671616_Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT PrimÀria

Ensenyament individualitzat

Pla de millora Programa d’ampliació Ciències Socials 4 El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials, per a quart curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. TEXT I EDICIÓ Montserrat Herrero González María Rosa López Pérez IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santa-Olalla DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Direcció d’art: José Crespo González. Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió. Cap de projecte: Rosa Marín González. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo. Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte. Confecció i muntatge: Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez. Elaboració cartogràfica: Tania López González. Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González. Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín. Fotografies: ARXIU SANTILLANA.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 46210 Picanya, València Printed in Spain CP: 671616

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Presentació L’ensenyament individualitzat L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats. Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi ha: • La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de Primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi. • El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. • I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats: – Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts principals i per a desenvolupar les competències. – Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

Ciències Socials 4

3

FITXES DE CONTINGUTS

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’A

Bloc BLOC 2: EL MÓN EN QUÈ VIVIM

BLOC 3: VIVIM EN SOCIETAT

BLOC 4: LES EMPREMTES DEL TEMPS

ANDALUSIA

ARAGÓ

CANÀRIES

CANTÀBRIA

CASTELLALA MANXA

CASTELLA I LLEÓ

La Terra i l’univers

X

X

X

X

X

X

La representació de la Terra

X

X

X

X

X

X

La geosfera, les roques i els minerals

X

X

X

X

X

X

El relleu d’Espanya

X

X

X

X

X

X

L’atmosfera i l’oratge

X

X

X

X

X

X

Els climes

X

X

X

X

X

X

La hidrosfera i les aigües

X

X

X

X

X

X

Els rius d’Espanya

X

X

X

X

X

X

Els elements del paisatge

X

X

X

X

X

X

Els paisatges d’Espanya

X

X

X

X

X

X

El territori i les institucions

X

X

X

X

X

X

La població

X

X

X

X

X

X

Les activitats econòmiques

X

X

X

X

X

X

El temps històric

X

X

X

X

X

X

La prehistòria

X

X

X

X

X

X

Els pobles preromans

X

X

X

X

X

X

L’època romana

X

X

X

X

X

X

Continguts

Les edats de la història

Els aborígens canaris

4

Ciències Socials 4

X

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS COMUNITAT AUTÒNOMA COMUNITAT DE MADRID

COMUNITAT FORAL DE NAVARRA

COMUNITAT VALENCIANA

EXTREMADURA

LA RIOJA

PRINCIPAT D’ASTÚRIES

REGIÓ DE MÚRCIA

CEUTA I MELILLA

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X


Ciències Socials 4

5

Índex PLA DE MILLORA Bloc 2 Fitxa 1. El sistema solar .......................... 10 Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna ........... 11 Fitxa 3. La representació de la Terra i l’orientació ............................... 12 Fitxa 4. La geosfera ............................... 14 Fitxa 5. Les roques i els minerals ............ 15 Fitxa 6. El relleu d’Espanya .................... 16 Fitxa 7. L’atmosfera ................................ 18 Fitxa 8. El temps atmosfèric ................... 19 Fitxa 9. Els climes .................................. 20 Fitxa 10. Els climes d’Espanya ................. 21 Fitxa 11. La hidrosfera i el cicle de l’aigua ................................... 22 Fitxa 12. Les aigües de la Terra ................ 23 Fitxa 13. Els rius d’Espanya ..................... 24 Fitxa 14. Els elements del paisatge........... 26 Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya ............ 28

Bloc 3 Fitxa 16. El territori d’Espanya .................. 30 Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ........ 31 Fitxa 18. El govern de la UE ..................... 32 Fitxa 19. La població ............................... 34 Fitxa 20. Els canvis de població ............... 35 Fitxa 21. Les activitats econòmiques ....... 36

Bloc 4 Fitxa 22. El temps històric ........................ 38 Fitxa 23. Les etapes de la història ............ 39 Fitxa 24. Com vivien en la prehistòria ....... 40 Fitxa 25. L’art de la prehistòria ................. 41 Fitxa 26. Els celtes i els ibers ................... 42 Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ............ 43 Fitxa 28. Roma i la conquista d’Hispània ................................. 44 Fitxa 29. La romanització ......................... 45 Fitxa 30. Els aborígens canaris ................. 46

6

Ciències Socials 4

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Bloc 2 Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ........ 50 Fitxa 2. Representar el nostre planeta ..... 52 Fitxa 3. E ls fòssils, roques que ens parlen del passat ........................ 54 Fitxa 4. Les nostres costes...................... 56 Fitxa 5. El temps atmosfèric .................... 58 Fitxa 6. Els climes del món ..................... 60 Fitxa 7. Els rius ....................................... 62 Fitxa 8. Els rius espanyols ...................... 64 Fitxa 9. Els paisatges .............................. 66 Fitxa 10. Els paisatges transformats ......... 68 Bloc 3 Fitxa 11. El nostre territori ......................... 70 Fitxa 12. La població espanyola ................ 72 Fitxa 13. L’economia ................................ 74 Bloc 4 Fitxa 14. El temps històric ......................... 76 Fitxa 15. Les edats de la història ............... 78 Fitxa 16. La prehistòria ............................. 80 Fitxa 17. Els pobles preromans ................. 82 Fitxa 18. L’època romana ......................... 84 Fitxa 19. Els aborígens canaris ................. 86

Solucionari ........................................ 89

Ciències Socials 4

7

2

Pla de millora

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

El sistema solar

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. El sistema solar està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups: els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.

1 Defineix els termes següents.

• Estrella:

• Planeta:

• Satèl·lit:

2 Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.

10

Ciències Socials 4


BLOC

2



El planeta Terra i la Lluna

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment de translació. El nostre planeta té un satèl·lit, la Lluna.

1 Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment de rotació (R) o al moviment de translació (T).

El fa la Terra sobre si mateixa. El fa la Terra al voltant del Sol. Tarda a fer-lo un any. Dóna lloc als dies i les nits. Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. 2 Explica què són les fases de la Lluna.

3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix. 21 de juny

21 de març

21 de desembre eix de rotació SOL SOL

22 de setembre

• Afig en el dibuix que corresponga cada estació de l’any. • Escriu dia i nit en el lloc que corresponga. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

11

BLOC

2



La representació de la Terra i l’orientació

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements. Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics. Per a poder orientar-se en un lloc, és imprescindible localitzar els punts cardinals: nord, sud, est i oest.

1 Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.

2 Indica els elements del globus terraqüi.

A. Eix de rotació

B. Pol nord

C. Pol sud

D. Equador

E. Hemisferi nord

F. Hemisferi sud

3 Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.

• Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol: • Són els textos del mapa o del plànol: • Explica els símbols i els colors utilitzats: • Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori: 12

Ciències Socials 4


4 Contesta les preguntes.

• Quins són els punts cardinals?

• Per quin punt cardinal ix el Sol? • Per quin es pon? 5 Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?

6 Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.

7 5

8 6

1

3

4

2

1.

5.

2.

6.

3.

7.

4.

8.


Ciències Socials 4

13

BLOC

2



La geosfera

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli. L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.

1 Indica quines són les tres capes del planeta Terra i de què està composta cada una.

2 Assenyala les parts de la geosfera.

3 Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.

4 Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.

14

Ciències Socials 4


BLOC

2



Les roques i els minerals

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques. Les propietats dels minerals són: duresa, lluïssor, forma i color.

1 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament les oracions falses.

Les roques estan formades per minerals. Totes les roques són líquides. La sienita és una roca formada per un sol mineral.

2 Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.

Tipus de roca

Com es formen

Exemples Granit

Sedimentàries Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura. 3 Escriu amb cada una de les paraules següents una oració que tinga relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas.

• Dur: • Brilla: • Color: • Forma: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

15

BLOC

2



El relleu d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. El relleu d’Espanya és molt variat. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta, que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen. Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori d’Espanya hi ha dos arxipèlags. A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.

1 Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes unitats del relleu d’Espanya.

16

1. Sistema Central

2. Muntanyes de Toledo

3. Serralada Cantàbrica

4. Sierra Morena

5. Serralada Ibèrica

6. Massís Galaic

7. Pirineus

8. Serralades Bètiques

9. Muntanyes Basques

Ciències Socials 4


2 Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior.

3 Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressió de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir. 4 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions. Després, escriu correctament les oracions falses.

La Meseta central és una gran serralada. El Sistema Central és una gran plana. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta. Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta. Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó.

5 Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o són exteriors a la Meseta (E).

Serralades Bètiques

Sierra Morena

Serralada Ibèrica

Serralada Cantàbrica

Massís Galaic

Pirineus

6 Quina és l’altitud màxima d’Espanya? On està situada?

7 En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?

8 Esmenta el nom de dos caps i dos golfs d’Espanya.


Ciències Socials 4

17

BLOC

2



L’atmosfera

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.

1 Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.

2 Situa correctament les capes que formen l’atmosfera.

A. Troposfera

B. Estratosfera

C. Capes exteriors

3 Completa el text.

és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta

La es produeixen els A l’

atmosfèrics. hi ha la capa d’

un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als

, .

Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes fins a arribar a l’ 18

Ciències Socials 4

. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

BLOC

2



L’oratge

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Per a saber l’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són les temperatures, les precipitacions i el vent.

1 Identifica en la fotografia els fenòmens atmosfèrics representats.

2 Què és el temps atmosfèric?

3 Completa les oracions.

El termòmetre… L’anemòmetre… El pluviòmetre… El penell…


… indica la direcció del vent. … mesura les precipitacions. … mesura la velocitat del vent. … mesura la temperatura de l’aire.

