Repàs, Reforç, Ampliació Coneiximent Del Medi

índex Atenció a la diversitat Atenció a la diversitat en el projecte Saba ............................................................................................... 3 Repàs unitat 1 ........................................................................................................................................ 4 Reforç unitat 1. Estructures i tipus de plantes ........................................................................................ 6 Reforç unitat 1. La nutrició en les plantes................................................................................................ 7 Reforç unitat 1. La reproducció en les plantes......................................................................................... 8 Ampliació unitat 1. Nutrició i relació ........................................................................................................ 9 Repàs unitat 2 ........................................................................................................................................ 10 Reforç unitat 2. Les cadenes alimentàries ............................................................................................... 12 Reforç unitat 2. Les xarxes alimentàries.................................................................................................. 13 Reforç unitat 2. Tipus d’ecosistemes....................................................................................................... 14 Ampliació unitat 2. L’ésser humà canvia el medi ..................................................................................... 15 Repàs unitat 3 ........................................................................................................................................ 16 Reforç unitat 3. Els òrgans dels sentits ................................................................................................... 18 Reforç unitat 3. El sistema nerviós........................................................................................................... 19 Reforç unitat 3. L’esquelet humà............................................................................................................. 20 Ampliació unitat 3. El sentit del tacte ...................................................................................................... 21 Repàs unitat 4 ........................................................................................................................................ 22 Reforç unitat 4. La densitat ..................................................................................................................... 24 Reforç unitat 4. Els efectes de les forces.................................................................................................. 25 Reforç unitat 4. Propietats i ús dels materials.......................................................................................... 26 Ampliació unitat 4. Densitat i flotabilitat ................................................................................................. 27 Repàs unitat 5 ........................................................................................................................................ 28 Reforç unitat 5. Tipus i propietats de l’energia ........................................................................................ 30 Reforç unitat 5. Les fonts d’energia......................................................................................................... 31 Reforç unitat 5. Els impactes ambientals................................................................................................. 32 Ampliació unitat 5. L’energia de l’aigua................................................................................................... 33 Repàs unitat 6 ........................................................................................................................................ 34 Reforç unitat 6. Estructures .................................................................................................................... 36 Reforç unitat 6. Ús adequat de les màquines........................................................................................... 37 Ampliació unitat 6. Les màquines............................................................................................................ 38 Ampliació unitat 6. Les màquines de Leonardo ....................................................................................... 39

Atenció a la diversitat en el projecte Saba En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes. Per això, el quadern d’Atenció a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables per a cobrir les diferents necessitats: Reforç • Les fitxes de reforç estan focalitzades en aquells aspectes de més dificultat de cada una de les unitats didàctiques. • Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts de vista, per a d’aquesta manera fer-los accessibles a un major nombre d’alumnes. Ampliació • Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que s’ha vist a classe. • Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats. • Permeten aprofundir en continguts que ja s’han treballat. Repàs • Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamentals de tota la unitat. • Poden utilitzar-se per a afermar definitivament aquess continguts una vegada finalitzat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els alumnes com a pas previ a l’examen. Totes aquestes fitxes i els seus solucionaris estaran disponibles en Sabadigital. Si vol, el professor podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que considere oportú.

Atenció a la diversitat en el projecte Saba

3

unitat

1

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

1 Col·loca la lletra on corresponga per a classificar les plantes següents. b a

Angiospermes Plantes amb flors Gimnospermes Amb arrel, tija, fulles i conductes

c

d

Plantes sense flors Sense arrel, tija, fulles i conductes

2 Completa les taules següents. Substàncies necessàries

FOTOSÍNTESI Substàncies de rebuig

Produeix

Substàncies necessàries

3

En què es diferencien la saba bruta i la saba elaborada?

4

Quina és la frase correcta? Explica per què i corregeix la incorrecta. a) Les plantes fan la fotosíntesi tant de dia com de nit.

Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 1

RESPIRACIÓ Substàncies de rebuig

Produeix

b) Les plantes respiren tant de dia com de nit.

MATERIAL FOTOCOPIABLE

4

unitat

1

5

REPÀS Nom:

b

Relaciona cada imatge amb el tipus de fragment a partir del qual la planta es pot reproduir asexualment.

