INTRODUCCIÓ Aque Aquest sta a prog progra rama maci ció ó didà didàct ctic ica a de l’àr l’àrea ea de Llen Llengu gua a i Lite Litera ratu tura ra Catalana , adreçada al segon curs de Cicle Inicial, està realitzada tenint en compte les pautes indicades del Decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i la Resolucó Resolucó EDU/6/2010 EDU/6/2010 de 4 de gener, de convocator convocatoria ia de concurs per oposición per a l’ingrés a la funció pública docent. La progra programac mació ió és el conjun conjuntt de les unitat unitatss tempor temporalit alitzad zades, es, que recull recull de forma forma genèrica genèrica una propost proposta a de seqüenci seqüenciació ació d’ unitats unitats didàctiques
amb
l’explicació
general
del
contingut
i
el
desenvolupament de les mateixes. Una unitat didàctica és una part de la programació, un fragment de la planificació didàctica en la que es concreta al màxim el treball que es porta a terme amb un grup determinat d’alumnes durant un temps concret.
CONTEXT DEL CENTRE És una escola situada en una barriada de classe mitja d’una gran ciutat i es considera per tant una escola urbana, ben comunicada pel transport públic i de fàcil accés. És un centre de titularitat pública que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tal i com queda recollit al PEC (Projecte Educatiu de Centre), el centre és una escola catalana, laica, democràtica, oberta i integrada al barri, que educa en valors. La metodologia de treball té en compte que els nen nens/es s/es elab elabo orin i co con nstr strueix eixin els els seus eus pro propis pis esq esqueme uemess de coneixement; i que els mestres actuïn com a guia, orientador. Aquesta escola és de doble línia, amb alumnes des dels 3 als 12 anys (Segon Cicle d’educació Infantil i Educació Primària). La plantilla de mestres es distribueix de la manera següent: 8 mestres d’educació 1
Infantil (6 tutores i 2 mestres de suport) , 2 especialistes d’anglès, 1 de música, 2 d’educació física, 2 d’educació especial i 12 tutors d’Educació Primària i 3 mestres de suport per primària. La ràtio d’alumnes per aula és de 25. També disposa d’un conserge, un auxiliar administratiu i de personal de neteja i serveis. L’escola disposa de 12 aules d’educació Primària; 6 d’educació infantil, una aula d’educació especial, una aula d’acollida, aula de música, aula d’informàtica, un taller de plàstica, una biblioteca , un gimnàs i tres petites aules pel treball dels mestres de cada cicle i on guarden els seus respectius materials, així com dues aules de suport. Molts d’aquests espais són polivalents. El centre té matriculats 450 alumnes; un 60% són nascuts a Catalunya i el 40% són vinguts de fora de la Comunitat (dels quals un 12% correspon a alumnat nouvingut). Els alumnes assisteixen a l’escola durant la franja horària de 9 h a 13h al matí, i a la tarda de 15h a 17h, ja que fa dos any es va introduir la sisena hora al centre. L’escola elabora cada any un Pla Anual General, té un PEC, un PdC (Pla de convivencia) i un Pla d’acollida i integració. Funcionen els següents grups de treball de mestres: equip de nivell, equip de cicle, equip de coordinadors, equip directiu, claustre i comissions específiques. Aquestes comissions porten a terme actes que celebra tota l’escola: la castanyada, la revista, St. Jordi... Tots els equips i les comissions es reuneixen entre una hora i una hora amb trenta minuts cada setmana. El claustre es reuneix un cop cada mes. Per tant , cada dia de la setmana el mestre haurà de dur a terme una tasca, però a més a més, també ha d’estar disponible un dia a la setmana per fer les entrevistes amb les famílies.
