Activitats Coneixement del medi 6 PRIMÀRIA
Índex Ín dex ................................................................................................................
4
La reproducció
............................................................................................................................................
10
unitat 3.
Els éssers vius
...........................................................................................................................................
14
unitat 4.
Màquines, tecnologia i societat
....................................................................................
20
La volta al món (Els habitatges)
...................................................................................
26
............................................................................................
28
................................................................................................................................................................
34
unitat 1.
Les persones i la salut
unitat 2.
unitat 5.
L’electricitat i el magnetisme
unitat 6.
L’energia
unitat 7.
La representa representació ció de la Terra
unitat 8.
El relleu, el clima i els paisatges d’Espany d’Espanya a La volta al món (Els vestits)
...............................................................................................
40
...........................................
46
................................................................................................
52
.................
54
............................
60
.........................................................................................................................................
66
unitat 9.
La població i les activitats econòmiques a Espany Espanya a
unitat 10.
Les instituc institucions ions de Catalunya, Espanya i Europa
unitat 11.
L’edat moderna
unitat 12.
L’edat contempor contemporània ània
.....................................................................................................................
La volta al món (Les llengües)
........................................................................................
72 78
1
La salut i la malaltia 1
2
Enumera sis accions que hem de dur a terme per estar estar sans.
1. la higiene
4. l’alimentació saludable
2. el descans
5. la postura correcta
3. l’espor t
6. anar al metge per fer-nos les revisions
Observa l’esquema, consulta la pàgina 15 del llibre llibre i respon les preguntes. preguntes.
TIPUS DE MALALTIES
agudes
cròniques
no infeccioses
infeccioses
agudes esporàdiques
•
epidèmiques
endèmiques
Quin tipus de malalties es poden classificar segons la quantitat de persones que afecten? Les infeccioses (esporàdiques, epidèmiques i endèmiques).
•
Com es classifiquen les malalties segons la causa que les origina? En no infeccioses i infeccioses.
•
I segons la manera en què apareixen i la durada que tenen? En agudes i cròniques.
3
Busca informació i completa el text amb les les paraules que falten. falten.
La grip és una malaltia
aguda
perquè apareix ràpidament i dura poc temps.
Està causada per un virus, per tant és una malaltia
infecciosa
.
Els símptomes són febre, esgarrifança i mal de cap. Els metges recomanen a algunes persones vacunar-se contra la grip perquè pot arribar a ser una malaltia
epidèmica
,
ja que pot afectar un gran nombre de persones alhora.
4
Unitat 1. Les persones i la salut
Riscos per a la salut 4
5
Escriu A, si és un problema causat per l’alcohol, i T, si és causat pel tabac.
A
deteriorament mental i demència
A
càncer de mama
T
taques i arrugues a la pell
A
T problemes cardíacs
T
infart cerebral
T
malalties respiratòries
T
càncer de pulmó
A
deteriorament del fetge
Respon les preguntes. •
Què són les drogues i què provoquen? Les drogues són substàncies que modifiquen el funcionament del cervell. Provoquen canvis en les sensacions de la persona, en el seu estat d’ànim o en el seu comportament.
•
Què desenvolupen les persones que consumeixen drogues? Per què? Les persones que consumeixen drogues desenvolupen dependència. Perquè no poden deixar de prendre’n tot i ser conscients que són perjudicials per a la seva salut.
6
Observa els dibuixos i marca els que representin una situació de perill.
✗
✗
✗ 80 km/h
Unitat 1. Les persones i la salut
5
Les malalties infeccioses 7
Relaciona les columnes.
virus 8
La candidiasi…
•
El xarampió…
•
La pneumònia…
•
La malària…
•
• ... és una infecció vírica causada per un virus. 6
... és una parasitosi causada per un protozou. 6 •
• ... 6
és una infecció bacteriana causada per un bacteri.
6... és una micosi causada per un fong. •
Busca la informació en el llibre de text i completa la taula.
Malaltia infecciosa
Tètanus
Còlera
Manera com es transmet
A través de ferides a la pell.
Mesures per prevenir la infecció
Netejar i desinfectar les ferides.
Pel consum d’aigua
No beure aigua si no se
contaminada.
sap que és potable. Rentar-se les mans abans de manipular aliments.
Salmonel·losi
Pel consum d’aliments contaminats.
Rentar els aliments que es prenen crus. Cuinar bé els aliments per evitar que quedin crus.
9
Observa les fotografies i escriu quina mesura d’higiene caldria posar en pràctica en cada cas per tal de prevenir una infecció.
No caminar descalç per la vora de les piscines, les dutxes o els vestidors.
Tenir cura amb les mascotes: no fer-los petons i rentar-se les mans després de tocar-les.
6
Unitat 1. Les persones i la salut
El tractament de les malalties 10
Completa el text amb les paraules que hi falten.
A la farmàcia venen els medicaments , que són substàncies que alleugen antibiòtics Les
curen
o
prevenen
,
vacunes
i els
malalties. Són medicaments les
.
vacunes
introdueixen al cos l’agent infecciós mort o debilitat, per tal que no
s’agafi la malaltia. Els
antibiòtics
s’administren a persones que pateixen una infecció
causada per un bacteri. La
cirurgia
i el trasplantament d’òrgans són pràctiques que s’usen per guarir
malalties que no es poden curar d’una altra manera.
11
Observa les imatges, busca informació i escriu quin tractament seria l’adequat en cada cas.
Té un os de la cama trencat.
immobilització o cirurgia
Els ronyons no em funcionen.
trasplantament Unitat 1. Les persones i la salut
No puc anar a l’escola fins que no em curi de l’escarlatina.
antibiòtic
Cal preveure que no agafis el tètanus.
vacuna
7
Aprèn a fer de metge 12
Respon les preguntes. •
Què és el pols? És la dilatació de les artèries quan hi passa la sang impulsada pel cor.
•
A què equival cada pulsació? Equival a una contracció del ventricle esquerre.
•
En quins llocs del cos és més senzill prendre el pols? En el canell i el coll.
•
Com es pren el pols? Primer es palpa una artèria amb el dit índex i el dit mig, sense fer una pressió excessiva. Després, es compten les pulsacions durant 10 segons mirant l’agulla dels segons del rellotge. Per últim, es multiplica el valor que s’obté per 6 i el resultat serà el nombre de pulsacions per minut.
13
Marca les opcions correctes. •
El valor normal de la temperatura corporal és d’entre... 35 i 36 ºC
•
suem més.
✗ tenim febre.
La febre sol indicar que...
✗ hi ha una infecció.
8
37,5 i 38 ºC
Quan la temperatura és més alta del valor normal... ens refredem.
•
✗ 36,5 i 37 ºC
els ossos estan creixent.
ens fa falta calor.
Unitat 1. Les persones i la salut
Repassa més 14
Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
✗ Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeixen uns símptomes que van acompanyats d’una malaltia. Entre els factors que representen un risc per a la salut hi ha l’alcohol, el tabac, les drogues i els accidents de trànsit.
✗ Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, micosis, parasitosis, protozous o virus. Les malalties infeccioses es transmeten per les ferides, l’aigua, els aliments, l’aire o els insectes. Les malalties es poden tractar amb medicaments, amb cirurgia o amb trasplantaments d’òrgans. Quan el nostre cos no funciona adequadament es produeix una malaltia que vé acompanyada d’uns símptomes. Les malalties infeccioses estan causades per bacteris, fongs, protozous o virus.
15
Observa les fotografies i descriu què ha passat. 1
2
3
4
Un nen ha caigut anant amb bicicleta i s’ha fet una ferida a la cama, llavors la seva mare la hi desinfecta. El primer que fa la mare abans de curar la ferida és rentar-se les mans amb aigua i sabó. Després, neteja la ferida del nen amb aigua oxigenada per tal d’eliminar els microorganismes que s’hi puguin haver adherit. Per últim, li aplica un antisèptic amb un cotó i com que la ferida no és gaire profunda, no la tapa perquè es curi a l’aire.
Unitat 1. Les persones i la salut
9
2
Els caràcters sexuals 1
Observa la fotografia i escriu els caràcters sexuals que diferencien aquests dos adolescents.
Resposta model (R.M.). Els caràcters primaris (els òrgans reproductors femení i masculí) que no es veuen, i els caràcters secundaris que en el noi són: barba, pèl al cos, nou del coll i musculatura desenvolupada, i en la noia són: mames i malucs amples. La veu també és diferent.
2
Escriu el nom de l’òrgan que es defineix i després assenyala’l en el dibuix corresponent.
4
1. canal que comunica l’úter amb l’exterior: vagina. 3 2. bossa de teixit que protegeix els testicles: escrot. 3. comuniquen els ovaris amb l’úter:
2
trompes de Fal·lopi. 1 4. condueixen els espermatozoides fins a la uretra: conductes deferents.
3
Llegeix el text, pensa-hi i rectifica’l afegint la informació que falta perquè sigui del tot correcte.
Hi ha dos tipus de caràcters sexuals. Els caràcters sexuals es formen mentre el fetus és dins del ventre de la mare, però maduren més endavant. Els caràcters sexuals apareixen durant l’adolescència.
Els caracters sexuals primaris es formen mentre el fetus és dins del ventre de la mare, però maduren més endavant. Els caràcters sexuals secundaris apareixen durant l’adolescència.
10
Unitat 2. La reproducció
La fecundació. L’embaràs i el part 4
Escriu les parts que s’assenyalen en les fotografies i els dos noms amb què es coneixen les dues cèl·lules sexuals. cap coll peça intermèdia
citoplasma
membrana plasmàtica
nucli
5
cua
òvul
espermatozoide
gàmeta femenina
gàmeta masculí
Observa l’esquema de la reproducció i escriu què es representa en cada cas.
home
dona
fecundació zigot
fetus
òvul
espermatozoide
embrió bebè
6
Ordena la seqüència del part.
4
Es produeix la fase de deslliurament, moment en què s’expulsa la placenta.
2
Es trenca aigües quan la bossa que conté el líquid amniòtic es trenca i el líquid surt per la vagina.
3
En la fase d’expulsió surt el nadó a través de la vagina.
1
En la fase de dilatació s’obre poc a poc la sortida de l’úter perquè pugui tenir lloc el part.
Unitat 2. La reproducció
11
Aprèn a fer de matemàtic 7
Escriu al gràfic lineal la lletra del dibuix de la dona embarassada que correspon al pes que indica el gràfic.
A
C
Pes de la Natàlia durant l’embaràs
Pes en kg
C
68 67 66 65
A
64 63
D
62 61 60
B
B
59
D
58 57 56 55
Pes inicial
8
Mes 1
Mes 2
Mes 3
Mes 4
Mes 5
Mes 6
Mes 7
Mes 8
Mes 9
Dibuixa en el gràfic següent la línia que correspondria a l’embaràs d’una altra dona que pesés, cada mes, 2 kg més que la Natàlia. Resposta gràfica (R. G.)
Pes en kg 70
Pes de l’Anna durant l’embaràs
69 68 67 66 65 64 63 62 61 60 59 58 57 56 55 Pes inicial Mes 1
12
Mes 2
Mes 3
Mes 4
Mes 5
Mes 6
Mes 7
Mes 8
Mes 9
Unitat 2. La reproducció
Repassa més 9
Completa les oracions següents.
aparell reproductor
•
L’
•
L’aparell reproductor està format pels
òrgans genitals
de la reproducció i maduren durant
la pubertat
•
ovaris
Als
Als
10
.
.
testicles
sexuals masculines,
, que s’encarreguen
es produeixen les cèl·lules sexuals femenines,
els òvuls •
constitueix els caràcters sexuals primaris.
es produeixen les cèl·lules els espermatozoides
.
Respon les preguntes. •
En què consisteix la fecundació? La fecundació consisteix en la unió d’un òvul i un espermatozoide per formar un zigot, la primer cèl·lula del nou ésser.
•
En quina part de l’aparell reproductor femení es du a terme la fecundació? Es du a terme a les trompes de Fal·lopi.
