PEC Escola Primavera

PEC Escola Primavera 1- INTRODUCCIÓ A continuació es presenta el projecte educatiu de la nostra escola. Un projecte compartit per tota la comunitat educativa. La normativa que regula el contingut, l’elaboració, la difusió i la implicació dels diferents agents de la comunitat escolar en el PEC és la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (articles 91-95). 91-95). També es prenen com a referència: 

Decret 119/2015, de 23 de juny, d’orde d’ord enació dels ensenyaments d’educació primària. d’educació primària.



Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.



Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE núm. 106 de 4.5.2006).



Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009).



Decret 102/2010, de 10 d'agost, d'autonomia dels centres (DOGC nº 5686, 5 .8.2010).



Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil (DOGC núm. 5216, de 16.9.2008).



Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits del procés d'avaluació del 2n cicle de l'ed. infantil (DOGC núm. 5505, de 13.11.2009).

Com a primeres referències d’aquest document, ens basem en dos documents: 1.1. Principis rectors del sistema educatiu: - Respecte de drets i deures de la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia. - Universalitat i equitat. Pluralisme. - Llibertat d’ensenyament i de creació de centres. - Inclusió i cohesió social. - Coeducació i igualtat dona-home. - L’educació al llarg de la vida i més enllà de l’escola. - Respecte a rebre la formació religiosa religiosa i moral d’acord amb les conviccions familiars. - L’exclusió de proselitisme o adoctrinament. 1.2. Objectius prioritaris del sistema educatiu: -

-

-

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu. En finalitzar l'ensenyament obligatori, s'ha de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana. La inclusió educativa com a principi que regeix l’escolarització i l’atenció educativa de tots els alumnes i, en particular, dels que es poden trobar en l’aprenentatge i la participació amb més barreres o dificultats associades a les seves condicions personals, familiars o socials. La innovació metodològica i didàctica a les aules per adquirir les competències bàsiques que han de contribuir al desenvolupament personal de tots i cadascun dels alumnes. Prioritàriament, les competències bàsiques dels àmbits lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, social, artístic, d'educació física i de la cultura i valors, i també les dels àmbits transversals digital i personal i social, per afavorir la continuïtat formativa. 1

PEC Escola Primavera

-

-

-

-

-

-

-

La lectura com a eix vertebrador dels aprenentatges en totes les àrees i matèries curriculars i la consolidació d'un temps de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors capaços d'accedir al contingut de qualsevol text i que valorin l'hàbit lector. Accions de dinamització lingüística i comunicativa en els àmbits acadèmics i d'interculturalitat per afavorir el plurilingüisme efectiu dels alumnes i incrementar el domini de les llengües a Catalunya d'acord amb el Marc europeu comú de referència. La personalització de l’aprenentatge per atendre les necessitats i característiques cara cterístiques individuals de tots i cadascun dels alumnes, mitjançant l’atenció metodològica, l’orientació educativa i l’acció tutorial adequades. L'emprenedoria en totes les etapes educatives com a eina per a l'autoconeixement de l'alumne, per afavorir-ne la creativitat i la innovació. La cultura de l’avaluació i la rendició de comptes per millorar, a través de la pl anificació i el disseny d'estratègies d'autoavaluació fonamentades en el sistema d'indicadors, les avaluacions censals de CCBB, l'avaluació diagnòstica i els indicadors de progrés del centre per a la priorització d'objectius en la PGA i en els processos d'aula. El creixement professional a través de la formació contínua orientada a les necessitats educatives dels alumnes, tot afavorint-ne l'autoformació en el centre a partir de la diagnosi de les necessitats del centre per transferir-les a l'aula. La implicació i el compromís de la família en l'escolarització i el seguiment de l'evolució acadèmica i personal de l'alumne a través de la carta de compromís educatiu i l'impuls d'altres estratègies, i també la participació en la vida del centre. La relació del centre i l'entorn per afavorir respostes integrals i comunitàries als reptes educatius, adequades al context, amb la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres, els agents socioeducatius, les entitats del territori i el teixit productiu. La prevenció i la reducció de l'absentisme i l'abandó escolar amb estratègies i actuacions educatives i organitzatives que impliquin el centre, les famílies i els SS.SS.

2- DEFINICIÓ INSTITUCIONAL L’Escola Primavera s’identifica amb el caràcter propi dels centres públics: inclusiva, democràtica, catalana, laica i respectuosa amb la pluralitat. Els trets d’identitat són els que orienten el projecte. Són Só n les raons finals, anteriors a l’acció educativa que l’escola duu a terme i que són presents a l’hora de planificar i dissenyar l’acció amb els alumnes. Donen forma al model de persona i de societat que l’escola concep. Volem educar una manera de fer, de ser i d’estar per formar persones capaces de poder viure, conviure i ser felices. Entenem l’educació com un procés integral, l’objectiu del qual són els nostres nens i nenes. Educar en valors positius: l’autoestima, l’empatia, l’autoconeixement i el coneixement coneix ement dels altres per millorar el desenvolupament personal. 2.1. Característiques i elements de context: L’Escola Primavera es troba situada al barri de La Guinardera a Santa Coloma de Gramenet. És una zona de molta pendent on els carrers són estrets amb traçat irregular i predominen les vivendes baixes i velles, tot i que en els darrers anys s’ha construït força habitatge, cosa que ha 2

PEC Escola Primavera convertit els voltants de l’escola en una zona residencial de la qual es nodreix l’escola. Prova d’això és l’augment d’alumnes els últims cursos. A més d’aquesta tipologia d’alumnes, l’escola també acull als nens i nenes del barri de Singuerlín i de Can Franquesa, enlairat a la muntanya. Aquest és un barri mancat de serveis i amb difícils comunicacions. Aquestes característiques repercuteixen en el divers nivell socioeconòmic de les famílies. famílies . L’arribada de nouvinguts és molt baixa. És una escola d’una línia, tot i que actualment trobem alguns grups doblats. Disposa d’amplis espais exteriors. L’edifici és antic, però les aules s ón força grans. Els passadissos són molt estrets, el que fa que s’hagin de buscar solucions imaginatives per poder aprofitar els espais al màxim. La major part de la plantilla és definitiva, aquest fet fa que trobem una certa estabilitat. També cal destacar que el claustre està obert a canvis metodològics, el que crea un clima de constant replantejament de les diferents pràctiques que es fan a l’escola amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament. 2.2. Necessitats educatives dels alumnes: Amb l’objectiu d’atendre les necessitats de tots els alumnes de l’escola, des del centre es treballa amb els recursos disponibles per tal que cada cada alumne, independentment independentment del seu ritme d’aprenentatge, tingui el màxim d’oportunitats d’assolir les competències competènc ies bàsiques per arribar a un desenvolupament integral de la persona.

