esquemes de 4t primaria medi.pdf

1

PROGRAMA D’ESTUDI EFICAÇ A I R À M I R P t a r o s s e f o r p l a r e p s o s r u c e R

Esquemes de Coneixement del medi Els continguts imprescindibles de la Primària resumits en 30 esquemes Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa Fitxa

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Fitxa 10 Fitxa 11 Fitxa 12 Fitxa 13 Fitxa 14 Fitxa 15 Fitxa 16 Fitxa 17 Fitxa 18 Fitxa 19

Els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 E ls a ni nim al al s i nv nv er er te teb ra ra ttss . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Els an imals v er ert eb eb ra rats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10 10 Funció Funció de relaci relació: ó: el sistem sistema a nerviós nerviós . . . . . . .12 12 Func Funció ió de rela relaci ció: ó: els els sent sentit itss .. . . . . . . . . . . . .14 14 Funció de relació: l’aparell locomotor. locomotor. . . . . . .16 .16 Funció de relació: la coordinació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 1. 8 F un un ci ci ó d e n ut ut riri ci ci ó. ó. La d ie ta ta . . . . . . . . . . . . . . 20 2 .0 Funció de nutrició: el procés d iig g es es titi u i la r es es p pii ra ra ccii ó . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 22 Funció de nutrició: la circulació i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 24 Fu nc nció de de re reprod uc ucció . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 2 .6 La matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 2 .8 L’ e en n er er g giia , la l lu m i el s o . . . . . . . . . . . . . . . . . .30 30 L’ele ’elect ctri rici cita tatt i el magn magnet etis isme me . . . . . . . . . . . . . .32 L es es f or or ce ces i le s mà q qu u in in es es . . . . . . . . . . . . . . . . .34 34 La Terra i l’u ni nivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 36 Capes de la Te Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 3 .8

Fitxa 20 Fitxa 21 Fitxa 22 Fitxa 23 Fitxa 24 Fitxa 25 Fitxa 26 Fitxa 27 Fitxa 28 Fitxa 29

Geogra Geografia: fia: paisatg paisatge, e, relleu relleu i clima clima . . . . . . . . .40 40 G eo eo gr gr a afifi a fífís ic ic a d’ d’ EEss p pa a ny ny a . . . . . . . . . . . . . . .42 42 Geogr Geografia afia human humana a i econò econòmi mica ca. . . . . . . . . . .44 44 Geografia política d’Espanya. d’Espanya. . . . . . . . . . . . . .46 .46 Geografia d’ d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 4 .8 La preh prehist istòri òria a a la la peníns península ula Ibèric Ibèrica a . . . . . . .50 50 L’edat e dat antiga antiga a la península n sula Ibèri Ibèrica ca . . . . . . . .52 52 L’edat e dat mitjan mitjana a a la peníns península ula Ibèr Ibèrica ica . . . . . . .54 54 L’ e ed da att mo mo de de rn rn a a Es Es p pa a ny ny a . . . . . . . . . . . . . . .56 56 L’edat contemporània a Espanya (segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60 60 Fitxa 30 L’edat contemporània a Espanya (segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62 62

2

1

Els éssers vius

Diferents éssers formen la natura

Éssers vius: realitzen les funcions vitals

Nutrició, per a obtindre…

Substàncies. Energia.

Relació amb…

Altres éssers vius. El medi.

Reproducció, per a obtindre descendència.

Éssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Són…

Organització interna dels éssers vius

. L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Classificació dels éssers vius

D’origen natural (Sol). D’origen artificial (moble).

Cèl·lules: part més menuda d’un ésser viu. Formen teixits. Teixits: agrupació de cèl·lules que duen a terme la mateixa funció. Formen òrgans. Òrgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funció. Formen sistemes. Sistemes: grups d’òrgans que acompleixen la mateixa funció. Formen aparells. Aparells: sistemes i òrgans que realitzen la mateixa funció. Formen un organisme. Organisme: ésser viu complet format per aparells i sistemes.

Característiques

Pluricel·lulars. Heteròtrofs Heteròtrofs (s’alimenten d’altres éssers vius). Es poden desplaçar d’un lloc a l’altre. Reaccionen davant els estímuls.

Classificació

Vertebrats: tenen esquelet ossi. Invertebrats: no tenen esquelet ossi.

Regne animal

Tipus

Segons la forma de nàixer

Ovípars: naixen d’ous. Vivípars: es formen dins la mare.

Segons l’alimentació

Herbívors: s’alimenten de plantes. Carnívors: s’alimenten de carn. Omnívors: s’alimenten de carn i plantes.

Segons el medi en què viuen

Terrestres: respiren aire. Aquàtics: prenen l’oxigen dissolt a l’aigua.


Pluricel·lulars. Característiques

Autòtrofs (fabriquen el seu propi aliment). No es desplacen. Reaccionen davant alguns estímuls (llum). Gimnospermes: tenen flors, però no fruits.

Plantes amb flors Regne de les plantes

Angiospermes: tenen flors i fruits.

Classificació

Plantes sense flors

Molses. Falgueres.

Classificació dels éssers vius

Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.

Segons la tija

(continuació)

Arbustos: tija llenyosa menuda. Herbes: tija fina i flexible.

Tipus

Segons les fulles

Perennes: tenen fulles durant tot l’any. Caduques: perden les fulles a la tardor.

Regne dels fongs

Característiques

Altres regnes: algues i bacteris. s u i v s r e s s é s l E

1

Depenen d’altres éssers vius per a alimentar-se. No es desplacen.

4

2

Els animals invertebrats invertebrats No tenen esquelet amb columna vertebral.

Alguns protegeixen el cos...

Característiques

Amb petxina. Per exemple, la cloïssa. Amb closca. Per exemple, el carranc. Les femelles ponen ous.

Són ovípars

Dels ous ixen larves . Les larves es converteixen en adults.

La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).

Esponges

Celenterats . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Són senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria. Viuen al mar i no poden desplaçar-se. Per exemple, l’esponja de bany. Cos tou, gelatinós i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles. Són marins.

Cucs

Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra. Viuen a la terra i a l’aigua.

Classificació Gastròpodes

Mol·luscs

Bivalves

Tenen tentacles amb òrgans dels sentits. Per exemple, el caragol. La majoria són aquàtics i tenen closca. Cos tou protegit per dues petxines articulades. Per exemple, la clòtxina. La majoria són marins. Tenen huit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.

Cefalòpodes

Són marins. Es desplacen expulsant un raig d’aigua que els impulsa.


s t a r b e t r e v n i s l a m i n a s l E 2

Aràcnids: tenen huit potes i manquen d’antenes. Per exemple, les aranyes. Crustacis: tenen deu o més potes. Per exemple, la llagosta. Miriàpodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.

Cap. Tenen un cos dividit en

Artròpodes Classificació

(continuació)

Insectes

Tòrax. Abdomen.

Tenen antenes. Tenen sis potes. Alguns tenen ales.

Equinoderms

Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, l’eriçó de mar. Viuen al mar.

6

3

Els animals vertebrats vertebrats Tenen columna vertebral. Cap.

Característiques

Cos dividit en parts

Tronc, de què poden eixir extremitats. Cua. Respiren per pulmons. Són vivípars.

Característiques

Alimenten les cries amb llet. Tenen la pell coberta de pèl. Es desplacen caminant, nadant o volant.

Mamífers

Marsupials. Per exemple, el cangur. Carnívors. Per exemple, el tigre.

Classificació . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Ungulats. Per exemple, el cérvol. Primats. Per exemple, el goril·la. Ratapenades. Per exemple, la ratapenada orelluda.

Classificació

Cetacis. Per exemple, la balena.

Respiren per pulmons. Característiques

Són ovípars. Tenen la pell coberta d’escates. La majoria són terrestres.

Rèptils

Serps. No tenen potes, repten. Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.

Classificació

Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, són de mida gran, posseeixen dents grans i viuen a l’aigua. Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes són aquàtiques.


Respiren per brànquies en nàixer i, quan són adults, respiren per pulmons o per la pell. Característiques

Naixen com a lar ves aquàtiques i sofreixen la metamorfosi. Tenen la pell nua.

Amfibis Classificació

Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau. Amb cua. Per exemple, la salamandra. Respiren per pulmons. Són ovípars .

Característiques

Tenen el cos cobert de plomes. Són terrestres. Posseeixen ales i la majoria volen.

Ocells Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a córrer. Per exemple, l’estruç.

Classificació

Anàtids. Tenen dits units per una membrana. Per exemple, l’oca.