Ciències Socials 4

19

BLOC

2



Els climes

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador, l’altitud i la distància al mar. Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats i freds.

1 Què és el clima?

2 Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?

3 Relaciona les dues columnes.

Climes càlids

Climes freds

Climes temperats

Al voltant dels pols nord i sud Entre la zona càlida i les dues fredes Al voltant de l’equador

4 Indica les característiques i el tipus de vegetació dels climes de la Terra.

Característiques

Tipus de vegetació

Climes càlids Climes freds Climes temperats 20

Ciències Socials 4


BLOC

2



Els climes d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.

1 Pinta el mapa segons la llegenda.

Verd

Oceànic

Groc

Mediterrani

Roig

Subtropical

Morat

De muntanya

2 Completa la taula sobre els climes d’Espanya.

Temperatures

Precipitacions

Clima oceànic Clima mediterrani Clima subtropical Clima de muntanya


Ciències Socials 4

21

BLOC

2



La hidrosfera i el cicle de l’aigua

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La hidrosfera és la capa d’aigua de la Terra. Està formada per aigua salada i aigua dolça. L’aigua està en moviment continu.


La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça. L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies… Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius. Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura.

2 Completa el dibuix del cicle de l’aigua.

22

Ciències Socials 4


BLOC

2



Les aigües de la Terra

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.

1 Explica les diferències entre aquests termes.

• Aigües superficials i aigües subterrànies:

• Llit i cabal:

2 Completa.

Les glaceres són una capa gruixuda de d’

. Els

Els aqüífers són depòsits

que es forma per l’acumulació són corrents continus d’aigua. d’aigua.

3 Observa el dibuix i completa’l amb el número corresponent.

1. Curs alt 2. Curs mitjà 3. Curs baix 4. Afluent

MAR

5. Desembocadura


Ciències Socials 4

23

BLOC

2



Els rius d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els rius d’Espanya són molt variats perquè per les zones per les quals corren tenen relleus i climes molt distints. A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.

1 Completa aquest text.

Els rius són

quan naixen en muntanyes allunyades del mar . Quan els rius

on desemboquen; si hi estan pròximes, són passen per zones amb clima sec, tenen zones amb clima plujós, tenen un cabal

de cabal; si travessen .

2 Què és un vessant?

3 A quins mars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?


El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs. Els rius del vessant atlàntic són curts. Els rius del vessant mediterrani són llargs perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar.

24

Ciències Socials 4


5 Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.

6 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

Verd Taronja

Vessant cantàbric

Rosa

Vessant mediterrani

Vessant atlàntic

7 Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany.

Tajo Nerbion Ebre

Cantàbric Atlàntic Mediterrani


Guadiana Segura Eo

Ciències Socials 4

25

BLOC

2



Els elements del paisatge

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements naturals i elements fets per les persones, és a dir, poden ser naturals o transformats.

1 Què és el paisatge?

2 Explica les diferències entre un paisatge natural i un paisatge transformat.

3 Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.

26

Ciències Socials 4


4 Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.

habitatges

carretera

cultius

pont

5 Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.

6 Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.

7 Escriu dues mesures que es poden prendre per a conservar un paisatge.


Ciències Socials 4

27

BLOC

2



Els paisatges d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A Espanya hi ha paisatges diferents perquè el relleu, les aigües i la vegetació són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes. A Espanya es distingeixen paisatges d’interior, mediterranis, atlàntics i canaris.

1 Descriu com és el relleu de cada paisatge i quina activitat humana l’ha transformat.

28

Ciències Socials 4


2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, copia correctament les oracions falses.

En els paisatges d’interior el clima és oceànic. El relleu dels paisatges canaris és volcànic. Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa. A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.

3 Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.

• Quins elements naturals hi ha?

• Indica quins elements han transformat aquest paisatge.

4 Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.

• Com és el clima en els paisatges mediterranis?

• On viu la població?

• A quines activitats es dedica la població dels paisatges mediterranis?


Ciències Socials 4

29

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


El territori d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. El nostre país està organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada província està dividida en municipis.

1 Observa el mapa i fes les activitats.

• Pinta de roig les comunitats autònomes formades per illes. • Pinta de verd les comunitats autònomes amb una sola província. • Pinta de blau les comunitats autònomes formades per diverses províncies. • Encercla de groc les ciutats autònomes.

2 Completa aquestes oracions.

alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors

Cada província té una Les

provincial. provincials s’encarreguen d’administrar

el territori de cada província. Els municipis estan governats pels

.

L’ajuntament està format per l’ i els 30

Ciències Socials 4

. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


Les institucions d’Espanya

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.

1 Explica per què Espanya és un estat democràtic.

2 Quina és la llei més important d’Espanya? Quan es va aprovar? Què s’hi recull?

3 Completa la taula.

Funcions

Membres

Cap de l’estat

Corts Generals

Govern

Tribunals de Justícia


Ciències Socials 4

31

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


El govern de la UE

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La Unió Europea (UE) és una organització política i econòmica que agrupa diversos països europeus.


• Ciutadania europea:

• Euro:

2 Pinta els països que formen part de la UE.

32

Ciències Socials 4


3 Quins objectius comuns tenen els països de la Unió Europea?

4 Completa aquesta taula.

Funcions Parlament Europeu Consell de la Unió Europea Comissió Europea Tribunal de Justícia

S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.

5 Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.

Parlament Europeu Consell de la Unió Europea Comissió Europea Tribunal de Justícia

Jutges Ministres Eurodiputats Comissaris

6 Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.

7 Per què és important l’euro?


Ciències Socials 4

33

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


La població

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia amb el padró i el cens. La població es pot classificar de diferents maneres.


• Immigrant:

• Natalitat:

• Mortalitat:

• Emigrant:

2 Completa aquest esquema.

Per sexe

Classificació de la població

Per edat

Per activitat

34

Ciències Socials 4


BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


Els canvis de població

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració, i disminueix amb la mortalitat i l’emigració. Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.

1 Observa les dades de població de la Pobla i respon a les preguntes.

Bebés nascuts

Defuncions de persones

Immigrants

Emigrants

240

37

17

3

• Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?

• Quants immigrants i emigrants va haver-hi?

• La població de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per què ho saps?


A Espanya la població no està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a l’interior. Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants.


Ciències Socials 4

35

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT


Les activitats econòmiques

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.


• Sector primari:

• Sector secundari:

• Sector terciari:

2 Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.

3 Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen.

• Agricultura:

• Pesca:

36

Ciències Socials 4


4 Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.

• Quina és la matèria primera que es necessita per a elaborar formatge?

• Què és el que es fa a la fàbrica?

• Una vegada elaborat el formatge, què es fa amb aquest producte?

5 Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena?


El sector terciari és el que ocupa més persones. El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se. A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. El transport és el trasllat de productes i passatgers.


Ciències Socials 4

37

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS


El temps històric

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La història és la ciència que estudia el passat de les persones. Les fonts històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps; les fonts poden ser escrites i no escrites. Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data de referència és l’any de naixement de Jesucrist, que és l’any 1.

1 Qui són els historiadors? Quins altres científics treballen amb els historiadors per analitzar el passat?

2 Què és una font històrica? Posa’n dos exemples i digues de quin tipus de font històrica es tracta.

3 Ordena cronològicament aquests anys.

51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC

4 Explica les diferències que hi ha entre els fets successius i els fets simultanis.

38

Ciències Socials 4


BLOC

4



Les etapes de la història

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.

1 Ordena les etapes de la història de més antiga a més recent. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.

edat antiga edat contemporània edat mitjana prehistòria edat moderna 2 Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?

3 Escriu en aquesta línia del temps el nom de les edats de la història.

edat contemporània

• Afig-hi l’esdeveniment que va iniciar cada una d’aquestes etapes. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

39

BLOC

4



Com vivien en la prehistòria

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític i edat dels metalls. En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.

1 Completa la taula següent.

On vivien

De què s’alimentaven

Com estaven organitzats

Paleolític

Neolític

Edat dels metalls

2 Escriu si va ser un invent o un descobriment. Després afig si va començar a usar-se en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.

• Molí de mà: • Foc: • Arada: 3 Quan va aparéixer la ceràmica? Per què va ser tan important?

40

Ciències Socials 4


BLOC

4



L’art de la prehistòria

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures rupestres i monuments megalítics.

1 Què significa el terme pintura rupestre?

2 Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).

Representen animals com mamuts, cavalls… Representen persones dansant, caçant o recol·lectant. Són esquemàtiques i d’un sol color. Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. 3 Què és un monument megalític?

4 Observa les imatges i escriu a què correspon cada una.

menhir – dolmen - cromlec


Ciències Socials 4

41

BLOC

4



Els celtes i els ibers

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Abans de l’arribada dels romans, la península Ibèrica estava ocupada per dos pobles: els celtes i els ibers.

1 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.

Groc

Àrea d’influència celta

Taronja

Àrea d’influència ibera

2 Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta.

• Les cases són: rectangulars. circulars. • Les cases estan disposades de forma: ordenada. desordenada. • Es tracta d’un poblat: celta. iber. 42

Ciències Socials 4


BLOC

4



Els pobles colonitzadors

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van fundar colònies a la Península.

1 Localitza aquests elements de la polis grega.

muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

2 Contesta les preguntes.

• Per a què van arribar els fenicis a la Península?

• Quins productes intercanviaven els fenicis?

• On es van instal·lar els cartaginesos quan van arribar a la península Ibèrica?


Ciències Socials 4

43

BLOC

4



Roma i la conquista d’Hispània

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC. Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC, i la van anomenar Hispània.

