Avís legal d’utilització d’aquest material: Aquest producte i els seus continguts són material complementari de l’etapa, curs i matèria indicats en la coberta del llibre o en el CD o DVD. Només poden ser utilitzats dins l’aula pel professorat, i sempre per impartir als alumnes les classes de la matèria corresponent, amb el benentès que els alumnes hagin adquirit els llibres, textos i materials d’Editorial Barcanova, SA relacionats amb el producte. Qualsevol altre ús directe o indirecte del producte fora de l’àmbit assenyalat, com també la reproducció o còpia d’aquest producte o dels seus continguts, o bé la seva divulgació o difusió en qualsevol mitjà, sigui total o parcial, necessitarà permís exprés i per escrit d’Editorial Barcanova, SA.
Coordinació editorial: Francesc Solà Revisió de continguts: Francesc Comas Aquesta Proposta didàctica ha estat elaborada per Cristòfol-A. Trepat i Joaquim Prats © 2009, C. A. Trepat SCP i Joaquim Prats © 2009 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469
[email protected] www.barcanova.cat Primera edició: juny de 2009 Dipòsit legal: B-24.469-2009 ISBN: 978-84-489-2439-3 Printed in Spain Imprès a Service Point FMI, S.A.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.
Índex Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Estructura de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Temporalització indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Programació d’aula i projecte curricular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Desenvolupament de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Solucionari de les activitats didàctiques Unitat 1. La revolució liberal (1800-1874) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 2. Les transformacions econòmiques del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 3. La Restauració. De l’inici al «desastre» del 98 (1875-1898) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 4. Del «desastre» a la Segona República . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 5. Economia i societat (1848-1931) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 6. La Segona República (1931-1936) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 7. La guerra civil (1936-1939) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 8. El franquisme (I) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 9. El franquisme (II) (1939-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 10. La transició democràtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Unitat 11. La democràcia consolidada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5 9 11 15 19 43 57 69 79 89 101 111 123 131 141 149
3
Introducció Per establir els criteris amb els quals s’han elaborat aquests blocs d’Història, hem procedit a analitzar les finalitats, introducció i enunciats del primer nivell de concreció del seu currículum, la tradició didàctica de la disciplina i la necessitat d’introducció d’alguns elements d’innovació en la manera de presentar alguns procediments. De l’anàlisi d’aquestes tres dimensions es desprenen les opcions amb què s’ha realitzat el desplegament del currículum i també les decisions sobre la disposició didàctica amb què s’han estructurat les unitats. Del que explicita el currículum d’Història del batxillerat a la seva introducció destaquen com a conformadors d’aquesta disciplina els eixos següents: a) El currículum vigent, tot i que fa referència a les arrels històriques d’Espanya, abasta cronològicament des de la Revolució Industrial i liberal fins als nostres dies, és a dir, en els segles XIX i XX, i d’una manera especial en aquest darrer. b) El marc espacial definitori d’aquesta Història és Catalunya com a nació, relacionada, però, d’una manera estructural i dinàmica dins la història que transcorre a la península Ibèrica i dins de l’Espanya contemporània. Historiogràficament, els autors consideren que la història contemporània de Catalunya no pot ser aïllada del seu context espanyol. D’aquí es desprèn la necessitat de presentar la història d’Espanya amb una lupa simultània sobre Catalunya. c) Pel que fa als procediments, tot i que l’actual currículum no els descriu a banda i els inclou en el bloc de contingut, s’esmenta amb especial èmfasi l’aplicació de la temporalitat i la utilització de fonts, a més de l’obtenció, procés i comunicació de la informació dins dels processos mentals propis que utilitza la disciplina històrica per a construir el seu coneixement. Així consta en el bloc de continguts comuns. En relació a les competències específiques de la matèria es contemplen de manera especial les dimensions temporals, la crítica de fonts i la dimensió social i cívica en la mesura que la història ajuda a entendre les arrels de moltes de les situacions actuals. Pel que fa als objectius generals del currículum, als autors els ha semblat que cal prioritzar com a rellevants els criteris següents: a) Cal situar, presentar i explicar alguns fets i esdeveniments importants de la història contemporània (XIX i XX). b) Cal interpretar els principals processos (econòmics, polítics, socioideològics…). c) Cal referenciar quan calgui les arrels més pròximes del segle XIX. d) Seleccionar información de fonts directes i indirectes i realizar petits treballs d’indagació. e) Valorar les institucions democràtiques en la llarga lluita per la llibertat. e) Valorar la dimensió social i cívica de la historia. Pel que fa al contingut conceptual del currículum els autors han destacat el següent: a) Dels quatre blocs del contingut no comuns, el 25 % es dedica al segle XIX i la resta se situen a l’àmbit cronològic del segle XX. Del segle XIX semblen emfasitzar-se els nuclis següents: la industrialització, la Restauració i el catalanisme polític. c) El 50% dels enunciats corresponents al segle XX se centren en la segona meitat del segle (franquisme, la transició i la democràcia).
5
d) Del primer terç del segle XX semblen emfasitzar-se: les tensions socioeconòmiques, la Generalitat republicana dins de la Segona República Espanyola, i, especialment, la guerra civil (en general i específicament a Catalunya). e) Dels enunciats del franquisme sembla desprendre’s una voluntat de presentació sincrònica dels diversos nivells històrics (econòmics, ideològics, polítics, culturals…) per etapes (fins al 1959, del 1960 fins al 1973, la crisi del 1973 fins al 1975). f) Dels enunciats sobre la transició i la democràcia sembla desprendre’s una voluntat de preferència dels nivells juridicopolítics, d’altra banda normals en les anomenades «històries recents o immediates» (Constitució i Estatut, la història recent i l’anàlisi de la «segona» Generalitat del segle XX des dels anys 80 ençà). Finalment i pel que fa als criteris d’avaluació s’han de subratllar els aspectes següents: a) Dels 10 criteris d’avaluació 7 són conceptuals. Hi ha dos objectius transversals sobre metodología i sobre precedents. Finalment el 10 és un objectiu de valors. b) L’enunciat dels criteris d’avaluació es correspon ordenadament i cronològica amb el bloc de conceptes. c) Dels 7 objectius conceptuals: • Tres corresponen a l’àmbit cronològic del segle XIX • Quatre corresponen al segle XX De tot plegat es desprèn que el projecte es pot dissenyar d’acord amb els criteris següents: a) El contingut ordenador és el conceptual diacrònic. b) Un primer bloc s’hauria de destinar substancialment al segle XIX. d) Tres blocs, finalment, s’han de destinar al segle XX. e) No caldria fer una història complexa, sincrònica i seguida per raons òbvies de temps lectiu i per raons substantives dels enunciats curriculars (alguns fets, alguns conflictes, algunes continuïtats…). f) Hi ha aspectes que s’han de tractar amb més amplitud: Revolució Industrial, Restauració, Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Transició i democràcia. h) La història de Catalunya s’ha d’emfasitzar de manera clara. En alguns casos va de soi (la Revolució Industrial a Espanya es produeix bàsicament a Catalunya i al País Basc). En d’altres casos, s’ha d’explicitar (el catalanisme polític i les seves realitzacions, la Generalitat republicana, Catalunya durant la guerra civil, la resistència a la descatalanització durant el franquisme, la «segona» Generalitat…). i) Han d’aparèixer amb claredat la utilització de procediments, en especial les aplicacions de la temporalitat i la utilització de fonts. També algunes interpretacions historiogràfiques diferents i treballs d’indagació. Pel que fa a la tradició didàctica de la disciplina sembla que actualment la majoria dels professionals i de les professionals que la imparteixen consideren que la continuïtat cronològica i acumulativa ha de ser el fil conductor amb què s’ha de proposar la informació i reflexió per al seu aprenentatge. D’altra banda, el professorat sol demanar en els materials curriculars que utilitza l’existència d’informació ben organitzada i ordenada i alhora l’existència d’activitats que es relacioni amb aquesta informació. Finalment els eixos procedimentals –utilització de categories temporals, obtenció, procés i comunicació d’informació històrica– s’han proposat a través de tres dimensions: la utilització constant de fonts amb exercicis que responen a aquestes estratègies intel·lectuals i l’exercici de síntesi al final de cada unitat. D’aquesta manera, presentem algunes petites innovacions que faciliten l’aprenentatge de la dimensió procedimental de la disciplina.
6
Resumint, doncs, de tot el que hem exposat fins aquí es dedueixen els criteris utilitzats pels autors per desplegar el currículum i oferir-ne una versió concreta: a) Ordenar cronològicament la informació des del segle XIX fins a l’actualitat. b) Proposar la informació de l’època històrica estudiada combinada amb exercicis sobre fonts. c) Enunciar les unitats didàctiques amb títols globalitzadors d’Història d’Espanya i incloure-hi també de manera explícita (en el nivell dels epígrafs) la història de Catalunya pertinent. d) Proposar unitats didàctiques amb distintes intensificacions (presentar els dos primers terços del segle XIX en una única unitat i dedicar, en canvi, una unitat sencera a la guerra civil). e) Introduir procediments a través del disseny de les activitats i del quadern de fonts. f) Completar l’obtenció d’alguns objectius terminals a través de la Proposta Didàctica (per exemple: més exercicis sobre fonts, proposta de treballs de recerca, consulta d’arxius locals, etc.) També cal explicitar que, d’acord amb la historiografia recent, presentem les unitats polítiques ja que d’una banda resulten d’entrada més significatives potencialment per als alumnes d’aquestes edats, i de l’altra, permeten més fàcilment l’estructuració de referències. A continuació, hem desenvolupat les unitats econòmiques o socials quan el temps abastat ha tendit a la durada mitjana (segle XIX: del 1808 al 1875; segle XX: del 1898 al 1931; franquisme: 1939-1975). D’altres unitats han estat tractades més monogràficament bé per la tria d’un període particularment significatiu per a Catalunya (formació del catalanisme polític durant la Restauració) o bé per la intensitat dels canvis o ruptures (Segona República o guerra civil, transició a la democràcia). Finalment, no s’ha oblidat que aquesta Història és comuna per a tots els estudiants del nou Batxillerat, la immensa majoria dels quals només coneix les parcel·les històriques que s’hagin estudiat dins de l’àrea de Ciències Socials de l’ESO. A més, molts estudiants no cursaran cap altra mena d’ensenyament històric en el batxillerat. Ha semblat, doncs, d’interès als autors tenir com a criteri a l’hora de plantejar la didàctica la realització d’un esforç especial per presentar la informació de manera planera, tot distingint fets d’interpretacions i alhora insistint en activitats de reflexió que permetin a aquest alumnat un assaig de comprensió i una primera atribució de significat a les línies principals que expliquen algunes de les dimensions rellevants de la nostra Història, així com l’arrel d’alguns dels nostres principals problemes actuals.
7
Estructura de les unitats didàctiques
9
10
Temporització indicativa No tot el contingut de cada unitat ni totes les activitats i els exercicis proposats han de ser realitzats pel conjunt de l’alumnat. La intenció dels autors i les autores d’aquest projecte ha estat oferir un ventall obert de moltes possibilitats. És per això que la temporització que presentem és tan sols indicativa i orientadora. El professorat sap prou bé que cada aula té el seu ritme i que la selecció mínima de continguts, forçosament, comporta diverses temporitzacions. Seria perfectament lògic que en una temporització concreta es dediqués la major part d’hores lectives a dos epígrafs (l’essencial i bàsic per assolir els objectius terminals de referència) i la resta d’informació i activitats es dediqués a grups d’alumnes per a reforç i aprofundiment. Insistim, doncs, en el fet que la temporització és summament indicativa i generalitzadora.
11
Unitat didàctica 1. La revolució liberal (1808-1874)
Apartats La Constitució del 1812 i la Restauració absolutista El règim liberal: progressistes i moderats (1833-1868) El Sexenni Revolucionari Catalunya i la revolució liberal Els orígens del catalanisme
2. Les transformacions La demografia econòmiques del Els canvis en l’agricultura segle XIX Les transformacions industrials La creació del mercat comú espanyol L’economia catalana al segle XIX El moviment obrer 3. La Restauració. De l’inici fins al «desastre»del 98 (1875-1898)
4. Del «desastre» a la Segona República
7. La guerra civil (1936-1939)
8. El franquisme (I) (1939-1975)
9. El franquisme (II) (1939-1975)
10
6
La Restauració: els fets polítics (1875-1898) El sistema polític: la teoria i la pràctica El catalanisme polític Una època de prosperitat econòmica L’evolució del moviment obrer Epíleg: el «desastre» de 1898
6
L’impacte del «desastre» (1898-1902) Les crisis polítiques de la Restauració (1902-1923) L’evolució del catalanisme polític i la Mancomunitat La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
8
5. Economia i El canvi demogràfic societat (1898-1931) El camp i els seus problemes L’evolució de la indústria L’evolució del moviment obrer La condició femenina 6. La Segona República (1931-1936)
Hores lectives
8
De la Dictadura a la República El context: la demografia, l’economia i la mentalitat El Bienni Reformador (1931-1933) El Bienni Conservador (1933-1936) Epíleg: les eleccions de 1936
8
El preàmbul de la guerra La insurrecció militar i la seva resposta Les fases militars de la guerra Les rereguardes Reflexió final: per què tot plegat?
8
La naturalesa i els suports del règim franquista El procés d’institucionalització La repressió L’oposició a la dictadura Epíleg: la mort de Franco
8
Els canvis de l’estructura demogràfica L’evolució econòmica Les transformacions de la societat
8
13
Unitat didàctica 10. La transició democràtica
11. La democràcia consolidada
14
Apartats
Hores lectives
Tres anys que van canviar Espanya (1975-77) La Constitució de 1978 Una democràcia feble Catalunya recupera les institucions
8
L’evolució política La Catalunya autonòmica L’economia i la societat catalana des de 1980
4
Programació d’aula Els continguts, els objectius, les competències i tots els altres elements a partir dels quals cada professor o professora pot elaborar la seva pròpia programació d’aula es poden consultar i descarregar (en un document de text modificable) des del CD de la Proposta didàctica o bé des del nostre web: www.barcanova.cat
Projecte curricular de centre L’Administració educativa dóna criteris i orientacions per seqüenciar i desenvolupar els continguts prescriptius de cada curs, però és funció de cada centre elaborar el seu Projecte Curricular. Per ajudar el professorat en aquesta tasca, presentem un Projecte Curricular de Centre (en un document de text modificable) fet a partir del nostre llibre. Podeu consultar-lo i descarregar-lo des del CD d’aquesta Proposta didàctica o des del nostre web: www.barcanova.cat
15
Desenvolupament de les unitats didàctiques
Unitat didàctica 1. La revolució liberal (1800-1874) Pel que fa al segle XIX, el currículum prescriu de manera genèrica l’estudi de les principals continuïtats i canvis de l’Antic Règim a la implantació del liberalisme. També demana que els alumnes siguin capaços de situar cronològicament alguns esdeveniments rellevants del segle relacionats amb aquestes continuïtats i canvis en la implantació del liberalisme. Aquesta ha estat, doncs, la intenció del desplegament didàctic d’aquesta unitat: plantejar la difícil evolució de la revolució liberal a Espanya, des de les Corts de Cadis fins a la relativa estabilització política assolida amb la Restauració (1875). S’hi han afegit alguns aspectes que són l’arrel del catalanisme polític. Aquesta unitat didàctica abasta un període molt llarg de durada històrica. Suggerim que les activitats s’organitzin sobre tres períodes cronològics claus precedits d’una breu explicació del concepte d’Antic Règim: 1808-1833, 1834-1868 i 1868-1874. Cadascun d’aquests períodes hauria d’estar marcat pel concepte previ de revolució liberal, que hauria de ser contrastat pels avenços i retrocessos respecte dels esdeveniments rellevants de cada etapa. L’anàlisi de les constitucions i els períodes de la carlinada poden constituir els suports bàsics. Convé tenir present que pot resultar molt útil combinar l’explicació magistral amb el tractament de les fonts i les síntesis finals dins de cada unitat lectiva com a sistema didàctic. El dossier d’aquesta unitat recull el procés d’emancipació de la major part del territori que pertanyia a la Corona espanyola i que es va fragmentar en múltiples estats, al contrari del que va passar en els territoris anglesos que van formar un gran estat, Estats Units, o en els territoris portuguesos, que van donar lloc al Brasil. Amb l’ajuda del text, documents, mapes i imatges s’analitza aquest procés d’emancipació així com els personatges més significatius de l’etapa que va portar a la independència i la formació dels nous estats que s’han anat transformant i consolidant al llarg d’aquests dos-cents anys.
19
Unitat didàctica 2. Les transformacions econòmiques del segle XIX Un cop s’ha proposat a l’alumnat l’estudi de les grans referències de la construcció de l’estat liberal en la unitat anterior, plantegem l’aprenentatge del segon gran canvi: la Revolució Industrial i les transformacions econòmiques que l’acompanyen. Hem articulat la unitat al voltant de dos eixos: la Revolució Industrial –amb especial èmfasi a Catalunya– i la creació del mercat comú espanyol. Al voltant d’aquests dos eixos hem relacionat l’evolució demogràfica, l’agrícola i l’estudi més detallat de l’economia del Principat, llevat de la indústria tèxtil (tractada a la Revolució Industrial). Aquesta unitat pot resultar feixuga per la probable manca d’atracció de bona part de l’alumnat cap als problemes econòmics. Suggerim que l’explicació se centri fonamentalment en la Revolució Industrial, en particular, a Catalunya, d’una banda, i en les desamortitzacions i la creació del mercat comú espanyol de l’altra. Constitueixen probablement les claus més importants per entendre el procés general de la nostra contemporaneïtat en el món econòmic. Pot resultar molt recomanable la combinació de les explicacions amb l’anàlisi aplicativa de les fonts o en la seva utilització com a exercici previ per motivar l’alumnat. També pot ser d’interès aprofitar l’explicació del contingut d’aquesta unitat amb la visita a una colònia tèxtil (suggerim la colònia Sedó d’Esparraguera) o bé la realització de treballs a propòsit de la xarxa del MNATEC, en especial, de la seva seu central de Terrassa. El dossier d’aquesta unitat analitza els canvis i continuïtats que es van produir en les ciutats. El fenomen de la industrialització és un fet urbà. Malgrat l’existència de fàbriques de riu i colònies industrials –que també mantenen una estructura urbana– la industrialització va associada a les ciutats. El dossier analitza els canvis i transformacions que van experimentar les ciutats medievals per adaptar-se als nous models de producció. La ciutat tancada, defensiva i sense una planificació no servia per als nous interessos econòmics. Per això va caldre enderrocar-ne les muralles i construir nous barris, els eixamples, que servissin d’allotjament i zona de relació i oci per a les noves classes dominants. Apareixen plans de creixement com l’Eixample d’Ildefons Cerdà, nous tipus d’habitatges per a la burgesia, llocs d’oci i diversió, cafès, teatres carregats de luxe, que contrastaven amb els habitatges humils dels obrers que vivien en barris segregats, sovint, de la zona central de la ciutat.
21
Unitat didàctica 3. La Restauració. De l’inici fins al «desastre» del 98 (1875-1898) Seguint les indicacions del primer nivell de concreció del currículum, un cop presentats les principals continuïtats i el principals canvis del segle XIX juntament amb la Revolució Industrial i les seves conseqüències socials, passem tot seguit a analitzar amb una mica més de detall els fets polítics, socials i econòmics més rellevants del primer període de la Restauració. Arribats a aquest punt, entrem una mica més a fons en la sincronia de les diverses tipologies de fets i de ritmes (polític, social i econòmic) i analitzem de manera particular l’aparició del catalanisme polític. Essent aquesta unitat la primera sincrònica que apareix en aquesta proposta recomanem al professorat que procuri fer entendre com es donen en un període de temps concret de mitjana durada (18751898) diversos ritmes alhora segons es tracti del dinamisme polític, econòmic o social. També suggerim accentuar l’èmfasi en la formació del catalanisme polític com una de les claus que ajuda a fer entenedora l’evolució històrica del Principat i de la seva relació amb la resta d’Espanya. En aquest sentit, el Museu d’Història de Catalunya així com el MNATEC ofereixen nombrosos recursos didàctics per aprofundir o ampliar sobre el tema d’aquesta unitat en allò que fa referència a Catalunya i al seu context espanyol. El dossier d’aquesta unitat recull l’origen de l’himne Els Segadors. L’aparició del catalanisme polític va buscar en el moviment cultural de la Renaixença alguns dels símbols de la catalanitat que aquest moviment havia enaltit. La llengua, el seny dels catalans, la institució de l’hereu i la masia, la barretina, la senyera, fets històrics o llegendaris i el romanç dels segadors van esdevenir signes d’identitat del país i de la catalanitat. El dossier analitza els diferents canvis que s’han produït en la lletra i la música de l’himne des que es va començar a cantar fins avui. També recull les èpoques en què va estar prohibit i les causes d’aquesta prohibició.
23
Unitat didàctica 4. Del «desastre» a la Segona República El currículum d’Història prescriu, en el seu bloc de fets i conceptes, l’estudi del sistema polític de la Restauració i l’anàlisi d’alguns dels seus fets significatius. També demana l’estudi de l’evolució del catalanisme polític fins a la Segona República i l’anàlisi del pas de la Dictadura de Primo de Rivera a l’època republicana. Aquesta unitat tracta de tots aquests aspectes. S’inicia amb l’impacte desmesurat provocat per la pèrdua de Cuba i Filipines (el «desastre»), l’enumeració dels problemes d’Espanya a començament del segle XX, les crisis successives del sistema polític de la Restauració, l’evolució del catalanisme polític i l’obra de la Mancomunitat i, finalment, la Dictadura de Primo de Rivera. Des del punt de vista procedimental s’emfasitza especialment l’aplicació de categories temporals i de temps històric, l’obtenció i el processament d’informació històrica a partir de fonts diverses i l’aplicació i comunicació de la informació històrica. Suggerim que aquesta unitat didàctica s’estructuri sobre tres punts bàsics: l’enunciat dels principals problemes d’Espanya, el seguit de crisis que van minant el sistema polític i l’obra del catalanisme polític. La Dictadura de Primo de Rivera es pot considerar la darrera i definitiva crisi del sistema. Pot resultar útil organitzar les unitats lectives en tres blocs: en el primer, l’exposició oral amb l’ajut del llibre centraria els punts cabdals en què el professorat organitzi l’ordre d’exposició; en un segon es pot demanar la solució de les activitats numerades, i en el darrer terç de la classe, es pot procedir a demanar a l’alumnat que solucioni per grups les activitats sobre les fonts que fan referència al contingut impulsat pel professorat. Pel que fa al vocabulari històric, creiem d’interès verificar que l’alumnat atribueix una significació correcta als termes següents: regeneracionisme, Mancomunitat, civilisme, llei de jurisdiccions, Setmana Tràgica, solidaritat catalana, Sindicat Únic, pistolerisme i dictadura. El dossier d’aquesta unitat analitza el fenomen de la violència urbana que es va produir en alguns llocs de Catalunya i Espanya entre finals del segle XIX i la primeria dels anys vint. Durant aquells anys coneguts com «l’època en què es mataven pels carrers» o del pistolerisme es van produir nombrosos atemptats mortals tant d’empresaris com de forces de l’ordre públic o obrers. Les bombes, com les Orsini, llançades a qualsevol indret on hi hagués molta gent com el Gran Teatre del Liceu o la processó de Corpus, van causar un gran nombre de morts. Més endavant, de la bomba indiscriminada es va passar a l’assassinat a sang freda amb un revòlver.
25
Unitat didàctica 5. Economia i societat (1898-1931) Un cop l’alumnat, a partir de les dues unitat didàctiques anteriors, ha situat els fets cabdals de l’esdevenir polític, ha identificat les dates i els personatges més importants i ha obtingut un coneixement situat cronològicament dels termes fonamentals del període, considerem adient, didàcticament parlant, referir-nos a fenòmens de durades més llargues i de ritmes més lents. Les fonts del període testimonien una evident tensió social amb fases de violència aguda i que, d’alguna manera, més que anunciar, expliquen alguns aspectes posteriors esdevinguts durant la guerra civil i el franquisme. En aquesta unitat desenvolupem els continguts prescrits en el currículum sota l’epígraf «poder i conflicte al primer terç del segle XX» referit fonamentalment al poder econòmic, al moviment obrer i a les tensions ideològiques i socials. També ens sembla el moment idoni d’introduir l’evolució de la condició femenina, a fi que l’alumnat disposi de prou recursos per assolir el resultat d’aprenentatge previst en l’objectiu didàctic núm. 25 del currículum. A banda dels procediments habituals de l’historiador pel que fa al temps històric i l’aplicació del vocabulari propi de la disciplina, proposem en aquesta unitat la utilització de fonts estadístiques i gràfiques –obtenció d’informació, procés, aplicació i comunicació– com a grup de tècniques estructurants de l’aprenentatge del contingut conceptual. Suggerim centrar l’esforç d’aquesta unitat en la descripció de la tensió social i les causes del seu origen així com les solucions proposades per les parts en conflicte per resoldre-la. Considerem de particular interès el tractament de les fonts estadístiques per obtenir informació sobre l’evolució de l’economia agrària i industrial del període i tractar-la. També ens sembla de particular interès l’evolució del moviment obrer. La introducció de l’estudi de la condició femenina resulta particularment oportuna en aquest moment, ja que és el període en el qual es comencen a moure alguns aspectes importants per modificar la situació social, econòmica i cultural de la dona. Considerem que cal parar atenció especial a insistir sobre la diferència entre producció i productivitat, guaret, arrendament, emfiteusi, III internacional i locaut. No estaria de més en aquesta unitat intentar que l’alumnat llegís algun conte de Caterina Albert (Víctor Català). El dossier d’aquesta unitat recull un dels fets que va provocar una gran transformació del paisatge urbà d’una zona de Barcelona a la prmeria del segle XX. L’Exposició Universal de 1929 va representar urbanitzar i transformar una bona part de la muntanya de Montjuïc a la vegada que es van crear nous serveis urbans com el metro. La construcció dels grans pavellons va fer que fos necessària molta mà d’obra que va venir d’altres zones més deprimides de Catalunya i l’Estat. El dossier es complementa amb imatges d’algunes de les construccions més significatives de l’Exposició Universal.
27
Unitat didàctica 6. La Segona República (19311936) Tot i que la Segona República, pròpiament parlant, dura fins a l’1 d’abril de 1939 hem considerat més adient centrar l’estudi del període republicà fins a les eleccions del febrer de 1936. La conspiració militar que la va derrocar va començar precisament gairebé simultàniament a aquesta data i, com a causa immediata de la Guerra Civil, la tractarem en la propera unitat. Considerem el període de la Primera República com el primer intent seriós i conscient de modernitzar Espanya des del poder, resolent els problemes fonamentals que arrossegava des de principis de segle i que han estat analitzats a la unitat 4. En aquesta unitat proposem l’aprenentatge dels fets cabdals de la Segona República referencianthi especialment la vida política, social i econòmica catalana, que va viure per primer cop l’administració dels seus afers en un Estatut d’Autonomia dirigida pel catalanisme polític d’esquerres. Som del parer de centrar l’estudi de la República en la dinàmica d’enfrontaments socials produïts tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i de la radicalitat de l’enfrontament ideològic pel que fa a les mentalitats. En aquest darrer registre la tensió, pel que va representar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els projectes basc i gallec, va ser important i va constituir una de les bases ideològiques més importants en l’esclat de la guerra civil i del franquisme posterior. El nucli central de la unitat, pel que fa al currículum, cal articular-lo al voltant de les vicissituds, decisions i problemes de la Generalitat republicana en el context general espanyol. La visita al Museu d’Història de Catalunya així com al Museu Nacional de la Tècnica i de la Ciència pot ajudar de manera efectiva a l’aprenentatge del contingut d’aquesta unitat. El dossier d’aquesta unitat analitza els dos textos jurídics més significatius del canvi que es va produir a Espanya a la dècada dels trenta del segle passat. Ens referim a la Constitució republicana i l’Estatut de Núria. D’una banda, es comenta alguns dels aspectes més significatius de la Constitució, en especial els drets i deures i l’estructura de l’Estat i d’altra banda l’evolució del procés de redacció i aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i els canvis que va sofrir el text des de la seva redacció fins que va ser aprovat per les Corts espanyoles. Alguns articles dels dos documents jurídics, imatges i explicacions serveixen per complementar aquest dossier.
29
Unitat didàctica 7. La guerra civil (1936-1939) Sembla poc discutible que la guerra civil espanyola constitueix un punt clau decisiu que, d’una banda, recull i catalitza bastants dels problemes congriats durant el primer terç del segle XX i, de l’altra, la victòria absoluta d’una dels dos bàndols ha condicionat la història de la resta del segle. No dubtem que alguns dels problemes actuals –socials, urbanístics, econòmics, ideològics…– deriven encara directament de la topada sagnant de la guerra civil. Des del punt de vista dels valors considerem d’interès l’anàlisi d’aquells factors que provoquen o faciliten l’esclat de la violència social, la identificació dels seus resultats contraproduents i la necessitat de construir actituds que previnguin la violència. També resulta d’especial interès l’anàlisi de les reaccions a Catalunya, de les adscripcions polítiques dels seus grups socials i de les tensions i repressions que s’hi van viure. De fet Catalunya, com a entitat nacional diferenciada, va perdre la guerra. Però també és cert que no tots els catalans la van perdre. Som partidaris de centrar el nucli d’aquesta unitat en la tensió ideològica i social i la seva concreció en la repressió violenta en ambdues rereguardes així com en la construcció dels dos models socioeconòmics tan radicalment diferents. En segon lloc, creiem també d’interès l’anàlisi de les diverses causes i motius que van conduir a aquesta desgràcia històrica. Finalment, també resultaria important deixar constància de la profunda escissió que la guerra va produir en el cos social català. Pot resultar particularment didàctic les petites investigacions orals a persones que encara viuen avui i que van ser testimonis de la guerra. El contrast d’opinions entre gent significativament oposada ideològicament pot fornir reflexions de gran interès per acostar-se parcialment a la naturalesa del conflicte. El dossier d’aquesta unitat està dedicat a un tema d’actualitat, la memòria històrica. La guerra civil i els anys del franquisme van provocar una forta repressió cap a l’altre bàndol que va ser silenciada amb la por. S’analitza com la por va fer que durant el franquisme la gent callés i quan va començar la democràcia s’establís entre les forces polítiques una mena de pacte d’oblit del passat. Actualment, al cap de trenta anys de la fi del franquisme, es comença a parlar de recuperar la memòria històrica. Iniciatives parlamentàries com la llei de la memòria històrica –que també es comenta en el dossier– han de servir perquè la gent d’ara sàpiga què va passar en aquells anys. Es complementa el dossier amb imatges de bombardeig durant la guerra, exhumació d’una fossa comuna i un mapa de les fosses comunes de Catalunya a més d’altres documents gràfics.
31
Unitat didàctica 8. El franquisme (I) (1939-1975) Seguint el sistema que hem utilitzat des del començament centrem la primera explicació del franquisme sobre els aspectes polítics, tot distingint quatre nuclis clau: la naturalesa del règim i els seus suports, l’evolució política amb el seu procés lent d’institucionalització en funció d’una sola persona, la repressió com a característica constituent del règim, i alguns del fets més rellevants de la història de l’oposició. La finalitat d’aquesta unitat consisteix, fonamentalment, a aconseguir que l’alumnat sigui capaç d’elaborar una síntesi de les diverses etapes del franquisme a Espanya a partir de diverses fonts primàries i secundàries definint-ne l’essència del seu règim. Considerem de gran interès que l’alumnat adquireixi informació rellevant sobre la naturalesa del règim franquista i la seva repressió a fi de valorar, tant com es pugui, el marc de llibertats en el qual ens movem en el present, inhabitual en la història d’Espanya. Resulten de molta eficàcia didàctica els petits treballs d’investigació oral sobre les èpoques del primer franquisme a propòsit d’entrevistes a persones que n’hagin estat testimonis i que responguin a perfils sociològics i ideològics diferents. Valdria la pena verificar que l’alumnat atribueix una significació bàsica als termes següents: dictadura, totalitari, dret de presentació (referit als bisbes), catòlics (en el sentit polític de família del règim), sindicat vertical, moviment nacional procurador en Corts, Consell del Regne, tecnòcrates, FRAP, maquis, Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Polítiques de Catalunya. El dossier d’aquesta unitat sobre la primera etapa del franquisme està dedicat a un personatge, Carles Rahola Llorens. La lectura de la seva biografia i el seu procés de detenció i judici han de servir de model i de reflexió sobre la repressió que va haver de patir molta gent per les seves idees polítiques o pel simple fet de ser catalanistes. Els textos ajuden a contextualitzar els postulats ideològics de la repressió.
33
Unitat didàctica 9. El franquisme (II) (1939-1975) Aquesta unitat tracta de l’evolució social i dels profunds canvis econòmics que es van produir durant l’etapa franquista, els més ràpids i importants de la història d’Espanya. Convé, a la nostra manera d’entendre, distingir el fenomen del desenvolupament com a context europeu de la voluntat específica i ideològica del règim franquista. També ens sembla nuclear percebre la disjuntiva que es va plantejar el 1959 amb el Pla d’Estabilització i els mecanismes que van permetre finançar el desarrollisme. La finalitat de la unitat consisteix a aconseguir que l’alumnat sigui capaç d’explicar succintament, a partir del comentari de diverses fonts, l’evolució econòmica i social del franquisme, especialment a partir dels anys 60, així com de descriure les repercussions que va tenir a Catalunya. Aquesta unitat pot resultar d’entrada una mica feixuga per a l’alumnat ja que tracta d’elements econòmics i socials sempre una mica més abstractes. Amb tot, resulta d’especial importància que l’alumnat, atribueixi una significació important al procés que es va engegar al país a partir del Pla d’Estabilització, la clau que va impulsar els grans canvis econòmics del miracle espanyol i va contribuir definitivament a canviar la fesomia social del país. En acabar la unitat, l’alumnat hauria d’atribuir una significació suficient als termes següents: autarquia, liberalització econòmica, estraperlo, cupos, mercat negre, balança de pagaments, dèficit, superàvit. El dossier d’aquesta unitat dedicada a la segona etapa del franquisme recull el procés de gestació i construcció del Valle de los Caídos que es va aixecar a la Sierra de Guadarrama els primers anys del franquisme per honorar els morts del bàndol vencedor. S’analitza l’origen de la mà d’obra del «monument» que va ser en els primers anys presoners de guerra del bàndol vençut, l’ús actual i quina finalitat cal donar-li avui.
35
Unitat didàctica 10. La transició democràtica Som perfectament conscients que a partir de la transició espanyola entrem de ple en l’anomenada història recent, que molts historiadors ja no consideren història sinó crònica. Certament falten encara moltes fonts i, sobretot, perspectiva i avaluació de resultats de les decisions preses. Tanmateix, creiem que l’alumnat de començament del segle XX no ha d’ignorar ni les dificultats de la transició, ni el context de la Constitució del 1978 i de l’Estatut del 1979 ni fets rellevants com el cop d’estat del 23-F, data en la qual ell o ella encara no havien nascut. I som els professors els qui hem de fornir aquesta aproximació de crònica historiada, reflexiva i crítica. Cal centrar-se, doncs, en aquesta unitat en el procés polític minuciós que va de la mort de Franco a les eleccions del 1977, en l’anàlisi d’alguns elements rellevants de la Constitució i en la recuperació de les institucions catalanes, sense amagar els grans problemes plantejats pels sectors contraris a la democràcia (el cas de Montejurra, l’assassinat dels advocats laboralistes d’Atocha, etc.). Per a aquesta unitat valen pràcticament les mateixes orientacions que hem comentat en la unitat anterior. Insistiríem novament en la idoneïtat de plantejar un treball d’indagació oral sobre els anys de la transició contrastant les visions de persones de significació política diferent i d’edats també distintes. El dossier d’aquesta unitat recull la narració cronològica dels fets coneguts com el 23-F. L’assalt al Congrés, l’evolució del cop al llarg de la nit, el missatge del rei, la rendició dels colpistes i la fi del cop. El dossier es complementa amb l’ajuda d’imatges i textos coetanis.
37
Unitat didàctica 11. La democràcia consolidada En l’últim capítol d’aquest bloc i seguint les prescripcions del currículum hem tractat d’aproximar-nos als episodis més recents de la nostra història, aquells que ja connecten directament amb l’actualitat i que, d’alguna manera, en formen part. Ens hem centrat en l’evolució política dels governs de Madrid i de Catalunya fins a les eleccions de 1996 –que va ser quan el PSOE va sortir del poder polític estatal en el qual estava des del 1982. Hem descrit també l’evolució econòmica, social i política de Catalunya d’acord amb la informació de les fonts estadístiques més contrastades. Es tracta que l’alumnat tingui la informació pertinent per realitzar un balanç crític de l’evolució socioeconòmica i política des dels anys 80 –primeres eleccions autonòmiques de la Generalitat recobrada– fins als últims anys del segle. Aconsellem en aquesta unitat, reflexionar sempre d’una manera molt directa a partir de les fonts i obrir més preguntes que no pas respostes sobre els fets del passat i les seves valoracions a través de la història oral i del treball sobre premsa. El dossier d’aquesta unitat recull en forma de relat periodístic l’atemptat terrorista que ha causat més morts a Espanya. L’11 de març l’explosió de bombes a diferents trens de rodalia de Madrid va provocar la mort de 191 persones i va ferir-ne més de 1500. Les imatges i els textos de l’atemptat, dels moviments de solidaritat i del judici han de servir per complementar la informació d’aquest fet recent de la història d’Espanya.
39
Solucionari de les activitats didàctiques
Unitat didàctica 1. La revolució liberal (1800-1874) 1.1
Quina estratègia va seguir Napoleó Bonaparte amb Espanya? Napoleó va voler convertir-la en un regne satèl·lit de l’Imperi francès. Per aconseguir-ho, forçà l’abdicació dels Borbons (primerament, Carles; després, Ferran) a favor del seu germà, Josep I Bonaparte. 1.2
De què informa la font 4? Relaciona les fonts 4 i 5. Què visualitza la segona respecte de la primera? La font 4 informa de la cruel repressió que es planejà a Madrid després dels fets del 2 de maig de 1808 (aixecament antifrancès). La font 5 és una visió de l’artista Francisco de Goya de la repressió que va tenir lloc la setmana següent al 2 de maig; el quadre del famós pintor representa les tropes franceses afusellant els ciutadans de Madrid als quals fan referència els articles II i III del ban reproduït a la font 4. 1.3
Quins aspectes d’aquesta font manifesten el caràcter democràtic de la Constitució? Els articles segon i tercer ens demostren al caràcter democràtic en negar que la nació sigui patrimoni d’una persona com succeïa en l’Antic Règim, que era patrimoni d’una dinastia que a més tenia la sobirania de la nació mentre que en un Estat democràtic la sobirania resideix en el poble. 1.4
Fixa’t en la forma de vestir del personatges del quadre i digues quin tipus de gent dedueixes que va celebrar l’arribada del règim liberal. L’arribada del règim liberal fou celebrada per tota mena de gent: els sectors populars, els militars, persones ben vestides que podrien pertà-nyer a sectors intel·lectuals o a la noblesa, etc. 1.5
Creus que el jurament de la Constitució liberal per parte de Ferran VII era sincer? Argumenta-ho. Activitat oberta. En els arguments de cada alumne cal valorar la coherència i la informació que aporti. 1.6
A partir de la informació d’aquest mapa, sistematitza el procés cronològic de la independència de Llatinoamèrica. Es poden observar tres moments importants, segons els anys i les zones següents: 1811-1819. El Paraguai, l’Argentina, Xile i una part de Colòmbia i Veneçuela. 1820-1830. La resta de Colòmbia, el Perú, Bolívia, l’Uruguai, Mèxic i els estats de l’Amèrica Central. 1898. Cuba i Puerto Rico. 1.7
Emmarca amb dates precises el període que hem estudiat en aquesta unitat. Indica els fets històrics que assenyalen cadascuna d’aquestes dates i el procés general que tingué lloc entre totes dues. Què s’entén, a grans trets, per revolució liberal? 1808-1814. Període d’elaboració de la Constitució de Cadis i de les lleis i els decrets que l’acompanyaven. 1814-1820. Restauració absolutista després del retorn a Espanya de Ferran VII. 1820-1823. Trienni Constitucional (aplicació de la Constitució de 1812). 1823-1834. Nou període absolutista i de persecució dels liberals. 1834-1837. Transició de l’absolutisme al liberalisme després de la mort, el 1833, de Ferran VII. Inici de les guerres carlines. Primera desamortització. 1837-1843. Període de radicalisme liberal. Governen els liberals progressistes. 1843-1854. Dècada Moderada. Governen els liberals conservadors o moderats. 1854-1856. Bienni Progressista. Segona desamortització. 1856-1868. Nou període conservador. 1868-1874. Sexenni Revolucionari. Regnat d’Amadeu I i Primera República Espanyola. Per revolució liberal s’entén l’establiment d’un règim polític basat en les idees de llibertat i d’igualtat ju-
43
rídica de tots els ciutadans, recollit en una carta magna o constitució que, a més de recollir els drets polítics, estableix la divisió de poders. S’oposa, històricament, a les monarquies absolutistes de l’Edat Moderna. 1.8
Des d’un punt de vista polític, el primer període històric del segle XIX se sol fer coincidir amb el regnat de Ferran VII. Quin any va començar a regnar Ferran VII? Quin any va morir, el rei? A la pràctica començà a regnar el 1814. Va morir el 1833. 1.9
Què vol dir que en la societat estamental els estaments eren tancats i només s’hi pertanyia per llinatge? S’hi pertanyia per naixement o per privilegi atorgat pel monarca o pel papa. 1.10
Quina diferència hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia constitucional? En la monarquia absoluta tots els poders són en mans del monarca, i el seu poder emana de la tradició i, en alguns casos, es diu que ve directament de Déu. En la monarquia constitucional (en el segle XIX) el rei té limitats els poders i, generalment, representa el poder executiu, encara que aquest element varia en cada Constitució i, a la pràctica, va quedant com una figura merament representativa de l’Estat que gaudeix d’un cert poder arbitral, més formal que no real. En la monarquia constitucional, a més, el poder emana dels electors, que representen la sobirania nacional. Segons la Constitució, s’amplian o es redueixen els qui poden ser considerats electors. 1.11
Busca informació sobre el esdeveniments principals que es van produir a l’Estat espanyol entre 1789 i 1808, i elabora’n un fris cronològic a escala. Dades principals per elaborar el fris: 1789. Proclamació de Carles V com a rei d’Espanya. Es prohibeix l’entrada a l’Estat espanyol de lectures procedents de França que incitin a seguir les idees de la Revolució Francesa. 1793. França declara la guerra a Espanya i a altres països. La guerra s’inicia a la frontera catalana, i les tropes republicanes ocupen Figueres. 1795. Pau de Basilea entre França i Espanya. Final de la Guerra Gran. 1796-1802. Espanya, aliada de França, fa la guerra contra Anglaterra i Portugal. 1807. Conspiració del príncep d’Astúries, Ferran, contra el seu pare, Carles IV. El príncep és detingut i, al cap de poc temps, perdonat. 1808. Motí d’Aranjuez i abdicació de Carles IV. Poc després el rei declara nul·la la seva renúncia al tron. La família reial és conduïda a Baiona i abdica dels seus drets al tron. S’inicia la guerra popular contra les tropes franceses que havien entrat a Espanya per dirigir-se a Portugal. 1.12
En què va consistir el motí d’Aranjuez? Quines en van ser les causes? Quin fet sobre la família reial espanyola d’aquell moment posava de manifest? El motí d’Aranjuez fou una conspiració del príncep Ferran (que després seria rei) contra el seu pare i el primer ministre, Godoy. En realitat va ser una disputa de palau pel poder. Posava de manifest la manca de solidesa de la monarquia borbònica i l’ambició desmesurada de l’absolutista Ferran VII. 1.13
Resumeix amb paraules teves quins van ser els fets polítics més rellevants a l’Estat espanyol durant l’any 1808. Activitat oberta. Cal recollir la informació obtinguda en realitzar les activitats anteriors i fer una certa interpretació dels fets, evitant judicis de valor ètics o personals. 1.14
Digues breument en què va consistir l’anomenada guerra de la Independència o guerra del Francès. Per què creus que se la coneix d’aquesta manera? La guerra de la Independència o guerra del Francès constistí en un rebuig de la dominació francesa per dues menes de raons oposades entre si: per a uns (els partidaris de l’absolutisme), perquè representava
44
l’entrada d’idees revolucionàries. La monarquia de Josep I inicià reformes contràries als interessos de l’aristocràcia i l’alt clergat en nom d’una societat en què les persones eren considerades ciutadans i no súbdits. Això va fer que alguns sectors de l’Església, de la noblesa i de les classes populars rebutgessin, de vegades amb les armes, la monarquia de Josep Bonaparte, sostinguda per les tropes franceses. D’altra banda, hi havia sectors liberals que no acceptaven un nou règim imposat per Napoleó, i que es van aixecar contra la dominació en nom d’una Constitució espanyola que els representants de les ciutats van donar-se a si mateixos a les Corts de Cadis (1812), i no pas per imposició d’una potència estrangera. 1.15
Enumera i explica les diferències que hi havia entre els afrancesats i els resistents. Els afrancesats eren persones d’idees liberals i avançades que van confiar que la nova monarquia foragitaria la dinastia governant (els Borbons), la qual s’havia oposat sistemàticament a qualsevol intent de modernització i de canvi social i polític a l’Espanya del canvi de segle. 1.16
Per què s’afirma que amb la Constitució de Cadis de 1812 es va donar el primer pas cap a la revolució liberal a Espanya? Perquè és la primera Constitució liberal d’Espanya. Va servir de referència i de model a totes les constitucions que es redactaren posteriorment durant el segle XIX. 1.17
Elabora un fris cronològic a escala amb els fets més rellevants del procés d’emancipació de les colònies americanes. Indica-hi simultàniament les fases polítiques per les quals passava Espanya en aquell moment. Després comenta breument el fris. Espanya passava, en el primer període, per la guerra de la Independència i la feblesa exterior del regnat de Ferran VII. En el segon període (dècada de 1820) van tenir lloc el Trienni Constitucional i la tornada de l’absolutisme. Els líders americans, d’idees liberals, no van voler tractar amb una monarquia autocràtica. La seva lluita tenia un doble sentit: la independència respecte de la metròpoli i l’exaltació de la llibertat enfront del domini absolutista. 1.18
Elabora una ressenya biogràfica breu sobre Simón Bolívar que indagui els punts següents: anys de vida, idees principals i fets polítics més importants que va protagonitzar. Simon Bolivar va néixer a Caracas el 1783 i va morir a Colòmbia el 1830. Militar i polític sud-americà, va lluitar contra els reialistes i conra la metròpoli i va ser una de les figures més destacades de l’emancipació de Sud-amèrica contra l’Imperi espanyol. El 1812 va publicar Manifest de Cartagena en el qual proclamava la independència d’aquest territori. L’any 1814 des de Jamaica va escriure la Carta de Jamaica, que constituïa tot un pla estratègic de lluita. Va contribuir de forma decisiva a la independència de l’actual Bolívia, Colòmbia, Equador, Panamà, Perú i Veneçuela. Va participar en la fundació de la Gran Colòmbia, de caràcter confederal, de la qual va ser president. 1.19
Quines característiques té el projecte d’independència americà que exposa Bolívar? Com concebia la divisió territorial i política de Llatinoamèrica? Qué va passar realment? Quantes nacions es van formar? El projecte de Simón Bolívar es caracteritza per un cert federalisme (constituït per les repúbliques que havien estat colònies espa-nyoles) i per la necessitat d’un poder suprem, una mena de presidència de tot Amèrica centrada a l’istme de Panamà. En realitat, aquest projecte no es va dur a terme, i de l’esclat de la independència van sorgir deu nacions a l’Amèrica del Sud i set a l’Amèrica Central. 1.20
Comenta el mapa seguint el passos següents: a) descripció (ubicació en el temps i en l’espai, identificació del tema…); b) análisi (explicació del símbols i la seva aplicació en l’espai); c) interpretació (canvis i continuïtats als quals fa referència la informació cartografiada, causes que els han provocat i conseqüències).
