Esquemes de Gramàtica i Ortografia-Josep Giner

Valencià Quadres resum d'ortografia

J. Giner

Trusted by over 1 million members

Try Scribd FREE for 30 days to access over 125 million titles without ads or interruptions! Start Free Trial Cancel Anytime.











Índex L'apòstrof........................................................................................................................................................................2 La contracció.......................................................... contr acció...................................................................................................................................................................3 .........................................................................................................3 La e i la o obertes............................................................................................................................................................4 L'accent...........................................................................................................................................................................6 La dièresi.........................................................................................................................................................................6 El gènere dels substantius substantius i dels adjectius..................................................................................................... ..................7 El nombre dels substantius i dels adjectius......................................................................................................................8 adjectius......................................................................................................................8 Els pronoms febles......................................... febles...........................................................................................................................................................9 ..................................................................................................................9 Conjugacions.................................................................................................................................................................11 Conjugació dels verbs Haver i Ésser (Ser)........................................................................................................................................................14 Participi.........................................................................................................................................................................15 El guionet......................................................................................................................................................................17 Fonemes Fonemes palatals......................................................................................................................................................... ..19 Fonemes Fonemes alveolars alveolars fricatius fricatius .......................................................................................................... ...........................................................................................................................................20 .................................20 Paraules amb L·L.............................................................. L·L...........................................................................................................................................................22 .............................................................................................22 Oclusives Oclusives finals finals..............................................................................................................................................................23 ..............................................................................................................................................................23











L'apòstrof S'apostrofa

el, En la, Na de

•

Davant paraula començada per vocal o h muda. L'orella, l'home

•

Davant de paraula començada per consonant o h aspirada (no muda). El holding, el carrer

•

Davant paraula estrangera començada per s lí quida. quida. L'smoking

•

Davant de paraula començada per i/hi, u/hu semiconsonants. El ianqui, la hiena, de hui

•

Davant sigles que en pronunciar-les ho fem amb vocal. é d' FP 5é d'

•

Davant d'una lletra sola. « Apostrofem davant de h i davant de a» a»

•

la, Na

NO s'apostrofa

Davant xifra que en pronunciar-la ho fem amb vocal. L'11 de març març Davant paraula començada per i/hi, u/hu àtones. Na Isabel, la Universitat, la humitat •

•

Si dóna lloc a equí voc el fet d'apostrofar la ira ⇒ l'ira ⇔ lira

•

Davant paraula començada per «a «a» partí cula cula negativa. a= no

la anormalitat ⇒ l'anormalitat ⇔ la normalitat •

El nom de les lletres. la a ⇔ l'a, la ema ⇔ l'ema

•

Per tradició davant: una (hora).- la una host.host.- la host del rei











La contracció La contracció de preposició i article

Sempre que les preposicions A, DE, PER i la forma abreujada de CASA, CA, es troben davant l'article definit, mascul í , les preposicions i l'article s'uneixen donant lloc a les formes contractes; sempre que l'article no es puga apostrofar, en cas contrari APOSTROFAREM. A DE PER CASA ⇒ CA

+ EL + ELS

AL, ALS DEL, DELS PEL, PELS CAL, CALS

Sempre que l'article singular no el podem apostrofar, en cas contrari haurem d'apostrofar.

Anava per + el + carrer → Anava pel carrer Anava per + el + hort→ Anava per l'hort→ CORRECTA. CORRECTA.Anava pel hort

→

INCORRECTA INCORRECTA











La e i la o obertes El sistema vocàlic valencià el podem classificar en dos subsitemes: a) Subsitema Subsitema àton b) Susbsitema Susbsitema tònic a) Subsitema àton.ton.- Està format per cinc vocals que es correspon amb les cinc grafies. Es d óna a les vocals que no porten el colp de veu. Coincideix amb el sistema castell à. Fonema Grafia Exemple

/a/

/e/

/i/

/o/

/u/

a

e

i

o

u

poma

done dones

tònic

comú

cèl∙lu l∙lula

La vocal en negreta és àtona

b) Subsitema tònic.nic.- Està format per set vocals que corresponen a les cinc grafies anteriors. Es d óna a les vocals que porten el colp de veu. Fonema