3- OBJECTIUS DEL CENTRE -

Possibilitar que els infants siguin acollits, respectats i acompanyats en tots els seus aspectes, partint del seu context familiar i sociocultural. Admetre i respectar la diversitat de ritmes evolutius i d’aprenentatge de cadascú. Potenciar una metodologia on l’infant sigui el veritable protagonista del seu propi procés d’aprenentatge facilitant el desenvolupament de les Competències Bàsiques. Cultivar la recerca científica. Desenvolupar l’esperit crític de l’alumne. Afrontar la resolució de conflictes de forma cooperativa i dialogada creant un clima positiu. Treballar el pluralisme i els valors democràtics. Fomentar la cultura de la pau. Potenciar la igualtat de gènere. Compartir l’educació amb les famílies i la resta de la comunitat educativa d’una manera activa i propera. Ser sensibles als canvis que es produeixen en una societat tant dinàmica com la nostra. Desenvolupar actituds de defensa activa i respecte pel medi m edi ambient.

4- ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA I DEL CURRÍCULUM En aquest punt s’expliciten les pràctiques de centre que donen forma a la línia d’escola. Aquesta proposta no és tancada, sinó que està oberta a futures modificacions provinents de 3

PEC Escola Primavera l’experiència i/o i/o de la formació del professorat. Tal com indica la normativa aquesta organització fomenta el treball efectiu per competències i persegueix l’assoliment dels objectius de centre a tots els nivells. A continuació es presenta de forma gràfica i resumida la nostra línia d’escola, com concebem el que ha de ser i el que ha de prioritzar el procés de l’educació dels nostres alumnes al l larg de tota l’escolaritat. Quan un ítem està en negreta vol dir que la proposta es realitza a l’aula, quan apareix en cursiva implica barreja de grups.

Petites

Cicle de

Ambients

Petits

+

i Mitjans

Microambients

Cicle de

Capses/Propostes

preguntes i Projectes Projectes

+ Grans

Microambients

TEIXIT D’AULA

4.1. Organització dels alumnes: Per tal d’equilibrar els cicles que fins ara es prenien com a referència (Educació Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior) es proposa la següent reorganització: - Cicle de Petits: Petits : Educació Infantil. - Cicle de Mitjans: Mitjans: 1r, 2n i 3r. - Cicle de Grans: Grans: 4t, 5è i 6è.

4.2. Activitats de centre: -

Ambients Ambients d’aprenentatge a Petits Peti ts i Mitjans. El treball per ambients d’aprenentatge és una metodologia que busca la implicació de l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge. Respecta el seu ritme i els seus interessos. És un procés més lliure en que l’alumne participa en les diferents propostes 4

PEC Escola Primavera i possibilitats que es presenten a cadascú dels ambients. Amb una temporització de 3 dies per setmana el Cicle de Petits (tarda) i el de Mitjans (matí) treballaran els següents ambients, que poden anar variant al llarg dels cursos: Joc simbòlic, científic, artístic, musical (Petits), història (Mitjans), llum i color (Petits), actors i actrius (Mitjans), construcció (Petits), english (Mitjans). -

Capses/Propostes d’aprenentatge: Grans (curs 2018-19). 2018 -19). Les capses/propostes d’aprenentatge és una metodologia competencial de treball en petit grup o individual on els alumnes treballen una sèrie de continguts pautats i dirigits pels mestres. Les capses estan dissenyades per fomentar la investigació i la resolució de problemes. Segons les inquietuds de l’alumnat que treballi una caixa en concret, aquesta pot veure’s ampliada tant pel que fa a continguts com a temps de resolució.

-

Microambients. Els microambients són una metodologia de treball diversificat on els alumnes treballen en petits grups. L’aspecte L’aspecte lúdic i el manipulatiu juguen un paper molt important. Principalment es destinaran a l’àmbit matemàtic i lingüístic, lingüístic , però poden tractar altres habilitats. Permeten al mestre treballar algun contingut en concret amb un grup reduït d’alumnes mentre la resta ho fa autònomament. autònomament.

-

Ràdio. La ràdio escolar és un projecte amb molta tradició al centre. Els alumnes de 6è continuaran fent el programa matinal diversos dies a la setmana. A més, en el marc del Cicle de Grans es dissenyaran propostes/capses on la ràdio serà la protagonista. En els Cicles de Petits i Mitjans es treballarà dins del teixit d’aula.

-

Pràctiques AIL (fins a 2n) 2n ) i tallers d’estratègies de lectura ILEC ( a partir de 3r). A ran de la formació del Pla d’Impuls de la Lectura cada curs té estipulades una sèrie de pràctiques que fomenten l’aprenentatge de la lectura i la seva consolidació. La seqüenciació està recollida al PCC (Projecte Curricular de Centre) de Llengua.

-

Colònies de P5 a 6è. A partir de P5 tots els cursos realitzen convivències en algun moment de l ’any. Els llocs i el número de dies varien en funció del curs. Els objectius principals són fomentar la cohesió del grup, conèixer l’entorn natural i fomentar l’autonomia dels infants.

-

Assemblea de delegats Els alumnes de P5 a 6è trien cada any els seus delegats que els representen a l’assemblea. Un cop cada tres setmanes es reuneixen amb direcció per fer propostes i decidir aspectes de la vida al centre.

5

PEC Escola Primavera -

Participació en activitats intercentres del GTEF. Des de l’àrea d’Educació d’E ducació Física es preparen una sèrie d’activitats intercentres intercentres per fomentar la pràctica lúdica de l’activitat física com alternativa d’oci i afavorir la socialització entre nens i nenes de diferents escoles. Aquestes són: Trobada de Psicomotricitat (P5). Sorrascola (1r): gimcana a la platja amb amb diferents estacions estacions de jocs. Juguem al Parc de Can Zam (3r): trobada de jocs tradicionals i cooperatius. Lliga Interescolar d’Handbol (5è). Atlegrama (6è): competició d’atletisme a les pistes Antonio Amorós.

-

Piscina a l’hora d’Ed. Física: 1r. Els alumnes de 1r realitzen una de les 2 sessions d’Ed. Física a la piscina municipal. L’objectiu és realitzar activitat física en el medi aquàtic i aprendre a nedar.

-

Teatre. El teatre es treballa al centre com a mitjà per treballar l’expressió oral, la capacitat de memorització, l’expressió corporal i com a manifestació manifest ació cultural i artística. En el Cicle de Mitjans hi ha un ambient destinat a aquesta pràctica i en el Cicle de Grans (4t i 6è) els alumnes prepararan una representació teatral.