•
Com es forma l’embrió? L’embrió es forma després de les successives divisions que pateix el zigot, fins a ser una petita bola formada per moltes cèl·lules.
•
En quina part de l’aparell reproductor femení es desenvolupa l’embrió? L’embrió es desenvolupa en l’úter, adherit a la paret.
•
En quin moment l’embrió passa a ser un fetus? L’embrió passa a ser un fetus quan té formats tots els òrgans, excepte els pulmons.
Unitat 2. La reproducció
13
3
La cèl·lula 1
Dibuixa el tipus de cèl·lula que correspon a cada ésser viu i escriu-ne el nom. R. G.
Esquirol. Cèl·lula:
2
animal
vegetal
Olivera. Cèl·lula:
Identifica les parts de les cèl·lules, i escriu-ne el nom.
nucli
citoplasma (o bé orgànul)
membrana
citoplasma nucli cèl·lula de la pell
3
membrana cèl·lula de l’os
Llegeix el text, observa la imatge i respon les preguntes.
El poll és un insecte que fa uns 3 millímetres de longitud. Viu en els cabells humans, que fan 1 mm de gruix, i s’alimenta de la sang que xucla a través de la pell del cap. poll entre cabells •
El poll és un ésser viu unicel·lular o pluricel·lular? Per què? El poll és un ésser viu pluricel·lular. Perquè està format per més d’una cèl·lula.
•
Creus que cal un microscopi per veure un poll? Per què? No. Perquè si un cabell humà fa 1 mm de gruix i es veu a ull nu, el poll que fa uns 3 mm de longitud, també es veurà a ull nu.
14
Unitat 3. Els éssers vius
Els éssers pluricel·lulars: animals i plantes 4
Escriu el títol i els nivells que es representen a l’esquema.
Nivells d’organització d’un ésser pluricel·lular, el ratolí. nivell de cèl·lula (cèl·lula muscular)
nivell de sistema (sistema muscular) nivell d’organisme (ratolí)
nivell de teixit (teixit muscular)
5
nivell d’òrgan (múscul)
Identifica a quins éssers correspon cada conjunt i escriu-ne les dues característiques principals.
argila coure
Conjunt vermell. Éssers Conjunt blau. Regne
tonyina
falguera
pardal
margarida
Lleó
pi
vius
. Organismes
animal
ameba parameci pluricel·lulars
. Característiques:
.
S’alimenten d’altres
éssers vius. Es desplacen. Conjunt verd. Regne
vegetal
. Característiques:
Fan la fotosíntesi.
Viuen fixats al sòl.
6
Quants nivells d’organització tenen les plantes? Quins són? Posa’n un exemple.
Cinc, com els animals. Cèl·lules vegetals unides formen teixits, com l’epidermis de les fulles; teixits units formen òrgans, com l’arrel; òrgans com la tija i les fulles s’uneixen per formar sistemes o aparells, per fer la mateixa funció, en aquest cas, la de nutrició de la planta, i la unió de tots els sistemes i aparells dóna lloc a la planta.
Unitat 3. Els éssers vius
15
Els altres éssers vius 7
Escriu a quin regne pertany i com s’alimenta cada ésser viu.
Regne dels fongs. S’alimenta de plantes
Regne que inclou els protozous i les algues.
en descomposició, restes d’animals
Es fabrica l’aliment, és a dir, fa la fotosíntesi.
o animals en mal estat.
8
Els virus, els bacteris i els protozous són tots microbis? Per què?
Són tots microbis, perque només es poden veure amb l’ajut d’un microscopi.
9
Busca informació a Internet o en una enciclopèdia i completa el text.
antibiòtic
La penicil·lina és un
, és a dir,
un medicament que s’usa contra les infeccions bacteris causades per , com ara la pulmonia i la faringitis. La penicil·lina la va descobrir el metge i bacteriòleg Alexander Fleming i és una substància fong natural que s’obté d’un anomenat Penicillium notatum,
que mata els
bacteris
que causen les infeccions.
16
Unitat 3. Els éssers vius
Aprèn a fer de biòleg 10
Llegeix la descripció d’una planta i tria la fotografia que li correspon.
Farigola
És un arbust aromàtic d’uns 30 cm d’alçària. Té una tija llenyosa amb branquetes de color marró. Les fulles són linears i petites, de color verd gris pel davant, i de color blanquinós pel darrere. La flor té forma de llavi i els pètals van des del color blanc fins al lila pàl·lid. Es troba a la regió mediterrània occidental. Creix en llocs àrids, en pendent i pedregosos. Necessita poca aigua, sòl sec i sol. Es fa servir com a condiment en la cuina i és un bon remei per a infeccions lleus.
11
✗
Llegeix la descripció i marca quina informació hi trobes a faltar.
Puma
És un mamífer que fa d’1 a 2 metres de llarg i pesa entre 67 i 105 kg. Té el cos allargat, el cap petit i un pelatge espès i curt de color falb. Té quatre extremitats fortes i musculoses, les del darrere més llargues que les davanteres. Es distribueix per les zones muntanyoses del continent Americà. Viu tant en boscos de muntanya i tropicals, com en zones pantanoses i herbàcies.
Nom i il·lustració. On es troba. Tipus de lloc on viu.
Unitat 3. Els éssers vius
✗ Com viu. Descripció de l’aspecte.
✗ Relació amb l’ésser humà.
17
Repassa més 12
Relaciona cada ésser viu amb el tipus de cèl·lula que li correspon.
6
6 6 6
13
Per què les cèl·lules humanes tenen formes tan diferents? Observa, llegeix i marca la resposta correcta.
✗ Perquè la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció que fan dins l’ésser humà, per exemple, les cèl·lules que formen els músculs del braç tenen forma allargada per estirar-se i arronsar-se i permetre el moviment.
Perquè la forma de les cèl·lules està relacionada amb la funció de relació, per exemple, les cèl·lules dels músculs tenen forma allargada perquè s’han de relacionar amb les cèl·lules de l’os i permetre el moviment.
18
Unitat 3. Els éssers vius
14
Classifica aquests éssers. Indica, quan correspongui, el regne a què pertanyen i els nivells d’organització.
El parameci pertany al regne que inclou els protozous i les algues i només té un nivell d’organització, el cel·lular, perquè és un organisme unicel·lular. Parameci
El mosquit pertany al regne dels animals, té cinc cinc nivells d’organització (cel·lular, teixit, òrgan, sistema o aparell i organisme). Mosquit tigre
El virus no pertany a cap regne, no es considera un ésser viu perquè no arriba fins el nivell cel·lular.
Virus del xarampió
15
Escriu en què s’assemblen i en què es diferencien aquests dos organismes.
Ameba
Bacteri del còlera
S’assemblen pel fet que són organismes unicel·lulars. Es diferencien pel fet que la cèl·lula de l’ameba és semblant a les dels animals, mentre que la cel·lula del bacteri és molt més petita i senzilla.
Unitat 3. Els éssers vius
19
4
Les màquines i els usos que en fem 1
Identifica cada màquina i escriu per a què ens serveix.
Satèl·lit espacial. Ens ajuda a fer tasques
Tornavís. Ens estalvia esforç.
perilloses.
2
Observa la fotografia i marca les opcions correctes. •
És una màquina...
✗ mecànica •
tèrmica
que s’utilitza per... multiplicar una força
•
i és... manual
3
✗ produir un moviment
✗ automàtica
Busca informació i respon les preguntes. •
Què és i per a què serveix un receptor de GPS? És un aparell de comunicació que ens permet orientar-nos.
•
Què signifiquen les inicials GPS? Signifiquen «sistema de posicionament global».
•
Com funciona un receptor de GPS? Funciona per mitjà de satèl·lits que permeten localitzar les coordenades terrestres i l’altura sobre el nivell del mar on es troba el receptor.
20
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
Les parts d’una màquina 4
Observa les imatges i escriu si es veu l’estructura o la carcassa de la màquina en cada cas.
Estructura d’un ordinador
5
Carcassa d’una videoconsola
Escriu les semblances i les diferències entre un motor de combustible i un motor elèctric.
R.M. Tant el motor de combustible com l’elèctric es fan servir en màquines automàtiques i contenen peces mòbils que transmeten el moviment a altres parts de la màquina. Mentre que el motor de combustible funciona amb un combustible (gasolina, gasoil, etc.) i es fa ser vir en la majoria de vehicles i en màquines que utilitzen molta potència, el motor elèctric el presenten moltes màquines de tota mena i funcionen connectats a la xarxa elèctrica, piles o bateries recarregables.
6
Escriu quin tipus de sensor contenen aquestes màquines.
sensor d’infrarojos
sensor
sensor de llum
antena
de temperatura
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
21
Els operadors mecànics 7
Defineix els termes següents. •
operadors mecànics: són les peces que es fan servir per transmetre el moviment o la força en les màquines mecàniques.
•
mecanisme: és la unió de diversos operadors mecànics.
•
engranatge: és un mecanisme format per dos o més operadors que s’encaixen entre ells gràcies a uns sor tints que tenen, les dents.
8
Observa el dibuix i respon les preguntes. •
Quin nom rep aquest mecanisme?
R.G. Mecanisme de pinyó i cremallera.
•
Quins operadors mecànics conté? Una roda dentada o pinyó i una cremallera.
•
■
Per a què serveix aquest mecanisme? Per convertir un moviment circular en un moviment lineal.
Assenyala en el dibuix amb colors diferents els operadors mecànics que formen el mecanisme i descriu com funciona. La roda dentada o pinyó s’acobla a una cremallera. Quan gira el pinyó, la cremallera es desplaça en un sentit, i quan el pinyó gira en l’altre sentit, s’inverteix el sentit en què es mou la cremallera.
9
Escriu quins operadors s’assenyalen en la bicicleta de marxes.
cadena
plats pinyons pedal
22
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
Els avenços tècnics i la societat 10
Observa les fotografies i escriu quin avantatge i quin inconvenient ha portat la invenció d’aquestes màquines.
L’avantatge és què la recol·lectora estalvia l’esforç de moltes persones i fa la collita amb gran rapidesa. L’inconvenient és què molts treballadors del camp han perdut la feina. L’avantatge és què l’avió facilita el desplaçament ràpid a països llunyans i l’inconvenient és què usa combustible fòssil que causa l’escalfament global de la Terra.
11
Observa la fotografia, busca informació i respon les preguntes. •
Quin aparell és? És un aparell de fer radiografies.
•
Per a què s’utilitza? S’utilitza per obtenir imatges internes del cos humà.
•
Quin avantatge proporciona aquest aparell? Ajuda a diagnosticar malalties de parts internes del cos.
12
Explica, amb un exemple, quina informació, que consideris valuosa, aporten la cultura i l’oci a la teva vida. Resposta lliure (R. Ll.).
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
23
Aprèn a fer d’enginyer 13
Dibuixa els materials que necessites per construir la maqueta d’una caixa de canvis. (R. G.).
(Cal que dibuixin: una capsa de cartró, un tros de cartró gruixut, dues barretes o palletes de refresc, un regle, un compàs, tisores i cola.)
14
Respon les preguntes. •
Quantes rodes i de quins diàmetres cal retallar amb el cartró gruixut? Sis rodes, dues de 8 centímetres de diàmetre, dues de 5 i dues de 2.
•
Quantes rodes formen l’eix motor i a quina distància de separació es col·loquen? A l’eix motor van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de diàmetre i es deixen 5 centímetres de separació entre cada roda.
•
Quantes rodes formen l’eix secundari i a quina distància de separació es col·loquen? A l’eix secundari van tres rodes de 8, 5 i 2 cm de diàmetre i es deixen 4 centímetres de separació entre cada roda.
•
Quines rodes s’enfronten en la primera, la segona i la tercera marxa? En la primera marxa s’enfronta la roda petita de l’eix motor amb la roda gran de l’eix secundari. En la segona marxa s’enfronten les dues rodes mitjanes. En la tercera marxa s’enfronta la roda gran de l’eix motor amb la roda petita de l’eix secundari.