/a/

Grafia

a

Graf. amb titlla

à

/

/ e

è

desbara desbarat, tebi, f èmur germà La vocal en negreta és tònica

Exemple

/e/

/i/

/ /

i

/o/ o

é

í

ò

finestra, església

cedi cedir, pingüí

abso absolta, còmput

/u/ u

ó

ú

sota, boirós aljub, algú

e oberta / / Perquè una e siga oberta ha de ser t ònica, si no és tònica no podrà ser oberta i ser à tancada. En paraules derivades si una e deixa de ser t ònica deixarà de ser oberta. Per oberta. Per exemple: tela [](porta / /) -> teler [](porta /e/) A més a més de ser tònica ha de complir alguna de les seg üents regles: a) Ha d'anar d'anar davant davant de sí l∙laba l∙laba en i. Per exemple: conveni, col∙legi b) Ha d'anar d'anar davant de sí l∙laba l∙laba en u, o formant diftong eu eu.. Per exemple: cèl∙lula, ingenu, peu, fideu c) Ha d'anar d'anar davant davant de l, l∙l o r+consonat r+consonat.. Per exemple: mel, arrel, novel∙la, cel∙la, terra, ferro, comerç, cert. Excepcions: cérvol, erm, ferm, herba, serp. serp . d) A les paraules esdr úixoles. Per exemple: anècdota, València Excepcions: església, grémola, llémena, témpora, térbola e) A les terminac terminacions ions -ecte, -ecta, -epte, -epta [], [a], [p], [ pa]. concepte, objecte, correcta, concepte, recepta, Excepcions: repte f) Als termes termes tècnics i cientí fics. fics. Per exemple: espectre, telègraf, telèfon, pètal, v èrtex Excepcions: apotema, castrense, celeste, forense, lepra g) Algunes paraules: gendre, tendre, Vicent, Vicent, Josep

o oberta / / Perquè una o siga oberta ha de ser t ònica, si no és tònica no podrà ser oberta i ser à tancada. En paraules derivades si una o deixa de ser t ònica deixarà de ser oberta. Per exemple: porta [ ] (porta / /) -> porteta [ ] (porta /o/) A més a més de ser tònica ha de complir alguna de les seg üents regles:











c) A les les paraules paraules esdrúixoles ixoles.. Per exemple: còlera, dòmino, econòmiques. Excepcions: escórpora, f órmula, pólvora, tómbola, tórtora. d) Als termes tècnics i cientí fics. fics. Per exemple: esòfag, quiròfan, pròleg, anòmal, quilòmetre, tòrax, ciclop, amorf. Excepcions: acabades en -oma, carcinoma, lipoma, etc.; i forma. e) Paraules Paraules acabades acabades en: a) -oc, -oca. Per exemple: albercoc, groc, lloca, oca, roca. Excepcions: boc, boca, joca. b) -oç. Per exemple: veloç, feroç. Excepcions: boç, arboç. c) -of, -ofa. Per Per exemple: gallof, carxofa, garrofa. d) -oig, -oja. Per exemple: roig, goig, boja. Excepcions: estoig e) -ol, -ola. Per Per exemple: cresol, caragol, escola. Excepcions: braol, udol, cola. f) -olt, -olta. -olta. Per exemple: exemple: solt, solt, revolt, revolta, revolta, mòlta (de moldre). Excepcions: molt, escolta. g) -ort, -orta. Per exemple: fort, hort, horta, morta, (en castellà porten diftong -ue, fuerte, huerto, etc.) h) -ossa. Per exemple: brossa, grossa. Excepcions: bossa, gossa. i) -ost, -osta. -osta. Per Per exemple: exemple: cost, impost, impost, costa. costa. Excepcions: agost, congost, most, brosta j) -ot, -ota (augmentatius). Per Per exemple: xicot, taulota. k) -ot, -ota (no augmentatius). Per exemple: clot, pot, granota, pigota. Excepcions: bot, brot, mot, nebot, tot, sanglot, xanglot, singlot, xinglot, b óta, gota, sota.. f) Generalment Generalment les les paraules paraules que en castell castellà porten el diftong “ue” “ ue” en valencià porten / / o oberta. P. ex.: “puerta” “puert a” porta ['  ] Algunes paraules canvien el significat si porten la vocal oberta o tancada, molt (“mucho”), mòlt (“molido”); d éu (“dios), deu (“diez”).

Procés a seguir Tancada

No

És tònica? No

Sí

Compleix alguna de les regles? Sí

Oberta













L'accent Porten accent gràfic -titlla- les següents paraules: AGUDES acabades en Vocal a, e, i, o, u as, es, is, os, us PLANES no acabades en en, in ESDRÚIXOLES TOTES

balcó, camí , soldat soldat arròs, francés tècnic, cases cases gènesi

Els monosíl·labs generalment no porten titlla però:

En porta

quan significa

En porta

quan significa

bé, béns cóm cós, cóssos dóna, dónes fé u jóc, jócs més mòlt, mòlta móra, móres nós pèl, pèls què sé sèu sóc són tòt véns, vénen vé u

de bona manera, fortuna obi, menjador de porcs corr orregud eguda a a peu, solar 5m verb donar pret. perf. de fer lloc on van a dormir els ocells quantitatiu del verb moldre fruit pronom fort 1a pers. plur. pilositat, cabell pronom interrog. i relatiu fort del verb saber greix del verb ser del verb ser canó gros d’un cànter per on ix del verb venir pret. prf. simpl. de veure

bóta, bótes cóp, cóps déu, déus éus, adéu déu és fó r a mà mèu món nét, néta ós, óssos pórca, pórques ròssa séc sí sòl té ús vés vós

recipient de neu, mesura capacitat divinit initat at,, aco acomiada adament verb ser pret. imper. subj. de ser extrem de l’extremitat sup. crit del gat lloc on vivim relació familiar animal mida agrària fem. rossí, carronya senyal que queda a la roba plegada

afirmació el terra del verb tenir acció d’usar imperatiu verb anar pronom pers. fort 2a per. pl.

