BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Llengua GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de S antillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració ha participat l’equip següent: TEXT I EDICIÓ Josep Lluís Navarro Navarro Peiró
EDICIÓ EXECUTIVA Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
A I R À M I R P
Índex Així és el llibre de l’alumne ....................... ........... ......................... .................... ....... 4 Així és la guia didàctica ........................ ............ ........................ ........................ ............ 8
Guions didàctics Mapa de continguts continguts .......................... ...................................... ....................... ............. .. 12 Unitat Unitat 1. Dia de mudança ........................... ...................................... ............... .... 16 Unitat Unitat 2. A la cuina .................. .............................. ........................ ....................... ........... 30 Unitat Unitat 3. Una estrena de cine ....................... .................................. ............. .. 46 Unitat Unitat 4. Al laboratori laboratori de l’escola l’escola .............. ......................... ................. ...... 60 Unitat Unitat 5. El club de lectura lectura ........................ ................................... ................. ...... 76 Audicions del primer trimestre ....................... ........... ........................ ............ 90
Així és el llibre de l’alumne El llibre Llengua 4 consta de 15 unitats agrupades en tres trimestres i pensades per a desenvolupar-se al llarg d’una quinzena, excepte les dues primeres unitats, per a cada una de les quals s’han previst tres setmanes perquè l’alumnat es troba en període d’adaptació després de les vacances. Les unitats del llibre s’organitzen d’acord amb l’estructura que detallem a continuació.
Desenvolupament de les habilitats comunicatives Cada unitat s’obri amb una il·lustració que mostra diversos personatges en situacions quotidianes: guardant la compra, veient una pel·lícula, estudiant a la biblioteca… Aquestes situacions proporcionen el fil conductor que recorre la unitat. A partir d’aquest tema, es proposen diverses activitats que permeten als alumnes desenvolupar les seues habilitats comunicatives. Les activitats estan classificades en tres apartats. En el primer, anomenat Escoltar, es duran a t erme activitats de comprensió auditiva que se centren en la discriminació de sons i l’obtenció de dades a partir de textos gravats en el CD Comunicació oral. En el segon apartat, anomenat Parlar, els alumnes practicaran
l’expressió oral per mitjà d’activitats relacionades amb el contingut de la il·lustració principal. A més, s’hi inclou sempre una activitat d’educació cívica relacionada amb el tema. El tercer apartat, anomenat Escriure, està orientat a l’elaboració de textos breus relacionats amb el tema de la unitat. La doble pàgina inicial acaba amb l’anunci de la tasca final que els alumnes hauran de dur a terme en acabar la unitat (apartat Saber fer) i que arreplega destreses i continguts treballats al llarg d’aquesta.
Així és la guia didàctica La guia del professor es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne l’ús, i s’hi reprodueix íntegrament el llibre de l’alumne. Cada unitat del llibre es correspon amb un guió didàctic que s’organitza tal com figura més avall.
Relació dels materials i recursos del projecte per a la unitat didàctica.
Continguts de la unitat.
Suggeriment de temporització.
Enumeració dels propòsits didàctics de cada programa.
Bancs de paraules i oracions, adreces web, materials de consulta i textos diversos relacionats amb el contingut de la pàgina.
Respostes a les activitats del llibre de l’alumne.
Espai per a anotacions personals.
Orientacions metodològiques aplicables al desenvolupament de la classe.
Suggeriment per al desenvolupament de les competències.
Comentaris sobre les dificultats que poden sorgir durant l’exposició dels continguts.
Suggeriments i comentaris relacionats amb les activitats del llibre de l’alumne.
Activitats per a millorar l’aprenentatge o ampliar-lo.
Mapa de continguts Unitat 1
2
Dia de mudança A la cuina
3
Una estrena de cine
4
Al laboratori de l’escola
5
6
7
El club de lectura
La festa de Sant Antoni Cap on anem?
8
De viatge pel món
9
Una fira de la tecnologia
10
Marxa del Dia de la Bicicleta
Comunicació oral 6
18
32
Competència lectora
Extraure informació d’un missatge telefònic Donar pistes
La casa abandonada
La casa El diccionari
Identificar l’objectiu d’un anunci Fer preguntes
Tinc un blog
La cuina Els sinònims
Deduir informació Recomanar una pel·lícula
Càmera... acció!
El cine Els antònims
Ordenar una seqüència Donar consells
Tres, dos, un... zero!
El laboratori Les paraules polisèmiques
El país dels somnis
La biblioteca Les paraules parònimes
Muixerangueta meua
Les festes Les paraules homòfones
La nostra Rateta
La carretera Les paraules derivades
Menja’t el món!
El turisme Les paraules compostes
Sense Internet!
La tecnologia Els diminutius i els augmentatius
Per què Amsterdam és la ciutat de les bicicletes?
La bicicleta La família de paraules
Distingir fets i opinions Presentar un espectacle
El Gran Circ de les Puces ha arribat al poble
El circ Les paraules onomatopeiques
Identificar la informació principal d’un text Descriure una imatge
Dia Mundial de l’Aigua
L’ecologia Les sigles
44 58
Identificar tipus de textos Recitar un poema
70
Reconéixer informacions falses Descriure animals
82
96
Localitzar llocs en un plànol Explicar un viatge Completar informacions Dramatitzar una conversa Completar un horari Anunciar una activitat
108
122
Vocabulari
Identificar l’emissor de diversos missatges Expressar una opinió
Models de conjugació verbal
11
Un circ diferent
12
Tots amb el planeta
13 Viatge amb tren
134
146 160
14
Jornada d’assaig 172
15
Espectacle al carrer
186
Deduir informació Donar informació Identificar variants dialectals Explicar una notícia en directe Reconstruir missatges Comentar un espectacle
Un premi inesperat
El viatge amb tren Les variants lèxiques
Un cas ben curiós
L’escola de música Les frases fetes
M’he enamorat!
Els sentiments Els refranys
Gramàtica
Ortografia
Literatura
Saber fer
Les llengües d’Espanya. El valencià
Sons i grafies
Escriure un correu electrònic
El grup nominal
L’ús de x, tx i ig
El substantiu. Classes de substantius
L’ús de x i ix
El gènere i el nombre del substantiu
L’ús de v
Els determinants (I). L’article, els possessius i els demostratius
La partició de paraules
Elaborar un àlbum il·lustrat
Els determinants (II). Numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius
L’accentuació
Explicar un joc tradicional
L’adjectiu. Els graus de l’adjectiu
L’accent gràfic en les paraules agudes
El verb. Arrel i desinències
L’accent gràfic en les paraules planes
El verb. Nombre i persona
L’accent gràfic en les paraules esdrúixoles
El verb. Temps i mode
La dièresi
Escriure un article d’opinió
Els pronoms personals
L’ús del guionet
Escriure una notícia
L’adverbi
P i b a final de paraula
L’oració. Subjecte i predicat
T i d a final de paraula
Classes d’oracions
C i g a final de paraula
L’oració, el paràgraf i el text
Els punts suspensius
Els textos narratius. L’espai i el temps
Elaborar un anunci radiofònic
Descriure l’escenari d’una pel·lícula El narrador i els personatges
Els textos poètics. El vers
Donar instruccions orals per a fer un experiment
Descriure un lloc a partir d’un plànol Fer una exposició oral
Els recursos literaris
El text teatral. Diàlegs i acotacions
Fer una entrevista
Fer un debat
Escriure un text predictiu
L’obra teatral. Acte i escena
Descriure una persona
Contar un acudit
El teu llibre de Llengua Cada dia parles, escoltes, lliges, escrius... És a dir, utilitzes la llengua per a comunicar-te. Aquest llibre et descobrirà la manera de fer-ho cada vegada millor. Estàs a punt per a començar a treballar? Amb les teues ganes d’aprendre i tot el que t’oferim en aquest llibre, dominar la llengua et resultarà més fàcil i divertit del que penses!
Llegiràs i comprendràs En el llibre que tens a les mans trobaràs textos de molts tipus. •
•
•
Llegiràs contes actuals i entretinguts, que et despertaran el gust per la lectura. Coneixeràs aspectes curiosos i interessants del món que t’envolta a través de la lectura de textos informatius. Gaudiràs amb la lectura de textos literaris (narracions, poemes, obres teatrals...) i descobriràs alguns dels seus principals secrets.
Escoltaràs i parlaràs Escoltaràs textos orals ben diversos (anuncis, notícies, instruccions, avisos...) que posaran a prova la teua atenció. De segur que ho entens tot! També parlaràs sobre un muntó de coses amb els companys i les companyes: descriuràs animals, contaràs anècdotes i acudits, expressaràs opinions... Voràs que bé que ho fas!
Escriuràs Al llarg del curs hauràs d’escriure textos molt variats: correus electrònics, instruccions, descripcions, articles d’opinió... Segueix les nostres indicacions i voràs que és més fàcil del que sembla! A més, en l’apartat d’Ortografia aprendràs algunes normes que t’ajudaran a escriure sense faltes.
A més… Coneixeràs paraules noves i descobriràs moltes coses sobre el funcionament de la llengua en els apartats de Vocabulari i Gramàtica. Al final de cada unitat podràs posar a prova tot el que has aprés resolent les activitats finals i tindràs l’oportunitat de demostrar el teu talent lingüístic triant l’activitat que més t’agrade de l’apartat Demostra el teu talent. I perquè pugues comprovar com millores al llarg del curs, et proposem guardar corregides les activitats marcades amb la icona i respondre a aquestes preguntes: •
T’ha resultat fàcil o difícil de fer l’activitat?
•
Quins passos has seguit per a fer-la?
•
En què necessites millorar?
Així t’adonaràs que cada vegada en saps més!
1
Dia de mudança
Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA CASA
VOCABULARI
La casa.
•
El diccionari.
•
SABER
GRAMÀTICA
•
Les llengües d’Espanya. El valencià.
ORTOGRAFIA
•
Sons i grafies.
•
COMUNICACIÓ ORAL
•
•
Distingir els interlocutors en una audició i determinar l’objectiu comunicatiu de cada un. Fer la descripció d’un objecte perquè els companys l’endevinen. Reflexionar sobre la seua col·laboració en les faenes de la casa.
SABER FER
LECTURA
ESCRIPTURA
•
Llegir i comprendre un conte: La casa abandonada
•
Redactar una nota breu.
Realitzar dictats.
•
TASCA FINAL
•
•
•
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS •
•
Escriure un correu electrònic.
Iniciativa per a col·laborar en les activitats col·lectives. Consciència de la responsabilitat compartida de l’home i la dona en les faenes de la casa. Respecte i curiositat per les diverses llengües d’Espanya. Interés per usar les noves tecnologies.
Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula
LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació
•
Avaluació inicial.
•
•
•
Unitat 1: activitats i recursos.
El joc del saber
Avaluació de continguts. Unitat 1: models B i A.
MATERIAL D’AULA
Avaluació per competències. Prova de la unitat 1.
Làmina
Ensenyament individualitzat
La casa.
•
•
Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3.
CD Comunicació oral
•
Programa d’ampliació. Unitat 1.
•
Projectes de treball cooperatiu •
Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris
Unitat 1: pista 1.
CD Lectures •
Unitat 1: pista 1.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Recursos literaris.
•
Quadern de l’alumne
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
Llibre de teatre
Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.
Llibre de lectura
•
•
•
Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.
•
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
Primer trimestre. Unitat 1.
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*
Setembre
Octubre
Novembre
Propòsits • Millorar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Parlar sobre les mudances. • Descriure un objecte sense dir-ne el nom. • Reflexionar sobre la importància de col·laborar en les activitats domèstiques. • Escriure una nota breu.
Previsió de dificultats •
En les activitats orals, és possible que els alumnes més extravertits acaparen l’atenció, en detriment de la participació dels xiquets més reservats. Procureu que hi haja una participació equilibrada animant els més tímids a parlar.
Suggeriments didàctics Demaneu als xiquets que lligen el títol de la unitat i que observen la làmina. Comproveu que tots saben què és fer una mudança i, després, animeu-los a comentar què fan els perso-
Abans de reproduir l’audició per fer la segona activitat, convé que tinguen clar què han de buscar-hi; així podran fixar-se en les dades que se’ls demana. En l’activitat 5, tracteu de fomentar la reflexió sobre la impor-
natges, on estan, si sabrien dir qui està treballant i com ho saben (possiblement esmentaran l’uniforme dels xicots). A
tància d’assumir responsabilitats individuals i de col·laborar
l’hora de descriure el dibuix, és convenient que els alumnes usen expressions localitzadores com ara dins, fora, damunt
laborar-hi, parant i desparant taula, ordenant la seua habita-
de, davall de, prop de, al centre, al fons, a la dreta de, a l’es-
com un treball exclusivament femení. Durant el col·loqui, re-
querra de, etc. (podeu escriure-les en la pissarra).
cordeu-los que han d’escoltar les opinions dels altres i res-
en les faenes de casa. Els alumnes ja tenen edat per a colció… A més, vigileu que no identifiquen el treball domèstic
Per a dur a terme les activitats 1 i 2 reproduïu la pista 1 del CD Comunicació oral i demaneu als xiquets que escolten
pectar els torns de paraula.
sense anotar res. A continuació, que responguen a les pre-
inicial trobareu l’apartat Saber fer , en què s’anuncia la tasca
guntes de la primera activitat. Si cal, poseu la pista de nou.
que es realitzarà al final de la unitat. En aquest cas, es tracta
En totes les unitats del llibre, al final d’aquesta doble pàgina
UNITAT
1
NOTES
d’escriure un correu electrònic. Comproveu que són capaços d’explicar les diferències bàsiques entre els correus electrònics, les postals i les cartes, a partir de la seua experiència.
Solucions 1
• Han parlat dues persones. No conversen entre elles. • El missatge nou el deixa Joan. Va dirigit a Enric. 2
Joan invita Enric a jugar a la casa nova el dissabte a la vesprada. L’adreça és carrer del Xúquer, número 8. Enric ha de recordar portar el seu parxís. 3
• Resposta model (RM). Canviar-se de casa i portar a la nova casa tots els mobles de la vella. • Resposta lliure (RL). 4
a
6
RL.
Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes es consciencien de la importància de col·laborar en les faenes de la casa, com també de la igualtat entre homes i dones en l’àmbit domèstic.
Propòsits •
Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.
•
Practicar la lectura en veu alta de paraules del text que contenen els grups qu i gu.
•
Desenvolupar microhabilitats de comprensió textual a través de l’escriptura.
•
Acceptar la igualtat entre l’home i la dona en la realització de les tasques domèstiques.
Previsió de dificultats •
Convé vigilar si algun alumne té dificultats en la lectura en veu alta o en la comprensió d’algun fragment del text. Suggeriu que facen la seua lectura individual seguint la proposta expressiva de l’audició del CD Lectures (pista 1) o la que els feu en veu alta.
Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR Aprofiteu aquesta primera lectura del curs per a preguntar als alumnes si els agrada llegir i quin tipus de textos els agraden (contes, novel·les, còmics… ). Dialogueu amb la classe i interesseu-vos pels seus hàbits lectors. Llegiu en veu alta el títol del text i inviteu els alumnes a observar el dibuix. Demaneu-los que el descriguen i pregunteu-los quin creuen que pot ser el motiu d’aquest abandó i deixadesa. En totes les unitats, al marge esquerre de la primera pàgina de Competència lectora, trobareu l’apartat Dificultats de lectura. Conté un programa de microhabilitats de lectura que té per objectiu ajudar els alumnes a superar les dificultats que
se’ls poden presentar durant la lectura d’un text en veu alta. La idea és que els xiquets es fixen en l ’aspecte que s’hi tracta i que el posen en pràctica quan lligen. LECTURA Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta del conte. Insistiu-los que han de llegir en silenci per a no molestar els companys, que també estan llegint. Opcionalment, poden realitzar la lectura atenta mentre es reprodueix el conte gravat, que trobareu en la pista 1 del CD Lectures. En tot cas, recordeu-los que han de parar atenció a les paraules amb les grafies comentades en Dificultats de lectura, que poden subratllar amb llapis. A continuació, organitzeu la lectura en veu alta i en cadena i recordeu-los que han de seguir en silenci la lectura del company que estiga llegint.
1 ni d’aprendre ni de protestar. La princesa, pobreta, poques coses tenia a contar. Per això el príncep va prendre una decisió heroica. Si hem de ser sincers, pocs homes farien una cosa semblant, només els valents de veritat, els que no tenen por de plorar per l’al·lèrgia ni de fer-se malbé les mans amb el lleixiu. Es llevà la capa, l’arma i la corretja, s’arromangà, agafà aire, es nugà un mocador al cap i es posà a netejar. El plomall del seu barret el va fer servir de granera i la seua pròpia capa, de drap. Va escopir per donar lluentor als vidres de les finestres, s’agenollà per netejar el terra i les parets, amb l’espasa arrancà les teranyines i amb l’alé netejà la superfície dels espills. El príncep fregà, esternudà de tanta pols com alçava, mentre amb els ulls, nadant en llàgrimes, cantava:
UNITAT
1
NOTES
aliena: sense notar-ho, sense sentir que en forma part. lleixiu: líquid que s’utilitza per a llavar la roba i deixar-la més blanca. plomall: conjunt de plomes. alé: aire que es fa quan es respira. gesta: acció pròpia dels herois, dels valents.
–Ai, què donaria per un bes de la dorment… Per un bes de la somiadora… Ai, per un bes, per un bes… Ai! Per un bes de la meua senyora... Jo donaria el món sencer! I la casa cantava amb ell. Quan la princesa va obrir els ulls després de sentir cosquerelles als llavis, va vore, entre la resplendor de la casa acabadeta de netejar, un xicot amb els cabells desordenats. Li agradà aquella pell bruta, la ronya d’aquelles ungles, aquell descosit en la roba tacada... El xicot li somreia i mirava al seu voltant, satisfet. Ella va comprendre de seguida la seua gesta. Davant un príncep així no és gens estrany que la princesa sentira l’amor per primera vegada.
DIFICULTATS D’ESCRIP TURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
con ciència
*
passadi os
*
hi ern
* *
esc pir
9
.
:
DESPRÉS DE LLEGIR Pregunteu-los si els ha agradat el conte i si la història s’ha desenvolupat com havien imaginat abans de lleg ir-la. A continuació, comproveu si s’han fixat en les indicacions sobre els grups gu i qu demanant-los que localitzen en el text exemples de paraules que continguen cada un dels casos proposats. Les paraules que s’han destacat en roig en el text del conte poden resultar desconegudes per a alguns alumnes. Crideu-los l’atenció sobre elles i feu que lligen les definicions corresponents, que estan al marge dret de la pàgina 9. Al final de la lectura de cada unitat trobareu un apartat ano menat Dificultats d’escriptura, que té per objectiu que els alumnes interioritzen la grafia d’algunes paraules que han eixit
en el text (en aquest cas consciència, passadissos , hivern i ). L’aspecte gràfic que es pretén treballar en cada paescopir raula apareix amagat per un asterisc. Els alumnes han de copiar les paraules amb totes les lletres en el seu quadern. Sempre és convenient que, al final, les escrigueu en la pissarra i comproveu que ells són conscients de l’aspecte gràfic treballat i que pronuncien aquestes paraules correctament.
Competències Competència social i cívica. Per mitjà de la lectura La casa abandonada es promou la igualtat entre l’home i la dona en la realització de les faenes domèstiques. A més, s’hi fomenten característiques positives dels personatges diferents de la bellesa física que sol predominar en els contes tradicionals.
Competència lectora Propòsits
1
• Valorar la comprensió general del conte La casa abandonada.
Tria’n un i justifica la resposta. En quin d’aquests contes clàssics estan inspirats els personatges de la lectura? La bella dorment
La bella i la bèstia
La Ventafocs
• Escriure un resum breu del conte. • Opinar sobre el comportament d’un personatge.
Previsió de dificultats 2
• Potser és convenient explicar als alumnes que els contes clàssics són aquells que des de fa segles són popularment coneguts, en diferents variants o versions, en la cultura europea i occidental. Esmenteu alguns contes clàssics que deuen conéixer, com ara Blancaneu, L’aneguet lleig, Caputxeta Roja, Els tres porquets o El flautista d’Hamelin. Feu-los vore que molts han sigut adaptats al cine i a sèries de dibuixos.
3
Explica com estava la casa de la princesa i per què. Respon. Quina va ser la decisió heroica que prengué el príncep? Per què decidí fer-ho? Per a què va utilitzar la capa i l’espasa? Com va agranar el terra? Què feia alhora que netejava? Què deia la cançó?
4
Tria l’escena que representa el final del conte i explica. Què va sentir la princesa en vore el príncep? A
B
Més recursos • Contes clàssics en línia http://ca.tales.land/contes-classics
5
Completa per elaborar un resum del conte. El príncep arribà a la casa de la princesa i va decidir . Al final .