(continuació) Classificació

Camallargs. De gran mida, amb potes fines i llargues. Per exemple, la cigonya. Rapaços. Carnívors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor. Gal·linacis. Cos rodanxó i bec curt. Per exemple, la gallina. Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teuladí.

s t a r b e t r e v s l a m i n a s l E 3

Respiren l’oxigen dissolt a l’aigua per brànquies. Són ovípars . Les seues cries s’anomenen alevins. Característiques

Tenen el cos cobert d’escates. Viuen a l’aigua.

Peixos

Posseeixen aletes i es desplacen nadant.

Classificació

Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartílag. Per exemple, el tauró. Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.

8

4

Les plantes No poden desplaçar-se . Estan subjectes al sòl per l’arrel. Fabriquen el seu propi aliment amb aigua, substàncies del sòl, diòxid de carboni i llum del sol.

Característiques Es relacionen amb el medi

Arrel

Responen als canvis. Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.

Absorbeix substàncies substàncies nutritives del sòl. Subjecta la planta. Sosté les fulles. Hi circula l’aliment i l’aigua.

Tija

Parts

Poden ser

Llenyoses. Dures i de fusta. Herbàcies. Flexibles i de color verd.


Creixen a la tija. Fabriquen els aliments i realitzen la respiració.

Fulles

Limbe. Part més ampla de la fulla

Revers. Part de darrere.

Tenen dues parts

Pecíol. Part que la uneix a la tija.

Respiració

Anvers. Part de davant.

Les plantes respiren contínuament. Prenen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni.


Són autòtrofes, fabriquen el seu propi aliment.

Presa de substàncies

Nutrició

Del sòl, per l’arrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que es reparteix pels vasos llenyosos. De l’aire, per les fulles: diòxid de carboni. Té lloc a les fulles.

Etapes Fotosíntesi

S’elabora l’aliment en combinar-se la saba bruta amb el diòxid de carboni (CO 2), i així es forma la saba elaborada. Necessita la llum solar, que es capta a través de la clorofil·la. Com a resultat d’aquest procés la planta elimina oxigen.

Pètals, que formen la corol·la.

Hi participen dues plantes. Hi intervenen les flors, que són els òrgans reproductors reproductors de les plantes.

Sèpals, que formen el calze. Pistil, que n’és la part femenina. Estams, que en són la part masculina.

Sexual

En aquest acte té lloc la pol·linització, que és el transport dels grans de pol·len des dels estams d’una planta fins al gineceu de l’altra.

Pels insectes. Pel vent.

Reproducció Els òvuls es transformen en llavors que contenen l’embrió. El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors. s e t n a l p s e L

4

Estolons: tiges que creixen horitzontalment.

Hi participa una sola planta Asexual

Rizomes: tiges subterrànies. Tubercles: tiges subterrànies subterrànies engruixides.

Hi intervenen altres parts de la planta.

10

5

Els ecosistemes Components

Els éssers vius

Flora: conjunt de totes les plantes. Fauna: conjunt de tots els animals.

El medi físic. Productors: els que fabriquen el seu propi aliment (plantes).

Relacions entre els éssers vius i el medi

L’alimentació (cadenes i xarxes alimentàries)

Consumidors primaris: animals que s’alimenten dels productors (herbívors). Consumidors secundaris: animals que s’alimenten dels consumidors primaris (depredadors). Descomponedors: éssers vius que s’alimenten de les restes d’altres éssers vius (fongs, bacteris…). Parasitisme: quan un ésser viu es beneficia d’un altre. Per exemple, el visc.

Altres relacions

Mutualisme: quan la relació que s’estableix entre dos éssers vius és beneficiosa per als dos. Per exemple, els ocells desparasitaris i els mamífers. Competència: quan dues o més espècies necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum…


De l’aire. Per exemple, amb fums de la indústria.

Contaminació

Del sòl. Per exemple, amb plaguicides. De l’aigua. Per exemple, abocaments als rius.

Problemes del medi ambient

Calfament global com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni

efecte hivernacle.

Extinció d’espècies, que provoca una alteració en la cadena alimentària. Desforestació, és a dir, desaparició de milions d’arbres. Desertització, que és la transformació de zones fèrtils en zones àrides. Espais protegits: per a protegir llocs especials pel seu paisatge, vegetació, fauna…

Protecció del medi ambient

Espècies protegides: per a evitar l’extinció d’espècies d’animals amenaçades. Lluita contra la contaminació: mesures per a evitar el deteriorament del medi ambient, per exemple, reciclatge de productes, depuració d’aigües…


s e m e t s i s o c e s l E 5

12

6

Funció de relació: el sistema nerviós Rebre informació de l’exterior La funció de relació consisteix a

Sentits.

Planificar la resposta

Sistema nerviós.

Executar la resposta

Aparell locomotor.

Coordinar els processos interns

Sistema endocrí.

Dirigeix la funció de relació. Funcions: rebre i transmetre informació (impulsos elèctrics). Està format per les neurones, que són les principals cèl·lules del sistema nerviós.

Cos: on es troba el nucli.

Parts

Prolongacions

Axó. Dendrites.

Funció: rep informació, la interpreta i elabora la resposta. Sistema . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

nerviós

Cervell: controla els actes voluntaris.

Sistema nerviós central

Encèfal

Parts

Cerebel: coordina els moviments i manté l’equilibri. Bulb raquidi: controla les funcions bàsiques involuntàries.

Parts Medul·la espinal: transmet la informació entre els nervis i el cervell.

Sistema nerviós perifèric: els nervis

Sensitius: porten informació des dels òrgans dels sentits fins a l’encèfal i la medul·la. Motors: porten les ordres de l’encèfal i la medul·la als músculs.


s ó i v r e n a m e t s i s l e : ó i c a l e r e d ó i c n u F

6

Es produeixen ràpidament i involuntàriament. Reflexos

Moviments de resposta

Responen a un estímul exterior.

Per exemple, retirar la mà davant una cosa calenta.

El cervell rep i interpreta la informació informació i emet l’ordre. Voluntaris

Són conscients i depenen de la nostra decisió. Responen a estímuls externs o interns.

Per exemple, caminar cap a un objecte.

14

7

Funció de relació: els sentits Formen part de la funció de relació. Els sentits fan possible el contacte dels éssers humans amb el món exterior: reben informacions informacions i estímuls de l’exterior (sons, olors…); transformen transformen els estímuls en senyals elèctrics; passen aquests senyals al sistema nerviós. Funció: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida de les coses, i la distància a què es troben. Còrnia. Iris.

Interior Vista

Pupil·la. Cristal·lí

Òrgans: els ulls, que tenen diverses parts

Retina. Pestanyes.

Exterior

Parpelles. Celles.


Funcionament: la llum entra per la pupil·la, travessa la còrnia i arriba a la retina. A través del nervi òptic, s’envia informació al cervell.

Els sentits

Funció: captar les olors. Olfacte

Òrgan: el nas, concretament la pituïtària groga, que està al seu interior. Funcionament: l’ aroma que està en l’aire entra pel nas i arriba a la pituïtària, que a través del nervi olfactiu envia la informació al cervell. Funció: detectar el sabor dels aliments.

Gust

Òrgan: la llengua, concretament les papil·les gustatives, que informen dels sabors (dolç, salat, àcid, amarg, umami). Funcionament: les papil·les gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.


Funció: percebre els sons, distingir-los i saber d’on procedeixen. Orella externa

Oïda

Òrgans: les orelles, que tenen diverses parts

Orella mitjana

Orella interna Els sentits

Pavelló auditiu. Conducte auditiu. Timpà. Cadena d’ossicles (martell,

enclusa i estrep) .

Caragol. Nervi auditiu.

Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timpà, que vibra. La vibració es transmet fins al caragol, des d’on el nervi auditiu transmet informació al cervell. Funció: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressió...

Tacte s t i t n e s s l e : ó i c a l e r e d ó i c n u F

7

Òrgan: la pell, que té dues capes

Epidermis, Dermis,

la més externa.

a l’interior, on es troben les terminacions nervioses.

Funcionament: Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estímuls de l’exterior i envien informació al cervell pels nervis tàctils.

16

8

Funció de relació: l’aparell locomotor Sostindre el cos. Funcions

Protegir els òrgans més delicats. Per exemple, el cor, els pulmons… Facilitar el moviment. Cap

Ossos

Sistema esquelètic (ossi)

Ossos de la cara: fixos i mòbils. Per exemple, la mandíbula. Columna vertebral: protegeix la medul·la espinal.

Tronc

Costelles: protegeixen el cor, els pulmons... Estern, clavícules, omòplats i pelvis.

Elements

Aparell locomotor


Ossos del crani: protegeixen el cervell.

