8481945463 AD Con Medi 4

552705 Atenció a la div. 4 18/12/01 09:49 Página 1

4

Atenció a la diversitat Coneixement del medi 45 fitxes de control, reforç i ampliació


Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diversos equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, els enfocaments, els continguts, els mètodes i les solucions dels materials adreçats a cada nivell i àrea d’ensenyament. Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu complet per cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn, que a més facilita la tasca docent del professorat.


FITXA 1

Els éssers vius cobreixen les seues necessitats Nom

Control

Data

1. Escriu els animals o les plantes on corresponga. es desplacen d’un lloc a un altre. tenen arrel, tija i fulles. fabriquen els seus propis aliments. s’alimenten d’uns altres éssers vius. tenen esquelet. tenen flors i fruits. no poden desplaçar-se.

2. Què necessiten totes les plantes per a viure? Encercla-ho. aigua

aliments

fred

calor

sòl

llum

3. Què és un fòssil? Marca l’única oració verdadera. Un fòssil és una pedra que sembla un peix. Un fòssil és una resta d’un ésser viu, que s’ha convertit en pedra. Un fòssil és un ésser viu molt antic.

4. Explica què és i posa’n un exemple. Un animal aquàtic

Una planta aquàtica

Herbívors

Omnívors

▼

Carnívors

▼

5. Què menja cada grup d’animals?

▼

© 2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

■ ■ ■

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

3


FITXA 2

Reforç Nom

Data

Un animal terrestre que vola

▼ ▼

1. Escriu un exemple en cada cas.

Una planta que necessita ombra i humitat

Una planta que necessita molta aigua per a viure

▼

Una planta que necessita molt poca aigua

▼ ▼

Un animal terrestre que nada

2. Llig, observa i contesta. Isabel se n’ha anat de vacances i quan ha tornat el seu cactus de bóta tenia aquest aspecte. Explica què ha ocorregut.

Isabel ha decidit regar la planta immediatament. Quin aspecte tindrà el cactus unes hores després?

3. Imagina que en un museu veus aquest esquelet. Marca allò que pots saber de l’animal al qual va pertànyer.

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ 4

■


Era un animal vertebrat. Tenia cap, tronc, extremitats i cua. S’alimentava amb plantes. El seu cap era gran. La cua era llarga. Les potes eren curtes. La seua pell era de color verd.


Explica-ho amb un dibuix i raona la teua resposta.


FITXA 3

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig. Peixos d’aigua dolça i peixos d’aigua salada Els peixos són animals aquàtics, tots ells viuen en l’aigua. No obstant això, hi ha peixos que només poden viure en aigua dolça (en rius i llacs) i uns altres que només poden viure en aigua salada (en el mar). Hi ha molt poques excepcions a aquesta regla general, per exemple, el salmó passa una part de la seua vida en els rius i una altra en el mar. Les cries de salmó naixen en els cursos alts dels rius, allà s’alimenten i creixen. Quan es fan adults segueixen el curs del riu i arriben al mar, on passen la major part de la seua vida. Quan arriba l’època de la reproducció, remunten el riu, ponen els ous i moren. 2. Contesta. Què vol dir que un peix és d’aigua salada? I que és d’aigua dolça?


3. Completa els noms d’aquests peixos. Deprés encercla amb un color els que són d’aigua dolça (◆) i amb un altre color els que són d’aigua salada (●). ◆

Carpa

●

Tauró

◆

Truita

●

Sardina

●

◆

◆

A

R ●

T

Tots els peixos necessiten aigua per viure. Alguns peixos necessiten aigua amb sal, només poden viure en el mar. Altres peixos necessiten aigua sense sal, només poden viure en rius o llacs. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

5


FITXA 4

Control

L’alimentació i la digestió Nom

Data

1. Escriu en el dibuix els noms dels òrgans de l’aparell digestiu.

2. Com és una dieta sana? Marca.

■ ■ ■ ■

Conté tota classe d’aliments. No conté peix. Inclou caramels i pastisseria cada dia. Inclou verdura i fruita cada dia.

■ ■ ■ ■

Inclou llet algun dia. Inclou llet cada dia. Inclou aigua. Inclou begudes amb gas cada dia.

A la boca

•

• els aliments es barregen amb el suc gàstric per dividir-se en substàncies més senzilles.

A l’estómac

•

• els aliments es trituren i es mesclen amb la saliva. • les substàncies aprofitables passen a la sang.

A l’intestí prim

•

• els aliments acaben de digerir-se.

4. Escriu tres exemples d’aliments de cada grup. Tenen molt de calci: Tenen moltes vitamines: Ens donen molta energia: 6

■



3. Com processem els aliments? Uneix.


FITXA 5

Reforç Nom

Data

▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼

1. Escriu els noms dels òrgans de l’aparell digestiu. Segueix aquest ordre des de la boca fins a l’anus. Escriu una oració sobre cada un d’ells. boca

La boca

2. Anna ha menjat hui macarrons, mandonguilles, poma, pa i aigua. Què li aconsellaries que menjara per a sopar? Raona la teua resposta.


3. Encercla de roig els aliments que procedeixen dels animals. Encercla de verd els que procedeixen de les plantes. ous

pa

nous

raïm

pomes

mollets

llet

formatge

xoriço

llentilles

costelles

oli

4. Raona per què has d’incloure en la teua dieta els següents aliments. Llet: Aigua: Llegums: Fruites: Pa: CONEIXEMENT DEL MEDI

■

7


FITXA 6

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament i pinta. Les vitamines són substàncies que necessitem per estar sans. Les obtenim dels aliments, sobretot de les fruites i de les verdures. Quasi tots els aliments contenen algun tipus de vitamines, però solen destruir-se quan les cuinem, no obstant això, quan mengem fruites i verdures crues, aprofitem tota la seua riquesa de vitamines. Les vitamines s’anomenen amb lletres majúscules: A, B, C, D, E, K... La falta de vitamines produeix malalties molt greus, però les vitamines no són medecines, no curen malalties i només hem de prendre-les quan el metge ens les recepte. 2. Escriu cada text on corresponga. Pinta els dibuixos. • Les taronges, les mandarines i els pomelos contenen molta vitamina C. Aquesta vitamina ajuda a prevenir els refredats i les grips.