-

Escacs. Els escacs aplicats a les matemàtiques pretenen desenvolupar algunes de les seves capacitats a través d’una forma lúdica. També afavoreixen la concentració, la memòria i el respecte per l’adversari. S’inicien als cursos de 3r i 4t en mig grup aprofitant el desdoblament desdoblament d’anglès per practicar l’expressió oral. A 5è i 6è es treballaran com un racó.

-

Hort. Els alumnes de 4t porten a terme el projecte de l’hort escolar de manera sistemàtica durant tot el curs. En petits grups baixen cada setmana a observar el creixement de les plantes i a realitzar el seu manteniment.

-

Cantània. Aquesta activitat es porta a terme des de l’àre a de música en el curs de 5è. Consisteix en preparar una representació teatral cantada amb diferents escoles d’arreu de Catalunya. La posada en escena es fa a l’Auditori de Barcelona. En cas que no es pugui realitzar aquesta activitat, es substituirà per la Cantata de Santa Coloma.

-

Ed. Física compartida amb el CEE Josep Sol. Els alumnes de l’Escola l’Escola d’Educació Especial Josep Sol venen un cop cada quinze dies a realitzar una sessió d’educació física amb els nens i nens de 5è de la nostra escola. L’objectiu és fomentar la integració a través de l’esport.

6


Mètode científic (Congrés de Ciències). Els alumnes de 5è participen al Congrés de Ciències que organitza el CRP. Preparen una ponència sobre el projecte que han triat i exposen les conclusions obtingudes en la seva investigació. investigació. L’objectiu és familiaritzar-se familiaritzar-se amb el mètode científic.

-

Llengua anglesa (Metodologia AICLE). Aquesta metodologia consisteix en el treball de la llengua anglesa a partir d’una àrea no lingüística. L’objectiu és adquirir coneixements d’anglès mentre s’estudia un tema curricular. Els alumnes de 5è i 6è tindran una part dels seus projectes en la que la llengua vehicular serà l’anglès.

-

Col·laboracions amb Ed. Infantil. Els alumnes de 5è baixen a les classes de parvulari a donar un cop de mà als nens i nenes. Ajuden a les mestres i als alumnes a allò que calgui. Un grup prepara un conte per explicar-li explicar-li als més petits. L’objectiu d’aquesta activitat és treballar els valors de la solidaritat solidaritat i la responsabilitat, i crear el sentiment de pertinença a l’escola.

-

Padrins de lectura. Els nens i nenes de 6è fan de padrins de lectura als alumnes de 1r. Cada alumne té un o dos fillols a qui acompanyen en el procés d’assoliment de la lectura, tot i i que l’objectiu principal és fomentar el gust per la lectura en e ls més petits i els valors de la responsabilitat i la solidaritat en els més grans.

-

Treball per projectes i petites preguntes. El cicle de Petits resolen durant el curs una sèrie de preguntes que sorgeixen dels interessos i inquietuds dels alumnes. Els cicles de Mitjans i Grans fan projectes. Aquests projectes han de ser el més globalitzats possibles i, com a mínim, tenir en compte les àrees de Llengua i Coneixement del Medi Social i Cultural. Es fan un mínim de 2 al curs. En finalitzar, els alumnes s’emporten un dossier amb el treball realitzat i es porten a terme les exposicions orals (entre diferents classes i més tard amb les famílies).

-

Projecte Escola Verda. L’escola té un projecte d’educació d’educació per a la sostenibilitat que comprèn diferents actuacions amb l’objectiu de crear la consciència de conservació del medi ambient: hort, reciclatge, promoció d’hàbits de vida saludable, creació d’un comitè verd, estalvi de paper...

-

Treball amb dispositius mòbils: tablets. Per tal d’adquirir la competència digital i la d’aprendre a aprendre, des del centre es fomenta l’ús de les noves tecnologies. Trobem un ampli ventall d’aquestes tecnologies a l’escola i, com un element més, es fa servir l’ús de la tablet.

7


Teixit d’aula. El teixit d’aula és la programació per a un curs d’un grup -classe. Aquí trobem les aportacions individuals de cada alumne on explicita els seus interessos i es completa amb els objectius i continguts que cada mestre tutor es proposa treballar. Es persegueix atendre les motivacions personals de cada infant, tot i que el tutor i els mestres que intervenen intervenen en aquest grup també poden incloure elements elements en aquest aquest teixit.

4.3. Horari dels alumnes Les consideracions pedagògiques a tenir en compte en els horaris dels alumnes són les següents: Cicle de petits: - 3 sessions a la setmana d’ambients a la tarda. - 2 sessions a la setmana de racons amb 2 persones a l’aula per treballar les capacitats lingüístiques i matemàtiques. - 2 sessions a la setmana d’1’5h per a cada mig grup de psicomotricitat (preferentment al matí, de 9-10:30h). - 1 hora a la setmana de música amb l’especialista, més un ambient d’aquesta àrea. àrea . - La resta entrarà dins del teixit d’aula. - 1 tarda tarda a la setmana de plàstica, plàstic a, més un ambient també d’aquesta àrea.

Cicle de mitjans: - 3 sessions a la setmana d’ambients al matí, de 9:30-11h. 9:30 -11h. - 30 minuts de lectura al matí, de 9-9:30h. - 1 hora de racó de mates (competencials + manipulatives) i 1 hora de racó de llengua (tipologies textuals + lectura) a la setmana amb 2 persones a l’aula. - Desdoblament escacs/anglès. - 1 tarda a la setmana de plàstica, més un ambient també d’aquesta àrea. - 1 hora a la setmana de música amb l’especialista, més un ambient d’aquesta àrea. - 1 tarda a la setmana d’educació física, 1r una sessió de piscina i una altra ho ra d’EF. - Desdoblament de llengua (2 hores/setmana) per treballar l’expressió escrita.

8

PEC Escola Primavera - Possibilitat de desdoblar l’educació física amb mig grup d’una classe i mig grup d’una altra. Així el tutor es quedaria amb mig grup per treballar l’expressió escrita. - La resta entrarà dins del teixit d’aula.

Cicle de grans (curs 2018-19): - 3 sessions a la setmana de caixes/propostes d’aprenentatge. d ’aprenentatge. - 30 minuts de lectura al matí, de 9-9:30h. - 1 hora de racó de mates (competencials + manipulatives) i 1 hora de racó de llengua (tipologies textuals + lectura) a la setmana amb 2 persones a l’aula. - Desdoblament anglès per treballar l’expressió oral. - 1 hora a la setmana de música amb l’especialista, més un ambient d’aquesta àrea. - 1 tarda a la setmana de plàstica, més capses/propostes també d’aquesta àrea. - 2 sessions a la setmana d’educació física. - Desdoblament de llengua (2 hores/setmana) per treballar l’exp ressió escrita. - Possibilitat de desdoblar l’educació física amb mig grup d’una classe i mig grup d’una altra. Així el tutor es quedaria amb mig grup per treballar l’expressió escrita. - La resta entrarà dins del teixit d’aula.

