Solucionari Llengua Catalana 2 Batxillerat

SOLUCIONARI QUADERN DE TREBALL LLENGUA CATALANA 2 BATXILLERAT

ORTOGRAFIA

. U . A . S , L A R E N E G A R O T I D E S E M R E H . S N O I C I D E U O N L L E T S A C © / E L B A I P O C O T O F L A I R E T A M

Unitat 1: El 1: El vocalisme català vènia; g carrega, carregà; h conté; i continua, 1 a creieu; b invalida; c cantó; d formula, formulà; e beneït; f vènia; continuà; j italià 2 a desembre [é]; b ordinador [ó]; c vacances [á]; d pastissos [í]; e advocat [á]; f sortós [ó]; g escopeta [1]; h tomaquera [é]; i novel·la [1]; j mandarines [í]; k escola escola [3]; l botiga [í]; m tisores [ó]; n muntanya [á]; o sabates [á]; p carboner [é] 3 a calent; b sabent; c aixella; d llebre; e plom; f vora; g fosc 4 e

o

oberta

tancada

oberta

tancada

deu molts diners, deu euros, ceba de figueres, trànsit dens, bec mistela, conflicte tens, tinc set, set gols

la seva padrina, dents de llet, bec corb, tens set?

té sort, és fora, llavors ho faré, fonts de Montjuïc, s’obre la sessió, em moc

és sord, fóra interessant, llavors de tomaquera, fons de pensió, sobre l’escriptori, moc nasal

5 [e] llest seva

T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

2

[1] tel verd cleda mel fresc

[o] tot sorra

[3] soc col pot got coll

agenda; 6 a ferro; b premi; c medi; d ingenu; e bistec; f arquitecte; g greix; h segell; i crema; j antena; k agenda; penyora; l aparença; m cert; n festa; o bandera; p bunyol; q genoll; r mona; s corn; t clot; u dolor; v penyora; farigola; x hora; y bou; bou; z pou; a’ moll; b’ porta; c’ rosa; d’ rossa w farigola; e

o

oberta

tancada

oberta

tancada

ferro, premi, medi, ingenu, bistec, arquitecte, antena, aparença, cert

greix, segell, crema, agenda, festa, bandera

bunyol, clot, hora, bou, moll, porta, rosa

genoll, mona, corn, dolor, penyora, farigola, pou, rossa

SOLUCIONARI

7

vocals tancades __ vocals obertes He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. SALVADOR ESPRIU

Unitat 2: La 2: La vocal neutra. Les grafies a / e àtones


la pediatra; g la galta; h el dubte; i la tarda; 1 a el mestre; b el xiscle; c el poble; d la sorra; e la crosta; f la el vespre; l el colze; m l’aire; n la tassa; o el litre j el rave; k el Els mots femenins acaben en -a - a i els masculins en -e - e. 2 a altre matí; b altra tarda; c peu esquerre; d mà esquerra; e personatge sinistre; f persona sinistra; g terra pobra; h país pobre; i llet agra; j vi agre; k cadira còmoda; l llit còmode; m finca enorme; n palau enorme; o bèstia salvatge; p ós salvatge; q construcció simple; r problema simple

suïcida; g classe; h poeta; i base; j patriarca; k piràmide; 3 a febre; b diploma; c mare; d tema; e torre; f suïcida; l anarquista llotja; g platja; h pasqua; i pinça; j mosca; k veça; veça; 4 a esponja; b tanca; c recança; d barca; e botiga; f llotja; l amiga; m paraigua; n llengua 5 a defensor; b fusteria; c melmelada; d fanguissar; e segador; f serralada; g encadenar; h verdós; llampec; l peixater; m gentada; n ventada; o ventall; p abraçada; q rosegador; i càrrec; j banyador; k llampec; escalfor; w tendresa; tendresa; x papereria; y pelleteria pelleteria r frescor; s vedella; t carretera; u paret; v escalfor;

A interior de mot escrivim a o e segons que un altre mot de la mateixa família tingui una a o una e tònica. efeminat; g resplendent; h ambaixada; i mera6 a afaita; b monestir; c avaria; d Sardenya; e avalua; f efeminat; vella; j assassí; k polseguera; polseguera; l estendard; m rancor; n sergent; o assemblea; p estella; q rave; r racó; s arravatar; t sometent 7 Completa els mots de les frases següents amb a o e: a La imatge que es té dels alumnes d’aquesta classe és bona. b L’home d’aquest poble és flautista. molt simpàtica i atractiva. d El ministre que ha assistit a l’acte és autodidacta. e c La Carme és una dona molt El rei és un monarca demòcrata. f Aquesta Aquesta peixateria és de la carnissera del districte. g El refredat m’ha

començat per la laringe.


