[Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

Entorn digital i mitjans interactius MITJANS INTERACTIUS: PAC 2 Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

MITJANS INTERACTIUS

PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

Índex 1.

Primera part ...................................................................................................... 2 1.1.

La nevera intel·ligent .................................................................................. 2

1.1.1.

Descripció de l’aparell .............................................................................. 2

1.1.2.

Imatges del seu funcionament ................................................................. 3

1.1.3.

Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 5

1.1.4.

Debilitats en relació al context actual ..................................................... 6

1.1.5.

Valoració personal ................................................................................... 6

1.2. 1.2.1.

El cotxe connectat ....................................................................................... 7 Descripció de l’aparell .............................................................................. 7

1.2.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 7 1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 9 1.2.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 10 1.2.5. Valoració personal .................................................................................. 10 1.3. 1.3.1.

El telèfon mòbil intel·ligent ........................................................................ 11 Descripció de l’aparell .............................................................................. 11

1.3.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 11 1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn ................................... 12 1.3.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 15 1.3.5. Valoració personal .................................................................................. 15 1.4.

Taula comparativa ..................................................................................... 16

2. Segona part....................................................................................................... 17 Bibliografia i altres recursos .................................................................................... 19

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 1/19

MITJANS INTERACTIUS


1. Primera part Els tres elements interactius escollits per a aquesta primera part de la PAC 2 tenen un denominador comú: l’ús de pantalles tàctils com a interfície d’usuari. Així mateix, hom pot pensar en multitud de ginys amb aquesta característica, ja que en l’actualitat l’ús d’aquest tipus de pantalles s’ha desplegat a un ritme vertiginós i es troben presents en tot tipus de dispositius; inclús, molts cops, en aparells on no aporten cap millora substancial. Aquesta extensa llista podria estar formada per aparells de cuina, com ara les vitroceràmiques, les neveres intel·ligents o robots de cuina varis; o bé alguns mitjans de transport, com ara certs quadres de comandament dels cotxes connectats, els polsadors d’obertura de portes d’alguns metros europeus o els ordinadors de bord d’alguns avions. No oblidem, tampoc, l’ús d’aquesta tecnologia en ordinadors d’ús personal, com ara els ordinadors de sobretaula, els portàtils, els telèfons mòbils intel·ligents o les tauletes. D’aquesta petita compilació d’aparells amb interfícies tàctils n’analitzarem un de cada grup: la nevera intel·ligent, el cotxe connectat i el telèfon mòbil intel·ligent.

1.1.

LA NEVERA INTEL·LIGENT

1.1.1. Descripció de l’aparell La nevera intel·ligent és l’evolució de l’aparell frigorífic que la majoria de nosaltres tenim a les nostres cuines. A efectes pràctics compleix amb les necessitats que cobreix una nevera normal i corrent, és a dir, refrigerar i congelar els aliments. Tanmateix, té la peculiaritat de disposar d’un ordinador connectat a Internet amb pantalla tàctil al seu exterior que mostra informació a l’usuari sobre els aliments existents dins la nevera, els que s’estan a punt d’esgotar i inclús permet la compra de nous aliments des de la pròpia pantalla. L’automatització de la llar és una qüestió que ha fascinat l’home des dels anys 60 del segle passat (per a marcar un data d’inici aproximada), dècada en la que la producció en massa estava a l’ordre del dia i l’obsessió per a posseir tot tipus d’aparells que facilitessin la vida es va contagiar entre la classe mitjana. A més a més, pel·lícules futuristes com 2001: A space odyssey (S. Kubrick, 1968) va afegir-hi més interès amb la introducció de l’ordinador HAL 9000, que s’encarregava de controlar totes les funcions vitals de la nau, un paral·lelisme inconfusible amb la llar del ciutadà de l’època.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 2/19

MITJANS INTERACTIUS


Tot i així, la tecnologia del moment no estava prou desenvolupada i hi ha hagut certes necessitats que no s’han començat a cobrir fins que aquesta ha evolucionat suficientment. Internet ha permès aquesta evolució i gràcies al seu desplegament i a la dèria d’estar sempre connectats ja es comença a entreveure el que es coneix com la Internet de les coses1, un concepte que significa que cada objecte estigui connectat a la xarxa de xarxes, sempre i la nevera intel·ligent n’és un exemple.