6
. Aleshores
Comenta amb els companys i les companyes. Què et sembla el comportament del príncep? El qualificaries de valent i heroic o et sembla normal? Per què? Què t’ha agradat més d’aquesta versió del conte clàssic? I menys?
10
.
Suggeriments didàctics Atés que aquesta és la primera unitat del lli bre, podeu realitzar oralment amb els alumnes les activitats de comprensió abans de proposar-los que les facen per escrit; així podreu proporcionar-los les pautes per a unitats posteriors.
:
3
• Netejar la casa. Perquè li feia llàstima que la princesa, quan es despertara, s’enduguera un disgust en trobar la casa tan deixada. • La capa la va utilitzar per a netejar com si fóra un drap, i l’espasa per a arrancar teranyines. Va agranar amb el plomall del seu barret. • Cantava una cançó. Deia que per un bes de la somiadora donaria el món sencer. 4
Solucions 1
En La bella dorment . RM. Se sap perquè hi ha una prin-
cesa adormida per un encanteri i un príncep que la desperta.
Cal triar l’escena B. La princesa va sentir l’amor per pri-
mera vegada. 5
RM. El príncep arribà a la casa de la princesa i la trobà
perquè ningú se n’havia ocupat en molt de temps. Ella no po -
bruta i desordenada, i la princesa adormida per un encanteri. Aleshores va decidir posar-se a netejar . Al final la princesa es va despertar i, en vore el que havia fet el prín -
dia perquè estava adormida per l’encanteri d’una fada enve-
cep, es va enamorar d’ell.
2
RM. La casa de la princesa estava bruta i desordenada
josa.
6
RL.
Vocabulari. LA CASA
1
UNITAT
Propòsits
Tria i completa amb la paraula que corresponga seguint el codi de colors.
1
finestra porta
barana teulada
reixa mirador
Cada dia el iaio baixa agarrat de la el correu de la .
Van obrir una
a la
ximenera
garatge
tanca
• Ampliar el vocabulari sobre la casa.
bústia
• Utilitzar bé el diccionari.
balcó
• Comprendre i explicar el significat d’algunes frases fetes.
de l’escala a arreplegar
Adela prefereix mirar el paisatge des de la Quan entres el cotxe al
claraboia
que eixir al
, no oblides tancar la
.
Més recursos
de l’entrada.
• Banc d’expressions amb casa En casa del sabater, sabates de paper (‘Allà on és més natural o fàcil trobar o aconseguir alguna cosa, és sovint on sol faltar’). / D’anar per casa (‘Que no té valor ni pretensions, que és còmode i senzill’). / De la casa (‘En restaurants i bars, menjars i begudes que són especialitat de l’establiment o s’hi serveixen habitualment’). / Ser de casa (‘Ser de confiança, com de la família’).
de la casa perquè hi entrara més llum.
Digues el nom de tres estances distintes de l’interior d’una casa.
2
EL DICCIONARI El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus significats . En el diccionari, l es paraules estan ordenades alfabèticament.
Ordena aquestes paraules tal com figuren en el diccionari.
3
cabanya
terrat
tanca
corredor
claraboia
Pensa i relaciona. Amb quina forma estan aquestes paraules en el diccionari?
4
1 Adje ctiu s
En i nfin itiu .
2 Verbs
En ma scul í si ngul ar.
3
Substantius
1
NOTES
En singular.
AM PL IE EL VO CA BU LA RI
Explica el significat de les expressions destacades.
5
Va fer una festa i tirà la casa per la finestra. Ferran ix molt: no para en torreta. Fa tres dies que no isc i em cau la casa damunt.
11
.
:
Suggeriments didàctics Assegureu-vos que els alumnes entenen el significat de totes les paraules de l’activitat 1. Pregunteu-los si alguna els genera dubtes i anoteu-la en la pissarra. Podeu aprofitar l’explicació sobre el diccionari per a demanar-los que les hi busquen i que en lligen en veu alta les definicions. També podeu distribuir-los el dibuix d’una casa per a situar-hi tots els termes possibles.
Solucions 1
• Cada dia el iaio baixa agarrat de la barana de l’escala a arreplegar el correu de la bústia. • Adela prefereix mirar el paisatge des de la finestra que eixir al balcó. • Quan entres el cotxe al garatge, no oblides tancar la porta de l’entrada.
• Van obrir una claraboia a la teulada de la casa perquè hi entrara més llum. 2
RM. Menjador, cuina, dormitori.
3
1 cabanya. 2 claraboia. 3 corredor. 4 tanca. 5 terrat.
4
1 (Adjectius) En masculí singular. 2 (Verbs) En infinitiu. 3 (Substantius) En singular. 5
RM. • «Tirar la casa per la finestra»: Gastar molt, especialment en una celebració. • «No parar en torreta»: Ser molt actiu, no parar de moure’s d’un lloc a un altre. • «Caure la casa damunt»: Fer-se-li (a algú) insuportable estar en casa.
Propòsits •
•
•
•
Ser conscient que a Espanya es parlen diverses llengües. Saber que les llengües d’Espanya, excepte l’èuscar o basc, provenen del llatí. Reconéixer les comunitats bilingües i les llengües que es parlen en cada una. Identificar i corregir castellanismes comuns en valencià.
Previsió de dificultats • És possible que es donen en classe manifestacions contràries a la pluralitat de llengües, o comentaris negatius sobre algun idioma o els seus parlants. Neutralitzeu aquesta repulsió amb idees positives: en primer lloc, feu-los vore que les llengües són eines que uneixen persones, perquè fan que es comuniquen; en segon lloc, digueu-los que cada idioma representa una forma especial d’explicar el món. Quant al valencià, oferiu una imatge inclusiva de la nostra llengua, com a eina que ells poden usar per a comunicar-se, i que ens singularitza dins de la diversitat de pobles d’Espanya i d’Europa.
Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes quantes llengües parlen. Feu-los vore que les persones podem conéixer diferents llengües i en diferents graus; per exemple, podem saber molt bé el valencià o el castellà perquè els hem aprés a casa i els parlem cada dia, i també tindre coneixements d’anglés perquè l’estudiem i l’aprenem de la televisió, la música… A més, els companys de classe d’origen estranger poden saber parlar també la llengua dels pares. Insistiu en la idea que no hi ha llengües més vàlides que altres i que totes serveixen igual per a comunicar-se. Comenteu-los que hi ha països o regions on quasi tot el món parla la mateixa llengua (com ara el portugués a Portugal) i n’hi ha d’altres on se’n parlen majoritàriament dues. Aquest és el cas de la Comunitat Valenciana, on es parla valencià i castellà.
Si ho trobeu convenient, introduïu-los el concepte de «llengua oficial» d’un territori: la llengua que està reconeguda en la llei i que els habitants tenen dret a usar en qualsevol àmbit. En aquest sentit, inculqueu-los que, a la Comunitat Valenciana, els parlants de valencià o de castellà tenen dret a expressar-se en la seua llengua i no poden ser discriminats per això. Quan abordeu la part de la teoria en què s’esmenta la procedència llatina de les llengües d’Espanya, recordeu-los que el llatí és la llengua que portaren els romans a la Península fa més de vint segles, que a poc a poc va anar adquirint característiques particulars en cada territori fins que es va separar en idiomes diferents que, hui dia, tenen moltes semblances entre ells. Les activitats 1, 2 i 3 estan plantejades perquè els alumnes s’adonen d’aquest origen comú, així com de les semblances i les diferències.
1
UNITAT
NOTES
Escriu les paraules valencianes equivalents a aquestes castellanes.
2
EN CASTELLÀ
llave
horno
cuchara
ratón
1
pelota
EN VALENCIÀ Localitza en els textos almenys una diferència de cada tipus entre el valencià i el castellà.
3
Había una vez una casa tan pequeñita, tan pequeñita que, cuando entraba el sol, tenían que salir todos a la calle.
Hi havia una vegada una casa tan xicoteta, tan xicoteta que, quan hi entrava el sol, havien d’eixir tots al carrer.
SONS
LLETRES
PARAULES
Resol les endevinalles següents. Quines llengües són? Després, localitza en un mapa d’Espanya on es parla cada idioma.
4
Ben prop del golf de Biscaia una llengua antiga hi ha que amb Egun on diu «Bon dia» i amb zorionak , «felicitats».
?
Una llengua de llegenda queda al nord de Portugal. Quan tenen por tenen medo i falen per pa rlar.
EM FIXE EN LA LLENGUA
Llig el diàleg i respon.
5
Quina paraula de les que es diuen és incorrecta en valencià?
Has tancat bé el grifo del bany?
A quina llengua pertany aquesta paraula?
Vols dir l’aixeta!
Copia substituint les paraules destacades per les equivalents valencianes.
6
L’ alfo mbr a està bruta. Hui dinarem al comedor .
La bomb ill a s’ha fos. El pas illo de casa és llarg.
13
.
:
En la secció Em fixe en la llengua els alumnes esdevenen conscients de la pressió i la influència que té el castellà sobre el valencià. Valoreu la importància d’usar amb correcció el valencià i evitar paraules innecessàries d’altres llengües. Convideu-los a fixar-se en la correcció lingüística quan escolten les persones del seu entorn i a anotar els castellanismes, comentar-los a l’aula i evitar-los quan parlen i escriguen.
Solucions 1
• S’hi han utilitzat quatre llengües distintes: gallec, castellà, valencià i basc. • L’enunciat de baix (Izozkia marrubi ). • El gallec, el castellà i el valencià. S’assemblen perquè provenen del llatí. 2
clau / forn / cullera / ratolí / pilota.
3
RM. SONS ▶ La paraula casa en valencià es pronuncia amb s sonora, i en castellà amb s sorda. LLETRES ▶ En castellà s’usa la lletra ñ, que no existeix en valencià. PARAULES ▶ La paraula carrer es diu calle en castellà. 4
La primera és l’èuscar o basc. La segona és el gallec. Resposta gràfica (RG): en un mapa d’Espanya, han de localitzar els territoris del País Basc i el nord de Navarra per a l’èuscar, i Galícia per al gallec. 5 6
• La paraula grifo. • Pertany al castellà.
• La catifa / L’estora està bruta. • Hui dinarem al menjador . • La bombeta / pereta s’ha fos. • El corredor / passadís de casa és llarg.
Propòsits • Comprendre que hi ha sons que es representen amb més d’una grafia. • Comprendre que hi ha grafies que representen més d’un so. • Conéixer els dígrafs en valencià. • Conéixer les grafies amb què es representen els sons G, K, R forta, S sonora, S sorda i el de la g de gerro.
Més recursos • Verbs amb canvi j / g Menjar ( men j a - men ges…); menejar ( mene j a - mene ges…); penjar ( pen j a - pen ges…); pujar ( pu j a - pu ges…). • Substantius amb canvi g / gu Alga - algues; alfàbega - alfàbegues, argelaga - argelagues; arruga - arrugues; col·lega - col·legues; càrrega - càrregues; figa - figues. • Substantius amb canvi c / qu Beca - beques; oca - oques; coca - coques; barca - barques; bajoca - bajoques; boca - boques; branca - branques; placa - plaques; finca - finques; pica - piques; roca - roques; vaca - vaques.
Suggeriments didàctics En primer lloc, introduïu el tema de la lliçó de hui copiant les paraules cara i cendra , proposades en el llibre, en la pissarra. Feu-los vore així que una mateixa lletra (c ) pot representar dos sons distints. Després demaneu-los que observen la taula de sons i lletres. Cada alumne pot llegir en veu alta un dels sons representats i els companys poden proposar exemples de paraules que el continguen. Copieu aquests exemples a manera de taula de classificació en la pissarra per tal de reforçar la identificació i l’anàlisi de cada cas. Col·loqueu malament alguna de les paraules i comproveu que ells detecten la incorrecció i indiquen en quina columna hauria d’anar. Comprovareu així el grau d’assimilació de la norma. Comenteu que la lletra k solament s’usa en valencià en unes poques paraules d’origen estranger, com ara kiwi o karaoke.
Quan corregiu l’activitat 1, insistiu en la diferència entre la o tancada ( bo la, tassó ) i la o oberta ( r o sa ) i entre la s sorda ( s a bata ) i la s sonora ( ro s a ). Assegureu-vos que els alumnes distingeixen aquests sons i saben pronunciar bé la o oberta i la s sonora. Amb les activitats encapçalades per l’etiqueta Per a pensar , com l’activitat 5, es pretén fer reflexionar els alumnes i induir-los a expressar ells mateixos una norma lingüística. En aquest cas, s’esforçaran a identificar la lletra que no sona, la h. En l’activitat 6 es proposa un dictat. Amb aquest tipus d’activitat es pretén que apliquen les normes que ja coneixen, a més de les que han treballat en la unitat (l’ús de g, gu, c, qu, r , rr ). Primer de tot, deixeu que els alumnes lligen atentament el text en silenci. Una vegada l’haureu dictat, una opció per a traure més profit de l’activitat és que cada alumne deixe vore
1
UNITAT
NOTES
Completa amb la grafia que corresponga.
3
1
Recorda que ç / c i j / g s’usen seguint les mateixes normes que c / qu i g / gu .
ç / c
eri ó
*
*istella
ca adora
for ut
*
*eba
j / g
*irafa
pi ama
con elador
pen oll
*uliol
*
*
*
*
Copia les paraules que tenen dígraf i encercla’l.
4
Canvies de casa o de despatx?
Vis ita’ ns a l car rer d e Picanya número quinze.
Transports EL MUSSOL , ho traslladem tot a molt bon preu!
T’esperem!
5
PER A PENSAR. Pensa i respon. Quina lletra no representa cap so en valencià? Posa’n exemples.
6
DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. Fixa’t en quina grafia representa cada so. Obres de rehabilitació
L’ajuntament s’ha quedat una casa senyorial molt antiga del carrer Major. Segons sembla, volen rehabilitar-la i convertir-la en el centre cultural municipal. Si tot va bé, les obres començaran l’onze d’octubre i finalitzaran el dèsset de gener. Quines ganes que tinc que la inauguren!
AP RE NC A ES CR IU RE MI LL OR ORTOGRAFIA VISU AL bola
vola
maça
massa
cent
sent
7
Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Si et cal, consulta el diccionari. Mira com
aquell ocell!
Aquest estant està El iaio no 8
alt.
bé el que dius.
Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.
15
.
:
el seu dictat a un company perquè li’l revise. Després, el professor pot efectuar la correcció habitual davant de tota la classe. Finalment, és convenient que l’alumne copie el dictat corregit en el seu dossier d’aprenentatge, tal com s’indica amb la icona de la carpeta blava que hi ha al costat de l’enunciat.
4
Despatx, mussol, traslladem, carr er, Picanya, quinze.
La lletra h, generalment. RM. Per exemple: haver , hui , ahir … 5
6
Activitat de dictat.
7
• Mira com vola aquell ocell! • Aquell estant està massa alt. • El iaio no sent bé el que dius.
Solucions REPRESENTA UN ÚNIC SO MÉS D’UN SO → o, r , s. 1
→
p, a, t. REPRESENTA
RM. PARAULES AMB EL SO K DE CASA ▶ Raquel, comprat, caixes. PARAULES AMB EL SO G DE GOL ▶ guarde, vulga, gos. 2
ç / c ▶ eriçó, cistella, caçadora, forçut, ceba. j / g ▶ girafa, pi jama, congelador, pen joll, juliol. 3
8
RL.
Competències Aprendre a aprendre. Contextualitzar les paraules apreses
en oracions i exemples, com es fa amb les paraules homòfones de les activitats 7 i 8, és un exercici ben útil per a aprendre-les i interioritzar-les.
Propòsits • Identificar les parts de què consta un correu electrònic. • Planificar i escriure un correu electrònic. • Usar fórmules de salutació i comiat adequades al destinatari.
Més recursos • Expressions de salutació Bon dia, / Benvolgut amic, / Benvolgut cosí, • Expressions de comiat Una salutació. / Salutacions cordials. / Una abraçada. / Fins prompte!
NOTES
Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Comproveu si els alumnes tenen clara la diferència entre carta, postal i correu electrònic. Comenteu-los que la diferència principal radica en el canal que s’usa per a transmetre el missatge: el paper en els dos primers casos i el suport digital en el cas del correu electrònic. Destaqueu també que el correu electrònic és quasi immediat, és a dir, es rep pràcticament al mateix temps que s’envi a, contràriament a la carta i la postal, que es reben molt més tard. Si els xiquets no tenen un compte de correu electrònic, poden fer l’activitat a l’aula d’informàtica i crear-se’n un expressament. Aclariu-los, en l’ activitat 1, que el símbol @ es llig arrova i sempre ix en les adreces de correu electrònic.
Solucions 1
1 destinatari. 2 tema
del text. 3 salutació. missatge. 5 comiat. 6 firma. 2
a
4
4 text
del
RL.
Competències Competència digital. En l’activitat 4 es pretén que els alumnes escriguen un correu en l’ordinador usant un programa de missatgeria electrònica. Ajudeu-los en aquesta tasca, si cal, a fi que adquirisquen soltesa en l’ús de les TIC. Assegureu-vos que usen el correu electrònic de forma responsable.
UNITAT
1
Propòsits • Repassar i consolidar els continguts de la unitat i de cursos anteriors.
Més recursos • Dictat ( j i g ) Diu la mare que Jaume i Roger, els xics de la mudança, són molt diligents. En poc de temps han menejat tots els mobles, s’han endut les caixes, ho han pujat tot al camió i ho han descarregat en la nova casa. A més, han tractat amb delicadesa els seus quadres, que són molt fràgils. Fins i tot l’han ajudada a penjar-los on ella volia!
NOTES
Solucions 1
RM. • balcó: obertura de l’alçada d’una porta, feta en el mur d’un edifici per a ventilar-lo i il·luminar-lo. • tanca: reixa, bardissa o paret que es col·loca al voltant d’un lloc per protegir-lo i perquè no hi entre ningú. • ximenera: conducte vertical per on ix fora de la casa el fum de la cuina o la llar. 2
germà / estret / escollir.
3
• escala: conjunt d’escalons que serveix per a pujar i baixar i per a comunicar pisos i nivells. • poltre: cavall o egua joves, que no passen de quatre anys i mig. • cirerer : arbre fruiter que té el tronc llis, les fulles en forma de llança i les flors blanques i que dóna la fruita anomenada cirera. 4
• Benvidos → gallec. • Bienvenidos → castellà. • Ongi etorri → èuscar o basc. En valencià es diu Benvinguts.
5
r atolí → R forta. / passà → s de sabata (sorda). / corrent ana → R suau. / horta → h no representa → K de casa. / bar cap so. / cistella → s de sabata (sorda) i ll de lluna. / pomes → o tancada. / aquest → K de casa. / any → ny de canya. 6
Està prohibit aparcar el cotxe a la porta de l’escola.
7
RM. Llibre (masculí singular), telèfons (masculí plural), raquetes (femení plural). 8
RL.
Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 8 els alumnes exerciten aquesta competència, ja que ells mateixos trien la tasca que volen fer i la realitzen de manera menys dirigida.
2
A la cuina
Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA CUINA
VOCABULARI
La cuina.
•
Els sinònims.
•
GRAMÀTICA
•
El grup nominal.
ORTOGRAFIA
•
L’ús de x, tx i ig.
LITERATURA
•
Els textos narratius. L’espai i el temps.
SABER
•
•
COMUNICACIÓ ORAL
•
•
Entendre la recomanació d’un anunci radiofònic. Discriminar paraules amb o oberta. Descriure un objecte de la cuina perquè els companys l’endevinen. Debatre sobre les estratègies dels anuncis publicitaris.
SABER FER
LECTURA
•
•
ESCRIPTURA
Llegir i comprendre un conte: Tinc un blog.
Redactar les instruccions de l’elaboració d’un entrepà.
Realitzar dictats.
•
TASCA FINAL
•
•
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS
•
•
Elaborar un anunci radiofònic.
Esperit crític per a ser un consumidor responsable. Predisposició a col·laborar en les faenes domèstiques. Valoració positiva de les activitats en família.
Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula
LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació
•
•
•
Avaluació de continguts. Unitat 2: models B i A. Avaluació per competències. Prova de la unitat 2.
Ensenyament individualitzat •
Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3.
•
Programa d’ampliació. Unitat 2.
Projectes de treball cooperatiu •
Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris Recursos literaris.
•
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
•
Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.
•
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
Unitat 2: activitats i recursos.
El joc del saber MATERIAL D’AULA
Làmina La cuina.
•
CD Comunicació oral •
Unitat 2: pistes 2 i 3.
CD Lectures •
Unitat 2: pista 2.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne •
Primer trimestre. Unitat 2.
Llibre de teatre Llibre de lectura •
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Setembre
Octubre
Novembre
Propòsits • Millorar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Descriure oralment l’escena d’una cuina. • Escoltar i distingir paraules amb o oberta. • Reflexionar sobre les bones i les males pràctiques dels anuncis publicitaris. • Explicar com s’elabora un entrepà.
