PRESENT I FUTUR DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA
INDEX 1. Introducció (3/4/2017)............................................................................................... (3/4/2017).............................................................................................................. ............... 2 1.1. Característiques generals de la UE:......................................................... .................................................................................... ........................... 2 2. Més context històric (4/4/2017) ............................................................................................... ............................................................................................... 4 2.1. Els tractats: fonaments de la cooperació democràtica basada en el dret ......................... 5 2.2. De la guerra a la Unió Europea (Cronologia) ..................................................................... 6 3. Les institucions de la Unió Europea, pressa de decisions (18/4/2017) .................................. 10 3.1. Consell Europeu vs Consell .............................................................................................. .............................................................................................. 11 3.2. Comissió Europea.............................................................. ............................................................................................................. ............................................... 12 3.3. Parlament P arlament Europeu .......................................................................................................... .......................................................................................................... 13 4. L’ordenament jurídic comunitari (24/4/2017) (24/4/2017) ........................................................................ ....................................................................... 15 4.1. PAC ...................................................................................................................... ................................................................................................................................... ............. 17 4.2. Política Pol ítica comercial comuna ....................................................................... ............................................................................................... ........................ 18 4.3. Organització Mundial del Comerç (OMC) ........................................................................ ........................................................................ 19 5. La protecció dels drets fonamentals de la Unió Europea (25/4/2017) ................................... 21 6. Garanties i seguretats ciutadanes: justícia i seguretat interior (2/5/2017) ............................ 22 7. El mercat comú: el mercat interior europeu i les 4 llibertats (8/5/2017 (8/5/2017))............................... 23 7.1. Les quatre llibertats ......................................................................................................... ......................................................................................................... 23 7.1.1. Lliure circulació de mercaderies (unió aduanera) ......................................................... 23 7.1.2. Lliure circulació de persones. ........................................................... .................................................................................... ......................... 23 7.1.3. Lliure circulació de capitals. ...................................................................................... ...................................................................................... 24 7.1.4. Lliure circulació de treballadors. .................................................................. ............................................................................... ............. 24 7.1.5. Dret d’Establiment ....................................................................................... d’Establiment .................................................................................................... ............. 25 7.2. Tractats i Articles............................................................... .............................................................................................................. ............................................... 25 7.3. Public Procurement........................................................... .......................................................................................................... ............................................... 27 8. Els pressupostos de la Unió Europea. Pressupost Multianual (2014-2020) (9/5/2017) ......... 29 8.1. Tractat de Funcionament de la UE. Títol 2: disposicions financeres. .............................. 29 8.2. Tractat de Funcionament de la l a UE. Capítol IV: Execució del pressupost......................... 30 8.3. Llibre L libre Jordà i Tamarit ..................................................................... ........................................................................................................ ................................... 32
1
1. Introducció (3/4/2017) 1.1. Característiques generals de la UE:
•
És la primera potència comercial degut a que Alemanya és el primer país exportador mundial:
•
És la primera potència cooperativa.
•
És la cinquena potència demogràfica.
•
És la primera potència de riquesa (juntament amb EE.UU). PIB UE similar al d’EEUU. o
Cal tenir en compte, però, que a la UE té més població que els EE.UU. i, per tant, que els PIBs siguin iguals vol dir que les rendes de la UE són inferiors fet que significa que necessitem més recursos per produir.
•
Societat més equilibrada del món: té la meitat de la despesa social mundial.
•
El 70% de les l es normes que s’apliquen a cada país membres de la UE es decideixen a Brussel·les.
•
Té capacitat jurídica pròpia (jurisprudència).
•
És un organisme supraestatal.
La UE neix per establir tranquil·litat i pau entre les terres europees. Abans de la seva creació ens trobàvem que hi havia una confrontació de models econòmics, el democràtic i el comunista, causants de la guerra freda. L’objectiu polític de la UE és assegurar una consolidació dels països membres. Per assolir aquest objectiu és necessari obtenir una estabilitat econòmica que ja està gairebé assolida. El problema amb el que ens trobem en l’actualitat, és que no s’ha definit bé el seu caràcter polític. El procés procés de construcció s’ha desenvolupat de manera irregular ja que depèn de cada país en cedir les seves competències al nivell europeu. No hi ha cap model del Dret Constitucional que defineixi correctament la UE tot i que té aspectes d’Estat Federal o Confederal. Confe deral. Aquesta s’ha anat creant a base de la voluntat política i de les intencions dels Estats membres. Jack Delors ha arribat a definir la UE com un OPNI (Objecte Polític No Indetificat). Per tal d’evitar més conflictes calia que Europa s’unís per a que no tornessin a succeir esdeveniments similars. De tots els projectes en destaca el de Jean Monnet (home francès molt intel·ligent amb visió mundial degut a que va viatjar molt que aconsegueix la confiança dels aliats i dels americans). El que planteja Monnet és que Europa ha de demostrar que es pot posar d’acord i pretenia per això un govern i parlament, un exèrcit i una moneda que consolidessin el seu projecte.
2
L’inici de la integració europea comença amb la signatura del Tractat de París. Aquest tractat va suposar la creació de la CECA (Comunitat Europea del Cabró i de l’Acer) i l’adhesió de França (Robert schuman), Alemanya (Konrad Adenauer), Itàlia (alcide de Gasperi), Bèlgica (Henry Spoak), Holanda (Yoseph Luns) i Luxemburg (Yean Rey). Per primera vegada vencedors i vençuts col·laboren i es sotmeten a una autoritat comuna. La CECA, que és l’origen de les institucions que coneixem avui en dia, pretenia: •
Eliminar fronteres i permetre la lliure circulació entre els Estats membres (només pel que feia a l’a cer i al cabró).
•
Establir la TEC (Tarifa Exterior Comuna) davant de tercers.
•
Adoptar institucions comunitàries supraestatals: o
Alta Autoritat
o
Assemblea
o
Consell de Ministres
o
Tribunal de Justícia
Al 1957 es dóna un nou pas amb els Tractats de Roma que permeten la creació de la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom) . La primera va ser un èxit i va consistir en estendre la idea del Jean Monnet a la resta de sectors econòmics més enllà del carbó i l’acer (educació, agrícola, transports, medi ambient, etc.). No obstant, l’Euratom va suposar un fracàs. La CEE pretenia establir un mercat comú i imposava una sèrie de condicions per entrar: •
Estar dins del continent europeu.
•
Estar en un règim democràtic.
•
Tenir una economia social de mercat, és a dir, una economia capitalista amb un Estat del Benestar.
•
Complir tots els acords (el cabdal comunitari).
L’objectiu dels Tractats de Roma és arribar a la unió dels pobles per aconseguir l’objectiu final que era un objectiu polític (evitar una nova confrontació en l’àmbit europeu).
3
2. Més context històric (4/4/2017) •
1914 - 1918 Primera Guerra Mundial
•
1939 - 1945 Segona Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial esdevé durant els anys 1914 i 1919, i els països participants són França, Regne Unit, USA contra els imperis d’Alemanya, Turc i Austrohongarès. La guerra la perd Alemanya i hi ha un ressentiment per la seva part i no accepten compensacions econòmiques que han de pagar i això genera la Segona Guerra Mundial. A Europa la Segona Guerra Mundial s’acaba la primavera del 1945 amb un tractat no de rendició, sinó que firmen la pau però no es rendeixen, no es negocien les condicions econòmiques (no s’humilie n, perquè no es generi ressentiment un altre cop). Japó a la Segona Guerra Mundial s’allarga fins l’agost de 1945 amb les bombes de Nagasaki i Hiroshima. Pares fundadors d’Europa: Schuman, Monnet, Churchill, de Gasperi i Adenauer. •
Winston Churchill considerat un dels personatges d’Europa, per plantar cara a Hitler, fa un discurs a la universitat de Zuricon planteja crear una Europa unida per evitar conflictes bèl·lics. Però Churchill només llença la idea d’una Europa Federal, no la desenvolupa.
•
Jean Monet i Rober Schuman agafen la idea de Churchill per a desenvolupar-la. Volen reconstruir Europa amb cooperació entre països. La conferència la van fer el dia 9 maig de 1950, per això actualment es celebra el “dia d’Europa” el 9 de maig, per a commemorar el discurs que van fer Monet i Schuman llençant la idea d’una Europa supranacional (les decisions es prenen a Brusel·les i són vinculants pels Estats membres).