1.1.2. Imatges del seu funcionament Fins fa poc, la nevera es tractava d’un element del segon entorn, ja que la seva funció era la d’emmagatzemar i preservar aliments, quelcom necessari en el moment en que l’home decideix abandonar el camp per a establir-se a les ciutats.

3

2

Accés a la llet al primer entorn.

Accés a la llet al segon entorn.

En el cas de la nevera clàssica, es tracta d’un element amb la propietat recintual pròpia d’E1 i E2; la nevera és un recinte amb un interior, una frontera i un exterior. A més, per a poder interactuar-hi l’agent ha de ser present físicament al seu costat. En adició, una nevera tradicional no sap què allotjava al passat ni què albergarà al futur, sinó que depèn de la coincidència temporal. També podem afegir la homogeneïtat de la seva funció (emmagatzemar i preservar els aliments) i l’autosuficiència per a dur-la a terme.

1

Internet de les coses. http://en.wikipedia.org/wiki/Internet_of_Things Koeien melken / Milking a cow (sense restriccions conegudes de drets d’autor). http://www.flickr.com/photos/nationaalarchief/3118474906/sizes/o/in/gallery-yhoitink72157622591356169/ 3 Refrigerator full of raw milk (fotografia de Kristen Taylor) http://www.flickr.com/photos/kthread/4052973630/sizes/o/in/photostream/ 2

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 3/19

MITJANS INTERACTIUS


A continuació es mostren algunes imatges de neveres intel·ligents i les seves interfícies d’usuari tàctils.

Com s’ha comentat anteriorment, les neveres intel·ligents compleixen la mateixa funció que les neveres tradicionals alhora que hi aporten un grau més de funcionalitat, definit per moltes de les característiques pròpies del tercer entorn. Tot i que l’accés a la llet per part de l’usuari se seguirà portant a terme de la mateixa manera que al segon entorn, les innovacions tecnològiques permetran que la nevera es posi en contacte amb el supermercat i compri brics nous quan els antics s’acabin o estiguin a punt de caducar. Les imatges superiors mostren com les interfícies d’usuari implementades en l’actualitat a les pantalles tàctils d’aquest tipus de neveres ens recorden a les que trobem a les tauletes tàctils, cosa que permet que la corba d’aprenentatge sigui el més fàcil i ràpida per als usuaris. Cal dir que gairebé totes les funcions de les neveres intel·ligents no serien possibles sense una connexió a Internet, innovació que ha propiciat el seu salt del segon al tercer entorn. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 4/19

MITJANS INTERACTIUS


1.1.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn Segons el vídeo de la presentació d’una nevera intel·ligent de l’article de VentureBeat4, la recintualitat s’esvaeix i dóna pas a la reticularitat gràcies a la ubiqüitat d’Internet, que permet interactuar amb la nevera sense dependre de la situació geogràfica en la que ens trobem. Així, podem enviar-hi notes, receptes o recordatoris des de qualsevol lloc del planeta amb connexió a Internet. De manera molt relacionada amb la propietat anterior, les noves funcions que aporta la nova nevera no requereixen la presència física dels seus usuaris per ser portades a terme, així que s’utilitzen representacions virtuals o, per ser més precisos, s’empra una realitat representacional que actua de nexe de connexió entre els usuaris i la nevera. Pel que fa a l’objecte nevera com a tal, queda rellevat a un segon pla i la seva materialitat perd valor (per molt que segueixi existint i complint amb la mateixa funció de preservar el menjar) envers la informació que aquesta pot aportar i rebre. La propietat informacional guanya, doncs, protagonisme gràcies a les funcions energètiques, electròniques i informacionals de que disposa la nevera connectada. Gràcies a l’ús de lectors de codis RDIF o de codis de barres, algunes neveres intel·ligents són capaces de detectar quins aliments hi ha al seu interior de manera automàtica. Amb aquestes dades, la coincidència temporal perd sentit i es veu reemplaçada per la multicronia, que permet conèixer tant el present, el passat i el futur i saber què hi ha hagut a la nevera en cada precís moment. Internet ha aportat un grau de personalització elevadíssim en qualsevol àmbit gràcies a l’opció de connectar amb persones d’arreu del món. A través de la nevera intel·ligent es pot accedir al supermercat on acostumen a anar els membres d’E2, però també dóna l’opció als usuaris d’escollir d’una llista gairebé interminable de possibilitats gastronòmiques i culinàries, aportant una marcada propietat d’heterogeneïtat. Aquesta mateixa elevada possibilitat d’elecció significa que la dependència del seu funcionament deixa de ser individual o autosuficient i per a poder mantenir totes les seves funcions, la nevera passa a ser interdependent de sistemes tecnològics i múltiples agents distribuïts per arreu.