1 Pinta en el mapa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.

2 Ordena cronològicament les fases de la conquista romana de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.

Interior de la Península Costa mediterrània Nord peninsular 3 Com estava organitzat el territori d’Hispània?

44

Ciències Socials 4


BLOC

4



La romanització

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la població vivia al camp. La població estava dividida en grups.

1 Completa aquest text sobre la societat romana.

La societat romana estava composta per

i persones lliures.

Entre les persones lliures hi havia

i

.

2 Indica a quin tipus d’habitatge correspon cada imatge i qui vivia en cada una.

Hi vivien:

Hi vivien:

3 Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activitats següents.

• Se celebraven lluites de gladiadors i feres: • S’organitzaven carreres de quadrigues de cavalls: • Es retia culte als déus romans: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

45

BLOC

4



Els aborígens canaris

Nom

Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ. Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia. Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat fins a l’actualitat.

1 D’on provenien els primers pobladors de Canàries?

2 Respon a les preguntes.

• On estaven situades les coves dels aborígens canaris?

• Què es va trobar dins de les coves?

• Quins motius pintaven a les coves?

3 Observa la imatge i marca l’opció correcta.

• Els poblats se situaven en:

llocs plans.

zones escarpades.

• Les cases eren de:

pedra.

fang.

• El sostre es feia amb:

Habitatge del poblat de Gáldar (Gran Canària).

46

Ciències Socials 4

pedra.

vares, lloses, palla i terra.



Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals. Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio. Recol·lectaven arrels i fruits silvestres i recollien fusta. Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall.

5 Qui eren els guanartemes i els menceys?

6 Coneixien els aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.

7 Indica què representa cada imatge.

8 Posa tres exemples de costums dels aborígens canaris que han arribat fins a l’actualitat.


Ciències Socials 4

47

2

Programa d’ampliació

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Un repte, conéixer l’univers

Nom

Data

La Via Làctia L’univers està format per milers de milions de galàxies. Una galàxia és una gran concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols… S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan en moviment continu i se separen les unes de les altres a gran velocitat. La galàxia en què està el sistema solar és la Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir ‘camí de llet’. S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que viatjaven a Santiago de Compostel·la. La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té més de 200.000 milions d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades al centre de la galàxia i les més joves, als braços. La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa. I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys. El sistema solar es troba al Braç d’Orió.

1 Llig el text i contesta.

• Què és una galàxia? • Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia? • Quina forma té? • Per quantes estrelles està formada? • On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia? 50

Ciències Socials 4


PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1

2 El sistema solar està a la Via Làctia. Quins astres formen part del sistema solar?

3 Els planetes són cossos que giren al voltant d’una estrella. Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol.

Planetes pròxims al Sol

Planetes allunyats del Sol

4 Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.

5 Alguns planetes tenen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?

6 Busca informació en Internet sobre una altra galàxia (Andròmeda, del Triangle…) i respon a les preguntes.

• On està situada respecte a la Via Làctia? • Quina forma té: espiral, el·líptica…? • Quins colors hi predominen? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

51

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Representar el nostre planeta

Nom

Data

Les projeccions cartogràfiques Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una esfera, en un pla. Això provoca certes distorsions en la grandària, la forma o les distàncies de l’espai representat. Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator i la de Peters. Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres. Projecció cilíndrica

La Terra es projecta sobre un cilindre. És la projecció més usada per a representar tot el planeta (planisferis).

Projecció cònica

La Terra es projecta sobre un con. És la projecció més usada per a representar les zones entre els tròpics 505399_06_125b_b p cilindrica i els pols.

505399_06_125b_b p cilindrica

Projecció azimutal

La Terra es projecta sobre un pla tangent a un dels plans. És la projecció més usada per a representar les zones polars.

505399_06_125b_d p cónica

505399_06_125b_e p cónica


• Què és una projecció acimutal cartogràfica? 505399_06_125b_e

505399_06_125b_f acimutal

• Quin tipus de projeccions hi ha? • Quina projecció empraries per a representar les zones polars? 52

Ciències Socials 4



2 Escriu on corresponga els elements del plànol.

A

0

metres

50

Carr er d el Qu adra t

H

lum aL H

rd

Hotel Descans Església de Sant Pere

3

4

el

a Alb Museu de la Ciència

Escala

F

Ca rre

l Ve nt

H

r l’Amo r de e r r Ca

2

E

l’ de rer Car

S

D

Hotel Bon Son

E

O

C

Car rer de

1

B

N

Museus

Esglésies

Hotels

Parcs i jardins

3 Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.

662328_00_07_plano de una ciudad

Projecció de Mercator

Projecció de Peters

• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes? 665187_02_p51b_mapamundiPetersBN • En quina projecció s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord en perjudici dels continents del sud? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

53

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els fòssils, roques que ens parlen del passat

Nom

Data

Els dinosaures que van viure a Espanya T’has parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fòssils? Voràs que en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes. Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions d’anys. Els fòssils es troben a les roques sedimentàries i són estudiats pels paleontòlegs. Són documents molt importants per a conéixer, per exemple, les condicions ambientals d’una època remota. Si en una zona es troben roques amb restes d’animals marins, es podrà deduir que aquest lloc va estar alguna vegada cobert per les aigües dels mars. A Espanya, en concret, en diverses localitats de la comunitat autònoma de La Rioja i de les províncies de Terol i Sòria, a Aragó i Castella i Lleó, respectivament, s’han trobat uns fòssils molt especials. S’anomenen icnites i són roques en què han quedat impreses les petjades dels dinosaures.


• Què és un fòssil? • Qui estudien els fòssils? Què els indiquen? • Què són les icnites? • On s’han trobat icnites a Espanya? 54

Ciències Socials 4



2 Els fòssils es formen en roques sedimentàries. Algunes roques metamòrfiques es creen a partir de les sedimentàries. Relaciona a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques.

Pissarra Marbre Quarsita

Gres

Argila

Calcària

3 El carbó i el petroli són també tipus de roques sedimentàries. Busca informació i completa la fitxa.

Roca

Nom

Com es forma

Per a què s’empra

4 Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i numera’ls en ordre.

a. L’animal xafa amb força sobre el terreny. b. La xafada de l’animal queda impresa sobre el terreny. c. Sobre la petjada, al llarg del temps, es van depositant altres materials. d. Amb el temps, l’erosió o l’acció de l’ésser humà fan que la petjada aparega de nou i siga visible.


Ciències Socials 4

55

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Les nostres costes

Nom

Data

Les ries Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries… Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia. Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal, a la costa oest de Galícia.

Ria de Cedeira.


• Què és una ria? • En quines costes espanyoles podem trobar ries? • Descriu la ria de Cedeira, situada a les Rías Altas. 56

Ciències Socials 4



2 Situa en el dibuix el nom d’aquests accidents costaners.

A. Cap B. Golf C. Platja D. Illa E. Delta F. Arxipèlag G. Badia

3 Explica quina diferència hi ha entre els termes següents.

• Un cap i un golf: • Una illa i un arxipèlag: 4 Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents.

• Cap de Finisterre: • Cap de Gata: • Cap de la Nau: • Golf de Cadis: • Golf de València: 5 Busca informació en Internet i assenyala en quins altres llocs d’Europa es poden trobar ries.


Ciències Socials 4

57

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM El temps atmosfèric

Nom

Data

Un temporal inesperat Des que era menut, Xavier observava com es movien els núvols i jugava a trobar-los una semblança amb diversos objectes. Li encantaven els dies de tronada. Es quedava a les fosques a la seua habitació, sentint com retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps. Després, començava el tamborineig de les gotes de pluja als vidres i li arribava una agradable olor de terra banyada. Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge. I va descobrir que la professió era la de meteoròleg. Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre l’oratge que farà cada dia. L’any passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava preparat. Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informació als seus caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè el temporal no ocasionara una catàstrofe. Al cap de poc de temps va començar a ploure intensament. I va continuar plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps. 1 Llig el text i contesta.

• Què és un meteoròleg? • En què creus que es fixa un meteoròleg per predir l’oratge? • Com era l’oratge al mes de setembre? • Per què es va evitar una catàstrofe? 58

Ciències Socials 4



2 Què és el temps atmosfèric?

3 Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre?

4 Observa el mapa amb la previsió del temps i respon a les preguntes. Mar Cantàbric

FRANÇA

AL

sol

tronada

P O RT U G

Oceà Atlàntic

Andorra

Illes Balears Mar Mediterrani

Illes Canàries

vent fluix

núvols

neu

pluja

núvols i clarianes

vent moderat

vent fort

N

O

E S

• En quines zones d’Espanya farà sol? • On es preveu que plourà? • Quin temps farà a les illes Balears? • Com seran els vents a la costa cantàbrica? • I a la costa mediterrània? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

59

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els climes del món

Nom

Data

El desert florit A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys sense ploure! I com et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible la vida dels animals i les plantes. Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen extraordinari, que s’anomena desert florit. Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen i reparteixen les llavors a una velocitat increïble. Tot seguit, el desert es cobreix d’una catifa de flors.


• On es troba el desert d’Atacama? • Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert? • Què passa quan plou? • Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què? 60

Ciències Socials 4



2 Què és el clima?

3 A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen aquestes diferències?

4 Observa el dibuix i fes les activitats.

EU

RO

PA

AMÈRICA

OcEÀ eq

uad

ÀFRICA

or

AtlÀntic

• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la Terra. • Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador? • Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen? • En quins climes es dóna una vegetació formada per praderies i boscos? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

61

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els rius

Nom

Data

El naixement del riu Cuervo El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa). El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir a la superfície a través de molts brolladors. El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba a l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma de cascades. A causa d’una reacció química, un dels components de l’aigua no es dissol, i en caure l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes crea formes molt variades de gran fragilitat. Gràcies a això es crea un paisatge singular i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999 el naixement del riu Cuervo va ser declarat Monument Natural. Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de tindre en compte que el cabal del riu Cuervo varia amb les estacions de l’any. A l’estiu, i en els anys amb una sequera molt prolongada, el naixement d’aquest riu sol estar sec.