• La vitamina D és imprescindible per al creixements dels ossos. Els peixos blaus són rics en vitamina D.

taronja mandarina

llima

cavalla palomida sorell sardina 3. Contesta. • Creus que has d’incloure més fruites i verdures en la teua dieta? • Per què? 8

■



pomelo


FITXA 7

Control

Respiració. Circulació. Excreció Nom

Data

1. Identifica cada dibuix i escriu: Aparell respiratori o Aparell excretor on corresponga. Després escriu els noms dels òrgans.

2. Contesta. • Quins moviments fem les persones per a respirar? • Explica en què consisteix cada un d’ells:


3. Explica quina és la missió del cor.

4. Escriu un consell en cada cas per cuidar la teua salut. Per cuidar la salut de l’aparell respiratori:

Per cuidar la salut de la teua pell:

5. Contesta. • Quina missió té l’aparell excretor? • Quina relació hi ha entre la pell i l’excreció? CONEIXEMENT DEL MEDI

■

9


FITXA 8

Reforç Nom

Data

1. Relaciona cada aparell amb els òrgans que el formen. Utilitza un color diferent per a cada aparell. bufeta de l’orina • venes

•

bronquis

•

cor

•

bronquíols

•

fosses nasals

•

Aparell respiratori

• artèries • pulmons

Aparell circulatori

• renyons • nas

Aparell excretor

• tràquea

2. Escriu una oració amb cada parella de paraules. cor-sang renyons -orina pell-suor artèries-sang tràquea-pulmons

Tràquea

Fosses nasals

Pulmons

Cor

Bufeta de l’orina

Renyons

4. Quin camí segueix l’aire des de l’exterior del nostre cos fins als pulmons?

10

■



3. Assenyala amb línies la situació d’aquests òrgans en el cos humà.


FITXA 9

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament. L’aire que respires també pot produir sons. Quan parles i quan cantes l’aire passa per la laringe. La laringe es troba a la gola, a la part superior de la tràquea. A la laringe hi ha dos músculs que reben el nom de cordes vocals. Quan l’aire passa per les cordes vocals, aquestes vibren i es produeix un so. Les cordes vocals poden vibrar de diferents maneres per produir sons distints. Per exemple, quan vibren molt ràpid el so és agut. La llengua, les dents i els llavis ens ajuden a transformar els sons en lletres i paraules. Si et toques amb els dits la gola podràs notar un tub dur: és la tràquea. Si parles mentre mantens els dits a la part superior de la tràquea notaràs una vibració. 2. Col·loca els teus dits a la gola com la xiqueta del dibuix, parla i explica què notes.


3. Digues aquestes lletres en veu alta. Fixa’t en la forma que col·loques els llavis i la llengua i explica-ho. A

O

D

S

Quan l’aire que ve dels pulmons passa per les cordes vocals, aquestes vibren i produeixen sons. Gràcies als movimients de la boca, els sons es transformen en paraules. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

11


FITXA 10

Control

Dones i homes Nom

Data

1. Observa els dibuixos i segueix les instruccions. • Ordena els dibuixos amb números. • Escriu davall de cada dibuix el nom de l’etapa de la vida que representa.

Tenim dentadura de llet.

Creixem molt de pressa.

Aprenem moltes coses noves.

Podem tenir fills.

3. Escriu D si és una característica física de les dones i H si n’és una dels homes.

■ ■ ■ ■

Tenen mamelles. Els seus malucs són amples. Els seus malucs són estrets. Tenen ovaris i úter.

4. Contesta. • Què és l’embaràs? • Quant de temps dura? 12

■


■ ■ ■ ■

Tenen testicles i penis. Tenen nou en el coll. Tenen la veu més aguda. Tenen molt de pèl al cos.


2. Subratlla les característiques dels xiquets i de les xiquetes.


FITXA 11

Reforç Nom

Data

1. Escriu els noms de les etapes del creixement de les persones en l’ordre en què se succeeixen 1.

2.

3.

4.

2. Com cuides la teua salut? Marca amb creus. Sempre

A voltes

Mai

Em raspalle les dents després de cada menjada. Em rente les mans abans de menjar. Dorm almenys huit hores cada dia. Faig exercici almenys una vegada per setmana. Menge de tot.

3. Explica per què estàs cuidant la teua salut en cada cas. Quan prens un bon desdejuni:


Quan et raspalles les dents:

4. Completa la fitxa. LA MEUA AFICIÓ FAVORITA Quina és? En què consisteix? Quan la practique? Per què m’agrada? És una activitat individual o col·lectiva? CONEIXEMENT DEL MEDI

■

13


FITXA 12

Ampliació Nom

Data

1. Llig atentament i pinta. Les consecucions dels bebés Durant el seu primer any de vida els bebés creixen molt de pressa i canvien molt. Quan naixen passen molt de temps adormits, s’alimenten només amb llet i ploren quan necessiten alguna cosa. A continuació pots llegir algunes de les consecucions dels bebés durant el seu primer any de vida i la data aproximada en què ocorren: • Al cap de dos mesos somriuen quan els parlem. • Al cap de quatre mesos fan rialles. • Al cap de sis mesos s’aguanten asseguts un poc de temps, i als set ja poden asseure’s sense ajuda. • Al cap de nou mesos comencen a gatejar, reconeixen el seu nom quan els cridem i diuen paraules senzilles com mare i pare. • Al cap de dotze mesos molts caminen sols.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Els bebés naixen molt indefensos, saben fer molt poques coses. Durant el seu primer any de vida aprenen a dir paraules, a riure, a agafar objectes, a caminar. També augmenten molt de pes i d’estatura. 14

■


12


2. Completa aquesta línia del temps amb algunes dades sobre el desenvolupament dels bebés. Tin en compte que els números indiquen mesos.