Més recursos • Verbs culinaris
Abocar, afegir, arrebossar, barrejar, batre, buidar, bullir, calfar, cobrir, coure, quallar, cuinar, desossar, emmotlar, emplatar, estofar, farcir, fondre, fornejar, fregir, liquar, mesclar, moldre, omplir, pastar, picar, ratllar, refrigerar, rostir, saltar, sofregir, tallar, torrar, triturar, trossejar.
Suggeriments didàctics
gans són fàcils de recordar, a vegades rimen i s’usen en la publicitat perquè els oients no obliden l’anunci.
Demaneu als alumnes que observen la imatge de la làmina i feu que la descriguen. Pregunteu-los què fa cada un i si coneixen algun plat que tinga com a i ngredient algun dels aliments que hi ixen.
Amb l’activitat 2 es pretén que els xiquets discriminen i pronuncien correctament la o oberta. Reproduïu la pista 3 del CD Comunicació oral i deixeu-los uns quants minuts per a classificar les paraules. En acabant, feu que diguen en veu alta les que tenen o oberta. De primer, deixeu que ho facen a l’uníson, i després trieu alumnes de forma aleatòria perquè pronuncien individualment. Així comprovareu si tots ho fan bé. Finalment, feu-los raonar que la taronja, el meló i la poma són fruites, els fesols són llegums, i la carlota i la col són verdures.
Feu que els alumnes lligen l’enunciat de l’ activitat 1 i pregunteu-los quina és la diferència entre les dues recomanacions que hi ha. A continuació reproduïu la pista 2 del CD Comunicació oral i demaneu-los que escolten l’anunci atentament. Una vegada hauran justificat la resposta, feu-los vore que aquest anunci no pretén vendre un producte, sinó inculcar un hàbit. Digueu-los que l’anunci té diferents parts i reproduïu-lo de nou perquè les detecten. Expliqueu-los que la frase que s’escolta al començament i al final es diu eslògan; els eslò-
En l’activitat 3 aneu apuntant en la pissarra els noms dels electrodomèstics que els alumnes vagen dient. Si ho trobeu convenient, comenteu que el lloc on es couen els aliments és el foguer, que pot ser de gas o elèctric (vitroceràmica ).
UNITAT
2
NOTES
En l’activitat 5 expliqueu que l’objectiu de les empreses que fabriquen i anuncien un producte és vendre’l i guanyar diners. Per cridar l’atenció dels consumidors, a vegades exageren les qualitats positives del producte. Per això, els consumidors no hem de creure tot allò que diuen els anuncis. Una vegada haureu corregit l’activitat 6, convé que els alumnes la guarden en el seu dossier d’aprenentatge.
frigorífic. • La mare talla xoriço a rodanxes. La xiqueta fica peces de fruita en la fruitera. • RM. Poma, meló, formatge, ous, llet, suc, iogurts… 4
i
5
RL.
RM. De primer, cal tallar a rodanxes la tomaca, la ceba i el formatge i afegir fulles d’encisam. A continuació, cal obrir per la meitat el pa. Finalment, s’ha de ficar dins del pa tota la mescla. 6
Solucions 1
Cal triar l’opció B (Menjar fruita i verdura cada dia).
2
SONA O OBERTA ▶ taronja, fesol, col. SONA O TANCADA ▶ meló, poma, carlota. 3
• Moderna. Llavadora, llavaplats, torradora, espremedora, ràdio, batedora, microones, forn, vitroceràmica, extractor,
Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén fomentar en els alumnes l’esperit crític davant de la pressió consumista de la publicitat.
Propòsits •
Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.
•
Practicar la lectura parant atenció a les pauses que indiquen els signes de puntuació.
•
Saber què és un blog i conéixer les possibilitats comunicatives que té.
Previsió de dificultats •
Potser convé explicar als alumnes que un llibre o una carta anònims són els que no van firmats per cap autor i, per tant, no sabem de qui són. Comenteu-los que, en l’àmbit d’Internet i les xarxes socials, anomenem anònim tant un missatge o comentari anònim com la persona desconeguda que l’ha escrit.
Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR
Feu que els xiquets observen i descriguen el dibuix que encapçala el conte. Pregunteu-los què té la dona de la dreta a les mans (una tauleta) i per a què la deu estar usant (per a fer una fotografia d’una tomaquera). Feu que es fixen en el títol del conte; comproveu que saben què és un blog i pregunteu-los quina relació pot tindre amb el dibuix. Deixeu que dos alumnes lligen en veu alta la informació del marge esquerre de la pàgina 20 (Dificultats de lectura). Pregunteu-los com marquem en un text els moments en què cal fer una pausa (amb la coma, el punt i coma, el punt…) i aneu escrivint els signes gràfics en la pissarra a mesura que els diuen.
Per tal que comproven com de necessaris són la coma i el punt, podeu llegir en veu alta les oracions del primer paràgraf de la narració sense fer cap pausa. Així comprovaran que costa molt llegir oracions llargues sense fer pauses i que és difícil per a qui escolta entendre el sentit del que es diu. LECTURA
Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta del conte. Opcionalment, poden llegir en silenci alhora que escolten el conte gravat, que trobareu en la pista 2 del CD Lectures. En cas que reproduïu l’audició del conte, demaneu-los que es fixen en les pauses que fa la veu lectora. En acabant, organitzeu una lectura en veu al ta i en cadena.
1 2 Tan prompte com he publicat la recepta, la iaia n’ha fet un comentari. Per això m’agrada el blog, perquè ella viu molt lluny i, gràcies a la nostra passió per la cuina, és com si estiguérem sempre juntes. – Marta, per què hi poses neula? – Perquè es pot menjar. Mentre responia al comentari, ha entrat la mare. –Estàs preparant una nova recepta, Marta? –ha mirat l’ordinador–. Me l’ensenyes? Jo he tapat ràpidament la pantalla. –Però filla, si acabaré posant-ho jo al forn. Ja sé que al final ho vorà, però de moment es quedarà sense mirar el blog, que ella tampoc m’explica res d’Anònim. La iaia ha enviat un altre comentari: – Pots penjar fotos dels panellets per vore com t’han quedat? Ja m’agradaria penjar fotos, però és que no tinc tauleta i així és un rotllo! De sobte he tingut una idea. –Mare, em deixes la tauleta per fer fotos a la recepta? –Això depén! –De què depén? –he dit sorpresa, jo que m’esperava un no com una catedral. –De si em deixes visitar el vostre blog o no. –Això està fet! –Ah? Sí? –ha posat la mateixa cara de sorpresa que jo. –Sí. I, per cert, a la iaia i a mi també ens agrada l’hort. Podríem enllaçar els blogs, no? La cuina i l’hort fan molt bona parella. Com les nétes i les iaies o... les mares i els Anònims! I li he tancat l’ullet. Ella m’ha mirat un poc de gaidó, però ha fet bona cara. Sí, crec que hui coneixerem aquest Anònim.
UNITAT
2
NOTES
blog: pàgina web personal que presenta informació i opinions ordenades en el temps. mòlta: triturada fins a convertir-la en pols. corfa: pell d’algunes fruites, com la taronja o la llima. neula: full prim de pasta de farina que serveix de base per a alguns dolços. de gaidó: de costat.
DIFICULTATS D’ESCRIP TURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
vergo a
adre a
rece tes
ro llo
*
*
*
*
21
.
DESPRÉS DE LLEGIR Una vegada hauran llegit, demaneu a un xiquet que explique de què tracta el text. Comproveu que tots comprenen el significat de paraules i conceptes clau per a la comprensió del conte, com ara blog, seguidor , tauleta o enllaç. Noteu que al marge dret de la segona pàgina de la lectura disposeu de la definició d’algunes paraules i expressions que poden resultar desconegudes als xiquets. A fi de comprovar que els alumnes han estat atents a la història, pregunteu-los: Quins personatges de la història tenen un blog? Sobre quin tema escriu la mare? I la iaia i Marta? Es veuen sovint la iaia i la néta? Per què? Com es comuniquen? Quin personatge de la història és Anònim? Per què penseu que la mare i la filla no es donen els enllaços dels seus blogs?
:
Deixeu alguns minuts als xiquets per a completar l’exercici de Dificultats d’escriptura, en la pàgina 21. Llegiu-les en veu alta i comproveu que ells les pronuncien correctament. És convenient que els expliqueu en la pissarra el canvi de ç a c que es produeix en el plural d’ adreça ( adreces), i que els digueu que la t de rotllo no es pronuncia.
Competències Competència digital. Amb la lectura del text Tinc un blog els alumnes milloren aquesta competència, per tal com aprenen les possibilitats comunicatives que ofereixen els blogs, les tauletes i Internet en general.
Competència lectora Propòsits
1
Tria. De quins dos blogs es parla en la lectura? A
• Valorar la comprensió general del text Tinc un blog
B
C
D
.
• Parlar amb els companys sobre els propis interessos i aficions.
Previsió de dificultats 2
• És possible que alguns alumnes
copien literalment fragments del conte per respondre a les activitats de comprensió. Procureu que hi responguen amb paraules seues, independentment del fet que indiquen el fragment del conte on han localitzat la informació.
Digues quin blog té cada personatge.
La mare
3
Marta i la iaia
Respon. Què penja la mare de Marta en el seu blog? Com ho sap Marta? Per què creu Marta que sa mare no vol donar-li l’enllaç del seu blog? Per què li agrada a Marta compartir el blog amb la seua iaia?
4
NOTES
Ordena els passos de la recepta que ha pujat Marta al seu blog. Què cal fer? Mesclar l’ametla, el sucre, la corfa de llima ratllada i l’ou. Fer boletes amb la pasta i posar-les al forn amb paper de neula. Bullir els moniatos durant 20 minuts. Afeg ir-hi e l mo niat o i past ar-ho b é tot junt . Pelar i xafar els moniatos ja bullits.
5
Escriu V si és verdader o F si és fals. La iaia de Marta no escriu mai comentaris en el blog. Marta no penja fotos de les receptes en el blog perquè no té tauleta. Marta demana la tauleta a sa mare per fer fotos als panellets.
6
Completa. A quin acord arriben Marta i sa mare finalment? Al f inal , la mare d eixa a Mar ta
7
i Mar ta de ixa que l a mare
.
Comenta amb els companys quin blog t’agradaria tindre i per què.
22
.
:
Suggeriments didàctics En l’activitat 7, fomenteu que els alumnes gaudisquen con tant els seus interessos i aficions. Animeu-los a buscar en In ternet un blog que parle sobre aquests temes. Plantegeu-vos la creació d’un blog sobre les activitats i les experiències de l’aula, en què els alumnes participen amb els seus comentaris.
-
els comentaris d’un seguidor que li parla d’amor. • Perquè la iaia viu lluny i és a través del blog que estan en contacte. 4
3, 5, 1, 4, 2.
5
F, V, V.
-
Al final, la mare deixa a Marta la tauleta per fer fotos a la recepta i Marta deixa que la mare visite el seu blog 6
.
7
RL.
Solucions 1
Competències
Cal marcar els dibuixos B i C.
La mare ▶ Blog sobre un hort urbà (C). Marta i la iaia Blog sobre receptes de cuina (B). 2
▶
• Fotos del seu hort urbà. Ho sap perquè l’ha buscat en Internet • Perquè creu que a sa mare li fa vergonya que llija 3
.
Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 4, els alumnes posen en pràctica l’ordenació lògica de
les fases d’un procés, en aquest cas l’elaboració d’una recep ta.
-
Vocabulari. LA CUINA
2 1
UNITAT
Propòsits
Classifica les paraules següents relacionades amb la cuina. Què són?
1
setrill
nevera
cullerot
ganivet
escumadora
fruitera
rentaplats
cassola
torradora
microones
APARELLS
RECIPIENTS
• Ampliar el vocabulari de l’àmbit de la cuina. • Saber què són els sinònims i usar-ne.
UTENSILIS
Més recursos
Completa el text amb les paraules que hi falten.
2
batedora
forn
espremedora
bol
• Sinònims d’objectes de la cuina Boix – mà de morter Escumadora – desbromadora Colador – escorredora Forqueta – forquilla Llavaplats – rentaplats Llavadora – rentadora Pitxer – gerro Portaviandes – carmanyola Setrill – oliera Tassó – bol Torcaboques – tovalló Torcamans – eixugamans
motle
Bescuit de llima
Posem en un
farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet.
Ho batem tot amb la el suc amb l’ que ficarem al
. Ratllem la corfa de les llimes i els traiem
. Ho tornem a batre tot i ho posem en un a 200 graus. I ara a esperar!
ELS SINÒNIMS Dues paraules són sinònimes entre si quan tenen el mateix significat. Per exemple, les paraules never a i frigorífic són sinònimes.
Tria i substitueix la paraula destacada pel sinònim corresponent.
3
En aquell forn fan uns
dolços boníssims.
Al meu cosí Arnau l i encanta La crema de clòtxines és
cuinar .
saborosa .
2
NOTES
pastissos / caramels pastar / guisar amarga / gustosa
AM PL IE EL VO CA BU LA RI
Busca en un diccionari de sinònims cada paraula i digues quines són sinònimes.
4
SAFATA
plata
perol
plàtera
planxa
OLLA
calder
paella
font
marmita
23
.
:
Suggeriments didàctics Quan llegiu la informació sobre els sinònims, podeu esmentar-ne altres de l’àmbit de la cuina (consulteu l’apartat Més recursos d’aquesta pàgina de la Guia didàctica).
Solucions 1
APARELLS ▶ nevera, rentaplats, torradora, microones. RECIPIENTS ▶ setrill, fruitera, cassola. UTENSILIS ▶ cullerot, ganivet, escumadora. 2
Posem en un bol farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet. Ho batem tot amb la batedora. Ratllem la corfa de les llimes i els traiem el suc amb l’ espremedora. Ho tornem a batre tot i ho posem en un motle que ficarem al forn a 200 graus. I ara a esperar!
3
• En aquell forn fan uns pastissos boníssims. • Al meu cosí Arnau li encanta guisar . • La crema de clòtxines és gustosa. 4
SAFATA: plata, plàtera. OLLA: calder, marmita.
Competències Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes s’adonen que consultar el diccionari permet no només aprendre paraules noves, sinó també saber amb exactitud la diferència entre paraules que designen objectes semblants.
Propòsits •
•
•
•
Saber què és el grup nominal. Conéixer l’ordre dels elements del grup nominal. Distingir l’article determinat de l’article indeterminat. Relacionar verbs amb substantius derivats per crear grups nominals.
Previsió de dificultats • Per a abordar l’explicació sobre el grup nominal és convenient assegurar-se que tots els alumnes saben reconéixer un substantiu. Expliqueu-los que pot ser un ésser (persona o animal) o un objecte o cosa. Poseu-los-en exemples.
Suggeriments didàctics Llegiu amb els alumnes la informació teòrica i feu referència al dibuix del cuiner i la pissarra. Feu que els alumnes hi localitzen els substantius i els grups nominals. En acabant mostreu-los, per mitjà d’exemples, quina informació donen els articles so bre els substantius que acompanyen: ens permeten saber si la cosa de què parlem és masculina ( el , els, un, uns ) o femenina (la, les, una, unes ), si es parla d’una cosa (el , la, un, una ) o d’unes quantes ( els , les , u ns, unes ) o si es tracta d’una cosa que sabíem que existia ( el , la, els, les ) o que encara no coneixíem (un, una, uns, unes ). Després d’aquesta explicació, pregunteu als alumnes quina informació aporten els adjectius sobre els substantius o nuclis del grup nominal. Concloeu que els qualifiquen, és a dir, ens diuen com són.
En l’activitat 1, feu vore als xiquets que en un grup nominal mai hi ha un verb. La paraula principal és el substantiu, que pot anar acompanyat o no de determinants i adjectius. En l’activitat 2 es pretén que els alumnes distingisquen els substantius dels altres membres del grup nominal. Feu que diguen quins són articles i quins adjectius. Comenteu-los que els articles sempre es troben davant del substantiu, i els ad jectius, generalment, darrere. En l’activitat 3, podeu aconsellar als alumnes que abans de tot localitzen els substantius i, una vegada els hagen trobat, es fixen en les paraules que hi ha al voltant per tal de fer la classificació correcta. En l’activitat 4, feu-los vore que tots els elements del grup nominal estan en el mateix gènere i nombre que el substantiu.
UNITAT
2
NOTES
En les activitats de l’apartat Em fixe en la llengua es requereix dels alumnes un major grau de reflexió i implicació. Digueu-los, si cal, que en l’activitat 6 han de transformar els verbs en substantius, ja que el grup nominal no té mai verb.
5
• El primer cartell (Es ven pa ) és el que expressa la idea amb una oració. L’altre (Venda de pa ) l’expressa amb un grup nominal. • A partir del verb vendre. 6
• Elaboració de dolços. • Compra de cotxes usats. • Reparació de calcer.
Solucions 1
Cal triar els títols A i C.
2
Un menú diari. Les receptes tradicionals.
3
Substantiu → Artur ; cuiner . Article + substantiu → els pa res; la cuina. Article + substantiu + adjectiu → unes postres delicioses; les taronges imperials. 4 1 el rellotge antic. 2 una aranya peluda. 3 uns ous frescos. 4 les flors grogues.
Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Crear grups nominals a partir de verbs. Proporcioneu als alumnes verbs a partir dels quals puguen formar fàcilment un substantiu. Després, han d’inventar-hi grups nominals. Per exemple: cantar → cançó → una cançó bonica; inventar - invenció, actuar - actuació, alimentar - alimentació, etc.
Propòsits • Conéixer les tres grafies amb què es pot representar el so de la x de xiquet . • Saber en quines posicions s’usen les grafies x, tx i ig dins de la paraula. • Aprendre el canvi ortogràfic i fonètic entre paraules acabades en -ig i els seus derivats ( passe ig, passe j ar ). • Distingir paraules homòfones.
Més recursos Paraules amb x (de xiquet ) inicial
•
Xafarder, xarrar, xat, xaval, xe, xef, xic, xip, xocar, xop, xuplar, xutar. Paraules amb x després de consonant
•
Arxiu, clenxa, guerxo, marxa, panxa, perxa, planxa, punxar, ranxo, torxa. Paraules amb tx
•
Catxap, cotxera, cartutxera, cautxú, empatxar-se, encapritxar-se, metxa, ratxa, tatxa. Paraules amb ig
•
Assaig, bateig, boig, caboteig, enuig, estiueig, faig, fuig, goig, llebeig, lleig, maneig, puig, raig, rebuig, torneig, vaig.
Suggeriments didàctics En primer lloc, potser convé recordar als alumnes que la lletra x es llig ics (tingueu present que també es pot dir xeix ). Vigileu, sobretot, que els xiquets no en diuen el nom en castellà. Dividiu la pissarra en quatre columnes i escriviu, respectivament, les paraules xiquet , panxa, dutxa i enuig que hi ha en l’apartat teòric del llibre. Encercleu-hi les grafies x, tx i ig i recalqueu que, a pesar de les diferències en l’escriptura, el so és el mateix tot el temps. Tot seguit, pregunteu als alumnes si coneixen més paraules que continguen aquest so. A mesura que les diguen, apunteu-les en la pissarra en les columnes respectives. Col·loqueu-ne alguna malament a fi de comprovar si els alumnes estan atents. Llegiu la informació del llibre sobre l’ús d’una grafia o d’una altra segons la posició
en la paraula, i feu vore als alumnes, per mitjà dels exemples de la pissarra, que la norma es compleix. És convenient detindre’s en els grups tx i ig. Recordeu-los que, tal com han estudiat en la unitat anterior, a vegades dues lletres juntes representen un únic so. En l’activitat 4 es treballa el canvi gràfic en els verbs formats a partir de substantius acabats en -ig. Escriviu les paraules passejar i passeig en la pissarra i destaqueu, encerclant-les o subratllant-les, les grafies j i -ig. Tot seguit feu-los vore que, a més de la grafia, també canvia el so, perquè -ig és sord i j és sonor. Mostreu-los que passa igual en el plural dels substantius de l’activitat: passeig- passejos, mareig- marejos…
2 1
passejar
pass eig
solfejar
2
NOTES
Forma paraules acabades en ig seguint l’exemple.
4
5
UNITAT
assajar
marejar
bussejar
estiuejar
balancejar
es canejar
Clò ines al vapor
Cucuru o de antillí
Completa amb x, tx o ig, segons corresponga.
ESPECIALITATS
Restaurant El fa ro
*
6
*
An oves del Cantàbric
*
*
*
*
Escriu. Una paraula que tinga el so de la x de xiquet després de consonant. Una paraula que tinga el so de la x de xiquet entre vocals. DICTAT.
7
Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en l’ús de x, tx i ig.
Un restaurant amb molt de gust
El maig passat van inaugurar al final del passeig el restaurant «El pitxer». En el menú hi ha de tot: xulles al forn, sardines escabetxades, clòtxines al vapor, xampinyons a la planxa, anxoves amb un raig d’oli... Però el millor de tot és el pastís de xocolate banyat amb orxata de xufa. És deliciós!