3

ORTOGRAFIA


de néixer : neixo (naixo), neixes (naixes), neix (naix), naixem, naixeu, neixen (nai xen). 8 Present d’indicatiu de néixer Futur de de treure: treure: trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran. Condicional de jeure: jeure: jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien L’ebenista va fer un treball meravellós. b Van detenir l’assassí quan passava disfressat per davant de 9 a L’ebenista l’ambaixada. c El monestir conserva un moble envernissat decorat amb unes sanefes geomètriques. d Li van arrabassar el davantal blanc i resplendent. e En un racó de l’Empordà hi ha un indret meravellós. f Recordo Recordo amb més melangia que no pas rancor la meva estada a l’internat. g L’Esteve va afaitar-se la barba i va raspallar-se els cabells. h Tragueren del monestir l’orgue avariat. i L’atleta de Sardenya se sentia trist i enyorat. j Els treballadors del metall van demanar empara legal després de l’assemblea. 10 Convalescència. Quan despenja el telèfon per interrompre el tercer ring, l’home mira el rellotge: un

quart de deu de la nit. Sense donar-li temps a dir res, la dona li explica que qu e ha hagut d’anar urgentment a l’hospital perquè han ingressat el seu pare. L’home pensa en el sogre i se l’imagina entubat, pàl·lid, envoltat d’infermeres. La dona el tranquil·litza: no és greu, tot i que, per si de cas, s’estima més quedars’hi a dormir. «Vull «Vull ser al seu costat quan es desperti», diu. També li pregunta si podria dur-li el necesser amb el líquid per rentar les lents de contacte i el raspall de dents. SERGI PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes

Unitat 3: Les 3: Les grafies o / u àtones 1 a cucurutxo; b xuixo; c morro; d musclo; e zero; f guerxo; g número; h porxo; i manso; j ferro; k lloro; l sonso; m fondo; n carro; o quilo; p gerro; q suro; r borratxo

assidu; g sinus; h globus; i liceus; j museu; k individu; individu; 2 a cactus; b continu; c correus; d ardu; e trofeu; f assidu; l trineu; m superflu; n incisiu; o ambigu; p perpetu; q altaveu; r vidu; s arxiu; t estiu


4

Alguns mots acaben en -u - u i conserven aquesta vocal en el plural. També acaben en -us alguns -us alguns mots invariables. tristos; g reflexos; h discs (discos); 3 a lluços; b texts (textos); c mesos; d complexos; e peixos; f trist / tristos; traços; l dolços; m empatxos; n boigs (bojos); o mol·luscs (mol·luscos); p esquii masos; j trossos; k traços; txos; q arrossos; r cossos; s contexts (contextos); t fixos; u despatxos; v escassos escassos enraonar, 4 a empunyar, puny; b encorbar, corba; c escullera, escull; d plomall, ploma; e sucar, suc; f enraonar, raó; g ulleres, ull; h bocassa, boca; i xutar, xut; j solcar, solc; k fullejar, fullejar, full; l endolcir, dolç; m dotzena, dotze; n golafre, gola; o joguina, joc; p foscor, fosc; q joventut, jove; r rucada, ruc; s brotar, brot; t porter, porta Perquè són derivades. titular; g bucal; h consular; i fusió, fundent; 5 a dulcificar; b mundial; c juvenil; d curvatura; e vulcanisme; f titular; j mucositat expulsaria; g tornaràs; h bullim; i trontollava; 6 a poséssim; b juguem; c portava; d polsar; e correrem; f expulsaria; gronxaré; l sopem; m espolsem; n trobés; o puntejar j mullava; k gronxaré; Cal buscar una forma en què la o o la u siguin tòniques i reproduir aquesta vocal en tot el paradigma.

SOLUCIONARI

surts, sortim; g podem, 7 a cullo, collia; b tus, tossim; c cuses, cosim; d vull, volia; e escup, escopirem; f surts, puguem En els verbs cosir , tossir , escopir , sortir i i collir , i els seus derivats, escrivim amb o les formes àtones i amb u les formes tòniques. Els verbs poder verbs poder i i voler mantenen mantenen la u en les formes puguem formes puguem,, pugueu, pugueu, vulguem, vulguem, vulgueu. vulgueu. govern; g joglar; h sufocar; i bordell; j ordir; k suport; suport; l 8 a avorrir-se; b turment; c polir; d cartolina; e roí; f govern; complir; m torró; n sorgir; o ploma; p suborn; q sofrir; r botifarra; s rètol; t muntanya; u cobrir; v muntar; muntar; embotit; x sospirar; y bufetada bufetada w embotit; 9 a El govern dóna suport al candidat acusat de suborn. b Pels volts de Nadal compro embotits, torró, botifarra i tonyina. c Encara que poguéssim no pujaríem mai a aquella muntanya. d Un tipus sense escrúpols li va clavar una bufetada. e El cònsol romanès prové del món juvenil. f La La lectura d’aquell capítol va resultar avorrida. g Els bombers de l’Empordà van sufocar un incendi. h El joglar que cantava com un rossinyol va rebre un estoig amb un robí. i L’equip del Joventut va sofrir, però va obtenir un triomf important. j No puc suportar la supèrbia d’en Joan.

