671428_Guia CCNN 4 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Ciències de la Naturalesa, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Cristina Zarzuelo Puch EDICIÓ Artext Ediciones EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

PRIMÀRIA

Ciències de la Naturalesa

Índex Així és el llibre de l’alumne........................................   4 Així és la guia didàctica.............................................   8

Guions didàctics Unitat 1. Com som?..................................................  18 Unitat 2. Els nostres sentits.......................................  32 Unitat 3. La salut del nostre cos................................  46 Unitat 4. Els animals....................................................  64 Unitat 5. Les plantes.................................................  80 Unitat 6. Relacions entre els éssers vius...................  96 Unitat 7. La matèria, la força i l’energia...................  116 Unitat 8. La llum i els colors....................................  130 Unitat 9. Les màquines.............................................. 144 3

Així és el llibre de l’alumne El llibre Ciències de la Naturalesa 4 consta de 9 unitats que tenen una durada mensual. S’agrupen en trimestres. Les unitats estan organitzades com s’explica a continuació.

3

La La salut salut del del nostre nostre cos cos

Conflicte resolt! Saps què és un conflicte? Un conflicte és un desacord entre persones per alguna diferència de qualsevol tipus. A l’escola és freqüent que hi haja conflictes. És lògic, ja que no tothom pensa igual. Però el més important dels conflictes és resoldre’ls. Per a aconseguir-ho, a les escoles i els instituts hi ha programes de mediació per a solucionar de forma pacífica els desacords. Aquests programes funcionen amb alumnes i professors que hi volen participar i convertir-se en mediadors o mitjancers. Amb la mediació es pretén que les persones enfrontades entenguen millor la seua situació, busquen un acord, l’accepten i puguen millorar la seua relació personal. El lema d’un bon mitjancer podria ser: «Conta’m, t’escolte, et comprenc i t’ajude».

Llig i comprén el problema Explica què és un conflicte.

TASCA FINAL

Per a què serveixen els programes de mediació?

Mitjançar en un conflicte

Què pretén un programa de mediació? Explica què vol dir el lema d’un bon mitjancer i digues si creus que caldria afegir-hi alguna altra cosa. Observa el dibuix i explica quin conflicte creus que hi ha. EXPRESSIÓ ORAL. Explica als teus companys algun conflicte que hages tingut amb un altre company, un amic, algú de la família… Explica com es va resoldre.

QUÈ EN SAPS JA?

SABER FER

Els hàbits saludables

A

B

C

D

Per a créixer sans i forts és necessari alimentar-se bé i tindre uns hàbits saludables.

En acabar la unitat, sabràs mitjançar en un conflicte, identificant les emocions i els sentiments que hi són presents.

Els hàbits saludables són tindre una bona higiene, cuidar la postura, descansar prou, realitzar exercici i dedicar temps a l’oci.

Abans, aprendràs què és la salut, alguns hàbits saludables i com es prevenen els accidents.

1

En els dibuixos de la dreta es recullen diverses postures adequades. Explica en què consisteix cada una.

30

31

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 30

17/04/2015 7:58:48

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 31

Les pàgines d’obertura Cada unitat s’inicia amb una lectura, que té com a objectiu despertar la curiositat científica dels alumnes: planteja un problema relacionat amb el medi natural o amb la investigació científica i les formes com els éssers humans l’han resolt o s’hi han enfrontat. La lectura s’il·lustra amb imatges d’un fort impacte visual. El tema de la lectura es relaciona amb la tasca final que els alumnes resoldran en la secció Saber fer al final de la unitat, el contingut de la qual s’anticipa en aquestes pàgines.

4

La secció Llig i comprén el problema desenvolupa la comprensió lectora a través d’una sèrie de preguntes sobre la lectura. Aquesta secció finalitza amb una activitat d’expressió oral, amb preguntes destinades al treball col·lectiu a l’aula. La secció Què en saps ja? recull una sèrie d’elements (textos, imatges i activitats) que permetran detectar els coneixements previs dels alumnes.

17/04/2015 7:58:52

Les pàgines de continguts Els continguts es desenvolupen en dues o tres dobles pàgines.

Les imatges són un element imprescindible del projecte, per la qualitat i per la càrrega informativa. En la secció Treballa amb la imatge s’ensenya els alumnes a analitzar-les.

El text informatiu es caracteritza per la claredat i l’organització. Es destaquen amb una trama de color els paràgrafs que contenen les idees principals.

De vegades s’inclou l’apartat Comprendre millor, que proporciona suports didàctics per a facilitar l’aprenentatge dels continguts més complexos o ambigus.

En algunes unitats, la secció Saber més planteja informacions addicionals o complementàries respecte dels continguts del text expositiu.

Cada doble pàgina finalitza amb les activitats.

La llum

8 La refracció de la llum

La llum és una forma d’energia que ens permet vore el que hi ha al voltant nostre.

Quan mirem un llapis que està parcialment submergit en un got d’aigua, el veiem com si estiguera trencat. Això ocorre perquè quan la llum passa de l’aire a l’aigua pateix un canvi de direcció que es diu refracció. 3

Per exemple, quan entrem en una habitació fosca no veiem res, però si encenem un llum podem vore els mobles que hi ha en l’habitació. Alguns cossos, com el sol i les bombetes, poden emetre llum.

La refracció és el canvi de direcció que experimenta la llum en passar d’un material a un altre material diferent.

La llum es desplaça Quan s’encén una bombeta en una habitació, la llum il· lumina tot l’espai perquè viatja des de la bombeta fins a tots els punts de l’habitació.

1

La llum es desplaça a gran velocitat i en totes les direccions des de la font lluminosa. La llum recorre 300.000 quilòmetres en un sol segon. Per això, quan una persona que es troba lluny nostre encén una llanterna, veiem la llum a l’instant.

Formació d’ombres. Quan la llum troba un objecte opac, darrere seu es produeix una ombra.

En les lents també es produeix aquest procés de refracció de la llum. Són cossos transparents que tenen dues superfícies, de les quals almenys una és corba. Fan que vegem la imatge més gran o més menuda del que és en realitat. Aquesta és la raó per la qual veiem els cossos més grans si els mirem amb una lupa, un telescopi o unes ulleres. 4 La llum es desplaça en línia recta, a gran velocitat i en totes les direccions. Quan la llum passa d’un material a un altre canvia de direcció i es produeix la refracció.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Es voria igual l’ombra si utilitzàrem un got de vidre en comptes d’un pot de fusta?

A més, la llum es desplaça en línia recta. Com que no pot envoltar els obstacles, es produeixen les ombres. Per exemple, si la llum d’una bombeta il·lumina directa· ment un objecte, s’origina una ombra darrere seu. 1

I si la llum no es transmetera en línia recta?

Segons com deixen passar la llum, els objectes poden ser transparents, translúcids o opacs. 2

2

Refracció de la llum. La part submergida sembla més gran del que és en realitat.

4

La lupa augmenta la imatge dels objectes que es veuen amb ella.

ACTIVITATS 1

La llum i els objectes

3

Explica per què és impossible que ocórrega el que es veu en el dibuix.

Tipus d’objectes segons el seu comportament davant de la llum.

3

Observa i contesta raonadament. Com és el prisma de la fotografia, opac, transparent o translúcid? A més de l’aire, quin altre medi travessa el raig de llum? Explica què ocorre amb el raig de llum. Què passa quan entra en el prisma? I quan n’ix?

2

Transparents. La llum els travessa amb facilitat. A través d’ells es poden vore clarament les formes i els colors dels objectes.

Translúcids. Els travessa només una part de la llum; per això, les formes dels objectes no es veuen nítides.

Identifica l’objecte opac, el transparent i el translúcid.

Opacs. La llum no els travessa. No permeten que es vegen imatges a través d’ells. Darrere seu queda una ombra.

108

109

Algunes activitats tenen un sentit especial, que s’indica amb una d’aquestes etiquetes:

  Expressió escrita. S’utilitza en activitats relacionades amb l’elaboració de textos escrits de distintes tipologies.

  Usa les TIC. En aquestes activitats es proposa la recerca d’informació en Internet i l’elaboració de documents usant mitjans informàtics.

  Educació cívica. Són activitats per a reflexionar des del punt de vista ètic i ciutadà.

5

La tasca final En la secció Saber fer, els alumnes resoldran problemes de caràcter científic o social i prendran decisions pròpies sobre les qüestions plantejades. La tasca està relacionada amb la lectura inicial. L’objectiu d’aquesta tasca és aplicar el que han aprés en una situació de la vida quotidiana a fi que, progressivament, milloren les seues competències.

SABER FER

Mitjançar en un conflicte

Tècniques d’estudi

3

SABER ESTUDIAR

La secció Saber estudiar està dedicada a afermar els coneixements apresos en la unitat a través de diverses tècniques d’estudi.

11 RESUM. RESUM. Copia Copia en en el el teu teu quadern quadern el el resum resum de de la la unitat unitat

ii completa’l completa’l amb amb les les paraules paraules del del requadre. requadre. Llig atentament i contesta

hàbits – sobtada – higiene – benestar – dieta – cinc – correctament – emocional – assistència – casa – equilibrada – exercici – postura

Hui, al pati, el mestre ha decidit deixar que els alumnes de 4t jugaren amb material d’educació física. Guillem, que és l’encarregat d’aquest material, el reparteix entre els companys. Però a Anna i a Carles els dóna una corda trencada.

La salut és l’estat de i el social. l’

–És la que us ha tocat –respon Guillem.

Els l’

–Sempre ens toca el pitjor –diu Carles, capcot. Guillem riu i els gira l’esquena. Anna, molt enfadada, pren a Guillem de les mans una corda nova i li diu:

Els dispositius electrònics, hem d’utilitzar-los

Carles, bastant enfadat, se separa d’ells.

2

Què et sembla més adequat per a resoldre aquest conflicte? Tria una de les opcions i explica per què.

,

Els alumnes elaboraran un resum de la unitat i l’esquema d’una doble pàgina de continguts. Hauran de localitzar les idees principals i les paraules clau responent a una sèrie de preguntes. En algunes unitats respondran a certes qüestions per conéixer les paraules clau dels continguts estudiats.

Alguns hàbits d’alimentació saludables són fer dels aliments i parar atenció menjades al dia, cuidar la a la seua conservació.

–Dóna’m aquesta corda ara mateix! –exclama Guillem, enfrontant-se a Anna.

Creus que és el primer conflicte que tenen aquests xiquets? Com ho saps?

saludables són: la higiene, el descans, la físic i el temps lliure.

La és el conjunt de tots els aliments que prenem. . Ha de ser suficient i

–Estic farta que ens tractes així. Ens quedem amb la nova i dónes la trencada a uns altres –diu Anna, plantant-se amb fermesa davant de Guillem.

1

, tant en el pla físic com en

Per a mantindre la salut són necessàries la prevenció i l’ sanitària.

–Ei! Aquesta corda està trencada! –li diu cridant Anna.

.

Els accidents són esdeveniments que ocorren de forma i que poden causar-nos danys o lesions. Cal actuar correctament per a previndre’ls com al carrer. tant a 2

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema sobre la salut

i completa’l.

Deixar que ho solucionen barallant-se. Ajudar-los a trobar una solució al conflicte.

LA SALUT

Avisar el professor perquè arreplegue tot el material. Actua com a mitjançer 3

inclou

Imagina que vols actuar com a mitjancer en aquest conflicte. El primer és saber quins sentiments tenen Guillem, Anna i Carles.

es cuida mitjançant assistència sanitària

salut física

Quins creus que són aquests sentiments? 4

Escriu un final per a aquesta història en què tu faces de mitjancer. Repassa abans la lectura inicial de la unitat.

40

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 40

41

17/04/2015 7:59:26

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 41

17/04/2015 7:59:28

Activitats de repàs

3

ACTIVITATS DE REPÀS

Hi ha activitats que proposen un Treball cooperatiu per part dels alumnes, important perquè aprenguen a col·laborar i organitzar el treball dins d’un grup. Algunes activitats tenen un caràcter particular, com les de Pren la iniciativa, que suposen el plantejament i l’elaboració d’un projecte.

1

6

7

Què haurien de fer?

Observa aquestes fotografies i respon. A

B

Observa la il·lustració següent i respon. Què fan malament els xiquets de la il·lustració?

Explica en què consisteix cada un. 2

C

Amb quin hàbit saludable es relaciona cada un? Quins hàbits saludables falten? Els xics de les fotografies reflecteixen un comportament saludable? Explica en cada cas per què. 3

8

TREBALL COOPERATIU. Un dels llocs on es poden produir accidents

greus és la piscina.

EXPRESSIÓ ESCRITA. Quin esport practiques?

Reuniu-vos en grups de tres o quatre persones i redacteu una sèrie de recomanacions per a previndre accidents en la piscina. Després, feu un mural amb un dibuix com els de les pàgines 38 i 39.

Explica per què t’agrada aquest esport i per què el recomanaries als companys i les companyes. Si no en practiques cap, pensa quin t’agradaria practicar.

També hi ha sempre una activitat, almenys, amb un nivell de dificultat més gran, Per a pensar, amb la finalitat que l’alumne establisca relacions, formule hipòtesis i done arguments fonamentats. Al final, la pàgina es tanca amb Demostra el teu talent, un apartat per al desenvolupament i l’expressió del talent de cada alumne.

Quins tres aspectes té la salut?

9

PER A PENSAR. Carles és un xiquet que està molt en forma

4

Fes una llista amb els avantatges i els inconvenients de dedicar el temps lliure a jugar amb videojocs.

i és molt bo en els esports. Però sempre vol ser el millor. Això fa que discutisca sovint amb els companys.

5

Les oracions següents són falses. Corregeix-les i escriu-les correctament en el teu quadern.

D’acord amb el que has estudiat, diries que Carles és un xiquet totalment sa? Explica la resposta.

Els hàbits saludables no ens ajuden a res. Demostra el teu talent

Hem de llavar-nos les mans només quan és hora de menjar. Un xiquet de 4t de primària ha de dormir menys de set hores.

Tria una d’aquestes activitats i fes-la:

Quan estem asseguts o drets és important mantindre l’esquena inclinada.

A. Prepara per als companys mitja hora d’educació física

amb jocs i exercicis divertits per a tots.

L’exercici físic té beneficis només per a la salut física.

B. Fes un anunci publicitari que anime a utilitzar menys

El temps lliure és el temps que dediquem per a fer les tasques escolars. 6

el mòbil i la videoconsola, i a vore menys televisió. Ha de tindre un lema i anar acompanyat d’una imatge divertida.

ORGANITZA LA INFORMACIÓ. Escriu llocs on es produeixen accidents amb freqüència i les mesures que es poden adoptar per a evitar-los. Repassa el que s’ha explicat en aquesta unitat sobre la prevenció d’accidents.

C. Busca informació sobre activitats que pugues

fer en el teu entorn durant el temps lliure.

42

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 42

43

17/04/2015 7:59:35

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 43

17/04/2015 7:59:37

Adobar. Afegir al sòl productes que contenen sals minerals per a afavorir el creixement de les plantes. Bosc. Tipus de vegetació on predominen els arbres. Cadena alimentària. Esquema amb el qual es representa de què s’alimenta cada ésser viu en un ecosistema. Competència. Relació entre els éssers vius d’un ecosistema per un mateix element, ja siga aliment, territori, aigua o llum.

Comprova el que saps

Parasitisme. Relació entre dos éssers vius per la qual un millora la seua supervivència obtenint alimentació de l’altre alhora que li causa dany.

Ramaderia. Cria d’animals domèstics per a obtindre’n productes.

Espai protegit. Ecosistema molt valuós que les autoritats es comprometen a protegir per a la seua conservació.

Saba bruta. Mescla d’aigua i sals minerals que ascendeix des de l’arrel fins a les fulles.

Invertebrats. Animals que no tenen esquelet. S’hi inclouen les esponges, les meduses, els cucs, els mol·luscos, els equinoderms i els artròpodes. Llaurar. Fer solcs en el terreny per a remoure i airejar el sòl. Escriu tot el que sàpies dels éssers vius que hi ha en les fotografies.

Les grans extensions d’herba sense quasi arbres ni arbustos s’anomenen...

2

Per a realitzar la fotosíntesi, les plantes necessiten…

La cria d’abelles per a aprofitar-ne la mel s’anomena...

6

a. boscos. b. matolls. c. praderies.

a. oxigen, sals minerals, aigua i llum. b. diòxid de carboni, sals minerals, aigua i llum. c. diòxid de carboni, sals minerals i aigua.

Praderia. Vegetació caracteritzada per l’abundància de plantes herbàcies. Productors. Aquells éssers vius, com les plantes, que fabriquen el seu propi aliment.

Fumigar. Polvoritzar insecticides o herbicides.

1

Podar. Tallar algunes branques per a afavorir el creixement de les que queden.

Desforestació. Pèrdua dels boscos deguda, principalment, a la tala d’arbres.

Aquesta doble pàgina serveix per a repassar els continguts del trimestre per mitjà de tres tipus de tasques:

Copia en el teu quadern cada pregunta i la resposta correcta.

Matoll. Tipus de vegetació on predominen els arbustos.

Desert. Lloc amb vegetació molt escassa o inexistent.

Fotosíntesi. Procés mitjançant el qual les plantes fabriquen el seu aliment.

1

Posa’t a prova

SEGON TRIMESTRE

POSA’T A PROVA

Repassa el vocabulari

3

La tomaca, la dacsa i l’arròs són exemples de conreus de… a. regadiu.

4

b. secà.

a. piscicultura. b. equitació. c. apicultura. 7

Les cadenes alimentàries s’estableixen entre... a. els éssers vius. b. els supermercats. c. les plantes.

8

Una manera de protegir la naturalesa és… a. llançar fem al bosc. b. promoure els incendis forestals. c. fomentar l’educació ambiental.

c. bosc.

Els animals que tenen una closca externa articulada s’anomenen... a. equinoderms. b. artròpodes. c. mol·luscos.

Saba elaborada. Mescla d’aigua i aliments produïda mitjançant la fotosíntesi en les plantes.

5

Vegetació. Conjunt de les plantes que viuen en una zona, regió o país.

 Repassa el vocabulari. Definicions dels conceptes clau de cada trimestre.

 Comprova el que saps. Un test que permet

En què has fallat?

Són exemples d’animals vertebrats...

Comprova les respostes i corregeix les que no hages encertat.

a. el besuc, la gavina i el cérvol. b. la granota, l’escorpí i la libèl·lula. c. el calamar, el goril·la i la serp.

Després, explica en el quadern en què has de millorar i com ho faràs.

als alumnes avaluar el grau d’adquisició dels continguts. S’inclou el solucionari corresponent després de l’últim trimestre.

Pensa com un zoòleg

Vertebrats. Animals que tenen un esquelet intern amb columna vertebral. S’hi inclouen els peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers.

Uns escolars volen visitar un parc zoològic on tu treballes. Imagina com pots explicar-los els punts següents utilitzant els animals que observaran: Quines són les característiques dels animals.

A

B

C

 Pensa com un… Aquesta activitat posa

Les diferències entre els invertebrats i els vertebrats. Els diferents grups de vertebrats que hi ha. Alguns productes que podem obtindre dels animals.

90

en joc la capacitat de raonament científic dels alumnes.

91

El meu projecte

PRIMER TRIMESTRE

La primera part del projecte està dedicada a buscar informació sobre l’oli d’oliva, un producte molt utilitzat en la dieta mediterrània.

Reuniu-vos per a comparar les dades que heu obtingut a fi de respondre a cada pregunta.

El teu equip i tu haureu de respondre a les preguntes següents:

Es proposa desenvolupar al llarg de tot el curs un projecte sobre l’oli d’oliva.

Poseu-vos d’acord per a triar la millor resposta i anoteu-la per a utilitzar-la més tard.

1. Què és l’oli d’oliva? 2. Quins nutrients conté l’oli d’oliva?

L’objectiu final del projecte serà elaborar un treball escrit que exposareu a classe. Per a fer-ho, utilitzareu un processador de textos. Aquest trimestre, prepareu la portada del treball i escriviu la informació que heu recollit sobre l’oli.

3. Quins beneficis per a la salut aporta l’oli d’oliva?

Busqueu-ne informació

Es tracta d’un treball cooperatiu guiat. Està dividit en trimestres en funció de la temàtica i de la dificultat de les tasques que es proposen.

Cada trimestre anireu afegint informació nova al vostre document.

Podeu buscar-ne informació en els vostres llibres de text, en altres llibres i en Internet.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTOS CERCA GUIADA EN INTERNET

Com es fa la portada

Com s’inicia una cerca en Internet

Obriu el processador de textos fent doble clic en la seua icona.

Obriu un navegador d’Internet fent doble clic en la seua icona.

El processador té opcions per a fer títols cridaners. Busqueu un d’aquests botons:

Aneu a la pàgina d’un cercador. El més usat és Google, però n’hi ha d’altres com Bing o Yahoo.

Podeu modificar després el text, la mida, l’altura…

Aquestes tasques inclouen la recerca d’informació en diversos suports, especialment en Internet, i l’organització d’aquesta informació. L’objectiu final és realitzar un treball mitjançant un presentador multimèdia, a fi de desenvolupar la competència digital de l’alumnat.

Com es busca Escriviu en la finestra de cerca oli d’oliva propietats, informació sobre l’oli d’oliva…

Podeu apegar alguna imatge en la portada. Per a fer-ho, busqueu-les en Internet, copieu-les i apegueu-les.

Podeu escriure al darrere per a xiquets o educació primària, i podeu buscar en les pàgines web o bé en les imatges.

Podeu canviar la mida de les imatges polsant sobre els cantons.

Escriviu el nom dels qui fareu el treball. Podeu triar el tipus de lletra, la mida…

46

47

ES0000000025226 667976-Repaso1_26675.indd 46

17/04/2015 7:58:19

ES0000000025226 667976-Repaso1_26675.indd 47

17/04/2015 7:58:20

El meu primer taller de Ciències

TALLER 2

La il·lusió òptica del disc de Newton

Anota els resultats. 1

La llum blanca, la que procedeix del Sol o dels llums elèctrics, està formada pels colors de l’arc de Sant Martí. Newton ho va descobrir en fer passar un raig de llum a través d’un prisma: la llum es va descompondre en els colors de l’arc de Sant Martí. A partir d’aquest experiment va deduir que de la suma dels colors de l’arc de Sant Martí es podia obtindre la llum blanca. Per comprovar-ho, Newton va fer un experiment basat en una il·lusió òptica. Quan veiem una imatge, el nostre cervell la reté durant un instant. Per això, si mires un element que gira molt ràpidament, no pots distingir-ne els elements per separat. Realitzaràs l’experiment que va fer Newton per comprovar de quin color es veu un disc compost pels set colors de l’arc de Sant Martí quan gira ràpidament.

Segueix els passos. 1. Dibuixa en una cartolina blanca, amb un compàs, una circumferència d’uns 15 centímetres de diàmetre. 2. Amb l’ajuda d’un transportador, divideix la circumferència en set parts de 52 graus aproximadament cada una. 3. Pinta cada una de les parts, amb molta cura i en aquest ordre: groc, taronja, roig, violeta, anyil, blau i verd. 4. Fes un foradet al centre del cercle amb la punta d’un llapis i introdueix-hi el llapis un poc, perquè hi quede ben subjecte.

El llibre s’acompanya d’aquest material complementari on es proposen pràctiques i experiments senzills. Una forma d’aplicar la ciència a la vida quotidiana i d’estimular la curiositat científica dels alumnes.

Mou el llapis com si fóra una trompa perquè el disc gire a gran velocitat. Observa els colors que veus en el disc. Explica què passa quan fas girar el disc a molta velocitat.

2

Fes un dibuix en el quadern del disc quan està quiet i un altre de quan el fas girar ràpidament. Explica les diferències que observes quan el disc està quiet i quan està en moviment.

3

Gira el disc molt lentament i contesta. a. Pots distingir tots els colors del disc? b. Apareix el color blanc?

MATERIALS Cartolina blanca Compàs

Analitza què ha passat. 4

Tisores Llapis de colors

6

El meu projecte

Poseu en comú la informació i escriviu-la

Es pretén anar formant la seua capacitat per a raonar d’una manera científica a partir de la realització d’experiències i de l’anàlisi dels resultats.

Quina és la causa que siga el color blanc el que es veu en fer girar el disc? Copia la resposta correcta en el quadern. El disc està format pels colors que componen la llum blanca i la suma d’aquests colors és el blanc.

Regle Transportador d’angles

El disc està format pels set colors que reflecteixen millor la llum i en girar reflecteixen el color blanc. 5

Per què no es veu el color blanc quan girem el disc lentament?

Extrau conclusions 6

Les pel·lícules estan fetes d’un muntó de fotos, anomenades fotogrames, que es reprodueixen a gran velocitat. I nosaltres veiem aquests fotogrames com una imatge contínua! Explica el motiu pel qual no distingim cada un dels fotogrames d’una pel·lícula. 7

Conté sis tallers per a realitzar amb materials senzills, explicats pas per pas i amb diferents tipus d’activitats.

7

Així és la guia didàctica La guia del professor reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne. Cada unitat està organitzada de la manera següent.

Presentació de la unitat La matèria, la força i l’energia

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

• Les transformacions i l’ús de l’energia.

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

• Resistència, elasticitat, impermeabilitat.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Font renovable d’energia, font no renovable d’energia.

• Avaluació de continguts. Unitat 7. Controls B i A. Test.

• Programa d’educació en valors.

• Central elèctrica.

• Avaluació per competències. Prova 5.

• Les forces.

• Programa d’educació emocional.

• Combustible fòssil.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat

ALTRES mATERIALS DEL PROJECTE

• Projecte del tercer trimestre. Els invents.

Natural Science 4

Recursos complementaris

d i sp o n i b l

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Interpretació de dibuixos sobre efectes de les forces.

• Curiositats de Ciències de la Naturalesa.

• Explicació de formes d’energia a partir de fotografies.

TASCA FINAL

Avaluació de continguts

• Programa bilingüe.

Ciències de

la Naturalesa

4

• Esquemes muts.

• Esquema sobre les propietats dels materials.

at d i g i ta l e en fo r m

Avaluació de continguts Ciències de

a4 la Naturales

Recursos ció per a l’avalua

• Pràctiques de laboratori. • Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

• Reconéixer els efectes de les forces. • Interés per aprendre sobre les propietats dels materials, la força i l’energia.

SABER SER

Recursos per a l’avaluació

• Suggeriments per a elaborar treballs.

• Resum de la unitat. TÈCNIQUES D’ESTUDI

PRimÀRiA

• Projectes per a dies especials.

BIBLIOTECA

Procediments que es duran a terme.

• Observació de fotografies sobre materials i el seu ús.

Avaluació de

SABER FER

PRImàRIA

• Lectures de Ciències de la Naturalesa.

PRImàRIA

• Explicació de perquè l’energia elèctrica és tan important en la llar i què passaria si s’acabara.

• Unitat 7: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

Projectes de treball cooperatiu

4

ESCRIPTURA

LlibreMèdia

• Programa d’ampliació. Bloc 3. Fitxes 1, 3, 4 i 5.

la Naturalesa

COMUNICACIÓ ORAL

• Exposició de les dificultats en la vida diària de persones a qui els falta algun membre i aportació de solucions.

• Pla de millora. Bloc 3. Fitxes 1, 6 i 7.

DEL PROFESSORAT

• Lectura i comprensió d’un text sobre les pròtesis i els esportistes.

LECTURA

DEL PROFESSORAT

VOCABULARI

Ciències de

SABER

BIBLIOTECA

• Les propietats dels materials.

Continguts de la unitat.

Relació dels materials i recursos del projecte per a la unitat didàctica.

Banc de recursos per a la unitat

Continguts de la unitat

continguts

7

FORMACIÓ EN VALORS

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

• Valoració de la importància de les energies renovables. • Usar l’energia de forma estalviadora i responsable.

Maig

Abril

Juny

116

117

ES0000000025615 671428-Unidad 03_40365.indd 116-117

Suggeriments de temporització per al desenvolupament de la unitat.

04/11/15 13:04

Pàgines inicials Enumeració dels propòsits didàctics de cada doble pàgina.

Propòsits •   Aprendre, mitjançant la lectura   d’un text, a fer activitats i observar  imatges sobre les pròtesis dels  esportistes. 

7

La matèria, la força i l’energia

 

•   Activar els coneixements previs.

Per a algunes persones, el fet de no tindre peus no és un obstacle per a practicar esport i córrer tan ràpid com qualsevol.

Previsió de dificultats

Per a fer-ho, utilitzen pròtesis, que són elements artificials que reemplacen els membres que falten.

Comprendre el funcionament de la  pròtesi d’aquests esportistes pot ser  complicat. Expliqueu que una clau del  seu funcionament és l’elasticitat del  material amb què està fabricada.

Algunes pròtesis són molt complexes, amb motors i circuits electrònics. No obstant això, entre les pròtesis més espectaculars hi ha les que fan servir alguns corredors, que són molt senzilles. Consisteixen en una espècie de làmina corbada d’un material molt elàstic. Aquest material es doblega amb la força que rep en recolzar-se a terra, però després recupera la forma i retorna aquesta força per a ajudar l’atleta a fer la camada.

Idees per a treballar les dificultats més comunes de la unitat.

NOTES

Pròtesis quasi màgiques

Amb aquestes pròtesis, alguns esportistes han participat en els jocs olímpics i han corregut maratons. SABER FER

Llig i comprén el problema Explica què és una pròtesi. Com pot córrer una persona que no té peus? Què vol dir que una cosa és elàstica? Posa exemples de materials o objectes elàstics. Explica què ocorre en la fotografia de la pàgina de la dreta. EXPRESSIÓ ORAL. A quines dificultats penses

que s’ha d’enfrontar en la vida diària una persona que no tinga algun membre? Com es pot solucionar?

TASCA FINAL Reconéixer els efectes de les forces

QUÈ EN SAPS JA?

Abans aprendràs les propietats dels materials, què són les forces, com actuen i com utilitzem l’energia en la nostra vida diària.

A

L’energia L’energia és la causa per la qual ocorren canvis.

En acabar la unitat reconeixeràs els efectes de les forces.

Les formes d’energia més corrents són l’energia lluminosa, l’energia mecànica, l’energia elèctrica, l’energia química i l’energia tèrmica. 1

Explica una situació en la qual intervinga l’energia.

2

Quines formes d’energia intervenen en les fotografies de la dreta?

94

Suggeriments relatius a la lectura inicial.

Educació cívica

Demaneu als alumnes que expliquen el significat d’algunes  paraules de la lectura: obstacle, artificial, membre, camada...  Reflexioneu sobre l’aprenentatge i l’esforç dels esportistes  que usen aquestes pròtesis. Han hagut d’aprendre a usar-la i  després a córrer amb ella a nivell de competició.

L’activitat proposada en l’apartat Expressió oral es dóna per  establir un debat a classe. Durant el desenvolupament, pareu  atenció a la importància de ser conscients de la situació de  les persones amb discapacitat física, de les seues dificultats  en la vida diària i de les propostes de solucions, com ara: lavabos adaptats, rampes d’accés i ordinadors que funcionen  amb la veu.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Competències

Elasticitat. Amb ajuda d’objectes elàstics, exemplifiqueu el  concepte d’elasticitat. Estireu-los i solteu-los per a mostrar que  recuperen la forma i la grandària original. Es poden usar diademes, gomes dels cabells, cordes elàstiques, tirants, cinturons...

Comunicació lingüística. Els alumnes fan una lectura comprensiva del text i observen la imatge per a respondre preguntes sobre aquest i expressar per escrit i de forma oral idees  relacionades amb el contingut.

118 ES0000000025615 671428-Unidad 03_40365.indd 118-119

8

95

Suggeriments sobre la lectura

Altres activitats

B

Aprendre a aprendre. Assegurar els conceptes clau és fonamental per a incorporar coneixements nous de forma significativa per a l’alumnat. En aquesta unitat, és necessari comprovar que els alumnes saben que l’energia produeix canvis i  que identifiquen algunes formes d’energia.

 

•   Vol dir que es deforma quan una força hi actua, però torna  a la posició inicial quan deixa d’actuar aquesta força. •   Molles, tirants, cinturons, gomes dels cabells. •  R   M. És una carrera d’esportistes que tenen pròtesis en lloc  de peus. Per la posició del cos, sembla que corren a molta  velocitat.

Solucionari

•  E   xpressió oral. RL.

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

QUÈ EN SAPS JA?

•   Una pròtesi és un element artificial que reemplaça el membre que li falta a una persona.

1    RM. En llançar un baló, portar la cullera del plat a la boca, 

•   Amb pròtesis molt senzilles que consisteixen en una làmina  corbada de material elàstic que es doblega en rebre la força quan es recolza en terra i després recupera la forma.

2    A. Energia eòlica, del vent, que mou les aspes dels mo-

conduir un cotxe, muntar en bici, mastegar. lins. B. Energia mecànica, del motor de la màquina.

119 04/11/15 13:05

Solucionari de les preguntes de la lectura i de l’apartat Què en saps ja?

Pàgines de continguts Les forces Propòsits

Activitats per a valorar els coneixements i les experiències previs dels alumnes.

•   Saber quins efectes produeixen   les forces, distingir entre forces   per contacte i forces a distància   i comprendre que la gravetat   és una força.

7

Si llances una pilota amb totes les forces cap amunt, la força de gravetat l’atrau i la va frenant durant l’ascens fins a fer que s’ature i caiga cap a terra. La força de gravetat és una força a distància.

Els efectes de les forces Les forces poden tindre efectes diferents: Fan que els cossos es trenquen.

Fan que els cossos canvien de forma.

Previsió de dificultats

La xiqueta ha d’exercir una força per a arrossegar la motxilla.

1

Pot presentar dificultats comprendre  que la gravetat és una força d’atracció  que actua a distància.  

 

La gravetat és la força d’atracció que exerceix la Terra sobre tots els cossos. És a dir, tots els cossos que es troben prop de la Terra experimenten una força que els atrau cap a la superfície terrestre, en direcció al centre de la Terra. 3 Aquesta força és també la que atrau la Lluna perquè no s’allunye de la Terra i gire al seu voltant.

La força de fregament

Fan que els cossos es moguen.

3

La força de la gravetat fa que nosaltres, i qualsevol objecte, siga atret cap al centre de la Terra.

4

Quan espentem una càrrega pesada, hem de véncer la força de fregament.

La força de fregament, o força de fricció, és una força de contacte. Es produeix quan les superfícies de dos cossos freguen l’una amb l’altra. 4

Fan que els cossos s’aturen.

Espai per a anotacions personals.

NOTES

La força de la gravetat

Quan espentem un carretó de la compra o estirem la motxilla per a alçar-la o arrossegar-la, fem força. Quan alguna cosa o algú espenta alguna cosa o l’estira, està exercint una força. 1

Si llancem una boleta sobre un paper d’escata, la boleta s’aturarà prompte. El seu recorregut serà curt i la velocitat serà més baixa que si llancem la mateixa boleta, amb la mateixa força, sobre un paper llis. En aquest cas, la boleta recorrerà més distància i ho farà a més velocitat. La força de gravetat és una força a distància i la de fregament, de contacte.

Tipus de forces

ACTIVITATS

Les forces que apareixen en els exemples anteriors són totes forces de contacte; és a dir, hi ha un contacte entre els cossos que exerceixen les forces. Així, per a impulsar la pilota, cal colpejar-la.

1

Indica com són les forces que actuen en els casos següents. A

B

C

En altres casos actuen forces a distància. Per exemple, un imant és capaç d’atraure objectes de ferro a distància.

Propostes i suggeriments metodològics per al treball a l’aula.

En l’exemple de l’imant, hi ha una força d’atracció. En canvi, moltes de les forces amb què estem familiaritzats són forces de repulsió, és a dir, espenten un cos. És el que passa, per exemple, quan es colpeja una pilota amb una raqueta. 2

L’imant exerceix sobre els clips una força d’atracció a distància.

2

2

Assenyala un exemple d’una força que faça que un objecte es deforme.

3

Explica amb paraules teues què és la gravetat.

98

99

Coneixements i experiències previs Comproveu si els alumnes reconeixen els dos efectes més  habituals de les forces en els canvis de velocitat en situacions  de la vida quotidiana. Per exemple, quan anem damunt d’una  bicicleta i frenem per parar o pedalem amb més intensitat per  anar més ràpid.

Les nostres mans estan en contacte amb l’objecte: espentar  un carro de la compra, arrossegar la motxilla, colpejar la pilota amb la raqueta, escriure amb un llapis.

Altres activitats

Activitats per a ampliar i millorar l’aprenentatge.

Per a explicar

Demaneu als alumnes que descriguen cada dibuix i que identifiquen els efectes que produeixen les forces.

Doneu altres exemples de forces per contacte. Per exemple,  la que fem amb el nostre cos quan alcem o abaixem un objecte o quan l’espentem o l’estirem.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Treballs amb plastilina. Repartiu plastilina i demaneu que hi  formen figures. Demaneu que es fixen en la forma que té inicialment. Expliqueu que, per a aconseguir la figura, han exercit forces que han tingut com a efecte el canvi de forma de la  plastilina.

PER A AMPLIAR Forces i arquitectura. Per a construir qualsevol edifici és  necessari conéixer les forces i els seus efectes. Per exemple, les cúpules geodèsiques són cobertes còncaves d’edificis amb forma semiesfèrica. Estan construïdes mitjançant  la unió de xicotets elements triangulars fets de materials  lleugers. Els triangles formen elements hexagonals i pentagonals. Van ser patentades en 1947 per l’arquitecte nordamericà Richard Buckminster Fuller (1895-1983) i permeten  construir el sostre de grans espais sense suports ni columnes. Els astronautes. Feu que miren un documental o pel·lícula en  què es veja els astronautes dins la nau espacial o flotant en  l’espai. Pregunteu per què hi floten i expliqueu que la força de 

 

gravetat disminueix amb la distància a la Terra, per això els  astronautes floten en l’espai. Com estan allunyats de la Terra,  la força de gravetat és menor.

Solucionari 1    A. Força per contacte, de repulsió, entre la pilota i el pal. 

B. Força a distància, d’atracció, entre la poma i la Terra.  C. Força a distància, d’atracció, entre l’imant i les agulles. 2    RM. En estirar una molla, s’estira i augmenta de longitud 

perquè hi ha actuat una força. 3    RM. Per exemple, la força de la gravetat és la responsable 

que, si amollem el llibre que tenim a la mà, aquest caiga  cap a terra. La força de la gravetat és una força a distància que exerceix la Terra sobre altres cossos.

122

Solucions de les activitats del llibre de l’alumne.

123

ES0000000025615 671428-Unidad 03_40365.indd 122-123

04/11/15 13:05

Activitats per a millorar i ampliar l’aprenentatge.

Pàgines finals SABER FER

Més recursos per a la unitat: ampliació d’informació, dades curioses, pàgines web, propostes de lectura, fotografies, etc.

7

SABER ESTUDIAR

Propòsits

Reconéixer els efectes de les forces

•   Reconéixer efectes de les forces.

Farem un experiment per estudiar els efectes de les forces sobre els cossos. Utilitzarem un senzill aparell que es pot construir fàcilment amb l’ajuda d’un adult. És un llistó de fusta amb dos claus en els quals s’enganxa una goma, i s’hi apega un paper quadriculat per a comprovar quant s’estira aquesta goma.

1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum de

la unitat i completa’l.

Més recursos L’estirament de la goma elàstica   i d’altres sòlids elàstics es calcula  mitjançant la llei de Hooke: F = K × l.   L’estirament depén de la força, la  longitud i una constant d’elasticitat  que s’anomena K.

La flexibilitat és una de les materials.

Si intentem portar la goma cap a nosaltres, vorem que aquesta s’estira. Com més força fem, més s’estira la goma. Quin efecte té la força sobre la goma?

2

Creus que la goma es pot estirar tant com vulguem? Per què?

dels

NOTES

Las forces tenen diversos efectes: fan que els objectes canvien de o que es trenquen, fan que un cos comence a moure’s o fan que un cos en s’ature.

Comprova com s’estira la goma quan es fa força

1

•   Repassar i assegurar els objectius   de la unitat usant estratègies que  faciliten l’aprenentatge, com el  resum i l’esquema.

contacte – forma – moviment – atracció – elèctrica – propietats – distància – combustibles fòssils

 

Les forces poden actuar per contacte o a i poden ser d’ o de repulsió. La força de fregament és una força de

.

Les formes d’energia experimenten diferents transformacions. En les centrals elèctriques es transformen diverses formes d’energia . en energia

Observa l’efecte de les forces sobre el moviment

Si deixem anar la goma de sobte quan està estirada, exercirà una força sobre un objecte amb el qual estiga en contacte. Així funcionen els tiradors de pedres.

Les persones utilitzem l’energia en multitud d’usos. Sobretot utilitzem l’energia elèctrica i l’energia dels .

Ara col·locarem l’aparell a la vora d’una taula i l’utilitzarem com si fóra un tirador per a vore a quina distància cau un tap de plàstic segons com estirem la goma.

2

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema

sobre les propietats dels materials i completa’l.

En la taula es recull la distància a què arriba el tap des de la base de la taula depenent de quant estirem la goma.

Algunes de les propietats dels materials

Estirament de la goma

2 cm

4 cm

6 cm

Distància des de la base

114 cm

165 cm

218 cm

3

Explica amb paraules teues què creus que ens indica aquest experiment.

4

A quina distància creus que arribaria el tap si estiràrem la goma 3 cm? I si l’estiràrem 8 cm?

5

Fes tu l’experiment i anota els resultats.

poden ser

resistència

lleugeresa la té

ència Intel·lig emàtica at logicom

el cuir i la llana

el cautxú

el vidre

el plàstic

102

Suggeriments per al desenvolupament de les competències.

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En  abordar aquesta pàgina, els alumnes hauran d’aplicar els coneixements adquirits, fer un experiment i formular hipòtesis.  Totes, tasques relacionades amb aquesta competència. És  important que paren atenció als dibuixos, als textos i a les unitats de mesura que apareixen perquè les incloguen en les respostes.

Solucionari 1    La força fa que la goma canvie de forma, s’estire i aug-

mente la longitud.

126 ES0000000025615 671428-Unidad 03_40365.indd 126-127

103

2    N o es pot estirar tant com vulguem. Arribarà un mo-

ment que es trencarà, quan la força siga molt intensa. 3    RM. La força que tenia la goma estirada serveix per a im-

pulsar l’objecte; es transforma en energia mecànica. Com  més estirada està la goma, més energia té i més distància  pot recórrer el tap. 4    Si estiràrem la goma 3 cm, el tap recorreria una distància 

entre 114 cm i 165 cm. Si estiràrem la goma 8 cm, el tap recorreria una distància  major de 218 cm. 5    RL.

Solucionari 1 Resum. La flexibilitat és una de les propietats dels mate-

rials.  Les forces tenen diversos efectes: fan que els objectes  canvien de forma o que es trenquen, fan que un cos comence a moure’s o fan que un cos en moviment s’ature. Les forces poden actuar per contacte o a distància i poden ser d’atracció o de repulsió. 

 

Les persones utilitzem l’energia en multitud d’usos. Sobretot utilitzem l’energia elèctrica i l’energia dels combustibles fòssils. 2 Esquema. Algunes de les propietats dels materials po-

den ser la resistència, que la té l’acer i el formigó; la flexibilitat, que la té el cuir i la llana; l’elasticitat, que la té el  cautxú; la transparència, que la té el vidre; la impermeabilitat, que la té el plàstic; i la lleugeresa, que la té l’alumini.

La força de fregament és una força de contacte. Les formes d’energia experimenten diferents transformacions. En les centrals elèctriques es transformen diverses  formes d’energia en energia elèctrica.

Solucions de les activitats finals.

127 04/11/15 13:06

9

2

Guions didàctics

El tractament de les intel·ligències múltiples En l’àmbit educatiu, la intel·ligència s’ha considerat, tradicionalment, un concepte unitari. Així, s’entenia que qualsevol alumne podia tindre una intel·ligència més o menys desenvolupada, que es manifestava en unes capacitats concretes. L’any 1983, el psicòleg Howard Gardner, en l’obra Teoria de les intel·ligències múltiples, va proposar un concepte plural de la intel·ligència i va establir l’existència de diferents ti· pus d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell. Gardner també va defensar la idea que aques· tes intel·ligències, lluny de ser capacitats innates i in· amovibles, es podien desenvolupar si l’entorn i l’acció educativa oferien les condicions adequades. A partir de l’obra de Gardner, diversos autors van fixar l’existència de huit tipus d’intel·ligències, diferents i in· dependents entre si. Per tant, cada individu en tindrà unes més desenvolupades que altres: un alumne pot destacar per la intel·ligència logicomatemàtica i un al· tre per la intel·ligència lingüística. En cap cas podrem dir que un és més intel·ligent que l’altre, ja que no és possible valorar cap tipus d’intel·ligència per damunt de les altres. La nova llei d’educació, la LOMQE, planteja la neces· sitat de millorar les capacitats i competències dels alumnes perquè puguen actuar de forma adequada i eficaç en diferents situacions personals i socials. Amb aquesta finalitat, el projecte Saber Fer proposa acti· vitats i estratègies de treball orientades a estimular el desenvolupament de totes les intel·ligències. Aquestes propostes estan plantejades tenint en compte les diferents capacitats i estils cognitius dels alumnes. En la guia didàctica es marquen amb una etiqueta les activitats o seccions del llibre especialment orientades al desenvolupament de cada una d’aquestes intel· ligències: Intel·ligència lingüística. És l’habilitat d’utilitzar el llenguatge oral i escrit eficaçment per a informar, per· suadir i adquirir nous coneixements. S’evidencia en els alumnes que saben comunicar idees, memoritzen amb facilitat i tenen aptitud per a l’aprenentatge d’idi· omes.

12

Intel·ligència logicomatemàtica. És la capacitat de manejar números, relacions i patrons lògics d’una manera eficaç. Els alumnes que l’han desenvolupada tenen facilitat per a resoldre problemes i realitzar càl· culs numèrics, i també per a raonar científicament. Intel·ligència cinestesicocorporal. És l’habilitat per a usar el propi cos i suposa destreses de coordinació, equilibri, força, flexibilitat i velocitat. Es manifesta en els alumnes que destaquen en activitats esportives, dansa i expressió corporal. Intel·ligència espacial. És l’habilitat de percebre la realitat apreciant les relacions espacials, de represen· tar gràficament les idees i de manifestar sensibilitat al color, la línia i la forma. S’observa en els alumnes que utilitzen gràfics i esquemes per a estudiar, i tenen fa· cilitat per a elaborar mapes conceptuals i per al di· buix. Intel·ligència musical. És la capacitat de percebre, distingir, transformar i expressar el ritme, el timbre i el to dels sons musicals. Els alumnes que la presenten se senten atrets pels sons de la naturalesa i per tot ti· pus de melodies, i gaudeixen seguint el compàs. Intel·ligència interpersonal. És la capacitat de per· cebre els sentiments i les emocions dels altres, des­ envolupar empatia i treballar cooperativament d’una forma efectiva. Està present en alumnes que establei· xen relacions socials amb facilitat i tenen habilitats de lideratge. Intel·ligència intrapersonal. És l’habilitat per a pren· dre consciència d’un mateix i conéixer les pròpies for· taleses i debilitats, i actuar conseqüentment. Implica disposar d’una autoimatge encertada i de capacitat de reflexió i autodisciplina. Intel·ligència naturalista. És la capacitat d’interactu· ar amb la naturalesa, distingir i classificar elements de la flora i la fauna, o roques i minerals. Inclou habilitats d’observació, experimentació i reflexió sobre l’entorn. Els alumnes que la tenen desenvolupada gaudeixen amb els treballs de camp i tenen consciència medi· ambiental.

El llibre Ciències de la Naturalesa 4, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada pel departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT Begoña Barroso Nombela María del Valle Alcover de la Hera Pilar de Luis Villota Susana Lobo Fernández Daniel Masciarelli García Cristina Zarzuelo Puch Creaciones Culturales, S.L. IL·LUSTRACIÓ Alademosca il·lustració Digitalartis José Luis Navarro Marcelo Pérez EDICIÓ Begoña Barroso Nombela Pilar de Luis Villota Susana Lobo Fernández Daniel Masciarelli García Creaciones Culturales, S.L. EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de fer en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en el quadern.

PRIMÀRIA

Ciències de la Naturalesa

Unitat

1

Lectura inicial Els vigilants del nostre creixement

  Com som?

La llengua de signes

  Els nostres sentits

Morfologia externa del cos humà Creixem i canviem La infantesa

6

2

Saber

La vista i l’oïda El tacte, l’olfacte i el gust La cura dels òrgans dels sentits

18

3

Conflicte resolt!

 La salut del nostre cos

La salut Els hàbits saludables L’alimentació saludable Ús de l’electrònica i prevenció d’accidents

30 POSA’T A PROVA i EL MEU PROJECTE. Primer trimestre

4

Dian Fossey i els goril·les de muntanya

 Els animals

La classificació dels animals Els vertebrats Els invertebrats Els animals i les persones

48

5

Com podem tindre tomaques tot l’any

  Les plantes

La vegetació La fotosíntesi L’agricultura

62

6

Tipus de conreus Els esculls de coral

  Relacions entre els éssers vius

Les relacions entre els éssers vius El trencament de les cadenes alimentàries Respectar el medi ambient

76 POSA’T A PROVA i EL MEU PROJECTE. Segon trimestre

7

Pròtesis quasi màgiques

  La matèria, la força i l’energia

Les forces L’energia: les seues transformacions i el seu ús

94

8

Les propietats dels materials

Un concert espectacular

  La llum i els colors

La llum La descomposició de la llum blanca Les lents i els espills

106

9

Construint en gran

  Les màquines

L’evolució de les màquines Les màquines simples Ciència, tecnologia i societat

118 POSA’T A PROVA i EL MEU PROJECTE. Tercer trimestre

14

Saber més

Saber fer Interpretar gràfiques

El sabor dels aliments

Interpretar i utilitzar codis

Consells per a practicar bé un esport

Mitjançar en un conflicte

Funcions vitals

Classificar un animal

L’apicultura La cria de la clòtxina

La reproducció asexual en l’agricultura

Triar i cuidar una planta

La vida a l’Albufera

Muntar i cuidar un aquari

Competències

Consumidors responsables

Reconéixer els efectes de les forces

Al llarg del llibre, diverses icones assenyalen i identifiquen la competència concreta que es treballa en cada activitat o apartat. Competència matemàtica, científica i tecnològica

Galileu i el telescopi

Reconéixer els colors bàsics de la llum

Comunicació lingüística Competència social i cívica

Cotxes del futur

Construir una catapulta

Competència digital Consciència i expressió cultural Aprendre a aprendre Iniciativa i actitud emprenedora

15

El meu projecte Benvingut a 4t de primària. Durant aquest curs, faràs un projecte de Ciències de la Naturalesa. Abans de començar, has de saber…

Què és un projecte? És un conjunt d’activitats sobre un tema. Aquestes activitats serveixen per a obtindre informació, organitzar-la i presentar-la a l’aula.