La dièresi Posem la dièresi: Sobre la u Darrere de Q/G i davant E/I, E/I, perquè sone. La ü forma amb la e /i /i un diftong creixent Sobre la i/u Darrere de vocal de vocal i no forma diftong, és a dir, les pronunciem en s í l∙labes l∙labes separades Sobre la i Entre dues vocals i la pronunciem com vocal com vocal,, sense diftongar ni amb l'anterior, ni amb la posterior

qüestió – qües/ti/ó, pingüí , obliqüitat ve ïna – v e / ï /na, /na, ra ïm, peüc inclo ïa – in/clo/ ï /a /a  joia

Paraules que el lexema acaba en vocal en vocal,, i porta els sufixos: - ï tat, - ï ment , - ï dal, - ï ble, - ï tzar. tradu ïble, arca ïtzar ï tat, ï ment, ï dal, ï ble, ï tzar. Verbs de la 3a Conj. que el lexema acabe en vocal en vocal,, i aquesta entre en contacte amb la vocal tem àtica i. agra ïm Pretèrit imperfet d'indicatiu quan el lexema acabe en o i no podem posar titlla. clo ïa

No porten di èresi: Quan podem accentuar segons les regles d'accentuaci ó Per ex.: pa ex.: paí í s, veí • veí











El gènere dels substantius i dels adjectius REGLA GENERAL Femení = Masculí + A

CASOS PARTICULARS Masculí ACABAT ACABAT EN

Femení = Masculí -

E àtona O àtona

-E -O

EU diftong

-U

AU IU OU

-U

VOCAL tònica CONSONANT SORDA P -> C1 -> T -> F -> -IG

-> ->

Tí tols tols Càrrecs Professions Dignitats

se sonoritza -> B -> G -> D -> V

Més

+A

Exemple mestre mestre monjo monjo europeu europeu

mestra mestra monja monja europea europea

blau blau actiu actiu nou

bla va acti va va no va

+NA

bessó

bessona bessona

+A

llop llop amicc ami nebot nebot serf serf

lloba lloba amiga ami ga neboda neboda ser va va

+VA +V A

-> J -> TJ

roig roig lleig lleig

+ESSA 2

duc alcalde metge déu

ro ja lletja lletja duquessa alcaldessa metgessa deessa deessa

1 Excepcions Excepcions:: flac, cosac, eslovac, eslovac, mec, sec, suec, txec, caduc. Acabats Acabats en -ic, -oc(amic, -oc(amic, antic, groc). groc). 2 Excepcions: príncep-princesa, príncep-princesa, marqués-marquesa. marqués-marquesa. Aquells que el masculí acaba en -OR ho fan en -RIU, actor ac tor-actriu, emperador-emperadriu. emperador-emperadriu.

Lexemes diferents: home → dona, cavall → egua, porc → truja El g ènere contrari es forma a partir del femen í : abella → abellot (abegot); bruixa→ bruixot bruixot,, perdiu → perdigot. Afegeixen mascle o femella: femella: rossinyol mascle ⇔ rossinyol femella











El nombre dels substantius i dels adjectius Generalment els substantius i els adjectius presenten morfemes de nombre: • Morfemes del singular: ∅ • Morfemes del plural: S, OS, ∅, [E]S, [N]S, [S]OS REGLA GENERAL Singular acabat en:

S'afegeix

i, o, u àtones

+S

consonant

Exemples gremi

gremis

examen

exàmens mens

CASOS PARTICULARS Sing Singu ular lar acab acabat at en: en:

Llev Llevem em -

S'afegeix +

A

ES

dona

dones dones

[S][NS]

home

homes homes /hòmens mens

NS1

germà

germans germans

OS

braç reflex despatx

braços reflexos reflexos despatxos despatxos

casc text gust roig mig

cascs cascs, cascos cascos texts texts, textos textos gusts gusts, gustos gustos roig s, rojos s, rojos mitjos migs, migs, mitjos

A àtona E àtona vocal tònica

Ç X SC ST XT IG G

[S] [OS]

Exemples Singular

Plural

Casos particulars acabats en S Acabats consonant+S [í s][ s][ús]

OS2

masculins aguts [às][és] [ós][òs] masculins NO aguts

[is] [as] [us]

3

SOS

curs

cursos cursos

pis abús

pisos pisos abusos abusos

nas accés gos

nassos nassos accessos accessos gossos gossos

llapis atlas cactus

llapis atlas cactus











Els pronoms febles

Persona

Funció

PROCLÍTICS Davant del verb començat per Consonant Vocal o H REFOR Ç ADA ELIDIDA

em, (me)1

ENCLÍTICS Darrere del verb acabat en Vocal no U Consonant o U REDU ÏDA PLENA

1a

Sing

OD/OI

Plur

OD/OI

2a

Sing

OD/OI

Plur

OD/OI

Sing Sing/P /Plu lurr

OD/OI

Mas. Sin

OD

Mas. Plu

OD

Fem. Sin

OD

Fem. Plu

OD

les

-les

Sing.

