odalis lisca ca:: to tott tr trans anspa pare rent nt.. Dei Deiaa qu quee er eraa màg màgica ica i quee es qu esta tava va a le less me meve vess or ordr dres es,, pe perrò ca ca.. Li va vaig ig de dema mana narr quee em toq qu toquésla uésla ri rifa fa,, qu quee m’ m’au augm gment entess essin in el sou sou,, qu quee no ting ti ngué uéss ma maii mé méss ma mall de qu quei eixa xal,l, qu quee jo ti ting ngué uéss al allò lò qu quee en diuen glam latt de ved edel ella la es esto toffad adaa am ambb  glamour  our … Re. Ni un pla murg mu rgue ues, s, va sab saber er fe ferr-me.Molt me.Molt mo mour uree la cu cua, a, mol moltespatesparaul ra ules es es estr tran anye yes, s, mo molt ltes es po post stur uret etes es i re mé més. s. Es de devi viaa haver hav er esb esbrav ravat at la màg màgia ia des despr prés ésde de tan tants tsany anyss d’e d’est star ar tan tan-cada ca da di dint ntrre l’a ’amp mpol olla la.. O po pots tser er se li ha havi viaa pa pass ssat at.. Vés a sabe sa berr. A la fi fiem em va co conf nfes essa sarr qu quee s’h ’hav avia ia en enam amor orat at de mi i qu quee qu quan an s’e ’ena namo morren en,, le less gè gèni nies es,, pe perrde denn la mà màgi giaa pe pell dal alllon onse ses, s, pel for orat at de l’a ’ale legr gria ia,, oi oi?, ?, en enttes esos os!! Ho vam mira mi rarr d’ d’ar arrreg egla larr pe perrò no no,, no va vam m ar arrreg egla larr re. Va qu qued edar ar pren pr enyyad ada. a. Jo no sa sabi biaa qu quèè fer er.. Al cap de no nouu mes esos os va pari pa rirr un unaa am ampo poll llaa de Co Coca ca-C -Col olaa de pr prop opag agan anda da.. I es va esca es capa parr am ambb un ma marx rxan antt de ve vete tess i fi fils ls qu quee te teni niaa unmos unmos-tatx ta txoo ai així xí de gr gros os.. No Nomé méss en enyo yorro la cu cua. a. Pe Perrò em va qu queedarl’l’amp dar ampolle olleta ta de Coc Coca-Co a-Cola. la.La La tin tincc dam damunt untla la cal calaix aixera era..

a Què Què li de dema mana na el pr prot otag agooni nist staa a la gè gèni nia? a? Qu Quèè n’ n’ob obté té?? Perr què Pe què?? b Exp Explic licaa què suc succe ceeix eix fina finalmen lment. t. c In Indi dicca qu quin in ti tipu puss de na narr rrad ador or hi ha en aq aque uesst te text xt i ju jusstific tif icaa la te teva va re resp spos osta. ta. d As Asse seny nyal alaa el pl plan ante teja jame ment nt,, el nu nuss i el de dese senl nlla laçç d’ d’aaquest que st co conte. nte. e Cr Creus eusque queaqu aques estt co conte ntepo podri driaa es estar tar sit situat uat en una unaèpo època ca actua ac tual? l? Rao Raona na la te teva va re resp spos osta ta.. f Ex Expl plic icaa qu quèè sig signif nifiqu iquen en aqu aques este tess par paraul aules es.. Si no le less co co-neixes, neix es, pot potss con consult sultar ar el dic diccion cionari: ari: odal odalisca isca,, vet vetes es i fils. g Fes un res esum um de qu quat atrre lílíni nies es ex expl plic ican antt la si situ tuac ació ió qu quee es pr pres esen enta ta al co conte nte.. h Et rec ecor orda da,, aq aque uest st co cont nte, e, un pe pers rson onat atge ge d’ d’an anim imac ació ió molt mo lt co cone negu gut? t? Si és ai així xí,, in indi dica ca’n ’n el no nom. m. i Im Imag agin ina’ a’tt qu quee tr trob obes es un ge geni ni o un unaa gè gèni nia. a. Qu Quèè li de dema ma-naries?

Pep Albanell, La gèn gènia ia.

2

Digue Di guess el tip tipus us de nar narra rado dorr d’a d’aque quest stss fr fragm agmen ents: ts: A

Vai aigg né néix ixer er l’a ’any ny 16 1632 32 a la ci ciut utat at de Yor ork, k, d’ d’un unaa bo bona na fa fa-míli mí lia, a, en enca cara ra qu quee no d’ d’aq aque uell ll pa país ís,, es esse sent nt el me meuu pa parre un es estr tran anger ger de Br Brem ema, a, qu quee de pr prim imer er s’h ’hav avia ia es esta tabl blert ert a Hu Hull ll.. Gu Guan anyà yà un bo bonn pa patr trim imon onii en el co come merrç, i de deix ixan antt cór órrrer el se seuu tr tràf àfec ec,, vi visq squé ué de desp sprrés a Yor ork, k, d’ d’on on vi ving ngué ué que es cas asés és am ambb la me mevva mar are, e, la fam amíl ília ia de la qua uall duiaa el nom de Rob dui Robins inson, on, mol moltt bon lli llinat natge ge d’a d’aque quell ll paí país. s. Daniel Defoe Defoe,, Robinson Crusoe.

B

Elss at El atac acan ants ts,, qu quee ja es pe pens nsav aven en qu quee el elss as asset setjat jatss ja es me menn javen les ungles de tan afama afamats ts com estari estarien, en, es van quedar ambb un pa am pam m de na nas. s. No sa sabi bien en qu quee hi hav avia ia un tú túne nell se secr cret et quee co qu comu muni nica cava va el ca cast stell ell am ambb el ri riuu de la Bo Bona naigu igua. a. castel telll de Va Valèn lència cia. Josep Jos ep Col Coll,l, El cas

C

No va po pode derr di dirr res mé més. s. Br Brus usca came ment nt va es escl clat atar ar en sa sannglot gl ots. s. Ja s’h ’hav avia ia fet de ni nit. t. Jo ha havi viaa de deix ixat at le less ei eine nes. s. Tan antt me feie fe ienn el ma mart rtel ell, l, el ca carrgo gol, l, la se sett i la mo mort rt.. En un unaa es estr trel ella la,, en un pl plan anet eta, a, el me meu, u, la Ter erra ra,, hi ha havi viaa un pe peti titt pr prín ínccep qu quee calia cal ia con consola solar! r! El vai vaigg abr abraça açarr. El vai vaigg br bresso essolar lar.. petitt prín príncep. cep. Antoine Antoi ne de SaintSaint-Exupé Exupéry ry,, El peti

[ 274 274]]

2

LITERATURA

NARRATIVA]] [NARRATIVA

2.3 L’espai i el temps narratius L’esp traansc scor orre re l’l’ac accció ió.. Aqu ques estt es esppai pot se serr més o men enys ys espai ai nar narrat ratiu iu és el llllooc on tr imag im agin inar ari:i: un te text xt na narr rrat atiu iu es po pott sit situa uarr en es espa pais is mo moltlt di dife fere rent nts: s: un unaa ci ciut utat at ac actu tual al,, un bo bosc sc en enca cant ntat at,, et etc. c. D’altr D’al traa ba band nda, a, l’l’es escr crip ipto torr po pott de deci cidi dirr si situ tuar ar l’l’ac acci cióó qu quee na narra rra en di dife fere rent ntss moments perr ai això xò qu quee po pode dem m tr trob obar ar ob obre ress am ambi bien enta tade dess en èp èpoq oque uess mo moltlt an an-temporals,, i és pe temporals teri te rior ors, s, en el no nost stre re pr pres esen entt im imme medi diat at o bé en un fu futu turr llllun unyà yà..