Estoló 7

Curs:

Observa aquests dos processos i descriu el que ocorre en cada un. Quina és la diferència fonamental? a

6

Data:

Tubercle

Bulb

Explica en què consisteixen les següents formes de relació de les plantes amb el seu entorn. ●●

Fototropisme:

●●

Geotropisme:



5

unitat

1

1

REFORÇ

Estructures i tipus de plantes

Nom:

Data:

Curs:

Busca una planta amb arrels i flor, i fes un dibuix esquemàtic. Assenyala i anomena en el teu dibuix les parts que conegues. Després, relaciona els òrgans que has identificat amb la seua funció. És l’òrgan de les plantes que capta del sòl l’aigua i les sals minerals. És l’encarregat de sostindre la planta. Per aquest òrgan circulen substàncies a través de conductes. És l’òrgan que capta l’energia del sol. Per mitjà de la fotosíntesi, fabrica els nutrients que la planta necessita.

És l’òrgan reproductor.

2

Utilitza aquesta clau per a identificar les plantes següents. Té flors?

Sí

No

Les llavors es troben a l’interior dels fruits?

Té arrels, fulles i tija amb conductes?

Sí

No

Sí

No

Angiosperma

Gimnosperma

Falguera

Molsa

a)

b)


c)

d) MATERIAL FOTOCOPIABLE

6

unitat

1

REFORÇ

La nutrició en les plantes

Nom:

Data:

Curs:

Després d’haver dedicat molt temps a l’estudi de les plantes, no hi ha res millor que utilitzar els coneixements per a preparar unes ensalades boníssimes. Així que... cultivem tomaques! Per a fer-ho, preparem quatre planters on sembrem les llavors. Dos dels planters se situen en una zona ben il·luminada i els altres dos en un lloc amb poca llum. Dos dels planters es reguen abundantment i els altres dos, molt poc. Observant els resultats, segur que pots traure’n conclusions i respondre a les preguntes.

1

Què necessiten les plantes per a créixer?

2

Com es diu el procés pel qual les plantes creixen?

3

Emplena les caixes amb els gasos que hi intervenen. Saba bruta

4

+

+ llum

+

Saba elaborada

+

Per què és important aquest procés per a l’ésser humà?



7

unitat

1

1

REFORÇ Nom:

La reproducció en les plantes Data:

Curs:

Retalla les imatges i ordena-les, seguint una línia de temps. Afig-hi també una explicació del que representa cada imatge.



8

unitat

1

AMPLIACIÓ Nom:

Nutrició i relació Data:

Curs:

Observa aquesta gràfica. S’hi representa, de manera aproximada, la variació de diòxid de carboni que hi ha en l’aire en un bosc de fajos.

1

Quan és màxima la quantitat de diòxid de carboni? Quan és mínima?

2

Com serà a la tardor, major o menor que a l’estiu? Explica per què.

3

Per què crees que varia la quantitat de diòxid de carboni al llarg de les estacions?

4

Durant el dia i la nit també hi ha variacions en la quantitat de diòxid de carboni de l’aire. Quan serà major? A què crees que es deu?



9

unitat

2

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

1 Observa aquesta il·lustració i indica quins són els seus components.

2

Classifica en la taula els éssers vius que apareixen en la il·lustració anterior. Productors

CONSUMIDORS Herbívors

3

DESCOMPONEDORS Carnívors

Com serà una cadena alimentària amb aquests éssers vius?



10

unitat

2

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

4

Què passaria en aquest ecosistema si desaparegueren els lleons? I si desapareguera l’herba?

5

Quin tipus d’ecosistema representa la il·lustració de l’activitat 1? Indica el nom d’altres ecosistemes ter restres i els factors dels quals depenen.

6

Indica com es distribueixen els éssers vius en els ecosistemes marins.

7

Què tenen en comú els organismes productors dels ecosistemes terrestres i dels ecosistemes aquàtics?



11

unitat

2

1

REFORÇ Nom:

Data:

Curs:

Classifica en la taula els següents components d’un ecosistema.

Medi físic

2

Les cadenes alimentàries

Éssers vius

Classifica els éssers vius de l’activitat anterior. ●●

Organisme productor:

●●

Organisme consumidor herbívor:

●●

Organisme consumidor carnívor:

●●

Organisme descomponedor:

3

Construeix una cadena alimentària amb els éssers vius de la llista anterior.

4

Què passaria si desaparegueren els consumidors carnívors de la cadena?