4

Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video demo). http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-it-runs-android-apps-like-evernotevideo-demo/ JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 5/19

MITJANS INTERACTIUS


1.1.4. Debilitats en relació al context actual Tot i que és complicat trobar alguna característica a la que no s’adeqüi la nevera intel·ligent, podem considerar la pentasensorialitat/bisensorialitat com a una de les propietats que presenta més inconsistències. La nevera com a element d’emmagatzematge de menjar segueix mantenint una component pentasensorial altament marcada, ja que dels nostres sentits depèn que puguem discernir entre un aliment en bon estat d’un que no ho està. Cal tenir present que, com s’ha comentat anteriorment, l’ús de codis de barres pot informar a l’usuari de la data de caducitat d’un aliment, la qual cosa faria que es perdés aquesta característica pentasensorial típica d’E1 i E2, però per molt evolucionada que estigui la tecnologia, avui dia les persones seguim preferint valorar l’estat d’algun tipus d’aliments a través dels nostres sentits. Tot i així, l’ús de la pantalla tàctil com a mètode d’interacció entre l’usuari i la nevera és un clar exemple de bisensorialitat, ja que s’utilitzen només la vista i el tacte. És per això que considero una mica ambigua aquesta relació de sentits i, per això, la considero la gran debilitat d’aquest aparell de cuina.

1.1.5. Valoració personal

Després de l’anàlisi anterior, on he obviat algunes característiques del tercer entorn per la marcada semblança amb d’altres de més importants i per evitar una exposició massa extensa, opino que la nevera intel·ligent es pot considerar un objecte que s’ha adaptat al tercer entorn de manera esplèndida. L’elecció d’aquest aparell ha estat marcada per raons de disseny. Com comento a l’inici de la primera part, he escollit tres dispositius que comparteixin una mateixa interfície d’usuari per a poder analitzar, a la segona part si aquesta elecció és la més idònia per a complir de manera òptima amb la seva funció.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 6/19

MITJANS INTERACTIUS

1.2.


EL COTXE CONNECTAT

1.2.1. Descripció de l’aparell El cotxe connectat és l’evolució del cotxe clàssic, el qual forma part de l’E2. Gràcies a la integració d’un ordinador amb connexió a Internet al quadre de comandament d’un cotxe, aquest passa a formar part d’E3 automàticament. El quadre de comandament és un panell situat a la guantera dels cotxes que proporciona informació al conductor sobre l’estat del vehicle mitjançant un conjunt d’indicadors i instruments que informen sobre aspectes tècnics del vehicle, com ara la velocitat o la quantitat de combustible restant; però que també permet la selecció i regulació de característiques modificables com ara augmentar la temperatura interior de l’habitacle o baixar el volum de la ràdio. Els quadres de comandament tàctils són l’evolució dels analògics i se solen trobar en cotxes d’alta gama. El gran avantatge que tenen és la possibilitat d’accedir a informació sobre el vehicle i canviar-ne alguns paràmetres. De totes maneres, tenen un clar desavantatge, el conductor ha de tocar la pantalla, la qual cosa implica una gran pèrdua d’atenció.

1.2.2. Imatges del seu funcionament L’exemple més recent de cotxe connectat prové de Sillicon Valley, de la mà de Tesla Motors5, empresa que ha revolucionat el mercat automobilístic amb la posada a la venda dels seus models elèctrics revolucionaris.