Entrada relaxada: - Petits: de 9-9:30h tenen diferents propostes (contes, encaixos/puzzles, jocs de construccions...). - Mitjans: entrada relaxada de 9-9:20h. - Grans: entrada relaxada de 9-9:15h.

4.4. Organització de l’estona d’esbarjo A primària, a l’estona de pati es tindran en e n compte els diferents aspectes que a continuació s’enumeren. Aquests s’aniran regulant a través de l’Assemblea de delegats i dels cicles pedagògics. - Torns de pistes de futbol i bàsquet, i del porxo petit. - Gàbia de material. 9

PEC Escola Primavera - Encarregats de neteja i reciclatge. - Bibliopati. - Espai de la biblioteca per a jocs de taula. - Dia de la fruita (també Educació Infantil).

4.5. Celebració de festes i diades: - Castanyada. - Nadal. - Carnaval. - Festa de la Primavera. - Sant Jordi. - Últim dia de curs. - Diada de la no violència i la pau. - Dia internacional del medi ambient. - Festes d’estiu (Educació Infantil).

4.6. Deures Al nostre centre entenem els deures com una eina per fomentar l’autonomia, l’organització i la responsabilitat. En cap cas, ha de suposar una càrrega pels alumnes o per a les famílies. Per aquest motiu la tipologia de tasques implica activitats que els alumnes puguin desenvolupar amb un gran grau d’autonomia: memoritzar les taules de multiplicar, memoritzar l’obra de teatre, preparar la lectura del guió de ràdio, preparar dossiers, buscar informació, fer fotos, power-points, fomentar el gust per la lectura... Tenint en compte l’edat dels alumnes, els criteris seran els següents: -

Cicle de Mitjans: A 1r, el cap de setmana: una lectura (o copiar alguna frase) i una fitxa de matemàtiques. S’enviaran de divendres a dimarts , o de dijous a dilluns. Per fomentar la lectura, es donaran materials tipus conte. A 2n i 3r, el cap de setmana (de divendres a dimarts) fitxa de llengua o de matemàtiques. Cada 15 dies un llibre de lectura.

10


Cicle de Grans: S’ha de deixar un període de realització d’una setmana, o de dilluns a divendres. La setmana de proves no es posaran deures.

4.7. Formació del professorat A final de curs el claustre de mestres acordarà els temes que es prioritzaran el curs següent per realitzar una formació en centre.

5- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT L’atenció a la diversitat del nostre centre es basa en el principi de la inclusió educativa. Entenent que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es contribueix a una major cohesió social. Posarem èmfasi en la detecció i prevenció de les dificultats d’aprenentatge i de desenvolupament personal el més aviat possible per tal de donar la resposta més ajustada a les necessitats de l’alumnat. Així doncs, tot el professorat ajustarà la tasca docent (estratègies metodològiques i organitzatives, recursos materials i personal disponible) a la diversitat de necessitats, capacitats, ritmes i estils d’aprenentatge, motivacions i interessos, situacions socials d’immigració i de salut, que l’alumnat pugui presentar al llarg del període p eríode escolar, tenint com a fita última, l’assoliment d’un bon nivell de competències bàsiques. Cada curs, a través de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) formada per la cap d’estudis, les mestres d’educació especial, la LIC, les coordinadores dels cicles i el psicopedagog de l’EAP, s’elaborarà s’elaborarà una planificació global de les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat que s’acabaran concretant a l’aula i per a cada alumne. Aquestes mesures partiran de la recollida de necessitats educatives al centre c entre per, a partir d’aquí, poder analitzar les demandes i necessitats de cada grup, estudiar els recursos i les mesures d’atenció a la diversitat amb que comptem i posar-los a disposició dels alumnes, professionals i famílies per tal de donar una resposta educativa el més ajustada possible.

5.1. Seqüència que segueix el centre per fer aquest procés 1r trimestre: - Anàlisi de les necessitats educatives i revisió/planificació de les mesures. Durant la primera quinzena d’octubre la mestra d’EE, d’EE , el tutor i, segons el grup i/o casos individuals, altres mestres que atenen el grup g rup i el psicopedagog de l’EAP l’EAP detectaran necessitats grupals i individuals, individuals, s’analitzaran si les mesures ordinàries i específiques d’atenció a la diversitat proposades són adequades i si cal, c al, es reajustaran. -Avaluació al mes de novembre dels grups d’infantil. d’infantil . Es valora la dinàmica de grup i necessitats educatives, estratègies aplicades, recursos emprats i propostes de millora.

11

PEC Escola Primavera -Avaluació ordinària (primària). Es valora la dinàmica de grup i necessitats educatives, estratègies aplicades, recursos emprats, propostes de millora, adquisició d’aprenentatges, d’aprenentatges, etc. Durant el mes de desembre. 2n trimestre: trimestre: -Avaluació ordinària. A finals de gener pels grups d’infantil i a finals del trimestre t rimestre pels grups de primària. 3r trimestre: trimestre: - Avaluació ordinària. A partir de les observacions dels mestres de l’aula, de les informacions de les famílies, dels serveis externs i dels resultats de les proves estàndards del centre, es porta a terme una avaluació final del grup, dels alumnes i de les mesures portades a terme. Es fa el resum de les propostes d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, dels alumnes de reforç (SEP), de propostes de PI, d’alumnes que necessiten acompanyament específic i de possibles propostes d’atenció. Tot això es recull en acta i al juny, en una CAD, es fa el resum de les necessitats educatives del centre, de les hores que es requereixen per atendre-les i del personal que caldrà i així poder fer ja una planificació pel següent curs. Des de principi de curs, una vegada al mes, s’assegura la coordinació de la mestra d’EE amb el tutor/a per fer seguiment del grup i dels casos que requereixen una atenció més individualitzada.

5.2. Mesures Mesures d’atenció a la diversitat Mesures universals (organització (organització general general del centre) centre) Es parteix : 

   

D’un PEC en el que queden recollits els principis i directrius de compromís amb la diversitat. D’un Projecte Lingüístic per la llengua, la interculturalitat i la cohesió social. Del Pla d’Acollida . Del Pla de Convivència. Convivència. De la flexibilitat en les programacions d’aula per tal que es pugui atendre la diversitat de necessitats de l’alumnat en els entorns més normalitzats possibles.

Es garanteix: 



Coordinació de l’equip docent. Es disposa d’uns d’uns espais i uns temps determinats per tal que l’equip educatiu pugui reunir-se reunir -se periòdicament i coordinar-se. Acció tutorial i orientadora. Entesa com la personalització i la individualització del procés d’ensenyament-aprenentatge d’ensenyament -aprenentatge en cada alumne.