12

unitat

2

REFORÇ

Les xarxes alimentàries

Nom:

Data:

Curs:

Construeix una xarxa alimentària amb els elements següents.

1

Girafa

Lleona Ésser humà

Acàcia

Zebra

Nyu

Gasela

Herba

2

Quin és el paper dels éssers vius de l’activitat anterior en l’ecosistema?

Organisme productor: Organisme consumidor herbívor: Organisme consumidor carnívor: 3

Explica per què els ecosistemes terrestres càlids i humits, com la selva, alberguen més formes de vida que els ecosistemes càlids i secs, com la sabana.



unitat

2

REFORÇ

Tipus d’ecosistemes

Nom:

Data:

Curs:

1

Numera aquests ecosistemes en ordre, segons apareixen, des del pol fins a l’equador.

2

Escriu el nom dels ecosistemes anteriors. 1.

2.

3.

4. 5. 6. 3

Quins factors físics diferencien els diferents tipus d’ecosistemes?

4

Indica per què no hi ha algues a les zones marines profundes.



14

unitat

2

1

AMPLIACIÓ Nom:

L’ésser humà canvia el medi Data:

Curs:

Com ja saps, algunes accions humanes poden provocar importants desastres ambientals. Observa aquestes fotografies que il·lustren diferents accions humanes i indica quins desastres ambientals poden causar.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 2

Ara associa les següents accions amb les solucions als problemes de les imatges anteriors. Depuració d’aigües

Contaminació de sòls

Ús de bicicletes i cotxes elèctrics

Desforestació

Repoblació de boscos

Contaminació d’aigua dolça

Selecció i reciclatge de residus

Contaminació de l’aire



unitat

REPÀS

3

Nom:

Data:

Curs:

1 Escriu en la columna esquerra el nom de les tres funcions vitals dels éssers vius i relaciona-les amb les definicions que corresponga.

Permet als éssers vius captar el que ocorre al seu al voltant i reaccionar davant d’aquesta informació.

Permet als éssers vius produir nous éssers vius semblants a ells. Permet als éssers vius aconseguir les substàncies i l’energia necessàries per a portar a terme les funcions vitals.

2 Fes les activitats següents. a) Escriu el nom dels següents òrgans del cos humà i relaciona’ls amb l’aparell al qual pertanyen.

Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell circulatori

Aparell excretor

b) Els quatre aparells intervenen en una de les funcions vitals. Indica en quina. 3 Indica si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les falses. a) Per a fer les funcions vitals només necessitem el cervell.

b) Els òrgans dels sentits reben informació de l’exterior.

c) L’aparell respiratori pren l’oxigen de l’aire.

d) Els renyons fan que la sang es moga per tot el cos.

e) Els éssers humans som vivípars.



16

unitat

3

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

4 Observa les imatges següents i contesta les preguntes. a) Numera en ordre les vinyetes següents i explica què hi ocorre.

b) Utilitza les imatges anteriors per a explicar què ocorre quan els nostres sentits capten un estímul. 5 Assenyala quins dels següents canvis són estímuls i quin òrgan dels sentits el percep. Òrgan dels sentits que EL percep

És estímul?

Sentit que EL percep

S’apaga la llum.

El menjar té massa sal.

Ens trobem una roca gran al camí.

Baixa la temperatura 10 ºC. Sona un soroll a l’habitació del costat. Tenim gana i fa olor de paella. Manel és més alt que Anna.

6 Explica com respondries als estímuls de l’activitat anterior. Indica si són respostes motores o glandulars. ResPOSTA

Baixa la temperatura 10 ºC. Sona un soroll a l’habitació del costat. Tenim gana i fa olor de paella. S’apaga la llum. El menjar té massa sal. Ens trobem una gran roca en el camí. Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 12


17

unitat

3

REFORÇ

Els òrgans dels sentits

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa aquesta imatge i contesta les qüestions següents.

a) Quins òrgans dels sentits està utilitzant Juan? b) Quins estímuls capten aquests òrgans dels sentits mentre veu la pel·lícula? 2 Anomena les parts de l’ull assenyalades. Explica el recorregut de la informació que arriba al cervell.

3 Anomena les parts de l’orella assenyalades. Explica el recorregut de la informació fins que arriba al cervell.



18

unitat

3

REFORÇ

El sistema nerviós

Nom:

Data:

Curs:

1 Relaciona cada terme amb la seua funció. Encèfal

Transmeten la informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central.