5

Tesla Motors, Inc. http://www.teslamotors.com/

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 7/19

MITJANS INTERACTIUS


El model S incorpora una pantalla capacitiva de 17 polzades que a part de controlar les característiques típiques de l’habitacle, està connectada a Internet i proporciona capacitats de programació remota des de fora del vehicle, característiques típiques del tercer entorn.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 8/19

MITJANS INTERACTIUS


1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn De la mateixa manera que la nevera intel·ligent, el cotxe és un objecte físic amb unes característiques topològiques molt concretes que el defineixen com a element de transport de persones i que està delimitat per unes dimensions i uns límits interiors i exteriors. De tota manera, la connexió a Internet que l’ordinador de bord aporta, aconsegueix que formi part de l’estructura reticular típica de les xarxes, en aquest cas, la xarxa de xarxes. Si a aquesta connexió a Internet se li suma el programari disponible a través de la pantalla tàctil s’aconsegueix que el cotxe adquireixi la qualitat de representació, la qual es manifesta amb l’ús de representacions pictòriques com ara els punts d’interès en un mapa o d’imatges realistes de la carretera per la que se circula del sistema de navegació. Aquestes imatges són una de les formes de representar la informació que el conductor requereix per a obtenir una experiència de conducció òptima i, de no ser per la marcada component informacional que aporta la connexió del quadre de control a Internet, el cotxe esdevindria un conjunt d’àtoms i molècules. En quan s’ajunten les possibilitats que ofereix Internet amb les de la geolocalització d’un cotxe es pot portar a terme una gran quantitat d’activitats, algunes de senzilles, com la d’anar del punt A al punt B; o altres de més complexes, com la de repetir la ruta que el cotxe va realitzar temps enrere per a recordar esdeveniments passats, gràcies a l’accés a un registre de posició. Però encara es pot anar més enllà: la capacitat de multicronia que Internet aporta al vehicle permet que un usuari comparteixi els seus llocs favorits que ha visitat durant les seves vacances amb algú altre o amb tota una comunitat, com ara a través de Facebook, compartint aquestes posicions. De totes formes, la connexió a Internet no serà sempre estable ni, encara menys, estarà disponible a totes hores; la qual cosa denota la inestabilitat que un sistema com aquest pot patir. Tot i que el cotxe funcionarà amb o sense connexió, moltes de les seves funcions deixaran de ser útils quan estigui fora de l’àrea de cobertura de la xarxa mòbil i, en cas de dependre massa d’aquestes funcions, el cotxe deixarà de ser útil per si mateix i el conductor haurà d’esperar a que la connexió torni a estar disponible si vol continuar utilitzant la funció que feia servir abans de perdre la connexió. Suposant que la connexió és estable, el valor afegit que incorpora un vehicle amb aquestes característiques és de caràcter global. Com es comenta anteriorment, una de les funcions que el cotxe connectat pot portar a terme és la de comunicar-se amb la resta del món i obtenir qualsevol tipus de dades mentre manté una marcada component local, gràcies al sistema de posicionament que li permet destriar aquelles dades referents a la localització en la que es trobi. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 9/19

MITJANS INTERACTIUS


És impracticable emmagatzemar totes aquestes dades en una memòria interna al cotxe, ja que encara que físicament és possible, cada segon es genera nova informació, per això l’ús d’una memòria artificial externa aporta al cotxe l’opció d’estar sempre informat amb l’última informació disponible. A través de mecanismes de traducció simultània o en diferit, tota la informació disponible en la memòria externa permetrà que un conductor de Barcelona utilitzi dades generades per un altre de japonès mentre viatja per San Francisco. Aquesta integració semiòtica és una qualitat que s’ha aconseguit amb la digitalització i automatització de traduccions de les dades que el conductor japonès va publicar durant el seu viatge. Per la seva banda, el conductor barceloní depèn de dades generades per altres usuaris, com la del conductor japonès, alhora que també depèn de la plataforma que li proporcioni aquestes dades, la qual depèn dels servidors on està allotjada, la qual depèn de l’electricitat... La interdependència es fa més que evident.

1.2.4. Debilitats en relació al context actual El cotxe connectat compleix forces qualitats del tercer entorn, tot i que n’hi ha algunes que encara tenen camí per recórrer si volen entrar a formar-hi part. Per molt que el cotxer permeti accedir-hi des de l’exterior del vehicle per portar a terme accions senzilles, el cotxe seguirà requerint de la proximalitat d’un conductor que el condueixi. A més, la mobilitat física té un gran pes, ja que l’objectiu d’un vehicle és transportar passatgers d’un punt a un altre i, per a fer-ho, el cotxe necessita un espai a recórrer i la interacció amb persones reals, com ara amb el propi conductor o amb els passatgers. Molt relacionat amb la mobilitat física, la circulació lenta i el fet d’estar assentat a terra guanyen terreny a les qualitats que Internet pugui aportar al cotxe, ja que la funció principal d’aquest segueix essent la del transport.


