1. El moviment natural natur al de la població poblaci ó
a) Construeix un un gràfc de de corbes de l’evolució l’evolució de les taxes de natalitat i de mortalitat a Catalunya durant el període 191! 19" 30% 30% 25% 25% 20% 20% 15% 15%
Natalitat Mortalitat
10% 10% 5% 0% 1901-05 -05 1906-10 -10 1911-15 -15 1916-20 -20 1921-25 -25 1926-30 -30
b) Construeix un un altre gràfc gràfc de l’evolució l’evolució de les mateixes mateixes dades a Espanya 40% 40% 35% 35% 30% 30% 25% 25% 20% 20%
Natalitat Mortalitat
15% 15% 10% 10% 5% 0% 1901-05 -05 1906-10 -10 1911-15 -15 1916-20 -20 1921-25 -25 1926-30 -30
c) #es una descripció descripció de de cada gràfc$ evolució evolució de de la taxa taxa de natalitat i de la taxa de mortalitat. Compara les corbes resultants. Es parteix de les mateixes dades% &n era m's alta la natalitat% ( la mortalitat%
Gràfc 1. En el primer gràfc de natalitat i mortalitat de !atal"n#a e$ e" &"e la natalitat ca" de$ del 1901 fn$ al 1920 a partir d'a&"e$t (ltim an# la natalitat crei) fn$ al 1925 i torna a *er "n decrei)ement fn$ al 1930. +a mortalitat $eg"ei) "n cam, molt $emlant a la natalitat de$ del 1901 decrei) fn$ al 1916 per en a&"e$t an# fn$ al 1920 la mortalitat p"/a a$tant de$pr$ del 1920 fn$ al 1930 torna a decri)er a$tant. Gràfc 2. En el $egon gràfc de natalitat i mortalitat d'E$pan#a e$ e" &"e $ a$tant $emlant al de !atal"n#a /a &"e la natalitat deca" de$ del 1901 fn$ al 1920 de$pr$ fn$ al 1925 crei) per de 1925 al 1930 torna a decri)er. +a mortalitat ai)a fn$ al 1915 per de$ del 1916 fn$ al 1920 crei) de$pr$ torna a decri)er fn$ al 1930. +a natalitat era m$ alta en el principi de $egle i la mortalitat tam era m$ alta al principi de $egle.
d) a di*er+ncia entre taxa de natalitat i taxa de mortalitat 's el creixement natural de la població. &n era m's important% ,er -u+% u+ devia passar durant el període 191/!190% El crei)ement nat"ral era m$ gran entre el$ an#$ 1920 fn$ al 1930 i "na de le$ raon$ principal$ era &"e a decri)er enormement la mortalitat. En el per,ode de 1916-1920 i aia "na e$ca$$a ta$$a de crei)ement nat"ral per&" i aia "na g"erra ciil a E$pan#a i tam per "na epidmia d'"na grip anomenada grip e$pan#ola.
0. Evolució de la mortalitat
a e$ "na de$cripci general de le$ dade$ d'a&"e$ta $rie e$tad,$tica "e entre el$ an#$ 1901 i 1930 i aia "na gran &"antitat de per$one$ &"e e$ eien a*ectade$ per alg"na malaltia in*eccio$a a E$pan#a ai) a *er &"e d"rant a&"e$t$ 30 an#$ i ag"$ m$ o men#$ cent mil mort$ cada an#. 7am de$cri" &"e en E$pan#a en total m$ o men#$ morien mig mili de per$one$ cada an#.
b) Calcula el percentatge de morts per in*eccions en relació amb el total de morts en cada un dels intervals. escriu l’evolució de la mortalitat per in*eccions.