Medul·la espinal

Es troba dins del crani i té tres parts.

Nervis sensitius

Transmeten les ordres des del sistema nerviós central fins als músculs i glàndules.

Nervis motors

Elabora respostes automàtiques i ràpides.

2 Lluïsa observa que comença a ploure. Numera les oracions següents per a explicar el procés que es porta a terme en el seu sistema nerviós. Els nervis motors transporten les ordres fins als òrgans efectors. Els òrgans dels sentits capten la informació. Els nervis sensitius transporten la informació captada pels sentits fins al cervell. El cervell interpreta i processa la informació i elabora ordres.

3 Dibuixa el recorregut de l’ordre en el primer dibuix i el de la resposta en el segon. El moviment que fa Lluïsa és voluntari o involuntari? Per què?

4 Lluïsa s’ha punxat amb les espines de la rosa. Dibuixa sobre la imatge el recorregut de la informació i de la resposta. El moviment de Lluïsa és voluntari o involuntari? Per què?



unitat

3

REFORÇ

L’esquelet humà

Nom:

Data:

Curs:

1 A Jaume li han regalat un esquelet humà de joguet, però en obrir-lo troba un munt de peces que no sap col·locar. Podries ajudar-lo? Per a fer-ho, numera en la imatge de la dreta el lloc on va cada una de les peces de l’esquerra. 13

8

4

5

6

2

14

11

7 9

12

1 10

3

2 Ara que has aconseguit col·locar les peces de l’esquelet, escriu el nom dels ossos assenyalats. 1.

1

2.

2

3. 4.

3 4 6

7

5. 6.

5

8

7. 8. 9.

9 10

10.

3 Com es diuen les zones d’unió entre els ossos? Quins tipus hi ha?



20

unitat

AMPLIACIÓ

3

El sentit del tacte

Nom:

Data:

Curs:

1 Els receptors del tacte perceben canvis en l’ambient, però a voltes ens enganyen. Per a comprovar-ho, fes el següent experiment. Fica durant una estona la mà esquerra en un recipient d’aigua calenta, i la mà dreta en un d’aigua freda. Comprovaràs que les sensacions de fred i calor disminueixen. Després, introdueix les dues mans al recipient amb aigua tèbia.

Aigua calenta

Aigua freda

Aigua tèbia

a) Com perceben les mans l’aigua tèbia? b) Podrem considerar al sentit del tacte com un instrument per a mesurar la temperatura, igual que si fóra un termòmetre?

2 Hi ha diversos tipus de receptors del tacte, gràcies als quals podem percebre nombroses sensacions. Relaciona’ls en la taula següent: Receptors de calor Receptors de fred Receptors de pressió Receptors de contacte

Textura Pes Humitat Temperatura

3 Quins receptors del tacte estaven involucrats en l’experiment anterior?

4 Busca informació i escriu el nom de les parts de la pell que veus en la imatge.



unitat

4

1

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

Completa els següents enunciats sobre les propietats generals de la matèria. La massa és El volum és

2

3

Relaciona les tres columnes. Massa ●

●

Quilograms ●

●

Proveta

Volum ●

●

● Litres

●

Balança

Encercla els elements que no són matèria i explica per què no ho són. so

metall

plàstic

tela

paper

calor

vapor

aire

moviment

4

Observa els dibuixos i respon. Quina és la massa i el volum d’aquests objectes? 500

500

450

450

400

400

350

350

300

300

250

50 g

g 150

5

200

200 ml

250

150

150

100

100

50

50

500

500

450

450

400

400

350

350

300

300

250

250

200

200 ml

220 ml

200

200

150

150

100

100

50

50

Massa = Volum =

300 ml

Massa = Volum =

Explica què és la densitat.



22

unitat

4

6

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

Completa els enunciats següents amb les propietats de la dreta. La matèria és si, després d’aplicar-hi una força, recupera la forma inicial.

Fràgil Dura

La matèria és quan es trenca amb facilitat.

Elàstica

La matèria és quan és difícil de ratllar.

7

En les balances següents es pesen diferents materials que tenen el mateix volum. Observa la massa de cada un i ordena els materials de major a menor densitat. Explica com els ordenes.