2.4 Els personatges Són és Són ésse sers rs qu quee vi viue uenn i pr prot otag agon onititze zenn el elss fe fets ts i le less ac acci cion onss qu quee s’ s’ex expl pliq ique uenn al te text xt na narrrati ra tiu. u. Ca Call te teni nirr en co comp mpte te qu quee el elss pe pers rson onat atge gess no só sónn pe pers rson ones es,, si sinó nó un unaa in inve venc nció ió ficció.. Po lilite terà ràri riaa de la me ment nt de l’l’es escr crip ipto torr. Só Sónn de ficció Pode dem m di dirr qu quee hi ha di dife fere rent ntss ti tipu puss de pe pers rson onat atge ges, s, se sego gons ns la im impo port rtàn ànci ciaa qu quee te tene nenn en la na narr rrac ació ió::

ACTIVITATS 3

Secundaris Principals

Sónn el Só elss pe pers rson onat atge gess mé méss im impo port rtan ants ts de la hi hist stòr òria ia. Protagonista

Antagonista

És el per perso sonat natge ge cen centr tral al de la hi hist stòòri ria, a, i qu quii du a term te rmee la maj ajor or pa part rt de les acci accions ons..

S’oposa al protagonissta i int ni nteenta que no pugui acomplir els seuss obj seu object ectius ius..

Són la resta de personatges, ge s, no ta tann im impo port rtan ants ts co com m elss pr el prin inci cipa pals ls.. No to totts són igua ig uall de re rellllev evan ants ts:: al algu guns ns acom ac ompa pany nyen en el elss pr prot otag agoonist ni stes es o de dest stoorb rben en el elss se seus us obje ob ject ctius ius;; alt altre ress no nomé méss fan de co comp mpar arsa sa:: fo form rmen en pa part rt dell de de deco corat rat de l’o l’obr bra. a.

Caracterització Caracterit zació dels personatges L’a ’aut utor or ca cara ract cter erititza za el elss pe perso rsona natg tges es al llllar argg de la na narra rraci ció, ó, és a di dirr, en enss el elss pr pres esen enta ta,, enss n’ en n’of ofer erei eixx un de dete term rmin inat at gra grauu d’ d’in info form rmac ació ió.. De ca cada da pe pers rson onat atge ge po pode dem m sa sabe ber  r  el no nom, m, l’l’ed edat at,, co com m és fífísi sica came ment nt,, co com m pe pens nsa, a, et etc. c. De ve vega gade des, s, l’l’au auto torr ev evit itaa ex expl pliitècniques ques carr al ca algu gunn d’a d’aqu ques ests ts as aspe pect ctes es,, i el le lect ctor or se se’l’lss ha d’ d’im imag agin inar ar.. Tro robe bem m tres tècni bàsiques bàsiq ues de carac caracterit terització zació::

Prosopografia

Etopeia

Retrat

Descripció física del per person sonatg atge. e.

Tots do doss er eren en mo molt lt pri rims ms,, fe feia ia di dies es que no s’afaita tavven i tenie ienn els cabells bel ls mo moltlt ne negre gres, s, ab abun unda dant ntss i gre grei-ixosos. (A. Martín i J. Ribera, No demanis llobarro fora de temporada )

Descripció psicològica del per persona sonatge. tge.

Era un home estra ranny que tothom resp re spec ecta tava va i qu quee ha havi viaa en enve vellllit it to tott d’una, tancat a casa, amb una manta man ta dam damunt unt del delss gen genoll olls. s. (Me (Mercè rcè Rodoreda, Aloma )

Descripció física i psic psicolò ològica gica del per person sonatg atge. e.

L’a ’arx rxiv iver eraa és al alta ta,, gu guap apa, a, am ambb tr tret etss faci fa cial alss gr gran anss i vi vius us.. És in inte tel·l·lilige gent nt,, di di-vertida i té allò que la gent en diu caràct car àcter er.. (Qu (Quim im Mon Monzó, zó, L’amor )

Llegei Lleg eixx aq aque uest st te text xt i res espo ponn les preg pr egun unte tess qu quee tr trob obar aràs às a con onti ti-nuació: Solc di Solc dirr, en pa parl rlar ar de la Cl Clàu àudi dia, a, quee la co qu cone necc de to tota ta la vi vida da.. Tam am-pocc no sa po sabr bria ia di dirr-vo voss en qu quin in mo mo-men entt va dei eixxar de ser una nen enaa perr co pe conv nver erti tirr-se se en un unaa no noia ia to tosssuda su da,, fo fort rta, a, pr prim imaa i do domi mina nado dora ra,, i quanvadeixardesertotaixòiesdeve de veni nirr Cl Clàu àudi dia, a, no pa pass bo boni nicca, perrò mé pe méss qu quee bo boni nica ca,, at atra ract ctiv ivaa com co m un unaa ll llum um o un mo movi vime ment nt.. No és cer ertt que jo n’ n’es esti tigu guii ni n’ n’ha hagi gi esta es tatt ma maii en enam amor orat at.. No és el ti tipu puss de do dona na qu quee m’ m’ag agra rada da.. So Soll te teni nirr semp se mprre un unaa con onte test staa a pu punt nt,, un somr so mriu iurre a pu punt nt.. I la se seva va ma mane nera ra d’anar d’a nar ves vestid tida, a, amb un unaa ce certa rta severi ve rita tat, t, el se seuu cos ostu tum m de no pi pinntar-se, tar -se, semb sembla la anar anardien dient, t, ment mentre re ellaa pa ell parla rla ama amabl bleme ement nt –pe –perq rquè uè sempr sem pree pa parla rla am amabl ableme ement– nt–:: No m’inte m’i ntere resse ssess gen genss ni mic mica. a. Maria Mar ia Aur Aurèlia èlia Capm Capmany any,, Quasi Qua si a lesfosq lesfosque ues. s.

a Qui uinn ti tipu puss de na narr rrad adoor pot otss trob tr obar ar en aq aque uest st te text xt?? b Quin Quinaa tèc tècnica nica de car caracte acteritza ritza-ció es fa servir? Justifica la teva res respost posta. a. c Fes un unaa ll llis ista ta de dels ls ad adje ject ctiu iuss quee es fa qu fann se serv rvir ir pe perr exp xpli lica carr com co m és la Cl Clàu àudi dia. a. [ 275 275]]

2

LITERATURA

NARRATIVA]] [NARRATIVA

3. Els gèneres narratius: conte, novel·la i poesia èpica • El conte és un te text xt na narr rrat atiu iu lilite tera rari ri br breu eu en qu què, è, pr prec ecis isam amen entt pe perr la se seva va br brev evet etat at,, elss pe el pers rson onat atge gess es esta tann en ge gene nera rall po pocc pe perf rfililat atss i l’l’ac acci cióó es pr pres esen enta ta,, es de dese senv nvoolupaa i fin lup final alitz itzaa d’u d’una na ma maner neraa rà ràpid pida. a. • En ca canv nvi,i, la novel·la és un te text xt na narr rrat atiu iu lilite tera rari ri d’ d’ex exte tens nsió ió llllar arga ga.. El Elss pe pers rson onat atge gess ofer of erei eixe xenn mé méss ma matitiso sos, s, el elss es espa pais is en qu quèè té lllloc oc l’l’ac acci cióó so sole lenn se serr de desc scri rits ts am ambb mé méss deta de tallll qu quee al co cont nte, e, i fifins ns i to tott l’l’ac acci cióó po pott oc ocór órre rerr en di dife fere rent ntss mo mome ment ntss te temp mpor oral alss o en èp èpoq oque uess hi histò stòriq rique uess div diver erse ses. s. A mé més, s, la hi histò stòria ria es de dese senv nvol olup upaa d’ d’un unaa ma mane nera ra llarméss co mé comp mple lexa xa.. Pe Perr ta tant nt,, la pr prin inci cipa pall di dife ferè rènc ncia ia en entr tree el co cont ntee i la no nove vel·l·la la és la lallarsego gona na pe perr co comp mpar arac ació ió am ambb el pr prim imer er.. Aq Aque uest staa llllar argà gàri riaa pr prop opic icia ia qu quee gària de la se la no nove vel·l·la la co cons nstititu tuei eixi xi un un univ iver erss na narr rrat atiu iu mé méss co comp mple lexx qu quee el qu quee co conf nfor orma ma el conte. El còm còmic ic com combin binaa la na narra rració ció am amb b la il· il·lus lustra tració ció.. Con Con-side si dera ratt se semp mpre re un gè gène nere re me meno norr i de dedi dica catt a in infa fant ntss i joves, jove s, darr darrerame erament nt gaud gaudeix eix d’un d’unaa situa situació ció immi immillora llora-blee grà bl gràcie ciess al alss da darre rrers rs èx èxitsedit itseditori orial alss i a l’l’ex expa pans nsió ió a un públic púb lic més ad adult ult.. Són es espec pecial ialmen mentt con coneg eguts uts els còmics d’o d’orig rigen en jap japonè onès, s, ano anomen menats ats manga , però en trobe tro bem m en mol molts ts i di diver versos sos idi idiome omes. s.