8el total de mort$ &"e i aia en el$ per,ode$ 1901-05 1906-10 1911-15 1916-20 le$ mort$ per in*eccion$ $"po$aen el 25% de le$ mort$ total$ per en el$ per,ode$ de 1921-25 i 1926-30 $"po$aen men#$ d'"n 20%. +'eol"ci de la mortalitat per in*eccion$ la podem *er d'"na *orma general /a &"e $eg"ei)en "n cam, $emlant de$ de 1901 fn$ al 1916 tote$ le$ in*eccion$ ai)aen el $e" nomre de mort$ per an# per de$ de l'an# 1916 fn$ al 1920 i a aer "n increment en t"erc"lo$i pne"mnia grip ti*"$ i altre$ in*eccion$. an p"/ar tote$ el $e" nomre de mort$ re$pecte el 4 an#$ anterior$ men#$ el )arampi. eiem &"e en a&"e$t 4 an#$ cata$trfc$ e$ di*erencien com la t"erc"lo$i i la grip com a ca"$ant$ de "na gran ma/oria de per$one$.
c) uin *et destacat es va produir en el -uin-uenni 191/!190 pel -ue *a a l’evolució demogràfca% uines repercussions va tenir% E$ a prod"ir "n a"gment $ignifcati" de mort$ en &"a$i tote$ le$ malaltie$ in*eccio$e$. :i) a *er &"e i ag"$ "na alta mortalitat en a&"e$t &"in&"enni.
d) Compara les dades d’a-uesta s+rie estadística amb les de l’activitat anterior. !omparant le$ dade$ am el e)ercici anterior podem dir &"e &"an era la mortalitat m$ alta en !atal"n#a i E$pan#a era per&" en el &"in&"enni an p"/ar le$ mort$ per malaltie$ in*eccio$e$.
". El saldo migratori a Catalunya
a) Elabora un gràfc de barres -ue reculli la in*ormació anterior.
2aldos migratoris 250000 200000 150000 100000
;aldo$ migratori$
50000 0
b) 3 Catalunya el saldo migratori va ser positiu durant tot el primer ter4 del segle xx5 per6 s78i poden distingir dues *ases. uins són a-uests períodes%
. ,iràmides de població de Catalunya :19 i 19")
a) ;i 8avia mes 8omes o mes dones% ,er tant5 -ui tenia m's esperan4a de vida%
b) ,er -u+ es pot afrmar -ue l7esperan4a de vida va augmentar del 19 al 19"% =er&" en la piràmide de 1930 e$ e" clarament &"e $ m$ gr"i)"da per tant la polaci iia d"rant m$ an#$.
c) a base de la piràmide
d) a piràmide de l7any 19 t' una *orma m's triangular -ue (a del 19". ,er-u+% Com 8a evolucionat la taxa de natalitat% ( la taxa de mortalitat%
e) En la piràmide de 19"5 s’8i pot apreciar la incid+ncia de la mortaldat provocada per la grip l’any 191>% ;i per&" e$ e" &"e en a&"ell$ 4 an#$ la piràmide no $eg"ei) la *orma triang"lar i $'e$c"r>a "na mica.
?. istribució de la població activa per sectors econ6mics
a) 3mb a-uesta in*ormació5 construeix uns diagrames circulars en -u+ es re@ecteixi la distribució de la població activa per sectors l7any 191 a Catalunya i Espanya. Compara el pes de cada sector.
,oblació activa en 191 a Catalunya ,oblació activa en 191 a Espanya
=rimari
=rimari
;ec"ndari
;ec"ndari
7erciari
7erciari
eiem com a E$pan#a predomina el $ector primari &"e el *eien 2 de cada 3 per$one$ en cani a !atal"n#a 2 de cada 5 per$one$ *eien el $ector primari. : !atal"n#a predominaa el $ector $ec"ndari i de$pr$ tam el primari. El $ector terciari no era el m$ important ni a E$pan#a ni a !atal"n#a.
b) 3ra *es el mateix amb les dades corresponents als altres anys. Compara l’evolució de la distribució de la població activa entre Catalunya í Espanya5 tot al llarg del primer ter4 del segle xx. uin pes t' la població -ue treballa al camp en cada cas% &n es va produir un proc's d7industrialitAació m's intens%
En !atal"n#a la gent &"e trealla en el $ector primari anaa perdent pe$ a me$"ra &"e pa$$aen el$ an#$ en cani en E$pan#a tam perdien pe$ per no tant /a &"e $empre an $ig"t gaire la meitat le$ &"e treallaen el $ector primari. 7am a !atal"n#a eiem &"e el pe$ el a g"an#ant el $ector $ec"ndari &"e en 1930 $ del 50% de la polaci. 8'"na manera general podem dir &"e en !atal"n#a e$ a *er "n proc$ d'ind"$trialit?aci m$ inten$ /a &"e en 1900 tenia "n 53% de $ector primari i en 30 an#$ el a red"ir al 26% en contra E$pan#a tenia en el 1900 "n 66% i en 30 an#$ el a red"ir fn$ al 46%.