Després d’aquesta anàlisi considero que el cotxe connectat no disposa de totes les qualitats de l’E3, però s’entreveu un potencial de creixement que en el futur a mitjà termini acabarà aconseguint que accedeixi al tercer entorn. L’elecció d’aquest dispositiu també s’ha basat en l’ús de la tecnologia tàctil com a canal d’interacció entre el conductor i el cotxe.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 10/19

MITJANS INTERACTIUS

1.3.


EL TELÈFON MÒBIL INTEL·LIGENT

1.3.1. Descripció de l’aparell Un telèfon mòbil intel·ligent és un telèfon mòbil que a part de permetre la comunicació bidireccional entre l’emissor d’una trucada i el seu receptor, disposa d’una major capacitat computacional que li permet dur a terme funcions avançades similars a les que pot fer un ordinador. Algunes d’aquestes funcions són: assistent personal mitjançant l’ús del calendari, la gestió de tasques o la gravadora de sons; reproductor multimèdia, amb el que es pot visualitzar vídeos i escoltar música; sistema de posicionament global, que permet localitzar el dispositiu en un mapa i donar direccions al seu usuari; oficina portàtil, amb la gestió i edició de documents de text o fulls de càlcul; i Internet, el qual aporta una gran varietat de possibilitats, ja siguin d’entreteniment, professionals o informacionals. Les prestacions típiques dels telèfons mòbils intel·ligents d’avui dia van ser establertes per Apple quan va irrompre el mercat mòbil amb el seu iPhone, un dispositiu que va crear tendència i que en molt poc temps ha esdevingut el model a imitar per la resta dels fabricants de mòbils. La característica més reconeguda és l’ús de la pantalla multitàctil com a centre neuràlgic d’interacció entre l’usuari i el dispositiu, una qualitat pròpia del tercer entorn, que més endavant analitzarem en profunditat.

1.3.2. Imatges del seu funcionament La majoria de telèfons mòbils intel·ligents tenen el mateix principi de funcionament i comparteixen una àmplia majoria de característiques físiques, com ara la forma, que sol ser una peça rígida fina de dimensions no superiors a la mida d’una mà amb una pantalla en un costat i amb un botó a sota seu.

6

6

Apple iPhone 5. http://www.cbc.ca/gfx/images/news/topstories/2012/09/12/hi-iphone5-852.jpg

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 11/19

MITJANS INTERACTIUS


Respecte la comunicació entre l’usuari i el dispositiu, la majoria de telèfons intel·ligents han adoptat una sèrie de gestos i accions molt semblants entre sí, els quals faciliten la interacció entre la persona i la màquina, al mateix temps que aporten una sensació de naturalitat quan es porten a terme. La següent imatge mostra alguns d’aquests gestos, que Luke Wroblewski7 ha recollit i posat a l’abast de tothom en la seva guia d’estil per a programadors que treballin amb dispositius tàctils.

1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn El telèfon mòbil intel·ligent parteix d’una funció heretada del seu homòleg del segon entorn (el telèfon clàssic): la comunicació entre dos interlocutors que emeten missatges en totes dues direccions. Per això el telèfon mòbil compleix amb escreix la propietat distal, ja que no cal que existeixi proximitat entre aquests dos (o més) interlocutors.