6g

21 g

Suro

Plàstic

190

g

Ferro

8

Utilitzant les conclusions de l’activitat anterior, indica quins materials s’enfonsaran i quins suraran si els fiques en un llibrell amb aigua.

9

Si en un got d’aigua tires borumballes de suro i arena, a quina part del got es col·locarà cada material? Indica el resultat en el dibuix i explica-ho segons les propietats de la matèria.

Borumballes de suro


Arena


23

unitat

4

1

REFORÇ

La densitat

Nom:

Data:

Curs:

Anna i Júlia estan investigant sobre la densitat. Per a fer-ho, tenen dos blocs de la mateixa grandària: un de suro i un altre de plom. Quin creus que té més massa? Quin bloc és més dens? Per què?

Suro 2

Plom

Ara les nostres xiques han agafat dos blocs de plom, un moltíssim més gran i més pesat que l’altre. Anna diu que els dos blocs tenen la mateixa densitat. Creus que té raó? Explica per què.

Plom 3

Fixa’t en els següents cubs, igual de grans, però fets de materials diferents, i contesta les preguntes. massa = 0,92 g massa = 0,24 g

Oli

massa = 1 g

massa = 0,79 g

Aigua

Alcohol etílic

Suro

massa = 0,9 g massa = 11,34 g

Fusta

Plom

a) Ordena de major a menor els materials anteriors segons la densitat.

> > > > >

b) Assenyala amb un cercle els materials que surarien si els llançàrem a un poal d’aigua. Oli Suro Alcohol etílic Fusta Plom c) Encercla ara els materials que surarien si els tiràrem a un poal d’oli. Suro Alcohol etílic Aigua Fusta Plom d) Si tirem aigua, oli i alcohol etílic en un mateix recipient, en quin ordre quedaran? A la superfície

Al mig

Al fons

●

Alcohol etílic

Aigua

Oli

●

Aigua

Oli

Alcohol etílic

●

Alcohol etílic

Oli

Aigua



24

unitat

4

1

REFORÇ

Els efectes de les forces

Nom:

Data:

Curs:

Observa les diferents imatges i contesta les preguntes. a

b

c

d

e

f

g

h

a) Relaciona els efectes que produeixen les forces amb els objectes de les imatges anteriors. ●

a

●

b

●

c

Canvis en la velocitat ●

●

d

Deformacions ●

●

e

●

f

●

g

●

h

b) Quin objecte pateix un canvi en la direcció del seu moviment?

c) En la imatge b, la carrosseria del cotxe està feta amb un material plàstic o elàstic? Per què?

d) Fixa’t en les imatges dels materials que pateixen deformació i classifica’ls en plàstics, elàstics o fràgils. Elàstics

2

Plàstics

Fràgils

Ratlla l’afirmació errònia sobre les forces i escriu-la correctament. ●●

Les forces poden fer que un objecte es pose en moviment.

●●

Quan, en cessar la força, un material recupera la forma, es diu que és plàstic.

●●

Un material fràgil es trenca amb facilitat quan s’hi aplica una força.



25

unitat

4

1

REFORÇ

Propietats i ús dels materials

Nom:

Data:

Curs:

Relaciona cada objecte amb les propietats del material utilitzat per a fabricar-lo.

Cassó metàl·lic ●

●

Flexibilitat

Para-sol de tela ●

●

Impermeabilitat

Impermeable de niló ●

●

Conductivitat

●

Opacitat

Llit elàstic ●

2

Què passaria si el llit elàstic fóra de vidre i hi saltàrem damunt?

3

Per què la majoria dels cassons són metàl·lics? Podríem utilitzar-los si foren de plàstic?

4

Relaciona aquests materials amb les seues propietats i usos adequats. Formigó ●

●

Impermeable

Vidre ●

●

Plàstic ● Suro ● Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 4

●

Ulleres graduades

● Aïllant

●

Taps de botella

●

● Resistent

●

Canonada

●

Transparent ●

●

Bigues

●


26

unitat

4

AMPLIACIÓ Nom:

Densitat i flotabilitat Data:

Curs:

Diuen que el rei grec Hieró (segle iii a.C.) va manar fer una corona d’or a un joier. Però, quan la va tindre a les mans, va sospitar que el joier l’havia enganyat i que per a fer-la, el joier no havia utilitzat tot l’or que ell li havia entregat. Llavors, el rei Hieró va demanar a Arquimedes que calculara si la corona era d’or massís o no. Amb aquest problema en el cap, Arquimedes volia saber la densitat de la corona calculant-ne el volum. Mentre pensava, Arquimedes va omplir la banyera completament i, quan s’hi va ficar dins, part de l’aigua se’n va eixir. Arquimedes va eixir llavors de la banyera i va cridar “eureka”, que vol dir ‘ho he trobat’. 1

Com va calcular Arquimedes el volum de la corona?