2
Pel que fa a l’atenció a la diversitat s’aborda des de diferents àmbits: atenció en grups reduïts, l’individualitzada dintre o fora de l’aula, els agrupaments flexibles, contacte amb l’EAP quan es consideri oportú. Els dos òrgans de govern col·legiats són el Claustre de Professor i el Consell Escolar L’AMPA (Associació de Mares i Pares) està formada per totes les famílies que lliurement hi volen pertànyer. La seva funció és la de defensar els drets dels pares en tot allò que afecta a l’educació dels seus fills; col·laborar a la tasca educativa, tant en activitats escolars, donant suport als mestres, com extraescolars; orienten i estimulen els pares, potenciant la seva formació en els aspectes que incideixen en l’educació dels seus fills; programar i realitzar activitats pròpies com per exemple el casal d’estiu .... L’escola ofereix el servei de menjador, l’acollida matinal (de les 8h a les 9h del matí), i un casal d’estiu que funciona la última setmana de juny i totes les de juliol.
3
CONTEXT DEL GRUP El grup classe de 2n. curs d’educació primària, comença el nou any acadèmic, havent assolit els objectius establerts a 1r. de primària. El grup està format per 25 alumnes (14 nenes i 11 nens), 8 d’ells són nascuts fora la comunitat i 17 alumnes són nascuts a Catalunya. Aquest fet representa que un 32 % de la classe provenen de fora la comunitat. Tot el grup està junt des del començament d’aquesta etapa educativa. El curs anterior van començar 24 alumnes, però a la meitat del curs es va incorporar un alumne nou. Aquest any, amb la baixa d’un alumne, per canvi de domicili, ha entrat al grup classe un nou alumne. Pel que fa la les característiques social dels alumnes, presenten una bona integració dins el barri, ja que es tracte de famílies amb un perfil socioeconòmic molt similar, amb preocupació i interès per l’educació dels seus respectius fills. Per treballar amb els alumnes s’aprofiten les hores del matí per realitzar les àrees instrumentals i a les tardes per fer la resta d’àrees. El mestre tutor és la persona que treballa més hores amb el grup classe, però també hi intervé el mestre d’educació física, educació musical i de llengua estrangera. Hi ha alguns alumnes que també comparteixen hores amb el mestre d’educació especial entre d’altres. Pel que fa a les característiques evolutives dels alumnes, el grup classe es caracteritza per tenir un bon coneixement i domini del propi cos, al igual que de la seva expressió oral. Necessiten molt moure’s, saltar, jugar, parlar, però encara no poden mantenir la seva atenció ni fer
la
mateixa
activitat
durant
molta
estona.
Han assolit uns hàbits bàsics que els hi permeten una certa autonomia
personal. 4
Dins del desenvolupament intel·lectual es trobem en una etapa on el raonament està basat en experiències concretes i resolen la majoria dels
problemes
mitjançant
"l’assaig
i
error".
Continua la construcció progressiva de les seves personalitats, i van superant el seu egocentrisme per implicar-se en una col·lectivitat, la qual cosa, els permet participar activament en el seu món exterior: escola, amics, sortides, colònies... Encara que això a vegades els pugui suposar moments de crisi o petits neguits. Tenen molta curiositat i desig de saber.
5
OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA
OBJECTIUS GENERALS D’ÀERA Segons el Decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, les àrees de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l'educació primària tenen com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats: 1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se, evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l'escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a
vehicle de comunicació
parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament personal i l'expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals. 4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l'educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració. 6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l'aula. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i el món que ens envolta. 9. Comprendre textos escrits que es donen en l'àmbit escolar i en el context social i cultural proper.
6
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, 10. informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de
comunicació audiovisual i les
tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 12. Utilitzar les llengües eficaçment en l'activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. 13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l'edat. 14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. 16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats
quant a temàtica i
complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari. 17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge i d'ús de les llengües.