Com es fa un projecte? Per a fer un projecte, cal seguir aquests passos: Recollir informació observant, preguntant a persones que sàpien sobre el tema o consultant llibres, Internet, etc. Escriure un text amb la informació que has recollit. Pots acompanyar-lo amb diverses imatges, com ara fotografies o dibuixos fets per tu mateix. Explicar a classe tot el que has aprés sobre el tema del projecte.

Amb qui faràs el projecte? El projecte que faràs és cooperatiu. Es diu projecte cooperatiu perquè treballaràs conjuntament amb quatre companys. Cada u de vosaltres s’encarregarà d’una part del treball. El vostre professor us dirà les activitats que heu de fer per a dur a terme el projecte i la millor manera de repartir-les entre tots. 4

16

ES0000000025226 667976-4.- Paginas iniciales_26679.indd 4

17/04/2015 7:57:20

PROJEcTE

Estudi de l’agricultura: l’oli L’agricultura ens proporciona un gran nombre de productes que utilitzem en la nostra alimentació. Fareu el vostre projecte sobre un dels més coneguts: l’oli d’oliva. En cada trimestre investigareu i treballareu sobre una part del projecte. PRIMER TRIMESTRE Durant el primer trimestre, estudiareu com funciona el nostre cos i quins hàbits ens ajuden a cuidar la nostra salut. Per al vostre projecte buscareu informació sobre l’oli d’oliva i els seus beneficis per a la salut. A més, utilitzareu el processador de textos per a fer una portada i redactar la informació.

SEGON TRIMESTRE En aquest trimestre, aprendreu moltes coses sobre els éssers vius en general, especialment sobre les plantes i el seu cultiu. Investigareu sobre l’olivera per a esbrinar quin tipus de planta és, com es conrea i quines faenes agrícoles necessita. A més, aprendreu a combinar textos i imatges en el processador de textos. TERcER TRIMESTRE Estudiareu, entre altres coses, les màquines i el seu funcionament. Per al vostre projecte, us informareu sobre el procés d’elaboració de l’oli a partir de les olives. Per a acabar, elaborareu un esquema del procés, bé a mà o bé amb el processador de textos. 5

ES0000000025226 667976-4.- Paginas iniciales_26679.indd 5

17

17/04/2015 7:57:28

1

Com som?

Continguts de la unitat • Morfologia externa del cos humà. • Les etapes de la vida. • La infantesa: canvis corporals i aprenentatges. La salut.

SABER VOCABULARI

• Sexe, alçada, constitució física, edat, trets personals. • Dentadura, pubertat. • Responsabilitat, aprenentatges.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre l’alçada i el pes en la infantesa.

COMUNICACIÓ ORAL

• Representació d’una visita al metge.

ESCRIPTURA

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI

 

SABER SER

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Descripció del que els agradaria ser de majors. • Descripció dels hàbits saludables en la vida diària. • Observació de les escenes de les etapes de la vida. • Descripció d’una dentadura de llet i d’una dentadura definitiva.

• Cerca d’informació sobre els queixals de l’enteniment. • Resum de la unitat. • Esquema sobre les etapes de la vida. • Interpretar gràfiques.

• Respecte per les persones en les seues etapes de la vida. • Importància de tindre hàbits saludables.

18

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació inicial.

•  Programa d’educació en valors.

• Avaluació de continguts. Unitat 1. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 1.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat

LlibreMèdia

•  Pla de millora. Bloc 1. Fitxes 11 i 12.

• Unitat 1: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

•  Programa d’ampliació. Bloc 1. Fitxa 5.

Projectes de treball cooperatiu

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Projecte del primer trimestre. La meua Comunitat.

Natural Science 4

Recursos complementaris PRimÀRiA

Avaluació s de contingut

sa 4 la Naturale Ciències de

DEL PROFESSO

4

at d i g i ta l e en fo r m

Recursos ació per a l’avalu

Avaluació de

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa.

BIBLIOTECA

RAT PRImàRIA

a4 la Naturales Ciències de

la Naturalesa

Avaluació de continguts

DEL PROFESSO

•  Programa bilingüe.

per

BIBLIOTECA

•  Projectes per a dies especials.

Recursos a l’avaluació

Ciències de continguts

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa.

RAT PRImàRIA

d i sp o n i b l

•  Esquemes muts. •  Pràctiques de laboratori. •  Suggeriments per a elaborar treballs. • Biografies. •  Làmines d’un planeta viu.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Setembre

Octubre

Novembre

19

Propòsits •  Aprendre sobre el control dels pediatres del pes i l’alçada mitjançant la lectura d’un text, l’observació d’imatges i la realització d’activitats.

1

Com som?

Els vigilants del nostre creixement Els xiquets han d’anar al pediatre una volta a l’any per a confirmar que es troben sans i que van creixent i desenvolupant-se adequadament. El metge els explora i, entre altres proves, els mesura i els pesa.

•  Activar els coneixements previs.

Els pediatres tenen taules i gràfiques on poden vore quins són l’alçada i el pes més freqüents en les diferents edats dels xiquets i xiquetes.

Més recursos Quant de temps vivim? L’esperança de vida és l’edat mitjana de la duració de la vida de les persones. Antigament, les persones poques vegades arribaven a superar l’etapa adulta i a arribar a l’etapa anciana, ja que morien abans. En els últims segles, els avanços en medicina, alimentació i higiene han fet que la nostra vida siga cada vegada més llarga. A Espanya, per exemple, la mitjana de vida fa 50 anys era de 44 anys, mentre que en l’actualitat és de 80 anys.

Per descomptat, no tots els xiquets i xiquetes pesen i mesuren el mateix. Hi ha diferències dels uns als altres que són perfectament normals. Però quan l’alçada i el pes d’un xiquet són molt diferents dels valors habituals, és senyal que podria haver-hi algun problema i cal posar-hi atenció. En aquest cas, el pediatre s’encarregarà d’estudiar el cas per a poder corregir el problema i trobar-hi una solució.

Llig i comprén el problema Què és un pediatre? Creus que has de visitar el metge si no estàs malalt? Per a què et pesa i et mesura el pediatre? Què passa quan el pes o l’alçada d’un xiquet s’aparten molt del que és habitual? Observa la fotografia de la pàgina de la dreta i explica què hi passa. EXPRESSIÓ ORAL. Representeu per parelles una visita al pediatre. Un farà de metge i l’altre, de pacient. Després, intercanvieu els papers.

SABER FER TASCA FINAL

Interpretar gràfiques En acabar la unitat, sabràs interpretar una gràfica sobre l’estatura d’un xiquet. Abans, aprendràs les característiques que ens diferencien, les etapes que passem al llarg de la vida i els canvis que tenen lloc en cada una.

6

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 6

Coneixements i experiències previs Converseu a classe sobre alguna visita que els alumnes hagen fet al pediatre. Demaneu-los que expliquen en què va consistir la revisió mèdica i què els va dir el metge.

17/04/2015 7:59:20

–  Coneixes algú a qui rebutgen per alguna característica corporal? – Com penses que es deu sentir? – Com podries evitar aquest tipus de situacions?

Suggeriments sobre la lectura

Competències

Deixeu que els alumnes parlen de l’alçada i del pes que tenen ells i els germans, els cosins o altres familiars.

Comunicació lingüística. Els alumnes han de realitzar una lectura comprensiva per a respondre a preguntes sobre el text i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral.

Educació cívica Treballeu, amb les preguntes següents, la importància d’acceptar els trets corporals propis i els dels altres com una riquesa que ens diferencia i ens fa únics.

20

Aprendre a aprendre. Afavorim aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han aprés. En aquesta unitat, és necessari comprovar que tots els alumnes tenen presents les coses més importants que han aprés a

NOTES

QUÈ EN SAPS JA? Cada persona té un aspecte diferent que ens permet poder diferenciar-la de les altres. Observa la fotografia de la dreta i indica què els diferencia i què els caracteritza. A mesura que ens fem grans, el nostre cos va canviant. Quins canvis trobes que ha experimentat el teu cos des de la primera volta que vas arribar a escola fins ara?

7

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 7

 

17/04/2015 7:59:22

l’escola fins ara. També han d’identificar la reproducció com una de les funcions vitals i saber que es realitza en l’etapa adulta de les persones.

•  Si el pes o l’alçada d’un xiquet no es troba dins del que es creu habitual, el pediatre haurà de parar-hi atenció per si tinguera cap problema de salut.

Solucionari

•  RM. El pediatre fa un reconeixement mèdic a una xiqueta. En mesura l’alçada i l’anota en un full.

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA •  El pediatre és el metge que s’ocupa dels xiquets fins que tenen 12 anys. •  RM. Sí, és bo fer-se almenys un reconeixement mèdic a l’any per a revisar l’estat de salut, encara que no estiguen malalts. •  El pediatre em mesura i em pesa per comprovar que la meua alçada i el meu pes estan dins dels barems normals i que em desenvolupe adequadament.

•  Expressió oral. RL. QUÈ EN SAPS JA? •  Les dues xiquetes tenen la mateixa alçada i, probablement, el mateix pes i una edat similar. La xiqueta de l’esquerra té la pell fosca i els cabells morenos, mentre que la pell de la xiqueta de la dreta és més clara i els seus cabells són rossos. •  RL.

21

Morfologia externa del cos humà Propòsits

Quan coneixem algú per primera vegada, ens fixem en el seu aspecte extern: si és home o dona, la seua edat, l’estatura i el pes, el color dels seus ulls, dels cabells o de la pell.

•  Reconéixer els aspectes que ens diferencien d’altres persones i els que fan que ens assemblem als nostres familiars.

Cada persona presenta unes característiques que fan que siga diferent i única davant dels altres. Els trets ens permeten reconéixer unes persones o d’altres perquè fan que siguem diferents. 1

Ens diferenciem

Més recursos

Els aspectes externs que ens permeten distingir unes persones d’unes altres són, fonamentalment:

En la pàgina web d’Ancestry podem trobar informació genealògica sobre l’origen d’alguns cognoms.

1

Cada persona té un aspecte diferent.

El sexe. Els homes i les dones ens diferenciem. Físicament, els homes són més musculosos, tenen més pèl corporal i la seua veu és més greu. Les dones tenen una pell més suau i els malucs i els pits més desenvolupats, i la seua veu és més aguda. L’estatura. Totes les persones tenen una estatura diferent que va canviant amb l’edat. Poden ser baixes, mitjanes o altes. La constitució física. Hi ha persones que tenen cossos amples i unes altres, cossos més estrets. Les persones poden ser grosses, primes i atlètiques. L’edat. Amb el temps, el cos va canviant el nostre aspecte extern i permet diferenciar entre un xiquet, un adult i un ancià. Els trets personals. Cada persona té uns trets externs individuals que ens serveixen per a diferenciar-les de les altres. La forma de la cara i del nas, el color dels ulls i de la pell o la veu són característiques pròpies de cada persona. Les persones ens diferenciem exteriorment pel sexe, l’estatura, la constitució física, l’edat i els trets personals.

8

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 8

Per a explicar Feu una taula a la pissarra amb els principals trets físics i psicològics dels alumnes. Aneu preguntant a cada alumne i anoteu-ne els trets personals a la pissarra. Feu-ho amb tota la classe. Després, es podrà observar que molts trets personals coincideixen i uns pocs es diferencien. Incidiu en el fet que tots som iguals com a éssers humans i que els diferents trets i aspectes personals de cada un n’enriqueixen el conjunt.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Les diferències entre persones. Tot ésser viu està condicionat pel medi físic en què viu. A partir d’aquesta afirmació, pregunteu als alumnes quines són les causes de les diferències entre persones: per què hi ha éssers humans amb la pell més

22

17/04/2015 7:59:25

fosca o més clara, amb el color diferent dels cabells o dels ulls, amb una major o menor amplària del nas, amb els ulls més estirats, amb més capacitat d’oxigenació de la sang, etc. Quan els alumnes s’adonen que les diferències entre les persones es basen en els condicionants del medi físic, es podran adonar del caràcter atzarós d’aquestes i de l’absurditat del racisme. PER A AMPLIAR L’ADN. L’àcid desoxiribonucleic és el portador del material genètic dels éssers vius. El 1869, el metge suís Fiedrich Miescher el va aïllar per primera vegada, però hagueren de passar quasi setanta anys perquè es conegueren els components i l’estructura de l’àcid nucleic. El 1953, James Watson i Francis Crick van proposar el model de la doble hèlix de l’ADN per representar l’estructura tridimensional.

1 2

NOTES

Semblances familiars Si observes la cara dels teus pares voràs que hi pots trobar trets molt semblants als teus. Pot ser que tingues el mateix color d’ulls del pare o el mateix tipus de cabell de la mare, o el nas o la boca similar a la d’un d’ells. Som una barreja dels nostres pares. Pot passar que t’assembles molt a ells o que, per contra, t’assembles més a un iaio o a un oncle. També et pots assemblar als teus germans o ser molt diferent. I és que el fet que dos germans tinguen els mateixos pares no vol dir que hagen de ser iguals. Un d’ells es podrà assemblar més a la mare i l’altre, més al pare, o presentar trets físics dels dos. Fins i tot les persones bessones no són exactament iguals. Cada persona és única. 2

2

A voltes, els bessons no són exactament iguals.

Encara que les persones d’una mateixa família es poden assemblar, tots som éssers únics.

ACTIVITATS 1

Quins aspectes externs d’una persona fan que puguem diferenciar-la de les altres?

2

Dues persones bessones són exactament iguals o es poden diferenciar?

3

A quin membre de la teua família creus que t’assembles físicament?

9

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 9

Educació cívica Incidiu que tots els éssers humans, pel fet de ser-ho, tenim una sèrie de drets i llibertats fonamentals, entre els quals hi ha la no-discriminació per raons d’origen, sexe o religió. És important que s’hi insistisca perquè els alumnes assumisquen i aprenguen aquest fet i després el desenvolupen durant la vida adulta.

Activitats del llibre de l’alumne Respecte de l’activitat 3, indiqueu als alumnes que les seues semblances físiques poden donar-se amb més d’un membre de la seua família. Animeu-los perquè amplien aquesta informació als iaios, oncles, cosins, etc.

 

17/04/2015 7:59:27

Solucionari 1  Els aspectes externs que ens permeten distingir unes

persones d’unes altres són fonamentalment: el sexe, l’alçada, la constitució física, l’edat i els trets característics personals. 2  Dues persones bessones poden diferenciar-se. Els bes-

sons monozigòtics o univitel·lins procedeixen d’un mateix òvul i un mateix espermatozoide. En l’etapa inicial de la gestació, el zigot es divideix en dos de manera espontània i dóna lloc a dos bebés amb la mateixa càrrega genètica. Els bessons dizigòtics o bivitel·lins procedeixen d’òvuls i espermatozoides diferents i, per tant, no han d’assemblar-se més entre si que qualsevol altre parell de germans. 3  RL.

23

Creixem i canviem Propòsits •  Saber que les etapes de la vida són la infantesa, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat. •  Conéixer les principals característiques d’aquestes etapes.

Previsió de dificultats La il·lustració d’aquesta doble pàgina representa totes les etapes de la vida. Verifiqueu que els alumnes entenen la informació que aporta fent-hi algunes preguntes.

Les persones anem canviant al llarg de la vida. Tots passem per etapes diferents en les quals el nostre cos creix i canvia. La nostra ment també es desenvolupa i adquirim nous coneixements i habilitats. Les etapes de la vida de l’ésser humà són: la infantesa, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat. TREBALLA AMB LA IMATGE

La infantesa És l’etapa en què més es creix i es canvia. Un nadó acabat de nàixer depén d’altres persones per a quasi tot. A mesura que creix, el seu cos va canviant i aprén moltes coses. Aquesta etapa dura fins als dotze anys, aproximadament.

Tria una de les escenes de la il·lustració i descriu-la. Quantes persones diferents ixen en la il·lustració?

INFANTESA

L’adolescència Entre els 12 i els 16 anys, el cos es transforma: és la pubertat. Les persones es preparen per a ser adultes. Es produeixen canvis en el cos i en la ment. Ja hi ha diferències visibles entre xics i xiques. Als xiquets, els canvia la veu i els apareix el pèl a la cara i al cos. A les xiquetes, els creixen els pits i els canvia la forma corporal.

ADOLESCÈNCIA

També es produeixen canvis en la forma de ser: els adolescents són més independents, comencen a tindre gustos personals i a prendre les seues pròpies decisions. 10

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 10

Coneixements i experiències previs Comenceu aquesta doble pàgina plantejant les preguntes següents a la classe per saber quines idees tenen sobre les activitats i els canvis que es produeixen en les distintes etapes de la vida: –  Quan es perden les dents de llet?

17/04/2015 7:59:30

els éssers humans, i pateixen canvis des que naixen fins a la mort. Encara que la duració de la vida pot canviar (una papallona viu mesos i un arbre pot viure fins a uns tres mil anys), tots passen de diverses maneres una etapa infantil, una altra d’adulta i una última d’ancianitat. Comenteu amb els alumnes la distinta duració de les etapes de la vida en éssers vius pròxims a ells, com ara un gos, un teuladí, un pi, un roser…

–  Quan creieu que la veu dels xiquets es fa més greu? –  En quina etapa de la vida es fan més fràgils els ossos?

Altres activitats PER A AMPLIAR Les etapes de la vida en els éssers vius. Tots els éssers vius passen per diverses etapes al llarg de la vida, igual que

24

Treball cooperatiu Proposeu als alumnes fer descripcions diferents amb què puguen mostrar el que han aprés sobre les distintes etapes de la vida. Per a fer-ho, han de triar quatre persones del seu entorn o de la família, un xiquet, un adolescent, un adult i un ancià, i descriure cada un breument, destacant les diferències entre ells.

11

NOTES

L’edat adulta En l’edat adulta, el cos està totalment desenvolupat i preparat per a tindre fills. Les persones adultes deixen de créixer i canvien lentament. A alguns homes, per exemple, els comencen a caure els cabells. En aquesta etapa, les persones estan preparades per a assumir responsabilitats, com el treball i la cura dels fills, i per a ser part activa de la societat.

ANCIANITAT

L’ancianitat

EDAT ADULTA

En l’ancianitat, el cos va perdent agilitat, força i resistència. Els cabells se solen fer blancs i apareixen arrugues en la pell. Les persones majors tenen moltes experiències, records, coneixements… Podem aprendre molt amb elles! Al llarg de la vida, les persones passem per la infantesa, l’adolescència, l’edat adulta i l’ancianitat.

gència Intel·li rsonal intrape

ACTIVITATS 1

Quants anys tens i en quina etapa estàs? I els teus pares?

2

EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica en el teu quadern com t’agradaria ser d’adult, a què voldries dedicar-te i si t’agradaria tindre fills.

3

Pregunta als teus iaios o a alguna persona major com jugaven de menuts: els noms dels jocs, els joguets que utilitzaven… Elabora’n un informe que es titule Els jocs dels meus iaios.

11

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 11

 

17/04/2015 7:59:33

Treballa amb la imatge

–  En què consistien els jocs?

•  RL.

–  De quins materials estaven fets els joguets o les coses amb què jugaven?

•  Dues persones que van creixent des de la infantesa fins a l’ancianitat i, en l’última etapa, ja ancians, estan amb un xiquet i una xiqueta.

Activitats del llibre de l’alumne Animeu els alumnes a fer amb especial interés l’activitat 3. Pot ser interessant que prèviament es prepare a classe un guió amb les preguntes que faran als seus iaios. Haurien d’incloure-hi qüestions del tipus:

–  Com es posaven d’acord per a triar a què jugar? Una vegada que cada xiquet n’haja fet l’informe, el poden presentar a classe a la resta de companys.

Solucionari 1   RL. En aquest curs els alumnes tenen entre 8 i 9 anys;

per tant, estan en la infantesa i els seus pares segurament estan en l’edat adulta.

–  On jugaven?

2   Expressió escrita. RL.

–  Amb quins amics jugaven?

3   RL.

25

La infantesa Propòsits •  Conéixer les característiques de la infantesa, els canvis corporals i els aprenentatges d’aquesta etapa.

La infantesa és la primera etapa de la vida. Abraça des del naixement fins als dotze anys, aproximadament. Aquesta és l’etapa en la qual es creix més de pressa. També hi ha una gran capacitat d’aprenentatge.

El nadó acabat de nàixer

•  Recordar els hàbits de salut en la infantesa.

Un nadó fa uns cinquanta centímetres i pesa al voltant de tres quilos. Els seus cabells són fins i suaus i a la panxa té unes restes de pell que quan es desprenen donen lloc al melic. 1

Previsió de dificultats

El cap dels nadons és molt delicat, perquè els ossos no estan totalment units.

És important que els alumnes sàpien en quina etapa de la vida es troben i com van canviant cada any. Insistiu en aquest fet preguntant-los per les diferències que hi noten respecte del curs anterior.

Els nadons naixen sense dents i s’alimenten només de llet. Necessiten que una altra persona s’encarregue de cuidar-los i passen molt de temps dormint.

1

Nadó acabat de nàixer. El melic es formarà en pocs dies.

Els nadons necessiten atencions constants, naixen sense dents i només prenen llet.

Els canvis corporals

TREBALLA AMB LA IMATGE

Quan naixen, els nadons tenen el cap molt gran en comparació del cos.

Quantes dents hi ha en la dentadura de llet? I en la definitiva?

Durant el primer any, augmenten molt de pes i d’estatura. Després, creixen més a poc a poc. El cos es fa més allargat i el cap ja no sembla tan gran. Els nadons naixen sense dents. Aquestes comencen a eixir a partir dels quatre mesos, fins que es completa la primera dentadura, anomenada dentadura de llet. A partir dels sis anys, comencen a caure les dents de llet i van eixint les definitives. La dentadura definitiva es completa quan les persones són adultes. 2 Durant la infantesa creixem molt. De primer ixen les dents de llet i quan cauen, ixen les definitives.

molars

2

canines

incisives

premolars

Dentadura de llet i dentadura definitiva.

12

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 12

Coneixements i experiències previs Feu una posada en comú a classe perquè els alumnes reflexionen sobre els canvis que tenen lloc en la seua infantesa. Pregunteu: quant vas pesar i mesurar en nàixer? Quan se’t va caure la primera dent? Recordes quines malalties has tingut? A quina edat vas aprendre a caminar? I a parlar?

Altres activitats PER A AMPLIAR Un mural de records. Els alumnes poden il·lustrar els seus nous coneixements sobre la infantesa a través de la seua experiència personal elaborant un mural sobre ells mateixos i les etapes per les quals han passat. Digueu-los que investiguen sobre els seus primers anys de vida, revisant els records, pre-

26

17/04/2015 7:59:34

guntant als familiars, observant les fotos i els records que es guarden a casa… Poden incloure fotos en el seu mural, però és preferible que ells mateixos facen dibuixos sobre els aspectes que vulguen incloure-hi. També poden afegir notes i comentaris, a més de dates, de forma que el resultat s’assemble a una línia del temps.

Educació en valors Reflexioneu amb els alumnes sobre l’etapa en què es troben, la infantesa, i les seues característiques, mitjançant comparacions amb els xiquets de menor edat que ells, de forma que comproven com han aprés noves destreses, com s’ha des­ envolupat el seu cos, les coses que han aprés a fer sols, etc. Pregunteu als alumnes sobre els xiquets que hi ha en la seua família, ja siguen germans o cosins, les qüestions següents:

1

NOTES

Els aprenentatges Al llarg de la infantesa s’aprenen moltes coses. Els xiquets passen de ser nadons totalment dependents a saber fer moltes coses per ells mateixos. Aprendre a caminar i a parlar són dues fites molt importants. Els nadons solen gatejar de primer i després aprenen a posar-se drets i a fer els primers passos. Això passa al voltant del primer any d’edat. 3 Al començament, els nadons ploren quan necessiten alguna cosa o tenen fam. Després, es comuniquen també amb el somriure i les rialles. Més tard, diuen les primeres paraules i al voltant dels dos anys ja saben parlar. Han aprés imitant els adults. Durant aquests primers anys, els idiomes s’aprenen amb molta facilitat. En la infantesa els xiquets van a escola. Allà aprenen moltes coses. A més, es relacionen amb altres xiquets, juguen, fan amistats…

3

Els nadons aprenen a fer els primers passos ajudats pels pares.

Durant la infantesa s’aprenen moltes coses, com ara a caminar i a parlar.

La salut Els hàbits saludables són molt importants en qualsevol edat. En la infantesa hem de cuidar especialment aquests hàbits:

ACTIVITATS 1

Escriu cinc característiques pròpies dels nadons. Per exemple: Pesen al voltant de tres quilos.

2

Explica què són les dents de llet i les dents definitives.

3

Què t’agrada fer quan estàs amb els amics?

4

EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica els teus hàbits saludables en la vida diària.

Menjar de tot en les quantitats adequades. Seure bé i evitar carregar molt de pes. Llavar-nos les dents després de cada menjada. Fer exercici, dedicar temps a l’oci i dormir de manera suficient. Per a créixer forts i sans és important tindre hàbits saludables.

13

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 13

– Quines edats tenen? – Quines coses poden fer? – Quines coses pots fer tu que els que són més menuts encara no són capaços de fer?

 

17/04/2015 7:59:35

Treballa amb la imatge •  Dents de llet, 20 i definitives, 32.

Solucionari

Activitats del llibre de l’alumne

1   RM. Els nadons tenen els cabells fins i suaus, en la panxa

Sovint els xiquets tenen problemes per a parar atenció als interessos dels altres xiquets i estan centrats en els seus impulsos i gustos. Demaneu que facen l’activitat 3 en veu alta a classe i motiveu els alumnes perquè escolten amb atenció el que diuen els altres sobre el que fan quan estan amb els seus amics.

2   Les dents de llet formen la primera dentadura, que co-

tenen restes de pell que es convertirà en el melic, els ossos del cap no estan totalment units, naixen sense dents i s’alimenten només de llet. mença a eixir als quatre mesos. Les dents definitives formen la dentadura que ix a partir dels sis anys. 3  RL. 4   Expressió escrita. RL.

27

SABER FER

Propòsits

Interpretar gràfiques

•  Interpretar les dades d’una gràfica lineal.

Normalment, quan recollim dades les anotem en una taula. Però també podem representar-les en una gràfica. Una gràfica és un dibuix on es representen dades. Llig observa la gràfica

NOTES

Empar és la mare de Pau. Des que va nàixer ha apuntat la seua estatura i l’ha representada en una gràfica com aquesta: Estatura de Pau cada any

Estatura en centímetres

140 120 100

86

80 60 40

95

102

110

115

120

126

132

75 50

20 0 Acabat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 de nàixer any anys anys anys anys anys anys anys anys Edat

Analitza la gràfica 1

En la gràfica hi ha dues línies roges que es diuen eixos, un d’horitzontal i un altre de vertical. Què es representa en l’eix horitzontal? I en l’eix vertical?

2

En la gràfica es mostra una línia blava que s’ha dibuixat unint diversos punts marcats per aspes. Què indiquen aquestes aspes?

3

La línia blava va creixent any rere any. Per què? Creus que podria disminuir d’un any al següent?

4

Respon: Quina alçada tenia Pau quan tenia quatre anys? I quan en tenia sis? Quina edat tenia Pau quan mesurava 86 centímetres? I quan en mesurava 102?

gència Intel·li temàtica a logicom

14

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 14

17/04/2015 7:59:37

Altres activitats

Competències

PER A AMPLIAR

Competència matemàtica, científica i tecnològica. L’alumne processa i gestiona adequadament informació estadística a través de l’anàlisi d’una gràfica de línies.

Interpretar gràfiques de pes. Una vegada que els alumnes han aprés a interpretar una gràfica, es podrien presentar a classe per grups altres gràfiques distintes, per exemple gràfiques del pes durant la infantesa i durant l’adolescència. En la primera gràfica voríem una línia ascendent amb una tendència d’increment continu, tal com ocorre en una gràfica de l’alçada. Però, en canvi, en la segona gràfica podria ocórrer que hi haguera una disminució del pes d’un any respecte de l’altre en els casos en què s’aprima i, aleshores, tindríem una línia descendent.

28

Solucionari 1  En l’eix horitzontal s’escriuen els anys del xiquet des del

naixement. En l’eix vertical, l’estatura en centímetres. 2  Cada creu correspon a la intersecció d’un any amb una

alçada concreta expressada en centímetres. 3  La línia blava va creixent any rere any perquè Pau cada

any va creixent. La línia blava no podria disminuir perquè Pau no pot disminuir en alçada.

1

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum

i completa’l amb aquestes paraules:

•  Repassar i assegurar els objectius   de la unitat.

ancianitat – desenvolupat – adolescència – parlar – sexe – infantesa – física – caminar – canvia – personals – creix – edat – estatura – baixes

NOTES

Els aspectes externs que distingeixen unes persones , l’estatura, la constitució d’unes altres són: el , l’ i els trets . diferent que va Totes les persones tenen una canviant amb l’edat. Hi ha persones , mitjanes i altes. Les etapes de la vida de l’ésser humà són: la , l’edat adulta i l’ancianitat. l’

,

La infantesa és l’etapa en què més es . i es En l’edat adulta el cos està totalment En l’

el cos va perdent agilitat, força i resistència.

Durant la infantesa s’aprén a

2

.

ia

.

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema següent sobre les etapes de la vida i completa’l.

ETAPES DE LA VIDA són la infantesa

des del naixement fins als 12 anys

l’adolescència

l’ancianitat

el cos està preparat per a tindre fills

es té molta experiència, records i coneixements

15

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 15

4   Pau, als quatre anys, mesurava 102 centímetres, i als sis

anys, 115 centímetres. Als dos anys feia 86 centímetres, i als quatre anys, 102 centímetres.

Competències

 

17/04/2015 7:59:38

Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

Solucionari

Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum reforça els coneixements i ajuda a reconéixer el valor que tenen els resums per a aprendre.

1  Resum. ... sexe ... física ... edat ... personals. / ... alçada

Els alumnes completen un text amb una sèrie de paraules que se’ls proporciona. Aquesta activitat els ajudarà a fer una síntesi dels conceptes que han aprés al llarg d’aquesta unitat.

2  Esquema. Les etapes de la vida són la infantesa, des del

... baixes / ... infantesa ... adolescència / ... creix ... canvia / ... desenvolupat / ... ancianitat / ... caminar ... parlar. naixement fins als 12 anys; l’adolescència, entre els 12 i els 16 anys; l’edat adulta, en què el cos està preparat per a tindre fills, i l’ancianitat, en què es té molta experiència, records i coneixements.

29

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

•  Repassar i refermar els objectius de la unitat.

Explica les diferències que podem trobar en les persones segons el seu aspecte extern. Sexe

Estatura

Constitució física

Edat

NOTES

Trets personals 2 3

Com es comuniquen els nadons? PER A PENSAR. Què formen les incisives, les canines, les premolars

i les molars? 4

Explica quin tret físic de la teua cara és el que més t’agrada.

5

La primera etapa de la vida és la infantesa i l’última, l’ancianitat. En què es diferencien?

6

Escriu en el teu quadern el nom de dos companys de classe i descriu com són les seues cares, els ulls, els cabells i l’alçada. Quan acabes, compara’ls. En què es diferencien les seues cares? Tenen el mateix color d’ulls? Quin tipus de cabells tenen? Són de la mateixa alçada?

16

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 16

17/04/2015 7:59:39

Educació cívica

Activitats del llibre de l’alumne

És una bona ocasió per a afermar en els alumnes conceptes com la necessitat d’acceptar totes les persones tal com són i no fer distincions entre uns i altres.

Els alumnes sovint tenen problemes per a parar atenció als interessos dels altres i estan centrats en els seus impulsos i gustos. Demaneu als alumnes que facen l’activitat 5 en veu alta a classe i motiveu-los perquè escolten amb atenció el que diuen els companys sobre les diferents etapes de la vida.

Demostra el teu talent En triar l’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més interessant. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Solucionari 1   Sexe: els homes són més musculosos, tenen més pèl

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions.

30

corporal i la veu més greu. Les dones tenen una pell més suau, els malucs i pits més desenvolupats i la veu és més aguda. Estatura: pot ser baixa, mitjana o alta. Constitució física: pot ser grossa, prima o atlètica. Edat: pot ser

1 7

Propòsits

Per a créixer forts i sans hem de tindre uns hàbits saludables. Quins dels següents ho són?

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat emprant estratègies que faciliten l’aprenentatge, com el resum, l’esquema, les taules i l’ús precís del vocabulari científic.

Seure correctament. Menjar molts dolços. Dormir prou hores. Alimentar-se de forma variada. Portar molt de pes en la motxilla. 8 Explica com vas aprendre a fer aquestes accions. Digues qui t’hi va ajudar i com t’eixien al principi.

Lligar-te els cordons 9

Restar

NOTES

Fer puzles

Ara mateix et trobes en l’etapa de la infantesa. Què pots dir sobre aquesta etapa? Què et sembla el més important de l’etapa?

10 PER A PENSAR. Llig i respon a les preguntes.

Lluís i Antònia estan contents perquè la seua filla Cristina ha trobat un bon treball. El seu altre fill, Manel, va cridar d’alegria amb aquella veu que sonava una miqueta estranya perquè li estava canviant. El iaio Lluc, en canvi, es va entristir un poc perquè ell ja no treballava i s’hauria de quedar sol a casa fins que tornaren tots. En quina etapa de la vida es troba cada persona? Com ho has sabut? 11 Pregunta als pares a quina edat vas començar a parlar

i quina va ser la teua primera paraula. Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Busca informació en Internet o en llibres

sobre els queixals de l’enteniment i recull-la en una presentació. B. Busca fotografies dels teus familiars

i utilitza-les per a fer un pòster que reflectisca les etapes de la vida. C. Els fills s’assemblen als pares

i als germans en algunes coses. Escriu un relat a partir d’aquesta idea.

gència Intel·li ística lingü

17

ES0000000025226 667976-Unidad 01_26669.indd 17

un xiquet, un adult o un ancià. Trets personals: la forma de la cara i del nas, el color dels ulls i de la pell o la veu. 2   Al principi, els nadons ploren quan necessiten alguna

cosa o tenen fam. Després, es comuniquen també amb el riure i el somriure. Més tard, diuen les primeres paraules i al voltant dels dos anys ja saben parlar. 3  P  er a pensar. RM. La dentadura definitiva. 4   RL. 5   La infantesa és l’etapa en què més es creix i es canvia. En

l’ancianitat, el cos va perdent força, agilitat i resistència. El pèl se sol fer blanc i apareixen arrugues en la pell. Els majors posseeixen molta experiència, records i coneixements.

 

17/04/2015 7:59:41

7   Hàbits saludables són: seure correctament, dormir prou

hores i alimentar-se de forma variada. 8   RL. 9   RL. 10   Per a pensar. Lluís i Antònia es troben en l’edat adulta

perquè tenen dos fills. La seua filla Cristina acaba d’entrar en l’edat adulta, ja que ha començat a treballar. Manel està en l’adolescència perquè li està canviant la veu. El iaio Lluc està jubilat, amb la qual cosa es troba en l’ancianitat. 11   RL.

6  T  reball cooperatiu. RL.

31

2

Els nostres sentits

Continguts de la unitat • Els òrgans dels sentits i les seues parts. • Conéixer les informacions que recullen els sentits. • La salut dels sentits.

SABER

• Vista, oïda, tacte, olfacte, gust. VOCABULARI

• Retina, cristal·lí, timpà, caragol, papil·les gustatives, pituïtària groga, umami.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre la llengua de signes.

COMUNICACIÓ ORAL

• Llista de coses que podem dir sense parlar, usant només signes o gestos.

ESCRIPTURA

• Assenyalar la informació que rep un xiquet a través de la vista i l’oïda. • Interpretació de dibuixos anatòmics retolats dels òrgans dels sentits.

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Anàlisi de fotografies relacionades amb la salut dels ulls i de les orelles. • Interpretació de dibuixos que representen codis de comunicació.

ÚS DE LES TIC

• Cerca dels noms que tenen els metges que s’ocupen de cuidar la pell, i el nas i la gola. • Resum de la unitat.

SABER SER

TÈCNIQUES D’ESTUDI

• Esquema sobre els sentits i els seus òrgans.

 

• Interpretar i usar codis.

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Interés per conéixer l’anatomia i el funcionament del cos humà. • Gust per cuidar la salut dels nostres sentits.

32

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç • Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Programació didàctica d’aula

Projectes interdisciplinaris

Recursos per a l’avaluació

•  Programa d’educació en valors.

• Avaluació de continguts. Unitat 2. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 1.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat

LlibreMèdia

•  Pla de millora. Bloc 1. Fitxes 9 i 10.

• Unitat 2: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

•  Programa d’ampliació. Bloc 1. Fitxa 4.

Projectes de treball cooperatiu

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Projecte del primer trimestre. La meua Comunitat.

Natural Science 4

Recursos complementaris ce

•  Projectes per a dies especials.

PRIMARY

Natural Scien

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa. •  Programa bilingüe.

Natural Science

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa. PRIMARY

•  Pràctiques de laboratori.

PRIMARY

ce Natural Scien

•  Esquemes muts. •  Suggeriments per a elaborar treballs. •  Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Octubre

Novembre

Desembre

33

Propòsits •  Aprendre sobre la llengua de signes mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats.

2

Els nostres sentits La llengua de signes

•  Activar els coneixements previs.

Algunes persones són sordes, és a dir, tenen danyat el sentit de l’oïda i han perdut la capacitat de sentir-hi, totalment o parcialment.

Previsió de dificultats

Aquestes persones podrien tindre problemes per a comunicar-se, ja que no senten el que els diuen. Tanmateix, es comuniquen gràcies al sentit de la vista mitjançant la llengua de signes.

Buscar en Internet webs d’associacions relacionades amb les persones sordes. Analitzar quina informació proporcionen i quina és la més pròxima al lloc de residència.

Aquesta llengua es «parla» fent diversos gestos amb les mans. Així, una paraula o una expressió es representa mitjançant un gest o un senyal. A més, s’utilitza un codi en el qual cada lletra de l’alfabet es correspon amb un gest fet amb les mans. D’aquesta manera, es pot expressar qualsevol paraula, encara que no tinga un símbol propi.

El programa informatiu de RTVE En lengua de signos està dedicat especialment a les persones sordes. Comença amb informació sobre l’actualitat i, després, ofereix informació sobre un fet relacionat amb la sordera o una història de superació. Inclou reportatges d’actualitat amb continguts d’integració, accessibilitat i conscienciació. Es pot vore en la web de RTVE A la carta i en la televisió.

Les lleis reconeixen el dret de les persones sordes d’usar la llengua de signes i han de donar facilitats per a fer-ho.

Llig i comprén el problema Qui utilitza la llengua de signes i per què? Quin sentit s’utilitza en la comunicació en llengua de signes? Amb què es correspon cada gest o senyal? Explica què penses que vol dir la lectura quan afirma que les lleis han de donar facilitats per a utilitzar la llengua de signes. Què creus que fan els xiquets de la fotografia? EXPRESSIÓ ORAL. Elaboreu entre tots una llista de coses que podem dir sense parlar, utilitzant tan sols signes o gestos.

SABER FER TASCA FINAL Interpretar i utilitzar codis En acabar aquesta unitat sabràs utilitzar un codi per a comunicar-te. Abans, aprendràs com són els nostres òrgans dels sentits i com actuen per a captar informació, un procés imprescindible per a poder comunicar-nos.

18

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 18

17/04/2015 7:57:34

Coneixements i experiències previs

Altres activitats

Pregunteu què se sent quan estem davall de l’aigua en una piscina o en el mar. Podem sentir-hi alguna cosa?

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Pregunteu als alumnes quines situacions coneixen en què siga necessari emprar la llengua de signes. Per exemple, quan hi ha un debat al congrés, per a donar instruccions sobre seguretat en reunions multitudinàries o per a comunicar-se amb xiquets sords.

Suggeriments sobre la lectura Comenteu algunes ajudes que tenen les persones sordes. Per exemple, les pròtesis auditives, els subtítols en el cine i en la televisió…

34

Comprendre les dificultats per a sentir-hi. Trieu un alumne perquè es pose a les orelles taps d’espuma. Demaneu a la resta del grup que parlen entre ells. Després, l’alumne amb els taps explicarà què hi sentia i com se sentia.

Educació cívica En llocs amb soroll ambiental, com una aula o un restaurant, és més difícil sentir-hi i entendre el que es diu quan hi ha alguna dificultat auditiva. Si estem amb una persona que es troba en aquesta situació, podem ajudar-la alçant la veu i parlant-li de cara perquè puga llegir-nos els llavis.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA? Els òrgans dels sentits Els cinc sentits són la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Els sentits ens ajuden a relacionar-nos amb el món que ens envolta. 1

Digues el nom dels òrgans dels sentits.

2

Quin sentit s’utilitza per a saber si una cosa està freda o calenta?

3

I per a saber si una cosa està prop o lluny?

19

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 19

Competències Comunicació lingüística. Amb la lectura del text i el treball proposat en les activitats, s’afavoreix i es referma la comprensió lectora, i es desenvolupen les habilitats de comunicació oral i expressió escrita. Aprendre a aprendre. Reforçar els conceptes clau és fonamental per a incorporar nous coneixements de forma significativa. En aquesta unitat, és necessari comprovar que tots els alumnes saben quins són els cinc sentits i com ens ajuden a relacionar-nos amb el món que ens envolta.

 

17/04/2015 7:57:36

Solucionari LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA •  Els qui tenen danyat el sentit de l’oïda. •  El sentit de la vista. •  Amb una paraula o una expressió. •  RL. •  RM. Empren la llengua de signes per a comunicar-se. •  Expressió oral. RL. QUÈ EN SAPS JA? 1   Ulls, orelles, llengua, pell, nas. 2   El sentit del tacte. 3   El sentit de la vista.

35

La vista i l’oïda Propòsits

El sentit de la vista

•  Identificar les distintes parts de l’ull i de l’orella.

La vista ens permet percebre la forma i el color dels objectes, tant dels propers com dels llunyans.

•  Conéixer les informacions que recullen els sentits de la vista i de l’oïda.

COMPRENDRE MILLOR

També ens permet conéixer la distància a què es troben els objectes i la mida que tenen. Per a poder vore-hi, ha d’haver-hi llum i aquesta ha d’arribar als objectes que volem vore.

Els òrgans dels sentits capten informació de l’exterior. Però aquesta informació no es queda ací, sinó que viatja fins al cervell a través dels nervis. El cervell rep la informació i la interpreta.

Els ulls

Més recursos

Els ulls són els òrgans del sentit de la vista. Estan protegits per les parpelles, les pestanyes i les celles.

FIAPAS és la Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes. Té un àmbit nacional i s’ocupa de defensar els drets de les persones amb discapacitat auditiva i de les seues famílies. En la seua pàgina web hi ha molta informació.

La llum entra a l’ull a través de la còrnia, que és transparent. Després, passa per un forat redó, la pupil·la, que està envoltada per un anell de color, l’iris. A continuació hi ha una lent anomenada cristal·lí.

Amb altres organismes ha elaborat un vídeo interessant que explica la importància de detectar globalment la sordera en un xiquet i els passos que cal seguir una vegada detectada. Per vore el vídeo escriviu en un cercador d’Internet: «tractament precoç sordera vídeo».

La vista ens permet conéixer la forma, el color i la mida dels objectes gràcies a la llum. Els ulls capten la llum mitjançant la retina i envien la informació pel nervi òptic.

Al fons de l’ull es troba la retina, que és la part de l’ull que capta la llum. De la retina ix el nervi òptic, que porta la informació al cervell. 1 TREBALLA AMB LA IMATGE

De quin color és l’ull del dibuix? A quina part de l’ull correspon aquest color?

cristal·lí

iris

iris

nervi òptic

cella

parpella

pupil·la

1

pestanyes

retina còrnia

Les parts de l’ull.

pupil·la

20

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 20

Coneixements i experiències previs Plantegeu a l’alumnat una situació quotidiana, com arribar a casa una nit d’hivern amb una gran sensació de fam. Pregunteu-los què es el primer que farien: llevar-se l’abric, encendre el llum o dirigir-se cap a la nevera. La resposta esperada, sens dubte, proporcionarà l’oportunitat d’ajudar-los a entendre com és d’important vore per a realitzar qualsevol acció.

Per a explicar Aquesta experiència ajudarà a comprendre com funciona l’orella. Repartiu globus i feu que els unflen. Després, sostingueu un globus amb les dues mans i parleu amb la boca prop d’aquest. Pregunteu què se sent; amb les mans es nota que

36

17/04/2015 7:57:38

el globus vibra. Expliqueu que la veu és una vibració que passa de la nostra boca a l’aire, i de l’aire al globus; per això, vibra.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Els esquemes anatòmics. Per a aprendre l’anatomia dels òrgans dels sentits, suggeriu que seguisquen un ordre en observar el dibuix, per exemple en el sentit de les agulles del rellotge, d’esquerra a dreta, de dalt a baix… Aquest ordre ajuda a memoritzar i a recordar. Practiqueu aquest ordre d’observació dels dibuixos durant l’explicació de les parts de l’ull i de l’orella.

2

NOTES

El sentit de l’oïda L’oïda ens permet captar sons i reconéixer si són greus o aguts i forts o febles, què els produeix i d’on procedeixen.

L’orella És l’òrgan del sentit de l’oïda. A l’exterior hi ha el pavelló de l’orella, d’on ix cap a l’interior el conducte auditiu. Aquest arriba fins al timpà, que és una espècie de tel que vibra amb els sons.

pavelló de l’orella

nervi auditiu

conducte auditiu

El timpà està unit a una cadena d’ossets que es mouen quan vibra el timpà. Els ossets s’uneixen al caragol, que és el que capta finalment els sons. El nervi auditiu s’encarrega de portar la informació al cervell. 2

caragol

L’oïda ens permet captar els sons i reconéixer les seues característiques. Les orelles capten els sons mitjançant el caragol i el nervi auditiu porta la informació al cervell.

timpà ossets

2

Les parts de l’orella.

ACTIVITATS 1

Contesta a les preguntes: Quines parts de l’ull serveixen per a protegir-lo? I quina és la que capta la llum? Quina part de l’orella és un tel molt fi? Quina part és la que capta el so?

2

És el mateix orella que oïda? Explica-ho.

3

Explica quina funció tenen el nervi òptic i el nervi auditiu.

4

EXPRESSIÓ ESCRITA. Escriu quina informació rep el xiquet del dibuix a través de la vista i l’oïda.

21

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 21

PER A AMPLIAR Les orelles recullen el so. Demaneu als alumnes que s’observen els plecs de les orelles en un espill o que es fixen en els dels seus companys. La missió d’aquests plecs és conduir les ones sonores cap als conductes de l’orella. Comenteu que el so viatja com ones que no es veuen, però que existeixen, i que reboten en els plecs com una bola en una taula de billar.

Treballa amb la imatge •  L’ull del dibuix és de color verd clar. •  Correspon a l’iris, anell de color que envolta la pupil·la.

 

17/04/2015 7:57:39

Solucionari 1   • Les parpelles, les pestanyes i les celles.

•  La retina. • El timpà. • El caragol. 2   No. L’orella és l’òrgan del sentit de l’oïda. A l’exterior hi ha

l’orella externa. 3   El nervi òptic envia la informació del sentit de la vista al

cervell i el nervi auditiu envia la informació del sentit de l’orella al cervell. 4  Expressió escrita. RM. A través de la vista percep les

formes i els colors (l’avió i el deixant, els núvols…). A través de l’orella percep els sons (el soroll de l’avió i del cotxe, el pedaleig de la bicicleta).

37

El tacte, l’olfacte i el gust Propòsits •  Identificar les distintes parts del nas, la pell i la llengua. •  Conéixer les informacions que recullen el sentit del tacte, de l’olfacte i del gust.

Més recursos Demaneu que s’observen la llengua en un espill. Com són les papil·les gustatives? Són totes iguals? Quines són les diferències?

Gràcies als sentits del tacte, de l’olfacte i del gust coneixem algunes característiques dels objectes.

pèls

gència Intel·li alista r natu

El sentit del tacte El tacte ens permet conéixer algunes característiques dels objectes en tocar-los; per exemple, si un objecte és llis o rugós o si està fred o calent. També ens permet saber si alguna cosa ens toca la pell i així reaccionar-hi de la manera adequada, segons que siga agradable o dolorós. L’òrgan del sentit del tacte és la pell. La informació és captada per multitud de xicotets receptors que es troben a la pell de tot el cos. 1 Algunes zones, com el tou dels dits o els llavis, són més sensibles i tenen més desenvolupat aquest sentit perquè tenen més receptors del tacte.

receptors del tacte

1

nervi

Esquema de la pell amb els receptors del tacte.

Des de la pell ixen molts nervis que porten al cervell la informació recollida pel sentit del tacte.

El sentit de l’olfacte L’olfacte ens permet captar l’olor de les substàncies. L’òrgan d’aquest sentit és el nas.

pituïtària groga

Les olors viatgen a través de l’aire. Quan respirem entren al nas pels orificis nasals i arriben a les fosses nasals. Allà hi ha la pituïtària groga, que és l’encarregada de captar les olors. 2

fosses nasals nervi olfactori

La informació que rep el sentit de l’olfacte arriba al cervell a través del nervi olfactori. Les persones som capaces de reconéixer milers d’olors diferents. Quan estem refredats, el nostre sentit de l’olfacte se’n ressent, ja que s’obstrueix el nas. El tacte ens permet conéixer característiques dels objectes a través de la pell. L’olfacte ens permet captar les olors mitjançant el nas, gràcies a la pituïtària groga.

2

Esquema del nas amb la pituïtària groga.

22

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 22

17/04/2015 7:57:40

Coneixements i experiències previs

Saber més

Demaneu a diversos alumnes que, amb els ulls tancats, tracten de reconéixer per l’olor diversos elements, com una rajola de xocolate, una colònia de nadó i un got d’aigua. Abans d’obrir els ulls, suggeriu-los que diguen si estarien disposats a provar tot l’anterior i per què. Aquesta experiència servirà d’introducció a l’explicació dels dos sentits i a la relació que hi ha entre els dos.

Demaneu als alumnes que recorden alguna vegada que hagen estat constipats. En aquestes ocasions, tampoc notem el sabor dels aliments perquè no podem percebre’n l’olor, ja que el nas té molta mucositat.

Per a explicar Amb els ulls tapats, que tracten d’identificar objectes. Demaneu als alumnes que expliquen les sensacions que perceben amb la pell de les mans. Que comparen també la sensibilitat de la pell de les mans amb la d’altres parts del cos.

38

Altres activitats PER A AMPLIAR La importància de les olors que ens desagraden. Hi ha olors que totes les persones percebem com a desagradables. Això és perquè ens informen d’un perill. Per exemple, l’olor de cremat ens informa d’un foc. Elaboreu una llista amb altres exemples i els seus significats: el menjar en mal estat…

2

NOTES

El sentit del gust El sentit del gust ens permet detectar el sabor dels aliments. L’òrgan principal del sentit del gust és la llengua. Està coberta per uns xicotets bonys anomenats papil·les gustatives, amb les quals captem els diferents tipus de sabors. 3

papil·les gustatives

Els sabors que podem captar són cinc i reben el nom de sabors bàsics: dolç, salat, àcid, amarg i umami. El sabor umami és el més difícil de reconéixer. El podem trobar en la carn roja, en els formatges forts i en la salsa de soja. Els altres sabors que captem són combinacions d’aquests cinc bàsics. La informació del sentit del gust arriba al cervell per diversos nervis. El gust ens permet detectar els sabors gràcies a la llengua.

