Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
ART i COPYLEFT drets d’autor • LPI
• Llei de Propietat Intel·lectual. Els drets d’autor a l’Estat Espanyol estan regulats per la LPI. • reconeix dos tipus de drets: 1) morals: inherents a l’autor. 2) econòmics: ü d’explotació: pertanyen a l’autor de manera exclusiva i estan limitats en el temps (70 anys). ü de remuneració: no són exclusius de l’autor.
• COPYRIGHT ©
• tots els drets sobre una obra estan reservats: 1. reproduir o distribuir l’obra o còpies de la mateixa. 2. mostrar, presentar o interpretar l’obra públicament. 3. preparar obres derivades de la mateixa.
• COPYLEFT
• no és una figura legal • garanteix els drets de qualsevol persona com a usuària per reproudir-la, distribuir-la o crear-ne obres derivades.
• DOMINI PÚBLIC
• conjunt de béns que pertanyen a la comunitat i per tant no són privats. • els drets d’autor passen a ser de domini públic 50 anys després de la mort del mateix (70 en el cas d’Espanya). • la transformació d’una obra de DP atorga drets de propietat intel·lectual a l’autor.
-1-
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
llicències obertes GNU/GPL/GFDL
• GNU: GNU is not UNIX
1
• GPL: GENERAL PUBLIC LICENSE
l’art.
• GFDL: GNU Free Documentation License • creada el 1980, prové del món del software.
1
• va rebre un fort impuls quan la Wikipèdia la va adoptar, tot i que anys després passaria a Creative Commons (atribution, sharealike). • es basa en les quatre llibertat d’Stallman: 1. ús. 2. estudi i modificació. 3. còpia. 4. millora i distribució. • contempla quatre rtipus de còpies: 1. transparent copy: versions del documents fàcilment modificables amb mitjans informàtics. 2. combination: document que sorgiex de la combinació de diversos documents amb llicència GFDL. 3. collection: conjunt de documents que es publiquen sota llicència GFDL. 4. aggregate: conjunt de documents sota diferents llicències. • millora i distribució FREE ART LICENSE
• llicència basada en GNU/GPL que millor s’adapta al món de l’art. • els seus objectius són: • fomentar el lliure accés a la cultura. • fomentar un ús creatiu de les obres per part del públic. 1. l’artista garanteix que l’usuari pugui: 2. fer còpies per ús personal o tercers. 3. distribuir lliurement el treball a qualsevol mitjà (gratis o no).
-2-
Aquesta llicència no s’acaba d’adaptar del tot bé al món de
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
4. modificar lliurement el treball. • limitacions: 1. cal adjuntar-la a l’obra. 2. indicar la localització, el nom de l’autor i l’accés a l’original. OPEN CONTENT LICENSE
• oficialment clausurada al 2004, ha estat reemplaçada des de llavors per CC. • garantia: • el dret a còpia. • el dret a redistribuir. • el dret a modificar.
DESIGN SCIENCE LICENSE
• garanteix els drets de: 1. copiar. 2. distribuir. 3. fer còpies. • obliga a: • que tant l’objecte com la font siguin distribuïts en els mateixos termes.
AIRE INCONDICIONAL
• creada per Abel GArriga (2004).
1
• llicència única inspirada en GNU i CC.
que no hi haurà benefici quan l’acte de comunicació de l’obra genera uns ingressos que no excedeixin el necessari per
• permet:
cobrir les despeses de comunicació del mateix.
1. reproducció.
2
2. distribució.
concepte relacionat amb l’intercanvi. 1
• prohibeix: 1. emprar imatges amb finalitats directa o indirectament comercials. • presta especial atenció a l’intercanvi P2P. COLORIURIS
2
• creada pels advocats Canut i Grávalos. • té efectes legals a uns quants països de parla hispana, Brasil i Portugal.
Aquest intercanvi no es considerarà com a ànim de lucre
sempre i quan la transacció d’informació no comporti algun
3. comunicació pública. 4. transformació sense ànim de lucre.
Aquesta llicència acota el terme “ànim de lucre”, entenent
-3-
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
• està dissenyada específicament per continguts distribuïts per Internet. • conté tres àrees: 1. àrea A: sobre reproducció, distribució i comunicació. 2. àrea B: sobre transformació de l’obra. 3. àrea C: sobre el logo de la llicència. • s’empra un codi de colors, que va del mes restrictiu (vermell) al menys restrictiu (verd), passant pel punt intermig (groc). • es poden crear 8 combinacions diferents, amb certes analogies amb CC. ARTISTIC LICENSE
• destinada a paquets de software lliure i llenguatges de programació.
LLICÈNCIA ARTÍSTICA
• inspirada en la ARTISTIC LICENSE.
DE BLENDER
• dissenyada per la distribució de fitxers exemple, imatges animades i figures en 3D (Blender). • permet: 1. còpia lliure. 2. modificació lliure. 3. distribució lliure. • obliga a: 1. que els continguts s’acompanyon del text de la llicència. • vfzv
AGAINST DRM 2.0
• una de les llicències més recents.
1
• està orientada a treballs intel·lectuals de caire creatiu.
control d'accés, orientades a exercir restriccions sobre els
• es caracteritza per oposar-se a les tecnologies DRM.
1
• LDGPL
• Libre Design General Public License (2003). • intenta compartir dissenys obrets de qualsevol tipus d'objecte. • facilita la llibertat de: 1. emprar el disseny per qualsevol propòsit.
