[Integració digital de continguts] PAC 2: Imatge digital

Imatge digital INTEGRACIÓ DIGITAL DE CONTINGUTS: PAC 2

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

INTEGRACIÓ DIGITAL DE CONTINGUTS

PAC 2: Imatge digital

Índex Exercici 1 ................................................................................................................... 2 Exercici 2 .................................................................................................................. 5 Exercici 3 .................................................................................................................. 8 Bibliografia i altres recursos ............................................................................... 12

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 1/12



Exercici 1 Els darrers anys s’ha viscut una carrera per tal de construir la càmera amb la major quantitat de píxels, sent aquest un argument de màrqueting que no sempre va lligat a una millora de la qualitat o a satisfer unes necessitats reals. Un exemple és la Nikon D800 amb 36.3 Mpíxels. En canvi, La Canon EOS 5D Mark III que ha estat presentada a la mateixa època que l’anterior disposa d’un sensor de 22.3 Mpíxels. Aquest increment de Mpíxels per si mateix no és ni positiu ni negatiu, però cal tindre en compte que farà que la càmera tingui unes característiques particulars que cal conèixer. A partir d’aquests dos sensors Full Frame (els dos tenen la mateixa mida física), un de 22.3 i l’altre de 36.3Mpíxels, feu una taula amb els seus punts forts i febles teòrics. Per exemple, el de 36.3 té més resolució que el de 22.3 i per tant hauria d’aconseguir uns detalls superiors. A partir de la taula obtinguda, quina de les dues càmeres creieu que s’adaptaria millor per a fer fotos “normals” (d’un aficionat com ho podríem ser qualsevol de nosaltres). Justifiqueu la resposta. NOTA: Podeu agafar una idea dels factors a utilitzar per comparar les càmeres a la web http://www.dpreview.com/products/compare/cameras. Però recordeu que és important que relacioneu les dades obtingudes de les comparacions amb els continguts del mòdul (SNR, etc.). Canon EOS 5D Mark III

Nikon D800

Tipus de sensor

CMOS

CMOS

Mida del sensor

Quadre complet 36 x 24 mm

Quadre complet 35,9 x 24 mm

22,1

36,2

39,1 µm²

23,8 µm²

25.600 ISO

6.400 ISO

2.293 ISO

2.853 ISO

Profunditat de color

24 bits

25,3 bits

Rang dinàmic

11,7 EV

14,4 EV

Megapíxels efectius Mida del píxel Sensibilitat nativa Funcionament en baixes condicions de llum

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 2/12



Per començar l’anàlisi cal tenir en compte que tant la Canon EOS 5D Mark III com la Nikon D800 són les càmeres rèflex digitals professionals més recents, així que integren els últims avenços tecnològics en l’àmbit de la fotografia professional. Tant l’una com l’altra integren un sensor de quadre complet, de 36 x 24 mm en el cas de la Canon i 35,9 x 24 mm en el de la Nikon. Aquests són l’equivalent digital a la tecnologia analògica de 35 mm i permeten capturar més quantitat de llum que els sensors de les càmeres no professionals i, per tant, aconseguir més qualitat d’imatge. El gràfic següent compara l’àrea que capta el sensor de quadre complet amb respecte als altres:

1

Però la mida del sensor no ho és tot, s’han de tenir en compte altres aspectes, com ara el tipus de sensor. Ambdues càmeres utilitzen sensors CMOS, Canon fabrica el seu propi amb una tecnologia que porta perfeccionant des de la dècada de 1930 capaç de reduir el soroll associat a aquests sensors de manera òptima, i Nikon l’agafa de Sony, que s’encarrega de la fabricació d’aquest sensor de quadre complet de 36 megapíxels davant dels 22 de Canon. El nombre de megapíxels que encabeix cada sensor és la primera diferència significativa que trobem en aquesta anàlisi, per tant, si els dos sensors tenen les mateixes dimensions, però un disposa de més píxels que l’altre, la mida del píxel varia. Canon té una mida per píxel de 39,1 µm², mentre que la de Nikon és força més petita, 23,8 µm². 1

Origen de la imatge: http://learnphotographywithtomgrill.blogspot.com.es/2012/02/normal-0false-false-false-en-us-x-none.html JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 3/12