OI

li

-li

Plur.

OI

els

Neutre

OD

ho

Reflex eflexiu iu

3a

Adverbials

OD/CCL

m'

ens et, (te)

t' us

'm

-me

'ns

-nos

't

-te

-us

-vos

es, (se)

s'

's

-se

el

l'

'l

-lo

'ls

-los

els la3

l'

en

OI/CCL

-la

'ls -ho n'

'n

hi

1 Les formes formes en parèntesis s'utilitzen quan quan el verb comença per la mateixa consonant consonant que el pronom, pronom, em + mirava ⇒me mirava. 2 També prenen prenen la la forma forma plena si es combinen amb altre pronom. Em+ en ⇒ Me'n. 3 També s'utilitza davant de verbs començats començats per i/hi, i/hi, u/hu àtones àtones

Ordre de col·locació a) reflexiu (se) + 2a Persona + 1a Persona + 3a Persona + en + hi b) OI + OD

A tenir en compte •

L'apòstrof el més a la dreta possible. ➢ Però: • el + en -> l'en

-los -ne -hi











OI

\ OD

EL

LA

ELS

LES

COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS HO EN HI LI US

EM

EN

se'l se l' -se'l -se'l

se la se l' -se-la -se-la

se'ls se'ls -se'ls -se'ls

se les se les -se-les -se-les

s'ho s'ho -s'ho -s'ho

se'n se n' -se'n -se'n

s'hi s'hi -s'hi -s'hi

se li se li -se-li -se-li

EM

1 2 3 4

me'l me l' -me'l -me'l

me la me l' -me-la -me-la

me'ls me'ls -me'ls -me'ls

me les me les -me-les -me-les

m'ho m'ho -m'ho -m'ho

me'n me n' -me'n -me'n

m'hi m'hi -m'hi -m'hi

me li me li -me-li -me-li

ENS

1 2 3 4

ens el ens l' 'ns-el -nos-el

ens la ens l' 'ns-la -nos-la

ens els ens els 'ns-els -nos-els

ens les ens les 'ns-les -nos-les

ens ho ens ho 'ns-ho -nos-ho

ens en ens n' 'ns-en -nos-en

ens hi ens hi 'ns-hi -nos-hi

ens li ens li 'ns-li -nos-li

ET

1 2 3 4

te'l te l' -te'l -te'l

te la te l' -te-la -te-la

te'ls te'ls -te'ls -te'ls

te les te les -te-les -te-les

t'ho t'ho -t'ho -t'ho

te'n te n' -te'n -te'n

t'hi t'hi -t'hi -t'hi

US

1 2 3 4 1 2 3 4

us el us l' -us-el -vos-el li'l li l' -li'l -li'l

us la us l' -us-la -vos-la li la li l' -li-la -li-la

us els us els -us-els -vos-els li'ls li'ls -li'ls -li'ls

us les us les -us-les -vos-les li les li les -li-les -li-les

us ho us ho -us-ho -vos-ho li ho li ho -li-ho -li-ho

us en us n' -us-en -vos-en li'n li n' -li'n -li'n

us hi us hi -us-hi -vos-hi li hi li hi -li-hi -li-hi

1 2 3 4

els el els l' 'ls-el -los-el

els la els l' 'ls-la -los-la

els els els els 'ls-els -los-els

els les els les 'ls-les -los-les

els ho els ho 'ls-ho -los-ho

els en els n' 'ls-en -los-en

els hi els hi 'ls-hi -los-hi

LA

n'hi n'hi -n'hi -n'hi

LES 2

ELS

EN

1 2 3 4

se't se t' -se't -se't

EN S

1 2 3 4

LI

se us se us -se-us -se-us

ET

ES

HI

se'ns se'ns -se'ns -se'ns

se'm se m' -se'm -se'm

te li te li -te-li -te-li

te'ns te'ns -te'ns -te'ns

te'm te m' -te'm -te'm

us li us li -us-li -vos-li Notes

us ens us ens -us-ens -vos-ens

us em us m' -us-em -vos-em 1 EL 2 3 4

l'en el n' -l'en -l'en

l'hi l'hi -l'hi -l'hi

1 2 3 4

la'n la n' -la'n -la'n

la hi la hi -la-hi -la-hi

1

les en les n' -les-en -les-en

les hi les hi -les-hi -les-hi

1. Davant del verb començat per consonant 2. Davant del verb començat per vocal o H 3. Darrere verb acabat en vocal, altra que U 4. Darrere del verb acabat en consonant o U