12

PEC Escola Primavera Es fa ús de : 



 

En les programacions d’aula. Per atendre la diversitat s’han de tenir en compte els següents aspectes: - Adequació d’objectius i continguts. - Adequació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge. d’ensenyament-aprenentatge. - Adequació de la metodologia (treball per projectes, microambients, ambients, caixes/propostes caixes/propostes d’aprenentatge, d’aprenentatge , treball cooperatiu ). - Adequació de l’avaluació a les característiques diferents de l’alumnat. l’alumnat . Desdoblaments en la competència lingüística i matemàtica (amb dos mestres per grup). Desdoblament de psicomotricitat (amb dos mestres per grup). Desdoblament d’anglès i d’escacs.

Mesures i suports suports addicionals addicionals Hi ha alumnes a qui cal aplicar unes mesures més específiques per garantir el seu avenç personal i escolar. Mesures : 



Reforç educatiu : El centre distingeix entre el SEP (Suport Educatiu Personalitzat) fora de l’horari lectiu i el SEP dins de l’horari lectiu. l’horari lectiu. El SEP fora de l’horari. l’horari. Es fan dues sessions de 45 minuts a la setmana. Es prioritza en els cursos de 2n de cicle inicial i a 6è de primària. primària. El nombre d’alumnes que s’atén s’atén és entre quatre i sis, no són fixes ja que dependrà de la seva evolució evolució . El SEP dins de l’horari podrà tenir diferents organitzacions segons els alumnes alumnes i els grups classe. classe. Podrà ser d’atenció d’atenció a tot el grup classe (presència de dos mestres a l’aula), l’aula), atenció en petit grup dins del grup classe, atenció en petit grup fora del grup classe (el mínim possible), atenció en desdoblament del grup i atenció en grups flexibles. Els criteris per organitzar els reforços seran: atenció a la primera edat, alumnes d’incorporació tardana, dificultat d’aprenentatge i en l’assoliment de les CCBB, grups classe amb una dinàmica conflictiva. L’aula d’acollida: El centre no disposa d’aquest d’aquest recurs però sí que té en compte, en relació a la necessitat que cada curs es presenta, hores en les quals algun mestre treballarà amb aquests alumnes aspectes de la competència lingüística que els permeti interactuar en l’entorn escolar i social. També es treballarà el vocabulari específic de les àrees curriculars .

Mesures i suports intensius Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu gaudiran de les mesures universals d’atenció a la diversitat, de les més globals de centre fins a les m és concretes de l’aula, però quan aquestes s’hagin exhaurit es recorrerà a les mesures més específiques: 13

PEC Escola Primavera









El Pla individualitzat (PI): Serà el document on es recollirà la presa de decisions de l’equip docent, amb docent, amb la col·laboració de la família o tutors legals, sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, tant pels que presenten dificultats com pels qui manifesten unes altes capacitats. El PI l’elaborarà l’equip de mestres mestres i altres professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne coordinats pel tutor. Sempre que es consideri necessari, també participarà la persona que es tingui de referència de l’EAP, o d’altres professionals dels serveis educatius (CREDA, LI C, Serveis Socials, etc). En el centre els plans individualitzats nous els fem en el moment que es detecta la necessitat, ja sigui a partir de les coordinacions del mestre d’educació d ’educació especial amb el tutor o després després d’una d’una sessió d’avaluació. d’avaluació. L’avaluació i el seguiment es fa de manera contínua però amb més detall a cada avaluació trimestral per tal d’informar a les famílies sobre la seva evolució. A final de curs es fa la revisió final i la planificació pel curs següent. Al llarg del primer trimestre els PI que són de continuïtat, es presenten a les famílies per explicar-los, recollir propostes i, i , si s’escau , signar-los. , signar-los. Suport Suport des de l’educació especial. especial . Pot ser que algun alumne o grup d’alumnes necessitin una atenció més individualitzada per part de la mestra d’EE. La modalitat de treball pot ser : - Atenció indirecta. Junt amb el tutor/a es fa el seguiment d’un alumne a partir de la informació recollida dels mestres, de les famílies, dels serveis externs, de les exploracions o observacions fetes, etc. Els alumnes subjectes a aquest tipus de seguiment seran aquells en procés de retirada de suports, o en situació de risc, l’atenció dels quals es farà a través de les mesures universals. - Atenció directa. La mestra d’EE realitzarà un treball d’atenció educativa educati va fonamentat en la identificació i valoració de les seves NEE. Aquesta atenció es portarà a terme dins de l’aula ordinària, ordinària, en grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària, quan s’hagin exhaurit la resta de possibilitats. Altre personal de suport. El centre, a final de curs, en relació a les seves necessitats, fa la demanda d’hores d’auxiliar d’educació especial per tal d’acompanyar els grups o alumnes que presentin necessitats específiques. Des de la CAD es fa una priorització de necessitats d’aquest tipus i a partir d’aquí s’estableix l’horari de la persona d’atenció. d’atenció. Adaptacions Adaptacions d’accés al currículum. Són les que permeten a l’alumne accedir als diferents elements curriculars. No suposen una adaptació del currículum, sinó modificacions o provisions de recursos espacials (accés físic, sonorització, il·luminació), materials (materials adaptats i/o específics), personals o de comunicació (SAAC).

6- ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PRÒPIA L’estructura organitzativa de l’escola està dissenyada per assolir els objectius que marca el centre a tots els nivells. Aquesta és viva, canviant i flexible en funció de les necessitats. És la següent: 14


-

-

-

-

Equip de gestió: és és l’òrgan de govern del centre. Es reuneix sistemàticament i en una freqüència elevada per tal d’atendre les necessitats de gestió de l’escola. És l’element per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i pel foment de la participació de la comunitat escolar en el centre. Està format per l’equip directiu, on el on el director esdevé líder de les relacions entre els diferents estaments. Coordinació pedagògica: és el motor pedagògic i didàctic del centre. Està format per l’equip directiu i les coordinadores de cicle (infantil i primària). Es reuneix com a mínim 1 cop per setmana. Les seves propostes són portades a cicle o a claustre per tal que siguin consensuades i aprovades per l’equip docent. Claustre: és és l’instrument de participació i decisió del professorat. És un claustre prou cohesionat, la qual cosa possibilita molt el treball en equip. Tots els seus membres estem implicats en les tasques de l’escola de tal manera que convergim en un tronc comú que es proposa objectius, els porta a terme, els avalua i millora. Es reuneix un cop cada tres setmanes aproximadament. Cicle: és el marc on es vehicula el dia a dia de l’escola. Trobem dos, i cadascú està format pels mestres que composen l’etapa: infantil i primària. Es reuneix habitualment un cop per setmana, amb dues modalitats diferenciades: cicles organitzatius i pedagògics. Equips docents: Els Els mestres que passen per un grup concret han d’assegurar que els continguts de cicle i els criteris d’avaluació es treballin durant el curs en les diferents propostes pedagògiques: teixit d’aula, projectes, ambients, racons...