45
Resposta basada en l’observació i la contextualització del mapa. Cal posar de manifest l’origen dinàstic de la guerra, les zones i les conseqüències, sobretot les que es refereixen al fet que aquest conflicte ocupà bona part del segle, i reapareix contínuament fins al període de la Restauració. 1.21
Quina visió dona Jaume Balmes de les raons que justifiquen canviar la Constitució de 1837? J. Balmes fa una valoració, aparentment descriptiva, que posa de manifest el seu sentiment crític amb els liberals i amb les seves idees. 1.22
En què va consistir el conflicte dinàstic que es plantejà arran de la mort de Ferran VII? Per què la vídua del rei es va veure obligada a buscar el suport dels sectors liberals? El conflicte dinàstic consistí en el fet que Ferran VII havia abolit la norma que impedia que regnessin les dones, amb la finalitat que pogués heretar el tron la seva única filla, Isabel II, i no el seu germà Carles. La reina regent va haver de buscar el suport dels liberals, ja que els qui havien donat suport al seu pare, com a bons tradicionalistes, no van acceptar el canvi de la tradició antifemenina de la monarquia espanyola. Un sector dels absolutistes, més moderat, va fer costat als liberals (molts dels quals retornaren de l’exili) per evitar que el príncep Carles, que s’autodenominava Carles V, s’emparés del tron per la força de les armes. S’iniciava, d’aquesta manera, una guerra dinàstica que aviat esdevingué una autèntica guerra civil. 1.23
Quins van ser els aspectes revolucionaris sobre els quals van legislar els liberals entre 1837 i 1840? Van legislar sobre la propietat de la terra en mans mortes (ordes religiosos), amb la consegüent expropiació; sobre l’activitat econòmica, van donar molta més llibertat a les iniciatives dels empresaris industrials, i en el terreny comercial, van promoures el lliurecanvisme. 1.24
Per quins motius va caure el general Espartero? Perquè va quedar-se sense cap suport polític. Empaitat pels carlins i pels liberals conservadors, va anar convertint la seva regència en una autèntica dictadura militar. S’enfrontà també (sobretot a Barcelona) amb els sectors populars, que demanaven més radicalitat en les reformes. 1.25
Per què creus que el lliurecanvisme posava en perill la incipient indústria catalana? Per la forta competència dels teixits anglesos. 1.26
Quant va durar la primera guerra carlina i per quin motiu va esclatar? Per què se l’anomena així? El motiu inicial de la primera guerra carlina es dóna en la resposta de l’activitat 1.22. Altres motius van ser la reacció dels sectors absolutistes, als quals sovint feia costat l’Església, que tenien el suport de les classes populars, especialment dels camperols, els quals se sentien agredits per les mesures liberalitzadores dels governs, que trencaven l’statu quo del camp espanyol i els perjudicaven. Les guerres carlines van acabar sempre amb la victòria dels liberals. 1.27
Explica, de manera resumida, quines van ser les conseqüències de les guerres carlines. Les conseqüències de les guerres carlines van ser l’enfortiment polític dels generals liberals, la consolidació del model liberal en l’organització de l’Estat i la fallida de la hisenda pública. 1.28
Entre quins anys va regnar Isabel II? Isabel II va regnar entre 1834 i 1868. 1.29
Quins anys engloba l’anomenada Dècada Moderada i quins fets polítics més significatius va comprendre? L’anomenada Dècada Modera engloba del 1833 al 1854. Durant aquest període es fundà la Guàrdia Civil, s’aprovà una nova Constitució (1845), es frenà el procés desamortitzador i se signà un concordat amb el papat.
46
1.30
Quin any i per què es va crear la Guàrdia Civil? El 1844. Es fundà amb la finalitat de reprimir les revoltes dels camperols pobres. 1.31
Quines van ser les principals actuacions del govern durant el Bienni Progressista? Durant el Bienni Progressista s’inicià l’anomenada Desamortització General. S’aprovaren lleis molt importants, com la de ferrocarrils i es van potenciar les llibertats públiques. 1.32
Per què creus que la desamortització dels béns comunals va empitjorar la situació de la pagesia? Inicialment, molts pagesos pobres que completaven els seus ingressos amb la utilització de les pastures comunals i d’altres aprofitaments, se’n van veure privats. 1.33
Resumeix les principals actuacions sobre política interna dels governs de la segona dècada liberal conservadora. Les principals actuacions sobre la política interna dels governs de la segona dècada liberal conservadora van ser: – Expansió colonial per l’Àfrica i per altres zones. – Inici d’una política més proteccionista. – Reducció de les llibertats públiques, mentre que la corrupció política esdevenia més habitual entre els polítics del govern. Enduriment de la repressió dels moviments populars, especialment dels protagonitzats pels mísers jornalers andalusos. 1.34
Fes un esquema a partir del que hem explicat sobre la política exterior de la segona dècada liberal conservadora. Activitat oberta. L’esquema ha de contenir l’ànsia expansionista dels governants d’aquell moment per l’Àfrica i per Amèrica. 1.35
Representa en frisos cronològics simultanis a escala els principals fets i períodes històrics esmentats entre el 1808 i el 1868. La realització dels frisos ha de posar de manifest l’agitació que hi va haver en cadascun d’aquells anys. 1.36
Explica, amb paraules teves, el significat dels conceptes següents: regència, Dècada Moderada, Bienni Progressista, carlisme. Activitat oberta. Es valorarà la precisió i la informació que s’aporti en les definicions. 1.37
Busca informació i contrasta les idees i actuacions polítiques del general Espartero amb les del general Narváez. El general Espartero era progressista mentre que el general Narváez era moderat. L’ideari del partit progressista que es va concretar en la Constitució de 1837 es basava en: Sufragi censatari (base electoral més gran). Reconeixement de la llibertat d’opinió, de religió i de premsa. Sobirania nacional residia en les Corts. La reina Isabel II no podia intervenir en la vida política però si que podia dissoldre les Corts. L’ideari del partit moderat que es va concretar en la Constitució de 1845 es basava en: Sufragi restringit. Llibertats limitades. Sobirania nacional compartida entre les Corts i la Corona. Potestat de la reina per nomenar ministres i dissoldre les Corts. Narváez va ser un dels màxims inspiradors de la política de conciliació amb l’església i els carlins a canvi de frenar la desamortització, mentre que Espartero va aconseguir derrotar a l’exèrcit carlí en la primera guerra carlina.
47
1.38
Resumeix les principals idees que Francesc Pi i Margall, com a nou president de la República, manifesta en el seu programa de govern. A quina guerra civil es refereix? Pi i Margall es refereix a la guerra contra els carlins. Les seves idees estan en la línia progressista del liberalisme, en aquest cas el republicanisme espanyol, i consisteixen a fer simultanis el seu desig d’aprofundir en les llibertats públiques i personals i una gran preocupació social i per l’educació, lliure, general i gratuïta per a tothom. Vol també una reforma de l’administració i la unitat dels demòcrates enfront dels carlins i dels monàrquics conservadors. 1.39
Fes un resum, amb les teves paraules, dels fets que van ocórrer a l’Estat espanyol el setembre de 1868. Activitat oberta. Ha de reflectir la informació que es dóna en el text: reacció davant la corrupció dels governants i davant la persecució dels republicans i dels sectors populars. També convé que es comenti el pacte d’Ostende. 1.40
Elabora un fris cronològic a escala i situa-hi els principals fets que van tenir lloc durant el Sexenni Revolucionari. Ha de contenir almenys aquestes dates: 1868: revolució democràtica «La Gloriosa». 1869: nova Constitució. 1870: Amadeu de Savoia és proclamat rei. 1873: abdicació d’Amadeu I i proclamació de la Primera República. 1.41
Quins van ser els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar? Els motius pels quals Amadeu de Savoia va abdicar van ser, entre d’altres: la seva incapacitat, com a rei, de normalitzar la situació política i l’escàs suport que va tenir entre els governs de torn i a les corts. 1.42
Quins van ser els principals problemes de la Primera República que en van impedir la consolidació? Fonamentalment, van ser dos: la pressió dels monàrquics i els carlins, i les fortes dissensions entre els mateixos republicans, centralistes uns, federalistes els altres. A més, el poble senzill no va veure resolts els seus problemes, ni es va sentir representat pel nou règim. 1.43
Com es va produir la fi de la Primera República i el pas a un nou règim? Va ser un canvi democràtic? Explica-ho. La fi de la Primera República no va ser un cop d’estat militar. L’exèrcit va irrompre al Parlament, comandat pel capità general de Madrid, el general Pavía, i va dissoldre la cambra. D’aquesta manera es posà fi al règim democràtic, i un altre general, Serrano, assumí el poder, fins a la restauració monàrquica, en forma d’una dictadura militar. Per tant, no es pot parlar d’un canvi democràtic. 1.44
Com veien els catalans, aquells militars constitucionalistes? Hi va haver tota mena de reaccions. Algunes persones, sobretot a les zones costaneres i a les ciutats, eren partidàries dels generals constitucionalistes; d’altres, entre elles alguns eclesiàstics, eren totalment contràries a un règim constitucional. 1.45
Què era la Inquisició? Qui la va restablir al segle XIX? Quan va ser abolida definitivament? La Inquisició era una institució creada a les acaballes de l’Edat Mitjana, que tenia la missió de mantenir la puresa del catolicisme enfront d’heretges i protestants. Durant tota la seva existència, es caracteritzà per la duresa amb què reprimia els qui eren considerats enemics de la fe. Van ser nombroses les
48
persones que moriren cremades a les places públiques. Durant el segle XVIII, a més, perseguí els pensadors i els polítics que mostraven simpaties per les idees avançades. Fou suprimida durant el Trienni Liberal, però reinstaurada després del cop d’Estat anticonstitucional de Ferran VII. S’abolí definitivament el 15 de juliol de 1834. 1.46
Busca informació sobre Benet Tristany i redacta una breu biografia d’aquest personatge, especialment pel que fa a la seva intervenció en la segona guerra carlina. Activitat oberta. 1.47
Resumeix la imatge dels carlins de Catalunya que dóna l’autor d’aquesta font. L’autor ens descriu els carlins com una colla de desarrelats socials, primaris i violents que no dubten a matar sota la disfressa de la religió i el carlisme i per això els qualifica de «patuleia», sota aquest qualificatiu s’agrupava tot tipus de gent indesitjable. 1.48
Com es va actuar a Catalunya després de la invasió de les tropes absolutistes l’any 1823? Hi apareixen símbols que fan referència al progrés, a la ciència, a la cultura i a l’educació. 1.49
Durant el període 1808-1868, la burgesia catalana va formular alguna opció política pròpia? Explica-ho. En general, no. La majoria va mantenir-se dins dels partits polítics que s’implantaren a tot l’Estat espanyol. Només els sectors més progressistes, propers inicialment al Partit Demòcrata, van derivar cap al republicanisme de tendència federal. 1.50
Resumeix els principals fets polítics que van tenir lloc a Catalunya durant la guerra del Fran-
cès. Com a la major part l’Estat espanyol, es van crear juntes a moltes ciutats que no acceptaven el nou monarca, Josep I. Al final es creà una Junta Superior de Catalunya. Es van enviar delegats a les Corts de Cadis. Van tenir lloc aixecaments armats que, en alguns llocs, com ara el Vallès i l’Empordà, donaren lloc a moviments que, a més del rebuig a l’invasor francès, incorporaven reivindicacions socials. En alguns períodes es mantingué una resistència armada constant que provocà l’alerta de l’exèrcit francès. També hi va haver sectors afrancesats que donaren suport a l’administració francesa i hi col·laboraren. 1.51
Quins van ser els sectors catalans proabsolutistes durant la guerra del Francès? Els sectors vinculats a l’Església i els sectors més aristocràtics, que veien en les idees de l’invasor el germen d’un possible desmantellament de la societat d’Antic Règim vigent. Alguns grups populars, encoratjats pel clergat local, van combatre els que consideraven enviats del diable i contraris a la fe. 1.52
Quins van ser els fets més importants que van tenir lloc a Catalunya durant el regnat de Ferran VII? Es van produir alguns pronunciaments proconstitucionalistes (Lacy i Milans del Bosch). 1.53
Resumeix les relacions entre el liberalisme i l’Església a Catalunya durant el regnat de Ferran VII. Quina constant de la vida política catalana contemporània sembla tenir el seu origen en aquesta època? L’Església catalana i la Universitat de Cervera (l’única a tot el Principat), juntament amb sectors de la noblesa, van ser partidaris de l’absolutisme, cosa que provocà que durant el Trienni Liberal s’intentés eliminar el poder clerical i es prenguessin mesures liberalitzadores. Durant els darrers anys del regnat de Ferran VII, la societat catalana va estar en mans de governants que van reprimir amb duresa els liberals. Tot i que la ciutat de Barcelona va ser més tolerant, ja que la incipient burgesia feia costat als liberals. L’anticlericalisme dels moviments populars arrelava, en part, per l’actitud reaccionària de l’Església del primer terç del segle XIX, aferrada als seus privilegis i interessos.
49
1.54
Què va caracteritzar de manera específica el carlisme a Catalunya? Per què els camperols de l’interior del Principat van donar suport a aquest moviment? Quines van ser les zones catalanes de predomini carlí? Els carlins van donar suport a sectors populars de la pagesia que veien com la desamortització perjudicava els seus interessos. Passaven de la misèria, però amb una certa seguretat, a la desprotecció més absoluta, i sovint perdien les terres que havien conreat des de feia generacions, encara que haguessin d’aportar una part de la collita als convents, que n’eren els propietaris jurídics. 1.55
Què van ser les bullangues i per què es van produir? Busca informació sobre la Jamància i fes-ne un petit resum. Les bullangues eren avalots i revoltes populars. Incorporaven protestes per qüestions concretes, com ara la fam, l’augment del preu del pa, l’explotació exagerada per part dels patrons, etc., i inquietuds polítiques en la línia dels principals moviments populars de l’època a Europa. La segona part de l’activitat és oberta. Cal valorar la quantitat i la qualitat de la informació aportada. 1.56
Quina va ser la ideologia dominant dels diputats catalans elegits en les eleccions de 1868? Eren republicans federals. 1.57
Quins van ser els punts principals dels programes de les Juntes Revolucionàries creades a Catalunya durant la Revolució de 1868? Els punts principals dels programes de les Juntes Revolucionàries eren: eleccions lliures, nova Constitució, sufragi universal masculí, abolició de la pena de mort, democratització del reclutament per anar a l’exèrcit, demolició de la Ciutadella de Barcelona i rebaixa dels impostos al consum. 1.58
Què diferenciava el republicanisme català del republicanisme espanyol? Gairebé res. A la resta de l’Estat espanyol també hi havia zones amb nuclis importants de republicans federals. A Catalunya es donava la particularitat que els republicans eren totalment hegemònics, mentre que a altres llocs els d’idees federalistes pugnaven amb els d’idees centralistes. Quan va esclatar la revolució cantonal, aquesta situació quedà ben palesa. Només en alguns sectors minoritaris del republicanisme català es poden trobar alguns trets prenacionalistes durant els anys del Sexenni Revolucionari. 1.59
Per què Amadeu de Savoia no va tenir gaire suport a Catalunya? Activitat oberta. Cal que l’alumnat busqui aquesta informació en enciclopèdies o per Internet i en comenti les raons. 1.60
Per què els sectors obrers i populars van passar de votar els republicans a abstenir-se, durant els anys 1871 i 1872? Després de «La Gloriosa», els republicans federals, la força política majoritària, no pensaven que una nova dinastia resolgués els problemes i propugnaven una solució republicana. Quan es proclamà la República, els republicans van perdre, a Catalunya, bona part del suport popular, ja que els sectors obrers no veien que tinguessin la decisió política de millorar la seva situació ni els seus drets. 1.61
Quina relació es va establir entre els governs republicans i les classes obreres i populars a Catalunya? Es va establir una relació molt tensa. En alguns moments les manifestacions obreres van ser reprimides amb la mateixa duresa que en èpoques anteriors. El govern republicà no va confiar mai en les classes populars, potser perquè tenia por d’una revolució social com la que s’havia viscut poc abans a París (la Comuna). N’és una prova el fet que en alguns moments crítics, quan les tropes carlines arribaren a les portes de Barcelona, no es va voler armar el poble perquè defensés la ciutat per por de la força revolucionària d’aquests sectors, que mai no van acceptar totalment el joc polític institucional.
50
1.62
Per què s’afirma en el text que la proclamació de la República l’any 1873 va dur a una paradoxa? En què va consistir aquesta paradoxa? La paradoxa consisteix en el fet que els anys anteriors Catalunya era la zona amb més suport republicà i que, quan finalment es proclamà la República, esdevingué la zona més abstencionista. La raó és el divorci entre el republicanisme i els sectors populars que hi havien donat suport durant la dècada de 1860. 1.63
Quines són les intencions i el diagnòstic que comparteixen els textos de les fonts 36 i 37? Quin era el propòsit de Joaquim Rubió i Ors en publicar les seves poesies? Amb quins conceptes identifica Rubió i Ors Catalunya? Per què es pot argumentar, a partir del segon text, que una de les arrels del nacionalisme català contemporani es troba en la Renaixença? La decadència de la llengua catalana i la necessitat de potenciar-la i cultivar-la. La llengua i la seva cultura són la base de la Renaixença. El nacionalisme català comparteix amb els homes de la Renaixença el desig de potenciar la llengua i la cultura catalanes, qüestió aquesta que fou el primer i principal objectiu del moviment cultural de mitjan segle XIX. 1.64
Busca informació sobre el pensament de Mañé i Flaquer. A què s’oposa, segons aquest text? Quina visió té de la naturalesa d’Espanya? Què creus que propugna? La primera part de l’activitat és oberta. Mañé i Flaquer veu Espanya com una federació de pobles i nacionalitats, i propugna un estat federal. 1.65
Què vol dir que al segle XIX hi havia força catalans que eren monolingües? Vol dir que parlaven una sola llengua. 1.66
Quines són les tres arrels del catalanisme polític esmentades al llarg del text? Les tres arrels del catalanisme polític esmentades al llarg del text són el republicanisme federal, el neoforalisme carlí i la Renaixença. 1.67
Què fou la Renaixença? La Renaixença va ser un moviment literari i cultural que sorgí a partir de 1830 i arribà a la plenitud durant la dècada de 1870. Es caracteritzava per un intent de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Els erudits i els literats identificats amb aquest moviment van idealitzar el passat cultural de Catalunya, sobretot el de l’època medieval, i van plantejar la necessitat històrica d’encetar una nova edat d’or de les lletres catalanes. 1.68
Amb quins fets i en quins anys es pot datar l’inici de la Renaixença? L’esperit de la Renaixença es manifesta per primera vegada en l’oda La Pàtria (1833), del literat romàntic Carles Aribau, considerada la primera obra literària d’aquest moviment. Joaquim Rubió i Ors va ser qui, el 1840, redactà el primer programa d’acció, recollit en un seguit d’articles publicats al Diario de Barcelona, en els quals establia el que serien els principis que centraven les línies bàsiques del moviment cultural. 1.69
Qui o què es va fer ressò de les crides de Josep Pau Ballot i de Joaquim Rubió i Ors? Es va fer ressò en sectors minoritaris vinculats a la cultura i en l’ensenyament universitari. 1.70
Paral·lelament a la Renaixença, quin altre element va experimentar un gran impuls pel que fa a la difusió i l’ús de la llengua catalana? La literatura i el teatre popular. 1.71
Quins factors són els que expliquen la formació i l’èxit de la Renaixença? Els factors que expliquen la formació i l’èxit de la Renaixença són el suport d’institucions socials, cultu-
51
rals i educatives, com ara la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia de les Bones Lletres, l’Ateneu Barcelonès (fundat el 1872) i, sobretot, els Jocs Florals. També cal tenir en compte moltes altres institucions de diverses poblacions catalanes, que foren més un eco que no pas un motor d’impuls de la Renaixença, com ara el Centre Excursionista, el Círcol Literari de Vic, la Societat Savigny, etc. La Universitat de Barcelona va contribuir a l’estudi i la divulgació de la història i la literatura medievals (Rubió i Ors, Milà i Fontanals), i també del dret tradicional català (Martí d’Eixelà, Duran i Bas, Permanyer, etc.), que era considerat l’ànima del poble i la base de la personalitat política de Catalunya.
Activitats finals Llegeix les fonts A i B i resol les activitats que trobaràs a continuació: 1.72
Què va passar el 1820? Una unitat de l’exèrcit que anava cap a Amèrica, comandada per Rafael Riego, proclamà la reinstauració de la Constitució de 1812. L’acció va ser secundada per altres unitats militars, i el rei, Ferran VII, no va tenir més remei que acceptar el règim constitucional. S’iniciava així un període de tres anys conegut com a Trienni Liberal o Trienni Constitucional. 1.73
Per què diu Riego que des de l’any 1814 se’ls té oprimits? Perquè a partir d’aquell any, que va ser el del retorn de Ferran VII del seu exili daurat a la França napoleònica, quedà suprimida la Constitució de 1812 i es perseguí els qui la defensaven. 1.74
Quines idees defensa en la primera arenga? I en la segona? En la primera arenga defensa la idea de recuperar el règim constitucional i la llibertat, i afirma que les Corts Generals decidiran el futur del monarca absolutista. En el segon text considera injusta la guerra contra els líders independentistes americans, perquè comporta una despesa econòmica i humana molt feixuga per al poble espanyol. Riego creu que si és restaurada la Constitució, els independentistes d’Amèrica ja no tindran cap interès de separar-se de la «nació espanyola». 1.75
Per què Riego critica Ferran VII? El critica perquè és un rei absolut que reprimeix i explota el poble. 1.76
Qui ha de decidir els destins de la nació, segons la primera arenga? Les Corts Generals. 1.77
Què fa que Riego pensi que si es reinstaura la Constitució de 1812 es posarà fi a la insurrecció de les colònies americanes? Els líders independentistes americans eren d’idees liberals. Una part dels motius que tenien per iniciar una guerra d’independència contra la monarquia es basava en el fet que defensaven un règim fonamentat en les idees de la Revolució Francesa i de la independència dels Estats Units, és a dir, el desig d’abandonar l’absolutisme i establir un règim constitucional. El fet que a Espanya es restablís la Constitució de 1812 feia suposar a Riego que una de les raons que justificaven l’aixecament a les colònies americanes deixaria de tenir vigència. D’altra banda, els constitucionalistes espanyols van pensar sempre que era possible arribar a acords amb els líders americans mitjançant el diàleg i la negociació. 1.78
Què va acabar passant amb les colònies americanes en aquella època? La majoria de colònies americanes proclamà la independència malgrat el fet que a l’Estat espanyol s’establís un règim constitucional. 1.79
Quins principis recull la Constitució de 1812? Per què és contrària a l’absolutisme? La Constitució de 1812 recull els drets humans, les llibertats polítiques (d’associació, d’expressió i de reunió), el dret al vot i la separació de poders.
52
1.80
Elabora un fris cronològic que vagi de 1808 fins a la mort de Ferran VII. Representa-hi els fets polítics més importants, tenint com a eix el Trienni Liberal, que s’inicià amb el pronunciament de Riego. A continuació, comenta el fris cronològic a partir d’aquestes pautes: a) Significació de la data que encapçala el fris que has elaborat. b) Significació de la data amb què s’acaba el fris elaborat i caracterització general del període representat. c) Enumeració, en línies generals, de les característiques (continuïtats i canvis) dels fets que s’hi han representat. En el fris hauran d’aparèixer les dates que s’esmenten en el text de la unitat didàctica. En el comentari s’ha de dir que malgrat que es redactés i s’aprovés una constitució, només va poder ser aplicada durant tres anys en tot el regnat absolutista de Ferran VII. De fet, l’element de continuïtat és l’existència d’una monarquia absolutista. La circumstància de la guerra, que deixà sense govern una gran part d’Espanya, i un pronunciament militar l’any 1820 van permetre l’inici (més teòric que no pràctic) d’un règim democràtic. Llegeix la font C i respon les preguntes que hi ha a continuació: 1.81
Què va passar el 1854? A partir d’aquesta data, quin període acabà i quin altre començà? Hi va haver un pronunciament que comportà la fi del predomini conservador en un govern que havia durat deu anys (l’anomenada Dècada Moderada). Molts exiliats que els governants moderats havian expulsat d’Espanya van tornar. S’inicià un breu període de dos anys durant el qual accediren al poder els liberals progressistes. Per aquesta raó aquest període s’anomena Bienni Progressista. 1.82
Què vol dir Cánovas del Castillo amb la frase «Nosaltres volem la conservació del tron, però sense camarilla que el deshonri»? Cánovas vol una autèntica monarquia constitucional, en la qual les decisions i els nomenaments provinguin de la voluntat nacional representada per les Corts. Refusa el sistema cortesà implantat pels moderats que, juntament amb l’actuació de la reina, Isabel II de Borbó (poc partidària de la llibertat i del sistema constitucional), funcionava més per interessos de grups o per les anomenades covachuelas o camarilles de la cort (on es prenien les decisions sense comptar amb el Parlament) que no pas d’acord amb una gran part dels polítics més liberals, que a poc a poc van ser allunyats del centre de decisió política. Tot i així, Cánovas no demana, en el seu manifest, la fi de la monarquia borbònica, com va succeir uns quants anys més tard (el 1868). 1.83
Per què parla Cánovas de la regeneració liberal? Perquè la Dècada Moderada es va caracteritzar per l’alt nivell de corrupció política. 1.84
Quines mesures proposa Cánovas per dur endavant la regeneració liberal? Millorar la llei electoral, la llibertat de premsa, concedir més autonomia als ajuntaments i implantar un veritable règim representatiu. 1.85
Qui ha de decidir el futur que inicia l’aixecament militar del general O’Donnell, segons aquest text? La nació espanyola. 1.86
Quan es va produir un altre aixecament en defensa d’una nova regeneració liberal? Què va passar, en aquesta ocasió? El 1868, l’anomenada revolució «La Gloriosa». Aleshores s’expulsà del tron Isabel II i s’inicià un període que actualment anomenem Sexenni Revolucionari.
53
Ara respon aquestes altres preguntes referides a totes tres fonts: 1.87
En l’Antic Règim, pàtria i nació s’utilitzaven per designar el lloc de naixement d’una persona. Quin sentit donen a aquests termes Rafael Riego i Antonio Cánovas? Nació és el conjunt de ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol. La nació és la dipositària de la sobirania, i per tant decideix el seu govern i les seves lleis. El concepte de pàtria té, aquí, un sentit similar al de nació. 1.88
Quina idea comuna defensen els pronunciaments de 1820 i de 1854? La de defensar el liberalisme més autèntic i de reivindicar els principis de la Constitució de 1812 enfront d’una visió del liberalisme més al servei de les classes benestants i contrària al sentiment i a les reivindicacions populars. 1.89
Quines diferències hi ha entre els moments històrics en què es va produir cada un dels pronunciaments que es reflecteixen en els textos? El primer dels pronunciaments era la reacció davant d’un sistema absolutista. El segon, la reacció a una dècada de governs que, tot i que teòricament defensaven el liberalisme, no el van interpretar d’acord amb els principis més avançats d’aquesta doctrina política. 1.90
Quina interpretació que pot tenir el fet que a l’Espanya del segle XIX les èpoques en les quals el predomini del liberalisme va ser més gran vinguessin de la mà de pronunciaments militars? Activitat oberta. Una de les possibles interpretacions és la manca de maduresa política de la societat espanyola. N’hi pot haver d’altres de relacionades amb la manca d’una estructura social que acredités la normalitat democràtica. Aquesta interpretació, però, no es pot fer sense haver estudiat prèviament els continguts de la segona unitat didàctica, i per tant és difícil que l’alumnat la formuli.
Activitats d’avaluació Activitat 1 • Identifica les idees principals d’aquest text i situa aquesta font en el seu context històric. L'alumnat ha d'identificar les idees principals següents: costum dels antics perses, la idea antiliberal dels signants, mostra la contradicció entre el que diu la Constitució del 1812 i el fet que hi hagi monarquia hereditària, la identificació de la monarquia per dret diví, distinció entre poder absolut i poder arbitrari, opció perquè mani una sola persona (monarquia absoluta) i no pas moltes (democràcia), els resultats de la constitució són prou evidents segons els signants: religió i rei en perill, independència d'Amèrica, divisió de la integritat del territori… A més l'alumnat ha de situar aquesta font em el moment del retorn de Ferran VII, un cop les tropes de Napoléo han marxat d'Espanya, just a l'inici del retorn a l'absolutisme. • El contingut ideològic d’aquesta font, pertany al pensament liberal o a l’absolutista? Argumenta la resposta fent referència a frases del text. L'alumnat ha d'identificar el pensament absolutista i antiliberal del text esmentant els fragments on es fonamenta aquesta pensament: monarquia de dret diví, absoluta, resultats de l'Espanya liberal… • Exposa breument l’evolució política general d’Espanya entre l’inici de la guerra del Francès (1808) i la mort de Ferran VII (1833). En aquesta qüestió l'alumnat ha de situar el moment històric d'Espanya l'any 1808 –regida per una monarquia absoluta– i el context internacional: tensió entre França i Anglaterra per l'equilibri del poder continental. A continuació ha d'organitzar els períodes històrics que van de 1808 a 1833: 1808-1814, guerra del Francès i Constitució de Cadis de 1812; 1814-1820: reacció absolutista; 1820-1823: Trienni Liberal; i 1823-1833: la dècada ominosa o absolutista amb el problema successori. En cada període l'alumnat pot triar qualsevol fet significatiu.
54
Activitat 2 • De què t’informa aquesta font? Situa-la en el seu context històric. Aquesta portada ens informa del fet que la seva línia ideològica era clarament federal ja que proposa una sola llista que, a més, està proposada per un personatge catalanista tal com ho simbolitza l'ús de la barretina. La font se situa en ple Sexenni Revolucionari durant la Primera República Espanyola. • El contingut ideològic d’aquesta font, pertany al pensament liberal o a l’absolutista? Argumenta la resposta fent referència a frases del text. El contingut ideològic de la font és liberal. Diferents exemples ens mostren aquesta tendència política. En el triangle de l’encapçalament de la revista podem llegir les paraules: Llibertat, igualtat i fraternitat, que són proclames liberals. Al seu costat els dibuixos i personatges representats no evoquen conceptes absolutistes com la monarquia o la religió, sinó el progrés i la igualtat dels homes i finalment el text ens mostra el nom de diferents personatges de tendència republicana. • Exposa breument l’evolució política general d’Espanya entre l’inici de la guerra del Francès (1808) i la mort de Ferran VII. L'alumnat ha de situar el període (1868-1874) i el fa arrencar de la Revolució de Setembre encapçalada per l'almirall Topete i el general Prim. El cop d'estat, aquesta vegada es va transformar en una revolució antiborbònica, ja que Isabel II es va haver d'exiliar a París. A continuació ha de situar la monarquia d'Amadeu de Savoia esmentant algunes de les causes del seu fracàs; ha de prosseguir amb la proclamació de la Primera República i la seva incapacitat per gestionar els problemes comuns, la qual cosa es va traduir en inestabilitat (quatre presidents en 10 mesos de durada) i, finalment, ha d'esmentar el cop d'estat del general Pavía i la dictadura del general Serrano durant l'any 1874 fins a la proclamació d'Alfons XII com a rei al final de desembre del 1974. L'alumnat ha de triar fets significatius de cada període que poden ser diversos.
55
Unitat didàctica 2. Les transformacions econòmiques del segle XIX 2.1
Quines són les tres zones amb un augment de població més gran i quines són les tres amb un increment més lleu? Si el creixement del total espanyol equivalgués a 100, a quant equivaldria el de les sis regions que han resultat de la pregunta anterior? Les comunitats que van créixer més en el període indicat (1787-1860) van ser: – Percentualment: Catalunya (172), Múrcia (148) i el País Valencià (145), considerant 100 la mitjana espanyola. – En xifres absolutes: Andalusia, Catalunya i Castella i Lleó. Les que van créixer menys van ser: – Percentualment: Castella la Nova (62), Galícia (67) i el País Basc i Navarra (72). – En xifres absolutes: les Canàries, les Balears i Astúries. 2.2
Quina causa pots deduir d’aquest text com a explicació del fre al creixement demogràfic del segle XIX? A què es refereixen els historiadors quan afirmen que les grans onades epidèmiques del segle XIX (1834, 1855, 1865 i 1884-1885) van tenir una incidència selectiva en les classes populars? La causa de l’expansió epidèmica era la manca d’higiene deguda, en part, a l’amuntegament en què vivien les classes populars. La raó són les males condicions de vida d’aquests amplis sectors socials. 2.3
Analitza, a partir d’aquesta taula, una de les constants demogràfiques de l’Espanya contemporània. Activitat oberta. 2.4
Quines van ser les característiques de l’evolució de la població espanyola durant el segle XIX? Quines similituds i quines diferències presenta aquesta evolució demogràfica respecte de la de la resta d’Europa? La població espanyola registrà un creixement important, que superà el 50 % en mig segle, i gairebé el 100 % en poc més de cent anys. Aquest creixement no es donà de la mateixa manera a totes les zones del país. Les regions que s’industrialitzaren o que van practicar una agricultura comercial van créixer més. El creixement de la població espanyola, tot i que fou espectacular, va ser inferior al dels països europeus més industrialitzats. 2.5
Segons un estudi de l’historiador Armand Sàez sobre la població de Barcelona a mitjan segle XIX, la durada mitjana de la vida dels homes era de 25 anys i la de les dones, de 27 anys i mig. Tot i aquestes dades, entre el 1787 i el 1857 la població de Barcelona va créixer fins arribar a duplicar-se. Sabent que amb mitjanes de durada de vida com aquestes no es podia tenir una fecunditat molt elevada, quina hipòtesi podries formular que expliqués el creixement de la població a la ciutat de Barcelona durant la primera meitat del segle XIX? Activitat oberta. L’explicació ha de relacionar-se amb la gran mortalitat infantil, que feia baixar l’índex d’esperança de vida. 2.6
Assenyala els períodes en què es van vendre més terres desamortitzades. A quines institucions van afectar més, en cada període? A quines zones d’Espanya es van vendre més terres confiscades? Indica quins efectes va tenir la desamortització de 1836 en la propietat de la terra. Els dos períodes immediats als decrets de desamortització: el 1836 i els anys següents, i el 1855 i els
57
anys que seguiren. En el primer període van afectar més els ordes religiosos; en el segon, els ajuntaments. Les zones on es van vendre més terres confiscades foren Sevilla i l’actual Comunitat de Madrid. La desamortització de 1836 incrementà les propietats d’alguns terratinents i, en alguns llocs, va servir per millorar les explotacions. L’Estat va poder finançar el seu dèficit, creat en part per les guerres carlines. Molts arrendataris van haver d’abandonar les seves terres, i va augmentar considerablement el nombre de jornalers. 2.7
Quins factors van impedir les reformes de l’agricultura que s’havien proposat els il·lustrats del segle XVIII? La manca d’inversions i d’esperit emprenedor dels propietaris de les terres. La raó era l’estructura de la propietat: la major part estava en mans de nobles rendistes o de convents o bisbats. 2.8
Quina diferència hi havia entre un jornaler i un arrendatari? Un jornaler cobrava un salari per la feina feta. En l’agricultura endarrerida, la feina és estacional, i per tant el jornaler només podia treballar (i cobrar) en les èpoques de sembra, sega, poda, i poques vegades més. L’arrendatari, en canvi, treballava la terra d’un propietari, amb el qual es repartia els beneficis de la collita. 2.9
Per què les terres comunals ajudaven a pal·liar la situació de misèria dels jornalers? Eren zones on anaven a pastar alguns caps de bestiar que servien per complementar els ingressos dels camperols pobres, i també els llocs on les classes populars anaven a buscar llenya i a collir fruita silvestre. 2.10
Per què les terres comunals i les de l’Església s’anomenaven de mans mortes? Perquè no canviaven mai de mans, i per aquesta raó mantenien paralitzat el mercat de la terra, que era un «mercat mort». 2.11
Com a conseqüència de quines mesures i en quines dates es produïren els canvis més importants en l’agricultura espanyola del segle XIX? A quin grup polític perta-nyien els governants que les van impulsar? El principal motor de canvi van ser les desamortitzacions eclesiàstica i comunal. En algunes zones, però, aquests canvis no es van notar gaire, perquè s’hi van consolidar i ampliar alguns latifundis. Malgrat tot, a la major part de terres desamortitzades va augmentar la producció de cereals, mentre que en d’altres, per iniciativa dels nous propietaris, s’enfocà la producció cap a l’agricultura comercial. Els artífexs polítics de les desamortitzacions van ser els liberals progressistes. 2.12
Explica, amb paraules teves, què van ser les desamortitzacions, per què es van dur a terme i quines conseqüències van tenir. Activitat oberta. 2.13
Per què la ruïna de la vinya francesa a causa de la fil·loxera explica l’expansió del sector vitivinícola espanyol en general i català en particular? Perquè els mercats internacionals van buscar nous proveïdors. L’Estat espanyol va esdevenir, durant alguns anys, la principal potència vitivinícola. 2.14
Al costat de quins rius i a quins nuclis de població es concentraren les principals zones industrials? Es van concentrar prop de Barcelona, Sabadell, Terrassa, Manresa, Igualada i altres localitats situades a les conques dels rius Llobregat, Cardener, Anoia, Ter i Besòs. 2.15
Quina posició té aquest industrial en la polèmica entre el proteccionisme i el lliurecanvisme? Quins arguments dóna per defensar la seva posició? Com la majoria dels industrials catalans, és clarament proteccionista. Parla d’un sistema mixt, però en
58
realitat proposa de no gravar les importacions dels elements que serveixen per a la producció, i la protecció dels productes del país. Aquesta era la posició que responia als interessos de la burgesia industrial. 2.16
Assenyala els períodes d’expansió i de crisi de la indústria cotonera catalana a partir de la informació que dóna aquest gràfic. Activitat oberta. El professorat ajudarà a observar el gràfic. Cal fer notar que hi ha tres moments de creixement ràpid: la dècada de 1840, el període 1855-1860 i tot el període de la Restauració. 2.17
Per quines raons s’afirma que la Revolució Industrial a Espanya durant el segle XIX va fracassar? El que diuen alguns historiadors és que només va afectar algunes zones del país, i el nivell de creixement econòmic no va ser el mateix que el dels principals països europeus. Altres historiadors s’estimen més parlar «d’endarreriment», i no de fracàs. Aquesta opinió és la que s’està imposant en la historiografia. 2.18
Què vol dir que el proteccionisme no estimulava la renovació tecnològica? Per què? La manca de competència i els mercats captius feien que els industrials no tinguessin la necessitat de renovar les màquines per augmentar la competitivitat i abaixar els preus. Malgrat això, la renovació tecnològica es va donar a un ritme més lent que a altres països. 2.19
Enumera i explica les condicions necessàries perquè sorgeixi una indústria. A Catalunya, es donaven aquestes condicions? Les condicions són les següents: fonts d’energia, matèries primeres i mercats. A Catalunya es donà únicament la darrera condició, i només quan l’Estat propicià un mercat únic espanyol, incloent-hi les colònies. 2.20
Per què es va crear una important indústria tèxtil al Principat? La teoria més habitual es refereix a l’esperit empresarial forjat al segle XVIII. 2.21
Quines activitats manufactureres més importants van precedir la industrialització a Catalunya? La producció d’aiguardents, pells, paper, productes metal·lúrgics i teixits de cotó. 2.22
Explica què són les indianes, les fargues i les adoberies. Les indianes són teixits de cotó, generalment estampats, que van substituir els de llana i de lli. Les fargues són petites foneries metal·lúrgiques, molt abundants a la Catalunya del segle XVIII. Les adoberies eren indústries manufactureres en les quals s’adobaven pells. 2.23
En quina data i amb quin fet representatiu podem situar l’arrencada de la industrialització a Catalunya? És difícil establir una data precisa. Tot el segle XVIII és un llarg procés de canvi econòmic en què s’establiren les bases de la industrialització. En alguns tractats d’història econòmica de Catalunya es parla de l’any 1832, data de construcció de la primera indústria moderna moguda per una gran màquina de vapor: la fàbrica Bonaplata. 2.24
Busca informació en les publicacions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, o en altres fonts, i fes un petit treball amb el títol «La vida a les colònies tèxtils del segle XIX». Activitat oberta. 2.25
Quina diferència hi ha entre el proteccionisme i el lliurecanvisme? Simplificant, es pot dir que totes dues són polítiques de govern que impliquen la utilització dels aranzels duaners per facilitar, dificultar o fins i tot impedir les importacions de productes estrangers. Si s’abaixen o s’eliminen els aranzels, podem parlar de política lliurecanvista.
59
2.26
Per què els industrials tèxtils catalans reclamaven una política proteccionista dels governs liberals? Les fàbriques tèxtils catalanes no podien competir amb els preus de les indústries angleses. Van promoure polítiques proteccionistes perquè es gravessin els teixits estrangers; així, amb els seus preus, controlaven el mercat espanyol. En general, els governs espanyols van fer polítiques aranzelàries favorables als interessos dels industrials catalans. 2.27
Quin era el mercat principal dels productes industrials catalans? La resta de l’Estat espanyol i les colònies: Filipines, Cuba i Puerto Rico. 2.28
Què vol dir que la Revolució Industrial a Espanya va diferenciar com mai abans la societat del Principat de la de la resta d’Espanya? La diferència era evident, sobretot respecte de les zones del centre i del sud d’Espanya, on no hi va haver gaire progrés econòmic ni social. Catalunya, igual que Biscaia i altres zones, va canviar la seva estructura social i va passar a ser una societat més urbana i més moderna que les societats tradicionals amb un domini de l’economia agrària. 2.29
Elabora un petit fris cronològic a escala i assenyala-hi les fases econòmiques industrials de la segona meitat del segle XIX. Activitat oberta. Hi han de figurar les fases que s’esmenten en el text de l’apartat. 2.30
Per què la burgesia basca va donar suport als governs liberals i veia amb hostilitat els carlins? Perquè els liberals van eliminar totes les traves procedents de l’Antic Règim que impedien el desenvolupament econòmic: fronteres interiors, polítiques aranzelàries, etc. 2.31
Fes un esquema de les principals activitats industrials espanyoles al segle ni la tèxtil catalana ni la siderúrgica basca. Activitat oberta.
XIX
que no siguin
2.32
Identifica els factors que van fer que Sant Martí passés a ser una població industrial. Quins eren els símbols de la nova economia de Sant Martí de Provençals? Els factors d’aquesta expansió industrial són els següents: la situació propera a la ciutat de Barcelona (avui n’és un districte); l’abundància d’aigua; els terrenys espaiosos, suficients per a la construcció de les fàbriques, i els sanejaments fàcils. Els símbols són el carbó amuntegat, els tallers, les xemeneies i les vies de comunicació. 2.33
Quin tipus de concepció de l’Estat reflecteix la construcció de la xarxa de ferrocarrils a Espanya? Una concepció radial, que respon al pes de la capital (en aquest cas, situada al centre d’Espanya), lloc on es van prendre les decisions de planificació de les noves infraestructures. 2.34
Quin creus que era el problema econòmic que comportava per al comerç aquesta multiplicitat de mesures? Quina va ser l’actuació dels governs liberals sobre aquesta qüestió? El fet que s’unifiquessin les unitats de mesura facilità les relacions comercials i la fixació dels preus. Als comerciants locals, això segurament els incomodava; sembla, però, que les velles unitats de mesura locals es van continuar utilitzant en el comerç al detall durant molt de temps. Als comerciants que estenien la seva activitat més enllà de la localitat i la comarca, la decisió d’unificar pesos i mesures devia semblar-los un gran avenç.