AP REN C A ESC RI UR E M IL LOR 8
ORTOGRAFIA VISU AL baca
vaca
botar
votar
signe
cigne
Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Posa l’equipatge a la La pilota va Va fer el
9
del cotxe.
molt alt. de la victòria amb la mà.
Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.
27
.
:
Solucions 1
• XANDALL (horitzontal, línia 3). • MILOTXA (horitzontal, línia 4). • ORXATA (vertical, línia 11). • RAIG (horitzontal, línia 6). • FLETXA (vertical, línia 1). • LLEIG (horitzontal, línia 1). 2
S’ESCRIU AMB X ▶ xandall, orxata. S’ESCRIU AMB TX ▶ milotxa, fletxa. S’ESCRIU AMB IG ▶ raig, lleig. 3
• No oblides amagar l’estoig dins de la motxilla. • Enric s’ha clavat dues xinxetes al peu. • El clàxon d’aquell cotxe de color roig sona com un xiulet. 4
• solfejar ▶ solfeig. • assajar ▶ assaig. • estiuejar ▶ estiueig. • marejar ▶ mareig. • balancejar ▶ balanceig. • busse jar ▶ busseig. • escanejar ▶ escaneig.
5
ESPECIALITATS. Restaurant El faig roig. Anxoves del Cantàbric. Clòtxines al vapor. Cucurutxo de xantillí. 6
RM. • marxa, planxa, clenxa. • pitxer, babutxa, tatxa.
7
Activitat de dictat.
• Posa l’equipatge a la baca del cotxe. • La pilota va botar molt alt. • Va fer el signe de la victòria amb la mà. 8
9
RL.
Competències Aprendre a aprendre. L’ús en context de paraules que es proposa en les activitats 8 i 9 és una excel·lent eina d’aprenentatge de vocabulari que ajuda que l’interioritzen millor.
Propòsits • Llegir i comprendr comprendre e un conte. conte. • Identificar l’espai l’espai i el temps temps en una narració. • Llegir dos contes contes de la literatura literatura universal.
Més recursos • Contes populars valencians – ENRIC V ALOR (2004) Rondalles valencianes. 8 volums. Edicions del Bullent. • Racó de contes http://www.xtec.cat/web/recursos/ racodecontes.
Suggeriments didàctics Demaneu als alumnes que lligen el conte El llaurador i els pastissos en silenci . En acabant, podeu demanar a un alumne que el resumisca oralment als companys. Aclariu els dubtes de comprensió que hagen pogut sorgir i crideu-los l’atenció sobre les paraules destacades destacades en roig. Feu que en lligen l a definició. Relacioneu llépol amb amb llepolies preguntant-los Què menja el el llépol? Sobre bocabadat bocabadat , podeu explicar-los que ba significa ‘obrir-se per un clavill’. Poseu-los-en alguns dar significa exemples: badar la boca, badar un vidre, badar-se una magrana quan es fa malbé… Abans de llegir la informació teòrica, podeu llançar als alumnes la pregunta En quin temps i espai ocorre la història? Sondegeu així si intueixen què volen dir aquests conceptes apli-
cats a una narració. Tot seguit, feu que lligen en veu alta i en cadena la teoria. Per a explicar els conceptes d’espai i temps, convé que poseu exemples d’històries que tots coneguen.
Solucions • Sí. Perquè Perquè s’hi conten uns fets que els passen a uns personatges. • RM. Un llaurador molt llépol va a la ciutat a traure’s traure’s un queixal. Passa per una pastisseria i es queda bocabadat mirant l’aparador. Uns estudiants li pregunten quants pastissos es menjaria i ell respon que cinc-cents. Com ells no el creuen, el llaurador aposta que si no aconsegueix men jar-se’n jar-se’n cinc-cents, cinc-cents, poden poden arrancar arrancar-li -li un queixal. Ells accepten accepten l’aposta i el llaurador es menja tants pastissos com vol sense aplegar a cinc-cents. Com que ha perdut l’aposta, els estudi1
2 2
UNITAT
2
NOTES
Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre l’espai i el temps del conte El llaurador i els pastissos . La història es desenvolupa al camp. L’acció transcorre en un temps passat. Entre el principi i el final de la història passen dies .
3
Identifica l’espai i el temps en què se situa l’acció en cada fragment i digues si són determinats o indeterminats. A
4
B
Conta una antiga llegenda que l’any 1238, en un poblet situat enmig d’una serra...
Fa un bon grapat d’anys, a la ciutat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria...
PER A PENSAR. Llig
aquest començament de conte i tria. Quina xiqueta deu ser Li Mei? Justifica la resposta. El somni de Li Mei
A
Fa molt de temps vivia en un poblet de la Xina una xiqueta que es deia Li Mei. El destí de Li Mei era treballar al camp, com havien fet els seus pares i abans els seus iaios. Però el seu somni era un altre: fer-se exploradora i conéixer tots aquells llocs increïbles de què parlaven els llibres que llegia cada nit.
B
C
Conec la literatura universal 5
Busca en la biblioteca o en Internet un d’aquests contes, llig-lo i respon breument a les preguntes següents. El gegant egoista d’Òscar egoista d’Òscar Wilde
On passen els fets? Passen en el present o en el passat?
La princesa i el pésol de de H.C. Andersen
Quins fets s’expliquen?
29
.
:
ants el porten a cal dentista i li paguen l’arrancada del queixal que li feia mal. Així el llaurador aconsegueix que li isca gratis. 2
F, V, V, F.
3
En A l’espai és «un poblet situat enmig d’una serra» i és indeterminat; el temps és «l’any 1238» i és determinat. En B l’espai és Llíria i és determinat; el temps és «fa un bon grapat d’anys» i és indeterminat. indeterminat. 4
Deu ser la xiqueta del dibuix C, perquè perquè porta la vestimen vestimen ta d’una camperola. 5
• En El gegant egoista passen egoista passen al jardí d’un gegant. En La princesa i el pésol passen en passen en un castell. • Tant en El gegant egoista com egoista com en La princesa i el pésol els fets passen en el passat. • En El gegant egoista s’explica egoista s’explica que un gegant impedí que els xiquets que jugaven al seu jardí continuaren fent-
ho; com a conseqüència, conseqüència, el jardí s’entristí i a partir d’aquell moment va ser sempre hivern allí. En La princesa i el pésol s’explica que un príncep volia casar-se, però no trobava cap princesa de veritat. Un dia una jove s’allotjà al castell i la po saren a prova: feren que dormira damunt de molts matalafs apilats i li posaren davall del primer un pésol. L’endemà, ella digué que havia dormit malament perquè alguna cosa se li clavava en l’esquena. Això provava que era una verdadera princesa, perquè només elles tenen la pell tan sensible.
Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5, els alumnes milloren aquesta competència llegint i analitzant dos concon tes de la literatura universal.
Propòsits • Inventar un producte i un eslògan
per publicitar-lo. publicitar-lo. • Familiaritzar-se Familiaritzar-se amb el llenguatge publicitari radiofònic. • Elaborar un anunci anunci radiofònic.
Previsió de dificultats • Per a garantir garantir l’èxit de l’activitat
és convenient que els alumnes assagen moltes vegades el seu anunci i el graven per adonar-se dels encerts i dels aspectes que han de millorar. NOTES
Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística Amb la realització d’aquesta tasca els alumnes potenciaran potenciaran la creativitat i practicaran i milloraran la llengua oral. Es pot dur a terme tant individualment com en parelles o en grup. En tot cas, totes les persones que hi participen han d’intervindre-hi amb la seua veu. És important escoltar amb ells anuncis radiofònics per tal que es familiaritzen amb el llenguatge publici tari. Feu-los vore que solen ser breus (a penes uns segons) i que consten d’unes poques oracions dites amb un to de veu alegre i convincent, amb l’objectiu que els oients s’interessen pel producte. És molt important que vocalitzen bé. En l’activitat 1 es proposen tres productes, però podeu deixar que els alumnes en trien un altre. En les activitats 2 i 3, di-
gueu-los que les qualitats i el nom del producte han de remetre a característiques positives. En l’ activitat 4, recordeu-los que els eslògans solen rimar, perquè així els oients els retenen en la memòria temps després d’haver escoltat l’anunci.
L’activitat 6 es pot dur a terme de dues formes. La primera és que els alumnes graven l’anunci amb l’ordinador, una gravadora o un telèfon mòbil. En aquest cas, a casa i amb l’aju da d’un adult, poden introduir una música a l’inici i al final de l’anunci. La segona opció és que els alumnes lligen l’anunci radiofònic «en directe» davant de la classe.
Solucions 1
a
6
RL.
UNITAT
2
Propòsits • Repassar i consolidar els continguts
de la unitat i de les unitats anteriors. • Escriure una recepta o reescriure
un text usant sinònims.
Més recursos •
Dictat ( x , tx i ig )
Dissabte vaig dinar amb els pares en un restaurant. El pare va encapritxar-se per l’especialitat del xef, xulles de corder a la planxa. La mare deia que no volia empatxar-se, així que demanà una ensalada variada que feia goig de mirar-la. Jo vaig menjar uns macarrons amb xoriço que estaven per a xuplar-se els dits. Acabàrem satisfets i amb la panxa plena.
NOTES
Solucions ESPREMEDORA (horitzontal, línia 1), BATEDORA (horitzontal, línia 2), GANIVET (horitzontal, línia 3), CULLEROT (horitzontal, línia 4), ESCUMADORA (horitzontal, línia 6). 1
2
BAÜL → cofre. TRIAR → escollir.
RM. Un grup nominal és el conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu. 3
RM. Substantiu ▶ muntanya. Article + substantiu ▶ La muntanya. Article + substantiu + adjectiu ▶ La muntanya nevada. 4
5
Carxofa / Fitxes / Sorteig.
RM. Carxofa s’escriu amb x perquè té el so de la x de xiquet després de consonant. Fitxes s’escriu amb tx perquè té 6
el so de la x de xiquet entre vocals. Sorteig s’escriu amb ig perquè té el so de la x de xiquet a final de paraula. RM. • Amb R forta ▶ r astell, arr ap. • Amb el so K ▶ calma, forqueta. • Amb el so G ▶ agafar, esguitar. 7
8
RM. Valencià, castellà i gallec.
9
RL.
Competències Iniciativa i actitud emprenedora. Amb propostes com les de l’activitat 9, menys dirigides pel professor i més exigents
per als alumnes, es fomenta la iniciativa i la creativitat. Procureu transmetre als xiquets un reforç positiu quan avalueu aquestes activitats.
3
Una estrena de cine
Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. EL CINE
VOCABULARI SABER
El cine.
•
Els antònims.
•
GRAMÀTICA
•
El substantiu. Classes de substantius.
ORTOGRAFIA
•
L’ús de x i ix.
•
•
COMUNICACIÓ ORAL
•
•
Identificar un gènere cinematogràfic a partir de l’escolta d’un tràiler. Extraure informació d’una audició. Recomanar als companys una pel·lícula raonant per què val la pena. Raonar sobre les normes de comportament que cal complir en un cine.
SABER FER
LECTURA
•
Llegir i comprendre un conte: Càmera… acció!
•
ESCRIPTURA
Inventar títols per a pel·lícules imaginàries.
Realitzar dictats.
•
TASCA FINAL
•
Descriure l’escenari d’una pel·lícula.
•
Curiositat per l’art cinematogràfic.
•
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS •
Respecte per les normes de comportament cívic. Iniciativa per a mamprendre projectes artístics i creatius.
Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula
LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació
•
•
•
Avaluació de continguts. Unitat 3: models B i A. Avaluació per competències. Prova de la unitat 3.
Ensenyament individualitzat •
Pla de millora. Unitat 3: fitxes 1, 2 i 3.
•
Programa d’ampliació. Unitat 3.
Projectes de treball cooperatiu •
Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris Recursos literaris.
•
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
•
Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.
•
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
Unitat 3: activitats i recursos.
El joc del saber MATERIAL D’AULA
Làmina El cine.
•
CD Comunicació oral •
Unitat 3: pista 4.
CD Lectures •
Unitat 3: pista 3.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne •
Primer trimestre. Unitat 3.
Llibre de teatre Llibre de lectura •
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Setembre
Octubre
Novembre
Propòsits • Millorar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Descriure oralment l’escena d’una sala de cine. • Identificar un gènere cinematogràfic a partir de l’escolta del tràiler d’una pel·lícula. • Raonar sobre els comportaments adequats en llocs públics. • Inventar el títol d’una pel·lícula usant un grup nominal.
Més recursos • Cine per a estudiants http://www.cinemaperaestudiants. cat/cat/recursos-xarxa/ • Guies didàctiques de pel·lícules http://www.grupiref.org/cat/ claqueta-pensar-amb-cinema.htm
Suggeriments didàctics Llegiu als alumnes el títol de la unitat: Una estrena de cine. Relacioneu el substantiu estrena amb el verb estrenar (‘usar per primera vegada alguna cosa’). Expliqueu-los que l’estrena d’una pel·lícula és la primera projecció que se’n fa; recalqueu que és un substantiu femení (en contrast a l’equivalent castellà, que és masculí). Pregunteu-los si els agrada anar al cine, on prefereixen seure, les diferències entre vore una pellícula a casa i fer-ho al cine… Tot seguit, feu que es fixen en el dibuix i que el descriguen. Per a motivar-los, formuleu-los preguntes com aquestes: Penseu que és una sala gran o xicoteta? Quantes files té? Hi ha molta gent? Per què estan drets els tres xics de l’esquerra? Quin paper mira el de la gorra? Què apareix en pantalla? Quin tipus de pel·lícula deu ser?
Per a fer l’activitat 1, demaneu als alumnes que guarden silenci i reproduïu l’audició (pista 4 del CD Comunicació oral). Abans, poden llegir les quatre opcions donades. Finalment, deixeu que els alumnes definisquen amb paraules seues la ciència-ficció. Feu-los vore que les pel·lícules de ciència-ficció solen situar l’acció en un temps futur en què les innovacions tècniques i científiques permeten als personatges fer coses que hui dia són impossibles. Reproduïu de nou la pista 4 del CD Comunicació oral i deixeu uns quants minuts als alumnes per a fer l’ activitat 2. Quan hauran respost, feu-los vore que amb unes poques lletres som capaços de deduir el contingut d’un text. Si voleu, sondegeu si saben què és una galàxia (un conjunt d’estreles i planetes). Digueu-los el nom de la nostra galàxia: la Vi a Làctia.
UNITAT
3
NOTES
En el títol inventat que es demana en l’ activitat 6, els alumnes no hi poden incloure cap forma verbal. Si els costa, recordeu-los que en la unitat anterior han vist que a partir de verbs poden deduir substantius de la família ( conquistar –conquista, nàixer – naixement , actuar – actuació…).
Solucions 1
Cal triar l’opció B (Una pel·lícula de ciència-ficció).
2
ELS VIGILANTS DE LA GALÀXIA EN LA MISSIÓ GZ3 .
3
• RM. Sí que hi correspon. Perquè hi ixen éssers humans que es troben amb extraterrestres en l’espai exterior. • Són
ulleres 3D. S’usen per a vore imatges en tres dimensions. 4
a
6
RL.
Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que
els alumnes es consciencien de la importància de comportar-se de forma adequada en llocs públics. Guieu la reflexió cap a la conclusió que no han de fer als altres allò que no els agradaria que els feren a ells. En la situació que es tracta, concretament, han d’estar en silenci mentre es projecta la pellícula, no han de fer soroll ni obstaculitzar la visió dels altres espectadors i tampoc poden fer altres coses que embruten les instal·lacions, com ara posar els peus sobre els seients o llançar coses per terra.
Propòsits •
•
•
Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. Fer, durant la lectura en veu alta, la pausa adequada que indica cada signe de puntuació. Memoritzar l’escriptura d’algunes paraules del text que poden plantejar dubtes ortogràfics.
Previsió de dificultats •
És convenient explicar als alumnes la referència als víkings que es fa en el conte. Expliqueu-los que eren un antic poble escandinau de navegants i guerrers. Els víkings es feren famosos pels seus atacs a territoris europeus; no eren cristians, sinó que adoraven diversos déus (Odin, Thor, Frei …). Feu-los notar que víking s’escriu amb k , perquè és una paraula d’origen estranger, i té l’accent en la primera síl·laba.
Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR
Demaneu als xiquets que observen el dibuix alguns segons i pregunteu-los: Quants personatges hi ha en el dibuix? Què du el xiquet al cap i lligat al coll? De què penseu que va disfressat? Qui deu ser la dona de la dreta? Què agafa amb les mans? Per a què usa la tauleta? Què du el gos a l’esquena? Penseu que vola en realitat?
Tot seguit, feu que observen el títol del conte i copieu-lo en la pissarra. Sondegeu si saben què significa. Expliqueu-los que, en la gravació d’una pel·lícula, aquestes paraules es diuen per avisar que està a punt de començar la gravació d’una escena. Després, llegiu l’expressió sense fer cap pausa i amb un to de veu apagat i pregunteu-los si ho heu fet bé. Probable-
ment diran que no. Encercleu els punts suspensius i el signe d’exclamació final, pregunteu-los-en el nom i llegiu després l’expressió amb la pausa i l’entonació adequades. Introduïu així l’explicació sobre les pauses que indiquen els signes de puntuació que es troba al marge esquerre de la pàgina. Abans de començar la lectura del conte, si ho trobeu convenient, podeu contrastar la pausa curta amb la pausa llarga escrivint exemples d’oracions en la pissarra. LECTURA
Demaneu als alumnes que lligen en silenci el conte. Tingueu en compte que també poden escoltar-ne la gravació (CD Lectures, pista 3) simultàniament. Després, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena, insistint en la indicació sobre les pauses curtes i llargues que heu comentat prèviament.
1 3 d’aquells valents guerrers. De fet, es va sentir molt identificat amb el protagonista, un xiquet anomenat Singlot. Singlot escrivia amb l’esquerra i Jaume també. Singlot era amic d’un drac que havia perdut un tros de cua i no podia volar. I Jaume era molt amic de Dentoles, un gosset coix que van trobar abandonat al carrer i que van adoptar. Quantes coincidències! Jaume no perdé detall del que passà en la pantalla. Va riure, va plorar, s’agafava fort a la butaca quan Singlot volava amb el drac... Quan acabà estava tan emocionat que decidí fer una pel·lícula d’aventures com aquella en arribar a casa, amb ell i Dentoles com a protagonistes. L’endemà, Jaume es posà un casc de víking, enganxà a Dentoles les ales d’una disfressa d’angelet perquè semblara un drac i demanà a la mare que els filmara. –Càmera... acció! –cridà la mare. Aleshores començà una persecució desbaratada: Dentoles corria intentant llevar-se les ales que el molestaven, Jaume l’acaçava i la mare anava darrere gravant-ho tot. Recorregueren tres voltes la casa, xocaren amb la taula del menjador, patinaren pel passadís, isqueren al jardí i cridaren com si foren bojos divertits. Però, quan veren les imatges... quina decepció! Allò no s’assemblava gens a una pel·lícula d’aventures. Pareixia més un documental de carnestoltes! Aleshores, la mare començà a riure i el seu riure es va encomanar al xiquet que, acompanyat de Dentoles, començà a rebolcar-se per terra agafant-se la panxa. En acabar, Jaume se sentia molt content i orgullós: ell i Dentoles eren els protagonistes d’una pel·lícula d’humor fantàstica!
UNITAT
3
NOTES
desbaratada: absurda, sense sentit. acaçava: perseguia amb insistència. encomanar: contagiar, transmetre a una altra persona. rebolcar-se: fer voltes per damunt d’una cosa.
DIFICULTATS D’ESCRIP TURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
co ejant
* pe ícula *
arri ar
*
impre ionar
*
35
.
:
DESPRÉS DE LLEGIR
Competències
Aclariu els dubtes que hagen pogut sorgir durant la lectura. Crideu l’atenció dels alumnes sobre les paraules del text que hi ha definides al marge dret de la pàgina 35, i feu-los vore que per a definir una paraula sovint utilitzem sinònims ( desba ratat – absurd , acaçar – perseguir… ). Després, pregunteu-los quin tipus de pel·lícula va vore Jaume; concloeu que es tractava d’una pel·lícula d’aventures fantàstica, ja que hi havia batalles de víkings i elements fantàstics com els dracs.
Iniciativa i actitud emprenedora. Valoreu la iniciativa de
Deixeu que escriguen en el quadern les paraules de Dificultats d’escriptura (coixejant , pel·lícula, arribar i impressionar ). Quan les haureu corregides en la pissarra, podeu proposar-los que facen una oració amb la paraula que haja suscitat més dubtes.
Jaume per a realitzar la seua pròpia pel·lícula. Procureu motivar sempre els alumnes, per mitjà de reforços positius, a donar solta a la seua imaginació i la seua creativitat.
