INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
EL CATALANISME CATALANISME ( 1833 – 1901 ) “ El catalanisme històric és un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir aconseguir un autogovern autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’ uniformisme. Ha estat un moviment complex i plural en el qual conviuen doctrines, doctrines, estratègies estratègies i polítiques molt diferents, en què combreguen combreguen catòlics i ateus, separatistes i gent conservadora i de l’esquerra, l’esquerra, homes de cultura i d’altres poc lletrats, també anarquistes, comunistes i liberals i és un moviment interclassista. (...) El catalanisme ha tingut una notable, i llarga, evolució històrica. Té tres columnes centrals que són els elements de «llarga durada », ja que hi són des del principi fins al final de la seva evolució: primer, l’existència d’una llengua, popular i culta; en segon terme una transformació industrial, durant decennis única a Espanya, el resultat de la qual és el creixement econòmic i poblacional, la recepció d’immigrants i unes lluites socials modernes, modernes, que la singularitzen singularitzen dins de la vida espanyola; espanyola; i en tercer lloc, com a resultat resultat de l’anterior, l’expansió de la ciutat de Barcelona, que esdevé la capital i el motor de Catalunya en tots els camps, de l’econòmic al cultural i artístic, passant pel social i polític.” Josep Termes. ( Nou ) Resum d’Història del Catalanisme . Editorial Base. Barcelona, 2009.
1. Or Oríg ígen ens s del cat catal alan anism isme e
El brot d’un nacional nacionalisme isme polític polític català cal relaciona relacionar-lo r-lo a partir partir dels anys trenta del s. XIX amb els següents elements: La difusió del Romanticisme .
Quins Quins trets trets d’aque d’aquest st moviment moviment estan a la base dels moviment movimentss
nacionalistes?
És un moviment cultural al igual que el nacionalisme. nacionalisme. Exaltació de l’individu l’individu com a ésser únic, exaltació del sentiment i el món emotiu, exaltació dels valors culturals i nacionals. Consulta la pàgina www.xtec.cat www.xtec.cat/aulanet/viatge/cre /aulanet/viatge/credit4/05/repro45 dit4/05/repro45a.htm a.htm El concepte de nació. A
l’Europa del s. XIX apareix un doble concepte de nació. Llegeix el textos
següents :
« Ja que l’home neix d’una raça i dins d’ ella, la seva cultura, educació educació i mentalitat tenen un caràcter genètic. Per això aquests caràcters nacionals tan peculiars i tan pregonament impresos en els pobles més antics que es perfilen inequívocament inequívocament en tota la seva actuació sobre la terra. Així com la font s’enriqueix amb els components, components, les forces actives i el sabor propis del sòl on va brollar, així també el caràcter dels pobles antics es va originar dels trets racials, la regió que habitaven, el sistema de vida adoptat i l’ educació, com també de les ocupacions preferides i de les gestes de la seva primera història que li eren pròpies » J. G. Herder . Idees per a una filosofia de la Història de la Humanitat
« Sobre quins criteris es fonamenta aquest dret nacional ? 1. Molts Molts diuen que de la raça, però la veritat és que no hi ha raça pura. pura. França és cèltica, cèltica, ibèrica, ibèrica, germànic germànica; a; Alemanya és cèltica, es germànica, eslava. 2. El que acabem de dir de la raça també també s’ha de dir de la llengua. llengua. La llengua convida convida a reunir-se però però no força a fer-ho. 3. Tampoc la religió pot oferir bases bases suficient per a l’establiment l’establiment d’una nacionalitat nacionalitat moderna. La religió s’ha s’ha tornat una cosa individual, mira la consciència de cadascú.
INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
Acabem de veure el que no és suficient per crear tal principi nacional: la raça, la llengua, l’ afinitat religiosa, la geografia. Què més hi cal ? Dues coses: l’una és la possessió en comú d’un ric llegat de records, l’altra és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntat de continuar fent valer l’herència que s’ha rebut indivisa. Una nació és, doncs, una gran solidaritat constituïda pel sentiment dels sacrificis que s’han fet i d’aquells que encara hom està disposat a fer. Les nacions no són una cosa eterna. Han començat i conclouran. Probablement les substituirà la confederació europea. » E. Renan. Què és una nació ?
a) Quins considera Herder que són els trets propis d’una nació ?