7

Touch Gesture Reference Guide. http://www.lukew.com/ff/entry.asp?1071

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 12/19

MITJANS INTERACTIUS


Pel que fa a la reticularitat, el telèfon mòbil intel·ligent es fonamenta en una xarxa de telecomunicacions que permet l’accés a qualsevol node d’aquest, independentment de la ubicació del dispositiu. Per a poder portar a terme l’acte comunicatiu, ja no cal que els interlocutors estiguin presents físicament, els mòbils permeten realitzar trucades de veu o enviar missatges de tot tipus creant representacions dels actors necessaris per a dur a terme la comunicació. L’agenda del telèfon és un exemple molt entenedor d’aquesta representació: les persones reals se substitueixen per representacions seves amb l’ús de fotografies de perfil. La pantalla del mòbil té unes dimensions força reduïdes, cosa que podria suposar un problema a l’hora de mostrar grans quantitats d’informació. Tot i així, la tecnologia permet encabir la informació existent amb l’ús de magnificació o reducció d’imatges, redistribució del text d’un escrit o desplaçament vertical de la informació, entre d’altres. Els àtoms i les molècules s’esvaeixen i permeten que el telèfon els reordeni de la manera més convenient per a la seva visualització. Cal recordar que el telèfon intel·ligent és un objecte fabricat per persones utilitzant elements de la natura, com ara el silici dels microxips o el vidre de les pantalles, però tot i amb això, el procés de manufactura d’aquests materials és tan elevat i sofisticat que si examinem una a una cadascuna de les peces d’un mòbil, no en trobarem una de sola que estigui en aquesta forma a la natura, per això compleix el principi de l’artificialitat. Una de les funcions bàsiques dels telèfons són les trucades de veu, que requereixen que l’emissor i el receptor coincideixin temporalment. De tota manera, si el receptor no contesta una trucada, la bústia de veu és capaç d’enregistrar el missatge de l’emissor perquè el receptor el recuperi quan li sigui possible. De la mateixa manera que els missatges de veu, existeixen els correus electrònics i altres tipus de missatges asincrònics (com els missatges privats de les xarxes socials). Aquesta llista de possibilitats demostra com el mòbil obeeix la característica de multicronia. Recuperant l’exemple de l’agenda de contactes es pot veure de manera gràfica i entenedora com el telèfon mòbil intel·ligent posseeix la qualitat de la compressió. Aquesta manifesta que els nodes d’una xarxa es connecten entre ells sense importar la distància i, d’igual manera, els contactes de l’agenda estan separats entre ells per la mateixa distància, quelcom que no ocorre a E1 o E2. L’accés a Internet des d’un telèfon mòbil permet accedir a multitud de contingut i dur a terme moltes accions i operacions relacionades amb l’enviament de dades, tot i que físicament no s’arriba a moure cap element material, sinó representacions d’aquests. Això és possible gràcies al flux electrònic generat amb la transmissió d’aquestes dades. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 13/19

MITJANS INTERACTIUS


Una altra característica del tercer entorn de que disposa el telèfon mòbil intel·ligent és que utilitza tecnologia assentada a l’aire. Dependre de les xarxes de satèl·lits i cables submarins de que disposen les xarxes telemàtiques aporta llibertat de moviment i el converteix en el que el seu propi nom indica: mòbil. La dependència d’aquesta tecnologia, en canvi, li aporta una altra característica d’E3 que té certs inconvenients: la inestabilitat. El mòbil depèn d’una gran infraestructura construïda per l’ésser humà, que requereix un manteniment constant per evitar el seu deteriorament i que acostuma a tornarse obsoleta cada pocs anys. Sense l’accés a la xarxa un telèfon intel·ligent perd més de dues terceres parts de les seves funcions i, si anem un pas més enllà, veiem que sense electricitat el mòbil ni tan sols es pot engegar. Per contrastar, un dels grans avantatges d’aquest dispositiu és que l’accés a Internet permet arribar a contingut global, ja sigui per a descobrir informació sobre cultures noves, política, econòmica o de qualsevol altre tipus, alhora que permet utilitzar totes aquestes dades de forma local. Com qualsevol dispositiu d’E3, aquesta informació és comunicada al seu propietari/usuari a través de la vista i el tacte (tot i que també s’hi ha d’afegir l’oïda). El principi de bisensorialitat (o trisensorialitat en aquest cas) es compleix perquè l’usuari mira la pantalla i hi interactua amb el tacte a través dels gestos mostrats anteriorment i de resposta hàptica que genera el vibrador intern. Per molt que els telèfons disposin d’una memòria interna força elevada, existeix una tendència a accedir a les dades enlloc de posseir-les. La majoria d’usuaris visualitzen vídeos a través de l’aplicació de YouTube, accedeixen a fotografies i actualitzacions d’estat dels seus amics a la de Facebook, o carreguen les fotografies i vídeos que fan amb la càmera del mòbil automàticament amb la de Dropbox. La memòria interna s’està substituint per una memòria artificial externa que molts anomenen com el núvol. Tornant a la construcció del dispositiu, sabem que els components d’un mòbil són analògics, però un cop assemblats, el funcionament global del mòbil és digital. Elements com la interfície d’usuari, els arxius que formen el sistema operatiu o la transmissió de dades són exemples d’aquesta qualitat digital. Aquesta qualitat fa que el mòbil sigui l’eina de comunicació ubiqua per excel·lència, ja que tot el món està en procés de digitalització, inclús la comunicació entre persones i màquines amb idiomes diferents. La unió de la integració semiòtica amb l’heterogeneïtat és quelcom que Internet ha aportat al mòbil i un exemple d’aquestes característiques d’E3 són les aplicacions de traducció simultània d’imatges a través de la realitat augmentada. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 14/19

