8481945455 AD Con Medi 3

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 1

3

Atenció a la diversitat Coneixement del medi 45 fitxes de control, reforç i ampliació

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 2

Voramar/Santillana, amb el Departament d’Investigació i Projectes i els diversos equips editorials, garanteix la innovació i l’actualitat dels plantejaments, els enfocaments, els continguts, els mètodes i les solucions dels materials adreçats a cada nivell i àrea d’ensenyament. Voramar/Santillana presenta per a l’etapa de Primària un projecte educatiu complet per cursos i cicles, específic per àrees i global en el seu enfocament general. Un projecte obert a totes les realitats culturals i socials de l’entorn, que a més facilita la tasca docent del professorat.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 3

FITXA 1

Control

Els éssers vius naixen i creixen Nom

Data

1. Encercla només els noms dels éssers vius. bolet

mussol

terra

teuladí

aire

llum

papallona

pedra

pi

2. Completa. Un teuladí és un ésser viu perquè Un got no és un ésser viu perquè 3. Què pot fer una papallona que una margarida no pot fer?

4. Contesta. Com s’anomenen els éssers vius que viuen en l’aigua? Com s’anomenen els éssers vius que viuen en la terra?

© 2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

5. Marca allò que només és propi de les persones. Menjar i beure.

■

Manejar les mans amb habilitat i precisió.

■

Nàixer i créixer.

■ ■

Pensar i raonar.

■ ■

Caminar amb l’esquena recta i sobre dues cames.

Parlar i escriure.

6. Explica amb un exemple què és un cicle vital.

CONEIXEMENT DEL MEDI

■

3

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 4

FITXA 2

Reforç Nom

Data

1. Pinta i divideix aquests éssers vius en dos grups: animals i plantes. castany

papallona

cigonya

boix

gripau

falguera

Animals: Plantes: 2. Tria una planta de l’exercici anterior i explica com saps que és una planta i no un animal.

un gerani

4

■


un gosset


3. Escriu quines tres coses faries per tenir cura de cada un d’ells.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 5

FITXA 3

Ampliació Nom

Data

1. Pinta i copia cada text al costat del dibuix corresponent. • La conilla prepara un niu amb palla i pèl. • Un mes després de haver nascut, els catxaps són quasi tan grans com sa mare. S’alimenten amb verdures. • Una setmana després, els catxaps tenen pèl i els seus ulls estan oberts.

• Els catxaps nounats no tenen pèl i els seus ulls estan tancats. S’alimenten amb llet de sa mare. • Al cap de dues setmanes, els catxaps ja no s’alimenten amb llet. Passen molt de temps al costat de sa mare.

1

➧

2

➧

3


➧

➧

5

4

Els catxaps són les cries dels conills. Els catxaps naixen del ventre de sa mare i mamen per a alimentar-se. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

5

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 6

FITXA 4

Control

Els sentits recullen informació Nom

Data

1. Completa amb els noms dels sentits i dels seus òrgans. vista

▼

▼

▼

▼

ull

2. Completa. Noms dels sentits

De què ens informen?

vista


3. Escriu els noms de les parts de l’ull i de l’orella.

6

■


552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 7

FITXA 5

Reforç Nom

Data


1. Pinta i escriu els noms dels sentits que està utilitzant cada persona. Tin en compte que podem utilitzar més d’un sentit alhora.

2. Subratlla. blau

Paraules relacionades amb el sentit de la vista.

roig

Paraules relacionades amb el sentit de l’oïda.

ull

retina

pestanyes

grandàries

so

cristal·lí

vibració

iris

colors

timpà

orella

llum

pupil·la

parpelles

caragol

cerumen CONEIXEMENT DEL MEDI

■

7

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 8

FITXA 6

Ampliació Nom

Data

1. Observa el dibuix i contesta. • Quina línia és més llarga, l’ A o la B? A

B

• Mesura-les amb un regle i contesta de nou la pregunta anterior.

2. Mira atentament els dibuixos. Anota davall de cada un el que hi veus.

On està ara el ciri?

La informació que recullen els nostres ulls arriba al cervell, i aleshores és quan veem. De vegades el cervell interpreta de maneres distintes la informació que rep dels ulls, aleshores es produeixen les il·lusions òptiques. 8

■



3. Acosta la cara a poc a poc al paper, fins que toques la línia vertical amb la punta del nas.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 9

FITXA 7

Control

Les persones ens podem moure Nom

Data

1. Completa. • L’esquelet està format per • L’esquelet s’encarrega de

• Els músculs són elàstics, això vol dir que

• Per a moure’ns necessitem els

i els

2. Explica què és una articulació i escriu-ne cinc exemples.

3. Escriu en la capçalera de cada requadre si es tracta de noms d’ossos o de músculs. Després escriu a quina part del cos està cada un d’ells.


On estan?