novel·la l·la curta és un te La nove term rmee mi migg en entr tree no nove vel·l·la la i co cont nte, e, ta tant nt pe pell qu quee fa faaa l’l’ex exte tens nsió ió com co m pel qu quee fa al gr grau au d’ d’el elab abor orac ació ió de la tr tram amaa i de la re rest staa de dels ls el elem emen ents ts na narr rraatius. • La poe rdaa que ja poesia sia èpi èpica ca és el relat en vers de les aventures d’un heroi. Record n’he n’ hem m pa parl rlat at a la un unit itat at 1, qu quan an he hem m de defifini nitt la po poes esia ia na narr rraati tiva va,, i al ví víde deoo de dell co co-mença men çamen mentt de la un unita itat. t.

ACTIVITATS 4

Lleg Ll egei eixx aq aque uest st te text xt i fe fess le less ac activ tivit itat atss qu quee tr trob obar aràs às a co cont ntinu inuac ació ió:: La mo mort rt es pr pres esen entà tà qu quan an no se l’e ’esp sper erav ava, a, i el elll li digu di guéé qu quee no li ha havi viaa do dona natt ho hora ra.. –Éss qu –É quee l’h ’hor oraa la do dono no jo –v –vaa res espo pond ndrree-li li la mo mort rt.. –Noo sem –N sempr pre, e, no se semp mpre re.. .... –r –rep eplic licàà ell ell–. –. Ar Ara, a, per exem ex empl ple, e, ti tinc nc l’a ’age gend ndaa pl plen enaa i a vó vóss no us ve d’ d’un un dia. di a. Pe Perrò a mi sí sí.. Tel elef efon oneu eu-m -mee di dima mart rtss qu quee ve ve,, a quar qu arts ts de ci cinc nc,, i qu qued edar arem em pe perr un unaa da data ta.. –Éss ir –É irre regu gular lar,, no pu pucc fe ferr-ho ho.. Va co cont ntra ra els regl eglaament me ntss –d –digu iguéé la gr gran an sen senyo yora ra.. –Ap Apa, a, bah ah!! –e –ess def efen ensà sà el ell, l, tot em emppen enyyen entt-l -laa suau su aume mennt ca capp a la por orta ta––. Am Ambb la fei eina nadda que teni te niuu no em di dirreu pa pass qu quee de depe pene neuu d’ d’un un di difu funt nt punt pu ntua ual. l. En ca canv nvi,i, jo ti tinc nc co comp mpro romi misos sos in inajo ajorn rnaables. I la mor ortt se’ e’nn va anar amb la calav aveera en enttre les came ca mes, s, se sens nsee sa sabe berr-se’ se’nn av aven enir ir.. No li ha havi viaa pa passsatt ma sa mai.i.

 Web 1: En aquesta pàgina web podràs veure Un Unaa mà  de cont contes  es , un pr prog ogra rama ma de te tele levi visi sió ó en qu quèè al ma mate teix ix temp te mpss qu quee se sent ntim im un co cont nte, e, ve veie iem m co com m un ar arti tist staa es va ima imagi ginan nantt i tra traçan çantt les ima imatge tgess que l’i l’il·l l·lust ustren ren..  Web 2: Què llege llegeixes ixes?  ? és és un unaa pà pàgi gina na on po podr dràs às co commpart pa rtir ir am amb b al altr tres es no nois is i no noie iess de la te teva va ma mate teix ixaa ed edat at less le le lect ctur ures es qu quee ha hass fe fett i do dona narr-ne ne la te teva va op opin inió ió.. [ 276 276]]

’hora a en pun punt. t. Peree Calde Per Calders, rs, L’hor

a Quin Quin ti tipu puss de na narr rrad ador or tr trob obem em en aq aque uest st co cont nte? e? b Qui és el pr prota otagon gonist ista? a? I l’an ’antag tagoni onista sta?? c Res esum umei eixx br breu eume ment nt la si situ tuac ació ió qu quee es pl plan ante teja ja.. Qu Quèè és el qu quee re resu sult ltaa sorprenen sorpr enentt d’aqu d’aquesta esta situac situació? ió?

2

LITERATURA

NARRATIVA]] [NARRATIVA

4. Narracions orals: mite, llegenda i conte tradicional Els tex texto toss na narra rratiu tiuss po poden den pre presen sentar tar ta també mbé ca carac racter teríst ístiqu iques es prò pròpie piess de la lite auto torr an anòn ònim im,, tr tran ansm smis issi sióó de vi viva va ve veuu literatu ratura ra oral oral:: au mites,, llegendes i cont contes es tradi tradicio cionals nals.. i de ge gene nera raci cióó en ge gene nera raci ció, ó, va vari riac ació ió en el elss te text xtos os co cons nser erva vats ts.. Si és ai així xí,, pa parl rlem em de mites mite

llegenda

conte tradic tradicional ional

Explica les ave Explica aventu ntures res extr extraor aordinà dinàries ries de déus i herois en èpoques antigues gu es.. So Sovi vint nt va se serr el elab abor orat at pe perr ex ex-plicar l’origen del món o dels fenòmens fenòme ns natura naturals. ls.

Es ba basa sa en fe fets ts i pe pers rson onat atge gess qu quee va vann exi xist stir ir re reaalm lmen ent; t; s’ s’hhi in inco corp rpor oren en,, però, pe rò, fe fets ts me mera rave vello lloso soss qu quee fa fann qu que, e, en co conj njun unt, t, la na narra rració ció sig sigui ui fic fictíc tícia ia..

El co cont ntee tra tradi dici cion onal al o ro rond ndal alla la és un unaa narra na rració ció de tip tipus us fa fant ntàs àstic tic qu quee ac acosostuma tu ma a port rtaar ass ssooci ciat at alg lguun ti tipu puss d’ensenyamen d’ensen yamentt moral.

Exemple: La llllui uita ta de Sa Sant nt Jo Jord rdii am ambb un dr draac per sa sallvar una princesa és unaa de le un less lllleg egen ende dess mé méss co cone negu gude dess a Ca Cata talu luny nya. a. El 23 d’ d’ab abri ril,l, di diaa de dell lllliibre, es regala una rosa en record d’aquesta d’aqu esta narrac narració. ió.

Exemple: Són con contes tes tra tradic dicion ionals als els dels de ls ge germ rman anss Gr Grim imm m (Hansel i Gretel, La bella dorment del bosc , etc.) i elss de Perr el rraault (La Ventafocs , La Caetc. c.). ). putxeta Vermella , et

Exemple: La mit mitolo ologia gia gre grega ga ex expli plica ca quee el tr qu troo és pr prov ovoc ocat at pe perr l’l’ac acci cióó de dell déuu Ze dé Zeus us.. A la mit mitol ologi ogiaa ger germà màni nica ca,, és el dé déuu Th Thor or.. Tot otss do doss te tennie ienn la ca ca-paci pa cita tatt de pr prov ovoc ocar ar el tr troo a vo volu lunt ntat at..

