FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume

anàlisi crítica d’aplicaions interactives

NOUS MITJANS, VELLS MITJANS?

Fonamets i evolució multimèdia

El llenguatge dels nous mitjans de comunicació

1. Presentació ....................................................................... 3 2. Premisses ......................................................................... 4

2.1. fonaments teòrics .............................................. 5

2.2. metodologia comparativa .................................. 9

3.1.cromograma - taula comparativa........................ 12

3.2.una edició de perfil alt: BBC............................... 13

3.3.una edició de perfil mig: Reuters........................ 20

3.2.1.propostes de millora.............................. 19 3.3.1.propostes de millora.............................. 26

3.4.una edició de perfil baix: La Nación................... 27

3.4.1.propostes de millora ............................. 30

4. Què pensaria Manovich?.................................................. 31

4.1.sobre la interfície.................................................. 32

4.2.sobre la iconografia ............................................ 33

4.3.sobre els principis dels nous mitjans ............... 34

4.4.un estil diferent ................................................... 35

5. Annexos ............................................................................ 38 -2-

índex

3. especial Japó: edicions digitals...................................... 10



presentació Escric aquesta presentació tot just quan he acabat el treball. Vaig pensar fer-ho en una conclusió, però crec que serà interessant fer-ho en aquest espai perquè es pugui captar el tarannà que he volgut oferir a aquesta anàlisi comparativa de mitjans. 1. El primer que trobareu serà la descripció dels criteris que m’han servit per poder fer una comparació sistemàtica i acurada entre els diferents mitjans. Haurien pogut ser uns altres, però he intentat que fossin el més ajustats possible a la meva experiència com a lector i com a alumne de Fonaments i Evolució dels Mitjans. 2. Tot seguit podreu accedir a la classificació sorgida d’aquests criteris. Ho faig amb un cromograma que intenta, de manera visual, ubicar al lector de manera ràpida en els punts forts i les febleses de les diferents edicions. Aquesta classificació, igual que els criteris, hauria pogut ser una altra i probablement difereixi de la d’altres companys. Sigui com sigui, he intentat que la meva tria sigui en tot moment fonamentada, raonada i crítica. 3. A partir d’aquesta classificació podreu llegir la valoració concreta de tres mitjans, els escollits per representar el perfil alt, mig i baix de la comparació. 4. Finalment podreu llegir la meva valoració general i les propostes de millora. Aquest punt és de cabdal importància dins del treball perquè aquí busco les connexions que hi ha entre els diferents models de premsa digital i les idees proposades per Manovich. Probablement us adoneu que fins aquest punt del treball Manovich apareix més aviat poc. No ha estat un oblit, és purament intencional. A l’hora d’establir una metodologia de treball he buscat centrar-me primer en la comparació per analitzar els mitjans, deixant pel final una valoració/reflexió més conceptual sobre el tema. Espero que us sigui d’interés. -3-

-4-

fonaments teòrics sobre els criteris de comparació


premisses




Analitzar de manera comparativa i crítica els continguts multimèdia i el tractament que realitzen diverses versions online de diferents mitjans de comunicació no serà tasca fàcil. No serà tasca fàcil perquè cal ser conscient que darrere de cadascuna d’aquestes versions hi ha moltes hores de reflexió i de feina, malgrat que de vegades els resultats no s’ajustin al que seria desitjable. I no serà fàcil perquè, en cap cas, em puc considerar una persona prou experta com per fer una crítica acurada. Així doncs, realitzaré la meva anàlisi fonamentant-la sobre dos àmbits: els coneixements teòrics apresos al llarg de l’assignatura i l’experiència acumulada després d’anys d’ús de la Xarxa.

fonaments teòrics El primer pas per poder fer una anàlisi comparativa seriosa entre mitjans serà establir els fonaments teòrics que marcaran els criteris de comparació. Seran els següents:

Criteri 1: UNITAT COMUNICATIVA Qualsevol mitjà de comunicació hauria de ser capaç d’oferir, en primer terme, una manifesta unitat comunicativa. Tal i com indica Salaverría1, això permetrà a l’usuari accedir a la informació mitjançant l’harmonització de diversos elements informatius a través de diferents codis dins la interfície. Es valorarà: que el contingut multimèdia tingui una integració harmònica dels elements. que presenti una organització lògica dels continguts.

1 Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/ EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm > -5-



Criteri 2: CONTINGUT La finalitat última dels mitjans de comunicació és gestionar el dret a la informació dels ciutadans. Per aquest motiu un dels seus objectius serà oferir continguts de qualitat, tant a nivell informatiu com a nivell d’accessibilitat d’intefície. S’analitzarà: l’estructura dels continguts, la seva disposició com a elements que estructuren una interfície. el grau d’accessibilitat que presenten els continguts.

Criteri 3: INFORMACIÓ EN FORMAT MULTICODI L’evolució de les Noves Tecnologies ha provocat que la difusió de la informació no afecti només al text i la imatge (imatge entesa com fotografia fixa), sinó al text, la imatge i el so en els seus diferents formats i combinacions2. Es valorarà l’equilibri que hi hagi entre: l’ús que es fa del text escrit. la presència d’arxius de so per reforçar la unitat informativa. la presència d’arxius de vídeo que complementin la informació. l’ús que es fa del material fotogràfic i els diferents formats de presentació de les mateixes. la presència d’infografies dinàmiques (mapes interactius, gràfiques actualitzables,...). la presència d’inforgrafies estàtiques (mapes, gràfiques,...). 2 Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/ EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >

-6-



Criteri 4: USABILITAT I CONSISTÈNCIA Segons el Currículum d’estàndards web Opera, s’entèn per usabilitat3 aquella qualitat pròpia d’una pàgina web que es comporta de manera racional i prevista. En la matexia línia, es tindrà en compte la seva consistència4, és a dir, la impressió que cada pàgina o part del contingut pertany a la mateixa web gràcies a la integració lògica i ordenada de la navegació, la paleta cromàtica, les formes, les icones i la tipografia. Juntament amb l’accessibilitat, aquest és un dels criteris que a priori més poden afavorir l’ús d’un portal web en detriment d’altres, ja que l’usuari busca una interfície amigable, propera i senzilla que li faciliti la nevagació i la cerca dels continguts desitjats. Es valorarà: el nivell de sofisticació de la interfície. el comportament racional i previsible de la web. la consistència del portal en la seva globalitat.