ACTIVITATS 1

Escriu tres llistes, una amb tres sensacions tàctils, una altra amb tres olors i una altra amb tres sabors, tots agradables.

2

Escriu una oració amb cada grup de paraules: Papil·les gustatives, llengua, gust.

3

Esquema de la llengua i les papil·les gustatives.

SABER MÉS

El sabor dels aliments El sabor d’un menjar és una sensació en la qual intervenen els sentits del gust i de l’olfacte. Quan introduïm l’aliment a la boca, les papil·les gustatives ens informen dels sabors bàsics. Però les aromes dels aliments arriben al nas i contribueixen a donar-nos informació del menjar.

Rugós, objecte, tacte. Pituïtària groga, olfacte, nervi olfactori. 3

Què són els sabors bàsics? Quins són aquests sabors?

4

UTILITZA LES TIC. Busca informació en Internet i esbrina quin nom tenen els metges que s’ocupen de cuidar de la pell i el nas.

23

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 23

Competències

 

17/04/2015 7:57:42

2   • L’òrgan del sentit del gust és la llengua, que està cober-

ta de papil·les gustatives.

Competència digital. Adquirir coneixements relacionats amb la salut, els hàbits saludables i la prevenció de malalties forma part d’aquesta competència.

• Gràcies al sentit del tacte podem notar si un objecte és rugós.

Solucionari

• La informació que rep el sentit de l’olfacte és recollida per la pituïtària groga i arriba al cervell a través del nervi olfactiu.

1   RM. • Sensacions tàctils: sentir la carícia d’un ésser esti-

mat, la rugositat d’una esponja, la pressió d’un rellotge al canell. • Olors: l’olor del pa acabat de coure, d’un plàtan, d’una colònia.

3   Els sabors que podem captar són cinc i reben el nom de

sabors bàsics: dolç, salat, àcid, amarg i umami. 4   Usa les TIC. El dermatòleg té cura de la pell i l’otorinola-

ringòleg, del nas.

• Sabors: el sabor de la sal, d’un iogurt i d’un suc de taronja.

39

La cura dels òrgans dels sentits Propòsits

Els nostres sentits ens permeten conéixer el món  exterior. Per això és important cuidar-los. A més, és  molt fàcil. Només cal adquirir uns senzills hàbits saludables.

•  Saber quins hàbits saludables ens ajuden a cuidar la salut dels ulls i de les orelles.

La cura de la vista Els ulls són òrgans delicats que cal cuidar. Per a fer-ho  és fonamental la higiene. Els ulls poden posar-se malalts si els toquem amb les mans brutes o si estan en contacte amb substàncies perjudicials, com el clor de les piscines.

Més recursos Mostreu fotografies de professionals que es protegeixen els ulls i les orelles durant la realització del seu treball.

És molt important llegir i treballar amb llum suficient per a evitar que els ulls es forcen massa.

Els pilots d’helicòpter usen cascos per a protegir-se les orelles del soroll, les persones que empren martells pneumàtics per a perforar el sòl, els treballadors de moltes fàbriques…

COMPRENDRE MILLOR

Els hàbits saludables són aquells comportaments que tenim normalment i que ens ajuden a conservar la salut i a no contraure malalties. En general, aquests hàbits són: •  Alimentar-nos bé. •  Tindre una postura correcta. •  Fer exercici. •  Cuidar la higiene. •   Dedicar un temps adequat  a l’oci i al descans.

D’altra banda, un excés de llum pot fer mal als ulls.  Per això, mai no s’ha de mirar al sol directament. A  més, als llocs amb molt de sol, com la platja i la muntanya, és convenient protegir-los amb unes ulleres de sol adequades. 1 També hem d’anar a l’oftalmòleg per a revisar-nos la  vista i posar-nos ulleres o lentilles si en necessitem.

Altres professionals (soldadors, cirurgians, professionals de les diferents indústries, miners…) usen ulleres que protegeixen els ulls de fum, pols, substàncies gasoses irritants, enlluernaments, esguits de líquids, productes càustics o metalls fosos.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Per a cuidar la vista hem d’evitar substàncies perjudicials per als ulls, hem de llegir amb llum suficient i protegir els ulls de la llum excessiva.

1

 D   e quina manera es cuiden  la vista els xiquets i les xiquetes  de les imatges?

És important cuidar-nos els ulls.

24

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 24

Activitats del llibre de l’alumne El bombardeig de diversos sorolls que pateixen els alumnes al llarg del dia és continu. Sovint la televisió mostra persones parlant al mateix temps, en un to cada vegada més alt. En relació amb l’activitat 3, feu que reflexionen sobre la importància del silenci. Permet escoltar-nos i entendre’ns els uns als altres. Dediqueu algun temps cada dia a gaudir del silenci i dels seus beneficis.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Aprendre a estar en silenci. Cada matí, abans de començar, demaneu als alumnes que s’asseguen amb l’esquena recta,

40

17/04/2015 7:57:45

els peus recolzats en terra, les mans sobre les cuixes i que tanquen els ulls. Durant cinc minuts sentiran la respiració, com l’aire entra i ix pel nas. Aquest senzill exercici produeix relaxació i pau, augmenta la capacitat d’escoltar i ajuda a passar d’una activitat a una altra.

Treball cooperatiu Dividiu la classe en grups. L’objectiu és fer treballs molt visuals (murals, maquetes…) que animen uns altres companys del col·legi a cuidar la salut dels òrgans dels sentits. La distribució de tasques en el grup tindrà en compte les capacitats de cada alumne: creatives, manuals, organitzatives, comunicatives…; així, l’activitat grupal es converteix en un treball cooperatiu.

2

NOTES

La cura de l’oïda La higiene també és important per a les orelles, per això també hem de cuidar-les. Les orelles s’han de llavar quan ens dutxem diàriament. Després hem d’eixugar-les. Però no s’han d’utilitzar per a netejar-les bastonets amb punta de cotó ni res de semblant, perquè es podria danyar el timpà, que és molt delicat. Els sons forts són perjudicials per a l’orella i poden fer que es perda audició. Per això no és convenient sentir música amb auriculars a un volum massa alt. 2 Algunes malalties causen mal d’orelles. Quan les orelles fan mal, cal visitar l’otorinolaringòleg.

El soroll i la salut En alguns llocs, com els aeroports i les ciutats, sol haver-hi molt de soroll. Aquest soroll és una forma de contaminació que es diu contaminació acústica.

2

El soroll continuat és molest i ens pot fer mal no només a les orelles, sinó a tota la salut general.

Els auriculars que cobreixen l’orella aïllen del soroll exterior. Per això, no fa falta apujar tant el volum i són menys perjudicials.

Hem de mantindre les orelles netes i eixutes, evitar els sons forts i visitar el metge si ens fan mal. També és convenient evitar els sorolls que resulten nocius per a la salut.

ACTIVITATS 1

Respon a les preguntes següents: Per què és convenient posar-se ulleres de natació en la piscina? Per què cal portar ulleres de sol en la neu? Per què no convé usar bastonets per a netejar-se les orelles?

2

Explica què és la contaminació acústica i quines conseqüències té.

3

EDUCACIÓ EN VALORS. Sol haver-hi molt de soroll a la teua classe? I al pati?

Què podeu fer entre tots perquè hi haja menys soroll?

25

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 25

Competències

 

17/04/2015 7:57:46

Solucionari

Competència social i cívica. Comprendre la relació entre l’acció individual i les conseqüències per a tota la societat forma part d’aquesta competència. El soroll que es fa en fer algunes activitats pot molestar les persones del voltant. Per això, és important realitzar-les tractant de molestar com menys millor.

1   •  L’aigua de la piscina conté clor per a evitar-hi les infec-

Treballa amb la imatge

2  La contaminació acústica està produïda pel soroll, quan

La xiqueta que està a la piscina es protegeix els ulls de l’aigua i del clor amb unes ulleres de natació. El xiquet que està a la taula té una il·luminació suficient. El xiquet que està a la dreta es protegeix els ulls de la llum amb unes ulleres de sol adequades per a la neu.

cions. És un producte molt irritant i les ulleres eviten que entre en contacte amb els ulls. •  La neu reflecteix molta llum i és necessari protegir els ulls amb unes ulleres adequades. •  Es pot danyar el timpà, que és molt delicat. té un volum alt i és constant. És el cas de les grans ciutats i els aeroports. El soroll continuat és molest i ens pot danyar no sols les orelles, sinó la salut general. 3   Educació en valors. RL.

41

SABER FER

Propòsits

Interpretar i utilitzar codis

•  Conéixer el significat dels codis i saber com s’usa l’alfabet braille.

Quan utilitzem l’alfabet de les mans, estem usant un codi: cada senyal que es fa amb les mans representa una lletra. Però en la nostra vida diària, tots fem servir molts codis diferents.

Previsió de dificultats Seria una bona ajuda per a la comprensió d’aquesta informació que els alumnes pogueren sentir amb els dits un text en braille.

Llig el text

L’alfabet braille és un codi utilitzat per les persones cegues per a llegir i escriure. Cada lletra es representa amb un conjunt de punts en relleu que es «llig» amb el tou dels dits, igual que l’apòstrof. Gràcies a aquest codi, els invidents poden gaudir de la lectura.

Més recursos Feu-los reflexionar sobre la importància de la comunicació gestual. De forma inconscient, tots realitzem gestos que transmeten molta informació.

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

W

X

Y

Z

’

Utilitza el codi braille 1

Desxifra el missatge següent:

2

Escriu en braille aquesta oració:

Practiqueu a classe el poder de la mirada. Proposeu exercicis per a mirar-se els uns als altres amb estima, menyspreu, interés, sorpresa, por, alegria… També es poden assajar gestos per a acollir un nou alumne o alumna que s’incorpora a la classe.

El cervell rep la informació dels òrgans dels sentits i la interpreta. Crea un codi. 3

TREBALL COOPERATIU. Elaboreu entre tots un codi

per a comunicar-vos amb les mans a escola. Organitzeu diversos grups per a crear senyals per a diverses situacions: per al pati, per a utilitzar amb els professors, per a usar al menjador... Després, poseu-los en comú i animeu-vos a utilitzar-los.

gència Intel·li rsonal interpe

26

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 26

17/04/2015 7:57:49

Coneixements i experiències previs

Competències

Abans de començar, pregunteu als alumnes què és un codi. Feu entre tots una llista de diferents codis que usem en la vida diària. Per exemple: el color dels semàfors, la salutació amb la mà, els senyals de trànsit…

Competència matemàtica, científica i tecnològica. És el moment d’aplicar els coneixements adquirits per a realitzar la tasca final proposada al principi de la unitat. Els alumnes tenen l’oportunitat d’aprendre coses sobre els codis i el valor que tenen per a la comunicació, de conéixer l’alfabet braille i saber com s’usa.

Per a explicar Interpreteu el significat dels codis que hi ha en el dibuix: caretes, identificació dels banys i senyals de trànsit (perill d’escola prop, reduïu la velocitat a 20 quilòmetres per hora). Les caretes reben el nom d’emoticones i s’usen habitualment en el correu electrònic i els telèfons mòbils. Desxifreu les que ixen en el dibuix del llibre.

42

Solucionari 1   Gràcies als òrgans dels sentits rebem informació de l’ex-

terior. 2   RG. 3   Treball cooperatiu. RL.

2

SaBER ESTUDIaR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum de la unitat i

completa’l amb les paraules del requadre.

•  Repassar i afermar els objectius de la unitat emprant estratègies que en faciliten l’aprenentatge, com el resum, l’esquema i l’ús precís del vocabulari científic.

llum – ull – receptors – orella – llengua – papil·les – retina – pell – olors – higiene – sabors – caragol – colors – pituïtària – sons

, mides El sentit de la vista ens permet conéixer formes, i distàncies mitjançant la llum. L’òrgan del sentit de la vista és l’ , que capta la llum mitjançant la .

NOTES

i reconéixer les El sentit de l’oïda ens permet captar seues característiques. El seu òrgan és l’ , que capta els . sons mitjançant el El sentit del tacte ens permet conéixer algunes característiques dels objectes mitjançant la pell. L’òrgan d’aquest sentit és la gràcies als del tacte. El sentit de l’olfacte ens permet captar . El seu òrgan groga. és el nas, que capta les olors a través de la El sentit del gust ens permet reconéixer . L’òrgan , que capta els sabors principal del sentit del gust és la gustatives. gràcies a les Per a cuidar-nos els ulls, hem d’evitar substàncies que els són perjudicials, hem de llegir amb suficient i hem de protegir-los de la llum excessiva. Per a cuidar-nos les orelles, hem de vigilar la seua i evitar els sons molt alts. 2

ESQUEMa. Copia l’esquema en el teu quadern i completa’l amb les paraules que falten. ELS SENTITS són

oïda l’òrgan és l’ull

l’òrgan és

olfacte l’òrgan és

l’òrgan és

la pell

l’òrgan és la llengua

  27

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 27

Competències Aprendre a aprendre. El resum i l’esquema guiats reforcen els coneixements i preparen el camí per a realitzar-los de forma més autònoma.

Solucionari 1   Resum. El sentit de la vista ens permet conéixer formes,

colors, mides i distàncies mitjançant la llum. L’òrgan del sentit de la vista és l’ull, que capta la llum mitjançant la retina. / El sentit de l’oïda ens permet captar sons i reconéixer les seues característiques. El seu òrgan és l’orella, que capta els sons mitjançant el caragol. / El sentit del tacte ens permet conéixer algunes característiques dels

17/04/2015 7:57:50

objectes mitjançant la pell. L’òrgan d’aquest sentit és la pell gràcies als receptors del tacte. / El sentit de l’olfacte ens permet captar olors. El seu òrgan és el nas, que capta les olors a través de la pituïtària groga. / El sentit del gust ens permet reconéixer sabors. L’òrgan principal del sentit del gust és la llengua, que capta els sabors gràcies a les papil·les gustatives. / Per a cuidar-nos els ulls hem d’evitar substàncies que els són perjudicials, hem de llegir amb llum suficient i hem de protegir-los de la llum excessiva. / Per a cuidar-nos les orelles, hem de vigilar la seua higiene i evitar els sons molt alts. 2   Esquema. Els sentits són vista, oïda, tacte, olfacte i gust.

Els seus òrgans són l’ull, l’orella, la pell, el nas i la llengua.

43

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

Copia en el teu quadern els dibuixos de l’ull i de l’orella i escriu els noms de les seues parts.

2

Escriu en ordre el nom de totes les parts de l’ull per les quals passa la llum.

•  Repassar i assegurar els objectius de la unitat.

pupil·la – retina – cella – cristal·lí – còrnia – parpella

3

Explica com actuen el timpà i els ossets quan arriben sons a l’orella.

4

Què pots conéixer de cada objecte utilitzant només el sentit del tacte? A

5

B

C

Quan una persona està refredada, els aliments li semblen més insípids. Explica per què passa això.

6

Dels òrgans dels sentits ixen nervis. Cap on es dirigeixen aquests nervis? Quina és la seua funció? Indica el nom dels nervis que conegues.

28

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 28

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions. L’elecció es recolza en els coneixements apresos durant l’estudi de la unitat.

17/04/2015 7:57:53

3   Quan la vibració del so arriba al timpà, aquest vibra, i com

està unit a la cadena d’ossets, els transmet també la vibració. Els ossets s’uneixen al caragol, que és el que capta finalment els sons. 4   A. L’esponja de bany és rugosa i tova. B. El gel és fred i

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat, cada alumne mostrarà el model de tasca que li resulte més fàcil. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Solucionari 1   RG. Vegeu els dibuixos de les pàgines 20 i 21 del llibre de

l’alumne. 2   Còrnia – pupil·la – cristal·lí – retina.

44

dur. C. El cactus és espinós. 5   Els sentits del gust i de l’olfacte estan relacionats. El sa-

bor d’un menjar és una sensació en què intervenen els sentits del gust i de l’olfacte. Quan introduïm l’aliment en la boca, les papil·les gustatives ens informen dels sabors bàsics. Però les aromes dels aliments arriben al nas i contribueixen a donar-nos informació del menjar. 6   Els nervis que ixen dels òrgans dels sentits es dirigeixen

al cervell. / La seua funció és portar la informació al cer-

2 7

8

NOTES

Indica en quin òrgan dels sentits es troba cada part i explica quina és la seua funció. retina

receptors del tacte

timpà

pituïtària groga

caragol

papil·les gustatives

PREN LA INICIATIVA. Imagina que et vols comprar uns auriculars

per a sentir música sense molestar ningú. Observa les fotos, digues quins preferiries i explica per què. A

9

B

PER A PENSAR. És correcte dir que la retina envia la llum al cervell a

través del nervi òptic? O dir que l’orella envia el so al cervell a través del nervi auditiu? Explica la resposta. 10 Compara els sentits de l’olfacte i del gust. Explica en què s’assemblen

i en què es diferencien.

Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Imagina que ets un metge dels que cuiden

els ulls o les orelles. Tria quin ets dels dos i escriu un diàleg amb un pacient al qual aconselles sobre la cura de la vista o l’oïda. B. Fes un model tridimensional de l’ull

o l’orella per dins. Pots utilitzar el material que preferisques.

gència Intel·li ística lingü

C. Investiga sobre el codi morse i el telègraf

i fes-ne una presentació per a la classe. 29

ES0000000025226 667976-Unidad 02_26676.indd 29

vell. / RM. Nervi òptic, nervi auditiu, nervi olfactiu, nervis del tacte i nervis del gust. 7   Retina. Ull. És la part de l’ull que capta la llum. / Timpà.

Orella. Vibra amb els sons. / Caragol. Orella. Capta finalment els sons i els transmet al nervi auditiu. / Receptors del tacte. Pell. Perceben estímuls com calor, fred, textura, dolor… / Pituïtària groga. Nas. És l’encarregada de captar les olors. / Papil·les gustatives. Llengua. Capten els diferents tipus de sabors. 8   Pren la iniciativa. RM. Els auriculars que cobreixen l’ore-

lla (imatge B) són menys perjudicials perquè aïllen del soroll exterior i no s’ha de pujar tant el volum.

 

17/04/2015 7:57:57

informació al cervell. El caragol capta finalment els sons. El nervi auditiu s’encarrega de portar la informació al cervell. 10   • Semblances. Es troben al cap, tenen molts receptors i

nombrosos nervis que condueixen la informació al cervell. Poden distingir molts estímuls diferents i el funcionament conjunt ens permet percebre el sabor dels aliments. • Diferències. L’olfacte percep olors i el gust, sabors; l’olfacte es troba al nas i el gust, a la llengua; l’olfacte pot captar moltes olors diferents i el gust capta cinc sabors.

9   Per a pensar. No és correcte. La retina és la part de l’ull

que capta la llum. D’aquesta ix el nervi òptic, que porta la

45

3

La salut del nostre cos

Continguts de la unitat • Els tres aspectes de la salut: emocional, social i físic. • Els hàbits saludables en relació amb la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure. • La dieta i els hàbits d’alimentació saludable.

SABER

• L’ús correcte dels dispositius electrònics i la prevenció d’accidents. VOCABULARI

• Salut, vacuna, pediatre, prevenció, dieta suficient i equilibrada, columna vertebral.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre la resolució de conflictes.

COMUNICACIÓ ORAL

• Explicació d’un conflicte viscut i la seua resolució. • Escriptura d’un pla d’activitats per a realitzar en el temps lliure.

ESCRIPTURA

• Disseny de la dieta completa per a un cap de setmana. • Redacció de normes per a evitar accidents. • Explicació de les raons per les quals agrada un esport o agradaria practicar-lo.

SABER FER INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Interpretació de dibuixos sobre l’ús correcte dels dispositius electrònics i la prevenció d’accidents.

ÚS DE LES TIC

• Cerca d’informació sobre una malaltia infantil. • Resum de la unitat.

TÈCNIQUES D’ESTUDI

• Esquema sobre la salut i la cura d’aquesta.

 

• Mitjançar en un conflicte.

TASCA FINAL

• Interés per resoldre els conflictes de forma adequada.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Gust per adoptar hàbits saludables i cuidar la pròpia salut. • Interés per tindre comportaments que servisquen per a evitar accidents.

46

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació de continguts. Unitat 3. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació en valors. •  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 2.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat •  Pla de millora. Bloc 1. Fitxes 15 i 16.

LlibreMèdia

•  Programa d’ampliació. Bloc 1. Fitxes 8 i 9.

• Unitat 3: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del primer trimestre. La meua Comunitat.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE Natural Science 4

Recursos complementaris •  Lectures de Ciències de la Naturalesa.

RAT PRIMÀRIA

a4 la Naturales Ciències de

•  Esquemes muts.

at d i g i ta l e en fo r m

Avaluació ències per compet

sa 4 la Naturale Ciències de

PROFESSO

Avaluació ències per compet

DEL PROFESSO

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa.

per

BIBLIOTECA

•  Programa bilingüe.

Recursos a l’avaluació

DEL BIBLIOTECA

•  Projectes per a dies especials.

RAT PRIMÀRIA

d i sp o n i b l

Recursos ació per a l’avalu

•  Pràctiques de laboratori. •  Suggeriments per a elaborar treballs. •  Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Octubre

Novembre

Desembre

47

3

Propòsits •  Aprendre sobre la resolució de conflictes mitjançant la lectura   d’un text, la realització d’activitats   i l’observació d’imatges.

La salut del nostre cos

Conflicte resolt! Saps què és un conflicte? Un conflicte és un desacord entre persones per alguna diferència de qualsevol tipus.

•  Activar els coneixements previs.

A l’escola és freqüent que hi haja conflictes. És lògic, ja que no tothom pensa igual. Però el més important dels conflictes és resoldre’ls. Per a aconseguir-ho, a les escoles i els instituts hi ha programes de mediació per a solucionar de forma pacífica els desacords. Aquests programes funcionen amb alumnes i professors que hi volen participar i convertir-se en mediadors o mitjancers.

Previsió de dificultats En l’apartat Per a millorar l’aprenentatge, s’aporten idees   per a treballar l’empatia a classe.

Amb la mediació es pretén que les persones enfrontades entenguen millor la seua situació, busquen un acord, l’accepten i puguen millorar la seua relació personal. El lema d’un bon mitjancer podria ser: «Conta’m, t’escolte, et comprenc i t’ajude».

Llig i comprén el problema

SABER FER

Explica què és un conflicte.

TASCA FINAL

Per a què serveixen els programes de mediació?

Mitjançar en un conflicte

Què pretén un programa de mediació? Explica què vol dir el lema d’un bon mitjancer i digues si creus que caldria afegir-hi alguna altra cosa. Observa el dibuix i explica quin conflicte creus que hi ha. EXPRESSIÓ ORAL. Explica als teus companys

algun conflicte que hages tingut amb un altre company, un amic, algú de la família… Explica com es va resoldre.

En acabar la unitat, sabràs mitjançar en un conflicte, identificant les emocions i els sentiments que hi són presents. Abans, aprendràs què és la salut, alguns hàbits saludables i com es prevenen els accidents.

30

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 30

Altres activitats

17/04/2015 7:58:48

•  Per què creus que plora el teu company? •  Creus que el pare està hui content?

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE L’empatia. Posar-se en el lloc de l’altre és una de les claus per a millorar la comunicació, la convivència i, sens dubte, la mediació en un conflicte. Demaneu als alumnes que relaten alguna experiència personal en què un altre xiquet o persona adulta s’haja posat en el seu lloc. Per exemple, quan ens oblidem l’entrepà i un company ens dóna un tros del seu. Ell s’ha posat al nostre lloc, s’ha adonat que devíem tindre gana i ha compartit el seu esmorzar. El desenvolupament de l’empatia es pot facilitar formulant amb freqüència als alumnes preguntes com aquestes: •  Com creus que se sent el iaio després del que li has dit?

48

•  Què creus que et diria … (nom del company) si li preguntes què li passa? Per què creus que hui està trist … (nom del company)?

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes fan una lectura comprensiva per respondre preguntes sobre el text i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han aprés.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

Els hàbits saludables

A

B

C

D

Per a créixer sans i forts és necessari alimentar-se bé i tindre uns hàbits saludables. Els hàbits saludables són tindre una bona higiene, cuidar la postura, descansar prou, realitzar exercici i dedicar temps a l’oci. 1

En els dibuixos de la dreta es recullen diverses postures adequades. Explica en què consisteix cada una.

31

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 31

Solucionari LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA •  És un desacord entre persones per alguna diferència de qualsevol tipus. •  Serveixen per a resoldre conflictes i solucionar de forma pacífica els desacords que es produeixen a les escoles i instituts. Aquests programes funcionen amb alumnes i professors que volen participar i convertir-se en mitjancers. •  Que les persones enfrontades entenguen la situació, busquen i accepten un acord i puguen millorar la seua relació personal. •  RM. Un bon mitjancer escolta per conéixer bé el que passa i també els sentiments de les persones. Sap posar-se en el

 

17/04/2015 7:58:52

lloc de l’altre per a saber com se sent i, finalment, té una actitud d’ajuda. S’hi podria afegir que l’escolta per a ser efectiva ha de ser activa i no han de tindre prejudicis. •  RM. Pot ser que el xiquet del monopatí vulga la bicicleta de l’altre. O bé que el segon s’haja interposat en el camí del primer. Una dona fa de mitjancera entre els dos. • Expressió oral. RL. QUÈ EN SAPS JA? 1   A. Quan ens asseiem cal que ho fem amb l’esquena recta,

ben recolzada en el respatler i els peus en terra. B. És important llavar-se les dents després de cada menjada. C. Per a agafar un pes del terra cal flexionar les cames i elevar-nos amb l’esquena recta. D. Quan portem un pes a l’esquena és millor repartir bé el pes entre els dos muscles.

49

La salut Propòsits

Què és la salut?

•  Conéixer en què consisteixen els tres aspectes de la salut: físic, emocional i social.

La salut és l’estat de benestar tant en l’aspecte físic com en l’emocional i el social. Això vol dir que estar sa no és tan sols no tindre cap malaltia. Una persona està sana quan, a més, se sent bé tant amb ella mateixa com amb els altres, en tot allò que fa, sent i pensa.

Previsió de dificultats

Per tant, la salut té tres aspectes: la salut física, la salut emocional i la salut social.

En l’apartat Per a millorar l’aprenentatge, s’aporten idees per a treballar les emocions a classe.

La salut física La salut física fa referència al fet que el cos funcione bé, sense dolors ni dificultats en totes les activitats.

Més recursos Demaneu als alumes que porten a classe còpies de les seues cartilles de salut. Anoteu a la pissarra quines vacunes els han posat i quan.

Inclou que es realitzen correctament tots els processos que tenen lloc en el nostre cos, en siguem conscients o no (respiració, digestió, etc.).

La salut emocional Al llarg del dia podem sentir moltes emocions diferents: ràbia, alegria, tristesa, vergonya, por, sorpresa, amor… La salut emocional significa que les nostres emocions no ens suposen un problema per a realitzar les nostres activitats i que estem satisfets amb nosaltres mateixos i la nostra forma de ser.

La salut social La salut social consisteix a mantindre unes relacions adequades amb les persones del nostre entorn, com és la família, l’escola, el barri… En tots aquests àmbits poden sorgir conflictes amb altres persones. El més important és solucionar-los adequadament. 32

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 32

Activitats del llibre de l’alumne Respecte a l’activitat 2, les malalties infantils més comunes són les infeccions. Algunes malalties, com l’otitis, es poden patir a qualsevol edat, però durant la infantesa són més freqüents. Amb l’activitat 3 es poden explorar les relacions que hi ha entre els alumnes de la classe.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Treball amb les emocions. Porteu espills a classe, demaneu als alumnes que s’hi miren i que diguen el que hi veuen. Expliqueu que hi ha coses que també formen part de nosaltres,

50

17/04/2015 7:58:58

però que no es veuen en l’espill perquè estan dins de nosaltres. Això passa amb els gustos i les aficions. Demaneu que n’anomenen alguns. Després, assenyaleu que una altra part molt important de nosaltres que està al nostre interior són les emocions. Al llarg d’un dia ens sentim de manera diferent, tenim diverses emocions. A vegades estem alegres, d’altres tristos; d’altres, estem enfadats i hi ha moments en què tenim por. És necessari saber com ens sentim i diferenciar unes emocions d’altres. Així, podem compartir les nostres emocions amb altres persones, i també ajudar-les. Demaneu a algun alumne que expresse amb la cara i el cos alguna emoció perquè els altres endevinen quina és. És important que isquen aquestes emocions: ira, dolor, por, fàstic, sorpresa…

3

NOTES

La prevenció Previndre és dur a terme accions per a evitar contraure malalties. Previndre les malalties és molt millor que curar-les. 1 Per a tractar de previndre les malalties hem d’adquirir hàbits saludables, acudir a les revisions mèdiques quan siguen necessàries i posar-nos les vacunes recomanades.

L’atenció sanitària Quan una persona es posa malalta, ha de visitar el metge a fi de rebre assistència sanitària. El metge decidirà si és necessari un tractament, per exemple, amb medicines, o bé si és convenient canviar els nostres hàbits.

1

Les vacunes són un dels grans avanços en la medicina. Gràcies a aquestes, s’han salvat milions de vides.

El metge especialitzat a cuidar la salut dels xiquets és el pediatre, que també pot enviar el pacient a altres metges especialistes o a altres professionals de la salut, com ara psicòlegs, infermers, fisioterapeutes, logopedes… La salut és el benestar físic, emocional i social. Es cuida mitjançant la prevenció i l’assistència sanitària.

ACTIVITATS 1

Explica amb paraules teues què és estar sa i què és estar malalt.

2

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre una

malaltia infantil. Explica com són els símptomes i quin tractament és l’adequat per a combatre-la. 3

EDUCACIÓ EN VALORS. Per què és important

mantindre unes bones relacions amb els companys de classe? Dóna diverses raons de la seua importància.

33

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 33

Treball cooperatiu Aclariu el significat del terme anglés bullying o en valencià, assetjament escolar per encetar un debat sobre aquest assumpte. Dividiu la classe en grups i repartiu tasques: cerca d’informació, organització i escriptura de les opinions del grup i exposició davant la classe. La distribució de tasques tindrà en compte les capacitats de cada alumne, creatives, organitzatives, comunicatives…

Competències Competència digital. Animeu-los en la cerca d'informació. Insistiu-los que, a més de la malaltia, en busquen símptomes i tractaments.

 

17/04/2015 7:59:01

Competència social i cívica. Els alumnes fan una reflexió sobre comportaments individuals i grupals en el seu entorn més habitual, l’escola.

Solucionari 1   RM. Estar sa és trobar-se bé i que el nostre cos funcione

sense problemes. Estar malalt és quan el nostre cos pateix dolors o dificultats per a realitzar activitats, quan les nostres emocions ens suposen un problema en la vida quotidiana, o quan no mantenim unes relacions adequades amb les persones del nostre entorn. 2   Utilitza les TIC. RM. Pot triar-se alguna d’aquestes ma-

lalties: rubèola, xarampió, diarrea, faringitis, otitis. 3   Educació en valors. RL.

51

Els hàbits saludables Propòsits •  Conéixer els hàbits que ens ajuden a cuidar la nostra salut en relació amb la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure.

Previsió de dificultats Els costums i els hàbits són difícils de canviar. Sens dubte, conéixer el que és millor per a nosaltres ens ajuda a fer canvis. En l’apartat Per a millorar l’aprenentatge, es proposa una tècnica que ajuda a fer canvis en els nostres hàbits.

Els hàbits saludables ens ajuden a mantindre la nostra salut. Són els costums que tenim en relació amb la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure. 1

TEMPS LLIURE EXERCICI FÍSIC

La higiene POSTURA

La higiene és tot allò relacionat amb la neteja. La higiene ens ajuda a previndre certes malalties, ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos i ens ajuda a relacionar-nos amb els altres.

DESCANS

Algunes de les mesures elementals d’higiene són les següents:

HIGIENE

Dutxar-se diàriament. Llavar-se les mans amb sabó abans de menjar, després d’anar al bany i sempre que estiguen brutes.

1

L’arbre dels hàbits saludables. Aquests hàbits ens ajuden a conservar la salut.

2

Forma correcta d’alçar un objecte pesant. Cal mantindre l’esquena recta i flexionar les cames.

Raspallar-se les dents després de les menjades.

El descans Dormir bé és necessari per a trobar-se bé. Les persones que no dormen les hores suficients estan malhumorades i amb poques ganes d’afrontar les seues activitats diàries. No tothom necessita dormir el mateix i, a més, això depén de l’edat. Un xiquet de 4t de primària hauria de dormir, com a regla general, unes deu hores. En canvi, una persona adulta només en necessita huit.

La postura La columna vertebral s’encarrega de mantindre la forma de l’esquena i suporta bona part del pes del nostre cos. Per a evitar lesions o mals d’esquena, hem de cuidar la postura. És convenient tractar de mantindre l’esquena recta quan estem asseguts, quan caminem o quan estem drets. També és important mantindre la postura correcta quan portem la motxilla o quan agafem objectes pesants, com ara caixes. 2 34

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 34

Per a explicar En treballar el contingut relacionat amb la postura, expliqueu que algunes postures són perjudicials per al nostre cos i poden produir problemes a llarg termini. Per exemple, asseure’s sobre una cama flexionada és una sobrecàrrega per al genoll i pot danyar els lligaments i tendons d’aquesta articulació.

Activitats del llibre de l’alumne L’activitat 3 pot ampliar-se perquè servisca també per a practicar l’expressió oral. Proposeu que en grups compartisquen idees.

52

17/04/2015 7:59:04

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE El còmic de l’esquena. La Fundació Kovacs ha desenvolupat un material didàctic per a escolars: El Tebeo de la Espalda. En el colegio. Es pot descarregar des de la web de la fundació i en El Web de la Espalda. La Fundació Kovacs és una institució filantròpica privada, sense ànim de lucre. Està especialitzada en les malalties del coll i l’esquena, i actualment és la principal entitat investigadora del món hispà en aquest camp. PER A AMPLIAR Vint-i-un dies per a canviar un hàbit. Segons alguns estudis, es necessiten vint-i-un dies per a incorporar un canvi en les nostres rutines. Per exemple, si ens proposem caminar

3 L’exercici físic

NOTES

SABER MÉS

Fer exercici físic ens aporta molts beneficis per a la salut física i també per a la nostra salut emocional. D’una banda, el nostre cos s’enforteix amb l’exercici, es torna més àgil i elàstic i funciona millor. D’altra banda, l’exercici té molts beneficis per a la nostra ment. Ens millora l’humor i també ajuda a millorar les nostres relacions socials.

El temps lliure El temps lliure, també anomenat oci, inclou totes les activitats que fem per gust i per diversió en els moments en què no tenim obligacions. Aquestes activitats les podem realitzar sols, per exemple llegir i dibuixar, o bé amb la família i els amics, com ara anar al cinema, fer excursions o visitar museus. Un element d’oci que s’utilitza sovint són els videojocs. Convé no abusar d’aquest tipus d’oci, ja que es deixen de banda altres activitats que també són necessàries, com són les esportives o culturals, i fins i tot el contacte personal amb els amics. Els hàbits saludables tenen relació amb la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure.

Consells per a practicar bé un esport Posa’t l’equipament i les proteccions que calga.

Fes exercicis de calfament en començar.

Descansa si et trobes molt cansat.

Fes exercicis d’estirament en acabar.

ACTIVITATS 1

Explica quan cal llavar-se les mans i per què ho hem de fer.

2

Si volgueres practicar patinatge per primera vegada, quines dues coses hauries de fer abans de començar?

3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Escriu en el teu quadern un pla d’activitats que t’agradaria realitzar en el teu temps lliure per al cap de setmana cia vinent. l·ligèn

Inte temàtica a logicom

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 35

cada dia, és important fer-ho de forma contínua. Una vegada feta aquesta acció durant vint-i-un dies seguits, s’haurà convertit en un hàbit i ens serà fàcil mantindre’l. Proposeu fer un calendari per a anotar cada dia que s’aconseguisca fer un canvi d’hàbit saludable. Per exemple, menjar fruita en el desdejuni, evitar els refrescos ensucrats, dedicar menys temps a vore la televisió, jugar a l’aire lliure…

Educació cívica Reflexionar i prendre nota dels nostres comportaments ens ajuda a conéixer-nos i a analitzar aquells comportaments que volem canviar. Un pas més és reflexionar sobre el que farem per a realitzar aquests canvis. El pas següent és fer-ho.

35

 

22/04/2015 16:32:30

Competències Comunicació lingüística. Posar per escrit un pla d’activitats ajuda a dur-lo a la pràctica.

Solucionari 1   Cal llavar-se les mans amb sabó abans de menjar, des-

prés d’anar al bany i sempre que estiguen brutes. La brutícia pot contaminar els aliments, els utensilis i transmetre malalties. 2   Calfar els músculs i les articulacions i posar-me les pro-

teccions necessàries, com ara guants i genolleres. 3   Expressió escrita. RL.

53

L’alimentació saludable Propòsits

Què és una dieta saludable

•  Conéixer les característiques d’una dieta saludable i adoptar hàbits per a una alimentació equilibrada.

La dieta és el conjunt d’aliments que una persona pren normalment, incloent-hi les begudes. Una dieta pot ser saludable si ens ajuda a mantindre’ns sans. Per contra, una dieta no saludable pot ser l’origen de problemes seriosos de salut. 1

Previsió de dificultats

Una dieta saludable té dues característiques:

La ingesta de sucre que necessitem està coberta amb una dieta variada, per la qual cosa no és necessari prendre sucre afegit i, encara menys, refinat. Per a endolcir aliments són preferibles productes com el sucre de canya, la panela, la mel i el xarop d’atzavara.

Més recursos Organitzeu un desdejuni saludable a l’escola. Podeu demanar als alumnes que hi col·laboren portant taronges per a fer suc, fruites, pa per a fer torrades, cacau, llet, llet d’ametles, llet d’avena, oli, tomaca i melmelades de diversos sabors. També necessitarà una espremedora, gots, plats, coberts, una torradora i, si fóra possible, alguna cosa per a calfar la llet.

És una dieta suficient; és a dir, ha de proporcionar-nos nutrients que ens aporten tota l’energia i els materials de construcció que necessitem. És una dieta equilibrada; és a dir, ens ha d’aportar la quantitat adequada de cada nutrient. Aquesta dieta ha d’adaptar-se a condicions particulars de cada persona, ja que depén de l’edat, l’activitat física i l’estat de salut.

Com podem aconseguir una dieta saludable Algunes recomanacions per a aconseguir una dieta saludable són: Prendre aliments variats. D’aquesta manera ens assegurem d’aconseguir cada un dels nutrients que necessitem. Reduir el consum de greixos d’origen animal. Això s’aconsegueix reduint el consum d’alguns aliments com ara cansalada, bacó, mantega, embotits i carns roges.

1

La dieta ha de ser adequada a cada persona. Els xiquets, per exemple, necessiten materials per a créixer. Els atletes necessiten aliments que aporten molta energia.

Prendre aliments rics en fibra o integrals. La fibra és present en els aliments d’origen vegetal. Per això cal prendre molta fruita, verdura i llegums. Reduir el consum de sucre. El consum excessiu de sucre contribueix a l’obesitat i pot donar origen a altres problemes de salut. Per això cal reservar els refrescos, els pastissos i les llepolies només per a ocasions especials. Beure aigua diàriament. L’aigua ens proporciona beneficis importants per a la salut. Per exemple, transporta substàncies en l’organisme i ajuda a eliminar les substàncies de rebuig. 36

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 36

22/04/2015 16:32:35

Coneixements i experiències previs

Activitats del llibre de l’alumne

Demaneu als alumnes que anomenen els aliments que prenen diàriament, com el pa, el sucre, la llet, sucs, fruites…

Proposeu algun exemple de desdejuni saludable. Exemple 1: got de llet, una torrada amb tomaca i oli. Exemple 2: got de suc de taronja, pa amb melmelada i un tros de formatge. Exemple 3: torrada amb codonyat i formatge, una poma, un got de llet.

Per a explicar Per a explicar la importància de ser conscients del que mengem cada dia, comenteu que el contingut de sucre de les begudes gasoses ensucrades es molt elevat. En molts casos, és l’equivalent a diverses cullerades de sucre. Si pensem, a més a més, en el sucre que prenem al dia en la llet amb cacau, melmelades, postres, galetes, quetxup, cereals…, vorem clarament que es consumeix habitualment molt de sucre i això és molt perjudicial per a la salut.

54

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE La quantitat d’aigua que bevem. Porteu un pitxer mesurador a classe. Pregunteu als alumnes quants gots d’aigua beuen cada dia. Aboqueu dins del pitxer tants gots d’aigua com indiquen i mesureu-ne la quantitat final. Expliqueu que l’aigua és

3

NOTES

Hàbits d’alimentació saludables La forma de prendre els aliments també és important. Hi ha unes recomanacions bàsiques perquè l’alimentació siga saludable. Fer cinc menjades al dia. D’aquesta manera, no estarem massa temps sense menjar. Convé parar una atenció especial al desdejuni, ja que quan el prenem portem molt de temps sense menjar i ens ha de proporcionar energia durant bona part del matí. Cuidar la higiene dels aliments. Els aliments que es prenen crus poden transmetre malalties. Per això cal llavar-los acuradament abans de menjar-los. Parar atenció a la conservació dels aliments. En les etiquetes dels aliments figuren les instruccions de conservació que s’han de seguir. Algunes voltes es conserven restes d’aliments ja cuinats, per a aprofitar-los en una altra ocasió. En aquest cas, no convé guardar-los més d’un o dos dies. A més, quan els utilitzem convé calfar-los bé o fins i tot fer-los bullir. 2

2

A la nevera, els aliments es conserven bé almenys un parell de dies.

Una dieta saludable i uns hàbits d’alimentació saludables ajuden a mantindre la salut.

ACTIVITATS 1

Contesta a les preguntes. Què vol dir que una dieta és suficient? I que és equilibrada?

2

Per què creus que el desdejuni és una menjada molt important? Raona la resposta.

3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Durant aquest curs, i durant els cursos anteriors, has aprés moltes coses sobre l’alimentació.

Tenint això en compte, dissenya la dieta completa per a un cap de setmana.

37

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 37

molt important en la nostra dieta. Necessitem beure almenys un litre i mig d’aigua cada dia.

Educació cívica

 

17/04/2015 7:59:16

Solucionari 1   • Que aporta la quantitat adequada de cada nutrient.

• Que aporta tota l’energia i els materials de construcció que necessitem.

L’aigua potable és un bé escàs. Aprofiteu l’ocasió per a fomentar actituds d’estalvi d’aigua i de consum responsable.

2   El desdejuni és una menjada molt important perquè ens

Competències

3   Expressió escrita. RL.

aporta l’energia que necessitem per a fer les activitats del matí.

Comunicació lingüística. En aquest cas, expressar la informació en una taula ajuda a organitzar les dades. La capacitat d’organitzar dades en taules és important per a aquesta competència.

55

Ús de l’electrònica i prevenció d’accidents Propòsits •  Saber com utilitzar de manera correcta els aparells electrònics i com previndre diversos tipus d’accidents.

Més recursos Porteu a classe un triangle de senyalització d’accidents i una armilla reflectora per explicar com s’usen i el paper que tenen en la prevenció d’accidents.

L’ús correcte dels aparells electrònics Quan utilitzem el telèfon mòbil o l’ordinador, quan naveguem per Internet o quan juguem amb els amics amb la videoconsola, estem comunicant-nos amb els altres, però hem de fer-ho sempre de forma correcta per a previndre problemes que afecten la nostra salut. Podem parlar, enviar missatges o jugar amb els aparells o dispositius electrònics, però també és necessari que dediquem temps a parlar i a relacionar-nos amb els nostres familiars, amics i coneguts. Els ulls, les orelles, l’esquena, els dits o les monyiques poden posar-se malalts si fem servir durant molt de temps els dispositius electrònics. Hem de fer-ne un ús responsable.

Quan estem asseguts davant de l’ordinador hem de mantindre’ns rectes.

Si passem hores davant de l’ordinador, els ulls es cansaran i la monyica amb què fem servir el ratolí ens molestarà en utilitzar-lo.

gència Intel·li cial espa

Sentir música de l’mp3 o del telèfon mòbil a un volum excessiu ens pot danyar les orelles.

Utilitzar el telèfon mòbil durant molt de temps per a enviar missatges ens pot afectar la vista.

Si dediquem moltes hores als videojocs, a navegar per Internet o a entretindre’ns amb el mòbil sense fer cas de les persones amb qui convivim, farem que se senten desplaçades.

Abusar de les videoconsoles en afecta els ulls i les mans. A més, és important adoptar una postura correcta del cos mentre les utilitzem.

38

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 38

17/04/2015 7:59:18

Per a explicar

Altres activitats

És impossible evitar tots els accidents, però parar atenció al que fem en cada moment contribueix a evitar que es produïsquen i també que els efectes siguen greus. Estar plenament en el moment present serveix per a escoltar, aprendre més bé, ser més efectius en les nostres tasques i també per a gaudir-ne molt més.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Pregunteu: Podem riure’ns mentre veiem una comèdia si estem pensant en el que farem l’endemà? És més probable que ens tallem mentre tallem una creïlla si hi parem atenció o si estem distrets? Sabrem on hem col·locat un objecte si ho fem conscientment?

L’atenció plena. Una forma d’exercitar els alumnes en l’atenció plena és aquest exercici. Asseguts amb els ulls tancats i les mans damunt les cuixes, feu-los dirigir l’atenció a la respiració. Respirem de forma natural, sense forçar. Portem l’atenció al nas, sentim com entra i ix l’aire. Podem imaginar que l’aire que entra té color groc i el que ix té color blau. Mantenim l’atenció en la respiració durant deu inspiracions almenys.

Treball cooperatiu Dividiu la classe en grups per elaborar una llista amb recomanacions per a vianants i ciclistes que permeten evitar ac-

56

3

NOTES

La prevenció d’accidents Un accident és algun esdeveniment que ocorre de sobte, de forma involuntària, i que ens provoca algun dany o alguna lesió. És impossible eliminar totalment els accidents, però es poden adoptar mesures per a previndre’ls.

Previndre accidents al carrer Utilitzeu el cinturó de seguretat i uns seients adequats.

Amb bicicleta, patins o patinet, poseu‑vos el casc i les proteccions adequades i respecteu les normes de circulació.

Previndre accidents a casa

Camineu per les voreres, sense córrer.

Utilitzeu els passos zebra per a creuar i respectar els semàfors per a vianants.

No preneu medicaments o productes si no sabeu què són.

Eviteu jocs que puguen tindre com a conseqüència caigudes o colps.

No us acosteu massa a fonts de calor (cuina, radiadors, estufes…).

Teniu molta cura amb objectes tallants o afilats.

ACTIVITATS 1

Explica amb paraules teues què et pot passar si utilitzes durant molt de temps l’ordinador, la videoconsola o el telèfon mòbil.

2

Posa un exemple d’accident que es puga produir en una casa i un altre al carrer, i digues què cal fer per a evitar cada un.

3

EXPRESSIÓ ESCRITA. En aquesta pàgina s’han recollit diverses normes per a evitar accidents. Pensa tu en alguna més que no hàgem posat i redacta-la.

39

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 39

cidents. Cal incloure-hi el material protector necessari, com també recomanacions sobre el comportament adequat. Per exemple, quan se circula amb bicicleta, l’ús del casc augmenta la seguretat; també és molt important parar atenció als vianants, ja que a vegades poden anar distrets i no adonar-se que hi ha bicicletes. És necessari deixar un metre i mig de distància respecte dels cotxes aparcats, per si s’obri una porta o es mouen de manera inesperada. Cal evitar escoltar música. Els ciclistes que circulen amb cascos o auriculars augmenten considerablement els riscos de tindre un accident, ja que no senten els sorolls externs que poden alertar sobre un possible xoc.

 

22/04/2015 16:32:40

Competències Comunicació lingüística. Escriure una norma ajuda a interioritzar-la i dur-la a la pràctica.

Solucionari 1   RL. 2   RL. 3   Expressió escrita. RM. Eviteu caminar per la vora de la

vorera. Col·loqueu de forma ordenada els coberts en el calaix per evitar punxar-vos o tallar-vos. Eviteu omplir les botelles de productes perillosos com lleixiu amb altres líquids. Eviteu caminar mirant el telèfon mòbil. No toqueu mai un eixugador de cabells amb les mans banyades.

57

SABER FER

Propòsits

Mitjançar en un conflicte

•  Mitjançar en un conflicte.

Llig atentament i contesta Hui, al pati, el mestre ha decidit deixar que els alumnes de 4t jugaren amb material d’educació física. Guillem, que és l’encarregat d’aquest material, el reparteix entre els companys. Però a Anna i a Carles els dóna una corda trencada.

NOTES

–Ei! Aquesta corda està trencada! –li diu cridant Anna. –És la que us ha tocat –respon Guillem. –Sempre ens toca el pitjor –diu Carles, capcot. Guillem riu i els gira l’esquena. Anna, molt enfadada, pren a Guillem de les mans una corda nova i li diu: –Estic farta que ens tractes així. Ens quedem amb la nova i dónes la trencada a uns altres –diu Anna, plantant-se amb fermesa davant de Guillem. –Dóna’m aquesta corda ara mateix! –exclama Guillem, enfrontant-se a Anna. Carles, bastant enfadat, se separa d’ells. 1

Creus que és el primer conflicte que tenen aquests xiquets? Com ho saps?

2

Què et sembla més adequat per a resoldre aquest conflicte? Tria una de les opcions i explica per què. Deixar que ho solucionen barallant-se. Ajudar-los a trobar una solució al conflicte. Avisar el professor perquè arreplegue tot el material.

Actua com a mitjançer 3

Imagina que vols actuar com a mitjancer en aquest conflicte. El primer és saber quins sentiments tenen Guillem, Anna i Carles. Quins creus que són aquests sentiments?

4

Escriu un final per a aquesta història en què tu faces de mitjancer. Repassa abans la lectura inicial de la unitat.

40

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 40

Educació cívica Aprofiteu l’ocasió per a reflexionar sobre la importància de cuidar el material comú que s’usa a l’escola. Pot ser el material d’Educació Física com el de l’exemple, els llibres, les taules, la pissarra, les papereres…

17/04/2015 7:59:26

Solucionari 1   No. Diverses oracions del text ens indiquen que la situa-

ció es repeteix: «Sempre ens toca el pitjor –diu Carles, capcot». «Estic farta que ens tractes així. Ens quedem amb la nova i dónes la trencada a uns altres –diu Anna». 2   Ajudeu-los a trobar una solució al conflicte. Permetrà so-

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Aquesta tasca final està relacionada amb la lectura inicial de la unitat. Els alumnes aplicaran els coneixements adquirits a un cas pràctic basat en un conflicte a l’escola entre diversos alumnes. Per a desenvolupar les activitats proposades, cal llegir atentament el text i fixar-se en les imatges.