Extremitats: ossos dels braços i de les cames. Articulacions (unions entre ossos)

Fixes. Per exemple, les del crani. Mòbils. Per exemple, el genoll. Semimòbils. Per exemple, les de les vèrtebres.

Cartílags: òrgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.

Està format pels músculs, que són òrgans tous i elàstics que poden contraure’s contraure’s o relaxar-se i recuperar després la forma i la mida originals. S’uneixen als ossos mitjançant tendons. Sistema muscular

Facilitar Facilitar el moviment de les distintes parts del cos. Funcions

Donar forma al cos. Protegir alguns òrgans. Per exemple, l’abdomen.


r o t o m o c o l l l e r a p a ’ l : ó i c a l e r e d ó i c n u F 8

18

9

Funció de relació: la coordinació interna

No formen part del sistema locomotor. Músculs involuntaris

No podem controlar-los voluntàriament. Són imprescindibles per al funcionament del nostre organisme. Exemples: els músculs del cor (batecs) i els músculs de l’aparell digestiu (moviment de l’aliment). Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducció.

Coordinació interna

El formen les glàndules endocrines, que aboquen les seues substàncies, les hormones, a la sang. Tiroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients. Sistema endocrí

Pàncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre que circula per la sang.

Algunes glàndules endocrines són . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Ovaris i testicles: produeixen hormones sexuals que dirigeixen l’aparició dels caràcters sexuals masculins i femenins. Hipòfisi: produeix l’hormona del creixement i hormones que dirigeixen altres glàndules.


a n r e t n i ó i c a n i d r o o c a l : ó i c a l e r e d ó i c n u F

9

20

10

Funció de nutrició. La dieta La funció de nutrició comprén tots els processos mitjançant els quals obtenim i aprofitem els nutrients i l’oxigen que necessitem per a viure. Obtenció de nutrients Processos

Obtenció d’oxigen

Aparell digestiu.

Aparell respiratori. respiratori .

Repartiment pel cos cos i recollida recollida de residus residus Aparell circulatori. Eliminació de residus

Aparell excretor.

Són els components dels aliments que necessitem per a viure. Hidrats de carboni o glúcids: aporten energia. Nutrients

Lípids: aporten energia.

Tipus

Proteïnes: aporten substàncies per a créixer i reparar el nostre cos. Vitamines i minerals: són


imprescindibles per al funcionament correcte de l’organisme. Aigua: forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la pèrdua.

Convé

Conjunt d’aliments que menja una persona habitualment.

saber-ne

La dieta saludable ha de ser Dieta

És recomanable

Completa: ens

proporciona tot tipus de nutrients.

Equilibrada: aporta la

quantitat necessària de cada nutrient.

Prendre aliments de tot tipus. Reduir el consum de dolços. Evitar els greixos d’origen animal. Prendre abundants fruites i verdures. Consumir aliments rics en fibra. Prendre més peix que carn.


a t e i d a L . ó i c i r t u n e d ó i c n u F

10

22

11

Funció de nutrició: el procés digestiu i la respiració El procés digestiu consisteix en la transformació dels aliments per a aconseguir els nutrients que contenen. Es porta a terme en l’ aparell digestiu. Boca. Faringe. Tub digestiu:

Esòfag.

conducte per on passen els aliments.

Estómac.

Aparell digestiu

Intestí prim. Intestí gros. Anus.


Glàndules annexes:

Glàndules salivals: segreguen

produeixen líquids que aboquen al tub digestiu.

Fetge: produeix

la saliva que es mescla amb l’aliment.

la bilis.

Pàncrees: produeix

els sucs pancreàtics.

Descomposició dels aliments per a obtindre’n nutrients. Boca: esmicola

i mescla l’aliment amb la saliva per formar el bol alimentari.

Faringe i esòfag:

Digestió

Hi participen

condueixen el bol alimentari a l’ estómac.

Estómac: produeix

el suc gàstric que es mescla amb l’aliment i forma el quim.

Intestí prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancreàtic i la bilis; junt amb l’aliment forma el quil.

Procés digestiu Absorció

Expulsió de residus

És el pas dels nutrients de l’aparell digestiu a la sang. Té lloc a l’ intestí prim, a les vellositats intestinals. És la formació de les matèries fecals i l’expulsió de les substàncies no digerides dels aliments. Té lloc a l’ intestí gros: es compacten les substàncies no digerides, es transformen en els excrements i s’expulsen a través de l’ anus.


La respiració consisteix en l’entrada i eixida de l’aire del nostre cos per a l’obtenció d’ oxigen i l’expulsió de diòxid de carboni. Aquesta funció, la porta a cap l’ aparell respiratori. Fosses nasals: per on entra l’aire. Laringe i faringe: per on passa l’aire abans d’arribar a la tràquea.

Òrgans de l’aparell respiratori

Tràquea: conducte des del qual passa l’aire als pulmons. Bronquis: són dues ramificacions de la tràquea que entren en els pulmons. Bronquíols: són uns tubs fins en què es ramifiquen els bronquis. Alvèols pulmonars: saquets plens d’aire que ixen dels bronquíols. Pulmons: òrgans esponjosos que es troben a la caixa toràcica.

L’aire entra per les fosses nasals. Passa per la laringe, la faringe i la tràquea i arriba als bronquis i bronquíols. Procés

u i t s e g i d s é c o r p l e : ó i c i r t ó u i n c a r e i d p ó s i e c r n a l u F i

11

Des dels bronquíols arriba fins als alvèols pulmonars. Als alvèols l’oxigen passa a la sang i aquesta allibera el diòxid de carboni. L’aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni s’expulsa a l’exterior.

La respiració

Passen perquè la caixa toràcica es dilata i es contrau. Els pulmons s’omplin d’aire. Moviments respiratoris

Inspiració

Es produeix l’entrada l’entrada d’aire per les vies respiratòries fins als alvèols pulmonars. L’aire ix dels pulmons.

Expiració

L’aire és obligat a eixir dels pulmons i a recórrer les vies respiratòries fins a arribar a l’exterior.

24

12

Funció de nutrició: la circulació i l’excreció circulació és el trasllat de la sang per sang per l’aparell circulatori per a transportar La circulació és substàncies nutritives, nutritives, oxigen i oxigen i substàncies residuals. residuals. La por ta a cap l’aparell circulatori. circulatori. plasma: part líquida de la sang. El plasma: Sang

Components

Glòbuls rojos: transporten oxigen. Cèl·lules sanguínies

Elements de l’aparell circulatori

Glòbuls blancs: ens blancs: ens defenen d’infeccions. Plaquetes: s’ocupen Plaquetes: s’ocupen de la coagulació.

Cor: òrgan que bomba la sang contínuament. Té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles. Artèries: duen la sang des del cor fins als òrgans del cos. Vasos sanguinis

Venes: duen Venes: duen la sang dels òrgans del cos al cor. Capil·lars sanguinis: comuniquen sanguinis: comuniquen les artèries i les venes.


La sang mai no ix de l’aparell circulatori.

La circulació Du a cap dos circuits

Circulació pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir oxigen i alliberar diòxid de carboni. Circulació general: recorregut general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons, per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.


ó i c e r c x e ’ l i ó i c a l u c r i c a l : ó i c i r t u n e d ó i c n u F

12

L’excreció és l’eliminació de les substàncies residuals que es troben a la sang. La du a terme l’aparell excretor. Renyons: estan situats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen l’orina.

Òrgans de l’aparell excretor

Urèters: són dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta. Bufeta: és l’òrgan en què s’acumula l’orina. Uretra: és el conducte que va de la bufeta a l’exterior.

Aparell excretor

L’excreció Pell

Als renyons es filtra la sang i es produeix l’orina. L’orina ix pels urèters i arriba a la bufeta, on s’acumula fins que s’expulsa per l’uretra. La pell fabrica la suor a les glàndules sudorípares. La suor ix pels porus de la pell.

26

13

Funció de reproducció La funció de reproducció permet als éssers humans tindre descendents. La reproducció humana és sexual perquè s’hi uneixen les cèl·lules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductors de la dona i de l’ home permeten que això siga possible. Ovaris: on es produeixen els òvuls (cèl·lules reproductores).

Òrgans genitals interns Femení

Trompes Trompes de Fal·lopi: comuniquen els ovaris amb l’úter. Úter: cavitat on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs. Vagina: òrgan que comunica l’úter amb l’exterior.

Òrgans genitals externs: Vulva. Aparell reproductor

Testicles: és on es produeixen els espermatozoides (cèl·lules reproductores).

Òrgans genitals interns . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a l’uretra. Uretra: condueix els espermatozoides a l’exterior. Vesícules seminals i pròstata: fabriquen el líquid que serveix de vehicle i d’aliment als espermatozoides. espermatozoides.