MITJANS INTERACTIUS


De totes formes, Internet també ha aportat interdependència, una qualitat molt lligada a la inestabilitat, explicada anteriorment. Un mòbil, per si sol, no serveix per a res, no té cap utilitat. Quant més creix el nombre d’usuaris de telèfons mòbils intel·ligents, millor funciona cadascun d’aquests aparells i més interdependent esdevé, ja que cal una infraestructura formada per xarxes mòbils i antenes que permeten el seu ús. A més, aquesta infraestructura depèn de l’energia elèctrica que generada per les centrals elèctriques. Sense oblidar, tampoc, que les persones són les qui generen totes aquestes activitats per acabar utilitzant els seus telèfons mòbils intel·ligents. Per concloure aquesta part, no hem d’oblidar quin ús li donen les persones als seus telèfons. Aquest és, sense cap mena de dubte un ús de consum. Consum d’entreteniment, consum d’informació i consum de comunicació. Cada usuari en farà un ús diferent, ja sigui per a consumir productes dependents de productors massius o per al típic consum P2P de comunicació entre iguals.

1.3.4. Debilitats en relació al context actual Analitzant el telèfon mòbil intel·ligent ha estat molt complicat trobar alguna qualitat del tercer entorn al que no s’adeqüi, però la situació tecnològica al nostre país fa que la característica de circulació ràpida no s’acabi de complir amb exactitud. Sabem que a Internet, la velocitat de la llum és el límit, però el mòbil encara no és capaç de transmetre grans volums d’informació en petits lapses de temps. Les xarxes mòbils són encara massa lentes i el 3G és una tecnologia que encara ha d’arribar a molts racons de països com Espanya. Així doncs, aquest principi de circulació ràpida encara no ha arribat a assolir-se i, tot i que en alguns països ja s’han implantat xarxes de nova generació com el 4G, no és encara una realitat a tot arreu.


Després de l’extens anàlisi del telèfon mòbil intel·ligent es pot concloure que aquest dispositiu s’ha adaptat completament al tercer entorn, ja que compleix amb escreix amb gairebé la totalitat dels principis descrits per Javier Echeverría al seu Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno. Igual que els aparells anteriors, l’elecció d’aquest dispositiu rau en el seu disseny, en la dualitat entre fascinació i repulsió que em provoquen les pantalles tàctils, presents avui dia en qualsevol tipus d’aparell electrònic.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 15/19

MITJANS INTERACTIUS

1.4.


TAULA COMPARATIVA

Nevera intel·ligent E1 i E2

E3

Proximal

E3

E1 i E2

E3 Distal

Reticular

Reticular

Reticular

Representacional

Representacional

Representacional

Informacional

Informacional

Informacional

Artificial

Artificial

Artificial

Multicrònic

Multicrònic

Multicrònic

Extensió

Assentat a terra

E1 i E2

Telèfon mòbil intel·ligent

Proximal

Natural

Mòbil físicament

Cotxe connectat

Extensió

Compressió

Fluent electrònicament

Mòbil físicament

Fluent electrònicament

Ràpid

Lent

Assentat en l’aire

Assentat a terra

Lent

Ràpid Assentat en l’aire

Inestable

Inestable

Local

Global

Global

Pentasensorial

Bisensorial

Local

Global

Bisensorial

Bisensorial

Memòria externa

Memòria externa

Memòria externa

Digital

Digital

Digital

Semiòticament integrat



Heterogeni

Heterogeni

Heterogeni

Interdependent

Interdependent

Interdependent

Consum

Consum

Consum

Analògic

Pentasensorial

Inestable

Aquesta taula mostra com la nevera intel·ligent i el cotxe connectat comparteixen forces característiques dels entorns 1 i 2 amb el tercer, la qual cosa significa que aquests dos objectes encara no han entrat a formar part del tercer entorn en la seva totalitat. D’altra banda, el telèfon mòbil intel·ligent es postula com a un objecte del tercer entorn.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 16/19

