CAS 3: ANÀLISI D’UN INFANT AMB DISLÈXIA
Cabrera Vega, Marta Cardona Ferrer, Sònia Tobaruela Mendoza, Nieves Trastorns Educatius en la Primera Infància Sanchez Pedroche, Alberto GEDI, UIB (seu Eivissa)
1/02/2012
ÍNDEX Pàg.
1. Anàlisis de test i proves...................... proves.................................. ........................ ........................ .......................... ..............03 03
2. Tractament psicopedagògic i orientacions:
dades.................................. ........................ ........................ ........................... ....................09 .....09 a) Síntesis de les dades......................
diferencial................................ ........................ ....................... ............................ ....................11 ....11 b) Diagnòstic diferencial...................
c) Proposta de tractament...................... tractament.................................. ........................ ......................... ....................... .......... 13
continguts.................................. ............................ ........................... ......................... ..............19 .19 d) Objectius i continguts.....................
e) Derivacions a altres serveis........................ serveis...................................... ........................... ......................... ...............21 ...21
3. Altres tècniques i instruments psicopedagògics..................... psicopedagògics............................... .......... 22
4. Bibliografia.................. Bibliografia.............................. ........................ ......................... ............................ ........................... .................... ........ 32
2
1. ANÀLISI 1. ANÀLISI DE TESTS I PROVES PROVES
DIBUIX DE LA FAMÍLIA
Porot (1952) i Louis Corman Corman (1961) introduí modificacions modificacions Autor: Porot Ús: Ús: conèixer les dificultats d’adaptació del medi familiar, els conflictes edíptics i de
rivalitat fraterna. A més a més, reflexa refl exa el desenvolupament intel·lectual del nen. Aplicació: individual Temps: el temps que necessiti per dibuixar la família Edat: des dels 5 anys fins l’adolescència
Prova que consisteix en donar-li al nen una fulla en blanc i un llapis per tal que
“
dibuixi a la seva família. Aquesta prova avalua clínicament com el nen percep subjectivament les relacions entre els membres de la família i com s’inclou dintre del sistema. A més a més, permet investigar aspectes de la comunicació de l’infant amb altres membres de la família i dels membres restant entre si” Resultats obtinguts:
-
Inseguretat molt marcada.
-
Introversió (manca de distribució d’espai).
-
Agressivitat (traç molt fort).
-
Manca de comunicació
FIGURA DE REI
Andre Rey (1941) Autor: Andre esió Ús: Ús: investigar l’organització perceptual i la memòria visual en individus amb l esió cerebral Aplicació: individual Temps: aproximadament 10 minuts Edat: de 4 a 15 anys i adults amb deficiències.
3
“Copiar primer i a continuació reproduir de memòria, una figura complexa. La puntuació d’aquest es basa en: 1) la sistemàtica i el resultat final de la copia (estructura perceptiva global) 2) el número de detalls correctament copiats (precisió). Molt emprada amb nens, ja que te en compte el nivell ni vell del desenvolupament intel·lectual i perceptiu-motor, atenció, memòria visual immediata, esforç de memorització, rapides de funcionament mental i també s’utilitza en clínica infantil y adulta: estructura espacial, agnò sies, apràxies, organicitat.” Resultats obtinguts: presenta un QI normatiu
-
Còpia: P.D: 19/ P.C: 55.
-
Memòria: P.D: 18,5/ P.C: superior a
TALE
90.
Autor : J. Toro y M. Cervera
Determinació dels nivells i les característiques específiques de la lectura i U s: Determinació l’escriptura, en un moment donat del aprenentatge. Aplicació: Individual.
: Variable. Temps : Alumnes dels quatre primers cursos de Primària (de 6 a 10 anys). Edat “Es va construir per investigar amb rapidesa i detall del nivell general i les característiques essencials de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Esta format per dos apartats (Lectura i Escriptura) cadascuna de les quals està integrada por distintes proves. Existeix una adaptació al català: TALEC.” Resultats obtinguts.
En la lectura comet les següents errades: -
Lletres Majúscules: “jota”x”ge”; “ce” x “ge”; “zeta” x “ce”.
-
Lletres Minúscules: Mateixes errades que es dóna
-
Lectura Sil·làbica: “tar” x “tra”; “tro” x “dro”; “bor” x “blo”; “bra” x “brat”.
-
Lectura Paraules: “corona” x “corron”; ”balcón” x “blancon”; “tapic” x “patic”;
“albañil” x “ablaniño”
4
en el cas anterior.
-
Lectura Oral: “Están muy atareadas” x “Etan mu aterradas”; “aprovechar el
verano” x “apovechar le verno”; “provisiones” x “povisiones”; “toda” x “todos”; “meten” x “menten”
-
Lectura Comprensiva presenta
un bon nivell de comprensió lectora, malgrat les
dificultats de descodificació que el nen presenta. -
Pel que fa a la pinça la fa adequadament adequadament i amb la mà dreta.
-
En quant a la còpia coment les següents errades:
-
Faltes d’ortografia natural (aspecte que “menys” importa si hem de considerar la
resta de dificultats). -
Comet diverses omissions.
- No respecta la tipologia de lletra -
Manca d’estructura sil·làbica.
- No completa les següents lletres: “b”, “t” i “i” (aspecte molt vinculat amb la manca de consciència fonològica).
PROVA DE LATERALITAT (HPL)
Autor : J. L. Gómez Castro y Mª J. Ortega López
: Estudi de la dominància lateral (mà-ull-peu). Ús Aplicació: Individual. Temps : Variable (en torno a los 10 minuts).
: A partir de 4 anys (fins els 10 aproximadament). Edat “Basat en els mateixos principis que el Harris i seguint una línea similar en el seu desenvolupament, aquest conjunt de proves (algunes originals, altres prenent com model proves clàssiques molt contrastades), avaluen la homogeneïtat i afiançamient de la preferència lateral, així com la tendència natural o contrariada de la mateixa amb expressió de la f órmula órmula lateral del subjecte. Molt útil per a l’examen de persones amb pertorbacions en el llenguatge oral o escrit, en la motricitat, orientació espacial, etc.” Resultats obtinguts: lateralitat creuada
5
TEST DE PERCEPCIÓ DE DIFERÈNCIES
Autor : L.L. Thurstone. Reelaboración i adaptació espanyola: M. Yela.
: avaluació de l’aptitud para percebre ràpida i correctament similituds i diferències i Ús patrons estimulants espacialment ordenats. Aplicació: Individual i col·lectiva. Temps : Tres minuts Edat: a partir dels 6-7, sobretot en nivells baixos de cultura o analfabetisme.
“Proves de discriminació que responen a les qüestiones de paregut, igualtat o diferència i presenten correlacions positives com la intel·ligència general. Les proves de “Percepció de dif erencies” erencies” o “Cares” consten de 60 elements gràfics. Formata per tres dibuixos esquemàtics de cares (boca, ulls, celles i cabells), representats amb traços elementals; dos de la cara son iguals i ha de determinar quina és diferent i marcar-la ”. Resultats obtinguts:
-
P.D.: 16. / P.C.: 20
-
Presenta dificultats d’atenció i percepció.