ACTIVITATS 5

Aque Aq uest staa és un unaa ll lleg egen enda da tra tradi dicio cional nal de Gal Galíc ícia. ia. Fe Fess le less ac activ tivita itats ts qu quee et pr prop opos osem em de desp spré réss de ll lleg egirir-la la amb ate atenc nció ió:: Entree el Entr elss pe pele legr grin inss qu quee se sens nsee de desc scan anss es di diri rigi gien en ca capp a Sa Sant ntia iago go,, hi ha havi viaa en un unaa cert ce rtaa oc ocas asió ió un unaa do dona na be bell llís íssi sima ma i de gr gran an vi virt rtut ut.. Pe Pell ca camí mí es va tr trob obar ar un com omte te quee es qu esta tava va ac acos ostu tuma matt a sed sedui uirr do donz nzell elles es i a no at ator orga garr gai gaire re im impo port rtàn ànci ciaa als fe fets ts d’am d’ amor or.. La ll llege egend ndaa no de deta talla lla qu quin inss eng engan anys ys va fe ferr ser servi virr el ca cava vall ller er,, pe però rò el ce cert rt és qu quee la pe pele legr grin inaa va se serr de desh shon onra rada da pe perr el ell. l. Do Dolg lgud udaa pe perr l’u ’ult ltra ratg tge, e, va de deci cidi dirr dema de mana narr ju just stíc ícia ia al rei ei,, i el va an anar ar a bu busc scar ar,, es esco cort rtad adaa pe perr un ve vell ll so sold ldat at,, fi fide dell i bo bonndadós. Quan Qu an va ar arri riba barr a pa pala lau, u, va ex expo posa sarr al rei el qu quee ha havi viaa su succ cceï eït, t, i el ell, l, tr trob oban antt ju just stes es less qu le quei eixe xess de la do dona na,, va fe ferr cr crid idar ar el co comt mtee i li va do dona narr a es esco coll llir ir en entr tree ca casa sarr-se se ambb la pe am pele legr grin inaa o mo mori rirr a la fo forrca ca.. El co comt mte, e, or orgul gulló lós, s, va af afirm irmar ar qu quee pr pref eferi eriaa mi mill ve vega gade dess mo mori rirr de degol golla latt ab aban anss qu quee casarcas ar-se se amb aqu aquella elladon dona, a, a qui ara odi odiava ava per l’ac ’actit titud ud del delato atora ra que hav havia ia tin tingut gut.. El rei es esta tava va a pu punt nt d’ d’ac acce cept ptar ar la de deci cisi sióó de dell co comt mte, e, qu quan an el sol solda datt qu quee ha havi viaa ac acom om-pany pa nyat at la pe pele legr grin inaa va in inte terv rven enir ir pe perr pr prot otes esta tarr co cont ntra ra la se sent ntèn ènci cia. a. Va di dirr qu quee el veri ve rita tabl blem emen entt ju just st se seri riaa qu quee el com omte te es ca casé séss pr prim imer er am ambb la do dona na i pa pagu gués és de dessprés pr és am ambb sa sang ng la se seva va of ofen ensa sa.. Va qu qued edar ar ta tann con onve venç nçut ut el rei am ambb aq aque uest stes es pa para raul ules es,, qu quee va or orde dena narr qu quee s’o ’orrgani ga nitz tzés és el ca casa same ment nt i a co cont ntin inua uaci cióó es pr prep epar arés és la fo forc rca. a. El so sold ldat at,, qu quee no er eraa si sinó nó un àn ànge gell ap apar areg egut ut pe perr fe ferr ju just stíc ícia ia,, es va con onve vert rtir ir en mo moss ssèn èn pe perr be bene neir ir el ma matr triimoni mo ni.. Un cop ce cele lebr brat at el ca casa same ment nt,, el co comt mtee es va di disp spoosa sarr a ac acat atar ar la se sent ntènc ència, ia, perrò qu pe quan an es di diri rigi giaa ca capp al pa patí tíbu bull va ca caur uree mo mort rt a te terr rra. a. Ai Així xí va se serr co com m va reb ebrre el càs càstig tig sens sensee des deshon honor or..

a Quin Quin pr prob obllem emaa té la pe pele legr grin ina? a? Com Co m es re reso sol? l? b Escriu un possible títol per a aquesta llege llegenda. nda. c Enu Enume mera ra el elss el elem emen ents ts me merav raveellos ll osos os o fa fant ntàs àsti tics cs qu quee co cont ntéé el text. d Ex Expl plic icaa el sig signi nific ficat at d’ d’aq aque uest stes es paraules: pel  pelegr egrina ina,, ult ultrat ratge, ge,sen sen-tència.

En aq aque uest staa web po podr dràs às tr troobar una breu història del conte co nte i ll lleg egirir-ne ne al algu gun. n. Literatur Litera turaa i músi música: ca: El co comte mte Arnau. Literatura i cinema: La ll lleegend ge ndaa de Ro Robin bin Ho Hood od.. [ 277 277]]

2

LITERATURA

NARRATIVA]] [NARRATIVA

5. Tipus de narració Sego Se gons ns el elss fe fets ts qu quee ex expl plic icaa el te text xt,, po pode dem m pa parl rlar ar de di dife fere rent ntss titipu puss de na narr rrac acio ions ns::

Tipu Ti puss de na narr rrac ació ió

Elements narratius principals

Exemple

Històrica

L’a ’arg rgum umen entt s’ s’am ambi bien enta ta en un co connt e xt hi s t òr i c ( una è poc a i un l l oc ) concret.

Fantàstica

 Abunden els elements meravellosos i irr rreeals ls;; de fet, el món en què s’ s’aambien bi enta ta no re resp spec ecta ta le less no norm rmes es pr pròòpies pi es de dell món re reaal.

De ciènc ciència-fi ia-ficció cció

La tr tram amaa es ba basa sa en fe fets ts qu quee po podr drie ienn  Jo, robot , d’ d’saa saacc Asi Asimov mov.. Un rob robot ot des desen envol volup upaa sen sen-ocór oc órre rerr en un fu futu turr, pr prov ovoc ocat atss pe per  r  tim timen ents ts propis pro pis dels del s éssers éss ers huma hu mans, ns, fins fin s que qu e deman dem anaa canvis en la ciè iènncia i en la tecnolo- qu quee se se’l’l cons consid ider erii co com m un d’ d’el ells ls.. gia.

Policíaca

L’argument es basa en una trama (unn ass (u assass assina inat, t, un rob robato atori, ri, etc etc.) .) qu quee un po polilici ciaa o de dete tect ctiu iu ha de re reso sold ldre re..

D’aventures

L a nar r ac i ó s e c e nt r a en ac c i on s , aven av entu ture ress poc fre reqü qüen ents ts en el mó mónn reall pe rea però rò po possi ssible bles, s, qu quee pr prot otag agon onit it-zenn el ze elss pe perso rsona natge tges. s.

! 6

forma al lector a través del nar-

de Fr Fred ed Ul Ulhm hmaan, ex expl plic icaa l’l’aami mist staat entr en tree un no noii ju jueu eu i un al altr tree de fa famí míliliaa na nazi zi.. Es Està tà am am-bien bi enta tada da en l’l’Al Alem eman anya ya de la II Gu Guer erra ra Mu Mund ndia ial.l. lkie ienn. Fr Frod odoo, un jo jove ve El senyor dels anells , de J. R. Tolk

hobbit hobb it,, ha de cu cust stod odia iarr un an anel elll que co cont ntéé un te terrribl ri blee po pode derr fifins ns qu quee el pu pugu guii de dest stru ruir ir..