Es pot començar a cooperar amb l’Acer i el Carbó. En aquest discurs conviden als països que vulguin c ol·laborar en el projecte i neix al 1951 el Tractat de la CECA i el Tractat de Paris, on Monet i Schuman (França) ja tenien el recolzament d’Alemanya i a més a més també s’uneixen al projecte Luxemburg, Itàlia, Bèlgica i Holanda. La organització europea és totalment diferent, hi han novetats: •
És supranacional, està per damunt dels estats, es fan moltes sessions de sobirania.
•
Primícia del dret comunitari, les normes que es generen a la UE estan per rebre les normes nacionals. Al 1986, primer van les normes de la UE, després la constitució espanyola i després aniria l’Estatut de Catalunya.
•
Mercat Comú: lliure circulació d’acer i de carbó entre els països membres de la CECA (1951). A l’any 1086, és la primera vessant, hi ha lliure circulació de mercaderies; la segona vessant és una única taxa duanera per a països tercers (TEC (Tarifa Eterior Comú), AAC (Aranzel Aduanero Común)).
La CECA és un èxit, s’ha d’ampliar més l’activitat econòmica, i al 1957 neix el Tractat de Roma, amb les mateixes regles de l’acer i el carbó, s’aplicaran a tots els sectors de l’economia europea. Lliure circulació de mercaderies, etc. I hi haurà la nova idea que introdueix el Tractat de Roma: principi de les quatre llibertats de lliure circulació: mercaderies, persones, capitals i professions. 4
Els anglesos tenen el seu propi sistema econòmic i mai van participar en el procés de construcció d’Europa, i per això elaboren la Common Wealth on mantenen els vincles econòmics, amb altres països. Al 1960 neix la EFTA (European Free Trade Agreement) o AELC (Asociación Europea del Libre Cambio)
era
molt
important als anys 60 però en l’actualitat la EFTA només té 3 països quan antigament Regne Unit, Noruega, Islàndia, Suïssa, Portugal, Àustria, Finlàndia i Dinamarca n’eren membres. -
1968: Entra en vigor la unió duanera, cada any es van retallant progressivament els drets de duana a partir del 1957 i finalment l’1 de Juliol de 1968 hi ha una unió duanera entre els països que havien firmat el Tractat de Roma.
-
1973: Primera adhesió, la UE agafa nous estats membres Regne Unit, Dinamarca i Irlanda.
-
1981: Segona adhesió: Grècia.
-
1986: Tercera adhesió: Portugal i Espanya.
-
1989: Caiguda del mur de Berlín, TUE (Tractat de la UE). Fi del comunisme. Ajuda econòmica de la UE. Programa Phare.
-
1992: Tractat de Maastricht: EURO i polítiques noves (política d’agricultura, de medi ambient... polítiques que la gent demanava). Per tant, s’estableixen criteris per a que un país pugui ingressar en la UE: o
Democràcia i estat de dret
o
Economia de mercat
o
Incorporar la legislació de la UE
-
1995: Tres nous estats entren a la UE: Suècia, Finlàndia i Àustria.
-
1997: Tractat d’Amsterdam: introduir nous estats versus aprofundir entre estats membres.
-
2001: Tractat de Niça: solució de compromís entre els estats membres per donar una resposta al que el Tractat d’Amsterdam no havia aconseguit: com introduir nous estats a l’associació europea. Es fa la idea de fer una Constitució Europea, projecte abolit i l’alternativa serà el Tractat de Lisboa (en l’actualitat, no entrat en vigor encara).
-
2004: Entren 10 nous estats: Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Malta, Xipre...
-
2007: Nova ampliació: Bulgària i Romania. En l’actualitat ho demanen Turquia, però no compleix els requisits per problemes com la religió, fronteres, drets humans (genocidi armeni, minories no reconegudes... també ho demana l’antiga Iugoslàvia, Moldàvia i Ucraïna).
-
2013: Croacia entra a la UE.
2.1. Els tractats: fonaments de la cooperació democràtica basada en el dret 1952
Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer L’any 1951 es signa (Alemanya, França, Itàlia i Benelux – Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) el Tractat de París on es crea la CECA amb l’objectiu principal de crear un mercat comú del carbó i l’acer, treballar en l’expansió econòmica, augmentar l’ocupació i elevar el nivell de vida de la Comunitat.
1958
Tractats de Roma: Comunitat Econòmica Europea (CEE) i Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA) 5
Els Tractat de Roma els van signar els països de la CECA i es van signar dos tractats: o
Tractat Constitutiu de la CEE
organització
internacional amb la finalitat de crear unes tarifes i
mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l’agricultura, per al moviment de mà d’obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic. o
Tractat constitutiu de la CEEA o Euratom
organització europea que s’ocupa de l’establiment d’un
mercat comú de productes nuclears i del desenvolupament d’aquesta indústria nuclear amb finalitats pacífiques. 1987
Acta única Europea: mercat únic És un tractat de reforma dels Tractats de París i de Roma. Firmada per Alemanya, França, Benelux, Irlanda, Regne Unit, Espanya, Portuga, Dinamarca, Itàlia i Grècia (integrants de la Comunitat Europea). Aquesta acta va contribuir de forma decisiva a la constitució de la Unió Europea cinc anys després. Aquest tractat va fixar les bases d’una política econòmica i monetària que més tard desembocaria en la creació d’una moneda única.
1993
Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht Acord signat pels membres de la Comunitat Europea que va suposar la culminació política d’un conjunt normatiu format pels tractats preexistents. En aquest tractat es crea la Unió Europea i amb ella, una moneda única per a tots els països membres així com també s’estableix el PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna) i altres lleis de justícia i assumptes interiors.
1999
Tractat d’Àmsterdam Suposa una revisió i entreda en vigor d’una nova normativa legal de la UE després de revisar el Tractat de Maastricht. El tractat d’Amsterdam fa èmfasi en diversos aspectes fonamentals pel funcionament de la unió: dret al treball, la lliure circulació dels ciutadans, el reforçament de la justícia, política exterior i seguretat comuna de la unió.
2003
Tractat de Niça El seu objectiu va ser reformar l’estructura institucional per a afrontar l’ampliació de la Unió Europea, una tasca pendent en el Tractat d’Àmsterdam.
2009
Tractat de Lisboa En aquest tractat es fan modificacions dels Tractats de Maastricht i de Roma.
2.2. De la guerra a la Unió Europea (Cronologia) 1946
Winston Churchill proposa la creació d’uns Estats Units d’Europa. Simplement llença la idea però no la desenvolupa.
1947
Pla Marshall.
1948
Congrés Europeu: la Haya. Primer pas per la integració econòmica d’Europa occidental. Creació de l’Organització per la Cooperació Econòmica (OECE). 6
1949
Fundació de la OTAN.
1950 1951
Tractat de París: Alemanya Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos funden la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), embrió de la Unió Europea. En aquest tractat es firma l’acord de la primera institució comuna europea.
1952
Jean Monnet és anomenat president de l’Alta Autoritat de la CECA.
1953 1954 1955
Espanya ingressa a la ONU.
1956 1957
Tractats de Roma: Els integrants de la CECA firmen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom). La CEE va ser un èxit mentre que l’Euratom va ser un fracàs.
1958 1959
Eisenhower visita Espanya.
1960
EFTA.
1961
Mur de Berlín.
1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968
Duanes. Els membres de la CEE suprimeixen els drets duaners. Neix el major mercat del món.
1969 1970 1971 1972
Sistema Monetari Europeu. S’obra pas a la idea de moneda única.
1973
Primera ampliació. Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
1974 1975 1976 1977 1978
7
1979
l’ECU. Adopció de l’ECU com unitat de comptes. A més, es duen a terme les primeres eleccions al Parlament Europeu.
1980 1981
Segona ampliació. Grècia.
1982 1983 1984 1985
Espanya firma la seva adhesió a la Comunitat Europea.
1986
Tercera ampliació. Espanya i Portugal.
1987 1988 1989
Caiguda del mur de Berlín.
1990
Lituània, primera república soviètica independent.
1991
Guerra dels Balcans. Fi de la URSS.
1992
Tractat de Maastricht: Europa assenta les bases per la futura moneda única i de la política exterior i de seguretat comunia. La Unió Europea substitueix la Comunitat Europea.
1993 1994 1995
Quarta ampliació. Àustria, Finlàndia i Suècia. Acord Shengen: Alemanya, Bèlgica, Espanya, Luxemburg, els Països Baixos i P ortgual suprimeixen les fronteres interiors.