A primera vista pot semblar que un nombre elevat de píxels significa més resolució, però aquesta afirmació només és correcta si la mida de cada píxel es manté constant. Per això, en el cas de Nikon, més megapíxels no resulten en millor qualitat d’imatge en comparació amb Canon perquè la mida del sensor en ambdues càmeres és la mateixa. Un altre aspecte diferenciador entre els sensors d’aquestes dues càmeres és la seva sensibilitat, un paràmetre que ve determinat pel nombre ISO màxim que proporciona cada sensor. Nikon arriba fins a 6.400 ISO, mentre que Canon va més enllà, fins els 25.600 ISO. De tota manera, un nombre més alt d’ISO no sempre es tradueix en millor qualitat d’imatge, ja que a mesura que augmenta aquest paràmetre, també augmenta l’aparició de soroll. Per això és preferible analitzar la sensibilitat d’aquestes càmeres a partir del seu funcionament en baixes condicions de llum, un paràmetre que indica quan es pot augmentar la sensibilitat ISO sense incórrer en l’aparició de soroll. Utilitzant experiments sobre el terreny duts a terme per DxOMark2, obtenim uns valors de 2.853 ISO a la Nikon davant els 2.293 ISO de la Canon, cosa que significa que la sensibilitat de la Nikon rep un tractament del soroll millor que el de la Canon. Com s’ha vist al mòdul d’Imatge digital dels apunts, cada component d’una imatge rep un valor de 2n x 3, que es coneix com a profunditat de color. Segons els tests de DxOmark, es comprova que ambdues càmeres ofereixen una profunditat de color de 24 bits, tot i que Nikon és capaç d’oferir una mica més i arriba fins els 25,3, un augment mínim, però que significa que capta més detalls de cada color a través del seu sensor. Abans d’acabar aquesta anàlisi cal fer referència al rang dinàmic de cada sensor, una escala que mesura el ventall màxim que un sensor pot captar de la zona més brillant a la més fosca. Així doncs, quant més elevat és aquest paràmetre, més valors és capaç de captar. La Canon pot captar fins a 11,7 EV, mentre que la Nikon capta 14,4 EV.

Un cop analitzats els factors més importants relacionats amb la temàtica d’aquest mòdul d’Imatge digital, considero que la millor elecció és, sense cap mena de dubte, la Nikon D800, ja que tot i tenir una deficiència molt important com és l’elevat nombre de megapíxels, aquesta es veu àmpliament superada per la resta de característiques i pel seu preu, que és un 20% més econòmic que la Canon EOS 5D Mark III.

2

Pàgina web de DxOMark: http://www.dxomark.com/

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 4/12



Exercici 2 Una de les tasques que acostumem a realitzar és preparar les imatges per tal de publicar-les. Per tal de realitzar aquest procés normalment cal redimensionar i retallar les imatges perquè s’adaptin a les mides finals. Com a exemple podem pensar en una galeria web on totes les imatges han de tenir una mida determinada independentment de la mida que tinguin originalment. Per tant, cal disposar d’eines que ens permetin agafar la col·lecció d’imatges inicials i transformar-les per adequar-les a les nostres necessitats (ampliar, reduir, retallar, girar) i sempre intentant mantenir la màxima qualitat possible. Es demana que feu una comparació de programes que ens permetin realitzar aquestes tasques, centrant-nos en aquells que ens permeten automatitzar-les oferint els millors resultats. Per tal de fer la comparació, caldrà fer un llistat inicial de 10 programes indicant-ne l’adreça web, i a partir d’aquests 10 seleccionar-ne 3 per analitzar-los amb més profunditat. L’objectiu és tenir una comparativa que ens permeti triar un d’aquests 3 programes (flexibilitat de formats suportats, simplicitat d’ús, qualitat de les imatges resultants, opcions de modificació...).

Ampliar

Reduir

Retallar

Girar

Gratuït

Fotosizer (fotosizer.com) Light Image Resizer (obviousidea.com/windowssoftware/light-image-resizer) Picasa (picasa.google.com) BatchPhoto (batchphoto.com) pic resize (picresize.com/batch.php) Mihov Image Resizer (imageresizer.com)

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 5/12


Ampliar


Reduir

Retallar

Girar

Gratuït

Resize Genius (lonking.com/resize-pictures) Able Photo Resizer (ablephotoresizer.com) Advanced Batch converter (batchconverter.com) Adobe Photoshop (adobe.com/photoshop)

A partir d’aquesta anàlisi inicial es pot veure que només dues de les aplicacions fan totes les operacions requerides de forma gratuïta. Són Fotosizer i Picasa. A continuació analitzarem aquests dos programes a més d’un altre de pagament amb moltes més funcions, Photoshop.