60
2.35
Atès que cada zona del territori espanyol tenia un sistema de mesures diferent, quins efectes havia de tenir per al comerç la introducció del sistema mètric decimal (quilogram, metre, litre) com a unitat de pesos i mesures? Quina devia ser la reacció dels petits comerciants? La impossibilitat de fixar un sistema de preus i de distribució eficaç. Els governs liberals van intentar eliminar la diversitat d’unitats de pes i mesura i unificar el sistema. 2.36
Com es va establir el sistema de construcció i d’explotació en la Llei general de ferrocarrils (1855)? Quin tipus d’entitat econòmica es va constituir per construir la xarxa ferroviària? Es va establir mitjançant un sistema de concessions, un cop establerts els trajectes de les futures línies. Es van constituir empreses privades, algunes de capital estranger, que es van presentar als concursos per tal d’obtenir les concessions de l’Estat. 2.37
Explica amb paraules teves què volen dir els conceptes sistema financer i sistema fiscal. Posa algun exemple actual o tria alguna notícia que es refereixi a algun dels dos sistemes. Activitat oberta. Ha d’incorporar els elements de racionalitat dels diferents projectes de govern. 2.38
Quines eren les principals vies de comunicació terrestres a Espanya abans de l’any 1850? Els camins rals, millorats al segle XVIII, que seguien aproximadament el traçat de la xarxa actual de carreteres de l’Estat. 2.39
Posa exemples de desajustaments econòmics que es produïen en l’intercanvi comercial a Espanya a causa de la manca d’un sistema adequat de comunicacions. Activitat oberta. 2.40
Quines conseqüències va tenir la implantació dels serveis de correus i de telègraf els anys 1850 i 1852, respectivament? La millora de les comunicacions entre les ciutats espanyoles i el gran desenvolupament de la informació a través dels corresponsals de premsa. 2.41
Per què era important per a l’economia espanyola la construcció de la xarxa ferroviària? Perquè revolucionava el transport terrestre, tant de passatgers com de mercaderies. 2.42
Què vol dir que al primer terç del segle XIX no hi havia un mercat espanyol unificat? No hi havia una circulació massiva de productes. Mentre algunes zones eren deficitàries en certs aliments, d’altres de properes en podien produir fàcilment, però la manca de xarxes comercials (infraestructures, distribuïdors, etc.) feia que, per exemple, a Astúries sobrés carbó, però a la veïna Castella no es poguessin encendre les llars de foc. 2.43
Per què la creació de xarxes comercials era imprescindible per unificar els preus dels productes? Per possibilitar la fixació del preu a l’engròs dels productes. 2.44
Per què calia suprimir la diversitat de pesos, mesures i comptes monetaris, i les duanes interiors, per establir un mercat unificat? Perquè d’aquesta manera seria possible l’enteniment econòmic entre els punts de producció i la xarxa de punts de consum. 2.45
Enumera les iniciatives legislatives amb les quals els governs liberals van crear un mercat únic espanyol. Unificació de pesos i mesures, creació d’una moneda única, unificació de la legislació mercantil, reforma fiscal.
61
2.46
Quins van ser els períodes polítics més lliurecanvistes? No hi va haver períodes polítics lliurecanvistes pròpiament dits. Es podria dir que en el segon terç del segle, el proteccionisme no va ser tan radical. En dos moments revolucionaris (entre 1854 i 1856 i entre 1868 i 1874) es van obrir més les fronteres a productes estrangers. 2.47
Quines van ser les decisions polítiques que van contribuir a la unificació del sistema monetari espanyol? De quin any data la instauració de la pesseta? El 1868 s’instaurà la pesseta com a moneda única, i el 1874 es concedí el monopoli de l’emissió de paper moneda al Banc d’Espanya. Els artífexs d’aquestes mesures van ser Figuerola i Echegaray, que foren els respectius ministres d’hisenda els anys esmentats. 2.48
Què vol dir que el sistema d’impostos no era controlat per l’Estat? Vol dir que moltes institucions cobraven impostos. Els impostos estatals eren escassos i mal recaptats. 2.49
Quines activitats econòmiques eren de difícil realització a causa de la pluralitat fiscal a Espanya? Les activitats comercials. 2.50
En què va consistir la modernització del sistema fiscal establert pels liberals? En la creació d’un sistema d’impostos basat en cinc àmbits fiscals: immobles; activitats agràries; activitats industrials i comercials; consum, i inquilinats i hipoteques. 2.51
En què va consistir l’anomenada reforma de Mon? En un nou sistema fiscal que es va fer el 1845 i simplificava la gran quantitat d’impostos que hi havia fins aleshores. La reforma fiscal reduïa els impostos a cinc categories: immobles, conreus i ramats, producció industrial i comerç, consum i hipoteques. 2.52
Quines poblacions de més de 15 000 habitants apareixen en el mapa? Què pots deduir de la resposta a la pregunta anterior? A més de Barcelona, tenien més de 20 000 habitants les poblacions de Reus, Tortosa, Tarragona i Lleida. S’hi apropaven, amb més de 15 000, Sabadell, Manresa, Mataró i Girona. La resposta de la segona pregunta és oberta. 2.53
Quin era el sector industrial més important a la Catalunya del segle XIX? Quin percentatge aproximat cobria, aquest sector? El sector tèxtil, tant del cotó com d’altres fibres (llana, lli, etc.). Aquest sector cobria gairebé el 60 % de l’activitat industrial. 2.54
Resumeix l’evolució de la demografia catalana durant el segle XIX a partir dels aspectes següents: evolució de la població absoluta, migració i distribució. L’evolució és típica de les societats industrials europees del segle XIX: en cent anys es duplicà la població. Malgrat que les noves activitats van absorbir la major part del creixement demogràfic, hi va haver excedents que emigraren a les possessions espanyoles d’ultramar. L’augment de la població afectà fonamentalment les zones que es van industrialitzar i, en general, tota la zona costanera. A l’interior, sobretot a les zones pirinenques, continuà el lent despoblament que ha arribat fins als nostres dies. 2.55
Assenyala les similituds i les diferències entre la demografia catalana i la de la resta d’Espanya durant el segle XIX. La població catalana va créixer més que la mitjana espanyola, i molt més que la de les zones interiors: les dues Castelles i l’Aragó.
62
2.56
En el text s’afirma que els municipis industrials o comercials, com ara Tarragona, Badalona i Manresa, van créixer més ràpidament que els mercats agraris tradicionals, com Girona, Lleida i Figueres. Per què creus que va ser així? La creació d’indústries atreia moltes persones, no tan sols per treballar a les fàbriques, sinó també en el comerç i en les activitats complementàries de les empreses. Això provocà grans immigracions interiors i creixements més destacats que els dels mercats agraris, relativament anquilosats. 2.57
Explica què vol dir la frase «els efectes de les desamortitzacions van comportar una liberalització del comerç de la terra que va afavorir la millora i la modernització de moltes zones del país (Catalunya)». Moltes terres en «mans mortes» van passar a mans de propietaris emprenedors, que buscaren la manera d’obtenir més rendiment de la terra. 2.58
Catalunya va experimentar un creixement de població del 145 %, percentatge només superat per Madrid, que va créixer el 276 %. Aquest creixement demogràfic, es va produir pels mateixos motius? Explica-ho. No, no es va produir pels mateixos motius. El creixement demogràfic de Madrid està relacionat directament amb la creació de l’Estat liberal, que va comportar la concentració i la creació d’una àmplia administració. A Catalunya, el creixement està relacionat directament amb la transformació econòmica. 2.59
Per què el fet que els preus de les subhastes de les terres desamortitzades a Catalunya fossin més alts indica que l’interès per la terra a Catalunya havia estat superior al de la resta de l’Estat? El fet que els preus de les subhastes de la terra fossin més alts implica que hi va haver més oferta, és a dir, hi va haver més gent a Catalunya que a la resta d’Espanya que va oferir diners per adquirir terres. 2.60
Quin va ser el tipus de conreu que més va augmentar a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX? Quina va ser la causa principal d’aquesta expansió? El conreu dedicat a la comercialització massiva, com ara la vinya per a la producció de vi. 2.61
Què vol dir que l’agricultura catalana va augmentar la seva productivitat? És el mateix que dir que va incrementar la seva producció? Per què? No és el mateix productivitat que producció, tot i que una cosa té molt a veure amb l’altra. L’augment de la productivitat implica que en una mateixa porció de terra s’obté molt més producte. La raó rau en el fet d’escollir millor les varietats que se sembren o es planten, la cura de la terra, els adobs, els productes per evitar les plagues, etc. Això té una conseqüència general que comporta un creixement de la producció per hectàrea. 2.62
Les principals zones de regadiu de la Catalunya actual tenen el seu origen en les millores realitzades al segle XIX. Quines van ser aquestes millores? Les millores van consistir en la construcció de grans canals de regadiu, la majoria realitzats per la iniciativa privada. 2.63
Resumeix les principals millores que es van introduir al camp català durant el segle XIX. Activitat oberta. Han de figurar en la resposta els efectes de la desamortització (canvis de propietat de la terra) i tot allò que es relaciona amb els regadius, els adobs i les millores tècniques. 2.64
Elabora un esquema de les principals activitats industrials no tèxtils a Catalu-nya al segle XIX. Activitat oberta.
63
2.65
Quines raons expliquen el desenvolupament de la indústria tapera a les comarques de la Selva i del Baix Empordà? La indústria tapera es va localitzar a la Selva i el Baix Empordà perquè en aquests indrets són molt abundants els boscos d’alzines sureres, que eren la matèria primera de la indústria del tap. 2.66
Quins interessos de la nova burgesia catalana hi havia darrere d’aquest projecte? En quin aspecte eren prohibicionistes i en quin eren lliurecanvistes? Quina transcendència van tenir per a l’economia catalana aquestes idees que, amb menys radicalitat, van presidir la política dels governs espanyols de la segona meitat del segle XIX? Els interessos del proteccionisme més obert que propugnaven els industrials tèxtils. En canvi, eren lliurecanvistes en el comerç interior d’Espanya, que en aquells anys era ple de duanes interiors. Aquestes idees van permetre el naixement i la consolidació de la indústria tèxtil catalana. Probablement no van afavorir un progrés tecnològic i productiu més important. 2.67
A quines condicions de la vida dels obrers i de les obreres fan referència aquestes dues fonts? Distingeix la descripció dels fets de les causes a les quals s’atribueixen. Es refereixen a la insalubritat de les seves condicions materials de vida. La gran explotació de què eren objecte i la manca d’un sistema de seguretat social feien que la seva salut no pogués ser atesa, i per tant les seves condicions de vida van ser penoses i plenes de privacions i sofriments. 2.68
A quina afirmació del text dóna suport, aquesta font? A l’explotació de les dones, que havien de suportar llargues jornades laborals amb uns salaris més baixos que els dels homes. 2.69
Quin és el nucli del pensament socialista d’Étienne Cabet, segons el text? Per què creus que Cabet es qualifica d’utòpic? Argumenta-ho. Busca informació sobre el mot Icària i la seva significació a Catalunya. El pensament de Cabet s’emmarca en una llarga tradició europea de pensament utòpic, en el qual es descriuen societats on la bondat humana i el funcionament totalment democràtic són la base de l’organització política, social i econòmica. La resta de l’activitat és oberta. 2.70
En el Congrés de Barcelona, ¿creus que ja s’havia produït l’escissió del moviment obrer entre bakuninistes i marxistes a Espanya? Quines eren les finalitats del moviment obrer el 1870, segons aquesta font? Explica el sentit de l’expressió «emancipació completa del proletariat». No, encara no s’havia acomplert l’escissió. Tal com es diu al llibre de l’alumne, el trencament va tenir lloc el 1871. Les finalitats del moviment obrer, segons Farga i Pellicer, són la lluita contra la injustícia i per l’emancipació de la classe obrera. 2.71
De quin tipus eren les primeres reivindicacions dels obrers industrials? Consistien a exigir, sobretot, que fossin reconeguts els drets d’associació, de reunió i d’expressió de les organitzacions de treballadors. 2.72
Per què es pot afirmar que les condicions de vida dels obrers industrials eren extremament dures? Les condicions de vida dels obrers industrials eren força dures ja que suportaven llargues jornades de treball i patien unes condicions materials de vida (habitatge, alimentació, etc.) molt precàries. A més, no gaudien de cap seguretat en cas de malaltia o d’acomiadament, ni quan es jubilaven. 2.73
Resumeix l’evolució del moviment obrer català entre 1840 i 1850. Activitat oberta. Hi ha d’aparèixer la informació de les pàgines 72 i 73 del llibre.
64
2.74
Busca més informació sobre la figura de Josep Anselm Clavé i elabora un petit informe sobre la seva importància en el moviment obrer català. Procura trobar algunes de les lletres de les seves cançons i analitza’n el contingut. Activitat oberta. 2.75
Què vol dir la sigla AIT? Quan es va formar l’entitat que representa? Quines finalitats tenia? Volen dir Associació Internacional de Treballadors. Es va formar el 1864 i tenia per missió coordinar les tasques dels sindicats i els grups obrers d’arreu del món per aconseguir-ne l’emancipació econòmica i social. La manera d’aconseguir-ho consistia a fer desaparèixer la societat classista i, consegüentment, la propietat privada sobre els mitjans de producció. 2.76
Resumeix les divergències que van esclatar en el si de l’AIT el 1871. Quina repercussió van tenir aquestes divergències en el moviment obrer espanyol? Activitat oberta. Hi ha d’aparèixer, almenys, la informació de la pàgina 74 del llibre de l’alumne. 2.77
Elabora un fris a escala i situa-hi els principals esdeveniments del moviment obrer entre el 1840 i el 1874. Comenta’l seguint els passos següents: a) sentit de la primera data; b) resum del procés de les dates seleccionades en el fris; c) sentit de la data que clou el fris i breu perspectiva de futur. Activitat oberta.
Activitats finals Observa la font A i respon les preguntes 2.78
Quin percentatge de la indústria espanyola es concentrà a Catalunya? El 38 %. 2.79
Analitza aquests percentatges per sectors. Quins sectors eren més importants a la resta d’Espanya que a Catalunya? El 80% de la indústria tèxtil cotonera era a Catalunya; la metal·lúrgica hi tenia molt poca implantació. Succeïa el mateix amb les indústries de transformació de productes agrícoles, que a Catalunya representaven només el 14% del total de la inversió espanyola. 2.80
Compara l’activitat tèxtil relacionada amb la llana i el cotó a Catalunya i a la resta d’Espanya. La inversió en instal·lacions per a la producció de teixit de llana creixia a moltes zones d’Espanya, mentre que a Catalunya la inversió tèxtil es dirigia, gairebé prioritàriament, a la instal·lació de fàbriques de teixits de cotó. 2.81
En el quadre estadístic, no hi figura la indústria siderúrgica ni l’activitat minera. A quines zones i durant quin període es va donar el màxim creixement d’aquestes activitats? Les indústries siderúrgica i minera es van desenvolupar espectacularment al País Basc i a Astúries. El creixement d’aquests sectors es donà a Biscaia a partir del 1860 i a Astúries unes quantes dècades més tard. Respon aquestes preguntes sobre la font B: 2.82
Quins dos períodes van ser els de més gran creixement industrial? En quins moments sembla que es va produir una crisi o un estancament? Des de la meitat de la dècada de 1840 fins al final de la de 1850, i des del 1870 fins al 1875. Entre 1860 i 1870.
65
2.83
Quan diem que l’època contemporània es caracteritza per un creixement econòmic sostingut, a què ens referim? Justifica la teva resposta a partir de la font. En l’economia de l’Antic Règim la producció econòmica es mantenia estable, amb lleugers creixements i grans crisis, mentre que en l’època contemporània, i en les societats industrialitzades, el creixement és aritmètic i secularment constant. La font ens indica que en quaranta anys la producció industrial es va multiplicar per tres, i va mantenir un creixement constant. 2.84
Prenent com a referència la línia del temps de la pàgina 45, indica amb quina situació política es correspon cada un dels dos períodes de màxim creixement industrial a Espanya. Amb el regnat d’Isabel II i la primera època de la Restauració borbònica. Llegeix la font C i respon les preguntes: 2.85
Per què el tèxtil és un sector que es troba en l’inici dels processos d’industrialització? Perquè representa una novetat productiva que no és controlada per les rígides normes gremials. D’altra banda, permet produir teixits amb costos baixos si els comparem amb els de la llana, el lli i la seda. Aquesta possibilitat de gran producció a preus assequibles va fer possible la creació d’un mercat ampli: el teixit de cotó va reemplaçar aviat els teixits tradicionals, més cars i no tan confortables. Aquesta expansió del mercat és, alhora, una de les raons de l’expansió d’aquest sector. 2.86
Quines raons es poden deduir d’aquesta font per les quals, malgrat el cost de l’exportació, les fàbriques de cotó van ser majoritàries en el sector tèxtil català? La font dóna únicament raons sanitàries, però n’hi ha d’altres de tipus tècnic i econòmic. Respon aquestes preguntes relacionades amb la font D. 2.87
Busca informació en alguna enciclopèdia o a Internet i explica quin tipus d’empresa era l’Espanya Industrial. On es trobava situada? L’Espanya Industrial era la fàbrica tèxtil més gran d’Espanya. Estava ubicada a la vila de Sants, i ocupava una part del que avui és un gran parc que té el mateix nom. 2.88
Explica amb paraules teves què vol dir «dividends per acció». Activitat oberta. 2.89
Segons la font D, en quina època va tenir més beneficis l’Espanya Industrial, en el període comprès entre 1847 i el 1857? Van tenir més beneficis els anys 1851, 1852 i 1853. Percentatges molt alts per a les accions industrials. 2.90
En quins anys del període que es reflecteix en aquesta font les accions es van vendre en Borsa per damunt de la par, és a dir, per damunt del valor del nominal de l’acció quan va ser emesa (100 rals)? Els anys 1854 i 1855, i en alguns moments dels anys anterior i posterior.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix els textos següents i respon les qüestions que es plantegen a continuació. • Identifica les idees principals de les dues fonts i situa-les en el seu context històric. L'alumnat ha d'identificar a la primera font tres idees principals: que a l'Estat li calen diners (conveniència de la deuda pública), que cal afavorir l'agricultura i el comerç i que es posen a la venda tots els
66
«bienes raíces» (que vol dir el mateix que béns immobles) de les comunitats religioses. Això es publica a la Gaceta de Madrid (diari oficial com el BOE o el DOG actuals) l'any 1836 durant el període liberal-progressista de la regència de Maria Cristina. D'aquest fet històric se'n diu «desamortització» i el seu inspirador va ser el ministre Mendizábal. A la segona font l'alumnat ha de veure que es tornen a posar en venda els béns de l'Església, els béns territorials que tenia el mateix estat i, en especial, els «propios y comunes de los pueblos». Aquesta font se situa en el bienni liberal-protressista (1855-1857) • Explica què volen dir les expressions «disminuir la deuda pública», «masa de bienes raíces» y «propios y comunes de los pueblos». «Disminuir la deuda pública» vol dir aconseguir diners per poder pagar les obligacions que l'Estat havia posat a la venda anteriorment per obtenir recursos a canvi d'interessos i de retorn del capital a un termini determinat. Una de les fonts de despesa de l'estat liberal era el pagament de l'exèrcit que havia de lluitar contra els carlins. Bienes raíces són els béns immobles, que no es poden transportar o moure, que estan arrelats a un espai (terrenys i edificis). Els «propios y comunes de los pueblos» eren els terrenys que no eren de ningú en particular sinó del terme municipal. D'aquests terrenys, els més pobres en treien algun rendiment, com llenya, caça, fruita silvestres de temporada, pastures, etc. A partir del moment en què algun propietari els compra, totes aquestes possibilitats desapareixen i els més pobres es troben en una situació encara més desemparada. • Exposa breument en què consistí la desamortització del segle XIX i quines en van ser les principals conseqüències. L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epígraf titulat «Les desamortitzacions» (pàgina 46 de la unitat). Activitat 2 Observa aquests quadres estadístics i resol les qüestions que trobaràs a continuació. • Descriu els fenòmens a què es refereixen aquests quadres estadístics i situa la informació en el seu context històric. Els dos quadres estadístics informen de l'evolució de la producció industrial a Espa-nya i de la importació de cotó en floca entre els anys 1830 i 1900. La tendència de la producció industrial i de la importació indica clarament que la tendència va ser de constant increment. Els quadres d’estadístiques s'inicien en els darrers anys del regnat de Ferran VII i reflecteixen el moviment econòmic de les magnituds ressenyades al llarg de tota la revolució liberal espanyola, incloent-hi el Sexenni revolucionari i la fase decimonònica de la restauració. • Compara la informació de les dues fonts i estableix les similituds i les diferències pel que fa al procés industrial de Catalunya dins de la resta d’Espanya. La similitud s'ha assenyalat en l'apartat anterior: l'increment constant. La diferència es pot observar en el ritme desigual. Així, per exemple, entre 1830 i 1840 a Espanya només s'incrementa la producció industrial en dos dígits (de 5 a 7) és a dir, un 40 %, mentre que a Catalunya l'indicador de la importació de cotó manifesta que el creixement és molt més important (gairebé quatre vegades més, és a dir, un 335 %). Aquesta comparació es pot fer a cada dècada. Si ho agafem en total, la diferència que indica la industrialització de Catalunya respecte del conjunt espanyol és notòria, ja que la producció industrial espanyola ha crescut entre 1830 i 1900 un 90 %, mentre que les importacions del tèxtil català (la indústria més important però no l'única de Catalunya) han crescut un 3.358 %. • Exposa breument les causes i el primer desenvolupament de la Revolució Industrial a Catalunya. L'alumnat ha d’exposar resumidament les explicacions que s'ofereixen a «El cas català: la indústria tèxtil» (pàgines 51-52 de la unitat).
67
Unitat didàctica 3. La Restauració. De l’inici fins al «desastre» del 98 (1875-1898) 3.1
A quines idees i sentiments apel·la el fill d’Isabel II per recuperar el tron d’Espanya? Explica el sentit de la frase següent: «Dec a l‘infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l’Europa moderna». El futur Alfons XII, ¿presenta el retorn de la monarquia com una simple tornada a situacions del passat, o bé com una institució portadora de valors nous i moderns? Explica-ho. Expressa la voluntat de retornar a una Espanya en què es reconeguin els drets polítics de les institucions representatives. Creu que la seva situació d’exiliat és deguda a l’actuació inadequada de la seva mare, Isabel II, que va ser expulsada d’Espanya. Aquesta situació la qualifica d’infortuni, i diu que li ha permès conèixer com es viu i com es governa a Europa. Alfons XII desitja una situació nova que corregeixi els errors del passat. La seva posició es pot resumir en aquest principi: una monarquia per a tothom, d’un caire arbitral i moderador. 3.2
Quins són els motius amb què el general Cabrera argumenta el reconeixement de la legitimitat d’Alfons XII? Pots deduir algun motiu de la pau que va seguir la Restauració? Quin? A partir d’aquest text, ¿es pot afirmar que Cabrera es mantingué fidel al que sempre havia defensat? O bé creus que va canviar de pensament? Explica-ho. La màxima del carlisme era «Déu, Pàtria i Rei». Cabrera anteposa al rei, Déu i la Pàtria. Proposa la pau com a objectiu principal i accepta l’autoritat del jove monarca. Tot i que durant els primers mesos de la Restauració els carlins van continuar la guerra que havien iniciat el 1872, Ramon Cabrera, després del retorn d’Alfons XII, esdevingué un defensor de la seva idea de propugnar la pau per damunt de les lluites dinàstiques. 3.3
Pots deduir la tendència ideològica (progressista o conservadora) de La Campana de Gràcia a partir d’aquestes portades. Per què? Tractant-se d’un setmanari satíric i humorístic, com valorava la tercera guerra carlina? Quina de les causes genèriques de la Restauració borbònica podries deduir de l’observació d’aquestes portades? Per què et sembla que s’ha suprimit la capçalera tradicional a l’exemplar del 8 de desembre de 1875? En les imatges s’observa una militància progressista, tant pels elements de les portades com per la seva crítica del carlisme. Valorava la guerra carlina com una lluita, per qüestions ja superades, que no tenia futur. La resposta a les altres preguntes és oberta: els alumnes han de respondre en funció de l’observació de les imatges i dels textos. 3.4
L’escriptor olotí Marià Vayreda (1853-1903) narra els seus records «de la darrera carlinada». A quins anys es refereix? Explica el sentit de l’expressió «ingressaren amb entusiasme multitud de joves il·lustrats, decidits a lliurar batalla en tots els terrenys, el mateix en el de la polèmica que en el de la força». On situa, l’autor, l’origen de la radicalització política? A partir d’aquesta font, es pot deduir que el carlisme va ser un dels components del catalanisme polític? Es refereix a la darrera guerra carlina (1872-1876). La resta de l’activitat és oberta. 3.5
Emmarca amb dates precises el període que estudiem en aquesta unitat. De 1875 a 1898.
69
3.6
Per què et sembla que es coneix aquest període amb el nom de Restauració? Perquè després del període revolucionari (1868-1874), van ser restaurats els Borbons en el tron, en la persona d’Alfons XII. 3.7
Posa exemples de fets polítics que van tenir lloc durant la Restauració i altres d’actuals. Què distingeix els fets polítics dels fets socials, econòmics o culturals? Activitat oberta. De vegades, la diferència entre els fets polítics i els fets socials és difícil de determinar. La temàtica dominant és la que pot servir per distingir-los, però, generalment, tots els aspectes d’una societat (polítics, socials, culturals, econòmics) acostumen a estar relacionats. 3.8
Repassa l’apartat dedicat a la fi de la guerra carlina i digues quan va acabar aquesta guerra a Catalunya. Quin va ser l’últim reducte conquerit per les tropes liberals? El 26 d’agost de 1875. La Seu d’Urgell i la zona pirinenca propera van ser els últims reductes conquerits pels liberals. 3.9
Quina diferència hi ha entre unes Corts Ordinàries i unes Corts Constituents? Les Corts Constituents tenen per missió principal l’elaboració d’una constitució. Les Corts Ordinàries són les que apliquen les normes d’una organització política de l’Estat basada, en l’època contemporània, en una Constitució vigent (aprovació de les lleis i control del govern). 3.10
Consulta la unitat didàctica 1 i explica, de manera esquemàtica, quina era l’orientació política de procedència de les persones que van integrar el Partit Conservador i el Partit Liberal durant la Restauració. Activitat oberta. 3.11
Quina Constitució es discutia, el 14 de juny de 1869? Per què Cánovas diu que esperava amb desinterès el que es feia? A partir d’aquest text, ¿es pot dir que Cánovas era irreductible pel que fa als principis que considerava fonamentals? Amb quin principi de Cánovas entrava en conflicte la Constitució de 1869? Es discutia la constitució de la nova monarquia que van promoure els revolucionaris del 1868. Cánovas no era irreductible si es donaven un seguit de fets que garantissin una nova monarquia que tranquil·litzés els conservadors i donés confiança i feina als proletaris. Cánovas no va aprovar la supressió de la dinastia borbònica; d’altra banda, la Constitució de 1869 és la primera de les constitucions democràtiques que anteposa la sobirania nacional als drets del monarca. 3.12
Quines afirmacions d’aquest text permeten dir que Cánovas era un polític més realista que no dogmàtic? A què es refereix Cánovas quan diu: «Un país on, per les circumstàncies dels fets, no queda vigent cap constitució»? Què és, segons l’autor, la constitució interna d’un país? La primera frase del document resumeix clarament el pragmatisme de Cánovas. Segons ell, els anys del Sexenni Revolucionari van trencar el consens polític que permetia l’acceptació general de les regles del joc polític. Una constitució interna és, segons Cánovas, l’acceptació d’uns principis fonamentals, que potser no estan escrits, que s’expressen en les cinc línies finals del text. 3.13
Assenyala alguns dels principis de Cánovas del Castillo en l’articulat de la Constitució. En l’article 11, quins enunciats són del Partit Conservador i quins, del Partit Liberal? Com es va solucionar el problema de la divergència en qüestions electorals? Es comparteix la legitimitat del poder entre el rei i els representants dels espanyols: les Corts del Reg-
70
ne. La confessionalitat catòlica és una exigència dels conservadors. El fet que els ciutadans, individualment, puguin tenir opinions o idees religioses no catòliques és un principi que sembla procedir de la tradició liberal. Hi havia un dret de veto entre les principals institucions: el Senat, el Congrés i el monarca. 3.14
Enumera, a partir dels articles de les lleis electorals, les diferències entre el sufragi censatari i el sufragi universal masculí. Quin dels dos tipus de sufragi és més conservador? Per què? Què et sembla que els falta a aquestes lleis electorals per ser autènticament democràtiques? En el sufragi censatari únicament tenen dret a vot els qui paguen una quantitat determinada com a contribució, la qual cosa significa que només els qui són propietaris poden exercir els drets de participació política; aquest tipus de sufragi també dóna dret a vot a les persones considerades cultes o les que pertanyen al clergat. El sufragi universal masculí, en canvi, permet votar a tots els homes (però no a les dones) més grans de 25 anys que estiguin degudament empadronats. La resposta a les altres preguntes és oberta. 3.15
Dedueix, a partir d’aquesta font, quins elements són indicatius de la manipulació dels processos electorals. El gravat fa al·lusió a la intervenció poc democràtica de la Guàrdia Civil en els processos electorals, possiblement en defensa dels candidats governamentals. 3.16
Qui era president del govern l’any 1880? I el 1881? Identifica els dos polítics que apareixen presidint la taula i servint en cadascun dels casos. A què fa referència aquesta caricatura? Què critica? Quin significat té? Per què? L’any 1880 era president del govern Antonio Cánovas del Castillo; a partir del febrer de 1881, ho va ser Práxedes Mateo Sagasta. Són els polítics que apareixen dibuixats a les caricatures. Tots dos gaudeixen del poder i reparteixen prebendes a polítics dels seus partits. Es tracta de la crítica del caciquisme i de l’oligarquisme de la política espanyola de la primera època de la Restauració, feta per una publicació progressista. 3.17
Per què aquesta font reafirma la idea segons la qual el règim polític de la Restauració es podia qualificar d’oligàrquic? Per què hi havia tan poca gent amb dret a vot? Com es qualifica, aquest sistema de sufragi? Només podia votar, i per tant tenir participació política, un sector molt reduït de la població adulta. Tenien dret a sufragi els rics i les persones amb estudis o amb rendes significatives. Aquest sistema s’anomena sufragi censatari. 3.18
Què es coneixia, durant la Restauració, amb el terme civilisme? El terme civilisme feia referència al fet d’apartar l’exèrcit de la intervenció en política. Cal recordar que la manera més freqüent de canviar de règim era un pronunciament militar, i que als dos primers terços del segle XIX hi va haver molts governants que eren militars victoriosos en algun fet bèl·lic. 3.19
Busca el text de la Constitució Espanyola de 1876 i compara’l amb el de les dues constitucions anteriors seguint l’esquema següent: a) la part dogmàtica i el concepte de sobirania; b) la relació entre els tres poders; c) el règim; d) el tipus de sufragi; e) la confessionalitat. Activitat oberta. 3.20
Explica les diferències entre el sufragi censatari i el sufragi universal. ¿Es pot afirmar que durant la primera etapa de la Restauració (1875-1898) el sufragi va ser realment universal? Per a la primera part de l’activitat, valen les respostes que es donen per a les preguntes de les fonts 18 i 21 d’aquesta unitat didàctica. De fet, no hi va haver sufragi universal en el període que s’esmenta, tot
71
i que el dret a vot dels homes més grans de 25 anys és del 1890. En realitat, el caciquisme i el frau electoral van continuar sent els protagonistes de l’acció política. 3.21
Quins van ser els principals problemes ideològics que oposaven els conservadors i els liberals en redactar la Constitució de 1876? El problema de la confessionalitat de l’Estat i el concepte de sobirania. Tothom va cedir en les seves pretensions, encara que el to general de la Constitució està més en la línia ideològica que defensaven els conservadors. 3.22
Què s’entén per caciquisme? En la terminologia política espanyola dels segles XIX i XX, s’anomena caciquisme un sistema en què unes persones determinades exercien un poder polític extralegal sobre el cos electoral. Els cacics, que eren generalment propietaris rics dels pobles, controlaven les eleccions organitzant-ne el frau, ja sigui mitjançant la manipulació dels escrutinis, o el control dels votants amb coaccions, o oferint-los favors. Tant els liberals conservadors com els liberals fusionistes tenien la seva xarxa de cacics que, de vegades, passaven d’un partit a l’altre. 3.23
Quins aspectes d’aquest document consideres que s’han assolit avui i quins no? ¿Es pot deduir del text que aquesta manifestació del catalanisme polític era separatista? Per què? Ateses les reivindicacions catalanistes, quina et sembla que era la situació en aquella època a Catalunya pel que fa a la llengua, l’exèrcit, els impostos i la justícia? No hi ha cap element que faci pensar en una idea separatista; al contrari, el document reconeix com a cap de l’Estat la persona a qui es demana que juri a Catalunya, com es feia en l’Antic Règim, «les seves constitucions fonamentals». La resposta a les altres preguntes és oberta. 3.24
A partir d’aquest text, ¿es pot afirmar que el catalanisme polític d’aquella època era separatista? Per què? Quins enunciats creus que són moderns i quins són tradicionalistes? Quines idees es poden considerar constants del catalanisme polític? Quines idees d’aquest text estan recollides en l’Estatut d’Autonomia actual i quines no ho estan? No es pot parlar de separatisme, que era inexistent en tot el catalanisme d’aquella època i de les èpoques anteriors. Reconeix l’existència del cap de l’Estat espanyol en la figura del rei. Es pot dir que aquestes Bases fan un plantejament federalista d’Espanya. Les idees del text de les Bases de Manresa que estan recollides en l’Estatut d’Autonomia actual són la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans per ocupar càrrecs públics a Catalunya, i la capacitat legislativa competent a Catalunya a través d’un Parlament autonòmic, tot i que en les Bases no es preveu el sufragi universal. Altres aspectes, com ara les competències en educació, poden contenir elements semblants. La resposta de les altres preguntes és oberta. 3.25
Defineix el concepte de catalanisme polític. El catalanisme polític fa referència a una visió de Catalunya que respon a la idea d’autonomia i organització política pròpies. Incorpora un seguit de reivindicacions històriques, com ara el dret a l’autogovern, a l’hegemonia de la llengua catalana i a l’existència d’institucions que assumissin els poders legislatiu, executiu i judicial. En general, el catalanisme polític no refusà l’existència de Catalunya com a part d’un Estat espanyol plurinacional. 3.26
Resumeix l’origen del catalanisme polític i assenyala en què coincideixen les seves diverses tendències. L’origen del catalanisme polític cal trobar-lo, d’una banda, en els polítics i els sectors progressistes que, els anys 1860 i 1870, eren militants del republicanisme federal; de l’altra, es troba en els sectors con-
72
servadors procedents de la burgesia que va donar suport a la Renaixença. També hi va haver una aportació del carlisme evolucionat. 3.27
Estableix les diferències entre el Centre Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. El Centre Català, fundat per Valentí Almirall, era la primera organització política catalanista en les files de la qual predominaven persones procedents dels sectors progressistes. La Lliga de Catalunya, origen de la Lliga Regionalista, representava els sectors conservadors del catalanisme. La Unió Catalanista va ser un intent de crear un grup de centre que recollís el catalanisme dispers, predominant a les comarques catalanes i integrat per les classes mitjanes. 3.28
A partir d’una recerca per Internet enciclopèdies, llibres o diccionaris d’història, redacta una breu biografia política de Valentí Almirall en què es destaqui la seva aportació al catalanisme polític. Activitat oberta. 3.29
Explica què van ser les Bases de Manresa. Va ser l’acció més important de la Unió Catalanista. És un document redactat per un grup de militants i simpatitzants d’aquest partit, titulat exactament Bases per a la Constitució Regional Catalana, en el qual es recullen els principis que havien de presidir els possibles documents institucionals que regulessin, en el futur, l’autonomia catalana. 3.30
Elabora un fris cronològic i situa-hi els principals fets de l’evolució del catalanisme polític. En acabat, comenta’l seguint les pautes següents: a) Situació general del moment a partir de la primera data representada. b) Breu línia d’evolució dirigida pels fets representats. c) Situació general al final de l’última data representada. Activitat oberta. 3.31
Estableix, de manera esquemàtica, les diferències entre el Memorial de Greuges i el Missatge a la reina regent. Tenen més aspectes comuns que no pas diferències. Cada un d’aquests documents té a veure amb una conjuntura diferent: en el primer s’exerceix un dret constitucional; en el segon s’aprofita la visita de la regent, Maria Cristina, a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888; en el tercer, es manifesta la solidaritat amb els cretencs, oprimits pels turcs. En tots tres es reclamen els drets històrics de la nació catalana, la necessitat de l’autogovern i la defensa de la llengua, la cultura i el dret catalans. 3.32
Quina és la finalitat del catalanisme polític segons aquesta font? Activitat oberta. 3.33
A partir d’aquesta font, calcula el creixement natural o vegetatiu d’aquest període a Espanya i a Catalunya. Redacta un informe sobre les similituds i les diferències de la població espanyola respecte de la catalana, i d’aquestes dues respecte de l’europea. Fixa’t també en les dades de la font 29. El creixement de Catalunya és de l’11%, mentre que el del conjunt d’Espanya no supera el 9 %. L’informe ha de tenir en compte el creixement vegetatiu, la divisió per sectors i el creixement europeu. 3.34
Quines eren les tendències pel que fa a la distribució de la població a Catalunya, a la fi del segle XIX? En podries dir algunes causes? Hi ha elements en comú amb la distribució actual de la població catalana? Continua la tendència de tot el segle XIX: creixement a les zones costaneres o properes a la costa, i despoblament a l’interior, sobretot a les comarques pirinenques. Aquesta tendència ha continuat, amb petits matisos, durant tot el segle XX.
73
3.35
¿Detecta Valentí Almirall algun signe de prosperitat? Quin? A què ho atribueix? Quin problema denuncia respecte del desenvolupament econòmic espanyol? Sí que observa certa prosperitat, que es dóna, però, quan hi ha problemes als països europeus (guerres, plagues, etc.). Espanya avança quan els altres països s’arruïnen. Aquest conjunturalisme en el desenvolupament, per causes externes, és per a Almirall un dels problemes econòmics més importants d’Espanya. 3.36
Què pots deduir, a partir d’aquestes fonts, sobre l’evolució industrial a Catalunya entre els anys 1875 i 1900? Per què es van canviar els telers manuals pels mecànics? Un creixement vertiginós de la producció tèxtil. La importació de cotó en floca, matèria primera d’aquesta indústria, va créixer un 121% en tan sols 25 anys. L’augment de la producció va fer necessari augmentar els nivells de productivitat. Un element fonamental era el tipus de teler: es van incorporar telers mecànics, molt més ràpids i eficients que no els manuals. 3.37
Per què les exportacions a la resta del món eren tan baixes respecte de les altres? ¿Hi ha alguna decisió política que expliqui l’increment de les exportacions els quinquennis 18901894 i 1895-1899 a Cuba, Puerto Rico i les Filipines? Quines conseqüències econòmiques devia tenir la pèrdua de les colònies, el 1898? Es reflecteix aquest fet en la taula? Els industrials es queixaven que tant el carbó necessari per moure els vapors de les fàbriques com la matèria primera eren més cars que als països competidors. Aquest era un argument per demanar que es gravessin amb aranzels duaners les importacions de teixits estrangers. No assenyalen, en canvi, que la seva productivitat era inferior i que la modificació d’aquest factor depenia de la seva iniciativa empresarial. La resposta de l’altra pregunta és oberta. A la font 33, perquè no podien competir amb el preu del teixit anglès o d’altres països. Les mesures proteccionistes van influir en l’augment de les vendes a les colònies. La pèrdua d’aquestes colònies va comportar una caiguda molt considerable de la producció i l’intent de buscar nous mercats a les repúbliques americanes independents i a altres països. 3.38
Què era una colònia industrial? Per què a Catalunya es van crear tantes colònies industrials al costat dels rius? Quins avantatges i quins inconvenients tenia, segons aquest historiador, la ubicació de les fàbriques en colònies industrials? ¿Coincideixen tots els historiadors en les raons principals de la ubicació de les fàbriques en les colònies? En què discrepen? Un conjunt d’instal·lacions que incloïa una fàbrica (generalment tèxtil), uns magatzems, habitatges per als treballadors (i de vegades també per als amos i els directius), i tots els serveis que en aquell moment es consideraven propis d’un poble desenvolupat: fleca, botiga de queviures, església, escola, infermeria, etc. Les colònies industrials van florir, entre altres raons, perquè el preu del carbó i la seva escassesa a Catalunya van obligar a buscar altres fonts energètiques: la solució fou l’aprofitament de la força de l’aigua dels rius. Hi ha qui opina també que la raó de la ubicació de les colònies industrials era el baix preu dels terrenys, la qual cosa significava un abaratiment dels costos d’inversió. Si s’hi afegeix que els salaris eren més baixos a les zones interiors de Catalunya i que hi havia menys conflictivitat social, es pot justificar d’aquesta manera l’emplaçament de les colònies en els llocs on van ser instal·lades. Però no tots els historiadors coincideixen en aquestes raons. 3.39
A partir de les fonts i del contingut del text, fes una redacció que respongui al títol La demografia espanyola durant la primera fase de la Restauració. Abans de començar, fes-te un esquema a partir d’aquestes pautes: a) introducció en què es defineixi i es presenti el tema; b) cos
74
d’exposició ordenat del més general al més particular; c) conclusió, en què es resumeixin les tendències explicades o se n’emfasitzin les conseqüències. Activitat oberta. 3.40
Què va caracteritzar l’economia del període de la Restauració que estudiem? El creixement econòmic, l’augment de la renda agrària, la gran expansió de la indústria tèxtil i la construcció de la major part de la xarxa ferroviària. Per tot plegat, pot considerar-se un període de gran prosperitat. 3.41
Quines innovacions es van donar en el camp espanyol? A més de la millora de les eines i d’una expansió dels regadius, hi va haver dues raons principals: una, l’especialització vitivinícola d’algunes comarques, com ara La Rioja, Jerez, el Penedès i Requena-Utiel (que van aprofitar la crisi de la vinya francesa), les quals van poder exportar una gran part de la seva producció; l’altra, l’expansió dels cítrics destinats a l’exportació, que beneficià sobretot el País Valencià. 3.42
En què va consistir l’anomenada crisi de la fil·loxera i quines conseqüències va tenir per al camp català? Va ser una malaltia de la vinya que causà la ruïna de les zones vitivinícoles franceses, la qual cosa va provocar l’expansió d’aquest cultiu a Catalunya i a la resta d’Espanya. 3.43
Quin va ser el motiu principal que va impulsar la creació de la indústria siderometal·lúrgica al País Basc? Per què aquesta indústria es va concentrar al costat de les mines de ferro de Biscaia i no a prop de les mines de carbó, com era normal arreu d’Europa? Una part dels capitals que van fer possible la instal·lació d’indústries siderúrgiques al País Basc procedien dels beneficis miners. Els empresaris bascos, que enviaven el mineral de ferro a Anglaterra, aprofitaven els vaixells per portar carbó, ja que a la Gran Bretanya era molt barat, i d’aquesta manera van poder instal·lar alts forns al costat de les mines de ferro i portar-ne el control. 3.44
Quins eren els problemes principals de la indústria catalana? Per què aquests problemes van fer proteccionistes els industrials catalans? Les dificultats principals eren la manca de fonts d’energia (carbó barat) i la manca de competitivitat, que reduïen el seu mercat al que l’Estat protegia. Només creixien en la mesura que als mercats nacional i colonial augmentava la demanda de teixits. Aquesta va ser la raó per la qual els industrials catalans sempre van ser proteccionistes, i que durant tot el segle XIX donessin suport als governs que els asseguraven les fronteres aranzelàries. 3.45
Per què la pèrdua de les colònies d’ultramar va provocar una crisi en el sector tèxtil català? Perquè absorbien una gran part de la producció catalana de productes tèxtils. 3.46
Resumeix, a partir d’aquest text, algunes de les condicions de vida dels treballadors i les treballadores industrials durant la Restauració. Quins aspectes de la intransigència i la indiferència social hi detectes? Activitat oberta. El resum ha d’incloure idees com ara les llargues i esgotadores jornades laborals, els salaris baixos, l’explotació infantil, la quantitat d’accidents laborals que es produïen, les males condicions ambientals dels llocs de treball, etc. En l’informe es detecta la insensibilitat social dels patrons. 3.47
Com qualificaries aquest programa polític, de radical o de moderat? Per què? Quins elements conceptuals de la ideologia marxista hi detectes? Hi ha elements del socialisme utòpic? La resposta de la primera pregunta és oberta. Es pot parlar de marxisme, ja que s’estableix la divisió de la societat en classes amb la mateixa caracterització amb què ho feia Marx (relació amb els mitjans de
75
producció). El concepte de socialisme utòpic no es dóna d’una manera gaire explícita, encara que en l’ideal socialista hi ha una tradició de construir una societat amb trets propis del pensament utòpic occidental, que també es reflecteixen en aquest document. 3.48
Quina era la situació del moviment obrer espanyol durant els primers anys de la Restauració? L’inici de la Restauració va coincidir amb un nou període repressiu contra el moviment obrer. Després dels anys del Sexenni Revolucionari, durant els quals les organitzacions obreres van gaudir d’un període de llibertat i creixement, el nou sistema declarà il·legals totes les organitzacions, i els líders obrers van ser perseguits. 3.49
Quins eren els punts principals del programa del PSOE, quan va ser fundat? El PSOE tenia per objectiu la revolució socialista, que comportava la creació d’una societat sense classes, la col·lectivització dels mitjans de producció i una organització social harmònica, lliure i laboriosa. 3.50
Per què el PSOE va ser clandestí des de 1879 fins a 1881 i, en canvi, aquell any va ser inscrit oficialment? Quina era la seva composició social? El PSOE va néixer a Madrid d’una manera clandestina, com era normal en un règim polític que prohibia les organitzacions obreres. El govern del liberal Sagasta va promulgar, el 1881, una llei d’associacions més oberta, que va permetre la legalització del PSOE. La militància del partit era formada per obrers, la majoria manuals. A Madrid van ser sobretot els empleats de les impremtes, i especialment els tipògrafs, els qui van adherir-se en un gran nombre a aquesta nova organització política. 3.51
Quina fou la reivindicació principal del moviment obrer durant la Restauració? Probablement, el creixement va ser lent a causa del sentit que Pablo Iglesias volia donar a l’organització: una gran rigidesa moral en una època en què la beguda i el joc eren molt habituals en la cultura de les classes populars (a les Cases del Poble, que eren els locals on es reunien els socialistes, no era permès beure vi ni jugar a cartes). Un altre factor era que el PSOE va optar, fonamentalment, per dur l’acció política per la via parlamentària, cosa no gens habitual en la tradició del moviment obrer, que mostrava un gran menyspreu i molta desconfiança per la política, la qual, segons la seva visió, estava sempre al servei dels patrons i dels explotadors. 3.52
Quin dia de l’any el moviment obrer es manifesta arreu del món, de manera especial, des que ho va fer per primera vegada? L’1 de maig, ja que la primera manifestació important, a Madrid i a Barcelona, va tenir lloc l’1 de maig de 1890. 3.53
Per què el moviment obrer de la Restauració estava dividit en dues grans tendències? Quines divergències ideològiques hi havia entre aquestes dues faccions? Fou l’expressió espanyola de la divisió internacional que s’havia donat després de l’escissió de la Primera Internacional: l’AIT. Una tendència era d’inspiració marxista (el PSOE i la UGT), i les altres, d’inspiració anarquista.