On estan?

húmer

bíceps

costelles

bessó

fèmur

deltoide

vèrtebres

pectoral

4. Marca les oracions verdaderes.

■ ■ ■

Quan el bíceps es contrau, estira l’os radi. Quan el bíceps es contrau, dobleguem el braç pel colze. Quan el bíceps es contrau, pugem el muscle. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

9

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 10

FITXA 8

Reforç Nom

Data

1. Uneix cada paraula amb l’os o el múscul que corresponga en els dibuixos.

frontal fèmur bíceps trapezi deltoide pelvis columna vertebral húmer bessó tíbia costelles trapezi pectoral estern quàdriceps

2. Escriu dos exemples en cada cas. • Ossos llargs: • Ossos menuts: • Músculs de les extremitats: • Músculs voluntaris: 10

■


• • • • • • • • • • • • • • •


• • • • • • • • • • • • • • •

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 11

FITXA 9

Ampliació Nom

Data

1. Pinta els ossos que formen el crani. Completa els seus noms amb les vocals que falten. A

●

FR

■

NT

●

▲

E

✖

I

■

O

U

❍

L P

●

R

✖

ET

●

L N

●

S

●

L P

●

T M

●

X

✖

L·L

●

R S

❍

P

▲

RI

■

●

NDÍB

▲

✖

ET

MP

■

●

R

L ●

L

R ■

M

R

❍

L

CC

✖

P

✖

T

●

L

●


2. Els ossos de l’orella són quatre. Pinta’ls i completa els seus noms amb les vocals que falten.

M L

▲

NT

✖

C

●

❍

RT L

●

▲

R

LL ▲

▲

NCL ❍ S

STR

▲

●

P

L’esquelet està format per uns 206 ossos i cada un d’ells té el seu nom. A l’orella es troba l’os més menut de l’esquelet, que rep el nom de lenticular. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

11

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 12

FITXA 10

Control

Classifiquem els animals Nom

Data

1. Escriu el significat d’aquestes paraules. Ovípar: Vivípar: Herbívor: Carnívor: Omnívor: 2. Escriu al costat de cada animal les paraules que expliquen com és. Tria el terme adequat de cada requadre. • carnívor • herbívor

• té plomes • té pèl

esquirol

• • • •

• • • • cavall

guillot

3. Com es comuniquen els animals? Escriu dos exemples.

12

■


rossinyol • • • •

• • • •

lleona

• • • •

• ovípar • vivípar


• camina • vola

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 13

FITXA 11

Reforç Nom

Data

1. Pinta aquests animals i divideix-los en dos grups: ovípars i vivípars. Ovípars

Vivípars

gallina

rossinyol

ànec elefant

lleó gat


2. Completa aquesta fitxa sobre l’àguila. L’ÀGUILA Com es desplaça? De què té cobert el cos? És carnívora o herbívora? És ovípara o vivípara? Quin sentit té molt desenvolupat? CONEIXEMENT DEL MEDI

■

13

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 14

FITXA 12

Ampliació Nom

Data

1. Pinta i busca en el dibuix tots els senyals que t’indiquen la presència d’animals en aquest lloc.

niu

petjades

cornamenta de cérvol

cau ploma

2. Si observes els senyals que han deixat els animals, què pots saber sobre aquest lloc i els animals que hi viuen?

A la naturalesa és difícil observar animals, però sí que podem observar les seues empremtes i les restes que deixen, com ara plomes, petjades, nius… D’aquesta manera podem deduir dades com la seua grandària i els seus costums. 14

■



corfes de castanyes

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 15

FITXA 13

Control

Animals: vertebrats i invertebrats Nom

Data

1. Completa. Els animals vertebrats són Els animals invertebrats són 2. Marca amb creus les oracions verdaderes. Tots els mamífers…

Totes les aus…

■ ■ ■ ■ ■

■ ■ ■ ■ ■

tenen ossos. tenen pèl. naixen del ventre de sa mare. mamen quan acaben de nàixer. tenen potes.

tenen ossos. tenen plomes. naixen d’ous. volen. tenen ales.

3. Dibuixa.


Un animal invertebrat que tinga closca.

Un animal invertebrat que tinga conquilla.

4. Què hi ha al cos d’una llagosta? Encercla-ho. tòrax

plomes

abdomen

cap

potes

antenes

aletes

ales CONEIXEMENT DEL MEDI

■

15

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 16

FITXA 14

Reforç Nom

Data

1. Copia al costat de cada paraula clau els termes corresponents. Després pinta els dibuixos. plomes pèl potes

ales cua mamelles

au

orelles ossos bec

mamífer

● Explica com has sabut quins són els insectes.

16

■



2. Pinta només els insectes.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 17

FITXA 15

Ampliació Nom

Data

1. Llig i pinta només els rèptils. Els rèptils són animals vertebrats. Naixen d’ous i tenen el cos cobert d’escames. La majoria dels rèptils són animals terrestres.

rossinyol sargantana

àguila

tortuga

serp

ànec


cocodril

2. Escriu els noms dels rèptils que has pintat.

3. Contesta. En què s’assemblen els rèptils i les aus?

En què es diferencien?