/. ocalitAació industrial
a) uines eren les activitats industrials m's importants% Eren le$ actiitat$ m$ important$ la de la mineria i la del$ centre$ fnancer$
b) uines noves indBstries van sorgir durant el primer ter4 del segle xx% +e$ ind($trie$ &",mi&"e$ mecàni&"e$ i t)til$.
c) uines eren les regions mes industrialitAades del país% !rec &"e la ?ona de !atal"n#a era la &"e e$taa m$ ind"$trialit?ada /a &"e re"nei) la ma/oria de ind($trie$ d'E$pan#a.
. Dalan4a comercial espanyola
a) Calcula el saldo del comer4 exterior d’Espanya per a cada any de la s+rie.
b) uins anys 's positiu i -uins 's negatiu% 3mb -uin *et internacional coincideixen anys de saldo positiu% El$ an#$ en po$iti" coincidien am la primera g"erra m"ndial &"e com E$pan#a a $er ne"tral e$ a dedicar a e)portar molt$ material$ i aliment$ al$ pa@$o$ en g"erra.
c) ue exportava Espanya% uina mena de productes importava% Amportàem à$icament prod"cte$ agr,cole$ $en$e tran$*ormar com cereal$ i fre$ t)til$ egetal$ i e)portàem ma/oritàriament prod"cte$ agr,cole$ tran$*ormat$ com el i i l'oli.
>. El consum d’energia a Catalunya
a) Compara les dades d’un any amb les de l’altre. ;i va 8aver cap increment important del consum total% ;i /a &"e al 1900 $olament $'"tilit?aen 1166 tone$ e&"ialent$ a car mentre &"e en el 1935 $'"tilit?aen 3509 tone$ e&"ialent$ a car e$ a triplicar el con$"m total d'energia.
b) uines *onts d’energia van augmentar m's% +'electricitat el petroli l'energia idrà"lica i el$ com"$tile$ $lid$.
c) uines noves *onts d’energia apareixen en les dades corresponents a l’any 19"?% El petroli i l'acetil
d) ot i -ue va augmentar en xi*res absolutes5 com va evolucionar en termes relatius el consum de carbó% uin percentatge representa al principi i al fnal del període% El car a l'an# 1900 $"po$aa el 60% del con$"m d'energia a !atal"n#a mentre &"e 30 an#$ de$pr$ al 1930 $"po$aa el 40% a di$min"ir "n 20% el $e" con$"m per prod"ir energia.
e) ( l’electricitat% Com evoluciona% uin pes arriba a tenir en relació amb el total de l’energia consumida% +'electricitat al principi de $egle $"po$aa men#$ d'"n 5% entre l'an# 1910 i 1915 incrementa el $e" percentatge fn$ a &"a$i "n 20% i de$pr$ al 1930 fnalment el $e" percentatge e$tà a m$ del 30% del con$"m d'energia.
*) 3 -u+ va ser degut a-uest creixement tan important del consum d’energia el+ctrica% : d'ind"$trialit?aci a !atal"n#a d"rant a&"ell$ an#$.
9. Contrastos socials
a) ,osa un títol a cada *otografa. oto 1B El all de la ri&"e$a oto 2B +a ll"ita per $orei"re
b) escriu les escenes. En la primera *oto eiem com "n gr"p de ric$ e$tà en "na mena de all i en la $egona *oto eiem el contra$t am el$ pore$ /a &"e el$ pore$ e$tan rec"llin le$ dei)alle$ del$ ric$ per poder $orei"re.