Criteri 5: INTERACTIVITAT La interactivitat, en contra del que es podria pensar, no és un tret característic dels nous mitjans. Tal i com afirma Manovich5 i així ens ho presenta també Salaverría6, la interactivitat com a tret consubstancial de l’univers multimèdia és qüestionable. Un lector/usuari d’una edició digital pot ser completament pas3 CURRÍCULUM D’ESTÀNDARDS WEB [article en línia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 d’abril de 2011]

4 CURRÍCULUM D’ESTÀNDARDS WEB [article en línia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 d’abril de 2011] 5 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

6 Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/ EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm > -7-



siu davant del format multimèdia, bé perquè l’objecte interactiu pràcticament no ofereix possibilitats a l’usuari, bé perquè aquest decideix no accedir als continguts o desconeix que hi pot accedir. Es valorarà: les possibilitats d’interacció de l’usuari amb la presentació dels continguts. la possibilitat de construcció de diferents itineraris d’informació.

Criteri 6: PRESÈNCIA D’INFOGRAFIES Les edicions digitals de les grans plataformes d’informació ofereixen un contrapunt a les edicions impresses: la constant actualització. Aquesta actualització no és aplicable només al contingut textual, sinó també a les infografies. Mapes, gràfiques i estadístiques poden donar resposta instàntania a noves situacions. Es valorarà: l’actualització de continguts sobre el tema informatiu concret. la presència d’inforgrafies dinàmiques que permetin a l’usuari interactuar amb els continguts.

Criteri 7: PRESÈNCIA DE CANALS PARTICIPATIUS L’eclosió de la web 2.0 ha obligat als grans mitjans a reubicar-se. Ara els usuaris es converteixen també en partíceps, fins i tot en productors de continguts informatius. Per aquest motiu es important tenir en compte la capacitat que els mitjans tenen d’acceptar el feed-back i la participació dels lectors. Es valorarà:

-8-



la presència de canals oberts de participació, bàsicament de comentaris o tweets a notícies o articles de bloc.

Criteri 8: XARXES SOCIALS Aquest és, sens dubte, un dels puntals sobre el que es recolza la difusió de continguts dels grans mitjans. Ja sigui perquè disposen d’aquestes plataformes o perquè ofereixen la possibilitat als usuaris de vicular-hi els continguts, les xarxes socials han adquirit una importància vital per la visibilitat dels grans mitjans a la Xarxa. Es valorarà: la presència i la possibilitat de vinculació a xarxes socials en tots els seus formats (Facebook, Twitter, Tuenti, meneame, blocs, sindicacions RSS) .

metodologia comparativa Després d’un estudi acurat de les nou edicions digitals s’ha creat una taula basada en la visualització comparativa en colors (cromograma. En funció de la valoració que rebin les edicions en cadascun dels apartats es mostrarà un color: perfil alt perfil mig perfil baix Un cop realitzada la taula, s’escolliran els tres enllaços que s’ajustin més a la classificació global de perfil alt, mig i baix.

-9-

- 10 -

perfil de les edicions digitals dels mitjans de comunicació

especial Japó: edicions digitals

Fonamets i evolució multimèdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicació



Les edicions digitals sobre el terratrèmol del Japó centraran la nostra anàlisi comparativa, comparant els especials de nou grans mitjans de comunicació1 per extreure’n els resultats.

imatge 01

imatge 02

imatge 03

imatge 04

imatge 05

imatge 06

imatge 07

imatge 08

imatge 09

imatge 10

1 Voldria remarcar aquí que la tasca comparativa no ha estat senzilla. He intentat en tot moment cenyir-me als criteris marcats però hi ha una part important de valoració com a usuari que no es pot obviar. Per això és possible que la meva comparació i classificació potser no sigui del tot ajustada en algun moment. Valorar des del punt de vista de l’usuari comporta establir certs criteris personals i, per tant, no del tot objectius. - 11 -



CROMOGRAMA - taula comparativa Després d’haver estudiat i recollit les impressions de totes i cadascuna d’aquestes edicions especials1 s’ha confeccionat un cromogra-

XARXES SOCIALS

CANALS PARTICIPATIUS

INFOGRAFIES

INTERACTIVITAT

USABILITAT I CONSISTÈNCIA

FORMAT MULTICODI

ACCESSIBILIAT A CONTINGUTS

UNIAT COMUNICATIVA

ma per poder classificar-les en tres perfils: alt, mig i baix.