1996 1997
Tractat d’Amsterdam: s’obre la tercera fase de la Unió econòmica i monetària i del procés de noves adhesions.
1998
Europa de l’Est. Obertura de negociacions per l’ingrés de països de l’antiga Europa de l’Est.
1999
Naixement de l’Euro. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, el Països Baixos i Portugal adopten l’euro com a moneda oficial. Ampliacions: Grècia (2001), Eslovènia (2007), Xipre i Malta (2008), Eslovàquia (2009) i Eslovènia (2011).
2000 2001
Tractat de Niça: S’instaura un nou i complex repartiment de poder dels països membres davant d’ampliacions.
2002
L’Euro al carrer. Més de 80,000 milions d’euros entren en circulació.
2003 2004
Cinquena ampliació. Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia i República Txeca. Constitució Europea: Firma del Tractat pel que s’estableix una constitució per a Europa. El projecte quedaria en via morta al 2005 pel rebuig de França i els Països Baixos. Atemptats a Madrid. 8
2005 2006 2007
Tractat de Lisboa: Substitut de la fallida Constitució Europea. Sisena ampliació. Romania i Bulgària.
2008 2009 2010
FEEF/EFSF. Creació del Fons Europeu d’Estabilització Financera.
2011 2012
Consell Europeu. La cimera del Consell Europeu acaba sense acord pels pressupostos 2014-2020. L’Euro grup acorda el rescat de Grècia.
2013
Setena ampliació. Croàcia.
9
3. Les institucions de la Unió Europea, pressa de decisions (18/4/2017)
Tractat de la Unió Europea: els tractats de la UE són els textos constitucionals bàsics de la UE on s’estableixen els objectius de la UE i les diverses institucions que estan destinades a assolir aquests objectius. Per tant, estableixen els valors de la UE. Tractat del funcionament de la Unió Europea: estableix com aquests principis s’articulen i funcionen a la UE. Article 13 del Tractat de la UE: 1. La Unión dispone de un marco institucional que tiene como finalidad promover sus valores, perseguir sus objetivos, defender sus intereses, los de sus ciudadanos y los de los Estados miembros, así como garantizar la coherencia, eficacia y continuidad de sus políticas y acciones. Las instituciones de la Unión son: -
El Parlamento Europeo,
-
El Consejo Europeo,
-
El Consejo,
-
La Comisión Europea (denominada en lo sucesivo "Comisión"),
-
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea,
-
El Banco Central Europeo,
-
El Tribunal de Cuentas.
2. Cada institución actuará dentro de los límites de las atribuciones que le confieren los Tratados, con arreglo a los procedimientos, condiciones y fines establecidos en los mismos. Las instituciones mantendrán entre sí una cooperación leal. 3. Las disposiciones relativas al Banco Central Europeo y al Tribunal de Cuentas, así como las disposiciones detalladas sobre las demás instituciones, figuran en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea. 4. El Parlamento Europeo, el Consejo y la Comisión estarán asistidos por un Comité Económico y Social y por un Comité de las Regiones que ejercerán funciones consultivas. Hi ha una divisió de poders. Una democràcia ha de basar-se en el principi de separació de poders. La Unió Europea, sense ser un estat o un estat federal, té estructures d’estat democràtic: 10
-
Executiu Comissió Europea
-
Legislatiu Parlament Europeu
-
Judicial Tribunal de justícia de la UE
Dins la Unió Europea trobem: -
Banc Central Europeu: és el banc central de la UE i és responsable de la política monetària dels països membres de la unió monetària (comparteixen l’euro com a moneda única). Té el dret exclusiu per a autoritzar l’emissió de bitllets.
-
Banc Europeu d’Inversions: és una institució i òrgan financer de la UE. Els accionistes del BEI són els Estats que componen la unió i és dirigit pel consell de Governadors, compost pels ministres d’Economia i Hisenda d’aquests estats. El BEI no concedeix finançament general a un Estat, sinó que cofinança projectes concrets.
-
Comité de les Regions: és una institució consultiva de la UE que reuneix les col·lectivitats locals i regionals de la unió.
-
Tribunal de comptes: és una institució que comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la UE, així com la seva bona gestió financera. Per tant, realitza un control independent per vigilar que s’utilitzen correctament els fons de la UE i evitar la corrupció.
-
Tribunal de justícia: és una institució de la UE que compleix la funció d’òrgan de control del Dret comunitari europeu, i que es caracteritza per la seva naturalesa judicial i supranacional. Les seves sentències tenen caràcter vinculant en els Estats membres de la UE. Per tant, és l’encarregat del poder judicial. Tots els litigis de l’àmbit de la UE li corresponen. S’hi pot adreçar tothom i funciona com un Tribunal Suprem ja que la sentència que dicta no la pot recórrer ningú. Té la capacitat de condemnar als estats si no apliquen les lleis i polítiques que marca la UE. En els Tractats s’estableix un màxim de dos anys per transposar (traslladar) les lleis que es dictin a Europa als marcs legals de cada Estat Membre. Passats aquests dos anys qualsevol ciutadà/na o institució que resulta perjudicat perquè no s’aplica la llei al seu estat pot acudir al Tribunal de Justícia de la UE, demanar un recurs de carència i exigir compensacions.
-
Comité econòmic i social: és una institució de la UE creada amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la unió.
-
Agències: són organismes especialitzats que s’encarreguen d’un aspecte important (científic, tècnic, jurídic o social) de l’estructura de la UE. Es troben distribuides en els països membres de la UE i la seva funció és proporcionar cooperació entre els Estats membres i ajuda als ciutadans en les àrees de la seva competència.
3.1. Consell Europeu vs Consell Representen els estats en 2 nivells diferents: -
Consell Europeu: es reuneixen els caps d’Estat i de Gobern.
-
Consell: es reuneixen els ministres d’afers exteriors.
11
o
Si es reuneixen els ministres d’altres àmbits s’especificaria l’àmbit de la reunió. Per exemple, si es reuneixen els ministres de Sanitat es diria Consell en matèria de Sanitat.
-
Estan formats pels 27 estats membres (si tenim en compte el Regne Unit en són 28).
-
Poden ser els impulsors de la normativa de la UE però sempre hi ha d’haver acord, concens.
-
Conferència intergobernamental es reuneixen per canviar, amplicar, crear o renovar ractats.
-
Hi ha un president (és el president d ela UE) que té un mandat de 2 anys i mi g + 2 anys i mig. Per tant, pot ser president un màxim de 5 anys. L’actual president és el Donald Tusk.
-
Presidència rotatòria (cada 6 anys) d’un estat sobre la resta
Actualment l’Estat president és Malta.
Bàsicament les implicacions que té això és que una reunió cada cert temps es realitza a Malta. -
Representant per afers exteriors + Seguretat i Defensa Actualment és la Federica Mogherini també està a la Comissió Europea.
Consell de Ministres (Consell d’Europa): gestiona el tribunal dels drets de l’home a Europa. 3.2. Comissió Europea És l’administració de la UE, administra les competències dels Estats membres. A més, és una institució políticament independent que representa i defensa els interessos de la UE i té la potestat del poder executiu. -
Objectiu: poder executiu en referència a la legislació de polítiques i programes d’acció. A més, aplica les decisions del Parlament Europeu (PE) i del Consell de la Unió Europea (CUE).
-
Està formada pel col·legi de comissaris hi ha 27 comissaris (un per cada estat membre). o
Cada comissari té una cartera (ex: comissari d’agricultura, de mercat interior, de sanitat...).
o
Els comissaris tenen Direccions Generals (“Ministeris”). Cada Direcció General té un director general (és el càrreg més alt al que pot aspirar un funcionari).
o
Cada Direcció General té la seva competència (economia, agricultura...).
o
La orientació política la donen els comissaris però l’aplicació la fan els funcionaris de les Direccions Generals.
-
Un dels comissaris és el president. o
L’actual president és el Tean-Claude Junker.
o
El col·legi de comissaris s’elegeix cada 5 anys el consell fa una proposta al parlament Europeu per qui ha de ser el president/a de la Comissió Europea. Hi ha d’haver consens. El Parlament Europeu l’examina (al president proposar i al seu programa).
-
Hi ha un vicepresident lligat al consell. Actualment és la Federica Mogherini.
-
Hi ha 5 vicepresidents més.
