Unitat sobre la sexualitat basada en medi i valors. CSFull description
El Sistema Solar
Sol
Urà
La Terra
Mercuri Venus
Saturn
Mart
Júpiter
Neptú
Planetes propers al Sol
Planetes allunyats del Sol
Són de mida petita i estan formats principalment per roques.
Són molt grans i estan formats principalment per gasos.
Mercuri ●
●
●
●
És el més petit dels planetes i el més proper al Sol. La temperatura, durant el dia, és de 350 graus. Moviment de rotació: 59 dies. Moviment de translació: 88 dies. Nombre de satèl·lits: cap.
La Terra ●
●
●
●
És el més gran dels planetes propers al Sol. Està cobert en gran part per aigua en algun dels seus estats. Moviment de rotació: 24 hores. Moviment de translació: 365 dies. Nombre de satèl·lits: un, la Lluna.
Venus ●
●
●
●
És molt brillant. Es coneix com l’estel del matí o l’estel vespertí. Els seus núvols contenen àcid sulfúric. Moviment de rotació: 244 dies. Moviment de translació: 225 dies. Nombre de satèl·lits: cap.
Mart ●
●
●
●
Es creu que en el passat podia ser que hagués contingut aigua. Té un relleu que recorda el de la Terra. Moviment de rotació: una mica més d’un dia. Moviment de translació: 687 dies. Nombre de satèl·lits: dos.
Júpiter ●
●
●
●
És un autèntic gegant. A la superfície, s’hi observa una gran taca vermella, una tempesta gegantesca. Moviment de rotació: 10 hores. Moviment de translació: 12 anys. Nombre de satèl·lits: més de seixanta.
Urà ●
●
●
●
Encara que no es vegi des de la Terra, també té un anell, com Saturn. Moviment de rotació: 18 hores. Moviment de translació: 84 anys. Nombre de satèl·lits: més de vint-i-cinc.
Saturn ●
●
●
●
Té uns anells formats per roques i pols, que es veuen molt brillants. Moviment de rotació: 10 hores. Moviment de translació: 29 anys. Nombre de satèl·lits: més de trenta.
Neptú ●
●
●
●
És el més llunyà dels planetes i el més fred. Moviment de rotació: 16 hores. Moviment de translació: 164 anys. Nombre de satèl·lits: tretze.
El nostre cos per dins Aparell digestiu
Aparell circulatori glàndula salival
nas venes jugulars
boca
Aparell respiratori
vena cava superior
artèria caròtide
boca
vena subclàvia
tràquea
artèria subclàvia
vena pulmonar
bronqui
pulmó alvèol pulmonar
artèria pulmonar esòfag
faringe laringe
cor artèria aorta
vena cava inferior
Aparell excretor
estómac fetge vesícula biliar
pàncrees
intestí gros
vena ilíaca
artèria ilíaca vena cava inferior
intestí prim
artèria aorta
vena femoral artèria femoral
ronyó apèndix
urèter anus
bufeta urinària uretra
Animals protegits de Catalunya ós bru
sisó
trencalòs
llúdriga
tortuga mediterrània
fartet
esparver cendrós
falcó
nàiade
CATALUNYA. Espais protegits Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
N
O
Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parc natural del Montseny
Es troba al Pirineu entre les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Hi ha arbres com l’avet o el pi negre i animals com ara el gall fer o l’isard.
És el massís més elevat i situat més al nord de la serralada Prelitoral. Té una de les varietats més riques de fauna i flora. L’any 1978 va ser declarat reserva de la biosfera.
Parc natural de Cadí-Moixeró
Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Està situat al Prepirineu. Té una orografia molt abrupta. Hi ha una gran varietat de fauna i flora. El Pedraforca, situada al vessant sud, és un dels seus símbols més importants.
Està situat a la serralada Transversal. El conformen una quarentena de cons volcànics. Els boscos de faigs són dominants i la fageda d’en Jordà n’és l’exemple més destacat.
Reserva natural del Delta de l’Ebre
Reserva marina de les illes Medes
Està situada entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Montsià. És una de les zones humides més importants del Mediterrani i punt de migracions d’aus entre Europa i Àfrica.
Es troba al nord de la comarca del Baix Empordà i a un quilòmetre de la costa. De la seva fauna i flora marina en destaquen la posidònia, el corall, l’escórpora i el congre.