24
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
Repassa més 15
Completa els resums següents amb el títol i les paraules que falten.
Els avenços tècnics i la societat avenços
Les màquines i altres
treball
societat en els àmbits del comunicacions
, l’
oci
transformat
tècnics han
sanitat
, la cultura
i la
la nostra , les
.
Les màquines i els usos que en fem Les màquines ens estalvien precisió
temps
, dur a terme feines
i
esforç
perilloses
, ens permeten fer tasques amb
per a les persones o
convertir
mecàniques un tipus d’energia en un altre. Hi ha màquines , tèrmiques i màquines manejar que ens permeten comunicar-nos o informació.
Les parts d’una màquina Les
màquines
coberta, una elèctrics
estan formades per diverses parts: una estructura motor , un , peces
i electrònics, tenen totes les màquines
16
sensors
, indicadors i
carcassa mòbils pantalles
o , circuits . No
totes aquestes parts.
Escriu un exemple de màquina que compleixi amb les indicacions. R. M. •
Màquina mecànica i automàtica, amb motor i peces mòbils que s’usa per produir un moviment. Batedora
•
Màquina mecànica i manual que s’usa per desplaçar objectes pesants. Carretó
•
Màquina tèrmica, amb sensor de temperatura que serveix per refredar extraient la calor. Nevera
Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat
25
Els habitatges 1
Observa les fotografies i escriu en quin lloc es troben aquests habitatges i en què es diferencien. R. M.
El primer habitatge és un iglú que es localitza dins el cercle polar àrtic (Canadà), és un refugi que es construeixen els esquimals quan van a caçar. L’altra correspon a un país càlid de l’Àfrica (poblat hausa del Níger), és una casa de parets de fang i sostre de palla, és l’habitatge d’una família, al costat hi ha graners de fang on guarden la collita de cereals.
El tercer és un habitatge d’alta muntanya europea d’un lloc on neva sovint (xalet suís). És de fusta i té la teulada inclinada per facilitar que la neu llisqui. La quarta és una casa d’un país càlid mediterrani (casa pagesa evissenca), amb parets de pedra calcària emblanquinades de calç per defugir el sol i adaptada al terreny, té terrats de diferents nivells per recollir l’aigua de pluja. 2
Explica per què els habitatges no són iguals a tot el món.
R. M. Perquè depèn del clima, el relleu i les necessitats de les persones que hi viuen. Varien segons la pluja, el vent, la temperatura i el calor d’on s’han de construir. El material de construcció depèn d’allò que es troba al lloc: pedra, fusta, fang, palla… La necessitat de defensar-se o protegir-se també condiciona l’exterior de l’habitatge i la situació.
26
La volta al món (primer
trimestre)
3
Respon les preguntes. •
Què caracteritza els pobles nòmades? Que no tenen una casa a un lloc fix sinó que es construeixen un refugi cada vegada que s’aturen.
•
Què tenen en comú els habitatges dels nòmades? Tenen parts que es desmunten i es poden transportar: una estructura i unes peces que les cobreixen i que fan de parets.
•
Quins materials fan servir els diferents pobles nòmades per fer-se les cases? Els tuaregs i els indis fan servir pells; els mongols, feltre cosit i els siberians escorça de bedoll.
•
A quin lloc singular es fan cases a Indonèsia? Per què? A Indonèsia es fan cases damunt de l’aigua per evitar els atacs d’enemics o d’animals salvatges.
•
Què és un junc? Una barca-casa que es pot veure pels rius que travessen algunes ciutats asiàtiques.
4
Llegeix el text i expressa la teva opinió.
Hi ha persones arreu del món que no tenen habitatge i viuen al carrer o al voltant de les ciutats en espais coberts amb materials que troben a les escombraries.
R. Ll.
La volta al món (primer trimestre)
27
5
Les càrregues elèctriques 1
Observa la representació de les càrregues elèctriques d’uns objectes i respon la pregunta. A
•
B
C
Com estan carregats elèctricament els objectes? Com ho saps? El cos A és neutre perquè té el mateix nombre de càrregues negatives que positives, ja que estan repartides alternadament. El cos B és negatiu perquè té més càrregues negatives que positives. El cos C és positiu perquè té més càrregues positives que negatives.
2
Marca les opcions correctes. •
Quan freguem un bolígraf amb un drap passen càrregues... negatives del bolígraf al drap
•
El bolígraf que s’ha fregat amb el drap queda carregat...
✗ negativament •
positivament
El drap en què s’ha fregat el bolígraf queda carregat... negativament
3
✗ negatives del drap al bolígraf
✗ positivament
Observa la fotografia i explica perquè quan s’apropen els globus tendeixen a separar-se. Quan apropem els dos globus actua una força a distància que fa que es repel·leixin i se separin perquè les càrregues elèctriques que tenen són iguals.
28
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
Els imants i el magnetisme 4
Llegeix el text i torna’l a escriure descobrint les paraules amagades sota les taques.
Un imant és un objecte capaç d’atreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls. La propietat dels imants d’atreure objectes és el magnetisme. Tots els imants tenen dos pols magnètics, el nord i sud. Els pols magnètics diferents s’atrauen mentre que els pols magnètics iguals es repel·leixen.
Un imant és un objecte capaç d’atreure objectes fabricats amb ferro i alguns altres metalls. La propietat dels imants d’atreure objectes és el magnetisme. Tots els imants tenen dos pols magnètics, el nord i sud. Els pols magnètics diferents s’atrauen mentre que els pols magnètics iguals es repel·leixen.
5
Explica com convertiries una barra de ferro en un electroimant.
Enrollant un fil de coure al voltant de la barra de ferro i connectant el fil de coure a un circuit elèctric.
6
Fixa’t en les fotografies i escriu de què es tracta i per a què serveix l’aplicació del magnetisme en cada cas.
A
A Es tracta d’un electroimant i s’utilitza en una màquina
que separa els objectes metàl·lics de la resta de residus.
B
Es tracta d’un suport magnètic i s’utilitza en un disc dur
B
d’un ordinador per emmagatzemar informació.
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
29
El corrent elèctric 7
Escriu què és el corrent elèctric i què transporta.
El corrent elèctric és el moviment ordenat de càrregues elèctriques negatives per un material conductor. El corrent elèctric transporta energia elèctrica.
8
Observa els dibuixos i explica per què una bombeta llueix més que l’altra. A
B
La bombeta A llueix més que la B perquè el corrent en A té més intensitat que en B, és a dir, hi ha més càrregues circulant pel conductor de l’A que del B. Quan més intensitat de corrent hi ha, més energia es pot transportar.
9
Respon les preguntes. •
Quin efecte té el corrent elèctric en la planxa? Per què? Té efecte calorífic. Perquè el corrent elèctric que circula pel cable escalfa la base de la planxa.
•
Per què el mànec de la planxa és de plàstic? Perquè el plàstic és un material aïllant de l’electricitat que permet que l’agafem sense que passi el corrent elèctric.
•
Què passa quan es desendolla del corrent elèctric el cable de la planxa? Que deixa de passar el corrent elèctric i la base de la planxa deixa d’escalfar-se.
30
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
Els circuits elèctrics 10
1
Escriu el nom dels components del circuit elèctric de l’esquema. Després, respon les preguntes. 1 i 2
2
3
borns
7
3 generador 4 motor
5 cable
6 bombeta
5 4
6
7 interruptor
•
Quina funció té el generador en el circuit elèctric? Un generador proporciona a les càrregues elèctriques l’energia que cal perquè es moguin pel circuit.
•
Com es crea el corrent elèctric en un circuit? El generador té dos pols o borns, per un surten les càrregues i per l’altra entren, i així es crea el corrent.
•
Quants tipus de generadors hi ha? Escriu-los. Hi ha diversos tipus de generadors: piles, bateries recarregables, cèl·lules fotovoltàiques o piles solars, alternadors i dinamos.
•
Quan circula el corrent elèctric pel circuit? Quan el circuit està tancat, és a dir, quan tots els components estan connectats de manera que el corrent pugui sortir per un pol i entrar-hi per l’altre.
11
Explica d’on prové l’energia elèctrica que fa funcionar els aparells connectats a un endoll de paret i per què té dos forats.
L’energia elèctrica d’un endoll de paret prové de la xarxa elèctrica general. L’endoll té dos forats per poder introduir les dues clavilles elèctriques dels aparells que es connecten i així les càrregues elèctriques surten per un forat i entren per l’altre.
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
31
Aprèn a fer de tècnic electrònic 12
Observa l’esquema i escriu què representa cada símbol.
pila
M motor cable conductor
interruptor
13
bombeta
Observa el circuit de la fotografia i marca l’esquema que el representa.
✗
14
Fixa’t en l’esquema i dibuixa el circuit elèctric. R. G.
M
32
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
Repassa més 15
Llegeix les preguntes i marca la representació que dóna la resposta correcta. •
Tots els cossos tenen càrregues positives i negatives o només tenen un sol tipus de càrregues?
✗
•
Els cossos carregats amb càrregues de diferent tipus es repel·leixen o s’atrauen?
✗
16
Relaciona les oracions per obtenir consells sobre seguretat en l’ús de l’electricitat.
No es poden tocar els aparells elèctrics amb… No es poden connectar molts aparells en un mateix… No es pot tocar la pantalla del televisor… Per desconnectar un cable d’un endoll… Abans de canviar una bombeta fosa…
Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
… perquè es pot patir una descàrrega elèctrica. … les mans mullades perquè la pell mullada condueix bé el corrent elèctric. ... mai no s’ha d’estirar-lo, sinó que cal desconnectar-lo de l’endoll. ... cal desconnectar primer la làmpada. ... endoll perquè es podria escalfar massa i provocar un incendi.
33
6
L’energia i les seves propietats 1
Defineix què és l’energia.
L’energia és la causa que tinguin lloc els canvis. N’hi ha de molts tipus i té unes propietats: es pot transferir, emmagatzemmar, transportar i transformar. ■
Completa l’esquema. L’ENERGIA
Tipus d’energia •
2
mecànica
•
Propietats de l’energia
elèctrica
•
es transfereix
•
sonora
•
química
•
es pot emmagatzemar
•
lluminosa
•
nuclear
•
es transporta
•
calorífica o tèrmica
•
es transforma
Fixa’t en el dibuix i escriu de quin tipus d’energia es tracta.
C A B
B
D E
34
A mecànica
B sonora
D calorífica o tèrmica
E
C lluminosa
elèctrica
Unitat 6. L’energia
La calor i la llum 3
Escriu la diferència entre calor i temperatura. La calor és una forma d’energia que es transmet entre cossos que es troben a diferents temperatures, mentre que la temperatura només indica la quantitat de calor que té un cos.
4
Compara les fotografies i explica quin pont és més segur i per què.
Fotogra�a 8 de la pàgina 90 del llibre de l’alumne però sense la junta de dilatació.
El pont més segur és el de la fotografia de l’esquerra perquè té la junta de dilatació que permet que el pont es dilati sense que es deteriori el ferm.
5
Observa la fotografia i respon les preguntes marcant les opcions correctes. •
Quin fenomen té lloc?
✗ la reflexió de la llum la refracció de la llum •
Quin tipus de cos és el mirall? transparent
✗ opac •
Quanta llum rebota en el mirall? només una part de la que hi arriba
✗ gairebé tota la que hi arriba Unitat 6. L’energia
35
La producció d’electricitat 6
Observa el dibuix de la central elèctrica i escriu el nom de cada element.
J
H A
G
I B
C
D
E F
7
A
caldera
F
circuit de refrigeració
B
canonades de vapor
G
torre de refrigeració
C
turbina
H
xemeneia
D
generador
I
transformador
E
condensador
J
línies elèctriques
Respon les preguntes sobre l’activitat anterior. •
Quin tipus de central elèctrica és? És una central tèrmica.
•
Quina font d’energia utilitza? Energia química emmagatzemada en un combustible per produir vapor d’aigua.