Per tant, la Comissió Europea administra les competències de la UE i tracta d’impulsar i proposar polítiques i competències que estan en els tractats i no s’han dut a terme. Per tant, es considera que és la “guardiana” dels tractat de la UE.
12
3.3. Parlament Europeu És la institució parlamentària d ela UE elegida per sufragi directe. Exerceix la funció legislativa de la UE juntament amb el Consell de la Unió Europea (Consell) i la Comissió Europea (CE). Per tant, representa la ciutadania popular de la soberania europea. -
Està compost per 751 eurodiputats.
-
Es realitzen eleccions cada 5 anys per elegir aquests representats. Es realitzen per sufragi universal i directe respectant el principi de proporcionalitat: com més població té un país, més eurodiputats pot tenir.
-
El gran mèrit del PE és que quan els diputats són elegits fan 3 escripcions al PE: o
Grup
o
Comissió
o
Delegació
Cada diputat s’ha d’inscriure com a mínim a un grup, comissió i delegació. A més, els diputats no s’agrupen per Estats sinó per famílies polítiques. La més important és la del PP... o
217 PPE
o
190 S&D (socialistes)
o
74 CRE (conservadors britànics i altres conservadors)
o
70 ALDE (aliança entre liberals i demòcrates europeus)
o
52 GUE (ecosocialistes
el
que correspondria a izquierda unida a Espanya. Per tant, amb origen
comunista) o
50 VERDS (ecologistes)
o
37 ELDD (els més conservadors, els més de dretes)
o
14 NI (grup mixt, no inscrits, que no tenen grup).
Per tant, el gran mèrit ha estat no ajuntar-se per Estats sinó en aquests grups. Actualment hi ha una gran coal·lició molt estable entre PPE i S&D amb un recolzament molt clar per part de ALDE i VERDS. -
El Parlament Europeu no es pot dissoldre: no hi ha cap autoritat que el pugui dissoldre i ell mateix tampoc ho pot fer. A més, cada dos anys i mig es renoven les persones que en formen part i es modifica el president.
2 organismes consultius: la seva decisió no és vinculant però en molts casos no es pot aprovar una llei sense la seva opinió. -
Consell econòmic i social en relació al món obrer, empresarial i social.
-
Comité de les regions
en
relació a les competències de les regions (mediambientals, sanitat, educació,
tractament de les aigües...). Per tant, en relació a l’ordenació del territori, les responsabilitats i la comunicació de les regions. Normativa europea: 2 tipus:
13
-
Directiva: Llei de principis bàsics, de bases. Després cada Estat pot ajustar la normativa a la realitat del seu estat respectant el marc europeu.
-
Reglament: llei que no es pot adaptar, que s’ha d’aplicar.
-
Espanya, Grècia, Bulgària i Romania són els països que pitjor apliquen la normativa.
-
Dinamarca i Regne Unit els que millor l’apliquen.
-
Projecte normatiu
el col·legi de comissaris el preparen i l’envien al Consell. Dins del Consell hi ha un
organisme (COREPER) que xamina i prepara un informe tècnic que va a la reunió dels representats parlaments. LOBBY: grups que volen influenciar en la presa de decisions. Per a ser un lobby has d’estar inscrit en un registre que és públic. Per exemple, els grups ecologistes estan considerats com a lobby. Pressupost: el pressupost té un mecanisme especial i és on el Parlament té més poder (el Parlament l’aprova abans que acabi l’any perquè es pugui aplicar l’any següent). -
Els diners es controlen per 3 vies: o
Comissió antifrau dins de la Comissió: vigila que els funcionaris gestionin bé els diners per evitar la corrupció.
o
Comissió de Control Pressupostari (COCOBU): examina l’aplicació de les partides dels anys anteriors. Considera que no n’hi ha prou en aprovar un pressupost sinó que també s’ha de mirar si sha aplicat bé. Pot forçar a dimitir la Comissió.
o
Tribunal de Comptes: examina i fa recomanacions.
Comissió de Peticions dins del Parlament Europeu i Campus Mau: equivalents al Defensor del Pueblo o el Síndic de Greuges. Per tant, els ciutadans tenen dues vies per reclamar que la UE no ha respectat els seus drets. Consell de Comissions: s’encarrega de coordinar i ordenar el treball de les Comissions.
14
4. L’ordenament jurídic comunitari (24/4/2017) En la piràmide legislativa de l’estat espanyol ens trobem: 1. Constitució 1978 2. Tractats Internacionals: és necessari per a que siguin vinculants que es signin i es ratifiquin. Exemples de tractats internacionals són el Protocol de Kyoto o el d’Armes Convencionals. 3. Lleis: les elaboren els parlamentaris. Recullen els principis fonamentals d’una determinada manera. 4. Reglaments: s’executen per part dels governs. Són la lletra petita, és a dir, el desenvolupament de les lleis (especificacions, sancions, etc.). 5. Ordres ministerials: provenen dels diferents Ministeris i es produeixen per coses molt puntuals com poden ser els incentis forestals. En la piràmide legislativa de Catalunya ens trobem: -
Estatut
-
Lleis
-
Decrets
-
Ordres dels Consellers
La piràmide legislativa de Catalunya s’inclou dins de la Constitució Espanyola i la piràmide de l’Estat espanyol s’inclou dins del dret comunitari europeu. Principi de jerarquia normativa Tots els esglaons de les piràmides han de respectar el que tenen per damunt. El dret comunitari europeu es caracteritza per la seva aplicabilitat directa, és a dir, la seva integració en l’ordenament jurídic dels Estats membres sense requerir cap tipus d’interposició normativa. Aquesta aplicabilitat directa es fonamenta en dos principis elaborats a partir de la jurisprudència del TJCE: el principi de primacia i el principi d’efecte directe. Principi de Primacia del Dret Comunitari El principi de primacia, que té el seu origen en la supremacia de les obligacions internacionals de l’estat sobre el dret intern, establert en el dret internacional públic, significa la prevalença del dret comunitari sobre el dret intern en cas de conflicte. Els efectes de la primacia del dret comunitari són, en resum, els següents: o
El desplaçament de la norma interna contraria a la norma comunitària.
o
L’obligació d’interpretar el dret intern d’acord amb el dret comunitari (interpretació conforme).
o
L’obligació dels estats d’adoptar les mesures necessàries per garantir l’eficiència de l’aplicació del dret comunitari, i de reparar els danys derivats de l’incompliment d’una norma comunitària.
15
Principi d’Efecte Directe Per efecte directe s’entén el dret dels particulars d’invocar el dret comunitari davant dels jutges i tribunals, ja sigui per aplicar la norma comunitària en lloc de la interna («invocabilitat de substitució»), ja sigui per excloure o anul·lar la norma interna contrària a la comunitària («invocabilitat d’exclusió»). Dins l’efecte directe es distingeix entre l’«efecte directe vertical» i l’«efecte directe horitzontal». L’efecte directe vertical significa la invocació dels drets derivats de l’ordenament jurídic comunitari davant dels òrgans de l’estat. L’efecte directe horitzontal és la invocació de la norma comunitària en les relacions entre particulars, és a dir, en aquells casos als quals la norma comunitària imposa a un particular una obligació correlativa a un dret generat a l’esfera jurídica d’un altre particular. Hi ha dues fonts bàsiques del dret comunitari europeu: 1. El dret originari o
Els Tractats constitutius de la CECA, CEE i Euratom
o
El Tractat constitutiu de la UE i les seves modificacions
o
Els Tractats d’adhesió a la UE.
o
El Tractat de fusió del executius: Comissió, Parlament Europeu, Consell i TJCE
o
Els “Tractats Pressupostaris”
o
L’Acta relativa a l’elecció dels membres del Parlament Europeu per sufragi universal directe
2. El dret privat o
El reglament
o
La directiva
o
La decisió
o
Les recomanacions i els dictàmens
Maastricht el que fa és permetre estendre el dret a votar en més eleccions de forma activa (tu fas el teu partit) i de forma activa (vas a votar) als ciutadans que viuen en un altre país només en dos tipus d’eleccions poden votar: les locals i a les del Parlament Europeu. Per exemple, el partit alemany europeu a Menorca (un reglament europeu no té res a veure amb un reglament d’un Estat). Tipus d’ordenaments Jurídics: ➢
Obligatori: tres tipus de textos jurídics: o
Reglaments: són obligatoris i els estats no tenen cap marge per interpretar-los, són els textos jurídics més importants de la UE. Són molt útils en matèria agrícola i en temes de política comercial com a defensa del dumping contra Xina o Índia.
o
Directives: són obligatòries per els estats membres sol ament en la data en que s’han de complir els objectius. Es dóna la llibertat absoluta als estats membres en quant al text jurídic legal que utilitzen per introduir-lo en el seu ordenament jurídic (l’únic requisit és que compleixis la data). Per exemple, a Anglaterra es paga per televisions a casa, si en tens dos pagues dos impostos per anys). 16
o
Decisions: obliguen única i exclusivament a la institució europea i a un ciutadà (són bilaterals), una empresa o un grup d’empreses, un estat o un grup d’estats. Per e xemple, cada any Espanya rep ajudes de la UE).