BENDER
Autor: Bender, Bender, L.
: Examen de la funció guestàltica visomotora, el seu desenvolupament i regressions. Ús Aplicació: Individual. Temps : Variable, entre 15 y 30 minuts.
: A partir dels 4 anys. Edat “La prova consisteix en nou figures geomètriques que el subjecte ha de reproduir tenint al davant el model . Partint dels dibuixos realitzats s’estudia la funció guestàltica integradora i a través d’aquesta, les possibles pertorbacions pertorbacio ns orgàniques funcionals, nervioses i mentals.” Resultats obtinguts:
-
Puntuació: 7
-
Maduració visomotora: 6a, 3m. 6
2. TRACTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I ORIENTACIONS a) Síntesis de les dades
DADES PERSONALS Nom de l’alumne
Carles
Cognoms
Costa Tur
Lloc i data de naixement
Eivissa 20-02-2004
Edat
8 anys
Curs acadèmic
3er curs
Centre educatiu
Sa Graduada (Eivissa)
Nom del pare
Per Costa
Nom de la mare
Marí Tur
Germans (lloc que ocupa)
2 (és el segon).
Telèfon
971334567
En primera instància i per tal de situar-nos amb major precisió, exposarem el cas de l’infant des del seu naixement fins l’actualitat, mostrant les dades més rellevants de seva trajectòria mèdica fins a l’actualitat.
En Carles va néixer el dia 20 de febrer de 2004 a l’illa balear d’Eivi ssa. Actualment té 8
anys i ha passat a 3er de primària del col·legi concertat de Sa graduada, però encara no ha iniciat el curs escolar. Des de l’escola, la seva mestra/tutora, ha observat que en Carles té un baix nivell
acadèmic, ja que presenta certes dificultats sobre tot en aspectes com ara la lectura i l’escriptura. A més a més, li han de repetir de manera contínua les consignes, ja que presenta un nivell d’atenció poc sostingut i té dificultats per concentrar -se -se
en una tasca
en concret. Això fa que tingui poca autonomia i que els diferents professionals així com 7
els pares hagin d’ajudar -lo -lo
i reconduir-lo constantment. És per tot això, que la seva
tutora va demanar una avaluació psicopedagògica per tal que estudiessin el cas i poder determinar un diagnòstic concret. A continuació, diferents professionals com ara el psicopedago g de l’EAP va realitzar les diferents proves pertinents, així com diversos estudis sobre el context evolutiu, familiar i de relacions socials i escolars de l’infant, on va extreure els següents resultats:
Nivell evolutiu:
En quant al nivell evolutiu que va seguir en Carles des del seu naixement, podem dir que durant el part se li va “enrullar” el cordó encara, però no l’ha provocat cap lesió. A partir de l’any va patir gastritis, una inflamació a l’ull esquerre, neomènia i asma. L’etiologia de l’asma és de caràcter hereditari per part del pare i encara avui dia està en tractament mèdic, ja que pren un esprai d’aerosol per tal d’ajudar -lo -lo
a respirar amb
major facilitat. Encara n o controla els esfínters a la nit i creuen que l’etiologia és hereditària per part de familiars de la mare. En quant a la resta d’aspectes, podem dir
que tot està correcte i evolucionen de manera normativa. Context familiar:
En quant al context familiar, podem dir que en Carles és el menor de dos fills, ja que la seva germana major té 12 anys. La relació que té t é amb aquesta ha estat molt bona des de sempre amb la qual cosa, podem dir que mai ha hagut cap problema per qüestions de cels per part de la germana major. major. En quant a la relació amb els pares pares podem dir que hi ha un bon clima familiar. Pareix que segueixen una estructura familiar tradicional, ja que és la mare qui s’encarrega de la llar mentre el pare surt a treballar. No obstant això,
intenten exercir un estil democràtic, encara que la mare reconeix que són molt permissius. Cal destacar que ambdós fill fil l accepten de bon gust les normes estableres a casa. La mare és amb qui més temps passa en Carles, ja que el seu pare treballa moltes hores, encara que fa el possible per estar el màxim de temps amb ell. La mare té una mica d’ansietat quan compara el ritme d’aprenentatge del seu fill amb els altres de la seva
edat i en Carles ho percep. No obstant això, no pareix amoïnar-la el fet de que encara no
8
controli els esfínters tot i la seva edat. Un darrer aspecte a destacar és que el nen tenia molt bona relació amb una assistenta que el cuidava de petit. Cal destacar que en la prova projectiva, la consigna inicial de la qual era dibuixar a una família qualsevol. Els aspectes que van ressaltar més especialment van ser els següents: -
Una gran inseguretat (degut a línies discontinues i corbes).
-
Introversió (degut a la manca de distribució d’espai en el dibuix).
-
Agressivitat (degut a un traç molt fort i marcat).
-
Manca de comunicació.
Context de relacions socials i escolar:
En quant al context de relacions socials i escolar, podem dir que són molt bones. En Carles és un infant molt social i establa la paraula amb tothom. Gràcies al gran nombre d’esports que practica, té molts d’amics. No obstant, cal destacar que es va haver de desapuntar de “capoeira” per por escènic. Altres activitats extraescolars que feia anteriorment, era repàs durant 3h a la setmana. Cal destacar, que la mare d’en Carles es
preocupa molt pel seu fill en quant a aquests aspectes. És per això, que sovint va a parlar amb la seva tutora. A la mare l’amoïna molt que el seu f ill estigui fora de casa. Es
per aquest motiu juntament amb la negativa del menor, que no assisteix a colònies. No obstant això, se’n va a dormir a casa de familiars. Per últim, cal destacar que l’actitud d’en Carles davant l’escola és molt positiva, de fet és més extravertida que no pas a casa, a l’escola es troba molt agust i aprèn molt.
Finalment, gràcies a les observacions i estudis realitzats, el psicopedagog va extreure les primeres hipòtesis diagnòstiques. Aquestes van apuntar a un possible trastorn per DEA (Dificultats Específiques d’Aprenentatge) i/o dislèxia, ja que presentava una bona
comprensió dels textos, textos, encara que no els descodificava de manera correcta.