El gos dels Baskerville ,

d’Arthur Conan Doyle le.. El famóss de famó dete tect ctiu iu Sh Sher erlo lock ck Ho Holm lmes es ha de de desc scob obri rirr un peri pe rillllós ós as assa sass ssí.í. L’a ’aju juda da el se seuu am amic ic,, el do doct ctor or Wat at-son. Tom To m Sawyer  S awyer ,

de Mar arkk Twa wain in.. El pro rota tago gonnis ista ta és un nen, Tom, que viu en un petit poble a la riba del riuu Mi ri Miss ssis issi sipí pí,, i qu quee pr prot otag agon onit itza za di dive vers rses es i di dive vert rtiides entrem entremaliadu aliadures. res.

ACTIVITATS

Trets lingüístics de la narració • La  descripció , en què l’autor l’autor in-

L’amic retrobat ,

Encerrcl Ence claa el elss ve verb rbss d’ d’aq aque uest st te text xt i su subr brat atll lla’ a’nn el elss ad adje ject ctiu ius. s. In Indi dica ca de desp spré réss quine qui ness par parts ts són de desc scrip riptiv tives es i qu quine iness só sónn nar narrat rativ ives es..

rador de com és el lloc en què es desenvol dese nvolupa upa l’acc l’acció, ió, en quin quina  a  època èpo ca his històr tòrica ica en ens s tro trobe bem m o com són els per person sonatg atges es qu que e apareixen aparei xen a la història. La categoria gor ia gra gramat matica icall prò pròpia pia de la  descri des cripci pció ó és l’adjectiu. Recor Recorda  da  que en parlar dels personatges havíem dit que per caracteritzar-los zar -los,, és a dir dir,, per des descriu criure’ re’ls, ls, l’auto l’a utor r pod podia ia cre crear ar una pro prosop sopoografia, una etopeia o un retrat. • Els verbs, per explicar els esde veniments  venim ents o les accions. accions. • El diàleg , pe per r tra trans nscri criur ure e el qu que e diuen diu en els per person sonatg atges es ent entre re ell ells. s. El dis disti ting ngim im pe per r l’ l’ús ús de gu guio ione nets ts i els salts de línia.

[ 278 278]]

Els qu quade aderns rns,, els lli llibr bres es de co col·l l·legi egi i el pl plome omerr sal saltir tirona onaven venii cla claque quetej tejav aven en din dinss de la car carter teraa al rit ritme me de les sev seves es gam gambad bades. es. Va Vasen sentir tir pun punxa xades des al cos costat tat,, per peròò cont co ntin inuà uà co corr rren ent. t. [. [.....]] I, de sob sobte te,, se li ac acud udíí l’i’ind ndre rett ad adeq equa uat, t, l’ú ’úni nicc ll lloc oc –s –sii més no,, de mo no mome ment nt–– on no el ce cerrca cari rien en ni el tr trob obar arie ien. n. Less go Le golf lfes es er eren en gr gran anss i fos osqu ques es.. Hi fei eiaa ol olor or de po pols ls i de bo bole less de na naft ftal alin ina. a. No s’h ’hii se sent ntia ia ca capp fr fres essa sa ll llev evat at de dell ta tamb mbor orin inei eigg de la pl pluj ujaa so sobr bree le less pl plan anxe xess de coure cou re de l’l’eno enorme rme tau taula lat. t. història òria inte intermina rminable ble. Michael Micha el Ende, La hist

2

LEC LE CTU TURA RA D’ D’UN UNA A OB OBRA RA

, de Núria Pradas

El misteri del carrer de les Glicines 

PRESENTACIÓ Títol 1  Al títol apareix la paraula misteri . De quin tipus de nove no vel·l l·laa cre creus us qu quee es tra tracta cta?? Quèè só sónn le less gl glic icin ines es?? Es Escr criu iu 2 Qu altre al tress pa parau raules les de la ma matei teixa xa família famíl ia lèxica lèxica.. 3 Quants capítols té la novel·la? Tenen títol? Com estan numer numerats? ats? 4  A les últi últimes mes pàg pàgines ines del llibr llibree pots trob trobar ar una pres presenta entació ció quee l’l’au qu auto tora ra fa d’ d’el ella la ma mate teix ixa. a. Ll Lleg egei eixx-la la am ambb at aten enci cióó i fe fess un re resu sum m de dels ls se seus us tr tret etss bi biog ogrà ràfifics cs..

ANÀL AN ÀLIS ISII DE DELL TE TEMP MPSS I DE L’E ’ESP SPAI AI 12 Busc Buscaa el fr frag agme ment nt en qu quèè es fa la de desc scri rippci cióó de la ca casa sa de dell carr ca rrer er de le less Gl Glic icin ines es (p (pàg àg.. 39 39). ). Ex Expl plic icaa co com m és la ca casa sa.. Fe Fessne el di dibu buix ix.. 13 In Indi dica ca qu quin in ititin iner erar arii va fe ferr el Ma Marc rc el di diaa qu quee va de desa sapa parè rèi-ixer. 14 En qu quin inss do doss mo mome ment ntss te temp mpor oral alss se si situ tuaa l’l’ac acci ció? ó? Qu Quin inss elemen ele ments ts a la no nove vel·l l·laa t’h t’hoo ind indiqu iquen en?? Quan antt de te temp mpss pa pass ssaa en entr tree la de desa sapa pari rici cióó de dell Ma Marc rc i la re re-15 Qu soluc sol ució ió de l’e l’enig nigma ma??

ANÀLIS ANÀ LISII DELS PER PERSON SONA ATGE TGESS

final al del llib llibre re sab sabem em que el Mar Marcc ha havia via des desapa apareg regut ut per per-7  Al fin què l’h ’haavia ra rapptat una se seccta ta.. Què en sa sapps, de les se sect ctes es?? Busc Bu scaa in info form rmac ació ió a la xa xarx rxaa o en un unaa en enci cicl clop opèd èdia ia i ex expl plic icaa breu br eume ment nt qu quèè só sónn i qu quin inss pe peri rillllss am amag ague uen. n. 8 El Marc se sa salv lvaa gr grààcie iess a la in inssis istè tènncia de dell se seuu ge germ rmàà i de la se seva va xi xico cota ta,, a mé méss de la Dè Dèlilia, a, és cl clar ar.. Pe Perr ta tant nt,, la no nove vel·l·la la trac tr acta ta ta tamb mbéé de dell va valo lorr de l’l’am amis ista tatt i l’l’am amor or,, de la im impo porrtànci tà nciaa del delss sen sentim timen ents. ts. Qu Quèè n’o n’opin pines es tu?

16 Fes Fes un unaa llllis ista ta de to tots ts el elss pe pers rson onat atge gess qu quee in inte terv rven enen en a la narra na rraci ció, ó, i cla class ssifific ica’ a’ls ls en entr tree pr prin incip cipal alss i se secu cund ndar aris. is. De Dels ls princi pri ncipa pals, ls, digu digues es qu quins ins cre creus us que ser serien ien els pro protag tagoni onisstes. fann div divers erses es des descri cripc pcion ionss de ca cadas dascun cun del delss pe perso rsona natge tges. s. 17 Es fa Expplilicca de quin ti Ex tippus és la cara raccte teri ritz tzaació que es fa de la Dèlia Dè lia i del Gu Guill illem em (p (pros rosop opogr ograf afia, ia, eto etope peia, ia, ret retrat rat). ). Ra Raona ona la resp resposta osta.. 18 Qu Quin ines es só sónn le less re rela laci cion onss qu quee s’ s’es esta tabl blei eixe xenn en entr tree el elss di dife fe-rentss pers rent persona onatges tges?? Dèliliaa és un unaa no noia ia qu quee vo voll se serr es escr crip ipto tora ra.. In Indi dica ca qu quèè di diuu 19 La Dè al ca capí píto toll 5 so sobr bree l’l’of ofic icii d’ d’es escr criu iure re.. Elss co comp mpan anys ys de la so sots tsin insp spec ecto tora ra Ro Rovi vira ra li di diue uenn la «b «bar arbi bi 20 El polilici po cia» a».. Pe Perr qu quèè li po pose senn aq aque uest st ap apel el·l·lat atiu iu?? El fe fett de po posa sarrli aq aque uest st no nom, m, qu quèè den denot otaa de l’a l’act ctitu itudd de dels ls se seus us co comp mpan anys ys enve en vers rs ell ella? a? Qu Quèè n’ n’op opine ines? s? 21 El Jo Joan an Ma Mart rtíí és un pe pers rson onat atge ge si sini nist stre re.. Qu Quin inss de deta tallllss de la sevaa ca sev cara ract cteri eritz tzac ació ió i de les se seve vess ac actu tuac acio ions ns ai així xí en enss ho fa fann creu cr eure re?? Es pod odri riaa di dirr qu quee és un pe pers rson onaatg tgee ant ntag agon onis ista ta?? Perr qu Pe què? è?