2

Si en un recipient ple d’aigua de gom a gom tirem un bloc de metall, i en un altre recipient igual tirem un bloc de plastilina del mateix volum que l’anterior, en quin dels dos s’haurà vessat més aigua si els dos blocs s’han enfonsat? Per què?

3

Maria i Joan han fet cada un petit vaixell amb la mateixa quantitat de plastilina. El de Maria sura, però el de Joan no. Joan diu que el seu vaixell surarà en un recipient amb més aigua. Maria creu que el vaixell de Joan s’enfonsa perquè no té la forma adequada.

Vaixell de Maria

Vaixell de Joan

Tu què hi penses? Descriu un experiment per a demostrar-los de què depén la flotabilitat dels vaixells.



27

unitat

5

1

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

Quines són les propietats de l’energia? Explica en què consisteix cada una.

2 Escriu el tipus d’energia elèctrica relacionada amb les imatges següents.

Energia

Energia

Energia

Energia

Energia

3 Quina forma d’energia es pot trobar en cada una d’aquestes fonts d’energia? ●●

Gas → Energia química

●

Carbó →

●

●●

Aigua →

●

Vent →

Urani →

●

Biomassa →

4 Classifica en la taula les fonts d’energia que coneixes segons siguen renovables o no renovables. FONTS d’energia renovables

FONTS d’energia no renovables



28

unitat

5

5

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

Quines fonts d’energia són les més utilitzades en l’actualitat? Són fonts inesgotables?

6 Relaciona cada imatge amb la capa de la Terra on es produeixen els impactes que hi observes.

Impacte sobre la hidrosfera

Impacte sobre els éssers vius

Impacte sobre l’atmosfera

Impacte sobre la geosfera

7 Indica com podeu, tu i la teua família, afavorir l’estalvi energètic a casa. Proposa almenys cinc mesures.



29

unitat

5

REFORÇ

Tipus i propietats de l’energia

Nom:

Data:

Curs:

1 Observa els objectes que apareixen en la imatge i contesta les preguntes.

a) Quins d’aquests objectes necessiten energia per a funcionar? b) Escriu en la taula la forma d’energia que utilitzen els següents objectes que hi ha a l’habitació i en quina es transforma. OBJECTE

Forma d’energIa que utiliTza

Forma d’energIa que PRODUEIX

Joguet

Llanterna

Estufa

c) Escriu les propietats de l’energia que observes en cada un dels objectes anteriors.

2

Joguet:

Llanterna:

Estufa:

Explica la transformació de l’energia que té lloc en les màquines següents. a) Una bicicleta b) La televisió



30

unitat

5

REFORÇ

Les fonts d’energia

Nom:

Data:

Curs:

Anna i la seua família van a passar un cap de setmana d’acampada en un espai natural protegit. Solament poden portar sacs de dormir i motxilles amb els objectes següents.

16:

35

Una motxilla amb placa solar per a carregar una petita nevera elèctrica i el telèfon mòbil.

Una llanterna amb piles per a il·luminar de nit.

Un fogonet de gas per a calfar el menjar.

Una capsa de mistos per a encendre el fogonet.

1 Completa aquesta taula amb les fonts d’energia que utilitza la família d’Anna en l’acampada. OBJECTES

FONT D’ENERGIA

Llanterna

Fogonet

Nevera

Telèfon mòbil

Capsa de mistos

2 Anna relaciona les fonts d’energia amb alguns dels elements que observa al seu voltant. Indica si són renovables o no renovables. Sol

Biomassa

Petroli

Aigua

Vent

Gas

Carbó

Urani

3 Anna ha portat a l’excursió una llanterna que funciona amb piles. Però hi ha un altre tipus de llanternes que funcionen manualment fent girar moltes vegades una manovella. Les dues llanternes utilitzen la mateixa font d’energia? Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 5


31

unitat

5

1

REFORÇ Nom:

Els impactes ambientals Data:

Curs:

Localitza en la següent imatge tots els impactes ambientals que trobes i indica quins efectes produeixen en el medi ambient.