9
b) Diagnòstic diferencial A grans trets, i el motiu pel qual es realitza la consulta és perquè l’infant presenta baix rendiment escolar, dificultats en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, dèficit d’atenció, percepció i lateralitat creuada, manca d’autonomia i necessitat de que li repeteixin les consignes en nombroses ocasions. Per altra banda, cal destacar, que l’infant no presenta
altre tipus de problema físic o psicològic que pugui donar-li explicació, a més a més de presentar un Quocient Quocient intel·lectual dintre dels barems normatius. normatius. Analitzant aquesta sèrie de dades, ens permet fer-nos una idea general i acotar el nostre diagnòstic a dos trastorns que poden ser Dificultats especifiqu es d’aprenentatge (DEA) o Trastorns de Dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) de tipus 1, en el qual domina la variable del del dèficit d’atenció. Així doncs, per apropar -nos -nos més a la realitat de l’infant i obtenir una major quantitat d’informació, se li
realitzen tota una sèrie de
proves. Així doncs, hem descartat el TDAH perquè l’infant no presenta baixos nivells de
motivació, no presenta hiperactivitat motora ni impulsivitat, a banda no oposar-se a tasques que requereixin un esforç mental sostingut. D’aquesta manera, junt amb tota una sèrie de dades, es confirma que l’infant presenta DEA, més específicament dislèxia. A més a més, l’infant presenta afectada la memòria a curt plaç, fet que fomenta que li
hagin de repetir constantment les consignes. Les dades més rellevants que ens han permès identificar aquests aquests trastorns en el nostre cas són: són: Dislèxia:
Dificultats en l’escriptura lliure o dictada: -
Problemes en els processos sintàctics: faltes d’ortografia natural.
-
Problemes en els processos lèxics, per la ruta fonològica: ▫
-
Comet diverses omissions.
Problemes en els processos motor, mescla diferents tipus d’al·lògens: no respecta la
tipologia de lletra (ni majúscules ni minúscules). -
Manca de consciència fonològica: no completa les següents lletres: “b”, “t” i “i” (fonèmica) i manca d’estructura sil·làbica (sil·làbica).
10
Errades que ens mostren falta d’exactitud lectora:
-
En la lectura de paraules: balcón per blancón (inversió dinàmica i adició), “corona” per “corron”; (omissió i adició), “tapic” x “patic” (substitució), “albañil” x “ablaniño” (inversió dinàmica, substitució i addició).
-
En la lectura oral: “Están muy atareadas” x “Etan mu aterradas” (omissions, substitució i addció) ; “aprovechar el verano” x “apovechar le verno (omissió,
inversió dinàmica, o missió)”; “provisiones” x “povisiones (omissions)”; “toda” x “todos” (substitució i omissió); “meten” x “menten” (addició)”.
-
En la lectura sil·làbica: “tar” x “tra” (inversió dinàmica); “tro” x “dro” (substitució); “bor” x “blo” (omissió i addició); “bra” x “brat”. (adició).
-
En les lletres majúscules com minúscules realitza substitucions: “jota”x”ge”; “ce” x “ge”; “zeta” x “ce”.
c) Proposta de tractament El tractament educatiu resulta fonamental per l’infant que presenta algun tipus de
Dificultat específica de l’aprenentatge, doncs l’ajudarà a comprendre la causa d’aquestes i a minimitzar -ne els efectes negatius. Aquesta intervenció ha d’estar basada
en la detecció precoç, és a dir, quan abans sigui diagnosticat, menys perjudicarà a l’infant i abans podrem adaptar-nos
a les seves necessitats específiques. Els aspectes a
tractar principalment són les tasques de llegir i escriure, l’atenció estructurada, l’autoestima i la memòria a curt termini que serà treballada de manera planificada i
sistemàtica, amb mètodes de sobre ensenyança, emprant materials i recursos complementaris amb ajuda d’altre especialistes del centre, respectant sempre el seu ritme d’aprenentatge, més lent.
A banda de tot el tractament de caire acadèmic que rebrà l’alumne, no hem d’oblidar
que és un infant i necessita sentir-se valorat i estimat per les persones del seu entorn. Així doncs, cal destacar que l’actitud dels mestre i dels pares resultarà fonamental en el
seu aprenentatge i en la seva autoestima.
11
Recolzament del mestre a l’aula:
A l’hora de realitzar la seva tasca, el mestre ha de tenir molt present en la seva activitat diària que esta ensenyant a un infant amb dislèxia. La conscienciació i sensibilitat dels mestre cap a un infant amb DEA resulta vital per un aprenentatge favorable i la fomentar una bona autoestima, ja que com prèviament hem mencionat, els infants amb dislèxia, degut a les dificultats que presenten, no provocades per cap tipus de malaltia, solen veure’s afectats en la seva autoestima i seguretat.
Així doncs, el mestre haurà de adequar- se a les necessitats de l’infant donant-li una atenció especialment individualitzada i un reforç extraordinari. D’aquesta maner haurem d’afavorir la seva autoestima i seguretat, això ho aconseguirem a través de tota una sèrie
de gestos i una actitud. Alguns d’aquests serien respectar els seu ritme individual, el qual serà més lent, encoratjar-lo perquè continuï amb la tasca i no es doni per vençut, amb l’objectiu de ser conseqüent amb els ritmes de l’infant, serà necessari reflexionar
sobre la quantitat de tasques que li enviem per realitzar a la llar, doncs li requeriran un major temps. A més a més, haurem animar-lo quan realitzi millores sense usar comparacions amb la resta de la classe, doncs hem d’avaluar el seu progrés de manera
individual i el seu esforç, proporcionar-li un material adequat al seu nivell lector i a la seva comprensió, per tal de no frustrar-lo, no obligar-lo a llegir en públic si ell no ho desitja, ni treure’l a la pissarra si pensem que no ho farà correctament.
Un altre aspecte que el mestre haurà de tenir molt present és l’afectació de la memòria a curt termini i les dificultats que presentarà en interioritzar les rutines i recordar les instruccions. Així doncs, el mestre no haurà de donar per suposat que un contingut que prèviament han estudiat, sigui recordat pel nen, a més a més haurà de repetir-li les vegades que resulti necessàries necessàries les consignes i esbrinar si el nen les compren, fent-li fins i tot verbalitzar-les. Per tal de no esgotar-los excessivament, ja que sabem que presenta un dèficit d’atenció i percepció, hem de tractar no esgotar -lo -lo
amb còpies immenses o
fent-lo llegir preguntes molt llargues dels exàmens, ja que degut a les dificultats de descodificació que presenta el nostre cas li dificultarà la tasca. Per aquest motiu, resultarà més positiu examinar-lo oralment o llegir-li les preguntes de la prova.
12
Recolzament dels pares
Com ja sabem , l’ambient familiar resulta fonamental per un adequat desenvolupament integral i harmònic de l’infant. La famíli a
és el principal context de socialització i
aprenentatge en el qual el nen ha de sentir-se tranquil, segur, còmode, estimulat, protegit i estimat de manera incondicional. Per aquest motiu, des de l’escola hem de mantenir un
estret vincle amb els progenito rs, gràcies al qual es permetrà un intercanvi d’informació que contribuirà al progrés del nen. A més a més, en aquest casos, cal aconsellar als pares, doncs probablement no tindran experiència en casos similars. En aquesta xerrada hem de fer-los saber que son un gran recolzament pel seu fill, que la seva ajuda és d’inestimable valor, que no han d’angoixar -se -se
si el nen no progressa acadèmicament tal i com ells esperaven i que per
aquest motiu han de reforçar-lo positivament, sense caure mai en el greu error de comparar-lo amb ningú, ja que tots som únics i diferents i les comparacions sols serveixen per danyar l’autoestima del nen.