■

17

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 18

FITXA 16

Control

La Terra és un planeta amb vida Nom

Data

una poma un gelat

una cadira l’aire de un pneumàtic un caldo

▼ ▼ ▼

un suc de poma

▼ ▼ ▼

1. Escriu sòlid, líquid o gas segons corresponga.

2. Relaciona amb línies. gasos •

• Mantenen la seua forma encara que els canviem de lloc.

sòlids •

• No tenen forma pròpia i ocupen el major espai possible.

líquids •

• No tenen forma pròpia, adopten la forma del recipient que ocupen.

3. Copia i completa les frases amb aquestes paraules: congela, fon o evapora. • L’aigua es

quan passa d’estat líquid a estat sòlid.

• L’aigua s’

quan passa d’estat líquid a estat gasós.

• L’aigua es

quan passa d’estat sòlid a estat líquid.

■ ■ ■

Quan es crema paper. Quan es fon la cera d’un ciri. Quan l’aigua líquida es converteix en gel.

■ ■ ■

Quan es desfà un gelat. Quan rostim un pollastre. Quan es trenca en trossos un got de vidre.

5. Aquesta oració és falsa o verdadera? Explica-ho. Quan un tros de mantega es desfà es produeix un canvi d’estat.

18

■



4. Quins d’aquests canvis de la matèria són canvis d’estat? Marca’ls.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 19

FITXA 17

Reforç Nom

Data

1. Imagina que poses aigua en aquests tres recipients.

• Quina forma prendrà l’aigua en cada recipient? Pinta-la.

• Explica per què en cada recipient l’aigua té forma distinta.

2. Explica com canvia la matèria en cada cas. Dibuixa’n el resultat. Quan cremem un tros de fusta, la fusta

Quan deixem un gelat al sol,


es converteix en

➧ Quan barregem cacau en pols i llet,

➧

➧ Quan fregim un ou,

➧ CONEIXEMENT DEL MEDI

■

19

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 20

FITXA 18

Ampliació Nom

Data

1. Explica el que ocorre en cada experiència. 1

colador

mescla d’aigua i arena

2

arena

Què ocorre?

➧ aigua

1

Què ocorre?

2

➧ oli oli i aigua

tamís

2

Què ocorre?

➧

Podem separar de diferents maneres dues substàncies que estan barrejades. Per exemple, amb un filtre podem separar un líquid d’un sòlid. 20

■



1

mescla d’arena fina i pedres

aigua

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 21

FITXA 19

Control

L’aigua és necessària per a la vida Nom

Data

1. Explica amb exemples per què necessiten aigua els éssers vius.

2. Escriu sis exemples d’usos de l’aigua.

3. A quins llocs de la Terra hi ha aigua? Marca’ls.

■ ■ ■

Als mars, rius i llacs. Sota el sòl. Als embassaments.

■ ■ ■

A les piscines. A l’aire. A les nostres cases.

4. Escriu els noms dels estats de l’aigua.


Quan el gel es converteix en aigua líquida Quan l’aigua líquida es converteix en vapor

▼ ▼

5. Quin canvi d’estat es produeix en cada cas? Escriu-ne el nom.

6. En què es diferencia l’aigua d’altres líquids?

7. Explica què és l’aigua potable i on podem obtenir-la.


■

21

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 22

FITXA 20

Reforç Nom

Data

▼ ▼ ▼

1. Escriu un exemple en cada cas. Aigua en estat líquid Aigua en estat sòlid Aigua en estat gasós

2. Completa el text amb les paraules que hi falten. aigua líquida

aigua sòlida

L’

congela

vapor d’aigua

dels mars, rius i llacs s’evapora i es converteix

en

. El vapor d’aigua es condensa i es converteix

en

. Així es formen els núvols. Si aquesta aigua es

es forma la neu o el granís, que són forma de pluja, que és

. També pot caure en .

3. Escriu V si és verdader o F si és fals. Els núvols estan formats per gotes d’aigua. L’aigua pot canviar d’un estat a un altre. Quan l’aigua líquida s’evapora es transforma en vapor d’aigua.

4. Observa el dibuix i escriu el nombre que corresponga davant de cada paraula. 4 5

8

6

3 7

2 1

22

■

mar

vapor d’aigua

núvols

riu

neu

aigua subterrània

pluja

llac



■ ■ ■

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 23

FITXA 21

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig el text atentament. La vida en el gel Algunes zones del nostre planeta estan sempre cobertes de gel. A pesar que les condicions de vida són molt dures, hi ha persones, com els inuits, que s’han adaptat a elles. Fixa’t en alguns exemples de la forma de vida d’aquestes persones: • Per a vestir-se utilitzen pells d’animals de pèl llarg, que abriguen molt. • S’alimenten amb animals que cacen i pesquen. Per a pescar han de fer un forat al gel, per poder arribar a l’aigua líquida que hi ha davall. • Quan ixen a caçar construeixen refugis amb blocs de gel que s’anomenen iglús. • Es desplacen en trineus arrossegats per gossos. Gràcies a la seua forma de vida, els inuits s’adapten al fred. 2. De què tracta aquest text? Marca-ho.