RTVE

perfil alt

EL PAÍS

perfil baix

ESKUP

perfil baix

EL MUNDO

perfil alt

REUTERS

perfil mig

LA NACIÓN

perfil baix

NY TIMES

perfil baix

BBC

perfil alt

CNN

perfil mig

THE GUARDIAN

perfil alt

1 Podreu trobar l’esborrany amb les valoracions de tots els mitjans al següent enllaç: < http:// dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esborrany.rtf > - 12 -



una edició de perfil alt: BBC M’hauria pogut quedar amb qualsevol altra de les edicions que reuneixen condicions de perfil alt. Les edicions anglosaxones estan molt cuidades (entre d’altres motius perquè tenen un abast mundial), però algunes edicions de mitjans estatals superen amb nota aquesta comparativa i tenen poc que envejar. Així doncs, voldria mencionar dins d’aquest grup les edicions de RTVE i El Mundo, exemple de la bona feina que s’està fent a nivell de mitjans al nostre estat. Malgrat tot, crec que l’edició digital de la BBC1 reuneix una sèrie de condicionant que la fan, sota el meu criteri, la ferma candidata a destacar sobre la resta. Anem a desgranar per què.

imatge 11

1 BBC. Japan earthquake [especial en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 d’abril de 2011] Disponible a < http://www.bbc.co.uk/news/world-asia-pacific-12711226 >

- 13 -



L’edició digital de la BBC presenta, a l’igual que RTVE o El Mundo, una interfície que es basa en el concepte d’unitat comunicativa2. Els diferents codis s’integren dins de la mateixa interfície i els continguts propis de l’especial estan recollits de manera conjunta, evitant d’aquesta manera la dispersió i acumulació d’entrades informatives, com passa per exemple amb el New York Times.

imatge 12

En aquesta captura de la pàgina d’inici de la BBC es pot observar clarament l’estructura organitzada en blocs, així com els encapçalaments que els identifiquen.

La BBC és una de les corporacions que vetllen amb més cura per l’accessibilitat de les seves plataformes. Això es nota 2

Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/ info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm > - 14 -



en la presentació de la seva interfície: mida de font correcta, interliniat ajustat per garantir una bona lectura, correcta elecció de colors per facilitar un contrast adient i estructuració lògica dels continguts en blocs temàtics interelacionats entre ells. Cada bloc de notícies conté un títol que permet ubicar-lo de manera immediata dins de la interfície (veure la imatge anterior). Cal apuntar aquí que el tema dels encapçalaments no és menor. La BBC, pionera en temes d’accessibilitat per persones amb discapacitats3, ha entès que la base de l’accés universal es troba en els estàndards4. Col·locar encapçalaments a l’inici de cada bloc permet que les tecnologies d’assistència (com són els lectors de pantalla per invidents) interpretin de manera correcta la informació semàntica i presentacional de la pàgina, donant un plus de qualitat al format. La usabilitat i la consistència també estan molt cuidats. La barra de navegació sempre és visible i en tot moment el lector sap on es troba.

imatge 13

Fragment de la barra de navegació. La seva ubicació permanent a la part superior facilitat la navegabilitat a l’ususari.

3 BBC. My web - My way [articles en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 d’abril de 2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >

4 S’entèn per estàndars aquell conjunt de pràctiques que permeten implementar de manera correcta i universal el codi HTML i CSS necessari per crear una pàgina web. Ajustar-se als estàndards farà que la pàgina tingui un bon nivell semàntic i presentacional, a més de facilitar l’accés a persones amb discapacitats. Podeu trobar més informació a la web d’Opera. OPERA. Currículum d’estàndards web [articles en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 d’abril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/ >

- 15 -



Les icones contenen una forta càrrega visual i semàntica, fet que facilita a l’usuari saber a quin tipus d’arxiu accedirà abans d’activar l’enllaç. La seva interfície dóna un punt de sofisticació, trobant l’equilibri just. No és excessivament complexa però tampoc és massa simple, fet que empobriria el resultat final. Per altra banda, presenta una gran varietat de blocs informatius en diferents codis, en una proporció molt semblant a la que dóna El Mundo. Però a diferència d’aquest, els diferents formats queden integrats dins de la mateixa interfícies, no cal accedir a un enllaç o a un repositori per arribar-hi. El lector ho té tot a mà i ja d’entrada es pot fer una idea de què és el que voldrà o no voldrà seleccionar. Un altre punt interessant és l’ús que es fa de les icones, que contenen força semàntica i orienten amb exactitud al lector, que sap què obrirà abans de fer el clic. A més, l’ús racional d’aquests elements d’interfície fa que el portal adquireixi molta consistència, generant sensació d’unitat formal i comunicativa.

imatge 14

Diferents exemples d’icones emprades per identificar el contingut dels diferents enllaços.

- 16 -



Un dels punts forts de la BBC és l’alt nivell d’interactivitat que presenta, tant pel que fa a la creació d’itineraris informatius com pel que fa a l’ús de les infografies. Tots els articles presenten un llistat d’articles relacionats, fet que facilita que el lector pugui assegurar la traçabilitat de les informacions, ja que pot anar resseguint diferents fils sense perdre’s, sabent que sempre podrà tornar al document font. Com no podia ser d’una altra manera, els continguts són extremadament dinàmics. Hi ha constants actualitzacions que permeten al lector estar informat en tot moment dels últims aconteixements relacionats amb el tema que es tracta. Aquesta és precisament una de les característiques més valuoses de la premsa digital i cal saber-la administrar correctament. Una edició digital que no s’actualitza no és en absolut interessant pels usuaris. El tema de les infografies dinàmiques i estàtiques mereixeria un capítol a part. Són òptimes, d’una qualitat excepcional (al mateix nivell que les infografies de El Mundo o el New York Times, tot i que aquestes darreres són més difícils de trobar dins d’una interfície poc clara i excessivament carregada).

imatge 15

Captura de dues infografies sobre les rèpliques del terratrèmol i l’estat de la central de Fukushima.