FITXA 13

Control

Els animals i les plantes naixen i creixen Nom

Data

1. Marca amb creus les oracions verdaderes. Tots els animals...

Totes les plantes...

■ ■ ■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■ ■ ■

naixen i creixen. naixen d’ous. necessiten respirar. respiren pels pulmons. s’alimenten d’altres éssers vius. digereixen els aliments.

naixen i creixen. necessiten respirar. respiren per les fulles. naixen de llavors. fabriquen els seus aliments. necessiten aigua i llum.

2. Completa. Les plantes no necessiten prendre aliments perquè

3. Contesta. • Què és la saba bruta? • Què és la saba elaborada?


• On fabriquen les plantes els seus aliments? 4. Encercla les paraules que tenen relació amb la reproducció de les plantes. arrel

tubèrcul

fruit

llavors

bulb

fulles

saba

tràquea

5. Escriu un exemple en cada cas. Un animal que respira per pulmons: Un animal que respira per brànquies: Una planta que té tubercles: Una planta que té bulb: CONEIXEMENT DEL MEDI

■

15


FITXA 14

Reforç Nom

Data

1. Uneix cada paraula amb el seu significat. ovípar

•

• Animal que naix d’un ou.

pupa

•

• Tija subterrània.

vivípar

•

tubercle

•

• Animal que naix del ventre de sa mare.

brànquies •

• Etapa del cicle vital d’alguns animals invertebrats.

saba

• Òrgans respiratoris dels peixos.

•

2. Encercla les paraules que tenen relació amb l’alimentació de les plantes. llum

aigua

sòl

tubèrcul

arrel

flor

fulles

llavor

3. Retola aquest esquema per explicar com s’alimenten les plantes. Forma oracions amb les següents paraules. tija

fulles

saba bruta

sòl

aigua

aliments

sals minerals

saba elaborada llum solar


arrel

16

■



FITXA 15

Ampliació Nom

Data

1. Pinta i copia cada text al costat del dibuix que li corresponga. • Les granotes femella ponen ous en l’aigua. • Els cullerots perden la cua; ja són granotetes joves.

• Als cullerots els ixen les potes. • Les granotes adultes tenen quatre potes i no tenen cua.

• Dels ous ixen els cullerots.

1 2

5


EL CICLE VITAL D’UNA GRANOTA

3

4

Les granotes naixen d’ous. Dels ous ixen els cullerots, que tenen un aspecte molt diferent al de les granotes adultes. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

17


FITXA 16

Control

Els astres de l’univers Nom

Data

1. Encercla de blau els astres lluminosos de l’univers i de roig els astres no lluminosos. Sol

Cometa

Mart

Lluna

Estrella

Saturn

La Terra

Júpiter

2. Completa. Astres de l’univers Lluminosos

Són aquells que

per exemple: No lluminosos

Són aquells que

per exemple:

• La Terra gira sobre ella mateixa.

• La Terra es desplaça al voltant del Sol.

• La Terra tarda 24 hores a fer una volta completa.

• La Terra tarda 365 dies a completar una volta.

• Aquest moviment dóna lloc a la successió del dia i de la nit.

• Aquest moviment dóna lloc a la successió de les estacions.

4. Quins tipus d’astres formen el sistema solar?

5. Què tenen en comú tots els planetes del sistema solar? Marca-ho.

■ ■ ■ ■ 18

■

Tots estan a la mateixa distància del Sol. Tots tenen la mateixa grandària. Tots giren al voltant del Sol. Tots tenen el mateix color.



3. Escriu el nom del moviment de la Terra de què es tracta en cada cas.


FITXA 17

Reforç Nom

Data

1. Uneix. Els planetes del sistema solar...

•

Els satèl·lits...

•

Els cometes...

•

• són astres que giren al voltant d’un planeta. Per exemple, la Lluna. • són astres que giren al voltant del Sol. Per exemple, el cometa Halley. • son astres que giren al voltant del Sol. Per exemple, la Terra.

2. Contesta. Quin astre pots veure al cel durant el dia? Quins astres pots veure al cel durant la nit? 3. Escriu. El nom de l’estrella que forma part del sistema solar: El nom de cinc planetes que formen part del sistema solar:

El nom d’un satèl·lit del sistema solar:


4. Explica per què a alguns llocs de la Terra és de dia mentre que en altres llocs és de nit.

5. Escriu els noms dels moviments que realitza la Terra; també la seua principal conseqüència. Moviments terrestres

Conseqüències


■

19


FITXA 18

Ampliació Nom

Data

1. Llig, observa i pinta. Planetes que semblen estrelles Quan mires el cel en una nit estrellada pots veure moltes estrelles. Però sabies que algunes d’aquestes estrelles que veus en el cel no són realment estrelles? Algunes d’elles són planetes. Per exemple, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn es poden veure a simple vista en el cel nocturn sense utilitzar un telescopi. Són els planetes més pròxims a la Terra, però com que estan tan lluny semblen puntets lluminosos, com les estrelles. A diferència de les estrelles, els planetes no parpallegen, semblen més brillants i més grans. No tots els planetes són del mateix color, per exemple Mart té un característic color rogenc. 2. Completa el dibuix amb els planetes que es citen en el text.