Masculí

Òrgans genitals externs

Penis: pel seu interior discorre l’uretra. S’encarrega d’expulsar els espermatozoides. espermatozoides. Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.


ó i c c u d o r p e r e d ó i c n u F

13

És la unió d’un òvul i un espermatozoide. La cèl·lula resultant d’aquesta unió es coneix com a zigot. Fecundació

Perquè tinga lloc la fecundació, l’òvul i l’espermatozoide han de trobar-se a les trompes de Fal·lopi; ací és on es forma l’ embrió. L’embrió s’adhereix a la paret de l’úter, on es desenvolupa.

Procés de la reproducció

Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundació fins al naixement del nou ésser. Embaràs

Etapes Part: naixement

Embrió: durant els tres primers mesos. Fetus: a partir

del tercer mes. Ja té els òrgans principals formats.

o eixida a l’exterior del nou ésser format.

28

14

La matèria Tots els cossos de l’univers estan formats per matèria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos…). La matèria està composta per àtoms: partícules diminutes, invisibles (es poden vore a través d’un microscopi electrònic).

Substàncies pures: formades per un sol tipus de matèria (or, ferro…).

Tipus de matèria

Mescles: formades per diverses substàncies pures.

Generals: són comunes a tota la matèria.

Heterogènies: són distingibles els components de què consten. Per exemple, una ensalada. Homogènies: no són distingibles els components de què consten; dissolucions com ara l’aigua del mar.

Massa: quantitat de matèria que té un cos. Es mesura en kg. Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m 3. Densitat: relació entre la massa i el volum. S’esbrina dividint la massa entre el volum.


Propietats de la matèria

Característiques: permeten diferenciar unes substàncies d’unes altres.

Olor. Brillantor. Color. Duresa. Mal·leabilitat…

Sòlid: té volum constant i forma pròpia.

Estats de la matèria

Líquid: té volum constant, però no forma pròpia. Gasós: canvia de volum i de forma.


El moviment: canvi de lloc o de posició d’un cos. La dilatació: augment de volum i dimensions d’un cos per l’increment de temperatura. La contracció: disminució de volum i dimensions d’un cos per la minva de temperatura. La fragmentació: divisió d’un cos en trossos. Fusió: pas de sòlid a líquid. Per exemple, quan es fon la neu. Solidificació: pas de líquid a sòlid. Per exemple, quan es forma gel.

Físics la matèria continua sent la mateixa Canvis de

Canvis d’estat: té lloc quan varia la temperatura

la matèria

Vaporització: pas de líquid a gas

Ebullició: a temperatura fixa i de forma ràpida. Per exemple, l’aigua bullent. Evaporació: a menor temperatura i de forma lenta. Per exemple, l’aigua d’un toll al sol.

Condensació: de gas a líquid. Per exemple, la condensació de vapor en els cristalls. Sublimació: pas directe de sòlid a gas, sense passar per líquid. Per exemple, la naftalina.

Químics la matèria es transforma en una altra: reacció química

a i r è t a m a L

14

L’oxidació: una substància es transforma en una altra per acció de l’oxigen. La combustió: una oxidació molt ràpida amb despreniment d’energia. La putrefacció: descomposició de substàncies.

30

15

L’energia, la llum i el so canvis que veiem al nostre voltant. L’energia L’energia provoca provoca els canvis que Fonts d’energia

L’energia

Renovables: no s’esgoten. Per exemple, la llum solar. No renovables: s’esgoten renovables: s’esgoten a mesura que s’utilitzen. Per exemple, el carbó.

Energia química: la química: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carbó, el gas, els aliments… Energia tèrmica o calorífica: és calorífica: és l’energia alliberada en forma de calor. calor. Per exemple la que produeix una estufa. Tipus d’energia

Energia nuclear: està present en algunes substàncies. Per exemple, l’urani o el plutoni. Energia mecànica: és la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent. Energia elèctrica: és elèctrica: és la que fan servir els aparells elèctrics o electrònics. Per exemple, la llavadora.

La llum és llum és una forma d’energia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben il·luminats. . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Característiques

La llum

Comportament dels objectes davant la llum

Propietats

Característiques

La llum es propaga en línia recta i en totes direccions. La llum es propaga a 300.000 km/s. opacs: la llum no els travessa. Objectes opacs: transparents: la llum els travessa. Objectes transparents: translúcids: deixen passar una certa quantitat de llum a través seu. Objectes translúcids: Reflexió: és el canvi de direcció que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac. Refracció: és Refracció: és el canvi de direcció que experimenta la llum en travessar una substància transparent. La llum blanca està formada per llum de tots els colors. Els colors bàsics de la llum són el roig, el verd i el blau.


o s l e i m u l l a l , a i g r e n e ’ L 15

El so és un tipus d’energia mecànica. El so es propaga 340 m/s en l’aire. Característiques

El so transporta energia. Quan el so es reflecteix, es produeix l’eco.

El so

La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels dèbils. Qualitats

El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts. El timbre: permet identificar la font que emet el so.

32

16

L’electricitat i el magnetisme L’electricitat és una forma d’energia que depén de la càrrega elèctrica dels cossos.

Poden ser

Els cossos


Elements dels circuits elèctrics

Negatives

Poden ser neutres, quan tenen el mateix nombre de càrregues positives que negatives.

Càrregues elèctriques

Corrent elèctric

Positives

Poden estar carregats elèctricament quan tenen diferent nombre de càrregues positives i negatives.

Els cossos carregats amb càrregues del mateix tipus es repel·leixen.

Consisteix en el desplaçament de càrregues elèctriques. Circula per circuits elèctrics. Generadors. Per exemple, una pila. Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure. Receptors en què l’energia elèctrica es transforma en un altre tipus d’energia. Per exemple, un motor. Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.

Centrals eòliques.

Producció d’electricitat

Els cossos carregats amb càrregues de distint tipus s’atrauen.

Centrals hidroelèctriques. Centrals tèrmiques. Centrals nuclears. Centrals solars.


e m s i t e n g a m l e i t a t i c i r t c e l e ’ L

16

El magnetisme és la propietat que tenen alguns imants d’atraure altres imants o alguns metalls. Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.

El magnetisme

Els imants

Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).

Si s’enfronten dos pols diferents: els imants s’atrauen. Si s’enfronten dos pols iguals: els imants es repel·leixen.

La Terra es comporta com un gran imant, per això, les brúixoles sempre s’orienten al nord. El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.

34

17

Les forces i les màquines Una força és qualsevol causa capaç de deformar un objecte o canviar el seu estat de moviment .

Per contacte: quan el cos que fa la força i el que la rep estan junts (força de fregament) . Formes d’actuació

A distància: quan el cos que fa la força està separat del que la rep.

Forces

Deformació

Força de gravetat: la que atrau els cossos cap a la Terra. Força magnètica: la dels imants que atrauen partícules de ferro. Força elèctrica: la que existeix entre cossos amb càrrega elèctrica.

D’objectes elàstics, que recuperen la forma inicial en cessar la força. D’objectes no elàstics, que continuen deformats quan cessa la força. Posa en moviment un cos que estava quiet.

Efectes

Deté un cos que estava movent-se.

Moviment . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Varia la direcció o el sentit del moviment. Augmenta la velocitat del moviment. Redueix la velocitat del moviment.


Una màquina és màquina és un objecte utilitzat per a aprofitar l’acció d’una força per a transformar un tipus d’energia en un altre. Roda: té Roda: té forma circular i gira entorn d’un eix. Segons la quantitat de peces

Simples

Palanca: barra llarga i rígida que se situa sobre un punt de suport. Pla inclinat: rampa inclinat: rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.

Compostes: tenen Compostes: tenen moltes peces unides entre si. Energia de les persones. persones. Energia del vent.

Tipus de màquines Segons la manera la manera d’accionar-les

Energia de l’aigua. l’ aigua. Energia elèctrica.

Màquines

Energia d’un combustible. Mecàniques: produeixen Mecàniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor. Segons l’acció l’ acció que realitzen

Tèrmiques: produeixen Tèrmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa. Manejar informació: serveixen per a la comunicació. Per exemple, un telèfon.

s e n i u q à m s e l i s e c r o f s e L

17

Coberta (carcassa): Coberta (carcassa): part de la màquina que en protegeix l’interior. Estructura: part que en suporta el pes i d’allò que s’hi col·loca damunt. Components

Operadors: peces Operadors: peces que formen part de la màquina. Mecanismes: diversos Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada. Motors: components Motors: components de les màquines que produeixen moviment. Circuits elèctrics i electrònics.