NARRADOR

ESTIL

9 Quin Quin ti tipu puss de na narr rrad ador or tr trob obem em?? Tra rans nscr criu iu un pe peti titt fr frag ag-ment me nt de dell llllib ibre re pe perr ju just stifific icar ar la te teva va re resp spos osta ta..

22 Indi Indica ca en la no nove vel·l·la la un fr frag agme ment nt di dial alog ogat at,, un al altr tree de desscrip cr iptitiuu i un al altr tree na narr rrat atiu iu..

ESTR ES TRUC UCTU TURA RA IN INTER TERNA NA I ACC ACCIÓ IÓ

VALO ALORAC RACIÓ IÓ DE L’OB ’OBRA RA

nove vel·l l·laa pr prese esenta nta due duess his histò tòrie riess pa paral ral·le ·leles les,, la del Da Damià mià 10 La no Serr Se rraa i la de dell Marc i els se seuus amic icss. a Qu Quins ins ca capít pítols ols oc ocup upaa cad cadaa his històr tòria ia?? quèè s’ s’as asse semb mble lenn el elss fe fets ts qu quee s’ s’hi hi ex expl pliq ique uen? n? b En qu c  A més dels capíto capítols ls inicial inicials, s, en quins moment momentss de la rest re staa de dell llllib ibre re es to torn rnaa a pa parl rlar ar de dell Da Dami miàà Se Serr rra? a? Qu Quèè se n’ex n’explic plica? a? 11 La part de la nove vel·l·la la que corr rres esppon a la de desa sappari rici cióó de dell Marc, és a di dirr, la hi hist stòòri riaa pr prin inci cipa pal,l, es po pott di divvid idir ir en tr tres es parts pa rts:: pla plant nteja ejamen ment, t, nu nuss i des desenl enllaç laç.. Ind Indica ica qu quins ins ca capít pítols ols corre co rrespo spone nenn a ca cada da pa part. rt.

Recoma mana nari ries es aqu ques esta ta le lect ctur uraa a un am amic ic/g /gaa o a un co comm23 Reco pany/ pa ny/aa de l’i l’inst nstitu itut? t? Per qu què? è? 24 Qu Quiin és el capít ítol ol que t’ t’hha agra rada datt més o que t’h ’haa cri riddat méss l’l’at mé aten enci ció? ó? Ex Expl plic icaa pe perr qu quèè i, a co cont ntin inua uaci ció, ó, es escr criu iu-n -nee un re resu sum m de 10 lílíni nies es..

CONTINGUT Argument 5  A la nov novel·la el·la hi ha molt moltss elem elements ents i pers persona onatges tges mist misterioeriosos, so s, co com m ara la noi oiaa more renna da darr rreere la qual es per erdden el Dami Da miàà Se Serr rraa i el Ma Marrc. Qu Quin inss al altr tres es hi po pots ts tr trob obar ar?? 6 Fe Fess un re resu sum m de dell ca capí píto toll qu quee mé méss t’ t’ha hagi gi ag agra rada datt o qu quee mé méss t’hagi t’ha gi crida cridatt l’at l’atenc enció. ió.

Tema

UNA UN A MI MICA CA MÉ MÉSS 25 Molt Moltes es no nove vel·l·le less ha hann es esta tatt ad adap apta tade dess al ci cine nema ma.. Al Altr tres es ho hann es ha esta tatt ta tamb mbéé al cò còmi mic. c. Fe Fess un cò còmi micc de du dues es pà pàgi gine ness ambb el mé am méss es esse senc ncia iall de dels ls fe fets ts qu quee es na narr rren en a El misteri del  carrer de les Glicine s. s. [ 279 279]]

2 1

COMPETÈNCIES A PUNT!

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

Digues si aquestes afirmacions són certes o falses. Després esmena les que siguin incorrectes. C F a El narrador protagonista és un personatge qualsevol de la narració. b Les parts de la narració són tres: plantejament, nus i desenllaç. c El narrador omniscient és aquell que ho sap tot de la vida dels personatges, de les seves accions i dels seus pensaments. d L’antagonista és el personatge que ajuda el protagonista. e Els personatges d’una narració són éssers de ficció: només existeixen en l’univers narratiu. f La prosopografia és la descripció física i psicològica del personatge.

2

Després de llegir aquest text, fes les activitats que trobaràs a continuació. És curiós que a la meva edat (ja no tornaré a tenir seixanta anys!) em trobi agafant una ploma per intentar escriure una història. Em pregunto quina mena d’història serà quan l’hagi acabada, si és que mai arribo al final del viatge! He fet moltes coses durant la meva vida, que em sembla força llarga, potser a causa d’haver començat a treballar de tan jovenet. A una edat en què els altres nois encara van a l’escola, jo ja em guanyava la vida a l’antiga Colònia i a Natal. Des d’aleshores he fet de comerciant, de caçador caçador,, de combatent i d’explorador d’explorador.. I amb tot, no va ser fins ara fa vuit mesos que em vaig fer la barba d’or. d’or. [...] Però és que sóc un home tímid, i no m’agrada la violència, i d’altra banda estic tip d’aventures. Em pregunto per què em disposo a escriure aquest llibre; no s’adiu amb mi. No sóc home de lletres, encara que sigui força assidu al Nou Testament i a les Llegendes del rei Artur . Deixeu que intenti establir-ne els motius, només per veure si en tinc algun. Henry Rider Haggard, Les mines del rei Salomó.

Les mines del rei Salomó  (1950), de Compton Bennett.

a A quina part de la novel·la creus que pertany aquest fragment? Justifica la teva resposta. b Explica el significat de l’expressió fa vuit mesos que em vaig fer la barba d’or . c Al text trobem una descripció. De quin tipus creus que es tracta? Per què? 3

Busca informació sobre aquests llibres. Després de llegir-ne l’argument, a quin tipus de narració (històrica, fantàstica, de ciència-ficció, policíaca, d’aventures)creus que pertanyen? Raona la resposta. a b c d

4

Rafael Tasis, La Bíblia valenciana Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies Robert Louis Stevenson, La fletxa negra Bram Stoker, Dràcula

Digues quin narrador hi ha en aquest fragment i justifica la teva resposta: Quan en Daniel sortí de la cel·la d’arrest –o més ben dit, quan l’en van treure, encara més feble, tot i que només hi havia passat quatre dies, estava temptat de maleir l’impuls que l’havia fet romandre viu i a l’infern. Maria Àngels Anglada, El violí d’Auschwitz.

[ 280 280]]

5

A continuació llegiràs un fragment d’un conte d’Edgard Allan Poe. Després fes les activitats. El narrador es troba de viatge amb el seu criat Pedro. Malferit,  passa  pass a la la nit nit en un un caste castell ll abando abandonat, nat, ple de tene tenebres bres i grande grandesa, sa, on observa, a l’habit l’habitació ació en què dorm, un quadre que li crida l’atenció per l’extraordinària l’extraordinària sensació de vitalitat de la dona que hi  ha representada. En un llibre abandonat sobre del llit on haurà de dormir llegeix aquesta història.