- 17 -



I no són infografies òptimes només per la seva qualitat gràfica, sinó pel seu concepte inherent d’interactivitat5.

imatge 16

Captura d’una mateixa infografia en dos estats diferents. Mostra de manera clara el principi de variabilitat de Manovich. En funció de la sol· licitud del lector la infografia presenta una o altra interfície.

Potser el seu punt feble resta en els pocs canals participatius que presenta. Els lectors no tenen la possibilitat de fer comentaris als articles. Cal dir, però, que són encara molts els mitjans que es mostren reacis en aquest aspecte, probable5

Al seu article Interactividad en infografía de prensa, Albeto Cairo afirma que un dels objectius de les infografies és aconseguir que hi hagi un intercanvi d’informació entre el lector i un sistema artificial de gestió. Aquesta interactivitat pot ser de perfil baix (infografia linial/ horitzontal que permet al lector avançar o retrocedir a partir de botons) o de perfil alt (el lector pot interactuar directament amb la informació, combinar-la de diferents maneres per extreure conclusions i crear un criteri propi). University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografía de prensa [en línia]. Article publicat al volum Malofiej 15, març 2008 [data de consulta: 15 d’abril de 2011]. Disponible a < http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulomalofiej.pdf > - 18 -



ment perquè tampoc hi ha massa cultura de diàleg virtual. En aquest sentit, la premsa esportiva (més emocional i visceral que la premsa generalista) sí que guarda un llarg bagatge, tot i que sovint els comentaris no guarden cap norma d’etiqueta. De la mateixa manera, ofereix un reduït però suficient ventall de vinculació amb xarxes socials (Facebook, Twitter i reenviament per mail).

propostes de millora Es fa difícil plantejar propostes de millora a una solució que està força ben trobada. Malgrat tot, sempre hi ha quelcom millorable. I en aquest cas serien dels canals de comunicació que es poden establir entre la línia editorial i els lectors. A diferència de la premsa escrita, la versió digital fa desaparèixer aquesta mena de “carta al director“, l’únic recurs que un diari i un lector tenien d’establir un flux bidireccional, un espai on poder expressar lliurement i on crear debat. És ben cert que les experiències diuen que tot sovint els usuaris no acaben de ser del tot correctes. Però tot depèn també de la iniciativa que se’ls ofereixi. Aporto la idea, al meu parer extremandament estimulant, de l’edició digital de The Guardian. En un dels seus espais ofereix la possibilitat de crear un banc d’idees per estabilitzar la planta nuclear de Fukushima.6 El diari digital es converteix, amb aquesta proposta, en generadora d’idees de manera col· laborativa, creant un interessant banc de recursos.

6 THE GUARDIAN. [article en línia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 d’abril de 2011]

Disponible a - 19 -



una edició de perfil mig: REUTERS La línia que marca la diferència entre una edició de perfil alt i una de perfil mig és molt prima. D’entrada ningú dubta de la qualitat dels continguts. Però estem parlant d’edicions digitals i les valoracions es decideixen per petits detalls. L’especial actualitzat de Reuters1 podria quedar ubicat dins d’aquest perfil mig, juntament amb l’edició de la CNN, amb qui comparteixen certes característiques.

imatge 17

1 REUTERS. Japan earthquake [especial en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 d’abril de 2011] Disponible a < http://live.reuters.com/Event/Japan_earthquake2?Page=297 > - 20 -



Al seu favor podríem dir que es fa una actualització constant de la informació, presentada en un format de missatge sensiblement curt (recorda a les entrades de Twitter) que genera una lectura dinàmica i àgil. En contra haurem de dir que l’especial pràcticament es limita al format de text, oferint un baix nivell d’unitat comunicaiva, amb molt poques fotografies i un ús inexistent d’infografies. Per trobar-les (i de manera escassa) cal remetre’s a l’edició principal. És, amb diferència, la interfície que presenta la unitat comunicativa més dispersa. Com hem comentat amb anterioritat, el seu format recorda a les entrades de Twitter, sensiblement curtes i àgils per llegir, però no afavoreixen l’aprofundiment en els continguts. Per altra banda, la unitat comunicativa d’un mitjà es calibra en funció de la capacitat que té d’integrar diferents formats per completar els continguts d’una notícia. Reuters integra molts pocs formats dins del seu especial, limitant-se pràcticament en la seva totalitat a text i alguna imatge fixa. Igual que passa amb el cas de EL PAÍS, molts dels articles enllacen amb l’edició digital principal, on sí que es poden trobar altres formats. Això genera una solució poc integrada per a l’usuari. L’accessibilitat al lloc és correcta. Tal i com ha s’ha comentat amb l’exemple de la BBC, els països anglosaxons estan força sensibilitzats amb el tema de l’accés universal als recursos en línia. Una mida de font correcta, tipografies sense serifa, columnes de text amb una amplada ajustada i uns colors amb bon contrast fan que la lectura sigui fàcil i agradable.

- 21 -



La seva estructura, però, és molt simple, basada en un format d’entrades amb missatges no massa llargs i basats sobretot en el codi textual. Els seus avantatges i inconvenients ja els hem comentat. Afavoreix una lectura ràpida i àgil, en tres minuts pots estar al dia dels darrers aconteixement. Però deixa de banda certa profunditat de continguts i la riquesa d’altres formats, com l’audiovisual o l’infogràfic. Per completar els continguts cal anar sempre a l’edició principal o a blocs de periodistes de Reuters.

imatge 18

Captura de les darreres entrades registrades a l’especial de Reuters sobre el desastre del Japó. Com es pot observar, el contingut és mínim i sempre redirigeixen a altres enllaços.