3. Quina és la principal diferència entre una estrella i un planeta?

4. Quines altres diferències entre estrelles i planetes s’esmenten en el text?

En el cel nocturn podem observar diferents astres. La majoria són estrelles, però també és possible veure alguns planetes pròxims a la Terra. 20

■



La Terra


FITXA 19

Control

El sòl i els seus components Nom

Data

1. Marca les oracions verdaderes en cada cas. Els minerals

Les roques

Estan formats per un sol component.

■

Estan formades per un o diversos minerals.

■

Es diferencien els uns dels altres per les seues propietats. Per exemple, la forma, el color, la brillantor i la duresa.

■

No s’utilitzen per a res.

■ ■

Tenen moltes utilitats. Per exemple, en la construcció i en l’obtenció de metalls a partir d’alguns d’ells.

■

Tenen moltes utilitats. Per exemple, en la construcció i com a combustible.

2. Uneix amb fletxes cada tipus de sòl amb els exemples de les plantes que hi poden créixer. sòl fèrtil

•

• oliveres

sòl pobre

•

• encisams

sòl molt pobre

•

• tomaques


3. Marca el dibuix que representa correctament les capes del sòl.

4. Contesta. • Com es formen les aigües subterrànies?

• Per a què utilitzem les aigües subterrànies?


■

21


FITXA 20

Reforç Nom

Data

1. Completa el següent quadre sobre el granit. El granit Què és, una roca o un mineral? Quins tres minerals el componen? D’on s’obté? Quines propietats té? Per a què s’usa?

▼ ▼ ▼

2. Escriu els noms de tres minerals i alguna de les seues propietats.

3. Marca amb creus els components principals de cada capa del sòl. Terra

Roques

Humus

Capa superior Capa intermèdia Capa inferior

4. Pensa i raona per què als deserts són més importants els depòsits d’aigües subterrànies que a les zones on no hi ha escassetat d’aigua.

22

■



Arena


FITXA 21

Ampliació Nom

Data

1. Molts monuments famosos estan fets amb roques. Fixa’t en aquests exemples: • El Taj Mahal es troba a l’Índia i és de marbre blanc. Té tres grans cúpules. • Les famoses piràmides d’Egipte són de pedra calcària. • En el granit del Mont Rushmore, als Estats Units, s’han esculpit els caps d’alguns presidents nord-americans. • La torre inclinada de Pisa (Itàlia), construïda amb marbre, és famosa perquè a causa de la seua inclinació sobre el sòl sembla que està a punt de caure.


2. Escriu quin monument representa cada dibuix i de quina roca està fet.

El granit i el marbre són dues roques que es fan servir molt en la construcció. El granit és molt valorat per la seua resistència i la seua duresa. El marbre blanc es valora per la seua puresa i la seua escassetat. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

23


FITXA 22

Control

Els ecosistemes Nom

Data

1. Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.

■ ■ ■ ■

Un ésser viu pot habitar en qualsevol lloc. Tots els ecosistemes tenen la mateixa grandària. En un ecosistema hi ha moltes cadenes alimentàries diferents. El sòl, l’aire i l’aigua són components de molts ecosistemes.

2. Escriu tres exemples en cada cas. Components vius d’un bosc: Components no vius d’un bosc: 3. Encercla els éssers vius que poden viure en un bosc. papallona

tomaquera

llop

esquirol

alzina

bolet

tauró

llambrígol

castany

lleó

4. Escriu els noms de cinc éssers vius marins.

6. Explica aquesta oració: «A cada lloc viuen les plantes i els animals que tenen les mateixes necessitats».

7. Quins éssers vius podem veure en una zona costanera?

24

■



5. Explica què és una cadena alimentària i posa’n un exemple.


FITXA 23

Reforç Nom

Data

1. Forma parelles amb els éssers vius dels requadres. Segueix aquestes instruccions: • Cada parella ha d’estar formada per dos animals que poden habitar al mateix lloc. • Tria una paraula de cada requadre. • Raona les teues respostes. llambrígol

ós

carranc

algues

faig

talp

balena

cloïssa

2. Forma una cadena alimentària amb aquests éssers vius. Indica amb fletxes com s’alimenten els uns amb els altres. àguila

arbust


llagosta serp granota 3. Tria un ecosistema que conegues bé i contesta. • Quin és el seu nom? • Quins éssers vius l’habiten? • Hi ha animals carnívors?

Escriu-ne un exemple:

• Hi ha animals herbívors?

Escriu-ne un exemple:

• Hi ha plantes?

Escriu-ne un exemple: CONEIXEMENT DEL MEDI

■

25


FITXA 24

Ampliació Nom

Data

1. Llig i observa. Les plantes i les algues El grup dels vegetals està format per les plantes i per les algues. Tant les plantes com les algues es caracteritzen perquè elaboren els seus aliments, i encara que l’aspecte d’algunes algues ens recorda el d’una planta, les algues no són plantes.

alga bruna

Les plantes tenen arrel, tija i fulles, i poden viure en la terra i en l’aigua.

alga roja

Les algues no tenen ni arrel ni tija ni fulles, i només poden viure en l’aigua. Hi ha moltes algues diferents, algunes són diminutes i només podem veure-les a través d’un microscopi. Altres semblen fulles grans.

alga verda

Al mar les cadenes alimentàries solen començar amb les algues, ja que en aquest ecosistema les plantes són molt escasses. Per tant el paper de les algues a la mar és molt important. 2. Marca les quatre frases verdaderes. Les algues són plantes. Les algues i les plantes són vegetals. Les algues només poden viure en l’aigua.

■

Les algues i les plantes elaboren els seus aliments.

■ ■

Les algues no necessiten aigua per a viure. Les algues no són plantes.