• On es troba el naixement del riu Cuervo? • Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona? • De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu Cuervo? • Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec? 62

Ciències Socials 4



2 Què és la hidrosfera?

3 Ordena el cicle de l’aigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una de les fases.

L’aigua dels rius acaba al mar. En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre i arriben als rius. L’aigua passa d’estat líquid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol. El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa en gotes d’aigua que formen els núvols. 4 Escriu on trobem aigua en la naturalesa.


Ciències Socials 4

63

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els rius espanyols

Nom

Data

Es pot navegar pels rius d’Espanya? És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte, o el Mississippí, als Estats Units. Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius espanyols? En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram del curs baix d’alguns es puga navegar. A què és degut? Hi ha diverses explicacions. Gran part dels rius espanyols corren entre muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes zones els rius són estrets, amb moltes revoltes i les aigües corren a gran velocitat. Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és molt irregular, disminueix molt a l’estiu. No obstant això, a Espanya al llarg del temps s’han construït alguns canals amb la intenció d’utilitzar-los com a vies de comunicació. Per exemple, el canal de Castella, projectat per a unir el nord de la Meseta amb el port de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza, que permetia la navegació des de Sevilla fins a l’oceà Atlàntic.

Canal de Castella.


• Què significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular? • Per què els rius espanyols no són navegables? • Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya? 64

Ciències Socials 4



e r ga Riu Jarama

lag ón

ar

QUIVIR DAL

eg r

SEGU RA RIU

A G U Ri

RS

EA

ela

uC i

AL TUG POR

n

R I U X ÚQUER

Ri

Riu

uG e ni

Jal ó

Riu

gü

A AN DI Zúj

R IU

R iu

Túri a

RIU T A JO

RIU GU A

e

uS

Ri es

uA Ri

ANDORRA

EB RE

RI U DUERO

Tor m

OCEÀ AT L À N T I C

R IU

uP i su

Esla

R iu R iu

FRANÇA

Ri

R iu Eo Riu Na via

Ri u S i

l

M

Na lón

U

RI

Mar Cantàbric

R iu

rbion Ne

IÑO

2 Observa el mapa i contesta a les preguntes.

ES

ILL

e r M a M

L BA

di

t

ra er

ni

l

ILLES CANÀRIES Ceuta

MARROC

Melilla

VESSANTS D’ESPANYA atlàntic mediterrani cantàbric rius barrancs o rambles

• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal 662328_03_p46_vertientes o amb poc? Raona la resposta. • I els del vessant atlàntic? Per què?

662328_03_p46_leyenda mapa vertient

3 Busca informació sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins són els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.


Ciències Socials 4

65

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els paisatges

Nom

Data

La platja del Silenci En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries). Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit de la Costa Occidental. La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un lloc molt poc transformat per les persones. Des del lloc més alt es pot contemplar la platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos que hi ha enfront, dispersos al mar. Des d’aquest punt, els colors de cada element del paisatge es fonen en un de sol: el blanc de l’arena de la platja, el blau del mar i el verd de les plantes. Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb marí emplomallat prenent el sol sobre les pedres dels illots.


• On es troba la platja del Silenci? • Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los. • És un lloc poc o molt transformat per les persones? Per què? • Per què creus que està protegit aquest lloc? 66

Ciències Socials 4



2 Què és un paisatge?

3 Com poden ser els paisatges?

4 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.

• Quin tipus de paisatge és? • On es localitza, a l’interior o a la costa? • Com és el relleu? • Quin tipus de vegetació hi distingeixes? • Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on és? • Hi ha algun element fet per les persones? Quin? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

67

BLOC

2

EL MÓN EN QUÈ VIVIM Els paisatges transformats

Nom

Data

Una cascada en un poble! Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya que està situat al nord de la província de Burgos, prop del riu Ebre. El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts i les cases amb balcons atrauen molts turistes, sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual cosa té restaurants i hotels. Va ser declarat conjunt històric artístic en 1993. Però el que més sorprén d’aquest lloc és que… pel mig del poble cau una gran cascada! L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova situada a la part alta d’Orbaneja. I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una font natural immensa que alegra el so dels carrers.


• On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo? • D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja? • Quins elements naturals té aquest paisatge? • I quins són els elements realitzats per persones? • A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani? 68

Ciències Socials 4



2 Quins elements naturals tenen els paisatges d’interior?

3 Quines són les activitats humanes que destaquen més en els paisatges d’interior?

4 Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.

• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani? I amb un paisatge atlàntic? • Quins elements naturals veus en el paisatge atlàntic? • Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani? 5 Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?


Ciències Socials 4

69

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT El nostre territori

Nom

Data

Un món de fronteres El món està dividit en estats que tenen sobirania pròpia, és a dir, que disposen d’un territori i d’un govern que regula la vida dels ciutadans mitjançant lleis i s’encarrega de les relacions amb els governs d’altres estats. El riu Miño és la frontera natural Els límits entre els estats s’anomenen entre Espanya i Portugal. fronteres i s’estableixen per acords. Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació que hi ha en els mapes però no en el terreny. En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els països i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables: les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE. En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que diferencien els països pobres dels països rics i que constitueixen barreres, moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar la qualitat de vida.


• Què és una frontera? • Com poden ser les fronteres? • És fàcil passar hui dia d’un país a un altre? I fa anys? • Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment? 70

Ciències Socials 4



2 Quins territoris formen part d’Espanya?

3 Quines són les fronteres naturals i polítiques del país?

4 Observa el mapa i respon a les preguntes. N

Mar Cantàbric F R A N Ç A

Santander

E

O

S

LA CORUNYA Santiago LUGO de Compostel·la GAL ÍCIA PONTEVEDRA

L

OURENSE

G

A

OCEÀ

P

O

R

T

U

AT L À N T I C

Oviedo PRINCIPAT D’ASTÚRIES

BISCAIA GUIPÚSCOA PAÍS BASC Pamplona ÀLABA Vitòria LLEÓ COMUNITAT PALÈNCIA FORAL DE Logronyo BURGOS L A R I O J A NAVARRA OSCA CAS T EL LA I LLEÓ ARAGÓ ZAMORA SÒRIA VALLADOLID Saragossa SARAGOSSA SEGÒVIA C A N TÀ B R I A

LLEIDA

GIRONA

C ATA L U N Y A BARCELONA Barcelona

TARRAGONA GUADALAJARA COMUNITAT TEROL ÀVILA DE MADRID P Madrid CASTELLÓ Toledo CONCA CÀCERES TOLEDO VALÈNCIA CAS T EL LA -L A M ANX A València EX T RE MA DU RA C O M U N I TAT VA L E N C I A N A CIUDAD REAL Mèrida ALBACETE BADAJOZ ALACANT SALAMANCA

HUELVA

SEVILLA

REGIÓ DE MÚRCIA

A N D A L U S I A

Sevilla

GRANADA MÀLAGA

CADIS

O C E À AT L À N T I C Ceuta

r M a

Palma IL LES B AL EAR S

Múrcia

JAÉN

CÒRDOVA

C A N À R I E S SANTA CRUZ DE TENERIFE LAS PALMAS Santa Cruz de Tenerife Las Palmas de Gran Canaria

AND ORRA

ALMERIA

e i t d M e

r r

a

n

i P

Capital d’estat Capital de comunitat autònoma Ciutat autònoma

Melilla

Límit d’estats Límit de comunitats

MARROC

Límit de províncies

• Quantes comunitats autònomes té Espanya? • Quines són les comunitats formades per una sola província?

662328_05_p68_Politico_Espana


Ciències Socials 4

71

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT La població espanyola

Nom

Data

Quan es va fer el primer cens de població? Fins al segle XVI no hi havia bons mètodes per a saber la població que habitava un lloc, per això només es coneixia el nombre d’habitants de forma aproximada. Va ser l’any 1594 quan es va fer el primer cens amb un mètode rigorós. Els reis necessitaven conéixer exactament quants súbdits tenien i, sobretot, quants d’ells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar les despeses de l’estat. Gràcies als censos sabem que en aquell temps a Espanya vivien 9 milions de persones i que la població augmentava poc. Els censos i els padrons no sols serveixen per a conéixer la població absoluta d’un territori. Recullen també informació del nombre de persones de cada edat, quantes són homes i quantes són dones, el lloc de naixement de cada persona i el seu nivell d’estudis. Amb les xifres que proporciona el cens, els governants, tant locals com estatals, poden fer molts càlculs, per exemple, si la població augmenta o disminueix, quines necessitats hi haurà en aquell territori, si hi ha molts ancians o molts xiquets, conéixer quines persones tenen l’edat per a treballar i quines persones han de pagar impostos...


• Què és un cens? • Quan es va fer el primer cens a Espanya? • Per a què es volia saber el nombre de persones que vivien a Espanya? • Quina informació es recull en un cens? 72

Ciències Socials 4



2 Els censos s’utilitzen per a fer projeccions de població, és a dir, saber com serà d’ací a uns anys la natalitat, la mortalitat, l’emigració… Observa la projecció de població per a Espanya i respon a les preguntes.