Activitats finals 3.54
Llegeix aquestes dues valoracions historiogràfiques sobre el període de la Restauració i digues quina et sembla que interpreta millor el període que acabem d’estudiar. Identifica les idees principals de cada un dels textos, analitza les oposicions de judici i valora, a partir del que has estudiat en aquesta unitat, el grau d’encert, de discrepància o de complementarietat de cadascuna de les dues valoracions. Activitat oberta.
76
3.55
A què es refereix la font A quan parla de la liquidació del «cicle de guerres civils que havien tingut lloc al llarg del segle XIX»? Es refereix al fet que al llarg de la primera fase de la Restauració no hi va haver més cops d'estats ni enfrontaments civils armats un cop es va superar la darrera guerra carlina l'any 1876. 3.56
Per què la font B diu que el sistema de la Restauració és «la paròdia del britànic»? Perquè en el sistema britànic també s'alternaven el partit liberal (whig) i el partit conservador (tory); però, a diferència del Regne Unit, els resultats no responien a la voluntat del cos electoral sinó de les manipulacions del ministeri de governació o de l'interior.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix aquest text i respon les qüestions de més avall: • Identifica les idees principals de la font i situa-la en el seu context històric. L'alumnat ha d'identificar les següents idees principals: confessió de la unitat de la pàtria espanyola; rebuig del centralisme i reivindicació d'una autonomia regional no només per a Catalunya sinó per a tot Espanya; reivindicació d'institucions perdudes que han estat substituïdes pel sistema francès (molt centralista); reivindicació de la normalització de la llengua catalana que només és permesa en la intimitat. En cap cas no es pot interpretar aquest manifest com a separatisme sinó com a descentralització i igualtat regional. • A partir del que s’afirma en aquesta font, es pot justificar que el catalanisme polític era separatista? Argumenta la resposta. Quan es van atendre algunes de les reivindicacions d’aquest text? El catalanisme no es podia considerar separatista ja que el text manifesta professió d'espanyolitat i d'unitat territorial. Només reivindica descentralització i ús normal de la llengua en tots els àmbits socials i administratius. Algunes d'aquestes reivindicacions no es van atendre fins al 1914 amb la concessió de la Mancomunitat de Catalunya. • Defineix què és el catalanisme i exposa breument el seu origen i la seva evolució durant el període decimonònic de la Restauració. L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epígraf de la unitat «El catalanisme polític» (pàgines 97 i següents). Activitat 2 Observa la caricatura reproduïda a continuació i respon les qüestions de més avall: • Indica de què t’informa aquesta font i situa-la en el seu context històric. La caricatura informa d'una injustícia social: d'una banda les classes que neden en l'abundància i de l'altra, els qui passen misèria i fred en unes condicions penoses (segona part de la caricatura). Les caricatures se situen en el context històric de la Restauració. • Identifica els grups socioprofessionals als quals pertanyen els personatges que apareixen en les dues parts de la caricatura. En la primera part es descriuen tres classes socials: els militars (esquerra de l'espectador), el clergat (religiós, bisbe i clergue normal, situats al centre) i el burgès o terratinent (a la dreta). En la segona, s'exposa la situació de misèria dels treballadors de l'època, especialment els qui estaven ocupats a la indústria.
77
• Exposa breument les causes i l’evolució del moviment obrer a Espanya des dels seus inicis fins al final del segle XIX. L'alumnat ha de resumir el que s'exposa a l'epígraf corresponent de la unitat «L'evolució del moviment obrer» (pàgina 108 i seg).
78
Unitat didàctica 4. Del «desastre» a la Segona República 4.1
Qui era Joaquín Costa? Què denuncia i quines solucions propugna? Quina diferència et sembla que atribueix als qualificatius adjectiva i substantiva quan es refereix al concepte de revolució? A quins fets es refereix quan parla del 1868 i el 1874? A què creus que fa referència quan diu «un quart i desesperat grau»? Joaquín Costa y Martínez (1845-1911) va ser escriptor i polític. Va exercir d’advocat i va arribar a ser notari. La seva activitat intel·lectual se centrà en el dret polític. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza. Inicià l’activitat política el 1891, tot i que va ser derrotat a les eleccions. El 1898 va fer una crida per a la constitució d’un partit que s’oposés als partits dinàstics. Va participar en la Unión Republicana, per la qual va ser elegit diputat, però no va participar mai en l’activitat parlamentària. Proposà diverses reformes, com ara l’agrària, i considerà la possibilitat d’una breu transició política duta a terme per un cirurgià de ferro. Al final de la seva vida, però, va abandonar aquesta idea i va arribar a la conclusió que les revolucions o es fan des de baix o no es fan mai. És considerat un regeneracionista. Denuncia que la pàtria, Espanya, necessita una redempció per ressorgir a la vida de la civilització. Per a aquesta redempció propugna una revolució des de dalt, des del poder públic. Aquesta revolució pot adoptar tres formes: dirigida pels partits dinàstics, per partits nous, o per homes i partits nous arribats al poder mitjançant una revolució. La paraula substantiva es refereix al fet que l’autèntica revolució només pot venir de les persones de dalt, del poder, que responsablement, a través de l’Estat, poden dur a terme les millores necessàries. En canvi, la revolució adjectiva (que, per tant, en principi no és real ni substancial) no ha de durar, és la revolució des de baix, la revolució feta pel poble. Quan parla del 1868, Costa es refereix a la revolució anomenada «La Gloriosa», cop d’estat militar progressista dut a terme pel general Prim i l’almirall Topete que va destronar Isabel II. Quan parla del 1874 es refereix al cop d’estat del general Pavía, que va posar punt final a la Primera República. Aquests dos cops d’estat, segons Costa, són exemples de revolucions des de baix. El «quart i desesperat grau» és, per a Costa, el cop d’estat d’un dictador, d’un cirurgià de ferro que porti el país cap a les reformes que li són imprescindibles. 4.2
Emmarca amb dates precises el període que estudiem en aquesta unitat didàctica i digues quins són els esdeveniments emblemàtics que en marquen el començament i el final, i també els aspectes bàsics que s’hi tracten. S’estudia el període que va del 1898 (data en què la Corona espanyola va perdre Cuba i les Filipines) al 1931 (quan es va proclamar la Segona República espanyola). Els fets rellevants que es tracten en aquesta unitat són els següents: les diverses crisis polítiques que van anar minant el sistema de la Restauració, l’evolució del catalanisme polític i l’obra de govern de la Mancomunitat, i la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). 4.3
Quin fet va tenir lloc el 1898 que els espanyols de l’època van qualificar de desastre? És just, aquest qualificatiu? Per què? La pèrdua de les últimes colònies d’ultramar (Cuba i Filipines) després de la guerra entre els Estats Units i Espanya. Aquesta pèrdua va ser vista com un desastre per la població espanyola, tot i que era un qualificatiu poc just. De fet, el règim polític va continuar, el pressupost de la hisenda pública es va reequilibrar i l’economia es va recuperar. Humiliacions com aquesta per part d’una potència estrangera també
79
les havien viscut altres països (per exemple, l’incident de F¯ash¯oda, on França va ser humiliada per la Gran Bretanya), els quals no les van considerar pas un gran daltabaix. 4.4
Què et sembla que va canviar substancialment a partir de l’any 1898 en el sistema de la Restauració ideat per Cánovas del Castillo al segle XIX? A partir del 1898 es va iniciar una progressiva crisi del poder polític de l’Estat caracteritzada per les divisions en els partits dinàstics i per la inestabilitat política (entre el 1901 i el 1923 hi va haver 32 canvis en la presidència del govern). 4.5
Explica, amb paraules teves, esmentant frases de les fonts que apareixen al llarg de la unitat, què s’entén per regeneracionisme. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat expliqui el concepte de regeneracionisme (vegeu el vocabulari de la pàgina 120) i esmenti algunes frases de la font 3 (pàgina 121), referida al pensament de Joaquín Costa. 4.6
Quins problemes percebia Alfons XIII en l’Espanya del començament del segle XX? Es pot dir, a partir d’aquest text, que el rei tenia sensibilitat regeneracionista? Per què? Creus que aquesta font és fiable pel que fa a les autèntiques intencions del rei? Per què? A què creus que es deu referir el rei quan diu «la bandera ultratjada»? Alfons XIII percebia els problemes següents: el trencament del país per les guerres carlines; la injustícia social; l’endarreriment de l’exèrcit i de la marina; els problemes dels nacionalismes perifèrics, i la corrupció política. En aquest text sembla que el rei tingui sensibilitat regeneracionista, ja que coincideix en la denúncia dels problemes d’Espanya amb els regeneracionistes. La font és fiable, ja que es tracta d’un diari personal del rei quan era jove, és a dir, d’un text que no estava destinat a ser publicat, sinó a contenir les reflexions privades del monarca. En principi, no sembla que sigui una font en la qual el rei menteixi; no tindria sentit. L’expressió «la bandera ultratjada» es refereix, probablement, a l’emergència dels nacionalismes perifèrics, especialment el català, tot i que no sembla que aquest nacionalisme ultratgés cap bandera. Semblaria com si el rei donés a aquesta expressió el sentit de trencament de la pàtria. 4.7
A partir dels textos de la font 6 (a la pàgina anterior) i de la font 7, explica l’oposició entre l’estament militar i el catalanisme. A partir de la font 7, ¿es pot afirmar que el catalanisme de la Solidaritat Catalana era separatista? Per què? En la font 6 s’atribueix a l’exèrcit la responsabilitat de jutjar els qui injuriïn o ofenguin les forces armades. Es pot deduir que pot ser un atac a la llibertat d’expressió i un intent de treure poder als tribunals civils ordinaris, que són els que haurien d’entendre en aquest tipus de delictes, en una democràcia. En canvi, el Manifest de la Solidaritat Catalana (font 7) denuncia l’atac a la llibertat d’expressió de la llei de jurisdiccions. La Solidaritat no era un moviment separatista, ja que es proposava com a model de lluita per la llibertat d’expressió contra el Parlament dinàstic i la Corona dins d’Espanya. 4.8
En aquest fragment de les seves memòries (Tots els camins duen a Roma), Agustí Calvet recorda l’ambient de la seva classe social, la burgesia, durant la Setmana Tràgica de Barcelona. ¿Estaven molt espantats, segons aquesta font, els industrials? Per què? A què atribueix Calvet el fracàs de l’esclat revolucionari? Quins eren els principals actes revolucionaris? Quins n’eren els instigadors? Segons Agustí Calvet, els industrials i la burgesia catalana no estaven pas gaire impressionats pels aldarulls de la Setmana Tràgica (desenfeinats a casa, les senyores esbrinant què hi havia per menjar, etc.). La mateixa font ens diu que no estaven impressionats perquè ningú no dirigia la revolta i, per tant, tan bon punt hi intervingués l’exèrcit la situació es normalitzaria, com així va passar.
80
L’esclat revolucionari, segons aquesta font, era degut a la ràbia popular espontània, més o menys atiada pels anarquistes i els lerrouxistes. Els principals fets revolucionaris van ser la crema d’esglésies i convents i l’aixecament de barricades. Els instigadors, segons Calvet, eren anarquistes i lerrouxistes, tot i que aquests darrers havien desaparegut com a directors clars del moviment davant de la força dels fets. 4.9
Quin era l’objectiu de la vaga general de 1917, segons aquest manifest? A què es refereix quan parla de «legislació viciada»? En què coincidien l’Assemblea de Parlamentaris i el moviment obrer que va impulsar la vaga general? Els objectius de la vaga general eren la constitució d’un govern provisional i la convocatòria d’eleccions a Corts constituents per sistemes no viciats. L’expressió «legislació viciada» es refereix a la corrupció electoral, producte del caciquisme i de la manipulació dels resultats en àmplies zones rurals pel Ministeri de la Governació. L’Assemblea de Parlamentaris i els promotors de la vaga general coincidien en la necessitat de convocar unes Corts constituents. 4.10
Quin fenomen reflecteixen aquestes taules? Quines creus que devien ser les causes d’aquests fenòmens? Quin sector social rebia la pitjor part, segons la font 11? Quins aspectes del text verifiquen, aquestes dades? Les dues fonts reflecteixen l’increment de la violència social entre els anys 1916 i 1923, tant pel que fa al nombre de vagues com al nombre d’assassinats. Les causes d’aquests fenòmens són de dos tipus: econòmiques (increment del cost de la vida durant el període de la primera guerra mundial, en un moment d’augment dels beneficis) i ideològiques o polítiques, com a conseqüència de la dinàmica del moviment obrer, enardit pel triomf de la Revolució russa, i de la resposta ultraconservadora de l’empresariat i dels poders públics a Catalunya (el pistolerisme). Les dades dels quadres verifiquen les afirmacions del text contingudes als paràgrafs de la pàgina 210. 4.11
Documenta’t sobre la guerra del Marroc i fes una síntesi que expliqui aquest mapa. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat consulti Internet, enciclopèdies, llibres d’història o diccionaris d’història i arribi a desenvolupar una síntesi del problema del Marroc. A tall de model, proposem la informació següent per al professorat. Des del començament del segle XVIII, el Marroc havia viscut un lent procés de decadència i disgregació que el convertí en presa fàcil de l’expansionisme europeu. Així, en el segle XIX, assistim a una triple penetració del seu territori: britànica (tractat de comerç del 1858), espanyola (guerra de 1859-1860) i, finalment, francesa (convenció de comerç de 1863). Les rivalitats entre les potències europees interessades, però, van salvaguar la independència del soldanat marroquí. En començar el segle XX, França, que dominava ja el Magrib oriental, es va proposar l’annexió de la resta del territori. Assegurada la seva acció per la sòlida posició que tenia a Algèria i cobert el front diplomàtic pels acords amb la Gran Bretanya i Espanya (1904), els francesos van aconseguir a la conferència d’Algesires (1906) que es reconeguessin les seves pretensions, malgrat l’oposició alemanya, i a l’agost de l’any següent van desembarcar tropes a Casablanca. Espanya, per la seva banda, que ja posseïa algunes places de sobirania al nord del Marroc, va emprendre simultàniament la tasca d’ampliar els seus límits d’influència, sobretot a la zona de Melilla. Per aconseguir-ho, va ocupar La Restinga i va lliurar, a l’oest de Melilla, sagnants combats amb els rifenys. Encara que en aquests combats es van consolidar les posicions espanyoles, va ser a costa de nombroses baixes i d’un esforç militar que Espanya no estava en condicions de realitzar. Aquestes campanyes van concloure amb el tractat de Mokri (26 de novembre de 1910), que va permetre a Espanya convertir Melilla en una capitania general i iniciar l’organització de cossos de l’exèrcit indígena.
81
En aconseguir França, l’any següent, que el soldà convertís el seu imperi en un protectorat francès, Espanya es va veure forçada a aprofundir en la seva penetració per fer valer els drets que li reconeixien tractats anteriors. Així, després de l’ocupació temporal de Tetuan (maig de 1911), van ser ocupades les ciutats de Larraix i Alcazarquivir (juliol del mateix any). Aquestes ocupacions, aconseguides amb certa facilitat, no van representar, però, una conquesta definitiva, ja que a la zona de Kert els espanyols van trobar una resistència forta. A la darreria de l’any 1912, França i Espanya van seure a la taula de negociacions per precisar els límits entre les zones respectives. Pel tractat que es va firmar el novembre d’aquell any, Espanya renunciava a una petita part del territori que li corresponia segons el que s’havia pactat el 1904, però va veure reconegudes les ocupacions de Larraix i Alcazarquivir i, sobretot, les condicions de protectorat amb dret a ocupar militarment el territori (llevat de la zona de Tànger que, segons els acords francomarroquins, mantenia l’estatut de ciutat internacional). Com a conseqüència d’aquest tractat, Espanya va crear l’Alt Comissariat del Marroc, i va dividir el territori en tres regions militars amb capitalitat a Larraix, Ceuta i Melilla. Ben aviat van sorgir els primers conflictes i els aixecaments indígenes a la zona occidental, concretament a Larraix, a Tetuan (que es va perdre i es va tornar a recuperar el 1913) i a les proximitats de Ceuta. Aquests aixecaments eren acabdillats per el-Raisuni. El primer alt comissari espanyol per al Marroc, el general Gómez Jordana, va intentar la negociació pacífica i va aconseguir atreure’s El Raisuni, cosa que li va permetre deixar lliure el camí entre Tetuan i Larraix, si més no temporalment. Tanmateix, l’ocupació total del Marroc era encara molt lluny d’assolir-se, i les tensions i els incidents es repetien constantment. El gener del 1919 el general Berenguer va ser nomenat alt comissari. Mitjançant accions ben dirigides, aconseguí en poc temps descongestionar la zona de Ceuta, ocupar Xauen (octubre de 1920) i controlar Yebala. Aquestes operacions es van completar amb la neteja a la zona de Gomara. La situació era bastant diferent, però, a la capitania de Melilla, que comandava el general Fernández Silvestre amb una independència respecte del seu superior i on la resistència era protagonitzada pel cabdill rifeny Abd elKrim. Un avenç imprudent de Silvestre va ser la causa del desastre d’Annual (juliol de 1921), on van morir més de deu mil soldats espanyols, amb l’agreujant que l’enfonsament de les posicions espanyoles va posar en perill la mateixa ciutat de Melilla. Els espanyols, amb tot, van aconseguir restablir aviat la situació anterior al voltant de Melilla, encara que a les successives accions se’ls va donar un caràcter limitat, aparentment amb el propòsit de renunciar a l’ocupació de l’interior a canvi de l’enfortiment d’una zona restringida a la costa. Aquesta era la política preconitzada al principi pel general Primo de Rivera. Tanmateix, els èxits d’Abd el-Krim van determinar un canvi d’actitud transcendental, i també la coordinació d’esforços entre França i Espanya per posar fi a la rebel·lió rifenya. Fruit d’aquest acord entre tots dos països, va ser una operació conjunta per expulsar a Abd el-Krim dels seus reductes a Axdir, que havia estat la seva capital. La primavera del 1926 Abd el-Krim es va rendir als francesos, i l’any següent la zona va quedar pacificada. 4.12
Enumera els problemes que tenia Espanya al començament del segle XX. Els problemes d’Espanya al començament del segle XX eren el retard econòmic i cultural respecte d’Europa, l’injust repartiment de la riquesa, un règim polític corrupte pel que fa a les eleccions, l’orgull ferit de l’exèrcit per la derrota de Cuba i la seva macrocefàlia, i la percepció per part dels militars que els nacionalismes perifèrics pretenien la disgregació de la pàtria espanyola. 4.13
Què va caracteritzar la primera crisi del sistema polític de la Restauració (1902-1907)? La primera crisi del sistema polític de la Restauració (1902-1907) va consistir en la preeminència del poder militar sobre el poder civil respecte de determinats delictes (llei de jurisdiccions). 4.14
En què consistia la llei de jurisdiccions? Aquesta llei permetia als militars jutjar els delictes contra l’exèrcit mateix i contra la pàtria.
82
4.15
Què va ser el moviment de la Solidaritat Catalana? Per què es va crear? Va ser un moviment de resposta a la llei de jurisdiccions que va involucrar tots els partits catalans. Es van presentar units en coalició en les eleccions del 21 d’abril de 1907 i van obtenir 41 dels 44 escons en joc al Parlament de Madrid. 4.16
Què va ser la Setmana Tràgica i quin fet en va ser el detonant? Es coneixen amb el nom de Setmana Tràgica els avalots revolucionaris que van tenir lloc a Catalunya, especialment a Barcelona, durant el mes de juliol de 1909, en el decurs dels quals es van aixecar barricades i es van cremar nombrosos edificis religiosos. El detonant va ser la crida de reservistes de l’exèrcit per combatre al Marroc, on les tropes espanyoles havien sofert una espectacular derrota enfront de les cabiles marroquines. 4.17
Quin origen tenien les crisis polítiques de l’any 1917? Les crisis del 1917 tenien un origen triple: el malestar de l’exèrcit pel tracte discriminatori que rebien les tropes de la Península respecte de les que combatien al Marroc (Juntes de Defensa); la reunió a Barcelona de l’Assemblea de Parlamentaris per demanar l’obertura del Parlament i la convocatòria d’unes Corts constituents; i, finalment, la vaga general del moviment obrer dirigida pel PSOE i la UGT amb el suport de la CNT. 4.18
Què vol dir que la descomposició política de l’any 1923 «va fer que es busqués una alternativa en una de les velles tradicions del país durant el segle XIX: la conjunció de l’exèrcit amb la Corona»? L’expressió de la pregunta vol dir que, davant d’una crisi política o social, el poder polític espanyol va optar per una aliança entre el rei i els capitostos de l’exèrcit per resoldre la situació, tal com havia estat habitual durant el segle XIX. 4.19
Esmenta les idees principals d’aquesta font. A quines afirmacions dóna suport, aquest text? Les idees principals de la font són les següents: – Catalunya té una llengua, un dret i un art, un caràcter nacional i un pensament nacional, i és una nació. – La nació ho és encara que no sigui reconeguda legalment. – Cada nacionalitat ha de tenir un Estat. – Catalunya reivindica un Estat federat dins de la unitat política d’Espanya. – El nacionalisme català no és separatista. Aquesta font dóna suport a les afirmacions del primer paràgraf de la pàgina 131. 4.20
Assenyala els fragments d’aquest text que utilitzen un llenguatge aparentment esquerrà. Per què es pot afirmar que l’estil de Lerroux era demagògic? Per què et sembla que es poden atribuir a Lerroux responsabilitats indirectes en els fets de la Setmana Tràgica? Expressions aparentment revolucionàries: «penetrad en los registros de la propiedad […] para que el fuego purifique la infame organización social», «entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos». L’estil de Lerroux era demagògic, ja que no explicitava per què les coses estaven tan malament com denunciava ni explicava cap on calia anar i, sobretot, com s’havia de procedir. No analitzava, sinó que només provocava, en alguns casos, dient allò que sabia que a la gent li agradaria sentir, com ara «destruid sus templos» o «alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie». Són frases d’un anticlericalisme primari. Lerroux pot ser considerat responsable indirecte dels fets de la Setmana Tràgica a causa d’aquesta agi-
83
tació anticlerical, de manera que les masses, en comptes d’atacar bancs o indústries, canalitzessin la seva ira secular –conseqüència de la seva situació social– cap a la destrucció de temples i convents. 4.21
Quins partits eren fonamentalment catalanistes? Quins partits eren republicans i no catalanistes? Quins partits eren alhora republicans i catalanistes? Trieu, per grups, dos partits de signe divers, d’entre els que apareixen en aquest quadre, i, amb l’ajut d’alguna enciclopèdia, un llibre o un diccionari d’història, redacteu una síntesi de la seva trajectòria política. Eren fonamentalment catalanistes la USC, el Partit Republicà Federal, l’Acció Catalana, la Lliga Regionalista i l’Estat Català. La recerca sobre els partits es pot fer a partir del Diccionari d’Història de Catalunya, de l’editorial Barcanova. 4.22
Per què es pot dir que la Mancomunitat no tenia competències polítiques i que només era una eina administrativa? La Mancomunitat no tenia competències polítiques perquè no tenia poder legislatiu, és a dir, no podia elaborar lleis que després un govern pogués aplicar. Es limitava a gestionar, de manera més competent, els recursos de les quatre diputacions provincials catalanes. 4.23
A què es refereix Prat de la Riba quan diu que «Catalunya tindrà una institució que la representarà tota sencera, que donarà forma corporal a la seva unitat espiritual, que donarà una organització jurídica a la seva personalitat»? Quines eren les dificultats principals per a la bona marxa de la Mancomunitat, segons aquesta font? Prat de la Riba es refereix al fet que, per primera vegada des del 1714, Catalunya, a través de la Mancomunitat, gaudia d’una institució que la representava tota sencera, ja que hi eren representats tots els habitants i tots els partits de Catalunya, llevat del Partit Radical de Lerroux. Les principals dificultats per a la bona marxa de la Mancomunitat, segons aquesta font, eren la resistència de l’Administració, la tradició d’absorció, d’abassegament de funcions i de mitjans del poder públic a Espanya. 4.24
¿És justa l’argumentació de Primo de Rivera? Per què? Contrasta-la amb el text de Prat de la Riba de la font 19. L’afirmació de Primo de Rivera no és justa perquè el catalanisme polític, en aquella època, majoritàriament no era separatista ni pretenia la desunió nacional d’Espanya, tal com es pot comprovar en l’últim paràgraf de la font 19 (pàgina 131), on Prat de la Riba afirma textualment que el nacionalisme català «mai no ha estat separatista». 4.25
Consulta enciclopèdies, llibres o diccionaris d’història i fes un resum de la ideologia d’Enric Prat de la Riba. Quina va ser la seva principal aportació teòrica al catalanisme polític? Activitat oberta. Enric Prat de la Riba (1870-1917) va contribuir a la redacció de les Bases de Manresa (1892) i va ser un dels líders de la Lliga Regionalista, partit nacionalista català conservador. Va ser fundador de La Veu de Catalunya. La seva obra cabdal és el llibre La nacionalitat catalana (1906), on defensava que Catalunya era una nació amb dret a tenir un Estat propi; no n’hi defensava la independència, sinó l’articulació federal de Catalunya dins d’Espanya. Va ser elegit president de la Diputació Provincial de Barcelona i aconseguí que el 1914 fos realitat la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser president fins a la mort. 4.26
Tria alguns dels partits polítics catalans entre el 1901 i el 1930 i resumeix-ne l’ideari polític. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat busqui, en un diccionari d’història de Catalunya (com ara el pu-
84
blicat per l’editorial Barcanova) o bé en alguna enciclopèdia, informació sobre alguns dels partits polítics esmentats en el text (la Lliga Regionalista, l’Esquerra Republicana de Catalunya, la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Republicà Català, el Partido Radical, l’Estat Català, etc.) o al quadre de la pàgina 133 del llibre de l’alumne (Acció Catalana, UFNR, etc.), i elabori una síntesi de la seva història i de la seva ideologia. 4.27
A quin tipus d’acció política et sembla que es pot referir el terme lerrouxisme, en el sentit en què és usat actualment? Quina n’és la referència històrica? El mot lerrouxisme s’utilitza actualment com a qualificatiu d’aquells ciutadans de Catalunya que, políticament parlant, ataquen de manera demagògica el catalanisme polític i el titllen de burgès i antiespanyol. La raó històrica d’aquest qualificatiu es troba en l’actitud d’Alejandro Lerroux, que atiava demagògicament les classes populars contra el catalanisme polític i contra l’Església pagat pel Ministeri de Governació de Madrid, amb la finalitat d’afeblir tant el moviment obrer com la reivindicació autonomista. 4.28
Quina relació se sol establir entre la ideologia d’Alejandro Lerroux i alguns fets de la Setmana Tràgica? La relació més comuna que fa la historiografia entre Alejandro Lerroux i els seus partidaris amb els fets de la Setmana Tràgica és l’orientació exclusivament anticlerical del moviment espontani de les masses durant la setmana que van durar els incidents. 4.29
Què va ser la Mancomunitat de Catalunya? Per què es pot afirmar que va ser la primera experiència de poder del catalanisme polític? Va ser la unió administrativa de les quatre diputacions provincials catalanes. Tot i que no tenia poder polític, va dur a terme una gran tasca i fou la primera experiència de poder del catalanisme polític, ja que va ser dirigida per Enric Prat de la Riba (pertanyent a la Lliga Regionalista) amb la participació de tots els partits polítics, llevat dels lerrouxistes. 4.30
Quins suports i quines oposicions va tenir la Dictadura de Primo de Rivera? Els suports de la Dictadura van ser els sectors rurals, especialment els terratinents, i la burgesia industrial i financera, incloent-hi la catalana. Les oposicions van procedir de les classes mitjanes urbanes, dels estudiants, dels intel·lectuals i dels nacionalismes perifèrics (el català, el basc i el gallec). 4.31
Documenta’t, a partir d’enciclopèdies, llibres i diccionaris d’història, sobre Francesc Macià i, en concret, sobre la conspiració de Prats de Molló, i fes-ne un resum. Recorda’t d’anotar les conseqüències que va tenir aquest fet. Activitat oberta. Francesc Macià va intentar la invasió de Catalunya des de Prats de Molló amb militants de l’Estat Català, amb l’objectiu de procurar la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera (novembre de 1926). La invasió, des de territori francès, havia de tenir lloc per la Garrotxa, però la infiltració d’un agent provocador italià permeté a la policia francesa de desarticular l’operació. Macià i els altres dirigents foren detinguts i expulsats després d’un judici que se celebrà a París, i que donà notorietat internacional a Macià i al fet nacional català. També li va donar força ressò popular a Catalunya. Això explica l’èxit de l’operació de l’Esquerra Republicana de Catalunya dirigida per ell. 4.32
Resumeix l’obra dels directoris militar i civil. L’obra més important dels directoris militar i civil de Primo de Rivera va ser la resolució militar del problema del Marroc (1926). També van ser molt importants alguns projectes d’obres públiques (carreteres, modernització de la xarxa ferroviària, embassaments i canals de regatge, etc.). 4.33
Quin fet feia preveure la caiguda del dictador? Per quins motius es va produir la caiguda de Primo de Rivera? La caiguda de Primo de Rivera es va produir sobretot per la pèrdua de confiança de l’estament mili-
85
tar en la seva persona, a banda de l’oposició popular creixent i dels efectes de la crisi econòmica del 1929.
Activitats finals 4.34
Redacta una síntesi de la informació representada en aquestes dues taules. Activitat oberta. Es tracta de descriure el fet que els partits del torn (el Conservador i el Liberal) sempre obtenien majoria absoluta, llevat dels anys 1918 i 1919, que van ser de crisi política, i que els partits no dinàstics mai no podien obtenir una representació gaire nombrosa. Pel que fa a la font B, s’hi pot observar l’increment de la Lliga Regionalista fins al 1919 i la disminució del Partit Radical des del 1905. Ni els nacionalistes republicans ni la coalició republicana no aixequen el seu sostre electoral. 4.35
Explica què vol dir l’expressió partits dinàstics. Els partits dinàstics eren el partit conservador i el partit liberal, és a dir, els partits que van pactar la Restauració borbònica i l’alternança en el poder. Se’ls qualifica de dinàstics per distingir-los dels altres partits, que no acceptaven el sistema polític de la Restauració. 4.36
Segons la font A quin any, els partits no dinàstics aconseguiren una major representació parlamentària? Quins fets s’havien produït l’any anterior, que havien motivat una crisi de l’Estat de la Restauració? El 1914. L’any abans s’havia produït la triple crisi: Juntes de Defensa, vaga general i Assemblea de Parlamentaris. 4.37
La font A mostra que el partit que governava en el moment de convocar-se les eleccions sempre les guanyava per àmplia majoria. Et sembla normal? Per què creus que es donava, aquest fenomen? Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat vegi que no és normal que el partit que governa en el moment de convocar eleccions obtingui sempre majoria absoluta. Aquest fenomen es donava pel caciquisme i la corrupció del procés electoral. 4.38
Elabora una síntesi de l’oposició entre la Lliga Regionalista i el Partit Radical de Lerroux durant el període estudiat. El partit de Lerroux era antinacionalista i demagògicament esquerrà, a més de republicà. La Lliga Regionalista era un partit nacionalista català de caràcter conservador que no es pronunciava sobre la forma de govern (és a dir, república o monarquia). La font B, referida a Barcelona, no coincideix amb la tònica general, ja que no hi ha presència pràcticament dels partits dinàstics com a conseqüència d’un control electoral més efectiu per part dels partits des de les eleccions municipals del 1901. 4.39
Esmenta algunes de les forces polítiques de l’oposició, al marge dels dos partits dinàstics que s’alternaven en el govern. Quina era la principal base electoral d’aquesta oposició? Al marge dels partits dinàstics, hi havia la Lliga Regionalista, el Partit Radical o el PSOE, entre d’altres. La base electoral d’aquesta oposició estava formada sobretot per les classes mitjanes urbanes i les classes treballadores. 4.40
Què va ser la Solidaritat Catalana? Per què no apareix representada més vegades en la font B? La Solidaritat Catalana va ser una coalició de partits catalanistes que es va presentar a les eleccions del 1907 com a resposta a la Llei de Jurisdiccions. Apareix representada poques vegades perquè va durar molt poc.
86
4.41
A partir de les taules de les fonts A i B, ¿podem afirmar que la tònica del període 19001923 fou l’estabilitat política? Per què? La tònica del període 1900-1923 no va ser l’estabilitat política, ja que hi va haver eleccions amb molta freqüència. 4.42
El text de Martí i Julià parla de nacionalisme i de socialisme. Explica amb paraules teves en què consisteixen aquests dos conceptes històrics. Activitat oberta. Es tracta de distingir on posen l’èmfasi dues formulacions polítiques que no són necessàriament antitètiques. El nacionalisme català posa l’èmfasi en la defensa de la identitat nacional catalana; el socialisme el posa en una manera concreta de gestionar l’economia i la societat, caracteritzada per la recerca de la igualtat. 4.43
Argumenta si la font C és una manifestació del catalanisme polític conservador o progres-
sista. És una manifestació del catalanisme polític progressista perquè reivindica, al costat de la llibertat dels pobles, el socialisme com a exigència de justícia social. 4.44
Contrasteu les fonts D i E i resumiu les seves idees principals, tot indicant els punts de desacord entre el catalanisme polític i la resta d’Espanya en els anys 1917 i 1918. La idea central del text d’Antoni Rovira Virgili és que el nacionalisme català és federalista i que l’única solució per poder satisfer les demandes de Catalunya és que Espanya també sigui federalista ja que en cas contrari aleshores l’única solució és el separatisme. En canvi el document de les diputacions provincials es mostren contràries a qualsevol postura federal i fins i tot autonomista i afirmen la unitat nacional. Consideren aquestes postures una gran desgràcia nacional que cal combatre amb tots els mitjans.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix el text i després respon les qüestions que hi trobaràs a continuació. • Identifica les idees principals d’aquest text. L’alumnat ha d’identificar les idees següents: la reivindicació de l’autonomia política per a Catalunya com a forma d’organització diferent de l’Estat, i, en segon lloc, la petició per part d’un grup de parlamentaris i senadors que es convoquessin les Corts que estaven tancades pel govern de torn. En cas que no s’obrissin les Corts es convocaria un reunió a Barcelona per al dia 19 de juliol. • Situa el text en el seu context històric. Aquests fets s’emmarquen en la crisi política i social de l’any 1917, quan la monarquia i el sistema polític de la Restauració no poden fer front al triple repte de l’any: la creació de les Juntes de Defensa, la vaga general convocada pels sindicats i pel PSOE i, finalment, la reivindicació de la Junta de Parlamentaris. • Explica, amb paraules teves, en què va consistir l’Assemblea de Parlamentaris. Activitat oberta en la qual l’alumnat ha d’exposar el que s’explica a la unitat didàctica a l’epígraf «La crisi múltiple de 1917» (pàgina 122). • A què et sembla que es refereix el text quan esmenta, en el punt 1, el «problema militar»? Es refereix a la creació de les Juntes de Defensa per part dels comandaments intermedis de l’exèrcit, associacions il·legals tolerades per reivindicar millores salarials i altres aspectes relacionats amb els ascensos.
87
• Exposa breument quins van ser els factors que va provocar la crisi del sistema de la Restauració. L’alumnat ha d’exposar resumidament el que s’explica en els epígrafs corresponents de la unitat. Activitat 2 Observa el quadre estadístic de sota i respon les qüestions de més avall: • Descriu la informació que et proporciona aquesta font i situa-la en el seu context històric. El quadre ens informa del resultat de les eleccions generals al Parlament espanyol en dues convocatòries successives: la del 1918 i la del 1919. Tant en l’una com en l’altra es percep l’alternança majoritària entre conservadors i liberals, però en cap dels dos casos arriben a la majoria absoluta (205) amb la qual es creava una situació de feblesa política. S’observa un petit increment dels partits situats al marge del sistema i un descens dels regionalistes. La informació se situa en el marc de la crisi múltiple dels anys que van del 1917 al 1923 i que es clou amb el cop d’estat de Primo de Rivera. • Què pot significar que cap dels grans partits tingui majoria absoluta, cosa que mai no havia passat? De què són conseqüència els fets que representa aquesta font? Que no hi ha una majoria sòlida a les Corts. Aquests fets són conseqüència de les crisis diverses que pateix el sistema polític de la Restauració des del 1917 així com de la pèrdua relativa de força del caciquisme a les grans ciutats. • Exposa breument els principals problemes del sistema polític del període de la Restauració. L’alumnat ha de resumir les explicacions dels epígrafs corresponents de la unitat.
88
Unitat didàctica 5. Economia i societat (1898-1931) 5.1
Calcula, a partir d’aquesta taula, l’evolució de la densitat de població a Catalunya i a Espanya. Tingues en compte que Espanya té 504 750 km2, i Catalunya, 40 426 km2. Resumeix l’evolució demogràfica que evidencien aquestes dades amb increments percentuals anuals. L’evolució de la densitat de Catalunya és la següent (hab./km2): 1900: 48,64; 1910: 51,57; 1920: 58; 1930: 69,02. L’evolució de la densitat a Espanya és la següent: 1900: 36,84; 1910: 39,48; 1920: 42,20; 1930: 46,68. Els increments percentuals són els següents: 1910 respecte del 1900: Catalunya, 6 %; Espanya, 7,1 %. 1920 respecte del 1910: Catalunya, 12 %; Espanya, 6,9 %. 1930 respecte del 1920: Catalunya, 18,9 %; Espanya, 10,6 %. D’aquestes xifres es dedueix que la densitat de Catalunya creix bastant per damunt de la densitat mitjana d’Espanya (incloent-hi Catalunya). L’increment percentual de la població absoluta també és més gran a Catalunya que no a la resta d’Espanya. Tanmateix, com que el creixement natural de Catalunya és més baix que el de la resta d’Espanya, aquest increment del creixement absolut de la densitat només es pot explicar pel fet que Catalunya esdevé, a partir de la segona dècada del segle XX, una terra de rebuda d’immigració. 5.2
Calcula la taxa de creixement natural a Espanya i a Catalunya. Quines diferències hi observes? A quines afirmacions del text donen suport, aquestes dues taules? Creixement natural d’Espanya: 1901-1905: 9,18 % 1906-1910: 9,16 % 1911-1915: 8,97 % 1916-1917: 7,08 % 1918: –3,97 % 1919-1920: 4,67 % 1921-1925: 8,66 % 1926-1930: 10,66 % Creixement natural de Catalunya: 1901-1905: 4,37 % 1906-1910: 4,11 % 1911-1915: 3,17 % 1916-1920: 0,18 % 1921-1925: 4,91 % 1926-1930: 4,90 % Si es comparen els creixements naturals de Catalunya i d’Espanya es pot observar una diferència evident: el creixement vegetatiu de Catalunya és molt més baix. Per tant, si augmenten la població i la densitat és com a conseqüència del fenomen migratori. D’altra banda, també es pot observar una diferència important: la taxa de natalitat és molt més alta a Espanya que a Catalunya, encara que en els dos casos tendeixi a disminuir progressivament. També la taxa de mortalitat és més alta a Espanya, tot i que la diferència amb Catalunya és més baixa (8 punts de taxa de natalitat en el període 1901-1905 i només 2 punts pel que fa a la taxa de mortalitat).
89
En tot cas, resulta evident que el comportament demogràfic català havia iniciat abans que a la resta d’Espanya la tònica europea pròpia dels països urbanitzats i industrialitzats. La informació que proporcionen aquestes fonts dóna suport a les afirmacions dels paràgrafs segon i tercer de la pàgina 148 de la unitat. 5.3
Quines causes de la reducció de la mortalitat es poden deduir d’aquesta font? La reducció de la mortalitat a primers del segle XX està relacionada amb la disminució de les malalties infeccioses que eren una de les principals causes de la mortalitat, principalment la infantil. Les millores higièniques promogudes per molts metges higienistes i l’actuació dels poders municipals amb la generalització de la vacunació i el tractament dels residus urbans i les aigües de boca i residuals expliquen aquesta reducció de la mortalitat. 5.4
Fes una redacció a partir de la informació que et proporciona aquest mapa en relació amb les afirmacions que es fan en el text. Activitat oberta. Els eixos de la redacció han de ser la verificació del procés d’urbanització, situat sobretot a la perifèria d’Espanya, terra de rebuda d’immigrants, juntament amb Madrid i Saragossa. 5.5
A partir de les dades d’aquests gràfics, estableix les diferències entre la població activa de Catalunya i la de la resta d’Espanya, i esmenta’n alguna causa. La població activa de Catalunya entre el 1900 i el 1930 va agafant el perfil d’una societat industrial (el 1930, el 50,76 % de les persones ocupades treballaven en la indústria) i abandona molt ràpidament el perfil d’una societat agrària. En canvi, tot i que Espanya segueix el procés lent de la industrialització, la població agrària encara és molt important, mentre que la industrial creix però poc. Dues causes possibles d’aquesta diferència són el procés industrialitzador iniciat a Catalunya des del segle XIX i el relatiu fracàs de la Revolució Industrial a la resta d’Espanya, llevat del País Basc. 5.6
Quines són les similituds i les diferències entre Catalunya i Espanya pel que fa a l’evolució de la població absoluta i del creixement natural? La població absoluta té tendència al creixement tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, tot i que a Catalunya creix més per efecte de la immigració. El creixement natural a Espanya, en canvi, és més alt perquè la taxa de natalitat és molt elevada. A Catalunya la taxa de natalitat és més baixa, tot i que les taxes de mortalitat són similars. Així doncs, el creixement demogràfic natural era més alt en el conjunt d’Espanya. 5.7
A quina combinació de factors clau va ser degut l’augment de població a Espanya durant el primer terç del segle XX? Els factors clau que expliquen el creixement demogràfic de la població espanyola són el manteniment d’una taxa de natalitat alta, mentre que la taxa de mortalitat va baixar molt com a conseqüència de l’increment de les mesures d’higiene, les millores substancials en la infraestructura sanitària i una alimentació més abundosa i regular. 5.8
Què vol dir que durant el període 1900-1930 «s’accentuà la macrocefàlia de Barcelona»? Barcelona sempre ha estat, des de l’Edat Mitjana, una ciutat molt més gran que la resta de poblacions. La capitalitat de Catalunya és indiscutible. El mot macrocefàlia (‘cap gros’, en grec) indica que aquesta tendència a ser la ciutat més gran i més important, administrativament parlant, es va accentuar durant el primer terç del segle XX. 5.9
Quins van ser els focus d’atracció de l’emigració interior a Espanya al principi del segle XX? A l’interior d’Espanya, els focus d’atracció de població principals eren Madrid, Bilbao, Sevilla i Barcelona. 5.10
Explica el contingut d’aquestes dues taules i digues què permeten d’observar sobre l’evolució de l’agricultura a Espanya.