•
Com produeix l’energia elèctrica? El vapor d’aigua fa girar la turbina i aquesta fa girar el generador que conté imants i bobines de fils conductors que poden girar. Quan giren les bobines a prop dels imants es produeix un corrent elèctric que es transporta a l’exterior per mitjà de cables.
36
Unitat 6. L’energia
L’energia en la nostra societat 8
Escriu quines són les conseqüències negatives relacionades amb l’ús de l’energia.
L’exhauriment de recursos, la contaminació, l’escalfament global, la pluja àcida i l’aparició de residus radioactius.
9
Observa la fotografia i explica de quin problema es tracta, per què s’ha produït i com es pot evitar.
R. M. La pluja àcida erosiona la pedra, el marbre i altres materials. Es produeix perquè en cremar carbó o combustibles derivats del petroli s’emeten substàncies que dissoltes en l’aigua de la pluja són corrosives. Es pot evitar instal·lant filtres a les sortides de fums, gastant menys Escultura afectada per la pluja àcida
10
energia o fent servir energies netes.
Respon les preguntes raonadament. •
Com seria la temperatura de la Terra sense l’efecte d’hivernacle? Sense l’efecte d’hivernacle la temperatura de la Terra disminuiria.
•
Què els passaria als éssers vius de la Terra si no existís l’efecte d’hivernacle? Sense l’efecte d’hivernacle la temperatura de la Terra no seria càlida i per tant no seria adequada per als éssers vius.
•
Quina relació té l’efecte d’hivernacle amb l’escalfament global? L’efecte d’hivernacle permet mantenir una temperatura adequada en el planeta gràcies al diòxid de carboni. Si el diòxid de carboni augmenta a causa del consum de combustibles fossils, també augmenta la temperatura del planeta. En diem escalfament global.
Unitat 6. L’energia
37
Aprèn a fer de físic 11
Completa la taula amb les dades que falten. R. M.
Partint del que se sap
No tots els materials condueixen la calor de la mateixa manera.
Com que el metall condueix millor la calor millor que el cotó, un got d’aigua calenta es refredarà abans si el posem sobre una superfície metàl·lica Hipòtesi
que si el col·loquem sobre un drap de cotó.
Dos gots de base ampla, una superfície o safata metàl·lica, un drap de cuina de cotó, aigua calenta de l’aixeta, film transparent, Material
un termòmetre, un cronòmetre o rellotge, una llapis i una llibreta.
Preparem dos gots iguals que tinguin una base ampla, una superfície o safata metàl·lica i un drap de cuina. Omplim els gots amb aigua calenta de l’aixeta. Comprovem amb un termòmetre Descripció de l’experiment
que estiguin a la mateixa temperatura i els tapem amb film transparent. Col·loquem cada got sobre una de les dues superfícies. Esperem quinze minuts i tornem a comprovar la temperatura. Obrim els recipients i anotem la temperatura que marca el termòmetre en cada cas. En el got que està sobre el drap de cuina la temperatura és més alta
Resultats
que en l’altre got, que està sobre la safata o superfície metàl·lica.
obtinguts
Arribem a la conclusió que el metall condueix millor la calor que el cotó, perquè el got amb aigua calenta que estava sobre la superfície metàl·lica Conclusió dels resultats
s’ha refredat abans que el que estava sobre el drap de cotó.
obtinguts
38
Unitat 6. L’energia
Repassa més 12
Busca cinc paraules en la sopa de lletres i escriu cadascuna al costat de la definició que li correspon.
R
O
T
F
B
P
C
L
G
E
N
U
C
L
E
A
R
E
F
P
R
U
S
S
L
O
N
R
P
B
G
O
E
O
F
E
A
T
I
A
S
M
R
O
R
C
E
N
C
I
R
Q
I
A
C
S
A
G
R
E
F
X
D
I
S
E
U
R
A
N
T
O
O
A
T
G
A
E
F
X
R
•
•
13
•
•
•
Calor
: forma d’energia que passa dels cossos que tenen més temperatura als que en tenen menys.
Refracció
: canvi en la direcció de propagació de la llum quan passa d’una substància transparent a una altra.
Nuclear
: tipus d’energia que poden alliberar algunes substàncies que són radioactives.
Turbina
: hèlix o roda que gira aprofitant l’energia mecànica de l’aigua corrent o d’un raig de vapor d’aigua a pressió.
Generador
: màquina a l’interior de la qual hi ha imants i bobines de fils conductors que poden girar i produir un corrent elèctric que es transporta a l’exterior per mitjà de cables.
Llegeix el text i respon la pregunta.
Al poble de la Carme hi ha una central nuclear i un sector de veïns es manifesten sovint demanant-ne el tancament.
•
Per què creus que hi ha veïns que volen que es tanqui la central nuclear? Perquè tot i que una central nuclear genera molta energia amb poc combustible i no emet gasos contaminants, produeix residus radioactius i un accident podria causar danys greus en molts quilòmetres a la rodona.
Unitat 6. L’energia
39
7
La Terra i els mapes 1
Escriu què s’ha fet per dibuixar el mapamundi o planisferi a partir del globus terraqüi.
S’han projectat els punts de l’esfera o globus terraqüi en un cilindre.
2
Explica què és l’escala d’un mapa i de quantes maneres es pot indicar.
L’escala d’un mapa indica la relació que hi ha entre la distància d’un territori en la realitat i la que ocupa en el mapa. Les escales poden indicar-se de manera gràfica o numèrica.
3
Escriu el terme que es defineix en cada cas, i després, completa la retolació.
meridià
90˚N
de
n o r d
d
u
t i
˚ O 6 0
t
a
6 0 ˚ E
l
Greenwich
l o
n g i t u
Equador
: paral·lel principal que envolta la Terra i que es pren com a referència per mesurar la latitud.
2. Meridià de Greenwich : meridià principal que uneix els pols i es pren com a referència per mesurar la longitud.
0˚
0˚
1.
d e s t
d o e st
lo n g i t u
3.
Latitud
: distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins a l’equador.
l a
t i t u d
equador sud
90˚S
40
4.
Longitud
: distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra fins al meridià de Greenwich.
Unitat 7. La representació de la Terra
El planisferi físic 4
Observa el planisferi físic de la Terra i respon les preguntes. 150º
120º
90º
60º
30º
0º
30º
60º
90º
120º
150º
180º
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
80º
80º
GRENLÀNDIA
M U N l e s T A G N r Y a n E s S P R l O a n e C s A L L O S E S
60º
40º
península Escandinava ILLES BRITÀNIQUES
E U R O P A
S A E D X A T L A A L R P A R A E S S L E D
20º
P I R I N E U l S
C a r p a t s
OCEÀ
A T L À N T I C
A M È R I C A
DESERT DEL SÀHARA
À F R I C A
60º
À S I A 40º
CAUCAS
m a r M e di te A r r L A D a n i R A E S S E R L ' A T L E D
ANTILLES
0º equador
ALPS
altiplà de Sibèria Central
M O N T S U R A L S
altiplà del Tibet
H I M À L A I A península d'Aràbia
península mar de l'Hindustan
d'Aràbia
OCEÀ PACÍFIC
massís de S la Guaiana
O C E À P A C Í F I C
20º
península d'Indoxina
E R
Nova Guinea
R
i c a a z ò n a A m altiplà p l a n del Mato A Grosso D
0º
A
L
A LT U R E S
A D
20º
(en metres)
L S A N
2.000 1.000 500
DEPRESSIÓ
•
h DESERT c i w DEL n e e KALAH ARI r G e d à i d i r e m
D
E
S
40º
a i n ò g a t a P
200 0
MADAGASCAR
E
OCEÀ
G
20º
E
R R A
ÍNDIC
L
A D A
O C E A N I A
D I V
I S Ò R
I A
40º
escala
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
60º
R A N S
AUSTRÀLIA
0
1.17 0
quilòmetres 150º
120º
90º
60º
30º
0º
60º
A N T À R T I D A
Què es representa en un planisferi físic? Quina informació se n’obté? S’hi representa l’extensió dels oceans i els continents i les illes. La varietat geogràfica de la Terra: la mida i la forma dels continents, les zones elevades i les baixes, i per on discorren els rius del planeta.
5
6
Escriu una característica que distingeix aquests continents. •
Amèrica: és el continent més llarg.
•
Àsia: és el continent més extens.
•
Oceania: és el continent més petit.
•
l’Antàrtida: és un continent deshabitat i cobert de glaç.
Consulta el planisferi físic de la Terra, busca informació i explica si un mar i un oceà són el mateix o no.
No són el mateix perquè tot i que l’oceà i el mar són grans extensions d’aigua salada, l’oceà es considera una part única i continua d’aigua salada que es troba compresa entre dos grans continents i el mar es considera una petita divisió de l’oceà que es troba més o menys tancat entre els continents. Unitat 7. La representació de la Terra
41
El relleu i les aigües d’Europa 7
Escriu on està situada Europa i amb què limita.
Europa està situada a l’hemisferi nord. Limita al nord amb l’oceà Glacial Àrtic, a l’est amb l’Àsia, al sud amb el mar Mediterrani i l’Àfrica i a l’oest amb l’oceà Atlàntic.
8
Llegeix el text, subratlla les errades i torna’l a escriure correctament.
La major part del territori europeu està format per massissos que s’estenen pel centre i l’est. En aquesta àmplia zona hi ha el Massís Oriental. Els sistemes muntanyosos més elevats d’Europa se situen a l’oest. Les serralades voregen el mar Negre. La major part del territori europeu està format per En aquesta àmplia zona hi ha el Massís
Central.
planes que
Els sistemes muntanyosos més elevats
d’Europa es situen al sud. Les serralades voregen el mar
9
Escandinàvia, Kola, Ibèrica i Crimea
Golfs
Bòtnia, Biscaia, Lleó, Gènova.
Caps
del Nord, Finisterre, São Vicente i Matapan.
Illes
Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Balears, Còrsega.
Respon les preguntes marcant les opcions correctes. •
Quin és el riu més llarg d’Europa? Danubi
•
•
Rin
✗ Volga
A quin vessant pertany el Petxora?
✗ Àrtic
Mediterrani
Atlàntic
Quin d’aquests rius és més cabalós? Po
42
Mediterrani .
Completa la taula amb quatre exemples d’accidents geogràfics d’Europa. R. M.
Penínsules
10
s’estenen pel centre i l’est.
✗ Dnièster
Ebre
Unitat 7. La representació de la Terra
El planisferi polític 11
Respon les preguntes. •
Què representa un planisferi polític? L’extensió, la localització i els límits dels països de la Terra.
•
Com es representen els països i les fronteres en un planisferi polític? Els països es pinten de colors diferents i les fronteres amb una línia.
•
Les fronteres entre els països són variables? Per què? Sí, al llarg de la història han canviat perquè, per exemple, dos països uneixen els seus territoris de comú acord, o perquè després d’una guerra un país guanyador amplia les fronteres en perjudici del país que derrota o bé perquè un país es divideix i dóna lloc a diversos països.
12
Consulta un atles i escriu en el planisferi polític els noms dels països assenyalats.
POLÒNIA
UCRAÏNA IRAN
ITÀLIA
JAPÓ
CANADÀ ÍNDIA SUDAN
BRASIL ANGOLA
Unitat 7. La representació de la Terra
AUSTRÀLIA
43
Aprèn a fer de cartògraf 13
Marca les opcions correctes. •
Les persones que elaboren i interpreten els mapes són els... cartòfols
✗ cartògrafs topògrafs •
La latitud i la longitud són necessàries per...
✗ localitzar un punt en un mapa elaborar un mapa fotografiar un mapa
•
Els valors de la latitud i la longitud d’un punt són...
✗ les coordenades geogràfiques un parell de punts del mapa les zones geogràfiques
14
Situa en el planisferi els dos punts del requadre. R. G.