Altres activitats PER A AMPLIAR Explicar un dia de cine. Demaneu als alumnes que recorden algun dia que hagen anat al cine i que expliquen l’experiència en una redacció (com era la sala, l’argument de la pel·lícula que veren, per què els agradà…). Podeu posar com a condició que hi usen algunes paraules de Dificultats d’escriptura.
Competència lectora Propòsits
1
Escriu. Qui són?
2
Completa. Què va passar aquell dia?
• Valorar la comprensió general del conte Càmera… acció! • Parlar amb els companys sobre les seues preferències cinematogràfiques.
Aquel l di ssab te J aume es v a end ur un a
NOTES
anar a un
3
nou de
per vore la pel·lícula
.
Tria. Com era el cine on va anar Jaume aquell dia? A
4
. El s pa res l i v an pro posar
B
C
Respon. De què tractava la pel·lícula que va vore Jaume? Com s’anomenava el protagonista de la pel·lícula? En què s’assemblaven Jaume i el protagonista de la pel·lícula?
5
Tria i completa. Jaume va voler fer una pel·lícula d’ Jaume va posar a Dentoles les perquè semblara un drac. La
a casa. d’una disfressa
va ser l’encarregada de filmar la pel·lícula.
intriga / aventures ales / escames tia / mare
6
Explica el final de la història. Quin tipus de pel·lícula va fer Jaume al final? En què consistia?
7
Comenta amb els companys quin tipus de pel·lícula t’agradaria fer a tu i què hi contaries.
36
.
Suggeriments didàctics En l’activitat 3 expliqueu que els seients de la sala s’organitzen com una grada: cada fila està un poc per damunt de l’anterior. Podeu mostrar als alumnes les formes circulars dels teatres romans, o les ovalades dels amfiteatres. També els camps de futbol o els pavellons esportius tenen grades per al públic.
Solucions 1
Jaume. / Dentoles. / Els pares.
2
Aquell dissabte Jaume es va endur una bona sorpresa. Els pares li van proposar anar a un cine nou de València per vore la pel·lícula Com entrenar el teu drac. 3
Cal triar el dibuix C.
:
4
• Era una pel·lícula d’aventures amb víkings, dracs… • Singlot. • El protagonista de la pel·lícula era amic d’un drac que havia perdut un tros de cua i Jaume era amic d’un gos coix. A més tots dos escrivien amb la mà esquerra. 5
• Jaume va voler fer una pel·lícula d’aventures a casa. • Jaume va posar a Dentoles les ales d’una disfressa perquè semblara un drac. • La mare va ser l’encarregada de filmar la pel·lícula. 6
RM. Quan Jaume tornà a casa volgué gravar la seua pròpia pel·lícula; ell es disfressà de víking i el seu gos (Dentoles) de drac; corregueren per tota la casa mentre la mare de Jaume els gravava amb la tauleta. Però al final, en comptes d’una pellícula d’aventures els va eixir una pel·lícula d’humor fantàstica. 7
RL.
Vocabulari. EL CINE
3 1
UNITAT
Propòsits
Completa el text amb les paraules adequades.
1
sessió
ciència-ficció
estrena
espectadors
• Aprendre vocabulari sobre el cine.
entrades
• Saber què són els antònims i usar·ne.
Amb un poc de sort...
• Aprendre algunes frases fetes.
Demà el cine Microfilms sortejarà sis entre tots els de la de les deu de la nit per a l’ mundial de la pel·lícula de Allunatge forçat, que tindrà lloc el pròxim vint de novembre. A vore si ens toca!
Més recursos • Banc d’adjectius antònims millor – pitjor; òptim – pèssim; màxim – mínim; major – menor; inferior – superior; inicial – final.
Ratlla i explica per què. Quina paraula sobra en cada grup?
2
projector
pantalla
pel·lícula
teatre
fila
cantant
càmera
butaca
• Banc de frases fetes Fer el paperot (‘Fer comèdia, fingir una cosa per obtindre un profit’); Portar a la pantalla gran (‘Adaptar al cine una història’); Fer taquilla (‘Vendre moltes entrades’).
Escriu el verb que correspon a cada substantiu.
3
rodatge
acomodador
actor
projector
ELS ANTÒNIMS Dues paraules són són antònims.
• Tipus de cine Cine mut (‘Cine sense so’); En tres dimensions (‘Amb imatges que sobreïxen de la pantalla’); Cine en versió original (‘En l ’idioma original’).
antònimes si tenen significats contraris. Per exemple bo i roín
Copia aquestes oracions canviant la paraula destacada per un antònim.
4
Aquella actriu és
famosa al seu país.
Hui el cine del centre de la ciutat estava
buit.
Les pel·lícules que duren més de dues hores m’ avorreixen . L’heroi de la pel·lícula entrà en un lloc
3
NOTES
fosc .
AM PL IE EL VO CA BU LA RI
Explica en quina situació usaries les expressions destacades.
5
Ahir ens
ho vam passar de cine .
No em
contes pel·lícules i fes-ho ja!
37
.
:
Suggeriments didàctics En l’activitat 3 és interessant comentar els prefixos -atge i -or o -dor , característics dels substantius, i els verbs amb què es relacionen (equipar –equipatge, pescar – pescador… ). En l’activitat 5 comproveu si els alumnes coneixen altres ma neres de dir les expressions populars de l’activitat ( pas sar-s’ho de categoria, contar romanços… ).
Solucions 1
Demà el cine Microfilms sortejarà sis entrades entre tots els espectadors de la sessió de les deu de la nit per a l’estrena mundial de la pellícula de ciència-ficció Allunatge forçat , que tindrà lloc el pròxim vint de novembre. A vore si ens toca!
2
En el primer grup sobra teatre i en el segon, cantant , perquè no són paraules relacionades amb el cine. 3
• rodatge → rodar. • acomodador → actuar. • projector → projectar.
→
acomodar. • actor
4
RM. • Aquella actriu és desconeguda al seu país. • Hui el cine del centre de la ciutat estava ple. • Les pellícules que duren més de dues hores em diverteixen. • L’heroi de la pel· lícula entrà en un lloc lluminós. 5
RM. • Ahir ens ho vam passar de cine → en una situació en què m’ho he passat molt bé amb algú. • No em contes pel·lícules → en una situació en què algú em diu excuses per evitar o ajornar fer una cosa que li he manat.
Propòsits •
Recordar què és un substantiu.
•
Reconéixer si un substantiu designa una persona, un animal o una cosa.
•
Distingir entre substantius comuns i propis i entre substantius individuals i col·lectius.
•
Adonar-se de l’ús col·lectiu que es fa d’alguns substantius individuals.
Més recursos • Substantius col·lectius
– Derivats: albereda (àlber), alumnat (alumne), arbreda (arbre), cavalleria (cavall), clientela (client), dentadura (dent), fageda (faig), flora (flor), gentada (gent), fullatge (fulla), gossada (gos), oliverar (olivera), pineda (pi), professorat (professor), roureda (roure). – No derivats: abecedari (lletres), clan (persones), caterva (persones o coses), constel·lació (estreles), exèrcit (militars), equip (jugadors), fauna (espècies d’animals), bandada (animals), població (persones), tropa (soldats), vaixella (plats i gots).
Suggeriments didàctics Quan expliqueu les classes de substantius, feu vore als alumnes que podem classificar coses de diferents maneres, és a dir, segons diverses característiques. Per exemple, podem classificar els animals segons que siguen mamífers, rèptils, amfibis o ocells, però també segons la quantitat de potes (bípede, quadrúpede...) o segons que siguen vertebrats o invertebrats. Digueu-los que amb els substantius passa igual: els podem classificar segons que designen persones, animals o coses (com en l’activitat 1 ), segons que siguen comuns o propis (com en l’activitat 2 ) o bé individuals o col·lectius (com en les activitats 3, 4 i 5 ). Durant la resolució de les activitats, podeu preguntar als alumnes el lloc que ocupa cada substantiu en cada una de les classificacions estudiades.
En l’activitat 2 , recordeu als xiquets que els noms propis s’escriuen sempre amb lletra inicial majúscula. En acabar l’activitat 4, expliqueu que a voltes els substantius col·lectius s’assemblen als seus substantius individuals perquè en deriven (veïnat i veí ); a voltes, en canvi, l’individual i el respectiu col·lectiu no s’assemblen gens (illa i arxipèlag ). En l’activitat 5, comenteu que els substantius home, rosa i gos usats com a individuals es refereixen a ‘un home’, ‘una rosa’ i ‘un gos’ concrets; usats com a col·lectius, en canvi, es refereixen als homes, les roses i els gossos en general.
Solucions PERSONES ▶ pares, germanet, amics. ANIMALS ▶ gat, gos, lloro. COSES ▶ RM. cotxe, entrades, dibuixos. 1
UNITAT
3
NOTES
2
RM. • La meua cosina Carme viu en un poble que es diu Llutxent. • Antònia és el nom de la mare d’aquell xiquet de 4t B. • Durant les vacances viatjaré amb els pares a Eivissa i Formentera. 3
A BANC (vertical, línia 1). B RAMAT (vertical, línia 11). C BANDADA (horitzontal, línia 5). D EIXAM (horitzontal, línia 3). E ORQUESTRA (horitzontal, línia 6). F FLOTA (horitzontal, línia 1). Un grup de peixos formen un banc. Un grup d’ ovelles formen un ramat. Un grup d’ocells formen una bandada. Un grup d’abelles formen un eixam. Un grup de músics formen una orquestra. Un grup de vaixells formen una flota. 4
• ram → flor. • veïnat → veí. • arxipèlag → illa. • xicalla → xiquet. • bosc → arbre.
5
B (L’home és un animal racional), A (La rosa és la flor del roser), B (El gos és el millor amic de les persones).
Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE •
Esbrinar substantius col·lectius. Organitzeu els alumnes per parelles i doneu a cada parella una targeta amb un substantiu individual que tinga un substantiu col·lectiu derivat (consulteu l’apartat Més recursos de la pàgina anterior de la Guia). Doneu-los temps per a esbrinar el substantiu col·lectiu i feu que isquen a l a pissarra a explicar el significat dels dos.
Propòsits • Conéixer les grafies amb què es representa el so de la x de Xàtiva. • Distingir les paraules en què x es llig africada ( xiquet ) d’aquelles en què es llig fricativa ( Xàtiva ).
Més recursos Dictat Ahir Xavier estava molt eixut. Feia mala cara i parlava baixet i amb frases molt curtes. Pareixia que estava enfadat amb tots. Com que som amics, jo no vaig voler deixar-ho córrer, així que a l’eixida de classe li vaig preguntar què li passava. Ell em va reconéixer que li feia mal un queixal i no volia que ningú ho sabera perquè li feia por anar al dentista.
•
Suggeriments didàctics Informeu els alumnes del so que treballareu en la sessió de hui; pronuncieu una paraula que el continga, com ara Xàtiva. Feu que repetisquen la paraula i comproveu que ningú té problemes per a pronunciar el so de la x. Tot seguit, demaneu a dos alumnes que lligen en veu alta l’apartat teòric. Insistiu que el so que estudieu es representa per escrit amb una x, que quan no va a principi de paraula va precedida de la vocal i (ix ). Feu-los vore que moltes paraules habituals en valencià porten aquesta grafia: ba ix , pe ix , ca ix a, de ix ar , paré ix er , els verbs incoatius (parte ix , existe ix … ), etc. Tingueu en compte que el so de la x de Xàtiva a principi de paraula es dóna en un menor nombre de paraules, la majoria en noms de poblacions i en els gentilicis respectius (Xeresa, xeresà, etc.), cosa que els
alumnes podran comprovar en les activitats 4 i 5. Comenteu-los que la x a principi de paraula representa també un altre so, l’africat sord de xiquet , que han estudiat en la unitat anterior. Els xiquets s’adonaran dels dos sons que representa x en la resolució de l’activitat 1, en què es contrasten paraules amb el so africat sord (x de xiquet ) i fricatiu sord (x de Xàtiva ). Quan corregiu l’activitat 5, podeu comentar que els sufixos -enc i -er són habituals, juntament amb -í o -eny, per a designar el nom dels habitants d’un lloc ( gandienc, siller , alacantí , alzireny… ). Si ho trobeu convenient, digueu-los que aquest tipus de paraules es diuen gentilicis, perquè indiquen el nom de la gent d’un territori.
13
3
NOTES
Localitza en cada requadre el nom d’una ciutat valenciana.
4
V A D E X À B I A D C A T O
X E F O X S X I X O N A R G
R A T X E R E S A O P U A D
U R T A X E R A C O A X A R
Respon amb el nom de la ciutat valenciana anterior que corresponga. D’on són aquests habitants?
5
NOM DELS HABITANTS 6
UNITAT
xixonencs
xeresans
xabians
xeraquers
Completa amb x o ix, segons corresponga.
M’agrada molt el pe al erés.
Aquest arop fa gust de madu a.
*
* He fet un dibu d’una bru a. * * DICTAT.
7
* *
*
Ale és ativí perquè va nà er allí.
*
*
Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en l’ús de x i ix . Una invitació molt abellidora
A l’eixida del poble, anant cap a Xàtiva, han posat un autocine que es diu Xaloc. Ahir Xavier i jo vam conéixer els amos. Es diuen Aleix i Ximena i són de Carcaixent. I ens han dit que, si els pares ens deixen, ens conviden a vore gratis una pel·lícula sobre la vida dels xerpes. Això és fantàstic, veritat?
AP REN C A ESC RI UR E M IL LOR
ORTOGRAFIA VISUAL a
ha
bell
vell
contar
comptar
8
Completa amb la paraula corresponent de cada parell.
Utilitza el diccionari, si et cal. Robert
llegit molt bé.
Aquest home és
però sembla jove.
El meu germanet ja sap 9
fins a cent.
Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.
41
.
:
Solucions 1 2
8
• Robert ha llegit molt bé. • Aquest home és vell però sembla jove. • El meu germanet ja sap comptar fins a cent.
A Xúquer. B calaix. C flaix. D vaixella.
9
Xarop, maduixes, xifres, peixera, xilòfon, peluix.
3
S’ESCRIUEN AMB X ▶ xarop, xifres, xilòfon. S’ESCRIUEN AMB IX ▶ maduixes, peixera, peluix. 4
Xàbia, Xeresa, Xixona, Xeraco.
5
Xixonencs → Xixona. Xeresans → Xeresa. Xabians bia. Xeraquers → Xeraco. 6
Xà-
→
• M’agrada molt el peix al xerés. • He fet un dibu ix d’una bruixa. • Aquest xarop fa gust de madu ixa. • Aleix és xativí perquè va nà ixer allí. 7
Activitat de dictat.
RM. Robert se’n va a sa casa. / El paisatge dels Pirineus és molt bell. / Mon pare ens va contar la història de la família.
Competències Aprendre a aprendre. Classificar paraules segons la grafia amb què s’escriuen, com es fa en l’ activitat 3, és un exercici útil per a retindre’n l’escriptura.
La posada en context i l’exemplificació de paraules semblants, tal com es fa en l es activitats 8 i 9, ajuda a diferenciar aquestes paraules.
Propòsits • Observar i analitzar dues imatges. • Relacionar un paisatge amb un gènere cinematogràfic. • Redactar la descripció d’un paisatge i llegir-la en veu alta.
Més recursos •
Expressions localitzadores A la dreta; a l’esquerra; a un costat; a la vora de; tocant; enmig; més amunt; més avall; més avant; més arrere; dalt; baix; entre; davant de; darrere de; en primer pla; en segon pla; al fons.
NOTES
Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest apartat els alumnes demostraran la seua capacitat d’observació, anàlisi i descripció d’una i matge. Es pretén que usen en la descripció substantius i adjectius precisos i posen en pràctica expressions localitzadores. Convé que guarden la descripció de l’activitat 2, ja corregida, en el dossier d’aprenentatge. Procureu sempre que siguen conscients dels errors i dels encerts, i que de tant en tant donen una ullada als treballs fets i comproven com han millorat. TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 3 es pretén que els alumnes s’impliquen en la millora del treball dels companys. Assigneu a alguns xiquets el paper d’avaluadors de les presentacions orals. Cada un es pot fixar en un aspecte, per
exemple: l’adequació de la descripció amb la imatge, la relació entre la imatge i el gènere cinematogràfic triat, l’ús d’expressions adequades per a ubicar-hi els elements …
Solucions 1
RM. • En la primera imatge l’escenari pot ser per a una pel·lícula d’aventures o de ciència-ficció; en la segona pot ser per a una pel·lícula d’història. • El primer escenari representa una enorme nau damunt de l’aigua i uns aparells voladors al voltant; el segon representa una població d’alta muntanya vora un llac. • En la primera imatge hi ha, en primer pla, una nau en l’aigua, i al fons, el sol i els núvols; en la segona, en primer pla hi ha un poble i al fons una gran muntanya nevada. 2
i
3
RL.
UNITAT
3
Propòsits • Repassar i consolidar els continguts
de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar un mural o descriure
un lloc.
NOTES
Solucions SALA 02. SESSIÓ 18:30. FILA 09. BUTACA 20. / RL. 2 La pel·lícula és curta i molt divertida. A més, els efectes especials són boníssims. No sé qui l’ha dirigida però crec que serà un èxit segur. 1
3
• On has deixat les sabates (cosa) noves? • Aquells pallassos (persona) ens van fer riure moltíssim. • M’agraden molt els hàmsters (animal).
arbre → bosc. / illa → arxipèlag. / abella → eixam. 5 El so de la x de Xàtiva s’escriu amb x a principi de paraula i amb ix entre vocals i a final de paraula . Exemples: Xavier , caixa, baix . 6 RM. El so de la x de xiquet es representa amb x a principi de paraula i després de consonant ( xafar , enganxar ), amb 4
tx entre vocals ( metxa, cotxe) i amb ig a final de paraula ( faig, vaig, fuig). 7
RM. El rei barbut. / El catxap poruc. / Una gorra nova.
8
RL.
Competències Aprendre a aprendre. Redactar de nou les regles ortogràfiques, com es demana en l’ activitat 5, és útil per a interiorit-
zar-les. Procureu que ho facen sense consultar el llibre. Iniciativa i actitud emprenedora. L’activitat 8 demana dels alumnes més implicació i creativitat. Animeu-los sempre donant-los un reforç positiu.
4
Al laboratori de l’escola
Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. EL LABORATORI
VOCABULARI
El laboratori.
•
•
Les paraules polisèmiques.
GRAMÀTICA
•
El gènere i el nombre del substantiu.
ORTOGRAFIA
•
L’ús de v.
LITERATURA
•
El narrador i els personatges.
SABER
•
COMUNICACIÓ ORAL
•
•
SABER FER
LECTURA
•
Escoltar la descripció d’un experiment i ordenar-ne les fases. Proposar consells per a treballar en un laboratori. Explicar per a què serveixen la farmaciola i l’extintor.
Llegir i comprendre un conte: Tres, dos, un… zero!
•
ESCRIPTURA
Redactar una advertència d’ús per a un producte químic.
Realitzar dictats.
•
TASCA FINAL
•
•
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS
Donar instruccions orals per a fer un experiment.
Responsabilitat i prudència a l’hora de manipular objectes perillosos.
•
Interés i curiositat per la ciència.
•
Predisposició a treballar en equip.
Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula
LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació
•
•
•
Avaluació de continguts. Unitat 4: models B i A. Avaluació per competències. Prova de la unitat 4.
Ensenyament individualitzat •
Pla de millora. Unitat 4: fitxes 1, 2 i 3.
•
Programa d’ampliació. Unitat 4.
Projectes de treball cooperatiu •
Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris Recursos literaris.
•
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
•
Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.
•
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
Unitat 4: activitats i recursos.
El joc del saber MATERIAL D’AULA
Làmina El laboratori.
•
CD Comunicació oral •
Unitat 4: pista 5.
CD Lectures •
Unitat 4: pista 4.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne •
Primer trimestre. Unitat 4.
Llibre de teatre Llibre de lectura •
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Setembre
Octubre
Novembre
Propòsits • Millorar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Descriure oralment l’escena d’un laboratori. • Ordenar els passos d’un procés a partir de l’escolta d’una audició. • Donar consells i normes de seguretat en un laboratori. • Escriure advertències d’ús de productes perillosos.
NOTES
Suggeriments didàctics Feu que els alumnes lligen el títol de la unitat i sondegeu si saben què es fa en un laboratori. Deixeu que ho expliquen amb les seues paraules. Tot seguit, inciteu-los a descriure el dibuix. Cada alumne pot descriure els elements que hi ha en una part de la imatge: damunt de la taula, darrere de la professora, darrere dels tres alumnes, darrere del xiquet que aboca l’ai gua… Pregunteu-los per a què serveixen els experiments i en què pensen que consisteix l’experiment de la l àmina. Abans de reprodui r l’audició (pista 5 del CD Comuni cació oral), deixeu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i els quatre passos que han de numerar. Aclariu-los que es re fereixen a l’experiment de la làmina.
A l’hora de realitzar les activitats 4 i 6, podeu comentar als alumnes que els consells, normes o advertències se solen es criure en segona persona del plural; és a dir, adreçant-nos a vosaltres.