58

lucionar el conflicte actual i evitar que es repetisca en el futur. 3   Anna i Carles estan enfadats. Guillem se sent amb poder,

ja que és l’encarregat de repartir el material. A més, es riu d’ells; podem pensar que els està provocant. Al final, Guillem també està enfadat perquè Anna el repta i li lleva una corda nova. 4   RL.

3

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum de la unitat i completa’l amb les paraules del requadre.

•  Repassar i afermar els objectius de la unitat emprant estratègies que faciliten l’aprenentatge, com ara el resum i l’esquema.

hàbits – sobtada – higiene – benestar – dieta – cinc – correctament – emocional – assistència – casa – equilibrada – exercici – postura

La salut és l’estat de i el social. l’

, tant en el pla físic com en

NOTES

Per a mantindre la salut són necessàries la prevenció i l’ sanitària. Els l’

saludables són: la higiene, el descans, la físic i el temps lliure.

,

La és el conjunt de tots els aliments que prenem. . Ha de ser suficient i Alguns hàbits d’alimentació saludables són fer dels aliments i parar atenció menjades al dia, cuidar la a la seua conservació. Els dispositius electrònics, hem d’utilitzar-los

.

Els accidents són esdeveniments que ocorren de forma i que poden causar-nos danys o lesions. Cal actuar correctament per a previndre’ls tant a com al carrer. 2

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema sobre la salut

i completa’l. LA SALUT

inclou salut física

es cuida mitjançant assistència sanitària

gència Intel·li ística lingü ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 41

Competències Aprendre a aprendre. El resum i l’esquema guiats reforcen els coneixements i preparen el camí per a fer-los de forma més autònoma cada vegada. Els esquemes afavoreixen l’aprenentatge de la informació i l’ús amb precisió del vocabulari científic.

Solucionari 1   Resum. La salut és l’estat de benestar, tant en el pla físic

com en l’emocional i el social. / Per a mantindre la salut són necessàries la prevenció i l’assistència sanitària. / Els hàbits saludables són: la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure. / La dieta és el conjunt de tots els aliments que prenem. Ha de ser suficient i equili-

41

17/04/2015 7:59:28

brada. / Alguns hàbits d’alimentació saludables són fer cinc menjades al dia, cuidar la higiene dels aliments i parar atenció a la seua conservació. / Els dispositius electrònics, hem d’utilitzar-los correctament. / Els accidents són esdeveniments que ocorren de forma involuntària i que poden causar-nos danys o lesions. / Cal actuar correctament per a previndre’ls tant a casa com al carrer. 2   Esquema. La salut inclou salut física, salut emocional i

salut social. Es cuida mitjançant prevenció i assistència sanitària. La prevenció inclou els hàbits saludables, les revisions mèdiques i les vacunes recomanades.

59

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

Quins tres aspectes té la salut? Explica en què consisteix cada un.

•  Repassar i fixar els objectius de la unitat.

2

Observa aquestes fotografies i respon. A

Més recursos

B

C

En relació amb l’activitat 8, algunes idees per a previndre els accidents en la piscina són les següents: •  Eviteu entrar bruscament a l’aigua. Sobretot, després d’haver pres el sol o d’haver menjat.

Amb quin hàbit saludable es relaciona cada un?

•  Respecteu el temps de digestió abans de banyar-vos (unes dues hores).

Quins hàbits saludables falten? Els xics de les fotografies reflecteixen un comportament saludable? Explica en cada cas per què.

•  No us tireu de cap en llocs on no conegueu el fons.

3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Quin esport practiques?

Explica per què t’agrada aquest esport i per què el recomanaries als companys i les companyes. Si no en practiques cap, pensa quin t’agradaria practicar.

•  Eviteu engolir aigua de la piscina. •  Aneu amb compte amb les vores de les piscines i les zones banyades. Podeu esvarar i produir-vos una lesió.

4

Fes una llista amb els avantatges i els inconvenients de dedicar el temps lliure a jugar amb videojocs.

5

Les oracions següents són falses. Corregeix-les i escriu-les correctament en el teu quadern.

•  Respecteu les normes de seguretat de piscines.

Els hàbits saludables no ens ajuden a res.

•  Seguiu les indicacions dels socorristes.

Un xiquet de 4t de primària ha de dormir menys de set hores.

Hem de llavar-nos les mans només quan és hora de menjar. Quan estem asseguts o drets és important mantindre l’esquena inclinada. L’exercici físic té beneficis només per a la salut física. El temps lliure és el temps que dediquem per a fer les tasques escolars. 6

ORGANITZA LA INFORMACIÓ. Escriu llocs on es produeixen accidents

amb freqüència i les mesures que es poden adoptar per a evitar-los. Repassa el que s’ha explicat en aquesta unitat sobre la prevenció d’accidents. 42

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 42

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil: expressió artística, activitats lúdiques i cerca en Internet.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

Solucionari 1   La salut té tres aspectes: la salut física, la salut emocional

i la salut social.

60

17/04/2015 7:59:35

La salut física es refereix al bon funcionament del cos. La salut emocional significa que les nostres emocions ens afavoreixen i estem satisfets amb nosaltres mateixos. La salut social consisteix a mantindre unes relacions adequades amb les persones. 2   •  A. Es relaciona amb la higiene. B. Es relaciona amb

l’oci. C. Es relaciona amb la postura. •  El descans i l’exercici físic. •  A. Sí, reflecteix un comportament saludable. B. Estar diverses hores jugant a la consola de jocs no reflecteix un comportament saludable. C. Portar la motxilla amb una ansa no reflecteix un comportament saludable. 3   Expressió escrita. RL. 4   RL.

3 7

NOTES

Observa la il·lustració següent i respon. Què fan malament els xiquets de la il·lustració? Què haurien de fer?

8

TREBALL COOPERATIU. Un dels llocs on es poden produir accidents

greus és la piscina. Reuniu-vos en grups de tres o quatre persones i redacteu una sèrie de recomanacions per a previndre accidents en la piscina. Després, feu un mural amb un dibuix com els de les pàgines 38 i 39. 9

PER A PENSAR. Carles és un xiquet que està molt en forma

i és molt bo en els esports. Però sempre vol ser el millor. Això fa que discutisca sovint amb els companys. D’acord amb el que has estudiat, diries que Carles és un xiquet totalment sa? Explica la resposta. Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Prepara per als companys mitja hora d’educació física

amb jocs i exercicis divertits per a tots. B. Fes un anunci publicitari que anime a utilitzar menys

el mòbil i la videoconsola, i a vore menys televisió. Ha de tindre un lema i anar acompanyat d’una imatge divertida. C. Busca informació sobre activitats que pugues

fer en el teu entorn durant el temps lliure. 43

ES0000000025226 667976-Unidad 03_26674.indd 43

5   Els hàbits saludables ens ajuden a trobar-nos bé i créixer

sans. / Hem de llavar-nos les mans abans de menjar i sempre que estiguen brutes. / Un xiquet de 4t de primària ha de dormir unes deu hores. / Quan estem asseguts o drets és important mantindre l’esquena recta. / L’exercici físic té beneficis per a la salut física i també per a la nostra salut emocional. / El temps lliure és el temps que dediquem per a fer les activitats que realitzem per gust i diversió. 6   Organitza la informació. Es produeixen accidents prin-

cipalment a casa i al carrer. •  Per a previndre els accidents a casa: No prengueu medicaments o productes que no se sàpia què son. Eviteu jocs que puguen tindre com a conseqüència bacs o colps. Aneu amb molt de compte amb objectes esmo-

 

17/04/2015 7:59:37

lats o que tallen. No us acosteu massa a fonts de calor (cuina, radiadors, estufes…). •  Per a previndre els accidentes al carrer: Utilitzeu el cinturó de seguretat i seients adequats. Camineu per les voreres, sense córrer. Amb bicicleta, patins o patinet, useu el casc i les proteccions adequades i respecteu les normes de circulació. Utilitzeu els passos zebra, creueu i respecteu els semàfors per a vianants. 7   Un creua amb el semàfor en roig per als vianants. / Un altre

circula amb bicicleta sense proteccions. / Un altre transporta una cassola molt calenta sense guants protectors i molt prop del cos. / Uns altres dos juguen prop de la vora de la vorera. 8   Treball cooperatiu. RM. Vegeu la columna Més recursos

de la pàgina 60 d'aquesta guia. 9   Per a pensar. RL.

61

POSA’T A PROVA

Propòsits

Repassa el vocabulari

•  Repassar el contingut de les unitats 1 a 3 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

Accident. Esdeveniment que ocorre de

Llengua. Òrgan principal del sentit del

sobte, de forma involuntària, i que provoca algun dany o lesió.

gust.

Previsió de dificultats

Adolescència. Etapa de la vida de l’ésser humà entre la infantesa i l’edat adulta.

Oci. Activitats realitzades en el temps

Ancianitat. Últim període de la vida de l’ésser humà.

Orella. Òrgan del sentit de l’oïda.

La principal dificultat de la pàgina d’activitats és que l’alumne recorde el contingut que ha estudiat en les unitats 1 a 3.

Caragol. Part de l’orella que capta el so.

Nas. Òrgan del sentit de l’olfacte. lliure.

Papil·les gustatives. Xicotets bonys que capten els sabors.

Còrnia. Part de l’ull per la qual entra la llum.

Pediatre. Metge especialitzat

Dieta. Conjunt d’aliments que pren una persona.

Pell. Òrgan del sentit del tacte.

Edat adulta. Etapa de la vida en la qual l’ésser humà està totalment

que capta les olors.

a cuidar la salut dels xiquets.

Pituïtària groga. Part del nas Prevenció. Forma d’actuar

desenvolupat.

que evita accidents i malalties.

Embaràs. Període de temps durant el qual el futur nadó es desenvolupa

Pubertat. Fase de l’adolescència, entre

a l’interior de la mare.

1

els 12 anys i els 16.

Hàbit. Comportament que repetim de forma regular.

Retina. Part de l’ull que capta la llum.

Higiene. Tot allò relacionat amb la neteja.

Salut. Estat de benestar físic, emocional

Infantesa. Etapa de la vida humana des que es naix fins als 12 anys, aproximadament.

Soroll. So molest.

Explica amb quines etapes de la vida tenen relació les fotografies de la dreta.

i social.

Ull. Òrgan del sentit de la vista.

A

B

44

ES0000000025226 667976-Repaso1_26675.indd 44

Competències Comunicació lingüística. L’ampliació del vocabulari proposat en les activitats afavoreix i assegura la comprensió lectora i des­envolupa les habilitats de comunicació oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han aprés. L’autoavaluació mitjançant la resolució d’un test de huit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per a ser capaços de pensar com un metge, és necessari proporcionar un acostament al pensament científic que ens ajude a aplicar els mètodes propis de la racionalitat científica.

62

17/04/2015 7:58:15

Solucionari 1   A. Infantesa. B. Edat adulta.

COMPROVA EL QUE SAPS 1 b; 2 b; 3 b; 4 c; 5 c; 6 a; 7 c; 8 c.

•  L’alumne ha de comprovar, a partir del llibre de text, si ha respost a les preguntes correctament. •  Una vegada corregit el test, ha de repassar els continguts d’aquelles a què no ha respost correctament. PENSA COM UN METGE •  RM. Els hàbits saludables són els costums relacionats amb la higiene, el descans, la postura, l’exercici físic i el temps lliure. La higiene ens ajuda a previndre certes malalties, ens fa

PRIMER TRIMESTRE

NOTES

Comprova el que saps Copia en el teu quadern cada pregunta i la resposta correcta. 1

L’etapa en què més es creix és...

6

a. l’edat adulta. b. la infantesa. c. l’ancianitat. 2

3

Sabem si una cosa està calenta o freda gràcies al sentit... a. del gust. b. de l’olfacte. c. del tacte.

5

7

La pituïtària groga serveix per a captar… a. sons. b. temperatura. c. olors.

És un hàbit saludable... a. vore la televisió. b. dormir poc. c. cuidar la higiene.

Formen part de l’orella... a. l’iris i la còrnia. b. el timpà i el caragol. c. les parpelles.

4

a. és la llengua. b. són les papil·les gustatives. c. és la boca.

La part de l’ull que capta la llum és... a. el cristal·lí. b. la retina. c. la pupil·la.

L’òrgan principal del sentit del gust...

8

Són molt saludables i s’han de prendre diàriament... a. les carns roges. b. els greixos com la cansalada. c. les fruites i les verdures.

En què has fallat? Comprova les respostes i corregeix les que no hages encertat. Després, explica en el quadern en què has de millorar i com ho faràs.

Pensa com un metge Ets un pediatre i en la teua consulta entra Andreu, de nou anys, amb el seu pare. El pare t’explica que el seu fill passa massa temps veient la televisió i et demana que l’aconselles per a fer-li comprendre la importància que té per a la salut mantindre uns hàbits de vida saludables. Explica a Andreu què són els hàbits de vida saludables i com ens beneficien. Dóna-li algunes recomanacions sobre quins hàbits ha de deixar i quins ha de desenvolupar. 45

ES0000000025226 667976-Repaso1_26675.indd 45

sentir més bé amb nosaltres mateixos i ens ajuda a relacionar-nos amb els altres. Dormir bé és necessari per a trobar-se bé. Les persones que no dormen prou estan enutjades i amb poques ganes d’afrontar les activitats diàries. Els xiquets han de dormir, com a regla general, unes deu hores i els adults unes huit hores. Per a evitar lesions o mals d’esquena, cal que cuidem la nostra postura. És convenient intentar tindre l'esquena recta quan ens asseiem, caminem o estem drets. També es important mantindre la postura correcta quan portem la motxilla o en agafar objectes pesats, com ara caixes. Fer exercici físic ens aporta molts beneficis per a la salut física i també per a la salut emocional. Per una banda, el cos s’enforteix amb l’exercici, es fa més àgil i elàstic i funciona més bé. Per una altra banda, l’exercici té molts

 

17/04/2015 7:58:17

beneficis per a la ment, millora el nostre humor i també ajuda a millorar les nostres relacions socials. El temps lliure, també anomenat oci, inclou totes les activitats que fem per gust i diversió en els moments en què no tenim obligacions. Aquestes activitats les podem realitzar a soles, per exemple, llegir i dibuixar, o amb la família i amics, com anar al cine, fer excursions o visitar museus. Els videojocs són un element d’oci que s’utilitza sovint. Convé no abusar d’aquest tipus d’oci, ja que es deixen de banda altres activitats que també són necessàries, com les esportives o culturals, i fins i tot el contacte personal amb els amics. •  RM. Ha de deixar de passar tant de temps veient la televisió. En el seu lloc, ha de fer activitats esportives o culturals i mantindre i fomentar el contacte amb els seus amics.

63

4

Els animals

Continguts de la unitat • La classificació dels animals. • Els vertebrats. • Els invertebrats. • Els animals i les persones.

SABER • Heteròtrof, vertebrat, invertebrat. VOCABULARI

• Vivípars, ovípars. • Artròpodes, aràcnids, miriàpodes. • Apicultura, piscifactoria, aqüicultura.

SABER FER

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre Dian Fossey i els goril·les de muntanya.

COMUNICACIÓ ORAL

• Explicació d’una frase de Dian Fossey.

ESCRIPTURA

• Redacció d’una història de dibuixos animats sobre animals del zoo.

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI

 

TASCA FINAL

• Interpretació de dibuixos i fotografies sobre animals vertebrats i invertebrats. • Interpretació de fotografies sobre les relacions entre persones i animals. • Cerca de fotos i dibuixos sobre animals de la Comunitat Valenciana. • Resum de la unitat. • Esquema sobre els animals.

• Classificar un animal.

• Interés per conéixer els animals.

SABER SER

64

FORMACIÓ EN VALORS

• Gust per respectar els animals de l’entorn.

Banc de recursos per a la unitat Aprenentatge eficaç

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Programació didàctica d’aula

Projectes interdisciplinaris

Recursos per a l’avaluació

•  Programa d’educació en valors.

• Avaluació de continguts. Unitat 4. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 3.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat

LlibreMèdia

• Pla de millora. Bloc 2. Fitxes 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.

• Unitat 4: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

• Programa d’ampliació. Bloc 2. Fitxes 2, 3, 4 i 5.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

Projectes de treball cooperatiu Natural Science 4

• Projecte del segon trimestre. El ple municipal.

PRimÀRiA

Avaluació s de contingut

sa 4 la Naturale Ciències de

DEL PROFESSO

4

at d i g i ta l e en fo r m

Recursos ació per a l’avalu

Avaluació de

• Programa bilingüe.

BIBLIOTECA

RAT PRImàRIA

a4 la Naturales Ciències de

la Naturalesa

Avaluació de continguts

DEL PROFESSO

• Projecte per a dies especials.

per

BIBLIOTECA

• Lectures de Ciències de la Naturalesa.

Recursos a l’avaluació

Ciències de continguts

Recursos complementaris

RAT PRImàRIA

d i sp o n i b l

• Curiositats de Ciències de la Naturalesa. • Esquemes muts. • Pràctiques de laboratori. • Suggeriments per a elaborar treballs. • Biografies. • Làmines d’un planeta viu.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

65

Propòsits

4

Els animals

•  Aprendre sobre Dian Fossey   i els goril·les de muntanya mitjançant la lectura d’un text,   la realització d’activitats   i l’observació d’imatges.

Dian Fossey i els goril·les de muntanya

•  Activar els coneixements previs.

Virunga, a Àfrica, per estudiar el goril·la de

Més recursos Podeu recórrer algun parc o paisatge pròxim i observar atentament els éssers vius. Pot aprofitar-se l’ocasió per a triar l’animal de l’activitat de la pàgina Saber Fer.

El 1963, Dian Fossey va arribar a les muntanyes muntanya. Aquests apassionants mamífers són grans i forts i viuen en grups d’adults i cries. Cada grup està dirigit per un mascle adult, que és el mascle dominant i té l’esquena platejada. Durant uns quants anys, Dian va estar observant i estudiant els goril·les amb molta paciència, i va aprendre a imitar els seus gestos i el seu comportament. Amb el temps va aconseguir que els goril·les l’acceptaren com una més del grup. Dian va lluitar per defensar la vida dels goril·les de muntanya, que estaven en perill d’extinció per la caça furtiva. Gràcies a persones com ella, hui dia aquests animals estan protegits. A Virunga viuen en l’actualitat 500 goril·les de muntanya.

Llig i comprén el problema Com descriu el text els goril·les? Què és un mascle dominant? Observa els goril·les de la foto i descriu el seu cos. Com va aconseguir Dian que l’acceptaren els goril·les? EXPRESSIÓ ORAL. Dian Fossey deia: «No es cuida allò que no s’estima i no s’estima allò que no es coneix». Què creus que volia dir amb això?

SABER FER TASCA FINAL Classificar animals

En acabar la unitat aprendràs a classificar un animal vertebrat. Abans, estudiaràs la diferència entre invertebrats i vertebrats i coneixeràs els grans grups d’animals.

48

Coneixements i experiències previs Converseu a classe amb els alumnes sobre alguna vegada en què hagen anat a un parc zoològic. Que expliquen amb qui anaren i quins animals van vore i si tingueren l’oportunitat de vore’ls quan els cuidadors els donaven menjar.

Suggeriments sobre la lectura Deixeu que els alumnes parlen dels animals que coneixen o dels que els agraden. Normalment, a aquesta edat, ja coneixen bastants animals i no tindran problemes a contar experiències relacionades amb ells. Pregunteu als alumnes sobre els animals que habiten la Comunitat Valenciana, perquè els hagen vist o hagen sentit parlar d’ells. Feu una llista com més àmplia millor i, segons la freqüència amb què hagen sigut vistos pels

66

alumnes, es poden classificar en tres grups: molt abundants, abundants i poc abundants.

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes fan una lectura comprensiva del text per a respondre a unes preguntes i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut descrit. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els ja apresos. En aquesta unitat és necessari comprovar que tots els alumnes saben que els animals es divideixen en vertebrats i invertebrats.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

Els vertebrats i els invertebrats

A

C B

Els animals es divideixen en vertebrats i invertebrats. Els animals vertebrats tenen esquelet amb columna vertebral. Els invertebrats manquen d’esquelet amb columna vertebral. 1

E D

F

Indica a quin grup pertanyen els animals dels dibuixos de la dreta.

49

 

Altres activitats

Solucionari

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

La cura d’una mascota. Pregunteu als alumnes quin tipus d’atencions necessita un animal de companyia. Demaneu-los que trien un animal i que facen una llista amb totes les atencions que necessitarà l’animal. Aquesta activitat afavorirà el seu sentit de la responsabilitat.

•  El text descriu els goril·les com grans, forts i que viuen en grups d’adults i cries. •  Un mascle dominant és un membre adult que dirigeix un grup de goril·les. •  El seu cos és fort, pelut i de color platejat. •  Durant diversos anys, Dian va estar observant i estudiant els goril·les amb molta paciència, i va aprendre a imitar els seus gestos i el seu comportament. •  Expressió oral. RL.

Educació cívica Animeu els alumnes a valorar la gran diversitat d’espècies animals que hi ha en el nostre planeta i la importància de vetlar per la seua conservació. Alguns animals poden paréixer més bonics que altres però tots tenen la mateixa importància en l’equilibri de l’ecosistema en què es troben.

QUÈ EN SAPS JA? 1  A, C, E són vertebrats. B, D, F són invertebrats.

67

La classificació dels animals Propòsits

Els animals tenen les característiques següents: Quasi tots es poden vore a ull nu.

•  Saber com es classifiquen els animals i quins són els seus grups principals.

Són heteròtrofs; és a dir, prenen aliments procedents d’altres éssers vius. La majoria pot desplaçar-se d’un lloc a un altre: caminen, naden, volen o repten.

Més recursos Porteu a classe diverses guies de camp perquè els alumnes puguen vore-les. Utilitzeu alguna per a identificar algun animal de l’entorn.

SABER MÉS Funcions vitals Els animals són éssers vius: naixen, s’alimenten, es relacionen, es reprodueixen i moren.

Posseeixen òrgans dels sentits que utilitzen per a conéixer el que ocorre al seu al voltant. Els animals es classifiquen en vertebrats, si tenen un esquelet intern amb columna vertebral, i invertebrats, quan no disposen de columna vertebral.

Vertebrats

Previsió de dificultats Quan es recullen mostres en la naturalesa, cal ser molt respectuós per a evitar perjudicis als éssers vius   i el medi on es troben. Per exemple, mai hem de retirar ous de nius ni destrossar un formiguer.

Els animals vertebrats tenen un esquelet amb columna vertebral a l’interior del cos. Quasi tots els vertebrats tenen el cos dividit en cap, tronc i extremitats. Segons que caminen, naden o volen, les extremitats poden ser potes, aletes o ales. Hi ha vertebrats ovípars, si naixen d’ous, i vivípars, si naixen del cos de la mare.

AnimAls vertebrAts

50

Coneixements i experiències previs

Per a explicar

Sense obrir el llibre de text, suggeriu als alumnes que pensen en un ocell. Demaneu-los que diguen paraules que el descriguen i el caracteritzen. Escriviu en la pissarra una columna amb totes les respostes i demaneu que la copien en els quaderns. Probablement, arreplegue paraules com animal, volar, ou, plomes… A continuació, repasseu una per una les respostes, donant exemples d’ocells que no tenen aquesta característica, per exemple, volar: l’estruç no vola. Encercleu aquelles paraules que sí que són definitòries per a ocell: animal, plomes, ous.

Mostreu les fotografies d’una òliba, un lleó, un pelicà i pregunteu: En què s’assemblen i en què es diferencien? Demaneu després que facen dos grups amb aquests animals i que justifiquen per què els han agrupat així.

68

Activitats del llibre de l’alumne En relació amb l’activitat 1, demaneu als alumnes que dibuixen una silueta d’un cérvol en els seus quaderns. Han d’anotar els elements que el diferencien respecte a un animal invertebrat i indicar la finalitat de cada un. Per exemple, les banyes les utilitza per a lluitar amb altres mascles pel favor de les femelles. Un cérvol mascle adult pot formar un harem de fins a 50 cérvoles.

4

NOTES

Invertebrats La majoria dels animals que hi ha a la Terra són invertebrats. N’hi ha molts tipus diferents i tots tenen una característica en comú: no tenen columna vertebral. Molts invertebrats tenen el cos tou, com les meduses i els cucs. Alguns altres, en canvi, poden tindre una coberta dura que els protegeix el cos. Aquesta coberta s’anomena conquilla, com la de la clòtxina o la cloïssa, o closca, com la dels caragols o els carrancs. Els escarabats tenen closques més fines. Tots els invertebrats són animals ovípars perquè naixen d’ous. De cada ou ix una larva que es converteix a poc a poc en un adult.

AnimAls invertebrAts

ACtivitAts 1

2

Quin dels animals següents és un vertebrat? Per què ho saps?

A

B

Divideix aquests invertebrats en tres grups: amb closca, amb conquilla o sense cap coberta.

A

B

C

D

E

51

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Criteris de classificació. Comproveu que els alumnes comprenen què és un criteri de classificació. Proposeu-los en la pissarra exemples de característiques i pregunteu-los si servirien per a classificar un grup d’animals. Per exemple, la capacitat de volar per a fer dos grups amb gavina, mosca, ximpanzé, ratapenada i esquirol.

Saber més Les funcions vitals dels éssers vius són la nutrició, la relació i la reproducció. En la funció de nutrició tenim des d’animals que no han desenvolupat un aparell digestiu fins a l’exemple

 

més desenvolupat, que és el de l’ésser humà. En la funció de relació tenim des del líquid urticant i verinós en unes cèl·lules dels tentacles dels cnidaris fins al sistema nerviós humà. En la funció de reproducció es dóna la sexual i asexual, i els sexes masculí i femení, encara que també hermafrodita. La fecundació pot ser externa o interna i, quant al tipus de desenvolupament, els animals poden ser ovípars o vivípars.

Solucionari 1  B. El cérvol, perquè té columna vertebral. 2  Amb closca: C. Amb conquilla : E i D. Sense cap cober-

ta: A i B.

69

Els vertebrats Propòsits •  Conéixer les característiques més importants dels animals vertebrats. •  Diferenciar els cinc grans grups d’animals vertebrats i descriure’n les característiques.

Els grups de vertebrats són els peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers.

Els peixos Són vertebrats aquàtics que viuen tant en aigua dolça com salada. El seu cos està cobert d’escates i tenen diverses aletes per a nadar. 1

1

Són ovípars i dels ous ixen les cries, que es diuen alevins.

Els amfibis

Més recursos Entre els mamífers que es desplacen pel terra amb potes hi ha una gran varietat. Busqueu en Internet informació sobre els que tenen peülles, com cavalls o gaseles, que puguen galopar a molta velocitat sobre sòls molt durs. D’altres tenen potes saltadores amb forts músculs, com els cangurs. D’altres són plantígrads, és a dir, que recolzen a terra tota la planta del peu, com l’ós. D’altres tenen les potes adaptades   en forma d’urpa per a la caça, com els lleons.

Les orades són peixos marins que podem trobar a la Comunitat Valenciana. TREBALLA AMB LA IMATGE

Viuen en l’aigua o en zones humides. Tenen la pell nua, sense pèls, plomes o escates.

Descriu la forma i la mida de les aletes de l’orada.

Són ovípars i dels ous naixen els cullerots, que canviaran molt fins a fer-se adults. Alguns amfibis, com les granotes, no tenen cua; uns altres, com la salamandra, sí que en tenen. 2

Els rèptils La majoria són terrestres, encara que alguns viuen als rius o al mar. El seu cos està cobert d’escates dures. Els rèptils són ovípars i es desplacen de diferents maneres: les sargantanes, els fardatxos i els cocodrils caminen; les tortugues marines naden; i les serps no tenen extremitats i repten. 3

2

Les granotes són amfibis sense cua.

cua escut

potes Les sargantanes tenen el cos allargat, potes curtes i cua llarga.

Els cocodrils tenen forts escuts formats per escates. closca

escates

Les serps no tenen potes i la majoria són verinoses. 3

TREBALLA AMB LA IMATGE

Les tortugues tenen una closca molt dura que els serveix de protecció.

Exemples de rèptils.

Explica les diferències entre les extremitats d’una sargantana, un cocodril, una serp i una tortuga.

52

Coneixements i experiències previs Comenteu amb els alumnes que les característiques que diferencien uns grups d’altres estan molt relacionades amb l’adaptació al medi o al tipus d’alimentació. Comproveu si relacionen les característiques dels ocells amb l’adaptació al medi aeri: les ales, les plomes, els ossos buits…; o les característiques dels peixos o granotes amb el medi aquàtic: les aletes del peix, les membranes interdigitals de la granota…

sí que tenen potes, com els fardatxos. Generalment, aquestes potes són molt curtes i, quan caminen, el cos va quasi tocant terra.

Per a saber més Els paleontòlegs han descobert fòssils d’un dinosaure emplomat molt curiós. Es tracta d’una espècie anomenada Microraptor gui, mesura menys d’un metre de llarg i es creu que saltava d’arbre a arbre i que, per impulsar-se en el salt, agitava les extremitats anteriors molt de pressa.

Per a explicar Aclariu el significat del nom del grup dels rèptils. Els rèptils es desplacen reptant, és a dir, arrossegant-se pel terra, d’ací el nom que reben. Uns no tenen potes, com les serps, i d’altres

70

Treball cooperatiu Demaneu als alumnes que es dividisquen en dos grups i que facen una xicoteta tasca d’investigació. Han d’elaborar una

4 Els ocells El seu cos està cobert de plomes. Tenen ales per a volar i un bec sense dents que utilitzen per a alimentar-se.

NOTES

ala

plomes

Són animals ovípars. Ponen ous i els incuben; és a dir, els donen calor amb el seu cos fins que naixen els pollets. bec

Els mamífers Els mamífers són els únics animals que tenen la pell coberta de pèl.

4

Són vivípars; és a dir, naixen del ventre de la mare. Després de nàixer, i durant un temps, les cries s’alimenten de la llet que es produeix en les mamelles de la mare. Hi ha diferents grups de mamífers, com ara els carnívors, els ungulats, els primats i els cetacis, que són els mamífers marins. 5

Els ocells tenen plomes, ales i bec.

espiracle

aleta

Tenen la pell coberta de pèl.

cua

Són vivípars i les cries s’alimenten de llet.

5

Els dofins són mamífers cetacis.

ACTIVITATS 1

Aquests són alguns animals que viuen a la Comunitat Valenciana: Cabra salvatge – Senglar – Gavina – Àguila reial – Moll – Samaruc – Agró – Dofí mular – Fardatxo ocel·lat – Colobra bastarda – Esquirol – Rabosa – Tòtil – Mero – Sivert – Tortuga babaua – Granota vulgar

Tria un animal de cada grup de vertebrats i assenyala-hi les característiques del grup corresponent. 2

Què significa que els ocells incuben els seus ous?

3

Tots els rèptils repten? Explica-ho amb exemples.

4

Defineix aquestes paraules: aleví – cullerot – ovípar.

53

llista amb mamífers i ocells de la Comunitat Valenciana que es troben en perill d’extinció.

Solucionari 1  R. M. Cabra salvatge: és un mamífer ungulat. Té la pell co-

berta de pèl i és vivípar, és a dir, les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mames de la mare. Gavina: és un ocell. Té el cos cobert de plomes. Té ales per a volar i un bec que usa per a alimentar-se. És un animal ovípar; pon ous i els incuba. Fardatxo ocel·lat: és un rèptil. La majoria són terrestres; tenen el cos cobert d’escates dures. Són ovípars i, en aquest cas, es desplacen caminant. Samaruc: és un peix. Té el cos cobert d’escates i té diverses aletes per a nadar. És ovípar i dels ous ixen les cries, que s’anomenen ale-

 

vins. Tòtil: és un amfibi. Viu en l’aigua o en zones humides. Té la pell nua. És ovípar i dels ous naixen els cullerots, que canvien molt fins fer-se adults. En aquest cas, no té cua. 2  Significa que els coven, és a dir, els donen calor amb el

seu cos fins que naixen els pollets. 3  No. Alguns rèptils tenen potes però solen ser molt curtes

i, quan caminen, el cos va quasi tocant el terra. La sargantana, el cocodril, la tortuga. 4  Un aleví és una cria d’un peix acabat d’eixir de l’ou. Un

cullerot és la cria d’un amfibi, que canviarà molt fins a ferse adult. Un animal ovípar és aquell que naix a partir d’un ou deixat per la mare.

71

Els invertebrats Propòsits •  Conéixer les característiques més importants dels animals invertebrats. •  Diferenciar les característiques d’alguns dels grups d’invertebrats. •  Reconéixer com és el cos dels insectes.

Previsió de dificultats

Els grups d’invertebrats inclouen les esponges, les meduses, els cucs, els mol·luscos, els equinoderms i els artròpodes.

Les esponges Són els invertebrats més senzills. Són aquàtics i viuen subjectes a les roques. El seu cos té forma de sac i està ple de porus pels quals entra l’aigua amb els nutrients. 1

Les meduses Són animals aquàtics que es mouen en l’aigua arrossegats pels corrents. Tenen el cos gelatinós, amb forma de paraigua, i tentacles. 2

Comenteu als alumnes que els artròpodes tenen esquelet extern.

cos gelatinós

Les esponges no poden desplaçar-se.

2

Els tentacles de les meduses contenen verí. Per això, quan ens freguen ens piquen i sentim dolor.

3

El cuc de terra és un invertebrat terrestre.

4

El caragol és un mol·lusc terrestre. Té el cos protegit per una closca enrotllada en espiral.

tentacles que utilitzen per a caçar

Insistiu en el fet que aquest esquelet dels invertebrats no té res a vore amb l’esquelet dels vertebrats, perquè no està format per ossos i, a més, no té columna vertebral. Comenteu també que els animals invertebrats de cos tou que no tenen closques es protegeixen amagant-se davall de terra o amb verí en la pell.

1

tentacles que encerclen la boca

Els cucs Es caracteritzen per tindre el cos tou i allargat, i no tenen potes. Poden ser aquàtics o terrestres. 3

Els mol·luscos Tenen el cos tou, protegit sovint amb closca, com els caragols, o conquilla, com les clòtxines o les cloïsses. Alguns, com els llimacs o els polps, no tenen closca que els protegisca el cos. La majoria viuen en l’aigua, però també hi ha mol·luscos terrestres. 4

Els equinoderms Tenen el cos cobert per plaques dures, i alguns tenen pues. Només viuen al mar. A aquest grup pertanyen les estrelles i els eriçons de mar. 54

Coneixements i experiències previs Demaneu als alumnes que porten fotografies de casa d’esponges, meduses i cucs. Feu per grups un mural en què s’agrupen els animals en aquests tres grups. Pregunteu també als alumnes si s’han fixat alguna vegada en els tentacles d’un caragol. Mostreu la imatge d’un caragol per a assenyalar els tentacles amb ulls que tenen en la part superior del cap i els tentacles per al tacte que tenen en la part inferior del cap.

Altres activitats PER A AMPLIAR Fitxes d’invertebrats. La classificació dels invertebrats inclou animals molt variats en l’aspecte i els costums que els alum-

72

nes no tindran oportunitat de conéixer fins que no arriben a cursos posteriors. Demaneu-los que busquen informació sobre un animal invertebrat que no aparega en la unitat i que elaboren una fitxa amb les dades que hi troben.

Educació cívica Cada espècie ocupa un lloc al planeta. No sols un lloc físic, sinó també un espai en les relacions que hi ha entre el medi i els éssers vius o amb altres éssers vius. I cada espècie té una labor, una professió a dur a terme en el medi que habita. Expliqueu també que, quan un lloc determinat es degrada o es perd per les activitats humanes, tots els habitants es veuen desplaçats del seu medi, no sols els vertebrats, sinó també els invertebrats.

4

NOTES

Els artròpodes Són els animals més nombrosos. Tenen el cos cobert per una closca externa formada per diverses peces unides que es poden moure; és a dir, està articulada. Alguns, com els saltamartins, tenen una closca prima; uns altres, com els carrancs, posseeixen una closca gruixuda i dura. Hi ha quatre grups d’artròpodes: Insectes: tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Al cap tenen la boca, dos ulls i dues antenes; al tòrax tenen sis potes, i molts també tenen ales. Les papallones i les mosques són insectes. 5 Aràcnids: tenen huit potes i no disposen d’antenes. A aquest grup pertanyen les aranyes i els escorpins. Crustacis: tenen deu potes o més, i molts tenen antenes llargues. Les gambes i els carrancs són crustacis. Miriàpodes: tenen el cos allargat i moltes potes. El centpeus i el milpeus són miriàpodes. Crustacis

5

Les vespes són insectes.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Quantes potes tenen els crustacis? I els aràcnids?

Aràcnids

Miriàpodes potes segment

antenes

potes

potes

antenes

ACTIVITATS 1

A quin grup d’invertebrats correspon aquesta definició? Són invertebrats aquàtics amb forma de sac i el cos ple de porus.

2

A la Comunitat Valenciana viuen invertebrats com la sépia, la medusa o l’estrella de mar. A quin grup d’invertebrats pertany cada un? Quines característiques tenen?

3

Quins són els quatre grups d’artròpodes?

4

Què vol dir que l’esquelet dels artròpodes és articulat?

gència Intel·li temàtica a logicom

Treballa amb la imatge  ls crustacis tenen deu potes o més. Els aràcnids tenen huit E potes.

Competències Aprendre a aprendre. A través de les il·lustracions, i al llarg de tota la unitat, es pretén que els alumnes aprenguen a distingir diferents animals segons les seues característiques físiques. Els alumnes han de situar, a més, els éssers vius en els llocs que habiten normalment.

55

 

Solucionari 1  A les esponges. 2  RM. La sépia és un mol·lusc, té el cos tou i no té closca.

Viu al medi marí. Les meduses són animals aquàtics que es mouen en l’aigua arrossegats pels corrents. Tenen el cos gelatinós, amb forma de paraigua, i tentacles que contenen verí. L’estrella de mar és un equinoderm; té el cos cobert per plaques dures i, en alguns casos, la superfície del cos és espinosa. 3  Els quatre grups d’artròpodes són els insectes, els aràc-

nids, els crustacis i els miriàpodes. 4  Significa que tenen una closca externa formada per diver-

ses peces unides que poden moure’s.

73

Els animals i les persones Propòsits •  Conéixer les relacions que poden donar-se entre els animals i   les persones.

Previsió de dificultats Comenteu que nombrosos aliments que trobem al supermercat, com llandes de tonyina, de sardines, els embotits, el formatge, la llet…, tenen origen animal. Per tant, els animals són molt beneficiosos per a les persones perquè formen part   de la nostra alimentació diària.

Hi ha nombrosos animals que les persones crien per diferents motius: per obtindre’n aliment, pells o llana, o simplement com a animals de companyia. Són els animals domèstics.

La ramaderia La cria d’animals domèstics per a obtindre’n productes rep el nom de ramaderia. Dels animals obtenim aliments com ara carn, llet i ous. També, llana i cuir per a fabricar peces de roba, calçat, maletes, cinturons… Els tipus de bestiar que més crien els éssers humans són el boví (vaques, bous i vedells), l’oví (ovelles i corders), el caprí (cabres), el porcí (porcs) i l’avícola. 1 2 3

3

El porc ibèric s’alimenta amb bellotes. D’aquest animal s’obtenen productes molt preuats, com els pernils i altres embotits.

SABER MÉS L’apicultura

1

Hi ha vaques que es crien per la seua llet.

2

Altres vaques es crien per la carn.

Consisteix en la cria d’abelles per a aprofitar la mel, el pol·len i la cera que fabriquen.

Els conills també es crien per a aprofitar-ne la carn i la pell. Altres animals, com els cavalls, els ases i els rucs, s’utilitzen com a bèsties de càrrega per a aprofitar-se de la seua força en determinades tasques, tot i que aquest ús ha disminuït molt perquè s’han substituït per vehicles i maquinària. Actualment, els cavalls s’utilitzen sobretot per a l’oci o en els esports.

COMPRENDRE MILLOR

La ramaderia ecològica consisteix en la cria d’animals tenint en compte el seu benestar. Els animals viuen en llibertat o en instal·lacions de dimensions adequades, i està prohibit l’ús de productes químics per a estimular el seu creixement, així com el maltractament als animals.

gència Intel·li alista natur

56

Coneixement i experiències previs Feu entre tots una posada en comú dels animals de companyia que coneguen. Els alumnes han de dir de quin animal es tracta i quin tipus d’atencions necessita. Després, han de descriure el lloc on viuen: una gàbia, una peixera…

No es pot dir amb exactitud el nombre d’espècies que hi ha a la Terra; els experts creuen que oscil·la entre el milió i mig i els sis milions d’espècies diferents. Per evitar la desaparició de moltes de les espècies i per a la protegir-les, els estats dicten lleis que, en molts casos, no arriben a aplicar-se de manera efectiva.

Educació cívica

Treball cooperatiu

El 4 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Vida Animal. La major part dels animals són éssers salvatges, és a dir, viuen en llibertat en la naturalesa. I són també els més amenaçats per l’activitat humana, que cria en granges els que necessita per al consum habitual i redueix els territoris naturals dels altres, explotant els boscos, els mars, etc.

Demaneu als alumnes que facen en grups una xicoteta tasca d’investigació preguntant als familiars i coneguts pel procés de l’adob de la pell. Prèviament, poden elaborar a classe un guió amb les preguntes que els formularan. Després, ho posaran en comú amb el grup i, finalment, elaboraran un informe amb la informació rebuda.

74

4 La piscicultura És la cria de peixos en estanys artificials on es controla la seua alimentació. Aquests estanys són com piscines que s’instal·len en la terra, encara que també es poden col·locar en la costa, directament en l’aigua del mar. Les granges o els llocs on es crien els peixos reben el nom de piscifactories. En algunes piscifactories es crien peixos d’aigua dolça, com les truites, i en d’altres es crien peixos d’aigua salada, com ara turbots o besucs.

NOTES

SABER MÉS La cria de la clòtxina Les muscleres són estructures flotants que es col·loquen al mar i de les quals pengen diverses cordes on creixen i es desenvolupen les clòtxines.

La cria d’altres animals aquàtics, com ara clòtxines, ostres, polps o llagostins, rep el nom d’aqüicultura. La Comunitat Valenciana és una de les comunitats autònomes on es cria un nombre més gran de peixos marins, especialment orades. També és important la cria de llobarros, anguiles i corbines.

Animals de companyia Altres animals viuen a les cases com a mascotes o animals de companyia. Els més comuns són els gossos i els gats, amb moltes races diferents. Però també podem conviure amb hàmsters, periquitos, canaris, tortugues, conills o peixos. Hem de ser responsables amb els nostres animals de companyia i saber que, si en tenim un a casa, hem de netejar-lo, alimentar-lo i donar-li afecte.

ACTIVITATS 1

A la Comunitat Valenciana, els bestiars més nombrosos són el porcí i l’avícola. Quins animals es crien en aquestes ramaderies? Són vertebrats o invertebrats? A quin grup d’animals pertany cada un?

2

Observa la fotografia. Com es diu aquest lloc? Per a què s’utilitza?

3

Escriu cinc productes que utilitzes a casa que s’obtinguen dels animals. De quin animal prové cada un?

57

Saber més Hi ha indicis de l’existència de l’apicultura ja en l’antic Egipte, amb l’existència de papirs del III mil·lenni aC amb l’activitat descrita. El conreu de la clòtxina és el més important de l’aqüicultura espanyola, que ha assolit les 250.000 tones anuals. Espanya n’és el segon productor mundial per darrere de la Xina.

l’adob. El pas següent és posar-hi greix i estirar-la. Finalment, s’asseca.

Solucionari 1   El bestiar porcí està format pels porcs i l’aviram, per aus

de corral. Els dos són animals vertebrats. El porc és un mamífer. Les aus de corral són ocells. 2   És una piscifactoria. S’utilitza per a criar peixos en es-

Per a explicar El procés de l’adob de la pell es fa de la manera següent. De primer, la pell se sala per conservar-la. Després, s’hidrata ficant-la en aigua. Després s’introdueix amb extractes vegetals, amb gran quantitat de tanins, als bombos on es fa

tanys artificials on se’n controla l’alimentació. Aquests estanys es poden instal·lar en terra o a la costa i es poden criar tant peixos d’aigua dolça com d’aigua salada. 3   RM. Embotit: porc. Jersei de llana: ovella. Jaqueta de cui-

ro: vaca. Llet: vaca. Mel: abella.

75

SABER FER

Classificar un animal

Propòsits •  Utilitzar les claus per a descobrir a quin grup pertany un ésser viu i així poder classificar-lo.

Les claus serveixen per a esbrinar a quin grup pertany un ésser viu i així poder classificar-lo. Observa la clau següent per a diferenciar els grups de vertebrats.

CLAU PER A DIFERENCIAR ELS GRUPS DE VERTEBRATS

NOTES

Tenen aletes i escates, respiren per brànquies i viuen en l’aigua?

SÍ

Peixos

Tenen la pell nua, respiren per pulmons i viuen en l’aigua o a prop seu?

SÍ

Amfibis

Tenen escates, respiren per pulmons i solen ser terrestres?

SÍ

Rèptils

Tenen plomes, respiren per pulmons i són terrestres?

SÍ NO

Ocells

Mamífers

Es fa així

Per a utilitzar una clau dicotòmica cal anar contestant a preguntes que es refereixen a les característiques de l’ésser viu que pretenem classificar i seguir el camí que indiquen les respostes. En aquest cas, es tracta d’esbrinar a quin grup pertany un animal vertebrat Demostra que saps fer-ho 1

Utilitza la clau per a identificar el grup a què pertanyen aquests animals.

2

Escriu la ruta que has seguit per a identificar els animals.

58

Treball cooperatiu

Solucionari

Proposeu als xiquets que formen un grup per realitzar un informe sobre les classes i grups d’animals. De tal manera que, a l’hora d’exposar-lo a classe, es veuen en l’aula tots els grups d’animals vistos en la unitat. L’exposició l’han de realitzar tots els membres del grup.

1  El lloro: té plomes, respira per pulmons i és terrestre? - Sí

Competències

2   Vegeu el requadre de la pàgina 58 del llibre de l’alumne.

Competència matemàtica, científica i tecnològica. És important que els alumnes lligen amb atenció cada un dels passos de la clau per a poder seleccionar quina de les dues opcions triaran. Els alumnes hauran d’aplicar els coneixements teòrics adquirits per a poder identificar correctament els diversos animals vertebrats de les claus.

76

- Ocells. El ratolí: té plomes, respira per pulmons i és terrestre? - No - Mamífers. La serp: té escates, respira per pulmons i sol ser terrestre? - Sí - Rèptils. La granota: té la pell nua, respira per pulmons i viu en l’aigua o prop seu? Sí - Amfibis.

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum reforça els coneixements i ajuda a reconéixer el valor que tenen els resums per a aprendre. Els alumnes completen el text amb una sèrie de paraules que se’ls proporcionen. Aquesta activitat els ajuda-

4

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum de la unitat i completa’l.

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat emprant estratègies   que faciliten l’aprenentatge, com   el resum, l’esquema, les taules   i l’ús precís del vocabulari científic.

conquilla – aràcnids – esponges – amfibis – invertebrats – escates – potes – piscicultura – sac – plomes – equinoderms – cucs – meduses – closca – artròpodes – vertebrats – pues – peixos – ramaderia – mamífers Els animals es classifiquen en si no en tenen. vertebral, i Les Les

, si tenen un esquelet intern amb columna

són invertebrats aquàtics amb forma de tenen el cos gelatinós i amb tentacles.

i el cos ple de porus.

NOTES

Els tenen el cos tou i no tenen . Els mol·luscos tenen el cos tou, per a protegir-lo. però alguns tenen closca o Els

estan protegits per plaques dures i

.

són invertebrats que tenen el cos cobert per una externa Els , crustacis, insectes i miriàpodes. articulada. N’hi ha diferents grups: Els animals vertebrats es divideixen en cinc grups: els , que s’alimenten ; de llet materna quan naixen; els ocells, que tenen el cos cobert de , que tenen la pell nua; els rèptils, que tenen el cos cobert d’ ; els , amb el cos cobert d’escates i aletes. i els es la cria d’animals domèstics per a obtindre’n carn, llet i altres La , la de peixos marins o d’aigua dolça en estanys productes; i la artificials. 2

ESQUEMA. Copia en el quadern l’esquema sobre el regne dels animals

i completa’l. ELS ANIMALS poden ser

vertebrats inclouen mamífers

inclouen esponges

peixos

artròpodes

  59

rà a fer una síntesi dels conceptes adquirits en la unitat. Els alumnes construeixen un esquema que transmet molta informació visual i intuïtiva.

Solucionari 1  Resum. Els animals es classifiquen en vertebrats, si tenen

un esquelet intern amb columna vertebral, i invertebrats si no en tenen. Les esponges són invertebrats aquàtics amb forma de sac i el cos ple de porus. Les meduses tenen el cos gelatinós i amb tentacles. Els cucs tenen el cos tou i no tenen potes. Els mol·luscos tenen el cos tou, però alguns tenen closca o conquilla per a protegir-lo. Els equinoderms estan protegits per plaques dures i pues. Els artròpodes són invertebrats que tenen el cos cobert per una closca externa

articulada. N’hi ha diferents grups: aràcnids, crustacis, insectes i miriàpodes. Els animals vertebrats es divideixen en cinc grups: els mamífers, que s’alimenten de llet materna quan naixen; els ocells, que tenen el cos cobert de plomes; els amfibis, que tenen la pell nua; els rèptils, que tenen el cos cobert d’escates; i els peixos, amb el cos cobert d’escates i aletes. La ramaderia és la cria d’animals domèstics per a obtindre’n carn, llet i altres productes i la piscifactoria, la de peixos marins o d’aigua dolça en estanys artificials. 2  Esquema. Els animals poden ser vertebrats, que inclouen

mamífers, ocells, amfibis, rèptils i peixos. Invertebrats, que inclouen esponges, meduses, cucs, mol·luscos, equinoderms i artròpodes.

77

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

Copia en el teu quadern aquestes frases i completa-les. A

B

El pingüí és un

perquè

.

L’escorpí és un

perquè

.

El senglar és un

perquè

La salamandra és un 2

C

D

.

perquè

.

Indica a quin grup pertany l’animal de la fotografia i respon a les preguntes. És un animal vertebrat o invertebrat? És ovípar o vivípar? Té escates, plomes o pèls que li cobrisquen el cos?

3

En una peixateria es poden vore animals pertanyents a diferents grups. Indica a quin grup pertany cada un dels animals que hi ha a la venda. Lluç

Carranc

6,90 €/kg

Polp

15,25 €/kg

Llenguado 8,50 €/kg

11,90 €/kg

Gamba 13,50 €/kg

Clòtxina 5,90 €/kg

60

Activitats del llibre de l’alumne

Demostra el teu talent

Respecte de l’activitat 6, suggeriu als alumnes que pensen en les reserves naturals com a llocs de protecció especial i conservació de la vida salvatge. Demaneu als alumnes que investiguen sobre els animals en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana i quines mesures es podrien prendre per evitar-ne la desaparició.

