EL CATALANISME
Com a moviment cultural: -En la recuperació de la llengua i cultura catalanes, bàsicament un moviment cultural i literari que aspirava a fer renéixer la llengua i els senyals d’identitat catalans. -Cap a inicis del S.XIX, Catalunya va perdre les seves institucions polítiques, abolides per Felip V després de la Guerra de Successió (sobretot pel Decret de Nova Planta), la
llengua i la cultura van ser prohibides. -Branques de la Renaixença literària catalana: Elitista: ús del català arcaïtzant (antic), es difon per la celebració dels Jocs Florals (1859). Volen recuperar el català antic. Popular: ús del català popular, es difon pels jocs artificials. Volen recuperar el català que es parla en aquell moment. La Renaixença comença a l’any 1833 amb la publicació de “la Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau. També destaquen la publicació de “poesies” de Rubió i Ors al 1841 i “l’Atlantida” de Jacint Verdaguer al 1877. -Cal esmentar que durant aquest període, es van crear molts diaris catalanistes com ara, el diari de “La Tramontana” de caràcter anarquista.
Catalanisme polític: -Federalisme: Durant el regnat d’Isabel II, predomina el catalanisme cultural, crítica al centralisme i naixement del federalisme de la mà del republicanisme (Partit Republicà democràtic federal) d’àmbit estatal i dirigit per Francesc Pi i Margall i Abdó Terradas és el líder del federalisme. -Durant la restauració, Catalunya ja no és només una regió dins el territori espanyol, sinó que passa a ser l’estat. Pi i Maragall s’acosta més a buscar millores per la classe baixa, s’allunya de Josep M. Vallès i Ribot perquè no veu a Espanya dins d’aquesta federació. Ja que Ribot al 1833 proposa un projecte de Constitució de l’Estat català
dins la Federació espanyola Valentí Almirall (1880) Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme, va fundar el diari català que servirà com una plataforma de difusió(1879). Les seves idees eren contràries al separatisme, es troba en contra del separatisme, Catalunya representa un model de
progrés per a Espanya, Catalunya cal que tingui autonomia per poder-se desenvolupar així poder desenvolupar Espanya. Almirall va convocar el Primer Congrés Catalanista(1880) per unir totes les forces catalanistes mitjançant acords. Es vol crear un partit totalment catalanista per fer una reivindicació i superar l’àmbit literari, començant fent reivindicacions catalanistes. Per tant, va unir totes les forces catalanistes per defensar el dret civil català, crear una acadèmica de la llengua catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme. Al 1882, va crear el Centre Català (el primer partit catalanista d’àmbit català). Els objectius són que el catalanisme ha de superar l’àmbit estatal i l’àmbit purament literari i tenir una personalitat en l’àmbit polític. El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista(1883) consistent en configurar el catalanisme polític, abandonar els partit polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalans i evidencia la divisió del catalanisme entre els més progressistes i més conservadors. En conclusió, Valentí Almirall defensa l’acció política catalana al marge dels partits d’àmbit estatal. Al 1880 funda el Primer Congrés Catalanista, al 1882 funda el “Centre Català” (partit polític catalanista), al 1883 es funda el segon Congrés Catalanista i finalment al 1885 El Memorial de Greuges: -Memorial de Greuges: El centre català fa un míting a la Llotja de Barcelona o redacten el Memorial de Greuges. És un recull de queixes es van reunir burgesia industrial catalana, intel·lectuals catalans i entitats catalanistes, entregaran el memorial a Alfons XII. El Memorial de Greuges denuncia l’excessiu centralisme, reclamaven més proteccionisme de la industria catalana i dret civil català diferent de l’espanyol, que es respectin les tradicions catalanes diferents de l’estat espanyol. Cal esmentar, que pretenia apropar el catalanisme a la burgesia.
Al 1886 amb la publicació de “Lo Catalanisme”, la base ideològica del catalanisme progressista o d’esquerres de Valentí. En ell defensa la creació d’un partit política catalanista i interclassista. Fracassa el projecte i Valentí Almirall perd influència en el catalanisme, ja que la seva idea d’aplegar tot el catalanisme no es porta a la pràctica, perquè representa un catalanisme republicà, no atrau a la burgesia, representa una opció política no social i no atrau les classes populars. El detonant del fracàs del projecte d’Almirall va ser al 1888 quan es va oposar a l’exposició universal de Barcelona. El centre català acaba desapareixent. Valentí s’anirà fent cada cop més conservador , reclama un partit interclassista (partit en el qual totes les classes socials se sentin identificades).Fracassa per què es massa
progressista per atreure a la burgesia, tampoc té el suport de les classes populars. A més, rebutja la exposició de 1888, una exposició molt important per Catalunya i el catalanisme i per la burgesia (ja que aporta diners).