▼

missió

molt menudes

▼

forma

▼

fabricar

▼

3. Busca en el text una paraula que signifique el mateix que cada una d’aquestes.

4. Explica per què les algues són importants.

Les algues són éssers vius aquàtics. S’assemblen a les plantes en el fet que elaboren els seus propis aliments i es diferencien en el fet que no tenen arrel, tija i fulles. 26

■



■ ■ ■


FITXA 25

Control

La llum i la calor Nom

Data

1. Marca la casella corresponent en cada cas. La llum es desplaça en línia recta. La llum es desplaça molt lentament. L’ombra d’un objecte es forma en el costat en què rep la llum. Per veure necesitem llum.

Verdader

Fals

■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■

2. Posa exemples de cossos opacs, transparents i translúcids. Cossos opacs:

,

,

Cossos transparents:

,

Cossos translúcids:

,

. ,

.

,

.

3. Classifica aquests cossos en lluminosos naturals, lluminosos artificials i no lluminosos. ciri

Lluna

espill

Sol

mistos

estrelles


Lluminosos naturals

Lluminosos artificials

No lluminosos

4. Completa i escriu si els següents cossos són conductors o aïllants de la calor. Un material conductor de la calor és aquell que Un material aïllant de la calor és aquell que

paella metàl·lica

taula de fusta

recipient de plàstic

▼

▼

▼

got de vidre

▼


■

27


FITXA 26

Reforç Nom

Data

1. On està situat el sol en cada cas? Dibuixa’l on corresponga.

2. Explica amb exemples per a què serveix la llum.

4. Quin tipus de vidre, transparent o translúcid, posaries en la finestra de la teua habitació? Raona la teua resposta.

28

■



3. Observa els següents dibuixos i explica cap on passa la calor en cada cas.


FITXA 27

Ampliació Nom

Data

1. Explica quin efecte produeix la calor en cada cas. 1

2

Argila crua

1

3

Gerro d’argila cuita

L’argila es cou en un forn

2

3

Paper

Cendra Misto

1

Massa crua de pa

2

3


La massa es cou en un forn

1

2

Pollastre cru

Barres de pa cuites

3

Pollastre rostit

El pollastre es rosteix en un forn

La calor canvia les propietats i l’aspecte d’alguns materials i també dels aliments. Per exemple, alguns materials s’endureixen i altres es cremen. Els aliments amb la calor canvien d’aspecte, d’olor i de sabor. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

29


FITXA 28

Control

Els materials. Les màquines Nom

Data

1. Subratlla de blau els materials artificials i de roig els naturals. fusta

cotó

marbre

paper

cuir

plàstic

vidre

ferro

cartó

2. Tria i copia a sota de cada objecte les propietats que posseeixen els materials amb els quals estan fabricats. duresa – resistència – fragilitat – flexibilitat – elasticitat – transparència

Goma

Ceràmica

Formigó

Vidre Paper

• Per a què serveixen les màquines? • Quants tipus de màquines hi ha?

• En què es diferencien les màquines simples de les compostes?

4. Encercla només els noms de les màquines compostes.

30

■

corriola

telèfon

pla inclinat

ordinador

automòbil

palanca



3. Contesta.


FITXA 29

Reforç Nom

Data

1. Escriu els noms dels materials amb què estan fabricats els següents objectes. Escriu també si els materials són naturals o artificials.

(cuir)

2. Completa les oracions amb el nom de les propietats dels següents materials. El paper és El fang cuit és

perquè es doblega sense trencar-se. perquè es trenca amb facilitat.

El ferro és

perquè pot suportar molt de pes sense trencar-se.

El vidre és

perquè deixa passar la llum a través d’ell.


3. Dibuixa.

Una màquina simple

Una màquina composta

4. Explica per a què serveix cada una de les màquines que has dibuixat en l’exercici anterior.


■

31


FITXA 30

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig el text atentament. Els plàstics El plàstic és un material artificial. El primer plàstic el va inventar Alexander Parkes en 1862 i va rebre el nom de parkesita. Des d’aleshores s’han inventat molts tipus de plàstic, amb diferents propietats i usos. Per exemple, la baquelita és un plàstic negre, molt resistent a la calor. S’utilitza per a fabricar mànecs d’utensilis de cuina. La melamina s’utilitza, per exemple, per a folrar mobles de cuina. Resisteix bé l’aigua, la calor i els detergents. El PVC és molt resistent, s’usa, per exemple, per a fabricar canonades. 2. De què tracta aquest text? Marca.

■ ■

De la composició del plàstic. De les propietats i els usos de diferents tipus de plàstics.

■ ■

Del procés de fabricació del plàstic. De la vida de la persona que va inventar el plàstic.

3. Subratlla en el text les paraules que es refereixen a tipus de plàstics i completa.

parkesita

Propietats

Usos Objectes domèstics i d’ús personal

El plàstic és un material artificial que es va inventar el segle passat. Hi ha molts tipus de plàstic, i els usos als quals es destinen són molt diversos. 32

■



Plàstics


FITXA 31

Control

El territori on vivim Nom

Data

1. Uneix aquestes paraules amb la seua definició. Localitat

•

• Està formada per diferents municipis pròxims entre ells.

Comunitat Autònoma Municipi

•

Província

•

Comarca

•

•

• És el territori format per una localitat i el terreny que l’envolta. • És una divisió del territori major que la comarca perquè té més municipis que aquesta. • Està formada per una o més províncies limítrofes. • És un poble o una ciutat.

2. Observa la taula i completa el mapa amb el número associat a cada Comunitat.


1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17.