La raça, l’educació la cultura i la mentalitat, la religió i el sistema de vida adoptat, tots aquets elements creu Herder que són trets propis que ha de tenir una mateixa nació. b) Quins considera Renan que són els trets propis d’una nació ?
Renan diu que els trets propis d’una nació han de ser la possessió d’un ric llegat de records, el desig de conviure junts, i la voluntat de fer valer l’herència que s’ha rebut, diu que una nació és un gran grup constituït pels sentiments. c) Relaciona els conceptes de nació d’ Herder i de Renan amb el Romanticisme i el Liberalisme.
En els dos casos donen molta importància als sentiments i a la llibertat, com es pot veure al Romanticisme i el Liberalisme, al text de Renan es pot veure com trenca amb alguns ideals de nació, aquest trencament es característic del Romanticisme. El desigual desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
Explica aquest fet a partir del
treballat a classe relacionat amb el s. XIX.
El desigual desenvolupament econòmic a Catalunya va ser a causa de la mecanització del treball agricola, que era la principal font de riquesa del país. A més a més Catalunya era juntament amb el país basc, de les poques regions d’Espanya amb una mica d’industria, a Catalunya especialment la tèxtil. Va ser el desenvolupament econòmic al llarg de tot el segle XIX
Centralització política, administrativa i cultural.
Exposa els trets d’aquest fet a partir del treballat
a classe i de la lectura del document següent
Volien que es parles una llengua única en tot el territori espanyol, el castellà. Es pot veure algun tret característic de la constitució de 1812, com és la llibertat de pensaments i d’opinions, dret de petició, i la petició que es va fer de dividir el territori en províncies. Agafant la constitució de 1845 trobem la centralització i uniformització. I també la reforma de l’educació que trobem que es va fer durant la dècada moderada 1844-1854 mitjançant la llei Moyano.
Mandamos que en todas nuestras parroquias (...) siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción unos documentos fehacientes en todos los Tribunales del Reino, se hace preciso que en losucesivo se extiendan en idioma castellano que es el idioma del gobierno, advirtiendo que debe omitirse el hacer mención del oficio de los padres (...)
INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
Ordre del Bisbat de Girona a totes les seves parròquies (1828) La gramática y la ortografia de la Academia Española serán texto único y obligatorio para estas materias en la enseñanza pública. Article 21 de la Llei Moyano (1857) En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del reino con fecha 4 de corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias españolas. Reial Ordre de 15 de gener de 1867 Este ruego es de verdadera importancia, porque tiene por objeto suplicar al Sr. Ministro de Gobernación que termine cuanto antes la situación difícil en que se nos ha colocado a los euskeros y a los catalanes, con motivo de prohibirnos las conferencias telefónicas en otra lengua que no sea la castellana (...). Cuando fui a que me pusieran en comunicación con Manresa, me encontré con esta dificultad. Las personas con quienes había de conferenciar no comprenden una sola palabra de castellano, y en todo caso habría que hablarles con tanta pausa que pasarían los tres minutos sin empezar a tratar el asunto, lo cual resultaría en perjuicio del candidato vencido y de mi bolsillo (...) Súplica davant les Corts del diputat Joan Maluquer Viladot (2 de juny de 1896)
2. El redreçament cultural : La Renaixença
Respon les qüestions a partir de la lectura de: - pàgs. 170 i 171 del llibre de text.
2a) Quins fets marquen l’ inici d’aquest moviment? Després de la promulgació del Decret de Nova Planta, Catalunya refusava el procés de cebtralització administrativa i la temptativa d’imposar-hi les lleis i la llengua de Castella. 2b) Es tracta d’un moviment popular o elitista ? per què ? Es tractava d’un moviment elitista ja que va ser impulsat pels literats, intel·lectuals i erudits, que varen rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret, el folklore. Varen ser creats els Jocs Florals pels principals iniciadors del Renaixement, aquests jocs van ser la principal plataforma de difusió del català. 2c) Es pot parlar d’una Renaixença popular ? en què consistiria ? Es pot parlar d’un renaixement popular ja que a partir de la dècada del 1830 reivindicaven l’ús públic i literari de la llengua catalana. Catalunya podia aspirar a la independència, però hauria de tenir una polític d’equilibri. En un principi era un moviment polític, fins a convertir-se en una font pel catalanisme.