Per a fer aquestes activitats, s’utilitzen la capacitat artística o bé d’expressió escrita. En triar el tipus d’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la seua capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

78

4 4

NOTES

Copia aquests animals en el teu quadern i retola’ls amb aquestes paraules. cap – cua – escates – plomes aletes – potes – ales – bec

5

Què tenen en comú els peixos, els rèptils i els amfibis? Tria les opcions que siguen verdaderes i copia-les en el teu quadern. Són vertebrats.

Són ovípars.

Es desplacen reptant.

Tenen escates.

Tenen potes.

Es desplacen nadant.

6

PER A PENSAR. Recorda la lectura del començament de la unitat. Creus que és necessari protegir els animals que estan en perill d’extinció? Quines mesures se t’ocorren per a evitar que desapareguen?

7

TREBALL COOPERATIU. Repartiu-vos per equips i elaboreu un àlbum d’animals que visquen a la Comunitat Valenciana.

Cada membre de l’equip haurà de buscar fotos o dibuixos sobre animals de la Comunitat Valenciana. Després, trieu entre tots les millors imatges, classifiqueu-les segons el grup a què pertanguen els animals escollits i apegueu-les en un quadern. Col·loqueu en cada full els animals del mateix grup i escriviu les principals característiques del grup.

Demostra el teu talent

gència Intel·li cial espa

Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Dibuixa un parc amb tots els éssers vius que podries

trobar-hi. Inclou un estany en el parc. B. T’han triat per a dissenyar un zoològic.

Fes un esquema en què detalles com t’agradaria que fóra, quins animals seleccionaries per a tindre-hi i on els col·locaries. C. Escriu una breu història per a dibuixos animats

protagonitzada per alguns dels habitants d’aquest zoo.

61

Solucionari 1  A. El pingüí és un ocell perquè és un animal ovípar, el seu

cos està cobert de plomes, té ales i un bec sense dents que usa per a alimentar-se. B. L’escorpí és un aràcnid perquè té huit potes i no té antenes. C. El senglar és un mamífer perquè és un animal vivípar, és a dir, naix del ventre de la mare i s’alimenta durant un temps de la llet que es produeix a les mames de la mare quan és cria. D. La salamandra és un amfibi perquè és un animal ovípar, té la pell nua i viu en l’aigua o en zones humides. 2   El camaleó és un animal vertebrat, és ovípar i té escates

que li cobreixen el cos.

 

3   D’esquerra a dreta i de dalt cap avall. El lluç pertany al grup

dels peixos. El carranc pertany al grup dels artròpodes crustacis. El polp pertany al grup dels mol·luscos. El llenguado pertany al grup dels peixos. La gamba pertany al grup dels artròpodes crustacis. La clòtxina pertany al grup dels mol·luscos. 4   RG. 5   Els peixos, els rèptils i els amfibis tenen en comú que són

vertebrats i ovípars. Els rèptils es desplacen reptant. Els peixos i els rèptils tenen escates. Els rèptils i els amfibis tenen potes. Els peixos i els amfibis es desplacen nadant i alguns rèptils també. 6  Per a pensar. RL. 7  Treball cooperatiu. RL.

79

5

Les plantes

Continguts de la unitat • Els tipus de vegetació. • La fotosíntesi. • Les tasques agrícoles. • Els tipus de conreu.

SABER

• Fotosíntesi, saba bruta, saba elaborada. VOCABULARI

• Agricultura, faena agrícola. • Secà, regadiu.

LECTURA

COMUNICACIÓ ORAL

ESCRIPTURA

• Llegir i comprendre un text sobre els conreus en hivernacle. • Discussió sobre els tipus de plantes que es poden conrear en hivernacles. • Exposició dels conreus més comuns de la Comunitat Valenciana. • Explicació del tipus de vegetació que és més interessant per a fer una excursió. • Escriptura dels passos que ha de fer un agricultor des de la sembra fins a la collita. • Interpretació de fotografies de diversos tipus de vegetació i de formes de reg.

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Explicació a través d’il·lustracions de la fotosíntesi. • Interpretació de dibuixos sobre la reproducció asexual en l’agricultura. • Interpretació de dibuixos sobre el procés de conreu del blat i del taronger.

ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI  

TASCA FINAL

• Cerca d’informació sobre els boscos de la Comunitat Valenciana, sobre la clorofil·la i la funció que té, sobre la història del conreu del blat i sobre conreus de secà i de regadiu. • Resum de la unitat. • Esquema sobre els tipus de vegetació. • Triar i cuidar una planta. • Interés per conéixer les plantes.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Interés per conéixer les tasques agrícoles i els tipus de conreu. • Gust per respectar les plantes.

80

Banc de recursos per a la unitat Projectes interdisciplinaris

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

•  Programa d’educació en valors.

Programació didàctica d’aula

•  Programa d’educació emocional.

Recursos per a l’avaluació

RECURSOS DIGITALS

• Avaluació de continguts. Unitat 5. Controls B i A. Test.

LlibreMèdia

•  Avaluació per competències. Prova 4.

• Unitat 6: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

Ensenyament individualitzat •  Pla de millora. Bloc 2. Fitxes 9, 10, 11 i 14. •  Programa d’ampliació. Bloc 2. Fitxes 7 i 9.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE Natural Science 4

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del segon trimestre. El ple municipal.

Recursos complementaris ce

•  Projecte per a dies especials.

PRIMARY

Natural Scien

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa. •  Programa bilingüe.

Natural Science

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa. PRIMARY

• Pràctiques de laboratori.

PRIMARY

ce Natural Scien

•  Esquemes muts. •  Suggeriments per a elaborar treballs. • Biografies. •  Làmines d’un planeta viu.

Aprenentatge eficaç • Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Desembre

Gener

Febrer

81

Propòsits •  Aprendre, mitjançant la lectura   d’un text, la realització d’activitats   i l’observació d’imatges, sobre   els conreus en hivernacle. •  Activar els coneixements previs.

5

Les plantes

Com podem tindre tomaques tot l’any La tomaca és un aliment molt ric i nutritiu; però té el problema que, quan està madura, dura poc de temps.

Mostreu a classe fotografies aèries   de zones amb molts hivernacles.

Fa uns anys només es podien menjar tomaques fresques uns mesos a l’any, ja que les tomaqueres necessiten que faça calor per a créixer i donar fruits. Per tant, els mesos d’hivern i primavera no es podien menjar tomaques fresques.

Busqueu en la web A la carta de RTVE el programa de la sèrie España a ras del cielo titulat La historia de los invernaderos de El Ejido.

Hui dia es conreen en hivernacles, uns edificis amb parets de plàstic transparent que deixen passar el sol però que impedeixen que n’isca la calor. D’aquesta manera, les tomaques creixen tot l’any, sempre que disposen d’aigua i sòl fèrtil.

Més recursos

Els hivernacles permeten controlar molt bé la temperatura i la humitat. Per això, als hivernacles les tomaques es desenvolupen molt bé i la producció de les tomaqueres és molt gran.

Llig i comprén el problema Quin problema planteja la tomaca com a aliment? Per què fa anys no es podien menjar tomaques durant tot l’any? De què estan construïdes les parets dels hivernacles? Per què? Per què creus que en l’hivernacle de la imatge hi ha tomaques de diferents colors? EXPRESSIÓ ORAL. Discutiu quins altres tipus de plantes us sembla que es poden conrear en hivernacles.

SABER FER TASCA FINAL Triar i cuidar una planta En acabar la unitat, podràs encarregar-te de la cura d’una planta que hauràs triat. Abans, aprendràs sobre la vegetació, la importància de la fotosíntesi i l’agricultura.

62

Suggeriments sobre la lectura

Treball cooperatiu

Formuleu les preguntes següents:

Dividiu la classe en grups i adjudiqueu a cada un un tipus de tomaca. Han de portar tomaques d’aquest tipus a classe i explicar-ne als companys algunes de les característiques.

Què significa que una tomaca està madura? Com podem saber-ho en un colp d’ull? Què és una tomaquera? On fa més calor, fora o dins d’un hivernacle? Per què els hivernacles impedeixen que s’escape la calor? Què és la humitat?

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Plantes que es cultiven en hivernacles. Mostreu fotografies de les plantes que se solen plantar en hivernacle, o bé detalls de les plantes i dels seus fruits. Per exemple: pimentó, maduixa, encisam…

82

Dins de cada grup, demaneu que es repartisquen les tasques: comprar les tomaques, buscar informació, escriure-la, exposar-la a classe, portar material per a la degustació, partir les tomaques. La distribució de tasques ha de tindre en compte les capacitats de cada alumne: creatives, manuals, organitzatives, comunicatives…, així l’activitat grupal es converteix en un treball cooperatiu.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

Les plantes Les plantes, a diferència dels animals, fabriquen el seu propi aliment. Les persones conreem moltes plantes per obtindre aliments i altres productes. 1

Quin element falta en la llista perquè una planta puga fabricar el seu aliment?

2

Esmenta tres plantes que les persones conreem i tres aliments que provinguen de les plantes.

3

Quins consells donaries a algú perquè cuidara una planta que té en un cossiol?

aigua – sals minerals – diòxid de carboni

63

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes han de fer una lectura comprensiva del text per a respondre preguntes i expressar per escrit idees relacionades amb el contingut. També hi ha una resposta oral. Aprendre a aprendre. Afermar els conceptes clau és fonamental per a incorporar nous coneixements de forma significativa per a l’alumnat.

Solucionari LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA •  Quan està madura, dura poc de temps.

 

•  Perquè les tomaqueres necessiten que faça calor per a créixer i donar fruits. Per tant, en els mesos d’hivern i primavera, no es podien menjar tomaques fresques. •  Les parets són de plàstic transparent, perquè deixen passar el sol però impedeixen que n’isca la calor. •  Perquè estan en diverses fases de maduració. Les més immadures són verdes i les madures són de color roig intens. •  Expressió oral. RL. QUÈ EN SAPS JA? 1   Llum. 2   RM. Pimentonera (pimentó), encisam i maduixes. 3   RM. Regar-la, posar-la en un lloc amb llum suficient, reno-

var la terra cada any.

83

La vegetació Propòsits •  Conéixer la vegetació de boscos, matollars, praderes i deserts.

Les plantes que poden viure en un lloc depenen del tipus de sòl, del clima, de la humitat… Algunes, per exemple, suporten molt bé el fred, mentre que unes altres necessiten calor. Unes viuen en llocs molt humits, mentre que unes altres suporten grans sequeres. La vegetació és el conjunt de les plantes que viuen en una zona, regió o país. Segons la vegetació, podem distingir boscos, matolls, praderies i deserts.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Observa el bosc de la fotografia i indica si està format per un tipus d’arbres o per diversos.

El bosc Els boscos es componen de molts arbres que creixen a prop els uns dels altres. Alguns boscos estan formats per un sol tipus d’arbre, com una pineda, un carrascar o una fageda, i d’altres per molts arbres diferents, com les selves tropicals. Perquè es forme un bosc cal que hi haja prou humitat i un bon sòl, entre altres factors. La selva de l’Amazones és la més gran del món.

El matoll El matoll està format, sobretot, per arbustos. Apareix quan el sòl és massa pobre perquè hi haja un bosc o quan no hi ha prou humitat. De vegades, el matoll creix en llocs on hi havia un bosc que ha sigut talat o s’ha perdut pel foc. Amb el temps, aquest matoll es pot transformar de nou en un bosc.

Matoll format per estepes i arbustos.

64

Coneixements i experiències previs Comproveu que els alumnes recorden les característiques pròpies d’herbes, arbres i arbustos. Demaneu als alumnes que pensen en una selva i que la descriguen. Anoteu a la pissarra tot el que diguen: arbres, herbes, pedres, aigua, animals…

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Fitxes sobre tipus de vegetació. Per a facilitar l’estudi de la vegetació, un bon sistema és fer fitxes per a organitzar-hi la informació: nom, tipus de planta, factors ambientals, tipus de llocs on es troben, etc.

84

PER A AMPLIAR L’observació. Comenteu que la capacitat d’observació és molt important per a estudiar i comprendre la naturalesa. Així, si ens endinsem en un bosc, podrem apreciar que hi ha diferents tipus de plantes i d’animals i una gran diversitat d’ambients (rius, cascades, etc.).

Treball cooperatiu Els incendis forestals destrueixen en poc de temps la vegetació que ha tardat molt de temps a créixer. En molts casos són provocats. Feu que els alumnes elaboren un mural sobre els efectes dels incendis forestals i com previndre’ls. La distribució de tasques tindrà en compte les capacitats de cada alumne; així, l’activitat grupal es converteix en un treball cooperatiu.

5

NOTES

La praderia Les praderies són grans extensions cobertes d’herba i sense pràcticament arbres ni arbustos. Es troben en llocs amb llargues temporades de sequera on les precipitacions es concentren en una sola època de l’any. Les herbes de les praderies poden ser perennes o efímeres. La praderia africana s’anomena sabana.

El desert Al desert, el clima és molt sec i molt extrem. Hi plou molt poc i la temperatura pot ser molt alta durant el dia i molt baixa durant la nit. Quasi no hi ha plantes, tan sols les que són capaces de sobreviure amb poca aigua, com els cactus, que acumulen l’aigua en les tiges. Desert d’arena.

La vegetació d’una zona depén de les seues característiques i pot donar lloc a boscos, matolls, praderies o deserts.

ACTIVITATS 1

Explica què és la vegetació i indica quin tipus de vegetació hi ha a la zona on vius.

2

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre els boscos que pots trobar a la

Comunitat Valenciana. Explica quins arbres i arbustos hi creixen. 3

EXPRESSIÓ ESCRITA. Exposeu quin tipus de vegetació us sembla més interessant

per a conéixer-la fent una excursió al lloc on creix, i expliqueu per què.

65

Competències Competència digital. Animeu els alumnes a buscar tant dades com imatges. Aquestes últimes serviran per a visualitzar els diferents tipus de vegetació. Comunicació lingüística. Comparar informació i extraure’n conclusions per exposar-les afavoreix el desenvolupament de la comunicació oral.

Treballa amb la imatge Hi ha molts arbres diferents.

Solucionari

 

2  Usa les TIC. RM. Boscos i matollars de clima mediterra-

ni. El bosc mediterrani es caracteritza per una vegetació de fulla perenne i xeròfila. L’espècie més abundant és el pi blanc, encara que també hi ha carrasques, roures fagencs i sureres, com també oliveres, ametlers, garrofers i tarongers. Als boscos de ribera trobem àlbers, oms i xops. En el matollar de tipus mediterrani, l’element característic és la màquia, formada per la degradació del bosc primigeni. Altres espècies llenyoses de caràcter espinós i aromàtic que podem trobar són el romer, el timó, el llentiscle, el llorer de Califòrnia, el fenoll i la xara. A les zones de ribera juncs, canyes i senill. 3  Expressió escrita. RL.

1   La vegetació és el conjunt de les plantes que viu en una

zona, regió o país. RL.

85

La fotosíntesi Propòsits •  Conéixer com es nodreixen   les plantes.

Més recursos A propòsit de l’activitat 3, poden dur a terme una experiència d’extracció de la clorofil·la. Tritureu unes fulles verdes en un morter i afegir un poc d’alcohol. En filtrar la mescla amb un paper de filtre, es comprova que l’alcohol s’ha tintat de color verd. Expliqueu que aquesta substància verda és la clorofil·la i que es troba en les fulles i en les tiges verdes de les plantes.

Les plantes es diferencien dels animals pel fet que no necessiten prendre aliments, ja que són capaces de fabricar-los elles mateixes mitjançant un procés anomenat fotosíntesi. Aquest procés resulta fonamental per als animals, ja que tots depenem de les plantes per a alimentar-nos i també per a obtindre l’oxigen que necessitem per a respirar.

Les plantes fabriquen els seus aliments Per a elaborar el seu propi aliment, les plantes només necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum.

2. La mescla d’aigua i sals minerals forma la saba bruta. Aquesta ascendeix per uns conductes situats a l’interior de l’arrel i de la tija fins a les fulles.

diòxid de carboni

oxigen

saba bruta

gència Intel·li alista r natu 3. Les fulles agafen diòxid de carboni de l’aire. La mescla de la saba bruta i el diòxid de carboni, amb l’ajuda de la llum del sol, es transforma en la saba elaborada, que conté l’aliment de la planta. Aquest importantíssim procés és la fotosíntesi, i té lloc durant el dia en les parts verdes de les plantes. Quan realitzen aquest procés, les plantes expulsen oxigen.

saba elaborada

1. A través de l’arrel, la planta absorbeix aigua i sals minerals, substàncies que es troben als sòls fèrtils.

4. Finalment, la saba elaborada es reparteix per tota la planta a través dels conductes situats dins de la tija. D’aquesta manera, l’aliment arriba a tota la planta.

66

Coneixements i experiències previs Demaneu als xiquets que recorden les plantes que hi ha en sa casa o en la d’algun familiar. Saben com les cuiden i quines coses necessiten? On estan col·locades? Pregunteu si saben per a què necessiten les plantes l’aigua i el sol.

Altres activitats

la tija submergida en l’aigua i espereu unes hores. Podran comprovar que les flors es van tintant de blau. Ajudeu a fer entendre el procés.

Treball cooperatiu Dividiu la classe en quatre grups i assigneu a cada un un requadre de l’esquema del llibre. Cada grup ha de preparar una exposició per a la resta de la classe sobre el tema assignat.

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE La circulació de la saba bruta. Feu un experiment senzill per comprovar que l’aigua amb les sals dissoltes puja per l’interior de la planta. Necessitareu una flor blanca, perquè es veja amb facilitat el resultat de l’experiment, i un got d’aigua en què han de diluir un poc de tinta blava. Deixeu les flors amb

86

Educació cívica Les plantes absorbeixen aigua i altres substàncies del sòl per l’arrel, per això qualsevol substància contaminant que es tire al sòl perjudicarà també les plantes.

5 La importància de la fotosíntesi La fotosíntesi és vital per a les plantes, ja que els permet fabricar els seus aliments, però també és fonamental per als animals, que no existirien sense aquesta: Tots els aliments dels animals procedeixen de les plantes: els animals herbívors mengen plantes i els carnívors s’alimenten dels herbívors.

Fotosíntesi Diòxid de carboni

Respiració Oxigen Respiració

Oxigen

NOTES

Dia

Diòxid de carboni Nit

L’oxigen de l’aire, que és necessari per als animals, es produeix en la fotosíntesi. Les plantes fabriquen els seus propis aliments mitjançant la fotosíntesi. A més, produeixen l’oxigen i els aliments que utilitzen els animals.

Oxigen

Diòxid de carboni

Les plantes respiren Igual que la resta dels éssers vius, les plantes necessiten respirar per a viure. Quan ho fan, igual que nosaltres, agafen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni. Les plantes respiren tant de dia com de nit, de manera que durant el dia realitzen la fotosíntesi i la respiració i, a la nit, per contra, només realitzen la respiració, ja que no hi ha llum solar.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Quins processos realitzen les plantes durant el dia? I durant la nit? En quin moment produeixen oxigen? I diòxid de carboni?

En conjunt, les plantes produeixen més oxigen en la fotosíntesi del que consumeixen en la respiració. Per tant, el resultat final és que produeixen oxigen.

ACTIVITATS 1

Què necessiten les plantes per a fabricar els seus aliments?

2

Completa en el quadern aquestes oracions: En la fotosíntesi, les fulles agafen ……… de l’aire i expulsen ……… En la respiració, les plantes agafen ……… de l’aire i expulsen ………

3

Busca en Internet o en llibres què és la clorofil·la i quina funció té.

4

EDUCACIÓ EN VALORS. Per què és important evitar que es perden

els boscos?

67

Competències Competència digital. Animeu-los a expressar la informació amb paraules seues sense copiar literalment la informació. Competència social i cívica. És el moment d’aplicar els coneixements adquirits sobre les plantes en la vida diària, per a valorar-les i protegir-les.

Treballa amb la imatge •  Durant el dia les plantes respiren i fan la fotosíntesi. Durant la nit respiren. •  Produeixen oxigen durant el dia quan fan la fotosíntesi. Durant tot el dia produeixen diòxid de carboni quan respiren.

 

Solucionari 1  Necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum. 2   •  En la fotosíntesi, les fulles agafen diòxid de carboni de

l’aire i expulsen oxigen. •  En la respiració, les plantes agafen oxigen de l’aire i expulsen diòxid de carboni. 3   Usa les TIC. RM. És el pigment verd que està en les

plantes i s’encarrega de fer la fotosíntesi. 4   Educació en valors. RM. El bosc és el lloc on viuen

molts animals que utilitzen les plantes com a suport, refugi o aliment. Les plantes fan la fotosíntesi i són la font de l’oxigen que els éssers vius respirem.

87

L’agricultura Propòsits

Què és l’agricultura?

•  Conéixer les diferents tasques agrícoles.

L’agricultura és l’activitat que consisteix en el conreu de la terra per a obtindre productes d’origen vegetal, anomenats productes agrícoles.

Més recursos

Molts dels productes agrícoles són aliments, com ara cereals, fruites i hortalisses. Uns altres són matèries primeres que es transformen en altres productes, com ara teixits, cosmètics o medicines. Altres productes s’utilitzen com a aliment per al bestiar, com el fenc, les pastures i les plantes farratgeres.

Feu un insecticida natural bàsic   i casolà mesclant dues cullerades   (30 mL) de sabó líquid amb un litre d’aigua. Polvoritzeu-lo amb un esprai a les plantes de la classe i de l’escola.

A

B

Las faenes agrícoles Les faenes agrícoles són les diferents faenes que realitzen els agricultors per a obtindre la collita. Aquestes faenes són les següents: Llaurar. Consisteix a remoure la terra amb l’aladre per airejar-la i formar solcs. Sembrar. Consisteix a repartir les llavors pels solcs. Les llavors s’han de repartir adequadament, perquè no s’amunteguen ni queden massa separades.

C

Adobar. És afegir adobs a la terra. Els adobs contenen sals minerals que les plantes necessiten per a fabricar els seus aliments. Regar. El reg s’utilitza quan l’aigua de pluja no és suficient. N’hi ha diversos mètodes, com l’aspersió, la inundació o el degoteig. 1 Fumigar. Mentre la planta està creixent, s’hi pot polvoritzar algun insecticida que evite l’aparició de plagues d’insectes. Si és necessari, també s’usen herbicides per a eliminar les males herbes. Podar. En el cas d’arbres i arbustos, es tallen certes branques per a afavorir el creixement de la resta de la planta.

1

Diversos sistemes de reg. A. Per aspersió. B. Amb solcs. C. Per degoteig.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Fixa’t en les imatges i explica en què consisteix cada sistema de reg.

Collir. És l’última fase i consisteix a recollir el conreu madur. Es cull la part de la planta que interessa, que solen ser els fruits o les llavors. 68

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Obtindre un gerani a partir d’un esqueix. 1. Talleu una branca que tinga diverses fulles. Ja tenim l’esqueix. 2. Fiqueu l’esqueix en un got amb aigua i espereu que isquen arrels. 3. Planteu la branca amb arrels en un test ple de terra humida. PER A AMPLIAR Els avantatges del reg per degoteig. Analitzeu i escriviu una llista amb els avantatges d’aquest tipus de reg. Suposa un estalvi d’aigua important, ja que ix gota per gota i passa directament al sòl. Fa una aportació d’aigua més constant. S’adapta a qualsevol classe de conreu en funció de les necessitats de cada grup de plantes.

88

Competències Comunicació lingüística. L’escriptura de forma ordenada dels passos necessaris des de la sembra fins a la collita servirà per a repassar i memoritzar aquests coneixements.

Treballa amb la imatge El reg per aspersió imita la pluja. L’aigua arriba a les plantes per canonades, ix a pressió pels aspersors i cau en forma de gotes sobre les plantes. En el reg amb solcs, l’aigua circula pels solcs del sòl de conreu on creixen les plantes. Penetra en el sòl i pot ser absorbida per les arrels.

5

NOTES

SABER MÉS

La reproducció asexual en l’agricultura La capacitat de les plantes per a reproduir-se asexualment resulta útil en l’agricultura i en jardineria. Algunes de les tècniques que s’utilitzen són les següents: Els esqueixos. Són fragments de branques que, quan es planten, produeixen arrels i donen lloc a noves plantes. Per exemple, els geranis, les oliveres i els rosers es reprodueixen mitjançant esqueixos. La capficada. Consisteix a obtindre noves plantes a partir d’una branca que està unida a la planta original i se soterra fins que produeix arrels. Quan aquestes han crescut, la branca se separa de la planta. S’utilitza en la reproducció de l’avellaner i de fruiters com la pomera i la prunera. L’empelt. Consisteix a unir un fragment d’una planta a una altra. Així s’obtenen plantes que tenen barreja de característiques interessants: són resistents a malalties, produeixen fruits saborosos, etc. Per exemple, la majoria de les vinyes d’Europa són empelts de vinyes europees, que produeixen bon raïm, sobre vinyes americanes, que resisteixen algunes malalties.

L’agricultura consisteix a conrear la terra per a obtindre els productes vegetals que necessitem.

ACTIVITATS 1

Quins productes es poden obtindre de l’agricultura?

2

EXPRESSIÓ ESCRITA. Escriu amb paraules teues quines faenes ha de fer un agricultor des de la sembra fins a la collita.

Assegura’t que descrius totes les faenes. 3

Imagina un agricultor que té una bresquillera que dóna unes fruites especialment dolces i sucoses. Què hauria de fer per a reproduir-la: utilitzar les seues llavors o fer servir un empelt? Explica la resposta.

69

En el reg per degoteig s’instal·len entre les plantes tubs pels quals circula l’aigua i que tenen degotadors en el recorregut. Des dels tubs van caient gotes d’aigua al sòl, que queda disponible per a les arrels.

 

tes químics per evitar els insectes i les plantes no desitjades. Podar. Tallar algunes branques per a afavorir el creixement de la resta de la planta. Recol·lectar. Recollir el conreu madur, els fruits o les llavors. 3   S’usen les llavors perquè isca la planta amb les mateixes

Solucionari 1   Aliments, com ara cereals, fruites i hortalisses; matèries

característiques. Amb els empelts s’obtenen plantes que tenen una barreja de característiques.

primeres que es transformen en altres productes, com ara teixits, cosmètics o medecines; aliment per al ramat, com la pastura i les plantes farratgeres com el fenc. 2   Expressió escrita. RM. Llaurar. Remoure la terra amb

l’aladre per airejar-la i formar solcs. Sembrar. Repartir les llavors pels solcs. Adobar. Afegir adobs a la terra. Regar. Proporcionar aigua a les plantes. Fumigar. Afegir produc-

89

Tipus de conreus Propòsits •  Diferenciar alguns tipus de conreu per les característiques que tenen: l’aigua que necessiten o el tipus   de planta.

Hi ha diversos tipus de conreus. Segons la quantitat d’aigua que necessiten, poden ser: Conreus de secà. Només utilitzen l’aigua de pluja. Per exemple, el blat, l’ordi o l’olivera. Conreus de regadiu. Necessiten reg. Per exemple, la dacsa, les tomaques o l’arròs. També es poden distingir pel tipus de planta:

Més recursos

Conreus d’herbàcies. Són els cereals i molts productes d’horta (tomaca, encisam, creïlles…).

Porteu alguna fragància que continga tarongina per a percebre’n l’aroma. Mireu fotografies o un documental sobre la mòlta del blat per a fer farina. Des dels molins de pedra manuals   fins a les màquines modernes.

Conreus d’arbres i arbustos. Són els fruiters, les oliveres, les vinyes… TREBALLA AMB LA IMATGE

El conreu del blat El blat és una planta herbàcia i el seu cultiu és de secà. A partir del blat es fabrica la farina que utilitzem en molts productes, com el pa o la pasta.

Observa el dibuix del conreu del blat a la primavera i explica com es tiren l’adob i l’herbicida al camp.

A la tardor es llauren els camps i se sembren les llavors, abans de les gelades.

A la primavera s’hi tiren adobs i herbicides, per a evitar que cresquen males herbes.

El blat creix i es formen les espigues, on es troben les llavors. S’utilitzen plaguicides per a evitar malalties.

A l’estiu té lloc la collita. La recol·lectora cull les espigues i els grans se separen i s’emmagatzemen.

gència Intel·li temàtica a logicom

70

Per a explicar En aquestes pàgines serà necessari comprovar que els alumnes comprenen el nou vocabulari. Demaneu que presten atenció a les imatges, que estan carregades d’informació sobre el procés del conreu del blat i del taronger. Destaqueu el paper de les màquines en el conreu del blat. Pregunteu per a quines tasques s’usen màquines i com són, i quines parts específiques estan dissenyades per a cada tasca. Demaneu que es fixen que cada tasca es fa en una època de l’any diferent (llaurar, collir…). Associeu cada tasca agrícola amb l’estació en què es fa. Compareu el conreu del blat amb el del taronger; en els dibuixos no ixen màquines, les tasques es fan de forma manual. Amb l’ajuda dels dibuixos, observeu que el taronger és un ar-

90

bre de grandària menuda (dibuix situat a la dreta, en la fila superior; es pot comparar la grandària de l’arbre amb la de les persones). Pregunteu quin tipus de reg es veu en el conreu del taronger: per degoteig (dibuix central de la fila superior).

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE La flor de la tarongina. Descriviu la flor del taronger, també anomenada tarongina. Té color blanc, cinc pètals i nombrosos estams. És de grandària menuda i molt olorosa. Espigues. Observeu espigues (de blat si és possible) per observar-ne l’aspecte general, com estan disposades les llavors, com són de nombroses, la grandària…

5

NOTES

El conreu del taronger El taronger és un arbre que es conrea en regadiu per a obtindre els seus fruits. Les taronges es prenen com a postres i s’utilitzen per a elaborar sucs, gelats, refrescos…

Les llavors se sembren en cossiols. Després, els plançons es planten en el camp a la primavera.

S’ha de regar amb freqüència i donar tractaments per a evitar plagues i malalties en els tarongers joves.

Almenys dues vegades a l’any cal adobar el sòl i s’ha de podar sempre que siga necessari.

Després d’uns anys, l’arbre arriba a la maduresa. Quan comença febrer ixen les flors.

A partir de les flors, blanques i oloroses, es formen les taronges al març.

Després de sis mesos, les taronges estan madures, es cullen i s’emmagatzemen.

Els cultius poden ser de secà o de regadiu i poden ser d’herbàcies o d’arbres i arbustos.

ACTIVITATS 1

Observa la fotografia de la dreta i digues quin tipus de conreu és.

2

EXPRESSIÓ ORAL. Exposeu quins conreus són

més comuns a la Comunitat Valenciana.

71

PER A AMPLIAR Taronges i alimentació. Converseu sobre el valor nutritiu de la taronja i el seu benefici per a la nostra salut. Són molt riques en vitamina C; també contenen vitamina A i vitamines del grup B: calci, potassi, fòsfor, ferro i magnesi; i també fibra. Aporten poques calories i alleugen problemes de restrenyiment.

Educació cívica Les taronges del nostre país tenen molta qualitat. En gran part la producció es destina a l’exportació, sobretot a països europeus. En molts mercats espanyols es posen a la venda taronges procedents d’altres països, com Marroc i Sud-àfrica. Feu un debat sobre aquest tema. Plantegeu aquests interrogants: Quins avantatges té consumir taronges cultivades en

el nostre país? Què preferim els consumidors, la millor qualitat o el menor preu? Quin impacte té en el medi ambient el transport d’aliments a països llunyans?

Treballa amb la imatge Es tiren amb una màquina, barrejats amb aigua mitjançant un sistema d’aspersors.

Solucionari 1   És un conreu de regadiu; al fons es veuen aspersors dels

quals ix aigua. En els primers plans hi ha plantes herbàcies. 2   Expressió oral. RL.

91

SABER FER

Propòsits

Triar i cuidar una planta

•  Triar i cuidar una planta.

Per a triar una planta, has de tindre en compte quines cures necessita. Per exemple, no pots triar una planta que necessite molt d’espai per a créixer si no tens un jardí.

NOTES

hortènsia

rododendre

Tria una planta 1

Observa les plantes de les fotografies i digues quina creus que podries cuidar.

2

Tria una planta que t’agrade i explica per què t’agrada.

roser

gerani

Aprén a cuidar la teua planta 3

Busca informació en llibres, revistes o Internet o pregunta a un adult expert i esbrina quines atencions necessita.

4

Elabora una fitxa de les atencions que necessita la teua planta. Pot servir-te d’ajuda la informació següent, sobre les atencions del gerani: Atencions del gerani Necessita molta llum solar. Has de col·locar-lo en una zona assolellada del jardí o la terrassa o prop d’una finestra si ha d’estar a l’interior. Necessita molta aigua a l’estiu i menys a l’hivern, especialment en climes freds. No s’han de polvoritzar les fulles ni les flors. El substrat (la terra) ha de ser pesant, que retinga la humitat. S’ha de comprovar que el cossiol tinga drenatge; és a dir, que l’aigua sobrant puga eixir i no entolle la terra. Has d’adobar-lo durant l’època en què li ixen les flors. A la primavera has de podar-lo perquè florisca amb més força. Has de tallar les fulles seques i mortes pel punt d’unió amb la tija. Tin cura que no l’afecte cap plaga vigilant les seues fulles. Si veus que en presenta alguna, hauràs de tractar-la amb el producte adequat.

72

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. És el moment d’aplicar els coneixements adquirits per a realitzar la tasca final proposada al principi de la unitat. És important que els alumnes observen amb atenció les fotografies, recorden les necessitats de les plantes que han estudiat i busquen informació.

Solucionari 1   RL. 2   RL. 3   RL. 4   RM. Cures de l’hortènsia.

92

Necessiten molta llum, però no sol directe. Es pot tindre en interior i en exterior. El reg ha de ser abundant i varia segons l’època de l’any. En els mesos de floració (de març a juny), reg cada dos dies; a l’estiu, una vegada per dia i, en els dies més freds, cada quinze dies. La flor de les hortènsies pot ser de diversos colors: rosa, blau o blanc. Però també si es rega una planta de flor rosa amb sulfat d’alumini mesclat amb l’aigua, les flors adquireixen color blau. Tant el canvi de test com la poda han de fer-se després de la floració en plantes joves. En les plantes adultes n’hi ha prou amb canviar la terra de la part superior del test. Convé replantar les hortènsies cada any de joves i menys sovint d’adultes.

5

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia el resum en el teu quadern i completa’l.

•  Repassar i afermar els objectius de la unitat usant estratègies que faciliten l’aprenentatge, com el resum i l’esquema.

oxigen – plantes – herbàcies – sembrar – vegetació – deserts – diòxid – matolls – sol – fotosíntesi – oxigen – conreu – dia – regadiu – minerals – collir

, aigua, de carboni i sals Les plantes necessiten per a fabricar el seu aliment mitjançant la . Aquest important procés té lloc durant el en les parts verdes de les plantes. Com a resultat, les plantes expulsen .

NOTES

La fotosíntesi també és molt important per als animals, ja que tots els aliments dels animals procedeixen de les . En la fotosíntesi també es produeix l’ que tots els animals necessiten.

de l’aire,

La són les plantes que viuen en una zona, regió o país, i poden donar lloc a boscos, , . praderies o L’agricultura és l’activitat que consisteix en el de la terra per a obtindre’n productes vegetals. Les principals faenes agrícoles són llaurar, . adobar, fumigar, podar i Els conreus poden ser de secà o de o d’arbres i arbustos.

2

, i també d’

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema de la vegetació i completa’l.

LA VEGETACIÓ

gència Intel·li ística lingü

pot donar origen a boscos formats per

formats per

formades per

formats per

73

Solucionari 1   Resum. Les plantes necessiten llum, aigua, diòxid de car-

boni i sals minerals per a fabricar el seu aliment mitjançant la fotosíntesi. Aquest important procés té lloc durant el dia en les parts verdes de les plantes. Com a resultat, les plantes expulsen oxigen. La fotosíntesi també és molt important per als animals, ja que tots els aliments dels animals procedeixen de les plantes. En la fotosíntesi també es produeix l’oxigen de l’aire, que tots els animals necessiten. La vegetació són les plantes que viuen en una zona, regió

o país, i poden donar lloc a boscos, matollars, praderies o deserts. L’agricultura és l’activitat que consisteix en el conreu de la terra per a obtindre’n productes vegetals. Les principals faenes agrícoles són llaurar, sembrar, adobar, fumigar, podar i recol·lectar. Els conreus poden ser de secà o de regadiu i també d’herbàcies o d’arbres i arbustos. 2   Esquema. La vegetació pot donar origen a boscos, ma-

tollars, praderies, deserts. Boscos formats per arbres. Matollars formats per arbustos. Praderies formades per herba i sense a penes arbres ni arbustos. Deserts formats per grans extensions de sòl quasi sense plantes.

93

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

Més recursos

Escriu en el teu quadern quin tipus de vegetació representa cada fotografia. Després, escriu quines de les següents característiques corresponen a cada tipus.

A

B

C

D

Hi ha molt poca humitat. Sense pràcticament arbres ni arbustos.

Planteu algunes llavors en oueres   de plàstic com si fóra un planter. Trasplanteu-les en testos quan tinguen la grandària adequada.

Quasi no hi ha plantes. Bon sòl i amb humitat suficient. El clima és extrem. Extensions cobertes d’herba. Hi predominen els arbustos. Molts arbres. Sòls pobres o amb poca humitat. 2

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre la història del conreu

del blat i redacta’n un breu resum. 3

Dibuixa en el quadern un esquema d’un arbre i indica-hi com hi entren l’aigua, les sals minerals, el diòxid de carboni i la llum solar.

4

Explica què són i quina direcció segueixen en una planta la saba elaborada i la saba bruta. Pots començar així: La saba bruta viatja des de…

5

Completa en el quadern les il·lustracions tenint en compte els processos que fan les plantes de dia i de nit. Dia

6

Nit

UTILITZA LES TIC. Busca informació de conreus de secà i de regadiu

i escriu cinc exemples de cada conreu. 74

Educació cívica

3   RG. Vegeu el dibuix de la pàgina 66 del llibre de l’alumne.

En els terrenys inundats de l’Albufera de València habiten molts éssers vius com ara ocells (agrons, camallargues…), peixos, granotes i caragols. Consciencieu els alumnes que cal cuidar tant el medi físic d’un ecosistema com els éssers vius que l’habiten.

4   La saba bruta viatja des d’uns conductes situats a l’interior

Solucionari 1   A. Praderia. Sense a penes arbres ni arbustos. Extensions

cobertes d’herba. B. Bosc. Bon sòl i amb suficient humitat. Molts arbres. C. Desert. Hi ha molt poca humitat. Quasi no hi ha plantes. El clima és extrem. D. Matollar. Hi predominen els arbustos. Sòls pobres o amb poca humitat. 2   Utilitza les TIC. RL.

94

de l’arrel i de la tija fins a les fulles. La mescla de la saba bruta i el diòxid de carboni, amb l’ajuda de la llum del sol, es transforma en saba elaborada durant el dia en les parts verdes de les plantes, en el procés conegut com a fotosíntesi. La saba elaborada es reparteix per tota la planta a través dels conductes situats dins la tija. D’aquesta manera, l’aliment arriba a tota la planta. 5   RM. Vegeu el dibuix de la pàgina 67 del llibre de l’alumne. 6   Utilitza les TIC. RL. 7   Les faenes agrícoles són les diverses tasques que fan els

agricultors per a aconseguir la collita. Consisteixen a llaurar, sembrar, adobar, regar, fumigar, podar i recol·lectar.

5 7

Escriu en ordre les faenes agrícoles que s’han de fer per a obtindre una collita.

8

TREBALL COOPERATIU. El conreu tradicional de l’arròs a l’Albufera de València comporta uns treballs agrícoles específics.

NOTES

Dividiu-vos en grups reduïts i busqueu informació sobre com es conreava l’arròs a València de forma tradicional. Cada membre del grup ha de descriure una de les faenes que es realitzaven. Cada grup haurà d’exposar la seua part davant de la classe. 9

Explica quines diferències hi ha entre aquests dos conreus. A

B

10 PER A PENSAR. Al desert, les poques voltes que plou sorgeixen

ràpidament muntons de plantes amb flors vistoses. Després d’un temps, aquestes plantes desapareixen i el desert queda de nou sense plantes. D’on procedeixen aquestes plantes que han aparegut? Quin tipus de cicle vital tenen? Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Fes un dibuix d’una planta que cresca a la

Comunitat Valenciana. Completa una fitxa amb informació sobre aquesta planta: com es diu, on viu, com són les seues flors… B. Elabora un mural amb fotos d’arbres que

cresquen a la Comunitat Valenciana i el seu nom. C. Entra a una botiga de fruites i verdures i escriu una

llista amb plantes que ens serveixen d’aliment. 75

8   Treball cooperatiu. RM. Mesos de gener i febrer. Comen-

ça el cicle de l’arròs, es buiden els camps d’aigua, es llaura el terreny i es mescla la palla restant de l’any anterior amb el fang perquè es podrisca. Mesos de març i abril. Es deixa descansar la terra i després se li pega la volta a la capa superior. Mesos de maig a juliol. Els camps s’omplin d’aigua i es llaura el terreny. Mesos d’agost a octubre. A mitjan d’agost, s’assequen els camps per a la recol·lecció de l’arròs a principi de setembre. Mesos de novembre i desembre. Es tanquen les comportes que comuniquen l’Albufera amb el mar. L’aigua sobrant passa a les séquies que envolten els camps.

 

10   Per a pensar. RM.  •  Les plantes procedeixen de les lla-

vors que estaven en el sòl.  •  Són plantes efímeres.

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil: expressió artística, redacció i disseny tecnològic. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

9   A. Conreus de regadiu. Necessiten reg; veiem els asper-

sors arruixant. Són herbes. B. Conreus de secà. Només reben l’aigua de pluja. Són arbres.

95

6

Relacions entre els éssers vius

Continguts de la unitat • Relacions entre els éssers vius. • Trencament de les cadenes alimentàries. • La protecció i conservació del medi ambient. • Cadena alimentària.

SABER

• Consumidor, productor. VOCABULARI

• Mutualisme, comensalisme, parasitisme, competència. • Desforestació, contaminació, sobreexplotació, extinció. • Espai protegit, parc nacional.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre els esculls de coral.

COMUNICACIÓ ORAL

• Resposta col·lectiva sobre els esculls de coral com a llocs especials de protecció mediambiental.

ESCRIPTURA

• Redacció sobre dos ecosistemes de la Comunitat Valenciana. • Redacció sobre un parc natural d’Alacant. • Interpretació d’il·lustracions sobre la cadena alimentària.

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Observació de fotografies sobre els diferents tipus de relació entre els éssers vius. • Interpretació de fotografies sobre la protecció del medi ambient.

ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI  

SABER SER

96

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Cerca d’informació sobre el parc natural del Desert de les Palmes. • Cerca d’informació sobre espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. • Resum de la unitat. • Esquema sobre els ecosistemes. • Muntar i cuidar un aquari. • Interés per conéixer i respectar la naturalesa.

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació de continguts. Unitat 6. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació en valors. •  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 4. • Avaluació trimestral.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat

LlibreMèdia

•  Pla de millora. Bloc 2. Fitxes 15 i 16.

• Unitat 6: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

•  Programa d’ampliació. Bloc 2. Fitxes 10 i 11.

Projectes de treball cooperatiu

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Projecte del segon trimestre. El ple municipal.

Natural Science 4

Recursos complementaris RAT PRIMÀRIA

a4 la Naturales Ciències de

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa.

at d i g i ta l e en fo r m

Avaluació ències per compet

sa 4 la Naturale Ciències de

PROFESSO

Avaluació ències per compet

DEL PROFESSO

•  Programa bilingüe.

per

BIBLIOTECA

•  Projecte per a dies especials.

Recursos a l’avaluació

DEL BIBLIOTECA

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa.

RAT PRIMÀRIA

d i sp o n i b l

Recursos ació per a l’avalu

•  Esquemes muts. • Pràctiques de laboratori. •  Suggeriments per a elaborar treballs. • Biografies. •  Làmines d’un planeta viu.

* La temporització d’aquesta unitat i de les següents pot variar segons les dates de Setmana Santa. SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Gener

Febrer

Març

97

Propòsits •  Aprendre què són els esculls   de coral per mitjà de la lectura   d’un text, l’observació d’imatges   i la realització d’activitats. •  Activar els coneixements previs.

Més recursos En YouTube hi ha un documental   de BBC Earth titulat La gran barrera de Coral. Podem visionar-ne una part perquè els alumnes coneguen aquesta meravella natural situada enfront de les costes d’Austràlia, declarada Patrimoni de   la Humanitat el 1981.

6

Relacions entre els éssers vius

Els esculls de coral Els constructors de coral són uns xicotets invertebrats anomenats pòlips, que es van multiplicant per formar grans grups anomenats colònies. A mesura que creixen, els pòlips es van envoltant d’un esquelet extern de pedra calcària que creix a poc a poc. Així, després de moltíssims anys, els esquelets d’aquests diminuts animals donen lloc als esculls de coral, que són l’estructura més gran de la Terra formada per éssers vius. Els pòlips formadors d’esculls només poden reproduir‑se en aigües poc profundes, càlides i clares, on hi haja corrents d’aigua i la llum del sol arribe en abundància. És un ecosistema molt ric i fràgil que es veu afectat per diverses causes, com el calfament global o la pesca. En un escull habiten molts éssers vius que depenen els uns dels altres, com ara algues, peixos de vistosos colors, mol·luscos, cucs, esponges i estrelles de mar. Tots integren la cadena alimentària.

Llig i comprén el problema

SABER FER TASCA FINAL

Quin animal forma el coral? Quins éssers vius poden viure en un escull de coral? Quines causes poden trencar l’equilibri d’un escull de coral? Es pot formar un escull de coral en qualsevol lloc? Explica quines condicions es necessiten perquè es puga formar. EXPRESSIÓ ORAL. Penseu que els esculls de coral són llocs importants que cal cuidar? Expliqueu per què.

Muntar i cuidar un aquari En acabar la unitat, podràs muntar i cuidar un aquari amb els peixos que hages triat. Abans, aprendràs sobre els cicles alimentaris dels éssers vius i quins perills els amenacen.

76

Per a explicar Mostreu en un globus terraqüi la posició de la gran barrera de coral. Guieu-ne l’observació perquè els alumnes es fixen en el fet que està situada al mar de Coral, al nord-est d’Austràlia, al sud-est de Nova Guinea Occidental i al sud de Papua Nova Guinea.

l’actualitat, estan amenaçats pel canvi climàtic, l’acidificació i la contaminació dels oceans.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Activitats del llibre de l’alumne

Vore un coral a classe. Dueu un coral a classe i alumnes podran comprovar l’estructura, la forma i la duresa de l’exosquelet d’aquesta colònia d’animals formada per pòlips.

Un escull de coral és una estructura subaquàtica feta del carbonat de calci secretat pels corals.

Competències

Els esculls de coral formen un dels ecosistemes més diversos del planeta. Creixen millor en aigües càlides, poc profundes, assolellades i agitades. Són ecosistemes fràgils i, en

Aprendre a aprendre. Comproveu que tots els alumnes saben què són els esculls de coral, com es formen i les amenaces a què estan exposats.

98

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

L’alimentació dels éssers vius Les plantes fabriquen el seu propi aliment, mentre que els animals s’alimenten d’altres éssers vius. La contaminació perjudica els éssers vius. 1

De què s’alimenten els animals herbívors? I els carnívors?

2

Què els pot ocórrer, als peixos, si es contamina l’aigua on viuen?

3

Què podem fer per a evitar la contaminació del medi ambient?

77

Comunicació lingüística. Amb la lectura del text i el treball proposat en les activitats, s’afavoreix i s’aferma la comprensió lectora i la comunicació oral i escrita.

 

vistosos, mol·luscos, cucs, esponges i estrelles de mar. •  Poden trencar l’equilibri d’un escull de coral el calfament global, la pesca o l’extracció de corals.

Solucionari

•  No. És necessari que hi haja poca profunditat, que l’aigua siga càlida, que hi haja corrents d’aigua i que hi arribe molta llum del sol.

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

•  Expressió oral. RL.

•  El coral el formen un grup d’invertebrats menuts denominats pòlips. Així que creixen, els pòlips es van envoltant d’un esquelet extern de pedra calcària que creix a poc a poc. Així, després de moltíssims anys, els esquelets d’aquests diminuts animals donen lloc als esculls de coral. •  En un escull de coral habiten molts éssers vius que depenen els uns dels altres, com ara algues, peixos de colors

QUÈ EN SAPS JA? 1   Els animals herbívors s’alimenten de plantes i els carní-

vors d’altres animals. 2   Poden morir. 3   Hem de fer lleis i vetlar pel seu compliment per a evitar

que es contamine el medi ambient.

99

Les relacions entre els éssers vius Propòsits

L’alimentació

•  Conéixer les relacions que s’estableixen entre els éssers vius   d’un ecosistema, com també la forma de representar-les.

Els éssers vius depenen els uns dels altres per a alimentar-se. Les plantes produeixen el seu propi aliment. Els animals herbívors s’alimenten de plantes.

Els animals carnívors s’alimenten amb la carn d’altres animals. Els animals omnívors mengen tant plantes com altres animals.

Més recursos En la pàgina web de la Generalitat Valenciana hi ha un enllaç disponible sobre el Parc Natural de l’Albufera amb multitud de recursos. Es pot fins   i tot planificar una visita presencial des de la mateixa pàgina web.

1

Les plantes, pel fet de fabricar el seu propi aliment, reben el nom de productors. Els animals, com que s’alimenten d’altres éssers vius, s’anomenen consumidors.

1

L’esquirol s’alimenta de llavors, fruits, arrels i altres parts de les plantes.

2

Cadena alimentària.

Les plantes són fonamentals perquè produeixen l’aliment del qual depenen els altres éssers vius.

Les cadenes alimentàries Els éssers vius d’un ecosistema s’alimenten els uns dels altres. Per a representar com s’alimenten s’utilitza un esquema anomenat cadena alimentària. 2 Per exemple, els conills s’alimenten d’herba i les àguiles mengen conills. Aquests tres éssers vius formen una cadena alimentària que es representa amb dibuixos i fletxes, que van des de l’ésser viu que serveix d’aliment cap al que se’l menja. Una cadena alimentària és un esquema on es representa de què s’alimenta cada ésser viu en un ecosistema. SABER MÉS La vida a l’Albufera La mida dels ecosistemes és molt variada. N’hi ha de grans, com la selva amazònica, i de menuts, com l’Albufera de València. En una zona humida viuen moltes plantes, animals i insectes que estableixen entre ells la seua pròpia cadena alimentària. L’ésser humà també conrea arròs a la marjal i, així, s’integra en la cadena alimentària. Recordes en quina estació es cull l’arròs valencià?

78

Altres activitats PER A AMPLIAR El color com a estratègia de supervivència. Comenteu que alguns éssers vius tenen unes determinades característiques per a indicar a altres éssers vius que no són comestibles, com, per exemple, els colors brillants que tenen algunes granotes que viuen a Costa Rica, la pell de les quals és molt verinosa. Expliqueu que, per a aquests animals, el color de la pell és la seua defensa. Mostreu als alumnes fotografies de la granota verinosa blue jeans o granota maduixa, que sembla que du pantalons texans, perquè té el cos de color roig i les potes de darrere, blaves.