3 4

10







Conjugacions Primera cantar

LEX+ 1a 2a 3P 3I

cant bat dorm pat

Lexema CANT Infinitiu 1a 2a AR ER ER RE ar re

PRESENT Jo Tu Ell Lex + Nos. Vos. Ells PRETÈRIT IMPERFET Jo Tu Ell Lex + Nos. Vos. Ells PRETÈRIT PERFET SIMPLE Jo

Segona batre

3P

Lexema BAT

3I IR

LEX+ cant bat dorm pat

ir ir

Gerundi 1a 2a A NT ENT

1a

2a

2a

3P

3 Incoat IA IES IA ÍEM ÍEU IEN

3P 3 Incoati

Í

Lexema DORM

3P 3P 3I INT

ant

1a 2a 3P 3 Incoativa E ESC ISC ES S EIIXES E IXES A EIX IX EM IM EU IU EN EIXEN IXEN 1a AVA AVES AVA À VEM À VEU AVEN

Pura dormir

ent int int INDICATIU 1a e es cant a em eu en

LEX+ cant bat dorm pat

2a s bat em eu en

1a ava aves cant ava bat à vem à veu aven

2a ia ies ia em í em eu í eu ien

1a

2a

í

í

Incoativa patir

Lexema PAT

Participi 1a 2a AT UT ÉS... at ut

3P 3P

3I IT

it it

3P s dorm im iu en

3 Incoativa esc isc eixes ixes pat eix ix im im iu iu eixen ixen

3P ia ies dorm ia em í em eu í eu ien

3 Incoativa ia ie s pat ia em í em eu í eu ie n

3a Pura

3 Incoativa

í

í











PRETÈRIT PERFET PERIFR À STIC STIC Jo VAIG Tu VAS/VARES Ell VA Nos. VAM/V À REM REM Vos. VAU/V À REU Ells VAN/VAREN

1a

3P

1a

2a

1a v a ig v as va vam v au v an

3P

INFINITIU +

+

É À S À

1a

2a BATUT BATUT BATUT BATUT BATUT BATUT

é é às às cantar à batre // à

é às dormir à

3 In

cantar

1a ia ies ia í em em í eu eu ien

em eu an

batre //

2a ia ies ia í em em í eu eu ien

PATIR PATIR PATIR PATIR PATIR PATIR

3 Pura DORMIT DORMIT DORMIT DORMIT DORMIT DORMIT 3P

em eu an

3 Incoa

DORMIR DORMIR DORMIR DORMIR DORMIR DORMIR

2a

EM EU AN 1a 2a 3P IA IES IA ÍEM ÍEU IEN

3 Pura

BATRE BATRE BATRE BATRE BATRE BATRE

1a CANTAT CANTAT CANTAT CANTAT CANTAT CANTAT

he has ha hem heu han

3I

2a

CANTAR CANTAR CANTAR CANTAR CANTAR CANTAR

3I

+PARTICIPI

1a 2a 3P

CONDICIONAL Jo Tu Ell INFINITIU Nos. Vos. Ells

3I

+INFINITIU

PRETÈRIT INDEFINIT Jo HE Tu HAS Ell HA Nos. HEM/HAVEM Vos. HEU/HAVEU Ells HAN FUTUR Jo Tu Ell Nos. Vos. Ells

2a

3 Incoativa

é às patir à

em eu an

dormir

3 Incoa PATIT PATIT PATIT PATIT PATIT PATIT

em eu an 3P ia ies ia í em em í eu eu ien

3 Incoativa ia ies patir ia í em em í eu eu ien











SUBJUNTIU PRESENT Jo Tu Ell Lex Nos. Vos. Ells

1a E

+

PRETÈRIT IMPERFET FORMA EN FORMA EN S Jo Tu Ell Lex + Nos. Vos. Ells 1

2a 3P A ES E A EM EU EN

3 Incoativa ESCA ISCA ESQUES ISQUES ESCA ES ISCA IM IU ESQUEN ISQUEN

1a

2a i 1a1

À S

ÉS

ASSES À S SSEM À SSEM SSEU À SSEU ASSEN

ESSES ÉS ÉSSEM ÉSSEU ESSEN

3P

1a e es cant e bat em eu en

3 Inc

ÍS ISSES ÍS ÍSSEM ÍSSEU ISSEN

cant

2a 3P a a es es a dorm a em im eu iu en en

3 Incoativa esca isca esques isques pat esca isca im im iu iu esquen isquen

1a

2a

3a Pura

3 Incoativa

às

és

í s

í s

asses às àssem àsseu assen

esses és éssem ésseu essen

bat

isses dorm í s ssem í ssem sseu í sseu issen

pat

isses í s ssem í ssem sseu í sseu issen

Les terminacions en ÉS de la segona conjugaci ó s'utilitzen també per als verbs de la primera conjugaci ó (C. Oriental)