Activitats
En concordança a tots el principis exposats i amb la finalitat d’ajudar a millorar les
dificultats lecto-escriptores que presenta el nostre cas, hem emprat alguns mètodes i dissenyat algunes activitats per realitzar amb l’infant. Cal destacar que per realitzar el
sobreaprenentatge de manera més efectiva, resulta molt adequat emprar mètodes multisensorials, per tal d’ajudar a l’infant a integrar millor els coneixements, afavorint
així un augment de memòria a curt termini. El processament de la informació, entre d’altres. Les propostes són les
següents:
Tu m’agrades molt
En aquesta activitat tractarem de millorar l’autoestima de l’infant amb dislèxia, de a
resta dels infants i enfortir vincles. Aquesta es treballarà de manera grupal en una aula. Utilitzarem el racó de l’assemblea. Tots els infants junt amb la mestra ens asseurem en
cercle. Aleshores, com proposarem una dinàmica. Li haurem de dir al company del nostre costat dos aspectes que ens agradin d’ell, perquè tots tenim característiques molt bones, que a vegades se’ns obliden. Una vegada haguem compartit aquest sentiment, es
faran una abraçada, i així successivament amb tots els infants. Una vegada haguem acabat, cadascú dirà com l’ha fet sentir aquesta activitat. 13
El cuiner protagonista
En aquesta activitat tractarem de millorar l’autoestima de l’infant amb dislèxia i de
la
resta dels infants fent que cadascun dels infants es senti protagonista un dia. El nen haurà d’investigar com s’elabora alguna recepta de cuina a ca sa seva (amb l’ajuda de la
família), fer la prova i portar els passos anotats i memoritzats. Al dia següent serà el seu dia de protagonista i ensenyarà a tots els infants de l’aula a fer -la -la (els quals s’hauran posat en petits petits grups). Cal destacar destacar que la mestra estarà estarà com a suport. suport. Facem memòria!
En el següent exercici pretenem millorar la memòria a curt termini, la correspondència rectament, mentre s’ho passen bé grafia-so i l’autoestima de realitzar una tasca cor rectament,
jugant. Aquest joc consisteix en anar corrents. Cada poca estona, la mestra escriurà una lletra de grans dimensions a la pissarra i després la dirà en veu alta. Quan la mestra digui el so de la grafia, els nens hauran de fer l’activitat assignada a la grafia amb el company que més a prop es trobi. Un exemple en seria d’organització seria: A: passar per davall de les cames del company que que les tindrà obertes en forma de V B: fer cinc abdominals mentre el company ens subjecta les cames. C : pujar a l’esquena del company D: ajupir-se i saltar dues vegades mentre xoquen les mans. E: agafar una pilota i passar-la passar-la 10 vegades.
Metodologia multi sensorial de Gillingham i Stillman (associar grafia-nom-so)
Exercici 1
El mestre mostra la lletra i diu el seu nom. El nen repeteix el nom *Una vegada que el nen ja sap el nom de la lletra El professor mostra la lletra i diu el seu so El nen repeteix el so
14
Exercici 2
El mestre escriu la lletra amb compte i expl ica a l’escolar la seva forma i orientació. La lletra escrita pel mestre és repassada, copiada, escrita de memòria i una altre vegada escrita de memòria, aqu esta última vegada sense mirar per part de l’infant. Exercici 3
El mestre mostra la lletra. El nen diu el seu nom. La mà del nen pot ser guiada pel mestre sense que el nen vegi el moviment. Exercici 4
El mestre mostra la lletra El nen la diu i l’escriu Exercici 5
El mestre mostra la lletra. El nen diu el seu nom. La mà del nen pot ser guiada pel mestre sense que el nen vegi el moviment. Exercici 6
El mestre diu el nom de la lletra. L’infant ha que dir el seu so.
Exercici 7
El mestre diu el so de la lletra. L’infant ha que dir el seu nom.
Exercici 8
El mestre diu el so de la lletra. El infant ha que escriure-la i simultàniament dir el seu nom.
15
Quina lletra falta?
Aquesta activitat pretén facilitar la lectura i l’escriptura de paraules. Aquesta consisteix
en que el nen ajudat per un dibuix i totes les lletres que formen la paraula excepte una, haurà de deduir quina és la lletra que li falta i escriure-la. Altres variants són escriure la lletra o síl·laba que falta en la paraula estudiada sense la imatge de referència o escriure la lletra/síl·laba que falta dintre d’un curt text. El ramat d’ovelles d’ovelles
En aquesta activitat es treballarà principalment la discriminació visual i auditiva de les paraules, es realitzarà de manera individual. Aquesta consisteix en proporcionar a l’infant un full de paper on hi hagi dibuixat tot un ramat d’ovelletes, c adascuna
porta al
llom escrit una paraula. El nen ha de col·locar les ovelles en els tres tancats diferents, segons si porten en les paraules lletres paregudes visual o fonològicament. Damunt de cada tancat posaran les lletres que han de portar. El nen sol s ha d’escriure les paraules dintre de cada tancat. N o resulta necessari que dibuixi l’ovella, sols ho haurà de fer en cas de que li resulti un element molt motivador. Ens enviem cartes.
En aquest exercici es pretén treballar la segmentació en paraules dels enunciats que escoltem abans d’escriure-los i veure’ls escrits. Aquesta activitat es farà a nivell grupal,
de manera que tots tindrem a alguna persona assignada per escriure-li una carta contantli una historia divertida, compartint records, el que els infants prefereixin. Durant el procés d’escriptura de la carta estarem al costat del nen. En primera instància li
demanarem la temàtica sobre la qual vol escriure. Una vegada ho sàpiga, li direm que digui en veu alta la primer frase que vol escriure. A continuació, li demanarem a l’escolar que conti en veu alta (amb algun suport en cas de necessitar -ho com els dits o
altres instruments) les paraules que conte l’oració que pretén escriure. A continuació se li demana que escrigui el text i comprovi si el nombre que li ha donat és el mateix que prèviament li havia sortit. Si el nombre coincideix farem el mateix procés amb la següent sentencia, en cas de no ser així, el nen tornarà a contar les paraules amb l’ajuda del docent, comprovant així on s’havia equivoc at.
16
Segueix-me!
En aquesta activitat volem estimular l’atenció sostinguda. Aquesta activitat es farà en petit grup, amb els infants posats en cercle. En primer lloc, serà el mestre qui farà un petit ritme ri tme musical (dues palmades i un cop als genolls) i els nens hauran de repetir-lo. Després, cada nen anirà afegint alguna passa més, de manera que el nen que afegeix primer ha de fer les altres passes fins arribar a la que ell vol fer. Una vegada feta la passa, la resta resta repetirà el ritme i li tocarà al següent. Te’n recordes?