36

18

La Terra Terra i l’univers La seua forma és esfèrica. Característiques

Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix. La seua òrbita és una el·lipse. El seu eix està un poc inclinat. Gira sobre si mateixa al voltant d’un eix que passa pels pols.

La Terra

Rotació

Tarda un dia (24 hores) a completar una volta. Provoca la successió dels dies i les nits.

Moviments

Gira entorn del Sol. Translació

Tarda un any (365 dies i 6 hores) a completar una volta. Provoca les estacions, per raó que l’eix de rotació està inclinat.

Característiques . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Gira al voltant de la Terra. Quan la Terra, el Sol i la Lluna s’alineen, produeixen eclipsis.

La Lluna

Lluna nova.

Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases

Quart creixent. Lluna plena. Quart minvant.

Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessàries per a la vida a la Terra).

Planetes Sistema solar

Altres astres: giren al voltant del Sol

Interiors: Mercuri, Venus, Terra, Mart. Exteriors: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Satèl·lits: astres que giren al voltant dels planetes. Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol. Cometes: astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint el·lipses molt allargades.


s r e v i n u ’ l i a r r e T a L

18

Són enormes esferes a l’interior de les quals es produeix molta energia. Formen constel·lacions. Color. Estreles

Tenen propietats que les distingeixen

Estreles, nebuloses i galàxies

Mida. Lluminositat. Brillantor.

Nebuloses: núvols

de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles pròximes. Galàxies el·líptiques. el·líptiques.

Galàxies:

enormes agrupacions d’estreles, gas i pols

Galàxies espirals. Galàxies irregulars.

38

19

Capes de la Terra Terra És la part sòlida de la Terra

Una part està davall els oceans formant els fons marins. Una part emergeix i forma els continents i les illes. Escorça: capa més externa. Està composta per materials sòlids

i és més gruixuda als continents que davall els oceans.

Geosfera

Capes que la formen

Mantell: capa intermèdia. La seua temperatura és més elevada que la de l’escorça. En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma. Nucli: capa més interna. Es compon de ferro i altres metalls. Té una temperatura molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.

És la capa d’aire que envolta la Terra. Molt abundants

Nitrogen. Oxigen.

En menor quantitat

Diòxid de carboni. Ozó. Vapor d’aigua.

Està formada per una mescla de gasos . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Atmosfera

És imprescindible per a la vida

Conté l’oxigen necessari per a la respiració dels éssers vius. Conserva la calor de la Terra. Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.

Hi tenen lloc fenòmens atmosfèrics

Precipitacions. Vent. Tempestes.

Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.

Està formada per capes

Estratosfera: s’hi troba la capa d’ozó.

Altres capes més externes.


a r r e T a l

e d s e p a C

19

És el conjunt de les aigües del planeta (en els tres estats). Ocupa les ¾ parts de la superfície terrestre. Aigües continentals

Hidrosfera

N’hi ha dos grups

Els rius: cursos continus d’aigua. Els llacs: extensions d’aigua envoltades de terra. Les glaceres: massa d’aigua congelada en moviment lent. Aigües subterrànies: filtracions de les aigües superficials.

Suposen el 94 % de l’aigua de la Terra.

Ones: ondulacions de la superfície del mar causades pel vent. L’aigua està Oceans i mars Corrents: moviments de grans masses d’aigua en continu que flueixen en determinada direcció. moviment Marees: pujades i baixades del nivell del mar produïdes per l’atracció de la Lluna i el Sol. Cicle de l’aigua: comprén els canvis d’estat i de posició que experimenta l’aigua a la Terra.

40

20

Geografia: paisatge, relleu i clima La geografia se centra en la descripció de la Terra en el seu aspecte físic i com a lloc habitat per les persones i els altres éssers vius. És l’aspecte que té una zona de la superfície de la Terra. Està determinat per les formes del relleu i el clima.

Paisatge

Causes naturals

Els passos d’una estació a l’altra. L’acció del vent i la pluja. Les catàstrofes naturals.

Acció dels éssers humans

La construcció de carreteres, ponts i altres obres públiques. Les urbanitzacions. Els camps de cultiu.

Pot modificar-se per

Està constituït per les distintes elevacions i depressions existents en la superfície de la Terra. L’altitud és l’altura d’un punt de la superfície de la Terra respecte al nivell del mar.


Relleu terrestre

Relleu

Hi ha grans diferències entre les zones d’interior i les zones costaneres. costaneres. Relleu costaner

Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes. Serralades i sistemes muntanyosos: conjunt de serres. Planes: superfícies de terreny pla. Altiplans: superfícies quasi planes i altes. Valls: planes entre muntanyes per on discorre un riu. Depressions: extensions més baixes que les terres del voltant. Cap: ixent de terra que penetra en el mar. Golf: entrant de mar en la terra. Península: porció de terra envoltada d’aigua per totes bandes menys per una. Illa: porció de terra envoltada d’aigua per tots costats. Arxipèlag: conjunt d’illes. Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment. Platja: zona de costa plana formada per arena o pedres. Ria: entrada de l’aigua del mar en la desembocadura d’un riu. Mareny: terreny pantanós que es forma a la desembocadura d’un riu. Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius

per l’acumulació de terra.


El clima és el conjunt de característiques de l’atmosfera en un lloc durant un llarg període de temps. Les temperatures: quantitat de calor que té l’aire. El clima està configurat per

Les precipitacions: quantitat de pluja, granís o neu que cau en un lloc. Els vents: desplaçaments de l’aire que influeixen en les pluges i en les temperatures. Latitud: situació d’un lloc en relació amb l’equador. Altitud: altura d’un lloc respecte al nivell del mar.

Factors geogràfics

Disposició de les muntanyes. Proximitat del mar. Clima

Equatorial: es dóna entorn de l’equador. Càlids

Tropical: es dóna entorn dels tròpics. Desèrtic: es dóna en zones aïllades.

a m i l c i u e l l e r , e g t a s i a p : a i f a r g o e G 20

Tipus de clima

Oceànic o atlàntic: es dóna en zones d’Europa i l’Amèrica del Nord. Temperats

Mediterrani: es dóna sobretot en zones limítrofes del mar Mediterrani. Continental: es dóna a l’àrea central d’Europa.

Freds

Polar: es dóna als cercles polars. De muntanya: es dóna en zones d’altitud elevada.

42

21

Geografia física d’Espanya Submeseta Nord: extensa i elevada. La Meseta

la serra de Gredos.

Sistema Central: divideix la Meseta en dues. El formen:

la serra de Guadarrama. la serra d’Ayllón.

Submeseta Sud: s’hi eleven els monts de Toledo (serres de poca altitud). Monts de Lleó: al nord-oest; formats per muntanyes d’escassa altitud. Muntanyes que envolten la Meseta

Serralada Cantàbrica: al nord; paral·lela a la costa cantàbrica (Picos de Europa). Serralada Ibèrica: a l’est; formada per serres poc elevades (Picos de Urbión). Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades. Massís Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades.

Relleu


Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i França (Aneto). Muntanyes exteriors a la Meseta

Serralades Bètiques

Serralada Subbètica: a l’interior. Serralada Penibètica: pròxima a la costa andalusa (Mulhacén).

Serralada Litoral Catalana: al nord-est; serralades paral·leles a la costa mediterrània. Muntanyes Basques: al nord; entre la serralada Cantàbrica i els Pirineus.

Depressions

Depressió de l’Ebre: recorreguda pel riu Ebre; està envoltada pels Pirineus, la serralada Ibèrica i el Sistema Mediterrani Català. Depressió del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; està envoltada per Sierra Morena i les serralades Bètiques.

Relleu de les illes

Illes Balears: situades al mar Mediterrani; són poc muntanyoses, excepte Mallorca. Illes Canàries: situades a l’oceà Atlàntic; són d’origen volcànic i bastant muntanyoses.


Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Miño. És una costa alta, Atlàntica Costes

rocosa i retallada. Costa andalusa: des de Portugal fins a l’estret de Gibraltar. És una costa baixa i arenosa amb platges àmplies. Costa canària: costes altes i escarpades a les illes de l’oest i costes baixes a les illes de l’est.

Cantàbrica: des

de la frontera amb França fins a la punta de La Estaca de Bares. És una costa alta i rocosa. Mediterrània: des de l’estret de Gibraltar fins al límit de Girona amb França. És una costa llarga, formada per platges baixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.

Vessant cantàbric: rius

Rius

Vessant atlàntic: rius

21

cabalosos i de règim regular

Rius gallecs: Miño, Sil. Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana. Rius andalusos: Guadalquivir.

Vessant mediterrani: excepte

l’Ebre, són rius curts, de cabal escàs i règim irregular. Per exemple, Túria, Xúquer, Segura, Llobregat.