Fotosizer La versió gratuïta d’aquest programa permet fer les següents tasques:      

       

Reduir/ampliar per percentatge d’alçada i amplada. Elegir alçada i amplada. Mantenir o no la relació d’aspecte. Escollir el directori local on es desaran les imatges redimensionades. Canviar la qualitat d’imatge. Parametritzar els noms d’arxiu de sortida: escollir el format dels noms d’arxiu de sortida utilitzant paràmetres com l’alçada/amplada de la nova imatge, data actual, nombre d’imatge a la llista que s’està redimensionant... “Auto desar” els paràmetres del programa al sortir. Redimensionar fotografies verticals i horitzontals al mateix temps. Redimensionar ràpid i fàcilment utilitzant una llista de dimensions predefinides incloent dimensions de pantalla d’iPod, iPhone i Sony PSP. Canviar els ajustos de densitat de píxels d’impressió. Copiar les metadades després de les modificacions. Girar les imatges 90 graus a la dreta o esquerra i automàticament. Voltejar les imatges vertical i horitzontalment. Afegir efectes de blanc i negre, sèpia i negatiu.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 6/12



Picasa Aquest programa permet fer moltes de les tasques que el Fotosizer realitza. A continuació es mostra una llista similar a l’anterior on les noves funcions que Picasa pot fer es mostren en negreta i les que no permet, ratllades:      

       

     

Reduir/ampliar per percentatge d’alçada i amplada. Elegir alçada i amplada. Mantenir o no la relació d’aspecte. Escollir el directori local, en línia o correu electrònic on es desaran les imatges redimensionades. Canviar la qualitat d’imatge entre 5 ajustos predefinits, un dels quals es pot personalitzar. Parametritzar els noms d’arxiu de sortida: escollir el format dels noms d’arxiu de sortida utilitzant paràmetres com l’alçada/amplada de la nova imatge, data actual, nombre d’imatge a la llista que s’està redimensionant... “Auto desar” els paràmetres del programa al sortir. Redimensionar fotografies verticals i horitzontals al mateix temps. Redimensionar ràpid i fàcilment utilitzant una llista de dimensions predefinides incloent dimensions de pantalla d’iPod, iPhone i Sony PSP. Retallar les imatges utilitzant dimensions estàndards de fotografies. Redreçar fotografies torçades. Reduir els ulls vermells. Millorar la nitidesa. Aplicar efectes de millora d’alguns paràmetres: o Brillantor. o Realçament de zones il·luminades. o Correcció de llum automàtica. o Ombres. o Temperatura de color. o Correcció de color automàtica. Canviar els ajustos de densitat de píxels d’impressió. Copiar les metadades després de les modificacions. Girar les imatges 90 graus a la dreta o esquerra i automàticament. Voltejar les imatges vertical i horitzontalment. Afegir efectes de blanc i negre, sèpia i negatiu, així com accés a una biblioteca de 50 efectes. Copiar efectes d’una fotografia i aplicar-los a un grup d’imatges.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 7/12



Adobe Phothosop A diferència dels dos programes anteriors, Photoshop és un programari de pagament, però a canvi permet fer totes les accions del Photosizer i Picasa, així com una extensa llista que inclou:     

Convertir un conjunt d’arxius al format JPEG, PSD o TIFF; o convertir arxius simultàniament als tres formats. Exportar els arxius retocats a qualsevol tipus de format d’imatge existent. Processar un conjunt d’arxius RAW utilitzant les mateixes opcions. Incrustar un perfil de color o convertir un conjunt d’arxius a sRGB i desarlos com imatges JPEG per a Internet. Aplicar qualsevol tipus d’efectes i retocs (com ara comandaments de menú, opcions de panell, accions d’eines) a tot un conjunt d’arxius.