En aquesta activitat volem millorar l’atenció i la memòria, dos processos que van estretament lligats ja que per desenvolupar una bona memòria primer cal posar molta atenció al que volem recordar. Aquesta activitat pot ser tant grupal com individual i és una activitat puntual dins d’una sessió qualsevol de classe.
Abans de començar la sessió
que tenim preparada, demanarem als infants que reprodueixin un dibuix que li mostrarem:
Una vegada ho hagi fet, li retirarem el model i el seu dibuix propi. Començarem la nostra classe, sense explicar res del dibuix. Als cinc minuts, demanarem als infants que facin el dibuix que han fet abans (ara sense model). Tornarem a recollir les seves produccions. Seguirem la classe que teníem preparada i als 30 minuts, els tornarem a demanar que facin per tercera i última vegada el dibuix.
17
d) Objectius i continguts En la proposta de tractament que hem elaborat, treballarem una sèrie d’objectius i
continguts, generals i concrets, amb l’infant. Aquests són els més destacats: Objectius:
1. Potenciar diferents processos psicològics bàsics i aspectes conductuals
1.1 Potenciar la memòria a curt termini 1.2 Estimular l’atenció sostinguda i estructurada i memòria a llarg termini ▫
▫
Memoritzar i representar un dibuix Inventar i memoritzar ritmes musicals
1.3 Interioritzar rutines 1.4 Recordar unes instruccions 1.5 Seguir consignes 2. Desenvolupar la comunicació i el llenguatge
2.1 Desenvolupar Desenvolupar les l es habilitats comunicatives 2.2 Facilitar la lectura i escriptura de paraules 2.3 Discriminar de manera visual i auditiva les paraules 2.4 Reconèixer les grafies i els sons 2.5 Interiorització de les grafies 2.6 Associar grafia-nom-so 2.7 Segmentar els enunciats en paraules 2.8 Classificar paraules 2.9 Desenvolupar Desenvolupar la capacitat de percebre i interpretar sons 2.10 Repetir sons i noms 2.11 Desenvolup ar la memòria auditiva per captar l’estructura del llenguatge 2.12 Millorar l’expressió escrita 2.13 Augmentar la competència lèxica 2.14 Inventar textos, històries 3. Estimular els aspectes emocionals i socials
3.1 Desenvolupar Desenvolupar les habilitats socials 18
3.2 Afavorir les relacions amb el grup 3.3 Fomentar el treball en grup 3.4 Reconèixer les pròpies emocions 3.5 Verbalitzar les emocions 3.6 Millorar l’autoestima de l’infant 3.7 Saber les característiques positives i individuals dels altres Continguts: -
Reconeixement Reconeixement de les pròpies emocions
-
Valoració de les característiques individuals
-
Aprenentatge de tècniques mnemotècniques
-
Ampliació del lèxic
-
Aprenentatge lèxic culinari
-
Reconeixement Reconeixement i distinció dels sons i les grafies
-
Associacions Associacions i interioritzacions i nterioritzacions de les lletres
-
Repeticions de lletres, noms i sons
-
Discriminació visual i auditiva de les paraules
-
Classificació de paraules segons un criteri
-
Escriptura textos
-
Aprenentatge de ritmes
-
Invenció de ritmes
-
Memorització i representació de dibuixos.
e) Derivacions a altres serveis En referència a les derivacions a serveis externes, encara que habitualment no sol resultar necessari, nosaltres recomanaríem que acudís a l’USMIJ per rebre l’atenció d’una psicòloga infantil, ja que creiem que degut
al perfil ansiós i insegur de la mare, el
qual projecta en el seu fill, aquest nen li resultaria necessari aquest tipus d’ajuda.
19
Per altra banda, també creiem positiu que acudeixi a aquest professionals per reforçar la seva autoestima, ja que degut a la dislèxia i les conseqüents dificultats d’aprenentatge
que aquesta comporta, el seu benestar emocional es pot veure afectat de manera negativa. A més a més, creiem aquest professional podria tractar l’enuresi nocturna que pateix aquest infant amb tractaments conductuals, ja que la solució d’aquesta problemàtica li
facilitaria al nen millorar en gran mesura la seva autoestima (doncs aquest trastorn sol afectar-la greument) i permetre una major socialització amb els seus companys acudint a les colònies. Per altra banda, pensem que resultaria positiu per l’infant acudir a
un pedagog terapèuta
extern, els quals compten amb un gran nombre de recursos i metodologies diferents i individualitzades, el qual li oferís un reforç complementari a la tasca realitzada pels professionals del del centre escolar.
20
4. ALTRES 4. ALTRES TÈCNIQUES I INSTRUMENTS INSTRUMENTS PSCIOPEDAGÒGICS Existeix un gran nombre de tests i proves per tal d’avaluar i detectar diferents dificultats
en el procés de lectura i escriptura dels infants. A continuació, presentem els més destacats en l’àmbit logopèdic:
CSAT, TAREA D’ATENCIÓ
SOSTINGUDA EN LA INFÀNCIA
Autor : M. Servera y J. Llabrés
Avaluació de la capacitat d’atenció sostinguda. Ús: Ús: Avaluació Aplicació: Individual.
: 7 minuts i mig Temps : Dels 6 als 11 anys (de 1º a 4º de Educació Primària). Edat “El CSAT suposa un punt d’ unió entre els avenços científics de laboratori i la psicologia aplicada. El suport d’avaluació que s’usa es l’informàtic, el qual permet aplicar la prova i extraure automàticament una important quantitat d’informació de difícil accés mitjançant altres mètodes. La tasca a realitzar es senzilla pels nens: pressionar la barra espaciadora del teclat cada vegada que apareix apareix en pantalla un 6 i a continuació un 3. El software de correcció consumeix 1 us por subjecte avaluat. (Necessària connexió a Internet).” Internet).”
TESTS DE COLORS I PARAULES
Autor: C. J. Golden Ús: Ús: Detecció de problemes neuropsicològics, danys cerebrals i avaluació de la
interferència. Aplicació: Preferentement individual. Temps: 5 minuts. 21
Edat : Dels 7 als 80 anys.
“ En 1886, J.M. Cattell Cattel l comprova que el temps que es tarda en llegir paraules es molt menor que el necessari per reconèixer simples colors. S’ha comprovat que dificultats al llegir paraules poden ser degudes a danys danys en l’hemisferi esquerre del cervell mentre que el dret està relacionat amb l’ identi ficació ficació de colors. La comparació de las puntuacions obtingudes en las tres làmines permet avaluar els efectes de la interferència en el subjecte. La senzillesa de los estímuls i el seu breu temps d’ administració permet usar aquesta prova en casos molt diversos (danys cerebrals, drogoaddicció, demència senil, psicopatologia, estrés, etc.) independentment del nivell cultural del subjecte.” subjecte.”