CONTINGUTS DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA AL CICLE INICIAL Segons el Decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, l’àreea de Llengua catalana te com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats al cicle incial de l’educació primària:
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
7
Ser competent va més enllà del domini de determinats coneixements i habilitats, les competències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents, cosa que requereix la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada actuació. En l’educació primària cal prioritzar l’assoliment per part de l’alumnat de
les
competències
bàsiques
que
afavoreixen
l’autonomia
necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social. En el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària s'estableixen les competències bàsiques, que són les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori:
Competències bàsiques
La finalitat central de cadascuna de les àrees curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s’assoleix com a conseqüència del treball en les distintes àrees. Competències pròpies de l’àrea de Llengua i Literatura Catalana:
8
La primera comp,etència que cal considerar és justament la més global i comú a totes les àrees, la competència comunicativa. Aquesta competència es concreta en la competència oral, l’escrita i l’audiovisual. Una segona competència, d’acord amb la finalitat de donar les eines perquè les nenes i els nens puguin afrontar el reptes de la societat, és la competència plurilingüe i intercultural que, en essència, és actuar adequadament en un món plural, multilingüe i multicultural. Finalment, la competència literària, pròpiament específica de l’àrea, fa que les nenes i els nens puguin comprendre millor el món que els envolta, les altres persones i a si mateixos a través de la lectura d’obres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional.
METODOLOGIA GENERAL La metodologia que es portarà a terme al llarg de tota la programació, es basa en un model constructivista (Vigotsky) i alhora globalitzador, de manera que el mestre treballa de manera interactiva, com a mediador de l’aprenentatge dels alumnes; guia, orienta, pregunta, s’interessa i investiga sobre les curiositats o problemes que preocupen als seus alumnes. Incentiva a la inducció per tal d’aconseguir la conceptualització, proposa situacions als alumnes perquè aquests prenguin iniciatives sobre la recerca, etc... . Per tal que aquest model d’ensenyament sigui eficient pels alumnes, caldrà anar conduït d’un aprenentatge significatiu, on el discent aprengui els diferents conceptes de forma real i amb un elevat nivell de motivació. S’imparteix Llengua Catalana, durant 3h i 45 minuts. Els dilluns, dimarts i dijous es realitzen 3 agrupament flexibles heteregonis, distribuïts en tres aules diferents del centre, i la seva durada és de 45 9
minuts.. Els dimecres es fan racons amb tots els alumnes, a l’aula ordinària i a l’aula annexa d’informàtica durant 45 minuts. I els divendres es porta a terme de 9h a 9:45h, el projecte d’innovació educativa de biblioteques: puntedu, a la biblioteca de l’escola. Els mestres que porten a terme la llengua en els agrupaments flexibles són: la mestre tutora, la mestre de 2B i la mestre d’educació especial, per l’alumnat amb més problemes d’aprenentatge de la llengua. Els racons els porta a terme la mestra tutora, i el projecte d’innovació educativa de biblioteques: puntedu, es porta a terme per la mestre de biblioteca, juntament amb la mestra tutora. Aquesta programació de llengua per a 2on curs de cicle inicial, es basa en el treball de la llengua a partir de textos narratius. Per aquesta raó, les unitats didàctiques 1, 3, 4, 6, 7, 8 i 9, es porten a terme de la següent manera. Per començar, totes les unitats, s’anomenen amb el nom d’un conte, que la mestra utilitza per treballar l’inici de la unitat didàctica. A la primera sessió de cada unitat, es necessita un ordinador portàtil i un canó per poder projectar a una paret de l’aula, les il·lustracions i el text del conte. Aquest dia tots els alumnes i les tres mestres, s’ubiquen a la mateixa aula i fan un treball completament oral. Les mestres
fan
desenvolupar
estratègies
d’aprenentatge
i
de
metacognició als alumnes, ja que a través de preguntes com: què passa?; com ho fa?... , els alumnes han d’explicar el seu pensament per arribar a un determinat lloc. Amb aquest treball d’oralitat s’afavoreix la participació i la interacció dels discents; les mestres fan posar en conflicte (davant un error no els dona la resposta); els fa pensar sobre el llenguatge... Per a realitzar aquesta activitat cal que les mestres utilitzin verbs mentals (pensar, creure, saber, conèixer, reflexionar..) i també verbs lingüístics (llegir, parlar, explicar, dir, escriure...) per poder realitzar una sessió de forma afectiva.