Pel que fa al format multicodi de l’especial, presenta un índex molt baix d’ús de diferents formats. Com es pot observar en la imatge anterior i en la imatge de la pàgina 19, el format escollit pràcticament obliga a cenyir-se al text. L’estructuració d’entrades en una única columna dóna poc joc per a la modularitat. Els espais queden tancats i sembla que introduir nous elements trencaria la disposició original. Òbviament, per poder accedir a la informació en altres formats es pot accedir a l’edició principal.

- 22 -



Pel que fa a la mobilitat dins del lloc, presenta una bona consistència com a pàgina. Fruit de la seva simplicitat, sempre es té la sensació d’estar navegant per un mateix lloc. Naturalment, això té la seva explicació perquè en cap moment l’especial sobre el Japó ofereix la possibilitat d’accedir a altres continguts relacionats. Dins d’aquesta edició la navegabilitat tampoc és massa clara. L’usuari pot accedir a diferents articles però es troba a faltar una barra de navegació que doni accés als continguts informatius. De la mateixa manera, no hi ha aprofitament de les icones per donar càrrega consistència visual i semàntica als articles. imatge 19

Captura de la barra de navegació de l’especial Reuters sobre el Japó. Com es pot observar si s’accediex a l’edició digital, la barra superior permet registrar-se o accedir a alguna de les xarxes socials més habituals, peró no dóna l’opció de navegar o ubicar el lloc on es troba el lector.

L’especial presenta poques possibilitats d’interacció, més enllà de llegir els articles o enllaçar amb l’edició mare. El que ens trobem quan accedim a l’edició principal sí que ofereix un altre format més ajustat on l’usuari pot escollir entre altres opcions i altres formats i on també pot fer ús dels canals oberts de comunicació per interactuar amb altres usuaris. El tema de les infografies és potser un dels més justets, tenint en compte que estem parlant d’un mitjà d’abast mundial. D’entrada hem de dir que a l’especial que estem valorant no hi ha una sola entrada infogràfica, fet que empobreix notablement l’accés als continguts. Sí que en podem trobar a l’edició principal si enllacem des de l’especial. Però aquí també les expectarives s’esvaeixen força. - 23 -



L’edició principal presenta algunes infografies (Reuters les descriu com “Interactive map”) que no permeten cap tipus d’interacció més enllà de passar endavant i endarrere. La qualitat gràfica és innegable, però difícilment suportaria una comparació seriosa amb les infografies de la BBC, El Mundo o NYTimes, mitjans que ofereixen infografies d’una gran quailitat gràfica, dinàmica i interactiva.

imatge 20

Captura de l’enllaç a la infografia que es pot trobar a l’edició principal de Reuters. La seva qualitat informativa i gràfica és alta, però li falta cert dinamisme en comparació amb les infografies d’altres mitjans.

Pel que fa als canals de participació, les diferents entrades donen la possibilitat de participació però mai des de la mateixa pàgina. De fet, es fa difícil saber com poder participar en aquests articles (se suposa que estan vinculats al hashtag de Twitter). En contraposició, si accedim a l’edició principal el format es torna molt més transparent pel lector, que a primer cop d’ull sabrà que té canals oberts de comunicació i els podrà localitzar - 24 -



amb molta facilitat. Aquest fer indiscutible queda reforçat amb el volum d’entrades que podem trobar: a l’especial pràcticament no en trobem, mentre que a l’edició principal els comentaris dels lectors abunden força.

imatge 21

Captura de l’encapçalament d’un article de l’edició principal de Reuters. Com es pot observar, es veu clarament la pestanya que enllaça amb els comentaris, així com el nombre de comentaris ja realitzats.

Finalment presenta un ampli ventall de vinculació amb xarxes socials (Facebook, Twitter, Linkedin). A més, es poden seguir els blocs informatius a través de Facebook, Twitter, RSS i Youtube.

Captura dels diferents canals que s’obren a la versió principal de Reuters per poder compartir continguts a les xarxes socials. Com es pot observar, reuneixen les més importants.

- 25 -

imatge 22



propostes de millora Abans d’exposar algunes iniciatives per millorar l’edició digital que hem estat valorant, voldria tornar a insistir en què el que aquí hem valorat ha estat l’especial actualitzat que ha ofert Reuters durants aquestes setmanes sobre el Japó, no els articles que es poden trobar a l’edició principal. Òbviament, l’edició principal recull a mode d’especial tots els continguts propis de l’esdeveniment, unint diferents formats, amb una unitat comunicativa molt superior a l’edició que ha estat objecte d’estudi. L’edició principal de Reuters no té res a envejar a la d’altres grans mitjans, com podria ser la BBC o la CNN. L’edició especial que hem valorat ens ha permès localitzar certes mancances que es podrien millorar: • la unitat comucativa requereix un esforç adicional per part dels professionals de la informació i el disseny. El format digital no en té prou sent un repositori d’entrades o d’enllaços. Aquesta unitat comunicativa demana que els continguts puguin ser completats des de diferents òptiques i formats. Introduir un major nombre de d’entrades en format infogràfic, audiovisual o geolocalitzador dóna profunditat a la informació. • les infografies haurien d’estar més presents i més treballades. Un gran grup de comunicació com Reuters hauria de donar un plus de qualitat als seus lectors amb un ventall més apli d’infografies dinàmiques i més interactives. • els canals de participació queden desatesos. Hauria de ser més senzill saber com i on participar, donant opció al lector perquè l’edició es converteixi en un especial 2.0 que genera un flux de comunicació d’idees en els dos sentits.