3. Els inicis del Catalanisme polític
INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
3a) Es considera que les revoltes populars que es produeixen entre 1835 i 1843 ja van expressar una consciència de catalanitat. Quins són els elements d’aquestes revoltes que permeten fer aquesta afirmació? Perquè sectors del progressisme català discrepaven de la centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i diputacions. Els moviments populars que es varen produir van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d’oposició al centralisme. - www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/escat/catalanisme.htm
3b) Igualment quan es parla de catalanisme, es parla de la base del Carlisme . Quin element o elements podia aportar el carlisme al catalanisme?
Els elements que el carlisme aporta al catalanisme són el catolicisme, la monarquia i el Furs - www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/escat/catalanisme.htm
3c) Els republicans federals foren els primers que plantejaren una actuació política particular catalana i es convertiren, històricament, en la força d’enlairament del catalanisme. El Federalisme es desenvolupà com a doctrina i opció de govern durant el Sexenni Revolucionari ( 1868 – 1874 ) i va defensar una nova articulació de l’ Estat espanyol. El Pacte de Tortosa ( 1869 ) és un bon exemple del que perseguia aquesta doctrina. Llegeix el següent document i respon les següents qüestions:
Aragó, Catalunya i València, unides per la seva situació topogràfica, solidàries en els seus interessos més preuats, confoses pels seus records històrics, semblants si no iguals en caràcter i en costums, èmules dignes de la seva passió per la llibertat; estan cridades per la seva naturalesa a marxar unides, a viure aliades i a complir plegades els alts destins provincials de la nostra raça (...). Ens unim per resistir la tirania i com a aragonesos, catalans i valencians, evocant a favor nostre honrosos antecedents històrics, tenim dret a esperar que mereixerà la impotància deguda la nostra fermíssima resolució (...). 1a. Els ciutadans reunits aquí convenen que les t res antigues províncies d’Aragó, Catalunya i València, incloses les
Illes Balears, estiguin unides i aliades per a tot allò que es refereix a la conducta del partit republicà i a la causa de la Revolució, sense que de cap manera se’n dedueixi que pretenen separar-se de la resta d’Espanya. 2a. Així mateix, manifesten que la forma de govern que creuen més convenient per a Espanya és la República
democràtica federal, amb totes les legítimes i naturals conseqüències (...) Pacte Federal de Tortosa (1869)
- Resumeix-ne les idees fonamentals. Ens parla que Aragó, Catalunya i València a causa de la seva cercania geogràfica, la seva topografia i en els seus interessos comuns, els seus records històrics i els seus costums es normal que busquin un mateix fi i que pensin el mateix. I en aquest pacte parla sobre dos punts que són la unió d’aquestes províncies en el partit república ja que sobreentenen que busquen els mateixos fins. I ens parla que a aquestes províncies els interessa defensar la república democràtica federal. - És independentista el federalisme? A quins honrosos antecedents històrics es refereix el text?
INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
No és independentista però concep a les províncies algunes llibertats i que les puguin exposar al govern central. Es remet al Partit Republicà Democràtic Federal governat per Francesc Pi i Margall, que va ser elegit a Catalunya en la Constitució de 1869. 4. El republicanisme federalista va perdre pes a Catalunya durant la Restauració, sobretot al
perdre la seva influència entre el sector obrer que es va decantar cap l’anarcosindicalisme. Però encara així l’any 1883 va formular un Projecte de Constitució de l’ Estat Català dins de la Federació Espanyola.
Llegeix el següent document i omple la graella:
Títol I. Del territori de Catalunya 1. L’Estat Català és sobirà i autònom, sense altres limitacions que les derivades del pacte federal que l’uneix a les
altres regions espanyoles (...). Titol II. Dels catalans i dels seus drets polítics 4.
Vénen obligats els catalans no sols a obeir les lleis catalanes i a respectar les autoritats establertes segons elles a Catalunya, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers a les despeses de l’Estat català. Igual respecte i obediència deuen a les lleis i autoritats que per dret exerceixen jurisdicció en la federació espanyola (...)