90 º E i 40 º N - 60 º O i 40 º S
80 º
180 º
150 º
120 º
90 º
60 º
30 º
30 º
60 º
90 º
120 º
150 º
180 º
60 º
60 º
40 º
40 º
20 º
20 º
0 º equador
0º
20 º
20 º
40 º
60 º 180 º
44
80 º
150 º
120 º
90 º
60 º
30 º
h c i w n e e r G e d à i d i r e m º 0
40 º
60 º 30 º
60 º
90 º
120 º
150 º
180 º
Unitat 7. La representació de la Terra
Repassa més 15
Resol els mots encreuats.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
Representació de tota la Terra en un mapa. Riu que pateix estiatge i travessa Itàlia. Riu del vessant atlàntic que travessa la capital de França. Línia imaginària que uneix els pols. Vall d’origen glacial per la qual entra l’aigua del mar. País molt petit del continent europeu. Paral·lel principal de la Terra. Oceà que s’estén de nord a sud entre Amèrica, Europa i l’Àfrica. 9. La Ibèrica, la Balcànica i la de Kola són exemples d’aquesta forma de relleu. 10. Continent deshabitat i cobert de glaç. 3
2 1
P
L
A
O
S
4
E
M
N
I
A
7
E
Q
S
F
E
R
I
6
R
9
L
I
P
U
A
X E
D
O
R
I 8
A
N T
L
M
10
A
N
T
À
E
À
N
T
I N
B
5
S
U
F
U
R G
C
T
I O
D
A
L A
R D
Unitat 7. La representació de la Terra
45
8
El relleu peninsular. La Meseta Central 1
Enumera les cinc grans unitats de relleu d’Espanya que formen part de la península Ibèrica.
Meseta, muntanyes interiors, muntanyes que envolten la Meseta, muntanyes exteriors a la Meseta, depressions i illes.
2
Escriu en el mapa els nombres de la llista i després estudia-t’ho de memòria.
1. Meseta Central
11
2. Sistema Central 5
3. Montes de Toledo
12
10
4. Muntanyes de Lleó
4
5. Serralada Cantàbrica
8
1
13
6. Serralada Ibèrica 7. Sierra Morena
6
2
8. Depressió de l’Ebre 3
9. Depressió del Guadalquivir 10. Massís Galaic 11. Muntanyes Basques
7
12. Pirineus
15
9
13. Sistema Mediterrani Català 14. Sistemes Bètics
14
16
15. Illes Balears 16. Illes Canàries
3
Llegeix les pistes, busca la informació i escriu el nom de les muntanyes. •
•
•
46
Muntanya que fa 2.519 metres, situada als Picos de Europa, a la província d’Astúries i que en asturià s’anomena Picu Urriellu. ▼ N aranjo de Bulnes . Muntanya de la serralada Ibèrica, entre les províncies de Sòria i Saragossa, fa 2.313 metres i forma part del Parc Natural de la Dehesa del Moncayo. ▼ M oncayo . Mont, el més alt de les muntanyes de Lleó, a la província de Lleó, que en l’època dels romans es va venerar com el déu Mart Telenius. ▼ T eleno .
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
Les muntanyes exteriors a la Meseta, les depressions, les illes i les costes 4
Observa el mapa de costes de la pàgina 119 del llibre de text. On predomina la costa alta? I la baixa?
La costa alta predomina al Nord de la Península, a la
mar Cantàbric
costa cantàbrica, a les Balears, a la punta de Tarifa i en punts molt concrets de Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana. La costa baixa predomina
C I T N À L T A À E C O
a Andalusia, la Comunitat Valenciana i Catalunya. ■
Ressegueix en color vermell els trams de costa alta i de color verd els de costa baixa en el mapa d’Espanya. R. G.
M m
O C E À A T LÀ N T I C
a
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
r
TIPUS DE COSTA costa alta costa baixa
5
Indica què tenen en comú i en què es diferencien les illes Balears i les Canàries.
Tenen en comú que són porcions de terra envoltades d’aigua per tots costats i constitueixen arxipèlags. Es diferencien en el fet que les illes Balears es troben a l’est de la Península, al mar Mediterrani i formen un arxipèlag de 5 illes. Les Canàries es troben a l’oest de l’Àfrica, a l’oceà Atlàntic i formen un arxipèlag de 7 illes. A més les Canàries són d’origen volcànic.
6
Observa el mapa i descriu les unitats de relleu que estan numerades. Indica també com és la costa.
Són la Sierra Morena, els sistemes Bètics
i la depressió del Guadalquivir. Sierra Morena és un conjunt de serres poc elevades. Els sistemes 1 2 3
bètics estan formats per la serralada Penibètica, paral·lela a la costa Andalusa, i la serralada Subbètica situada a l’interior. La depressió
del Guadalquivir està situada al sud-oest, té forma triangular, la travessa el riu Guadalquivir i està envoltada pels sistemes Bètics i la Sierra Morena. La costa mediterrània andalusa és majoritàriament de costa baixa però alterna amb algunes zones de penya-segats. Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
47
Rius, llacs i embassaments d’Espanya 7
3
Resol els mots encreuats.
1
2. Riu de la Meseta que té un afluent que es diu Pisuerga. 3. Riu del vessant cantàbric que fa 129 km de llarg. 4. Riu més llarg i cabalós del vessant mediterrani.
8
B
I
D
S
5
E
G
U
B
A
S
O
A
U
L
E
Ó
4
5. Riu del vessant mediterrani que té un recorregut de 325 km. 6. Riu afluent del Guadalquivir.
N
2
1. Riu del vessant cantàbric de 67 km de recorregut.
R
A
N
O
R G
6
E
N
I
L
Pinta en el mapa, segons el codi de colors que indica la llegenda. R. G.
Vessant mediterrani Vessant atlàntic Vessant cantàbric
■
9
Ara, dibuixa dos rius de cada vessant i posa-hi el nom. R. G. Vegeu el mapa de la pàgina 120 del llibre.
Busca informació i escriu com són els cursos d’aigua de les illes Balears i a quin vessant pertanyen.
A les illes Balears no hi ha rius sinó torrents, corrents d’aigua que només es formen quan plou. L’únic riu, que ara és un torrent, és el riu de Santa Eulària a Eivissa que brolla d’un aqüífer. Tots els torrents pertanyen al vessant mediterrani.
48
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
Els climes i la vegetació d’Espanya 10
Escriu el tipus de clima que hi ha a les zones assenyalades en el mapa.
ma r
C a n t à b r i c
2
1. oceànic FRANÇA
1
ANDORRA
OCEÀ
2. de muntanya
3
3. mediterrani interior
ATL ÀN TI C L A G
4. mediterrani
U T R O
5. subtropical
P
4 r
m a
M
d i
t e
i n a r r
e
N OCEÀ ATLÀNTIC
MELILLA
5
O
E
S
11
Identifica a quin clima correspon cada gràfic. Relaciona els arbres amb el gràfic del clima de què són representatius. ˚C
l/m2
30 25 20 15 10 5 0
150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
mesos
G
F
M
A M J
J
A
A. clima oceànic
S
O
N
D
l/m2
˚C
30 25 20 15 10 5 0 mesos
G
F
M
A M J
J
A
S
O
B. clima de muntanya
alzina
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
avet
N
D
190 180 170 160 150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
˚C
l/m2
30 25 20 15 10 5 0
150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
mesos
G
F
M
A
M J
J
A
S
O
N
D
C. clima mediterrani
faig
49
Aprèn a fer de geògraf 12
Interpreta la taula i completa la representació gràfica del perfil del riu Llobregat. R. G.
Municipis
Recorregut des del naixement (km)
Altitud (m)
Castellar de n’Hug (naixement)
1.295
0
Guardiola de Berguedà
700
19
Gironella
480
45
Manresa
238
85
Sant Vicenç de Castellet
176
96
60
123
0
156
Martorell El Prat de Llobregat (desembocadura)
metres
1.300
Castellar de n’Hug
1.200
1.100
1.000
900
800
700
Guardiola de Berguedà
600
500
Gironella 400
300
Manresa 200
Sant Vicenç de Castellet 100
Martorell El Prat de Llobregat
0 0
50
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
130
140
150
160
170
180 190
200 quilòmetres
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
Repassa més 13
Descriu les unitats de relleu següents i escriu els noms dels accidents més significatius de cadascun. •
La Meseta Central: És un gran altiplà situat al centre de la Península amb una altitud mitjana de 700 metres, està lleugerament inclinada cap el oest i és molt extensa. Hi discorren tres dels rius més llargs: Duero, Tajo i Guadiana. A l’interior hi ha dos sistemes muntanyosos: el Sistema Central, on hi ha serres com la de Gata, la de Gredos o la de Guadarrama, amb muntanyes d’uns 2.000 metres i els Montes de Toledo.
•
La depressió de l’Ebre: Està situada al nord-est de la Península, a l’exterior de la Meseta Central. Té forma triangular i la travessa el riu Ebre. Està envoltada pels Pirineus, la serralada Ibèrica i la serralada Litoral Catalana.
14
Fixa’t en el gràfic i descriu-lo. Identifica a quin clima correspon. Després, explica com són els rius d’una zona com aquesta. l/m2
˚C
El gràfic és d’un clima oceànic (nord de la Península). Les temperatures són
150 140 130 120 110 100 90 80 70 60 50
30 25 20 15 10 5 0 mesos
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
40 30 20 10 0
Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya
suaus al llarg de tot l’any per la proximitat del mar i les precipitacions són freqüents i abundants. Els rius són cabalosos i de règim regular perquè discorren per una zona on plou molt i sovint.
51
Els vestits 1
52
Fixa’t en les fotografies, llegeix els noms dels vestits, busca informació i escriu el nom del país o països d’on és tradicional. Indica a quin continent són aquests països.
sari
quimono
ponxo andí
Índia i Paquistan
Japó
Perú
Àsia
Àsia
Amèrica del Sud
pintura corporal aborigen
kilt
gel·laba
Polinèsia i Austràlia
Escòcia (Regne Unit)
Marroc
Oceania
Europa
Àfrica
La volta al món (segon
trimestre)
2
Respon les preguntes. •
Què condiciona la vestimenta de cada lloc? El clima, les tradicions, les religions o les modes.
•
A partir de quin material es fa la roba? A partir de les fibres naturals que s’obtenen d’animals i plantes o de fibres sintètiques, fabricades per les persones.
•
De quin origen són les fibres del cotó, la seda i el niló? El cotó és d’origen vegetal; la seda, animal i el niló és sintètic.
•
De què depèn la utilització dels diferents tipus de fibra? Del que es té més a l’abast.
•
Per què al pol nord les persones van vestides amb pells d’animals? Perquè necessiten abrigar-se i la pell d’animal aguanta més l’escalfor. l’escalfor.
•
Com es protegeixen de la calor els habitants dels deserts? Fent servir túniques llargues que els cobreixin tot el cos.
•
Què es llueix amb orgull a les illes de la Polinèsia? Els tatuatges.
3
Imagina’t que vius en un dels països de l’exercici l’exercici 1. Explica quins avantatges avantatges i quins incovenients veus a aquestes dues opcions. R. Ll.
a) Vestir-se amb les robes tradicionals tradicionals del país.
b) Anar a la moda occidental.
La volta al món (segon trimestre)
53
9
Característiques i distribució de la població espan espanyola yola 1
Escriu què és l’esperança l’esperança de vida i quina és la d’Espanya d’Espanya en l’actualitat. l’actualitat.
L’esperança de vida és l’edat que pot viure una persona. A Espanya l’esperança de vida en l’actualitat és de 80 anys.
2
Respon les preguntes a partir del gràfic de de l’evolució de la població població espanyola i consultant consultant el llibre de text. •
45.000.000
Com ha evolucionat la població espanyola des de l’any 1900 fins a l’actualitat?
40.000.000
La població espanyola des de l’any 1900
35.000.000
fins l’actualitat ha anat augmentant.