Solucions 1
1 Col·locar
2
No s’han utilitzat el microscopi i el comptagotes.
i fixar l’espill a la safata. 2 Afegir aigua a la safata. 3 Apagar el llum. 4 Dirigir la llum de la llanterna cap a l’espill.
3
• El moment en què aboquen l’aigua a la safata. • RM. Hi ha un microscopi, que s’usa per a observar objectes o subs tàncies molt menuts i invisibles a simple vista; una balança i una bàscula, que s’usen per a pesar objectes; pots amb pro -
UNITAT
ductes químics per a experimentar, provetes per a contindre líquids i un embut per a passar líquids d’un recipient a un altre; ulleres, guants i màscara per a protegir-se, etc. 4
RM. Utilitzeu la bata i els guants per a protegir-vos dels esguits. / Anoteu els passos dels experiments que realitzeu i tots els productes que useu. / Ordeneu el material quan haureu acabat d’usar-lo. / Manegeu amb cura els utensilis del laboratori. 5
RM. Hi ha una farmaciola per si algun alumne es fa alguna ferida manipulant el material. Hi ha un extintor per si accidentalment es produïra un incendi dins del laboratori. RM. Alerta! Producte tòxic. En cas d’ingestió accidental, acudiu immediatament a un hospital. / Perill! Producte altament inflamable. No l’acosteu a cap font de calor. 6
4
Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 1, els alumnes esdevenen conscients que en ciència és importantíssim seguir un ordre per a dur a bon port el procés d’una investigació. Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que els alumnes es consciencien que és obligatori i necessari seguir els consells i les normes de seguretat en llocs potencialment perillosos com els laboratoris. Feu que se senten responsables de la seua seguretat i l a dels altres.
Propòsits • Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada. • Relacionar els signes de puntuació d’un diàleg amb el to de veu i les emocions que expressen. • Apreciar la ciència com a instrument per a resoldre problemes.
Més recursos • Taller d’experiments de quart de primària http://www.xtec.cat/~jgurrera/ exp/4/index.htm
Suggeriments sobre la lectura ABANS DE LLEGIR
Llegiu la frase que dóna nom al conte (Tres, dos, un… zero! ). Expliqueu als xiquets que es diu «compte arrere» el fet de comptar al revés fins a zero per a indicar el moment d’un llan çament o el començament d’una carrera. Feu que observen el dibuix i pregunteu-los a què pot fer referència. Demaneu a dos alumnes que lligen en veu alta la informació de Dificultats de lectura, que parla sobre la interpretació i l’ex pressió dels sentiments dels personatges del conte. Di gueu-los que els signes de puntuació dels diàlegs ens donen una pista sobre els seus sentiments. Així, si apareix un signe d’interrogació (? ) potser la persona estarà indecisa, amb cu riositat per saber; si apareix un signe d’exclamació ( ! ) deu es-
tar sorpresa, contenta o fins i tot enfadada; si apareixen punts suspensius (… ) pot dubtar o tindre por. LECTURA
Digueu als alumnes que facen una lectura atenta del conte. També podeu fer que escolten la pista 4 del CD Lectures i seguisquen la lectura al mateix temps, en silenci. Comenteu que al marge dret de la pàgina 47 trobaran la definició de les pa raules destacades en roig en el text. Permeteu que subratllen en llapis les paraules que no coneguen. En acabar la lectura atenta, organitzeu una lectura del text en veu alta. Una mane ra de fer-ho és que cinc alumnes lligen el conte, interpretant, respectivament, el paper de la narradora protagonista (Maria) i els de Carmina, Begonya, Andreu i Núria.
1 4 des de fonts fins a submarins. On posa AIRE hi ha mil objectes amb els quals pots convertir un globus en un vehicle o un assecador de cabells en un llançador de pilotetes de ping-pong. També hi pots experimentar amb la llum, les plantes, els metalls... Carmina ens va reunir al voltant de la taula gran i va dir: –Està clar que no podem pujar a l’arbre per agafar la pilota. Així és que haurem de pensar una altra manera de fer-la baixar. –I si sacsejàrem el tronc? –va suggerir Andreu. –Ni es mouria –respongué Carmina. –I no podem utilitzar un helicòpter teledirigit? –va dir Núria. –O un coet –vaig afegir jo–. Els de sisé en van fer un l’any passat... On deu estar? –No ho sé, Maria. Però, si voleu, podem construir el nostre propi coet –va proposar Carmina. Perfecte! Consultàrem les fitxes, estudiàrem les fotos i ens posàrem mans a l’obra. Resultava senzill de fer. Agafàrem una botella de plàstic buida i li posàrem quatre dits d’aigua. Li canviàrem el tap per un de suro i, sostenint-la cap per avall, li apegàrem aletes perquè pujara recte. Després, travessàrem el suro amb un tub de plàstic, el connectàrem a una manxa... i en no res tinguérem el nostre coet a punt! Tot seguit el vam traure al pati i vam introduir aire al seu interior mentre cridàvem: –Deu, nou, huit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un... zero! I plaf!, el coet volà directe cap a la capçada de l’arbre, xocà amb la pilota i la féu caure com una fruita madura. Visca! Estem contents perquè ja hem recuperat el baló, però ara el coet s’ha quedat enganxat allà, entre les branques, a catorze metres! Trobe que haurem de tornar al laboratori.
UNITAT
4
NOTES
suro: material bla i lleuger, de color marró, que es trau de l’arbre de la surera i s’usa per a fer taps, taulers, etc. pica: recipient on cau l’aigua d’una aixeta i que s’usa per a llavar coses, rentar-se les mans, etc. sacsejàrem: moguérem bruscament d’un costat a un altre. manxa: aparell que s’usa per a unflar pneumàtics. capçada: part més alta d’un arbre.
DIFICULTATS D’ESCRIP TURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
cator e
ales ores
ob ectes
sug erir
*
*
* *
47
.
:
DESPRÉS DE LLEGIR
Competències
Valoreu el grau d’èxit de la lectura fixant-vos especialment en l’expressivitat en la lectura dels diàlegs. Després, demaneu a algun alumne que resumisca el conte. Vigileu que explique el conflicte de la història, això és, que una pilota s’ha encalat en un arbre. Destaqueu el verb encalar (‘Llançar una cosa a un lloc alt on queda retinguda, fora de l’abast’), que els xiquets deuen conéixer. Quant a la resolució, l’alumne haurà d’explicar el mecanisme de l’invent de la botella.
Competència matemàtica, científica i tecnològica. Amb la
Doneu als xiquets uns quants minuts per a copiar i completar les paraules de Dificultats d’escriptura ( catorze , objectes , aleshores, suggerir ), i copiar-les en el quadern. Comenteu-los que la z de catorze i la s d’ aleshores tenen el mateix so sonor.
lectura del conte Tres, dos, un… zero! els alumnes milloren aquesta competència per tal com s’adonen que amb enginy i uns pocs materials es poden fabricar objectes que solucionen problemes. Efectueu un paral·lelisme entre la resolució del conflicte que aconsegueixen els xiquets i la investigació científica en laboratoris i universitats, que es du a terme per millorar la vida de les persones.
Competència lectora Propòsits
1
Localitza en la lectura i escriu. Com es diuen? La xiqueta que conta la història.
• Valorar la comprensió general del conte Tres, dos un… zero! 2
• Opinar sobre la manera de resoldre el conflicte de la història.
La mestra.
Respon. A què jugaven aquell dia els xiquets i les xiquetes al pati de l’escola? Què els va passar? Era fàcil poder recuperar la pilota? Per què?
NOTES 3
Llig i tria la bafarada correcta. Què respon la mestra?
Avisar els bombers perquè vinguen amb el camió.
A
I què podem fer?
B
4
Anar al laboratori i buscar una solució.
Escriu tres objectes en cada cas. Què hi ha al laboratori de la lectura? PER A FER INVENTS
PER A MESURAR
5
Respon. Què decideixen fer per baixar la pilota de l’arbre?
6
Ordena els passos. Com van construir el coet? A
B
C
7
Explica el final de la història. Què va passar amb la pilota i el coet?
8
Comenta amb els companys.
D
Creieu que la solució del coet va ser bona? Per què? De quina altra manera s’hauria pogut baixar la pilota de l’arbre? 48
.
Solucions 1
• La xiqueta que conta la història ▶ Maria. • La mestra ▶ Carmina. 2
• Jugaven a futbol. • Van xutar amb molta força i la pilota va quedar enganxada en un pi. • No. Perquè l’arbre era molt alt; feia catorze metres d’alçària. 3
Cal triar la bafarada B.
4
PER A FER INVENTS ▶ tubs de plàstic, taps de suro, plastilina, botelles buides, globus, imants, plats, gots, palletes, cordes… PER A MESURAR ▶ bàscules, balances, metres, recipients per a mesurar l íquids. 5
RM. Decideixen fabricar un coet i disparar-lo perquè xoque contra la pilota i la faça caure.
:
6
B, D, A, C.
7
Van aconseguir recuperar la pilota però el coet es va quedar enganxat entre les branques. 8
RL.
Competències Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’activitat 6, els alumnes aprenen a ordenar les fases d’un procés usant les lletres de l’alfabet.
Vocabulari. EL LABORATORI
4 1
UNITAT
Propòsits
Completa les oracions següents seguint el codi de colors.
1
4
• Aprendre vocabulari de l’àmbit
Utensilis
Accio ns
del laboratori. afegir
remenar
comptagotes
calfar
El químic va
agitador
dues gotes de colorant amb el L’ inve st igad or v a
calfador
• Saber què són les paraules polisèmiques i usar-ne.
.
l a mes cl a amb l’
Més recursos
.
• Banc de paraules polisèmiques La biòloga va
el líquid a 100 ºC amb el
.
–Banc: ‘seient’, ‘institució econòmica’, ‘conjunt de peixos’.
–Bessó: ‘germà igual’, ‘múscul’.
Copia el nom de l’objecte del laboratori representat en cada dibuix.
2
embut
balança
pinces
colador
bàscula
tisores
–Carta: ‘part d’una baralla’,
‘comunicació escrita’. –Cua: ‘part posterior d’un animal’, ‘filera de persones’. –Granota: ‘animal amfibi’, ‘peça de vestir’.
LES PARAULES POLISÈMIQUES Són polisèmiques les paraules que tenen més d’un significat. Per exemple, pinça pot ser
–Salsa: ‘condiment’, ‘tipus de ball’.
un instrument per a agafar coses, un plec de la roba, una part del cos dels carrancs…
– Terra: ‘paviment’, ‘territori’, ‘planeta’.
Escriu el número que corresponga. Quin significat té caragol en cada oració?
3
caragol 1. Mol·lusc amb closca en forma d’espiral. 2. Clau amb rosca. 3. Conjunt de
NOTES
Cal enroscar bé el caragol de l’estanteria. Ahir vam vore un caragol pujant per la paret. A Clàudia se li fa un caragol al front.
cabells enrotllats.
AM PL IE EL VO CA BU LA RI
Busca en el diccionari aquestes paraules i digues quines són polisèmiques. Després escriu una oració amb dos significats diferents de cada paraula polisèmica.
4
laboratori
tub
imant
clor
agulla
49
.
:
Solucions
Competències
• El químic va afegir dues gotes de colorant amb el comptagotes. • L’investigador va remenar la mescla amb l’agitador . • La biòloga va calfar el líquid a 100 ºC amb el
Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes aprenen
1
calfador. 2
Embut, balança, pinces.
3
1 Ahir
vam vore un caragol pujant per la paret. 2 Cal enroscar bé el caragol de l’estanteria. 3 A Clàudia se li fa un caragol al front.
Són polisèmiques tub i agulla. RM. • El tub d’escapament del camió tira molt de fum. / Aquest tub de pomada ja està buit. • La mare s’ha punxat amb l’agulla mentre cosia. / Demà farem una excursió senderista per les agulles de Santa Àgue 4
da.
les possibilitats de consulta que ofereixen els diccionaris. Si ho trobeu convenient, digueu-los que cada una de les definicions numerades d’una paraula n’és una accepció.
Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
Demaneu als alumnes que busquen en el diccionari una pa-
raula polisèmica que tinga més de tres significats diferents i que facen un dibuix que represente cada significat. Després, per parelles, s’intercanvien els dibuixos i cada alumne tracta d’esbrinar quina paraula ha treballat el company.
Propòsits •
•
•
•
Entendre els conceptes de gènere i nombre. Reconéixer substantius masculins i femenins. Saber les maneres de formar el plural dels substantius. Comprendre la relació de concordança entre el substantiu i els determinants i adjectius que l’acompanyen.
Previsió de dificultats • Els conceptes de gènere i nombre poden resultar complexos per a alguns alumnes. Assegureu-vos que relacionen sense problemes el gènere amb les característiques masculí i femení , el nombre amb la quantitat (singular i plural), i el verb concordar amb el fet de tindre els mateixos gènere i nombre.
Suggeriments didàctics Feu que els alumnes lligen el primer apartat de la informació teòrica. Tot seguit, pregunteu-los quants gèneres hi ha i comproveu si saben que n’hi ha dos: el masculí i el femení. Feu el mateix amb el nombre (singular i plural). Potser serà útil aclarir-los que l’expressió anar precedit de vol dir ‘portar davant’. Il·lustreu cada cas amb exemples en la pissarra. Quan abordeu el tema de la concordança, expliqueu que concordar significa ‘tindre els mateixos gènere i nombre’. En l’activitat 1, feu-los vore que al voltant de cada substantiu hi ha articles que concorden amb ell. De fet, segons que porten el, els o bé la, les podem saber si el substantiu és masculí o femení; amb l’excepció dels articles apostrofats, que tenen la mateixa forma en els dos gèneres: l’.
Quan facen l’activitat 3, comenteu-los que hi ha substantius que tenen una forma totalment diferent per al masculí i per al femení. Feu-los vore que es tracta de paraules que designen animals o persones amb un sexe distint. Per a explicar-ho podeu usar les paraules mascle i femella. Quan corregiu l’activitat 4, és convenient que escrigueu en la pissarra la forma de cada substantiu en singular i al costat la forma en plural corresponent. En l’activitat 6, comenteu-los que en casos com aquests és l’article el que ens dóna la pista per a saber en quin gènere està la paraula i, per tant, quin significat té. També podeu dir-los que clau té encara una altra accepció en masculí: ‘dent punteguda que hi ha a cada costat de les incisives’ (ullal ).
UNITAT
4
NOTES
Solucions 1
Cosí (masculí), escola (femení), mestre (masculí), hospital (masculí), doctora (femení), esquinç (masculí), infermer (masculí), bena (femení), cama (femení), casa (femení). En el títol trobem el substantiu bac (masculí). 2
• Afigen -a al masculí ▶ cuinera, elefanta, xiqueta, conilla, gata, filla. • Canvien la -e del masculí per -a ▶ mestra, alumna, sogra, ministra, pediatra, arquitecta. 3
• El femení d’ home és dona. • El femení de pare és mare. • El femení de bou és vaca. • El femení de cavall és egua. 4
• AFIGEN -S ▶ tubs, experiments, científics. • AFIGEN -NS ▶ mans, inscripcions. • CANVIEN -A PER -ES ▶ provetes, escoles.
5
RM. La concordança entre els substantius i els determinants i els adjectius que l’acompanyen consisteix en una relació de dependència segons la qual determinants i adjectius han d’estar en el mateix gènere i nombre que el substantiu. Per exemple, si en la frase El xic llest canviem el gènere masculí (xic ) pel femení (xica ), automàticament hem de fer concordar l’article i l’adjectiu amb el substantiu: La xica llesta. Igualment, si canviàrem el nombre del substantiu xica (a xiques ), canviarien també l’article i l’adjectiu a aquest nombre: Les xiques llestes. 6
El clau; la clau. La llum; el llum.
Propòsits • Aprendre regles que guien en l’ús de la v i interioritzar-les amb exercicis pràctics. • Distingir paraules homòfones.
Previsió de dificultats • És possible que, per interferència del castellà, els alumnes incórreguen amb freqüència en l’error d’usar la b en les formes del verb haver i en l’imperfet dels verbs de la primera conjugació. Insistiu en aquesta diferència entre les dues llengües.
Més recursos • Paraules amb
v darrere
de n
Canviar, convéncer, convencional, convenient, convent, conviure, convidar, convit, convulsió, envair, envejar, envellir, enverinar, enviar, innovar, invasió, invencible, invent, investigar, invitar, minvar.
Suggeriments didàctics Quan corregiu l’activitat 3, escriviu en la pissarra les formes verbals del requadre, amb els pronoms personals davant, i feu-los vore que la primera i la tercera persones són idèntiques: jo (o ell ) havia. Digueu-los que aquest temps es diu imperfet i que expressa una acció de passat. Així mateix, si ho trobeu convenient, podeu comentar que t ambé s’usa la v en les formes del present d’indicatiu havem i haveu , que signifiquen el mateix que hem i heu. En l’activitat 5, expliqueu als alumnes per què les paraules ambient i invencible porten b. Sobre ambient , feu-los vore que abans de b hi ha una m i digueu-los que aquestes lletres solen anar juntes en moltes paraules ( ambulància , bom ber , tomba …). Sobre invencible, crideu la seua atenció so-
bre la terminació -ble, també present en molt es paraules com ara amable , estable, comestible, horrible, imperdible , possible…
És convenient que els alumnes guarden el dictat corregit de l’activitat 6 en el seu dossier d’aprenentatge. Això els permetrà fer un seguiment de la seua evolució i millora en l’ortografia.
Solucions segona regla: és una forma del verb haver ), passàvem (la tercera regla: acaba en -àvem ), entrava (la tercera regla: acaba en -ava ), havia (la segona regla: és una forma del verb haver ), invents (la primera regla: davant hi ha una n), canviàrem (la primera regla: davant hi ha una n ). 1
Havíem (la
4 1
UNITAT
NOTES
Copia les oracions següents canviant els verbs destacats com en l’exemple.
4
4
El meu amic Pere canta en el co r. Felip i tu aneu a classe amb el meu amic Arnau? Tu portes els cabells sempre molt ben pentinats. Cèlia i Enric preparen els entrepans mentre Robert i jo parem taula. Exemple 5
El meu amic Pere canta en el c or.
→ El
meu amic Pere cantava en el cor.
Escriu v on corresponga i b en la resta de casos. Pensa es que ja s’ha ia in entat tot per al reciclatge?
*
*
*
Nous en asos recicla les L’in enci le
*
*
*
*
Per un medi am ient més net!
*
DICTAT.
6
Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en l’ús de v.
Un descobriment d’envergadura La investigadora convocà una reunió d’urgència al laboratori. Semblava que les seues investigacions per fi havien donat fruit. I si era així, estava convençuda que el seu descobriment havia de convertir-se en el motor del canvi de gran envergadura que tots desitjaven en el món de la medicina. Que bé!
AP REN C A ESC RI UR E M IL LOR
ORTOGRAFIA VISU AL vall
ball
o
ho
sec
cec
7
Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. El riu travessa la Víctor no Va quedar
8
. sap, això. d’un ull en un accident.
Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.
53
.
:
2
• Miquel no ha rebut encara la invitació per a la festa. • L’organització va donar benvinguda als assistents. • El missatge estava escrit amb tinta invisible.
6
Activitat de dictat.
7
• El riu travessa la vall. • Víctor no ho sap, això. • Va quedar cec d’un ull en un accident.
3
RM. • El ball preferit dels pares és la salsa. • No sé si ha guanyat l’equip local o el visitant. • L’arbre està sec perquè enguany no ha plogut.
4
Competències
Havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. • Jo t’havia dit que Rubén i Clara havien telefonat per vore si Pere i tu ja havíeu reservat el viatge? • Com m’ho havies de dir si tu i jo no havíem parlat encara? • Felip i tu anàveu a classe amb el meu amic Arnau? • Tu portaves els cabells sempre molt ben pentinats. • Cèlia i Enric preparaven els entrepans mentre Robert i jo paràvem taula. 5
Pensaves que ja s’havia inventat tot per al reciclatge? Nous envasos reciclables L’invencible. Per un medi ambient més net!
8
Aprendre a aprendre. En les activitats 7 i 8, de l’apartat Aprenc a escriure mill or, els alumnes aprenen estratègies d’aprenentatge com la discriminació i l’exemplificació. Podeu completar l’exercici demanant-los que facen una definició de les paraules treballades.
Propòsits • Distingir i reconéixer el narrador, els personatges i el protagonista d’una narració. • Detectar si el narrador d’una història és intern o extern. • Reescriure un text canviant el tipus de narrador. • Buscar informació sobre personatges de la literatura universal.
Més recursos • Algunes obres d’Enric Lluch Quatre soques fan un pont (Ed. Alfaguara-Voramar) ; El faraó Totun-nas (Ed. Bruño); Eugeni: un geni mal geni (Ed. Marjal); La faraona barbuda (Ed. Bruño); El rei Panxut redola i el rei Primal s’envola (Ed. Bromera).