Titol IV. Drets dels catalans 5.
Tota persona tindrà assegurada a Catalunya tots els drets naturals, és a dir: el dret a la vida; a la seguretat i a la dignitat de la vida; el dret al lliure exercici, manifestació i difusió del pensament i a la lliure expressió de la consciència; el dret de reunió i associació pacífiques; la llibertat de treball i de la indústria(...)el dret de propietat; la igualtat davant la llei (...)
23. Tot català major de 21 anys i que es trobi en ple ús dels seus drets civils, tindrà dret a ser elector i elegible.
També tidran igual dret les dones catalanes de la mateixa edat que, en plenitud dels seus drets, posseeixin un títol acadèmic o professional (...) 36. Cap noi menor de 14 anys i cap noia menor de 12 anys podran ser admesos a treballs corporals en fàbriques i
tallers (...) 39. L’Estat regional es reserva entre les seves facultats legislatives la de fer lleis que regularitzin les hores de treball
(...) 41. L’exercici de tots els cultes és lliure a Catalunya. 42. Queda separada l’Església de l’Estat, i es prohibeix (...) als municipis de subvencionar el culte. 43. Les actes de naixement, matrimoni i defunció seran registrades sempre per les autoritats civils (...) 45. Queda secularitzada l’ensenyança i la beneficiència, depenents de l’Estat o els municipis (...) 46. Queden abolits els títols de noblesa. 47. Queda abolida la pena de mort (...) Títol IV. Del govern de Catalunya 48. La forma de govern de l’Estat català és la república democràtica representativa.
INSTITUT CIUTAT DE BALAGUER
HISTÒRIA D’ ESPANYA 2n BATXILLERAT
50. La sobirania resideix en tots els compresos en l’article 23, els quals l’exerceixen per sufragi universal (...) 53. El poder legislatiu serà exrcit exclusivament per les Corts, l’executiu pel president i els seus ministres i el judicial
per jutges i jurats, el nomenament dels quals no dependrà mai dels altres poders públics. Títol V. De les facultats corresponents als poders públics de la regió. 56. Les facultats competents als esmentats poders són: les relacions amb els altres Estats regionals i amb la
Federació; la conservació de la unitat de Catalunya; l’exèrcit regional; els ferrocarrils i altres obres públiques, el deute regional, les contribucions i rendes necessàries per al manteniment de l’Estat regional i per contribuir a les despeses generals de la federació; la legislació política, civil, penal i processal; sanitat i beneficiència (...); universitats, instituts i escoles (...); conservació de l’ordre públic regional i declaració de l’estat de guerra civil (...) Sobirania
Sobirania compartida
Divisió de poders
Separació de poders en les corts, president, ministres i jutges
Competèncie s del Govern de Catalunya
Govern republicà democràtic representative s
Sistema electoral
Sufragi universal
Vénen obligats els catalans no sols a obeir les lleis catalanes i a respectar les autoritats establertes segons elles a Catalunya, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers a les despeses de l’Estat català.
Competències del poder central
Relacions amb altres Estats regionals i amb la Federació, conservació de la unitat de Catalunya Exercit regional
Declaraci ó de drets
Drets socials
Defensa Abolició dels dels drets tíotls de treball nobiliaris dels menors de Abolició de a 14 anys pena de mort Queda secularitz Titol IV (5) ada l’ensenya nça i la beneficièn cia, depenents de l’Estat o els municipis
Culte
Aspectes culturals i lingüístics
És lliure a Catalunya
Queda secularitzada l’ensenyança i la Queda beneficiència, prohibit als depenents de municipis subvenciona l’Estat o els municipis r els cultes
Les actes de naixement , matrimoni i defunció seran registrade s sempre per les autoritats civils Projecte de Constitució per a l’Estat Català. 1883
A partir de 1870 s’obrirà una doble via dins del moviment catalanista:
- un catalanisme progressista que encarna Valentí Almirall - un catalanisme burgès conservador representat per Prat de la Riba. 5. El catalanisme progressista
L’ ideari polític de Valentí Almirall apareix en el seu llibre Lo catalanisme ( 1886 ) .