30.000.000 25.000.000 20.000.000
•
15.000.000 10.000.000
Per què entre l’any 1950 i 1960 la població espanyola va créixer molt poc? La població espanyola va créixer molt poc
5.000.000
aquells anys perquè molts espanyols van
0 anys
•
19001910 192019301940 19501960 197019811991 2001 2008 192019301940 19501960
emigrar a l’estranger l’estranger..
Per què ha crescut tant la població espanyola entre els anys 2001 i 2008? La població espanyola ha crescut tant, en els darrers anys, pels cinc milions immigrants que han arribat de països d’Amèrica del Sud, l’Àfrica i Europa.
3
Explica, amb exemples, per què la població està repartida de forma desigual per tot el territori espanyol.
R. M. La població espanyola està repartida de forma desigual per tot el territori perquè es concentra a les grans ciutats, amb millor desenvolupament econòmic. També es concentra a les poblacions costaneres, pel clima benigne de la costa mediterrània.
54
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
El sector primari i el sector secundari a Espan Espanya ya 4
Marca les les opcions correctes. •
La taxa de població activa espanyola és del...
✗ 60 %
5% •
Habitualment, un 13% de la població espanyola està...
✗ aturada
ocupada •
inactiva
A Espanya el 30% de la població activa ocupada treballa en...
✗ el sector secundari
el sector primari
5
65 %
Escriu en el mapa els nombres nombres de la llista a sobre de la comunitat o comunitats corresponents. corresponents.
Principat d’Astúries Cantàbria País Basc Galícia
1, 2, 3, 7
C. Foral de Navarra la Rioja
Castella i Lleó
OCEÀ
Comunitat de Madrid Castella-la Manxa
7
1, 2, 3, 7
Illes Balears
Comunitat Valenciana
Regió de Múrcia
4,5
1, 2, 3, 4, 5
Agricultura
6 4,5
Extremadura
Andalusia
Sector primari Catalunya
Aragó
6
A T L À N T I C
mar Mediterrani
Ceuta OCEÀ ATLÀNTIC
Melilla
Canàries
6
el sector terciari
Secà 1. cereals 2. vinya 3. olivera Regadiu 4. hortalisses 5. fruites Ramaderia 6. porcí 7. oví
Explica quines activitats activitats inclou la construcció i per què fins ara ara havia estat molt important.
La construcció inclou l’edificació d’habitatges i la construcció d’infraestructures. Fins no fa gaire havia estat molt important pel nombre de treballadors que ocupava i per la gran quantitat de diners que posava en moviment.
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
55
Els serveis a Espanya 7
Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
✗ A Espanya un 25 % de la població activa ocupada treballa en el sector terciari. El sector terciari comprèn la distribució de productes i de serveis i inclou activitats molt variades.
✗ El comerç, els transports i el turisme són serveis importants, però no en el desenvolupament econòmic d’Espanya. La major part dels treballadors del sector terciari són a les grans ciutats i a les capitals de província.
✗ Espanya comercia amb països de la Unió Europea: n’importa productes alimentaris i industrials i hi expor ta combustibles. A Espanya un 65% de la població activa ocupada treballa en el sector terciari. El comerç, els transports i el turisme són serveis molt importants en el desenvolupament econòmic d’Espanya. Espanya comercia amb països de la Unió Europea: hi exporta productes alimentaris i industrials i n’importa combustibles. 8
Escriu de quina fase del procés de comercialització del producte es tracta en cada cas. Ordena-ho. A
B
Venda al comerç.
C
Publicitat del producte.
D
Recollida a la fàbrica.
Recepció al magatzem.
C/D/B/A
56
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
Aprèn a fer de demògraf 9
Interpreta el mapa i escriu el nombre i el nom del que es defineix en cada cas. 1
MIGRACIONS INTERNES A ESPANYA (1961-1975)
MIGRACIONS
comunitat on van arribar immigrants
2
4 Principat d’Astúries Cantàbria País Basc C. Foral Galícia de Navarra Castella i Lleó la Rioja
3
comunitat d’on van marxar emigrants direcció de les migracions
OCEÀ
FRANÇA ANDORRA
Catalunya
Aragó L A G U T R O P
4
4
Illes Balears
Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana
3
Castella-la Manxa
Extremadura
A T L À N T I C OCEÀ ATLÀNTIC
3
Andalusia
3
Canàries
Regió de Múrcia
mar Mediterrani
Ceuta Melilla
1
El títol del mapa
2
La llegenda
: ens informa del contingut del mapa. : ens ajuda a identificar les comunitats
d’on van marxar emigrants i les comunitats on van arribar immigrants. 3 Punts d’origen de les fletxes : la base de cada fletxa està situada
a la comunitat d’on marxaven els emigrants. 4
Punts de destinació de les fletxes : la punta de les fletxes indica la comunitat o les comunitats on arribaven els immigrants.
10
Explica per què les persones que fan migracions són emigrants i immigrants al mateix temps.
R. M. Perquè per al seu lloc d’origen són emigrants, ja que marxen, i per al lloc de destinació són immigrants, ja que hi arriben per viure-hi.
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
57
Repassa més 11
Completa les oracions amb la informació que falta.
A. La població d’Espanya la componen més de
46 milions
d’habitants. natural
B. La població espanyola està augmentant perquè el creixement positius i el saldo migratori són . l’envelliment C. La població tendeix a i per l’augment de l’esperança de vida
.
D. La densitat de població d’Espanya és de E. La població es concentra a les l’interior A les províncies de
12
58
natalitat
per la baixa
ciutats
91 hab./km2
.
i a les províncies de
costa
.
la densitat és més baixa.
Observa les fotografies i escriu de quin sector econòmic es tracta i quina activitat s’hi duu a terme.
sector primari, agricultura
sector secundari, indústria
sector terciari, comerç
sector terciari, transport marítim
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
13
Consulta el llibre de text i pinta en el mapa els punts de color corresponents dins la província o províncies que compleixin el que indica la llegenda. R. G. m a r
C a n t à b r i c
F R A N Ç A
ASTÚRIES
LA CORUNYA
CANTÀBRIA BISCAIA GUIPÚSCOA
LUGO
ÀLABA LLEÓ PONTEVEDRA
BURGOS
OURENSE
OSCA
PALÈNCIA ZAMORA
L
A T L À N T I C
TARRAGONA GUADALAJARA
ÀVILA
TEROL
MADRID
G U
BARCELONA
SEGÒVIA SALAMANCA
A
GIRONA
LLEIDA
SARAGOSSA
SÒRIA
VALLADOLID
O C E À
ANDORRA
NAVARRA
LA RIOJA
CASTELLÓ CÀCERES
CONCA
TOLEDO
T
L I
VALÈNCIA
L
S E
B
A
L
E A
R
S
R O
CIUDAD REAL
BADAJOZ
ALBACETE
P
ALACANT CÒRDOVA
HUELVA
JAÉN
MÚRCIA
SEVILLA GRANADA
ALMERIA
MÀLAGA
OCEÀ ATLÀNTIC
M
CADIS SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS PALMAS SANTA CRUZ SANTA CRUZ DE TENERIFE DE TENERIFE
m
Ceuta
MARROC
a
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
r
Melilla
Es conreen sobretot productes de secà.
Es cria principalment bestiar porcí.
Destaca la indústria metal·lúrgica i química.
Port marítim amb molta activitat.
Principal aeroport internacional.
14
Explica quina és l’oferta turística d’Espanya.
A Espanya trobem turisme de sol i platja a la costa mediterrània, les illes Balears i les Canàries. El turisme rural, al nord i l’interior de la Península. El turisme cultural, a les ciutats amb un patrimoni històric i artístic important, com ara Madrid, Barcelona, Toledo i Sevilla.
Unitat 9. La població i les activitats econòmiques a Espanya
59
10
Les institucions de Catalunya 1
Completa l’esquema. LES INSTITUCIONS DE CATALUNYA
són
el
parlament
la
format pels
el
representada pel
diputats i diputades
2
presidència
president o presidenta
govern
format pels
consellers i conselleres
Marca les opcions correctes.
•
La llei més important de Catalunya és... la competència
✗ l’estatut
el Govern
d’Autonomia •
El Parlament de Catalunya és la institució que representa...
✗ els ciutadans •
rei
✗ El Govern
La conselleria
Una de les funcions del Govern de la Generalitat és...
✗ aplicar les lleis
60
✗ Parlament
El president i els consellers i conselleres formen... El parlament
•
els consellers
El president és elegit pel... Govern
•
els diputats
que aprova el Parlament
aprovar les lleis que aplica el Parlament
elaborar les lleis de Catalunya
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
L’organització territorial d’Espanya 8 3
Escriu on correspongui del mapa els nombres de la llista. 7
1. 2. 3. 4.
Oceà Atlàntic Mar Mediterrani Illes Canàries Illes Balears
1
5. Ceuta 6. Melilla 7. Península Ibèrica 8. Mar Cantàbric
4
2 5
6
3
4
Explica la diferència que hi ha entre el límit natural i el límit polític d’un estat o país.
Els límits naturals són els elements de la natura que separen dos estats o països. Per exemple, els Pirineus són un límit natural d’Espanya amb França. Els límits polítics són línies que dos estats o països han establert com a separació entre ells. 5
Observa el mapa polític d’Espanya i escriu com s’organitza el territori i quines són les institucions de govern de cada nivell territorial. N
O
la Corunya
E
LUGO Santiago de Compostel· la Lugo LA CORUNYA GALÍCIA Pontevedra
S
PONTEVEDRA
a
Oviedo C
Lleó ZAMORA
Sant Sebastià F R c BISCAIA Bilbao GUIPÚSCOA CANTÀBRIA PAÍS BASC Pamplona Vitòria ÀLABA COMUNITAT BURGOS FORAL Logronyo PALÈNCIA DE NAVARRA Palència Burgos LA RIOJA Osca n
t
à
CASTELLA I LLEÓ
SALAMANCA
G
CÀCERES
U T
Toledo TOLEDO
R
Mèrida Badajoz
P
BADAJOZ CÒRDOVA Còrdova HUELVA Huelva
Terol
Alacant
REGIÓ ALACANT DE MÚRCIAMúrcia
A N D A L U S I A GRANADAALMERIA
CADIS Cadis
MÀLAGA Màlaga
Almeria
m
a
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
LLEGENDA capital d'estat capital de comunitat autònoma
r
capital de comunitat autònoma i província
escala 0 85
capital de província ciutat autònoma límit d'estat
Ceuta
M A R R O C
Palma
València
COMUNITAT VALENCIANA
ALBACETE
JAÉN
Granada
ILLES BALEARS
CASTELLÓ Castelló de la Plana
VALÈNCIA
SEVILLA
O C EÀ AT L ÀN T IC RUZ DE TENERIFE Santa Cruz deCruz TenerifeSanta C ACruz N ÀdeRTenerife I ES Santa LAS PALMAS Tenerife Lasde Palmas de Gran Canaria Las Palmas de ANTA CRUZ SANTA CRUZDE DETENERIFE TENERIFE LAS PALMAS Gran Canaria Z DE TENERIFE SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS PALMAS
TARRAGONA
Albacete
Jaén Sevilla
Girona BARCELONA Barcelona Tarragona
TEROL
CONCA
CASTELLALA MANXA
Ciudad Real CIUDAD REAL
Lleida
ARAGÓ
GUADALAJARA
GIRONA
CATALUNYA
SARAGOSSA
COMUNITAT Guadalajara DE Madrid ÀVILA Conca MADRID
EXTREMADURA
O
SÒRIA
ANDORRA LLEIDA
OSCA
Saragossa
Sòria
Àvila
Càceres
A N Ç A
b
Santander
Valladolid Zamora VALLADOLID SEGÒVIA Segòvia Salamanca
A
A T L À N T I C
a
LLEÓ
Ourense OURENSE
L
O C E À
r
PRINCIPAT D´ASTÚRIES
quilòmetres Melilla
A L G È R I A
límit de comunitat autònoma límit de província
El territori d’Espanya està organitzat en disset comunitats i dues ciutats autònomes. Les comunitats estan formades per províncies i cada província està formada per municipis. Les comunitats i les ciutats autònomes estan governades pels parlaments i els governs autonòmics, les províncies per la diputació provincial i els municipis pels ajuntaments.