Suggeriments didàctics Informeu els alumnes que el text que estan a punt de llegir és el fragment d’una història més llarga. En acabar la lectura, pregunteu-los si pensen que pertany al començament de la història o al final, i per què ho pensen. Llegiu després la informació teòrica sobre narrador i personatges. En l’activitat 1, pregunteu-los com se sap si un narrador participa en la història que conta. Expliqueu que s’han de fixar en els verbs i vore si parla en primera persona (jo o nosaltres ). En l’activitat 3, convé que els alumnes justifiquen les respostes. Feu que expliquen quins fragments de la lectura els han permés saber si eren verdaderes o falses. A propòsit de l’activitat 4, expliqueu-los què és caracteritzar un personatge: ‘dir-ne les característiques o les qualitats pe-
culiars’. En els còmics, per exemple, se’ls caracteritza pel dibuix de la roba, la figura, l’expressió, etc.; en la literatura, se’ls caracteritza amb la descripció que en fa el narrador. Abans de dur a terme la reescriptura que es demana en l’ activitat 5, potser convé aclarir que si volem transformar el text de manera que el narrador no visca els fets, aquest els haurà de contar com si li passaren a una altra persona, és a dir, un ell o ella. Quan hauran reescrit el text, feu-los vore que no ha sigut necessari fer molts canvis perquè les formes de la primera i la tercera persona del singular de l’imperfet són les mateixes (cobrava pot tindre com a subjecte tant jo com ell ). Feu que expliquen quines paraules ha calgut canviar i per què: les formes perifràstiques de primera persona ( vaig convertir ) a la tercera (va convertir ) i el pronom de primera persona (em ) pel de tercera (es ).
4 3
UNITAT
4
NOTES
Torna a llegir la lectura Tres, dos, un... zero! d’aquesta unitat i escriu V si és ve rdad er o F si és f als. El narrador de la lectura Tres, dos, un... zero! és també un personatge de la història. En la lectura Tres, dos, un... zero! només hi ha tres personatges. La protagonista de la lectura Tres, dos, un... zero! es diu Begonya.
4
Relaciona amb números. Quina història podria protagonitzar cada personatge? Justifica la resposta. 1
2
3
Una història de pirates. Una història de l’espai. Una història de cavallers i princeses.
5
Escriu el fragment següent com si el narrador no fóra el protagonista de la història.
Una gran troballa Vaig convertir el garatge en taller experimental i hi passava les hores mortes fins que em vaig trobar amb una màquina del temps. Vaig buscar una faena en el futur. Treballava sis hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que em vaig fer ric en poc de temps. PEP A LBANELL
Conec la literatura universal 6
USA LES TIC.
Busca en Internet informació sobre aquests personatges de la literatura universal i respon per a cada un. Com s’anomena l’escriptor que el va crear?
Pinotxo
Gulliver
Mowgli
Com es diu l’obra que protagonitza?
55
.
:
Solucions 1
Cal triar l’opció B.
2
• Ix un fetiller o bruixot. No se sap com es diu. • Després apareix un guerrer. Es diu Ur. • RM. Deu ser Ur, perquè és un guerrer i sembla que el fetiller l’envia a un lloc desconegut i perillós. Suposem que a continuació s’explicaran les seues aventures durant aquest viatge. 3
V, F, F.
hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que es va fer ric en poc de temps. 6
• Pinotxo va ser creat per Carlo Collodi; Gulliver va ser creat per Jonathan Swift; Mowgli va ser creat per Rudyard Ki pling. • Pinotxo protagonitza l’obra Les aventures de Pinotxo; Gulliver protagonitza l’obra Els viatges de Gulliver ; i Mowgli protagonitza l’obra El llibre de la selva.
Competències
4
1 Una història de cavallers i princeses. 2 Una història de l’espai. 3 Una història de pirates. 5
RM. Va convertir el garatge en taller experimental i hi passava les hores mortes fins que es va trobar amb una màquina del temps. Va buscar una faena en el futur. Treballava sis
Competència digital. En l’activitat 6 els alumnes milloren aquesta competència perquè usen Internet per a investigar sobre autors i obres literàries. Digueu-los que copien els en llaços on han trobat la informació i que la contrasten sempre amb la d’una altra pàgina.
Propòsits • Comprendre un experiment a partir d’una seqüència d’imatges i explicar-ne el resultat. • Donar instruccions de manera ordenada. • Fer una exposició oral davant dels companys.
NOTES
Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En aquest Saber fer els alumnes milloren la capacitat de comprensió i ordenació d’un procés, treballen el vocabulari precís (substantius que designen el material i verbs per a cada acció) i practiquen la llengua oral formal. Per a guiar-los en l’exposició, tingueu en compte que les instruccions se solen donar en segona persona del plural ( vosaltres ). Tanmateix, valoreu altres fórmules com la perífrasi cal + [verb] (Cal posar… ), l’impersonal es + [verb] (Es posa… ) o la primera persona del plural (Posem… ), adequada si l’alumne realitza l’experiment mentre l’explica. TREBALL COOPERATIU. A
més de la valoració del treball dels altres que es proposa en l’ activitat 4, una forma interes-
sant de treball cooperatiu pot ser que els alumnes preparen l’exposició per parelles. Segons pacten ells mateixos, s’alternaran dues tasques: l’exposició oral i la manipulació dels materials per a fer l’experiment alhora que el company explica.
Solucions 1
• Un plat, un ciri, un got d’aigua i una mistera. • En quatre passos. 1: Enceneu un ciri i poseu-lo al centre d’un plat. 2: Aboqueu un dit d’aigua en el plat sense arribar a cobrir el ciri. 3: Tapeu el ciri amb un got boca per avall. 4: Espereu que el ciri s’apague. • El ciri s’apaga i l’aigua entra dins del got. Això passa perquè s’acaba l’oxigen que el foc necessita i l’oxigen que hi ha fora del got espenta l’aigua i fa que hi entre. 2
a
4
RL.
UNITAT
4
Propòsits • Repassar i consolidar els continguts
de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar una etiqueta o contar un
conte des del punt de vista del protagonista.
Més recursos • Dictat (ús de v )
De xiquet adorava l’hivern perquè passàvem les vacances de Nadal esquiant en família. M’encantava pujar a les pistes en el telecadira i davallar després amb els esquís
el vessant nevat de la muntanya.
NOTES
Solucions 1
• Per a calfar líquids ▶ calfador. • Per a afegir gotes d’un líquid a un altre ▶ comptagotes. • Per a remenar els compo-
nents d’una mescla ▶ agitador. 2
Sí, perquè té significats diferents: la part que talla d’un ga -
nivet, una part d’una planta i una part d’una porta. Gelat : masculí singular. Marietes: femení plural. Caramels : masculí plural. 3
• mestra (canviant la -e del masculí per -a ). • pintora (afegint -a al masculí). • fornera (afegint -a al masculí). • pediatra (canviant la -e del masculí per -a ). • maga (afegint -a al masculí). • sogra (canviant la -e del masculí per -a).
6
• Perquè és un verb de la primera conjugació acabat en -ava. • Perquè abans hi ha la lletra n. • Perquè és una forma del verb haver .
RM. És un substantiu que en singular anomena un con junt d’éssers o objectes. Exemples: batalló, bandada. 8 • Dur i blanet són antònimes. • Acabar i rematar són si7
nònimes. 9
RL.
4
RM. • Afegint -s ▶ plat, suc. • Afegint -ns ▶ cançó, mà. • Canviant -a per -es ▶ porta, botella. 5
Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els
alumnes trien quina de les dues activitats proposades volen fer segons les seues aptituds.
5
El club de lectura
Continguts de la unitat EIX TEMÀTIC. LA BIBLIOTECA
VOCABULARI SABER
La biblioteca.
•
•
Les paraules parònimes.
GRAMÀTICA
•
Els determinants (I).
ORTOGRAFIA
•
La partició de paraules.
•
COMUNICACIÓ ORAL
•
Escoltar i resoldre una endevinalla.
•
Memoritzar i recitar un poema.
•
SABER FER
LECTURA
Reconéixer diferents tipus de llibres a partir de l’escolta de fragments.
•
•
ESCRIPTURA
Explicar les conseqüències positives de participar en un club de lectura.
Llegir i comprendre un conte: El país dels somnis.
Escriure eslògans per a promoure la lectura.
Realitzar dictats.
•
TASCA FINAL
•
•
SABER SER
FORMACIÓ EN VALORS
•
•
Elaborar un àlbum il·lustrat.
Predisposició a participar en activitats socials. Valoració positiva de la cultura i els espais culturals com llibreries i biblioteques. Interés i gust per llegir i dibuixar.
Banc de recursos per a la unitat BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula
LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació
•
•
•
Unitat 5: activitats i recursos.
Avaluació de continguts. Unitat 5: models B i A. Avaluació del 1r trimestre: models B, A i E.
El joc del saber
Avaluació per competències. Prova de la unitat 5.
Làmina
MATERIAL D’AULA
La biblioteca
•
Ensenyament individualitzat •
Pla de millora. Unitat 5: fitxes 1, 2 i 3.
•
Programa d’ampliació. Unitat 5.
Projectes de treball cooperatiu •
•
Unitat 5: pistes 6 i 7.
CD Lectures •
Unitat 5: pista 5.
Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris Recursos literaris.
•
•
Taller de teatre.
•
Fitxes per a l’ús del diccionari.
•
Programa d’educació emocional.
•
CD Comunicació oral
Fitxes per al desenvolupament de la intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris Projecte lingüístic.
•
•
Programa d’educació en valors.
•
Programa d’educació emocional.
ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne •
Primer trimestre. Unitat 5.
Llibre de teatre Llibre de lectura •
Pluja de lletres 4.
Nou diccionari d’ús del valencià Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
Desembre
Gener
Febrer
Propòsits • Millorar la comprensió auditiva i l’expressió oral. • Descriure oralment una escena en una biblioteca. • Distingir tipus de llibres a partir de l’escolta d’un fragment. • Memoritzar i recitar un poema. • Reflexionar sobre les aportacions positives d’un club de lectura. • Escriure l’eslògan per a una campanya per la lectura.
Més recursos • «Música de poetes» (poemes musicats) http://www.musicadepoetes.cat/ app/musicadepoetes/servlet/org. uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici
Suggeriments didàctics Llegiu el títol de la unitat i sondegeu si els alumnes saben què és un club. Concloeu que és un grup de persones amb els mateixos interessos que s’ajunten per fer una activitat. Expli queu que en els clubs de lectura els membres es reuneixen per llegir o per parlar d’una lectura que tots han fet. Demaneu als xiquets que descriguen la làmina oralment. Des prés, podeu fer amb ells una pluja d’idees de tots els tipus de llibre que coneguen. Aneu apuntant cada tipus en la pissarra o bé feu que els mateixos alumnes els hi escriguen. En l’activitat 1, aviseu-los que estan a punt d’escoltar una audició en què es lligen fragments solts de diferents llibres. Feu que lligen els quatre tipus que hi ha. Després, reproduïu la pista 6 del CD Comunicació oral. Deixeu-los uns quants mi -
nuts per a respondre. Si cal, torneu a reproduir la pista i recordeu-los que cada fragment llegit porta un número. Compro veu quins detalls de la informació sobre cada tipus de llibre han retingut demanant-los que justifiquen les respostes. En l’activitat 2, després d’escoltar l’endevinalla (pista 7 del CD Comunicació oral), podeu demanar-los si coneixen ende vinalles sobre els altres elements esmentats, o bé sobre altres coses, perquè les ensenyen als companys. Per a fer l’activitat 4, trieu un moment de la sessió en què els alumnes estiguen descansats i receptius. Llegiu-los el poema a un ritme pausat, amb entusiasme i expressivitat, dete nint-vos en la sonoritat de cada paraula. Afavoriu així que ells evoquen les imatges i us prenguen com a model de lectura. Després aclariu, si cal, els significats de l’adjectiu arrenglerats (‘posats l’un al costat de l’altre’) i del verb badar (‘obrir-se al-
UNITAT
5
NOTES
guna cosa per una fissura’). Amb vista a la memorització del poema, podeu fer que treballen per parelles: mentre un recita, l’altre comprova que el sap bé. És recomanable que l’aprenguen estrofa a estrofa. Decidiu quins versos demanen una pausa més llarga i aconselleu-los que en llegir-los, compten u interiorment per a «obligar-se» a fer una pausa. Feu que els alumnes lligen la informació sobre la tasca final de la unitat. Expliqueu-los que il·lustració és sinònim de dibuix .
Solucions 1 A un llibre d’endevinalles. 2 A un llibre sobre animals. 3 A un llibre de contes. 4 A un diccionari. 1
2
Cal triar l’opció C (El rellotge).
3
a
5
RL.
RM. • Llegir és un viatge trepidant / fantàstic. • La lectura ens fa / millors / saber més / somiar . • I tu què lliges? 6
Competències Competència social i cívica. En l’activitat 5 els alumnes
faciliten la millora de les seues habilitats socials reflexionant sobre les conseqüències positives de realitzar activitats en grup i participatives. Guieu la reflexió cap a la conclusió que sempre és bo aprendre dels coneixements i les opinions dels altres.
Propòsits •
Llegir un text narratiu amb una pronunciació clara i amb l’entonació adequada.
•
Acostumar els alumnes a llegir sense l’ajuda del dit.
•
Inculcar en els alumnes el gust per la lectura.
Previsió de dificultats • És possible que hi haja xiquets que tinguen dificultats per a llegir sense servir-se del dit. En aquests casos, podeu permetre l’ús d’un cartó plastificat, que pot confeccionar el xiquet mateix, i que situarà davall de la línia del text que l lija en cada moment. Això farà que es puga reincorporar a la lectura en cas de tindre una distracció.
Suggeriments sobre la lectura
LECTURA
ABANS DE LLEGIR
Demaneu als xiquets que facen una lectura atenta del conte. Comproveu que els alumnes fan l’esforç de no usar el dit per a seguir la lectura. Després, si voleu, podeu reproduir l’audició del conte (pista 5 del CD Lectures) a fi d’assegurar-vos que el comprenen bé. En acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena, procurant que cada alumne llija un fragment del text.
Feu que els alumnes observen el dibuix que encapçala el conte. Fomenteu que el descriguen oralment llançant-los algunes preguntes: On estan els personatges? Què hi ha a les parets? Què són les figures que pengen del sostre? Per què la xiqueta està tan alta? Penseu que està trista o contenta? Per què ho penseu? Què porta a la mà? Llegiu el títol del conte i pregunteu-los per què pensen que es diu El país dels somnis. Llegiu als alumnes el requadre Dificultats de lectura, en el qual se’ls anima a abandonar el costum de servir-se del dit quan lligen. Per tal d’assegurar-se que mantindran l’atenció en el text, aquesta vegada podeu aclarir-los el significat de les paraules destacades en roig abans d’efectuar la lectura.
DESPRÉS DE LLEGIR
Comproveu que els alumnes han comprés la història que han llegit. Pregunteu-los si els ha agradat i si els faria il·lusió que el dia del seu aniversari els passara una cosa pareguda a la que
li passa a Laura, la protagonista de la història.
5 1 Com si fóra fàcil no preguntar res després d’una resposta com aquella! Al cotxe no vaig parar de demanar-li explicacions. Però ell no me’n donà ni una, ni mitja ni cap. Al cap d’una estona, aparcà en un carrer que m’era desconegut i em va fer baixar del cotxe. Agafant-me de la mà, digué: –Tanca els ulls un moment, Laura. Sense trampes! A cegues, ben agafada de la seua mà, vaig fer uns quants passos i vaig creuar una porta. –Ja pots obrir-los –em digué el pare. Impacient, vaig obrir els ulls i vaig amollar un crit: –Mare meua! Em trobava enmig de la llibreria més gran que havia vist en ma vida! A dreta i esquerra, des del pis fins al sostre, llibres i més llibres omplien de gom a gom les estanteries. Ací i allà, unes escales multicolors permetien pujar fins als estants més alts, d’on penjaven ninots de personatges de conte: bruixes i fades, donyets i ogres, princeses i llops, dracs i sirenes, pirates i cavallers... Mon pare tenia raó: allò era el país dels somnis! Vaig passar una vesprada increïble pujant i baixant escales, mirant per ací i per allà, ficant el nas en un fum d’històries extraordinàries i gaudint d’un bon grapat d’il·lustracions fantàstiques. Era molt difícil triar només un llibre entre tots els llibres, una història entre totes les històries, una aventura entre totes les aventures... –Ai, Laura! –rigué mon pare en sentir les meues queixes–. Està bé: que siguen dos! Quan vam eixir de la llibreria, mon pare em preguntà, burleta: –Què, Laura? Ha sigut un dia normal i corrent? D’un bot, em vaig penjar del seu coll i li vaig dir: –Al contrari: ha sigut un dia genial!
UNITAT
5
NOTES
rematar: posar fi a alguna cosa. renyaren: digueren que havia fet alguna cosa malament. amollar: dir de colp. gaudint: sentint plaer o alegria, traient profit d’alguna cosa.
DIFICULTATS D’ESCRIP TURA Completa amb les grafies que corresponga. Després, localitza les paraules en la lectura i comprova que les has escrites correctament.
engua
persona es
se mana
ca allers
*
*
*
*
61
.
:
Abordeu l’apartat Dificultats d’escriptura i feu que els alumnes copien en el quadern les paraules enguany , setmana, perso natges i cavaller . Tot seguit, un alumne les pot escriure en la pissarra. Demaneu que les lligen en veu alta a l’uníson. Comproveu que ningú té problemes per a pronunciar el grup ny en posició final de la paraula enguany . Sobre la paraula setmana, els alumnes poden tendir a pronunciar la t; corregiu aquest ortografisme i recordeu-los que la t s’escriu però no s’ha de pronunciar.
Competències Consciència i expressió cultural. Amb aquesta lectura es transmet als alumnes el missatge que llegir és una activitat divertida, i els llibres un objecte il·lusionant.
Altres activitats PER A MILLORAR L’APRENENTATGE Lectura de textos fraccionats. Una estratègia per a millorar la coordinació ocular dels alumnes i ajudar-los a abandonar progressivament el costum de llegir amb el dit és la lectura de textos fraccionats. Es tracta de textos en què l’espaiat entre paraules és molt gran, de manera que cada línia conté només quatre o cinc paraules. L’objectiu és que el xiquet habitue els ulls a seguir l’horitzontalitat de la línia. Podeu adaptar els textos que desitgeu a aquest format i fer que els xiquets amb més problemes lectors en lligen un cada dia.
Competència lectora Propòsits
1
Respon. Qui conta la història de la lectura?
• Valorar la comprensió general del conte El país dels somnis
Què celebra la protagonista aquest dia?
.
• Parlar sobre preferències literàries.
2
• Contar l’argument d’un llibre llegit.
Completa. Per què el dia de l’aniversari de Laura es presentava aquell any sense gens de gràcia? Aquel l any l’ani versa ri de Laura es pres entava sense gens de
NOTES
gràcia perquè la mare
3
, els iaios
i a l’escola
.
Escriu V si és verdader o F si és fals. Els companys de l’escola es van recordar de felicitar Laura. La mestra va renyar Laura per protestar mentre es menjava les llentilles. A l’ eixi da de l’es cola el p are es perav a Lau ra pe r do nar-li una s orpre sa. El pare va explicar a Laura amb tot detall en què consistia la sorpresa.
4
Tria la imatge correcta. A quin lloc van anar Laura i el pare? A
5
B
C
Localitza l’error en cada una d’aquestes afirmacions sobre la lectura i corregeix-lo. A Laura no li va agradar gens la sorpresa del pare. La llibreria on van anar era molt menuda i estava plena de llibres. Al f inal , el pare va d eixa r que Laura tria ra t res l libr es.
6
Comenta amb els companys. T’agr ada l legi r? Qu in t ipus de l ectur es p referei xes: d’av enture s, d e màg ia, de por, de riure…? Quin és el llibre que més t’ha agradat últimament? De què tracta?
62
.
:
Suggeriments didàctics
5
En l’activitat 3, feu que els alumnes expliquen per què les afirmacions falses ho són. Si ho trobeu convenient, dema neu-los que ho justifiquen amb un fragment de la lectura.
-
• A Laura no li va agradar gens li va agradar molt la sor presa del pare. • La llibreria on van anar era molt menuda gran i estava plena de llibres. • Al final, el pare va deixar que Laura triara tres dos llibres. 6
Solucions 1 2
Aquell any l’aniversari de Laura es presentava sense gens de gràcia perquè la mare estava fora, en un viatge de treball, els iaios tenien la grip i no podien eixir de casa i a l’es cola tocaven llentilles i control de matemàtiques -
.
V, F, V, F.
4
Cal triar la imatge B.
RL.
Altres activitats
• La protagonista, Laura. • El seu aniversari.