Alt Pirineu
E
Cap de Creus
S
Cadí-Moixeró
Zona Volcànica de la Garrotxa
Aiguamolls de l'Empordà
Illes Medes
Montseny Sant Llorenç del Munt i l'Obac Montserrat
LLEGENDA Parc nacional Parc natural Altres espais protegits
els Ports Delta de l'Ebre
L’esquelet Els ossos
Les articulacions articulació rotatòria parietal
crani
frontal
articulació del coll
occipital clavícula
temporal maxil·lar
estèrnum
omòplat costelles
húmer columna vertebral
articulació de frontissa radi articulació del colze
pelvis cúbit
fèmur falanges de les mans ròtula
tíbia
peroné falanges dels peus
articulació esfèrica articulació del maluc
La roda de l’alimentació 1 2 3
Hem de menjar més aliments dels grups que ocupen més espai. No hem d’abusar dels aliments dibuixats més petits. És important beure molta aigua i fer exercici.
Els aliments rics en hidrats de carboni ens aporten energia. Tria els aliments integrals i no abusis dels que tenen molt sucre.
Les fruites i les verdures són molt saludables. Com més en mengis, millor. Aporten fibra, vitamines i minerals.
Els aliments rics en greixos ens aporten energia. No has d’abusar dels que són d’origen animal.
Els aliments rics en proteïnes són necessaris, sobretot, durant el creixement. No hem d’abusar dels que contenen més greix, com ara les carns vermelles, els embotits o alguns formatges.
Arbres i arbustos de Catalunya faig
farigola
alzina
vern
grèvol
pi blanc
pi roig
freixe de fulla estreta
arç blanc
Els òrgans dels sentits La vista
L’oïda cadena d’ossets retina
còrnia
laberint
nervi auditiu
orella
iris
cargol
pupil·la
cristal·lí nervi òptic
conducte auditiu
L’olfacte
El gust
timpà
trompa d’Eustaqui
El tacte pèl
nervi olfactiu
pituïtària groga
glàndula sudorípara epidermis pell dermis
fossa nasal papil·les gustatives receptors del tacte
Els músculs Els músculs
esternoclidomastoïdal
El moviment
El moviment es produeix entorn de les articulacions. Per fer un moviment, actuen dos músculs: un que es contrau i un altre que està relaxat.
masseter trapezi
abdominals
deltoide bíceps contret pectoral
dorsal
serrat tríceps
bíceps
tríceps relaxat
oblic
El braç es doblega i la mà s’acosta al cap.
sartori gluti bíceps femoral
quàdriceps
bíceps relaxat
bessó tríceps contret
El braç s’estira i la mà se separa del cap.
Catalunya. Mapa físic N tuc de Mauberme 2.880 m
O
r iu G a r o n
E
Comaloforno 3.033 m
S
Besiberri Nord 3.015 m estany de Sant Maurici r o T e d
P R
I
N
E
r i l a
emb. de Santa Anna
u
emb. de Sant Llorenç de Montgai
U
emb. d'Oliana
t
o l L u i r
emb. de Rialb
Solsona
D
r iu L
l o
Mollerussa
IÓ SS E R EP PLA D'URGELL
Cervera
Tàrrega
A
puig de Bastiments 2.881 m Puigmal 2.913 m
Ripoll
a s e rr a v
r i u C PLA DE a r d BAGES e n e r
ALTIPLÀ DE LA SEGARRA a i o n A u i r
P R
E
T L I M
r
o n t s e
r r
i u
L
l o b
C
O
embassament de Boadella
PLA
estany de Banyoles
n y t s e n o M S
P
s
Girona
Santa Coloma de Farners
turó de l'Home 1.712 m
L I
illes Medes platja de Pals
r i u T e r
r ie s u i l le l e s G
E A R Granollers O R T
golf de Roses
DE L'EMPORDÀ Banyoles
de Susqueda