Oceànic o atlàntic

a y n a p s E ’ d a c i s í f a i f a r g o e G

curts, de règim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Nalón, Nerbion, Besaya, Eo.

Es dóna a les comunitats del nord de la Península. Temperatures suaus tot l’any i precipitacions abundants. Continentalitzat o d’interior

Es dóna a la Meseta, a la depressió de l’Ebre i en part de l’interior d’Andalusia. Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.

Mediterrani Típic

Clima

Subtropical

De muntanya

Es dóna a les zones pròximes al mar Mediterrani. Temperatures suaus a l’hivern i caloroses a l’estiu. Precipitacions escasses.

Es dóna a les illes Canàries. Temperatures suaus tot l’any i precipitacions escasses. Es dóna a les zones d’alta muntanya. Temperatures molt baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions abundants i, a l’hivern, en forma de neu.

44

22

Geografia humana i econòmica Població absoluta: és el nombre d’habitants d’un territori. Densitat de població: és la relació que hi ha entre la població d’un lloc i la superfície del territori en què viu. S’obté dividint la població absoluta d’un lloc entre la superfície del territori en què viu. Cens: serveix per a conéixer el nombre d’habitants d’un país. S’elabora cada deu anys i s’hi recullen dades com l’edat, el sexe, el lloc de naixement, etc. Padró: permet conéixer el nombre d’habitants que hi ha en un municipi. S’elabora cada any.

Conceptes de població

Natalitat: és el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un període de temps. Mortalitat: és el nombre de defuncions que s’esdevenen en un lloc en un període de temps. Esperança de vida: és el temps mitjà estimat de vida que té un individu en nàixer. Emigració: és l’eixida de persones des d’un lloc per establir-se en un altre. Immigració: és l’establiment de persones en un lloc diferent del lloc de què procedeixen. Creixement natural: és la diferència entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any. Creixement migratori: és la diferència entre els immigrants que arriben i els emigrants que se’n van d’un lloc durant un any.


Població absoluta: un poc més de 46 milions d’habitants. habitants/km2. Densitat de població: 91 habitants/km

Esperança de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.

La població a Espanya

La població creix com a conseqüència del creixement natural positiu i de la immigració. La població es distribueix de forma desigual arreu del territori; la major part es concentra a les ciutats i a la costa, mentre que les zones rurals de l’interior estan despoblades. La població envelleix cada vegada més , és a dir, augmenta el nombre de persones majors. Hi ha més dones que homes .


Treball: és qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi d’una quantitat de diners. Salari: són els diners que es perceben pel treball que es porta a cap. Treball

Població activa: és el conjunt de persones que treballa barata diners, o que està en edat i condició de treballar. Treballador per compte d’altri: és la persona que està contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual. Treballador per compte propi: és la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners per cada treball que porta a efecte.

Agricultura

Sector primari: activitats que obtenen recursos de la natura.

Ramaderia

Pesca

Mineria

a c i m ò n o c e i a n a m u h a i f a r g o e G 22

Economia

Sector secundari: activitats que transformen les matèries primeres en productes elaborats.

De secà. De regadiu. Intensiva. Extensiva. D’altura. Litoral. Explotació a cel obert. Explotació subterrània. Bàsiques.

Indústries

De béns d’equip. De béns de consum.

Construcció Serveis Públics

Sector terciari: activitats que consisteixen a prestar serveis a les persones.

Comerç

Interior. Exterior.

Turisme Terrestre.

Transport

Marítim. Aeri.

46

23

Geografia política d’Espanya Comunitat autònoma: territori constituït per una o diverses províncies. Estat espanyol: territori constituït per 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Galícia (Santiago de Compostel·la): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra. Principat d’Astúries (Oviedo): Astúries. Cantàbria (Santander): Cantàbria. Costaneres

País Basc (Vitòria-Gasteiz): Biscaia, Guipúscoa, Àlaba. Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona. Comunitat Valenciana (València): Castelló, València, Alacant. Regió de Múrcia (Múrcia): Múrcia. Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén, Granada, Almeria.

Organització territorial d’Espanya . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Castella i Lleó (Valladolid): Lleó, Palència, Burgos, Sòria, Segòvia, Àvila, Salamanca,

Zamora, Valladolid.

Les comunitats autònomes d’Espanya

La Rioja (Logronyo): la Rioja. Comunitat Foral de Navarra (Pamplona/Iruña): Navarra. Interiors

Aragó (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol. Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid. Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo. Extremadura (Mèrida): Càceres, Badajoz. Illes Balears (Palma de Mallorca)

Insulars Ciutats autònomes

Canàries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària): Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas. Ceuta. Melilla.


Constitució Lleis més importants

Forma de govern

Monarquia parlamentària. l’estat és el rei. rei. El cap El cap de l’estat és

Funció Poder legislatiu: Corts Generals Organització

Organització política d’Espanya

Funció

Organització

23

Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.

Estatut d’Autonomia: llei més important en cada comunitat autònoma després de la Constitució.

Poder executiu: govern

a y n a p s E ’ d a c i t í l o p a i f a r g o e G

Llei més important d’Espanya, aprovada en 1978.

Funció Poder judicial: tribunals de justícia

Elabora i aprova les lleis. Controla el govern. Congrés dels Diputats, format Diputats, format per 350 diputats, elegits cada quatre anys. Senat, format Senat, format pels senadors, elegits cada quatre anys. Pren decisions en assumptes que afecten tota la nació. Dirigeix les relacions internacionals. internacionals. President del govern, govern, elegit pel Congrés dels Diputats . Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern. Fa complir les lleis. Jutja els acusats de cometre un delicte. Jutges. Magistrats.

Organització

El màxim òrgan és el Tribunal Suprem. Suprem. Constitucional determina si les noves lleis estan d’acord El Tribunal Constitucional determina amb la Constitució.

48

24

Geografia d’Europa Plana Central

Sistemes muntanyosos

Al centre i l’oest del continent. Hi ha massissos d’escassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Massís Central francés. Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps. Al nord, tenen muntanyes més baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.

Relleu

Penínsules. Per exemple, Escandinava, Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica i Balcànica. Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gènova, Finlàndia i Bòtnia. Relleu costaner

Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan. Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bòsfor, la Mànega. Illes. Per exemple, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.

Rius


Vessant àrtic: rius cabalosos, però gelats durant l’hivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora. Vessant atlàntic: rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vístula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo. Vessant mediterrani: rius irregulars i de cabal escàs. Per exemple, Ebre, Roine, Po. Vessant del mar Caspi: rius llargs. Per exemple, Volga, Ural. Vessant del mar Negre: rius molt llargs. Per exemple, Don, Dnièper, Dnièster, Danubi.

Llacs: són molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Làdoga i Onega.

Climes

Mediterrani

Propi del sud d’Europa. Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions Precipitacions escasses i irregulars.

Continental

Propi del centre i l’est d’Europa. Hiverns freds i estius calorosos. Precipitacions escasses. A l’hivern també en forma de neu.

Oceànic o atlàntic

Propi de l’oest d’Europa. Hiverns i estius suaus. Precipitacions abundants tot l’any.


Propi de l’extrem nord d’Europa. Polar

Temperatures molt baixes tot l’any. Precipitacions escasses. Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.

Climes

(continuació)

De muntanya

Hiverns molt freds i estius suaus. Precipitacions en forma de neu abundants. Propi de les illes Canàries.

Subtropical

Temperatures suaus tot l’any. Precipitacions escasses.

Creixement estancat de

Població

la població, a causa de la baixa natalitat.

Població envellida.

Àrees més poblades

Grans ciutats. Zones industrials del centre i oest d’Europa.

Àrees menys poblades

Regions de climes freds. Altes muntanyes.

Densitat de població (73,5 hab./km 2)

Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com París, Londres, Moscou, Berlín… Organització integrada per 27 països europeus democràtics. Polítics a p o r u E ’ d a i f a r g o e G

24

Aspectes Econòmics

Unió Europea (UE)

Lliure circulació dels ciutadans comunitaris entre els països de la UE. Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees. Polítiques comunes en pesca, agricultura, indústria… Moneda comuna en la majoria dels països de la UE: euro.

Consell de la Unió Europea: pren les decisions més importants. Parlament Europeu: aprova

Institucions

les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.

Comissió Europea: és el govern de la Tribunal de Justícia: s’ocupa

UE.

del compliment de la legislació comunitària.

Tribunal de Comptes: controla

les despeses de les institucions.

50

25

La prehistòria a la península Ibèrica Prehistòria: va començar amb l’aparició de l’ésser humà, fa aproximadament un milió d’anys.