➢
No Obligatori: recomanacions i comunicacions són d’utilització de la UE quan: o
És un tema innovador
o
No ho té clar
o
No sap què fer
o
Per exemple: els transgènics: tomàquets, cereals... a EEUU són pro tr ansgènics, en canvi, a Europa és totalment diferent, el que fan és donar informació.
o
Efecte Directe: afecta als reglaments (tant vertical com horitzontal (el pots al·legar), directives (tant vertical com horitzontal (el pots al·legar) i decisions (només existeix l’efecte directe vertical).
➢
Vertical: relació administració-ciutadà, el ciutadà pot anar davant els Tribunals de Justícia. Per exemple, Canalitzadors i Greenpeace. Quan Greenpeace denuncia a una empresa per contaminació acústica, els decibels es deuen reduir i aquest vol que se’l reconegui la relació horitzontal i l’efecte directe contra la directiva.
➢
Horitzontal: relació entre ciutadans i empreses. Per exemple, els televisors: l’artícle que les televisions públiques han d’eliminar la publicitat. Tots nosaltres podem anar a una empresa i demanar la informació mediambiental que tenen al respecte (directiva 93).
4.1. PAC La PAC comença l’any 1957 amb els Tractats de Roma i representa el 40 % del Pressupost de la UE. No hi ha cap país que destini una partida tant gran a una política concreta. Cal recordar que abans que governés la Thatcher aquest percentatge encara era més elevat (vora el 50 %) però quan va començar a governar va exigir que es retallés aquesta partida en els pressupostos.
Pels productes agrícoles que són deficitaris (plàtans, cafè, espècies, arròs, etc.) es recórre al mercat internacional perquè Europa no és capaç de produir-ne suficients per a tota la població. L’objectiu de la PAC és que es donen ajudes tant per exportar com per conrear. De cara a un futur, és necessari plantejar-se la reforma de la PAC cap a una nova política agrària. Objectius de la PAC: -
Incrementar la productivitat agrícola afectada per la IIGM.
-
Garantir un nivell de vida equitatiu a tota la població agrícola.
-
Estabilitzar els mercats: evitar que els preus fluctuïn a resultes que hi hagi més o menys oferta de productes.
-
Garantir la distribució de productes per evitar la mancança de certs productes i que sempre estiguin presents.
-
Que el consumidor pagui preus raonables. 17
A mesura que s’han fet reformes de la PAC, s’han introduït nous objectius: 1. Desenvolupament sostenible: mediambiental, econòmic i social. 2. Competitivitat: Necessitat de ser competitius sense tenir subsidis i aconseguirque els productes tinguin sortida com per exemple amb les denominacions d’origen (vi del Penedès, Rioja, cava, oli, entre molts altres). 3. Higiene i Qualitat del aliments: traçabilitat del producte per saber d’on prové. Principis fonamentals de la PAC: Sicco Mansholt és el pare dels tres principis que continuen vigents. 1. Principi de Mercat Únic Agrícola. Estableix que només es rebran els subsidis o les ajudes per part de la UE si es compleixen els requisits. Les ajudes van en funció de les hectàrees de terreny. El problema és que hi ha buits legals a través dels quals es poden cobrar sense estar produint ni contribuint a l’agricultura. 2. Principi de Preferència Comunitària. Estableix que d’entrada els productes consumits pels Estats membres han de ser d’Europa però que en el cas que siguin deficitaris es podrà recórrer als mercats internacionals. Això suposa un handicap pels països en vies de desenvolupament. 3. Principi de Solidaritat Financera. La PAC es canalitza des d’un punt de vista econòmic mitjançant el FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrària) establerts l’any 1957 i que és un instrument financer. Des de 2006 són dos els instruments utilitzats per la PAC i que desenvolupen exactament el mateix paper: o
o
FEAGA (Fons Europeu Agrícola de Garantia). ▪
Intervencions destinades a la regularització dels mercats agraris.
▪
Pagaments directes als agricultors establerts en l’ambit de la política agrícola comuna.
▪
Restriccions fixades per exportació de productes agrícoles a tercers països.
FEADER (Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural). ▪
Augment de la competitivitat d'agricultura i silvicultura com, per exemple, el foment de l’agricultura i la ramaderia ecològiques.
▪
Millora del medi ambient i de l'entorn rural com, per exemple, la lluita contra l'erosió en medis fràgils i el manteniment del paisatge rural.
▪
Qualitat de vida i diversificació d’activitats econòmiques en les zones rurals com,per exemple, turisme rural.
4.2. Política comercial comuna Objectius: mercat comú i tarifa exterior comuna (dret d’adhesió en relacions amb països tercers comercials. Dos països que no tenen relació amb la UE són Corea del Nord i Cuba perquè la UE no vol tenir relacions comercials amb països que no afavoreixen els drets humans ni la democràcia). Espais econòmics regionals: -
Benelux: neix als anys 30 entre Bèlgica, Holanda i Luxemburg.
-
Idea de Jean Monet: CECA (1952) i CEE (1957). 18
-
EFTA (1960) amb el pais líder Regne Unit. Actualment la EFTA només la formen tres països: noruega (petroli), Islàndia (estat de shock) i Suïssa (paradís fiscal).
-
Common Wealth: Regne Unit més les antigues colònies continuen vigents i funcionen gràcies a que als anglesos els interessava tenir relaciones comercials amb altres països com les antigues colònies. Al Regne Unit són molt flexibles i no creuen en la UE però els va bé ser-ne membres.
-
Mercosur: format al 1993 per països sud-americans com Uruguai, Argentina (Argentina té impostos a l’exportació
no
té sentit), Paraguai (especialitzat en falsificacions) i Brasil (verdades potenciador de
Mercosur). o
Països que volen entrar: Xile, Perú, Bolívia (Evo Morales) i Veneçuela (Hugo Chavez).
o
A Xile no els deixen entrar des del punt de vista polític ja que fins ben entrats els 90 no era una democràcia (dictadura de Pinochet). Però des del punt de vista econòmic Xile era un pais ultra liberal (ja teníen un tractat de lliure comerç).
o
Bolívia amb el gas natural i Veneçuela amb el petroli ja tenen fonts de finançament i així no depenen d’altres països.
o
Banco para el Desarrollo de América del Sur: neix a Caracas el 2007 per la mediació de Chavez. Substitueix a l’FMI als països d’Amèrica Llatina i centre Amèrica.
-
NAFTA (Nord American Free Trade Agreement): neix el 1994 amb Canadà, Mèxic i USA. Va ser una proposta de Bill Clinton i Bush que es fes una zona de lliure canvi des d’Alaska fins a Mèxic .
-
ASEAN: Singapur, Taiwan, Corea del Sud i Hong Kong. És una zona de lliure comerç entre aquests i altres països asiàtics però que encara està poc desenvolupada ja que encara estan retallant drets aranzelaris.
-
SARC: són les potències emergents, BRICS (Brasil, Rússia, India, Xina i Sud-Amèrica).
-
APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation): grup de països que es reuneixen cada any per tal de millorar els enllaços polítics i econòmics dels estats membres. Està format per 21 països de la conca de l’oceà Pacífic.
-
UE + EFTA = EEE (ESPAI Econòmic Europeu): 1994. Acord que permet que els països de NAFTA participin del mercat únic europeu sense ser part de la UE.
4.3. Organització Mundial del Comerç (OMC) L’any 1947 es crea el GATT (Acord General sobre Aranzels i Comerç) com a resposta al període de proteccionisme, devaluacions competitives i controls de capitals del període d’entreguerres que es considera va ser un dels factors que va portar a la Segona Guerra Mundial. Un cop acabada la guerra, els líders polítics mundials van voler establir una sèrie d’organitzacions internacionals que reduïssin la possiblitat que es repetís de nou el conflicte així com també per controlar: -
Les relacions internacionals i monetàries: Nacions Unides i FMI.