90
Quines eren les diferències principals en el sector agrícola entre Espanya i Catalunya, segons les dades d’aquestes taules? La font 9 indica que tant a Catalunya com a Espanya, entre el 1900 i el 1930, s’incrementen la superfície cultivada i el volum de la producció agrària. Amb tot, hi ha una diferència: si bé el creixement de la superfície cultivada és similar (el 16,7 % a Catalunya el 1930 respecte del 1900, i el 16,3 % a Espanya el 1930 respecte també del 1900), la producció s’incrementa molt més a Catalunya que a Espanya (el 51,7 % a Catalunya el 1930 respecte del 1900, i el 34,8 % l’any 1930 respecte del 1900). La font 10 resulta molt clara: la productivitat, tant per hectàrea com per persona activa, tendeix a augmentar a tot Espanya, però és més alta a Catalunya. Així doncs, les diferències agràries entre Espanya i Catalunya es manifesten bàsicament en un augment més gran de la producció agrària i un increment de la productivitat més elevat a Catalunya que a la resta de l’Estat. 5.11
Sistematitza la informació que et proporciona aquest mapa sobre la propietat agrària i el predomini de les ideologies anarquista i socialista entre els camperols i la classe obrera a Espanya. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat elabori una síntesi de la informació del mapa. A continuació resumim per al professorat la informació bàsica. Al començament del segle XX, la península Ibèrica, notòriament endarrerida respecte d’altres zones europees, oferia un aspecte arcaic. La majoria de la població continuava vivint del camp, els rendiments del qual, ja escassos pel clima i l’orografia, es veien dificultats, a més, per l’estructura de la propietat. Coexistien en el país dos greus problemes per al desenvolupament de l’agricultura: el latifundi i el minifundi. El primer es trobava principalment a grans zones de l’Andalusia occidental, a bona part de Castella la Nova i al sud de la regió de Lleó; el segon predominava a Galícia. A la resta del país abundaven les finques d’extensió mitjana, amb arrendaments a llarg o curt termini; els arrendaments més nombrosos eren a les zones de productivitat agrícola més alta, com ara la vall de l’Ebre i les hortes de València i Múrcia. Eren molt escassos els nuclis industrials: de fet, deixant de banda la potent siderúrgia basca i la ja consolidada indústria tèxtil catalana, només es pot esmentar un seguit de nuclis d’origen bàsicament miner: Gijón, Lleó, Almadén, Río Tinto, etc. En tot cas, la cobertura industrial espanyola al començament del segle era molt feble. Això era degut, en gran part, a la feblesa del mercat interior, derivada de l’escàs nivell de les rendes agrícoles. No és estrany, doncs, que la burgesia industrial propugnés, sense gaire èxit, una reforma agrària que proporcionés al camperolat mitjans per augmentar la seva demanda de productes manufacturats. No és estrany tampoc que la indústria espanyola mirés de protegir-se de la competència estrangera amb aranzels duaners i amb baixos salaris que abaratien els productes. Aquestes circumstàncies, unides a un notable creixement demogràfic, afavorien l’aparició de moviments obrers d’ideologia revolucionària, influenciats per l’anarquisme (que predominava al sud, a les zones del llevant peninsular, a Catalunya i a l’Aragó) i pel socialisme (que es va estendre sobretot per les zones centrals de la Península i per Galícia, Astúries i els centres industrialitzats del País Basc. 5.12
De què t’informa, aquest text? Per què creus que als cortijos s’hi llegien les inscripcions de què parla l’autor? Quines eren les causes del conflicte? Es tracta d’una font secundària que ens informa de la violència social al camp entre els jornalers i les forces de l’ordre (la Guàrdia Civil), que estaven al servei dels propietaris. També ens informa del sistema habitual amb el qual l’Estat resolia els conflictes socials: la pura repressió a càrrec de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit acompanyada de la repressió directa del moviment obrer (clausura de locals, detencions, etc.). Les inscripcions que esmenta Tuñón de Lara, referides a l’any 1919, tenen a veure amb l’entusiasme que va despertar entre els jornalers del camp (i també entre els altres treballadors) el triomf de la Revolució
91
soviètica; es tenia la impressió que per primera vegada els obrers i camperols podien accedir al poder de l’Estat per arranjar definitivament les injustícies que sofrien. Les causes del conflicte eren múltiples: l’extrema pobresa dels camperols, la crítica de l’origen de la propietat dels terratinents i de la seva mala gestió, etc. Però a la font s’esmenta el fet que sovint els propietaris acceptaven unes bases de treball que després no complien, la qual cosa irritava profundament els jornalers del camp. 5.13
Quina idea fonamental del socialisme tenia la majoria de la gent que treballava al camp, segons aquesta font? Per què et sembla que devia ser seductora la ideologia socialista, entre els jornalers del camp? La idea fonamental de socialisme entre els jornalers del camp era el repartiment de la terra dels rics entre els treballadors. La idea havia de ser forçosament seductora per als camperols, perquè els suggeria la possibilitat d’esdevenir propietaris. 5.14
Enumera breument les continuïtats i els canvis de l’agricultura espanyola durant el primer terç del segle XX respecte de la situació del segle anterior. Continuïtat principal: Espanya va continuar sent, fonamentalment, un país rural amb un alt grau de població activa que treballava al camp. Canvis: l’increment de la producció, la productivitat i la superfície cultivada, la reducció del guaret, la introducció de millores tècniques, l’augment dels regadius, l’ús d’adobs químics i la diversificació de la producció. Es va mantenir el latifundi. 5.15
Explica què vol dir l’afirmació «durant el primer terç del segle XX, al camp espanyol van continuar les transformacions derivades del pas d’una economia de subsistència a una economia de mercat». Activitat oberta. Cal que l’alumnat manifesti un coneixement del que vol dir economia de subsistència (produir per sobreviure en el marc de la unitat familiar) i economia de mercat (producció agrària per ser venuda). 5.16
Quina diferència hi ha entre producció i productivitat? Posa’n algun exemple. Producció és el conjunt de béns produïts. Productivitat és la relació entre la producció obtinguda i les despeses de tot tipus emprades per obtenir la producció. Exemple: si obtinc 5 tones de blat amb 10 treballadors, obtinc una productivitat més baixa que si obtinc 5 tones de blat amb 5 treballadors. 5.17
Què és un latifundi? En quines àrees d’Espanya predominava? Un latifundi és una àrea de terra gran (de més de 200 hectàrees) que pertany a un sol propietari. Les àrees d’Espanya on predominava el latifundisme eren Andalusia, Extremadura i una part de Castella la Nova (l’actual Castella-la Manxa). 5.18
En què consistia el contracte d’arrendament a llarg termini? Aquest contracte consistia en el lloguer de terres per part de la persona que les treballava. 5.19
Explica en què consistia el contracte d’emfiteusi. L’emfiteusi és un tipus d’acord o contracte entre dues persones que té l’origen a l’època romana i pel qual una persona cedeix a perpetuïtat a l’altra el domini útil d’una propietat immoble (terra i edifici), sense renunciar al dret de propietat, a canvi de rebre una quantitat fixa en moneda o en espècie que s’anomena cens. La persona que rebia el domini útil tenia el dret de treballar aquella terra, deixar-la en herència o vendre-la, en el benentès que el comprador adquiria només el domini útil i l’obligació de pagar el cens al propietari. 5.20
En què consistia el contracte de rabassa morta? S’arribaven a morir, realment, les rabasses? Per què? En realitat, ¿era un tipus de contracte a llarg termini o indefinit? El contracte de rabassa morta lligava el propietari de la vinya amb el pagès que la treballava (rabassai-
92
re), de manera que aquest darrer li pagava un cens anual o una part de la collita. El contracte durava, en teoria, fins a la mort dels ceps. De fet, però, com que els pagesos, mitjançant el sistema de capficats, aconseguien obtenir de la rabassa vella un nou cep, en la pràctica el contracte era indefinit ja que els ceps no s’arribaven a morir mai del tot. 5.21
Quins van ser els factors que van conduir al clima de tensió social que es visqué al camp andalús durant aquest període? Els factors de la tensió social al camp eren deguts a la misèria de les masses de jornalers, la despreocupació dels terratinents i l’impacte de la revolució soviètica, que va donar ànim als treballadors per aconseguir una millora de les seves condicions de vida. 5.22
Com entenien que havia de ser la reforma agrària, els camperols andalusos? Els camperols andalusos entenien que la reforma agrària havia de consistir en el repartiment de la terra que era propietat dels terratinents. Amb tot, mai no van explicitar els mecanismes d’aquesta reforma ni la manera de dur-la a terme. 5.23
Quin va ser l’origen del conflicte entre els propietaris i els rabassaires que esclatà a Catalunya al tombant del segle XIX al segle XX? L’origen del conflicte rabassaire es remunta a l’any 1891, quan els ceps van morir com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera. Els propietaris van considerar que, legalment, les terres els havien de ser tornades perquè les rabasses havien mort. Els pagesos es van organitzar en l’anomenada Unió de Rabassaires per fer front a aquesta pretensió. 5.24
Quina va ser la causa de l’increment de la demanda de productes industrials, aquell any? Per què et sembla que els clients «oferien espontàniament millors preus per tal que se’ls servís»? La causa de l’increment de la demanda, el 1917, va ser la primera guerra mundial. Els contendents necessitaven urgentment queviures, roba i altres productes que ells no podien produir pel fet d’estar en economia de guerra. La necessitat de disposar de seguida de mantes per al front en grans quantitats, per exemple, explica l’oferiment espontani de preus més alts per estimular la rapidesa del servei. 5.25
Què caracteritza un període d’expansió econòmica? I un de crisi? Per què la vaga general de 1917 es va donar en un període d’expansió? El període d’expansió es caracteritza per l’increment dels preus i dels salaris i per la tendència a la plena ocupació. El període de crisi es caracteritza per la caiguda dels preus i dels sous i per l’increment de l’atur. La vaga general es donà en un període d’expansió per dos motius. En primer lloc, perquè, com que augmentà la demanda de productes però no la producció (l’oferta), els preus van pujar a un ritme inferior als sous. Davant dels guanys espectaculars dels propietaris, la migradesa dels sous resultava irritant. Així doncs, encara que el període era d’expansió, la classe obrera no se’n veia beneficiada, ben al contrari, veia perjudicada la seva condició. 5.26
Descriu l’evolució de l’economia espanyola durant la primera guerra mundial. Compara els índexs de la font 18 amb la font 20. ¿Trobes alguna raó que expliqui les revoltes de 1917? Per què les dones de la classe treballadora estaven discriminades, segons la font 20? Durant la primera guerra mundial (1914-1918) l’economia espanyola es va caracteritzar per un increment important dels preus, tal com es pot observar a les fonts 18 i 19. Els jornals, en canvi, tot i pujar, entre el 1914 i el 1918 ho van fer molt menys que els preus, tal com es desprèn de la font 20. Si els preus de l’arròs a Barcelona, per exemple, van pujar en tres anys el 97 % mentre que els sous gairebé romanien iguals (3,02 pessetes/dia el 1914 i 3,11 pessetes/dia el 1917), sembla clar que aquí hi ha una raó important de les revoltes obreres del 1917.
93
La font 20 mostra també una de les discriminacions de la dona treballadora, que per la mateixa feina de l’home cobrava sensiblement menys (gairebé la meitat). L’índex de creixement del sou també és notòriament inferior. 5.27
¿De què ens informen aquestes gràfiques? Quan va ser més favorable la conjuntura econòmica en el sector tèxtil? La balança comercial d’aquests sectors va ser negativa o positiva? La gràfica de barres ens mostra la mitjana de les importacions i exportacions de teixits de cotó entre els anys 1910 i 1929. Com es pot observar entre els anys 1915 i 1919 les exportacions van ser molt altes en comparació amb la dels altres quinquennis. La balança comercial va ser sempre positiva durant les dues primeres dècades del segle XX, fet que demostra el balanç positiu de la industrialització catalana en aquells anys. 5.28
Enumera les característiques bàsiques de l’evolució de la indústria a Espanya en el període 1900-1930. L’evolució de la indústria es va caracteritzar per tres canvis fonamentals: la substitució progressiva del vapor per l’electricitat com a forma d’energia; la concentració de la indústria pesant al País Basc, i la diversificació dels sectors, juntament amb l’augment de productivitat de la mineria, sobretot pel que fa al carbó a Astúries i el ferro al País Basc. 5.29
Quines dificultats va trobar la indústria espanyola per al seu desenvolupament? La indústria espanyola va trobar dues dificultats bàsiques: la impossibilitat de competir a l’exterior a causa de l’elevat cost dels productes i la debilitat del mercat interior espanyol, dependent sempre de la disponibilitat de compra de les classes agràries. 5.30
Què és un aranzel? Què vol dir que els sectors industrials demanaven al govern mesures proteccionistes? Un aranzel és un impost que els estats imposen als productes de l’exterior per ser venuts a l’interior del país. Al preu natural del producte, el venedor no té més remei que afegir-hi l’impost que l’obliguen a posar. D’aquesta manera el producte estranger resulta més car que el produït a l’Estat. La gent, aleshores, compra més productes propis que no pas importats de l’estranger. Els sectors industrials, com que tenien problemes per a l’exportació, ja que els seus productes eren més cars, demanaven que els governs posessin aranzels als productes industrials i agrícoles susceptibles d’entrar en competència amb els propis. Demanar aranzels al govern equival a demanar mesures proteccionistes (de protecció dels productes propis). 5.31
Per què la conjuntura econòmica del període 1914-1918 va ser important per a l’economia industrial espanyola, en general, i catalana, en particular? Quina repercussió va tenir aquesta situació en els preus i en els salaris? La conjuntura d’aquest període va ser favorable per a l’economia espanyola en general, i per a la catalana en particular, perquè els països contendents a la primera guerra mundial van comprar productes que necessitaven i que ells no podien produir per l’esforç de la guerra. Els preus van pujar significativament (si no augmenta la producció i sí, en canvi, la demanda, els preus pugen), i els sous també, però no tant com el cost de la vida, cosa que es va manifestar en el malestar social de l’època i en les reivindicacions salarials dels treballadors mitjançant vagues. 5.32
Resumeix breument l’evolució de la indústria catalana en aquest període. L’inici del segle agafà la indústria catalana sotmesa a una forta dependència de l’exterior. A partir del 1911, amb l’electrificació, es començaren a crear empreses productores d’energia hidroelèctrica, fet que
94
va permetre diversificar la producció industrial (sectors químic, automobilístic, etc.). Acabada la primera guerra mundial, però, la indústria catalana va viure un període de crisi. El retorn del proteccionisme i l’orientació de la producció cap al mercat interior van permetre una relativa època de bonança que va durar tota la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). 5.33
Per quines raons, un cop acabada la primera guerra mundial, la indústria catalana va entrar en crisi? Què vol dir que es va reorientar la producció cap a la dependència del mercat interior i el retorn del proteccionisme? La indústria catalana va entrar en crisi un cop acabada la primera guerra mundial (1914-1918) perquè les economies dels països contendents van tornar a la situació normal de pau i, com a conseqüència, va caure la demanda de béns a les indústries catalanes. La crisi va comportar una baixa dels salaris i dels preus, que no es van recuperar fins al 1920. La producció de la indústria catalana no va tenir més remei que tornar a vendre’s a les poblacions de l’interior d’Espanya, i els industrials van haver de tornar a demanar al govern mesures proteccionistes, és a dir, la imposició d’aranzels per evitar la competència dels productes estrangers. 5.34
Quin era el problema principal de la classe obrera al començament del segle XX? Quines conseqüències podia tenir per a un obrer el fet de posar-se malalt o quedar-se sense feina? Calcula la mitjana del jornal en pessetes per dia a partir de les dades de la font 30 i digues si coincideix amb la descrita en la font 29. Què en pots deduir? El principal problema d’una família obrera al començament del segle era, segons la font 29, la necessitat que treballessin almenys tres membres de la família per poder mantenir-se en uns mínims, tenint en compte, a més, que el 75 % dels ingressos es gastaven en l’alimentació. Si algú emmalaltia o es quedava sense feina, el panorama que es plantejava a una família obrera era el de la subsistència i la misèria. Si sumem la mitjana de salaris per hora de la font 30 i la multipliquem per 12 hores diàries (jornada habitual en aquella època), ens surt una mitjana de 3,4 pessetes/dia a Madrid i de 4,14 pessetes/dia a Barcelona. Pel que fa a Barcelona, doncs, les dues fonts, procedents de dos historiadors diferents, coincideixen. En podem deduir una fiabilitat, de la dada. A més, podem observar les diferències de sou entre les ciutats de Madrid i Barcelona, probablement a causa de la carestia de la vida més elevada a la capital catalana. 5.35
Què pots deduir de les dades d’aquesta taula? De les dades de la taula es pot deduir que el sindicat socialista UGT creix de manera constant, amb poques oscil·lacions, i que la CNT, en canvi, té un creixement més convulsiu, a banda de la dificultat que té l’historiador per obtenir dades d’afiliació o de qualsevol altra mena d’un sindicat anarquista, a causa de la manca de burocràcia organitzativa d’aquestes organitzacions. 5.36
D’aquests dos textos, quin és una font primària i quin, una font secundària? Per què? Quines afirmacions de la font secundària tenen la justificació en l’altra font? Quins eren els objectius de la CNT a llarg i a curt termini, segons aquests textos? A què fa referència aquesta frase del segon text: «La presa de la darrera Bastilla»? Esmenta algun aspecte típic del pensament anarquista que aparegui en aquests textos. La font 32 és primària perquè pertany a l’època que s’estudia. La font 33, en canvi, és secundària perquè és una narració d’un historiador posterior als fets que s’analitzen. A la font 33 l’historiador Vicens Vives afirma que els dos principis que movien els anarquistes eren «poder fer, a través de la vaga general, la presa de la darrera Bastilla» (és a dir, realitzar la revolució social com els francesos van conquerir, el 1789, la presó simbòlica de l’Antic Règim, la Bastilla de París) i «mentre no s’assolís aquesta meta, el treball continu del llibertari per destruir els puntals de tota societat: la
95
religió, la pàtria i l’Estat». L’expressió «presa de la darrera Bastilla» es refereix a l’assoliment en la revolució proletària de la propietat col·lectiva encara en mans de la burgesia. A la font 32, el document de la CNT del 1911 proclama que el sindicalisme és una força per assolir «l’emancipació econòmica integral de tota la classe obrera [i per] portar a terme l’expropiació de les riqueses socials que deté la burgesia, i la consegüent direcció de la producció» (és a dir, una autèntica revolució social). Aquesta frase dóna suport a la primera afirmació de l’historiador Vicens Vives. A la font 32 també es diu que el sindicalisme és una força «per aconseguir de moment tots els avantatges que permetin a la classe obrera intensificar aquesta lluita dins el present estat de coses». Aquesta afirmació es pot relacionar amb la segona afirmació de l’historiador Vicens Vives, tot i que s’ha de saber quin és l’ideari anarquista (no explícit a la font) per entendre la consideració final del treball del llibertari segons l’historiador català. Un aspecte del pensament anarquista que trobem a la font 33 apareix en l’afirmació final: la lluita contra els puntals de qualsevol societat, la religió, la pàtria i l’Estat. 5.37
Explica oralment o per escrit les fases del moviment obrer a Catalunya segons aquest esquema. Activitat oberta. Es tracta de comprovar que l’alumnat llegeix bé un fris cronològic. 5.38
A quines zones d’Espanya es va concentrar el moviment obrer? Per què? El moviment obrer es va concentrar al País Basc, a Astúries, a Madrid i a Barcelona, perquè eren les zones o bé més industrialitzades, o bé on hi havia un proletariat més nombrós. 5.39
Què vol dir que a Barcelona es va donar un procés de desintegració social durant els primers anys del segle XX? A Barcelona, com a conseqüència de la industrialització, es va donar una especialització de barris segons les classes socials, cosa que fins aleshores no havia passat, ja que els diversos estaments vivien més barrejats en l’espai. 5.40
Explica amb paraules teves què s’entén per anticlericalisme. Per quins motius el moviment obrer del començament del segle XX era anticlerical? Et sembla que, en l’actualitat, el moviment obrer és anticlerical? Per què? L’anticlericalisme és una actitud més que no pas una ideologia, que atribueix instintivament tots o bona part dels mals de la societat a les creences i actuacions del clergat de l’Església catòlica (capellans, monges, religiosos i bisbes). El moviment obrer del començament del segle XX era anticlerical perquè la premsa que llegia normalment atribuïa els mals de la classe obrera a l’actitud i la predicació del clergat. Aquest postulava la conformitat i la resignació amb la situació present (sense denunciar els abusos dels rics o dels propietaris o de les autoritats), amb l’esperança que després de la mort els sofriments trobarien la compensació i la justícia definitiva en el cel. La resposta de la darrera pregunta és oberta, i comporta una reflexió sobre el present en relació amb l’anticlericalisme. 5.41
Què va generar l’espiral de violència a Barcelona entre el 1919 i el 1923? L’agitació va arrencar de la vaga general de La Canadenca per motius laborals. El governador militar (que era el general Milans del Bosch) i alguns sectors de la patronal van respondre-hi amb l’organització de grups paramilitars. Sectors de la CNT, per la seva banda, van replicar amb l’acció directa (terrorisme i assassinats). 5.42
Aquest fragment de La plaça del Diamant, novel·la escrita després de la guerra civil que narra la vida d’una dona del barri de Gràcia en la dècada de 1930, quina concepció reflecteix de les relacions entre l’home i la dona? Creus que és actual? Per què? El fragment reflecteix la clara submissió de la dona a l’home, mostra de la mentalitat dominant dels ho-
96
mes de l’època. La confirmació d’aquesta mentalitat, la podem trobar en les frases d’en Quimet: «…que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé» i «–T’ha d’agradar, perquè tu no hi entens». Sobre si és actual o no, valdria la pena que l’alumnat ho digués per ell mateix. 5.43
Quines diferències de condició hi havia entre l’home i la dona dins de la mateixa classe social, durant els primers anys del segle XX? Les diferències de condició de la dona respecte de l’home dins de la mateixa classe social eren l’explotació laboral (ja que la dona cobrava menys pel mateix treball, amb l’excusa que tenia menys força) i la vinculació exclusiva a les tasques de la llar. 5.44
De quina manera es justificava que l’activitat de la dona s’havia de reduir a l’àmbit privat? Es justificava pel fet que la dona s’havia de limitar a l’àmbit privat perquè es creia que estava més dotada per al sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la constància. 5.45
Per què l’analfabetisme era més generalitzat entre les dones que entre els homes? L’analfabetisme era més generalitzat entre les dones perquè aquestes tenien menys accés a l’escola i a l’educació, atès que es considerava que havien de treballar a casa des de ben aviat. 5.46
Per què es pot afirmar que, durant el període 1900-1930, la dona treballadora sofria una triple discriminació? Triple discriminació: menys sou pel mateix treball, menys educació que l’home i responsabilitat exclusiva en les tasques de la llar i en la cura dels fills. 5.47
Resumeix els principals símptomes de canvi en la condició femenina que es van manifestar al començament del segle XX. Els principals símptomes de canvi de la condició de la dona durant els primers trenta anys del segle XX van ser: la reducció de la natalitat (cosa que fa suposar la utilització de mitjans anticonceptius); l’accés, tot i ser restringit, a la cultura i a la política, i l’accés progressiu a l’escola, juntament amb l’exercici de feines que fins aleshores havien estat considerades pròpies d’homes (determinats càrrecs públics, per exemple).
Activitats finals 5.48
Explica breument el contingut i l’evolució dels fets que mostren les dades d’aquestes dues taules. Les dues fonts ens informen sobre l’evolució dels preus i dels sous a Espanya durant els trenta primers anys del segle, i de la incidència de les vagues a Espanya durant el mateix període. En general, podem afirmar que els salaris i els preus tendeixen a augmentar durant tot el període, i que la jornada laboral es redueix. Pel que fa a les vagues, es nota un increment en el període 1917-1920 i un descens durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), llevat de l’any 1927. 5.49
Segons la font A i les dones cobraven el mateix que els homes? Com pots explicar aquest fet? Les dones no cobraven el mateix que els homes, com es pot observar si es comparen les dues columnes de la font A que s’hi refereixen. Aquest fet s’explica per la mentalitat dominant segons la qual la dona, com que tenia menys força física que l’home, produïa menys en el mateix temps (cosa que no és certa, ja que els empresaris sovint contractaven dones només pel fet que les podien pagar menys, i per tant els era més rendible recórrer a dones que no contractar homes). 5.50
Compara l’evolució dels preus i dels salaris a partir de la font A. Per què es va produir un augment dels preus? L’índex dels preus és sempre superior al creixement dels sous, com podem observar si reduïm preus i sous
97
a l’índex 100 per a l’any 1913. Excepte l’any 1914, en què els preus van pujar i els sous van baixar, la tendència és l’increment. Els preus van augmentar perquè la demanda de productes industrials i agraris per part dels països enfrontats en la primera guerra mundial (1914-1918) va créixer, però la producció es va mantenir igual, la qual cosa va provocar inflació (l’augment de la demanda i el manteniment de l’oferta és un mecanisme automàtic perquè els preus pugin). 5.51
Quins efectes socials va tenir l’augment dels preus? L’increment dels preus per sobre dels salaris va provocar revoltes i vagues dels obrers. Van ser especialment significatives les vagues del 1917. 5.52
A partir de quin any es va aconseguir la jornada laboral de vuit hores? Amb quina vaga va coincidir, aquesta conquesta obrera, a Catalunya? La jornada de vuit hores es va aconseguir l’any 1919. Aquesta reivindicació va coincidir amb la vaga general a Catalunya per iniciativa dels treballadors de La Canadenca. 5.53
Com va reaccionar la patronal catalana davant la reducció de la jornada laboral a vuit hores? La patronal catalana va reaccionar amb hostilitat contra la llei que establia la jornada laboral de vuit hores (4 d’abril del 1919). Van respondre amb l’organització de grups paramilitars propis, locauts a fàbriques i, finalment, amb la fundació dels Sindicats Lliures (novembre del 1919).
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix el text següent i respon les qüestions que et proposem a continuació. • Identifica les idees principals d’aquesta font i situa-la en el seu context històric. L’alumnat ha d’identificar les idees següents: la situació de molts pobles rurals d’Andalusia, el caciquisme del poder local, la concentració del poder econòmic en mans de poca gent i l’aparició de conflictes socials que foren reprimits per les forces d’ordre públic Aquests fets s’emmarquen en les tensions socials que es van produir en el camp espanyol a la primeria del segle XX reivindicant una reforma agrària. • Què pots deduir de l’estructura social del camp espanyol, i més concretament del camp andalús, al començament del segle XX, a partir del contingut d’aquest font? La deficient estructura de la terra ja que la majoria del camp andalús era en règim de latifundi controlat per una minoria de grans terratinents, que eren una de les forces vives de l’Estat gràcies als partits dinàstics. La majoria d’habitants dels pobles d’Andalusia eren jornalers que només podien oferir els seus braços com a força de treball. • Torna a llegir l’apartat corresponent de la unitat i exposa breument, amb paraules teves, els principals problemes del camp espanyol durant el primer terç del segle XX. Activitat oberta en la qual l’alumnat ha d’exposar el que s’explica a la unitat didàctica a l’epígraf «El camp i els seus problemes» Exercici 2 Observa les dues fonts següents i respon les qüestions que proposem a continuació. • Descriu el contingut d’aquestes fonts i situa-les en el seu context històric. La primera font és un gràfic de barres on es mostren l’evolució de les exportacions i importacions de teixits de llana entre 1910 i 1930 per quinquennis.
98
La segona font és una taula estadística on es recullen el destí de les exportacions en percentatge dels teixits de cotó a diferents llocs del món en quatre anys concrets. Aquestes fonts s’emmarquen en l’anàlisi de l’economia espanyola en les primeres dècades del segle XX. • Indica quan va ser més favorable la conjuntura econòmica i explica’n les causes, basant-te en el contingut de les fonts. Les dues fonts ens mostren que el període més favorable per a l’economia espanyola va ser el que va anar de 1915 a 1919. La causa d’aquesta expansió comercial està relacionada amb al Gran Guera. El fet que la majoria d’estats industrials del continent europeu participessin en aquest conflicte bèl·lic, i que la seva indústria es destinés a fabricar armament, va permetre que la indústria espanyola pogués exportar una bona part de la seva producció cap als països bel·ligerants. Un cop acabada la guerra, la indústria i l’economia espanyola va entrar en un període de crisi. • Exposa breument l’evolució i els principals problemes de l’economia espanyola entre 1900 i 1930. Activitat oberta en la qual l’alumnat ha d’exposar el que s’explica a la unitat didàctica a l’epígraf «les conjuntures econòmiques» dins de l’apartat de l’evolució de la indústria.
99
Unitat didàctica 6. La Segona República (1931-1936) 6.1
Busca informació en enciclopèdies i llibres d’història i resumeix les idees i l’obra dels tres signants d’aquest article. Identifica en aquest text una de les causes de l’arribada de la República. Ramón Pérez de Ayala (1888-1962), escriptor espanyol, va néixer a Oviedo, ciutat on va estudiar dret i on va ser deixeble de Leopoldo Alas, «Clarín». Estudià a Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Durant la primera guerra mundial va ser corresponsal de La Prensa de Buenos Aires. El 1928 va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola. Va estar vinculat a José Ortega y Gasset i Gregorio Marañón a través de l’Agrupación al Servicio de la República, de la qual va ser ambaixador a Londres (1931-1936). Quan va esclatar la guerra civil, va emigrar a Buenos Aires, on va romandre fins al 1954. Entre les seves obres, caracteritzades pel to irònic i influenciades pel nihilisme, destaquen els títols següents: La paz del sendero (1903), El sendero innumerable (1916) i El sendero andante (1921). També cal fer esment de les novel·les Troteras y danzaderas (1913), Belarmino y Apolonio (1921), Luna de miel, luna de hiel (1923) i Los trabajos de Urbano y Simona (1923). Gregorio Marañón (1887-1960), metge i escriptor espanyol, va néixer a Madrid. Brillant estudiant universitari, va realitzar la seva formació de postgrau a Alemanya. Es va especialitzar en endocrinologia i va formar part del grup d’investigadors que durant la primera meitat del segle XX van establir la relació entre l’endocrinologia i la psicologia (caracteriologia); va contribuir especialment a descriure la relació entre el procés psicològic de l’emoció i les descàrregues i el nivell de l’hormona adrenalina. Fou un conferenciant clar i amè, i un escriptor de talent original i estil brillant. Tant per la seva faceta literària com per la seva tasca clínica va arribar a ser un personatge molt popular i va ocupar molts càrrecs rellevants. Té una obra copiosa on alterna els tractats mèdics amb l’assaig històric i psicològic: Biología y feminismo (1920), Tres ensayos sobre la vida sexual (1926), Amor conveniencia y eugenesia (1929), Ensayo biológico sobre Enrique IV de Castilla y su tiempo (1930), Amiel (1932), Las ideas biológicas del Padre Feijoo (1934), Vocación y ética (1936), Tiberio. Historia de un resentimiento (1939), Don Juan. Ensayo sobre el origen de su leyenda (1940), Luis Vives, un español fuera de España (1942), Antonio Pérez. El hombre, el drama, la época (1947), Españoles fuera de España (1947), Cajal. Su tiempo y el nuestro (1950) i El Greco y Toledo (1957). José Ortega y Gasset (1883-1955), filòsof i assagista espanyol famós per la crítica humanista de la civilització moderna, va néixer a Madrid, on es va doctorar en filosofia. Amplià els seus estudis a diverses universitats alemanyes. Més tard va ser catedràtic de Metafísica a la Universitat de Madrid (1910-1936). Els seus articles, els assaigs sobre temes filosòfics i polítics i les seves conferències van contribuir al renaixement intel·lectual espanyol de les primeres dècades del segle XX i a la caiguda de la monarquia espanyola, el 1931. La seva filosofia va popularitzar l’expressió «jo sóc jo i la meva circumstància, i si no la salvo a ella, no em salvaré a mi mateix». El 1914 publicà Las meditaciones del Quijote, obra en la qual plasma el seu pensament filosòfic, de clara influència kantiana, i les seves reflexions sobre el fet artístic (idees ampliades el 1925 a La deshumanización del arte). A l’inici de la dècada del 1920 els seus escrits tenien una òptica menys subjectivista i estaven més orientats a analitzar els comportaments socials de les masses que formen la societat contemporània (és l’etapa anomenada perspectivista). Les seves obres més destacades en aquest període són España invertebrada (1921), El tema de nuestro tiempo (1923) i, sobretot, La rebelión de las masas (1930), que fou la que tingué més transcendència. Al final de la dècada de 1920 inicià un nou aprofundiment filosòfic (és l’etapa anomenada raciovitalista), reflectida en obres com ara Kant. Reflexiones en torno a un centenario (1929), En torno a Galileo (1933), Ideas y creencias (1940) i Historia como sistema (1941), entre d’altres. També va publicar nombrosos comentaris i articles en alguns diaris als quals va estar molt lligat: El Imparcial (creat pel seu avi) i, pos-
101
terioment, El Sol, que fundà ell mateix. També va ser el fundador de les revistes España (1915) i Revista de Occidente (1923), que van servir per difondre, fins al 1936, les tendències filosòfiques i culturals de moda en el primer quart del segle XX, sobretot les de procedència germànica, i les obres d’autors espanyols, com ara els germans Manuel i Antonio Machado i d’alguns dels joves poetes que van formar la Generació del 27. Una de les causes de la caiguda de la monarquia que es detecta en la font és la descomposició del sistema, pel fet que hi havia grups minoritaris (terratinents, financers, etc.) que s’aprofitaven del poder en benefici dels seus propis interessos. Una altra causa pot ser la pressió de l’opinió pública que els intel·lectuals proposen. 6.2
A partir d’aquesta font, es pot afirmar que el rei Alfons XIII va abdicar de la corona espanyola com ho va fer el rei Amadeu I de Savoia durant el Sexenni liberal? Per què? No, perquè Amadeu de Savoia va assumir el paper de monarca constitucional que regnava però no governava i a més va abdicar, mentre que Alfons XIII governava i quan va marxar a l’exili no va renunciar a cap dels seus drets, que van ser traspassats al seu fill Joan i després al seu nét Joan Carles I ja que eren «depósito acumulado por la Historia». 6.3
De quina tendència era el setmanari L’Esquella de la Torratxa? A quin tipus de públic s’adreçava? Fixa’t en la data d’aquest exemplar. Què havia proclamat Francesc Macià uns dies abans? Descriu i interpreta la imatge, el subtítol i la franja de colors. ¿Et sembla humorística, aquesta portada? Per què? D’ideologia republicana, L’Esquella de la Torratxa s’adreçava a un públic popular. La data de l’exemplar reproduït és el 17 d’abril de 1931, tres dies després de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. La imatge representa el sol amb la cara de Macià que il·lumina Barcelona, al costat de la banda tricolor, pròpia de la República. Macià representava, segons aquesta revista, la llibertat (al peu de la portada reproduïda s’hi pot llegir «El Sol de la Llibertat». Tot i que L’Esquella de la Torratxa era una publicació humorística, aquesta portada és seriosa, com si els seus redactors fossin conscients del moment polític que estaven vivint. 6.4
Emmarca el període de la Segona República que estudiem en aquesta unitat didàctica en dues dates, i digues a quins fets es refereixen. Les dues dates poden ser el 14 d’abril de 1931 (quan es proclamà la República com a conseqüència dels resultats de les eleccions municipals del dia 12) i el 18 de juliol de 1936 (data oficial de l’aixecament militar contra el govern de la Segona República). 6.5
Per què, un cop caiguda la Dictadura de Primo de Rivera, no va ser possible retornar al règim constitucional de la Restauració? Perquè els partits dinàstics havien perdut l’estructura organitzativa durant la Dictadura i estaven desprestigiats; l’opinió pública va identificar el rei amb el dictador i el feia responsable de la situació; les forces antidinàstiques van subscriure el pacte de Sant Sebastià per actuar contra la monarquia i plantejar una situació política nova de caire republicà. 6.6
Explica en què va consistir el pacte de Sant Sebastià. Per què va ser important amb vista a la creació d’una autonomia política per a Catalunya? Amb el pacte de Sant Sebastià es va forjar una nova aliança a la qual s’integraren, a més dels republicans d’arreu de l’Estat, republicans catalans procedents de diferents formacions del catalanisme polític i gallecs nacionalistes, juntament amb monàrquics convertits a darrera hora a la fe republicana, socialistes, a títol individual, i personalitats intel·lectuals importants. Amb aquest pacte es va crear un govern provisional de la República. Va ser important per a l’autonomia de Catalunya, perquè una de les condi-
102
cions que van posar les forces catalanistes per participar-hi era la concessió d’un estatut d’autonomia per a Catalunya en la nova situació republicana, quan es donés. 6.7
Quina va ser l’estratègia dels republicans que es van organitzar per enderrocar la monarquia? L’estratègia per enderrocar la monarquia preveia fer coincidir, el dia 15 de desembre de 1931, la insurrecció d’algunes unitats de l’exèrcit i una vaga general que accentués l’agitació social del període. 6.8
Resumeix els principals fets que van tenir lloc a Madrid i a Barcelona quan es van conèixer els resultats de les eleccions del 12 d’abril. A Madrid es va proclamar la República i el govern provisional va prendre el poder, mentre Alfons XIII marxava cap a l’exili. A Barcelona, Francesc Macià proclamava la República Catalana dins la Federació Ibèrica. 6.9
Descriu els trets demogràfics a Espanya i a Catalunya en el període 1931-1935. Assenyala’n les diferències i indica’n alguna causa. Trets demogràfics d’Espanya durant la Segona República: la disminució de la taxa de natalitat i de mortalitat, amb una disminució del creixement vegetatiu i un increment de la població absoluta; disminució de la immigració i de l’emigració com a conseqüència de la crisi econòmica internacional, que esclatà a partir del 1929 (font 10). Les característiques demogràfiques catalanes són similars a les espanyoles, però a partir d’índexs inicials més baixos (27,43 ‰ de natalitat a Espanya per 17,74 ‰ a Catalunya, encara que sigui, en aquest darrer cas, de mitjana). Catalunya també es diferencia perquè continua rebent immigrants. La diferència més important, però, des del punt de vista demogràfic, és que a Catalunya no té tant de pes la proporció de gent activa que treballa al camp i és molt alta la població activa que treballa en la indústria. La causa d’aquestes diferències demogràfiques es troba en la precoç industrialització de Catalunya respecte d’Espanya. 6.10
Comenta aquests dos gràfics a partir de les pautes següents: la descripció del que representen, el moviment, les coincidències i les diferències, i els aspectes que il·lustren del text. El primer gràfic representa el moviment de la producció agrícola a Espanya del 1929 al 1935. El segon, el moviment de la producció industrial en el mateix període, prenent com a base l’índex 100 per al primer dels anys representats. El moviment de la producció agrícola oscil·la de manera gairebé cíclica, mentre que la representació de la producció industrial és més regular: baixa a partir del 1931, ininterrompudament, fins al 1933, i es recupera de manera relativament ràpida a partir d’aquest any fins al 1935, tot i que no arriba al nivell del 1930. Tant la producció agrària com la industrial coincideixen en un descens de la producció entre el 1931 i el 1933, període en el qual la República va realitzar el seu primer procés de reformes (Constitució laica, reforma agrària, millora de la instrucció pública, etc.). En canvi, la producció agrària té un moviment contrari a la producció industrial entre el 1930 i el 1932, anys de bones collites. Aquests gràfics il·lustren les explicacions del text sobre l’economia del període republicà: instauració de la democràcia en una època de depressió econòmica, conseqüències socials (atur, conflictivitat social al camp), etc. 6.11
Sabent que la indústria cotonera es concentrava gairebé exclusivament a Catalunya, què indiquen aquestes xifres? Aquestes xifres indiquen que pràcticament tot el cotó en floca es consumia en la indústria catalana, ja que es descarregava al port de Barcelona, i que el 1933 va ser l’any de més depressió. També indiquen, però, que la indústria tèxtil catalana no sembla que fos gaire afectada per la depressió general europea dels anys trenta, ja que el seu mercat exclusiu era l’interior d’Espanya, el qual depenia de les bones collites de la pagesia espanyola.
103
6.12
Segons aquestes dues fonts, quin era el problema fonamental d’Espanya en aquella època? Els primers governs de la República, ¿van fer alguna cosa per resoldre aquest problema? Segons Concha Espina i Jacinto Benavente, el problema fonamental de l’Espanya dels anys trenta era d’educació i no de legislar en un sentit o un altre. També era un problema de justícia social, tal com expressa Concha Espina quan diu: «que trabajen algo los que nunca trabajaron, y trabajen un poco menos los que trabajaron siempre». La República va intentar resoldre tots dos problemes des d’un punt de vista reformista: creant moltes escoles públiques i augmentant el nombre de mestres, i alhora intentant pal·liar la injustícia al camp mitjançant la Llei de Reforma Agrària. 6.13
Quines diferències hi devia haver entre el pensament de Francesc Macià, el de la dreta agrària espanyola i el dels anarquistes? Què permet afirmar, a partir de la font 10, que l’esquerra representada per Esquerra Republicana de Catalunya era moderada? Les idees principals de Buenaventura Durruti són aquestes: que Macià s’havia posat al costat del capital i no del treball, i que si Macià no ho hagués fet, Catalunya seria la capital mundial de l’anarquisme (primer paràgraf); que el moviment anarquista mundial tenia els ulls posats en Barcelona, que Macià tenia por dels anarquistes (segon paràgraf). Francesc Macià representava la petita burgesia i la menestralia catalanes d’idees progressistes, reformistes, però no revolucionàries. Els anarquistes, en canvi, representaven l’extrema esquerra, ja que es proposaven destruir l’ordre de coses econòmic i mental existent (la propietat, la religió, la família, etc.) i substituir-lo per un altre model igualitari i antiautoritari. El fet que un anarquista opini que Francesc Macià s’havia posat al costat del capital, quan de fet era un progressista reformista, permet deduir que l’Esquerra Republicana era moderada, ja que era molt atacada per l’extrem esquerrà de l’arc ideològic. 6.14
Què va caracteritzar l’evolució demogràfica espanyola i catalana en el període republicà? Durant l’època republicana (1931-1936), la demografia va reflectir la continuïtat de les tendències del període anterior: caiguda de la natalitat i de la mortalitat, concentració urbana i alentiment de les migracions (tant exteriors com interiors) com a conseqüència de la crisi econòmica. Les diferències entre Catalunya i Espanya, pel que fa a la demografia, van continuar sent les del període anterior: natalitat i mortalitat més baixa a Catalunya, creixement vegetatiu molt pobre i una certa reducció del saldo migratori, tot i que Catalunya encara era terra de rebuda d’immigrants. 6.15
Des del punt de vista econòmic, l’etapa republicana, ¿va ser expansiva o depressiva? Per què? Com va afectar la situació econòmica els objectius republicans? L’etapa republicana, des del punt de vista econòmic, va ser depressiva, sobretot a partir del 1933. Tot i que no va notar gaire la crisi industrial del 1929, ja que en conjunt Espanya era un país agrari i la indústria venia principalment al mercat interior, a partir del 1933 es va entrar en una fase recessiva (males collites i costos creixents de la indústria). Aquesta dificultat econòmica va entorpir els objectius republicans, ja que va dificultar la necessària pau social i els recursos suficients per dur a terme la tasca modernitzadora que s’havia emprès. 6.16
Quina va ser l’evolució econòmica del tèxtil català en aquest període? El tèxtil català no va notar la crisi fins al 1934 a causa de la reducció dels salaris al camp, motivada per la política de les dretes al govern en aquest període. 6.17
Què vol dir que «en la societat espanyola de la dècada de 1930 hi havia un gran desequilibri»? Vol dir que la distribució de la renda era molt injusta i que, d’altra banda, hi havia un alt grau d’analfabetisme. A més, al camp el domini social encara corresponia als cacics.
104
6.18
Fes un quadre comparatiu que, d’una manera simple, oposi els trets que caracteritzaven la mentalitat tradicional i els que eren propis de la mentalitat reformadora. Mentalitat tradicional: – Procedia del predomini dels terratinents entre les classes dirigents. – Barrejava paternalisme i prepotència. – Desconfiava radicalment de les idees noves. – Estava íntimament lligada al catolicisme conservador. – S’oposava radicalment a modificar cap prerrogativa de la propietat. – Tendia a buscar solucions autoritàries. – Es resistia als canvis, especialment a la reforma agrària i a l’estatut d’autonomia de Catalunya. Mentalitat reformadora: – Era pròpia de persones procedents de la classe mitjana urbana i de la petita burgesia i dels intel·lectuals; també era pròpia del moviment obrer i de sectors nacionalistes bascos, catalans i gallecs. – Era de tendència democràtica pel que fa a les classes mitjanes i més radical en els sectors del moviment obrer clarament revolucionaris. – Provocava l’entusiasme per les noves idees laiques i progressistes. – Tenia pluralitat de referents (minories catòliques, laïcitat, socialisme, etc.). – Buscava formes de modificació de la propietat, especialment agrària. – No es resistia als canvis, tant pel que fa a la reforma agrària com a l’escolarització i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. 6.19
Per què es diu que durant la Segona República «no s’aconseguí evitar un xoc de mentalitats que va resultar impossible de consensuar»? No es va poder consensuar per la situació social (tancament de posicions davant la injustícia al camp, per exemple), per la situació internacional (feixismes i comunisme com a «noves» idees que coincidien en el descrèdit de la llibertat) i per la frustració de les desmesurades expectatives pel nou règim entre les classes populars. Tot plegat va portar a la radicalització de les posicions, que van coincidir a veure en la República més un règim que calia combatre que no pas un camp de joc comú. 6.20
Consulta en enciclopèdies, diccionaris o llibres d’història l’adscripció ideològica i el partit de procedència d’alguns dels components d’aquest govern provisional. Activitat oberta. Cal que l’alumnat consulti enciclopèdies i cerqui informació sobre el govern provisional de la República, la seva ideologia, els partits que hi eren implicats, etc. 6.21
Què vol dir que un dels problemes de la República va ser l’atomització del seu mapa polític? Per què havia de ser un problema que provoqués inestabilitat? Tria alguns dels partits de les Corts espanyoles de 1931 i resumeix-ne els trets principals: història durant la Segona República, ideologia, principals dirigents, etc. Pots consultar, si et cal, enciclopèdies i diccionaris d’història. Atomització del mapa polític vol dir, en aquest cas, que hi havia un nombre considerable de partits i coalicions al Parlament, cosa que provocava inestabilitat política, perquè era difícil trobar suports parlamentaris que garantissin una majoria de la meitat més un dels diputats per assegurar la tasca dels governs. La segona part de l’activitat és oberta. Es tracta que els alumnes, per grups, triïn alguns partits o coalicions i identifiquin els noms dels líders i l’ideari polític. Pot resultar molt útil la consulta de diccionaris d’història i d’enciclopèdies. 6.22
Quina era la tendència política del primer govern constitucional de la República? Justificaho a partir de la ideologia dels partits i dels ministres independents. Documenta’t en diccionaris d’història o enciclopèdies.