■ ■

De la importància del gel. De les adaptacions de les persones a la vida en el gel.

■ ■

Dels canvis d’estat de l’aigua. De com es construeix un iglú.


3. Per què els inuits han de fer un forat al gel per a pescar?

4. Observa el dibuix i expressa com és un trineu i per a què serveix.

El medi en el qual vivim influeix en la nostra forma de vida. Les condicions del medi, como el fred, influeixen en el tipus de roba que fem servir, en els habitatges, en l’alimentació… CONEIXEMENT DEL MEDI

■

23

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 24

FITXA 22

Control

L’aire és necessari Nom

Data

1. Escriu (V) verdader o (F) fals en cada una de les oracions.

■ ■ ■ ■ ■

■ ■

L’aire és un gas. L’aire pesa.

L’aire és un líquid. L’aire no té forma.

L’aire no pesa. L’aire té sempre la mateixa forma. L’aire ocupa el major espai possible.

2. Escriu. Què és l’atmosfera? Escriu quines dues missions té l’atmosfera.

3. Escriu quatre exemples d’usos de l’aire.

tempesta

pluja

neu

arc iris

ones

llamp

oxigen

granís

tro

vent

5. Per què necessiten aire els éssers vius?

6. L’aire pesa? Contesta i explica-ho amb un exemple.

24

■



4. Encercla les paraules que indiquen fenòmens atmosfèrics.

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 25

FITXA 23

Reforç Nom

Data

1. Explica què passarà en cada cas.

1. Si deslliguem el nus d’un globus inflat.

2. Si pengem cada un d’aquests globus dels extrems del penjador.

3. Si fiquem aquesta botella buida en una safa plena d’aigua.

Experiència 1 Experiència 2 Experiència 3

▼ ▼ ▼


2. Ara explica quina característica de l’aire demostra cada una de les experiències anteriors.

3. Explica per què ajudem a tenir cura de l’aire quan utilitzem els transports públics.

4. Escriu el nom d’alguns objectes que tinguen aire al seu interior.


■

25

552683 Unitats 01-08 18/12/01 09:27 Página 26

FITXA 24

Ampliació Nom

Data

1. Pinta aquests vaixells. Completa els seus noms amb les vocals que hi falten. A

E

●

F

L

●

❍

TX

I

▲

C

■

O

✖

RB

▲

T

U

■

R

●

■

M

❍

●

N

C

●

●

R

●

V

▲

L·L

●

V

● ✖

X

▲

LL VÍK

✖

●

M

●

RÀ

●

S C

T

NG

●

MPAN

2. Observa i contesta.

Com es desplacen per l’aigua? 3. Tria un d’aquests vaixells i explica com és.

Hi ha molts tipus de vaixells diferents que utilitzen veles per desplaçar-se impulsats pel vent. Reben noms diferents en funció del nombre de veles, de com estan col·locades, dels materials amb els quals estan fets… 26

■



Què tenen en comú tots aquests vaixells?

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 27

Fitxa 25

Control

Les plantes són éssers vius Nom

Data

1. Explica. Per què diem que les plantes són éssers vius? Quina és la principal diferència entre les plantes i els animals?


2. Escriu el nom de cada part.

3. Relaciona cada paraula amb el seu significat. arbre •

• Planta de tija fina i flexible.

herba •

• Planta de tija llenyosa i branques que ixen prop del sòl.

arbust •

• Planta que té tronc i branques que ixen lluny del sòl.

4. Escriu tres exemples per explicar la importància de les plantes.


■

27

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 28

Fitxa 26

Reforç Nom

Data

1. Pinta i escriu en el seu lloc el nom de cada part d’aquestes plantes.

arç

blat

castany 2. Completa el quadre. ARBRE

HERBA

ARBUST

Nom Com són les fulles

Com és l’arrel

Planta de fulla perenne

▼

Planta de fulla caduca

▼

3. Escriu el significat i un exemple en cada cas.

28 ■ CONEIXEMENT DEL MEDI


Com és la tija

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 29

Fitxa 27

Ampliació Nom

Data

1. Pinta la part comestible de cada planta. • Ens mengem les fulles.

encisam

bledes

espinacs

col

julivert

• Ens mengem l’arrel.

rave


carlota

nap

• Ens mengem unes tiges especials que creixen sota terra.

all

ceba

creïlla

Aprofitem diferents parts de les plantes per alimentar-nos: les fulles, les arrels, les tiges… Per exemple, la carlota és una arrel, i la creïlla és una tija subterrània. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

29

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 30

Fitxa 28

Control

Les plantes tenen flors Nom

Data

1. Pinta i escriu el nom de cada part d’aquestes flors.

2. Escriu verdader (V) o fals (F) en cada una de les oracions.

■ ■ ■ ■ ■

Els fruits procedeixen de les flors. Les llavors es troben a l’interior dels fruits. Els fruits secs tenen molta aigua al seu interior. Les flors es transformen a poc a poc en fruits. D’una llavor pot formar-se una planta nova.