Era una donzella d’una bellesa extremament rara, i tan xamosa com plena d’alegria. Maleïda l’hora en què conegué, estimà i maridà el pintor. Ell, apassionat, aplicat, auster, ja havia trobat en l’Art una núvia; ella, una donzella d’una bellesa extremament rara, i tan xamosa com plena d’alegria; tota llum i somriures, i juganera com una daina; tot ho estimava i de tot en gaudia; avorria només l’Art, que li era rival; tenia por únicament de la paleta, els pinzells i els altres instruments que la privaven de la presència del seu enamorat. Fou, doncs, cosa terrible que aquesta dama sentís parlar l’artista l’art ista del seu desig de retratar la seva jove esposa. Car ella era humil i obedient i segué tímidament setmana rere setmana en la cambra fosca de la torratxa on només es filtrava per dalt un filet de llum que queia sobre la tela. Però el pintor tenia la seva obra a glòria, i hi treballava d’hora en hora, dia a dia. I essent un home apassionat, esquerp, llunàtic, que es perdia fantasiejant, no s’adonà que la llum que tan escassament entrava a la torratxa solitària musteïa la salut i l’ànim de la seva esposa, que s’esllanguia a ulls de tothom menys d’ell. Però ella somreia i somreia, sense queixar-se mai, puix que veia que el pintor, que tenia molta anomenada, dedicava un fervor i un plaer ardents a la tasca, i s’abandonava dia i nit a pintar la que tant l’estimava, però que cada dia es debilitava i es pansia més. I, en veritat, alguns que contemplaren el retrat parlaren de la seva semblança tot xiuxiuejant, com si fos una gran meravella, i una prova tant de l’habilitat de l’artista com de l’amor profund envers aquella a qui pintava tan extraordinàriament bé. Però amb el temps, a mesura que l’obra s’acostava s’acostava a la seva fi, no va deixar entrar ningú més a la torre: el pintor, embogit per la passió de l’obra, gairebé no apartava els ulls de la tela, ni per mirar la fesomia de la seva muler.. I ni s’adonava que els colors que escampava sobre la muler

a b c d e

tela fugien de les galtes de la que seia al costat seu. Quan ja s’havien escolat moltes setmanes setmanes i restava ben poc per fer, tret d’una pinzellada damunt dels llavis o una ombra damunt d’un ull, l’esperit de la dama tornà a vacil·lar com la flama dins el bec del llum d’oli. I llavors el pintor donà la pinzellada, aplicà l’ombra i, durant un moment, restà captivat davant l’obra que havia creat; però, seguidament, mentre la contemplava encara, començà a tremolar i a empal·lidir, i esgarrifat, començà a cridar: «Això és, sens dubte, la Vida mateixa!, es tombà de sobte per mirar la seva aimada: era morta». Edgar Allan Poe, El retrat oval.

Qui són els dos personatges protagonistes de la història? Indica quin tipus de narrador trobem en aquest conte. Resumeix en quatre línies l’argument del text. Digues a quin tipus de narració pertany aquest conte. Localitza els adjectius amb què es descriu el pintor i la seva dona. Explica quin tipus de caracterització es fa servir per crear els dos personatges. el pintor

la seva dona

f Busca aquestes paraules al diccionari: xamo  xamosa, sa, torr torratxa atxa,, fesomi fesomia a. [ 281 281]]

2

TALLER DE LECTURA

Pautes per al comentari de text Continuem amb les pautes del comentari de text que van començar a la unitat anterior.

3. Tema i subtemes

4. Narrador

El tema és la idea principal del text, el que l’autor vol expressar. No sempre és fàcil trobar-lo, ja que pot estar al plantejament, al nus o al desenllaç.

En aquesta unitat has après a diferenciar entre el punt de vista del narrador i la veu del narrador.

És útil subratllar les paraules més importants del text perquè ajuden a veure les idees que l’escriptor vol fer arribar al subtemes.. D’entre aquests cal lector.. Aquestes idees són els subtemes lector després seleccionar el més important, que serà el tema.  A més cal cal tenir en compte compte que tema i argument no són el L’argument és el conjunt de fets que explica el text, mateix.. L’argument mateix i el tema és la idea que, mitjançant aquests fets, l’autor vol transmetre.

narrador, t’has de fixar  Per descobrir el punt de vista del narrador, en els verbs del text i observar en quina persona gramatical es troben, per saber si el narrador s’expressa en 1a o en 3a persona. narrador, és a dir, si el narrador  Per descobrir la veu del narrador, està o no implicat en els fets, has d’analitzar des de quina d e la del perspectiva s’ofereixen els fets de la narració: des de protagonista, des de la d’un personatge secundari, o bé des de fora de l’univers narratiu.

ACTIVITATS 1

Ja coneixes Jack London perquè vam treballar un text seu en començar a parlar del comentari de text. Ara fes les activitats següents: a Busca al diccionari: eloqüent, plàcida, fondària, fo-

f

Indica el tema del text: Els gossos no són animals fidels. Els homes no tracten bé els animals. Entre animals i homes es poden establir relacions especials.

llia.

b Indica el plantejament, el nus i el desenllaç del fragment. c Selecciona l’opció que resumeixi millor l’argument del text: Uns buscadors d’or descansen en un indret muntanyós. Un d’ells, per presumir davant dels altres de la fidelitat del seu gos, li ordena que salti a l’abisme. L’animal ho fa i l’home el salva, avergonyit del seu gest i alhora orgulló orgullóss del seu gos. Un gos salta a un abisme perquè li ho ordena el seu amo. Se salva perquè entre tots l’agafen i l’amo se sent avergonyit pel seu comportament: decideix no tornar-ho a fer. d Subratlla els verbs que trobis en el text. En quina persona gramatical (1a, 2a, 3a) i en quin nombre (singular, plural) estan? e Quin tipus de narrador trobem en aquest fragment?

[ 282 282]]

Un dia, havent abandonat el camp per a remuntar les fonts del Tanana, els tres cercadors d’or s’havien deturat sobre la cresta d’un penyal abrupte que domina el riu en una alçada de tres-cents peus. Buck reposava com de costum al costat del seu amo, vigilant-lo de cua, esperant una ordre o un senyal, convertit en imatge eloqüent de la fidelitat canina. Els ulls de l’home es fixaren en ell tendrament, però de sobte una idea impulsiva, com una necessitat de fer-se veure, com un desig d’admirar els seus companys, s’apoderà de l’ànima habitualment plàcida i reservada de Thornton. –Ara veureu una cosa… Salta, Buck –exclamà, estenent el braç sobre la fondària formidable. Amb prou feines havia acabat de dir aquestes paraules darreres quan, sense vacil·lar gens ni mica, sense retar retard, d, el gos es llançà a l’abisme, mentre l’home, adonant-se sobtadament de la seva follia, saltà per a donar-li socors, amb perill de matar-se. Els altres dos companys es precipitaren també i prou feina tingueren per a salvar-los salvar-los tots dos de la mort. –No convé repetir aquesta broma cada dia –observà Hans. –No –digué lacònicament Thornton, que compartia els seus sentiments, entre la vergonya d’haver cedit a un impuls de tan cruel vanitat, i l’orgull legítim que li inspirava la conducta del gos. Jack London, La crida del bosc.

5. L’espai De vegades l’autor dóna indicacions explícites sobre el lloc on es desenvolupa l’acció, és a dir, l’espai. Quan no sigui així, pots buscar indicis en el text que t’ajudin a descobrirho. També has d’explicar si l’espai és real o inventat inventat;; en aquest últim cas, pot ser realista o fantasiós.

6. El temps El temps extern és el moment històric en què se situa l’acció del relat o novel·la. Com en el cas de l’espai, no sempre trobem indicacions sobre el temps al text. Una lectura atenta te’n donarà moltes pistes: objectes de la vida quotidiana, vestits, costums... són informacions valuoses per  saber en quin temps s’ambienta l’acció.