105
Per què alguns llibres d’història qualifiquen aquest govern de coalició socialazañista? La tendència del primer govern de la República era de centreesquerra. Els partits presents en aquest govern eren moderats (Acción Republicana, ORGA, Partit Republicà Radical Socialista, etc.) o bé clarament d’esquerra (PSOE). Jaume Carner era advocat i polític catalanista republicà, que tot i independent, havia militat a la Unió Federalista Nacionalista Republicana. Alguns historiadors qualifiquen aquest govern de socialazañista, perquè els ministeris més importants i la presidència del govern estaven ocupats per persones vinculades a l’Acción Republicana d’Azaña o al PSOE. 6.23
Amb quants diputats s’arribava a la majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el 1932? Busca informació d’alguns partits amb representació parlamentària que no siguin ni l’Esquerra Republicana de Catalunya ni la Lliga Catalana, i fes un resum del seu ideari polític. El Parlament de Catalunya, durant la República, tenia 85 escons. Per tant, la majoria absoluta s’assolia amb 43 diputats. La segona part de l’activitat és oberta. Es tracta que l’alumnat s’informi sobre alguns dels partits representats en el Parlament de Catalunya a partir de la consulta de diccionaris d’història de Catalunya. Pot ser molt útil la utilització del Diccionari Barcanova d’Història de Catalunya. 6.24
Relaciona aquest text de Manuel Azaña amb les dificultats que experimentà l’aprovació de l’Estatut. Azaña defensa obertament i sense cap mena de dubte ni reserva el text de l’Estatut de Catalunya a les Corts. La revista satírica Gutiérrez , vinculada a la dreta catòlica, veu en Azaña (jugant amb la paraula castellana hazaña) el destructor de la unitat d’Espanya precisament perquè l’Estatut representava als seus ulls una ruptura del país. En canvi El Be Negre, revista satírica catalana, veu l’Estatut com una cursa d’obstacles que en retarda l’aplicació i en rebaixa el contingut. 6.25
Quines van ser les principals actuacions polítiques del govern provisional de la República? Hi va haver actuació en quatre fronts: el treball al camp (jornada de vuit hores, prioritat de feina als jornalers del mateix municipi, obligació de tenir totes les terres cultivades, etc.), l’educació (creació de 6.750 escoles i noves places de mestres), l’exèrcit (reducció del nombre d’oficials) i les relacions amb l’Església. 6.26
Per què l’Església es va sentir ben aviat amenaçada per la República? L’Església es va veure amenaçada per la República gairebé des del començament, com a conseqüència de la crema de convents del mes de maig del 1931 sense que la força pública hi intervingués per impedir-la. 6.27
Quins valors van quedar reflectits en la Constitució republicana? Els valors que van quedar reflectits a la Constitució republicana van ser laics i esquerrans: sobirania popular, una sola cambra, aconfessionalitat de l’Estat, garanties individuals i la possibilitat d’autonomia a les regions que ho sol·licitessin. 6.28
Per què la Constitució de la República no es va fer per consens? Quins van ser els punts més importants de desacord? Espanya sortia d’una llarga etapa de radicalització. El consens semblava impossible si l’esquerra considerava, per exemple, que una de les causes del retard del país era l’excessiu monopoli de l’Església en l’educació. Els articles 3, 6 i 27 de la Constitució, referits a la religió, van ser dels més importants perquè no fos possible el consens. 6.29
Quin règim polític va proclamar Francesc Macià el 14 d’abril de 1931? Quant va durar? Què el va substituir? On es va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Quan el va aprovar en referèndum, el poble català? Francesc Macià va proclamar un règim polític federal en el qual Catalunya es constituïa en república.
106
Aquest règim va durar, però, només quatre dies, del 14 al 18 d’abril. El va substituir un govern regional autònom provisional amb el nom de Generalitat de Catalunya (21 d’abril). L’avantprojecte d’Estatut es va redactar a Núria. Es va aprovar en referèndum el 2 d’agost de 1931. 6.30
Quins principis es defensaven en l’Estatut de Núria? ¿Era compatible, aquest Estatut, amb la Constitució republicana espanyola? Per què? Per què podem afirmar que el text de l’Estatut de Catalunya aprovat per les Corts espanyoles va quedar molt retallat respecte de la redacció original? El projecte de l’Estatut de Núria defensava: – El dret a l’autodeterminació. – L’estructuració de l’Estat espanyol com a federació. – Que Catalunya esdevingués un Estat autònom dins de la República Espanyola. – El reconeixement de la possibilitat d’agregació de nous territoris, la defensa de la llengua catalana, el control de l’ensenyament, etc. Tanmateix, aquest text de Núria no va ser compatible amb la Constitució republicana espanyola, que definia Espanya com a estat integral, i tot i que permetia l’existència d’estatuts d’autonomia política per a les regions, els quals eren una concessió de les Corts espanyoles i no un dret de sobirania del poble. Això explica que en el tràmit de discussió del projecte d’Estatut a les Corts de Madrid, van reduir-ne bastant les pretensions inicials: Catalunya era una simple regió, l’Estat mantenia el control de l’ensenyament i el govern central tenia facultats per suspendre l’Estatut. 6.31
La tramitació de l’avantprojecte d’Estatut a les Corts espanyoles, va ser ràpida o lenta? Per què? Quins elements estudiats en unitats didàctiques anteriors constitueixen precedents de l’actitud de la dreta espanyola respecte de l’autonomia catalana? La tramitació de l’Estatut a les Corts espanyoles va ser deliberadament lent per les resistències dels partits de dretes a concedir-lo. En unitats didàctiques anteriors hem estudiat les resistències a l’ús de la llengua catalana en el teatre (en temps d’Isabel II), les acusacions d’intencions separatistes durant la Primera República, la prohibició de les activitats del catalanisme polític durant la Restauració, l’atac dels militars de Barcelona a la redacció del Cu-Cut! i de La Veu de Catalunya, la suspensió de la Mancomunitat per Primo de Rivera, etc. 6.32
Com es va reflectir, en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, la personalitat política diferencial de Catalunya respecte de la resta d’Espanya? En el fet que tots els partits que hi eren presents eren d’obediència catalana. 6.33
Es podia formar una majoria que donés suport a un govern d’esquerres? Quin era el partit de dreta amb més representació parlamentària? A la font 30 es pot veure la gran diversitat de partits i coalicions en el Parlament, fet que havia de dificultar l’assoliment de majories absolutes estables per donar suport als governs. 6.34
A partir d’aquestes frases, comenta els tres conceptes següents: l’atomització de la representació política, la divisió dels espanyols en dos blocs irreconciliables i el descrèdit de la idea de llibertat. Dels textos de Gil-Robles i Calvo Sotelo per part de la dreta, i de Largo Caballero per part de l’esquerra, es pot desprendre el grau de radicalització política (Gil-Robles parla de «liquidar la revolución», entenent aquesta com la simple democràcia, i Largo Caballero parla de fer la revolució –s’entén la socialista– violentament). En tots tres textos la idea de llibertat està desacreditada. La dreta parla sense embuts que la democràcia s’ha de liquidar o que serà l’última vegada que el sufragi universal s’apliqui; l’esquerra parla de fer la revolució violentament (tot i que Largo Caballero proposa de fer-la legalment, és a dir, mitjançant eleccions, almenys en aquesta font).
107
6.35
Quina és la idea bàsica d’aquesta proclamació? Es pot dir, a partir d’aquesta font, que es tracta d’una proclamació separatista? Per què? Era legal, la proclamació de Lluís Companys? Per què? La idea bàsica de la proclamació és la voluntat de trencar la legalitat constitucional declarant establert l’Estat Català de la República Federal Espanyola presidit per Lluís Companys en nom del govern de la Generalitat i del Parlament. També es poden tenir en compte com a idees fonamentals els arguments que utilitza Companys per justificar la seva acció: considerar que la pujada al poder de la CEDA comportava l’ascens de les forces monàrquiques i feixistitzants; que això era així perquè eren forces que predicaven l’odi i la guerra a Catalunya; que les forces autènticament republicanes s’havien aixecat en armes (revolució d’Astúries); que es trencaven les relacions amb les institucions de la República perquè havien estat falsejades. I, finalment, cal tenir en compte que es tracta d’una crida a l’obediència dels catalans. No és una proclamació separatista, ja que proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola i fins i tot invita els resistents a establir-se a Catalunya. La proclamació de Lluís Companys no era legal per dos motius: en primer lloc, perquè Companys no tenia atribucions per fer el que va fer, que no estava previst en la legalitat constitucional; en segon lloc, perquè l’ascens de la dreta al poder va ser perfectament legal i conforme amb el resultat de les eleccions realitzades el 1933. 6.36
Per què es va evidenciar la divisió de la societat espanyola durant la campanya per a les eleccions del mes de novembre de 1933? Quins van ser els resultats? Perquè els socialistes presentaven Gil-Robles com a feixista i anunciaven una revolució social en cas que guanyés la dreta. La dreta, per la seva banda, blasmava l’obra revolucionària dels socialistes i els azañistes del govern anterior i presentava un programa amb tres punts clau: la revisió de la Constitució pel que fa als punts laics i progressistes, la supressió de la reforma agrària i l’amnistia per a les persones acusades de delictes polítics, mesura que havia de beneficiar, sobretot, el general Sanjurjo, empresonat per l’intent de cop d’estat de 1932. 6.37
En què va consistir la Llei de contractes de conreu? Quines conseqüències va tenir? Aquesta Llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres que conreaven i alhora que esdevinguessin progressivament propietaris rústics. La presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat, que es va guanyar perquè el Tribunal de Garanties Constitucionals va considerar que el Parlament de Catalunya no tenia competències per legislar sobre aquestes qüestions, va excitar molt els ànims dels sectors catalanistes, ja que hi veien una retallada de competències. 6.38
Resumeix l’obra de govern de la Generalitat republicana i assenyala les principals fites aconseguides. En política econòmica, la creació dels serveis d’estadística i de caixes de dipòsit; en matèria agrícola, l’impuls de les cooperatives i dels centres d’experimentació agraris; en política social, l’Institut contra l’Atur Forçós, el Consell de Treball i els serveis d’Assistència i Previsió Social, a més de nombroses actuacions en els camps sanitari, de l’ensenyament i de la cultura, i en diverses iniciatives legislatives com ara la legislació favorable a la condició de la dona (dret matrimonial, divorci, etc.). 6.39
Mostra, a partir d’aquesta font, la bipolarització política de la societat espanyola l’any 1936. Al gràfic es pot observar que hi ha un bloc d’esquerra clar (format per comunistes, socialistes i republicans d’esquerra, incloent-hi l’ERC) i un bloc de dreta (format pels radicals de Lerroux, la CEDA i altres partits).
108
Activitats finals 6.40
A partir d’aquest text de la font A, que es va difondre com un ban el mateix dia 14 d’abril, identifica els ideals del catalanisme polític d’esquerres. Els ideals del catalanisme polític d’esquerres eren: el republicanisme federal, la democràcia («el poble català expressi quina és llur voluntat»), el pacifisme i la fraternitat universal. 6.41
Es pot dir que el ban de proclamació de la República és una afirmació separatista? Per què? No és separatista ja que parla d’un Estat català dins de la Federació Ibèrica, així com que fa una proclama d’acord amb el president provisional de la República Espanyola. 6.42
Analitza la font B i indica quins són els aspectes que incideixen en la millora de la condició femenina, si més no en l’àmbit jurídic, que va impulsar el govern de la Generalitat. Indica quines eren les accions que una dona no podia fer abans del 19 de juny de 1934 pel fet de ser dona. Des del punt de vista jurídic la Llei de 1934 igualava la capacitat civil de la dona respecte a l’home. Això volia dir que podia comprar i vendre, treballar, etc. sense consentiment del marit. Fins aleshores una dona necessitava el permís del marit per comprar i vendre, el marit tenia autoritat sobre la dona i podia actuar en el seu nom. També la dona havia d’obeir al marit i anar on deia ell. Aquesta era una llei progressista per a l’època ja que igualava en drets els dos gèneres. 6.43
Compara els textos B i C i assenyala les diferències ideològiques que hi ha al darrere. Diferències ideològiques: Font B: igualtat jurídica de la dona i de l’home (article 1). Font C: la dona ha d’obeir el marit (article 57). Font B: llibertat de la dona casada per obrar com vulgui com si fos soltera (article 2). Font C: la dona ha de seguir el marit on ell vagi i no a l’inrevés (article 58). Font B: el marit no té cap autoritat sobre la dona ni la representa (article 3). Font C: el marit és el representant de la dona i l’administrador dels seus béns (article 60). Font B: la dona pot adquirir béns, treballar, comparèixer a judici, etc. sense el consentiment del marit (articles 4 i 5). Font C: la dona no pot ni treballar ni comprar res, ni hipotecar o vendre, ni comparèixer a judici, etc., sense el consentiment del marit (article 1376). Al darrere de la font B hi ha una visió més progressista que al darrere de la font C, ja que la dona és tractada en un pla de més igualtat respecte de l’home. 6.44
Com es pot defensar, a partir d’aquest textos, l’afirmació segons la qual durant la República es va fer el primer intent seriós de modernitzar Espanya? A partir del text de la Llei del 1934, signat per Companys i votat pel Parlament de Catalunya, es veu clar que la voluntat de la República, en general, i de la Generalitat de Catalunya, en particular, era modernitzar, posar al dia, en un sentit de progrés aspectes clarament antiquats com és el cas de la igualtat jurídica de la dona.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix els textos següents i resol les qüestions que tens més avall: • Identifica les idees principals d’aquestes fonts i situa-les en el seu context històric tot indicant quines són fonts primàries i quines secundàries. Les idees principals de la font A és que el nombre de regidors monàrquics a les eleccions municipals del
109
12 d’abril de 1931 havia estat netament superior a tot Espanya llevat de vuit províncies, entre les quals les quatre catalanes. A la font B el comte de Romanones justifica el manteniment de la monarquia perquè han guanyat els regidors monàrquics. Finalment, a la font C es manifesta clarament que la relació entre regidors i votants no és proporcional, essent les grans capitals les més perjudicades. • Per què, a desgrat del nombre elevat de regidors monàrquics, els resultats de les eleccions del 12 d’abril van suposar una manifestació republicana inaturable? Perquè el triomf republicà havia estat majoritari a gairebé totes les capitals de província i ciutats més importants. • ¿Et sembla que el comte de Romanones era monàrquic, a partir de l’argumentació de la font B? Per què? Elabora una crítica de la seva argumentació. Evidentment, el comte de Romanones era monàrquic, ja que pretenia defensar la monarquia de resultes d’un plebiscit completament fals, ja que el nombre de regidors no es corresponia amb el nombre de votants. • Exposa breument, amb paraules teves, les causes de l’adveniment de la Segona República. L’alumnat ha d’exposar resumidament el contingut corresponent dels epígrafs de la unitat. Activitat 2 Observa els quadres següents i resol les qüestions que et proposem a continuació: • Descriu el contingut d’aquestes fonts i situa-les en el seu context històric. Del primer quadre es desprèn que les exportacions espanyoles del sector primari no paren de baixar durant el període republicà. Del segon quadre es desprèn que tant les importacions com les exportacions també van disminuir. Aquestes dades se situen en el període corresponent de la Segona República. • Els valors de les exportacions espanyoles en la dècada de 1930 reflecteixen el predomini agrari a Espanya. Aquestes dues fonts, ¿com poden donar suport a l’afirmació anterior? Per què no s’exportaven productes industrials? En primer lloc es pot observar que quan es parla d’exportacions només hi entren productes agraris o matèries primeres de la mineria. Espanya, doncs, era, als anys 30, un país agrari. No s’exportaven productes industrials com el tèxtil perquè eren més cars (l’energia i la matèria primera s’havia d’importar) i de menys baixa qualitat. • Exposa breument l’evolució de la demografia i l’economia espanyoles durant la Segona República. L’alumnat ha d’exposar el contingut dels epígrafs corresponents a aquest tema que són a la unitat.
110
Unitat didàctica 7. La guerra civil (1936-1939) 7.1
Situa en el temps els episodis de la història d’Espanya que esmenta la font 2. A quin període es refereix quan diu «el postrer decenio»? Com es justifica en aquest text la insurrecció militar? Quins són, segons els vencedors de la guerra, els enemics d’Espanya? Quina situació reflecteix la font 3? Per què creus que hi havia violència política? La pèrdua de l’imperi colonial: 1814-1824 (Hispanoamèrica) i 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines). Guerra de la Independència: 1808-1814. La caiguda de la monarquia: 1931. L’anomenat Postrer decenio: 1930-1939 (època de la Segona República). La insurrecció es justifica com a mitjà per evitar que Espanya esdevingués un satèl·lit de l’URSS (és a dir: que esdevingués un Estat comunista). Els enemics d’Espanya, segons els vencedors de la guerra, eren la maçoneria i el comunisme. La taula reflecteix un augment de la violència política (creix el nombre de morts i ferits). La violència era deguda a diverses causes, entre les quals potser caldria destacar la radicalització de les posicions ideològiques dels partits de dreta i d’esquerra dins el context de descrèdit de la democràcia liberal dels anys trenta. 7.2
Quina causa de la guerra civil pots deduir d’aquest text? L’autor del text reproduït és Indalecio Prieto, un dels dirigents moderats del PSOE, compromès amb la República des del començament fins al final, la qual cosa la fa altament fiable. Descriu l’ambient de trencament ideològic violent al mes de juliol del 1936 amb motiu de l’enterrament del tinent Castillo i de Calvo Sotelo, en què l’intercanvi de mirades iracundes entre els companys del policia assassinat i els falangistes li serveix per veure-hi simbolitzada l’Espanya del moment. 7.3
Quin fet constaten, aquests textos? Quina causa de llarga durada de la guerra civil espanyola hi identifiques? Els dos textos reflecteixen, com a fonts primàries que són, la situació de trencament de la societat espanyola en general (font 8) i de la catalana en particular (font 7). Aquest trencament es pot identificar com una de les causes de la guerra civil. 7.4
Argumenta, a partir d’aquest text, la significació política de la insurrecció. La significació política de la insurrecció queda ben explícita en aquest text del general Mola, cap autèntic de la trama de la insurrecció militar: si cal actuar sense contemplacions i amb violència contra socialistes, maçons, anarquistes i comunistes, queda clar que els insurrectes representen els valors contraris (religió, monarquia, propietat, etc.) als de la República, és a dir, representen en aquells moments el que podríem considerar de dreta. El text té, a més, una significació explícitament feixista, ja que pretén engarjolar tots els dirigents dels partits polítics que no es posin al costat del cop d’estat. 7.5
Quin sector estava implicat en la insurrecció contra la República, segons aquesta font? Et sembla fiable, aquest testimoniatge? Per què? Quin era el nucli principal de la insurrecció, segons l’autor d’aquest text? Els sectors que estaven implicats en la revolta eren, segons aquesta font, la Falange (amb circulars explícites de José Antonio Primo de Rivera) i l’exèrcit (Sanjurjo, Mola i Varela, que eren generals, hi són descrits com a caps autèntics de la rebel·lió). Segons aquesta font, Franco s’hi va enganxar més cap al final. Aquest testimoniatge és fiable perquè prové d’un militant falangista que ho reconeix. El nucli principal de la insurrecció era un sector de l’exèrcit.
111
7.6
Quina va ser la raó principal que van donar alguns militars per aixecar-se contra la República? Tenien raó? Per què? Quins fets posteriors podien fer creure que sí que tenien raó? Salvar Espanya d’una imminent dictadura comunista que havia d’arribar amb l’ajut de la maçoneria. No hi ha cap font que justifiqui l’existència d’aquesta suposada dictadura imminent. Tanmateix, podria fer creure que tenien raó el fet que l’endemà de l’aixecament militar la resposta popular a la zona on aquest no va triomfar es va iniciar un procés revolucionari de caràcter espontani i no planificat ni preparat. 7.7
Quin factor va comportar un deteriorament de la vida social durant el període que va des de les eleccions del 16 de febrer de 1936 fins a l’inici de la guerra civil? Del febrer al juliol de 1936 es va donar un deteriorament considerable de l’ordre públic, la qual cosa va comportar molta crispació social. 7.8
Quins van ser els eixos del programa del govern republicà a partir del mes de febrer de 1936? Qui va presidir aquest govern? La continuació de la reforma agrària, la intensificació de la política educativa, l’amnistia per als presos polítics, el restabliment de la Generalitat de Catalunya i l’impuls per a l’aprovació dels estatuts del País Basc i de Galícia. El president del govern, els primers dies després de les eleccions, va ser Manuel Azaña. 7.9
Per què es pot afirmar que durant els mesos anteriors a la guerra s’havia produït una forta radicalització política? La radicalització política es podia notar en el deteriorament de l’ordre públic: violència al camp amb vagues i ocupació de terres, atacs a edificis eclesiàstics i crema de convents, i atemptats polítics. 7.10
Quins eren els extrems de l’arc ideològic abans de l’esclat de la guerra civil? Els extrems ideològics eren els falangistes i els monàrquics, d’una banda, i els sindicalistes, els comunistes i els anarquistes, de l’altra. 7.11
Resumeix com es va manifestar la radicalització de l’esquerra espanyola. Fes referència a la divisió interna del PSOE i a les propostes d’actuació de la CNT. En el PSOE s’havia produït una divisió interna entre els partidaris més radicals de la revolució social i la branca moderada, d’idees socialdemòcrates. La CNT, per la seva banda, en el Congrés de Saragossa del mes de maig, va propugnar un programa radical: la supressió del culte religiós públic, la confiscació de tots els béns i l’organització col·lectiva de la propietat i de la societat a través de comunes lliures. 7.12
Se sol afirmar, com a imatge, que perquè hi hagi foc cal que hi hagi material inflamable (causes) i algú que encengui el misto intencionadament (autor). Qui va ser, en definitiva, el responsable últim de l’esclat de la guerra civil? La guerra civil no era inevitable, perquè a la dècada de 1930 hi va haver problemes de radicalització social a molts països europeus sense que hi esclatés cap guerra civil. La responsabilitat última de l’esclat de la guerra civil, la va tenir l’exèrcit amb la seva actitud de rebel·lar-se contra un govern legalment i democràticament constituït. 7.13
Enumera els passos fonamentals de la conspiració militar contra la República entre els mesos de març i juliol de 1936. L’endemà de les eleccions de febrer del 1936 alguns sectors de la dreta i de l’exèrcit ja van mantenir reunions ocasionals amb una voluntat conspiradora. A partir de l’abril, el general Mola va començar a preparar una trama que va tenir el suport de tots els grups conspiradors. Previst per al final de juliol, el cop es va avançar al dia 18 a causa de l’impacte emocional que va causar entre els conspiradors l’assassinat de José Calvo Sotelo.
112
7.14
Explica en què consistia la declaració de l’estat de guerra a partir de la font 15. Explica, a partir de les fonts 14, 15 i 16, l’aberració jurídica dels insurrectes. La declaració de l’estat de guerra, segons la font 15, consistia a passar sota jurisdicció militar l’administració de justícia i l’autoritat executiva. El general Goded, capità general de Mallorca, manifesta que ell mana («Resuelto a mantener […] mi autoridad y el orden») i que farà afusellar qualsevol que s’hi oposi, i també els qui facin vagues o sabotatges. És una aberració jurídica que un tribunal militar d’insurrectes, que s’han rebel·lat contra un govern legítim, condemni a mort un general (en aquest cas el català Domènec Batet) per haver-se mantingut fidel i lleial a la legalitat. L’article 237 del Codi de Justícia Militar (font 16) és prou explícit: són culpables de rebel·lió els qui s’alcen en armes contra la Constitució i l’Estat republicans. És aberrant alçar-se en armes contra la Constitució i l’Estat republicans i, a més, jutjar els qui són lleials a la República com a rebels aplicant-los el mateix article del Codi de Justícia Militar. La font 14 considera responsable en concepte del delicte d’adhesió a la rebel·lió el general Batet, el qual és condemnat a mort en virtut, precisament, de l’article 237 del Codi de Justícia Militar, que diu el contrari. 7.15
Resumeix per escrit la informació que dóna aquest mapa i argumenta per què, com a conseqüència de la insurrecció militar, es va desencadenar a Espanya una guerra civil. Activitat oberta. Es tracta d’elaborar un resum de la història dels primers mesos de la guerra civil a partir del mapa. Presentem tot seguit un petit dossier per al professorat: L’esclat de la guerra civil espanyola va tenir lloc el 17 de juliol de 1936 al Marroc, i l’endemà –la nit del 18 al 19– es va generalitzar la insurrecció a tota la Península, d’acord amb els plans elaborats pels conjurats. Tal com es preveia, la insurrecció va fracassar a Madrid i a Barcelona; va fallar també a València, Sant Sebastià i Santander, on els organitzadors confiaven de triomfar. En canvi, va tenir èxit a ciutats com ara Sevilla, Oviedo, Saragossa, Terol i Càceres, on el triomf es preveia més difícil. En qualsevol cas, l’aixecament no va aconseguir els seus objectius inicials i el país es va trobar abocat a una guerra sagnant. Fins al 25 de juliol, la situació militar de tots dos bàndols era la següent: Galícia, Lleó, Castella la Vella, Navarra, Àlaba, la part occidental d’Aragó (amb les ciutats de Jaca, Osca, Saragossa i Terol) i la part septentrional d’Extremadura (amb la ciutat de Càceres) eren zones controlades pels rebels i formaven un territori continu. A Andalusia, les ciutats de Cadis i Sevilla amb la seva rodalia respectiva, i més tard Algesires i Huelva, dibuixaven una zona rebel molt més reduïda i de contorns menys definits que l’anterior. Dins de la zona fidel al govern de la República hi havia nuclis aïllats de resistència rebel, com ara Còrdova, Granada, el santuari de Nuestra Señora de la Cabeza (Jaén), l’Alcàsser de Toledo i la ciutat d’Oviedo. Fora de la Península, els insurrectes dominaven les illes Canàries, el protectorat del Marroc i les illes de Mallorca i Eivissa. Menorca i les possessions del golf de Guinea van romandre fidels a la República. Aquesta divisió territorial resultava, en principi, netament favorable a la República, ja que les regions dominades pels insurrectes estaven mal comunicades entre si i només controlaven alguns ports i passos fronterers per relacionar-se amb l’exterior, mentre que els territoris fidels a la República eren els més poblats, rics i industrialitzats del país, disposaven de tot el litoral mediterrani i de gairebé tot el litoral cantàbric, i tenien sota control les principals comunicacions terrestres amb França i Portugal. Els avantatges eren encara més grans per al bàndol republicà pel que fa al nombre de combatents, armament, recursos econòmics i suports internacionals. Malgrat tot, la iniciativa militar va correspondre gairebé sempre als insurrectes, que immediatament van intentar posar en pràctica el seu pla de marxar sobre Madrid. Fracassada la insurrecció a Santander i al llevant peninsular, l’esmentat pla només podia ser dut a terme des del sud; les tropes de la zona nord, comandades pel general Mola, van haver de limitar-se a consolidar les seves posicions prenent els passos de Somosierra i el Alto del León. D’altra banda, la situació dels insurrectes al sud de la Península era
113
bastant precària, ja que el general Queipo de Llano, triomfant a Sevilla, necessitava imperiosament reforços que només li podien venir del nord d’Àfrica. Des del dia 19 de juliol les tropes d’Àfrica, comandades pel general Franco, es trobaven a la costa marroquina disposades a entrar en acció travessant l’estret de Gibraltar. Però aquesta travessa era impossible, perquè els republicans dominaven amb l’esquadra les aigües de l’estret. En aquestes circumstàncies, va ser decisiva l’ajuda d’Itàlia, que va proporcionar als insurrectes nou trimotors Savoia amb els quals es van poder transportar per via aèria tropes i material. El primer comboi (uns 3.000 soldats) arribà a Algesires el 5 d’agost, i es va repetir l’operació els dies següents. Un cop a la Península, Franco va disposar que se socorressin immediatament Còrdova i Granada, i va ordenar que s’iniciés al més aviat possible la marxa sobre Madrid. De les dues rutes possibles, per Despeñaperros i la plana de La Manxa o per Mèrida i la conca del Tajo, Franco va triar la segona perquè permetia consolidar el flanc esquerre de les columnes militars a la frontera portuguesa i resoldre dos importants problemes: assegurar les comunicacions amb el país veí i enllaçar les dues zones, nord i sud, en les quals havia triomfat el cop d’estat. El dia 11 d’agost el general Yagüe va prendre la plaça de Mèrida, i el 14 del mateix més ocupà Badajoz, on es van cometre amb els presoners alguns dels actes de repressió mes salvatges de la guerra. Des d’allà, les tropes del general Franco van continuar el seu camí per Trujillo, Talavera de la Reina i Toledo (27 de setembre): a l’Alcàsser d’aquesta darrera ciutat el coronel Moscardó resistia des del dia 18 de juliol. Al començament del mes d’octubre l’exèrcit d’Àfrica quedava frenat davant de Madrid. En el nord, el general Mola va prendre Irun, des de Navarra, i després Sant Sebastià, amb la qual cosa va deixar aïllada i sense comunicació amb França la zona republicana del Cantàbric. A Galícia, des del mes de juliol les tropes insurrectes, comandades pel coronel Martín Alonso, van avançar lentament cap a Oviedo, on resistia el coronel Aranda enmig d’una zona netament republicana i d’esquerres. La capital asturiana va quedar connectada definitivament amb el territori insurrecte el dia 17 d’octubre. 7.16
Dedueix algunes de les raons per les quals ens podem explicar per què les columnes anarquistes no van poder ocupar cap capital provincial d’Aragó. Entre altres raons les columnes anarquistes no disposaven de prou armament i a més era obsolet. A més, els milicians anaven al front sense haver fet gaires hores d’instrucció ni tenir massa ordre davant del camp de batalla. Els milicians es guiaven pel coratge, i els feixistes, per l’estratègia. 7.17
Explica què palesen aquests textos respecte del caràcter de la insurrecció militar. Les dues fonts (secundària la primera i primària la segona) expliquen la repressió brutal que es va desencadenar en el bàndol insurrecte. La font 21 és fiable, perquè es tracta d’una petició d’indult feta per un bisbe –és a dir, per una persona pertanyent a un sector que donava suport al franquisme–, el qual reconeix les brutalitats que es van cometre a l’avenc de Jinámar (Canàries). 7.18
Resumeix els fets que van tenir lloc a Espanya els primers dies de la insurrecció militar. El 17 de juliol un grup d’oficials compromesos es va revoltar a Melilla. L’endemà, el general Franco volava de les Canàries al Marroc per posar-se al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica. El mateix 18 de juliol, el general Queipo de Llano es revoltava a Sevilla. Finalment, durant la nit del 18 al 19 de juliol els generals compromesos en el cop d’estat proclamaven l’estat de guerra a les respectives regions militars. El Govern central no va saber reaccionar, i es van succeir tres presidents del govern: un cada dia. Paral·lelament, a la zona no dominada pels insurrectes va sorgir de manera espontània un poder popular, plural i contradictori, l’hegemonia a Catalunya del qual corresponia a la CNT. 7.19
Què feien els insurrectes amb els caps militars que es van mantenir fidels a la República? Per què es pot qualificar d’aberració jurídica el motiu legal que adduïen per actuar contra ells?
114
Els afusellaven pel delicte de rebel·lió militar. Es tracta d’una aberració jurídica, ja que els qui s’havien rebel·lat eren els qui afusellaven, i no pas els qui precisament es mantenien fidels a la legalitat. 7.20
El fracàs de la insurrecció va fer que Espanya quedés dividida en dos bàndols: un de lleial a la República i un altre d’insurrecte. Enumera les regions que van quedar en un bàndol i en l’altre. En el bàndol insurrecte: les Canàries, el Marroc, Mallorca, Eivissa, l’Andalusia occidental, Galícia, Lleó, Castella la Vella, Navarra, Oviedo i bona part de l’Aragó. En el bàndol fidel a la República: Astúries (excepte Oviedo), Cantàbria, el País Basc, Catalunya, Menorca, el País Valencià, Castella la Nova, Múrcia i l’Andalusia oriental. 7.21
Resumeix els fets que es van produir a Catalunya durant els primers dies de la insurrecció militar. A Catalunya la insurrecció es va centrar a Barcelona. Els insurrectes, però, van topar amb la resistència de la CNT-FAI i d’altres grups, juntament amb les forces d’ordre públic (Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil). El general Goded, des de Mallorca, es va dirigir a Barcelona amb hidroavió i es va posar al capdavant dels revoltats, però va perdre la partida i es va rendir al president Lluís Companys. Les altres casernes amotinades es van anar rendint una rere l’altra. 7.22
Quina va ser la resposta popular davant l’aixecament militar? La resposta popular davant de la insurrecció militar va consistir a organitzar una autèntica revolució social caracteritzada per la nacionalització o col·lectivització dels mitjans de producció, i l’intent de liquidació, fins i tot física, dels enemics polítics o que poguessin semblar-ho. També es va anar constituint una xarxa de comitès que van prendre el poder a municipis i comarques. A la zona insurrecta, els generals van anar substituint els alcaldes afectes als partits del Front Popular per gent compromesa amb les seves idees. 7.23
Esbrina què va passar d’important a la localitat on vius els dies 18, 19 i 20 de juliol de 1936, a partir del testimoniatge de persones que ho hagin viscut personalment, o que n’hagin sentit parlar de testimonis directes. Després, redacta’n un petit informe. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat elabori i ompli una enquesta entre persones que recordin el que va passar els tres primers dies de la guerra civil a la població on resideix, o bé que ho preguntin a persones que ho hagin sabut de primera mà. 7.24
Explica, amb paraules teves, la informació que et proporciona aquest mapa. Activitat oberta. El mapa palesa, a grans trets, la pèrdua de la part d’Aragó que es trobava sota domini republicà com a conseqüència del contraatac franquista del gener de 1938, i l’arribada de les tropes franquistes a Vinaròs per la ribera dreta de l’Ebre. S’hi reflecteixen també la batalla de l’Ebre i les línies de penetració franquista durant el primer trimestre de 1939, i les expedicions que es van fer el 1936 per alliberar Mallorca i Eivissa del domini dels insurrectes. 7.25
Elabora un fris cronològic de la guerra civil amb les fases militars del conflicte i comenta’l. Activitat oberta. Es tracta que l’alumnat elabori un fris que comprengui el període que va del 1936 al 1939, amb dotze divisions que corresponguin als mesos de l’any. Cal que s’hi situïn les dades clau i que s’hi ombregin les fases: primers mesos: juliol-desembre de 1936; de la batalla del Jarama a la batalla de l’Ebre (1937-1938); la fase final (1938-1939). Finalment ha de redactar d’un resum breu o un comentari del contingut del fris. 7.26
Resumeix les fases de la guerra que van afectar directament Catalunya. Consulta un mapa històric i estableix les fases de l’ocupació de Catalunya des de l’ensorrament del front d’Aragó. Les terres catalanes van començar a ser ocupades el 3 d’abril del 1938 per la zona de Lleida, dins de l’ofensiva de l’Ebre. En arribar a Vinaròs les tropes franquistes, Catalunya va quedar aïllada de la resta de
115
la República. L’exèrcit republicà va preparar una ofensiva per tornar a unir el territori republicà: va ser la batalla de l’Ebre, que va acabar amb la derrota republicana el mes d’agost del mateix any. Finalment, entre el 23 de novembre de 1938 i el 10 de febrer de 1939, les tropes franquistes van ocupar progressivament tot el territori català sense trobar resistències importants. 7.27
Per què creus que Franco només admetia la rendició incondicional? Activitat oberta. És lògic deduir que tenia totes les possibilitats militars a les mans i, a més, la seva intenció va ser sempre la victòria total amb l’anorreament absolut de l’enemic. 7.28
Tria un partit o un sindicat i esbrina quin era el seu ideari i qui n’era el líder durant la guerra civil. Activitat oberta. Pot ser útil consultar el Diccionari Barcanova d’Història de Catalunya per trobar-hi la informació necessària. 7.29
De què t’informa aquesta font? De la col·lectivització d’una empresa per part dels seu comitè obrer durant la Guerra Civil. 7.30
Quines van ser les causes del comportament de la producció industrial global que reflecteix aquest gràfic? Per què el sector metal·lúrgic va resistir millor el canvi de situació fins a mitjan 1937? Com es reflecteix, en la davallada general de la producció, l’ocupació de Lleida i el domini de les fonts hidroelèctriques per l’exèrcit franquista (abril de 1938)? La caiguda de la producció era deguda, òbviament, a la guerra: col·lectivitzacions, manca de matèries primeres, pèrdua del mercat que implicava l’Espanya insurrecta, etc. El sector metal·lúrgic ho va resistir millor perquè la indústria de guerra, com que era necessària i prioritària, va gaudir de tots els ajuts possibles. El gràfic reflecteix la caiguda de la producció a partir de l’ocupació de Lleida (abril del 1938): aquest fet va ser degut, com es diu, a la manca de l’energia hidroelèctrica necessària per a la indústria situada a la Catalunya no ocupada. 7.31
Esmenta els partits i les principals agrupacions o organitzacions polítiques que van quedar prohibits a l’Espanya insurrecta. Quines afirmacions d’aquesta unitat didàctica queden reafirmades per aquests textos? La font 36 declara fora de la llei el Partit Comunista, el PSOE, Acción Republicana, Esquerra Republicana i altres formacions polítiques que es van presentar en coalició en el Front Popular. La font 37 indica la voluntat dels insurrectes de «reaccionar» (d’aquí el mot reaccionari) contra els valors de modernització que havia volgut dur a terme la República, en aquest cas en l’àmbit escolar (prohibició de la coeducació). 7.32
¿Creus que avui es podria tornar a produir una situació col·lectiva d’anticlericalisme? Per què? Activitat oberta. Aquesta font evidencia l’atac que les forces anticlericals, sovint incontrolades, van exercir contra l’Església, fins i tot amb actes que actualment podríem considerar de vandalisme. Avui, probablement, seria impensable una situació col·lectiva d’anticlericalisme, perquè l’Església ha perdut bona part del seu pes en la societat i els espanyols respecten més que en aquella època les opcions religioses de les persones. 7.33
Què denuncia aquest article de Joan Peiró? Et sembla fiable la informació que dóna? Per què? Quina afirmació del text d’aquesta unitat didàctica reafirma, aquesta font? Contrasta l’actitud de Joan Peiró amb la del general Emilio Mola. Joan Peiró denuncia els abusos indiscriminats de la repressió exercida per la CNT a la rereguarda republicana contra persones i béns. Es tracta d’una font força fiable, ja que procedeix d’un dirigent cenetista compromès que reconeix les brutalitats que es duen a terme.
116
La font 40 manifesta clarament la intenció del general Mola, i dels insurrectes en general, d’actuar mitjançant el terror contra els qui no fossin del seu bàndol. Joan Peiró, dirigent cenetista, denuncia l’excés; Mola, dirigent màxim del moviment insurrecte, en canvi, el postula i el proposa com a mitjà d’actuació. 7.34
Argumenta el caràcter antidemocràtic dels orígens del règim franquista. Mostra el caràcter irracional de la formulació política que apareix a la font 52. El caràcter antidemocràtic es pot argumentar pel fet que totes les forces polítiques addictes a la insurrecció –les úniques permeses– queden reduïdes a una sola entitat, la FET y de las JONS, sota un únic cap, Franco; i que totes les altres forces queden dissoltes. El fet de prohibir el dret de lliure associació política és propi dels règims antidemocràtics. 7.35
Què va passar a Catalunya pel que fa al poder polític, com a conseqüència de la guerra civil? A Catalunya, Lluís Companys va oferir el poder a la CNT, que era l’organització que controlava realment el carrer. Però la CNT va acceptar de formar un comitè presidit per Companys: el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, que es va dissoldre l’1 d’octubre de 1936. A partir d’aleshores es va tornar a governs més institucionals d’acord amb l’Estatut d’Autonomia. Molts d’aquests governs van ser presidits, com a conseller primer, per Josep Tarradellas. 7.36
Per què els militants de la Lliga i altres persones de dretes van ser perseguits, a Catalunya? Sabent que no van estar implicats en la insurrecció militar, com t’expliques aquesta persecució? Què en penses, tu? Activitat oberta. Seria lògic deduir que les persones de dretes i religioses van ser perseguides per l’odi secular que l’anticlericalisme havia anat congriant entre les organitzacions obreres. Això es podia veure encara reforçat per l’actitud de l’Església, que va donar suport al bàndol insurrecte. 7.37
Què van ser les milícies populars i les patrulles de control? Què es coneix amb el nom de Comitè Central de les Milícies Antifeixistes? Les milícies populars van ser unes columnes militars organitzades per partits i sindicats per anar a combatre al front d’Aragó. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes era l’organització que va intentar coordinar els nombrosos comitès municipals i comarcals sorgits en el moment de l’esclat de la insurrecció. 7.38
Quina diferència hi ha entre la col·lectivització i la nacionalització? Posa’n exemples. La col·lectivització és la presa i direcció posterior d’una empresa per part dels seus treballadors. S’hi va recórrer, a Catalunya, durant la guerra civil. La nacionalització és la confiscació d’una empresa per part de l’Estat, que passa a fer-se’n responsable i a dirigir-la i gestionar-la a través de funcionaris; va ser un procés característic de la Rússia soviètica. 7.39
Enumera algunes mesures revolucionàries que van acompanyar les transformacions econòmiques a Catalunya durant la guerra civil. La municipalització de les cases de lloguer, la renovació de l’ensenyament a través del recentment creat Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), la legislació que concedia la majoria d’edat als 18 anys i la legalització de l’avortament durant els tres primers mesos de l’embaràs. 7.40
Compara la violència i la repressió civil dels dos bàndols enfrontats i assenyala’n les similituds i les diferències. La violència i la repressió civil van ser extremes en els dos bàndols. La diferència essencial està en el fet que a la zona insurrecta aquesta situació va ser oficial, promoguda per les autoritats i sense que cap veu de l’Església la denunciés. En canvi, a la part republicana va ser una situació més incontrolada, i es van aixecar veus, com ara la de Joan Peiró, demanant sovint oficialment i des dels diaris dels partits i dels sindicats que s’aturés l’orgia de sang, que moltes vegades responia a venjances personals.
117
7.41
En què van consistir els fets de maig de 1937? Van ser una petita guerra civil que va esclatar a Barcelona entre la CNT-POUM, d’una banda, i el PSUC i l’ERC, de l’altra, pel control del poder a la rereguarda. Es va acabar amb l’arribada des de València de companyies de guàrdies d’assalt. Les competències d’ordre públic de la Generalitat van quedar pràcticament reduïdes al no-res com a conseqüència d’aquests fets. 7.42
Resumeix i valora el paper de l’Església durant la guerra civil. Activitat oberta. Els bisbes espanyols van donar suport incondicional a Franco i a la insurrecció, que van considerar fins i tot com una croada cristiana, amb la qual cosa legitimaven la insurrecció davant l’opinió pública internacional. 7.43
En què van consistir les influències estrangeres durant la guerra? Durant la guerra civil van intervenir directament al costat de Franco l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista; al costat de la República hi havia la Unió Soviètica i les brigades internacionals (tropes voluntàries). França i Anglaterra no hi van intervenir, i van reconèixer el règim del general Franco un mes i escaig abans de la fi de la guerra. 7.44
Estableix la relació entre la mentalitat i els fets succeïts arran de la insurrecció militar. A partir d’aquestes dues fonts, justifica el fet que el nacionalisme català fos una de les causes principals de la guerra civil. La mentalitat, en aquest cas netament anticatalana, va ser una de les causes de la guerra. Això es va afirmar fins i tot de manera explícita. Aquesta mentalitat va comportar la restauració de valors homogenis, que es van traduir en la derogació de l’Estatut d’Autonomia. Les dues fonts manifesten clarament que el catalanisme va ser una de les causes importants de la guerra. La font 54 es refereix a la derogació de l’Estatut tan bon punt les tropes franquistes van trepitjar terra catalana. La font 55 parla del suposat «separatisme» català (que cap font no confirma com a sentiment majoritari del catalanisme dels anys trenta), que considera tan important com el comunisme entre els enemics que cal combatre («los rojo-separatistas», diu el text de García Venero).