4. Tria un fruit dels que has escrit. Dibuixa’l i contesta. És carnós o sec? On estan les seues llavors? Com són les seues llavors?



3. Escriu els noms de huit fruits.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 31

Fitxa 29

Reforç Nom

Data

1. Imagina que vols sembrar unes llavors de tomaca per obtenir una tomaquera. Quins elements necessitaries? Com ho faries?

2. Escriu els noms d’aquests fruits i dibuixa les seues llavors.

3. Completa la fitxa de la pomera.


LA POMERA

Fes-ne un dibuix. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

31

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 32

Fitxa 30

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig el text atentament. Safrà: l’or roig El safrà és una planta originària d’Àsia. Des de l’antiguitat les persones hem aprofitat els estigmes de les flors d’aquesta planta, que tenen forma de fil. D’ací procedeix el nom d’aquesta planta, d’una paraula àrab que significa «fil». Per obtenir 250 grams de safrà mòlt calen unes 75.000 flors; per aquesta raó el safrà que comprem a les botigues és molt car. El safrà s’utilitza, sobretot, per donar color i sabor a diferents menjars, com ara la paella i el bacallà a la manxega. 2. De què tracta aquest text? Marca-ho.

■ ■

Del preu del safrà. De les parts de la planta del safrà.

■

Explica què és el safrà i per a què s’utilitza.

4. Escriu els noms de les parts de la flor del safrà al seu lloc. • pètals • estigmes • estams

Les persones donem a les plantes molts usos distints. Per exemple, utilitzem els estigmes de la flor del safrà com a condiment. 32 ■ CONEIXEMENT DEL MEDI


3. Per què creus que el títol del text és «Safrà: l’or roig»?

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 33

Fitxa 31

Control

Els paisatges Nom

Data

1. Observa aquests quadres i pinta el que representa un paisatge. Després respon. És un paisatge de muntanya, de planura o de costa?

Quins altres dos elements naturals hi ha en el paisatge? Hi ha arbres, i

2. Encercla només allò que pot produir un canvi natural en el paisatge. • la pluja

• un castell

• el vent • un volcà

• un pont • un riu

• el mar

3. Observa els dibuixos i completa les definicions.

Una muntanya és


Una serra és

4. Escriu el nom d’una muntanya o d’una serra de la teua Comunitat.

5. Uneix les paraules que tenen alguna relació entre elles. Vall •

• Mar

Cim de la muntanya •

• Riu

Platja • Península •

• Vessant • Istme


■

33

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 34

Fitxa 32

Reforç Nom

Data

1. Pinta la carretera. Després pinta cada casa d’un color segons la seua situació i completa. verd

La casa del peu de la muntanya.

blau

La casa del cim.

roig

La casa del vessant.

En una muntanya es distingeixen tres parts: 2. Escriu la lletra segons corresponga: C (costa), M (muntanya), P (plana). • S’hi veuen platges i penya-segats. És un paisatge de • S’hi veuen boscs i carreteres sinuoses. És un paisatge de • S’hi veuen rius amples, conreus i carreteres rectes. És un paisatge de 3. Recorda que veiem eixir el sol per l’est i el veiem pondre’s per l’oest. Completa el nom dels punts cardinals. Nord

Sud

5. Observa els dibuixos i escriu: paisatge natural o paisatge transformat.



4. Busca al teu llibre el mapa de relleu de la Comunitat Valenciana. Descobreix una serra important i escriu el seu nom.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 35

Fitxa 33

Ampliació Nom

Data

1. Observa el dibuix i llig el text. Altitud

pic Centella

700 m 600 m 500 m

pic les Xineses altiplà

400 m 300 m

plana de les Bosquines

200 m 100 m 0m

Altitud del relleu La plana de les Bosquines té una altitud de 50 m sobre el nivell del mar. El pic Centella té una altitud de 700 m sobre el nivell del mar. Altitud és l’altura d’un terreny respecte al nivell del mar. Les planes de la costa solen tenir molt poca altitud. Les planes de l’interior que tenen molta altitud s’anomenen altiplans. Quan diem que un terreny és alt o és baix ens referim a la seua altitud, és a dir, a la seua altura sobre el nivell del mar.


2. Copia la part del text anterior escrita amb lletra més grossa.

3. Torna a mirar el dibuix i respon. Quina altitud té el pic les Xineses? Quina altitud té la mar, 0 metres o 10 metres? Quin pic és més alt, el Centella o el de les Xineses? Quina altitud té l’altiplà? CONEIXEMENT DEL MEDI

■

35

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 36

Fitxa 34

Control

Les aigües i el temps atmosfèric Nom

Data

1. Completa les oracions amb aquestes paraules. riu • Un

cabal

afluents

planes

muntanyes

curs

és un corrent d’aigua continua que naix en les

discorre por les

i desemboca en el mar o en un altre riu.