Any 2014

Any 2028

Any 2063

Natalitat

408.901

299.279

229.434

Mortalitat

395.196

411.392

559.857

Immigrants

332.522

332.522

332.522

Emigrants

417.191

288.152

245.903

• Com va ser la natalitat en 2014? Com serà en 2028? I en 2063? Augmentarà o disminuirà? • Passarà el mateix amb la mortalitat? Raona la resposta. • El nombre d’immigrants en 2063, augmentarà o disminuirà respecte als anys 2014 i 2028? • I el d’emigrants? • En 2063, la població espanyola augmentarà o disminuirà? Per què? 3 Tenint en compte les dades de l’activitat anterior. Quin tipus d’infraestructures o serveis s’hauran de crear? Raona la resposta.


Ciències Socials 4

73

BLOC

3

VIURE EN SOCIETAT L’economia

Nom

Data

La fàbrica de joguets Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda, em quedava hores mirant com convertia un tros de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio era màgic per a mi. Recorde les seues ferramentes penjades en ordre, la serradura escampada per terra i l’olor de fusta. En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocórrer la idea de muntar un petit negoci. Va començar fabricant joguets de fusta que enviava a les ciutats pròximes. Després van arribar els encàrrecs des de tots els racons del país. De joguets de fusta, va passar a la fabricació de construccions de metall. Més tard van vindre les nines de plàstic, els joguets amb piles, els cotxes teledirigits… La fàbrica va augmentar de mida i les vendes van créixer. Però, al cap dels anys, el negoci va començar a decaure. Els gustos dels xiquets havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure aleshores que havia de ser jo qui s’encarregara de l’empresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que encara no tenien molt d’èxit i… així vam començar a vendre videojocs i consoles de joc! Gràcies a aquella decisió, el negoci es va recuperar i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors. Però al meu despatx, junt amb els catàlegs de videojocs, conserve alguns joguets del meu iaio.


• En què s’assemblen els treballs del iaio, del fill i de la néta? • I en què es diferencien? • Quines activitats econòmiques ixen en el text? A quins sectors econòmics corresponen? 74

Ciències Socials 4



2 Quina és l’activitat del sector secundari que ocupa més quantitat de treballadors?

3 Què és el procés industrial?

4 Busca informació sobre el treball artesanal i respon a les preguntes.

• Quantes persones treballen en un taller artesanal, poques o moltes? • Cada treballador està especialitzat en una part del procés productiu? Raona la resposta. • Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes? • Hi ha moltes màquines? Per què? • Elaboren molts productes o pocs? Justifica la resposta. 5 Què és el sector terciari?

6 Quines activitats econòmiques del sector terciari estan molt relacionades amb el sector secundari? Per què?


Ciències Socials 4

75

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS El temps històric

Nom

Data

Champollion i la pedra Rosetta Fa més de 200 anys, en una localitat egípcia anomenada Rosetta, uns soldats de l’exèrcit francés trobaren una pedra molt especial. Era de basalt de color negre intens i hi tenia impresos tres textos: un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost de jeroglífics. El francés Jean-François Champollion va dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar el misteri de la pedra. Ell va ser qui va descobrir el significat de cada un dels símbols que constituïen l’escriptura jeroglífica. El seu descobriment va ser molt important, perquè gràcies a ell es va aconseguir la clau que obria les portes del fascinant món de l’antic Egipte.


• Què és la pedra Rosetta? • Com és? • Qui la va trobar? • Qui la va desxifrar? • Què va significar aquest descobriment? 76

Ciències Socials 4



2 Busca informació sobre la pedra Rosetta. Tria les dates que són correctes.

La pedra Rosetta es va trobar en 1799. La pedra Rosetta es va trobar en 2002. La pedra Rosetta conté un text de l’any 1525. La pedra Rosetta conté un text de l’any 196 aC. 3 Observa aquesta línia del temps i contesta. Anys ➞ 2006

Naix Eva.

2007

Comença a caminar.

2008

Va a la platja.

2009

2010

Se li cau una dent.

2011

Va a l’escola.

2012

Viatja en tren.

2013

2014

Toca el piano.

2015

Guanya un concurs de lectura.

• De què ens informa aquesta línia del temps? • Quina direcció té la línia? • Què representa cada tram de la línia del temps? • En quin any comença? • En quin acaba? • On se situa l’esdeveniment més antic? • I el més recent? • A quina edat va començar Eva a tocar el piano? Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

77

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS Les edats de la història

Nom

Data

Mitjans de comunicació antics Que curiosos eren els mitjans de comunicació del passat! Les tribus d’Àfrica transmetien missatges a distància a través del tam-tam, és a dir, amb colps de tambor. Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filípides és l’emissari grec més famós. Va córrer sense descansar 42 quilòmetres per anunciar als atenesos la victòria de la seua armada en la batalla de Marató. Després de donar el seu missatge va morir a causa de tan gran esforç. També s’utilitzaven senyals de fum o coloms missatgers. Fa 800 anys el soldà de Bagdad va ser el primer a entrenar coloms perquè volaren d’una estació de correus a la següent amb un missatge lligat a la pota.


• Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers d’anys? • Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres més llunyanes? • En quina edat de la història es va desenvolupar la civilització grega? • En quin segle es van començar a utilitzar els coloms missatgers? 78

Ciències Socials 4



2 Observa aquestes fotografies i ordena-les de més antiga a més recent.

Edat contemporània.

Prehistòria.

Edat antiga.

Edat mitjana.

Edat moderna.

3 Completa una línia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa en cada requadre l’habitatge o construcció corresponent.

Edat antiga

4 Descriu breument com era una de les construccions o habitatges representats en l’activitat 2.


Ciències Socials 4

79

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS La prehistòria

Nom

Data

L’invent més important de la història Fa mig milió d’anys, els nostres avantpassats coneixien el foc com un fenomen terrible de la naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia foc als boscos, les persones es refugiaven atemorides al fons de les seues coves, fugint de la desgràcia igual que els animals. Però un dia la curiositat els va portar a acostar-s’hi, a agafar una branca encesa i a portar-la a la cova; d’aquesta manera van aprendre per primera vegada a evadir-se de la foscor, del fred i de la por de la nit. El gran descobriment dels éssers humans va ser arribar a produir ells mateixos aquest foc, i ho aconseguiren fregant dues pedres de sílex i encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari vigilar constantment el foc perquè no s’apagara. El descobriment del foc va canviar per complet el rumb de la supervivència humana. Amb el foc es protegien del fred de la nit, espantaven las grans feres dels poblats, la carn de la caça era més saborosa i saludable passada pel foc, i també es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es contaven les històries i el coneixement passava dels uns als altres, i on l’ésser humà va continuar l’aprenentatge com a ésser social.


• Quants anys fa que l’ésser humà coneix el foc? • Com va aconseguir l’ésser humà fer foc per si mateix? • Quins avantatges ha suposat el descobriment del foc per a la humanitat? 80

Ciències Socials 4



2 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.

• On estan les persones que ixen en la fotografia? • Què fan? • Quina professió creus que tenen? • Per què? • Quines restes del passat observen? 3 Busca en ta casa dos objectes semblants als que s’usaven fa milers d’anys i explica en què s’assemblen i en què es diferencien.

Exemple: Un ganivet fa milers d’anys i en l’actualitat s’assemblen en el fet que s’utilitzen per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers d’anys es fabricaven amb pedra i en l’actualitat es fabriquen amb acer. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Ciències Socials 4

81

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS Els pobles preromans

Nom

Data

Visita a un museu arqueològic En un museu arqueològic s’exposen, conserven i classifiquen objectes i materials del passat, rescatats pels arqueòlegs o guardats al llarg dels segles. El seu objectiu és documentar el passat d’una comunitat o un país i pot contindre tant objectes de temps prehistòrics com altres del segle passat, des d’una col·lecció de peces de vestir fins a restes de gerros de fang que tenen milers d’anys d’antiguitat. El nostre país té una història molt llarga i plena d’esdeveniments. Nombrosos pobles i cultures han passat per Espanya i hi han deixat la seua empremta, per la qual cosa hi ha molts museus arqueològics. Museu Arqueològic de Lorca, Múrcia.


• Què hi ha en un museu arqueològic? • Per a què serveix estudiar els objectes de temps passats? • Has visitat algun museu? • Com hem de comportar-nos en un museu? 82

Ciències Socials 4




Fa més de 5.000 anys es va inventar l’escriptura. Al principi, s’utilitzaven jeroglífics, que són dibuixos que representen paraules o idees. Més tard, es va inventar l’alfabet, que és un conjunt de lletres que combinades entre si formen les paraules. La invenció de l’escriptura és tan important que marca els inicis de la història. • Per què és important l’aparició de l’escriptura? • Què va aparéixer de primer, els jeroglífics o l’alfabet? • Quina diferència hi ha entre els jeroglífics i l’alfabet? 3 Observa aquesta maqueta d’un habitatge celta i escriu com t’imagines que devia ser la vida d’un xiquet d’aquella època a Espanya.


Ciències Socials 4

83

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS L’època romana

Nom

Data

Els mosaics romans Una de les manifestacions de l’art romà que s’ha conservat més bé fins a l’actualitat són els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges es componien ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tessel·les. Les tessel·les podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la ceràmica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar el material en làmines fines, després en tires i després en quadradets. També s’usaven excepcionalment tessel·les de metalls preciosos, com l’or i la plata. Amb els mosaics representaven escenes de caça, de lluita de gladiadors, de carreres de carros, figures geomètriques...


• Què és un mosaic? • Com es fan els mosaics? • Per a què serveixen els mosaics? • Has vist un mosaic alguna vegada? On? Què representava? 84

Ciències Socials 4



2 Observa aquestes imatges i escriu quin creus que correspon a un pont romà. Després, contesta.

• Quines diferències observes entre un pont i l’altre? • Coneixes altres monuments romans? 3 Busca informació en Internet sobre els romans a Espanya i assenyala quins monuments són romans.