- 26 -



una edició de perfil baix: LA NACIÓN La Nación destaca entre totes les edicions digitals sobre el desastre del Japó per tenir el desenvolupament més pobre. Cal reconéixer que la seva edició principal no dista gaire d’altre formats que ja hem valorat en aquest treball, fet que la col·locaria entre les versions de perfil mig. Però si ens limitem a valorar el seguiment que aquest mitjà ha fet sobre la tragèdia del Japó1, la qüestió canvia força. Anem a explicar-ne els motius.

imatge 23

1 LA NACIÓN. Japón: un escenario atómico [especial en línia] PREMSA DIGITAL.[data de consulta: 20 d’abril de 2011] Disponible - 27 -



Aquesta edició presenta una unitat comunicativa pobra. La seva interfície sobre la crisi del Japó es limita a una infografia dinàmica que enllaça amb altres infografies. Prescindeix engran mesura de formats importantíssims a l’hora de completar digitalment la informació.

L’accés a la informació és mínim. Es fa molt difícil esta-

blir qualsevol traçabilitat sobre els continguts perquè l’especial es converteix en un carreró sense sortida. Per altra banda, en cas que l’usuari vagi directament a l’edició digital del diari tindrà moltes dificultats per trobar altres continguts informatius. Òbviament, aquesta manca d’elaboració de continguts informatius està íntimament lligada a la nul·la actualització de dades.

Tal i com hem comentat abans, el format multicodi que

ofereix és molt limitat. La interfície està composada per una infografia que pretèn ser dinàmica però que només accepta el desplegament de dos menús.

imatge 24

Captura de la infografia que composa la informació sobre el tsunami del Japó. En aquesta imatge presenta desplegat un dels dos menús.

- 28 -



Tot i així la consistència de la pàgina és bona, ja que

la navegació i els elements de l’especial queden totalment integrats dins de la interfície de l’edició digital. No cal perdre de vista, però, un detall que s’ha esmentat amb anterioritat. Un cop el lector deixa aquesta interfície per integrar-se a l’edició principal, la navegació es fa dificultosa i es perd la traçabilitat sobre aquesta informació, es fa pràcticament impossible poder seguir el fil d’aquests continguts.

El perfil d’interactivitat que aporta és baix. Els continguts

són limitats i el lector difícilment pot accedir a altres continguts per crear el seu propi itinerari informacional.

Independentment de la pobra actualització de contin-

guts, el dinamisme de la interfície és molt pobre. Presenta una única infografia amb dos únics menús que es poden desplegar i que sempre contenen la mateixa informació. Tot i que el seu grau de sofisticació és baix, apte per qualsevol usuari, la seva sola presència no enriqueix el resultat.

Pel que fa als canals participatius la situació tampoc mi-

llora massa. No ofereix cap canal perquè el lector pugui participar directament i la presència d’enllaços a altres recursos és nul·la.

Sí que ofereix la possibilitat d’obrir aquests continguts

a xarxes socials: presenta un reduït ventall de vinculació amb xarxes socials (Facebook, Twitter).

imatge 25

Captura de la capçalera de l’especial. A la part dreta de la mateixa es poden apreciar els enllaços a diferents xarxes socials, així com a la subscripció RSS.

- 29 -



propostes de millora Després de veure altres especials al llarg d’aquest treball, les propostes de millora sorgeixen pràcticament de manera natural. Veiem unes quantes: • cal donar unitat comunicativa a la interfície. Es necessita treballar la informació des de diferents formats complementaris. Així doncs, seria molt recomanable la presència de continguts en formats audiovisual i textual. • cal actualitzar els inputs informatius. Una sola entrada a l’inici de l’especial no garanteix que aquesta mantingui la seva actualitat al llarg els dies. Els fets del dia a dia s’encarregaran de demostrar que la informació queda ràpidament obsoleta. • cal garantir la traçabilitat de la informació. La navegació pel lloc ha d’assegurar al lector la possibilitat de tornar enrere si ho creu convenient, sabent en tot moment on es troba i a on pot accedir. Quan aquesta navegabilitat es fa opaca l’usuari fàcilment opta per abandonar-la. • cal assegurar cert grau d’interactivitat entre el lector i la interfície/mitjà. Si aquesta interactivitat es limita a fer clics per obrir o tancar enllaços els continguts es fan menys atractius. Això també inclou la possibilitat de poder participar fent comentaris. • cal millorar l’acabat de les infografies. Només cal fer un cop d’ull a altres mitjans per veure que aquest és un aspecte que, ben cuidat, dóna un grau més de qualitat ls continguts. Les infografies, ja siguin dinàmiques o estàtiques, són un aspecte que cal cuidar amb ganes.

- 30 -

- 31 -

els mitjans de premsa digital sota el prisma de Manovich


QUÈ PENSARIA MANOVICH?




Seria molt pretenciós per la meva part posar-me en el lloc

de Manovich i pensar que amb les meves idees i tot l’après al llarg d’aquesta assignatura podria arribar a fer una valoració crítica i lúcida dels mitjans estudiats. Però tota la base teòrica assolida fins al moment ha permès poder mirar totes aquestes edicions ja no tan sols amb els ulls d’un usuari sinó també d’algú que comença a entendre certes conceptualitzacions amagades darrere dels nous mitjans.