2 Associa els impactes ambientals anteriors amb la capa de la Terra a la qual afecten. ●●

El fum que emeten les centrals tèrmiques i els cotxes:

●●

Els abocaments de les fàbriques que van a parar al riu:

●●

Les centrals eòliques i les plaques solars:

●●

Els peixos morts que apareixen al riu:

3 Quines mesures creus que s’haurien d’implantar per a evitar aquests problemes?



32

unitat

5

AMPLIACIÓ

L’energia de l’aigua

Nom:

Data:

Curs:

Els embassaments emmagatzemen aigua per a proveir les cases, les indústries i els cultius agrícoles, però, a més, serveixen per a controlar el cabal dels rius i produir energia elèctrica. Aquesta energia elèctrica es produeix aprofitant els salts d’aigua situats a les preses dels embassaments. Les centrals que produeixen energia a partir de l’aigua s’anomenen centrals hidroelèctriques. 1

Investiga sobre les centrals hidroelèctriques i contesta les qüestions següents. a) Relaciona mitjançant nombres cada part de la central hidroelèctrica amb el seu nom. 2

1

3

8

7

4 5

6

Turbina

Línia elèctrica

Embassament

Aigua en moviment

Generador

Aigua amb energia potencial

Aigua amb energia cinètica

Presa

b) Completa les següents oracions sobre el funcionament i producció de les centrals hidroelèctriques.

●

L’energia potencial és l’energia que tenen els cossos degut

2

●

La turbina es mou amb

●

El generador transforma l’energia

●

Els cables transporten l’energia elèctrica fins a

On es troben les principals centrals hidroelèctriques a Espanya? Accedeix a l’enllaç www.e-sm.net/svcnmf5ep01 i contesta les preguntes. a) On hi ha més concentració de centrals hidroelèctriques? Per què? b) Per què creus que hi ha menys centrals hidroelèctriques a la meitat sud d’Espanya?



33

unitat

REPÀS

6

1

Nom:

Data:

Curs:

Identifica en la imatge els elements de l’estructura. Explica per què el pont és una estructura.

2

Per què es diu que l’esquelet és l’estructura del cos humà?

3 Assenyala en els esquemes següents cada una de les parts de les palanques: força (F), punt de suport (PS) i càrrega (C). Completa després amb el nom de cada tipus de palanca. Palanca de

classe Palanca de

classe Palanca de

classe

4 Les imatges mostren màquines simples. Identifica-les i explica en què consisteixen. a

b

c

a) b) c) Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6


34

unitat

6

5

REPÀS Nom:

Data:

Curs:

Observa les imatges següents i indica quines són màquines simples i quines són compostes. En què es diferencien aquests dos tipus de màquines?

6 La bicicleta és una màquina composta per diferents operadors. Situa els operadors següents en el lloc corresponent de la bicicleta. Palanca Roda Roda dentada Manovella Cadena

7

Quines mesures de seguretat has d’adoptar quan utilitzes aquestes màquines o t’hi situes prop?



35

unitat

6

1

REFORÇ

Estructures

Nom:

Data:

Curs:

Observa la imatge d’aquesta muntanya russa i contesta les preguntes. 1

2

3

a) La gent i els cotxes pesen moltíssim. Com és possible que es mantinga tot en peus? b) Identifica en el dibuix els elements que formen l’estructura. 1

2

3

c) Relaciona els elements de l’estructura amb el que representen en la muntanya russa. 1

Són les estructures verticals que suporten els rails.

2

És el pes dels cotxes amb la gent.

3

Són les rails per on circulen els cotxes.

d) Explica quina d’aquestes dues estructures és més resistent i per què. e) Observa l’estructura dels pilars de la muntanya russa. Quin element hi han afegit per a donar-li més estabilitat? Ciències de la naturalesa 5é EP. Unitat 6


36

unitat

6

REFORÇ

Ús d’adequat de les màquines

Nom:

Data:

Curs:

Sovint utilitzem màquines per a moure’ns, però hem de tenir en compte que usar-les comporta riscos que hem de conéixer per a prendre les precaucions adients. Observa la imatge i contesta les preguntes.