c) uines eren les causes de la pobresa% uins mecanismes tenia l’Estat per palFliar les necessitats de la gent m's pobra% +a ca"$a de la pore$a era la cri$i &"e a aer-i aan$ de la Cep(lica de$pr$ del torni$me. +De$tat donaa alg"ne$ terre$ a la gent &"e la olien treallar i tam *eien lloc$ de treall en ind($trie$.
d) Explica a -u+ eren degudes a-uestes di*er+ncies socials tan agudes. +e$ di*erncie$ $ocial$ eren ca"$ade$ per la gran &"antitat d'impo$to$ &"e aia de pagar la cla$$e ai)a i no tenia dret al poder de$pr$ le$ cla$$e$ $ocial$ ri&"e$ no pagaen impo$to$.
ossier. El debat sobre el vot de les dones. ona i política.
a) Dusca in*ormació sobre Gictoria Hent i Clara Campoamor5 i redacta una composició breu amb els seus principals trets biogràfcs. Gictoria Hent a ni)er en Màlaga proalement el 3 de mar> de 19 encara &"e i a di$crepàncie$ doc"mental$ $ore la data. Ella matei)a a caniar la $ea data de nai)ement per le$ de 19F i 19 en di*erent$ doc"ment$ datat$ a partir de la $ea arriada a Madrid 191F. :ltre$ *ont$ la $it"en en 19. Entre le$ raon$ dDai) $Dadd"ei)en He)igncie$ de tip"$ acadmicI o fn$ i tot Hco&"eteriaI. El $e" pare Jo$ Kent ComLn era "n comerciant de tei)it$ i la $ea mare Mar,a ;iano Gon?Lle? me$tre$$a de ca$a. a i"re a Màlaga fn$ a 191F an# en &" a mar)ar a Madrid a e$t"diar el at)illerat a lDin$tit"t !ardenal !i$nero$ recol?ada per la $ea mare i pel$ contacte$ &"e aia traat el $e" pare. : la $ea arriada a la capital $Din$talla a la Ce$idencia de ;eorita$. El 1920 ingre$$a en la *ac"ltat de 8ret de la Onier$itat !entral act"al Onier$itat !ompl"ten$e de Madrid on c"r$a la carrera com a al"mna no ofcial fn$ a la $ea llicenciat"ra el /"n# de 1924. E$ collegia el gener de 1925 i encara &"e no tenia ma$$a inter$ a e)ercir la pro*e$$i daant el$ tri"nal$ no a trigar a tenir la $ea primera interenci com a adocada de*en$ora. E$ a *er *amo$a el 1930 de*en$ant daant el 7ri"nal ;"prem de G"erra i Marina a Plaro de :lorno? memre del !omit Ceol"cionari Cep"licà deting"t i proce$$ament /"ntament am el$ &"al$ de$pr$ an *ormar el Goern proi$ional de la Cep(lica arran de la in$"rrecci de Jaca de de$emrede 1930. a $er la primera dona al mn a interenir daant "n con$ell de g"erra acon$eg"int lDa$ol"ci del $e" de*en$at.
Clara Campoamor de$pr$ de realit?ar dier$o$ ofci$ entre ell$ el de tele*oni$ta a otenir el 1924 el t,tol en 8ret per la Onier$itat de Madrid. ;Dincorpora al =artit Cep"licà Cadical el 1929. 8o$ an#$ m$ tard $ elegida pel pole de Madrid per oc"par "n e$c al !ongr$ de 8ip"tat$ de la ;egona Cep(lica E$pan#ola. a de$tacar com a dip"tada principalment per la de*en$a &"e a *er del$ dret$ de la dona. a introd"ir al =arlament la +lei de 8ret$ del Nen a m$ de participar en lDelaoraci i de*en$a de la polmica +lei del 8iorci. El 31 dDoct"re de 1931 a acon$eg"ir la ig"altat de dret$ electoral$ de lDome i de la dona a lDe$tat e$pan#ol com a &"edar
pla$mat a la !on$tit"ci rep"licana dDa&"ell matei) an# a lDarticle 36. No a poder renoar el $e" e$c el 1933. En la de*en$a del ot *emen, *o" aandonada pel $e" propi partit i a comptar nom$ am el $"port del =artit ;ociali$ta Qrer E$pan#ol &"e a tota ora a otar $olidàriament am la ca"$a de la dona al$ article$ per ella pre$entat$. :ltre$ $ector$ *aorale$ al $"*ragi "nier$al *emen, *oren E$&"erra Cep"licana de !atal"n#a i part de la dreta. M$ tard el 1936 a e$cri"re "n llire recordant a&"ell$ moment$ am gran amargor i $olit"d pol,tica &"e ella matei)a a anomenarB REl me" pecat mortal el ot *emen, i /oR. :&"ell matei) an# $De)ilià i e$ a e$talir aS"eno$ :ire$. Mai m$ no a tornar a E$pan#aT dot?e an#$ de pre$ lDe$peraen. Mor, a +a"$anaT le$ $ee$ re$te$ *oren portade$ al cementiri de =olloe ;ant ;ea$tià G"ip($coa en el pante de la *am,lia Mon$ Ci" relacionada am la *am,lia de !ampoamor.