PRETÈRIT IMPERFET FORMA EN FORMA EN R Jo Tu Ell Lex + Nos. Vos. Ells

1a

2a

A RA ARES A RA À REM REM À REU REU AREN

ERA ERES ERA ÉREM ÉREU EREN

3P

3 Inc IRA IRES IRA ÍREM ÍREU IREN

cant

1a

2a

ara ares ara àrem àreu aren

era eres era érem éreu eren

bat

3a Pura ir a ires dorm ira í rem rem í reu reu iren

3 Incoativa

pat

ir a ires ira í rem rem í reu reu iren

IMPERATIU PRESENT Jo Tu Ell

1a 2a 3P

Lex +

A E

-

A

3 Incoativa

ESCA

IX ISCA

1a

cant

a e

bat

2a

3P

-

-

a

dorm a

3 Incoativa

pat

ix esca

ix isca











Conjugació dels verbs Haver i Ésser (Ser) Ésser

Haver INFINITIU. Subs Substa tant ntiu iu verb verbal al GERUNDI. Adverbi verbal P ARTICIPI. Adje Adject ctiu iu verb verbal al

Have Haverr Havent Hagu Hagut, t, hagu haguda da,, hagu haguts ts,, hagu hagude dess

Ésser, ser Essent, sent Sigu Sigut, t, sigu siguda da,, sigu siguts ts,, sigu sigude dess Estat, estada, estats, estades

INDICATIU PRESENT Jo Tu Ell/Ella Nosaltres Vosaltres Ells/Elles

Haver he / haig ha s ha havem / hem haveu / heu han

PRETÈRIT PERFET SIMPLE Jo Tu Ell/Ella Nosaltres Vosaltres Ells/Elles

Haver

FUTUR Jo Tu Ell/Ella Nosaltres Vosaltres

haguí hagueres hagué haguérem haég reuu hagueren Haver hauré hauràs haurà haurem haureu

Ésser

PRETÈRIT IMPERFET

s óc ets és som sou són

Ésser fui / fon fores fou /fon fó rem fór eu foren

Ésser seré seràs serà serem sereu

PRETÈRIT PERFET PERIFR À STIC STIC

Haver havia havies havia haví em e m eauv í heu havien Haver

vaig haver vas / vares haver va haver vam / và rem haver vau / vàreu haver van / varen haver CONDICIONAL

Haver hau hauria / haguera hauries / hagueres hau hauria / haguera haurí em em / haguérem eu ha/uhagu r í eu éreu

Ésser era eres era érem éreu eren

Ésser ésser / ser ésser / ser ésser / ser ésser / ser ésser / ser ésser / ser Ésser ser seria series ser seria serí em em serí eu eu











SUBJUNTIU PRESENT Jo Tu Ell/Ella Nosaltres Vosaltres Ells/Elles

Ésser

Haver haja hages haja hàgem gem / hagu haguem em àgeu ge hu / hague agueu u hagen

PRETÈRIT IMPERFET EN S Jo Tu Ell/Ella Nosaltres Vosaltres Ells/Elles

siga sigues siga sigu siguem em si sigu gueu eu siguen

Haver hagués haguesses hagués haguéssem éssheaugu haguessen

PRESENT Jo Tu Ell/Ella//Vost é Nosaltres

Ésser

PRETÈRIT IMPERFET EN R

fos fosses fos fó ssem fó sseu fossen

Haver

Haver haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren

Ésser fóra fores fóra fó rem fó reu foren

IMPERATIU Ésser sigues siga siguem

Vosaltres Ells/Elles//Vost és

sigueu siguen

Pretèrit Pretèrit Indefinit d'Indicatiu d'Indicatiu = Present Present d'Indicatiu d'Indicatiu de de l'HAVER l'HAVER Pret Pret.. Plus Plusqu quam ampe perf rfet et " = Pret Pretèr èrit it Impe Imperf rfet et d'I. d'I. de l'HA l'HAVE VER R Pret Pret.. Ante Anteri rior or Simp Simple le " = Pret Pretèr èrit it Perfe erfett de l'HA l'HAVE VER R Futur Compost " Cond Condic icio iona nall Comp Compos ostt "

= Futur Simple de l'HAVER l'HAVER = Cond Condic icio iona nall Simp Simple le de l'HA l'HAVE VER R

+ participi

HE CANTAT HAVIA CANTAT HAGUÍ CANTAT CANTAT VAIG HAVER CANTAT HAURÉ CANTAT CANTAT HAURIA CANTAT CANTAT HAGUERA CANTAT CANTAT













Notes sobre les conjugacions •

Els modes personals s ón: INDICATIU, SUBJUNTIU i IMPERATIU Indicatiu.- Expressa accions reals. " Joan • Joan passeja" passeja" • Subjuntiu.- Expressa accions sense realitat objectiva, açò és, merament pensades. "Si "Si dormira tota la nit, descansaria." descansaria." • Imperatiu.- Expressa obligació, ordre o manat. " Escriu!" Escriu!"