PROLEC-R
Autor : F. Cuetos, B. Rodríguez, E. Ruano y D. Arribas Ús: Ús: Avaluació de los processos que intervenen en la lectura i detecció de dificultats en
la capacitat lectora. Aplicació: Individual Temps: Variable, entre 20 y 40 minuts. Edat: De 1.º a 6.º de Educació Primària.
“La bateria PROLEC s’ha convertit en el referent més important per l’avaluació de la lectura en espanyol. Basada en el model cognitiu, es centra en los processos que intervenen en la comprensió del material escrit: Identificació de lletres, Reconeixement de paraules, Processos sintàctics i Processos semàntics. El PROLEC-R segueix la mateixa filosofia que el seu antecessor: tractar de saber quins components del sistema lector estan fallant en los nens que no aconsegueixen aprendre a llegir. No obstant, aquesta nova versió introdueix una sèrie de millores substancials. En primer lloc, es consideren els temps d’execució junt amb els encerts para poder determinar la precisió i eficiència lectores. Per altra banda, s’han eliminat las tasques poc discriminatives i s’ha modificat l’estructura d’altres paer millorar les seves propietats psicomètriques. Igualment, Igualment, s’ha ampliat l’àmbit d’aplicació als últims nivells de l’Educació Primària 22
(5.º y 6.º) y s’ha contat con més de 900 casos para l’elaboració de los barems. Por últim, s’incorpora a la avaluació un nou mecanisme rellevant: la comprensió oral.”
RAVEN, MATRICES PROGRESSIVAS
Autor: J. C. Raven
Mesura de l’aptitud general de “deducció de de relaciones”. Ús: Ús: Mesura Aplicació: Individual i col·lectiva.
: Variable, entre 40 y 90 minuts (segons Escala i forma de aplicació). Temps Edat : Nens, adolescents i adults.
“ Amb un material gràfic (matrius) universalment conegut, l’Escala SPM es aplicable des dels 6 anys fins adults; conte 60 elements força ben ordenats segons dificultat i sensibles als processos evolutius de la intel·ligència; las escales de Color y Superior son més curtes (36 elements) i adaptades a l’examen dels nens de 4 i 9 anys (CPM) i adolescents i adults amb major dotació (AMP). Las escales de Raven son segons l’autor, una de les millors estimacions del factor “g” i de la intel·ligència general, perquè la ca pacitat eductiva està en la base d’aquests constructes. El MANUAL conte abundant informació tècnica sobre la prova i amplis barems espanyols.” espanyols. ”
EDIL
Mª D. González Portal Autor: Mª Ús: Ús: es tracta d’una prova per l’explotació de les dificultats individuals de la lectura.
Avalua tres aspectes: exactitud, comprensió i velocitat. Aplicació: individual; possibilitat d’aplicació col·lectiva en alguna de les parts Temps: dues parts de temps lliure i una part de dos minuts de duració. Edat: nens amb primer nivell de lectura (al terminar 1r de primària). Infants que
presenten dificultats lectores
PLON- R (Prueba de Lenguaje Oral de Navarra) 23
Autor: G. Aguinaga, M.L. Armentia, A. Fraile, P. Olangua y N. Uriz Ús: Ús: és un test que serveix de screening o detecció ràpida del desenvolupament del
llenguatge oral. Aplicació: individual Temps: entre 10 i 12 minuts Edat: de 3 a 6 anys.
“El PLON “El PLON ha estat una prova molt prestigiosa entre psicòlegs, pedagogs i logopedes per avaluar el desenvolupament del llenguatge oral dels nens més petits. La seva finalitat principal és la detecció fàcil i ràpida dels alumnes de risc quant al desenvolupament del llenguatge, que han de ser diagnosticats individualment per poder actuar de forma compensatòria. El PLON-R manté els principis bàsics del PLON i incorpora importants millores, com un nou disseny dels materials, l'extensió de l'àmbit d'aplicació als 3 anys i nous barems obtinguts amb mostres més àmplies i representatives. El PLON-R és un instrument senzill de comprensió, fàcil d'usar, amb un temps d'aplicació breu i de gran utilitat per detectar els problemes lingüístics dels nens. nens. Compost per llibre amb la tècnica d’aplicació, quadern d’estímuls, f itxes f itxes de colors, trencaclosques i quaderns d’anotació de 3, 4, 5 i 6 any s. any s.” ”
PROLEC- SE
J.L. Ramos i F. Cuetos Cuetos Autor: J.L. Ús: Ús: Avalua els principals processos implicats en la lectura: lèxics, sintàctics i
semàntics. Aplicació: individual o parcialment col·lectiva Temps: duració variable Edat: 10 a 16 anys
“Utilitza sis proves diferents de diversa di ficultat ficultat i dirigides a apreciar processos diferents: emparellament dibuix-oració, dibuix-oració, comprensió de textos, estructura d’un text, 24
lectura de paraules, lectura de pseudoparaules i signes de puntuació. Les tres primeres proves requereixen l’aplicació col·lectiva; les tres restants requereixen l’aplicació individual. Compost per Manual, quadernet, bloc, fulla d’anotació.
PROESC
Autor : F. Cuestos Vega; J.L. Ramos Sánchez; E. Ruano Hernández
Avaluació dels principals processos implicats en la lectura i la detecció detecció d’errades. Ús: Ús: Avaluació Aplicació: individual o col·lectiva Temps: entre 40 i 50 minuts Edat: de 3r de primària a 4t ESO.
“La psicologia cognitiva ha acumulat una enorme quantitat de coneixement en els darrers anys sobre els processos que intervenen en l’escriptura. L’objectiu de la bateria és, partit de dit coneixement, detectar dificultats mitjançant l’avaluació dels aspectes que constitueixen el sistema d’escriptura, des dels més complexes, com pot ser la planificació d’idees, als més simples, com pot ser l’ escriptura escriptura de síl·labes. La bateria, formada per 6 proves, engloba el domini de les regles ortogràfiques, d’accentuació i de conversió fonema- grafema, grafema, l’ús de les majúscules i dels signes de puntuació, el coneixement de l’ortografia arbitrària i la planificació planifi cació de textos narratius y expositius. A més a més, es proporcionen pautes d’orientació per treballar i recuperar els components afectats que han set detectats durant l’avaluació. Compost pel manual, fulla de respostes A, fulla de respostes B.”