emb. de Sau
Vic
cap de Norfeu
r i u F l uv ià
r a
e r d E T o u s R L r i d e M er ra o nt n E A e g r e N R Montnegre 763 m O T T A I S L L
Terrassa
cap de Creus
er ra r i u d e R M od e s u g a
Figueres
Olot s e r r a l a Puigsacalm d a T 1.515 m r a n s v e r s emb. a l PLANA
Sant Llorenç del Munt
Manresa L A R O
l A ' l be ra
s
DE VIC
G a r e i r
s e r ra d e
roc de Frausa 1.449 m
r r a r a s e a l l e v e r C a r i u T
a
A L T R N C E
s
Balaguer
Puigcerdà
serra del s r a Catllaràs s o u e a emb. de r e g P la Baells e a emb.de la d Berga g e Llosa de Cavall r b
b r e g ó
r iu Sió
Ç
serra de Cadí Vulturó 2.648 m Pedraforca 2.497 m
port del Comte
emb. de Camarasa S e g r e
N
I N E U
d el Terradets M o n t se c
riu
A
DEPRESSIÓ riu S e g r e DE LA CERDANYA
V
emb. de ser ra
R
a
E P I R
emb. de Talarn
Tremp
Sant Alís 1.677 m
PLA DE LLEIDA
R
i el Pont r e de Suert u g la Seu d'Urgell pala del Teller o N serra 1.887 m u i r del Boumort serra de Sant Gervàs
ç r o g a ib R ra e u g o N
emb. de Canelles
I
F
ANDORRA
coma Pedrosa 2.946 m
l conca a P de Tremp r a Sort
r
u i r
pica d'Estats 3.143 m
a s e r a l
i u
ARAGÓ
P
estany Gento
r a e u g o N
a n a
serra dels Canals
massís de Beret
a
la Bisbal d'Empordà
cap de Begur
l es G av a r re s punta de Molí
punta de Garbí
DELTA DE LA TORDERA
Catalunya. Mapa polític N Bossòst
F
VALL D'ARAN O
E
R
A
N
Ç
A
Viella Esterri d'Àneu
ALTA P A L L A R S S O B I R À RIBAGORÇA
S
ANDORRA Llívia
CERDANYA
Rialp
Vilaller
Puigcerdà
Sort
el Pont de Suert
la Seu d'Urgell
ALT URGELL
la Pobla de Segur
PALLARS JUSSÀ Tremp
Sant Llorenç de Morunys
Isona
Sant Joan Bagà de les Abadesses Sant Joan les Fonts Besalú Campdevànol PLA Olot Ripoll BERGUEDÀ
GARROTXA
Berga
ARAGÓ
Olius
OSONA
Puig-reig
Solsona
Vic
Ponts Artesa de Segre Torà Guissona
Balaguer Agramunt Almacelles
Linyola
Cervera
BAIX
Girona
la Bisbal d'Empordà
EMPORDÀ
Palafrugell
Cassà de la Selva
SELVA
Manresa Sant Vicenç de Castellet
ANOIA
Salt
Santa Coloma de Farners
Sant Joan de Vilatorrada
SEGARRA
Banyoles Cornellà del Terri
Anglès
BAGES
NOGUERA
l'Escala
GIRONÈS Manlleu
VALLÈS
Sant Celoni
VALLÈS ORIENTAL
Roses
Figueres
DE L'ESTANY
Torelló
SOLSONÈS Oliana
ALT EMPORDÀ
RIPOLLÈS
Bellver de Cerdanya
Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Blanes
Pineda de Mar
Mapa polític d’Espanya m
la Corunya
N
Santiago de Compostel·la O
a
r
C
a
E
t
à
b
r
CANTÀBRIA
c
Burgos
Ourense Palència
COMUNITAT FORAL DE Logronyo NAVARRA L A R I OJ A
C AS TE LL A I L LE Ó Zamora
A
C AT A L U N YA Lleida Barcelona
ARAGÓ
Segòvia
Salamanca
COMUNITAT DE MADRID Guadalajara
Àvila
Madrid
G
A
E
À
L
À
N
T
T
Terol
ILLES BALEARS
Castelló de la Plana
I
U
C
Conca
Toledo
Palma de Mallorca
Càceres
T
R
Mèrida
COMUNITAT VALENCIANA Albacete
Ciudad Real
Badajoz
LLEGENDA
València
CASTELLALA MANXA
EXTREMADURA
O
Capital d'estat
Alacant
Capital de comunitat autònoma
P
Capital de comunitat autònoma i província
Còrdova
Capital de província
Límit d'estat
Huelva
Límit de comunitat autònoma
Sevilla A
i
REGIÓ DE Múrcia MÚRCIA
Jaén
Ciutat autònoma
n a
N D A L U S I A