•

Els modes no personals són: INFINITIU, GERUNDI i P ARTICIPI Infinitiu.- És el substantiu verbal. " Passejar" • Passejar" • Gerundi.- És l'adverbi verbal. " Passejant" Passejant" Participi.- És l'adjectiu verbal. " Passejat" • Passejat"

•

Els verbs de la 1a conjugaci ó acabats en CONSONANT + IAR, porten l'accent pros òdic sobre la darrera I del lexema, en la 1a, 2a, 3a i 6a persona del presents d'indicatiu i de subjuntiu, i en la 2a, 3a i 6a persona del present d'imperatiu.

• Els Els verb verbss acab acabats ats en: en: Canvien ⇒ per ⇒

-Ç AR

Ç C

-CAR C QU

-QUAR QU QÜ

-JAR J G

-GAR G GU

-GUAR GU Davant A GÜ Davant E, I

Els verbs de la 2a conjugaci ó acabats en -RE formen el futur futur i el condicional eliminant la E de l'infinitiu i posant les terminacions adients.

•











El guionet El guionet és una ratlleta horitzontal que s'usa per: 1 Trencar una paraula quan no ens cap al rengl ó. habitacions Cal tenir present: a) No podem deixar una lletra sola al final del rengl ó ni al principi. b) Hem de mantenir la integritat de les sí l∙labes l∙labes c) En les paraules amb prefixos, hem de mantenir la integritat del prefix; prefix; nosaltres (nos (nos-al-tres) -al-tres) d) Tots els dí grafs grafs a excepció de QU, GU, LL, NY, IG se separen, la primera component amb la s í l∙laba l∙laba anterior i la segona amb la posterior. cotxe cotxe -> cotcot-xe, xe, carr carrer er -> car-r car-rer er,, passa passarr -> pas-s pas-sar ar,, cuix cuixa a -> cuicui-xa xa 2 Per Per unir unir DESENES i UNITATS, UNITATS, i les UNITATS DE CENTENA i la paraula CENTS o CENTES. CENTES . Cal tenir en compte que del 21 al 29 tots porten dos guionets. 23 -> vint-ivint-i-tres tres,, 56 -> cinqua cinquantanta-sis sis 378 -> tres-c tres-cents ents setantasetanta-vuit vuit 3 Per Per unir unir VERB VERB i PRONOM o PRONOMS quan van ENCLÍTICS (darrere del VERB) i no podem apostrofar-











però, els derivats no en porten: porten : xiuxiuejar, zigzaguejar, etc. 9 Els compostos que s ón manlleus no adaptats. adaptats . agnu agnuss-de deii dala dalaii-la lama ma ex-l ex-lib ibri ris, s, però exli exlibr bris isme me,, exli exlibr bris ista ta

flin flintt-gl glas asss

10 No + substantiu s'escriuen amb guionet. no-alineament no-violència però, no posem guionet si el mot no precedeix un adjectiu (funci ó adjectiva) els pa ïsos no alineats, les nacions no violentes els no violents 11 Els topònims segueixen les regles generals : Castellbò Aig Aiguafr uafred eda a Coman omaneg egra ra Torr orregro egross ssa a Palau alauto tord rder era a Mira Mirama marr Canta antall llop opss Porto ortoco colo lom m Palau-solità Aigu Aiguaa-xe xeli lida da Puig Puig-r -rei eig g Puig Puig-a -agu guil ilar ar Bell-lloc Pont-xetmar Guarda-si-venes

Vilaf ilafra ran nca Fontal ntalba ba Vilaila-re real al Vilaila-rrodon odona a Fontont-ro rome meu u Fontont-ru rub bí Sala-d'heures

Bell Bellp puig uig Vallall-de de-r -rou oure ress Mont-roig

Observacions: Si el primer element és un prefix acabat en vocal i el segon comen ça amb "r" o "s" no doblem la "r" o la "s". vicerector, presantificat, gal∙loromànic, grecoromà, politicosocial. Si el darrer element d'un mot compost és un mot monosil∙l àbic, portarà accent si les regles d'accentuació així ho demanen: capgrò capgrò s, bocaf í í , malbò malbò , pinç pinçanà anà s, a collibé collibé .