7- APRENENTATGE DE LA CONVIVÈNCIA L’aprenentatge i el foment de la convivència és un dels objectius prioritaris de la nostra escola. Al Projecte de Convivència (Annex) s’especifica el seu tractament al llarg de l’escolaritat. A continuació, s’enumeren a tall d’exemple algunes de les ac cions que es porten a terme en aquest sentit: -

Col·laboracions. Padrins de lectura. Assemblea de delegats. Escola Verda. Educació Física compartida amb el CEE Josep Sol.

8- COL·LABORACIÓ ENTRE ELS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA Entenem per sectors de la comunitat educativa aquells que formen els alumnes, el personal docent i no docent i les famílies. És indispensable per qualsevol institució la interrelació entre les diferents parts que formen el conjunt per tal que l’engranatge funcioni correctament. L’objectiu L’objectiu és que tots els sectors es sentin representats i tinguin oportunitats de participació en la vida del centre. A la carta de compromís, aprovada el curs 2010, s’expliciten els aspectes als que es comprometen les famílies i el centre. Aquest document es podrà modificar, si 15

PEC Escola Primavera s’escau, mitjançant consens de les diferents parts al Consell Escolar. A continuació es detallen aquestes formes de participació: Alumnes: -

Assemblea de delegats. Comitè verd. Pla Català d’Esport a l’Escola.

Mestres i personal no docent: -

Claustre. Cicle pedagògic. Consell Escolar. Comitè verd. Equips docents.

Famílies: -

AMPA. Consell Escolar. Comitè verd. Comissió de Menjador. Pla Català d’Esport a l’Escola. Escola de pares i mares. Participació puntual a activitats a l’aula. Atenció a l’usuari (recollit a les NOFC).

9- RELACIÓ DEL CENTRE AMB L’ENTORN SOCIAL L’Escola Primavera és un centre obert obert i que s’obre a l’entorn. Durant més de trenta-cinc trenta-cinc anys ha estat referència social dins del barri de La Guinardera. Aquesta relació amb l’entorn no ha estat igual sempre i varia en funció de molts factors, per la qual cosa considerem aquest aspecte molt viu i en constant canvi. En aquests moments s’explicita de la següent manera: -

-

Relació IES adscrits. En aquest punt pren importància la coordinació entre l’etapa primària i la secundària. Aquesta es tracta amb diferents actuacions: coordinació d’equips docents per tal d’efectuar el traspàs amb la col·laboració de l’EAP, visites entre els diferents centres per conèixer el projecte educatiu, realització realitzaci ó d’activitats conjuntes (representacions teatrals, visites de portes obertes, reunions amb les famílies, col·laboracions puntuals en diversos àmbits)... Piscina a CanZam. Participació Programa d’Activitats Complementàries de l’Ajuntament. Participació activitats activitats del Grup de Treball d’Educació Física de Santa Coloma. Activitat de l’Hort amb la col·laboració de les famílies de l’escola. Ed. Física compartida amb el CEE Josep Sol. 16


Activitat Gimnàstica per a gent gran. Casal d’estiu de l’Escola d’Hosteleria. Col·laboració GLORR i Banc d’Aliments. Escola de pares i mares

10- PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (Annex)

11- CRITERIS PER A LA PLANIFICACIÓ DEL DESPLEGAMENT I LA INSERCIÓ DE LES TECNOLOGIES DIGITALS EN ELS ÀMBITS EDUCATIU, ADMINISTRATIU I C OMUNICATIU -

-

Àmbit educatiu. Els objectius en aquest àmbit són dos: utilitzar les noves tecnologies com un mitjà per aprendre i assolir les Competències Bàsiques; i aprendre a utilitzar diferents dispositius de forma autònoma. El centre disposa actualment de pissarra digital a totes les aules d’infantil i primària, d’aula d’informàtica dotada d’ordinadors de sobretaula i, com a mínim, d’un ordinador a cada aula. A més en alguns espais comuns trobem projector. També s’ha iniciat el treball amb dispositius mòbils (tablets). En el futur hi ha la previsió de perdre grups-classe, en conseqüència les pissarres digitals que vagin sobrant es reubicaran en aules d’ús comú. També s’apostarà per augmentar la dotació de tablets per tal d’arribar a un major nombre d’alumnat. d’alumnat. Pel que fa al PC’s, donat que al centre es treballa per projectes, es prioritzaran els ordinadors portàtils ja que permeten un agrupament més flexible de l’alumnat. A més, s’incrementarà el número d’ordinadors a les aules amb l’objectiu d’oferir més recursos digitals a la pròpia aula. Àmbit administratiu. Tal com marca el Departament d’Ensenyament, el centre utilitza els programes SAGA (fins que estigui operatiu), RALC i ESFERA. Àmbit comunicatiu. Aquí trobem diferents eines. Per les comunicacions amb les famílies s’utilitza s’utilitza prioritàriament una aplicació de missatgeria instantània, això implica de pas una gran reducció de la despesa de paper. També s’utilitza el bloc de l’escola com a mitjà de difusió dels projectes i activitats de l’escola cap a la comunitat educativa. Per últim, l’ús del correu electrònic amb els mestres mestre s esdevé una eina cada cop més emprada en la comunicació entre els mestres.

12- AVALUACIÓ 12.1. Què entenem per avaluació Com a consideracions prèvies volem destacar que: -

Volem aplicar una avaluació que sigui sigui gratificant per a l’alumnat i els mestres, i que serveixi per aprendre. L’error és el punt de partida per aprendre. 17


Creiem que aprendre és revisar (avaluar-regular) les maneres de pensar, de fer, de parlar, de sentir. Pensem que l’alumne és el protagonista de l’avaluació, ja que és ell qui ha de corregir allò que no fa prou bé. Considerem que la qualificació té sentit com a certificació o acreditació del que s’ha après.

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i global, a mb una observació sistemàtica de l’assoliment dels objectius educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees, amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’escolaritat i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques. La finalitat de l’avaluació és permetre identificar els continguts i les competències assolides per l’alumnat en el marc de les seves diferències de ritmes i capacitats. L’avaluació també ha de permetre als alumnes i als mestres la identificació de les dificultats del procés d’aprenentatge, i trobar estratègies per superar-les. Es posarà especial cura en el caràcter formatiu de l’avaluació. Per això és necessari: -

Que els alumnes coneguin prèviament els objectius i els criteris d’a valuació de les activitats que realitzen. Que els alumnes rebin un retorn qualitatiu dels resultats obtinguts que afavoreixi l’autoregulació de l’aprenentatge. Diversificar les activitats i els instruments d’avaluació incorporant-hi incorporant -hi mecanismes d’autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació.