r
Límit de província
r
Granada
e
Almeria t
Màlaga O
C E
A
Tarragona
A
C
Ç
Girona
Osca
L
O
N
AN DOR RA
Saragossa
Sòria
Valladolid
R
Pamplona
Vitòria
Lleó
F
Sant Sebastià
PAÍS BASC
GALÍCIA Pontevedra S
i
Bilbao
P R I N C I PA T D'ASTÚRIES
Lugo
n
Santander
Oviedo
À
Santa Cruz de Tenerife
A
T
L
À
N T
Cadis
I C
d
M
CANÀRIES Santa Cruz de TenerifeSanta
Las Palmas de Gran Canaria
Cruz de Tenerife
i
Ceuta
M A R R O C
m
a
e
escala
0
r
Melilla
50
quilòmetres
A
L
G
È
R
I
A
Mapa polític d’Europa Mar de Barentsz
N
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC O
E
Reykjavík
ISLÀNDIA
Mar de Noruega
S
FINLÀNDIA
SUÈCIA
FEDERACIÓ DE RÚSSIA
NORUEGA Hèlsinki Oslo Estocolm
C I T N À L
c i t
Copenhaguen
IRLANDA
DINAMARCA
LETÒNIA
PAÏSOS BAIXOS
REGNE UNIT Londres
r
M a
LITUÀNIA
BIELORÚSSIA Varsòvia
UCRAÏNA
REPÚBLICA TXECA
París
E
ESLOVÀQUIA
Vaduz
SUÏSSA
FRANÇA
O
ESLOVÈNIA MÒNACO ANDORRA
San Marino
Lisboa
Ceuta
r
M
e
d
ÀFRICA
Mar Negre
Ankara
TURQUIA
ALBÀNIA
GRÈCIA
Mar Jòni c e
MALTA
r
r
La Valletta
a
n
Tbilisi
ARMÈNIA
M a r C a s p Bakú i AZERBAIDJAN Erevan
Mar Egeu
Atenes
L L E G E N DA
i
t
Melilla
Chisinau
BULGÀRIA
MACEDÒNIA
ITÀLIA
Mar Tirré a
SÈRBIA
Podgorica KOSOVO Sofia MONTENEGRO Pristina Skopje Tirana
Roma
M
Bucarest
Belgrad
BÒSNIA I HERCEGOVINA
ESPANYA
km
ROMANIA
GEÒRGIA
CROÀCIA Sarajevo
CIUTAT DEL VATICÀ
Madrid
HONGRIA Zagreb
SAN MARINO
Mònaco
Andorra la Vella
Budapest
ÀUSTRIA Ljubljana
MOLDÀVIA
Bratislava
Viena
LIECHTENSTEIN Berna
C
Kíev
Praga
LUXEMBURG Luxemburg
À
Minsk
POLÒNIA
ALEMANYA
Brussel·les
ÀSIA
Vílnius
Berlín
Amsterdam
PORTUGAL
Riga
FEDERACIÓ DE RÚSSIA
Dublín
BÈLGICA
ILLES CANÀRIES
Moscou
l
A
300
ESTÒNIA
à B
T
0
Tallinn
Mar del Nord
i
ESPANYA
Nicòsia
XIPRE
Estat Capital d'estat
Unió Europea N
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
FASES D'INCORPORACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA
País
Població
Extensió
Alemanya
B er lí n
Capital
82 .3 70 .0 00 habitants
413.552.000 km2
Àustria
Viena
8.206.000 habitants
88.819.000 km2
Bèlgica
Brussel·le s
10.404.000 habitants
35.023.000 km2
Bulgària
Sofa
7.263.000 habitants
105.515.000 km2
Dinamarca
Copenhaguen
5.485.000 habitants
56.935.000 km2
Eslovàquia
Bratislava
5.455.000 habitants
53.194.000 km2
Eslovènia
L ju bl ja na
2 .0 08 .0 00 habitants
20.874.000 km2
Espanya
Ma dr id
46 .1 58 .0 00 habitants
458.184.000 km2
Estònia
Tal lin n
1 .3 08 .0 00 habitants
66.979.000 km2
Finlàndia
Hè ls in ki
5 .2 45 .0 00 habitants
613.693.000 km2
França
París
64.058.000 habitants
566.481.000 km2
Grècia
A te ne s
10 .7 23 .0 00 habitants
115.156.000 km2
Hongria
B ud ap es t
9 .9 31 .0 00 habitants
97.400.000 km2
Irlanda
Dublín
4.156.000 habitants
85.347.000 km2
Itàlia
Roma
58.145.000 habitants
285.807.000 km2
Letònia
Riga
2.245.000 habitants
88.674.000 km2
Lituània
V ílnius
3.565.000 habitants
84.973.000 km2
Luxemburg
L ux em bu rg
4 86 .0 00 habitants
2.882.000 km2
Malta
L a V al le tt a
4 04 .0 00 habitants
247.000 km2
Països Baixos
Amsterdam
16.645.000 habitants
42.430.000 km2
Polònia
Varsòvia
38.501.000 habitants