b) uins arguments utilitAa Clara Campoamor per de*ensar el vot de les dones% uins són els dels -ue s’8i oposen% Comenta’ls. El$ arg"ment$ eren &"e le$ done$ no eren "n perill per a la Cep(lica &"e no eren democràtic$.
c) #ixa’t b' en els textos periodístics. Com descriuries el to amb -u+ estan redactats% uines de les idees i opinions -ue s’8i exposen t’8an cridat m's l’atenció% #es!ne una crítica argumentada. E$tan redactat$ am "n to men#$preant a la dona dient &"e e$ cre"en tot el &"e el$ i dig"i el capellà i &"e $n "ne$ innocent$. !rec &"e poden aer-i done$ innocent$ com d'ome$ llaor$ a"ria $ig"t /"$t &"e no men#$pree$$in a la dona dient-li innocent /a &"e a&"e$t a$pecte no e$tà a$$ignat a "n (nic $e)e.
d) Dusca in*ormació sobre -uan es va concedir el su*ragi *emení en altres pa=sos europeus. uins van ser els primers% Cep(lica de Ueimar 191 =rincipado de :lania 1920 :"$tria :lemana 1919 Sielorr($$ia 1919
e) Compara la situació actual de les dones a Espanya amb la de anys enrere. uins obIectius5 pel -ue *a a la igualtat5 8an estat assolits% uins no 8an estat assolits encara% ;'an a$$olit$ a$pecte$ com la ig"altat en la otaci per en contra encara i a a$pecte$ com el $alari de le$ done$ en comparaci del$ ome$ on e$ e" &"e a egade$ el matei) treall no e$tà ig"al pagat depenent del $e)e.
1. a Constitució de 19"1 a) 3ssenyala els principals trets d7a-uesta constitució. Compara!la amb les del segle J(J "e l'E$tat no t religi ofcial &"e no $'admetei) la *ederaci de region$ a"tnome$ &"e tote$ le$ con*e$$ion$ religio$e$ $eran con$iderade$ como a$$ociacion$ $otme$a a "na llei e$pecial i &"e l'ed"caci $erà laica.
b)2egons l7article 15 -uin tipus d7Estat s7estableix% El tip"$ d'e$tat $ "na Cep(lica democràtica.
c)ue disposa la Constitució de 19"1 en mat+ria religiosa% ( pel -ue *a al su*ragi% "e no t religi ofcial. "e el$ ci"tadan$ del$ do$ $e)e$ ma/or$ de 23 an#$ podran otar.
d)Com en*oca a-uesta constitució el *et auton6mic% "e la Cep(lica con$tit"ei) "n E$tat integral compatile am la a"tonomia de lo$ M"nicipi$ i le$ Cegion$.
e) uins articles *an re*er+ncia a la separació dels tres poders% En -ui recau el legislatiu% an re*erncia en el$ article$ 51 6F 6 i 94. El poder legi$lati" reca" en el pole mit/an>ant le$ !ort$ o el !ongr$ del$ 8ip"tat$.