L’avaluació ha de permetre identificar les dificultats i els errors que sorgeixen al llarg del procés educatiu i prendre les decisions oportunes per regular-lo. Amb aquesta finalitat, els alumnes han de conèixer els objectius d’aprenentatge i els criteris i procediments amb els quals se’ls avaluarà: -

Avaluació formativa: si ho fa el mestre. Avaluació formadora: si ho fa l’alumne. l’alumne .

En aquest sentit, els conceptes clau de l’avaluació per a l’aprenentatge pel que fa als alumnes són: -

Entenen clarament allò que s’espera que aprenguin. S’involucren en les tasques escolars i prenen decisions dels passos a seguir, són conscient dels errors i saben autoregular-se. Reben un feedback en relació a la qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo.

En l’avaluació de continguts es comprova fins a quin punt els alumnes disposen de coneixements, habilitats i actituds i els utilitzen en la rea lització d’activitats diverses. La finalitat és avaluar els continguts acadèmics. En canvi, a l’avaluació de competències es comprova fins a quin punt els alumnes integren i transfereixen els coneixements, habilitats, actituds... a la resolució de situacions i problemes

18

PEC Escola Primavera semblants als que es podran trobar en la seva vida. La finalitat és avaluar els coneixements en acció. 12.2. Tipus i instruments d’avaluació Avaluar comporta: -

Recollir dades a partir d’instruments, treballs, observant... Analitzar-les, valorar-les, valorar-les, buscar “entendre” les raons de les dificultats que es detecten. Prendre decisions (formatives o qualificadores), el propi alumne i/o el mestre.

Dit això, és obvi que és necessari un ampli ventall de formes d’avaluació per tal de poder arribar a tenir èxit en totes les fases del procés. No cal dir que tota acció que comporti avaluarse necessita treballar molt bé els valors associats: la cooperació, el desig de superació i l’autoestima. A l’avaluació tradicional l’alumne es troba amb una sèrie de pro blemes i dificultats: -

No sap d’on surten les “notes”. Desconeix els criteris amb els quals se l’avaluarà o se l’ha avaluat. No té clar què ha de fer per dur a terme adequadament una tasca o en què ha de pensar. Si la qualificació no és la màxima, no sap què de millorar per arribar-hi.

Si l’infant no sap tot això es difícil que pugui regular els seus errors i aprendre a fer millors les tasques de manera autònoma. Per aquest motiu creiem necessari introduir altres tipus d’avaluacions: -

Autoavaluació: quan és el propi alumne qui s’avalua. Allò que caracteritza les persones que són capaces d’autoavaluar-se d’autoavaluar-se i, per tant, són competents en aprendre és: Tenen uns objectius i saben per què és important saber fer la tasca. Per tant, caldrà avaluar si se’ls representen. representen. Són capaços d’anticipar i planificar l’acció (què l’acció (què fer, com...). Per tant, caldrà avaluar si ho fan bé. Identifiquen els criteris d’avaluació (què i com se m’avaluarà). Per tant, caldrà avaluar si els identifiquen. Coavaluació: quan el subjecte que avalua és un altre alumne. Aquesta avaluació entre iguals posa en valor la figura del company com un element que ens permet solucionar els problemes i ajudar en les dificultats. Serà necessari compartir objectius i criteris d’avaluació. Heteroavaluació: quan qui realitza els processos d’avaluació és una persona diferent a l’alumne o els seus iguals. La principal característica és que les persones implicades pertanyen a diferents nivells, és a dir, no compleixen la mateixa funció. Encara que en un primer moment puguem pensar en el professorat com a principal agent en aquest tipus d’avaluació també podem trobar tro bar altres actors: famílies, proves externes, mestres d’altres cicles, personal educatiu municipal... municipal... Per últim, destacar la possibilitat que l’heteroavaluació pugui pugui realitzar-se realitzar-se de l’alumne cap al mestre, ja que no s’ha de perdre 





-

-

19

PEC Escola Primavera de vista que l’avaluació és un procés que compromet a tots els agents del sistema educatiu. Pel que fa als instruments d’avaluació aquests han de ser variats, adaptar -se a l’activitat en qüestió i a l’alumne. Dels que promouen una avaluació més competencial, en destaquem dos: -

-

Base d’orientació (BO): d’orientació (BO): el seu objectiu és identificar les principals accions que cal c al posar en pràctica per dur a terme la tasca objecte d’avaluació. Les bases d’ori entació les han d’elaborar/consensuar els mestres i han de ser generalitzables: descripció, carta, text instructiu... Després cada BO més concreta (descripció d’un animal, objecte, carta formal, carta a un amic) s’ha de pactar amb els alumnes. Es perseguei x la transferència. Que puguin extrapolar cada situació concreta a una de regla més general. Rúbrica: és l’avaluació de la Base d’orientació. Són els instruments més idonis per concretar els criteris d’avaluació en relació a tasques complexes (competencials). (competencia ls). La finalitat més important és que l’alumnat pugui reconèixer què ja fa bé i què li falta per aprendre. També s’ha de pactar amb els alumnes per tal que sàpiguen què s’espera d’ells. És un instrument que s’ha d’emprar per avaluar activitats que fem mol tes vegades (textos, experiments, exposicions...), no activitats que fem un sol cop. La seva redacció sempre és en positiu. Normalment s’esglaonen en quatre nivells graduats que reflecteixen l’autonomia de l’infant vers la tasca, el nivell màxim es caracteritza caracte ritza per ser capaç d’ajudar als altres. Els aspectes a avaluar coincideixen amb els recollits a la Base d’orientació. A partir de la rúbrica es poden dissenyar les activitats d’avaluació amb finalitats qualificadores tenint en compte la diversitat de l’alumnat. l’alumnat.

Per últim, és important reflexionar al voltant del procés d’avaluació que es porta a terme al centre, és a dir, què podem avaluar de l’avaluació: -

Els tipus de continguts que avaluem. aval uem. Els coneixements que avaluem. La metodologia/instruments utilitzats per recollir dades. Els criteris d’avaluació aplicats. Com tenim en compte la diversitat a l’hora d’avaluar. Com recollim els resultats, què en fem, com ho compartim amb l’alumnat i les seves famílies.