-
Les relacions comercials: Organització Mundial del Comerç (OMC).
La OMC té dues funcions bàsiques: -
Ser un fòrum de negociació per a les discussions de les regles del comerç existents i futures. 19
-
Ser un àrbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.
També s’encarrega de revisar i difondre les polítiques comercials nacionals, i a garantir la coherència i transparència de les polítiques comercials a través de al vigilància i de la formulació de polítiques econòmiques globals. Una altra de les prioritats de l’OMC és l’ajuda al desenvolupament dels països menys avançats a les normes a través de la cooperació tècnica i capacitació. Finalment, la OMC és també un centre d’investigació i anàlisi econòmic que fa avaluacions periòdiques de la situació del comerç mundial a les seves publicacions anuals i als informes d’investigació que realitza. L’OMC coopera amb els dos organismes creats pels acords de Bretton Woods, l’FMI i el Banc Mundial.
20
5. La protecció dels drets fonamentals de la Unió Europea (25/4/2017) La carta dels drets fonamentals de la UE és un document que conté provisions de drets humans i va ser proclamat pel Parlament Europeu, el Consell de la UE i la Comissió Europea. Es va fer l’any 2000 a Niça. Per tant, es recullen en un únic document tots els drets que anteriorment es repartien a diferents intruments legislatius (Consell d’Europa, les Nacions Unides i la Organització Internacional del Treball). Per tant, la carta contribueix a desenvolupar el concepte de civisme de la Unió, així com a crear un espai de llibertat, seguretat i justícia. La carta reforça la seguretat jurídica pel que fa a la protecció de drets fonamentals, protecció que des de 1969 es garanteix mitjançant la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE. La Carta només s’aplica en dues circumstàncies: -
Quan l’acció que suposadament vulnera el dret prové de les Institucions de la UE.
-
Quan l’acció prové dels Estats membres, però únicament quan aquests apliquen normativa europea.
21
6. Garanties i seguretats ciutadanes: justícia i seguretat interior (2/5/2017) El Tractat de la Unió Europea (TUE) o Tractat de Maasrticht (1992) és juntament amb el Tractat de Funcionament de la UE, un dels tractats fundacionals de la UE. El TUE original estava format per una sèrie de tractats preexistents: -
CECA
-
Euratom
-
Tractat constitutiu de la CEE
Aquests tres tractats estan considerats com a “primer pilar” de la UE. El TUE afegeix dos pilars més: -
“Segon pilar”: PESC o política exterior i de seguretat comuna. Objectius: o
Defensa dels valors comuns, els interessos fonamentals i la idnependència de la Unió. La defensa s’ha de fer conforme a la Carta de les Nacions Unides.
o
Enfortir la seguretat de la UE i dels seus Estats membres.
o
Mantanir la pau a nivell internacional.
o
Fomentar la cooperació internacional.
o
Desenvolupament i consolidació de la democràcia i l’Estat de Dret, així com el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
-
“Tercer pilar”: Assumptes de justícia i interior.
Per tant, el TUE incentiva la integració de la UE i la integra en una superestructura. El Tractat de Maastricht s’ha modificat pels Tractats d’Amsterdam, Niza y Lisboa.
22
7. El mercat comú: el mercat interior europeu i les 4 llibertats (8/5/2017) Amb el brexit, el Regne Unit pretén mantenir el mercat comú, però tenint el control de les fronteres i sense estar sotmès a les sentències del Tribunal Europeu de Justícia (el que en anglès es coneix com picksharing, és a dir, agafar les idees que t’agraden del tractat i desfer-se de les que no). Des de Europa es mostra una negativa davant l’idea de negociar amb Regne Unit què es queda i què no. Enlloc d’això Europa respon que primer es negociarà la sortida i després el possibles nous tractats. 7.1. Les quatre llibertats Si es volgués negociar un mercat comú n’hi hauria prou amb una “unió aduanera”, és a dir, duanes compartides i llibertat de mercaderies com el NAFTA (North American Free Trade Association) format per Mèxic, EEUU i Canadà. L’any 1057 amb els Tractats de Roma es funden la CEE i l’Euratom. La CEE pretén eliminar les barreres interiors en matèria econòmica possibilitant així un mercat comú a tots els Estats membres. Els fundadors d’aquest mercat van ser Alemanya, França i els països del Benelux. Aquest mercat interior europeu es fonamenta en les 4 llibertats: •
Lliure circulació de mercaderies
•
Lliure circulació de persones
•
Lliure circulació de capitals
•
Lliure circulació de treballadors
+ Dret d’establiment
7.1.1. Lliure circulació de mercaderies (unió aduanera) La lliure circulació de mercaderia ve donada per la voluntat d’una sèrie d’estats que es posen d’acord i decideixen establir una mateix i única frontera així com un aranzel comú que és igual per qualsevol mercaderia que entri a la UE. El estats renuncien als seus ingressos per importacions i/o exportacions perquè l’impost d’aquest aranzel va directament als pressupostos de la UE. La negociació dels aranzels es fa a nivell internacional a través de la OMC. Una de les competències més importants i significatives de la UE és que en l’àmbit internacional i en les respectives negociacions (rondes) té una única veu. Els estats han cedit tots els seus ingressos i tota la seva representació a la UE que té una sola veu i això converteix aquesta primera llibertat en una de les competències més clares i bàsiques.
7.1.2. Lliure circulació de persones. Moltes persones per temes de clima, tensió i sanitat emigren de països nòrdics a països del sud ( per exemple del Regne Unit a Espanya, concentrant-se a les Balears, la costa...). 23
Aquesta llibertat sempre ha tingut l’oposició de Gran Bretanya i no s’aplica a tots els Estats membres. L’any 1995 Alemanya, Bèlgica, Espanya, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal firmen l’Acord Schengen pel qual s’eximeix als ciutadans d’un control de fronteres. Com a ciutadans de la UE tenim el dret reconegut de residir, estudiar, treballar i, en general, de fer vida en qualsevol país de la UE exactament igual que els residents.
7.1.3. Lliure circulació de capitals. Es pot operar financerament a qualsevol país de la UE, és la llibertat amb menys obstacles. El món financer està molt desenvolupat i hi ha molt poques barreres. Sempre que l’activitat sigui legal i encara que sigui de caràcter especulatiu hi ha poquíssimes traves. No obstant, això no vol dir que no n’hi hagi. La lliure circulació de capitals és un fet real però la normativa dels diferents Estats membres no permeten fer d’aquesta llibertat una unió bancària, monetària o financera com ho és la unió duanera. És una normativa complicada pel que fa als bancs, les entitats financeres i les asseguradores.
7.1.4. Lliure circulació de treballadors. La lliure circulació de treballadors s’aplica a gairebé tots els Estats membres de la UE però encara hi ha certes restriccions en els països que han entrat fa relativament poc i estan encara en un període transitori (Bulgària i Romania). El ciutadans i les ciutadanes tenen dret a ser contractats per qualsevol empresa de qualsevol país de la UE. No obstant, els drets laborals (pensions, hores setmanals, condicions de contracte laboral, associació sindical, etc.) no són els mateixos en tots els països. A nivell europeu la normativa és molt limitada i només hi ha normes sobre seguretat i higiene laboral. Aquesta és una de les llibertats per la qual molts ciutadans del Regne Unit van votar pel brexit. Regne Unit en concret ha acollit a 800.000 treballadors polonesos que a ulls dels britànics treballen per sous inferiors als altres treballadors (però que són més elevats que al seu país d’origen). A més, trobem que una gran quantitat d’infermers i metges del servei públic son immigrants. També trobem que a la city molts especialistes, sobretot de caire financer, son d’origen estranger. Tot aquest conjunt genera una resposta nacionalista anglesa (més que britànica). Aquesta llibertat només té el requisit de complir la llei laboral del país de destí, és a dir, si un treballador espanyol va al Regne Unit, el seu contracte ha de ser legal en base a la legislació del Regne Unit i no la d’Espanya. Podríem dir que existeix un cinquè dret: el dret d’establiment. Aquesta llibertat té a veure amb per exemple si un danès vol instal·lar un despatx d’advocats a Madrid. Existeix un problema amb les professions regulades per l’Estat com els arquitectes, els metges o els advocats. En el cas de l’advocat necessitaria una homologació d’advocat (per que necessita estar col·legiat), amb el que començaria a tenir traves: saber espanyol, el dret espanyol... En el cas d’un farmacèutic seria similar, se li demanaria: si pot comprar una farmàcia (estan regulades, com els estancs), ha de saber 24
espanyol, dret aplicat al sector farmacèutic, s’ha de sotmetre al codi deontològic... Existeix un problema al voler harmonitzar aquestes professions donat que les tradicions d’ensenyament són diferents, no obstant es va arribar a la conclusió de reconèixer la titulació.