0. ,roclamació de la KepBblica catalana a) Dusca in*ormació sobre #rancesc Lacià i redacta una composició amb els seus principals trets biogràfcs. rance$c Macià i +l"$$à &"e tam $ e$mentat en alg"ne$ *ont$ en ca$tellà com ranci$co MaciL ilanoa i la Geltr( 21 de $etemre de 159 V Sarcelona 25 de de$emre de 19335 a $er "n pol,tic i militar e$pan#ol dDideologia rep"licana i independenti$ta catalana tinent coronel de lDE)rcit de 7erra 122W pre$ident de la Generalitat de !atal"n#a i "n del$ *"ndador$ del$ partit$ E$tat !atalà i E$&"erra Cep"licana de !atal"n#a $ent $"cce@t per +l",$ !ompan#$ i Joer.
b)Kesumeix les idees principals del text. En$ parla del principi de la Cep(lica catalana on di" &"e i a"rà "n millorament en tot el territori i &"e i aan>aran molt.
c)Explica els resultats de les eleccions municipals del 10 d7abril de 19"1 i les circumstàncies en -ue es va produir la proclamació de #rancesc Lacià. +e$ eleccion$ m"nicipal$ del 12 d'aril de 1931 a g"an#ar-le$ el partit d'e$&"erra rep"licana &"e el $e" l,der era rance$c Macià llaor$ e$ a proclamar pre$ident de la Generalitat.
d)u+ signifca la re*er+ncia a la #ederació (b+rica% uin 's el model d7Estat -ue es de*ensa en a-uesta proclamació% rance$c Macià $'e$tà re*erint al goern d'E$pan#a en a&"e$ta proclamaci e$ de*en$a "n model d'e$tat rep"licà.
e)a KepBblica catalana va tenir una vida molt e*ímera. Com va acabar% a acaar am el cop d'e$tat de ranco &"e a *er &"e comence$ la g"erra ciil i no donge$ temp$ a con$olidar la Cep(lica catalana
*)Comenta el titular del diari 3DC. El tit"lar del diari :S! e)plica la $it"aci del moment am relaci am la Cep(lica E$pan#ola i el $e" l,der Ma"ra i la Cep(lica !atalana i el $e" l,der Macià.
". ,ropietats dels grandes de EspaMa el 19"1 a) a re*orma agrària es va convertir en un dels obIectius primordials dels governs d’es-uerres. ,er -u+% =er a &" el pole pog"$ tindre "na terra i treallar-la /a &"e &"a$i tote$ le$ terre$ eren del$ e$tament$ ric$ d'a&"ella $ocietat.
b)3mb -uina oposició es va 8aver d7en*rontar el govern d73Aa8a5 per poder tirar endavant la re*orma% :m l'opo$ici del partit de drete$ el$ nole$ l'E$gl$ia per&" ell$ olien &"e a&"elle$ terre$ *o$$in $ee$ i no $e le$ treie$ la Cep(lica.
c)uines di*er+ncies 8i 8avia entre la Aona meridional i la resta del país pel -ue *a a l7estructura de la població pagesa i a la proporció de grans propietats agràries% +a gran di*erncia era la gran &"antitat de polaci page$a i l'e$ca$$a &"antitat de terren# per conrear
d)3( llarg de la unitat 8em explicat -ue el camp espanyol vivia una *orta con@ictivitat social. Dusca algun exemple -ue Iustif-ui a-uesta afrmació. +a conXictiitat $ocial era e$deing"da per la dier$itat d'ideologie$ &"e i aia i tam per le$ gran di*erncie$ en$ molt$ a$pecte$ entre le$ d"e$ cla$$e$ l'alta i la ai)a.
. Comparació dels estatuts d’autonomia a) En el primer article dels dos estatuts es defneix Catalunya. 3ssenyala7n les di*erencies. E;7:7O7 8E NYCA: 1931 E$tat a"tnom Adioma ofcialB català
E;7:7O7 8E !:7:+ONZ: 1932 Cegi a"tnoma Adioma ofcialB ca$tellà i català
b);i 8a correspond+ncia entre l7article 0 de l7Estatut de NBria i algun article de l7Estatut de 19"0% uin era l7origen del poder segons el primer redactat% ;i l'article 2 de l'E$tat"t de N"ria pot tindre corre$pondncia am el primer article de l'E$tat"t de !atal"n#a /a &"e di" en a&"e$t (ltim re*erint-$e a
!atal"n#a &"e [el $e" rgan repre$entati" $ la Generalitat\ . ;egon$ el primer redactat l'origen del poder $orgia de le$ !ort$ de la Cep(lica d'acord am le$ llei$ general$.