-4-
Digital Right Management e refereix a les tecnologies de
usuaris o a forçar els drets digitals permesos.
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
2. estudiar com funciona el disseny i adaptar-lo. 3. redistribuir còpies. 4. millorar el disseny i fer públiques les millores. • és una mena de CNU GPL per a objectes. CREATIVE COMMONS
• ha creat una bateria de llicències per a tot tipus de continguts.
1
• passa de "tots els drets reservats" del © al "alguns drets reservats" de CC.
llibertats marcades per Stallman.
• malgrat tot, no es pot barrejar CC amb el terme copyleft, no són el mateix. • té una gran consistència jurídica, equiparable a la del ©. • es mostra com una de les eines més valides per: • expandir idees. 1. afavorir la circulació lliure del coneixement. 2. trabajar pel bé del col·lectiu. 3. facilitar l'accés a la cultura.
-5-
1
Cal recordar que el copyleft suposa respectar les quatre
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
CC - creative commons QUÈ ÉS?
• ha creat una bateria de llicències per a tot tipus de continguts.
1
• passa de "tots els drets reservats" del © al "alguns drets reservats" de CC.
llibertats marcades per Stallman.
• malgrat tot, no es pot barrejar CC amb el terme copyleft, no són el mateix.
Cal recordar que el copyleft suposa respectar les quatre
1
• té una gran consistència jurídica, equiparable a la del ©. • es mostra com una de les eines més valides per: • expandir idees. 4. afavorir la circulació lliure del coneixement. 5. trabajar pel bé del col·lectiu. 6. facilitar l'accés a la cultura. DRETS
• attibution: el material creat pot ser reproduït, distribuït o modificat sempre que es reconegui l'autoria. • no comercial: el material original i els seus derivats poden ser reproduïts, copiats o modificats mentre el seu ús no sigui comercial. • no derivate works: el material original i els seus derivats poden ser reproduïts, copiats o modificats però no pot ser emprat per generar una obra derivada. • share alike: els materials sempre han de quedar subjectes a la llicència de l’original. • aquestes quatre modalitats es podran combinar per crear diferents llicències.
LLICÈNCIES
1
• de la cessió drets se’n deriven sis llicències: • cc 2.5 by (reconeixement): o
es permet l’ús comercial de l’obra i les seve obres derivades, així com la generació i distribució de les mateixes sense cap restricció.
• cc 2.5 by-nc (reconeixement-no comercial): o
es permet la creació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. L’obra original tampoc es podrà utilitzar amb finalitats
-6-
1
http://es.creativecommons.org/licencia/
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
lucratives. • cc 2.5 by-nc-sa (reconeixement-no comercial-compartir igual): o
no es permet l’ús comercial de l’obra original o les seves derivades. Aquestes s’hauran de distribuir sota la mateixa llicència que l’obra original.
• cc 2.5 by-nc-nd (reconeixement-no comercial-sense obra derivada): o
no es permet l’ús comercial de l’obra original ni la generació de derivades.
• cc 2.5 by-sa (reconeixement-compartir igual): o
es permet l’ús comercial de l’obra original o les seves derivades. Aquestes s’hauran de distribuir sota la mateixa llicència que l’obra original.
• cc 2.5 by-nd (reconeixement-sense obra derivada): o
es permet l’ús comercial de l’obra original però no la generació de derivades
COMPATIBILITAT
1
2
• cal diferenciar entre les obres que NO PERMETEN obres derivades i les SÍ 3
a l’hora d’establir compatibilitat entre llicències també cal
contemplar el DOMINI PÚBLIC.
PERMETEN obres derivades. • les primeres no es podran emprar, mentre que les segones sí es podran combinar entre elles. 1. DP + By-sa = By-sa 2. DP + By-nc = By-nc 3. DP + By-nc-sa = By-nc-sa 4. By + By-sa = By-sa 5. By + By-nc = By-nc 6. By + By-nc-sa = By-nc-sa 7. By-nc + By-sa = incompatibilitat. 8. By-nc + By-nc-sa = By-nc-sa 9. By-nc-sa + By-sa = incompatibilitat.
llicències i tipografies
1
-7-
2 3
© || By-nd || By-nc-nd By || By-nc || By-nc-sa || By-sa
Disseny gràfic A1 - LLICÈNCIES
Unifont.org
1
• Unifont no és una llicència, és un web que facilita informació sobre fonts i
1
http://www.unifont.org
software Unicode. • es poden trobar fonts Unicode sota llicències lliures. STIX Font Project
1
• STIX no és una llicència, sinó un projecrte que busca la preparacio d'un
1
Scientific and Techinical Information Exchange.
sistema de compressió de fonts per a la comunitat, tant en format imprès com digital. • un cop enllestit podrà estar disponible sota una llicència lliure de royalties. SIL Open Font License
• llicència lliure i de codi obert especialment dissenyada per a software i tipografies creada per SIL.
1
Organitzacio dedicada al treball amb llegues minoritaries.
1
• permet que les fonts siguin emprades, estudiades, modificades i redistribuïdes mentre no siguin venudes. • les fonts es poden vendre amb altres paquets de software sempre que mantinguin la llicència. ARPHIC PUBLIC LICENSE
• llicència específica per a fonts. • permet la copia, distribució i lliure modificació sempre que vagi acompanyada de la llicència.
GNU/GPL for fonts
• aquesta llicència també es pot emprar amb fonts.
1
1
El seu ús és incompatible si es fa servir en documents que
no tinguin la llicència GNU/GPL.
-8-