7.1.5. Dret d’Establiment El dret d’establiment reconeix a la ciutadania de la UE el fet de poder establir -se professionalment a qualsevol dels països que integren la UE. No obstant, cal adoptar la legislació del país de destí així com adaptar-se a la llengua, les diferents normes, etc. Aquesta cinquena llibertat en exercici és complicada.
7.2. Tractats i Articles En totes aquestes llibertats els graus d’aplicació són diferents. La CEE establia una unió duanera a partir de la qual es posava un aranzel comú negociat internacionalment en les rondes de la OMC. Cap al 1980 hi ha països, però, que demanen als governs protecció administrativa per combatre la competència d’altres mercats. Aquesta protecció es coneix com a protecció extra-aranzelària i pot anar des de l’estandardització (homologació) d’un producte fins als contractes públics estatals. Les grans empreses es van queixar per no ser completament certa l’existència d’ un mercat comú. Es va encarregar i fer un estudi que va proposar 270 directives per eliminar les barreres extra-aranzelàries. Com a resposta, l’any 1987 es duu a terme l’Acta Única Europea que es consolida més endavant, l’any 1993, amb el Tractat de Maastricht que pretén consolidar el Mercat Interior Europeu. Avui dia, però, encara hi ha sectors sota protecció, les empreses estatals (telecomunicacions, energia, transports, infraestructures, etc.), que són un gran obstacle per la determinació dels mercats co muns. Per tal d’eliminar aquests monopolis d’estat i permetre un mercat comú de veritat, s’inicia tot un procés de privatitzacions. Actualment no hi ha cap companyia pública a Espanya tret de la RENFE i els aeroports AENA. No obstant, en altres països la situació és diferent. Per exemple, a França, les companyies energètiques són públiques (ENE). Això demostra que en aquests sectors encara hi ha desequilibris entre els diferents Estats membres de la UE. Poc a poc, la UE exigeix la privatització d’aquests sectors. A l’article 3 del Tractat de la Unió Europea trobem l’apartat 2 que assegura la lliure circulació de persones: “La Unión ofrecerá a sus ciudadanos un espacio de libertad, seguridad y justicia sin fronteras interiores, en el que esté garantizada la libre circulación de personas conjuntamente con medidas adecuadas en materia de control de las fronteras exteriores, asilo, inmigración y de prevención y lucha contra la delincuencia.” Al mateix article a l’apartat 3 s’estableix la lliure circulació de béns: 25
“La Unión establecerá un mercado interior. Obrará en pro del desarrollo sostenible de Europa basado en un crecimiento económico equilibrado y en la estabilidad de los precios, en una economía social de mercado altamente competitiva, tendente al pleno empleo y al progreso social, y en un nivel elevado de protección y mejora de la calidad del medio ambiente. Asimismo, promoverá el progreso científico y técnico. […]” Al Tractat de funcionament de la Unió Europea trobem els següents dos articles del Títol II que es dediquen a la lliure circulació de mercaderies: Artículo 28 1. La Unión comprenderá una unión aduanera, que abarcará la totalidad de los intercambios de mercancías y que implicará la prohibición, entre los Estados miembros, de los derechos de aduana de importación y exportación y de cualesquiera exacciones de efecto equivalente, así como la adopción de un arancel aduanero común en sus relaciones con terceros países. 2. Las disposiciones del artículo 30 y las del capítulo 3 del presente título se aplicarán a los productos originarios de los Estados miembros y a los productos procedentes de terceros países que se encuentren en libre práctica en los Estados miembros. Artículo 29 1. Se considerarán en libre práctica en un Estado miembro los productos procedentes de terceros países respecto de los cuales se hayan cumplido, en dicho Estado miembro, las formalidades de importación y percibido los derechos de aduana y cualesquiera otras exacciones de efecto equivalente exigibles, siempre que no se hubieren beneficiado de una devolución total o parcial de los mismos. Amb l’article 28.1 s’estableix que tots els Estats de la Unió Europea tenen un aranzel comú i una política exterior comú, és a dir, que els tractes es negocien a nivell europeu. Es per aquest motiu que la Unió Europea forma part de la OMC (Organització Mundial del Comerç) i que, per exemple, el TTIP l’estigui negociant la Unió Europea i no els països. Al Títol II, Capítol I, els articles 30, 31 i 32 fan referència a la unió duanera: Artículo 30 Quedarán prohibidos entre los Estados miembros los derechos de aduana de importación y exportación o exacciones de efecto equivalente. Esta prohibición se aplicará también a los derechos de aduana de carácter fiscal. Artículo 31 El Consejo, a propuesta de la Comisión, fijará los derechos del arancel aduanero común. Artículo 32 En el cumplimiento de las funciones que le son atribuidas en el presente capítulo, la Comisión se guiará por: i)
la necesidad de promover los intercambios comerciales entre los Estados miembros y terceros países;
ii) la evolución de las condiciones de competencia dentro de la Unión, en la medida en que dicha evolución tenga por efecto el incremento de la capacidad competitiva de las empresas;
26
iii) las necesidades de abastecimiento de la Unión en materias primas y productos semielaborados, procurando que no se falseen, entre los Estados miembros, las condiciones de competencia de los productos acabados; iv) la necesidad de evitar perturbaciones graves en la vida económica de los Estados miembros y garantizar un desarrollo racional de la producción y una expansión del consumo en la Unión. El Títol II, Capítol II està format únicament per l’article 33 i parla sobre com actuaran els funcionaris amb els agents de duanes de la Unió Europea: Artículo 33 Dentro del ámbito de aplicación de los Tratados, el Parlamento Europeo y el Consejo, con arreglo al procedimiento legislativo ordinario, adoptarán medidas destinadas a fortalecer la cooperación aduanera entre los Estados miembros y entre éstos y la Comisión. El Títol IV fa referència a altres aspectes de les 4 llibertats. De l’article 49 al 56 fa referència a l’establiment i del 56 al 61 als serveis. Aquest segon es un dret que oscil·la entre el dret de treballador i el d’establiment, on països com França i Holanda s’hi van oposar (França a través d’un referèndum). Al 1987 es firma l’Acta Única Europea on es va fixar les bases d'una política econòmica i monetària que més tard desembocaria en la creació de la moneda única. Més tard va ser signat Tractat de Maastrich el 7 de febrer de 1992 pels membres de la Comunitat Europea (CE). Entrà en vigor l'1 de novembre de 1993 i portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituí a la CE i fou el resultat de la resolució separada de diverses negociacions en temes d'unió monetària i política.
7.3. Public Procurement Respecte als concursos d’obra pública, la Unió Europea estableix: Every year, over 250 000 public authorities in the EU spend around 14% of GDP on the purchase of services, works and supplies. In many sectors such as energy, transport, waste management, social protection and the provision of health or education services, public authorities are the principal buyers. Public procurement refers to the process by which public authorities, such as government departments or local authorities, purchase work, goods or services from companies. Examples include the building of a state school, purchasing furniture for a public prosecutor's office and contracting cleaning services for a public university.
To create a level playing field for all businesses across Europe, EU law sets out minimum harmonised public procurement rules. These rules organise the way public authorities and certain public utility operators purchase goods, works and services. They are transposed into national legislation and apply to tenders whose monetary value exceeds a certain amount. For tenders of lower value, national rules apply. Nevertheless, these national rules also have to respect the general principles of EU law. 27
De forma que serveix com correus, l’energia i el sector aeri estan obligats a obrir-se (privatitzar-se). A més la Unió Europea té dos mecanismes molt útils: -
IVA: no permet que hi hagi protecció fiscal.
-
Euro: pot protegir el seu mercat devaluant.