La Universitat de Salamanca

El circ de Tarragona

El temple de Diana (Mèrida)

El monestir d’El Escorial (Madrid)

El teatre de Sagunt (València)

Les muralles de Lugo

La catedral de Burgos

L’Alhambra (Granada)

L’arc de Medinacel·li (Sòria)

El pont d’Alcántara (Càceres)


Ciències Socials 4

85

BLOC

4

LES EMPREMTES DEL TEMPS Els aborígens canaris

Nom

Data

La història del gofio La història del gofio va començar fa molts milers d’anys, molt abans de l’arribada dels conquistadors a les illes, encara que en aquella època només es coneixia l’ordi. Posteriorment, s’hi van anar afegint nous ingredients, com el blat, l’avena, el cigró i el mill. Per a preparar-lo s’usaven pedres sobre les quals es col·locava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en la part corresponent a la superfície de fregament, i convexes a la part superior, on hi havia un forat, per on s’introduïen els grans torrats del cereal. Posteriorment, la fabricació d’alguns molins de vent o d’aigua va facilitar-ne la mòlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps i han donat pas als molins elèctrics. El gofio és un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; proteïnes, fibra, magnesi, ferro, calci i sodi.


• Des de quan elaboraven gofio els aborígens? • Què és el gofio? • Com es prepara el gofio? 86

Ciències Socials 4



2 Consulta un atles, localitza-hi les illes Canàries i contesta.

• En quin oceà es troben les illes Canàries? • Quantes illes componen l’arxipèlag canari? • Com s’anomenen les dues províncies canàries? I les capitals? 3 Llig el text següent. Busca en el diccionari els termes que no conegues. Després completa la taula.

Els símbols de les illes Canàries La comunitat canària i cada una de les illes que la formen tenen com a símbols un animal i un vegetal. Els de la comunitat són la palmera i l’ocell canaris. Els de les illes són els següents: Fuerteventura, el cardó de Jandía i la hubara; Gomera, la Persea indica i la xixella canària; Gran Canària, el cardó i el gos de presa canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dolça i l’aliguenya; La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pinsà.

Territori Comunitat canària

Animal Ocell canari

Vegetal Palmera canària

Fuerteventura Gomera Gran Canària Hierro Lanzarote La Palma Tenerife


Ciències Socials 4

87

2

Solucionari

Solucions. Pla de millora Bloc 2

Fitxa 4

Fitxa 1

1. Les capes són: l’atmosfera, que és la capa gasosa; la hidrosfera, que és la capa líquida; i la geosfera, que és la capa sòlida.

1. • Estrella: astre que emet llum i calor contínuament. • Planeta: cos esfèric que gira al voltant d’una estrella. • Satèl·lit: astre que gira al voltant d’un planeta. 2. R G. D’esquerra a dreta i seguint la direcció de les agulles del rellotge: Júpiter, Venus, Mercuri, Terra, Urà, Mart, Saturn i Neptú.

Fitxa 2 1. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotació. El fa la Terra al voltant del Sol. Translació. Tarda a fer-lo un any. Translació. Dóna lloc als dies i les nits. Rotació. Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. Translació. 2. Són les diferents formes que presenta la Lluna. 3. El dibuix de l’esquerra representa el moviment de translació i el de la dreta, el de rotació. • RG. En el dibuix de l’esquerra l’alumne afegirà dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor, i a l’esquerra, estiu. • RG. En el dibuix de la dreta, l’alumne escriurà en la cartel·la que assenyala la zona amb més llum, dia, i nit, en la cartel·la que marca la zona menys il·luminada.

Fitxa 3 1. Un globus terraqüi és una representació tridimensional, de manera que reprodueix la Terra sense distorsionar. És com una miniatura de la Terra. En un mapa la forma, la grandària i les distàncies es distorsionen. 2. R G. De dalt a baix l’alumne marcarà: B. Pol nord. A. Eix de rotació. E. Hemisferi nord. D. Equador. F. Hemisferi sud. C. Pol sud. 3. • La rosa dels vents. • La retolació. • La llegenda. • L’escala. 4. • Nord, sud, est i oest. • Per l’est. • Per l’oest. 5. R L. 6. 1 . Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels Andes. 3. Desert del Sàhara. 4. Riu Nil. 5. Gran plana europea. 6. Himàlaia. 7. Monts Urals. 8. Arxipèlag del Japó.

90

Ciències Socials 4

2. RG. De dalt a baix: escorça, mantell i nucli. 3. El relleu és el conjunt de formes que tenen els continents i els oceans. Algunes formes són les muntanyes i les planes. 4. L’erosió és el desgast de les roques, mentre que la sedimentació és l’acumulació dels materials erosionats.

Fitxa 5 1. Les roques estan formades per minerals. Verdadera Totes les roques són líquides. Falsa. La sienita és una roca formada per un sol mineral. Falsa. Les oracions correctes serien: Les roques poden ser dures, toves o líquides. La sienita està formada per diversos minerals. 2. Roques magmàtiques. Algunes es formen a l’interior de la Terra i altres procedeixen de la lava dels volcans. Exemples: granit i basalt. Roques sedimentàries. Es formen a partir de restes d’altres roques, de restes d’éssers vius, o a partir de substàncies dissoltes en l’aigua. Exemples: argila, carbó, petroli i calcària. Roques metamòrfiques. Es formen a partir d’altres roques, però es transformen per pressió o temperatura. Exemples: pissarra i marbre. 3. RM. • El diamant és el mineral més dur. • L’anell d’or de ma tia brilla molt. • El quars de color rosa és el que més m’agrada. • La malaquita és un mineral de forma irregular.

Fitxa 6 1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 6. Massís Galaic. 3. Serralada Cantàbrica. 9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema Central. 5. Serralada Ibèrica. 2. Muntanyes de Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Bètiques. 2. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic. RG. Cal situar el mar Cantàbric, al nord; el mar Mediterrani, a l’est, i l’oceà Atlàntic, a l’oest. 3. RG. Els alumnes escriuran en la cartel·la que està més al nord ‘depressió de l’Ebre’ i en la que està mes al sud, ‘depressió del Guadalquivir’.


4. La Meseta central és una gran serralada. Falsa. El Sistema Central és una gran plana. Falsa.

2. El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.

Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta. Verdadera.

3. El termòmetre mesura la temperatura de l’aire. L’anemòmetre mesura la velocitat del vent. El pluviòmetre mesura les precipitacions. El penell indica la direcció del vent.

Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó. Falsa.

Fitxa 9

Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta. Verdadera.

Les oracions correctes serien: La Meseta central és una gran plana. El Sistema Central és una gran serralada. Les muntanyes interiors de la Meseta són el Sistema Central i les muntanyes de Toledo. 5. Serralades Bètiques. Exteriors a la Meseta. Serralada Cantàbrica. Envolten la Meseta. Sierra Morena. Envolten la Meseta. Massís Galaic. Exteriors a la Meseta. Serralada Ibèrica. Envolten la Meseta. Pirineus. Exteriors a la Meseta. 6. La màxima altitud és el Teide. Es troba a les illes Canàries. 7. Les illes Canàries estan a l’oceà Atlàntic i les illes Balears, al mar Mediterrani. 8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs de Cadis i València, i els caps de Finisterre i de la Nau.

Fitxa 7 1. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra. És important perquè filtra els rajos del Sol perjudicials per als éssers vius, reté part de la calor del Sol i impedeix que les temperatures siguen massa altes o massa baixes. 2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors. B. Estratosfera. A. Troposfera. 3. La troposfera és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta es produeixen els fenòmens atmosfèrics. A l’estratosfera hi ha la capa d’ozó, un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als éssers vius. Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes fins a arribar a l’espai.

Fitxa 8 1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Pluja (pel paraigua), núvols (estan al cel) i vent (que impedeix caminar a la persona de la fotografia).


1. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera que es donen en una regió durant molts anys. 2. Els factors són la proximitat a l’equador, l’altitud de les terres i la distància o llunyania al mar. 3. Climes càlids: al voltant de l’equador. Climes freds: al voltant dels pols nord i sud. Climes temperats: entre la zona càlida i les dues fredes. 4. Climes càlids. Alguns tenen temperatures altes i pluges freqüents, en aquesta zona creixen selves. Quan ens allunyem de l’equador les pluges només es produeixen en una estació, per la qual cosa hi ha sabanes. En d’altres a penes plou i només hi creixen palmeres i cactus. Climes freds. Fa molt de fred tot l’any i plou poc. Hi creix la tundra (molses i herbes). Climes temperats. En uns llocs plou molt, en d’altres, poc… i les temperatures no són ni molt altes ni molt baixes, tots tenen les quatre estacions. Hi creixen praderies i boscos.

Fitxa 10 1. RG. 2. Clima oceànic. Temperatures: suaus. Precipitacions: freqüents tot l’any. Clima mediterrani. Temperatures: a la costa, suaus tot l’any; a l’interior, baixes a l’hivern i altes a l’estiu. Precipitacions: escasses, sobretot a l’estiu. Clima subtropical. Temperatures: suaus tot l’any. Precipitacions: escasses. Clima de muntanya. Temperatures: baixes a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions: abundants.

Fitxa 11 1. La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça. Falsa. L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies… Verdadera. Ciències Socials 4

91

Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius. Falsa. Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua per diferències de temperatura. Verdadera. Les oracions correctes serien: La major part de l’aigua de la hidrosfera és salada. Les marees són pujades i baixades del nivell del mar.