Segons el meu criteri, considero que Photoshop és la millor eina perquè és la més completa i com a estudiant del Grau Multimèdia a la UOC tinc accés a aquest programari sense haver de pagar la gran quantitat monetària que costa. Això no obstant, és cert que per a retocs simples Picasa és una bona elecció, tant per la seva facilitat d’ús com per la seva integració amb la web.

Exercici 3 La profunditat de color d’una imatge ens defineix el número de colors que és capaç de contenir:   

8 bits => es tracta d’una imatge d’escala de grisos o de color indexat. 24 bits => 3 canals 8 bits => imatge de color "true color". 48 bits => 3 canals 16 bits => imatge de color amb una definició de color ampliada.

Quan tractem amb fotografies a nivell domèstic s’acostuma a treballar amb versions de 24bits, però a nivell professional no és estrany treballar amb versions de 48 bits, sobretot en determinades situacions on la presa d’imatges és més conflictiva (fotografia nocturna, amb escenes amb alt contrast...). Obriu els fitxers profcolor_8.psd i profcolor_16.psd, com podeu veure es tracta de la mateixa imatge però la primera és de 8bits/canal i la segona de 16bits/canal. L’objectiu és aconseguir recuperar les ombres i obtenir una imatge ben il·luminada i amb la màxima qualitat possible (fixeu-vos amb els detalls de les ombres i les llums). JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 8/12



Expliqueu el procés que heu seguit per aconseguir-ho. Primer he retocat la imatge de 16 bits/canal amb el programa Camera Raw, que m’ha permès millorar aspectes com les ombres i les llums. El resultat és el següent:

Es tracta d’una imatge perfectament il·luminada que recupera totes les ombres i manté una qualitat màxima, tot i que hi ha tres punts de la imatge (a les tasses) que han quedat sobreexposats perquè la imatge base ja tenia aquest problema. El següent pas ha estat desar tots els ajustos aplicats per a carregar-los a la imatge de 8 bits/canal. Malauradament, el resultat obtingut s’allunya força de l’esperat:

A simple vista es veu que el contrast és massa elevat i es pot comprovar que hi ha zones negres subexposades (peces de fusta negra), amb la qual cosa serà molt difícil editar-les sense pèrdua aparent de qualitat. JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 9/12



Per tant, he seguit realitzant retocs fins arribar a una imatge on els colors fossin el més semblants possible als de la primera i he obtingut el següent resultat:

Després he comparat ambdues imatges i he exclòs els colors obtinguts a la de 16 bits de la de 8 bits, obtenint el següent resultat:

Després he comprovat que la fotografia a 8 bits per canal no disposa de la majoria dels colors de la de 16 bits, per la qual cosa és impossible obtenir els mateixos resultats de qualitat, per molt que hi apliqui els mateixos efectes i retocs.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 10/12



Amb quina de les dues versions ha estat possible aconseguir els millors resultats amb menys esforç? Com s’ha demostrat amb l’anàlisi anterior, els millors resultats amb menor esforç s’aconsegueixen amb la versió de 16 bits per canal, pel simple fet que la imatge disposa d’un rang dinàmic més alt, en altres paraules, de més informació que es pot retocar sense incórrer en la destrucció de dades.

Si convertim la imatge de 8bits/canal a 16bits/canal milloren els resultats? Per què? El fet de convertir una imatge de 8 bits a 16 bits significa dur a terme una extrapolació i, tot i que Photoshop fa servir algoritmes creats per experts per a millorar aquest procés, qualsevol intent d’augmentar la qualitat d’una imatge resulta en haver d’inventar informació nova. Com es veu a la imatge següent, el resultat millora molt poc amb relació amb l’obtingut amb la imatge de 8 bits per canal:

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 11/12



Bibliografia i altres recursos Bonet Peitx, Xavier. Casas Torres, Llogari. Melenchón Maldonado, Javier. Tarrés Ruiz, Francesc. (2012). Integració digital de continguts. FUOC.

La imatge de la portada és de Márcio Duarte (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC és propietat de la Universitat Oberta de Catalunya. La resta d’imatges i gràfics són propietat de la UOC o de creació pròpia i s’acullen a la mateixa llicència que aquest document.

JORDI LLONCH ESTEVE

CC BY-NC-SA

PÀGINA 12/12

[Integració digital de continguts] PAC 2: Imatge digital

Recommend Documents