100

Treball cooperatiu Demaneu als alumnes que elaboren un mural on es represente un ecosistema amb tots els seus components i algunes de les relacions que hi ha entre els éssers vius que el formen. Indiqueu-los que poden utilitzar material molt divers com fotografies, fulles seques, escorces d’arbres, arena, plastilina, llapis de colors, retoladors, llana, pintures al tremp…

Educació cívica Feu que els alumnes prenguen consciència que, actualment, la pesca indiscriminada ens porta a la destrucció d’ecosistemes aquàtics i a l’esgotament consegüent de recursos pesquers. Alguns mètodes de pesca capturen peixos no aptes per al consum; a vegades es capturen peixos molt menuts

6

NOTES

Tipus de relacions Els éssers vius d’un ecosistema es relacionen entre si i també amb el medi en què habiten no només per alimentar-se, també ho fan per reproduir-se o per protegir-se dels atacs dels depredadors que integren la cadena alimentària. Aquestes relacions es produeixen entre éssers vius de la mateixa espècie i d’espècies diferents. Les relacions dels individus de la mateixa espècie solen servir per a millorar les seues condicions de vida. Per exemple, un banc de sardines es protegeix i busca aliment per al grup. Però també pot haver-hi relacions entre individus d’espècies diferents que formen una comunitat. Aquesta relació pot:

3

Algunes vegades, la competència fa que dos animals lluiten. Per exemple, els cérvols mascles es barallen per les femelles.

Beneficiar els dos individus. Ser beneficiosa per a un dels dos i indiferent per a l’altre. Ser beneficiosa per a un individu i perjudicial per a l’altre.

La competència A voltes, els animals que viuen en un ecosistema tenen una necessitat comuna, per la qual competeixen. Per exemple, els guepards i els lleons de la sabana s’alimenten d’animals herbívors, com ara zebres, gaseles i nyus. Els dos animals competeixen per caçar les mateixes preses, de manera que entre ells s’estableix una relació de competència. 3

ACTIVITATS 1

Busca informació sobre el Parc Natural del Desert de les Palmes. Escriu en el teu quadern quina és la planta que domina en aquest territori de Castelló.

Entre les plantes també hi ha competència per l’aigua, les sals minerals del sòl i la llum solar que necessiten per a fabricar el seu aliment. Si en un hort plantem llavors juntes, les plantes creixeran pitjor que si les plantem deixant un espai suficient entre aquestes, perquè no competiran pels nutrients, la llum i l’aigua. El mateix passarà a un arbre en un bosc: li costarà més créixer que a un de solitari.

UTILITZA LES TIC.

2

La competència entre éssers vius d’una mateixa espècie es produeix per l’aliment, el territori, la llum o l’aigua. Entre els vegetals es produeix per les sals minerals, la llum solar i l’aigua.

EXPRESSIÓ ESCRITA.

Tria dos ecosistemes de la Comunitat Valenciana i escriu un text explicant com són.

79

que encara no han arribat a adults i no s’han pogut reproduir. Pregunteu quins problemes origina això. Indagueu si coneixen que alguns peixos que mengem procedeixen de piscifactories, on es crien per al consum humà. Animeu-los a reflexionar sobre els avantatges de les piscifactories.

Saber més El conreu d’arròs al Parc Natural de l’Albufera és el més important de l’agricultura de la zona. Abraça tot un any. Al novembre s’hi fa la inundació de les terres, que dura uns dos mesos. A continuació, se sembra el farratge que creix durant l’hivern; en març, es mol amb la terra per enriquir-la i s’aplana. Se sembren les llavors tenint compte que mantinguen un cert espai unifor-

 

me. De març a maig, l’aigua es va calfant gradualment i apareixen microorganismes, insectes i plantes perjudicials per a l’arròs, per la qual cosa s’utilitzen substàncies químiques per a evitar-ne el desenvolupament. Cap al mes de maig, la tija de l’arròs ja crescuda es trasplanta a un altre camp preparat per a això durant l’hivern. Al setembre s’inicia la sega. Després, té lloc la sega, l’assecat i l’emmagatzematge. Finalment, es mol el gra per separar-ne la corfa del gra.

Solucionari 1   Utilitza les TIC. RM. La major part del territori està ocu-

pada per diversos tipus de matollar, com el romer, el timó, la xara blanca i la xara negra. 2   Expressió escrita. RL.

101

Propòsits

La cooperació

•  Conéixer altres tipus de relacions entre els éssers vius d’un ecosistema.

La cooperació té lloc quan els éssers vius col·laboren i s’ajuden entre si, de manera que la majoria n’ix beneficiada.

•  Distingir si les relacions són beneficioses o perjudicials per   a les espècies que hi participen.

Més recursos En la pàgina web de RTVE es pot vore el vídeo Peligro en la colmena del programa Crónicas.

Alguns animals es desplacen en grups per protegir-se dels depredadors; quan són atacats, alguns moren, però la majoria poden fugir i sobreviure. És el cas de les bandades de zebres i els bancs de peixos. Un altre exemple de cooperació és la relació entre l’anemone de mar, que és un animal que viu fix a les roques, i l’ermità: aquest tipus de carranc fa possible que l’anemone es desplace i aquesta el protegeix dels depredadors perquè els seus tentacles són verinosos. 1 La relació entre l’anemone de mar i l’ermità s’anomena mutualisme i es produeix quan dos éssers vius d’espècies diferents estableixen una relació de benefici mutu.

Mostra que l’abella silvestre està   en perill d’extinció. El seu paper   en els ecosistemes és fonamental,   i la desaparició tindria conseqüències desastroses per a tota la Terra.

Un altre exemple de mutualisme són els líquens, uns organismes que viuen adherits als clavills de les roques o a l’escorça dels arbres. Un liquen està format per la cooperació entre una alga i un fong: l’alga realitza la fotosíntesi i genera l’aliment que el fong necessita per a viure. El fong, per la seua banda, facilita a l’alga la protecció i un medi per a viure. 2

Per vore el vídeo, escriviu en un buscador d’Internet: «Crónicas peligro en la colmena».

Un altre exemple de mutualisme el formen alguns ocells aquàtics com l’ànec roig i el cabussó, que en època de reproducció creen colònies conjuntes per protegir les seues cries.

1

L’ermità i l’anemone cooperen entre si i els dos se’n beneficien.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Observa la fotografia de l’ermità i l’anemone i explica quina relació es dóna entre tots dos.

La relació entre els animals domèstics o les plantes i l’ésser humà també és un exemple de mutualisme o cooperació beneficiosa per a les dues parts. L’ésser humà els dóna protecció i aliment i, al seu torn, els animals i les plantes li proporcionen companyia i, en alguns casos, protecció. Un exemple és la relació entre un gos rastrejador i el seu cuidador. L’animal ajuda l’ésser humà en les tasques de cerca de víctimes entre les ruïnes després d’un terratrèmol, mentre que l’ésser humà el cuida i li dóna aliment i protecció.

2

Els líquens són una forma de mutualisme.

La cooperació té lloc quan els éssers vius col·laboren i s’ajuden, de manera que la majoria n’ix beneficiada. El mutualisme és una relació de cooperació.

80

Per a explicar Es poden utilitzar més exemples per a facilitar la comprensió de les diferents relacions entre éssers vius. •  Les gambes netejadores i les morenes són un exemple de mutualisme. Les gambes retiren les restes de menjar de la boca de les morenes. Les primeres obtenen aliment i les segones, netedat. •  La relació entre lleons i voltors és un exemple de comensalisme. Els lleons capturen preses i els voltors s’alimenten de les restes que deixen. •  Els pugons i els rosers són un exemple de parasitisme. El pugó absorbeix els nutrients del roser, i així el debilita i el perjudica.

102

•  Davall dels arbres grans no creixen altres plantes perquè no aconsegueixen prou llum. Entre els arbres i les altres plantes hi ha una relació de competència.

Altres activitats PER A AMPLIAR L’associació d’abelles. Els individus d’una mateixa espècie també poden associar-se per obtindre’n un benefici. Per exemple, en un rusc poden viure unes 70.000 abelles en grups organitzats, en què cada un fa una funció; això s’anomena divisió del treball. Així, la reina funda el rusc i pon els ous, dels quals eixiran noves abelles. Les obreres són abelles femella que fan tasques com recol·lectar pol·len i cuidar les plantes. Els borinots són les abelles mascle que fecunden

6

NOTES

Parasitisme Quan un individu viu dins o fora d’un altre organisme, de manera que n’obté benefici i alhora li causa algun tipus de dany o perjudici, parlem de parasitisme. Els gossos i gats domèstics solen tindre paparres i puces o altres paràsits interns en el seu aparell digestiu. L’ésser humà els cuida portant-los al veterinari perquè els facen revisions periòdiques i tractaments per a desparasitar-los. En una relació parasitària, l’organisme que millora la seua supervivència obtenint alimentació s’anomena paràsit, i l’organisme que l’allotja es coneix com a hoste. Els tarongers pateixen plagues d’àcars que s’alimenten de la clorofil·la de tiges, fulles i fruites i afecten la qualitat de la fruita. 3

3

Àcars en les fulles d’un taronger.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Comensalisme

Observa les fulles de la fotografia i reflexiona sobre què pot fer l’ésser humà per a protegir-se de l’acció dels àcars.

La relació que s’estableix entre individus d’espècies diferents en la qual un resulta beneficiat i a l’altre no l’afecta, es coneix com a comensalisme. La rèmora s’alimenta de les restes de menjar que deixen els taurons quan devoren les seues preses i alguns cocodrils deixen que els ocells netegen aquestes mateixes restes de la seua boca sense devorar-los. Les dues relacions són de comensalisme. 4 El parasitisme i el comensalisme són dos tipus de relacions entre éssers vius en els quals es poden beneficiar o perjudicar entre ells.

4

El pluvial egipci és un ocell que no té por del cocodril.

ACTIVITATS 1

Escriu dos exemples d’éssers vius que cooperen entre si.

2

Quin tipus de relació hi ha entre els guepards i els lleons? Explica per què.

3

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre altres exemples de mutualisme

que es produïsquen en la naturalesa.

81

 

l’abella reina en el vol nupcial. Els insectes que tenen divisió del treball i viuen en societat s’anomenen insectes socials.

•  Pàgina 81 (Àcars). L’ésser humà pot utilitzar insecticides

Competències

Solucionari

Competència digital. Animeu perquè facen una cerca tant de dades com d’imatges. Proposeu que busquen algun vídeo en què es puga observar aquests animals en la naturalesa.

Treballa amb la imatge

per a protegir-se de l’acció dels àcars.

1   RM. L’anemone de mar i l’ermità i els líquens. 2   Entre els guepards i els lleons es dóna una relació de

competència perquè els dos s’alimenten a la sabana africana d’animals herbívors, com ara zebres, gaseles i nyus. 3   Utilitza les TIC. RL.

•  Pàgina 80 (Ermità i anemone). La relació entre l’anemone de mar i l’ermità s’anomena mutualisme i es produeix quan dos éssers vius d’espècies diferents estableixen una relació de benefici mutu.

103

El trencament de les cadenes alimentàries Propòsits •  Saber què és el medi ambient,   com el modifiquem les persones   i els efectes que produeixen  les nostres accions.

Més recursos En la pàgina web d’Adena Espanya   hi ha informació i fotografies de les espècies en perill d’extinció al nostre país. Les espècies amb més perill d’extinció són la surera, la tonyina roja, el linx ibèric, l’ós bru, l’àguila imperial ibèrica, l’almesquera del Pirineu, el xarxet marbrenc, l’esturió, el ferreret   i el gall fer cantàbric. A més, a través de la web, es pot fer una adopció simbòlica, que és un regal molt bonic per a nosaltres mateixos i per a una altra persona.

Els ecosistemes canvien amb el temps. Alguns d’aquests canvis són naturals i no afecten els éssers vius. Per exemple, els canvis que es produeixen en els ecosistemes amb les estacions de l’any. Altres vegades, algunes activitats humanes produeixen canvis que deterioren els ecosistemes. Per exemple, quan es provoca un incendi en un bosc i moren moltes plantes i animals. La desforestació, la contaminació i la sobreexplotació que provoquen les persones produeixen canvis que deterioren els ecosistemes: trenquen les cadenes alimentàries i això condueix a l’extinció d’espècies.

1

Quan es talen arbres a la selva es destrueix el lloc on viuen molts animals.

2

Mar contaminat amb moltes deixalles.

La desforestació La desforestació és la pèrdua dels boscos. És causada per la tala dels arbres amb l’objectiu d’aconseguir fusta, de tindre un terreny per a conrear o de disposar d’un espai per a construir. 1 Quan desapareix el bosc, desapareixen també els animals que hi viuen. A més, el terreny queda sense vegetació i la pluja i el vent arrosseguen la terra. La pèrdua de sòl s’anomena erosió i deteriora encara més l’ecosistema, ja que les plantes no poden créixer sense sòl, i es trenca així la primera anella de la cadena alimentària.

La contaminació La contaminació és un dels problemes més freqüents dels ecosistemes. Es produeix per activitats humanes que generen deixalles, fum i substàncies perjudicials per a la salut i per als ecosistemes. 2 La contaminació afecta l’aire, l’aigua, el sòl i, per tant, tots els éssers vius. És fonamental que tots col·laborem per a evitar-la.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Quins tipus de deixalles es veuen en la imatge? Què creus que li pot passar a un animal que es menge per error alguna d’aquestes deixalles?

La desforestació es deu a la tala dels arbres. La contaminació es produeix per la introducció de substàncies perjudicials en un ecosistema.

82

Per a ampliar En la pàgina web de la Generalitat Valenciana hi ha publicats una sèrie de plans de recuperació per a determinades espècies autòctones que es troben en perill d’extinció. Per exemple, el ratpenat de muntanya i el ratpenat de musell agut.

Treball cooperatiu Dividiu la classe en grups, en cada un ha d’haver-hi, almenys, quatre xiquets. L’objectiu és fer maquetes que expliquen el procés de desertificació d’un lloc. Es poden usar safates de plàstic, safes, arena, argila, plastilina, bastonets… Amb ajuda d’una regadora i aigua, proposeu de fer una simulació de l’efecte de l’aigua de pluja després d’un incendi.

104

La distribució de tasques tindrà en compte les capacitats de cada alumne: creatives, manuals, organitzatives, comunicatives…, així l’activitat grupal es converteix en un treball cooperatiu.

Competències Competència digital. Aprofiteu aquesta activitat per a reforçar la idea de buscar la informació en fonts fiables. Les webs d’organismes oficials (per exemple, Generalitat Valenciana) i de les ONG relacionades amb la naturalesa (per exemple, Adena i Greenpeace) ofereixen informació de confiança sobre el medi ambient.

6

NOTES

La sobreexplotació La sobreexplotació té lloc quan les persones extraiem d’un ecosistema més animals o plantes dels que es poden produir de forma natural. Per exemple, el mar és un ecosistema on viuen molts peixos, com ara la tonyina. Quan els pescadors en capturen massa quantitat, es produeix una sobreexplotació que posa en perill la supervivència d’aquests peixos. La sobreexplotació fa perillar la supervivència de molts éssers vius.

3

El linx ibèric és un animal protegit per la llei.

L’extinció d’éssers vius Un ésser viu s’extingeix quan desapareix de la naturalesa. Al llarg del temps, molts éssers vius s’han extingit. Algunes vegades això ha passat per una causa natural; per exemple, es creu que els dinosaures es van extingir per la caiguda de meteorits sobre la Terra. Però, tristament, la majoria de les extincions que ocorren hui dia es deuen a accions humanes. Actualment, molts éssers vius estan en perill d’extinció perquè ja en queden molt pocs. Per exemple, a Espanya el linx ibèric és un animal en perill d’extinció, per això està protegit per la llei i no se’l pot caçar ni es pot modificar el lloc on viu. 3

ACTIVITATS 1

Explica què es la desforestació i quins efectes té en els ecosistemes.

2

Què pot passar si es pesquen massa anxoves al mar?

3

Observa aquesta imatge i contesta a les preguntes.

gència Intel·li alista natur

Què té la foca al coll? D’on creus que procedeix aquesta deixalla? Quin perjudici pot haver patit la foca a causa de la deixalla? De quina manera es podria haver evitat això?

83

Treballa amb la imatge •  Fonamentalment plàstics. •  Pot morir per això.

Solucionari 1   La desforestació és la pèrdua dels boscos. Es deu a la

tala d’arbres per a aconseguir fusta, per a tindre terreny on conrear o per a disposar d’espai on construir. Quan desapareix el bosc, desapareixen també els animals que hi viuen. A més, el terreny es queda sense vegetació i la pluja i el vent arrosseguen el sòl. La pèrdua de sol s’anomena erosió i deteriora encara més l’ecosistema perquè les plantes no poden créixer sen-

 

se sòl, i es trenca la primera baula de la cadena alimentària. 2   Pot tindre lloc una sobreexplotació d’anxoves, és a dir,

que s’extrauen més anxoves de les que pot produir el mar de forma natural, la qual cosa porta a l’extinció. 3   •  La foca té al coll una xarxa de pesca.

•  Segurament d’un vaixell que es dedique a la pesca d’arrossegament. •  Ha pogut vore’s atrapada per la xarxa d’arrossegament. •  Es pot evitar utilitzant altres arts pesqueres menys perjudicials per a l’ecosistema.

105

Respectar el medi ambient Propòsits •  Saber com es pot protegir el medi ambient i les principals responsabilitats dels ciutadans   i de les autoritats. •  Comprendre què són els espais naturals protegits i quins tipus hi ha a Espanya.

Alguns ecosistemes són entorns molt valuosos que hem de cuidar. Una forma de fer-ho és declarar-los espais protegits. Les autoritats es comprometen a conservar-los en bon estat per evitar que es deterioren. Hi ha molts tipus d’espais protegits, i els més importants són els Parcs Nacionals. Un Parc Nacional és un espai valorat especialment per la seua naturalesa poc alterada i per les activitats tradicionals que s’hi realitzen i que respecten l’entorn. 1

TREBALLA AMB LA IMATGE

A Espanya hi ha 15 Parcs Nacionals, en els quals es protegeix la gran riquesa natural del nostre territori.

Més recursos Prepareu insecticida ecològic per   a les plantes. Introduïu aquests ingredients en una botella amb polvoritzador (es pot reutilitzar una   de netejavidres): 5 o 6 grans d’all   (per a una botella de mig litre), aigua (el 50 % de la mescla), alcohol (el 50 % de la mescla) i un raig de detergent   o sabó natural ratllat (que siga biodegradable). De primer es fiquen dins de la botella els alls pelats i tallats amb l’alcohol. L’endemà s’hi afigen els altres ingredients, es mescla bé i ja està a punt per a polvoritzar-lo en les plantes i alliberar-les dels insectes que les ataquen.

En quins Parcs creus que l’aigua és important? Quins són de muntanya? Quins estan en planes?

Timanfaya. Canàries Teide. Canàries.

Garajonay. Canàries.

Monfragüe. Extremadura.

Doñana. Andalusia.

Tablas de Daimiel. Castella-la Manxa.

Ordesa i Mont Perdut. Aragó.

Cabañeros. Castella-la Manxa.

Caldera de Taburiente. Canàries.

Sierra Nevada. Andalusia.

Arxipèlag de Cabrera. Illes Balears.

Picos de Europa. Cantàbria, Castella i Lleó i Principat d’Astúries.

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Catalunya.

Marítim-terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia. Galícia.

Serra de Guadarrama. Comunitat de Madrid i Castella i Lleó.

1

Parcs Nacionals d’Espanya.

gència Intel·li alista r natu

84

Coneixements i experiències previs

Competències

Sondegeu la conducta dels alumnes respecte del reciclatge amb algunes preguntes: Separeu a casa el paper, el vidre i els envasos de plàstic de la resta de les deixalles? Sabeu en quin contenidor s’ha de depositar cada tipus de deixalla? Useu adequadament aquests contenidors? Per què?

Competència social i cívica. La tasca de reduir al màxim la contaminació té dos vessants, un de personal i de tota la societat, i un altre que és responsabilitat de les autoritats. Aprofiteu l’ocasió per a destacar la importància d’implicar-nos tots els ciutadans en la prevenció i solució dels problemes. Respecte del medi ambient podem considerar-nos ciutadans del món.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Debat sobre l’ésser humà i la naturalesa. Recordeu com es fa un debat i proposeu-los que apliquen els coneixements apresos en un debat sobre aquestes idees: És l’ésser humà amo de la naturalesa? És necessari crear espais protegits?

106

Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat reflexiona sobre els seus comportaments i capacitats per a descobrir com pot aportar-hi el granet d’arena en la cura del medi ambient, en aquest cas, en referència a l’estalvi.

6

NOTES

Altres formes de protegir la naturalesa Disminuir la contaminació.

Evitar els incendis forestals.

És important reduir la quantitat de deixalles i reutilitzar i reciclar els objectes usats.

Està prohibit fer foc a les zones que no estiguen habilitades per a fer-ne, com algunes zones de pícnic amb barbacoes.

Protegir els éssers vius amb lleis.

Educació ambiental.

Aquestes lleis prohibeixen caçar-los o collir-los i n’afavoreixen la reproducció per evitar que s’extingisquen.

És important que tots sapiem el valor de la naturalesa. Així, la respectarem i entendrem els efectes de les nostres accions.

Les persones podem realitzar moltes accions per a cuidar la naturalesa. Per exemple, elaborar lleis que protegisquen els espais naturals i els éssers vius.

ACTIVITATS 1

Per a què serveixen els espais protegits?

2

Què observes en aquesta fotografia? Com es podria millorar aquesta situació?

3

Què prohibeixen les lleis que protegeixen els éssers vius?

4

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre els espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Hi ha algun Parc Nacional? I Parcs Naturals? Quants? Quins coneixes?

5

EXPRESSIÓ ESCRITA. Tria un Parc Natural d’Alacant i escriu sobre la seua fauna i la seua flora.

85

Treballa amb la imatge

 

Solucionari

•  L’aigua és important a: Doñana (Andalusia), Tablas de Daimiel (Castella-la Manxa) i Marítim-terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia.

1   Els espais protegits serveixen per a protegir ecosistemes.

•  Muntanyosos: Timanfaya (Canàries), Teide (Canàries), Garajonay (Canàries), Monfragüe (Extremadura), Ordesa i Mont Perdut (Aragó), Caldera de Taburiente (Canàries), Sierra Nevada (Andalusia), Picos de Europa (Cantàbria, Castella i Lleó i P. d’Astúries), Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya) i Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid i Castella i Lleó).

2   RM. Un paratge natural ple de fem. Conscienciant la gent

•  En planes: Doñana (Andalusia), Tablas de Daimiel (Castellala Manxa) i Cabañeros (Castella-la Manxa).

Amb la declaració, les autoritats es comprometen a conservar-los en bon estat per evitar el seu deteriorament. que hem de cuidar els nostres entorns naturals evitant tirar fem, i fins i tot multar-los si és necessari. 3   RM. Prohibeixen caçar-los o recol·lectar-los i afavoreixen

la seua reproducció per a evitar-ne l’extinció. 4   Utilitza les TIC. RM. No hi ha cap parc nacional a la Co-

munitat Valenciana. Sí, hi ha 22 parcs naturals. El de l’Albufera, el del penyal d’Ifach, el del Montgó o el de les Illes Columbretes. 5   Expressió escrita. RL.

107

SABER FER

Muntar i cuidar un aquari

Propòsits

Et proposem que muntes i cuides un aquari, a fi de tindre un senzill ecosistema a l’habitació. Seràs responsable de cuidar els peixos i les plantes del seu interior; és a dir, de garantir el seu equilibri i la cadena alimentària. Entre les teues responsabilitats, hi haurà les de proporcionar als éssers vius que l’habiten tot el que necessiten: alimentació, aigua neta i càlida, llum i medicines. Es crearà entre vosaltres una relació de mutualisme.

•  Muntar i tindre cura d’un aquari.

Observa com es fa

Hauràs de demanar ajuda i opinió als teus pares i seguir els passos següents: 1

Busca un lloc adequat que no siga ni molt fred ni molt calent i que tinga llum abundant.

2

Posa arena al fons de l’aquari.

3

Ompli’l amb aigua i instal·la-hi el filtre per a mantindre-la neta.

4

Col·loca-hi a l’interior un termòmetre d’aigua. Quan l’aigua arribe a la temperatura adequada, fica-hi les plantes i, al cap d’uns dies, els peixos que hages triat. És convenient que preguntes a la botiga per espècies que siguen compatibles, a fi que la vida en l’ecosistema siga tan tranquil·la com es puga.

Demostra que saps fer-ho 5 6

És l’aquari un ecosistema? Demostra-ho. Quin seria el teu animal de companyia preferit? Fes-ne un dibuix en el quadern i explica com el cuidaries. Si cal, busca informació per Internet. Tasques per a cuidar l’aquari: Donar menjar als peixos cada dia. Renovar part de l’aigua cada quinze dies. Canviar els filtres una vegada cada dos mesos. Comprovar que tots els peixos estan sans. Verificar que no es persegueixen entre ells.

86

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. És important que els alumnes seguisquen les instruccions amb atenció i els passos en ordre: seguir el consell dels pares; buscar un lloc adequat, ni molt fred ni molt calent i amb molta llum; posar arena en el fons de l’aquari; omplir l’aquari amb aigua i instal·lar el filtre perquè es mantinga net; col·locar a l’interior un termòmetre d’aigua per a posar les plantes a l’interior i, alguns dies després, els peixos i preguntar en la botiga per espècies compatibles. Amb aquesta activitat es fomenta la pràctica científica de l’alumnat, ja que han de crear un ecosistema casolà, i el fet de cuidar mascotes els ajuda a desenvolupar l’empatia.

Competència digital. En relació amb l’activitat 6, animeu-los a buscar tant dades com imatges. Proposeu que busquen algun vídeo en Internet amb la seua mascota favorita.

Solucionari 1   RL. 2   RL. 3   RL. 4   RL. 5   RM. L’aquari és un ecosistema perquè és un sistema na-

tural format per un conjunt d’organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop). 6   RL.

108

6

SABER ESTUDIAR 1

ÉS PROHIBIT

RESUM. Copia el resum en el teu quadern

NOTES

i completa’l utilitzant aquestes paraules. cadena alimentària – ecosistema – incendis – competència – contaminació – éssers vius – ecosistema En un ecosistema hi ha relacions d’alimentació, de i de cooperació. Un

està format pel conjunt d’

que hi habiten.

és una forma de representar la manera en què Una . s’alimenten els éssers vius en un Els ecosistemes es deterioren per la , la desforestació, la sobreexplotació i l’extinció d’éssers vius.

D’ENCENDRE

FOC

Per a protegir els ecosistemes es pot: declarar espais , protegits, disminuir la contaminació, evitar els elaborar lleis, etc. 2

ESQUEMA. Copia l’esquema en el teu quadern i completa’l amb la informació del resum.

Els ecosistemes

es deterioren per

3

poden ser

els éssers vius tenen relacions de

IDEES PRINCIPALS. Subratlla en el quadern les oracions del teu resum

que contesten a les preguntes següents: Quins tipus de relacions pot haver-hi entre els éssers vius d’un ecosistema? Què representa una cadena alimentària?

gència Intel·li ística lingü

Quins són els principals problemes dels ecosistemes?

87

Solucionari 1   Resum. En un ecosistema hi ha relacions d’alimentació,

de competència i de cooperació. Un ecosistema està format pel conjunt d’éssers vius que hi habiten.

nació, la desforestació i la sobreexplotació. Poden ser aquàtics i terrestres. Els éssers vius tenen relacions de competència o de cooperació. 3   Idees principals. En un ecosistema hi ha relacions d’ali-

mentació, de competència i de cooperació.

Una cadena alimentària és una forma de representar la manera en què s’alimenten els éssers vius en un ecosistema.

Una cadena alimentària és una forma de representar la manera en què s’alimenten els éssers vius en un ecosistema.

Els ecosistemes es deterioren per la contaminació, la desforestació, la sobreexplotació i l’extinció d’éssers vius.

Els principals problemes són la contaminació, la desforestació, la sobreexplotació i l’extinció d’éssers vius.

Per a protegir els ecosistemes es pot: declarar espais protegits, disminuir la contaminació, evitar els incendis, elaborar lleis, etc. 2   Esquema. Els ecosistemes es deterioren per la contami-

109

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

Observa la cadena alimentària i respon a les preguntes.

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

Més recursos En relació amb l’activitat 9, hi ha informació disponible en la pàgina web del Fons Mundial per a   la Naturalesa i en la pàgina web   del govern australià sobre   el parc marí de la Gran Barrera   de Coral. Amb aquest últim enllaç,   es pot aprofitar per a practicar   l’anglés com a segona llengua.   Per a visitar les pàgines, es pot buscar en Google per «WWF» i «Great Barrier Reef Marine Park Authority», respectivament.

Quin ésser viu és el productor? Quins éssers són els consumidors? Quin és carnívor? I herbívor? 2

Digues quin tipus de relació hi ha entre els éssers vius en cada situació i explica-ho. relació de cooperació

relació de competència

Grup de mones que es lleven els paràsits les unes a les altres. Hienes i voltors que busquen restes del mateix animal. Un corb i un falcó que busquen un forat en una paret rocosa per fer-hi el niu. Suricates que vigilen per torns si ve un depredador. Peix pallasso que viu entre les anemones marines. 3

Escriu tres accions que les persones podem fer per a evitar la contaminació en l’aire, l’aigua i la terra.

4

Explica què significa reciclar i posa tres exemples d’objectes que es puguen reciclar en la teua vida quotidiana.

5

De segur que prop de ta casa hi ha un parc o jardí on jugues habitualment. Escriu quines accions i normes proposaries tu per a protegir-lo.

6

Observa aquestes imatges i indica quin tipus de relació tenen els individus entre si. A

B

88

Solucionari

6   A. Un ocell alimentant els seus pollets: relació entre éssers

2   •  Grup de mones: cooperació.  •  Hienes i voltors: compe-

vius de la mateixa espècie amb el fi de millorar les condicions de vida. B. Un tauró amb rèmores adherides al seu cos: relació de cooperació mutualista.

tència.  •  Corb i falcó: competència.  •  Suricates: coope-

7   La relació de mutualisme es produeix quan dos éssers vius

1   •  L’herba.  •  El conill i la rabosa.  •  La rabosa.  •  El conill.

ració. •  Peix pallasso i anemones: cooperació. 3   RM. Per a evitar la contaminació de l’aire, de l’aigua i el sòl,

les persones podem elaborar lleis mediambientals, conscienciar la població i establir multes. 4   RM. Reciclar és sotmetre un material usat a un procés per-

què es puga a tornar a utilitzar. Es poden reciclar els enva-

8   Utilitza les TIC. RL.

sos, el paper i les piles.

9   Treball cooperatiu. RL.

5   RL.

110

d’espècies diferents estableixen una relació de benefici mutu. La relació de parasitisme és quan un individu viu dins o fora d’un altre organisme, de manera que obté benefici causant-li algun tipus de dany o perjudici. La relació de comensalisme s’estableix entre individus d’espècies diferents en què un resulta beneficiat i a l’altre no l’afecta.

10   Per a pensar. RM.

6 7

Explica en què s’assemblen i en què es diferencien mutualisme, parasitisme i comensalisme.

8

UTILITZA LES TIC. Busca informació

NOTES

sobre incendis forestals a la Comunitat Valenciana i què es fa per a previndre’ls. 9

TREBALL COOPERATIU. Els científics indiquen que només una tercera part dels esculls de coral es mantenen en bon estat.

Formeu grups reduïts i busqueu informació sobre els perills que amenacen l’ecosistema de l’escull. Cada membre del grup ha d’explicar per què i com incideix cada perill en la cadena alimentària. Amb totes les dades, elaboreu un xicotet informe sobre el tema. Tots els grups hauran d’exposar el seu informe davant de la classe. 10 PER A PENSAR. Entre les plantes i els animals, les relacions de cooperació

solen ser més habituals del que sembla a primera vista. Indica algun exemple de cooperació entre un animal i una planta. Qui es beneficia d’aquesta cooperació? 11 Quins animals obté del mar l’ésser humà?

Fes una llista amb animals del mar que consumim les persones. No oblides incloure-hi animals que no siguen peixos. 12 Raona. Pot haver-hi una cadena alimentària sense animals herbívors?

Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Busca informació del Parc Natural de la Marjal

de Pego-Oliva: localització, extensió i característiques. B. Escriu un breu relat sobre una botella de plàstic

que no vol anar a la deriva per l’oceà. C. Vés a algun Centre d’Educació Ambiental pròxim

i escriu una redacció sobre la teua visita. 89

•  Les abelles i les flors. •  Les abelles s’alimenten del nèctar de les flors i traslladen el pol·len d’unes a les altres i faciliten la reproducció de les plantes. Aquest procés es coneix com pol·linització. 11   RL. 12   RM. La cadena alimentària ha de guardar un equilibri neces-

sari. Els productors són les plantes. Els consumidors primaris són els herbívors que s’alimenten de les plantes. Els consumidors secundaris són els carnívors que s’alimenten dels animals herbívors, i així successivament. Si una baula desapareix, desapareixen també les baules superiors perquè ja no tenen com alimentar-se, es produeix una superpoblació en l’esglaó inferior, perquè ja no hi ha depredadors, i es desequilibren els nivells contigus per la falta de competència.

 

Demostra el teu talent En triar l’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més interessant. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals. En l’activitat A, es pot buscar informació en pàgines d’Internet sobre aquest parc natural. Per a realitzar l’activitat B, els alumnes utilitzaran la imaginació i la informació de la unitat relativa a la contaminació dels mars. Per a l’activitat C, exercitaran la competència lingüística i la competència científica en escriure una redacció sobre la visita al centre.

111

POSA’T A PROVA

Repassa el vocabulari

Propòsits •  Repassar el contingut de les unitats 4 a 6 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

Adobar. Afegir al sòl productes que contenen sals minerals per a afavorir el creixement de les plantes. Bosc. Tipus de vegetació on predominen els arbres.

Previsió de dificultats

Cadena alimentària. Esquema amb el qual es representa de què s’alimenta cada ésser viu en un ecosistema.

La principal dificultat de la pàgina d’activitats és que l’alumne recorde   el contingut que ha estudiat en les unitats 4 a 6.

Competència. Relació entre els éssers vius d’un ecosistema per un mateix element, ja siga aliment, territori, aigua o llum.

Parasitisme. Relació entre dos éssers vius per la qual un millora la seua supervivència obtenint alimentació de l’altre alhora que li causa dany. Podar. Tallar algunes branques per a afavorir el creixement de les que queden. Praderia. Vegetació caracteritzada per l’abundància de plantes herbàcies.

Desert. Lloc amb vegetació molt escassa o inexistent.

Productors. Aquells éssers vius, com les plantes, que fabriquen el seu propi aliment.

Desforestació. Pèrdua dels boscos deguda, principalment, a la tala d’arbres.

Ramaderia. Cria d’animals domèstics per a obtindre’n productes.

Espai protegit. Ecosistema molt valuós que les autoritats es comprometen a protegir per a la seua conservació.

Saba bruta. Mescla d’aigua i sals minerals que ascendeix des de l’arrel fins a les fulles.

Fotosíntesi. Procés mitjançant el qual les plantes fabriquen el seu aliment. Fumigar. Polvoritzar insecticides o herbicides. Invertebrats. Animals que no tenen esquelet. S’hi inclouen les esponges, les meduses, els cucs, els mol·luscos, els equinoderms i els artròpodes. Llaurar. Fer solcs en el terreny per a remoure i airejar el sòl.

1

Matoll. Tipus de vegetació on predominen els arbustos.

Escriu tot el que sàpies dels éssers vius que hi ha en les fotografies.

A

Saba elaborada. Mescla d’aigua i aliments produïda mitjançant la fotosíntesi en les plantes. Vegetació. Conjunt de les plantes que viuen en una zona, regió o país. Vertebrats. Animals que tenen un esquelet intern amb columna vertebral. S’hi inclouen els peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers.

B

C

90

Competències Aprendre a aprendre. Afavorirem aquesta competència vinculant els coneixements nous amb els que ja han aprés. L’autoavaluació mitjançant la resolució d’un test de huit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competències matemàtica, científica i tecnològica. Per a ser capaços de pensar com un zoòleg, és necessari proporcionar un acostament al pensament científic que ens ajude a aplicar els mètodes propis de la racionalitat tècnica.

Solucionari 1   A. Pi: les plantes gimnospermes tenen flors poc vistoses,

sense calze ni corol·la. No produeixen fruits i les llavors es

112

formen en pinyes. Són arbres i arbustos, la majoria de fulla perenne. Les fulles solen tindre forma d’agulla. B. Saltamartí: és un insecte, de la família dels artròpodes. Tenen una closca externa formada per diverses peces unides que poden moure’s, és a dir, està articulada. Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. En el cap tenen la boca, dos ulls i dues antenes; en el tòrax tenen sis potes; i molts tenen ales. C. Ratolí: és un mamífer. Tenen la pell coberta de pèl. Són vivípars, és a dir, naixen del ventre de la mare. Després de nàixer i durant un temps, les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mames de les mares. COMPROVA EL QUE SAPS 1 c; 2 b; 3 a; 4 b; 5 a; 6 c; 7 a; 8 c.

•  L’alumne ha de comprovar, a partir del llibre de text, si ha

SEGON TRIMESTRE

Comprova el que saps

NOTES

Copia en el teu quadern cada pregunta i la resposta correcta. 1

Les grans extensions d’herba sense quasi arbres ni arbustos s’anomenen...

6

a. boscos. b. matolls. c. praderies. 2

3

La tomaca, la dacsa i l’arròs són exemples de conreus de… a. regadiu.

4

b. secà.

c. bosc.

Els animals que tenen una closca externa articulada s’anomenen... a. equinoderms. b. artròpodes. c. mol·luscos.

5

a. piscicultura. b. equitació. c. apicultura.

Per a realitzar la fotosíntesi, les plantes necessiten… a. oxigen, sals minerals, aigua i llum. b. diòxid de carboni, sals minerals, aigua i llum. c. diòxid de carboni, sals minerals i aigua.

La cria d’abelles per a aprofitar-ne la mel s’anomena...

7

Les cadenes alimentàries s’estableixen entre... a. els éssers vius. b. els supermercats. c. les plantes.

8

Una manera de protegir la naturalesa és… a. llançar fem al bosc. b. promoure els incendis forestals. c. fomentar l’educació ambiental. En què has fallat?

Són exemples d’animals vertebrats...

Comprova les respostes i corregeix les que no hages encertat.

a. el besuc, la gavina i el cérvol. b. la granota, l’escorpí i la libèl·lula. c. el calamar, el goril·la i la serp.

Després, explica en el quadern en què has de millorar i com ho faràs.

Pensa com un zoòleg Uns escolars volen visitar un parc zoològic on tu treballes. Imagina com pots explicar-los els punts següents utilitzant els animals que observaran: Quines són les característiques dels animals. Les diferències entre els invertebrats i els vertebrats. Els diferents grups de vertebrats que hi ha. Alguns productes que podem obtindre dels animals.

91

respost a les preguntes correctament. •  Una vegada corregit el test, ha de repassar els continguts d’aquelles a les quals no ha respost correctament. PENSA COM UN ZOÒLEG •  RM. Animals. Esponges: viuen fixes al fons marí. Meduses: tenen un cos tou i tentacles amb què aconse­gueixen l’aliment. Cucs: tenen el cos tou, allar­gat i sense potes. Mol· luscos: tenen el cos tou i algu­ns poden protegir-se amb conquilles externes o internes, encara que també n’hi ha sense conquilla. Artròpodes: tenen el cos cobert per una closca dura amb articulacio­ns i disposen de potes. Peixos: respiren per brànquies, tenen el cos cobert d’escates, les extremitats són aletes i són ovípars. Amfibis: tenen la pell nua i respiren per brànquies, quan són menuts i per pul­

 

mons quan són adults; també són ovípars. Rèptils: respiren per pulmons, tenen el cos cobert d’escates i són ovípars. Ocells: respiren per pulmons, tenen el cos cobert de plomes, són ovípars i la majoria poden volar. Mamífers: respiren per pulmons, tenen el cos cobert de pèl, són vivípars i alimenten les cries amb llet materna. •  RM. La diferència fonamental és l’existència o no de columna vertebral. •  RM. Mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos. •  Dels animals obtenim aliments com la carn, la llet i els ous. També llana i cuiro per a fabricar peces de vestir, calçat, maletes, cinturons…

113

El meu projecte En aquest segon trimestre buscareu informació sobre l’olivera i el seu conreu. El teu equip i tu haureu de respondre a aquestes preguntes: 1. Quins productes obtenim de l’olivera? 2. Quin tipus de conreu és el de l’olivera? 3. Quines faenes agrícoles es duen a terme per a conrear l’olivera?

Busqueu-ne informació Podeu buscar-ne informació en els vostres llibres de text, en altres llibres i en Internet.

CERCA GUIADA EN INTERNET

Com es busca informació sobre l’olivera Podeu utilitzar l’opció de cerca d’imatges. Escriviu en la finestra del navegador paraules com olivera, oliverar, oli d’oliva...

Per a informar-vos sobre el seu conreu, podeu escriure conreu de l’olivera o conreu de l’oliverar. A més, si hi afegiu infografia, podeu vore algunes animacions interessants. També podeu escriure faenes de l’oliverar, faenes de l’olivera…

92

114

SEGON TRIMESTRE

Poseu en comú la informació i escriviu-la Reuniu-vos per a comparar les dades i donar resposta a cada pregunta. Continueu elaborant el vostre document en el processador de textos. Podeu intentar combinar els textos amb les imatges que obtingueu d’Internet.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTOS

Com es combina text i imatges El processador de textos permet combinar textos i imatges amb uns resultats espectaculars. Les imatges es poden aconseguir d’Internet o es poden tindre guardades en l’ordinador. Per a incloure les imatges, només cal copiar-les d’Internet i apegar-les, o utilitzar l’opció Inserir imatge si es tenen guardades.

Les imatges es poden ampliar o disminuir punxant en els punts dels cantons o de les vores.

Es poden utilitzar quadres de text per a afegir comentaris a les imatges. El color del quadre i el de la línia que l’envolta també es poden modificar. Els quadres de text es poden moure i la seua mida es pot modificar mitjançant els punts dels cantons i de les vores.

93

115

7

La matèria, la força i l’energia

Continguts de la unitat • Les propietats dels materials. • Les forces. • Les transformacions i l’ús de l’energia.

SABER

• Resistència, elasticitat, impermeabilitat. VOCABULARI

• Font renovable d’energia, font no renovable d’energia. • Central elèctrica. • Combustible fòssil.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre les pròtesis i els esportistes.

COMUNICACIÓ ORAL

• Exposició de les dificultats en la vida diària de persones a qui els falta algun membre i aportació de solucions.

ESCRIPTURA

• Explicació de perquè l’energia elèctrica és tan important en la llar i què passaria si s’acabara. • Observació de fotografies sobre materials i el seu ús.

SABER FER INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Interpretació de dibuixos sobre efectes de les forces. • Explicació de formes d’energia a partir de fotografies. • Resum de la unitat.

TÈCNIQUES D’ESTUDI

• Esquema sobre les propietats dels materials.

 

• Reconéixer els efectes de les forces.

TASCA FINAL

• Interés per aprendre sobre les propietats dels materials, la força i l’energia.

SABER SER

FORMACIÓ EN VALORS

• Valoració de la importància de les energies renovables. • Usar l’energia de forma estalviadora i responsable.

116

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació de continguts. Unitat 7. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació en valors. •  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 5.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat •  Pla de millora. Bloc 3. Fitxes 1, 6 i 7.

LlibreMèdia

• Programa d’ampliació. Bloc 3. Fitxes 1, 3, 4 i 5.

• Unitat 7: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

Projectes de treball cooperatiu

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Projecte del tercer trimestre. Els invents.

Natural Science 4

Recursos complementaris PRimÀRiA

Avaluació s de contingut

sa 4 la Naturale Ciències de

DEL PROFESSO

4

at d i g i ta l e en fo r m

Recursos ació per a l’avalu

Avaluació de

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa.

BIBLIOTECA

RAT PRImàRIA

a4 la Naturales Ciències de

la Naturalesa

Avaluació de continguts

DEL PROFESSO

•  Programa bilingüe.

per

BIBLIOTECA

•  Projectes per a dies especials.

Recursos a l’avaluació

Ciències de continguts

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa.

RAT PRImàRIA

d i sp o n i b l

•  Esquemes muts. •  Pràctiques de laboratori. •  Suggeriments per a elaborar treballs. •  Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Abril

Maig

Juny

117

Propòsits •  Aprendre, mitjançant la lectura   d’un text, a fer activitats i observar imatges sobre les pròtesis dels esportistes.

7

La matèria, la força i l’energia

Pròtesis quasi màgiques

•  Activar els coneixements previs.

Per a algunes persones, el fet de no tindre peus no és un obstacle per a practicar esport i córrer tan ràpid com qualsevol.

Previsió de dificultats

Per a fer-ho, utilitzen pròtesis, que són elements artificials que reemplacen els membres que falten.

Comprendre el funcionament de la pròtesi d’aquests esportistes pot ser complicat. Expliqueu que una clau del seu funcionament és l’elasticitat del material amb què està fabricada.

Algunes pròtesis són molt complexes, amb motors i circuits electrònics. No obstant això, entre les pròtesis més espectaculars hi ha les que fan servir alguns corredors, que són molt senzilles. Consisteixen en una espècie de làmina corbada d’un material molt elàstic. Aquest material es doblega amb la força que rep en recolzar-se a terra, però després recupera la forma i retorna aquesta força per a ajudar l’atleta a fer la camada. Amb aquestes pròtesis, alguns esportistes han participat en els jocs olímpics i han corregut maratons. SABER FER

Llig i comprén el problema Explica què és una pròtesi. Com pot córrer una persona que no té peus? Què vol dir que una cosa és elàstica? Posa exemples de materials o objectes elàstics. Explica què ocorre en la fotografia de la pàgina de la dreta. EXPRESSIÓ ORAL. A quines dificultats penses que s’ha d’enfrontar en la vida diària una persona que no tinga algun membre? Com es pot solucionar?

TASCA FINAL Reconéixer els efectes de les forces En acabar la unitat reconeixeràs els efectes de les forces. Abans aprendràs les propietats dels materials, què són les forces, com actuen i com utilitzem l’energia en la nostra vida diària.

94

Suggeriments sobre la lectura

Educació cívica

Demaneu als alumnes que expliquen el significat d’algunes paraules de la lectura: obstacle, artificial, membre, camada... Reflexioneu sobre l’aprenentatge i l’esforç dels esportistes que usen aquestes pròtesis. Han hagut d’aprendre a usar-la i després a córrer amb ella a nivell de competició.

L’activitat proposada en l’apartat Expressió oral es dóna per establir un debat a classe. Durant el desenvolupament, pareu atenció a la importància de ser conscients de la situació de les persones amb discapacitat física, de les seues dificultats en la vida diària i de les propostes de solucions, com ara: lavabos adaptats, rampes d’accés i ordinadors que funcionen amb la veu.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

Competències

Elasticitat. Amb ajuda d’objectes elàstics, exemplifiqueu el concepte d’elasticitat. Estireu-los i solteu-los per a mostrar que recuperen la forma i la grandària original. Es poden usar diademes, gomes dels cabells, cordes elàstiques, tirants, cinturons...

Comunicació lingüística. Els alumnes fan una lectura comprensiva del text i observen la imatge per a respondre preguntes sobre aquest i expressar per escrit i de forma oral idees relacionades amb el contingut.

118

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

A

L’energia L’energia és la causa per la qual ocorren canvis. Les formes d’energia més corrents són l’energia lluminosa, l’energia mecànica, l’energia elèctrica, l’energia química i l’energia tèrmica. 1

Explica una situació en la qual intervinga l’energia.

2

Quines formes d’energia intervenen en les fotografies de la dreta?

B

95

Aprendre a aprendre. Assegurar els conceptes clau és fonamental per a incorporar coneixements nous de forma significativa per a l’alumnat. En aquesta unitat, és necessari comprovar que els alumnes saben que l’energia produeix canvis i que identifiquen algunes formes d’energia.

Solucionari LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

 

•  Vol dir que es deforma quan una força hi actua, però torna a la posició inicial quan deixa d’actuar aquesta força. •  Molles, tirants, cinturons, gomes dels cabells. •  RM. És una carrera d’esportistes que tenen pròtesis en lloc de peus. Per la posició del cos, sembla que corren a molta velocitat. •  Expressió oral. RL. QUÈ EN SAPS JA?

•  Una pròtesi és un element artificial que reemplaça el membre que li falta a una persona.

1   RM. En llançar un baló, portar la cullera del plat a la boca,

•  Amb pròtesis molt senzilles que consisteixen en una làmina corbada de material elàstic que es doblega en rebre la força quan es recolza en terra i després recupera la forma.

2   A. Energia eòlica, del vent, que mou les aspes dels mo-

conduir un cotxe, muntar en bici, mastegar. lins. B. Energia mecànica, del motor de la màquina.

119

Les propietats dels materials Propòsits •  Conéixer les principals propietats dels materials i el seu ús.

Previsió de dificultats La varietat de termes i conceptes   pot fer que els alumnes s’atabalen. Per a fer-ho més amé i assegurar-ne la comprensió, cada propietat podria   ser explicada amb exemples visuals que puguen tocar o manipular, semblants als que es presenten   en les il·lustracions.

Tots coneixem materials que són resistents, flexibles, elàstics, transparents, impermeables o lleugers. Cada material té una propietat que ens pot resultar útil per a fabricar objectes. No serviria de res fabricar una paella de paper o un abric de formigó.

Classificació Utilitzem els materials segons les propietats que tenen, que ens serveixen també per a classificar-los. Algunes d’aquestes propietats són:

1

Construcció d’un edifici amb bigues de formigó.

2

La llana és un teixit molt flexible.

3

Amb el cautxú es fan pneumàtics.

La resistència. L’acer i el formigó són resistents perquè no es deformen fàcilment. S’utilitzen en la construcció d’edificis. 1 La flexibilitat. El cuir i la llana teixida són flexibles perquè es dobleguen sense trencar-se. S’utilitzen per a confeccionar peces de roba. 2 L’elasticitat. El cautxú és elàstic perquè es pot estirar i després recupera la forma. Els pneumàtics es fabriquen amb aquest material. 3 La transparència. El vidre és transparent perquè deixa passar la llum. S’utilitza per a fer lents, finestres, etc. 4 La impermeabilitat. El plàstic és impermeable perquè no deixa passar els líquids. Amb plàstic es fabriquen envasos. 5 La lleugeresa. L’alumini és lleuger, a més de resistent. Amb alumini es fabriquen peces d’avions i bicicletes. 6 Algunes propietats dels materials són: resistència, flexibilitat, elasticitat, transparència, impermeabilitat i lleugeresa.

4

Botelles de vidre.

5

Envasos de plàstic.

6

Les bicicletes d’alumini són lleugeres.