La lliga de Catalunya i el missatge de la reina regent Es forma al 1887, d’una escissió del Centre Català de Valentí Almirall, és de caràcter més conservador que el Centre Català, reivindica la oficialitat del català, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i política exclusivament catalanista. Es produeix una divisió interna, els progressistes més conservadors formen la lliga de Catalunya. (Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba, Àngel Guimerà i Narcís Verdaguer entre d’altres). Al 1888 escriuen el missatge a la reina regent on demanen l’autonomia de Catalunya, document adreçat a la reina Maria Cristina on es demanava l’autonomia de Catalunya. Al 1889 promouen una campanya de defensa del dret català. A Espanya es debat el dret civil i reivindiquen un dret civil específic que serà la primera victòria en quant a reivindicacions catalanistes (es canvia la redacció del dret civil per a acostarla al catalanisme).
Catalanisme conservador (1890) Sorgeixen les tendències del catalanisme conservador. Durant la implantació de l’estat liberal el clergat català dona suport al carlisme, però durant la restauració dona suport al catalanisme conservador, així el carlisme es reconverteix en partits religiosos. D’altre banda, es forma el Vigatanisme, (de Vigatà per J. Torres i Bages) consisteix en un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic al voltant de la figura del bisbe de Vic que impulsa un catalanisme d’arrels cristianes que defensa la família, la propietat privada, l’immobilisme (mantenir l’estat sense reformes), un model social més cristià que s’ha degradat per la industrialització, que els bisbes siguin catalans.
Unió Catalanista(1891) Al 1891 es funda la Unió Catalanista, una entitat que aplegava els diversos grups catalanistes comarcals existents. Era una federació de centres, associacions, ateneus i publicacions amb un programa comú. Influeix en un àmbit territorial ampli, sobretot rural, va tenir un paper important en la difusió del catalanisme.
-Té el suport de la Catalunya rural. -No és un partit polític. -Està a favor la unió dels grups catalanistes. -Influència en el món rural (ja que l’hegemonia tant sols es trobava a Barcelona). -La base social d’aquest grup té el suport de la mitjana burgesia i dels intel·lectuals (manca de suport de classes baixes i alta burgesia). -Òrgan de difusió: “La veu de Catalunya”. -Al 1892 es reuneix l’Assemblea de Delegats de la Unió Catalanista a Manresa i redacta les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes com a Bases de Manresa; un recull dels principis del catalanisme polític. -Divisió interna entre aquells que volen que es creï un partit polític i d’aquells que tan sols volen que sigui una agrupació d’entitats.
Bases de Manresa (1892) Les Bases de Manresa va ser un document aprovat per la Unió Catalanista on es recollien els principis del catalanisme polític. Les principals reivindicacions estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional i la plena sobirania de Catalunya. Principis del catalanisme conservador: 17 articles on es deia que el poder regional reposava en la plena sobirania de Catalunya;
educació, finances, ordre
públic, iniciativa legislativa, exercir càrrecs públics (no posar en càrrecs públics, altres persones d’Espanya), servei militar voluntari, català com a llengua oficial, recuperació de les institucions catalanes antigues (arcaïtzants). Demanen el poder central; política exterior, exèrcit, pressupost anual i infraestructures (dona moltes competències al poder regional).