Fonemes palatals Són aquells que per a la seua realització l'aire en eixir per la cavitat bucal colpeja el paladar. Atenent a la manera d'eixir l'aire, i la major o menor vibraci ó de les cordes vocals, els classifiquem en: 1. Fricatius 1.1. Sonors. /  /. Grafies J, G. 1.2. Sords. /  /. Grafies X, IX. 2. Africats 2.1.Sonors. /  /. Grafies TJ, TG. 2.2.Sords. /  /. Grafies X, TX, -G, -IG. 1.1. Fonemes palatals fricatius sonors. /  /. Grafies J, G. Les grafies J i G per representar el fonema palatal fricatiu sonor pot apar éixer en qualsevol posició de paraula excepte en posició final. Les dues grafies han d'anar davant de vocal. Davant de A, O, U, jaqueta, joc, judici, i excepcionalment davant E: a) Paraules d'origen hebreu i els seus derivats. Jesús, jesu ïta, Jerusalem, etc. b) Paraules amb els els nexes jecc- jecc- , i - ject ject- . injecció, subjecte c) Les paraules: Jeroni, majestat, jerarquia, jeroglí fic, fic, jersei, i tots els derivats Davant E, I; gener, girafa. Excepte j varo, jihad • í •

J G

1.2. Fonemes palatals fricatius sords. /  /. Grafies X, IX.











Fonemes alveolars fricatius Definició Són els que per a la seua realitzaci ó l’aire ix per la cavitat bucal xocant contra els alv èols, açò és, contra les genives ( alveolars) alveolars). L’aire ix fregant, fr egant, és a dir, d’una manera suau ( fricatius)). Aquestos fonemes corresponen al so fricatius que produ ïm al pronunciar la essa de la paraula “ s simpatia impatia”” o en castell à “ s simpat impatí í a”. A diferència del castellà que sols hi ha un fonema alveolar fricatiu, el sord; en valenci à en disposem de dos: el sord que és igual que el castellà, i el sonor. sant s ant ⇒ fonema alveolar fricatiu sord / sord /ss / = “santo” en castell à, i sonor /z z /. /. co s sa a ⇒ fonema alveolar fricatiu sonor / 1 Fonema alveolar fricatiu sonor sonor /z / Grafies utilitzades: utilitzades: Z, S 1.1 Z paraula: zero, ò gic 1.1.1 Inici de paraula: z ero, z zenit, enit, z zool oolò gic.. 1.1.2 Darrere de consonant, (inici de s í l∙laba) l∙laba) o final absoluta de paraula: cal ze, ze, esmor zar, zar, brun z z.. oic”, ”, “- zou ”: 1.1.3 Entre vocals en paraules derivades del grec, especialment els sufixos “- z zoic zou”: 1 ònic , trape zi, ri zot zotò zi, proto z zoic, oic, espermato z zou ou.. 1.2 S

1.2.1 Entre vocals,

sar, s ar, ca s

àli si si / z / ; excepte quan la paraula comen ça per prefix acabat en













“-gressió”, “-gressor “-gressor”, ”, “-missi “-missió”, “-missor “-missor”, ”, “-pressi “-pressió”, 2.2.2.6 Paraules acabades en “-gressi “-pressor “-pressor”: ”: regre ss ssiió , agre ssor, ssor, admi ssi ssió , emi ssor, ssor, impre ss ssiió , repre ssor ssor.. lia lèxica acabades en “-s “- s”: tro s ⇒ tro ss 2.2.2.7 Paraules de la mateixa famí lia ssejar, ejar, tro ss ssos, os, tro ss sset et , , etc. Mai no es relaciona amb paraules que porten “c “c” o “ç”. 2.3 C l∙laba, davant de “e “e, i”. Davant les altres vocals “a “ a, o, u” representa el 2.3.1 Inici de paraula o de s í l∙laba, fonema /k /k /, velar oclusiu sord. / s / c / cel, cine, dò dòcil il.. ⇔ capa, copa, cura /k / 2.4 Ç











Paraules amb L·L A al∙legar al∙legar al∙legoria al∙legoria al∙legreto al∙legreto al∙leluia al∙leluia al∙licient al∙licient al∙ligaci al∙ligació al∙literaci al∙literació

C cal∙lí graf graf cel∙la cèl∙lula col∙laborar col∙laborar col∙laci col∙lació col∙lador col∙lador col∙lapse col∙lapse

E

H hel∙lènic

el∙lipse

F

I

fal∙laç fal∙lera fal∙lible fil∙loxera

il∙laci il∙lació il∙legal il∙legal il∙legible il∙legible tim il∙leg il∙legí tim

M mal∙leable mel∙liflu mil∙lenari mil∙lenari mil∙l mil∙lèsim mol∙lí cie cie mol∙lusc

S sí l∙laba sil∙lepsi sil∙lepsi sil∙l sil∙lèptic sí l∙labus sil∙logisme sil∙logisme sol∙lí cit cit sol∙licitar











Oclusives finals 1. Després de vocal t ònica o diftong t ònic escrivim P, T o C (PeTaCa) Excepcions: 1.1. B: adob, club, tub, cub (hexaedre) 1.2. D: fred, fluid, sud i acabats en -etud, -itud. Madrid, David, Alfred 1.3. G: mag, demagog, pedagog, zig-zag, Hug. 2. Després de consonant o vocal àtona escrivim la mateixa grafia que el derivat rab > aràbic; serp serp > serp serpeta; verd verd > verd verdós; llarg llarg > llarg llargària àrab

Esquemes de Gramàtica i Ortografia-Josep Giner

Recommend Documents