c)Com es podien agregar altres territoris a Catalunya segons l7article de l7Estatut de NBria% En -uins territoris creus -ue s7estava pensant a l78ora de redactar a-uest article% ;i podien agregar altre$ territori$ $i complien a&"e$t$ tre$ re&"eriment$B 1B "e o demane$$in le$ tre$ &"arte$ part$ d'a&"ell territori &"e e$ olia "nir 2B "e a&"ell territori o apro$ mit/an>ant "n plei$cit 3B "e o apro$ el =arlament de !atal"n#a i el =arlament de la Cep(lica. =ot$er $'e$taria pen$ant en territori$ com la !om"nitat alenciana.
d)Compara els articles -ue *an re*er+ncia a la llengua ofcial de Catalunya. En l'E$tat"t de N(ria di" &"e l'idioma ofcial $eria el català men#$ per le$ relacion$ am el goern de la Cep(lica &"e a"ria de $er en ca$tellà en cani am el E$tat"t de !atal"n#a de 1932 deia &"e el català i el ca$tellà e$deindrien a $er tote$ d"e$ per ig"al la lleng"a ofcial.
e) Comenta els articles re*erits a les compet+ncies d7ensenyament. En el E$tat"t de N(ria e$ donen m$ lliertat$ a !atal"n#a per dominar m$ l'en$en#ament com per e)emple donant tit"lacion$ pro*e$$ional$ am alide$a a tota la Cep(lica i en l'altre E$tat"t el de !atal"n#a de 1932 tenen men#$ lliertat$ /a &"e tenien men#$ poder$ i tenien &"e con$en$"ar-o am el goern de la Cep(lica.
?. 3AaMa de*ensa l’Estatut de Catalunya a) (dentifca les idees principals d7a-uest text i situa’l en el seu context 8ist6ric. :&"e$t te)t $e $it"a en l'an# 1932 el $egon an# de la $egona Cep(lica i el te)t e)plica com :?aa de*en$a a !atal"n#a i al $e" E$tat"t dient &"e el &"e
olia !atal"n#a &"e era i"re d'"na altra manera en l'E$tat e$pan#ol era leg,tim /a &"e i era a la !on$tit"ci.
b)Dusca in*ormació sobre Lanuel 3AaMa i redacta un text breu amb els seus trets biogràfcs. Man"el :?aa 8,a? :lcalL de a 3 de noemre de 1940 a $er el primer i po$teriorment el no pre$ident del Goern 1931-1933 i 1936 de la ;egona Cep(lica i fnalment el $egon i darrer =re$ident de la AA Cep(lica E$pan#ola 1936-1939. a $er "n del$ pol,tic$ i orador$ m$ important$ en la pol,tica e$pan#ola del $egle ]] a m$ dD"n notale periodi$ta i e$criptor. a $er g"ardonat am "n =remi Nacional de +iterat"ra el 1926 per la $ea iografa La vida de Juan Valera . +a $ea ora m$ coneg"da $ el diàleg La velada a Benicarló "na reXe)i $ore la dcada del$ an#$ trenta a E$pan#a. El$ $e"$ 8iari$ $n "n del$ doc"ment$ m$ important$ per al conei)ement del moment i$tric en &" a i"re.
c)uan el proIecte d7Estatut català va ser presentat a les Corts5 va rebre críti-ues de diversos sectors. uins% ;i del$ $ector$ de dreta /a &"e no e$taen tant a *aor de donar-li tant de poder com per e)emple l'en$en#ament &"e a&"e$t$ $ector$ olien &"e e$ *e$ en ca$tellà i no en català.