DST-J
Autor: A.J. Fawcett; R. I. Nicholson Ús: Ús: Test per a la detecció de la Dislèxia en infants. Aplicació: individual Temps: 25 i 45 minuts Edat: de 6’5 a 11 anys 25
“ El test està format per 12 proves les l es puntuacions de les quals es combinen donant lloc a un Índex de risc que assenyala la presència de risc de dislèxia en el nen i la magnitud d'aquest risc: lleu, moderat o alt.” alt. ”
ECL 1 i 2 (Evaluación para la Comprensión Lectora)
Mª V. de la Cruz Autor: Mª Ús: Ús: avaluació de la comprensió lectora. Hi ha una versió en euskera. Aplicació: individual o col·lectiva en escolars entre 7 i 16 anys. Temps: 30 minuts Edat: Té dues formes: per infants de 6 i 8 anys (ECL1); i per infants de 9 a 10 anys
(ECL2) “Aprecia la capacitat per captar el sentit de textos escrits d'ús habit ual ual i per analitzar alguns aspectes senzills propis de diferents tipus de textos. Avalua el coneixement del significat de les paraules, de sinònims i antònims i també la comprensió del significat de frases i la capacitat per integrar la informació continguda en un text. La limitació del temps d'execució permet avaluar en certa manera la rapidesa. El ECL-2 ofereix la possibilitat de contestar en una fulla de respostes de lectura òptica, permetent la correcció mecanitzada”
EDAF (Evaluación de la Discriminación Auditiva y Fonológica)
Autor: M.F. M.F. Brancal, F. Alcantud, Alcantud, A.M. Ferrer i M.E. Quiroga Ús: Ús: Serveix per detectar les possibles alteracions, des dels tres anys d'edat
aproximadament, que poguessin derivar de dèficits en l'àmbit de la discriminació auditiva, per al seu ràpid tractament. Aplicació: individual Temps: 30 minuts Edat: de 2 a 8 anys.
26
“EDAF és una prova estandarditzada, de fàcil aplicació, que consta de cinc subtests: discriminació de sons del mitjà, discriminació figura-fons, discriminació fonològica en paraules, discriminació fonològica en logotomes, logotomes, memòria seqüencial auditiva.”
ITPA (Test Illinois de Aptitudes Psicolingüísticas)
Autor: Samuel A. Kirk, James J.McCarthy, Winifred D. Kirk Ús: Ús: Avaluació de les funcions psicolingüístiques implicades en el procés de
comunicació i, conseqüentment, detecció de trastorns d'aprenentatge. Aplicació: individual Temps: una hora Edat: de 2,5 a 10,5 anys.
“El principal objectiu d'aquesta prova és detectar possibles fallades o dificultats en el procés de comunicació (deficiències en la percepció, interpretació o transmissió) que són causa de la majoria dels problemes de l'aprenentatge escolar. Al mateix temps, de forma complementària, intenta posar de manifest les habilitats o condicions positives que puguin puguin servir de suport a un programa de recuperació.”
PEABODY
Ll. M. Dunn, L. M. Dunn y D. Arribas Autor: Ll. Ús: Ús: Test de vocabulari en imatges. Avalua el lèxic del subjecte Aplicació: individual Temps: entre 10-20 minuts Edat: de 2’5 a 18 anys
27
“Conté 192 l àmines àmines amb quatre dibuixos cadascuna en les quals el subjecte ha d'indicar què il·lustració representa millor el significat d'una paraula donada per l'examinador. Existeixen diferents criteris de començament i terminació en funció de l'edat i el nombre d'errors comesos, la qual cosa fa que generalment no superi els 15 minuts de sessió. El procés de construcció de la prova, basat en la Teoria de Resposta a l'Ítem, assegura que únicament s'apliquen els elements adequats al nivell aptitudinal de l'examinand.”
BLOC (Bateria de Lenguaje Objetiva y Criterial)
M. Puyuelo Sanclemente, E. E. h. Wiig, J. Renom Pinsach; A. A. Solanas Pérez Autor: M. Ús: Ús: Mesura 4 components bàsics del llenguatge: morfologia, sintaxi, semàntica i
pragmàtica. No mesura fonologia. fonologia. Aplicació: individual Temps: variable Edat: de 5 a 14 anys.
“És una bateria d'avaluació del llenguatge per a escolars que explora: morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica. El seu propòsit és ajudar a tots aquells professionals que tracten la patologia del llenguatge i especialment als quals es dediquen a l'ensenyament, en el diagnòstic dels nens amb trastorns de llenguatge”
REGISTRO FONOLÓGICO INDUCIDO
Marc Monfort; Adoración Juárez Juárez Sánchez Autor: Marc Aquest test avalua la fonologia en expressió induïda i en repetició. Ús: Ús: Aquest Aplicació: individual Temps: entre 10 i 20 minuts Edat: entre 3 i 6 anys.
28
“Registrar les peculiaritats del parla del nen, en producció induïda de paraules i en repetició, si és necessari. Comparar la seva producció a la producció mitjana mitj ana d'un grup d e nens de la seva edat que viu en un entorn social similar.”
EXAMEN LOGOPÉDICO DE ARTICULACIÓN (ELA- ALBOR)
Autor: Grupo Albor-Cohs Ús: Ús: Serveix per avaluar el component fonològic del llenguatge. Aplicació: individual Temps: entre 15 i 25 minuts Edat: dels 2 anys cap endavant
“L'examen logopèdic d'Articulació és una prova d'execució verbal que pretén avaluar el grau de domini dels diversos fonemes del castellà. Per a això es proposa explorar: El llenguatge espontani amb converses amb el subjecte sobre temes del seu interès. El llenguatge reproductiu a través del registre proposat. El llenguatge induït induït a través de les imatges proposades en aquest examen. Amb aquesta exploració és possible detectar possibles problemes o retards tant en el domini de la correcta pronunciació del nen com en el seu grau de desenvolupament fonològic”
TSA: Desenvolupament de la morfosintaxi
Autor: Gerardo Aguado Alonso Ús: Ús: el test està indicat per avaluar el component morfosintàctic del llenguatge. Aplicació: individual Temps Edat: de 3 a 7 anys
29
“Avalua els elements sintàctics que determinen funcions semàntiques secundàries nominals i verbals, així com alguns elements de superfície que uneixes proposicions. També es pretendre explorar l'estructuren formal de les frases en les 2 vessants de comprensió i expressió.”
EOS-THM: TEST DE HABILIDADES METALINGÜÍSTICAS METALINGÜÍSTICAS
Autor: Gomez P., Valero. I, Buades R. y Pérez A. Ús: Ús: Valoració del grau de desenvolupament de les habilitats metalingüístiques a l'inici
de l'aprenentatge sistemàtic de la lecto- escriptura Aplicació: individual Temps: 30 minuts aprox. Edat: de 4 a 6 anys
“L'objectiu d'aquest test és realitzar una mesura del desenvolupament de les habilitats metalingüístiques a l'inici de l'aprenentatge sistemàtic de la lecto-escriptura. Consta de set proves: Segmentació Sil·làbica -Supressió Sil·làbica -Detecció de Rimes -Addicionis Sil·làbiques -Aïllar Fonemes -Unió Fonemes -Explicar Fonemes. Aquesta fonamentalment dirigit dir igit als alumnes que comencen l'educació primària encara que pot aplicar-se a alumnes de cursos superiors amb problemes en la lectolecto -escriptura.”