Andalusia Aragó C. Foral de Navarra Canàries Cantàbria Castella-la Manxa Castella i Lleó Catalunya Comunitat de Madrid Comunitat Valenciana Extremadura Galícia Illes Balears La Rioja País Basc Principat d’Astúries Regió de Múrcia

Ceuta Melilla

• Escriu el nom de la capital de la Comunitat Valenciana: • Des de quina data existeix la Comunitat Valenciana? • La Comunitat Valenciana és uniprovincial o pluriprovincial? • Escriu el nom de les províncies de la Comunitat Valenciana:

3. Encercla amb roig els serveis municipals que hi ha davall del paviment. clavegueram

bústies

canonades d’aigua

semàfors

papereres


■

33


FITXA 32

Reforç Nom

Data

1. Uneix cada dibuix amb un o més cartells. Edifici públic

Edifici privat

Edifici unifamiliar

Bloc de pisos

2. Escriu què són i posa un exemple de la Comunitat Valenciana. • Una capital provincial és Exemple: • Un municipi és Exemple: • Una localitat és Exemple: 3. Completa segons les instruccions i respon. Santander

Oviedo Santiago de Compostel·la

Vitòria Pamplona Logronyo Valladolid

O CEÀ

■


València

Palma

Mèrida

• Quina Comunitat Autònoma té més províncies?

34

Barcelona

Madrid

ATLÀN TIC

Toledo

• Quantes províncies té la Comunitat Valenciana?

Saragossa

Múrcia M a r M e d i t e r r a n i

Sevilla Santa Cruz de Tenerife

Límit estatal Les Palmes de Gran Canària

Límit autonòmic

Ceuta Melilla

Límit provincial


Instruccions: 1. Pinta amb verd les províncies on es troben les capitals autonòmiques. 2. Pinta amb groc totes les províncies de la Comunitat Valenciana. 3. Pinta amb taronja la resta de províncies costaneres.


FITXA 33

Ampliació Nom

Data

1. Observa els mapes i llig amb atenció. A

B Z

ESPANYA

X

1 cm en el mapa correspon a uns 310 quilòmetres en la realitat

1 cm en el mapa correspon a uns 3.200 quilòmetres en la realitat 0

3.200

6.400

0

9.600

310

620

930

En els mapes representem parts de la superfície terrestre, però mai no ho fem a la seua grandària real sinó a un format reduït. Hem d’observar l’escala gràfica per saber quina relació existeix entre els elements que hi ha sobre la superfície terrestre i els mateixos elements quan els hem inclòs en el mapa.


L’escala gràfica és una barra dividida en segments iguals; cada segment ocupa un centímetre en la superfície del mapa i cada centímetre del mapa equival a un nombre de quilòmetres o metres en la superfície terrestre. En aquest mapa del món, per exemple, un centímetre sobre el paper es correspon amb 3.200 quilòmetres en la realitat. I en el mapa de Espanya, un centímetre sobre el paper són 310 quilòmetres en la realitat. 2. Repassa el que has aprés i respon. • En quin dels dos mapes apareix Espanya dibuixada més gran? • Quina distància hi ha des del punt X al punt Z del mapa? • I quants quilòmetres suposen en la realitat? 3. Escriu amb les teues pròpies paraules què és l’escala gràfica.


■

35


FITXA 34

Control

Territori mundial Nom

Data

1. Recorda i respon. • Què és un oceà? • Quants continents hi ha? • Davall de les aigües oceàniques hi ha terra? • Tots els països d’Europa formen la Unió Europea? 2. Completa el mapa amb el nom dels oceans i dels continents, i pinta’l.

N O

E S

blau

Oceans

verd

Límit de continents Oceania

taronja Àsia groc

Àfrica

roig

Amèrica

marró Europa

• Quin oceà polar banya les costes de l’Antàrtida? • Quin continent està situat al sud-est d’Àsia? 3. Entre aquests noms hi ha quatre països que no pertanyen a Europa: Ratlla’ls. Finlàndia

Letònia

Andorra

Argentina

Itàlia

Xina

Noruega

Ucraïna

Malta

Eslovènia

Marroc

Bèlgica

Irlanda

Polònia

Moldàvia

Àustria

Islàndia

Austràlia

● Ara encercla amb roig els països que pertanyen a la Unió Europea. 36

■



violeta Antàrtida


FITXA 35

Reforç Nom

Data

1. Completa les oracions amb aquests números. 5 • A la Terra hi ha

42

1986

6

continents, un d’ells deshabitat.

• Els oceans de la Terra en són

, però de mars n’hi ha molts més.

• Europa és un continent format per

països.

• Espanya es va incorporar a la Unió Europea en

.

2. Busca el nom dels oceans i continents. Després escriu-los. L G H J K A V X V Z G

R A T L À N T I C P L

E Y I P O T G J V M A

U A S G D À Y R H N C

R P O L I R H K F B I

O A G A L T J À S I A

P M H C I I O U T D L

A È L I H D K H O F A

U R O A Y A R E C G N

O I Y L I P À K E J T

U C T À F R F C A H À

B A C R T E R Q N E R

M H B T N G I B I D T

Í N D I C H C X A V I

P J H C K T A G J N C

K H F M S F H J K L S

V P A C Í F I C R F X

Continents:

Oceans:


3. Llig i marca la resposta correcta. • A quin continent vius?

■

Amèrica

■

Àfrica

■

Europa

• Quin oceà banya les costes d’Espanya?

■

Pacífic

■

Atlàntic

■

• A quin altre continent està unida Europa?

■

Àsia

■

■

Àfrica

Oceania

• Què són els icebergs? Índic

■

Blocs de gel

■

Neu

4. Llig i pinta el gràfic. Els continents ocupen només un terç de la superfície terrestre. Els oceans ocupen una extensió tres vegades major que els continents.

blau marró

Oceans i mars Continents


■

37


FITXA 36

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig. El continent-laboratori de la zona polar A la superfície de la Terra hi ha dues zones polars: Í

• La zona boreal o àrtica està situada al voltant del pol Nord.