Períodes de la història d’Espanya

Edat antiga: va començar amb la invenció de l’escriptura, fa uns 3.000 anys. Edat mitjana: va començar amb l’arribada dels pobles germans, en l’any 409. Edat moderna: va començar amb el descobriment d’Amèrica, en l’any 1492. Edat contemporània: va començar amb la guerra de la Independència, en l’any 1808. Va començar fa aproximadament un milió d’anys. Els éssers humans eren nòmades : anaven d’un lloc a un altre a la recerca d’aliment. Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.

Paleolític

Fabricaven utensilis de pedra i os. Habitaven a l’ aire lliure, en coves o cabanes . S’organitzaven en tribus . Descobriren el foc i aprengueren a usar-lo. Realitzaren pintures rupestres .


Va començar fa uns 7.000 anys.

Prehistòria

Els éssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats .

Neolític

Cultivaven plantes i domesticaven animals. Fabricaven ferramentes amb pedra polida . Van aprendre a fabricar teixits i objectes de ceràmica . Van realitzar pintures esquemàtiques . Va començar fa uns 6.000 anys. Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants s’organitzaren entorn d’un cap.

Edat dels metalls

Van començar a treballar el coure, el bronze i el ferro. Van inventar la roda i la vela. Construïren monuments megalítics.


a c i r è b I a l u s n í n e p a l a a i r ò t s i h e r p a L

25

52

26

L’edat antiga a la península Ibèrica Època de la història que comença amb l’aparició de l’escriptura i acaba, a la península Ibèrica, amb la fundació del regne visigot al segle V dC. Habitaven al sud i l’est de la Península. S’organitzaven en tribus governades per un rei. Ibers

Vivien en poblats elevats i emmurallats. La majoria eren agricultors, ramaders i artesans. Comerciaven amb

els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua pròpia moneda.

Habitaven a la Meseta i a la costa atlàntica de la Península. Celtes

Pobles preromans . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

(des de l’any 1000 aC, aproximadament, fins a l’any 218 aC)

S’organitzaven en tribus. La majoria es dedicava a la ramaderia. Eren orfebres experts. Guadalquivir. Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.

Tartessos

Eren orfebres experts, perquè el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure). Comerciaren amb els fenicis, de primer, i amb els grecs, després.

Fenicis

Grecs

Procedien d’Àsia. Fundaren colònies a la costa andalusa de la Península, com Gadir. Procedien de Grècia. Fundaren colònies a la costa mediterrània, com Empòrion.

Pobles colonitzadors

Procedien del nord d’Àfrica. Cartaginesos

Fundaren colònies a les illes Balears i a l’est de la Península, com Cartago Nova. Van lluitar contra els romans pel control de la Península, però van ser derrotats.


Els romans van desembarcar a Empúries (218 aC) i van véncer els car taginesos. Conquista

Resistència forta dels pobles del nord, de l’oest i de l’interior peninsular. Va acabar en l’any 19 aC.

Organització

Societat

Hispània es divideix en províncies, amb un governador al capdavant de cada una. Implantació de les lleis romanes. Persones lliures: grans Esclaus: eren

diferències econòmiques entre elles.

propietat d’una altra persona.

És el procés d’adopció dels costums romans.

Hispània romana

El llatí. El cristianisme. Les ciutats. Romanització

a c i r è b I a l u s n í n e p a l a a g i t n a t a d e ’ L

26

Llegat romà

Les calçades.

Obres públiques.

Les construccions construccions

Edificis per a l’oci. Monuments commemoratius.

Escultures. L’art

Mosaics. Pintures.

54

27

L’edat mitjana a la península Ibèrica Regne visigot

Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de l’any 409 fins a l’any 711. Van mantindre la divisió romana de la Península en províncies, que van ser anomenades ducats. Van adoptar el llatí , les lleis romanes i el catolicisme. Conquista musulmana

Un exèrcit musulmà va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Península. Península. Van anomenar el territori conquerit al-Àndalus. Emirat (fins

a l’any 756).

Emirat independent (fins Califat (fins

a l’any 929): al-Àndalus s’independitza del califa de Damasc.

a l’any 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Còrdova.

Evolució Regnes de taifes (fins

a l’any 1212)

Al-Àndalus Regne de Granada (fins . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Estaven enfrontats els uns amb els altres. Els almoràvits i els almohades van arribar des d’Àfrica per reunificar-los.

a 1492): els Reis Catòlics el van conquerir.

Els musulmans governaven al-Àndalus i eren propietaris de les millors terres. Societat

Els mossàrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religió. Els muladís andalusins eren els cristians que es van convertir a l’islam. Els jueus eren una minoria en aquest territori.

Art i cultura

Construcció d’edificis amb materials pobres, però amb una decoració rica. Al-Àndalus Al-Àndalus va ser un important centre cultural.


a c i r è b I a l u s n í n e p a l a a n a j t i m t a d e ’ L

27

A la zona cantàbrica

Els cristians del nord peninsular ofereixen forta resistència als musulmans i s’organitzen entorn de Pelagi. Pelagi va véncer els musulmans en la batalla de Covadonga (722): sorgeix el regne d’Astúries . Del regne d’Astúries van sorgir més tard el regne de Lleó (910) i el regne de Castella (951).

Als Pirineus

El regne de Navarra . Els comtats catalans. Els comtats aragonesos, que més tard van donar lloc al regne d’Aragó .

Formació (segles VIII al X)

Avanç cristià (segles XI al XV)

Regnes cristians

El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lleó. Els comtats catalans i el regne d’Aragó es van unir per crear la corona d’Aragó (1137). Els cristians van véncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Els regnes de Lleó i de Castella es van unir formant la corona de Castella (1230). Els Reis Catòlics

Van unir les corones de Castella i d’Aragó (1479). Van conquerir el regne de Granada (1492).

Privilegiats

Els cavallers o nobles s’encarregaven de defendre la població. El clericat es dedicava a l’oració i la cultura.

No privilegiats

Els camperols, el grup més nombrós, vivien en llogarets. Els artesans vivien a les ciutats. Els comerciants vivien a les ciutats.

Estil romànic (segles XI al XIII)

Edificis amb murs molt grossos. Poques finestres i xicotetes: l’interior és fosc. Arcs de mitja circumferència.

Estil gòtic (segles XIII al XV)

Edificis amb murs esvelts. Grans finestres decorades amb vidrieres. Arcs apuntats.

Societat

Art i cultura

Creació de les universitats, com la de Palència i la de Salamanca.

56

28

L’edat moderna mo derna a Espanya Esp anya Governen conjuntament les corones d’Aragó i de Castella, però cada una té les seues lleis i institucions. Reis Catòlics

Amplien els seus territoris

Conquereixen el regne de Granada (1492). Conclouen la conquesta de Canàries . Incorporen a la corona d’Aragó el regne de Nàpols . Conquereixen Conquereixen petits territoris al nord d’Àfrica . La corona d’Aragó s’annexiona el regne de Navarra (1512).

Financen l’expedició de Cristòfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment d’Amèrica.

Espanya es va convertir en un gran imperi amb territoris arreu del món


Organització de l’imperi Segle XVI

Carles I Felip II

Problemes interns

Espanya. Països Baixos. Gran part d’Itàlia. Territoris al centre d’Europa. Colònies americanes. Possessions a l’Àfrica i Àsia. Portugal (des de 1580 fins a 1640).

Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos. Cada territori va mantindre les seues pròpies lleis i les seues institucions. Revolta de les Comunitats de Castella (1520). Revoltes dels camperols i dels artesans de València i Balears. Empobriment de la població per

Les grans despeses per a pagar les guerres. L’augment dels preus. La disminució d’or i plata americans.

Enfrontament amb França, que pretenia l’hegemonia a Europa. Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comerç al Mediterrani. Problemes externs

Enfrontament de Carles I amb els luterans , que no acceptaven l’autoritat del Papa. Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566. Enfrontament amb Les províncies del nord es van declarar independents, però el rei no ho acceptà. els Països Baixos Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va véncer l’ Armada Invencible espanyola en 1588.


L’imperi espanyol es fragmentà

Independència de Portugal (1640). Independència dels Països Baixos (1648). Pèrdua de territoris al centre d’Europa (1648).

Organització de l’imperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits .

Segle XVII Felip III Felip IV Carles II

Revoltes de 1640 Problemes interns

Catalunya. Portugal: es va independitzar d’Espanya. Itàlia.

Empobriment de la població. Problemes successoris després de la mort de Carles II, fet que donà lloc a la guerra de Successió. Problemes exteriors: continuar l’enfrontament amb els Països Baixos; després de la treva dels Dotze Anys (1609-1621) es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independència dels Països Baixos en 1648 .