10
Les sessions següents cada agrupament flexible treballarà a la seva aula els diferents conceptes de cada unitat, tenint sempre en compte, les necessitats i les capacitats dels alumnes. Cap a les últimes sessions de cada unitat, es realitzarà un treball de reflexió i memorització del conte, ja que cada alumne haurà de fer una reescriptura del conte. Cada dijous del primer trimestre, es començarà la classe treballant una endevinalla diferent, tot i que la primera setmana de cada mes, es treballarà l’endevinalla o dita adient segons ell mes de l’any on es trobin. El segon trimestre es continuarà treballant les endevinalles del mes que pertoqui en aquell moment i els altres dies es treballaran diferents rodolins, a més de continuar treballant els continguts pertinents. I finalment al tercer trimestre, es treballaran diferents poemes, conjuntament amb l’endevinalla del mes que pertoqui i els seus respectius continguts. Els racons estan ubicats a diferents espais de l’aula, de manera que a cada espai hi hagi activitats per treballar diferents conceptes. Aquestes activitats ajuden al nen a desenvolupar el pensament creatiu i a utilitzar tècniques d’aprenentatge que li aniran bé a l’hora de trobar solucions racionals. Aquests ajuden a transformar gradualment l’experiència
adquirida, que passarà d’un ritme
desordenat i dispers, a un ritme ordenat i constructiu. El resultat serà l’enriquiment i la millora dels processos psíquics cognoscitius: les sensacions, les percepcions, la memòria, el raonament la imaginació i el llenguatge. Durant les sessions de racons, el mestre serà l’encarregat d’organitzar i potenciar tot allò que l’alumnat necessita pel seu desenvolupament integral, tot respectant el seu ritme individual. A partir del mes de gener, cada sessió dels dilluns i durant el segon i tercer trimestre, es treballarà la Unitat Didàctica 5, ja que per treballar els mitjans de comunicació, es deixa una setmana entre sessió i sessió, perquè l’alumnat pugui anar interioritzant millor els continguts treballats a l’aula i aprofundeixi millor els conceptes. 11
En aquesta programació s’utilitzen les TIC a l’aula per a poder desenvolupar les diferents activitats de cada Unitat Didàctica. A la primera sessió de gairebé totes les Unitats Didàctiques necessitem el canó i l’ordinador portàtil per projectar el conte a una paret de l’aula. També és necessari i molt important l’ordinador d’aula i l’aula d’informàtica per realitzar els racons de cada dimecres.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L’atenció a la diversitat, té com a principal objectiu proporcionar a tot l’alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats, tenint en compte els factors físics, socioculturals i acadèmics. Les noves tecnologies, els nous tipus de comunicació i liberalització de determinades feines són factors que augmenten la mobilitat de les persones que formen part d’una comunitat. L’escola, com a membre d’aquesta comunitat, no en pot restar exempta i ha d’atendre les noies i els nois que s’hi incorporen, sigui quina sigui la seva llengua i la seva cultura. Cada cop més, l’escola ha de comptar amb la necessitat d’acollir alumnes de diferents cultures i ha de tenir en compte la seva diversitat cultural. La diversitat, pluralitat és una font de coneixement, perquè les situacions en les quals hi ha diversitat, en les situacions d’aprenentatge i sobretot considerant la dimensió col·lectiva, de grup, que té la tasca educadora, la diversitat és un valor que ajuda a augmentar la qualitat de l’educació. Si l’educació fos només de caràcter individual, personalitzada, no tingués aquesta dimensió col·lectiva, el tractament de la diversitat podria ser individual. Un dels problemes de la diversitat a l’escola de primària és que no som 12
capaços de descobrir les potencialitats de cadascun dels alumnes, ni de veure les contribucions que poden fer a l’avenç educatiu del grup. En aquesta programació es tindran en compte les necessitats educatives especials de tres alumnes que s’exposen a continuació: -
Un nen amb un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), on la falta d’atenció i concentració són les principals característiques
dels
alumnes
que
presenten
dificultats
d’aprenentatge. Aquest alumne està farmacològicament tractat i per tant pot seguir el mateix ritme de la resta de la classe, però a la tarda aquest alumne realitza activitats més amb grup o bé per parelles, utilitzant sempre activitats amb una metodologia més activa. -
Un nen nouvingut de l’Argentina al començament d’aquest curs (llengua de base romànica) que assisteix a l’aula d’acollida tres hores a la setmana a l’hora de llengua catalana. A les sessions de racons realitzarà les activitats per parelles i en la primera sessió de cada Unitat Didàctica, assistirà a l’aula ordinària amb la resta del grup classe, perquè escolti, interpreti i conegui els sons, les paraules..., ja que es realitza un treball oral de feedback amb tots els alumnes, i és interessant que l’involucrem perquè s’atreveixi a parlar de mica en mica.