RE AR GN G E E L E N

C DI N

OC N O R U E EÀ G IT À ATLÀNTIC A N A OCE U N I T

A

ÇA

PA CÍFI C

NO

VA

ZELANDA

U

AN

E OC

À

A

FR

S

T R À L I

X

I

ANTÀRTIDA

• La zona austral o antàrtica està situada al voltant del pol Sud. A la zona austral es troba un dels continents més grans del planeta. Està cobert per una capa de gel, que en alguns punts arriba a fer 4.000 metres de gruix, és a dir, més elevada que el Teide, el cim més alt d’Espanya. Aquesta capa s’anomena inlandsis o casquet polar.

Aquest continent és l’Antàrtida, situat a més de mil quilòmetres de les terres continentals més pròximes i pràcticament deshabitat, ja que només els científics i científiques de diversos països s’hi han assentat en bases experimentals. Davant les aspiracions territorials d’alguns d’aquests països per a integrar-les com a part del seu Estat, es va signar en 1961 un tractat internacional que limitava les activitats humanes a la investigació sobre meteorologia, roques, flora i fauna, astronomia... L’Antàrtida no pertany a cap Estat ni té fronteres.

3. Busca les definicions en un diccionari i escriu-les. • Boreal: • Austral: • Tractat: 4. Fes el teu propi resum sobre l’Antàrtida.

38

■



2. Subratlla en el text les paraules noves que has aprés.


FITXA 37

Control

El treball Nom

Data

1. Observa i escriu en la taula a quin sector econòmic correspon cada treball. SECTOR PRIMARI (obtenció de recursos naturals)

SECTOR SECUNDARI (transformació industrial i construcció)

SECTOR TERCIARI (prestació de serveis)

3. Observa els dibuixos i escriu quin mitjà de comunicació social és.

Imatge fixa

Imatge en moviment

▼

Sons

▼

• Llig i decideix quins d’aquests mitjans de comunicació les utilitzen.

▼


2. Defineix el comerç i explica quines persones intervenen en el procés comercial.


■

39


FITXA 38

Reforç Nom

Data

1. Observa els dibuixos que representen treballs del sector terciari o de serveis. Llig i escriu el número adequat a cada dibuix. 1. Bomber

6. Guia turística

2. Professor

7. Regidora

3. Escultora

8. Arquitecta

4. Metgessa

9. Venedor

5. Transportista

10. Compositora

2. Ordena les tres fases del procés comercial amb 1, 2 i 3.

3. Escriu turista o immigrant segons corresponga. • Viatja a altres llocs per conéixer-los: • Es desplaça a una ciutat diferent d’on va nàixer per a treballar: • Gaudeix cada any d’una setmana d’esquí:

4. Observa i escriu a quin mitjà de comunicació corresponen.

40

■



• Va vindre a viure al nostre país fa deu anys:


FITXA 39

Ampliació Nom

Data

1. Llig i observa els gràfics. El comerç entre Estats Les persones comerciem quan anem a comprar al mercat i intercanviem els nostres diners pel producte que volem i que es ven a un preu determinat. Els Estats, com ara Espanya, també comercien amb altres Estats. Quan parlem de comerç exterior ens referim a l’intercanvi de béns i serveis que realitza Espanya amb un altre Estat del món. Les importacions són el conjunt de béns i serveis que comprem a un altre país, normalment perquè no es produeixen a Espanya o són escassos. Les exportacions són el conjunt de béns i serveis que venem a un altre país, normalment perquè són sobrants. Quan parlem de comerç interior ens referim a aquell que es du a terme dins d’Espanya, per exemple entre Comunitats Autònomes. COMERÇ EXTERIOR D’ESPANYA EN EL 2000 Vehicles de transport

Combustibles i lubricants

EXPORTACIONS

IMPORTACIONS Vehicles de transport

Productes químics Productes químics

Accessoris d’automoció Productes hortofrutícoles


Accessoris d’automoció

Electrònica i informàtica

Electrònica i informàtica

2. Estudia els gràfics i completa amb exporta o importa. Espanya combustibles i lubricants.

productes hortofrutícoles i

3. Escriu la diferència entre comerç exterior i comerç interior.


■

41


FITXA 40

Control

Les institucions de govern Nom

Data

1. Respon. • Qui treballa a un ajuntament?

• Quines són les principals institucions de govern de l’Estat espanyol?

• Quins organismes de govern existeixen a la Comunitat Valenciana?

• Quines són les lleis més importants de l’Estat espanyol i de la Comunitat Valenciana?

2. Escriu verdader (V) o fals (F). Cada quatre anys es convoquen les eleccions municipals. El cap de l’Estat espanyol és el president del Govern. Una ONG és una organització no governamental.

■

■

■

Una Comunitat Autònoma no té institucions de govern pròpies.

■

3. Observa els dibuixos de les eleccions democràtiques i escriu tot el que en sàpies.

42

■



• Converteix les frases falses en verdaderes.


FITXA 41

Reforç Nom

Data

1. Completa les oracions amb aquestes paraules. sindicat • A un

govern estatal

ajuntament

Senat

s’organitzen els serveis municipals.

• El

el componen el President i els ministres i les ministres.

• Un

és una organització que demana la igualtat de drets.

• El

i el Congrés formen les Corts Generals de l’Estat espanyol.

2. Observa els dibuixos i escriu com s’anomenen. Llei més important de la Comunitat Valenciana

Llei més important de l’Estat espanyol

3. Llig i completa amb exemples d’institucions de la Comunitat Valenciana. FUNCIÓ LEGISLATIVA

Elabora i aprova lleis

FUNCIÓ EXECUTIVA

Dirigeix i pren decisions


● Recordes el nom de l’altra funció que no apareix a la taula? Escriu-lo.