96

Per a explicar Després d’explicar els conceptes, pregunteu als alumnes què han entés per resistència, flexibilitat, transparència, etc. A més, se’ls pot demanar que posen altres exemples; es poden ordenar en distintes columnes en la pissarra i discutir entre tots les propietats de cada un. Així, consolideu els seus coneixements fent-los reflexionar.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Les propietats dels materials amb exemples. Porteu materials per a observar a classe: una barra de metall, per a mostrar la resistència; una branca jove, per a mostrar-ne la

120

flexibilitat; una pilota de goma, com a exemple d’elasticitat, una botella de vidre, com a exemple de transparència; un impermeable com a mostra d’impermeabilitat; un objecte de fibra de carboni, per a mostrar-ne la lleugeresa. PER A AMPLIAR Els materials i la història. Els éssers humans, al llarg de la història, han fet ús de materials per a fer les seues activitats. Al principi eren ossos, fusta o pedres. Després, metalls. I per últim, plàstics i altres materials sintètics. Repasseu conjuntament les propietats de cada un per entendre els avantatges que hi han aportat i com la cerca de materials ha sigut una constant en la història de la humanitat: més lleugers, més resistents, més flexibles, etc.

7

NOTES

L’ús dels materials Per a la fabricació d’un aparell, una màquina o un objecte, es poden combinar materials amb propietats diverses. 7

El cuir s’utilitza per als seients per la flexibilitat.

El vidre s’utilitza per a fer les finestres i els fars perquè és transparent.

L’alumini s’utilitza en les llandes perquè és lleuger. 7

L’acer s’utilitza per a la carrosseria i el motor perquè és resistent.

El cautxú s’utilitza per a fer les rodes per l’elasticitat.

Un mateix objecte, com ara un cotxe, pot estar construït amb materials que tenen propietats diferents.

ACTIVITATS 1

Indica quins materials es distingeixen en la imatge de la dreta. Explica quines propietats tenen els materials amb què està fabricada cada part del paraigua.

2

Busca exemples de materials que tinguen les propietats que has estudiat.

3

Indica objectes que hi haja a la classe i que estiguen fabricats amb materials que tinguen diferents propietats.

C

B A

97

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Una correcta comprensió dels conceptes apresos permet aplicarlos en la interpretació d’imatges, com en el cas de l’activitat 1. L’activitat 3 exigeix que l’alumne interprete científicament el que observa, fent ús dels coneixements que acaba d’aprendre.

Solucionari

 

C. La tela sintètica del paraigua és flexible, impermeable i econòmica. 2  RM. Resistència: la seda d’aranya. Flexibilitat: el grafé.

Elasticitat: la goma. Transparència: el plàstic. Impermeabilitat: la tela impermeable. Lleugeresa: la fibra de carboni. 3  RM. El llapis que està fabricat amb fusta i grafit. El bolí-

graf, que conté tinta feta de colorants i plàstic. La motxilla feta de tela i les cremalleres de metall o plàstic. Les taules i cadires fetes de fusta i de metall.

1  A. El mànec està fet de plàstic, que és un material em-

motlable, resistent, econòmic i impermeable. B. El xassís del paraigua està fet de fibra de vidre, que és un material resistent, econòmic i aïllant.

121

Les forces Propòsits •  Saber quins efectes produeixen   les forces, distingir entre forces   per contacte i forces a distància   i comprendre que la gravetat   és una força.

Quan espentem un carretó de la compra o estirem la motxilla per a alçar-la o arrossegar-la, fem força. Quan alguna cosa o algú espenta alguna cosa o l’estira, està exercint una força. 1

Els efectes de les forces Les forces poden tindre efectes diferents:

Previsió de dificultats

Fan que els cossos canvien de forma.

Fan que els cossos es trenquen.

Fan que els cossos es moguen.

Fan que els cossos s’aturen.

1

La xiqueta ha d’exercir una força per a arrossegar la motxilla.

2

L’imant exerceix sobre els clips una força d’atracció a distància.

Pot presentar dificultats comprendre que la gravetat és una força d’atracció que actua a distància.

Tipus de forces Les forces que apareixen en els exemples anteriors són totes forces de contacte; és a dir, hi ha un contacte entre els cossos que exerceixen les forces. Així, per a impulsar la pilota, cal colpejar-la. En altres casos actuen forces a distància. Per exemple, un imant és capaç d’atraure objectes de ferro a distància. En l’exemple de l’imant, hi ha una força d’atracció. En canvi, moltes de les forces amb què estem familiaritzats són forces de repulsió, és a dir, espenten un cos. És el que passa, per exemple, quan es colpeja una pilota amb una raqueta. 2 98

Coneixements i experiències previs Comproveu si els alumnes reconeixen els dos efectes més habituals de les forces en els canvis de velocitat en situacions de la vida quotidiana. Per exemple, quan anem damunt d’una bicicleta i frenem per parar o pedalem amb més intensitat per anar més ràpid.

Per a explicar Demaneu als alumnes que descriguen cada dibuix i que identifiquen els efectes que produeixen les forces. Doneu altres exemples de forces per contacte. Per exemple, la que fem amb el nostre cos quan alcem o abaixem un objecte o quan l’espentem o l’estirem.

122

Les nostres mans estan en contacte amb l’objecte: espentar un carro de la compra, arrossegar la motxilla, colpejar la pilota amb la raqueta, escriure amb un llapis.

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Treballs amb plastilina. Repartiu plastilina i demaneu que hi formen figures. Demaneu que es fixen en la forma que té inicialment. Expliqueu que, per a aconseguir la figura, han exercit forces que han tingut com a efecte el canvi de forma de la plastilina.

7

NOTES

La força de la gravetat Si llances una pilota amb totes les forces cap amunt, la força de gravetat l’atrau i la va frenant durant l’ascens fins a fer que s’ature i caiga cap a terra. La força de gravetat és una força a distància. La gravetat és la força d’atracció que exerceix la Terra sobre tots els cossos. És a dir, tots els cossos que es troben prop de la Terra experimenten una força que els atrau cap a la superfície terrestre, en direcció al centre de la Terra. 3 Aquesta força és també la que atrau la Lluna perquè no s’allunye de la Terra i gire al seu voltant.

La força de fregament

3

La força de la gravetat fa que nosaltres, i qualsevol objecte, siga atret cap al centre de la Terra.

4

Quan espentem una càrrega pesada, hem de véncer la força de fregament.

La força de fregament, o força de fricció, és una força de contacte. Es produeix quan les superfícies de dos cossos freguen l’una amb l’altra. 4 Si llancem una boleta sobre un paper d’escata, la boleta s’aturarà prompte. El seu recorregut serà curt i la velocitat serà més baixa que si llancem la mateixa boleta, amb la mateixa força, sobre un paper llis. En aquest cas, la boleta recorrerà més distància i ho farà a més velocitat. La força de gravetat és una força a distància i la de fregament, de contacte.

ACTIVITATS 1

Indica com són les forces que actuen en els casos següents. A

B

C

2

Assenyala un exemple d’una força que faça que un objecte es deforme.

3

Explica amb paraules teues què és la gravetat.

99

PER A AMPLIAR Forces i arquitectura. Per a construir qualsevol edifici és necessari conéixer les forces i els seus efectes. Per exemple, les cúpules geodèsiques són cobertes còncaves d’edificis amb forma semiesfèrica. Estan construïdes mitjançant la unió de xicotets elements triangulars fets de materials lleugers. Els triangles formen elements hexagonals i pentagonals. Van ser patentades en 1947 per l’arquitecte nordamericà Richard Buckminster Fuller (1895-1983) i permeten construir el sostre de grans espais sense suports ni columnes. Els astronautes. Feu que miren un documental o pel·lícula en què es veja els astronautes dins la nau espacial o flotant en l’espai. Pregunteu per què hi floten i expliqueu que la força de

 

gravetat disminueix amb la distància a la Terra, per això els astronautes floten en l’espai. Com estan allunyats de la Terra, la força de gravetat és menor.

Solucionari 1  A. Força per contacte, de repulsió, entre la pilota i el pal.

B. Força a distància, d’atracció, entre la poma i la Terra. C. Força a distància, d’atracció, entre l’imant i les agulles. 2  RM. En estirar una molla, s’estira i augmenta de longitud

perquè hi ha actuat una força. 3  RM. Per exemple, la força de la gravetat és la responsable

que, si amollem el llibre que tenim a la mà, aquest caiga cap a terra. La força de la gravetat és una força a distància que exerceix la Terra sobre altres cossos.

123

L’energia: les seues transformacions i el seu ús Propòsits

Una de les característiques de l’energia, per la qual ens resulta tan útil, és que una forma d’energia es pot convertir en una altra.

•  Conéixer les transformacions   de l’energia i les centrals   en què es produeixen aquestes transformacions. També identificar els principals usos de l’energia.

Algunes de les transformacions que experimenta l’energia són les següents:

L’energia química del combustible es converteix en energia mecànica en diversos vehicles.

Més recursos

L’energia elèctrica es converteix fàcilment en d’altres: lluminosa, mecànica i tèrmica.

L’energia química del combustible es converteix en energia tèrmica en les calefaccions.

Busqueu imatges de centrals mareomotrius al nostre país. Usen   l’energia del moviment de l’aigua   del mar per a produir electricitat.

Les centrals elèctriques L’energia elèctrica és una de les formes d’energia més utilitzades. En les centrals elèctriques es produeix la transformació de diferents fonts d’energia en energia elèctrica. En les centrals tèrmiques es transforma l’energia química dels combustibles en energia elèctrica. Els combustibles que s’hi utilitzen són el gas natural, el carbó i els productes que s’obtenen del petroli, com el gasoil. En les centrals eòliques s’utilitza l’energia mecànica del vent. En les centrals hidràuliques s’aprofita l’energia mecànica d’un corrent d’aigua. En les centrals solars es transforma l’energia lluminosa que arriba del Sol. 1 En les centrals nuclears s’utilitza l’energia nuclear de l’urani i el plutoni.

1

Central solar. Els seus elements s’anomenen panells solars i converteixen l’energia lluminosa en energia elèctrica.

100

Coneixements i experiències previs Proposeu als alumnes que porten una comptabilitat de l’energia que consumeixen al llarg d’un dia normal, des que s’alcen fins que es giten: que pensen quines accions de les que fan habitualment necessiten l’ús d’energia; que anoten aquestes accions i indiquen quin tipus d’energia usen, d’on prové, etc. L’estudi pot completar-se amb una valoració sobre si podria haver-se estalviat part de l’energia consumida.

Activitats del llibre de l’alumne Sobre l’activitat 2 i l’efecte d’hivernacle. La Terra es calfa gràcies a l’energia del Sol i, alhora, emet energia a l’espai. El diòxid de carboni de l’atmosfera absorbeix part d’aquesta energia, de manera que no es perd del tot i l’atmosfera es calfa.

124

Això és l’efecte d’hivernacle, que contribueix que la temperatura de la Terra siga adequada per a la vida. A causa de l’ús de combustibles fòssils, la quantitat de diòxid de carboni en l’atmosfera ha augmentat molt i també l’efecte d’hivernacle, amb l’elevació consegüent de la temperatura del planeta, el calfament global.

Altres activitats PER A AMPLIAR Estalviem electricitat. Comenteu que una forma de cuidar el medi ambient i de contribuir a l’economia domèstica és estalviar electricitat. Demaneu als alumnes que proposen formes de fer-ho (apagar els llums de les habitacions on no hi ha ningú, aprofitar les hores de sol per a fer determinats treballs, etc.).

7

NOTES

L’ús de l’energia En la nostra societat s’utilitza una gran quantitat d’energia. Els usos principals són: Transport. S’utilitza, principalment, l’energia dels combustibles, encara que també s’utilitza energia elèctrica en el ferrocarril. Els combustibles més usats són la gasolina i el gasoil. Enllumenat. Es fa servir tant a les cases com als carrers i les carreteres. S’utilitza l’energia elèctrica. Calefacció i aire condicionat. Per a la calefacció s’utilitza l’energia dels combustibles o l’energia elèctrica, i per a l’aire condicionat, l’energia elèctrica. Els combustibles que més s’usen per a la calefacció són el gasoil i el gas natural.

SABER MÉS Consumidors responsables Hem d’utilitzar l’energia de manera responsable i no malgastar-la: apagar la televisió si no l’estem veient, tancar les finestres si encenem la calefacció, mantindre encés el mínim nombre de llums possible i tancar sempre la porta de la nevera. Si seguim aquestes indicacions farem un ús responsable de l’energia.

Altres usos a la casa. La multitud d’electrodomèstics que hi ha a les cases, com ara neveres, llavadores, televisors, ordinadors, etc., fan servir sobretot l’energia elèctrica. En la indústria, l’agricultura i la ramaderia. S’utilitzen tant l’energia elèctrica com l’energia dels combustibles fòssils. Les formes d’energia es transformen unes en unes altres. Les que més utilitzem són l’energia elèctrica i l’energia procedent dels combustibles fòssils.

ACTIVITATS 1

Indica quina transformació d’energia es produeix en les situacions següents: Quan s’encén el llum d’una habitació. Quan s’encén un misto. Quan se circula en automòbil.

2

3

Indica en quines de les centrals elèctriques es produeix diòxid de carboni i per què aquest gas suposa un problema. Indica quins tipus d’energia s’utilitzen normalment en una casa.

gència Intel·li alista natur 101

Educació cívica Feu vore als alumnes que tots tenim l’obligació de conservar el nostre planeta per a les generacions futures, de preservar la naturalesa i protegir-la de les accions negatives dels éssers humans. Moltes vegades, açò entra en conflicte amb el desenvolupament econòmic i social. Valoreu els avantatges ambientals de l’ús d’energies respectuoses amb la naturalesa.

 

Solucionari 1   • Quan s’encén el llum d’una habitació: d’energia elèctri-

ca a energia lluminosa. • Quan s’encén un misto: d’energia química a energia lluminosa i calorífica. • Quan se circula en automòbil: d’energia química a energia mecànica. 2  Les centrals tèrmiques produeixen diòxid de carboni.

L’acumulació d’aquest gas produeix l’efecte d’hivernacle que contribueix al calfament global. 3  En una casa s’utilitza sobretot l’energia elèctrica, amb

què funcionen els nombrosos electrodomèstics, com ara televisors, ordinadors, neveres, llavadores...

125

SABER FER

Propòsits

Reconéixer els efectes de les forces

•  Reconéixer efectes de les forces.

Farem un experiment per estudiar els efectes de les forces sobre els cossos. Utilitzarem un senzill aparell que es pot construir fàcilment amb l’ajuda d’un adult. És un llistó de fusta amb dos claus en els quals s’enganxa una goma, i s’hi apega un paper quadriculat per a comprovar quant s’estira aquesta goma.

Més recursos L’estirament de la goma elàstica   i d’altres sòlids elàstics es calcula mitjançant la llei de Hooke: F = K × l.   L’estirament depén de la força, la longitud i una constant d’elasticitat que s’anomena K.

Comprova com s’estira la goma quan es fa força

Si intentem portar la goma cap a nosaltres, vorem que aquesta s’estira. Com més força fem, més s’estira la goma. 1

Quin efecte té la força sobre la goma?

2

Creus que la goma es pot estirar tant com vulguem? Per què?

Observa l’efecte de les forces sobre el moviment

Si deixem anar la goma de sobte quan està estirada, exercirà una força sobre un objecte amb el qual estiga en contacte. Així funcionen els tiradors de pedres. Ara col·locarem l’aparell a la vora d’una taula i l’utilitzarem com si fóra un tirador per a vore a quina distància cau un tap de plàstic segons com estirem la goma. En la taula es recull la distància a què arriba el tap des de la base de la taula depenent de quant estirem la goma. Estirament de la goma

2 cm

4 cm

6 cm

Distància des de la base

114 cm

165 cm

218 cm

3

Explica amb paraules teues què creus que ens indica aquest experiment.

4

A quina distància creus que arribaria el tap si estiràrem la goma 3 cm? I si l’estiràrem 8 cm?

5

Fes tu l’experiment i anota els resultats.

gència Intel·li temàtica a logicom

102

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En abordar aquesta pàgina, els alumnes hauran d’aplicar els coneixements adquirits, fer un experiment i formular hipòtesis. Totes, tasques relacionades amb aquesta competència. És important que paren atenció als dibuixos, als textos i a les unitats de mesura que apareixen perquè les incloguen en les respostes.

Solucionari 1   La força fa que la goma canvie de forma, s’estire i aug-

mente la longitud.

126

2   N o es pot estirar tant com vulguem. Arribarà un mo-

ment que es trencarà, quan la força siga molt intensa. 3   RM. La força que tenia la goma estirada serveix per a im-

pulsar l’objecte; es transforma en energia mecànica. Com més estirada està la goma, més energia té i més distància pot recórrer el tap. 4   Si estiràrem la goma 3 cm, el tap recorreria una distància

entre 114 cm i 165 cm. Si estiràrem la goma 8 cm, el tap recorreria una distància major de 218 cm. 5   RL.

7

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum de

la unitat i completa’l.

•  Repassar i assegurar els objectius   de la unitat usant estratègies que faciliten l’aprenentatge, com el resum i l’esquema.

contacte – forma – moviment – atracció – elèctrica – propietats – distància – combustibles fòssils

La flexibilitat és una de les materials.

dels

NOTES

Las forces tenen diversos efectes: fan que els objectes canvien de o que es trenquen, fan que un cos comence a moure’s o fan que s’ature. un cos en Les forces poden actuar per contacte o a o de repulsió. i poden ser d’ .

La força de fregament és una força de

Les formes d’energia experimenten diferents transformacions. En les centrals elèctriques es transformen diverses formes d’energia en energia . Les persones utilitzem l’energia en multitud d’usos. Sobretot utilitzem l’energia elèctrica . i l’energia dels 2

ESQUEMA. Copia en el teu quadern l’esquema

sobre les propietats dels materials i completa’l. Algunes de les propietats dels materials poden ser

resistència

lleugeresa la té

el cuir i la llana

el cautxú

el vidre

el plàstic

103

Solucionari 1  Resum. La flexibilitat és una de les propietats dels mate-

rials. Les forces tenen diversos efectes: fan que els objectes canvien de forma o que es trenquen, fan que un cos comence a moure’s o fan que un cos en moviment s’ature. Les forces poden actuar per contacte o a distància i poden ser d’atracció o de repulsió.

 

Les persones utilitzem l’energia en multitud d’usos. Sobretot utilitzem l’energia elèctrica i l’energia dels combustibles fòssils. 2  Esquema. Algunes de les propietats dels materials po-

den ser la resistència, que la té l’acer i el formigó; la flexibilitat, que la té el cuir i la llana; l’elasticitat, que la té el cautxú; la transparència, que la té el vidre; la impermeabilitat, que la té el plàstic; i la lleugeresa, que la té l’alumini.

La força de fregament és una força de contacte. Les formes d’energia experimenten diferents transformacions. En les centrals elèctriques es transformen diverses formes d’energia en energia elèctrica.

127

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

Les forces produeixen canvis en la forma dels objectes i en el seu moviment.

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

Explica diverses situacions de la teua vida diària en les quals utilitzes forces per a causar els seus diferents efectes. 2

Indica exemples dels tipus de forces següents:

Més recursos

Una força atractiva que actua a distància.

Comenteu als alumnes que romandre un temps a l’espai causa alguns efectes en els astronautes: augment de l’alçada i dolors d’esquena, redistribució del líquid corporal, mareig i vòmits.   El més important és la pèrdua de massa muscular i òssia (osteoporosi).

Una força repulsiva que actua per contacte. 3

La gravetat també actua a la Lluna. Però l’atracció de la gravetat és menor a la Lluna que a la Terra. Quins efectes creus que pot tindre això sobre els astronautes? Què passaria en un planeta en què l’atracció de la gravetat fóra més gran que a la Terra?

4

Quins combustibles s’utilitzen en les centrals tèrmiques?

5

EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica per què l’energia elèctrica

és tan important en una casa i què passaria si s’acabara. 6

Explica quina forma d’energia s’utilitza en cada imatge de les següents.

A

C

D

E B

104

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil: expressió artística, redacció o disseny tecnològic. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Competències Competència social i cívica. És el moment d’aplicar els coneixements adquirits en la vida diària, i desenvolupar actituds de respecte i cura cap a la naturalesa. Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

128

Solucionari 1   RM. Fem força amb les mans per sostindre un llibre, pas-

sar els fulls, dur-nos l’entrepà a la boca, caminar, alçar la mà per a demanar la paraula, pedalar en una bicicleta… 2   RM. • La gravetat és una força atractiva que actua a dis-

tància. • Quan es colpeja una pilota amb una raqueta, hi actua una força repulsiva per contacte. 3   A la Lluna, els astronautes fan passos (o botets) curts que

produeixen un efecte d’un gran desplaçament; això és perquè la gravetat a la Lluna és menor. Costaria desplaçar-se; els passos produirien poc de desplaçament i se sentirien més pesats.

7 7

EDUCACIÓ EN VALORS. El consum responsable d’energia implica

NOTES

un ús correcte i el seu estalvi, tant a les cases com a les ciutats. Reuniu-vos en grup i redacteu una llista de cinc mesures, almenys, que pugueu adoptar per a estalviar energia. Després, poseu-les en comú a classe i elaboreu una llista conjunta amb deu recomanacions. 8

Indica exemples en els quals es produïsquen les transformacions d’energia següents: Energia elèctrica en mecànica. Energia química en mecànica. Energia elèctrica en tèrmica. Energia lluminosa en elèctrica. Energia química en lluminosa.

9

PER A PENSAR. Explica totes les transformacions d’energia que tenen lloc en les imatges. A

B

Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Dibuixa un còmic que explique les aventures

d’un superheroi que és capaç de modificar la força de la gravetat segons la seua voluntat. B. Escriu una carta per a demanar als nostres

dirigents que promoguen el consum responsable de l’energia. C. Dissenya un aparell basat en gomes elàstiques

o molls que servisca per a calcular el pes dels objectes.

gència Intel·li cial espa

105

4   Els combustibles que s’utilitzen en les centrals tèrmiques

8   • Energia elèctrica en mecànica: batedora. • Energia quí-

són el gas natural, el carbó i productes que s’obtenen del petroli, com el gasoil.

mica en mecànica: motocicleta. • Energia elèctrica en tèrmica: eixugador de cabells. • Energia lluminosa en elèctrica: panell solar. • Energia química en lluminosa: foguera cremant.

5   Expressió escrita. RL. 6   A. Energia química de la gasolina. B. Energia elèctrica.

C. Energia del vent. D. Energia elèctrica. E. Energia química del cos humà. 7  Educació en valors. RM. Utilitzar el transport públic, la bi-

cicleta i caminar. Cuidar la temperatura de la calefacció perquè no siga alta. Emprar energies alternatives, com panells solars per a tindre calefacció i aigua calenta als habitatges. Usar vehicles elèctrics. Col·locar ventiladors en lloc d’aire condicionat. Aïllar bé els habitatges. Posar la llavadora sols quan estiga plena.

9   Per a pensar. A. L’energia química del cos humà es trans-

forma en l’energia mecànica quan es mou el pal entre les mans. L’energia mecànica es transforma en energia calorífica. Aquest calor fa cremar la palla i la fusta. Hi ha energia calorífica i lluminosa. B. L’energia química de les piles de la llanterna es transforma en energia lluminosa.

129

8

La llum i els colors

Continguts de la unitat • La llum. • La descomposició de la llum blanca. •  Les lents i els espills.

SABER

• Transparent, translúcid, opac. VOCABULARI

•  Reflexió, refracció. •  Lents convergents, lents divergents. •  Espills plans, còncaus i convexos.

SABER FER

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre l’ús i la importància de la llum en els concerts.

COMUNICACIÓ ORAL

• Comunicació de l’experiència viscuda en un concert.

ESCRIPTURA

• Escriptura d’un relat sobre l’arc de Sant Martí.

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Observació de fotografies d’un objecte transparent, un altre translúcid i un altre d’opac. • Interpretació de dibuixos per a aprendre sobre la reflexió de la llum i els colors. • Observació de fotografies sobre lents i espills. • Resum de la unitat.

TÈCNIQUES D’ESTUDI

• Esquema sobre la llum, la forma de desplaçar-se i els seus colors bàsics. • Taula sobre tipus d’objectes segons el seu comportament davant la llum.

 

SABER SER

130

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Reconéixer els colors bàsics de la llum. • Interés per interpretar de forma científica els fets de la nostra vida diària.

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació de continguts. Unitat 8. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació en valors. •  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 6.

RECURSOS DIGITALS

Ensenyament individualitzat •  Pla de millora. Bloc 3. Fitxes 13 i 14.

LlibreMèdia

• Programa d’ampliació. Bloc 3. Fitxa 8.

• Unitat 8: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

Projectes de treball cooperatiu • Projecte del tercer trimestre. Els invents.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

Recursos complementaris

Natural Science 4

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa. ce

PRIMARY

Natural Scien

•  Projectes per a dies especials. •  Programa bilingüe.

Natural Science

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa. •  Esquemes muts. PRIMARY

•  Suggeriments per a elaborar treballs.

ce Natural Scien

PRIMARY

•  Pràctiques de laboratori. •  Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Abril

Maig

Juny

131

Propòsits •  Aprendre, per mitjà de la lectura d’un text, a realitzar activitats   i observar imatges sobre l’ús i la importància de la llum en els concerts. •  Activar els coneixements previs.

Més recursos En alguns concerts, els assistents encenen els encenedors. Hi ha diverses versions sobre l’origen d’aquest costum i totes coincideixen que la primera vegada que es va fer fou al festival de Woodstock el 1969. L’organització esperava 250.000 assistents però, al final, van ser més   de mig milió. Durant la segona nit, la multitud era tan gran que en la foscor era impossible saber fins on arribava. Un cantant va demanar des de l’escenari que encengueren els encenedors.   En uns minuts, desenes de milers   de flames s’il·luminaren.

8

La llum i els colors

Un concert espectacular Els assistents a un concert de música moderna volen sentir les seues estrelles en directe, però no només això. També volen viure un gran espectacle que recordaran durant anys. Un dels recursos que s’utilitzen per a aconseguir-ho és la llum. Es fa servir llum de tots els colors mitjançant grans focus, projectors, pantalles gegantines, focs artificials… Els rajos de llum il·luminen els diversos components del grup i donen protagonisme al cantant, al guitarrista, a la bateria, als ballarins, al cor… En les cançons més conegudes, les llums són intenses, els focus es mouen de pressa per projectar rajos de llum a tota velocitat d’una banda a l’altra. Sens dubte, els concerts són grans ocasions per a delectar-se amb els espectacles de llum i so.

Llig i comprén el problema Per a què s’utilitza la llum en els concerts de música moderna? La llum és sempre del mateix color? De vegades s’utilitza la llum per a destacar algú sobre l’escenari. Com s’aconsegueix?

Pregunteu als alumnes per a què   va servir encendre els encenedors aquella nit i per què creuen que   es fa en l’actualitat.

Què ocorre amb la llum durant les cançons més conegudes? D’on procedeix la llum que s’utilitza en el concert de la imatge? EXPRESSIÓ ORAL. Has estat mai en un concert? N’has vist algun per televisió? Explica què vas sentir.

SABER FER TASCA FINAL Reconéixer els colors bàsics de la llum En finalitzar la unitat reconeixeràs els colors bàsics de la llum i sabràs què passa quan es mesclen. Abans aprendràs les propietats de la llum i en què consisteixen els processos de refracció i reflexió.

106

Suggeriments sobre la lectura

Educació cívica

Demaneu als alumnes que escriguen oracions amb les paraules i expressions següents: música moderna, gran espectacle, focus, projector, pantalla gegant, foc artificial, cor, protagonista, concert. També demaneu que proposen un altre títol per a la lectura.

Valoreu la importància de la música. Els bebés es tranquil· litzen en escoltar els batecs del cor de la mare. Els xiquets menuts es mouen quan senten unes notes musicals. Escoltar música en les seues manifestacions variades i sobretot, en directe, ens ajuda a créixer com a persones i a gaudir d’una bellesa que sols l’esser humà és capaç de valorar en tota la seua profunditat.

Per a explicar Observeu en la fotografia les dades que van apareixent en el text: els colors de la llum (groc, roig, verd, blanc, blau…), els focus sobre distintes persones i les projeccions dels rajos de llum.

132

Competències Comunicació lingüística. Amb la lectura del text, l’observació de la fotografia i el treball proposat en les activitats, s’afavoreix i s’aferma la comprensió lectora i es desenvolupen les habilitats de comunicació oral.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

La llum i el color La llum és una forma d’energia, l’energia lluminosa. Ens permet vore els objectes gràcies al fet que la retina la capta. La llum del sol és blanca. Quan la llum travessa una gota d’aigua es descompon en els set colors de l’arc iris. 1

D’on procedeix la llum que rep la Terra?

2

Quins són els set colors de l’arc iris?

107

 

Aprendre a aprendre. Assegurar els conceptes clau és fona· mental per a incorporar nous coneixements de forma signifi· cativa. En aquesta unitat és necessari comprovar que tots els alumnes saben que la llum i els colors estan relacionats.

•  Les llums són intenses, els focus es mouen de pressa per a projectar rajos de llum a tota velocitat d’un costat a un al· tre.

Solucionari

•  Hi ha focus al sostre i darrere dels músics i cantants.

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

•  Expressió oral. RL.

•  Per a il·luminar els diversos components del grup i do· nar-los protagonisme (al cantant, al guitarrista, a la bateria, als ballarins, al cor). També per a donar relleu als moments més intensos, pel volum de la música, per l’emoció que transmet la cançó…

QUÈ EN SAPS JA?

•  Els rajos de llum il·luminen els diversos components del grup i els donen protagonisme.

1   La llum que rep la Terra procedeix del Sol. 2  El roig, el taronja, el groc, el verd, el blau, l’anyil i el viole·

ta/morat.

•  No. Hi ha llum de tots els colors.

133

La llum Propòsits

La llum és una forma d’energia que ens permet vore el que hi ha al voltant nostre.

•  Saber com es desplaça la llum i quin és el comportament dels objectes respecte a la llum.

Per exemple, quan entrem en una habitació fosca no veiem res, però si encenem un llum podem vore els mobles que hi ha en l’habitació. Alguns cossos, com el sol i les bombetes, poden emetre llum.

•  Conéixer en què consisteix la refracció de la llum.

La llum es desplaça Quan s’encén una bombeta en una habitació, la llum il· lumina tot l’espai perquè viatja des de la bombeta fins a tots els punts de l’habitació.

Més recursos Proposeu als alumnes que la pròxima vegada que acudisquen a una piscina intenten el joc següent: llanceu una moneda al fons de la piscina en la part que no tapa i intenteu tocar-la amb la punta d’un pal. La dificultat d’aquest exercici troba explicació en la refracció.

1

La llum es desplaça a gran velocitat i en totes les direccions des de la font lluminosa. La llum recorre 300.000 quilòmetres en un sol segon. Per això, quan una persona que es troba lluny nostre encén una llanterna, veiem la llum a l’instant.

Formació d’ombres. Quan la llum troba un objecte opac, darrere seu es produeix una ombra. TREBALLA AMB LA IMATGE

Es voria igual l’ombra si utilitzàrem un got de vidre en comptes d’un pot de fusta?

A més, la llum es desplaça en línia recta. Com que no pot envoltar els obstacles, es produeixen les ombres. Per exemple, si la llum d’una bombeta il·lumina directa· ment un objecte, s’origina una ombra darrere seu. 1

I si la llum no es transmetera en línia recta?

La llum i els objectes Segons com deixen passar la llum, els objectes poden ser transparents, translúcids o opacs. 2

Transparents. La llum els travessa amb facilitat. A través d’ells es poden vore clarament les formes i els colors dels objectes.

Translúcids. Els travessa només una part de la llum; per això, les formes dels objectes no es veuen nítides.

2

Tipus d’objectes segons el seu comportament davant de la llum.

Opacs. La llum no els travessa. No permeten que es vegen imatges a través d’ells. Darrere seu queda una ombra.

108

Per a explicar Comenteu a l’alumnat que en aquesta sessió coneixeran alguns fenòmens relacionats amb la llum. Això els permetrà respondre a preguntes com ara: Per què podem vore a través d’alguns objectes i d’altres no? Per què veiem partit un llapis situat dins d’un got amb aigua? Reuniu en classe una col·lecció d’objectes transparents, translúcids i opacs. Serà una forma pràctica i experimental de comprendre i recordar els conceptes. El cartó i la llosa són opacs. Les botelles de vidre i el plàstic d’embolicar aliments són transparents. El paper vegetal i les botelles de plàstic blanc de llet són translúcids.

134

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Tipus de vidres. Demaneu als alumnes que responguen de forma raonada a aquestes preguntes: En quines habitacions d’una casa posaries vidres translúcids? I de transparents? PER A AMPLIAR Verificar que la llum es propaga en línia recta. Necessiteu dos trossos de cartolina negra, una agulla de fer calça i una llanterna. Feu amb l’agulla un forat al centre de cada cartolina, enceneu la llanterna i poseu les dues cartolines entre la llanterna i l’ull; observareu que rep la llum. Si es desplaça una de les cartolines, ja no es rep la llum perquè els forats deixen d’estar alineats amb la llanterna.

8

NOTES

La refracció de la llum Quan mirem un llapis que està parcialment submergit en un got d’aigua, el veiem com si estiguera trencat. Això ocorre perquè quan la llum passa de l’aire a l’aigua pateix un canvi de direcció que es diu refracció. 3 La refracció és el canvi de direcció que experimenta la llum en passar d’un material a un altre material diferent. En les lents també es produeix aquest procés de refracció de la llum. Són cossos transparents que tenen dues superfícies, de les quals almenys una és corba. Fan que vegem la imatge més gran o més menuda del que és en realitat. Aquesta és la raó per la qual veiem els cossos més grans si els mirem amb una lupa, un telescopi o unes ulleres. 4 La llum es desplaça en línia recta, a gran velocitat i en totes les direccions. Quan la llum passa d’un material a un altre canvia de direcció i es produeix la refracció.

3

Refracció de la llum. La part submergida sembla més gran del que és en realitat.

4

La lupa augmenta la imatge dels objectes que es veuen amb ella.

ACTIVITATS 1

Explica per què és impossible que ocórrega el que es veu en el dibuix.

3

Observa i contesta raonadament. Com és el prisma de la fotografia, opac, transparent o translúcid? A més de l’aire, quin altre medi travessa el raig de llum? Explica què ocorre amb el raig de llum. Què passa quan entra en el prisma? I quan n’ix?

2

Identifica l’objecte opac, el transparent i el translúcid.

109

Educació cívica És molt important llegir i escriure amb la quantitat de llum suficient per a cuidar els nostres ulls. La font de llum ha d’estar en posició correcta respecte a nosaltres, de manera que no ens fem ombra amb el nostre cos. Cal evitar mirar directament al sol i a altres fonts lluminoses intenses, com una bombeta encesa.

Treballa amb la imatge •  No s’hi voria l’ombra si usàrem un got de vidre, perquè el vidre és transparent i la llum el travessa.

 

Solucionari 1  La realitat del dibuix és impossible perquè la llum es des-

plaça en línia recta. 2  L’objecte opac al centre. El transparent a la dreta. El

translúcid a l’esquerra. 3   •  El prisma és transparent; a través d’aquest podem veu-

re la cartolina i el raig de llum. •  El vidre del prisma. •  Quan el raig entra en el prisma, canvia de direcció. I quan n’ix, torna a canviar de direcció.

•  Els rajos es desviarien, no rebotarien en la fusta i no s’hi formaria l’ombra.

135

La descomposició de la llum blanca Propòsits

Quan plou i, alhora, fa sol, apareix en el cel l’arc iris. Igualment, si un raig de llum blanca travessa un prisma de vidre també es pot vore que apareixen els colors de l’arc iris. 1

•  Saber com es descompon la llum blanca i quina relació té amb els colors dels objectes.

Llavors, si la llum és blanca, d’on ixen tots aquests colors? La resposta és que la llum blanca està formada per llum de tots els colors i el que fa el prisma és separar-los. Per tant, la mescla de llum de tots els colors dóna com a resultat llum blanca.

•  Conéixer en què consisteix   la reflexió de la llum.

Previsió de dificultats

Els colors de la llum

Els conceptes que es presenten en aquestes pàgines són un poc complicats. Els exemples de la vida quotidiana i les imatges del llibre en facilitaran la comprensió.

1

Descomposició de la llum en travessar un prisma transparent.

2

Els colors bàsics de la llum.

3

Els espills reflecteixen la llum i la imatge que tenen al davant.

Fixa’t què ocorre quan utilitzem llanternes de colors per a projectar llum sobre una paret. Cada llanterna projecta llum d’un color diferent i veiem que, quan es barregen els feixos de llum, apareixen colors nous. Utilitzant tres llums, una de color roig, una altra de color verd i una altra de color blau, es poden obtindre tots els altres colors, incloent-hi el blanc. Per exemple, barrejant les llums roja i verda, s’aconsegueix la llum groga. Quan es barregen les llums roja, verda i blava, s’aconsegueix la llum blanca. 2 Per això diem que el color roig, el verd i el blau són els colors bàsics de la llum.

La reflexió de la llum Quan un raig de llum es troba amb un objecte opac, hi xoca i rebota, igual que faria una pilota de tenis en xocar contra una paret. Aquest fenomen s’anomena reflexió. La reflexió de la llum és la que fa possible que vegem els cossos que no tenen llum pròpia. Per exemple, la Lluna es pot vore gràcies al fet que reflecteix la llum del Sol. Sobre la superfície dels espills també es produeix aquest procés de reflexió de la llum. Quan algú es mira en un espill, s’hi pot vore perquè l’espill reflecteix o retorna la llum que rep i projecta la imatge que té al davant. 3 110

Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Espills i reflexió de la llum. Amb l’ajuda d’espills de mà es pot reflectir la llum que entre per les finestres i il·luminar la zona més fosca de l’aula. També es poden reflectir rajos de llum procedents de llanternes enceses. PER A AMPLIAR Instruccions per a fer un disc de Newton. Es necessiten aquests materials: cartolina, un CD per a traçar una circumferència al seu voltant amb un llapis, llapis de colors, regle graduat, transportador d’angles, tisores. Es retalla un cercle de cartó, es divideix en set parts iguals amb l’ajuda d’un llapis i un transportador, es pinten les secci-

136

ons amb un dels set colors de l’arc iris en cada secció. Després, s’hi fa un forat al centre i s’hi fica un pal de fusta o un llapis. Per a acabar, es gira el disc amb la mà ràpidament i s’observa que tots els colors es combinen per formar el blanc.

Treball cooperatiu Els colors que ens envolten ens provoquen emocions i afecten els nostres estats d’ànim. Usant roba de determinat color o decorant les nostres cases amb colors podem aconseguir amb més facilitat estats d’ànim positius. Dividiu la classe en grups i demaneu que resolguen aquestes tasques: •  Busqueu informació sobre les emocions relacionades amb cada color.

8

NOTES

El color dels objectes El color dels objectes depén de la llum que reflecteixen. Per exemple, quan veiem un objecte de color blau, és perquè absorbeix la llum de tots els colors excepte la llum blava, que es reflecteix i arriba fins als nostres ulls. Cada objecte absorbeix la llum d’uns colors i reflecteix la llum d’uns altres. Per tant, el color del qual veiem un objecte és el color de la llum que reflecteix aquest objecte. Els objectes negres són els que absorbeixen tota la llum que els arriba i no reflecteixen res. Per contra, els objectes blancs reflecteixen la llum de tots els colors. 4 La llum blanca està formada per llum de tots els colors. El roig, el verd i el blau són els tres colors bàsics de la llum. La reflexió és el rebot que experimenta la llum en xocar amb un objecte. El color dels objectes depén de la llum que reflecteixen.

Reflecteix la llum blava. 4

Reflecteix la llum roja.

gència Intel·li alista natur TREBALLA AMB LA IMATGE

Respon a aquestes preguntes sobre el color de cada trompa: De quin color és la llum que reben? Quin color o quins colors absorbeixen? De quin color o colors és la llum que reflecteixen?

Absorbeix tots els colors.

Reflecteix tots els colors.

Veiem els objectes del color de la llum que reflecteixen.

ACTIVITATS 1

Copia en el teu quadern l’esquema de la dreta, que mostra com es produeix la reflexió d’un raig de llum, i indica en l’esquema quin és el raig que arriba a l’espill i quin és el raig que s’hi reflecteix.

2

Explica quins colors de la llum reflecteix cada tetera de la fotografia.

111

•  Elaboreu un pòster d’un color predominant tipus collage amb dibuixos i fotografies de revistes. •  Expliqueu què transmet aquest pòster.

Treballa amb la imatge En tots els casos la llum incident és blanca i conté tots els colors. La trompa blava reflecteix la llum blava i absorbeix els altres colors. La trompa roja reflecteix la llum roja i absorbeix els altres colors. La trompa negra absorbeix tots els colors i no reflecteix res. La trompa blanca reflecteix tots els colors i no absorbeix res.

 

Solucionari 1  RG. El raig incident és el que està a l’esquerra de la imat-

ge, té la punta de la fletxa cap avall, sobre l’espill en què incideix. El raig reflectit és el que està a la dreta de la imatge, té la punta de la fletxa cap amunt en l’extrem superior. 2  La tetera roja reflecteix la llum roja i absorbeix els altres

colors. La tetera blava reflecteix la llum blava i absorbeix els altres colors.

137

Les lents i els espills Propòsits

Les lents

•  Conéixer els diferents tipus de lents i d’espills.

Les lents són cossos que refracten els rajos de llum.

Galileu i el telescopi

Són cossos transparents, generalment de vidre, que tenen dues superfícies, almenys una de les quals és corba, i que desvien els rajos de llum que els arriben.

Va ser Galileo Galilei, més conegut com a Galileu, qui, l’any 1609, va construir un telescopi per a poder observar els planetes i les estrelles i va contribuir al desenvolupament de l’astronomia, que és la ciència que estudia els astres. Va ser el primer a descobrir que la Lluna no té una superfície llisa, com es creia fins llavors, sinó que és rugosa i està plena de cràters.

Més recursos

SABER MÉS

Hi ha lents convergents i lents divergents.

Hi ha una pàgina web de la Nasa   en espanyol (www.lanasa.net), on podem trobar amplíssima informació sobre observació astronòmica, les últimes troballes dels telescopis espacials o els últims descobriments fets per l’Observatori Europeu Astral (ESO) situat a Xile.

Les lents convergents s’anomenen així perquè fan convergir o unir els rajos que els arriben en un punt concret. Són més amples en la part central i més estretes en les vores. Les lents divergents s’anomenen així perquè divergeixen o separen els rajos de llum. Són més amples en les vores i més estretes en la part central. En la vida diària utilitzem les lents per a diferents finalitats. Les ulleres ens permeten tindre una visió correcta, corregint defectes òptics; utilitzem lupes o microscopis per a augmentar la imatge de coses menudes que no podríem vore a ull nu; i per a vore objectes llunyans, com els planetes, fem servir telescopis que ens permeten vore’ls més a prop. 1

1

Les ulleres, la lupa, el telescopi i el microscopi són exemples de la utilitat de les lents.

112

Per a explicar Porteu a classe mostres representatives dels diferents tipus de lents i espills. Així, els alumnes podran comprovar in situ quines són les seues característiques principals.

Altres activitats

amb nitidesa per darrere de la retina. Per contra, les lents divergents serveixen per a corregir problemes de miopia. Una persona miop no s’hi veu bé de lluny i tendeix a acostar-se massa als objectes. Això es pot deure a una deformació de l’ull consistent en un allargament anteroposterior que fa que les imatges es formen amb nitidesa abans d’arribar a la retina.

PER A AMPLIAR

Saber més

Lents i defectes òptics. Expliqueu als alumnes les diferències entre lents convergents i divergents amb l’ús que se’n fa per a corregir defectes òptics. Així, un problema d’hipermetropia es corregeix amb lents convergents. Una persona amb problemes d’hipermetropia no s’hi veu bé de prop i ha d’allunyar-se dels objectes. La possible causa és l’aplatament anteroposterior de l’ull que suposa que les imatges es formarien

Galileo Galilei (1564-1642) va ser un home del Renaixement interessat per les arts i les ciències. Les seues fites inclouen la millora del telescopi, gran varietat d’observacions astronòmiques, la primera llei del moviment i un suport determinant a les idees aleshores rebutjades de Copèrnic sobre la teoria heliocèntrica. El seu treball experimental va contribuir a l’establi-

138

8

NOTES

Els espills Els espills són superfícies que reflecteixen els rajos de llum. Quan algú es mira en un espill s’hi pot vore perquè l’espill reflecteix o retorna la llum que rep i projecta la imatge que té al davant. Hi ha diversos tipus d’espills: Els espills plans tenen la superfície plana i no distorsionen la imatge que projecten; és a dir, la imatge té la mateixa mida i la mateixa forma que la real. Aquests espills són els més habituals i són els que trobem, per exemple, en els vestidors. 2

2

Espill pla.

4

Espill convex.

Els espills còncaus tenen la superfície corbada cap endins i augmenten la imatge de l’objecte que reflecteixen. Són molt útils per als espills de tocador. 3 Els espills convexos tenen una superfície corbada cap enfora i reflecteixen una mida inferior a l’objecte original. Per exemple, són convexos els espills retrovisors dels cotxes. 4

3

Espill còncau.

ACTIVITATS 1

Digues què tenen en comú les ulleres, el microscopi i la lupa.

2

Quin instrument òptic podem utilitzar per a observar la Lluna?

3

Explica com es veu una persona que es reflecteix en un espill convex.

113

ment del modern mètode científic, i per això se’l considera un dels «pares» de la ciència moderna. L’enfrontament que tingué amb la Inquisició romana de l’església Catòlica sol presentar-se com el millor exemple de conflicte entre religió i ciència en la societat occidental.

 

Solucionari 1   Les ulleres, el microscopi i la lupa tenen en comú que són

lents. 2   El telescopi. 3   Una persona que es reflecteix en un espill convex s’hi veu

Competències Comunicació lingüística. Els alumnes comparen els tipus de lents i d’espills i escriuen les diferències. És important usar el vocabulari de forma precisa.

amb una grandària inferior perquè tenen la superfície corbada cap a fora.

Aprendre a aprendre. Afermar els conceptes clau és fonamental per a incorporar nous coneixements de forma significativa per a l’alumnat.

139

SABER FER

Reconéixer els colors bàsics de la llum

Propòsits •  Reconéixer els colors bàsics   de la llum.

La pantalla d’un telèfon mòbil està formada per milers de puntets de color roig, verd i blau que es poden encendre i apagar. Quan mirem el mòbil des d’una distància normal veiem el resultat de la mescla dels diferents colors.

Previsió de dificultats El treball proposat en aquest apartat ajudarà a comprovar que la suma   dels colors bàsics de la llum   és el blanc, i no el negre. Cal tindre   en compte que es tracta de la llum   i no de la barreja dels colors de les pintures que podem fer amb unes aquarel·les.

Fes aquest experiment

Prepara un telèfon mòbil i una lupa de molts augments. Encén el mòbil, col·loca la lupa damunt de la pantalla, acosta l’ull a la lupa i observa el que hi veus. Situa la lupa sobre zones de diferent color: Col·loca de primer la lupa en una zona de color blanc.

Després, en una zona de color blau.

Per últim, en una zona de color negre.

Resol les activitats 1

Fes un dibuix en el quadern de cada una de les teues observacions: zona blanca, zona blava i zona negra.

2

Completa aquestes frases en el teu quadern: Els punts de la pantalla són de color …, de color … i de color … Apareixen aquests tres colors perquè …

3

Imagina que col·loques la lupa en una zona groga. De quins dos colors seran els puntets que voràs?

gència Intel·li temàtica a logicom

114

Coneixements i experiències previs En la pàgina 110 del llibre de l’alumne apareix un esquema molt clar sobre els colors bàsics de la llum. Abans i durant el treball amb aquesta pàgina, es pot recórrer a l’esquema per a observar i repassar quins són aquests tres colors bàsics i les barreges que es produeixen entre ells. Senyaleu la petita zona central, on es pot vore el resultat de la barreja de tots els colors: és de color blanc.

sics. És important que els alumnes paren molta atenció a les imatges.

Solucionari 1   RG. Segons les fotografies que ixen en el llibre de l’alum-

ne. Zona blanca: puntets de color roig, de color blau i de color verd. Zona blava: puntets de color blau. Zona negra: puntets de color negre. 2   • Els punts de la pantalla són de color roig, de color blau

Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per a fer el treball proposat, es necessiten els coneixements teòrics adquirits al llarg de la unitat sobre la llum i els seus colors bà-

140

i de color verd. • Apareixen aquests tres colors perquè són els colors bàsics de la llum. 3   Els puntets seran de color roig i de color verd.

8

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia el resum en el teu quadern. opacs – direccions – recta – velocitat – translúcids – direcció – objecte – llum – reflecteixen – negres – blancs – colors

La llum es desplaça a gran i en línia .

• Repassar i afermar els objectius de la unitat usant estratègies que faciliten l’aprenentatge, com el resum i l’esquema.

, en totes les

Segons com deixen passar la llum, els objectes poden ser transparents, i .

NOTES

que experimenta La refracció és el canvi de la llum en passar d’un material a un material diferent. La reflexió és el canvi de direcció que experimenta la llum quan xoca contra un opac. El color del qual veiem un objecte és el color de la que aquest objecte reflecteix. són els que absorbeixen tota la Els objectes llum que el arriba i no res. reflecteixen la llum de tots els

Els objectes 2

.

ESQUEMA. Copia l’esquema en el teu quadern i completa’l. LA LLUM

es desplaça

3

té tres colors bàsics

Copia aquesta taula en el quadern i completa-la. Tipus d’objecTes segons el seu comporTamenT davanT la llum Tipus

definició

115

Solucionari 1   Resum. La llum es desplaça a gran velocitat, en totes les

direccions i en línia recta. Segons com deixen passar la llum, els objectes poden ser transparents, translúcids i opacs. La refracció és el canvi de direcció que experimenta la llum en passar d’un material a un material diferent. La reflexió és el canvi de direcció que experimenta la llum quan xoca contra un objecte opac. El color del qual veiem un objecte és el color de la llum que aquest objecte reflecteix.

 

Els objectes blancs reflecteixen la llum de tots els colors. 2   Esquema. La llum es desplaça: en línia recta - a gran ve-

locitat – en totes les direccions. Té tres colors bàsics: roig – verd – blau. 3   Transparents. La llum els travessa amb facilitat. A través

d’ells, es poden vore clarament les formes i els colors dels objectes. Translúcids. Els travessa sol una part de la llum; per això, les formes dels objectes no es veuen nítides. Opacs. La llum no els travessa. No permeten que es vegen imatges a través d’ells. Darrere d’ells queda una ombra.

Els objectes negres són els que absorbeixen tota la llum que els arriba i no reflecteixen res.

141

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits •  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

1

Pensa un exemple de refracció i un altre de reflexió de la llum.

2

Si observes una mosca a través del microscopi, la voràs molt més gran de com és en realitat. Explica per què segons el que has aprés en la unitat.