MITJANS INTERACTIUS


2. Segona part Mantenint la temàtica que ha esdevingut el denominador comú en la primera part, la idea principal del meu projecte continuarà en l’àmbit de les pantalles tàctils com a interfície d’usuari. Dels tres elements analitzats anteriorment, l’escollit és el telèfon mòbil intel·ligent, ja que és un dispositiu altament estès en tots els àmbits de la societat i que necessita urgentment una reimaginació per a cobrir les necessitats dels usuaris de manera òptima. Molts cops els dissenyadors de productes decideixen incorporar pantalles tàctils a molts dispositius sense estudiar en profunditat si la seva implementació acabarà millorant o empitjorant el producte final. Apple va acostar aquestes pantalles al món amb una estratègia i campanya de màrqueting exquisida. De tota manera considero que els telèfons actuals tenen algunes limitacions a causa d’aquest tipus de pantalles. A part de la pantalla tàctil, justificació central de la meva elecció hi ha altres elements del telèfon mòbil intel·ligent que necessiten un rentat de cara. Es tracta de tots aquells referents a l’ergonomia. Qui va decidir que la situació del botó més important per la interacció amb el mòbil havia de ser la part inferior de la pantalla? Potser algú que no tenia una mà amb polze prènsil? La situació idònia del botó d’inici no és a la part inferior i ho puc demostrar amb un experiment. Per a dur-lo a terme cal que agafis un telèfon mòbil intel·ligent amb la mà (dreta pels dretans o esquerra pels esquerrans) de la forma més còmode. Ara comprovarem si els teus resultats s’assemblen als meus. Per la manera en que ha evolucionat la mà humana, la forma més còmode i estable d’agafar el mòbil ha de ser semblant a la de la fotografia següent:

Si el teu resultat s’assembla al de la fotografia, estaràs d’acord també que prémer el boto d’inici sense perdre estabilitat és complicat. I perdre estabilitat pot suposar que el telèfon caigui i es trenqui i, amb el preu que tenen aquests dispositius, això és l’últim que volem que ocorri. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 17/19

MITJANS INTERACTIUS


A part de les qüestions de la pantalla tàctil i la ubicació del botó d’inici, m’agradaria aprofundir en aspectes relacionats amb la poca eficiència en emissió d’àudio d’aquest tipus de dispositius, la mala gestió de la brillantor de la pantalla en situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia assolellat i en una habitació amb el llum apagat. Tots aquestes qüestions tindran resposta a la pràctica i, de la correcta combinació de totes elles, emergirà una reimaginació del telèfon mòbil intel·ligent adaptat a les necessitats reals dels usuaris d’avui en dia, que es veuen atrapats quan, en accedir al mercat per a comprar un telèfon mòbil descobreixen que tots els fabricants segueixen una sèrie de convencions no escrites establertes per la companyia la de la poma.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 18/19

MITJANS INTERACTIUS


3. Bibliografia i altres recursos Rius Oliva, Lluís; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC. Comprar, llençar, comprar. Direcció i guió: Dannoritzer, Cosima. TV3, 2010. VentureBeat. Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video demo). En línia. http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-itruns-android-apps-like-evernote-video-demo/ [data de consulta: abril 2013] Viquipèdia. User interface. En línia. https://en.wikipedia.org/wiki/User_interface [data de consulta: abril 2013] Samsung. http://www.samsung.com/ [data de consulta: abril 2013] LG Electronics. http://www.lge.com/ [data de consulta: abril 2013]

La imatge de la portada és de Felipe Lima (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC és propietat de la Universitat Oberta de Catalunya. La resta d’imatges presents en aquesta PAC disposen de referències als seus autors en les respectives pàgines on es mostren.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 19/19

[Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

Recommend Documents