Castella féu costat a Felip d’Anjou, que serà el vencedor i regnarà Guerra Civil Guerra de Successió (1700-1713)

Aragó va fer costat al candidat alemany. Guerra internacional

a y n a p s E a a n r e a d h o c i f m t o l a u d t e í ’ L T

18 28

Segle XVIII Felip V Ferran VI Carles III Carles IV

Organització de l’imperi

S’emprenen reformes

amb el nom de Felip V, fet que representa l’inici de la dinastia dels Borbó.

França va donar suport a Felip d’Anjou. Àustria va fer costat al candidat alemany.

Establiment de la monarquia absoluta . Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions de Catalunya, Aragó, València i Mallorca. Administratives: aparició dels secretaris d’estat. Econòmiques: creació de les manufactures reials i les companyies comercials . Obres públiques: construcció de carreteres i canals .

Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal , que volien participar Problemes principals

en el comerç de les colònies americanes.

Empobriment Empobriment de la població per l’augment de les despeses de les guerres i per l’augment dels impostos.

Protestes populars, com el motí d’Aranjuez (1808).

58 . L . S , n ó i c a c u d E a n a l l i t n a S / . A . S , r a m a r o V s n o i c i d E 9 0 0 2 ©

Privilegiats:

noblesa i clergat S’organitza en No privilegiats: poble pla

Societat

(camperols i burgesia) És poc tolerant

Grans diferències econòmiques. Propietaris de grans extensions de terra. Ocupen els càrrecs polítics. No paguen impostos. Grans diferències econòmiques. No poden accedir al govern. Paguen impostos.

Expulsió dels jueus (1492). Expulsió dels moriscos (1609).

El període que va des de la meitat del segle XVI fins al final del segle XVII es coneix com a Segle d’Or per l’abundància i òptima qualitat de les obres d’art i de la literatura. Estil herrerià (segle XVI): auster i amb poca decoració.

) ó i c a u n i t n o c ( a y n a p s E a a n r e d o m t a d e ’ L 28

Per exemple, el monestir d’El Escorial. Arquitectura

Estil barroc (segle XVII): amb abundants línies corbes i amb decoració

recarregada. Per exemple, la catedral de Múrcia. Estil neoclàssic (segle XVIII): imita les construccions romanes.

Art Escultura Art i cultura

Pintura

Literatura

Per exemple, el Museu del Prado. Es realitzen retaules i figures religioses en fusta policromada, com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montañés. Segle XVI: va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades. Segle XVII: va destacar Velázquez, que va ser pintor de la cort. Segle XVIII: va destacar Goya.

Segle XVI: destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jesús; i poetes, com Garcilaso de la Vega. Segle XVII: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Góngora, Lope de Vega

i Calderón de la Barca. Segle XVIII: van destacar els il·lustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos. Ciència: al segle XVIII es van crear moltes institucions científiques: acadèmies, societats econòmiques,

museus, observatoris, jardins botànics… Per exemple, el Museu del Prado.


) ó i c a u n i t n o c ( a y n a p s E a a n r e d o m t a d e ’ L 28

60

29

L’edat contemporània a Espanya (segle ��) Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la població va expressar el seu malestar en el motí d’Aranjuez (1808) d’Aranjuez (1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.

Guerra de la Independència (1808-1814)

Napoleó va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei d’Espanya el seu germà, Josep Bonaparte. absolutistes. Els absolutistes. Els patriotes liberals. Els liberals. Durant la guerra, la població Els afrancesats. afrancesats . es va dividir en dos bàndols En 1814, els espanyols van véncer els francesos i Ferran VII va tornar a Espanya.

Ferran VII (1808-1833)

Constitució de Cadis (1812-1814)

En 1810, es van reunir les Corts de Cadis i, Cadis i, després de llargues converses, van aprovar en 1812 una constitució. Aquesta constitució limitava el poder reial i establia drets per als ciutadans. Va instaurar a Espanya la monarquia absoluta i absoluta i va perseguir els liberals.


Retorn de Ferran VII

Va suprimir la Constitució de Constitució de 1812. Les colònies americanes van americanes van iniciar el seu procés d’ independència. independència.

En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII. Successió de continus canvis de govern i pronunciaments militars.

Isabel II (1833-1868)

Enfrontament dels dos grups de liberals

Moderats. Progressistes.

En 1868, esclata una revolució: revolució: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.


) � � � e l g e s ( a y n a p s E a a i n à r o p m e t n o c t a d e ’ L

29

estranger: Amadeu de Savoia. En 1869, accés al tron d’un monarca estranger:

Final del segle XIX

En 1873, instauració de la Primera República a Espanya. En 1874, restauració de la monarquia dels Borbó i proclamació del rei Alfons XII. En 1898, independència de les dues últimes colònies: les Filipines i Cuba.

Classes altes: aristòcrates altes: aristòcrates i burgesos. La societat s’organitza en classes

Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres i alguns professionals. Classes populars: camperols, populars: camperols, obrers i criats.

Societat i economia

Es van transformar els transports: transports : ferrocarril i vaixell de vapor. Es produeixen grans transformacions econòmiques durant la revolució industrial

Art

Art i cultura

Les grans fàbriques van fàbriques van substituir els tallers. Van aparéixer noves màquines i tècniques de producció: telers mecànics i mecànics i alts forns. forns.

Arquitectura: va Arquitectura: va excel·lir Antoni Gaudí, que va dur a terme construccions construccions en estil modernista. Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Darío Regoyos, que van portar a cap les seues obres en estil impressionista.

Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bécquer, José de Espronceda i Rosalía de Castro; i el novel·lista Benito Pérez Galdós.

62

30

L’edat contemporània a Espanya (segle ��) Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

En 1923, durant el regnat d’Alfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un colp d’estat i va instaurar una dictadura a Espanya. Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constitució i va prohibir els partits polítics: el rei va perdre quasi tota la seua importància. En 1930, Primo de Rivera va dimitir. En 1931, proclamació de la Segona República, després del resultat de les eleccions municipals. Elaboració d’una nova constitució, en què es va recollir entre altres drets, el de vot de les dones.

Segona República

Repartiment de terres entre els camperols. Reformes

(1931-1936)

Construcció d’escoles públiques. Augment dels salaris. Aprovació dels estatuts d’autonomia de Catalunya i el País Basc.


Problemes

Dos bàndols

Guerra Civil (1936-1939)

Enfrontaments Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes. El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp d’estat.

Bàndol republicà: va donar suport a la república. Bàndol revoltat o nacional: va donar suport al colp d’estat.

Al llarg de vora tres anys, el bàndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol. En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.

No hi havia cap constitució.

Dictadura (1939-1975)

Característiques

Tots els poders de l’estat es concentraven en mans de Franco. Hi havia un únic partit polític i un sindicat.


) � � e l g e s ( a y n a p s E a a i n à r o p m e t n o c t a d e ’ L 30

Repressió molt dura. Fins a 1950 Dictadura

(1939-1975) (continuació)

Espanya va quedar aïllada internacionalment. Empobriment de la població i escassetat d’aliments.

Evolució

L’economia va millorar. A partir de 1950

Es van normalitzar les relacions internacionals. Persistia l’absència de democràcia.

La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco. En 1975 va ser proclamat rei d’Espanya Joan Carles I. Legalització dels partits polítics i els sindicats. Celebració de les primeres eleccions democràtiques (1977). Aprovació de l’actual Constitució (1978).

Transició

(1975-1982)

Govern d’Adolfo Suárez

Problemes econòmics. Hi hagué greus problemes

Vagues. Atemptats terroristes.

En 1981, hi ha un intent de colp d’estat , després de la dimissió de Suárez i durant la presa de possessió de Calvo Sotelo. Va dur a terme reformes socials, polítiques, econòmiques i culturals. Felipe González (PSOE) (1982-1996)

Van ser aprovats tots els estatuts d’autonomia i l’estat espanyol va quedar organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Espanya va ingressar en la Comunitat Econòmica Europea (1986).

Democràcia

(1982-fins als nostres dies)

José María Aznar (PP) (1996-2004) José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) (2004-fins als nostres dies)

S’aconsegueix l’ estabilitat econòmica d’Espanya. L’euro substitueix la pesseta (2002). En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagué molts ferits.

64 Esquemes de Coneixement del medi és medi és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primària de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., sota la direcció d’Enric Juan Redal, José Tomás Henao i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua realització han intervingut: Text María C. Elordi Zamanillo Edició Mar García Correcció Antoni Soriano i Neus Vicens Disseny gràfic Paco Sánchez

© 2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per

CP: 166113 Depòsit legal:

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

esquemes de 4t primaria medi.pdf

Recommend Documents