28
8. Els pressupostos de la Unió Europea. Pressupost Multianual (2014-2020) (9/5/2017) Eina de poder: s’hi decideixen les polítiques que es volen dur a terme. Control del pressupost tant dels Estats com del PE (“sobirania popular europea”, des de 1979). Al principi, assemblea parlamentaris CECA i de les posteriors institucions eren delegats dels parlaments dels Estats membres. 1979: primeres eleccions per sufragi universal i directe per configurar PE -
Dos protagonistes en els pressupostos: representació Estats (en el Consell) i el Parlament Europeu
-
A mesura que PE tenia més pes i sortia escollit directament, comença a utilitzar poder que li dóna paper com a aprovador de pressupostos per influir en les polítiques. Parlament vol posar accent en temes diferents als dels Estats: fons socials, regionals... Hi ha anys que no s’aprova el pressupost per la negativa del Parlament. Si no s’aprova, es dirigeixen al Tribunal de Justícia, que proposa el triàleg entre Parlament, Consell i Comissió (que prepara els pressupostos)
-
Pressupost el proposen els Estats a través de la Comissió
-
Marc financer plurianual, de 5/6 anys (5 a partir de 2020): Consell, PE i Comissió es posen d’acord en el marc pressupostari per 5 anys-> Amb quants recursos es comptarà per fer pressupostos durant 5 anys, sense especificar. Tothom sap a què s’ha d’ajustar. Aquesta figura no existeix en lloc. Hi ha debat per fer els pressupostos i per on assignar partides, però no hi ha perill de quedar-se sense pressupostos. La discussió gran es cada 5 anys per fer aquest marc, i pot durar un any i mig.
8.1. Tractat de Funcionament de la UE. Títol 2: disposicions financeres. Article 310: pressupost sense dèficit ni superàvit, no es pot acumular diners que no s’han gastat. -
En capítol ingressos, característica molt específica: no té impostos. Els Estats no han volgut que hi hagi un sistema impositiu a escala europea. Només té impostos d’aranzels (relació amb mercat comú europeu), un impost sobre el sucre i poc més. El conjunt del que obté la UE per recursos propis és molt petit.
-
Ingressos venen d’un acord sobre la base imposable de l’IVA de cada Estat. Però tampoc s’ha arribat lluny només amb això: mecanisme actual és que on no s’arriba ni amb recursos propis UE ni amb % sobre base IVA és una aportació que es fa sobre el PIB de cada Estat.
-
Però els Estats s’han oposat a un sistema impositiu propi de la UE per no dotar-la de tanta independència. La base dels ingressos és sobretot a partir d’aportacions Estats membres via IVA o via %PIB de cada país.
Article 311: recursos propis de la Unió -
Però ingressos no vénen, en la majoria de recursos propis
Article 312: marc financer plurianual -
Garantir funció ordenada despeses Unió dintre límits dels recursos propis (Equilibri pressupostari)
-
Pressupost anual respectarà marc financer plurianual 29
-
Consell adoptarà un reglament
-
Marc financer fixarà quantitats límits màxims recursos a partir d’impostos
-
Clàusula salvaguarda: es pot prorrogar un marc financer de no haver-se aprovat un de nou, amb els mateixos límits màxims i disposicions
Article 313: exercici comença 1 de gener i acaba 31 de desembre Article 314: PE i Consell establiran pressupost de la Unió amb u procediment legislatiu oficial 1. Cada institució menys el BCE elaborarà abans de l’1 de juliol les seves previsions de despesa. La Comissió les reunirà i farà un projecte de pressupost, que presentarà abans de l’1 de setembre 2. Consell adoptarà posició sobre projecte pressupost i l’enviarà al parlament. Esmenes que s’aproven, durant una setmana exclusiva, tornen al Consell 3. Si no s’aproven al Consell, s’obre un període de conciliació durant octubre i novembre. A mitjans de desembre, en una altra sessió i amb una proposta acordada, s’aprova solemnement el pressupost. Article 315: previsió sobre si no s’aprova pressupost en el termini -
Es paguen despeses corrents, no s’incrementen despeses, etc.
8.2. Tractat de Funcionament de la UE. Capítol IV: Execució del pressupost Tres sistemes control UE: un intern de la UE (auditoria interna, on es miren que no hi hagi desviacions de despesa: OLAF) / Comissió especial del PE per veure si la Comissió ha executat bé els recursos (Comissió de Control Pressupostari: COCOBU) / Tribunal de Comptes: control aplicació pressupost de totes les institucions europees -
Pressupost analitzat ex-post, i si es veuen pràctiques inadequades es pot seguir un procés penal. També conseqüències polítiques: en un control pressupostari de la COCOBU als 90, es va veure que s’havien aplicat malament fons d’ajut humanitari. Es va demanar dimissió d’una comissària que ho havia encarregat, perquè decisions Comissió són col·legiades, i aquesta ho era responsable en bloc-> La comissió va dimitir en bloc
Article 325: com s’ha de lluitar contra el frau i mecanismes de supervisió i regulació que té la UE Economía de la Unión Europea, Buitrago i Romero-> Marc pressupostari plurianual a partir de 1988 dóna estabilitat Gestió recursos pressupostaris per partides sobre total pressupost: Preservació recursos naturals (equilibri territorial, etc.) 43% // Economia i societat (44%) // ciutadania europea (1,2%) // política exterior (5,7%): CD, refugiats // administració europea (5,8%) i inclou la partida més cara: intèrprets i traductors pel Parlament, documents... Sostre despesa UE fixat pels Estats: 1,24% del PIB de la UE. Però la UE es mou al voltant de l’1%. Conjunt 2014-2020 pressupost UE és inferior al marc anterior per les dificultats Estats, que fan les aportacions, durant la crisi Durant creixement Espanya pre-crisi del 2-3%, un 1% era degut a ajudes UE 30
Principis rectors del Pressupost: unitat i veracitat (l’únic pressupost que es fa a part és el del BCE), universalitat, anualitat, bona gestió financera (examen ex-post), transparència, especialitat (cada despesa compromesa amb un fi determinat, no pots transvasar diners d’una partida a una altra) i equilibri (que s’estén també a les economies europees, ni dèficit ni superàvit) Pàgina 310 llibre: recursos propis UE. -
Impostos sucre: taxa en les duanes (igual per tots els països, unió duanera: Mercat Únic) sobre remolatxa perquè iguali preu canya de sucre. Per protegir canya de sucre (i isoglucosa) que es el que produeix la UE, la remolatxa és més barata. Passa el mateix amb la carn, per exemple, és molt més barata l’Argentina: si s’obrís el mercat europeu no hi hauria producció europea de carn-> Solució: preu de carn europea és referència pels que importin carn de fora, s’iguala el preu
-
Recurs propi de l’IVA (no s’arribava ni de lluny amb els impostos): IVA és una expressió dels mercats nacionals, base explicativa. En funció d’aquesta base imposable es sumaran totes i sobre el total es farà un recurs per a la UE
-
Però amb IVA tampoc s’hi arribava. Recursos sobre el PNB: percentatge sobre el total va a la UE
Totes aquestes dades les recopila Eurostat, i tan sols un Estat ha mentit: Grècia En què es gasten aquests recursos: -
Fons europeus, la majoria. Naturalesa territorial i/o social. a) Fons Social Europeu: dedicats a promoure la incorporació dels joves al mercat de treball a base de desenvolupar activitats de formació, amb titulacions o formació professional que demani el mercat laboral. O bé per reincorporar treballadors a l’atur de llarga durada b) Fons Europeu de Garantia Agrària: durant 20 anys, 80% pressupost anava dedicat a subvencions agrícoles. Concepte “antic” de subvencionar cultius o productes agrícoles. Després, la idea es va eixamplar cap a la idea de reequilibrar socialment el camp: que es poguessin guanyar la vida més enllà de les collites-> Molt important pel Pallars Sobirà i Jussà i l’Alta Ribagorça a Catalunya, que patien procés de desertització (LIDER1, LIDER2). Desenvolupament de turisme rural, rehabilitant cases, etc; esports d’aventura; promoció comercialització d’aquests serveis o productes c) Fons Regional Europeu: reequilibri territorial. Diversos nivells, regions dividides segons renda inferior al 70%, entre 70 i 85%, etc. Infraestructures pagades així al sud d’Espanya. I la UPF també: URBAN (avui FEDER), revitalització centres urbans amb perill de degradació. d) Fons Europeu de Cohesió: quan es volia integrar l’Euro, 4 estats van demanar més recursos: Irlanda , Portugal, Espanya i Grècia. Però no va ser suficient, els 4 han estat intervinguts. e) Fons Europeu de Pesca: primer finançant embarcacions i després finançant-ne la seva destrucció per protegir els vaixells
31