• Els rius que desemboquen en uns altres rius s’anomenen • El

,

.

és la quantitat d’aigua que flueix per un riu.

• Anomenem

d’un riu al recorregut que té el riu des que naix

fins que desemboca. 2. Observa i decideix si la costa és alta o baixa en aquests dibuixos. Després explica-ho.

perquè

És una costa

3. Encercla segons aquesta llegenda. blau La fauna vertebrada

verd

roig La flora arbrada

taronja La flora herbàcia


La fauna invertebrada

perquè © 2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A.

És una costa

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 37

Fitxa 35

Reforç Nom

Data

1. Observa i completa el text dels cartells amb aquestes paraules. • curs

• mitjà

• cabal

Curs alt: naixement del riu. El cabal és escàs i el llit estret.

• mar

• cabalós

• ample

F

F

baix: desembocadura del riu en el . El riu és molt i .

F

Curs : el riu discorre per planures. El augmenta i el llit és més ample.


2. Uneix cada paraula amb la seua definició. Arxipèlag

•

• Riu que desemboca en un altre riu.

Afluent

•

• Conjunt d’animals no domesticats que viuen en un lloc.

Presa

•

• Conjunt d’illes pròximes entre elles.

Fauna

•

• Mur que es construeix en el curs d’un riu per retenir l’aigua del riu i de la pluja.

3. Pensa en la Comunitat Valenciana i escriu. El nom d’un riu important: El nom d’un espai natural protegit: El temps que fa durant l’estiu: 4. Subratlla les paraules que només poden descriure un paisatge costaner d’Espanya. mar port

carretera costera platja

cap plana

bosc ciutat

golf penya-segat


■

37

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 38

Fitxa 36

Ampliació Nom

Data

1. Observa els dos mapes i llig.

10 d’agost

Llegenda

Clar Núvols i clars

10 de gener Cobert Boira

Pluges

Neu

Vent

En aquests mapes pots veure el temps que ha fet en dues dates diferents. • L’Institut de Meteorologia ha elaborat aquests dos mapes. Per a fer la previsió atmosfèrica i poder elaborar el mapa s’ha utilitzat una imatge de satèl·lit i les dades recollides a diverses estacions meteorològiques. • Perquè puguem comprendre el mapa s’ha creat una llegenda amb símbols.

En la llegenda s’explica el significat dels símbols que apareixen en el mapa. Per exemple, el símbol del sol significa que el cel estarà clar i lluirà el sol. El símbol de núvols amb un sol vol dir que al llarg del dia hi haurà moments en què lluirà el sol i uns altres en els quals el cel estarà nuvolós. 2. Subratlla allò que consideres més important. 3. Observa els mapes i respon. • Quin dels dos dies ha plogut? • Quin dia va ser més assolellat? • Amb quin símbol es representa que està previst que neve? 38 ■ CONEIXEMENT DEL MEDI


En un mapa del temps es representa, mitjançant símbols, l’oratge que s’ha previst que farà al llarg d’un dia en un lloc determinat.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 39

Fitxa 37

Control

La població Nom

Data

1. Completa les oracions amb aquestes paraules. ciutat

poble

• En una

població urbana

població rural

hi ha més edificis i persones que en un

• La

.

és la que viu a les ciutats.

• La població que viu als pobles i al camp l’anomenem

.

2. Uneix els dibuixos amb les expressions amb les quals estan relacionats.

• Transport marítim • Transport terrestre


• Transport aeri

3. Llig i escriu una d’aquestes dues paraules: emigrant o immigrant.

Paula va nàixer en un poble del País Basc. Quan va començar a treballar es va traslladar a Sevilla.

Xavier va nàixer a València. Quan es va casar es va traslladar a viure a Itàlia, d’on era nadiua la seua dona Isabella.

Per a les persones del seu poble

Per als habitants de València, Xavier

és una

és un

i per

a les persones de Sevilla és una .

i per als

italians i italianes és un . CONEIXEMENT DEL MEDI

■

39

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 40

Fitxa 38

Reforç Nom

Data

1. Uneix les paraules amb la seua definició. Població

•

• Localitat menuda i poc poblada.

Ciutat

•

• Vehicle utilitzat per traslladar persones i mercaderies.

Poble

•

• Conjunt de persones que viuen en un lloc determinat.

Mitjà de transport •

• Localitat gran i molt poblada.