370.871.000 km2
Portugal
L is bo a
10 .6 77 .0 00 habitants
82.163.000 km2
Regne Unit
L on dr es
6 0. 94 4. 00 0 habitants
308.496.000 km2
República Txeca Praga
10.221.000 habitants
87.898.000 km2
Romania
Bucarest
21.584.000 habitants
241.160.000 km2
Suècia
Estocolm
9.045.000 habitants
761.009.000 km2
Xipre
Nicòsia
793.000 habitants
7.551.000 km2
Membre fundador
O
E
1973 1981 1986 1990
S
1995 2004
Mar de Noruega
2007
FINLÀNDIA
C I T N À L
ESTÒNIA c i t
l
à B
LETÒNIA
r
Mar DINAMARCA del Nord
M a
LITUÀNIA
IRLANDA REGNE UNIT
À E
PAÏSOS BAIXOS Brussel·les
BÈLGICA
C
P O L Ò N I A
A L E M A N Y A REPÚBLICA TXECA
LUXEMBURG
O
Estrasburg
F R A N Ç A
ESLOVÀQUIA
ÀUSTRIA H O N G R I A I T À L I A
R O M A N I A
ESLOVÈNIA
Mar Negre L A G U T R O P
200
km
SUÈCIA
T
A
0
M a r A d r i à t i c
E S P A N Y A Mar Tirré
M a
r
M
e
d i t e r
r
a n i
MALTA
BULGÀRIA
Mar GRÈCIA Egeu Mar Jòn ic
XIPRE
Mapa físic d’Europa cap Nord
N
O
OCEÀ
cap de Re y k jan es
E
il la d' Islànd ia
S
mar d e Bar ent s z
S E R V GLACIAL ÀRTIC R A PENÍ NSULA A N DE K O LA L I A r ma r i D u Blanc D D v N i n A a A S C e D E D p P L A N A S E e N TA L E llac I a R n i O E L PA n t t r ' E U R O One g a L S i ò o Galdhøpiggen A B altiplà n e a 2.469 m D U d l de l f R o A g llac Finlàndia A L Làdoga o V l L u g a A PENÍNSULA r i S R ESCANDINAVA llac
A
r i u
P e t x o r a
t
C S E I U Q I T N À T N I R B À S E L L L I T i ll a A d 'I rl and a
À E C O
punta de Saint-Mathieu
300 km
ILLES CANÀRIES
S
E
R
A N
a l d c a n r
R i u G S e n a
Vosges
à
B
lt
ic
r i u D v
i na O
a l
e s
m
A
P L A
d e
r i u
r
i u
r i u V í s t u l a
r
i u
D
n
i è
p e r
r
R i n
C
A
R P A T S
Selva Negra
e n i o R u i r
À F R I C A
t
U u i r
cap de Matapan r a n i i l la d e Malt a e
D on
DEPRESSIÓ DEL CASPI
ÀSIA
r i u
D n i è s t e r
S A L P cap de Mont Blanc r i u A Moldoveanu D a F inister r e l p 4.807 m n u s Aneto P b i 2.543 m D m I i R 3.404 m r i n A u a r à P N E I golf de r E b E i A c golf del r N U Gènova e s BALCANS d I S Meseta N r Lleó i S à riu T de illa a t j o i cap de c seg a C òr ILLE S Olimp PENÍNSULA Central PENÍNSULA Roca B ALE ARS 2.911 m ma r ITÀLICA IBÈRICA s PENÍNSULA e T i r r d é cap de a l a illa de m a r BALCÀNICA S e r r i q u e s São V icente Mulhacén illa de Sicília Sardeny a B è t ni c ma r Jò 3.478 m r M e Etna a G E g e u m t d e i b r al d a t 3.340 m r i t r e Mas sí s l Cent ra
l a r
t e n
i d c c
r a
E r i u R O P E E U r i l b u a N A O
r. T àme s i
a n e g M à a l e
Peipus
llac Vänern
PENÍNSULA DE ma r JUTLÀNDIA del Nord
r iu L o i r a
g o l f d B i s c a e i a
0
illa de Gr an Br etan y a
mar d'Azov
PENÍNSULA DE CRIMEA
El'brus 5.642 m C AUCA S
m a r N e g r e
m a r C a s p i
ALTITUD (en metres) 1.500 1.000 500 200 0
r
Depressió
i lla de C t
illa de X ipr e
Mapamundi físic 180º
N
O
150º
120º
60º
90º
0º
30º
30º
O C E À
60º
G L A C I A L
90º
120º
150º
180º
À R T I C
GRENLÀNDIA
E
cap Nord
g n i r e B e d t e r t s e
Islàndia
S
60º
McKinley 6.194 m
serralada d'Alaska
golf d'Alaska
M G U r a N n T s A N P Y l a E n S e s R O C A L L O S E S