sobre la interfície Al llarg del treball s’ha insistit molt en el concepte d’unitat comunicativa exposada per Salaverría1. Malgrat que pot semblar un tema menor, la unitat comunicativa acabarà situant uns mitjans per sobre d’altres que no la implementin correctament. Oferir una edició digital no és simplement unir en una mateixa interfície diferents formats, és unir-los amb ordre i coherència deixant que operin entre ells mitjançant la remediació.2 A partir d’aquest concepte Manovich planteja el sentit de la interfície dels nous mitjans. Si aquestes es limiten a unir de manera cojuntural diferents formats no estaran donant resposta al concepte 2.0, concepte que per sobre de tot busca triar, escollir, reformular i reformatar per oferir la informació des de noves perspectives. El que potser encara no està escrit és quina ha de ser aquesta organització, hi haurà múltiples solucions. L’usuari, acostumat a navegar per la Xarxa, buscarà interfícies amigables, netes i amb una usabilitat i accessibilitat transparent. 1 Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/ EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >

2 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 141). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press. - 32 -



Quan la combinació de diferents formats es converteix en una amalgama d’elements la seva comprensió es fa difícil. Quan la combinació de diferents codis es converteix en un bloc unitari que té sentit, que es complementa i s’amplia, llavors es troba la unitat comunicativa A partir d’ara les plataformes digitals no només hauran de gestionar el nostre dret a la informació, també hauran de gestionar la millor manera d’accedir a ella des d’Internet. Prenent les paraules de Manovich, “una pantalla d’ordinador connectat a la xarxa es converteix en una pantalla per on podem accedir a llocs a milers de quilòmetres de distància“.3 Després de navegar durant hores entre mitjans de premsa escrita he arribat a la conclusió que la nova interfície de la premsa digital no és lluny, però encara està per arribar. En major o menor grau tots els mitjans adopten una presentació semblant, però encara té marge d’evolució.

sobre la iconografia Totes les interfícies estudiades es basen en metàfores visuals clàssiques.4 Això permet que l’us de certes parts de la interfície sigui totalment intuïtiu. Identificar una càmera de fotos amb una fotografia, un botó d’avançament, propi dels reproductors, amb un vídeo o una petita gràfica amb dades estadístiques o infografies genera un discurs organitzatiu que se situa en el nivell del metallenguatge. Tal i com apunta Manovich, els nous mitjans de premsa digital, a l’igual que la gran majoria, han estat hàbils a l’hora d’aprofitar els previs culturals per crear nous llenguatges visuals.

3 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 146). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.




sobre els principis dels nous mitjans La mateixa naturalesa de les edicions digitals fa que puguem trobar exemples dels principis en qualsevol racó d’aquests portals: • estem parlant d’edicions digitals basades en arxius informàtics creats en codi binari. Aquest principi, tret identitari, permetrà fer modulacions, variacions i automatitzacions. • totes les edicions presenten un alt grau de modularitat. Les notícies són unitats que es poden tractar per si soles o bé es poder introduir entre d’altres, fet que permet variar l’aspecte de la interfícies. • el fet que les edicions impresses es redactin i maquetin sobre format digital fa que els continguts es puguin reutilitzar per les versions digitals, reforçant més l’aspecte modular del mitjà. • la premsa digital ofereix un alt grau de variabilitat. El lector pot accedir a diferents disposicions de la interfície en funció de la selecció que esculli. Cada enllaç conté la potencialitat de variar amb un sol clic l’aparença i el contingut. • tot el procés d’accés a la inforimatge 26

mació està plenament auto-

Captura de les icones que permeten vincular continguts informatius i xarxes socials.

matitzat. N’és un exemple les vinculacions a les xarxes socials. Totes les edicions digitals ofereixen la possiblitat d’accedir a aquella xarxa social que se desitgi per vincular informació. Aquestes icones conserven un procés d’automatització total. • la premsa digital està generant transcodificació cultural. El tractament informàtic de la informació està creant noves maneres d’entendre la premsa més enllà del que fins ara ha generat la premsa escrita.

- 34 -



un estil diferent L’aplicació e-Periódico és una nova interfície que busca adaptar la informació a una lectura ràpida, còmoda i multimèdia.5 Ofereix un nou concepte de navegació sobre la interfície, ja que no es tracta d’una pàgina web sinó d’un format compacte programat sobre Flash des d’on l’usuari pot accedir a diferents continguts informatius.

imatge 27

La interfície mostra la representació de la informació com a control.6 Davant d’una organització que estandaritza l’accés a la informació, la pròpia interfície dóna la possibilitat de personalitzar-la, d’establir diferents itineraris, de triar els blocs de continguts i el format en què s’hi vol accedir.

imatge 28

5 EL PERIÓDICO [articles en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 d’abril de 2011] Disponible a: < http://epreader.elperiodico.cat>




La interfície centra l’atenció en un sol contingut, donant-li personalitat pròpia. Marca un clar paral·lelisme amb la pantalla de TV o de cinema, mitjans que es converteixen en els principals dipositaris de les metàfores i estratègies organitzatives de la informació i que nodreixen les interfícies actuals.7 Per això és la interfície i el seu metallenguatge la que pren absolut protagonisme, encetant un nou model de premsa digital, diferent al que fins ara s’ha estat fent. La transició dels continguts per la interfície proposa un retorn a les formes clàssiques, reprenent el concepte de rotlle de papir de ‘Egipte, Grècia i Roma.8 La navegació amb les fletxes del cursor fa que l’usuari entengui que la informació desborda la pantalla, que la interfície és la màscara que enquadra la informació però que aquesta escapa del marc físic i s’amaga més enllà del que es pot veure per la finestra.

imatge 29

La interfície genera una gran unitat comunicativa. Els continguts se centren i el lector té el control total sobre tots els formats. Cada bloc de contingut guarda, de manera integrada i estandaritzada, diferents formats que complementen la informació (text, vídeo, fotografies,...), formats que són fàcilment ubicables gràcies a les icones. 7 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 123). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.