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
61
Les institucions d’Espanya 6
Escriu quina és la forma de govern de l’Estat espanyol.
La forma de govern a Espanya és una monarquia parlamentària perquè el cap de l’Estat és el rei, que no pren les decisions polítiques, ni elabora les lleis i accepta les decisions de les Corts Generals.
7
8
62
Relaciona amb fletxes.
El cap de l’Estat...
•
•
Les Corts Generals...
•
•
El Govern...
•
•
Els tribunals de justícia...
•
•
...fan complir les lleis i jutgen els qui no les respecten. ...dirigeix l’Estat d’acord amb les lleis aprovades i decideix els objectius econòmics, socials i polítics. ...elaboren i aproven les lleis i controlen els actes del Govern. ...és el cap suprem de les Forces Armades i representa Espanya en altres estats.
Observa les fotografies, i escriu de quina institució es tracta i quines persones les formen.
Corts Generals, Congrés dels diputats
Tribunal Suprem de justicia format
format per diputats i diputades.
per jutges i magistrats.
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Els estats de la Unió Europea. Les institucions de la Unió Europea 9
Escriu els noms dels països o estats de la Unió Europea que constitueixen la zona euro.
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal, Xipre.
10
Respon les preguntes.
•
Quin és l’objectiu de la Unió Europea? Promoure la unitat política i econòmica dels seus estats i països membres.
•
Quines institucions té la UE per aconseguir els objectius que es proposa? El Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes.
•
Qui són els eurodiputats i quina institució formen? Els eurodiputats són els representants elegits a cadascun dels estats membres de la UE i formen el Parlament Europeu.
•
Quina institució de la UE pren les decisions més importants i qui la constitueix? El Consell Europeu de la UE pren les decisions més importants i està constituït pels ministres dels governs de tots els estats de la UE.
•
•
Què és la Comissió Europea? És el govern de la UE. Què controla el Tribunal de Comptes de la UE? Que els diners de la UE s’utilitzin de manera correcta i per a l’objectiu proposat.
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
63
Aprèn a fer d’analista 11
Completa el text amb les paraules que falten.
generals
Les eleccions
o estatals se celebren cada
Els ciutadans espanyols més grans de de diferents partits dret
Les persones amb Els
mitjans
eleccions
12
anys,
municipals .
igual que les autonòmiques i les
candidats
quatre
18
anys voten lliurement els
polítics
.
de vot formen el
cens
electoral.
de comunicació solen expressar els resultats de les en
gràfics
per fer-los més entenedors.
Observa el gràfic i respon les preguntes.
VERDSALE (85)
ALDE (84) PPE (265)
S&D (184) CRE (55) ELD (32) NA (27)
EVE-EVN (35)
•
Per què el gràfic té forma de semicercle? Perquè recorda la forma de les sales de plens d’alguns ajuntaments, les dels parlaments autonòmics o la sala del Congrés dels Diputats.
•
Què representen els sectors de colors diferents? Els partits polítics, cada color representa un partit.
•
Què indiquen les sigles i les xifres representades en cada sector? Les sigles indiquen els noms dels par tits polítics votats i les xifres el nombre de representants que ha obtingut el partit votat.
64
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Repassa més 13
Llegeix les oracions, marca les falses i escriu-les de manera correcta.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és la llei que reflecteix el territori i les institucions que organitzen la vida política del país.
✗ Les institucions polítiques a Catalunya són el Parlament, el president de la Generalitat i el Govern. La Constitució és la llei més important d’Espanya que recull els drets i els deures dels espanyols. Les institucions de l’Estat espanyol són el cap de l’Estat, les Corts Generals, el Govern i els tribunals de justícia.
✗ La Unió Europea és una organització que comparteix mesures polítiques, econòmiques i socials amb tots els països i estats del món. Les institucions de la Unió Europea són el Parlament Europeu, el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes. Les institucions polítiques a Catalunya són el Parlament, el president de la Generalitat, el Govern
de la Generalitat o Consell Executiu .
La Unió Europea és una organització que comparteix mesures polítiques, econòmiques i socials amb
14
els seus estats membres.
Observa el país que s’assenyala amb color taronja en el mapa, busca la informació i respon les preguntes.
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
•
Quin país és i quina és la capital? Irlanda. Dublín.
mar de Noruega Finlàndia
Regne Unit Irlanda
Sí.
Letònia Lituània
Dinamarca
OCEÀ
Polònia
Rep. Txeca
A T L À N T I C
•
L’euro. mar Negre
Bulgària
Itàlia
•
Espanya M e d i t e
Grècia
r r a
illes Canàries
Quina moneda fan servir?
Eslovàquia
Àustria Hongria Romania Eslovènia
França
m a r
És un país de la UE?
Estònia
Alemanya
l a g u t r o P
•
Suècia
mar del Nord
n i
Malta
Xipre
Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa
Necessites el passaport o el DNI per visitar aquest país? El passaport.
65
11
Els Reis Catòlics. El descobriment d’Amèrica 1
Escriu cinc fets que van tenir lloc durant el regnat dels Reis Catòlics. R. M.
1. La conquesta de Granada. 2. Conquesta de les illes Canàries. 3. Incorporació del regne de Nàpols a la corona d’Aragó. 4. Annexió del regne de Navarra a la corona de Castella. 5. Finançament del viatge de Cristòfor Colom en què va descobrir Amèrica. 2
Explica quina va ser la conseqüència negativa del descobriment d’Amèrica i què es va fer al respecte.
La mort i l’esclavatge dels indígenes o indis d’Amèrica a mans dels conqueridors. L’any 1580, Felip II va promulgar una llei per protegir-los.
3
Llegeix el text i les preguntes. Després, busca la informació que et falti i escriu les respostes.
Els Reis Catòlics q van finançar l’expedició de Cristòfor Colom. w El 3 d’agost de 1492, Colom va salpar del por t de Palos de la Frontera e amb tres vaixells vells r i una tripulació de noranta homes. Durant tres setmanes van avançar per l’oceà t en direcció oest, sense trobar terra.
1. Qui eren? Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó. 2. D’on era? De Gènova.
3. On és?
A la província de Huelva.
4. Quin tipus de vaixells eren i com s’anomenaven? Eren caravel·les i s’anomenaven La Pinta,
La Niña i la Santa María. 5. Quin oceà era? L’Atlàntic Nord.
66
Unitat 11. L’edat moderna
L’imperi dels Àustria 4
Marca les funcions que tenia el rei durant l’època dels Àustria.
✗ Dirigir l’exercit. Acceptar noves lleis.
Cobrar els impostos.
✗ Declarar la guerra i signar la pau.
✗ Establir els impostos.
5
Controlar el compliment de les lleis.
Busca al llibre el motiu que va originar cada un d’aquests fets. •
Felip II
La revolta de les Germanies. El rei i els nobles exercien un gran control sobre el poble (pagesos i artesans). Aquests sectors es van revoltar per reclamar unes condicions de vida millors.
•
El repartiment de les possessions de Carles I. Després dels problemes interns i externs que va tenir i del fracàs sobre els luterans, va decidir abandonar el tron i repartir les seves possessions entre el seu germà i el seu fill.
•
L’empobriment de la població durant el regnat de Felip II. Les guerres es van pagar amb l’or i la plata que provenia d’Amèrica, a més, els preus d’alguns productes van pujar i la quantitat de metalls que arribava d’Amèrica va disminuir.
6
Busca informació sobre la batalla de Lepant i ratlla les opcions incorrectes. •
•
•
La batalla naval de Lepant va tenir lloc el 17 d’abril de 1471 / 7 d’octubre de 1571 al golf / cap de Lepant, situat al Peloponès (Grècia / Turquia). Els turcs / grecs es van enfrontar als cristians / protestants. Els cristians / turcs van ser els guanyadors i van aturar l’expansionisme de l’imperi cristià / turc pel Mediterrani occidental.
Unitat 11. L’edat moderna
67
La crisi de l’imperi 7
Escriu l’any i el conflicte que es va generar per cadascuna d’aquestes situacions.
A. Els privats van reforçar el poder del rei reduint el de les institucions. Aixó va generar conflictes a Portugal, Itàlia i Catalunya. L’any 1640, revoltes de protesta.
B. L’arxiduc Carles i Felip d’Anjou es van enfrontar pel tron d’Espanya. L’any 1700, la guerra de Successió. Final de la batalla d'Almansa, guerra de Successió C. Per cobrir les despeses de les guerres, els reis van apujar els impostos. L’any 1807, el Motí d’Aranjuez.
■
Busca al diccionari el significat de la paraula que fa referència al conflicte de cadascuna de les situacions anteriors. R. M. A. Revolta : alçament violent contra el poder establert, sovint per motius polítics. B.
Guerra
C.
Motí
: lluita armada entre països o grups de persones. : rebel·lió contra l’autoritat, com el de la tripulació d’un vaixell contra el capità o la d’uns militars contra el seu comandant.
8
Llegeix la resposta i escriu la pregunta que li correspon. R. M.
R. M. Quines reformes es van fer durant el segle XVIII? / Quines reformes van introduir els reis Borbó? Carles III Resposta: Es van substituir els privats per secretaris d’estat o ministres, es van millorar les comunicacions i es van crear fàbriques i comerços sota la protecció reial.
68
Unitat 11. L’edat moderna
La societat i la cultura en l’edat moderna 9
Completa el text amb les paraules que hi falten.
burgesia no privilegiats En l’edat moderna la formava part del grup dels artesans , que pagaven impostos i estava constituïda per comerciants i càrrecs i no podien accedir als del govern, igual que la pagesia. Però, a diferència dels extenses propietats
10
pagesos
, els comerciants podien ser molt rics i posseir
.
Busca la informació en el llibre de text, pensa-hi i relaciona les columnes.
Descobriment
FILÒSOF
MIQUEL SERVET
La força de la gravetat Descripció
RENÉ DESCARTES
La circulació pulmonar
ESCRIPTOR
Quadre
ISAAC NEWTON
METGE
Les tres Gràcies
Obra de teatre
WILLIAM SHAKESPEARE
Romeu i Julieta
PINTOR
Pensament
PETER PAULUS RUBENS
11
CIENTÍFIC
«Penso, llavors existeixo»
Completa la taula amb noms d’artistes i escriptors de cada període. R. M.
Escriptors
Segle d’or Segle XVIII
Unitat 11. L’edat moderna
Santa Teresa de Jesús Miguel de Cervantes Els il·lustrats, com ara Jovellanos
Artistes
Diego Velázquez Josep de Ribera Francisco Goya
69
Aprèn a fer d’investigador 12
Busca informació, analitza el quadre i fes l’activitat. La família de Felip IV o Les Menines
de Diego Velázquez
6
1
3
5
4 2
7
■
Escriu els nombres en el dibuix on correspongui. 1. Els reis, Felip IV i la reina Marianna d’Àustria. 2. La infanta Margarida, filla de Felip IV. 3. L’aposentador, l’encarregat de preparar la sala. 4. La nana, el bufó i el gos mastí.
■
5. El guardadames i la mestressa. 6. El pintor. 7. Les dames d’honor.
Amb la informació que has obtingut explica el tema, els personatges, l’escena i l’època que representa aquest quadre. R. M. Tema: El pintor pinta un quadre que deu ser el retrat dels reis. Personatges:
Hi ha la infanta Margarida d’Àustria en primer pla, amb les seves acompanyants (les menines) i dos nans amb un gos; els reis es veuen reflectits al mirall del fons, el pintor que s’autoretrata, l’aposentador de la reina (a la porta) i un mentor i una dama que estan enraonant. Escena: És una escena quotidiana de la família reial. Época: Contemporània de l’autor, el segle XVII.
70
Unitat 11. L’edat moderna
Repassa més 13
Resol els mots encreuats.