Activitats finals 7.45
Qui era el personatge a qui Antonio Machado va dedicar aquest poema? Era Enrique Líster (1907-1994), militar i polític espanyol nascut a Armeneiro (la Corunya). Va emigrar de molt jove a Cuba, i en retornar a Espanya es va afiliar al Partit Comunista. Va rebre formació militar a la Unió Soviètica. 7.46
Explica, de manera resumida, en quines circumstàncies bèl·liques es trobava, aquest personatge, el juny de 1938. Quines eren les intencions i quines van ser les conseqüències? Quan va esclatar la guerra civil es va encarregar a Líster el comandament del Quinto Regimiento, que es va convertir en un dels cossos més coneguts de l’exèrcit republicà. Va tenir responsabilitats de comandament en la batalla de l’Ebre que estava en ple apogeu el juny del 1938. Amb la batalla de l’Ebre, ofensiva iniciada per les tropes republicanes des de Catalunya, es pretenia trencar l’aïllament del Principat de la resta de la República, que s’havia produït amb l’ofensiva franquista fins a Vinaròs. La batalla de l’Ebre, la van guanyar els franquistes, i les conseqüències de la derrota republicana van deixar el territori català pràcticament obert a l’ocupació militar per part dels insurrectes. 7.47
Busca informació sobre els germans Manuel i Antonio Machado i elabora’n una breu biografia. Fes referència especialment al caràcter de la seva obra literària. Antonio Machado Ruiz (Sevilla 1875 - Cotlliure [Rosselló] 1939)
118
Poeta andalús. Germà de Manuel Machado Ruiz, se’l sol adscriure a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona. Catedràtic de francès als instituts de Sòria (1907) –on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps–, Baeza (1912), Segòvia (1919) i Madrid (1931), durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià. Començà a publicar a les revistes Electra, Helios, Alma Española, etc. Rebutjà la influència del modernisme hispanoamericà i s’adscriví al que anomenà poesia eterna, és a dir, mancada de qualsevol mena de retòrica. Trobà el seu precedent immediat en Bécquer. D’acord amb la seva concepció de la poesia com «una honda palpitación del espíritu», defensà un apropament a aquest gènere més intuïtiu que intel·lectual, tesi sistematitzada a través de Juan de Mairena, Abel Martín i altres personatges apòcrifs, barreja de poetes, preceptistes i filòsofs alter ego de Machado. En la seva poesia es pot distingir les etapes de la conquesta de la simplicitat, la soriana i l’andalusa, que corresponen a tres interpretacions diferents dels temes i de la realitat. La primera etapa (Soledades, 1903, i Soledades, galerías y otros poemas, 1907) és vinculada al romanticisme més pur; la segona (Campos de Castilla, 1912) constitueix la descoberta de la terra castellana i la seva visió històrica simbolitzada en el paisatge gairebé tel·lúric de Sòria. Allí troba, conjuntament amb l’amor de Leonor, la seva patria espiritual. En la tercera etapa (Nuevas canciones, 1925, i el que hi ha inclòs a Poesías completas, 1928, més la producció apareguda en revistes i publicacions diverses), al mateix temps que empra les formes d’encuny popular, tot és convertit en somni i en record enmig de la gran solitud que envaeix el poeta. Escriví algunes peces teatrals en col·laboració amb el seu germà Manuel. No prou valorat en vida pels poetes de la Generació del 27, vers el 1950 començà un intens corrent reivindicatiu de la seva obra. Manuel Machado (Sevilla 1874 - Madrid 1947) Poeta andalús. Germà d’Antonio Machado Ruiz, a París assimilà el simbolisme, que incorporà als seus primers reculls (Alma, 1902; Caprichos, 1905) i, més tard, a Phoenix (1936). A Alma, museo y cantares (1907) trencà parcialment amb el simbolisme, emprà un llenguatge més col·loquial –tendències accentuades a El mal poema (1909) i Canciones y dedicatorias (1915)– i inicià la línia d’andalusisme folkloritzant (Cante hondo, 1912; Sevilla y otros poemas, 1920). Escriví teatre en col·laboració amb el seu germà Antonio: Julianillo Valcárcel (1926), Juan de Mañara (1927) i La Lola se va a los puertos (1929), de caràcter popular, i El hombre que murió en la guerra (1945), acabada per Manuel tot sol. Posteriorment escriví poemes de caràcter nacionalista espanyolista i religiós, com Horas de oro (1938). Publicà obres crítiques i fou membre de l’Academia Española. 7.48
Quins elements ideològics propis del totalitarisme pots percebre en el sonet dedicat a Francisco Franco? En el poema de Manuel Machado poden identificar-se elements propis del totalitarisme, com ara el fet d’adreçar-se a un caudillo (paraula amb el mateix sentit que Führer, en alemany, i duce, en italià, que s’aplicaven, respectivament, a Adolf Hitler i Benito Mussolini) i el tractament de «señor de España» (des d’un punt de vista democràtic, Espanya és dels espanyols). 7.49
Explica quines semblances i quines diferències es poden establir en el contingut d’aquests dos poemes. Semblances: tots dos s’adrecen a una persona que condueix una guerra; a més, els dos poemes tenen un to encomiàstic, de lloança excessiva del personatge al qual s’adrecen, fins al punt que pot semblar adulació; tanmateix, en el cas de Manuel Machado hi ha un contingut ideològic més explícit respecte dels valors dels insurrectes («Reconquista», «Señor de España», «Caudillo», «Dios quiso darle mucho más: el genio», «una España más y más España», etc.), i en el cas del poema d’Antonio Machado, el to intenta ser més líric i més personalitzat: diu que Líster és «heroico» i lloa els seus valors com a militar
119
(«Si mi pluma valiera tu pistola de capitán»), però tot i que parla de «lucha santa», és més un poema que es dol de la situació, que s’entreté en la descripció de sensacions («entre olores de pólvora y romero»). 7.50
De què et sembla que els germans Antonio i Manuel Machado poden constituir un símbol, pel que fa a la significació profunda de la guerra civil espanyola? Els germans Machado constitueixen un símbol del caràcter fratricida de la guerra civil, on els espanyols, dividits en dues meitats ideològiques i socials, van lluitar a mort. Dos germans que havien col·laborat junts en la creació literària es troben enfrontats ideològicament, identificat cadascun amb un bàndol oposat. 7.51
Explica el sentit que tenen les expressions «caudillo de la nueva Reconquista» i «para un mañana que el ayer no niega», en el sonet de Manuel Machado. «Caudillo da la nueva Reconquista» és una expressió que es refereix, des del punt de vista ideològic de Manuel Machado, al fet que la situació d’Espanya el 1936 era tan dolenta com en l’època medieval, quan va ser ocupada pels islàmics. Calia, doncs, «per salvar Espanya», un cabdill que la tornés a reconquerir, en aquest cas no d’un enemic extern, sinó d’un enemic interior que s’havia infiltrat a través de la República. «Para un mañana que el ayer no niega» és una expressió que es refereix al fet de construir un futur basat en un passat suposadament gloriós de la història d’Espanya, un passat que la República havia abandonat per modernitzar el país des d’un punt de vista estranger (democràcia liberal, república com a règim polític, laïcitat de l’Estat, etc.), poc genuí des del punt de vista espanyol. 7.52
Què et sembla que vol dir «una España más y más España»? L’expressió «para una España más y más España» s’entén com una manifestació de nacionalisme espanyol excloent, és a dir, que nega la diferència.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix el text següent i resol les qüestions que es proposen més avall: • Identifica les idees principals d’aquesta font i situa-la en el seu context històric. L’alumnat ha d’identificar les següents idees principals: la bipolarització dretes-esquerres; el suport de la Falange a la dreta; el suport o la simpatia d’un capellà per la candidatura de la Falange i el rebuig per la candidatura del Front Popular; el grau d’hostilitat que hi havia al poble d’Arévalo el 1936 entre les dues propostes polítiques, i el grau d’incivisme dels adults davant d’una baralla de criatures. La font històrica se situa a l’any de l’inici de la guerra civil, abans de l’esclat de la guerra, en el moment de la campanya electoral de les eleccions de febrer que van donar la victòria al Front Popular. • Quina va ser l’actitud de l’Església davant la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936? Quin fet de la font et permet donar suport a la teva resposta? L’Església, majoritàriament, va donar suport als insurrectes llevat d’algunes poques excepcions –com els bisbes Múgica (Euskadi) i Vidal i Barraquer (Tarragona)– fins al punt que van publicar una carta pastoral de suport a Franco on es qualificava la guerra de croada. El fet de la font que permet donar suport a la resposta és el menyspreu públic del capellà a la candidatura de les esquerres i el respecte a la de la Falange segons el testimoni. • Exposa breument les causes de la guerra civil espanyola. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules l’epígraf «Reflexió final: per què, tot plegat?».
120
Activitat 2 Observa aquests quadres i respon les qüestions de més avall: • Descriu el contingut de les fonts i situa-les en el seu context històric. Les xifres dels dos quadres informen d’aspectes de l’evolució econòmica a Catalunya durant els dos primers anys de la guerra civil. En el primer gràfic es parla de l’evolució de l’atur que s’incrementa d’any en any, però que sofreix oscil·lacions dins de l’any; en la font B se’ns informa de l’evolució dels preus que augmenten molt al llarg de la guerra. • Què vol dir l’expressió de la font B, 1913 = 100? 1913 = 100 vol dir que la mitjana dels preus de l’any 1913 s’iguala a 100 de tal manera que totes les altres mitjanes, per una operació de proporcionalitat, s’igualen a la quantitat de 1913. D’aquesta manera és més fàcil visualitzar l’evolució i fer-ne comparacions. • Exposa l’evolució de l’economia catalana durant la guerra civil fent un esment especial del procés de les col·lectivitzacions. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules el contingut de l’epígraf corresponent.
121
Unitat didàctica 8. El franquisme (I) (1939-1975) 8.1
A quin fenomen de la dictadura franquista fa referència aquesta font secundària? Es refereix a la corrupció política. Els governants, molts dels qual eren militars, aprofitaven la situació per aconseguir beneficis econòmics, gràcies al seu poder dins l’Administració. 8.2
Explica, amb paraules teves, en què consisteix cadascun d’aquests privilegis obtinguts per l’Església en el concordat de 1953. Posa’n algun exemple. Quins valors de l’etapa republicana es combaten, en aquest concordat? Aquesta situació, representa un progrés o un retrocés, al teu parer? Per què? Activitat oberta. Hi ha d’aparèixer, almenys, la derogació de lleis pròpies de la democràcia (divorci, llibertat de culte, etc.), la confessionalitat de l’Estat, l’ensenyament obligatori de la religió catòlica a les escoles i als instituts, i tots els altres privilegis esmentats en la font. 8.3
Fes un resum del pensament del general Franco a partir de les fonts que apareixen en aquesta pàgina i en les anteriors. El general Franco era un personatge que creia profundament en la unitat d’Espanya i pensava que havia de ser governada des d’un poder centralista i uniformista. Era enemic de les llibertats individuals i polítiques. Creia que Espanya havia de ser un país catòlic i la «reserva espiritual d’Occident». 8.4
Enumera i explica les característiques fonamentals i permanents de la dictadura franquista. Els trets fonamentals del règim franquista eren els següents: – Una dictadura unipersonal. – L’existència de l’unipartidisme: Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). – La persecució constant dels perdedors de la guerra civil. – La manca de llibertat. – La negació dels drets ciutadans d’entrar del país i sortir-ne, de decidir sobre la forma d’Estat o, senzillament, de pensar i d’expressar-se amb llibertat. – La imposició, amb la col·laboració de l’Església, del catolicisme com a única religió permesa i oficial. – La persecució de les organitzacions sindicals. – Un gran centralisme polític i la negació del dret dels pobles d’Espanya a l’autogovern, a la cultura pròpia i, en el cas de Catalunya i altres nacionalitats, a l’ús de la seva llengua. 8.5
Assenyala les diferències entre el pensament liberal i el totalitari. El pensament liberal defensa la llibertat de l’individu a expressar-se, reunir-se i associar-se per tal de participar en la vida política i social. El pensament totalitari nega tots aquests drets. 8.6
Què volem dir quan, avui, qualifiquem de feixista un pensament, una persona o una actitud? Es correspon amb el que va ser realment el feixisme? Col·loquialment s’anomena feixisme qualsevol posició totalitària enemiga de la llibertat i la democràcia. De fet, no totes les actituds totalitàries i antidemocràtiques poden qualificar-se de feixistes, ja que històricament el feixisme implica moviments populars de suport a la ideologia feixista i la imposició d’una simbologia i una litúrgia política determinades. 8.7
Elabora un esquema dels grups socials i de les ideologies que van donar suport a la dictadura franquista, i defineix-ne les característiques. Activitat oberta. Hi han d’aparèixer les característiques que s’esmenten en l’apartat «Els suports de la dictadura franquista», a les pàgines 218 i 219 del llibre.
123
8.8
Què vol dir poder dissuasiu, legitimador i organitzador? Poder dissuasiu equival a la por que produeix l’acció repressora mitjançant la violència. El poder legitimador el va donar l’Església quan va reconèixer i beneir el règim dictatorial davant del món. El poder organitzador és el que es refereix a la capacitat de crear organitzacions polítiques i, en el cas del franquisme, falsament sindicals, que són la base de l’articulació organitzativa del règim. 8.9
Quina informació donen aquestes taules en relació amb la fase totalitària? Compara les dues taules i dedueix les dades que indiquen un repartiment injust de la renda. Al cap de quinze anys de la fi de la guerra, la renda nacional es va recuperar fins a igualar gairebé la de la República, mentre que els salaris no van evolucionar al mateix ritme; al contrari, es van reduir. Aquesta realitat comportava una clara situació d’explotació laboral. 8.10
A partir d’aquests textos, digues quina va ser la posició inequívoca del règim de Franco davant la segona guerra mundial. Va ser una mostra de clara alineació ideològica amb les potències feixistes (Alemanya i Itàlia), i un refús explícit de les idees democràtiques i comunistes que representaven les forces aliades, contràries a l’Eix. 8.11
Què va fer que els Estats Units canviessin de posició envers l’Espanya franquista, segons aquests textos? D’una banda, la divisió de l’oposició al règim de Franco, una oposició exiliada fora del país, en la seva majoria. De l’altra, en el fet de donar suport als Estats Units, en la seva posició hegemònica a Occident, com a líder de la lluita anticomunista. 8.12
Quins elements d’aquesta font permeten deduir els motius pels quals els grups de l’oposició rebutjaren unànimement el successor designat per Franco? Joan Carles era l’hereu institucional de Franco i va acceptar, en el seu jurament davant les Corts, els principis del Movimiento Nacional. Aquests principis eren un compendi de les idees que fonamentaven la dictadura franquista. 8.13
Explica breument les característiques del període franquista durant la segona guerra mundial. Durant la segona guerra mundial el règim franquista es mostrà partidari, malgrat la seva posició oficial de neutralitat, de les potències feixistes. Quan Franco es va adonar que Alemanya i Itàlia podien perdre la guerra, va modificar una mica l’aparença totalment autocràtica del seu règim. Per fer-ho, promulgà el Fuero de los Españoles, una llei amb aspecte de carta constitucional, però sense cap de les característiques fonamentals de les constitucions democràtiques. 8.14
Per què podem dir que les Corts franquistes no eren democràtiques? Perquè els seus membres, els procuradors, eren nomenats directament o indirectament pel govern i no tenien cap representativitat democràtica. A més, no exercien funcions pròpies dels parlamentaris en els règims democràtics. 8.15
Resumeix l’evolució de la dictadura franquista durant la guerra freda. Mostra com el marc internacional va ajudar a la consolidació del règim. Activitat oberta. L’explicació ha de considerar el context de la guerra freda com a circumstància internacional que va afavorir el reconeixement del règim franquista per part dels països democràtics de clara posició anticomunista, com va ser el cas dels Estats Units. 8.16
Explica la fase final de la dictadura franquista i estableix les diferències entre les faccions immobilista i aperturista dins del règim. Després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, hi hagué un enduriment de la repressió. Atesa la
124
mala salut del general Franco, el govern era dirigit per Arias Navarro, el qual s’alineà amb els franquistes que no volien modificar per res el règim (els anomenats inmovilistas). Uns altres franquistes (els anomenats aperturistas) es van adonar que no era possible continuar amb una dictadura de les mateixes característiques que la que hi havia durant el mandat directe de Franco, i van començar a recomanar l’evolució del sistema cap a formes més semblants a les dels països democràtics. 8.17
Sabent que hi ha força testimonis de fets semblants als d’aquest relat, què pots deduir d’aquesta font? Podem deduir que la repressió franquista va utilitzar els sistemes més cruels de tortura contra els qui eren considerats enemics del règim o, senzillament, contra tothom que fos sospitós o incòmode. 8.18
Explica, a partir d’aquest text, quina visió es tenia de la dona durant el règim franquista. Com es justifica, a efectes pràctics, aquesta concepció de la dona? Joan Carles era l’hereu institucional de Franco i va acceptar, en el seu jurament davant les Corts, els principis del Movimiento Nacional. Aquests principis eren un compendi de les idees que fonamentaven la dictadura franquista. 8.19
Què vol dir Carles Riba quan parla de «dos fronts heterogenis»? A què es refereix l’autor quan diu que «també dins Catalunya hi ha hagut guerra civil»? Com es pot argumentar, però, que Catalunya va perdre la guerra? Vol dir que també hi va haver una guerra civil entre els catalans partidaris del Front Popular i els qui van acabar donant suport a Franco durant la guerra i un cop acabada aquesta. Per a Carles Riba, tots els catalans, tant els qui van estar a favor de Franco com els qui el van combatre, van ser perdedors, ja que Catalunya va perdre molts drets que havien estat desitjats per la immensa majoria de catalans. 8.20
Quin aspecte tractat en aquesta unitat didàctica confirma, aquest text? La prohibició de l’ús de la llengua catalana en actes públics. 8.21
Consulta en la unitat didàctica anterior el text de l’article 237 del Codi de Justícia Militar i assenyala l’arbitrarietat jurídica d’aquesta sentència. Segons l’article 237 del Codi de Justícia Militar són culpables de rebel·lió els qui s’alcen en armes contra la Constitució de l’Estat republicà, o contra el Govern constitucional i legítim. Lluís Companys, precisament, s’havia mantingut fidel a la Constitució i al Govern legítim, i va ser condemnat pels qui s’havien alçat contra aquesta legitimitat. L’arbitrarietat jurídica consisteix en això. 8.22
Quina d’aquestes dues posicions et sembla més democràtica i quina més conservadora? Argumenta la resposta. Activitat oberta. 8.23
Enumera els objectius de la repressió de la dictadura franquista i relaciona’ls amb la naturalesa de la seva ideologia. Els objectius eren, d’una banda, la desaparició dels moviments democràtics, sobretot els d’esquerres, i de l’altra, perseguir i reprimir tothom que defensés els valors que representava la República: el respecte de les nacionalitats, de les llibertats bàsiques de la persona, de la llibertat de les creences, etc. De fet, intentava combatre tot allò que comportés un obstacle per al règim nacionalcatòlic que representava la dictadura o, simplement, tingués un caire diferent d’aquest. 8.24
Quins van ser els instruments legals a partir dels quals es va exercir la repressió durant la dictadura franquista? Legislació diversa. Les lleis més utilitzades per reprimir els «enemics del règim» van ser la de Responsabilitats Polítiques (els anys immediatament posteriors a la guerra) i la de Repressió de la Maçoneria i el
125
Comunisme. A mesura que el règim evolucionava, creava noves lleis, com ara els codis de dret civil i penal, els articles que tipificaven delictes que no eren altra cosa que fets o expressions de defensa de la llibertat, etc. 8.25
A què respon la sigla TOP? Pregunta a diverses persones que hagin viscut l’època de la dictadura franquista si recorden què era el TOP i quina era la seva funció. La sigla respon a Tribunal de Orden Público. La resta de l’activitat és oberta. 8.26
Quina diferència es pot establir entre els anomenats terror calent i terror fred? El terror calent era la repressió violenta que incloïa la presó, la tortura i les execucions. El terror fred es refereix a la gran persecució que es va fer mitjançant l’expulsió dels llocs de treball, les depuracions de funcionaris, etc. 8.27
A partir de les fonts que apareixen en aquesta unitat didàctica, explica en què va consistir la repressió de la identitat nacional catalana i amb quins mitjans es va exercir. Activitat oberta. Cal que s’esmenti la repressió de l’ús de la llengua catalana, la persecució de les persones d’idees catalanistes, etc. 8.28
Explica el sentit d’aquesta frase: «Com tota ideologia feixista, el règim refusava qualsevol idea de diferència interior». Activitat oberta. Cal que es consideri que el terme feixista no s’utilitza en sentit estricte, sinó en la mesura que fa referència al totalitarisme i a la dictadura política. 8.29
Per què s’afirma que l’afusellament del president Companys va ser un acte emblemàtic de la repressió de la dictadura franquista contra Catalunya? Perquè Companys era president de la Generalitat, institució de l’autogovern català. 8.30
Quins motius va adduir Joan de Borbó per instar Franco a abandonar el poder i restablir la monarquia? Quins punts de la proposta del comte de Barcelona es contradeien amb la filosofia del règim? Joan de Borbó va adduir que el règim franquista era incompatible amb la situació internacional en què els estats feixistes començaven a ser derrotats per les potències democràtiques (els aliats). Deia també que aquest tipus de règim polític (el franquista) era contrari «al caràcter i a la tradició» d’Espanya. Franco era contrari a la proposta de Joan de Borbó d’establir un procés per tal d’instituir una Constitució, al reconeixement dels drets i les llibertats públiques i a acceptar la «diversitat regional» d’Espanya. A totes aquestes diferències cal afegir-ne una altra: la manca d’una voluntat de reconciliació per part dels franquistes, raó per la qual era inviable que es concedís una amnistia. 8.31
Quina reivindicació es presentava en aquest full volander que es va distribuir clandestinament a Barcelona l’any 1951? Com s’assabentaven els ciutadans i les ciutadanes de la convocatòria de la vaga? Explica el sentit de l’expressió: «Espanya una? Doncs per a tots igual». La igualtat del preu del bitllet amb el dels tramvies de Madrid. La manera de difondre la convocatòria de vaga era que el posseïdor d’un d’aquests fulls en fes quatre còpies i les difongués. Si Espanya era «una», com deien els franquistes, tothom havia de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. 8.32
A qui i a què et sembla que es referia, el text d’aquesta cançó, i quina mena d’oposició reflectia? Es referia al règim franquista, que qualifica de repressiu. Raimon deia que ells no eren d’aquest món per indicar que hi havia una Espanya defensora de la llibertat i una altra que la perseguia i la reprimia.
126
8.33
Com veia, l’oposició representada a l’Assemblea de Catalunya, la figura del príncep Joan Carles? En què es podia basar? A partir del que reivindicava l’Assemblea de Catalunya, quines eren les mancances polítiques i pròpies dels drets humans, a Espanya i a Catalunya, al començament de la dècada de 1970? Joan Carles era considerat una clara continuïtat del règim franquista. Aquesta consideració es basava en el fet que el príncep havia estat designat successor a la suprema autoritat de l’Estat pel mateix Franco. Algunes de les mancances que es dedueixen del text de l’Assemblea són l’existència de presoners polítics, la manca de llibertat de reunió, d’expressió i d’associació per a fins polítics i sindicals, la manca de llibertats nacionals, etc. 8.34
Explica amb paraules teves les agressions a les llibertats que es denuncien en aquest full clandestí, i per què eren consubstancials al franquisme. Què volia dir que no hi havia llibertat als municipis? ¿I que no hi havia llibertat intel·lectual ni cultural? Posa’n exemples. Activitat oberta. 8.35
Enumera els grups d’oposició a la dictadura franquista durant la fase totalitària. Explica’n els motius. Aquesta oposició actuà, fonamentalment, mitjançant l’activitat guerrillera, anomenada maquis. Cap al 1948, el partit comunista fou l’organització política que va donar més continuïtat i més capacitat organitzativa als guerrillers. També hi havia grups guerrillers anarquistes. Quan el partit comunista es va adonar que la via insurreccional no tenia cap futur, perquè, acabada la segona guerra mundial, no havia tingut lloc l’esperada invasió d’Espanya per part dels aliats per acabar el feixisme espanyol, va canviar la tàctica opositora i intentà combatre el règim per mitjà de l’organització de moviments populars i de la resistència civil. A Catalunya, a més dels comunistes (PSUC), van aparèixer grups opositors com ara el Front Nacional de Catalunya, el Moviment Socialista de Catalunya i altres grups menys importants. Cap dels grups opositors no tenia una militància nombrosa: la raó d’aquest fet era la clandestinitat de l’organització de la resistència i la por de la dura repressió a què eren sotmesos els antifranquistes. 8.36
Explica l’actitud de Joan de Borbó respecte del règim franquista a partir del Manifest de Lausana de 1945. Joan de Borbó es proclamà opositor al règim i reclamà una monarquia democràtica en la qual ell seria el rei. Malgrat aquesta posició pública, va pactar amb Franco l’educació del seu fill Joan Carles, el qual va estudiar a Espanya sota la tutela de Franco. 8.37
Quins canvis va experimentar l’oposició interna a la dictadura franquista a la dècada de 1950? I a la dècada de 1960 i els primers anys de la de 1970? Durant la dècada de 1950, l’oposició interna renuncià a la insurrecció violenta i optà per la mobilització social a les universitats i en el si de la classe treballadora. Durant la dècada de 1960, l’oposició aconseguí que els seus missatges arribessin a capes més àmplies de la societat. Cada vegada eren més freqüents les vagues, algunes manifestacions il·legals i l’organització clandestina de sindicats d’estudiants democràtics. A la dècada de 1970 es van configurar algunes organitzacions socials i polítiques unitàries que aglutinaven l’oposició al règim, i van continuar les mobilitzacions contra el franquisme mitjançant vagues, la difusió de pamflets i els aldarulls al carrer. 8.38
Què va ser l’Assemblea de Catalunya? Busca informació en llibres d’història, enciclopèdies o a través d’Internet sobre l’Assemblea de Catalunya i elabora’n un informe que segueixi aquest esquema: a) definició; b) principals ideologies presents en l’Assemblea; c) iniciatives polítiques principals, i d) dissolució.
127
L’Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l’oposició franquista durant els darrers anys de la dictadura i els primers de la transició democràtica. Va estar integrada per organitzacions i partits polítics, sindicats, associacions de veïns, assemblees democràtiques, entitat professionals intel·lectuals i independents que representaven tot el ventall polític organitzat que demanaven quatre punts: amnistia general, llibertats democràtiques, el restabliment de l’Estatut del 1932 i la coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica. Per primer cop des de la Guerra Civil Espanyola va aparèixer un moviment unitari i d’àmplia base social en la lluita democràtica contra el franquisme. L’assemblea va organitzar diferents manifestacions contra el règim, va organitzar campanyes a favor de l’estatut i de la democràcia però a l’any 1977 el retorn del president Tarradellas i la preparació per a les eleccions generals va fer que es dissolgués el novembre de 1977 8.39
En què van consistir els fets del Palau? Què va representar davant de l’opinió internacional el judici contra els detinguts com a responsables d’aquests fets? La premsa estrangera se’n va fer ressò i provocà la condemna dels demòcrates europeus per la manca de llibertat que representava aquest fet.
Activitats finals 8.40
Dedueix, a partir de les fonts A i D, quins van ser els principals suports ideològics de la dictadura franquista. Comenta els motius d’aquest suport i les compensacions que en van treure. El nacionalcatolicisme. Hi havia, d’una banda, un nacionalisme espanyol amb una concepció antidemocràtica, unitària i centralista de l’Estat, i de l’altra, una ostensible presència social i institucional de l’Església catòlica, en la qual predominaven les posicions doctrinàries i intransigents. 8.41
Explica el concepte de totalitarisme a partir del text de la font B. Activitat oberta. Cal deixar constància del fet que totalitarisme significa, a la pràctica, la manca de llibertat política i individual. 8.42
La creació d’una cambra com les Corts, ¿limitava el poder personal del general Franco, segons la font C? No el limitava en la mesura que era una cambra no representativa i designada pel mateix poder dictatorial. 8.43
Quina contradicció es pot observar en la font E? Quin aspecte del que s’esmenta en aquesta font continua vigent als nostres dies, i quin no? L’única continuïtat rellevant és que Espanya continuava sent un regne, tot i que durant l’època franquista era un regne sense rei. 8.44
En la font F, Domènec Latorre, condemnat a mort pel règim franquista, diu que professa la fe catòlica. Com s’entén, aleshores, el que diu el text de la font D? Explica-ho. Perquè era una víctima de la Llei de Responsabilitats Polítiques, que condemnava els qui havien tingut algun paper destacat en la vida democràtica. Latorre havia estat director d’una publicació que el nou règim considerava separatista i liberal. 8.45
Quina finalitat et sembla que podia tenir el canvi de nom dels carrers? Quina característica de la ideologia franquista revela, això? Redacta un informe dels trets bàsics del franquisme a partir de totes aquestes fonts. Activitat oberta.
128
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix el text següent i respon les qüestions: • Identifica les idees principals de la font. Les idees principals són: pluralitat dels membres de l’Assemblea; identificació d’una crisi del règim; oposició a la monarquia representada per Joan Carles; unitat d’objectius immediats (enderrocament del franquisme i construcció d’una democràcia) que es concreten en: amnistia per als presos polítics; marc de llibertat democràtiques restabliment de l’Estatut de 1932. • Situa aquesta font en el seu context històric. Aquesta font se situa en el marc de la crisi o descomposició final del règim franquista (1971-1975). • Comenta el valor opositor de l’Assemblea de Catalunya a partir d’aquesta font. Creus que tots els punts programàtics han estat assolits? Argumenta-ho. Gairebé tots els punts programàtics han estat assolits llevat de la monarquia en la persona de Joan Carles i el restabliment de l’Estatut del 1932 (es va haver de redactar un altre Estatut dins de la Constitució Espanyola); tampoc no es reconeix el ple exercici del dret d’autodeterminació. L’argumentació és una activitat oberta. • Exposa breument l’evolució de l’oposició al franquisme al llarg de tota la seva etapa. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules l’epígraf corresponent de la unitat didàctica. • Explicita el significat de les sigles que apareixen com a signants de la declaració. Sigles: ERC = Esquerra Republicana de Catalunya; FNC = Front Nacional de Catalunya; PSUC = Partit Socialista Unificat de Catalunya; UDC = Unió Democràtica de Catalunya; PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; CCOO = Comissions Obreres; UGT = Unió General de Treballadors. Activitat 2 • Descriu aquesta font i situa-la en el seu context històric. A la font es veu una parada militar on l’exèrcit es congrega davant del general Franco. El context de la font se situa a l’època en què va sorgir el franquisme. • Què representen les dues banderes? Què indica l’avió que hi apareix? Cal que l’alumnat analitzi la simbologia de les banderes i en faci una descripció. • Exposa breument l’evolució política del franquisme entre 1939 i 1959. Activitat oberta: aquesta activitat pretén que l'alumnat elabori un resum clar en el qual manifesti que ha comprès contingut que es troba entre les pàgines 232 a 234 del llibre de l’alumnat.
129
Unitat didàctica 9. El franquisme (II) (1939-1975) 9.1
Què vol dir l’autor quan parla de la importància aterridora de la xifra de pèrdues humanes de la guerra «com a qualitat»? Quines conseqüències devien tenir aquestes pèrdues? Es refereix al fet que la majoria dels morts eren homes joves en edat de produir i crear. La resposta de la segona pregunta és oberta. 9.2
A què creus que es pot atribuir el fet que la majoria de les morts es produïssin a la rereguarda? Hi havia moltes raons, com ara la repressió, els bombardejos, la misèria, etc. 9.3
Tenint en compte que la superfície d’Espanya és de 504 750 km2, calcula l’evolució de la densitat de població durant la dictadura franquista. Es calcula dividint el nombre absolut d’habitants pel nombre de quilòmetres quadrats (504.750). El resultat de cada divisió dóna la densitat de població, és a dir, el nombre d’habitants per quilòmetre quadrat: el 1940: 52; el 1950: 56; el 1960: 60; el 1970: 67; el 1975: 71. 9.4
A partir d’aquesta taula i del gràfic de la font 4, resumeix l’evolució del creixement natural de la població i assenyala’n les causes demogràfiques. Activitat oberta. L’explicació hauria de tenir en compte la idea que fins a l’any 1950 Espanya va patir les seqüeles de la guerra civil, les quals es manifestaren en la demografia (mortalitat alta, tant d’adults com d’infants) amb un creixement natural molt baix. A partir dels primers anys de la dècada de 1950 es va registrar una recuperació demogràfica basada únicament en el creixement vegetatiu de la població: es va mantenir una taxa de natalitat elevada i es va reduir notablement la mortalitat. 9.5
Explica la informació que es desprèn d’aquest mapa. Aventura algunes hipòtesis sobre les causes i les conseqüències que van tenir els desplaçaments de població en aquest període. Quins van ser els nuclis de població receptors d’immigració més importants d’Espanya, durant aquest període? Activitat oberta. Els quatre nuclis receptors de població més importants van ser, per aquest ordre: la província de Barcelona, la província de Madrid, i, a gran distància, València i Biscaia. 9.6
Quina informació et proporciona aquest gràfic? Per què va decréixer, l’emigració exterior, a partir de l’any 1973? Ens informa de la important emigració espanyola cap als països europeus desenvolupats, sobretot a Alemanya i França. Els moments culminants van ser la primera meitat de la dècada de 1960 i el període entre el 1969 i el 1973. A partir de 1973 l’emigració cap a l’exterior es va veure frenada definitivament per la crisi econòmica internacional. 9.7
Per què creus que l’any 1940 va augmentar la població activa en el sector primari? A partir de quin any es va accelerar la població activa en els sectors industrial i de serveis? Amb quin fet va coincidir, aquest canvi? La resposta a la primera pregunta és oberta. El creixement ininterromput dels sectors secundari i terciari i la reducció progressiva del primari es donen a partir de la dècada de 1960. Coincideix, sense que això en sigui l’única causa, amb l’inici de la política de planificació econòmica que s’encetà amb el Pla Nacional d’Estabilització de 1959.
131
9.8
En quins anys va arribar massivament població immigrant a Catalunya? Quina importància va tenir l’emigració en el creixement demogràfic de Catalunya? Valora aquest fet d’acord amb la informació del text de la font 15. Compara les dades de la font 15 amb les del gràfic de la font 10, i assenyala’n les diferències. Quin element de la font 14 explica fenòmens reflectits a la font 13? L’arribada massiva de població immigrant a Catalunya tingué lloc en els deu anys que van de 1950 a 1960. La immigració provocà un creixement demogràfic molt important, que va fer que es tripliqués el nombre d’habitants durant el segle XX. La immigració representa, segons el text de la font 15, que tres de cada quatre habitants actuals de Catalunya siguin immigrants o descendents d’immigrants. La comparació no és senzilla, però podem deduir que, atesa la joventut de les persones que emigraven i per altres factors de tipus cultural, la taxa de fecunditat de la població immigrant ha estat, fins fa poc, molt superior a la de la població autòctona. 9.9
Què vol dir l’autor amb la frase «aquells habitants de Catalunya tots els ascendents dels quals ja eren aquí el 1910»? Per què la immigració, segons l’autor, no ha provocat ni la desestructuració ni la pèrdua de la identitat catalana, quan sembla que hauria estat el més normal? La frase de Fisas «aquells habitants de Catalunya tots els ascendents dels quals ja eren aquí el 1910» es refereix a aquells habitants que probablement tenien avis catalans, ja que durant el segle XIX la immigració a Catalunya procedent d’altres regions va ser insignificant. La resposta de la darrera pregunta és oberta. 9.10
Com valora aquesta historiadora les conseqüències del moviment demogràfic que es va produir durant el franquisme? En el sentit que els moviments migratoris, tant a Espanya com als països estrangers, van ser positius perquè van permetre pal·liar d’alguna manera la gran pobresa de moltes zones d’Espanya. La marxa dels excedents de població (que a la pràctica va ser forçosa) permetia subsistir amb els béns disponibles als que romanien als pobles emissors d’emigrants, cosa que hauria estat impossible si no s’hagués donat l’enorme desplaçament de persones cap a les zones de més creixement econòmic. 9.11
Enumera els principals canvis socials i econòmics de la societat espanyola durant la dictadura franquista. Els canvis més importants es van produir a partir del final de la dècada de 1950. Va comportar un augment important dels nivells de consum de les classes mitjanes, una disminució progressiva del sector primari, que havia estat majoritari fins aleshores, i un creixement imparable del sector serveis i del sector industrial. Sembla que també es donà un canvi de mentalitat col·lectiva que apropà l’espanyol mitjà al tipus de ciutadà consumidor que ja s’havia imposat als països europeus. Finalment, hi hagué un canvi en la distribució de la població, amb un augment espectacular de la població urbana a les ciutats que van ser receptores d’emigració. Per aquesta raó van sorgir els enormes barris residencials, gairebé sempre de pèssima qualitat urbanística, que foren ocupats pels obrers que arribaven de manera imparable per trobar feina i fugir de la pobresa de l’Espanya rural. 9.12
Enumera els canvis demogràfics que es van produir en la societat espanyola durant l’època franquista. En la dècada de 1940 la població va restar pràcticament estancada, no perquè la taxa de natalitat fos baixa, sinó perquè la mortalitat, sobretot la infantil, era extraordinàriament elevada. A partir dels anys cinquanta es donà una recuperació demogràfica i es disparà el creixement natural, alhora que s’iniciaven importants moviments migratoris cap a les zones industrialitzades d’Espanya i alguns països europeus com ara França i l’Alemanya Federal. Aquests fenòmens migratoris van provocar augments de po-
132
blació espectaculars a les zones receptores, especialment a la província de Madrid i a la rodalia de Barcelona. En el cas de Catalunya, el creixement demogràfic fou de tal magnitud que la població es duplicà en menys de cinquanta anys. La major part dels immigrants que van arribar a Catalunya (especiament a Barcelona i la seva rodalia) durant la dècada esmentada procedien d’Andalusia i Extremadura. 9.13
Quines van ser les conseqüències demogràfiques de la guerra civil? Una caiguda del creixement demogràfic a causa dels morts a la guerra i, sobretot, un gran augment de la mortalitat a la dècada de 1940 a causa de les pèssimes condicions de vida dels espanyols. 9.14
Esmenta com a mínim una conseqüència del gran creixement de la taxa de natalitat a Espanya a la dècada de 1960. Activitat oberta. Poden triar qualsevol de les conseqüències que s’enumeren en el text de la unitat. 9.15
Resumeix les característiques del moviment migratori espanyol interior i exterior que es va produir durant la dictadura franquista. Hi hagué un fort corrent migratori, interior i exterior. L’emigració interior implicà el desplaçament massiu des de les zones agrícoles de l’interior i del sud cap a la perifèria industrialitzada i cap a algunes zones de creixement econòmic per la seva riquesa agrícola, com ara el País Valencià. A aquestes regions emissores d’emigrants (Andalusia, Castella, Extremadura i Aragó) s’hi va afegir Galícia, que tradicionalment havia dirigit els excedents demogràfics cap a l’Amèrica de parla castellana. L’emigració exterior, gairebé inexistent fins al 1945, es va reactivar, cap a l’Amèrica Llatina, d’una banda, i de l’altra, sobretot (a partir dels anys 1958 i 1959), cap a alguns països europeus, especialment Alemanya i França. 9.16
Comenta l’evolució de la població activa durant la dictadura franquista a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular. Activitat oberta. 9.17
Explica la importància de la immigració en l’estructura de la població de Catalunya. Són vàlides les respostes més o menys coincidents que es donen per a les activitats de les fonts 13, 14 i 15. 9.18
Fes una enquesta entre persones que van venir a Catalunya durant la dècada de 1960 procedents d’altres indrets d’Espanya. Esbrina per quins motius van venir i quins aspectes recorden dels primers anys d’estada a Catalunya. Activitat oberta. Cal procurar que el qüestionari sigui processable i tingui uns mínims de correcció tècnica. 9.19
Fes una enquesta entre la població nascuda als anys trenta i al començament dels quaranta, i esbrina si la localitat on vius va ser un nucli receptor d’immigrants. Si ho va ser, identifica els nous barris creats durant el franquisme i esbrina què hi havia abans, allà on es van construir. Activitat oberta. 9.20
Què es desprèn d’aquesta font pel que fa al caràcter general de les condicions laborals en els primers anys del franquisme? Que els anys immediatament posteriors a la guerra civil s’enduriren molt les condicions laborals, tant pel que fa a la jornada de treball com a la reducció dels salaris. 9.21
De què t’informa aquesta taula? De la important crisi econòmica que va provocar la guerra. 9.22
Quin element de l’autarquia identifiques en aquest text? Quina afirmació d’aquesta unitat didàctica corrobora?
133
La resposta de la primera pregunta és oberta. Corrobora aquesta frase: «La intervenció de l’Estat en la producció i la distribució de béns i en la fixació de preus i de valors de canvi de la moneda…» (al final de la pàgina 257). 9.23
Què mostra la font 24? Compara les fonts 23 i 24. Quin aspecte del franquisme revelen en relació amb la classe obrera? Quines conseqüències va tenir, aquesta situació? El nivell salarial dels primers vint anys del franquisme constituïa un clar retrocés de les condicions de vida dels treballadors respecte de la situació anterior a la guerra civil. Fins ben entrada la dècada de 1960 no s’arribà als nivells salarials reals (capacitat adquisitiva) dels temps de la República. Això significa que la classe obrera va ser la que va patir més les conseqüències negatives de la política econòmica d’aquesta etapa del franquisme. Aquestes conseqüències les esmenta Luján en el text: fam, tristesa i violència estructural. 9.24
Esbrina quin paper tenien en la política espanyola d’aquella època Laureà López Rodó i José Antonio Girón. Quines van ser les raons fonamentals de la crisi de l’any 1957, segons aquesta font? Per què un augment de salaris pot tenir un efecte inflacionista? La primera part de l’activitat és oberta. Segons López Rodó, la crisi va ser deguda al descontrol del procés inflacionari provocat pels augments salarials polítics, que no responien a la realitat econòmica del país. L’augment de salaris pot tenir efectes inflacionistes perquè comporta un augment del cost de producció, cosa que repercuteix directament en la fixació del preu del producte o del servei. 9.25
Quina afirmació d’aquesta unitat didàctica confirma, aquesta font? Ho corrobora aquesta frase: «El dictador més aviat se’n va malfiar…» (a la pàgina 261). 9.26
Què reflecteix aquesta taula? Què és el PIB? Reflecteix el creixement de l’economia catalana respecte de la del conjunt d’Espanya. El PIB (producte interior brut) és la suma del valor de tots els béns i serveis produïts en un país durant un any. 9.27
Quin fenomen econòmic posa de manifest, aquesta taula? Posa de manifest un creixement, sense precedent fins aleshores, que tingué lloc des de la meitat de la dècada de 1960 fins a la meitat de la de 1970, un període de deu anys en què es quadruplicà la renda per càpita a Espanya. 9.28
En què va consistir l’autarquia econòmica dels primers anys de la dictadura franquista? La política autàrtica consistia, entre altres coses, en: – Un intent d’aïllar econòmicament Espanya del context internacional, procurant que fos autosuficient en el terreny productiu. – Un fort intervencionisme governamental pel que fa a l’activitat econòmica. – Un control del mercat de treball, sobre la base d’impedir la defensa dels interessos dels treballadors. 9.29
Com s’entén que, durant l’etapa de l’autarquia, les empreses milloressin el marge de beneficis, malgrat la caiguda de la productivitat? La raó fonamental va ser la sobreexplotació de la mà d’obra. Es pagaven salaris de fam. 9.30
Quina va ser l’evolució dels salaris en relació amb el valor que tenien abans de la guerra civil? El nivell salarial dels primers vint anys del franquisme va comportar un clar retrocés en les condicions de vida dels treballadors, ja que fins ben entrada la dècada de 1960 la capacitat adquisitiva dels salaris no va arribar al nivell que havia tingut en l’època republicana.