Lliga regionalista (1899) Al 1899 es crea la Unió Regionalista a causa del trencament entre la burgesia catalana i els partits dinàstics (crisi de la restauració), ja que es dona suport al catalanisme. Les
causes van ser: la crisi del 1898, que va provocar el pas del catalanisme cap a l’acció política, la pèrdua de les colònies que va provocar el desprestigi dels partits dinàstics i que els partits catalanistes comencin a tenir pes (tenen uns líders definits que atreuen la confiança de la burgesia). I el Tancament de caixes (protesta ciutadà a Catalunya que consisteix en no pagar els impostos al govern de l’estat) (el president del govern en aquell moment és Francisco Silvela, conservador), que provoca que els comerciants de Barcelona es neguin a pagar la contribució i que l’alcalde de Barcelona (el Dr. Bartomeu Robert) es nega a fer efectiu l’embargament. Dimiteix. Vaga general. Al 1900, Unió Catalanista funda el Centre Nacional Català fruit de la divisió interna entre els que volen participar en política i els que no. Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. En conclusió, la Unió Regionalista és un partit polític catalanista format per burgesos i industrials catalans. Demanaven l’autonomia política i administrativa de Catalunya. Polavieja i Villaverde són dos ministres que augmenten els impostos directes, els aliments de primera necessitat s’encareixen, tot això per finançar la guerra de Cuba. Provoca protestes=tancament de caixes (comerciants es neguen a pagar els impostos) i el govern central decideix embargar als morosos. Bartomeu no fa cas del govern central i dimiteix, llavors els morosos són empresonats i Barcelona amb un estat de guerra i vagues durant un any. Al 1900, la fundació del “Centre Nacional Català”, sorgeix d’una escissió de la Unió Catalanista. Formada per joves professionals favorables de la intervenció del catalanisme en la política. Al 1901 La lliga regionalista es presenta a una candidatura conjunta (candidatura dels 4 presidents que representen a la burgesia). Suposa una confluència d’interessos. A les eleccions es presenten conjuntament Unió Regionalista i el Centre Nacional Català i presenten una candidatura amb 4 presidents anomenada la Lliga Regionalista. Les eleccions de 1901 van suposar la primera vegada que no guanyen els partits dinàstics. Unió Regionalista = suport de la burgesia, Centre Català = programa possibilista d’experts. Amb la lliga regionalista el català es consolida en guanyar les eleccions. Les seves característiques són: -Partit hegemònic a Catalunya durant la 1ª dècada dels S.XX. -Suport social de la burgesia industrial i agrària. -Lerrouxistes (republicanisme, van ser una dificultat) i catalanistes (Lerrouxistes = anticlericals i monàrquics, anticatalanistes, no vol dir que estiguin en contra del catalanisme sinó que són una alternativa al catalanisme), populisme, es disputa en un mateix suport polític amb l’anarquisme. -Volen més autonomia a través de la intervenció en política espanyola. -Enric Prat de la Riba, va ser el seu principal líder (Catalunya en dins) i Francesc Cambó (Catalunya enfora).
-Discrepàncies: governació o no amb el govern central (dels que volen més negociació i els que no). Al 1904 hi ha una visita d’Alfons XII a Barcelona, en la lliga regionalista es troben els que volen fer boicot i els que no ho farien. -Estaven a favor d’un reformisme polític que atorgués autonomia a Catalunya. -Del 1914 al 1925 lideren la Mancomunitat.
Moviment solidaritat catalana (1906-1909) Al 1905 es produeixen els fets del cu-cut, militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! I del diari “La veu de Catalunya”. A conseqüència l’any 1906 es aprovada la llei de jurisdiccions en la qual les ofenses a la pàtria o a l’exèrcit passen a ser jutjades pel tribunal militar. Aquests dos fets desencadenen al 1906, la formació de Solidaritat Catalana, una coalició de partits catalanistes(queden fora els partits dinàstics i lerrouxistes). Al 1907 es du a terme el programa del Tívoli, que suposarà el triomf de les eleccions. Al 1909, la lliga regionalista dona suport a la setmana tràgica (uns catalanistes donen suport i altres
no), degut a les discrepàncies internes fa que es trenqui solidaritat catalana. Mancomunitat de Catalunya (1914 -1925) Al 1907 Enric Prat de la Riba és el president de la Lliga Regionalista, al 1911 presenten el projecte de la Mancomunitat al president Canalejas, l’òrgan de govern per mancomunar (unir, agermanar) les quatre diputacions amb funcions estrictament administratives. Presidents: (1914-1917) Enric Prat de la Riba, (1917-1923) Josep Puig i Cadafalch, (1923-1925) Alfons Sala (Dictadura de Primo de Rivera). La Mancomunitat mobilitza i inverteix en educació, infraestructures, etc. Crea infraestructures de serveis públics i administratius per afavorir el desenvolupament econòmic. Fomenta la llengua i la cultura a Catalunya a través d’un projecte cultural i educatiu (suposa el primer òrgan de govern de Catalunya tot i que no té funcions de govern). Es pot suspendre en qualsevol moment des del govern.