Jack London (1876-1916) va néixer als Estats Units, en un moment en què el país experimentava experimenta va una expansió demogràfia, demogràfia, econòmica i industrial important.

El temps intern és el que transcorre entre el moment en què comencen els fets del relat i el moment en què finalitzen. Poden ser anys o només uns quants minuts. minut s. Al relat trobaràs els indicis necessaris per esbrinar-ho.

7. Els personatges Per analitzar els personatges, primer de tot els has de classificar en principals i secundaris, secundaris , i els principals, al seu torn, en protagonistes i antagonistes antagonistes.. Després t’has de fixar en la caracterització que n’ha fet l’autor i justificar si es tracta d’un retrat, d’una prosopografia o d’una etopeia. Finalment, de cada personatge n’has d’escriure dues o tres línies explicant com és.

8. L’esti L’estill Per estil entenem la forma que l’autor ha donat al text. tex t. És difícil de precisar, sobretot perquè cada escriptor té el seu propi estil. En qualsevol cas, cal analitzar l’ús que es fa de la llengua: quines són les categories gramaticals més abundescripció,, de nadants, si hi ha més o menys presència de descripció rració o de diàleg diàleg,, quin registre es fa servir.

9. Opinió personal Fins aquí, en el comentari, has explicat d’una manera objectiva com estava construït el text i què volia expressar l’autor.  Ara és é s el moment de fer-ne fer -ne una valoració subjectiva: subjectiva: en aquest apartat pots indicar què t’ha semblat el text, què t’ha t’ ha aportat, quins aspectes de tots els que has assenyalat fins ara (els personatges, l’espai, el tema...) t’han cridat més l’araonant la teva opinió. opinió. tenció, etc. Sempre ho has de fer  fer raonant

Buscadors d’or. Quan a finals del segle XIX es va descobrir or a Alaska, London participà en la recerca. Va conèixer aquell ambient de primera mà. Aquelles terres i aquella gent van ser font d’inspiració per a la seva obra.

ACTIVITATS 2

Torna a llegir el text de London i fes aquestes activitats. acti vitats. a Anota els noms dels personatges que intervenen en l’acció i escriu els adjectius que els defineixin. b Classifica els personatges en principals i secundaris. c Indica en quin espai es desenvolupa l’acció. d Al text es parla dels buscadors d’or. d’or. En quin moment històric (temps extern) ens trobem? Quin és el temps intern del fragment? e Selecciona els adjectius que defineixen l’estil de Jack London: dinàmic / realista / culte / descriptiu / lent. f Fes el comentari complet d’un dels textos que has llegit de Jack London seguint les pautes que t’hem donat. [ 283 283]]

2

TALLER D’ESCRIPTURA

L’Alícia començava a estar cansada de seure al costat de la seva germana, al marge d’un riu, i de no tenir res a fer; una o dues vegades havia donat un cop d’ull al llibre que llegia la seva germana; però no hi havia dibuixos ni diàlegs. «¿I de què serveix un llibre», va pensar l’Alícia, «sense dibuixos ni diàlegs?» Així, doncs, es va posar a considerar (tan bé com va poder, perquè la calor del dia la deixava deixava endormiscada i ensopida) si el plaer de fer una garlanda de margarides la compensaria de la molèstia d’alçar-se i collir-les, quan, de cop i volta, un Conill Blanc d’ulls rosats li va passar corrent pel costat. No hi havia res de gaire extraordinari en aquest fet; i l’Alícia tampoc no va trobar gaire estrany que el Conill digués a mitja veu: «Òndia, òndia, arribaré massa tard!» (Més tard, quan hi va tornar a pensar, se li va acudir que se n’hauria d’haver meravellat; però de moment, tot li va semblar bastant natural.) Ara bé, quan el Conill, per estrany que sembli, es va treure un rellotge de la butxaca de l’armilla, se’l va mirar i després va continuar corrent, l’Alícia l’Alícia es va alçar d’un bot [...].

De professió, escriptor de novel·les En aquesta unitat hem vist dos dels tipus de novel·les que tenen més èxit entre fantàstica. tots els públics: la novel·la d’aventures i la novel·la fantàstica. En les primeres, el més important són les aventures, les accions d’uns personatges que es troben en continu moviment. Les segones es caracteritzen perquè la dimensió meravellosa i irreal forma part de tot el que s’hi explica: dels personatges, de les accions i dels espais en què aquestes es desenvolupen. Hem citat com a exemple Tom Sawyer , de Mark Twain, i El senyor dels anell s, s, de J. R. Tolkien. Segur que en coneixes més: L’illa del tresor , de Robert Louis Stevenson; Moby Dick , de Herman Melville; Harry Potter , de J.K.Rowling, etc. fantasia ? I si fos, a T’atreveixes a escriure un relat d’aventures amb tocs de fantasia? més, original? Et proposem convertir-te en escriptor i fer, alhora, que els els teus lectors siguin també autors del teu relat. relat . Així, entre tota la classe, acabareu construint una història pròpia de fantasia i aventura. Però, com que no és fàcil vèncer la por que fa el full en blanc, et donem d onem un possible principi de la història al text de l’esquerra.

ACTIVITATS 1

Qui és la protagonista de la història? Què ens en diu aquest fragment?

2

On se situa l’acció d’aquest text?

3

Com se sent l’Alícia quan comença el fragment? Per què?

4

Quins elements fantàstics hi trobem?

5

Quin tipus de narrador trobem en aquest text?

Lewis Carroll,  Alícia  Alíci a al país país de de les merave meravelles. lles.

[ 284 284]]

Si ja has llegit atentament el text, ja tens els elements narratius principals per al protagonista, una localització i almenys un comteu relat: tens un personatge protagonista, l’acció,, i això és el que tu has d’imaginar. ponent de fantasia. fantasia. Només et falta l’acció

1. El plantejament: Què creus que farà l’Alícia? A: Torna a seure amb la seva germana i llavors el Conill...

B: Segueix el Conill i s’allunya del riu...

C: De sobte, el Conill s’atura i pregunta a l’Alícia...

2. El nus

3. El desenllaç

Has d’escollir una d’aquestes opcions i escriure un text d’unes 20 línies explicant la continuació del fragment que tens a la pàgina anterior. La protagonista ha de ser la mateixa, i narrador.. Pots crear, has de conservar també el tipus de narrador però, altres personatges, que ajudin l’Alícia o que li posin dificultats. També pots canviar l’escenari en què es desenvolupa el conte o conservar el mateix. I no t’oblidis del Conill, que és l’element l’element fantasiós fonamental que ha aparegut en el text anterior... Què passa amb aquest conill? Potser al teu relat li anirien bé altres ingredients fantàstics.

Pensa en el final del teu fragment de la història. Quan hagis escrit les 20 línies, has d’imaginar-te tres opcions, opcions, tres maneres diferents de continuar el conte, i escriure-les al final del teu redactat, tal com has trobat més amunt.

Però compte, només pots narrar el que fa l’Alícia en el moment del conte que et toqui a tu. Si hi dónes un final, s’acaba el joc... Fixa’t que al text que has llegit, l’Alícia es queixa que el llibre de la seva germana no té ni imatges ni diàlegs. Serà igual el teu conte? Pots afegir textos afegir textos en què els personatges parlin entre ells i fer els teus propis dibuixos per  il·lustrar l’acció.

Llavors, passa el teu relat a un company, perquè ell decideixi com continuar. continuar. Ell t’haurà de donar el seu, també amb tres opcions diferents, de manera que hauràs d’escollir-ne una i escriure la continuació del seu conte. Després altres companys et donaran els seus contes perquè els continuïs. Quantes històries haureu completat? Quines decisions has pres? Quins fets meravellosos, quines aventures haurà viscut l’Alícia? Llegiu en veu alta els vostres contes i comenteu els diferents d iferents finals de l’aventura fantàstica de l’Alícia al país de les meravelles . [ 285 285]]