Més recursos Informeu els alumnes sobre   els riscos que suposa l’ús continu   de l’ordinador, de les tauletes tàctils   i dels telèfons mòbils per a la vista. Demaneu que busquen informació   de com es poden minimitzar aquests riscos. Per exemple, useu-los amb moderació, feu pauses durant el treball, disposeu d’una il·luminació adequada en l’habitació, reguleu adequadament la llum emesa   per la pantalla, situeu els ulls   a la distància adequada…

3

Indica quina de les portes té un material transparent i quina té un material translúcid.

A

B

Explica quins avantatges presenta cada un.

4

Quines característiques de la llum observes en aquestes fotografies? B

A

5

En la fotografia pots observar una ombra xinesa. Per a aconseguir aquesta ombra, cal haver utilitzat un focus de llum. On creus que està col·locat el focus de llum, davant de la paret o al seu darrere? Quina forma té aquesta ombra? Com s’ha aconseguit una ombra així?

116

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

142

Solucionari 1   U n exemple de refracció de la llum són les lents i un

exemple de reflexió de la llum són els espills. 2   Perquè usem lents, que són cossos transparents que te-

nen dues superfícies, de les quals almenys una és corba, i que refracten la llum. En el cas del microscopi, són lents d’augment i, com a conseqüència, fan que vegem la imatge més gran del que és en realitat. 3   La porta A té un material transparent i la porta B té un

material translúcid. A través de la porta A es poden vore clarament les formes i els colors. Deixa passar molta llum. A través de la porta B les formes dels objectes no es veuen nítides. Tot i que deixa passar menys llum, permet més intimitat.

8 6

Amb quin instrument podries llegir un text amb la lletra molt xicoteta? Per què?

NOTES

B

A

7

PER A PENSAR. Per què la Lluna es veu blanca?

8

Per què es forma l’arc iris?

9

Indica quina de les il·lustracions mostra com veiem els objectes i per què. A

B

C

Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Escriu un relat breu que tinga com a protagonista

un arc iris. B. Descriu el funcionament d’uns prismàtics assenyalant

per a què serveixen i com pots vore la imatge a través d’ells. C. Dibuixa una figura en cartolina negra i retalla-la.

Apega-hi un palet al darrere que servirà per a subjectar-la. Col·loca’t enfront d’una paret i demana a un company que projecte la llum d’una llanterna sobre la figura. Podràs fer teatre d’ombres.

gència Intel·li ística lingü

117

4   A. El Sol emet llum que arriba a la Terra. La llum es des-

plaça en totes direccions. B. Els objectes opacs no deixen passar la llum i, per això, es forma una ombra. 5   • El focus de llum està davant de la paret.

• Té forma de gos amb el musell llarg i les orelles curtes. • Se situa un focus de llum davant de la persona que farà l’ombra. Aquesta persona col·loca els braços i les mans entre el focus de llum i la paret, de forma que la llum no puga travessar-los i així, en la paret, es fa una ombra. 6   Podria llegir un text amb la lletra molt menuda amb la

 

també usa lents d’augment però, en aquest cas, s’utilitza per a observar mostres d’una grandària microscòpica. 7   Per a pensar. RM. Es veu blanca perquè els rajos del Sol

que incideixen sobre ella són molt intensos. 8   RM. L’arc iris o arc de Sant Martí es forma per l’aparició

d’un espectre de freqüències de llum contínua quan els rajos del Sol travessen gotetes d’aigua contingudes en l’atmosfera terrestre. 9   L’esquema correcte és el B. La llum arriba als objectes,

es reflecteix en ells i arriba fins als nostres ulls.

lupa, perquè és una lent d’augment, és a dir, és un cos transparent que té dues superfícies, de les quals almenys una és corba, i que refracta la llum. El microscopi

143

9

Les màquines

Continguts de la unitat •  L’evolució de les màquines. •  Les màquines simples. •  Ciència, tecnologia i societat.

SABER

• Màquina simple. VOCABULARI

• Palanca, pla inclinat, corriola. • Airbag, robot, pròtesi, xarxa social.

LECTURA

• Lectura i comprensió d’un text sobre la construcció de les piràmides d’Egipte.

COMUNICACIÓ ORAL

• Explicació de quins són els monuments més espectaculars i per què. • Redacció de les instruccions per a construir una catapulta.

ESCRIPTURA

• Explicació raonada de quines són les tres màquines més importants en la vida diària. • Observació de fotografies de l’evolució de les màquines.

SABER FER

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

• Interpretació de dibuixos per a aprendre sobre l’ús i les característiques de màquines senzilles. • Interpretació de fotografies sobre avanços científics i tecnològics.

ÚS DE LES TIC

TÈCNIQUES D’ESTUDI  

SABER SER

144

TASCA FINAL

FORMACIÓ EN VALORS

• Recerca d’informació i explicació d’un viatge en tren de màquina de vapor. • Cerca d’informació sobre les impressores 3D. • Resum de la unitat. • Esquema sobre els tipus de màquines. • Construir una catapulta. • Curiositat per conéixer per a què serveixen i com funcionen les màquines. • Interés pels avanços científics i tecnològics de la nostra època.

Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aprenentatge eficaç

Programació didàctica d’aula

• Tècniques d’estudi i preparació d’exàmens.

Recursos per a l’avaluació

Projectes interdisciplinaris

• Avaluació de continguts. Unitat 9. Controls B i A. Test.

•  Programa d’educació en valors. •  Programa d’educació emocional.

•  Avaluació per competències. Prova 6. •  Avaluació trimestral.

RECURSOS DIGITALS

•  Avaluació final.

LlibreMèdia

Ensenyament individualitzat

• Unitat 9: activitats, recursos, pàgines web i glossari.

•  Pla de millora. Bloc 3. Fitxes 15, 16 i 17. • Programa d’ampliació. Bloc 3. Fitxa 9.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

Projectes de treball cooperatiu

Natural Science 4

• Projecte del tercer trimestre. Els invents.

RAT PRIMÀRIA

a4 la Naturales Ciències de

•  Programa bilingüe.

at d i g i ta l e en fo r m

Avaluació ències per compet

sa 4 la Naturale Ciències de

PROFESSO

Avaluació ències per compet

DEL PROFESSO

•  Projectes per a dies especials.

per

BIBLIOTECA

•  Lectures de Ciències de la Naturalesa.

Recursos a l’avaluació

DEL BIBLIOTECA

Recursos complementaris

RAT PRIMÀRIA

d i sp o n i b l

Recursos ació per a l’avalu

•  Curiositats de Ciències de la Naturalesa. •  Esquemes muts. •  Pràctiques de laboratori. •  Suggeriments per a elaborar treballs. •  Làmines d’un planeta viu. • Biografies.

SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ

Abril

Maig

Juny

145

Propòsits •  Aprendre, mitjançant la lectura d’un text i la realització d’activitats, sobre la construcció de les piràmides d’Egipte. •  Activar els coneixements previs.

Més recursos Expliqueu que els egipcis empraven algunes ferramentes senzilles per a extraure de les pedreres els enormes blocs de pedra i tallar-los a la grandària que volien. Per a mesurar i anivellar, usaven instruments que feien amb cordell   o amb tires de cuir unides amb vares. Per a separar els blocs, usaven martells de fusta per a colpejar els cisells i per a inserir falques de fusta   o coure. Tallaven els blocs de pedra tova   amb serres de coure, les quals també usaven per a tallar els enormes pals que s’usaven com a palanques   per a col·locar els blocs de pedra   al seu lloc.

9

Les màquines

Construint en gran Els faraons eren els governants d’Egipte fa milers d’anys. Alguns van ordenar alçar piràmides per ser-hi enterrats després de la seua mort. Havien de ser molt grans i duradores. Per construir-les, van utilitzar enormes blocs de pedra que van apilar els uns sobre els altres fins a aconseguir la forma adequada. Hui se sap que els antics egipcis coneixien la roda, la corriola, la palanca i el pla inclinat. Tot i això, els investigadors encara es pregunten com van aconseguir alinear de forma tan perfecta blocs del volum d’un cotxe sense les màquines i les tècniques actuals. Hi ha qui opina que van construir rampes per a desplaçar aquests blocs fins al seu lloc. El problema és que aquestes rampes haurien d’haver tingut la mateixa mida que la mateixa piràmide o fins i tot més gran.

Llig i comprén el problema Qui eren els faraons? Per què els faraons van ordenar construir les piràmides? Quins instruments coneixien els antics egipcis per a construir les piràmides? Fixa’t en la mida dels blocs que formen la piràmide. Com creus que els van col·locar? EXPRESSIÓ ORAL. Les piràmides són construccions espectaculars. Dels monuments que coneixes, digues quins et semblen més espectaculars i per què.

SABER FER TASCA FINAL Construir una catapulta En acabar la unitat construiràs el model d’una catapulta, una màquina antiga. Abans, aprendràs molts aspectes relacionats amb les màquines i com aquestes han anat evolucionant.

118

Coneixements i experiències previs

Per a explicar

Explorar els coneixements dels alumnes sobre les piràmides i la seua grandària. És possible que no sàpien que estan formades per blocs enormes amb una superfície llisa i brillant.

Amb l’ajuda de la imatge, feu que observen que les piràmides estan formades per grans blocs de pedra. Compareu la grandària de les persones amb el d’aquests blocs.

Suggeriments sobre la lectura Demaneu als alumnes que expliquen aquestes paraules i expressions de la lectura: alçar piràmides, apilar, duradores, alinear blocs. Imagineu entre tots com usarien els constructors les rampes i la grandària que haurien de tindre, tenint en compte la grandària dels blocs i l’alçària de les piràmides.

146

Comenteu que, en la fotografia, poden vore’s diverses piràmides. Les més grans són les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí (2500 aC). Aquestes tres piràmides són les tombes dels tres faraons que els donen nom. Algunes dades comparatives poden ajudar a fer-se una idea de la grandària de les piràmides. La més alta és la de Kheops; fa 146 metres d’alt (com un edifici de 50 pisos) i cada costat de la base quadrada arriba als 233 metres (com dos camps de futbol). La Gran Piràmide va ser l’edifici més alt del món, fins la construcció de la Torre Eiffel el 1889.

NOTES

QUÈ EN SAPS JA?

Les màquines Les màquines són objectes que utilitzem per a realitzar fàcilment les nostres activitats.

1

Indica quina energia utilitzen les màquines de les fotografies.

Les màquines tenen diversos usos: exercir forces, transportar, calfar o refredar, comunicar i manejar informació. Algunes màquines funcionen amb l’energia de les persones. D’altres utilitzen l’energia elèctrica o la dels combustibles.

119

 

Altres activitats

Solucionari

PER A MILLORAR L’APRENENTATGE

LLIG I COMPRÉN EL PROBLEMA

A mà o a màquina. Compareu l’esforç i el temps necessaris per a fer algunes tasques manualment o amb l’ajuda de màquines. Per exemple: moldre café; triturar grans de blat per a fer farina; batre una barreja d’ou, farina i sucre; desplaçar-nos a peu, amb bici o amb cotxe; llavar la roba…

•  Els governants d’Egipte fa milers d’anys.

Competències

•  Expressió oral. RL.

Comunicació lingüística. Amb la lectura del text i el treball proposat en les activitats, s’afavoreix i s’aferma la comprensió lectora i es desenvolupen les habilitats de comunicació oral.

QUÈ EN SAPS JA?

•  Per a ser-hi enterrats quan moriren. •  Els antics egipcis coneixien la roda, la corriola, la palanca i el pla inclinat. •  RL.

1  El veler empra l’energia mecànica del vent. El martell, l’ener-

gia química del cos humà. La batedora, energia elèctrica. La moto, energia química del combustible.

147

L’evolució de les màquines Propòsits

L’ésser humà ha fabricat i desenvolupat nombroses màquines per solucionar les necessitats i els problemes amb els quals s’ha anat trobant en la vida diària. Les màquines faciliten el treball i ens proporcionen més temps lliure.

•  Conéixer l’evolució de les màquines des que les inventaren fins a l’actualitat.

Utilitzem màquines habitualment, però no sempre han sigut tal com les coneixem en l’actualitat, ja que les màquines han anat evolucionant amb el transcurs del temps.

Més recursos Podeu visitar les pàgines web dels museus del ferrocarril de Madrid   o de Catalunya, on trobareu multitud d’informació sobre vehicles ferroviaris, infraestructura, lampisteria, comunicacions, modelisme i maquetes, rellotges, uniformes o art, etc.

1

Ara, els trens són més ràpids i segurs.

2

Llavar la roba ara és molt més fàcil.

3

Les cuines han evolucionat al llarg del temps.

Els nostres avantpassats van inventar els trens per recórrer llargues distàncies; tenien vagons de fusta i eren lents, per això tardaven molt de temps a arribar a la seua destinació. Ara, nosaltres viatgem en trens amb restaurant, còmodes i molt ràpids. 1 Abans es llavava la roba fregant-la sobre una fusta amb aigua i sabó; després, es van construir les primeres llavadores, que, bàsicament, no feien altra cosa que fer girar la roba. Actualment podem disposar de llavadores intel·ligents que calculen el temps, l’aigua i el detergent segons la brutícia. 2 Aquests són exemples de com les primeres màquines eren molt rudimentàries i, a poc a poc, han evolucionat i s’han perfeccionat fins a aconseguir ser més eficaces.

Del foc a la cuina vitroceràmica Per a cuinar, els primers éssers humans utilitzaven simplement el foc, sobre el qual col·locaven els aliments. Més tard, es van inventar les cuines de llenya i de carbó i les cuines de gas, fins a arribar a les elèctriques o cuines vitroceràmiques i d’inducció, que són plaques de vidre que funcionen polsant tan sols un botó. En l’actualitat ja existeixen robots per a cuinar, i només cal programar-los per a cuinar un plat. 3

Les primeres màquines eren molt rudimentàries. A poc a poc van evolucionar i es van perfeccionar fins a aconseguir ser més eficaces.

120

Coneixements i experiències previs Sondegeu els alumnes sobre quina informació coneixen dels sistemes de transport i els electrodomèstics de la llar. Pregunteu-los sobre la forma de traslladar-se d’un lloc a un altre abans de la invenció del ferrocarril i del cotxe, i sobre la forma de llavar la roba, conservar i preparar els aliments abans de la invenció de les màquines que faciliten la nostra vida quotidiana. Indagueu sobre el tipus d’energia utilitzada abans i després de l’aparició de les màquines.

Saber més En el CES 2015, la fira d’electrònica més important del món, s’han presentat les últimes innovacions en el sector de l’automoció. Els fabricants s’han especialitzat amb èxit en la con-

148

ducció autònoma i l’enviament d’ordres al cotxe a través de rellotges intel·ligents. També aposten per la digitalització a bord amb el desenvolupament d’aplicacions i la connexió a Internet.

Treball cooperatiu Fomenteu en els alumnes una actitud procliu a compartir amb els altres no sols allò que ens sobra, com per exemple, els joguets que ja no usem, sinó les coses que utilitzem. Durant un temps, es pot fer un banc de joguets i jocs electrònics a classe. Els alumnes aporten els seus joguets i jocs, que presten a un company durant una setmana, amb una dinàmica similar a una biblioteca. Treballarem així també la cura dels objectes i la idea de bé comú.

9 De la carreta als cotxes elèctrics Tots hem vist pel·lícules on ixen persones viatjant a cavall o en carretes de fusta; així es viatjava antigament. Aquestes carretes, amb el temps, van donar pas als primers cotxes: carretes de metall amb un volant. A poc a poc els cotxes s’han anat millorant per proporcionar un viatge més còmode i més segur als seus ocupants. 4 També s’ha aconseguit que no utilitzen només combustibles per a funcionar, sinó que a més puguen fer-ho amb electricitat. Són els cotxes elèctrics.

NOTES

SABER MÉS Cotxes del futur Els cotxes actuals són més còmodes, ràpids i segurs que els fabricats fa uns anys. Contaminen menys i fins i tot són capaços d’aparcar sols. En el futur s’espera que els cotxes puguen circular sense que ningú els conduïsca.

Abans que amb cotxe, les persones viatjaven per carretera en cavalls i carretes.

4

En cada època, les persones han utilitzat un mitjà de transport diferent.

ACTIVITATS 1

Explica què veus en les imatges de la dreta. Quines diferències hi trobes?

2

Indica com ha evolucionat una màquina que utilitzes habitualment a casa.

3

UTILITZA LES TIC. Busca informació i explica com seria

un viatge amb tren si l’hagueres de fer en un de fusta amb màquina de vapor, com ho feien els nostres avantpassats.

121

Educació cívica Hi ha moltes ONG que arrepleguen joguets per entregar-los a xiquets i xiquetes que no en tenen. Una forma de buscar informació sobre aquestes organitzacions és a través d’Internet. Algunes ONG que arrepleguen joguets són Càritas, Creu Roja, Mano a Mano, Unicef i Mensajeros de la Paz. N’hi ha moltes més; es poden buscar fotos dels actes de lliurament dels joguets i mostrar-les als alumnes per a motivar-los.

Competències Competència digital. La cerca d’informació, tant d’imatges com de textos, és una destresa que els alumnes han de desenvolupar. Animeu-los a buscar màquines d’ús diari, com un eixugador de cabells, un rellotge, un despertador…

 

Solucionari 1  RM. Un telèfon mòbil i un telèfon fix antic. Les diferències

més patents són que el primer està fabricat a partir de plàstic i de vidre o ceràmica, i el segon està construït amb fusta. El disseny és totalment distint; el primer és més manejable i portable, resulta fàcil dur-lo en una butxaca, mentre que el segon està concebut per a tindre’l en un lloc fix. En l’àmbit de la tecnologia, es poden observar els immensos canvis que s’han produït des de la creació del primer telèfon. 2  RL. 3   Utilitza les TIC. RL.

149

Les màquines simples Propòsits

Les màquines simples són les que estan formades per una sola peça o per poques. Són la corriola, el pla inclinat i la palanca.

•  Identificar les principals màquines simples i saber com s’usen.

La corriola Una corriola és una màquina que està formada per una roda subjecta a algun suport. Aquesta roda té un solc pel qual passa una corda o una cadena. Serveix per a elevar objectes pesants. Per a fer-ho, cal exercir una força sobre la corda que contrareste el pes de l’objecte.

Previsió de dificultats Identificar palanques pot ser difícil   per als alumnes. En l’apartat Altres activitats, es proposa una experiència amb agulles d’estendre que ajudarà   a comprendre que les pinces són palanques i on se situa el punt de suport.

La corriola ens ajuda perquè ens permet utilitzar el pes del nostre cos per a elevar l’objecte més fàcilment. 1

Més recursos Als Museus Vaticans es troba   una de les escales més famoses   i fotografiades del món; se sol anomenar l’escala helicoïdal.   Està composta per dues espirals   o hèlixs diferents.

1

El pla inclinat

La corriola. Quan s’utilitza una corriola, el nostre propi cos ajuda a elevar la càrrega.

Un pla inclinat és una superfície plana que serveix per a elevar càrregues a una certa altura. Ens permet elevar la càrrega espentant-la en comptes d’alçant-la, cas en què necessitaríem més força. Com més llarg és el pla inclinat, menys força s’ha de fer, encara que cal aplicar-la al llarg de més distància. 2

Mostreu alguna fotografia presa des de la part superior en què es puguen vore aquestes impressionants rampes que uneixen un desnivell de molts metres.

TREBALLA AMB LA IMATGE

Observa les fletxes roges dels dibuixos. Tenen totes la mateixa mida? Què indica la longitud de les fletxes?

2

El pla inclinat. És més fàcil elevar una càrrega utilitzant un pla inclinat. Com més llarg és el pla, menys força cal fer, però el recorregut és més llarg.

122

Coneixements i experiències previs Localitzeu en l’entorn pròxim llocs amb rampes, com ara accessos a edificis públics, entrades de cines i restaurants... Pregunteu: Hi ha rampes a l’escola? On estan? Caldria posar-ne alguna? On?

Per a explicar És important comprendre el concepte de palanca i identificar les múltiples palanques que hi ha en la nostra vida diària. Amb la palanca, apliquem la força en un punt i aconseguim un efecte major en un altre. Exemples de palanques són: grapadora, trencanous, destral, descaragolador, tisores de podar, tisores de tallar paper, pala i clau fixa.

150

Porteu alguns d’aquests objectes a classe i analitzeu que es tracta de palanques.

Altres activitats PER A AMPLIAR Les pinces. Per a comprendre més bé que les pinces són palanques, porteu a classe diversos tipus de pinces (d’agafar gel, de depilar, de sostindre papers, agulles d’estendre…) i agafeu-hi objectes. Situeu els dits a diferents distàncies del punt de suport per a observar com influeix en la força que cal exercir-hi.

9

NOTES

La palanca Una palanca és una barra rígida que pot girar sobre un eix o punt de suport. Les palanques serveixen per a augmentar o disminuir la força que s’exerceix sobre elles.

El braç curt exerceix una força més gran, però recorre menys espai. Aquesta força s’utilitza per a véncer una resistència (R), el pes de la roca.

La palanca gira entorn del punt de suport.

S’exerceix una força sobre el braç llarg de la palanca.

R La palanca anterior és una palanca de primer gènere. El punt de suport es troba entre el punt en què exercim la força i el punt on es troba la resistència. Però també hi ha palanques d’altres gèneres. Un carretó és una palanca de segon gènere. En aquesta palanca, el punt de suport se R situa en un extrem i, prop d’aquest, la resistència.

En les pinces per al gel, cada braç és una palanca de tercer gènere. El punt de suport també està en un extrem R i la força s’aplica prop d’aquest.

Les màquines simples consten d’una peça o de poques. Són la corriola, el pla inclinat i la palanca.

ACTIVITATS 1

Quin dels dos treballadors ha d’espentar amb més força? Explica per què.

2

Amb quina de les palanques serà més fàcil moure la roca? Explica per què.

gència Intel·li cial espa

Educació cívica Les rampes faciliten molt la vida de persones amb mobilitat reduïda, perquè es redueixen els problemes d’accessibilitat a determinats llocs als quals sols es pot arribar a través d’una escala o un escaló. Per exemple, en molts autobusos públics hi ha rampes d’accés per a passatgers amb cadira de rodes.

Treballa amb la imatge •  No tenen totes la mateixa mida. La fletxa de la dona que alça el pes és la més llarga.

123

 

Solucionari 1   El treballador de la dreta ha de fer més força per a despla-

çar el pes. Com més llarg és el pla inclinat, menor és la força que s’ha d’exercir, encara que el treballador de l’esquerra ha d’aplicar-la al llarg de més distància. 2   És més fàcil moure la roca amb la palanca més llarga. La

força s’exerceix sobre el braç llarg de la palanca, i s’amplifica l’efecte de la resistència per a moure la pedra. Com més força s’hi exercisca, més gran és l’efecte.

•  Indica la força que s’hi exerceix. Cal exercir més força per a alçar-los que per a espentar-los per un pla amb molta inclinació o per un pla amb menys inclinació.

151

Ciència, tecnologia i societat Propòsits

L’ésser humà sempre ha hagut d’enfrontar-se a reptes que havia de resoldre. Mitjançant la recerca ha anat adquirint coneixements que li han permés superar-los.

•  Comprendre l’evolució   de la ciència i la tecnologia   i els canvis que han generat   en la societat.

L’avanç de la ciència i de la tecnologia ha provocat grans canvis en la societat i ha aconseguit millorar en molts aspectes la vida de les persones.

Avanços científics i tecnològics

Més recursos

1

Els nous avions ens permeten recórrer grans distàncies en poc de temps.

2

Els robots han fet el treball més senzill als obrers.

3

Els avanços mèdics fan possible que les persones amb problemes auditius puguen sentir-hi.

El transport, la indústria, la medicina i les comunicacions són els camps que més canvis han experimentat en la nostra societat gràcies als avanços científics i tecnològics.

En Internet hi ha informació variada   i útil sobre les tecnologies de suport   a la diversitat. Per a accedir-hi, es poden teclejar diferents opcions en   un buscador: «recursos tecnològics   i diversitat»; «discapacitat i noves tecnologies»; «l’impacte tecnològic   en les persones amb discapacitat».

En els transports, els avanços han revolucionat la manera de viatjar, ja que han permés que cada vegada més persones puguen moure’s d’un lloc a un altre i conéixer altres ciutats i cultures. Els avions, els trens, els automòbils i els vaixells són ara molt més ràpids i còmodes que fa anys. També incorporen sistemes que protegeixen els viatgers, com el coixí de seguretat i el cinturó de seguretat dels cotxes, o que els fan més segurs, com el pilot automàtic dels avions. 1 En la indústria, els avanços han aconseguit que els obrers treballen amb màquines més precises que els faciliten el treball. Antigament, es realitzaven les tasques manualment o utilitzant eines i màquines molt senzilles. En l’actualitat, hi ha robots que treballen al costat de les persones i les ajuden en les tasques difícils i fins i tot les substitueixen en les més perilloses. 2 En medicina, els avanços han permés que es puguen fer proves als malalts introduint-los càmeres que graven l’interior del cos, i gràcies als trasplantaments es pot substituir un cor malalt per un altre de sa. Les pròtesis fan possible que una persona sense cames puga caminar, i els medicaments curen cada volta més malalties. 3 La tecnologia és el conjunt de tècniques que permeten l’aprofitament pràctic de la ciència.

124

Coneixements i experiències previs Demaneu als alumnes que pensen en qualsevol dia de la seua vida diària i que diguen quines màquines i avanços tecnològics empren. Per exemple, el despertador, l’ordinador, el mòbil, les consoles i els videojocs, la televisió, el microones, el reproductor de DVD, la càmera de fotos digital… Després, reflexioneu junts sobre els beneficis que ens aporten.

imatges i feu-hi un mural. Exemples: programes que permeten dictar a l’ordinador i que lligen els textos escrits en veu alta; cadires de rodes elèctriques; aplicacions per al mòbil que serveixen per a cridar un taxi adaptat per a dur una cadira de rodes; sistemes de bucle que recullen sons específics usant un micròfon situat estratègicament; impressores Braille que passen la informació provinent de l’ordinador al paper, cadires elevadores per a pujar escales...

Altres activitats

Educació cívica

PER A AMPLIAR

Feu un debat sobre la ciència i la tecnologia en la nostra vida diària. Dibuixeu una taula en la pissarra per a anotar-hi els avantatges i els inconvenients i perquè servisca de suport per a realitzar una síntesi final de les conclusions.

Tecnologia i persones amb alguna discapacitat. Guieu la cerca en Internet d’imatges que il·lustren diferents avanços que ofereix la tecnologia a aquestes persones, imprimiu les

152

9

NOTES

L’avanç en les comunicacions T’imagines que no existiren els telèfons mòbils, els ordinadors, la fibra òptica o Internet? Com podries comunicar-te amb els teus amics o com podries aconseguir informació quan a escola et demanen que faces un treball sobre algun tema o algun personatge? Sens dubte, el món seria diferent. I, tanmateix, fins fa ben poc, molts dels aparells que utilitzes tots els dies no existien. L’avanç de la ciència i les tecnologies és el que ha fet possible tots aquests canvis en el camp de les comunicacions. Gràcies a aquests canvis, ens podem comunicar amb persones que estan en qualsevol país del món o aconseguir fàcilment informació sobre qualsevol tema que ens interesse. També podem comprar productes sense eixir de casa o jugar amb els nostres amics en línia. 4

4

Abans s’utilitzaven les cartes per a tindre notícies dels amics. Ara utilitzem el correu electrònic i les xarxes socials.

ACTIVITATS 1

Explica les diferències que trobes entre un cotxe antic i un altre de modern.

2

Pensa com podries tindre notícies dels teus amics si no tingueres telèfon mòbil, ordinador ni Internet.

3

UTILITZA LES TIC. Busca informació sobre com són

les impressores 3D i què permeten fer.

125

Competències Competència social i cívica. Atesa la importància dels ordinadors en la nostra societat, és necessari reflexionar sobre l’ús que se’n fa, ja que determinen noves formes de comunicar-nos, d’obtindre informació, de treballar… Competència digital. Animeu els alumnes a buscar informació en Internet sobre impressores 3D i les aplicacions que tenen en camps tan distints com la medicina, la indústria, la cuina...

Solucionari 1   RM. Es basen en els materials emprats en la seua cons-

trucció, en el disseny i en els canvis tecnològics aplicats. Els dos cotxes usen el mateix tipus de motor de combus-

 

tió interna però es diferencien en l’eficiència. Els materials usats són més lleugers i resistents en els cotxes moderns que en els antics. El disseny afavoreix l’aerodinàmica i la seguretat en els cotxes moderns, a diferència dels antics. Els canvis tecnològics aplicats han avançat molt respecte als primers automòbils i van des del procés de construcció amb la utilització de les cadenes de muntatge fins a la connexió a Internet en l’actualitat i la conducció autònoma. 2   RM. Podria tindre notícies dels meus amics si els telefo-

nara a casa per mitjà d’un telèfon fix. D’aquesta forma, parlaria amb ells i quedaria per a baixar al carrer o per a quedar a casa d’algú. 3   Utilitza les TIC. RL.

153

SABER FER

Propòsits

Construir una catapulta

•  Construir una catapulta.

Una de les màquines que s’utilitzaven en l’antiguitat eren les catapultes, capaces de llançar enormes roques a distància. Funcionaven com una gran palanca.

Més recursos

Observa el model d’una catapulta

Suggeriu que, abans de fer l’activitat 5, busquen una altra forma de fer catapultes en algun llibre o en Internet.

regle de 50 cm

palet de broquetes subjecte amb cinta tap amb projectil (cigró)

NOTES

cinta adhesiva doblegada

bossa amb arena o objecte pesant

agulla subjecta amb cinta

envàs de plàstic

1

EXPRESSIÓ ESCRITA. Redacta les instruccions per a construir una catapulta com la de la imatge.

2

De quin gènere és la palanca que forma part de la catapulta?

3

L’agulla d’estendre està formada per dues palanques. De quin gènere són?

4

Explica com funciona la catapulta.

Construïu una catapulta 5

TREBALL COOPERATIU. Organitzeu-vos en equips

de tres persones i construïu cada un una catapulta.

Repartiu-vos el treball, tant per a reunir els materials com per a fer la catapulta després. Si no aconseguiu exactament els mateixos materials, podeu utilitzar-ne altres de semblants.

126

Competències Comunicació lingüística. L’activitat d’expressió escrita servirà per a expressar les idees de forma clara, en ordre i emprant el vocabulari que s’ha estudiat en la unitat.

Solucionari 1   Expressió escrita. RL. 2   Una catapulta és una palanca de primer gènere. El punt

de suport es troba entre el punt en què s’exerceix la força i el punt en què hi ha la resistència. 3   Una agulla d’estendre és una combinació de dues palan-

ques, en què l’espiral de la molla actua com a punt de suport. Hi ha una palanca de primer grau; en pressionar

154

gència Intel·li temàtica a logicom

amb els dits sobre els extrems més fins, se separen tant els extrems de la molla com els extrems més gruixuts de l’agulla. També hi ha una altra palanca de tercer grau, que comença a funcionar quan afluixem la pressió dels dits sobre els extrems més fins. És quan la força proporcionada pels extrems de la molla fa que els extrems més gruixuts de l’agulla pressionen sobre l’objecte que es vol subjectar. 4   RM. El regle es tensa pels seus dos extrems i acumula

energia. En amollar l’extrem de l’agulla d’estendre, l’energia acumulada serveix per a llançar el cigró lluny i a gran velocitat. 5   Treball cooperatiu. RL.

9

SABER ESTUDIAR 1

Propòsits

RESUM. Copia en el teu quadern el resum

de la unitat i completa’l.

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat usant estratègies   que faciliten l’aprenentatge,   com el resum i l’esquema.

elevar – perfeccionat – inclinat – simples – corriola – força – suport – palanca – evolucionat – eficaces – màquines

Les màquines són aquelles que estan formades per una sola peça o per poques. Són la corriola, i la . el pla

NOTES

La serveix per a elevar objectes amb l’ajuda del propi pes. El pla inclinat permet

objectes espentant-los.

La palanca serveix per a augmentar la que i dos braços de diferent exercim. Té un punt de longitud. Les primeres eren molt rudimentàries i a poc a i s’han fins a aconseguir ser més poc han .

2

ESQUEMA. Copia l’esquema en el teu quadern i completa’l.

LES MÀQUINES poden ser

simples

compostes

són

palanca pot ser

127

Competències Aprendre a aprendre. L’elaboració d’un resum de la unitat de forma guiada reforça els coneixements i prepara el camí per a fer resums de forma més autònoma cada vegada. Els esquemes afavoreixen l’aprenentatge de la informació més important i l’ús precís del vocabulari científic.

 

El pla inclinat permet elevar objectes espentant-los. La palanca serveix per a augmentar la força que exercim. Té un punt de suport i dos braços de diferent longitud. Les primeres màquines eren molt rudimentàries i a poc a poc han evolucionat i s’han perfeccionat fins a aconseguir ser més eficaces. 2   Esquema. Les màquines poden ser simples. Són corrio-

Solucionari 1   Resum. Les màquines simples són aquelles que estan

formades per una sola o per poques. Són la corriola, el pla inclinat i la palanca.

la, pla inclinat, palanca. Aquesta última pot ser de primer gènere, de segon gènere i de tercer gènere. Les màquines poden ser compostes.

La corriola serveix per a elevar objectes amb l’ajuda del propi pes.

155

ACTIVITATS DE REPÀS

Propòsits

1

•  Repassar i afermar els objectius   de la unitat.

Digues quin tipus de màquina simple es veu en cada imatge i explica com funciona. A

B

C

Més recursos Exemples de diferents tipus   de palanques: •  De primer grau: balancí, tisores, balança, tenalles.

2

•  De segon grau: obridor de botelles, trencanous.

Indica de quin gènere són les palanques que es mostren en les fotografies i explica per què en cada cas. A

B

C

•  De tercer grau: canya de pescar, granera, pala. Les màquines excavadores tenen emboetades tres palanques accionades per pistons hidràulics,   que permeten moviments giratoris   entorn dels distints eixos de les palanques.

3

Enumera les diferències que trobes entre els trens que ixen en les fotografies. A

4

B

EXPRESSIÓ ESCRITA. Tria les tres màquines que et semblen més importants en la teua vida diària i explica per què les has triat.

128

Demostra el teu talent En triar el tipus d’activitat, cada alumne mostrarà el tipus de tasca que li resulte més fàcil: disseny, expressió artística o redacció. Aprofiteu l’ocasió per a valorar aquestes capacitats personals.

Competències Iniciativa i actitud emprenedora. L’alumnat desenvolupa la seua capacitat de triar entre diverses opcions i té l’oportunitat de provar nous camins i idees.

Solucionari 1   A. Corriola. B. Palanca. C. Pla inclinat.

156

2   A. És una ferramenta per a traure grapes. És una palanca

de tercer gènere. El punt de suport es troba en un extrem i, prop d’aquest, la resistència. B. Alicates. És una palanca de primer gènere. S’hi exerceixen forces sobre els braços llargs de la palanca. Aquests giren entorn del punt de suport. Els braços curts exerceixen una força major, que s’usa per a tallar el cable. C. Trencanous. És una palanca de segon gènere. El punt de suport se situa en un extrem i, prop d’aquest, les resistències. 3   RM. A. És un tren amb una locomotora de vapor: usa fus-

ta com a combustible per a calfar l’aigua, que es converteix en vapor. En el disseny es veuen clarament diferenciats la locomotora i els vagons: els materials emprats són el ferro i la fusta. B. L’AVE utilitza l’energia elèctrica per a propulsar-se i dispositius electrònics per al seu funcionament. El

9 5

NOTES

Esbrina per a què s’utilitzaven els aparells i utensilis que veus en les imatges següents. A

B

C

D

6 PER A PENSAR. Un tallaungles com

el de la imatge està format per diverses màquines simples. Identifica-les i, si alguna és una palanca, indica el seu gènere. 7

Als hospitals es poden vore molts aparells i màquines molt moderns. Quins aparells utilitza el metge que visites quan et poses malalt? Quines màquines pots vore en un hospital? Saps per a què serveix una radiografia?

8

Explica per a què utilitzes l’ordinador, quins llocs visites quan navegues i quin tipus d’informació busques. Demostra el teu talent Tria una d’aquestes activitats i fes-la: A. Dissenya una grua i construeix-la amb els materials

que tingues a l’abast. B. Fes un cartell per a demanar precaució als treballadors

que utilitzen màquines en el seu treball, a fi d’evitar accidents. C. Escriu un conte que porte per títol Llúcia a l’illa de les

màquines.

gència Intel·li ística lingü

disseny de la locomotora i els vagons és més uniforme, més aerodinàmic: el material usat és l’acer. Les prestacions en l’interior del vehicle comprenen seients amplis, sistema de calefacció i aire condicionat, portes corredisses, etc. 4   Expressió escrita. RL. 5   A. Gramòfon: per a escoltar vinils de música. B. Ràdio: per

a escoltar distintes emissores. C. Planxa: per a planxar la roba. D. Taula amb safa d’aigua: per a llavar la roba. 6   Per a pensar. El tallaungles és una combinació de dues

palanques. El mànec és una palanca de segon grau que pressiona sobre les dues fulles de tall fins a unir-les. Les fulles de tall donen lloc a una palanca de tercer grau que multipliquen la força per a fer el tall. 7   RM.

129

•  El pediatre usa una bàscula i un tallador per a mesurar el pes i l’estatura, un termòmetre per a mesurar la temperatura, un estetoscopi per a escoltar el cor i els pulmons, un otoscopi per a examinar l’interior del canal auditiu i el timpà, a més d’altres materials com xeringues, embenatges, martell de reflex, tisores mèdiques, microscopis, aparells d’electrocardiogrames i pinces de sutura. •  Màquines d’anàlisi, bombes, cardiodesfibriladors, colonofibroscopis, electroencefalògrafs, espectrofotòmetres, equips d’hemodiàlisi, incubadores, laringoscopis, marcapassos, respiradors, màquines de rajos X, tensiòmetres, etc. •  RM. Serveix per a vore com està el cos per dins: si hi ha ossos trencats o algun òrgan inflamat. 8   RL.

157

POSA’T A PROVA

Repassa el vocabulari

Propòsits •  Repassar el contingut de les unitats 7 a 9 del llibre a partir del repàs de vocabulari i del test d’autoavaluació.

Central elèctrica. Lloc on s’obté energia elèctrica a partir de diverses fonts d’energia.

Llum. Forma d’energia que ens permet vore el que hi ha al nostre al voltant.

Previsió de dificultats

Corriola. Màquina simple formada per una roda subjecta a algun suport i una corda o cadena.

Opac. Cos que no deixa passar la llum.

La principal dificultat de la pàgina d’activitats és que l’alumne recorde   el contingut que ha estudiat en les unitats 7 a 9.

Espill. Superfície brillant que reflecteix les imatges. Evolució. Canvi progressiu o gradual d’alguna cosa. Força. Tota acció que pot deformar, moure o parar un cos. Força de fregament. És la que es produeix quan es freguen les superfícies de dos cossos. Forces a distància. Es produeixen quan no hi ha contacte entre els cossos que exerceixen la força. Forces de contacte. Es produeixen quan hi ha contacte entre els cossos que l’exerceixen.

Palanca. Màquina simple formada per una barra rígida que se situa sobre un punt de suport. Pla inclinat. Màquina simple formada per una superfície amb certa inclinació. Punt de suport. Lloc sobre el qual gira una palanca per a exercir la força. Reflexió. Canvi de direcció que experimenta la llum quan xoca contra un objecte. Refracció. Canvi de direcció que experimenta la llum quan passa d’un material a un altre. Translúcid. Cos que deixa passar part de la llum.

Gravetat. Atracció que exerceix la Terra sobre tots els cossos.

Transparent. Cos que deixa passar tota la llum.

Lents. Cossos, generalment de vidre, que s’utilitzen en instruments òptics com ara microscopis o ulleres.

Xarxes socials. Serveis que ens permeten comunicar-nos i compartir fotos i arxius amb els altres, a través d’Internet.

1

Observa les fotografies i explica quines transformacions es produeixen en cada cas.

2

Explica per què veiem l’herba de color verd.

A

B

C

130

Competències Comunicació lingüística. L’ampliació de vocabulari proposat en les activitats afavoreix i aferma la comprensió lectora i desenvolupa les habilitats de comunicació oral. Aprendre a aprendre. Afavorim aquesta competència, vinculant els coneixements nous amb els ja apresos. L’autoavaluació mitjançant la resolució d’un test de huit preguntes desenvolupa aquesta competència. Competència matemàtica, científica i tecnològica. Per a ser capaços de pensar com un arquitecte, és necessari proporcionar un acostament al pensament espacial, tècnic i matemàtic que ens ajude a aplicar els mètodes propis de la racionalitat tècnica.

158

Solucionari 1   A. L’energia química del combustible es converteix en

l’energia mecànica que fa volar l’avió. B. L’energia química de les piles es converteix en energia lluminosa. C. L’energia química del fòsfor es converteix en l’energia lluminosa i calorífica del foc. 2   L’herba la veiem de color verd perquè en les arrels, les ti-

ges i les fulles, sempre que estiguen per damunt del sòl i exposades a la llum, hi ha una substància denominada clorofil·la que és imprescindible per a la realització de la fotosíntesi i que els proporciona aquest color característic. COMPROVA EL QUE SAPS 1 b; 2 a; 3 a; 4 a; 5 a; 6 c; 7 b; 8 b.

TERCER TRIMESTRE

Comprova el que saps

NOTES

Copia en el teu quadern cada pregunta i la resposta correcta. 1

La resistència i la flexibilitat són propietats...

6

a. de les forces. b. dels materials. c. de la llum. 2

3

7

8

En les centrals eòliques s’utilitza… a. l’energia mecànica del vent. b. l’energia mecànica de l’aigua. c. l’energia lluminosa del sol.

5

La corriola, el pla inclinat i la palanca són... a. màquines motoritzades. b. màquines simples. c. màquines compostes.

En un cotxe, l’energia química del combustible es converteix en… a. energia mecànica. b. energia lluminosa. c. energia nuclear.

4

a. l’objecte absorbeix. b. l’objecte transparenta. c. l’objecte reflecteix.

La força de la gravetat... a. actua a distància i és d’atracció. b. actua per contacte i és d’atracció. c. actua a distància i és de repulsió.

El color del qual veiem un objecte és el color de la llum que…

La llum es desplaça…

Internet ha revolucionat el món de... a. la medicina. b. les comunicacions. c. els transports.

En què has fallat?

a. en línia recta, a gran velocitat i en totes les direccions. b. en línia corba, a gran velocitat i en totes les direccions. c. en línia recta, a gran velocitat i en una sola direcció.

Comprova les respostes i corregeix les que no hages encertat. Després explica en el teu quadern en què has de millorar i com ho faràs.

Pensa com un arquitecte T’han contractat en una comunitat de veïns perquè els ajudes a estalviar diners en calefacció. Explica per quines zones de les cases es perd més calor. Demana que apliquen aquestes idees i explica’n els beneficis: – Utilitzar finestres amb doble vidre. – Fer servir estores de llana a les habitacions. – Abaixar les persianes de nit. 131

•  L’alumne ha de comprovar, a partir del llibre de text, si ha respost a les preguntes correctament. •  Una vegada corregit el test, ha de repassar els continguts d’aquelles a les quals no ha respost correctament. PENSA COM UN ARQUITECTE •  Per on més es perd calor a les cases és pel sostre. En aquest sentit, les teulades amb dos vessants solen ser eficaces per a mantindre l’aïllament tèrmic, ja que formen a l’interior una cambra d’aire. Pel terra se’n va una altra bona part de la calor i s’hi filtren humitats. La majoria dels edificis compten amb capes aïllants, però els més antics necessitaran un reforç. Hi ha un tipus d’aïllament anomenat reflector, que té la funció de deixar espais d’aire en terra. També per les parets de la casa se’n va la calor i s’hi filtren humi-

 

tats, i per això fan falta capes aïllants. Les parets de rajola buida formen bosses d’aire que dificulten la filtració del fred. Per últim, els acabats deficients en finestres, portes i persianes són els responsables de la majoria dels corrents que es produeixen a l’interior d’una llar. •  Usar doble vidre en les finestres conserva la calor fins a quatre vegades més que el simple. Els vidres han d’estar fixats al marc amb una massilla o silicona per a evitar badalls per on l’aire es puga colar. L’ús d’estores de llana a les habitacions serveix per a mantindre la calor respecte al terra, per on se’n va molta energia. Abaixar les persianes a la nit és una altra mesura que serveix com a aïllant tèrmic, ja que proporciona una altra capa aïllant a les finestres de la casa.

159

El meu projecte En aquest tercer trimestre buscareu informació sobre el procés de fabricació de l’oli d’oliva. El teu equip i tu haureu de respondre a aquestes preguntes: 1. En quins llocs es fabrica l’oli d’oliva? 2. Com es fabrica l’oli d’oliva? 3. Quins tipus d’oli d’oliva hi ha? Després fareu un esquema del procés d’obtenció de l’oli d’oliva.

Busqueu-ne informació Podeu buscar-ne informació en els vostres llibres de text, en altres llibres i en Internet.

CERCA GUIADA EN INTERNET

Com es busca informació sobre la producció de l’oli Per a obtindre informació sobre la producció de l’oli, podeu escriure, simplement, producció d’oli d’oliva. Es poden buscar tant pàgines web com imatges o vídeos, i s’hi pot afegir la paraula infografia per a vore alguna animació.

La informació sobre els tipus d’oli d’oliva la trobareu fàcilment en qualsevol de les pàgines que obriu. Però també es pot fer una cerca més específica escrivint tipus d’oli d’oliva i buscant en les pàgines web. 132

160

TERCER TRIMESTRE

Poseu en comú la informació i escriviu-la Reuniu-vos per a comparar les dades i donar resposta a cada pregunta. Seguiu contestant a les preguntes i elaborant el vostre document en el processador de textos. L’esquema del procés d’obtenció de l’oli d’oliva, el podeu fer a mà i unir-lo al vostre document després, o bé el podeu fer amb l’ajuda del processador de textos.

ÚS DEL PROCESSADOR DE TEXTOS

Com es fa l’esquema d’un procés En primer lloc heu d’aconseguir tota la informació sobre el procés. Després, heu de fer un esquema a mà sobre el procés, en un full de paper. Heu de recollir en ordre tots els passos que se segueixen. En el vostre cas, el primer pas és la recollida de l’oli al camp i l’últim serà l’envasament de l’oli. Ja podeu representar l’esquema en l’ordinador utilitzant caixes de text i fletxes per a unir-les. Podeu millorar el vostre esquema incloent-hi fotos d’alguns dels passos.

Podeu triar entre molts models de fletxes.

133

161

SOLUCION SOLUCIONARI

POSA’T A PROVA POSA’T A PROVA PRIMER TRIMESTRE PRIMER TRIMESTRE

6 La cria d’abelles per a aprofitar-ne la me La cria d’abelles per a aprofitar-ne la mel s’anomena... 1 L’etapa en què més es creix és... s’anomena... c. apicultura. 1 L’etapa en què més es creix és... c. apicultura. b. la infantesa. b. la infantesa. 7 Les cadenes alimentàries s’estableixen Les cadenes alimentàries s’estableixen 2 La part de l’ull que capta la llum 7és... entre... La part de l’ull que capta la llum és... 2 entre... b. la retina. a. els éssers vius. b. la retina. a. els éssers vius. 3 Formen part de l’orella... 8 Una manera de protegir la naturalesa 3 Formen part de l’orella... 8 Una manera de protegir la naturalesa b. el timpà i el caragol. és… b. el timpà i el caragol. és… c. fomentar l’educació ambiental. 4 Sabem si una cosa està calenta c. fomentar l’educació ambiental. 4 Sabem si una cosa està calenta o freda gràcies al sentit... o freda gràcies al sentit... c. del tacte. c. del tacte. TERCER TRIMESTRE TERCER TRIMESTRE 5 La pituïtària groga serveix 5 La pituïtària groga serveix per a captar… 1 La resistència i la flexibilitat són per a captar… 1 La resistència i la flexibilitat són c. olors. propietats... c. olors. propietats... b. dels materials. b. dels materials. 6 L’òrgan principal 6 L’òrgan principal del sentit del gust... 2 La força de la gravetat... del sentit del gust... 2 La força de la gravetat... a. és la llengua. a. actua a distància i és d’atracció. a. és la llengua. a. actua a distància i és d’atracció. 7 És un hàbit saludable... 3 En un cotxe, l’energia química del 7 És un hàbit saludable... 3 En un cotxe, l’energia química del c. cuidar la higiene. combustible es converteix en… c. cuidar la higiene. combustible es converteix en… a. energia mecànica. a. energia mecànica. 8 Són molt saludables 8 Són molt saludables i s’han de prendre diàriament... 4 En les centrals eòliques s’utilitza… i s’han de prendre diàriament... 4 En les centrals eòliques s’utilitza… c. les fruites i les verdures. a. l’energia mecànica del vent. c. les fruites i les verdures. a. l’energia mecànica del vent. 5 La llum es desplaça... 5 La llum es desplaça... a. en línia recta, a gran velocitat SEGON TRIMESTRE a. en línia recta, a gran velocitat SEGON TRIMESTRE i en totes les direccions. i en totes les direccions. 1 Les grans extensions d’herba sense 6 El color del qual veiem un objecte 1 Les grans extensions d’herba sense 6 El color del qual veiem un objecte quasi arbres i arbustos s’anomenen... és el color de la llum que… quasi arbres i arbustos s’anomenen... és el color de la llum que… c. praderies. c. l’objecte reflecteix. c. praderies. c. l’objecte reflecteix. 2 Per a realitzar la fotosíntesi, les plantes 7 La corriola, el pla inclinat i la palanca 2 Per a realitzar la fotosíntesi, les plantes 7 La corriola, el pla inclinat i la palanca necessiten… són... necessiten… b. diòxid de carboni, sals minerals, són... b. màquines simples. b. diòxid de carboni, sals minerals, b. màquines simples. aigua i llum. aigua i llum. 8 Internet ha revolucionat el món de... 3 La tomaca, la dacsa i l’arròs són8 Internet ha revolucionat el món de... b. les comunicacions. 3 La tomaca, la dacsa i l’arròs són b. les comunicacions. exemples de conreus de… exemples de conreus de… a. regadiu. a. regadiu. 4 Els animals que tenen una closca 4 Els animals que tenen una closca externa articulada s’anomenen... externa articulada s’anomenen... b. artròpodes. b. artròpodes. 5 Són exemples d’animals vertebrats... 5 Són exemples d’animals vertebrats... a. el besuc, la gavina i el cérvol. a. el besuc, la gavina i el cérvol. 6

135

163

NOTES

164

NOTES

165

NOTES

166

NOTES

167

Direcció d’art: José Crespo. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Fotografia de portada: Leila Méndez. Cap de projecte: Rosa Marín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela i Virtudes Llobet. Confecció i muntatge: Artext i Marina Alonso. Correcció: Gemma Avellan i Josep Lluís Navarro. Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez. Fotografia: ARXIU SANTILLANA

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain CP: 671428 ISBN: 978-84-9058-359-3 DL: M-34477-2015

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.