4. Uneix les paraules amb la seua definició. Alcaldessa •

• Institució de govern que garanteix el compliment de les lleis.

Corts •

• Grup de persones que col·laboren amb una ONG.

Voluntariat •

• Institució de govern que representa tots els habitants d’un territori i la principal funció de la qual és legislativa.

Campanya política •

• Persona que presideix un ajuntament.

Tribunal de Justícia • • Etapa anterior a la votació en unes eleccions democràtiques durant la qual els partits polítics presenten les seues candidatures. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

43


FITXA 42

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig. Rigoberta Menchú, nascuda en 1959 a Guatemala, defensa els drets dels pobles indígenes d’Amèrica. No té el recolzament del govern del seu país i per aquest motiu va haver d’exiliar-se. En 1992 li van concedir el premi Nobel de la Pau.

Nelson Mandela, nascut en 1918 a Sud-àfrica, ha sigut un líder africà de la lluita contra l’apartheid, una política de govern que discriminava la població negra. Després de passar quasi 30 anys empresonat, va ser el cap de govern del seu país.

En l’actualitat pensem que totes les persones, amb independència de la nostra edat, sexe, religió o condició social, tenim els mateixos drets. • Fins fa uns 200 anys les persones no podien, per exemple, expressar lliurement les seues opinions, ni triar la religió que volien professar, ni votar els seus governants. • Va ser fa uns 150 anys quan els governs van introduir en les seues Constitucions el dret a una educació i sanitat gratuïta per a tots els habitants del país. • I només fa uns 50 anys l’ONU va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Però a molts països del món encara no es respecten els drets humans.

• Qui és Rigoberta Menchú? • I Nelson Mandela? • Coneixes cap país en el qual no es respecten els drets humans? Quin?

3. Busca el seu significat i escriu. • Pobles indígenes: • Apartheid: • ONU: 44

■



2. Respon.


FITXA 43

Control

La història de les coses Nom

Data

1. Llig aquestes oracions i escriu la lletra del temps al qual pertanyen. Temps dels romans (R) Temps dels castells i catedrals (C)

Temps dels descobrimients (D) Temps dels grans invents (I)

• Es van fundar les primeres universitats: • En tots els seus territoris es parlava llatí: • L’acer i el formigó armat es van utilitzar en la construcció: • Es va començar a construir catedrals: 2. Observa i escriu tot el que sàpies sobre un d’aquests mitjans de transport.

3. Escriu el nom de tres invents que van canviar el món i dibuixa’n un.


• • •

4. Respon i raona. • Hi havia aigua corrent i llum elèctrica a les cases dels romans?

• Quan es va inventar la màquina de vapor?


■

45


FITXA 44

Reforç Nom

Data

1. Observa aquests dibuixos i escriu en quina època es van construir.

Temps de

■

Els tractors són màquines que s’utilitzen en les tasques agrícoles des del temps dels romans.

■

Quan es va inventar la màquina de vapor es va transformar el treball en les fàbriques i la manera de desplaçar-se en un mitjà de transport.

■

La part sud de la península Ibèrica va estar molt de temps governada pels musulmans.

3. Observa amb atenció aquest dibuix i marca quin temps de la Història representa.

■ ■ ■ ■ 46

■


Temps dels romans. Temps dels castells i catedrals. Temps dels descobrimients. Temps dels grans invents.


2. Llig aquestes oracions i escriu V si és verdadera i F si és falsa.


FITXA 45

Ampliació Nom

Data

1. Llig i observa. s’explora Amèrica

apareix la roda

s’inventa l’ordinador

s’inventa el foc

castells i cavallers

Fa 6.000 anys

F

Fa 1.500 anys

F

Fa 500 anys

F

F

EDAT CONTEMPORÀNIA

EDAT MODERNA F

Fa 4 milions d’anys

F

F

F

EDAT MITJANA F

EDAT ANTIGA

PREHISTÒRIA

F

En l’actualitat

Etapes històriques Els éssers humans van començar a viure a la Terra fa més de 4 milions d’anys. Al llarg d’aquest temps les seues maneres de viure han canviat molt i per facilitar el seu estudi s’ha dividit la Història en diverses etapes: la Prehistòria, l’edat Antiga, l’edat Mitjana, l’edat Moderna i l’edat Contemporània. Cada una d’aquestes etapes comença quan es produeixen canvis importants en les maneres de viure de les persones. 2. Respon. • En quantes etapes es divideix la Història?


• Per què creus que cada vegada duren menys?

3. Completa. Etapa de la Història Va començar fa...

Va acabar fa...

Un fet important va ser...

Prehistòria

6 mil anys

L’invent del foc

4 milions d’anys 6 mil anys

500 anys Edat Moderna L’invent de l’ordinador CONEIXEMENT DEL MEDI

■

47


El llibre Atenció a la diversitat (Coneixement del medi), per a quart curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A., sota la direcció de JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i ENRIC JUAN REDAL. Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M.ª Isabel Siles. Dibuixos: Marina Gómez i Domingo Benito. Edició: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada. Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García. Coordinació editorial: Lurdes Barberà. Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano. Confecció i muntatge: Aurora Martín i Laura Gil de Tejada. Correcció: Elena Navarro. Cartografia: José Luis Gil. Documentació i selecció fotogràfica: Maryse Pinet i María Leocadia Rodrigálvarez. Fotografia: CONTIFOTO/SYGMA/Franco Origlia, S. Dorantes; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al segon cicle d’Educació Primària, i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana.

© 2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A. C/ València, 44 - 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya a Talleres Gráfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid) ISBN: 84-8194-546-3 Depòsit legal:

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics, queden totalment prohibides si no compten amb l’autorització escrita dels titulars del «Copyright», i estaran sotmeses a les sancions establides per les lleis.

8481945463 AD Con Medi 4

Recommend Documents