Patí

Patinet

Monopatí

1 Escriu en la taula els elements de protecció que utilitza cada un dels xiquets. Patí

Patinet

Monopatí

2

De què ens protegeixen cada un dels elements anteriors?

3

Respon verdader o fals a les mesures de seguretat relatives al bon ús d’aquestes màquines. Evita circular a la nit i, si ho fas, porta algun element reflector.

No utilitzes el casc llevat que vages per ciutat.

No fa falta que obeïsques les normes de circulació, sempre tens avantatge.

La màquina ha d’estar en perfecte estat. Cal revisar les rodes, els frens, etc.

Pots utilitzar auriculars mentre patines.

Utilitza patins del tipus i la grandària adequats a la talla i nivell de la persona.

No portes passatgers al patinet, solament hi pot anar una persona.



37

unitat

6

AMPLIACIÓ

Les màquines

Nom:

Data:

Curs:

Els ponts llevadissos s’utilitzaven als castells medievals per a superar un fossat i entrar al recinte fortificat i eixir-ne. Aquest pont s’alçava o es baixava accionat per una interessant maquinària. Quan el castell patia un assalt, el pont era alçat i la fortalesa es tornava inexpugnable. En situacions normals, el pont romania baixat sobre el fossat per a facilitar l’accés al castell.

1 El dibuix següent representa el conjunt de màquines simples que formen la maquinària d’un pont llevadís. Observa i contesta les preguntes. a) Investiga i escriu el nom dels operadors mecànics de la maquinària. 2

1

3

4

1

2

3

4

b) Explica en què consisteix cada una de les màquines simples anteriors.

1

2

3

4

c) El pont llevadís és una màquina simple o composta? Per què?

d) Explica com funciona un pont llevadís.



38

unitat

6

AMPLIACIÓ

Les màquines de Leonardo

Nom:

Data:

Curs:

Leonardo da Vinci (1452-1519) va viure a Florència i es va dedicar a moltes coses en la seua vida: va ser pintor, científic, mecànic, arquitecte, escriptor, escultor... i fins i tot inventor de màquines. La gran imaginació de Leonardo el va portar a dissenyar multitud d’enginyoses màquines, des de màquines de guerra fins a màquines voladores. Totes eren dissenyades en tela i fusta, materials propis d’aquella època. No obstant això, Leonardo no va arribar a veure fabricats la majoria dels seus dissenys perquè, aleshores, no existien recursos tècnics ni econòmics per a fer-ho. 1

Observa el disseny de la bicicleta de Leonardo i el d’una bicicleta actual. Contesta les preguntes.

a) Compara l’estructura de les dues bicicletes. Quines diferències hi trobes? Quina creus que està millor dissenyada per a suportar un pes? Explica per què.

b) Observa el mecanisme utilitzat en els dos models i explica les semblances.

2

Investiga sobre aquestes altres màquines ideades per Leonardo da Vinci. Escriu quina funció tenien i els mecanismes que utilitzava en el seu disseny per a fer-les funcionar. Màquina

Funció desitjada

Mecanismes

Caragol helicoïdal

Grua giratòria

Vaixell de pales

Draga



39

Els recursos didàctics de Ciències de la naturalesa per a 5é de Primària formen part del Projecte Editorial d’Educació Primària d’SM Arrels. En la seua realització ha participat l’equip següent: Autoria Isabel Pueyo, Montserrat González, Antonio José Hidalgo Edició Ángel Rubio, Óscar Cambra, Héctor Martínez Coordinació i assessorament lingüístics Donís Seguí / I més. Serveis Lingüístics i Editorials Il·lustració Ángel Ovejero, Eduardo Rodríguez, Jesús Gabán Fotografia ARXIU SM; THINKSTOCK; Ablestock; 123RF; SHUTTERSTOCK; GETTY IMAGES Edició gràfica Reyes Gordo Disseny de la coberta i dels interiors Estudi SM Maquetació Equip SM; Equip I més Responsable del projecte Mireia Casaus Coordinació de continguts digitals Mara Mañas Coordinació editorial de Ciències Laura Pérez Coordinació editorial de Primària Pilar Menéndez, Nuria Corredera Direcció d’Art del projecte Mario Dequel Direcció editorial Aída Moya

© SM Imprés a la UE / Printed in EU

Aquest llibre està imprés en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible.

Repàs, Reforç, Ampliació Coneiximent Del Medi

Recommend Documents