3
-
PER A AMPLIAR Elaborar una fitxa de lectura. Com a activitat complemen tària a l’última de l’apartat, demaneu als alumnes que elabo ren una fitxa de lectura sobre el llibre que més els haja agra dat últimament. Pot contindre les dades següents: Títol / Nom de l’autor / Editorial / Nombre de pàgines / Personatges / Ar gument.
-
-
-
-
Vocabulari. LA BIBLIOTECA 1
5 1
UNITAT
Propòsits
Relaciona amb números. Com s’anomena cada part del llibre?
• Aprendre vocabulari de l’àmbit de la biblioteca.
2 1 4
3
2
pàgines
coberta
llom
solapa
• Saber què són les paraules parònimes i usar-ne.
Digues quins llibres són de lectura i quins de consulta. conte
3
5
àlbum il·lustr at
enciclopèdia
diccionari
Més recursos
còmic
• Paraules parònimes manejar – menejar; calavera – caravel·la; acte – apte; accessible – assequible; bou – pou; abella – ovella; emetre – ometre; repte – recte.
Completa les oracions amb les paraules apropiades seguint el codi. fullejar
triar
consultar
Mi rei a v a un de la biblioteca. A mi m’agrada
volum llibre electrònic arxiu
equ iv oca t perquè no v a
bé l’
els llibres en paper, per això no m’acostume al
.
NOTES
LES PARAULES PARÒNIMES Són parònimes les paraules que tenen una forma tan semblant que es poden confondre. Per exemple, les paraules actit ud i apti tud són parònimes.
4
Completa cada oració amb la paraula corresponent. Per fer la pel·lícula de Harry Potter van Si vols fer un regal
el llibre.
adoptar / adaptar
a Andrea, regala-li un còmic.
Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’
espacial / especial .
afecte / efecte
AM PL IE EL VO CA BU LA RI 5
C A T A
Completa aquesta expressió amb el final adequat i explica amb paraules teues què significa.
C A TA A T A C
… un llibre sencer. Parlar com...
… un llibre vell. … un llibre obert.
63
.
:
Suggeriments didàctics En l’activitat 2, expliqueu que els llibres de lectura són els que llegim des de la primera fins a l’última pàgina i normalment ens conten alguna història (contes, novel·les…); els de consulta, en canvi, solen ensenyar alguna cosa i només consultem una pàgina concreta cada vegada que tenim un dubte o ens interessa saber alguna cosa. En l’activitat 3, expliqueu que a vegades les obres molt llar gues es divideixen en diversos llibres, cada un dels quals es diu volum i porta un número que el distingeix dels altres. Convé tindre en compte que l’objectiu final de tractar els pa rònims no és tant memoritzar el concepte lingüístic en si, sinó que es fixen en paraules similars i sàpien distingir-les, i les escriguen correctament.
Solucions 1
1 coberta. 2 solapa. 3 llom. 4 pàgines.
2
Llibres de lectura: conte, àlbum il·lustrat, còmic. Llibres de consulta: enciclopèdia, diccionari. 3
• Mireia va triar un volum equivocat perquè no va consultar bé l’arxiu de la biblioteca. • A mi m’agrada fullejar els llibres en paper, per això no m’acostume al llibre electrònic. 4
• Per fer la pel·lícula de Harry Potter van adaptar el llibre. • Si vols fer un regal especial a Andrea, regala-li un còmic. • Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’ afecte. 5
Parlar com un llibre obert. RM: ‘Parlar clarament, raonadament, sàviament’.
Propòsits •
•
•
•
Saber què són els determinants i els diferents tipus de determinants que hi ha. Distingir entre article determinat i article indeterminat. Conéixer els possessius tònics. Distingir els tres graus dels demostratius i usar-los bé.
Més recursos •
Oracions per a completar amb demostratius
– Per a carregar els llibres usarem […] caixa que tinc ací, […] que tens al costat i […] del racó. – Havien passat molts anys, però ell no havia oblidat […] dia. – […] arracades em paren bé? – […] matí m’he alçat més tard. – […] llibre que tens l’ha llegit el meu germà.
Suggeriments didàctics En el primer paràgraf de la teoria, recordeu als alumnes els conceptes de concordar i concordança, que ja han vist en la unitat anterior. Si l’article i l’adjectiu concordaven amb el substantiu en gènere i nombre, feu-los vore que els possessius i els demostratius també ho fan. Quant als articles, comenteu que usem l’article determinat davant d’una cosa que coneixem o de la qual hem parlat ja; per exemple, la casa o l’escola; en canvi, posem l’indeterminat davant d’un substantiu del qual fins ara no havíem parlat: una casa o una escola. Recordeu-los, com a regla general, que els articles el i la s’apostrofen (l’ ) davant d’una paraul a començada per vocal ( a, e, i, o, u ) o h.
Si ho trobeu convenient, podeu mostrar als alumnes alguns exemples de possessius que van darrere del substantiu i no porten article: Ha vingut un amic meu; La motxilla és seua; Anava darrere seu. Si el nivell de la classe ho permet, podeu fer notar als alumnes que a vegades usem un demostratiu tot sol, sense substantiu, si tots sabem de què estem parlant. Per exemple, si algú diu que ha vist una pel·lícula i un altre respon Aqueixa no l’he vista, se sobreentén la idea de «pel·lícula». En la correcció de l’ activitat 2, feu que els alumnes expliquen per què no es poden usar els possessius descartats de cada parell (perquè no concorden en gènere o en nombre amb el substantiu).
5 1
UNITAT
NOTES
Classifica els articles del text i digues quin substantiu acompanyen.
1
5
Torneig d’escacs La setmana que ve tindrà lloc un torneig escolar d’escacs. El mestre ha deixat una llista prop de la pissarra perquè els xiquets i les xiquetes que vulguen s’hi apunten. Hi haurà un premi sorpresa: uns llibres signats per unes grans campiones d’escacs! ARTIC LES DETER MINATS
ARTIC LES INDET ERMIN ATS
Completa cada oració amb la forma del possessiu que corresponga tenint en compte el gènere i el nombre del substantiu.
2
Aques t ll ibre de c ontes és d e la Els El
amics Raül i Pau vindran hui al teatre. professor viu prop de l’ajuntament.
Saps on estan les PER A PENSAR.
3
germa na.
llibretes?
teu / meua vostres / seues seu / nostra seus / meues
Indica com es diu cada gat i explica com ho has sabut.
Aquesta gata es diu Lua. Aqueix gat és Coco. I aquell es diu Gris.
A
B
C
EM FIXE EN LA LLENGUA
Davant d’algunes paraules, com ara vida, casa, pare, mare, tia, germ à..., habitualment s’utilitzen unes altres formes de possessius.
4
Localitza en cada oració dues d’aquestes formes diferents de possessius i digues a quines formes de les que coneixes equivalen. Ma mare i son pare són cosins. Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics. Mon pare i ta tia Carme treballen junts.
65
.
:
En l’activitat 3, expliqueu que quan el que parla està tocant l’objecte de què parla usem el demostratiu de primera distància (aquest / este ). Si està a una certa distància, en canvi, usem el de segona distància ( aqueix / eixe ). En l’activitat 4 es pretén que els alumnes treballen els possessius àtons de manera deductiva. Escriviu-los tots en la pissarra al costat d’algun substantiu ( mon pare , ma tia , ton pare, ta tia, son pare, sa tia, mos pares, mes ties, sos pares, tes ties ). Feu-los vore que no duen article i que els usem sobretot davant de noms de parents.
Solucions 1
ARTICLES DETERMINATS ▶ la setmana, el mestre, la pissarra, els xiquets, les xiquetes. ARTICLES INDETERMI-
NATS ▶ un torneig, una llista, un premi, uns llibres, unes [grans] campiones. 2
• Aquest llibre de contes és de la meua germana. • Els vostres amics Raül i Pau vindran hui al teatre. • El seu professor viu prop de l’ajuntament. • Saps on estan les meues llibretes? 3 A Lua. B
Coco. C Gris. RM. Se sap perquè Lua està amb qui parla (per això cal aquesta ), Coco està a una certa distància (per això cal aqueix ) i Gris està lluny (per això cal aquell ). 4
• Ma mare i son pare són cosins (ma = la meua; son = el seu ). • Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics ( sa = la seua; ton = el teu ). • Mon pare i ta tia Carme treballen junts (mon = la meua; ta = la teua ).
Propòsits • Aprendre a partir paraules a final de línia. • Repassar els conceptes de síl·laba, diftong, hiat i dígraf.
Previsió de dificultats • Per a poder fer la partició de paraules correctament és necessari que els alumnes tinguen clars els conceptes de diftong (‘dues vocals que es diuen en un mateix colp de veu’) i hiat, el seu contrari. Vigileu que els dominen abans d’abordar les activitats de l’apartat. Convé llegir-los en veu alta el quadre de diftongs de l’activitat 2. • És probable que els alumnes tinguen dificultats per a recordar quins dígrafs se separen i quins no en la partició de les paraules. Poseu-ne tants exemples com siga necessari.
Més recursos Comptar síl·labes
•
http://www.edu365.cat/primaria/ muds/catala/sillabes/index.htm#
Suggeriments didàctics Pregunteu als alumnes què podem fer quan, escrivint un text, no ens cap una paraula en una línia. Probablement sabran que cal partir-la amb un guionet. Tot seguit, pregunteu-los: Podem partir una paraula per qualsevol lloc? Escriviu en la pissarra la paraula llibre amb la partició incorrecta que es proposa en el llibre i pregunteu-los si està ben partida. Feu-los comprendre que, quan partim paraules, les síl·labes han de quedar intactes i no pot sobrar cap lletra solta. Llegiu el quadre que encapçala la pàgina per reforçar aquesta idea i aprofundir en la norma. Pel que fa a les paraules amb diftong, poseu-los-en alguns exemples en la pissarra perquè vegen que aquests no se separen: pausa, coure, neula… Feu la mateixa operació amb paraules que porten els dígrafs rr , ss, l·l i tx. En
aquest sentit, és convenient recalcar que si separem una paraula pel dígraf l·l, el punt volat es converteix en un guionet. Durant la correcció de les activitats, és aconsellable que escrigueu cada paraula en la pissarra, dividint-les en síl·labes separades per una barra. Per exemple: ves / pra / da. En l’activitat 2, aclariu que les lletres subratllades a vegades són una sola síl·laba i a vegades més d’una. Ells han de saber quin és cada cas. Digueu-los que, abans de classificar-les, es diguen cada paraula amb colps de veu i les copien separant-ne les síl·labes en el quadern. Pel que fa al dictat de l’ activitat 6, és convenient que els alumnes guarden el seu text en el dossier d’aprenentatge, una vegada corregit. Comprovar el seu progrés en el domini de la llengua els farà agafar confiança en ells mateixos.
5 1
UNITAT
NOTES
Separa les paraules que calga d’aquest text tenint en compte que la ratlla roja marca el final de línia.
4
5
Hola Xavi, T’escric perquè la setmana que ve inauguraran la nova biblioteca municipal i faran una festa espectacular amb contacontes, pallassos i un muntó d’activitats més. Si vols, pots dir-ho als teus amics i anirem tots junts a la inauguració. Una abraçada, Llúcia
Explica. Per què no són correctes aquestes particions a final de línia?
5
astrona-uta DICTAT.
6
cart-olina
ca-rrossa
àg-uila
Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t bé si has de partir alguna paraula a final de línia.
Regal d’inauguració Ahir Guillem i jo assistírem a la inauguració de la nova llibreria que han instal·lat en el número quinze del carrer de l’Església. I com que vam arribar entre els cent primers, ens van regalar un llibre a cada un. Guillem va agafar una novel·la per a xiquets i jo un àlbum il·lustrat preciós. Ja us l’ensenyaré!
AP RE NC A ES CR IU RE MI LL OR
ORTOGRAFIA VISU AL em
hem
sesta
sexta
caça
casa
7
Completa amb la paraula corresponent de cada parell. Utilitza el diccionari, si et cal. Marià i jo sempre Helena ha fet la Visc en una
8
fet els deures junts. després de dinar. als afores del poble.
Escriu una oració amb cada una de les paraules que no has utilitzat.
67
.
:
Solucions 1
B i C. Perquè no es poden separar lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba ( -la- en retolador i ves- en vesprada ). 2
ES PODEN SEPARAR ▶ coet, graella, anuari, marieta. NO ES PODEN SEPARAR ▶ taula, caiman, almoina, centpeus, ciutadà. 3
• pi-nya. • babut-xa. • bambo-lles.
4
Biblio-teca; pallas-sos; inau-guració.
7
• Maria i jo sempre hem fet els deures junts. • Helena ha fet la sesta després de dinar. • Visc en una casa als afores del poble. 8
RM. • No cal que em dones les gràcies. • L’escriptora Guida Martí publica hui la seua sexta novel·la infantil. • Les activitats de pesca i caça només es permeten en determinades èpoques de l’any.
Competències
5
• Perquè no es poden separar les vocals d’un diftong ( au ). • Perquè no es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa síl·laba (to ). • Perquè el dígraf rr es pot separar. • Perquè el dígraf gu no se separa. 6
Activitat de dictat.
Aprend re a aprendre. En les activitats 7 i 8 els alumnes comproven que la millor manera de distingir paraules que tenen una forma semblant és posar-les en context. En definitiva, aprenen que assimilar la teoria es fa fàcil quan es posa en pràctica.
Propòsits • Descriure les accions que es mostren en una seqüència d’imatges. • Inventar el final d’una d’una història. • Dibuixar un xicotet àlbum àlbum il·lustrat.
NOTES
Desenvolupament de la competència en comunicació lingüística En la tasca d’aquest Saber fer, els alumnes milloren la com petència lingüística per mitjà de la descripció de diverses es cenes que formen una història. En l’activitat 1, feu que els alumnes es plantegen de quina manera prefereixen descriure l’escena: en passat o en pre sent, en primera o en tercera persona. Tracteu que reflexionen sobre què és rellevant per a la història (per exemple, el pot de galetes) i què no ho és (per exemple, el color de la roba). En l’activitat 2, digueu als alumnes que han de pensar un fi nal que siguen capaços de representar també amb dibuixos, com la resta de la història.
Solucions 1
RM. Primera escena: Marta es posa de puntetes per in tentar agafar el pot de galetes de l’estant. Segona escena: aconsegueix agafar el pot però en traure’l cau per accident el flascó que hi havia al costat. Tercera Tercera escena: del flascó tren cat ix un geni que diu que li concedeix tres desitjos. 2
a
4
RL.
Competències Consciència i expressió cultural. En l’activitat 3, els alumnes milloren aquesta competència perquè conjuguen l’ex pressió lingüística amb l’expressió artística i figurativa.
UNITAT
5
Propòsits • Repassar i consolidar els continguts
de la unitat i d’unitats anteriors. • Elaborar un àlbum il·lustrat il·lustrat o
recomanar un llibre als companys.
NOTES
Solucions RM. És la part lateral del llibre llibre on s’uneixen els fulls. 2 A canelons. canelons. B bol. C alvocat. D conte. 3 • M’he comprat una camisa a la botiga que em vas dir. • Marc té uns amics que tenen el xalet prop d’ un bosc. • He guardat els llibres i les llibretes noves en unes caixes. 4 Has llegit aquest ( proximitat proximitat ) llibre? És fantàstic! Me’l van recomanar aqueixos (distància mitjana) xiquets. Si el vols lle llunyania) estanteria d’allà. Val la pena! gir, està en aquella ( llunyania 5 RM. Els possessius indiquen a quina quina persona o a quines 1
persones pertany un objecte o un ésser. Per exemple: el meu estoig, ma mare, els seus patins, la nostra mestra. 6
• pallasso ▶ pa-llasso / pallas-so. • boirina ▶ boi-rina /
boiri-na.
RM. • Darrere de n: canvi . • En formes del verb haver verb haver : havíem. víem. • En verbs de la primera conjugació acabats en - ava, - aves aves: pensava. 7
• germans : s’ha format afegint -ns al singular. • carte s: s’ha format canviant -a per -es. • escriptors: s’ha format afegint -s. 8
9
RL.
Competències Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els
alumnes milloren aquesta competència per mitjà d’activitats creatives en què poden treballar amb més llibertat i de forma
menys guiada.
AUDICIONS DEL PRIMER PRIMER TRIMESTRE
UNITAT 1 PISTA 1
–Has telefonat a casa de la família Pons Vendrell. Ara no et podem pode m atendre. aten dre. Deixa Deix a el teu missatge miss atge després del senyal i et telefonarem tan prompte com podrem. Gràcies. –Hola. Sóc Joan, l’amic d’Enric. És per dir-li que ja m’he instal·lat a la casa nova i que el volia convidar a jugar dissabte a la vesprada. També vindran Aitana i Pere. L’adreça és: carrer del Xúquer, número 8. Per cert, Enric, si pots, porta el teu parxís. He perdut el meu en la mudança i no l’he trobat encara. Una abraçada. Fins dissabte. UNITAT 2 PISTA 2
–Multiplica per cent la teua energia, menjant fruita i verdura cada dia. Les fruites i les verdures són molt importants per al teu desenvolupament. Amb cinc peces diàries, obtindràs les vitamines i els minerals fonamentals per a créixer sa i fort. Jo menge fruita i verdura cada dia. I tu? Recorda: –Multiplica per cent la teua energia, menjant fruita i verdura cada dia. PISTA 3
taronja poma carlota meló fesol col UNITAT 3 PISTA 4
–Temps aproximat per a orbitar GZ3: 10 minuts, 36 segons… Un viatge cap a un lloc desconegut. Una missió que canviarà el destí de la humanitat.
–Control de Missió, parla la comandant Tornell. Tornell. Iniciem aproximació a GZ3. –Entesos, comandant. Entrem en el sector A22. Acostant-nos al punt de destinació. destinació. Però el destí té plans inesperats per a la humanitat. –Comandant, comandant! No sé què passa! Els sistemes de navegació han deixat de respondre. Alguna cosa està interferint en el sistema. Sol·licite permís per fer una exploració fora de la nau. –Permís concedit, capità Reixart. Avant! La increïble història d’un descobriment inesperat. –Mare meua! Què és això? Semblen... Però... No, no pot ser! Vénen Vénen per nosaltres... Ajuda, aju...! Prepara’t per viure una gran aventura. Pròximament: Els vigilants de la galàxia en la missió GZ3. UNITAT 4 PISTA 5
–Veniu, acosteu-vos a la taula, per favor. Hui farem un experiment molt interessant. A vore, Àlex, digues… Què hi ha damunt de la taula? –Doncs hi ha una llanterna, una safata fonda, una espècie de pot amb aigua i un espill. –Per a què necessitem l’espill, mestra? Que ens hem de pentinar? –No, Enric, l’espill serà molt important en el nostre experiment. Però ara ho voràs... Fixeu-vos-hi bé. En primer lloc, col·locarem l’espill dins de la safata, recolzat en un lateral i formant angle. Perquè no caiga, li posarem un poc de cinta adhesiva. A continuació, abocarem aigua dins de la safata. Raül, agafa el pot i tira l’aigua que hi ha dins de la safata fins a omplir-la almenys per la meitat. Laura, posa’t ací davant i quan jo t’ho diga enfoca la llum de la llanterna cap a l’espill. Però, de primer, Núria, apaga el llum perquè estiga ben fosc. Ara sí, Laura, encén la llanterna i mireu a la paret d’enfront de l’espill. Què hi veieu? –L’arc de Sant Martí!!! –Sabeu per què ha passat? Perquè la llum no és blanca, sinó que en realitat està composta per diversos colors…. Qui sabria dir-me’ls?
UNITAT 5 PISTA 6 1
2
3
4
Passe la vida fent voltes caminant a poc a poc i a cada pas marque el ritme: tic i tac i tic i toc. Però per més que camine sempre estic al mateix lloc. La grua és un ocell de plomatge gris cendrós amb el coll negre i una falsa cua formada per les plomes de les ales. Habita a Europa i Àsia, i a l’hivern, migra cap al sud buscant la calor. Una de les seues característiques més curioses són els seus balls en grup que... Hi havia una vegada un pardalet que tenia una ala ferida. Per això, quan va arribar l’hivern, no va poder volar amb els companys a buscar llocs més càlids. –Ai, ara què faré? Em moriré de fred! –es lamentava el pardalet. De sobte se li va acudir una idea... LLIBRE. Conjunt de fulls escrits o impresos units per un extrem i enquadernats. EXPRESSIONS. Llibre de butxaca. Llibre menut i senzill que es pot dur a la butxaca. Llibre de família. Llibret on hi ha anotades les dades del matrimoni i dels seus fills. Llibre de text. Llibre escolar que serveix per a estudiar una matèria o assignatura. FAMÍLIA DE PARAULES. Llibreria, llibret, llibreta, llibreter, llibresc.
PISTA 7
Passe la vida fent voltes caminant a poc a poc i a cada pas marque el ritme: tic i tac i tic i toc. Però per més que camine sempre estic al mateix lloc.
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