-
I un nen provinent del Marroc (llengua de base no romànica) que va arribar a mitjans del primer trimestre del curs anterior i que ja segueix al ritme de la classe, amb petites ajudes, se l’ajudarà en aquelles activitats que li costen més, tot baixant el nivell d’exigència i realitzant el treball per parelles perquè no perdi el fil del que s’està treballant.
ÚS DE LES TIC
13
Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l’alumnat, i esdevenen un element de motivació, de dinamització, d’innovació i de millora en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. La LOE estableix com un dels objectius de qualsevol tipus d'ensenyament la utilització per a l'aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que, alhora, desenvolupi lun sentit crític vers els missatges que en resulten, tant aliens com els de producció pròpia. En aquesta programació s’utilitzen les TIC a l’aula per a poder desenvolupar les diferents activitats de cada Unitat Didàctica. A la primera sessió de gairebé totes les Unitats necessitem el canó i l’ordinador portàtil per a projectar el conte a una paret de l’aula. També és necessari i molt important l’ordinador d’aula i l’aula d’informàtica per a realitzar els racons de cada dimecres. Sempre que sigui possible utilitzarem un processador de textos per reescriure contes, endevinalles, poemes. Amb ajut de la mestra guardar i recuperaran els treballs del disc dur de l’ordinador. També imprimiran ,sempre amb ajut, els seus treballs i poemes per estudiar. Quan l’horari ho permeti els nens podran utilitzar el Paint per guarnir les seves feines , o bé fer felicitacions d’any nou , aniversari i altres esdeveniments.
ÚS DE LES TIC Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l’alumnat, i esdevenen un element de motivació, de dinamització, d’innovació i de millora en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.
14
La LOE estableix com un dels objectius de qualsevol tipus d'ensenyament la utilització per a l'aprenentatge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que, alhora, desenvolupi lun sentit crític vers els missatges que en resulten, tant aliens com els de producció pròpia. En aquesta programació s’utilitzen les TIC a l’aula per a poder desenvolupar les diferents activitats de cada Unitat Didàctica. A la primera sessió de gairebé totes les Unitats necessitem el canó i l’ordinador portàtil per a projectar el conte a una paret de l’aula. També és necessari i molt important l’ordinador d’aula i l’aula d’informàtica per a realitzar els racons de cada dimecres. Sempre que sigui possible utilitzarem un processador de textos per reescriure contes, endevinalles, poemes. Amb ajut de la mestra guardar i recuperaran els treballs del disc dur de l’ordinador. També imprimiran ,sempre amb ajut, els seus treballs i poemes per estudiar. Quan l’horari ho permeti els nens podran utilitzar el Paint per guarnir les seves feines , o bé fer felicitacions d’any nou , aniversari i altres esdeveniments.