2. Observa aquests senyals de trànsit i uneix-los amb el text que els definisca millor.

• Prohibeix el pas • • Obliga a girar a l’esquerra • • Anuncia un perill: hi ha una escola prop • • Informa sobre una parada de taxis •

3. Ratlla la resposta incorrecta.

• La població de la meua Comunitat… … excedeix els dos milions d’habitants. … no arriba als dos milions d’habitants. • El mitjà de transport més utilitzat per la meua família diàriament és… … el terrestre. … el marítim. 4. Escriu una diferencia entre un poble i una ciutat. • Pel que fa a la grandària: • Pel que fa al treball dels seus habitants: 40 ■ CONEIXEMENT DEL MEDI


• La població d’un lloc creix… … perquè hi naixen més persones de les que moren i hi arriben immigrants. … perquè hi moren més persones de les que naixen i l’emigració és elevada.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 41

Fitxa 39

Ampliació Nom

Data

1. Observa els dos plànols d’evolució històrica. Les ciutats creixen • Primer, pinta segons aquesta llegenda. Poble o vila

CREIXEMENT URBÀ AL LLARG DE LA HISTÒRIA roig Edificació romana

Ciutat

taronja Edificació medieval Ri

u

N

Ri

N

u

verd

Edificació moderna

groc

Edificació actual Calçada o camí Carretera Autovia Rius Conreus i pasturatges

blau verd marró

Terreny balder per a pròximes edificacions

• Com pots veure, en ambdós plànols apareix la mateixa ciutat. • Però cada plànol mostra un moment de la història de la ciutat. • Amb aquests plànols podem saber com ha crescut la ciutat.


En els plànols d’evolució històrica podem descobrir quant han crescut les ciutats i els pobles amb el pas dels anys. Cada color del plànol ens mostra com i cap on s’ha produït el creixement de la urbanització de la ciutat. 2. Observa els plànols i respon. • Cap on va començar a créixer la vila, cap al nord o cap al sud? • Quan va superar el riu? • Creus que la ciutat continuarà creixent? 3. Copia allò que consideres més important del que has aprés en aquesta fitxa.


■

41

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 42

Fitxa 40

Control

El treball Nom

Data

1. Observa i utilitza aquestes paraules per a construir les oracions més adients sobre el treball que realitza cada personatge de les vinyetes. ramader fàbrica

obtenció de recursos naturals transformar recursos naturals

Gabriel és ramader.

prestació de serveis oficina tèxtil

Raquel

equí advocada

Pau

Població activa.

•

• Pesca marítima que es realitza prop de la costa en un vaixell menut en el qual treballen poques persones.

Ramat estabulat.

•

• Animals que es crien en granges i s’alimenten amb pinsos i farratge.

Pesca d’altura.

•

• Persones majors de 16 anys que realitzen un treball remunerat o estan en condicions de realitzar-lo.

Producte industrial. •

• Producte elaborat en una fàbrica.

Pesca costanera.

• Pesca marítima que es realitza en alta mar, en un vaixell gran en el qual treballen moltes persones.

•

3. Completa amb exemples.

CONREUS AGRÍCOLES CABANYES RAMADERES



2. Uneix amb les seues definicions.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 43

Fitxa 41

Reforç Nom

Data

1. Ordena el procés de transformació industrial amb 1, 2, 3 i 4. tren

hivernacle

fàbrica

hivernacle

2. Uneix segons corresponga. Els conreus de secà.

•

• És la formada per vaques i bous.

Els conreus de regadiu. •

• Son els llocs on es crien aus per obtenir aliments i altres productes.

La cabanya bovina.

•

• Són els que creixen només amb l’aigua de la pluja.

Les granges avícoles.

•

• Són els que necessiten molta aigua per a créixer i per això cal regar-los.


3. Completa amb el que saps de la teua Comunitat. • La major part de la població activa treballa en

• Els principals conreus agrícoles són

• En la ramaderia destaquen

• Les indústries més importants són


■

43

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 44

Fitxa 42

Ampliació Nom

Data

1. Observa i llig. La població activa POBLACIÓ ACTIVA 2000 (16.500.000 = 100 %) Aturada 2.600.000 = 16 %

Ocupada 13.900.000 = 84 %

POBLACIÓ ACTIVA OCUPADA 2000 (13.900.000 = 100 %) Sector primari 1.000.000 = 7 %

Sector terciari 8.600.000 = 62 %

Sector secundari 4.300.000 = 31 %

• En el primer gràfic es representa la població activa d’Espanya classificada en població ocupada i població aturada. La població activa ocupada és la que està treballant. La població activa aturada és la que vol treballar o està en edat de fer-ho però no troba una faena. • En el segon gràfic es representa la població activa ocupada que treballa en els tres sectors econòmics més importants. Els tres sectors econòmics són el sector primari, el sector secundari i el sector terciari. El sector primari és el que agrupa els treballs relacionats amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria. El sector secundari és el que agrupa els treballadors de la indústria i de la construcció. El sector terciari és el que agrupa els treballs relacionats amb els serveis, com el comerç, el turisme, la sanitat, l’educació, l’administració...

• La població activa ocupada és major que la població activa aturada? • En quin sector econòmic treballa la major part de la població ocupada?

3. Copia el que has aprés en aquesta fitxa i no sabies abans.



2. Observa els gràfics i respon.

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 45

Fitxa 43

Control

La nostra història Nom

Data

1. Uneix per a definir. Diari

•

• Document històric, per exemple un castell antic.