TEST BOEHM DE CONCEPTOS BÁSICOS
Ann E. Boehm Autor: Ann Ús: Ús: Serveix per apreciar el domini que els nens posseeixen de cert nombre de conceptes
que semblen fonamentals per a l'aprofitament escolar durant els primers anys. Individual o col·lectiva (grups reduïts, no superiors a 10 10 persones) Aplicació: Individual normalment dos sessions, de 15 minuts cadascuna. Temps: sense temps limitat, normalment dos Edat: entre 4 i 7 anys.
30
“Prova per valorar el coneixement coneixement de conceptes que condicionen l'aprenentatge escolar. El BOEHM ha estat concebut per poder mesurar en els nens la comprensió de 50 conceptes bàsics entre els més útils i els més utilitzats en l'aprenentatge escolar. Els conceptes es refereixen principalment a temps, espai i quantitat. Els resultats poden ser utilitzats, tant per identificar als nens amb deficient domini d'aquests conceptes, com per detectar quins són, en concret, els conceptes en què els nens podrien perfeccionarperfeccionar se a través d'un programa d'instrucció. L'aplicació del Test Boehm és senzilla. La prova està formada per 50 elements que es presenten en 2 quadernets. Cadascun d'aquests conté 3 exemples i 25 elements del Test. El quadernet 2 presenta una major dificultat que l'1. Cada element consisteix en un conjunt de dibuixos sobre els quals l'examinador llegeix en veu alta unes frases als nens. En aquestes frases es descriuen breument els dibuixos i es demana als nens que marquin el/els dibuixos que es refereixen a un determinat concepte que se'ls proposa. L'aplicació de cada quadernet exigeix de 15 a 20 minuts quan es tràfic de nens molt petits. A mesura que són majors, el temps necessari es redueix.”
31
5. WEBGRAFIA WEBGRAFIA -
“Estrategias
para el alumnado con dislexia ”. Asociación Dislexia y famílias.
Document PDF, a la xarxa: http://www.fapamallorca.org/descargas/6 http://www.fapamallorca.o rg/descargas/677ffc491ce8ee3 77ffc491ce8ee3f25ad5b6abfcfc f25ad5b6abfcfc68do.pdf 68do.pdf -
Banús Ll, Sergi (Psicòleg cínic infantil a Tarragona). “Psicologia clínica y juvenil: una aproximación a su conocimiento ”. A la xarxa: http://www.psicodiagnosis.es/areac http://www.psicodiag nosis.es/areaclinica/trastornosenelam linica/trastornosenelambitoescolar/trastornode bitoescolar/trastornodelal lal ecturadislexia/index.php
-
“Test del dibujo de la família ”. A la xarxa:
http://www2.udec.cl/~erhetz/privada/Tec http://www2.udec.c l/~erhetz/privada/Tecnicas/Dibujo_familia.pdf nicas/Dibujo_familia.pdf -
Centro psicopedagogico. Instituto Profesional Los Leones. “Test de percepción de semejanzas y diferencias ”. Document PDF a Scribd. A la xarxa: http://es.scribd.com/doc/7109009/Te http://es.scribd.com /doc/7109009/Test-de-PercepciOn-de st-de-PercepciOn-de-Semejanzas-y-Semejanzas-yDiferencia2
-
“Figura compleja de Rey ”. Document PDF a Slideshare. A la xarxa:
http://www.slideshare.net/spedu/tests-de-la-figu http://www.slideshare .net/spedu/tests-de-la-figura-compleja-de-rey-prese ra-compleja-de-rey-presentation ntation -
“Lectura-escriptura-aptitudes-dificultades”. Document Word. A la xarxa:
www.uji.es/bin/cd/serveis/doci/lectura.doc -
Andrés Rocha. Entrada de bloc amb el títol “PLON-R Prueba de lenguaje oral de Navarra”. [28 de juny de 2009]. A la xarxa: http://psicoandres99.blogspot.com/20 http://psicoandres9 9.blogspot.com/2009/06/plon-r-prueba-de 09/06/plon-r-prueba-de-lenguaje-oral-lenguaje-oralnavarra.html
-
A. J. Fawcett, R. & I. Nicholson. TEA Ediciones. “DST-j, Test para la detección deladislexia en niños ”. [1/01/2010]. A la xarxa: http://web.teaediciones.com/DST-J--TEST-PARA http://web.teaedicio nes.com/DST-J--TEST-PARA-LA-DETECCION-DE-LA-LA-DETECCION-DE-LADISLEXIA-EN-NINOS.aspx
-
Mª V. de la Cruz. TEA Ediciones. “ECL- 1 y 2, Evaluación de la comprensión lectora”. A la xarxa: http://web.teaediciones.com/ecl-1-y-2-ev http://web.teaedicio nes.com/ecl-1-y-2-evaluacion-de-la-compre aluacion-de-la-comprension-lectora.aspx nsion-lectora.aspx
32
-
Rincón especial: recursos para la diversidad. “EDAF Evaluación para la discriminación auditiva y fonológica ”. A la xarxa: http://www.rinconespecial.com.ar/edaf--eva http://www.rinconesp ecial.com.ar/edaf--evaluaci-oacute-n-de-la-disc luaci-oacute-n-de-la-discriminaciriminacioacute-n-auditiva-y-fonol-oacute-gica_1 oacute-n-aud itiva-y-fonol-oacute-gica_1_1_p_40_1166. _1_p_40_1166.html html
-
Espacio Logopedico. Llibre de lectura: “ITPA, Test Illinois de Aptitudes Psicolingüísticas”, Samuel A. Kirk, James J. Mc Carthy, Winifred D. Kirk. A la xarxa: http://www.espaciologopedico.co http://www.espacio logopedico.com/tienda/detalle?Id_a m/tienda/detalle?Id_articulo=416 rticulo=416
-
“Test
de vocabulario de imagenes Peabody ”. Documen PDF a Slideshare. A la
xarxa: http://www.slideshare.net/dratorres/test-de-voca http://www.slideshare .net/dratorres/test-de-vocabulario-de-imagene bulario-de-imagenes-peabody s-peabody -
Espacio Logopedico. Llibre de lectura: “PEABODY, Test de vocabulario en imágenes ”, Ll. M. Dunn, L. M. Dunn & D. Arribas. A la xarxa: http://www.espaciologopedico.co http://www.espacio logopedico.com/tienda/detalle?Id_a m/tienda/detalle?Id_articulo=863 rticulo=863
-
Espacio Logopedico. Llibre de lectura: “EOS-THM. Test de habilidades metalingüísticas”, Gomez P. Valero. I, Buades R & Pérez A. Kirk. A la xarxa: http://www.espaciologopedico.co http://www.espacio logopedico.com/tienda/detalle?Id_a m/tienda/detalle?Id_articulo=4813 rticulo=4813
-
Espacio Logopedico. Logopedico. Llibre de lectura: “BOEHM, Test Boehm de conceptos básicos (Juego completo) ”, A. E. Boehm . A la xarxa: http://www.espaciologopedico.co http://www.espacio logopedico.com/tienda/detalle?Id_a m/tienda/detalle?Id_articulo=3555 rticulo=3555
33