134
9.31
Enuncia les característiques bàsiques del Pla d’Estabilització i explica, de manera resumida, quines conseqüències va tenir a Espanya i a Catalunya. Els objectius principals del Pla d’Estabilització van ser: – Frenar la inflació. – Liberalitzar el comerç exterior i, en part, també l’interior. – Exercir un tipus de control de l’economia utilitzant més els recursos de la política monetària, a més de les vies d’intervenció tradicionals. Catalunya es va veure beneficiada per aquest Pla en el sentit que n’afavorí l’expansió industrial. 9.32
Què volem dir quan parlem de la devaluació d’una moneda? Que baixa el valor de canvi respecte d’altres monedes estrangeres. 9.33
Explica, amb paraules teves, quina diferència hi ha entre dèficit i superàvit. Dèficit és el que falta per anivellar, en un balanç, els ingressos amb les despeses. El superàvit es dóna quan els ingressos superen les despeses. 9.34
Quines van ser les causes de l’expansió econòmica espanyola de la dècada de 1960? Les causes de l’expansió van ser el control de la inflació, la disponibilitat de mà d’obra barata, l’arribada de capital estranger, els ingressos per turisme i les trameses de diners que feien els nombrosos emigrants que havien hagut de marxar d’Espanya per poder treballar. 9.35
Enumera els factors que van provocar la crisi econòmica de l’any 1973. La crisi internacional de 1973 va ser deguda, inicialment, a l’augment sobtat del preu del petroli decidit pels països de l’OPEP (Organització dels Països Exportadors de Petroli). Aquest fet desencadenà un fort procés inflacionari, la caiguda de les exportacions i el creixement desmesurat del dèficit públic. 9.36
Què vol dir l’expressió casa franca? Era una casa que servia per amagar algun pres polític. Hi havia cases que tenien una habitació amb doble fons, un amagatall o un sostremort entre dos pisos. 9.37
Explica, a partir del que diuen aquestes dues fonts, quins eren els valors que organitzaven la vida privada durant la primera etapa del franquisme. Els valors que el franquisme fomentava era uns rols molt definits per a l’home i la dona dins l’estructura familiar. L’home era el qui treballava i el qui tenia els diners. També era el qui controlava i defensava els costums i la moral cristina. A la dona se li assignava el paper de submissió de l’home («la mujer es el reposo del guerrero»), l’organització de la vida domèstica. Per això la seva principal preocupació havia de ser la llar, els fills i el respecte a l’home. 9.38
Quines expectatives havien tingut els jornalers del camp per resoldre la seva situació social i laboral? Per què es van frustrar, aquestes expectatives? Les expectatives de repartir entre els treballadors assalariats del camp la terra dels grans latifundis. Aquesta va ser la principal reivindicació dels jornalers fins al final de la guerra civil. Aquestes expectatives es van veure frustrades perquè el franquisme defensà decididament la propietat dels latifundistes, tot i que la majoria no explotaven correctament les seves terres. La població camperola d’aquestes zones no va trobar cap altre camí per fugir de la misèria i la fam que emigrar a altres zones d’Espanya o a l’estranger. Els excedents de mà d’obra, i per tant la manca de feina per a la majoria, es van veure incrementats quan moltes explotacions van començar a mecanitzar-se, la qual cosa eliminà gran part de la necessitat de contractar mà d’obra.
135
9.39
Explica l’evolució de les classes socials durant la dictadura franquista, a partir de la informació que et proporciona aquesta font. Globalment, es dóna un gran creixement de les classes mitjanes, tot i que percentualment les que més creixen són les classes altes. Les classes baixes es redueixen, perquè hi ha un transvasament cap a les mitjanes. 9.40
De quina família ideològica era l’autora d’aquest text? Què revela aquesta font sobre la mentalitat del franquisme respecte de la dona? L’autora del text era germana de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, i filla del dictador Miguel Primo de Rivera. Durant el franquisme va ser jefa de la Sección Femenina del Movimiento Nacional. Demostra una mentalitat contrària a la igualtat de drets entre els homes i les dones tant en la vida social com en la professional. 9.41
Identifica en aquests dos textos els elements jurídics que palesen la consideració de la dona com a subalterna. Quin era el paper de la dona, segons l’article 62 del Codi Civil? Quina diferència hi havia a l’hora de castigar l’adulteri segons si el cometia un home o una dona? Què passava si l’home tenia una amant, però que no ho era de manera notòria, segons el Codi Penal? La primera part de l’activitat és oberta. La dona estava destinada a ser l’administradora de la petita economia familiar, però era considerada legalment incompetent per realitzar operacions econòmiques de certa importància, com ara comprar un habitatge, demanar un préstec, etc., activitats en les quals estava totalment sotmesa al marit. Pel que fa a l’adulteri, es castigava la dona que en cometia, però s’eximia gairebé de culpa el marit que agredís o fins i tot matés la seva muller o l’acompanyant si els sorprenia cometent adulteri. 9.42
Enumera els principals canvis experimentats per la societat espanyola durant la segona etapa de la dictadura franquista (1959-1975). Deixa de ser una societat majoritàriament agrària i esdevé una societat urbana; es redueix el percentatge de classes socials pobres i creixen les classes mitjanes i altes; millora el nivell educatiu i cultural, tot i que encara hi ha enormes bosses d’analfabetisme; s’inicia un procés de secularització de les idees i els costums, i augmenta el nivell de consum. 9.43
Resumeix els canvis socials que es van produir al camp espanyol durant el període 1959-1975. Activitat oberta. Cal esmentar, almenys, l’emigració, el progrés de la mecanització i l’orientació cada vegada més comercial de la producció agrària. 9.44
Assenyala les diferències de mentalitat de la classe obrera durant la República i en la segona etapa de la dictadura franquista. Activitat oberta. 9.45
Com va evolucionar la classe mitjana espanyola durant la dictadura franquista? Les classes mitjanes experimenten un creixement important. Apareixen nous grups vinculats a les activitats econòmiques de les grans empreses, els quadres mitjans de les diverses entitats comercials i financeres i, finalment, els tècnics i els petits empresaris fabrils i comercials. 9.46
Resumeix la visió que tenia el franquisme de la condició femenina. Com es va manifestar aquesta visió des del punt de vista legal? Activitat oberta. Cal esmentar la diferència de tracte i consideració legal de la dona i de l’home; la dona era tractada per la llei com una menor d’edat permanent.
136
9.47
Quin tipus d’educació rebia la dona en temps de la dictadura del general Franco? Per què era així? Rebia una educació dirigida cap a una persona que havia de ser de segona categoria. Havia de ser el complement del marit. Era educada per ser una «bona esposa», segons el concepte que els franquistes tenien d’aquesta expressió. L’Església catòlica secundà sempre la discriminació de la dona que s’imposà durant l’etapa franquista. La resposta de la segona pregunta és oberta. 9.48
Amb quines mesures es dificultava l’accés de la dona al treball? N’hi havia moltes. Una era la mateixa legislació, com es dedueix dels articles del Codi Civil transcrits a la font 44.
Activitats finals 9.49
Elabora un fris cronològic senzill que comprengui el període 1956-1975. Situa-hi els anys corresponents a la fase totalitària, els de la fase tecnocràtica i de desenvolupament econòmic, i els de la crisi econòmica. Assenyala-hi també l’any del Pla d’Estabilització i Liberalització. Activitat oberta. 9.50
A partir de quin any s’inicià el creixement continuat de l’atur? A què va ser degut? Per què, entre el 1960 i el 1970, l’índex d’atur es va mantenir tan baix? Què respondries a una persona que argumentés que la dictadura franquista va ser positiva perquè gairebé no hi havia atur i, en canvi, actualment, amb la democràcia, n’hi ha molt? L’atur comença a créixer ininterrompudament a partir del 1971. Durant la dècada de 1960 la desocupació es manté baixa i estable. Les raons d’això són que el gran creixement de l’època absorbia molta mà d’obra i, sobretot, que centenars de milers d’espanyols van emigrar a altres països europeus, cosa que eliminava els excedents laborals que no ocupava l’economia espanyola. La resposta de la darrera pregunta és oberta. 9.51
Què mostra l’evolució de la població activa? Compara el canvi que es va produir el 1975 respecte del 1956. Assenyala les causes i les conseqüències que va tenir. El canvi fonamental és el pas d’una distribució de la població activa en què gairebé la meitat dels treballadors pertany al sector primari (al començament de la dècada de 1950) a una altra distribució en la qual, tot i que el sector agrícola continua sent important (el 23,4 %), s’ha reduït a gairebé la meitat en tan sols vint anys. Paral·lelament, es produeix un creixement del sector industrial i del sector serveis. L’última part de l’activitat és oberta. 9.52
Explica en què va consistir la política econòmica de la dictadura franquista abans del 1956. Quines conseqüències va tenir, al final de la dècada de 1950? Va consistir en l’autarquia, que es basava en un intent d’aïllar econòmicament Espanya del context internacional, procurant que fos autosuficient en l’activitat productiva; en un notable intervencionisme governamental en l’activitat econòmica, i, finalment, en el control del mercat de treball. Les conseqüències per al creixement econòmic del país foren negatives: no es va generar un aparell productiu competitiu, es va mantenir la classe treballadora en unes condicions miserables i es generà una corrupció política important. En el terreny més tècnic, quan es van donar augments nominals de salaris com a conseqüència de la demagògia política d’alguns ministres falangistes, la inflació va absorbir en pocs mesos el pretès augment salarial. 9.53
Resumeix en què va consistir el Pla d’Estabilització. Activitat oberta. Cal esmentar el fre de la inflació, la liberalització del comerç, tant exterior com, en part,
137
interior, i el control econòmic a través de la política monetària, a més d’altres vies d’intervenció tradicionals. A més, cal fer esment dels efectes que es van generar: augment de la desocupació, disminució dels salaris, expulsió del sistema productiu espanyol de molts treballadors que van haver d’emigrar i, finalment, l’inici del creixement econòmic. 9.54
A partir de la font A, redacta un informe sobre l’evolució econòmica durant la dictadura franquista. Esmenta algunes de les prinicipals conseqüències que va tenir la política econòmica del règim franquista sobre la societat. Activitat oberta. 9.55
Busca informació a través d’Internet sobre l’evolució de la població activa al sector primari en la dècada posterior a la mort de Franco i esbrina si la tendència a la disminució es manté. Activitat oberta. L’evolució de la població activa a la segona meitat dels setanta i primers dels vuitanta va continuar disminuint a tot l’Estat. A Catalunya els valors encara presentaven percentatges més baixos. En aquests darrers anys el percentatge de població activa ha frenat el seu descens i ha tendit a estabilitzar-se. A Catalunya s’ha mantingut entre el 2 % i 2,5 % de la població activa, mentre que a Espanya ha baixat fins a valors al voltant del 5 %. 9.56
Analitza les semblances i les diferències de l’evolució de la població a Catalunya i al conjunt d’Espanya segons la font B. En el període de la guerra l’índex de naixements a Catalunya era inferior que el d’Espanya. A partir del 1955 els naixements s’incrementen més a Catalunya que a Espanya, el quals creixen de manera important fins al quinquenni 1971-1975. A Espanya el creixement és molt menor. Això s’explica pel fet que Catalunya va ser una terra que va rebre immigració interior jove que, durant la primera generació, va tenir un comportament «agrari», és a dir, va tenir un nombre alt de fills. A partir del 1973 aquesta tendència disminueix. 9.57
Exposa breument l’evolució general de la població espanyola durant l’etapa franquista seguint l’esquema següent: a) població absoluta i relativa; b) distribució de la població sobre el territori; c) emigracions exteriors i interiors: causes i conseqüències; i d) evolució de la població activa. Compara, finalment, les diferències substancials de la població espanyola en el moment inicial de la Segona República (1931) amb el moment de la mort de Franco (1975). L’alumnat pot resumir amb les seves pròpies paraules el contingut de l’epígraf de la unitat.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix els dos textos següents i després fes les activitats que et proposem. • Identifica les idees principals de les dues fonts i situa-les en el seu context històric. Les dues fonts coincideixen en una idea principal: la intervenció estatal en la indústria tèxtil (llana a la font 1 i cotó a la font 2) era corrupta i no solucionava els problemes de manca de matèries primeres. A la font 2, a més, es palesa que la intervenció estatal per produir matèries primeres no donava bones resultats perquè el cotó importat era més barat que el produït a Espanya. Els dos textos es refereixen al període de l’autarquia franquista (1939-1959). • Explica en què consistien els cupos i quin tipus de comportament van provocar. Els cupos eren una assignació de matèries primeres que un organisme oficial –la Comisaría de Abastecimientos y Transportes– acordava per a cada ram de producció. De fet, però, els funcionaris sovint enviaven el cotó o la llana al mercat negre, on el preu era molt més elevat per la necessitat que en tenia la indústria i s’enriquien amb aquest acte de corrupció.
138
• Defineix el concepte d’autarquia i posa’n dos exemples extrets de les dues fonts. L’autarquia era el sistema econòmic formulat pel feixisme italià consistent a autoabastir-se en la mesura del possible de tot el que és necessari per a l’economia del país per tal de no haver de dependre de l’exterior. També consistia a intervenir en l’economia marcant preus i salaris. Exemples d’autarquia ho són, a la font 1, el fet que la Comisaría de Abastecimientos y Transportes fos l’única a comprar i vendre la llana i, a la font 2, que l’Estat incentivés el conreu de cotó que, tot i ser de qualitat apreciable i abundant, era més car que si s’importava de l’estranger. • Quina va ser la conseqüència que la política autàrquica impulsada pel franquisme va tenir en les condicions de vida de la població espanyola? Les conseqüències de l’autarquia, a més de la corrupció generalitzada, va ser l’alça de preus i la disminució del poder adquisitiu dels espanyols, que no van recuperar el mateix nivell de l’any anterior a la guerra (1935) fins a l’any 1957. També va comportar l’enriquiment exagerat d’uns pocs. • Exposa breument i a grans trets l’evolució de l’economia espanyola durant el franquisme. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules el contingut dels epígrafs de la unitat. Activitat 2 Observa aquest quadre estadístic i fes les activitats que et proposem a continuació. • Descriu el contingut d’aquesta font i situa-la en el seu context històric. El contingut d’aquesta font informa sobre l’evolució de l’origen de la població catalana entre els anys 1930 i 1970. L’origen ha evolucionat notòriament ja que gairebé un 38 % de la població catalana de l’any 1970 va néixer a altres indrets d’Espanya. El contingent més nombrós procedia d’Andalusia. La font se situa històricament en els períodes que comprenen la segona república, la guerra civil i el franquisme fins al 1970. • Indica les diferències entre les dues onades migratòries a Catalunya durant el segle XX, segons aquesta font. Les onades migratòries dels anys 30 van ser menors que les dels anys 70 en quantitat i en origen de les persones migrades. L’any 1930 la majoria d’immigrants procedien de l’Aragó i del País Valencià en quantitats de 4 a 1 respecte de les altres regions espanyoles. En canvi, en els anys 70 la procedència majoritària és d’Andalusia i quantitativament molt important (de 16 a 1). • Exposa breument l’evolució de la migració interior durant l’etapa franquista. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules l’epígraf de referència de la unitat didàctica.
139
Unitat didàctica 10. La transició democràtica 10.1
Quines eren les reivindicacions de la plataforma Coordinación Democrática? Quina posició tenien els partits signants d’aquest manifest respecte del sistema de govern que havia deixat la dictadura franquista? Les reivindicacions de Coordinación Democrática eren, entre d’altres, les següents: – Llibertat política i sindical. – Llibertat per als presos polítics. – Respecte dels drets humans. – Llibertats nacionals dels pobles d’Espanya. – Inici d’un període constituent per tal d’establir un sistema democràtic. Pel que fa al sistema polític heretat del franquisme (la monarquia joancarlina), els grups signants del manifest creien, en aquell moment, que havia de ser suprimit, i per això parlen de ruptura o alternativa democràtica. 10.2
Què evidencien aquests dos textos? Què vol dir el mot opusblau? A què es refereix el terme búnquer? Els dos textos evidencien la total desconfiança que va inspirar, en alguns mitjans, el nomenament d’Adolfo Suárez. El setmanari Cambio 16 el qualificava d’opusblau, perquè Suárez havia estat un home del Movimiento Nacional (FET y de las JONS) que havia sabut conviure amb els franquistes de l’Opus Dei, tradicionalment enfrontats als falangistes (els blaus). El terme búnquer es refereix al sector del franquisme refractari a qualsevol canvi polític que comportés una hipotètica democratització del sistema. 10.3
A partir d’aquests textos, justifica que la reforma política va sorgir del si del mateix règim franquista. Quin dels dos procuradors era partidari de la reforma? Polítics clarament franquistes com Miguel Primo de Rivera aposten a les Corts per un plebiscit popular que estableixi un nou sistema polític que trenqui el franquisme sense Franco. Davant l’immobilista Blas Piñar, polítics com ara Miguel Primo de Rivera van ser els impulsors, des del règim, del canvi polític. Les raons d’aquest harakiri, com el va denominar la premsa, són diverses: és possible que els franquistes més realistes s’adonessin que aquesta era l’única sortida pacífica de la situació davant l’imparable moviment democràtic al qual semblava que la societat espanyola donava suport. 10.4
Fes un diagrama en què es representin gràficament aquests resultats. Cal que el diagrama es faci amb els procediments tècnics correctes. Pot ser mitjançant un gràfic de barres o bé dos gràfics circulars. 10.5
Fes l’enquesta següent: pregunta a persones que tenien vint anys o més quan va morir Franco què en recorden i com veien el futur en aquells moments. Pregunta’ls si el que va passar després era el que esperaven. Identifica les semblances i les diferències entre les expectatives i la realitat. Resumeix les intervencions, i fes-ne un informe. Activitat oberta. Cal procurar que l’enquesta sigui processable estadísticament. 10.6
Quina va ser la posició política del president del govern, Carlos Arias Navarro, durant els primers mesos després de la mort de Franco? Les intencions d’Arias Navarro eren una petita obertura del règim intentant que els grups que donaven suport al franquisme poguessin crear associacions polítiques. En cap cas no tenia la intenció, pel que
141
sembla, que els grups i els partits d’esquerra fossin legalitzats. Davant la forta pressió popular als carrers de les principals ciutats, el govern d’Arias Navarro endurí la repressió. 10.7
Defineix què s’entenia per ruptura democràtica. Quines forces donaven suport a aquest plantejament? L’establiment d’un nou règim polític diferent de la monarquia que Franco havia establert en la persona de Joan Carles de Borbó. Tots els grups democràtics d’esquerra, tant polítics com sindicals, i també algunes persones i organitzacions de centre de tradició democràtica van creure que era necessària la ruptura. Aquesta posició canvià quan Joan Carles donà mostres inequívoques de la seva voluntat d’anar cap a una democràcia parlamentària semblant a la dels països occidentals. 10.8
Resumeix l’estratègia de l’oposició antifranquista durant els primers sis mesos de la transició. Activitat oberta. 10.9
Indica les principals línies d’actuació d’Adolfo Suárez a partir de la segona meitat de l’any 1976. El principal objectiu de la política de Suárez era el desmantellament del franquisme des de les mateixes institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebració d’un referèndum que, si guanyava el sí, comportaria un procés que hauria de conduir, com així va ser, a una democràcia. Paral·lelament, Suárez va tolerar i legalitzar totes les organitzacions polítiques i sindicals, fins i tot el Partido Comunista de España, considerat pels franquistes immobilistes el paradigma de totes les maldats. Pel que fa a l’ordre públic, va ser més permissiu, i va autoritzar manifestacions i actes polítics que Arias Navarro hauria prohibit. 10.10
Esmenta els principals problemes que hagué de superar la Llei de reforma política d’Adolfo Suárez durant la primera meitat de l’any 1977. Les dificultats més importants de la Llei de reforma política van venir de l’oposició militant dels sectors immobilistes del règim. L’acció d’aquests grups franquistes se centrà en campanyes de premsa (com la que va realitzar, per exemple, el diari Arriba), conspiracions amb sectors militars i accions terroristes d’extrema dreta (assassinats i atemptats contra persones d’esquerres), que tenien per finalitat desestabilitzar el govern. Les forces polítiques de Coordinación Democrática no van donar suport al sí a la Llei en el referèndum, però s’hi van abstenir i tampoc no defensaren el no, la qual cosa significava, d’alguna manera, un vot de confiança al procés impulsat per Suárez i el rei. 10.11
Elabora un gràfic que representi l’evolució de les vagues en aquest període. El gràfic pot ser cartesià o de barres. 10.12
Quina diferència essencial hi va haver en la manera de redactar les constitucions espanyoles de 1978 i de la Segona República? La diferència fonamental és que la Constitució de 1978 es va redactar per consens entre la major part de les posicions polítiques, des dels comunistes fins als franquistes reformistes. La Constitució de la Segona República, igual que la majoria de constitucions espanyoles del segle XIX, mai no assolí un grau d’acord tan gran per poder ser considerada un conjunt de regles de joc polític per a tots els espanyols. 10.13
Quina diferència hi ha entre les parts dogmàtica i orgànica de la Constitució espanyola de
1978? La part dogmàtica expressa el conjunt dels drets i els deures dels espanyols, la caracterització de l’Estat i la filosofia política des de la qual s’elabora l’ordenança. La part orgànica és la que recull la definició i l’organització de les institucions de l’Estat. 10.14
Enuncia les principals disposicions de la part dogmàtica de la Constitució de 1978. Explica què volen dir i quines diferències s’hi troben respecte de la dictadura franquista.
142
L’Estat es defineix com a social, democràtic, i estableix una monarquia parlamentària. Reconeix el dret d’autogovern de les regions i les nacionalitats. Estableix l’aconfessionalitat de l’Estat, tot i que reconeix el pes de l’Església catòlica en la tradició i en la realitat espanyoles. Estableix els drets civils normals a les democràcies més avançades, i alhora afegeix un important catàleg de drets socials (cultura, educació, salut, etc.). Organitza un sistema democràtic a tots els nivells que es constitueix mitjançant el sufragi universal directe, i atribueix a la Corona un paper representatiu i protocol·lari. Finalment, estableix la clàssica divisió del poder dels sistemes democràtics: el legislatiu, l’executiu i el judicial. 10.15
Enuncia les disposicions fonamentals de la part orgànica de la Constitució de 1978. Quines diferències ofereixen respecte del règim del general Franco? La part orgànica de la Constitució defineix el paper de les diverses institucions i la manera com s’han d’establir: la Corona, les Corts Generals, el Govern, el poder judicial, els governs autonòmics i els governs locals i, finalment, el Tribunal Constitucional. La principal diferència respecte de les institucions del règim franquista és que totes les institucions del nou Estat emanen del poble, que es manifesta en tot moment: des de l’aprovació en referèndum de la Constitució mateixa fins a l’elecció dels representants polítics dels quals emanen els diferents poders de l’Estat. 10.16
Explica en què van consistir els pactes de la Moncloa. Els pactes de la Moncloa van ser un acord transcendental entre les forces polítiques representades a les Corts, pel qual el Govern es comprometia a realitzar importants inversions en qüestions socials. D’altra banda, el conjunt de les forces polítiques intentaria contribuir a la pau social i a la consolidació pacífica del sistema democràtic. 10.17
Identifica les comunitats autònomes espanyoles. Quantes n’hi ha? Quines províncies engloba cada comunitat? A més de les 17 comunitats autònomes amb les províncies corresponents, cal no oblidar les dues ciutats amb estatut especial: Ceuta i Melilla. 10.18
Pregunta a persones de més de 50 anys què recorden d’aquell intent de cop d’Estat i quines sensacions van tenir. Fes-ne un resum. Activitat oberta. 10.19
Digues per què es pot qualificar de feble la democràcia que es va encetar el 1977. Perquè l’assetjaven molts enemics: d’una banda, les forces franquistes que no acceptaven el canvi i que feien tot el que podien per intentar que fracassessin tant el Govern com el procés democratitzador, i de l’altra, el terrorisme dels GRAPO i d’ETA, que representava un risc de desestabilització política molt greu, ja que donava arguments a alguns sectors de l’exèrcit que es mantenien expectants per intervenir il·legalment en el procés polític, encoratjats quasi sempre pels franquistes d’extrema dreta. 10.20
Resumeix el desenvolupament legislatiu des de l’aprovació de la Constitució fins l’any
1982. Activitat oberta. Cal que s’esmenti almenys el període de redacció per part de la ponència constitucional, la data de l’aprovació a les Corts, la data del referèndum i la de la proclamació. 10.21
Identifica els enemics de la democràcia espanyola i les raons o les finalitats de les seves actuacions. Activitat oberta. Es refereix fonamentalment al terrorisme, tant d’extrema dreta com d’ETA i dels GRAPO, però es poden esmentar altres enemics de la democràcia no tan explícits. 10.22
El 23 de febrer de 1981 va haver-hi un intent de cop d’estat. Quines característiques va tenir i on va triomfar? Per què va fracassar?
143
Va ser un cop d’estat que els historiadors encara no han aclarit del tot. Per les dades que se’n tenen, pot afirmar-se que hi va haver una trama militar i, gairebé amb tota seguretat, una altra de civil. Va tenir lloc a Madrid amb la presa del palau de les Corts per part d’un grup de guàrdies civils i militars. La ciutat de València va ser ocupada per les tropes cuirassades comandades pel capità general de la regió, Jaime Milans del Bosch. Es creu que no va triomfar perquè la majoria de comandaments de les forces armades no van donar suport als colpistes, segurament gràcies a l’actitud del rei, i perquè la societat espanyola i especialment els mitjans de comunicació s’hi van oposar d’una manera militant des del primer moment. 10.23
Què significa la sigla LOAPA? Què es pretenia, amb aquesta llei? LOAPA significa Llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic. Aquesta llei, aprovada en els moments de crisi de la democràcia acabada d’implantar, pretenia rebaixar els sostres competencials de les comunitats autònomes, especialment d’algunes de les considerades «històriques», com ara Catalunya i el País Basc. 10.24
Quins punts d’aquest programa es van aconseguir i quins altres no van aconseguir-se? Es van aconseguir l’amnistia, les llibertats polítiques i sindicals, el respecte als drets de la persona i algunes mesures de tipus social. No es van aconseguir, en canvi, ni la ruptura democràtica ni el restabliment de l’Estatut de 1932. Tampoc no es van aconseguir ni la constitució d’un govern espanyol provisional, ni les mesures per al que el document anomena «situacions específiques del País Valencià i de les Illes Balears». 10.25
Explica aquest organigrama. Activitat oberta. L’explicació ha d’incloure les competències i les relacions entre les diverses institucions de la Generalitat. 10.26
En aquest gràfic, hi ha representat el nombre d’escons obtinguts pels diversos partits en les primeres eleccions al Parlament català. Identifica cadascuna de les sigles i situa la ideologia de cada partit. CiU: coalició entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica. Constituïa el centredreta nacionalista català en una coalició en què cohabitaven democratacristians, liberals i persones de dretes. PSC: Partit Socialista de Catalunya. Era el resultat de la fusió de les diverses famílies socialistes catalanes i formava part del PSOE. D’ideologia socialdemòcrata. PSUC: Partit Socialista Unificat de Catalunya. Els comunistes catalans, molt vinculats al Partido Comunista de España. CC-UCD: Centristes de Catalunya - Unión de Centro Democrático. Eren el centredreta no nacionalista. Fomaven part del partit liderat per Adolfo Suárez, la UCD. ERC: Esquerra Republicana de Catalunya. Partit minoritari, hereu de la històrica formació republicana, que es proclamava representatiu del nacionalisme català d’esquerres. No va tenir, però, un suport popular gaire ampli. PSA: Partido Socialista Andaluz. Grup d’ideologia esquerrana que reivindicava l’andalusisme i es presentava com a alternativa a les esquerres (PSC i PSUC), que acusava de ser excessivament catalanistes. 10.27
Quina va ser l’estratègia política de l’Assemblea de Catalunya, durant els anys de la tran-
sició? L’Assemblea de Catalunya va impulsar la unitat de totes les forces socials i polítiques democràtiques i va liderar la mobilització popular amb un eslògan que resumia la seva plataforma reivindicativa: «Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia». L’Assemblea aconseguí aglutinar moltes institucions i molts grups, i les seves convocatòries van ser seguides per molts ciutadans i moltes ciutadanes.
144
10.28
Per què se sol afirmar que el restabliment de la Generalitat provisional va ser l’únic acte de ruptura respecte de la dictadura franquista? Perquè va ser una decisió personal del president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, amb el vistiplau del rei. El retorn del president Tarradellas no estava previst per cap mecanisme legal, i tampoc no tenia el suport de cap institució del sistema. 10.29
Quin és l’òrgan més important dels que integren la Generalitat? Tots els òrgans de la Generalitat són importants, però el Parlament és la seu de la representació popular de la qual emana el nomenament del president de la Generalitat i d’altres càrrecs. 10.30
Explica quines diferències hi ha entre els diversos tipus de competències (exclusives, compartides, recurrents i executives) de la Generalitat de Catalunya. Les competències exclusives són aquelles sobre les quals pot legislar únicament el Parlament de Catalunya. Les competències compartides les legisla també el Parlament, però sobre unes bases que són comunes a tot l’Estat i que emanen de les Corts Generals. Les competències recurrents són aquelles una part de les quals exerceix el Govern central i una altra part, el Govern català. Finalment, les competències executives són aquelles que són norma de l’Estat, i que el govern de la Generalitat es limita a aplicar en el seu territori.
Activitats finals 10.31
Per què diu l’autora de la font que Espanya ha tingut un «liberalisme precoç i una democràcia tardana»? Perquè les posicions liberals són molt antigues en la política espanyola (1812), mentre que fins ara no s’ha pogut estabilitzar un sistema democràtic consensuat i consolidat. 10.32
Quina relació mantenen els canvis socials, culturals i econòmics amb la transició d’un sistema dictatorial a un altre de democràtic de tipus occidental? Per què? Una relació absolutament directa. Perquè hi hagués un sistema democràtic de tipus europeu era necessària una estructura social que el fes possible. Això comportava un grau molt alt de cohesió social, l’existència d’un ampli sector de classe mitjana i el fet que no hi hagués grans sectors que, per la seva pobresa o per la manca de perspectives de progrés social, es marginessin de la política, com va passar a Espanya durant bona part de la seva història contemporània. Alhora, calia un nivell cultural acceptable en la majoria de la població, i una expectativa de progrés social. Aquestes condicions havien començat a donar-se a Espanya a partir de la dècada de 1960 i, per tant, l’estructura social era adequada per poder protagonitzar un canvi que dugués a un sistema democràtic. 10.33
Quines raons hi ha per afirmar que la transició democràtica es va fer seguint la legalitat del règim anterior? La transició democràtica es va fer seguint la legalitat anterior perquè la Llei de reforma política, principal motor legal de l’inici del canvi, va ser aprovada per les Corts franquistes. Això volia dir, almenys formalment, que va ser el mateix règim dictatorial el qui en proposà la transformació en un altre de democràtic. 10.34
Quins elements podrien haver comportat que en comptes d’una reforma s’hagués produït una ruptura amb la dictadura? Activitat oberta. Qualsevol resposta d’aquesta pregunta haurà de considerar-se hipotètica. 10.35
¿Hauria estat possible una transició democràtica sense que Catalunya i el País Basc haguessin recuperat les institucions d’autogovern respectives? Raona la resposta. Activitat oberta. Com en l’anterior, cal remarcar que es tracta d’una resposta hipotètica.
145
10.36
Descriu, de manera resumida, el procés per mitjà del qual Catalunya va recuperar les institucions i les llibertats nacionals. Activitat oberta. Cal distingir entre la fase d’agitació, la fase en la qual Tarradellas assumeix la presidència d’una Generalitat provisional i es redacta i s’aprova l’Estatut d’Autonomia, i la fase en què es comença a aplicar aquest Estatut d’Autonomia, que implica la celebració d’eleccions autonòmiques i la configuració de les institucions d’autogovern. 10.37
Escriu el nom de sis polítics que participessin d’una manera més o menys destacada en el període de la transició democràtica. Activitat oberta. 10.38
Quins van ser, segons el teu parer, els moments més perillosos per a la incipient democràcia espanyola? Per què? Els intents desestabilitzadors protagonitzats per l’extrema dreta i les organitzacions terroristes com ara ETA i els GRAPO. 10.39
Enumera les principals institucions polítiques del règim democràtic segons disposa la Constitució espanyola de 1978. La Corona, les Corts Generals, el Govern, el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial i les institucions autonòmiques, com ara la Generalitat de Catalunya.
Activitats d’avaluació Activitat 1 Llegeix el text que et proposem a continuació. • Identifica les idees principals del text i situa’l en el seu context històric. Idees principals: exhortació a la unió per part del president Tarradellas encara exiliat, aplec de 50.000 persones per celebrar la Diada de Catalunya –per primer cop en 40 anys!– i identificació de la celebració (una derrota per recuperar el que es va perdre). Es tracta de l’any posterior a la mort de Franco, en ple període de transició a la democràcia. • Quin és el sentit de la commemoració de la diada de l’Onze de Setembre? Totes les nacions del món coincideixen a tenir tres mites i tres senyals emblemàtics d’identitat: els orígens (d’ordinari sagrats com, per exemple, a Catalunya, les quatre barres de sang), el pare de la Pàtria (per exemple als EUA, George Washington), i la festa commemorativa d’un acte històric de solidaritat (per exemple la presa de la Bastilla, el 14 de juliol a França). Els senyals que se’n deriven són tres: la senyera o bandera, l’himne nacional i la festa nacional. En el cas de Catalunya –que va tenir un estat propi fins el 1714– existeixen tots tres mites. L’11 de setembre –que se celebra més o menys autoritzadament des de finals del segle XIX– és la festa nacional, tot i que no és un fet victoriós, sinó una derrota en la qual es va perdre la capacitat d’autoadministrar-se. La memòria d’aquella data ha servit per refermar la necessitat de reconstruir el país i la seva capacitat d’autogovern. • Explica breument per què no es podia celebrar abans de 1976 la diada de l’Onze de Setembre. Perquè Catalunya recorda la pèrdua de les seves llibertats i institucions a causa de la Guerra de Successió l’11 de Setembre de 1714. Aquesta data està considerada la Diada Nacional de Catalunya. • Qui va ser Josep Tarradellas, el discurs del qual es va escoltar enregistrat a Sant Boi de Llobregat? Josep Tarradellas va ser elegit president de la Generalitat a l’exili l’any 1954 per un grup de diputats del Parlament de Catalunya. Es va mantenir fidel al càrrec i hi va ser restablert provisionalment l’any 1978.
146
• Per què Josep Tarradellas no va poder ser present en aquesta celebració a Sant Boi? Quan va poder tornar a Catalunya? Explica com es van desenvolupar els fets. L’alumnat ha de resumir l’epígraf «La reinstauració de la Generalitat i el retorn del president Tarradellas. • Quin sentit va tenir la recuperació de la Generalitat en el conjunt de la transició democràtica espanyola? Per què es diu que va representar l’única ruptura que s’hi va donar? El restabliment provisional de la Generalitat quan encara no hi havia Constitució és l’únic cas de ruptura amb la legalitat vigent, perquè no va ser conseqüència del desenvolupament legal sinó d’un restabliment que Franco havia suprimit el 1938. • Exposa breument el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions autonòmiques (20 de març de 1980). L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules el contingut pertinent dels epígrafs de la unitat. Activitat 2 Observa aquest gràfic i contesta les qüestions proposades a continuació. • Descriu la informació que ens aporta aquesta font i situa-la en el seu context històric. Aquesta font ens informa del resultat de les eleccions democràtiques de 1982, les segones que es convocaven des de l’aprovació de la Constitució i en les quals va guanyar per majoria absoluta el PSOE i va quedar en segon lloc el partit AP –després reconvertit a PP– liderat aleshores per l’exministre franquista Manuel Fraga Iribarne. • Compara els resultats d’aquestes terceres eleccions democràtiques des de la mort de Franco amb els resultats de les primeres (15 de juny de 1977), i indica les continuïtats i els canvis de l’evolució política. El 15 de juny, quan encara no hi havia constitució, el partit guanyador va ser la UCD, tot i que per majoria relativa i no absoluta com el PSOE. Aquest partit va ser el segon més votat. A tot plegat cal sumarhi la representació de partits d’àmbit de les nacionalitats històriques que es mantenen més o menys constants. L’any 1977 CiU es va presentar en coalició amb un partit socialista –que després es va refondre amb el PSC i amb el PSOE a Catalunya–, ERC encara no era legal, i el PNB va tenir també representació. El partit d’exfranquistes –AP: Aliança Popular– va tenir molt poca representació. A les eleccions de 1982 la UCD pràcticament va desaparèixer i els seus votants es van afegir al PP –nom nou de l’antiga AP– que continuava liderada per l’exministra franquista Fraga Iribarne. • Redacta un breu informe sobre el procés de la transició democràtica espanyola des de la mort de Franco l’any 1975 fins a les eleccions legislatives de 1982. L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules el contingut de l’epígraf de la unitat. • Què és el que permet interpretar, segons alguns historiadors, que la transició es consideri acabada a partir de les eleccions de 1982? Per primera vegada un partit que havia estat en el bàndol perdedor de la guerra civil accedia al poder sota un monarca designat per Franco. Per aquest motiu alguns historiadors diuen que la transició a la democràcia es pot considerar acabada en aquest any.
147
Unitat didàctica 11. La democràcia consolidada 11.1
Quins van ser els canvis més importants que impulsà el govern socialista en matèria educa-
tiva. Seguint la política iniciada per l’UCD pel que fa al compliment dels pactes de la Moncloa, es va establir un important pla de construccions escolars, es va ampliar el dret a l’educació a tots els ciutadans i totes les ciutadanes mitjançant l’establiment de l’ensenyament obligatori i gratuït fins als 16 anys, el nombre d’universitats i d’estudiants universitaris es va duplicar, es va democratitzar la gestió dels centres docents, etc. 11.2
Segons Felipe González, què significava per a Espanya, respecte del seu passat, la incorporació a la Comunitat Econòmica Europea? La fi de l’aïllament d’Espanya de la política europea. Aquest aïllament s’havia accentuat especialment els darrers cent cinquanta anys, durant els quals Espanya no va comptar per a res en el concert internacional. 11.3
Busca informació sobre indicadors macroeconòmics (taxa d’atur, balança comercial, PIB, etc.) i determina si la predicció del Servei d’Estudi de La Caixa sobre l’economia espanyola s’ha fet realitat. Activitat oberta. Cal buscar dades dels indicadors macroeconòmics el màxim d’actuals possibles ja que són molt variables. Tot i la variabilitat de les dades totes posen de manifest l’augment de l’atur i una caiguda del PIB. 11.4
Aquest gràfic dóna dades sobre la situació d’Espanya en relació als objectius europeus acordats a Lisboa pel Consell de la Unió Europea. Quina situació té Espanya actualment repecte del grau d’assoliment d’aquestes fites clau? El gràfic ens mostra que dues variables estan lluny del grau d’assoliment respecte a la Unió Europea, aquestes són les despeses en Tecnologies i Ciències de la Informació i en Recerca i Desenvolupament. Com es pot veure, la inversió espanyola és baixa en aquests camps que donen valor afegit a la productivitat. Altres variables com la taxa d’ocupació femenina, la productivitat i els joves estudiants estan a prop de la convergència europea. Malauradament destaquem per l’emissió de gasos que estan molt per sobre de la mitjana europea. 11.5
Explica breument en què va consistir la reconversió industrial de la dècada de 1980? Activitat oberta. 11.6
Explica les raons per les quals es pot afirmar que durant l’època en què va governar el PSOE es va acabar l’aïllament internacional d’Espanya. El començament d’una etapa política en la qual s’aconsegueix consolidar el sistema democràtic, trencar l’aïllament internacional i apropar Espanya als països europeus. Pel que fa a Catalunya, la creació d’un govern autònom en virtut del desenvolupament de l’Estatut. 11.7
Quins van ser els principals problemes que no van resoldre els socialistes mentre governaren? Va consistir en el tancament de les indústries que eren propietat de l’Estat i que eren molt deficitàries. Aquestes empreses de l’Estat representaven una important sagnia econòmica dels pressupostos nacionals. Els sectors més afectats per la reconversió van ser la siderúrgia i la construcció naval. 11.8
Quins motius expliquen la disminució progressiva del suport popular al PSOE i l’ascens del Partit Popular en les eleccions de 1996? Exposa’ls breument.
149
L’ingrés en organitzacions internacionals, sobretot a la CEE (actualment, Unió Europea) i la consolidació de la decisió de pertànyer a l’organització que llavors vertebrava la defensa occidental: l’OTAN. 11.9
Fes un esquema de les principals actuacions legislatives de la Generalitat de Catalunya durant la dècada de 1980. Activitat oberta. 11.10
Et sembla que és important l’existència d’una televisió en català per a la normalització lingüística del país? Per què? Activitat oberta. L’explicació hauria de recollir la importància de la televisió com a mitjà de comunicació en la societat actual. 11.11
Assenyala cinc competències polítiques plenes de la Generalitat de Catalunya. Activitat oberta. 11.12
Assenyala dues competències que corresponguin als Consells Comarcals de Catalunya. Activitat oberta. 11.13
Analitza l’evolució de la població més gran de 65 anys i la menor de 15 des de 1986 a
2006. Els grups d’edats 15-19, 10-14, 5-9 i 0-4 presenten una disminució progressiva del nombre d’individus. L’observació de la piràmide indica que des del 1981 el creixement començà a disminuir progressivament. El 1994, les generacions tenen la meitat d’individus que el 1981. La població catalana pateix un clar procés d’envelliment. La piràmide de 1994 té forma de bulb (pròpia de les poblacions envellides), i s’hi pot observar que el nombre de persones grans supera el de nens i nenes. Les diferències principals s’observen a la base i a la part superior de les piràmides: la de 1994 té més individus més grans de seixanta anys i la meitat d’infants i joves de menys de quinze anys que la de 1881. Pel que fa al sexe, en la piràmide de 1994 s’observa un nombre més gran de dones que d’homes més grans de cinquanta anys. 11.14
Comenta aquest fragment reproduït de la revista gironina Presència. El text analitza les feines de la llar segons el gènere. Malgrat l’augment de la població activa femenina en les feines de la llar, es continuen reproduint els rols tradicionals, la dona treballa i fa de mestressa de casa mentre que l’home treballa i fa el bricolatge de la casa. 11.15
Resumeix l’evolució de l’activitat econòmica catalana dels darrers vint anys del segle XX. Comenta les transformacions experimentades en els sectors primari, secundari i terciari. Activitat oberta. S’ha de procurar que l’explicació incorpori dades tan significatives com ara la reducció del sector primari, la reconversió industrial i la terciarització progressiva de l’activitat econòmica. 11.16
Elabora un quadre de dues columnes amb els aspectes positius i negatius de la societat catalana dels últims vint anys del segle XX. Afegeix-hi altres aspectes que coneguis i comenta les afirmacions que es fan en el text, aportant els teus arguments. Activitat oberta. 11.17
Quina ha estat l’evolució de la població catalana durant el període 1980-2006? En l’evolució de la població catalana, com la de la resta d’Espanya, s’experimentà una forta caiguda de la natalitat i, en aquest cas, dels fluxos immigratoris. Aquests dos factors van fer que, com a conseqüència de la baixa mortalitat, la població s’envellís fins a límits que no s’havien conegut mai en la història de Catalunya. El resultat és que des del 1990 la població catalana està pràcticament estabilitzada, i en tot cas el creixement és molt minso. Tot i que aquesta dada no apareix al llibre, al final de la dècada de 1990 s’observava l’inici del que semblava una certa reactivació en el creixement demogràfic a causa de l’augment de la taxa de natalitat.
150
11.18
Indica les idees principals de què t’informa cada una de les tres fonts. L’alumnat ha de fer un resum de les idees principals de cada font. 11.19
Escriu un informe en el qual es destaquin els aspectes següents: a) el lloc que ocupa Catalunya dins d’Espanya; b) el lloc que ocupa Espanya dins d’Europa; c) el lloc que ocupa Catalunya dins d’Europa. Per argumentar el teu informe, utilitza les dades de totes les fonts. Pregunta oberta en la qual l’alumnat ha d’analitzar quin paper ocupa Catalunya dins d’Espanya i Europa. I també quin paper té Espanya dins la comunitat europea. Les diferents reunions que han fet els G-20 i que són notícia freqüent dins dels mitjans de comunicació permeten analitzar també el paper d’Espanya en el context internacional
Activitats d’avaluació Activitat 1 Observa el mapa de la pàgina 360 del llibre i fes les activitats proposades a continuació. • Descriu aquesta font i situa-la en el seu context històric. Aquesta font correspon al mapa de Catalunya i ens informa de la densitat de la població a l’any 2000. Cal que l’alumnat expliqui la situació de Catalunya tal com es descriu a les pàgines 409 a 411 del llibre de l’alumnat. • Assenyala les cinc comarques que tenen una major densitat de població i indica on estan situades. Les comarques amb més població són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, Garraf. • Explica què vol dir el terme macrocefàlia aplicat a la demografia. Et sembla que la distribució de la densitat de població a Catalunya pot confirmar la tendència a la macrocefàlia barcelonina? Justifica raonadament la teva resposta. Macrocefàlia, vol dir etimològicament «cap gran». En demografia quan es parla de macrocefàlia ens estem referint als desequilibris que provoca el fet que en un conjunt territorial hi hagi molta població concentrada al voltant d’un sol nucli que exerceix a més les funcions de capital i centralitza el poder. A partir de la font es pot observar que Barcelona exerceix una autèntica macrocefàlia en el conjunt de Catalunya. • Exposa breument l’evolució de la població catalana en els darrers vint anys del segle XX. L’alumnat ha de resumir el contingut de l’epígraf corresponent de la unitat «D’un estancament de la població a un fort creixement». Recomanem buscar dades actuals a través de les principals fonts demogràfiques com l’Institut Demogràfic de Catalunya (www.idescat.cat) o el Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es) Activitat 2 Observa el gràfic de la pàgina 361 del llibre i fes les activitats que et proposem a continuació. • Descriu el contingut de la font i situa-la en el seu context històric. El contingut d’aquesta font indica l’evolució de l’ocupació per sectors a Catalunya els anys 1985 i 2000. • Explica quina és la tendència general de l’evalució de l’ocupació a Catalunya i la seva relació amb l’evolució demogràfica.
151
Analitzant les dues gràfiques es pot observar que hi ha una correspondència entre la població i el creixement de l’ocupació. Al llarg dels anys, a mesura que augmentava la població a Catalunya també ho feia l’ocupació. Aquest fet s’ha mantingut des de 1987 fins a 2008, any en què la tendència, a causa de la crisi, s’ha trencat. Caldra veure què passa en el futur. • Exposa breument l’evolució econòmica i social d’Espanya en els darrers vint anys del segle XX. Activitat oberta. Es tracta que l'alumnat resumeixi de manera significativa el contingut que es troba a l'epígraf que trobem a les pàgines 351 a 356 del llibre de text de l’alumnat.
152