Biografia

•

• Període de temps de 100 anys successius.

Segle

•

• Costums que es transmeten de generació en generació.

Tradició

•

• Quadern on una persona escriu cada dia sobre la seua vida.

Monument

•

• Història de la vida d’una persona.

2. Respon. • Qui va nàixer abans, ta mare o tu? • Quan usem la paraula antic, a què ens referim?

• Què utilitzes per a mesurar el temps al llarg d’un dia? I per a mesurar-lo al llarg d’un any?


3. Observa i completa les oracions amb abans o després i amb antic o modern.

El rellotge de l’esquerra es

El telèfon de la dreta es va

L’edifici de l’esquerra es va

va fabricar abans, per això

fabricar

construir

és més antic.

això és més

, per .

, per

això és més

.

4. Tria i marca. • Podem saber com es vestien les persones que van viure fa uns tres-cents anys?

■

Sí, perquè hi ha museus.

■

Sí, perquè van fer vídeos.

• Com podem saber com vivien les dones i els homes primitius que van viure fa milers d’anys i no van deixar cap document escrit?

■

Estudiant les restes de les excavacions.

■

No podem saber-ho. CONEIXEMENT DEL MEDI

■

45

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 46

Fitxa 44

Reforç Nom

Data

1. Decideix quin tipus de document és cada un. Pots triar més d’una opció. • personal

• històric

• gràfic

• escrit

2. Escriu. • Un costum que tingues: • Una tradició familiar: • Una tradició del lloc on vius:

● Tria només un dels objectes de les parelles anteriors i respon. L’utilitzes tu? Per a què serveix? En què ha canviat amb relació a l’altre de la parella?



3. De les següents parelles d’objectes indica quin és el més antic (A) i quin és el més modern (M).

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 47

FITXA 45

Ampliació Nom

Data

1. Observa aquesta representació de diversos segles en una línia del temps. La línia del temps Naix Jesucrist

F

Comença a construir-se la mesquita de Còrdova

F

Es descobreix Amèrica

F F

L’ésser humà arriba a la Lluna

I a. C. I d. C. II d. C. III d. C. IV d. C. V d. C. VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI

• Els segles avancen seguint el sentit de la fletxa. Per exemple, el segle XXI és el que està més prop de la punta de la fletxa perquè és l’actual. • Els segles anteriors al naixement de Crist s’escriuen seguits d’a. C., que significa «abans de Crist». • Els segles posteriors al naixement de Crist s’escriuen d. C. o sense cap abreviatura. • En una línia del temps es representen els segles d’una forma gràfica. Cada segle es mostra diferenciat de la resta pel color o amb un requadre. Per a comprendre el gràfic es posa una data i s’escriu un fet que va ocórrer en el període indicat.


2. Respon. • Quin és més antic el segle I a. C. o el segle I d. C.? • Quants segles s’han representat en la línia del temps? • ¿A partir de quin esdeveniment va començar a utilizar-se l’abreviatura d. C.? 3. Escriu el més important que has aprés sobre les línies del temps.


■

47

552683 Unitats 09-15 18/12/01 09:29 Página 48

El llibre Atenció a la diversitat (Coneixement del medi), per a tercer curs d’Educació Primària, és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A., sota la direcció de JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i ENRIC JUAN REDAL. Text: Cristina Zarzuelo, Olga Espino i M.ª Isabel Siles. Dibuixos: Marina Gómez i Germán Tejerina. Edició: Cristina Zarzuelo i Olga Espino.

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Manuel Estrada. Equip de disseny: Rosana Naveira, Rosa Marín, Rosa Barriga i Javier Tejeda. Coordinació artística: Pedro García.

Direcció tècnica: Ángel García. Coordinació editorial: Lurdes Barberà. Coordinació tècnica: Ángeles Bárzano. Confecció i muntatge: Aurora Martín i Laura Gil de Tejada. Correcció: Ignasi Díaz. Cartografia: José Luis Gil. Documentació i selecció fotogràfica: Maryse Pinet i María Leocadia Rodrigálvarez. Fotografia: A. Toril; G. Giorcelli; GOYENECHEA; KAIBIDE DE CARLOS FOTÓGRAFOS; STOCKBYTE; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA.

Aquest llibre correspon al segon cicle d’Educació Primària, i forma part dels materials curriculars del projecte editorial de Voramar/Santillana.

© 2001 by Voramar/Grupo Santillana de Ediciones, S. A. C/ València, 44 - 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya a Talleres Gráfics Mateu Cromo, S.A. Ctra. Pinto a Fuenlabrada, s/n. Pinto (Madrid) ISBN: 84-8194-545-5 Depòsit legal:

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics, queden totalment prohibides si no compten amb l’autorització escrita dels titulars del «Copyright», i estaran sotmeses a les sancions establides per les lleis.

8481945455 AD Con Medi 3

Recommend Documents