d)’aprovació de l’Estatut es va produir poc temps despr's del *racàs d7un cop d7estat. 3 -uin cop d’estat ens re*erim% uan va tenir lloc% En$ re*erim al cop d'e$tat &"e a g"iar ranci$co ranco l'an# 1934
/. El programa polític de la liga Catalana :19"") a) Kesumeix les idees principals del text i situa’l en ei seu context 8ist6ric. +a +liga !atalana e$ &"ei)a de le$ $it"acion$ agr,cole$ &"e e$tan ocorrent a !atal"n#a on mani*e$ta &"e ol caniar a&"e$ta $it"aci per el de tote$ le$ cla$$e$ i per el de !atal"n#a tam el m$ a*ectat$ d'a&"ella $it"aci eren le$ per$one$ de cla$$e ai)a
b)3 -u+ es re*ereix el text -uan parla del Oproblema -ue s78a creat en certes regions agrícoles de CatalunyaP% uina solució s’8i proposa per solucionar!lo% E)igia "na ma/or re$pon$ailitat a le$ iniciatie$ priade$ al$ director$ d'empre$e$ i d'organit?acion$ orere$.
c) escriu el contingut de l’acudit posa!8i un títol.
No e ent$ l'ac"dit
. El Lani*est dels renta a) uines són les idees *onamentals del text% E)pre$$ar le$ idee$ reol"cionarie$ &"e $i tenien al 1931
b)ue entens per Qsomos revolucionarios5 síR pero no cultivadores del mito de la revoluciónS% "e ell$ olien *er la reol"ci no dir-o olien el *et no parlar-ne.
c)Els trentistes discrepaven dels planteIaments de la #3(. Dusca in*ormació sobre a-uesta organitAació anar-uista$ any de constitució5 idees -ue de*ensava5 líders m's destacats5 etc. +a ederacin :nar&"i$ta Arica :A e$ "na organi?aci *"ndada en 192F en la plat/a de El ;aler alencia. 8e$ de la $ea *"ndaci fn$ a lDadeniment de la dictad"ra *ran&"i$ta t "n paper important en el moiment orer e$pan#ol $oretot a tra$ de lDanomenat lligam am la !N7 $ a dir la pre$ncia dDelement$ faistes en a&"e$ta organit?acianarco$indicali$ta. +a intenci era &"e el $indicat no $Dall"n#$ del$ po$t"lat$ àcrate$. 8Da&"e$ta manera en la dcada de1930 al $ector faista de la !N7 e$ a opo$ar al $ector trentista. +Dorganit?aci a a$ar-$e en gr"p$ petit$ dDafnitat anar&"i$ta dDactii$te$ a"tnom$. +a :A a romandre com "na organit?aci $ecreta i illegalit?ada fn$ i tot de$pr$ del reconei)ement de la $ea e)i$tncia do$ an#$ de$pr$ de la $ea *ormaci. +a $ea nat"rale$a $"rept,cia *a di*,cil /"t/ar lDe)ten$i n"mrica del$ $e"$ memre$. ;De$tima &"e el$ memre$ de la :A /"$t aan$ de la reol"ci $ocial de 1936 rondaa entre el$ 5.000 i 30.000. +a &"antitat de memre$ e$ a incrementar drà$ticament d"rant el$ primer$ me$o$ de la G"erra !iil E$pan#ola.
d) Els trentistes van abandonar la CN el 19"0. Dusca in*ormació sobre la carrera política -ue va seguir un dels seus líders5 Tngel ,estaMa. ;ant 7omL$ de le$ Qlle$ 16-Sarcelona 193F :narco$indicali$ta e$pan#ol. E$ a afliar a la !N7 on a de$tacar com a intran$igent. 8irector de ;olidaritat Qrera 191F-1919 a *er reocar a la !N7 el $e" $"port a la AAA Anternacional de$pr$ dDa$$i$tir a lDAA !ongr$ de la Anternacional !om"ni$ta 1920. ;ecretari de la !N7 1922 a de*en$ar lDact"aci pol,tica de lDorganit?aci 1922 i del$ comit$ paritari$ 192F e$ a opo$ar a la :A i a $er "n del$ $ignant$ del Mani*e$t del$ 7renta 1931. a *"ndar el =artit
;indicali$ta 1933. 7riat dip"tat per !adi$ 1936 a ll"itar a Sarcelona contra lDal>ament militar.