El llenguatge iconogràfic és molt potent. La interfície genera tot un discurs organitzatiu sense disposar una sola lletra perquè es basa en elements que ja formen part de la nostra cultura i resulten familiars als lectors.9 La interfície aprofita els culturals previs per adoptar la forma final.

Tots aquests motius fan que aquesta edició tingui entitat pròpia i es diferenciï clarament de la seva versió “germana“10, que respon clarament al format clàssic que han adoptat la gran majoria dels mitjans de premsa escrita quan han fet el pas al món digital. Tan sols un punt en contra a destacar: no hi ha actualització de continguts. I aquest és un gran handicap que caldrà solventar. Tots tenim ben clar que l’actualització és un dels objectius de la Xarxa i deixar aquest aspecte de banda fa perdre opcions. Si algun dia la interfície permet una actualització tan àgil com la d’una plana web la proposta serà infinitament més interessant. Malgrat tot, l’aposta seva va ser clara. Van adaptar els continguts a un format ja consolidat dins de la Xarxa: la pàgina web. El Periódico, amb la seva iniciativa, obre un nou camí per explorar. Primer va ser el diari, després la pàgina web, ara tenim una nova interfície que pot acabar generant un nou model cultural. El temps dirà si l’usuari s’hi troba còmode. El lector acabarà dictant si aquesta nova interfície es pot consolidar.

9 Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 121). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

10 EL PERIÓDICO [articles en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 d’abril de 2011] Disponible a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>

- 37 -

- 38 -

relació d’imatges i cites


ANNEXOS




imatges

•

imatge 01: PHOTOSHOP [data de captura: 20 d’abril de 2011] < http://www.rtve. es/noticias/catastrofe-japon/

•

>

imatge 02: PHOTOSHOP [data de captura: 20 d’abril de 2011]

•


•

imatge 04: PHOTOSHOP [data de captura: 20 d’abril de 2011] < mundo.es/especiales/2011/terremoto-japon/

•

http://www.el-

>


•


•


•


•


•


•


•


•


•


•


•


•

imatge17: PHOTOSHOP [data de captura: 22 d’abril de 2011]

•

- 39 -



com/Event/Japan_earthquake2?Page=297>

•


•


•


•

imatge22: PHOTOSHOP [data de captura: 22 d’abril de 2011] < ters.com/article/2011/04/22/us-japan-idUSTRE72A0SS20110422

•

http://www.reu-

>


•


•


•


•

imatge27: PHOTOSHOP [data de captura: 30 d’abril de 2011] <

http://epreader.

elperiodico.com/APPS_GetPlayerZ.aspx?pro_id=00000000-0000-0000-0000-000000000001&fech a=30/04/2011&idioma=1>

•


•

imatge29: PHOTOSHOP [data de captura: 30 d’abril de 2011] < elperiodico.cat

>

- 40 -

http://epreader.



cites

pàgina 5 •

Salaverría R. Aproximación al concepto de multimedia desde los planos comunicativo e instrumental [article en línia] WEB [data de consulta: 16 d’abril de 2011] < http://www.ucm.es/info/perioI/Period_I/EMP/Numer_07/7-5-Inve/7-5-13.htm >

pàgina 6 •


pàgina 7 •

CURRÍCULUM D’ESTÀNDARDS WEB [article en línia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 d’abril de 2011]

•

CURRÍCULUM D’ESTÀNDARDS WEB [article en línia] MOSAIC-UOC [data de consulta: 15 d’abril de 2011]

•

Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital”. (pàg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

•


pàgina 12 •

Podreu trobar l’esborrany amb les valoracions de tots els mitjans al següent enllaç: < rany.rtf

http://dl.dropbox.com/u/15109271/UOC/semestre_01/FEM/PAC3_II/valoracions_esbor-

>

pàgina 13 •

BBC. Japan earthquake [especial en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 d’abril de 2011] Disponible a

pàgina 14 •


- 41 -



pàgina 15 •

BBC. My web - My way [articles en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 d’abril de 2011] < http://www.bbc.co.uk/accessibility/ >

•

OPERA. Currículum d’estàndards web [articles en línia] WEB OFICIAL [data de consulta: 21 d’abril de 2011] < www.opera.com/company/education/curriculum/>

pàgina 18 •

University of North Carolina at Chapel Hill. Interactividad en infografía de prensa [en línia]. Article publicat al volum Malofiej 15, març 2008 [data de consulta: 15 d’abril de 2011]. Disponible a < alofiej.pdf

http://albertocairo.com/imagenes/2008/articulos/articulom-

>

pàgina 19 •

THE GUARDIAN. [article en línia] WEB OFICIAL. [data de consulta: 15 d’abril de 2011] Disponible a <

http://www.guardian.co.uk/environment/interactive/2011/apr/05/read-

er-ideas-fukushima-nuclear-plant

>

pàgina 20 •

REUTERS. Japan earthquake [especial en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 16 d’abril de 2011] Disponible a

pàgina 27 LA NACIÓN. Japón: un escenario atómico [especial en línia] PREMSA DIGITAL. [data de consulta: 20 d’abril de 2011] Disponible

pàgina 32 •


•


pàgina 33 - 42 -


•



•


pàgina 35 •

EL PERIÓDICO [articles en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 d’abril de 2011] Disponible a: < http://epreader.elperiodico.cat>

•


pàgina 36 •


•


pàgina 37 •


•

EL PERIÓDICO [articles en línia] PREMSA DIGITAL [data de consulta: 28 d’abril de 2011] Disponible a: < http://www.elperiodico.cat/ca/>

- 43 -



Jaume Villarreal Quintana - Grau en Multimèdia (UOC)

FEM PAC3 Villarreal Quintana Jaume

Recommend Documents