5. El riu més cabalós d’Espanya és el riu Ebre perquè en el seu curs alt travessa zones en què plou i neva molt. 6. RG. 7. Cantàbric: Nerbion, Eo. Atlàntic: Tajo, Guadiana. Mediterrani: Ebre, Túria.

2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: evaporació, condensació, precipitació i retorn.

Fitxa 14

Fitxa 12

1. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre que observem des d’un lloc.

1. • Les aigües superficials es troben a la superfície de la Terra i les subterrànies són els corrents i depòsits naturals d’aigua de l’interior de l’escorça terrestre • El llit és el terreny per on corre l’aigua d’un riu i el cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. 2. Les glaceres són una capa gruixuda de gel que es forma per l’acumulació de neu. Els rius són corrents continus d’aigua. Els aqüífers són depòsits subterranis d’aigua. 3. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. 1. Curs alt. 2. Curs mitjà. 4. Afluent. 3. Curs baix. 5. Desembocadura.

Fitxa 13 1. Els rius són llargs quan naixen en muntanyes allunyades del mar on desemboquen; si hi estan pròximes, són curts. Quan els rius passen per zones amb clima sec, tenen poc de cabal; si travessen zones amb clima plujós, tenen un cabal abundant. 2. Un vessant és el terreny format per diverses conques, els rius del qual desemboquen en un mateix mar o oceà. 3. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic. 4. El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs. Falsa. Els rius del vessant atlàntic són curts. Falsa. Els rius del vessant mediterrani són llargs, perquè naixen en muntanyes molt allunyades del mar. Falsa. Les oracions correctes serien: El cabal dels rius del vessant cantàbric és regular i abundant. Els rius del vessant atlàntic són llargs. Els rius del vessant mediterrani són curts, perquè naixen en muntanyes pròximes al mar.

92

Ciències Socials 4

2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets per les persones i en els transformats, sí. 3. RM. L’alumne hauria de destacar les muntanyes, la vegetació, l’animal (ant) i el riu o llac pel qual passa l’animal. 4. RG. De dalt a baix i seguint la direcció de les agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius i pont. 5. RM. L’alumne podria assenyalar l’agricultura, la indústria, els transports… 6. RM. L’alumnat hauria de destacar la desforestació, la contaminació i la construcció excessiva. 7. RM. Entre les mesures per a conservar un paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais protegits.

Fitxa 15 1. En el paisatge superior, el relleu és pla i està transformat per l’agricultura i la ramaderia. En el paisatge inferior el relleu és pla i costaner; està transformat per l’activitat turística. 2. En els paisatges d’interior el clima és oceànic. Falsa. El relleu dels paisatges canaris és volcànic. Verdadera. Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa. Verdadera. A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes. Verdadera. L’oració correcta seria: En els paisatges d’interior el clima és mediterrani. 3. • Els elements naturals són els penya-segats, el mar i la vegetació.


• Els elements que han transformat el paisatge van ser els habitatges, la carretera, els camins i el port. 4. • El clima és el mediterrani de costa. • La població viu en ciutats de la costa. • La població es dedica a la indústria i al turisme.

Fitxa 18 1. • Ciutadania europea: permet als habitants dels països de la Unió Europea viure, estudiar o treballar en qualsevol país de la UE. • Euro: moneda que comparteixen molts països de la UE. 2. RG.

Bloc 3 Fitxa 16 1. RG. • De roig pintaran les illes Balears i les Canàries. • De verd: Principat d’Astúries, Cantàbria, Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia i les Illes Balears. • De blau Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Aragó, Catalunya, Extremadura, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries. • Encerclaran de groc Ceuta i Melilla. 2. Cada província té una capital provincial. Les diputacions provincials s’encarreguen d’administrar el territori de cada província. Els municipis estan governats pels ajuntaments. L’ajuntament està format per l’alcalde i els regidors.

3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu millorar l’economia i la societat. 4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans de la UE i aprova les lleis. Consell de la Unió Europea. Aprova les lleis. Comissió Europea. Governa la UE i decideix en què es gastarà els diners de la Unió. Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten les lleis de la UE. 5. Parlament Europeu: eurodiputats. Consell de la Unió Europea: ministres. Comissió Europea: comissaris. Tribunal de Justícia: jutges. 6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya, Portugal i Itàlia, entre altres. 7. L’euro és important perquè entre els països que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda, cosa que facilita els intercanvis.

Fitxa 19 1. • Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure.

Fitxa 17

• Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any.

1. Espanya és un estat democràtic perquè tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures, i perquè les persones poden elegir lliurement els governants en les eleccions.

• Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per viure en un altre.

2. L a llei més important d’Espanya és la Constitució. Va ser aprovada en 1978. S’hi recullen els drets i deures dels ciutadans, i les institucions de l’estat. 3. Cap de l’estat. Representa Espanya i és el Rei. Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis, controlen l’actuació del govern i aproven els pressupostos. Estan formades pels diputats i senadors. Govern. Dirigeix l’estat i s’ocupa de les relacions entre Espanya i altres països. El componen el president i els ministres. Tribunals de Justícia. S’ocupen que es respecten les lleis. Els seus membres són els jutges i magistrats.


• Mortalitat: nombre de persones que moren al llarg d’un any.

2. Classificació de la població. Per sexe: dones i homes. Per edat: joves, adults i ancians. Per activitat: població activa i població inactiva; i dins de l’activa, ocupada i desocupada.

Fitxa 20 1. • La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat de 37 persones. • Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants. • La població de la Pobla va augmentar ja que hi van nàixer més bebés que persones hi van morir, i van arribar més persones que les que se n’anaren. Ciències Socials 4

93

2. A Espanya la població no està repartida de manera desigual. Falsa. Les zones molt poblades es troben a l’interior. Falsa. Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses. Verdadera. A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants. Verdadera. Les oracions correctes serien: A Espanya la població està repartida de manera desigual. Les zones molt poblades es troben a la costa.

Fitxa 21 1. • Sector primari: agrupa les activitats que obtinguen productes que puguen utilitzar-se directament o que s’utilitzen com a matèries primeres per a la indústria. • Sector secundari: agrupa els treballs que transformen les matèries primeres en productes elaborats. • Sector terciari: agrupa els treballs que no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones. 2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari, primari. 3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre productes vegetals. Sector primari. • Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les aigües superficials i marines. Sector primari. 4. • L a matèria primera necessària per a elaborar formatge és la llet. • A les fàbriques es transforma la llet en formatge. • Es du als establiments comercials perquè es venga. 5. El treball en cadena significa que cada treballador s’especialitza en una part del procés industrial. 6. El sector terciari és el que ocupa més persones. Verdadera. El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments de les persones per a descansar i divertir-se. Verdadera. A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones. Falsa. El transport és el trasllat de productes i passatgers. Verdadera. L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és el servei en què treballen més persones.

94

Ciències Socials 4

Bloc 4 Fitxa 22 1. Els historiadors són les persones que investiguen els esdeveniments ocorreguts en el passat. Treballen amb ells científics com els geògrafs i els arqueòlegs. 2. És una empremta del passat que ha perviscut al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita) i un quadre (font gràfica). 3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC i 450 dC. 4. Els fets successius són els que tenen lloc un darrere d’un altre i els fets simultanis són els que es produeixen al mateix temps.

Fitxa 23 1. (2) edat antiga. (5) edat contemporània. (3) edat mitjana. (1) prehistòria. (4) edat moderna. 2. El període més llarg va ser la prehistòria i el més curt, l’edat contemporània. 3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. • RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana, fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment d’Amèrica; edat contemporània, Revolució Francesa.

Fitxa 24 1. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven organitzats en tribus i es repartien les tasques. Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels productes que cultivaven i dels animals que criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant en un treball. Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van convertir en poblats i més tard en ciutats. S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia. Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van aparéixer nous oficis, com l’artesania. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

2. • Molí de mà: invent. Neolític. • Foc: descobriment. Paleolític. • Arada: invent. Edat dels metalls. 3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser molt important ja que en els gerros es guardava i es conservava la collita, en les olles es cuinava, i en els plats i bols es menjava i es bevia.

Fitxa 25 1. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’. 2. Representen animals com mamuts, cavalls… Zona cantàbrica. Representen persones dansant, caçant o recol·lectant. Zona llevantina. Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona llevantina. Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors. Zona cantàbrica. 3. Un monument megalític és un monument construït amb grans pedres anomenades megàlits. 4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.

Fitxa 26 1. RG. 2. • Les cases són circulars. • Les cases estan disposades de forma desordenada. • Es tracta d’un poblat celta.

Fitxa 27 1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple, teatre, muralla, acròpolis, àgora. 2. • Els fenicis van arribar a la Península per comerciar amb els pobles que la poblaven. • Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata, ceràmica, ivori o seda. • Els cartaginesos es van instal·lar a les antigues colònies fenícies.

Fitxa 28 1. RG. 2. (2) Interior de la Península. (1) Costa mediterrània. (3) Nord peninsular. 3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània en cinc províncies: Bètica, Tarraconense, Gal·lècia i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un governador. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Fitxa 29 1. La societat romana estava composta per esclaus i persones lliures. Entre les persones lliures hi havia patricis i plebeus. 2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien les persones pobres. La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien les persones riques. 3. • Amfiteatre. • Circ. • Temple.