2
1. Motí que va esclatar el 1807 i que va obligar Carles IV a abdicar en favor del seu fill Ferran VII.
1
A
R
A
3
U
E
Z
C
A
R
L
E
S
O
E
3. Nom del candidat alemany al tron d’Espanya durant la guerra de Successió.
C H
4 5
C
R
I
S
T
Ò
F
P
A
N
T
R
N
5. Nom del mariner genovès que va descobrir Amèrica gràcies al finançament dels Reis Catòlics.
Q U
6. Batalla naval que va aturar l’expansionisme de l’imperi turc pel Mediterrani occidental.
14
J
T
2. Tractat de pau que es va signar després de la guerra de Successió.
4. Una de les tribus indígenes precolombines que havia organitzat un gran imperi.
N
6
L
E S
Llegeix el text i respon la pregunta.
En la literatura del segle XVIII (de l’any 1700 fins al 1799) van destacat els il·lustrats, que reflexionaven sobre els problemes d’Espanya.
•
Quina dinastia governava Espanya en aquesta època i quina actuació va tenir? R. M. En el segle XVIII l’imperi dels Àustria va entrar en una crisi que va acabar amb l’arribada al tron dels Borbó, els quals van establir la monarquia absoluta i van emprendre moltes reformes. Amb la Nova Planta quedaven unificats tots els regnes sota unes lleis úniques.
Unitat 11. L’edat moderna
71
12
El segle 1
XIX
Escriu què recollia la Constitució de Cadis. Limitar el poder del rei i establir un seguit de drets per als ciutadans, com ara la igualtat de les persones davant la llei i el sufragi, el dret a votar per triar el govern.
2
Respon les preguntes. •
Què permetia Espanya a França en el tractat signat l’any 1807? Que les tropes franceses poguessin travessar Espanya per ocupar Portugal.
•
Qui era Josep Bonaparte i per què va ser rei d’Espanya? Era el germà de Napoleó i va ser rei d’Espanya perquè el seu germà el va nomenar, aprofitant desavinences dins la familia reial espanyola.
•
Què compartien els absolutistes i els liberals? Que tots eren partidaris de Ferran VII.
•
Què volien els progressistes durant el regnat d’Isabel II? Volien donar més importància a la Constitució i disminuir el poder de la reina. Isabel II
3
Busca informació i escull, de cada parell, l’opció correcta. •
•
Després de l’expulsió de Carles IV / d’Isabel II d’Espanya, l’any 1869 / 1868 va pujar al tron Amadeu de Savoia / Josep Bonaparte, que provenia de França / Itàlia i que va regnar deu / dos anys. Després, es va proclamar una república / monarquia constitucional, una forma de govern sense rei i en què el cap d’estat és un president elegit pels ciutadans.
Amadeu I
72
Unitat 12. L’edat contemporània
La vida en el segle 4
XIX
Observa l’esquema i completa el text. LA SOCIETAT EN EL SEGLE XIX
les classes altes
La societat del segle
: eren les més riques i la formaven els
5
professionals
Les classes populars : tenien pocs pagesos
socials, segons
aristòcrates
i els
.
Les classes mitjanes : la integraven els petits
per
classes
estava organitzada en tres
propietaris de terres i els •
les classes populars
dels integrants.
Les classes altes burgesos
•
XIX
riquesa
la •
les classes mitjanes
, obrers, criats i
comerciants
i empresaris, petits
.
recursos captaires
econòmics i estaven formades .
Explica com va variar la manera de treballar en la Revolució Industrial.
En la Revolució Industrial els petits tallers d’artesans van ser substituïts per grans fàbriques, on es concentraven molts obrers, entre homes, dones i criatures, i un gran nombre de màquines.
6
Observa la fotografia i escriu quin tipus de construcció és i quines característiques té.
R. M. És una construcció modernista i es caracteritza per l’ús de materials nous, com ara el ferro i el vidre combinats amb la pedra, i per la decoració que imita les formes de la natura.
Unitat 12. L’edat contemporània
73
De la dictadura de Primo de Rivera a la de Franco 7
Escriu el significat dels conceptes següents. •
dictadura És una forma de govern en què la persona que governa assumeix tots els poders de l’estat.
•
el govern establert i s’apodera per la força del govern d’un país.
Primo de Rivera 8
cop d’estat És una acció mitjançant la qual l’exèrcit o un grup armat actua contra
Marca els fets que van tenir lloc durant la Segona República.
La població es va dividir en dos bàndols: republicà i «nacional».
✗ Per primera vegada en la Constitució es recollia el dret de vot de les dones. Es van prohibir els partits polítics i les institucions d’autogovern.
✗ Es van construir escoles públiques i es va augmentar els salaris als obrers. ✗ Es van repartir les terres entre la pagesia. ✗ El rei Alfons XIII va abandonar Espanya.
9
Respon les preguntes. •
Per què moltes persones fugien cap a França al final de la Guerra Civil? Perquè pertanyien al bàndol que va perdre, els republicans, i es van exiliar per por de ser perseguits o condemnats pel règim de la dictadura.
•
Què era la cartilla de racionament? Durant l’època d’escassetat dels primers anys de la dictadura, era un document que tenia cada persona i li permetia recollir una quantitat d’aliments bàsics que li assignava el govern.
74
Unitat 12. L’edat contemporània
La transició i la democràcia 10
Llegeix les respostes i escriu les preguntes adequades. R. M.
•
Què és la transició? El període de canvis polítics per passar de la dictadura de Franco a la democràcia.
•
Quan temps va durar? Set anys, es va iniciar l’any 1975 i va acabar el 1982.
11
Marca les opcions correctes. •
Després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser coronat rei d’Espanya...
✗ i va instaurar un sistema polític democràtic. i va legalitzar els partits polítics i els sindicats.
•
Les eleccions que es van celebrar el juny del 1977... van donar la victòria al partit de Leopoldo Calvo Sotelo.
✗ van donar la victòria al partit d’Adolfo Suárez. •
L’any 1978 es va aprovar una constitució que establia...
✗ la monarquia parlamentària, la llibertat d’expressió i el sufragi universal. la monarquia constitucional, la llibertat d’expressió i el vot per a les dones.
•
El 23 de febrer de 1981 un petit grup de militars va fer un intent de cop d’estat... quan José María Aznar era el president, però va fracasar.
✗ quan Leopoldo Calvo Sotelo era elegit president, però va fracasar. •
Espanya va ingressar en la Comunitat Europea durant la presidència de... José Luis Rodríguez Zapatero.
✗ Felipe González. Unitat 12. L’edat contemporània
75
Aprèn a fer d’historiador 12
Llegeix el text, busca informació i escriu el que saps del que s’assenyala en el text. R. M. A
Discurs del rei Joan Carles I
B
Davant la situació creada pels successos que han tingut lloc al Palau del Congrés i per evitar qualsevol possible confusió, confirmo que he ordenat que es prenguin les mesures necessàries per mantenir l’ordre constitucional. La Corona no pot tolerar actituds de persones que pretenen interrompre per la força el procés democràtic que la Constitució, votada pel poble espanyol, va determinar per mitjà de referèndum. 23 de febrer de 1981. C
A. Joan Carles I
D
Va ser coronat rei d’Espanya després de morir Franco l’any 1975 i va instaurar un sistema polític democràtic.
B. Palau del Congrés És la seu del Congrés dels Diputats, una de les institucions espanyoles formada pels diputats i diputades, que representen els ciutadans ja que són elegits per ells. C. Constitució Es refereix a la Constitució espanyola que es va aprovar l’any 1978. S’hi establia la forma de govern, la monarquia parlamentària, la llibertat d’expressió i el sufragi universal per als més grans de 18 anys. D. 23 de febrer de 1981 El 23 de febrer de 1981, quan el Congrés elegia Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, un grup de militars i guardia civils que rebutjaven la democràcia van fer un intent de cop d’estat, però van fracassar.
76
Unitat 12. L’edat contemporània
Repassa més 13
Completa els textos escrivint els títols i les paraules que falten.
De l’inici del segle XIX a la dictadura de Primo de Rivera 1808
El
va començar la guerra del
Francès
. El
1812
,
enmig de la guerra, es va proclamar la Constitució de Cadis. Un cop acabada Ferran VII absoluta la guerra, va establir una monarquia . Més endavant, durant el regnat d’ Isabel II , es va imposar la monarquia constitucional
.
XIX Els darrers anys del segle es van intentar diverses formes de govern, 1923 Primo de Rivera que van fracasar. El , el general va fer un cop dictadura
d’estat i va instaurar una
, que es va allargar fins al 1930.
De la Segona República a la dictadura de Franco El 1931 es va proclamar la Segona República . El govern va posar en marxa moltes reformes , que van provocar l’enfrontament entre diferents grups. El
18
de juliol de
1936
, el cop d’estat del general
va donar peu a la
Guerra Civil
imposar una
dictadura poders
temps, tots els Franco
Franco
que es va acabar el 1939. Després, Franco va , que es va acabar el 1975. Durant aquest de l’estat es van concentrar en mans de
.
De la transició a la democràcia Joan Carles I El 1975, va ser proclamat rei d’Espanya. Dos anys més tard, Adolfo Suárez , al capdavant del govern, va convocar les primeres eleccions democràtiques
des del 1936. El 1978 es va aprovar la
Constitució
espanyola transició
Catalunya i el 1979, l’Estatut d’Autonomia de . Durant el període de la econòmics hi va haver greus problemes i també atemptats terroristes. Després del fracàs del
cop d’estat
del 1981 i del triomf del PSOE en les eleccions
del 1982, va començar l’època de la democràcia . Des de llavors, han estat presidents del govern espanyol Felipe González , José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero , i del català, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.
Unitat 12. L’edat contemporània
77
Les llengües 1
Escriu quines llengües parles a casa, a l’escola i amb els amics, i si en parles alguna altra. R. Ll.
2
Consulta la pàgina 196 del llibre. Respon les preguntes o posa exemples, segons el cas.
3
•
Quantes llengües es parlen al món? 6.000 llengües.
•
Quina llengua es parla més al món? El xinès.
•
Quina llengua es parla tant com el rus? El portuguès.
•
Posa un exemple d’una llengua que es parli a diversos països del món. R. M. L’anglès.
•
Posa un exemple d’un estat en què es parli més d’una llengua. R. M. L’Estat espanyol.
•
Escriu el nom de dos països africans on es parla francès. R. M. Guinea i el Congo.
Busca informació i redacta un petit informe sobre l’esperanto. Explica quan i on va néixer i per què creus que no s’ha acabat estenent àmpliament.
R. M. És una llengua creada per Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887 amb l’objectiu que fos una segona llengua per a tot el món, de manera que tothom es pogués entendre i aquest fet facilités la pau. Es va estendre inicialment, però durant la Segona Guerra Mundial els governs van procurar frenar-ne l’ús perquè desconfiaven que la població es pogués entendre amb gent de països considerats enemics, per això es va prohibir i perseguir en molts països. Després, l’ús de l’anglès com a llengua internacional n’ha ofegat la difusió.
78
La volta al món (tercer
trimestre)
4
Forma les oracions correctes.
Hi ha llengües que s’escriuen d’esquerra a dreta…
Altres llengües s’escriuen de dreta a esquerra…
I d’altres llengües s’escriuen de dalt cap a baix…
5
•
•
•
•
•
•
… com l’àrab, en què cada signe de l’alfabet representa un so.
… com el xinès, en què cada signe de l’alfabet és un ideograma i representa un mot.
... com l’anglès, en què cada signe de l’alfabet representa una lletra.
Inventa’t un alfabet amb símbols o signes i escriu el text de sota amb el nou alfabet. R. Ll.
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
Les eines que es fan servir per escriure una llengua també són diverses: hi ha bolígrafs, la tinta i els pinzells, els burins, etc. També el suport sobre el qual s’escriu varia d’un lloc a un altre i al llarg del temps; en són exemples el paper, el papir o la seda.
La volta al món (tercer trimestre)
79