15
DISTRIBUCIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES. UNITAT 1: NICKY Durada :4 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 4 de treball per racons
UNITAT 3: CHARLIE BROWN PRIMER TRIMESTRE
Durada 4 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 4 de treball per racons
UNITAT 4: SOPA DE CARBASSA Durada 4 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 4 de treball per racons
UNITAT
6:
EL
JOC
DE
LES
. . . A D A G E V A N U A I V A H I H : 2 T A T I N U
FORMES Durada 6 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 6
SEGON TRIMESTRE
de treball per racons
UNITAT 7: POEMES PETITS Durada 6 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 6 de treball per racons
UNITAT 8: EL TÚNEL Durada 6 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 6 de treball per racons
s r u c l e t o t a d a r u D
UNITAT 9: històries de ratolins TERCER TRIMESTRE
Durada 6 setmanes 12 sessions d’agrupaments flexibles i 6 de treball per racons
l a n a m t e s ó i s s e s 1
T A C . a t s i v e r a L . w w w : 5 T A T I N U
16
e r t s e m i r t r 3 i n 2 : a d a r u D
l a n a m t e s ó i s s e s 1
Amb aquesta distribució surten un total de 168 sessions de 45 minuts pel que fa una durada de 126 h. de les quals s’inclouen les 70 h mínimes de Llengua i Literatura Catalana a segon curs de cicle inicial i 53 hores d’estructures comunes tal com estableix el currículum en el decret 142/2007 del 26 juny La distribució de les unitats didàctiques d’aquesta programació es base en 9 unitats didàctiques. Cada unitat treballa uns objectius i continguts diferenciats, que tenen una continuïtat al llarg de totes elles. La durada de les unitats didàctiques no és la mateixa, es poden allargar o escurçar en funció de les necessitats i capacitats de l’alumnat.
L’existència de dos unitats , la 2 i la 5 de caràcter
transversal a desenvolupar al llarg de tot el curs o de dos trimestre fa que la resta d’unitats tingui una durada variable. Pel que fa a la unitat didàctica 2, es realitza al llarg de tot el curs acadèmic, només els divendres de cada setmana a l’estona de 17
biblioteca, ja que es porta a terme el projecte d’innovació educativa de biblioteques escolars: puntedu. I la unitat didàctica 5, té una temporalitat de 2 trimestres (2n i 3r Trimestre). Cada unitat didàctica, s’anomena amb un nom diferenciat, que té relació amb la metodologia que es portarà a terme al llarg de tota la programació. El nom de gairebé totes les unitats, té a veure amb el nom d’un conte, que s’introduirà en la primera sessió de cada unitat. La relació del nom de cada unitat didàctica fa referència al contingut del conte, per aquesta raó, començo la primera unitat didàctica amb el conte “Nicky”, ja que explica el primer dia d’escola d’una nena petita, on tot són dubtes i temors. A continuació introdueixo el còmic a través de les històries de “Charlie Brown” en la unitat 3, i en l’última unitat del primer trimestre la “Sopa de Carbassa” de la Helen Cooper, ens ajuda a treballar unes grafies que les trobem a l’interior del conte. Comença el segon trimestre amb la unitat didàctica 5, anomenada www.larevista.cat, on s’endinsarà a l’alumnat a conèixer els diferents mitjans
de
comunicació
més
bàsics,
es
treballarà
el diari,
s’entrevistarà a un periodista convidat a l’escola i es visitarà la rotativa on imprimeixen un diari . Tot seguit, a la unitat didàctica 6 amb el conte “El Joc de les formes”, s’intentarà transmetre al discent, la finalitat que tenen les sortides; per aquesta raó, i aprofitant que aquesta unitat es porta a terme entre finals d’hivern i principis de primavera, es realitza una sortida al “Cosmo Caixa”. I finalment a través de “Poemes Petits” de la unitat didàctica 7, ens endinsa a conèixer millor la Diada Nacional de Catalunya, altrament anomenat, St. Jordi i a treballar tipologia de poemes. El tercer trimestre, a la unitat didàctica 8 i amb el conte “El Túnel” d’Anthony Browne, s’aprofundirà amb aquelles grafies que ja s’han 18
treballat al llarg de gairebé tot el curs i s’ampliarà amb alguna grafia més. Per acabar l’última unitat didàctica de la programació, i tenint en compte que comença la calor, s’explica el conte de “Històries de Ratolins” perquè siguin conscient de les estructures que s’han de tenir en compte, per poder escriure
i reescriure una petita obra
teatral, que conjuntament amb tots els alumnes de la classe es realitzarà com a final de curs. Pel que fa a la unitat didàctica 2, es treballarà només durant les hores de biblioteca i es treballarà el projecte d’innovació educativa de biblioteques escolars: puntedu.
19