Fitxa 30 1. Els primers pobladors de Canàries van arribar des del nord-est d’Àfrica. 2. • Les coves estaven situades als penya-segats de la costa o als barrancs. • Dins de les coves es van trobar molins de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de ceràmica, sarrons de pell… • Hi pintaven animals, figures humanes i formes geomètriques. 3. • Els poblats se situaven en llocs plans. • Les cases eren de pedra. • El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra. 4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals. Verdadera. Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio. Verdadera. Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien fusta. Verdadera. Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall. Falsa. L’oració correcta seria: Per a treballar la terra no utilitzaven ferramentes de metall, ja que a Canàries no hi havia metalls. 5. Els guanartemes i els menceys era com s’anomenaven els caps de territoris extensos a Gran Canària i a Tenerife. 6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura, se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro es conserven textos gravats en pedra. 7. La imatge de l’esquerra és un gravat i la de la dreta, una ceràmica aborigen. 8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canària, el pasturatge de cabres i el xiulet gomer. Ciències Socials 4

95

Solucions. Programa d’ampliació Bloc 2

• Les icnites són roques en les quals han quedat impreses les petjades dels dinosaures.

Fitxa 1

• A La Rioja, Terol i Sòria.

1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles, planetes, gasos, pols… • Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una banda ampla de color blanc, com si fóra un camí de llet. • Forma d’espiral amb diversos braços. • Està formada per més de 200.000 milions d’estrelles. • Al Braç d’Orió. 2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà, Júpiter, Saturn i Neptú. 3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. 4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre si mateix. Moviment de translació: el planeta es trasllada al voltant del Sol. 5. La Lluna.

2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres. 3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers vius. S’empra per a obtindre energia. Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers vius. S’empra per a obtindre energia. 4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.

Fitxa 4 1. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua del mar. • Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa atlàntica de Galícia. • RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de la ria i al fet que està envoltada de penya-segats. 2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag, badia, delta, golf, cap, platja, illa. 3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és un entrant de mar a la terra. • Una illa és un tros de terra envoltada d’aigua i un arxipèlag és un conjunt d’illes.

6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó, Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc.

4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània.

Fitxa 2

5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa i d’Aveiro a Portugal.

1. • Una projecció cartogràfica és la representació de la Terra en un pla.

Fitxa 5

• Cilíndrica, cònica i azimutal. • La projecció azimutal. 2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents; a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt, la retolació i a la dreta baix, la llegenda. 3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més gran que Europa. En canvi, en la projecció de Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària molt semblant. • En la projecció de Mercator.

• RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques. • Feia calor intensa i les pluges eren molt escasses. • Perquè Xavier va advertir que s’aproximava un temporal i s’hi van prendre les mesures necessàries a temps. 2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats. 3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire. Un pluviòmetre mesura les precipitacions que cauen cada dia al depòsit.

Fitxa 3 1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme viu que s’ha petrificat. • Els paleontòlegs. Indiquen com eren les condicions ambientals d’una zona.

96

1. • La persona que estudia el temps.

Ciències Socials 4

4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries. • A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó i Catalunya. • Estarà núvol.


• Moderats. • Moderats al nord i fluixos al sud.

Fitxa 6 1. • A l’Amèrica del Sud. • Poden passar 5, 20 o 400 anys. • Les llavors de les plantes germinen, floreixen i estenen les llavors per formar el desert florit. •N o, la vida hi deu ser molt difícil per la falta d’aigua. 2. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera que es donen en una regió durant molts anys. 3. D e la proximitat a l’equador, del relleu i de la distància al mar. 4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra i seguint el moviment de les agulles del rellotge: zona temperada, zona freda, zona temperada, zona càlida, zona temperada, zona freda, zona temperada i zona càlida.

2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen en muntanyes pròximes al mar i amb molt de cabal perquè hi plou molt en totes les estacions. • Són llargs perquè naixen en muntanyes allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els mesos de primavera i tardor. 3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar Mediterrani, els seus afluents principals són el Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.

Fitxa 9 1. • A Cudillero, Astúries. • RM. És una platja prop d’un gran penya-segat, amb vegetació. • És un lloc poc transformat per les persones perquè està protegit. • RM. Per a mantindre la bellesa que té. 2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des d’un lloc.

• Les temperatures són altes.

3. Naturals o transformats.

• Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols nord i sud, i a les altes muntanyes.

4. • És un paisatge transformat.

• En els climes temperats.

Fitxa 7 1. • Al nord-est de la província de Conca, Castella-la Manxa.

• És un paisatge d’interior. • El relleu és muntanyós. • Arbres. • No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu a la part dreta de la foto. • Les carreteres i els edificis.

• L’aigua es filtra a l’interior de la terra, circula i s’acumula.

Fitxa 10

• Ix a través de molts brolladors.

1. • A Burgos.

• Per les sequeres molt prolongades. 2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està composta d’aigua. 3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació; 2. Condensació. 4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent, riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer.

Fitxa 8 1. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any, a l’estiu disminueix molt. • Perquè gran part dels rius corren entre muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal molt irregular. • Per a utilitzar-los com a vies de comunicació.


• D’un rierol que naix en una cova situada a la part alta del poble. • La muntanya, el riu i la vegetació. • Les cases i el camí. • Paisatge interior. 2. Les planes de la Meseta central i de la depressió de l’Ebre, tenen poca vegetació. 3. L’agricultura i la ramaderia. 4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic és la fotografia de l’esquerra. • Muntanyes, prats i arbres. • Els edificis. 5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris. Al centre de la península Ibèrica i a l’arxipèlag canari. Ciències Socials 4

97

Bloc 3 Fitxa 11 1. • El límit entre dos estats. • Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies de delimitació que hi ha en els mapes, però no en el terreny. • Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera important entre els països. • Les que diferencien els països pobres dels països rics. 2. La major part de la península Ibèrica, les illes Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla. 3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques: França, Andorra, Portugal i el Marroc. 4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats autònomes. • Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia.

• La forma de fer els joguets és diferent: el iaio els feia de fusta; el fill, de metall, i la néta, digitals. • El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir, correspon al sector secundari. 2. La indústria. 3. El procés industrial és la transformació de les matèries primeres en productes elaborats. 4. • En un taller artesanal solen treballar poques persones. • No, cada treballador fa el producte des del començament fins al final. • Les ferramentes són senzilles. • No, és un treball manual. • Elaboren pocs productes perquè no és una fabricació en cadena. 5. El sector terciari agrupa els treballs que no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis a les persones. 6. El comerç i el transport perquè posen en contacte els productes amb els consumidors.

Fitxa 12

Bloc 4

1. • El cens és una relació de població d’un territori.

Fitxa 14

• En 1594. • Per conéixer amb exactitud quants súbdits havien de pagar els impostos. • El nombre de persones de cada grup d’edat, quantes són homes i dones, lloc de naixement de cada persona i el nivell d’estudis. 2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434. Disminuirà. • La mortalitat anirà augmentant. • Aquesta xifra no canvia. • El nombre d’emigrants anirà disminuint. • La població disminuirà perquè la natalitat es reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més emigrants que immigrants. 3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les necessitats d’una població cada vegada més envellida: més hospitals, geriàtrics, residències, etc.

Fitxa 13 1. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets.

98

Ciències Socials 4

1. • És una pedra molt especial que conté tres textos: un en grec, un altre en una llengua egípcia molt antiga i el tercer estava compost per jeroglífics. • És una pedra de basalt de color negre intens. • Uns soldats de l’exèrcit francés. • Jean-François Champollion. • Va servir per a descobrir el significat de cada un dels símbols que constituïen l’escriptura jeroglífica, i així conéixer el fascinant món de l’antic Egipte. 2. Són correctes les dates 1 i 4. 3. • De diferents esdeveniments en la vida d’una xiqueta que es diu Eva. • D’esquerra a dreta. • Cada tram representa un any en la vida d’Eva. • En 2006 • En 2015. • Al principi de la línia del temps. • Al final de la línia del temps. • Als 8 anys.


Fitxa 15

Fitxa 18

1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum o coloms missatgers.

1. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.

• Amb els coloms missatgers o emissaris.

• Es componen imatges ajuntant peces menudes quadrades de colors, anomenades tessel·les.

• En l’edat antiga.

• Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets.

• En el segle XIII.

• RL.

2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2 i 4. 3. RG. 4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença externa dels edificis.

Fitxa 16 1. • Fa mig milió d’anys. • Fregant dues pedres i encenent amb les espurnes unes branquetes seques. • Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar les ferides. 2. • En un jaciment arqueològic. • Busquen restes del passat. • Arqueòlegs. • RM. Perquè treballen en un jaciment. • RM. Les restes humanes que hi estan enterrades i el lloc. 3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla de cosir, un arpó, una peça de roba...

Fitxa 17 1. • Objectes i materials del passat, des de peces de vestir fins a restes de gerres de fang. • Per a comprendre com vivien els nostres avantpassats.

2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de la dreta, romà. • RM. Els alumnes faran referència a les característiques estètiques, els materials de construcció, la grandària, etc. • RL. 3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt (València), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont d’Alcántara (Càceres).

Fitxa 19 1. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors a les illes. • És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres, magnesi, ferro, calci i sodi. • Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill i es tritura als molins. 2. • A l’oceà Atlàntic. • Set illes. • Província de Santa Cruz de Tenerife, capital Santa Cruz de Tenerife, i província de Las Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas de Gran Canaria. 3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera: xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça; La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà i drago.

• RL. • RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar, no molestar els altres visitants, etc. 2. • Perquè marca el començament de la història. • Els jeroglífics. • Els jeroglífics són figures i símbols que representen les paraules i l’alfabet es compon de lletres que formen les paraules. 3. RL.


Ciències Socials 4

99

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

671616_Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar

Recommend Documents