12.3. L’Avaluació de l’alumnat amb Pla Individualitzat Individualitzat Per als alumnes per als quals es consideri que, a fi d’assolir les competències bàsiques de l’etapa, són insuficients les adaptacions ja incorporades en la programació ordinària i les mesures de reforç o ampliació previstes, s’ha d’elaborar un Pla P la Individualitzat (PI). En aquest PI s’han d’especificar els àmbits o les àrees per als quals s’utilitzaran criteris d’avaluació inferiors o superiors als del nivell corresponent com a referents per a l’avaluació de l’alumne. El tutor/a és el responsable de l’elaboració, l’ela boració, el seguiment i la coordinació del PI amb la col·laboració dels docents o professionals que la Comissió d’Atenció a la Diversitat consideri oportú (mestres d’Educació Especial, EAP...).

20

PEC Escola Primavera 12.4. Coordinació entre els equips docents i informació a les famílies A cada cicle es constitueix una comissió d’avaluació. Es reuneix, com a mínim, un cop al trimestre. La forma l’equip docent del cicle i la presideix la cap d’estudis i el director. El tutor/a és el responsable d’elaborar els fulls de seguiment grupal i individual dels alumnes d’aquell curs concret. En les reunions d’avaluació s’analitza l’evolució del grup, dels aprenentatges, dels procés de cada alumne, s’estableixen modificacions estratègiques, organitzatives, curriculars, metodològiques, se’n fa el seguiment i es deixa acta per escrit. En la darrera sessió d’avaluació de cada curs s’avaluarà amb la nomenclatura prescriptiva el grau d’assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades per dimensions, el resultat global de l’àrea l’àrea i les competències transversals. A fi de garantir la continuïtat del procés educatiu s’estableix un protocol de coordinació i traspàs d’informació entre els diferents professionals del centre. Cada curs abans de l’inici de les activitats lectives es porten a terme aquestes reunions amb el cicle de Petits i entre els diferents nivells de l’Educació Primària. També s’inclouen en aquest apartat les reunions entre els tutors/es i les mestres d’Educació Especial que es produeixen durant tot el curs i les coordinacions entre els equips docents de d e 6è i del primer nivell de l’ESO amb l’objectiu de valorar i completar la informació sobre els alumnes amb els seus aprenentatges i el seu procés maduratiu. A Primària, després de cada sessió d’avaluació, s’informa les famílies per escrit amb el model d’informe que tenim estipulat. Aquest recull l’avaluació del procés d’aprenentatge en el primer i tercer trimestre, i deixa pel segon trimestre els aspectes personals i evolutius. A final de curs s’informa dels resultats d’avaluació que consten a l’acta de final fi nal de nivell corresponent. A Educació Infantil es lliuraran dos informes escrits anuals, un al segon trimestre i un altre al tercer. Per últim, a tot el centre, es garanteix com a mínim una entrevista individual amb les famílies al llarg del curs i una reunió re unió col·lectiva al primer trimestre. A més, a l’inici de cada etapa (P3 i 1r), es realitza una reunió col·lectiva els primers dies de setembre per tal d’acompanyar les famílies en els dubtes i inquietuds que poden sorgir en aquests moments de canvi.

13- MECANISMES DE RETIMENT DE COMPTES ALS ÒRGANS DE CONTROL I PARTICIPACIÓ DEL CENTRE Els mecanismes de rendició de comptes són mecanismes de control que legitimen les actuacions realitzades. Han de tenir en compte les valoracions i opinions dels diferents grups que participen en les activitats del centre i ha de permetre l’avaluació precisa dels resultats obtinguts per a incorporar-los a la presa de decisions. Al Projecte de Direcció es desplega aquest PEC pel període de quatre anys. En ell es recullen els indicadors que serviran per avaluar l’acompliment del projecte. A la mateixa vegada, a la PGA s’identifiquen els que es prioritzaran aquell curs escolar. Aquí també es recullen els acords del claustre fruit de la reflexió i l’anàlisi dels resultats de les proves externes i internes. Aquesta forma de procedir suposa un element de credibilitat per a l’equip directiu (s’ha de donar compte dels avenços i també dels aspectes pendents) i alhora permet l’exercici del control social de la comunitat 21

PEC Escola Primavera sobre els òrgans unipersonals de govern. I aquesta tasca és encomanada al Consell Escolar, on es portarà a terme el control mitjançant la PGA i la Memòria Anual amb la intervenció dels equips de cicle, de l’equip de coordinació, de la CAD i del claustre per tal de comprovar l’es tat d’acompliment del Projecte (indicadors). Però rendir comptes és quelcom més que anar comprovant l’estat d’aquest projecte. Implica certes obligacions amb la comunitat educativa: -

-

-

Administració educativa: Memòria educativa: Memòria anual de centre, Pla anual de centre, rendició de comptes econòmics i altres informacions requerides per l’administració educativa. Consell Escolar: Actes Escolar: Actes de les reunions del Consell Escolar facilitades a tota la comunitat (Consell Escolar Informa). Com a mínim es reunirà un cop al trimestre per ser informat de l’evolució de les actuacions a l’escola i per consensuar les decisions que siguin oportunes. Claustre de professors: Actes professors: Actes de les reunions del Claustre de professors, seguiment del Projecte, PGA i Memòria Anual. Es reunirà quan ho consideri oportú per arribar a acords i ser informat sobre qualsevol decisió del centre. Famílies: Informes d’avaluació, comunicacions dels tutors, circulars informatives, reunions d’inici de curs, bloc de l’escola. AMPA: compliment dels acords presos amb l’AMPA. Ajuntament: Justificació Ajuntament: Justificació econòmica, programa de reutilització de llibres, manteniment del centre.

14- CONCLUSIONS Aquest Projecte Educatiu s’ha elaborat comptant amb la participació de tots els sectors de la comunitat. En un primer moment, l’equip directiu va presentar un redactat inicial a l’equip de coordinació sobre el qual es va començar a treballar. Un cop avançat el projecte, el document es va portar al claustre per tal que aquest realitzés les esmenes oportunes. El document resultant es va presentar a l’AMPA amb l’objectiu de que es vehiculessin les possibles suggerències/aportacions de les famílies. Aquest redactat final es va aprovar a Consell Escolar. Paral·lelament, es va convocar les famílies a vàries assemblees per fer difusió dels aspectes fonamentals fonamentals del PEC. Finalment, està previst la publicació al bloc de l’escola per a que tota la comunitat educativa en tingui coneixement. co neixement. Per últim, fer palesa la coherència que guarden els documents més importants del centre pel que fa a l’organització pedagògica. pedagògi ca. Aquest PEC es desplegarà en els proper quatre cursos en el Projecte de Direcció, on uns indicadors marcaran el grau d’assoliment del projecte. A la mateixa vegada, els objectius que es prioritzen cada curs escolar s’explicitaran a la PGA i posteriorment posteriorment s’avaluaran a la Memòria Anual.

22

PEC Escola Primavera

Recommend Documents