Unitat 4: La 4: La diftongació i la separació sil·làbica


g u (pi / gues), qu (mà / qui / na), ig (roig). 1 Dígrafs que no se separen: ny (pi / nya), ll (co / llir), gu Diftong: grup fònic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins una mateixa síl·laba. re-nun-ci-en; g tra-ieu; h vè-iem; i ra-di-en; j in2 a fè-ieu; b es-tu-di-a; c tot-ho-ra; d co-pi-o; e co-ï-es; f re-nun-ci-en; hu-mà; k a-pre-ci-a; a-pre-ci-a; l ben-es-tant; m trè-ieu; n ve-iem; o di-vor-ci-a; p de-nun-ci-es; q as-fi-xi-en; r desai-re; s trans-at-làn-tic; t sa-bi-a; u re-du-ï-en; v tra-du-í-em; tra-du-í-em; w co-in-ci-dir; co-in-ci-dir; x cel-o-bert; y mil-ho-mes; mil-ho-mes; z bes-a-vi; a’ nos-al-tres; b’ sub-has-ta aguts

plans

traieu, traieu, inhumà, inhumà, benesta benestant, nt, veiem, veiem, coincid coincidirir,, celobert celobert

fèieu, fèieu, estudia, estudia, tothora tothora,, copio, copio, coïes, coïes, renuncie renuncien, n, vèiem, vèiem, radien, aprecia, trèieu, divorcia, denuncies, asfixien, desaire, transatlàntic, sabia, reduïen, traduíem, milhomes, besavi, nosaltres, subhasta

3 diftong decreixent

boira, pou, portaríeu, circuit, seu, aigües, xiular, roure, feina, avui

diftong creixent

sense diftong

iogurt, quatre, diuen, quadern, joia, cuixa, pèrdua, creixia, contínua, cua, quant, iot, aigües, mouen, espaiós, gràcia, trial, guitarra, escrivien, crua, treia, qüestió, pasqua raïm, sortia, ciència, dia, sequera, quilòmetre, gratuït, ràdio, rebuig, geniüt

re-vet-lla; g rei-xa; h des-pat-xar; i set-ma-na; 4 a sor-ra; b dot-ze; c col-la-bo-rar; d flet-xa; e ca-nya; f re-vet-lla; as-cen-sor; l plat-ges; m re-ques-ta; n in-no-cent; o cas-so-la; p rat-llar; q as-se-nya-lar; r es-toig; j jut-ge; k as-cen-sor; es-co-pi-nya; w pa-llas-so; pa-llas-so; x en-llaç; y cel-la; cel-la; z cèl-lu-la; a’ gui-xais des-vet-llar; t lle-nya; u mi-llo-rar; v es-co-pi-nya; re; b’ es-tos-si-nar


5

ORTOGRAFIA


5

A-déu-si-au, tu-rons, per sem-pre a-déu-si-au; Oh ser-res des-i-guals, que a-llí, en la pà-tri-a mi-a dels nú-vols e del cel de lluny vos dis-tin-gi-a per lo re-pòs e-tern, per lo co-lor més blau.

A-déu tu, vell Mont-seny, que des ton alt pa-lau, com guar-da vi-gi-lant co-bert de boi-ra e neu, guai-tes per un fo-rat la tom-ba del Ju-eu, e al mig del mar im-mens la ma-llor-qui-na nau. BO-NA-VEN-TU-RA CAR-LES A-RI-BAU

Unitat 5: L’accentuació i la dièresi 1 a metàl·lic; b urbà; c estàtua; d escombra; e plàstic; f sostre; g espàrrec; h examen; i urbana; j violí; k nosa; l únic; m memòria; n gàbia; o orígens; p pastís; q vigília; r gamarús; s músic; t diglòssia; u plàstic; v blancúria; w plàtan; x túnel; y químic; z príncep; a’ núvol; b’ farmàcia; c’ degà; d’ coixí; e’ Ramon; f’ passadís; g’ cotxe; h’ síntesi; i’ reclam; j’ implícit; k’ comú; l’ pàtria; m’ plànyer; n’ país; o’ síndria; p’ tàlem 2 a sèrie; b cafè; c església; d francès; e ximpanzé; f anglès; g préstec; h créixer; i congrés; j admès; k gairebé; l consomé; m vuitè; n matèria; o interès; p trèvol; q època; r vèncer; s aliè; t ésser; u tèbia; v préssec; w conèixer; x pèsol 3 a història; b estómac; c arròs; d allò; e això; f sòlid; g glòria; h fricandó; i fórmula (n.); j córrer; k de debò; l regròs; m espòs; n colònia; o ressò; p cançó; q nerviós; r calorós; s racó; t sarró; u exclòs; v pólvores; w glòria; x sabó


6

4 a fèiem; b encén; c anàvem; d dèieu; e comprèn; f diguéssiu; g obriríem; h dormiríeu; i estaven; j havíeu clos; k sentiria; l duguessin; m escriuran; n éreu; o aprendreu; p pensaria; q mouríem; r saltàveu; s après; t reprèn; u parléssim; v sortiríeu; w érem; x vengués; y entén 5 a Sempre que en faig ús, us ho comento immediatament. b La visita és una oportunitat excel·lent; ara bé, cal que es decideixi ara. c Ma germana fa dibuixos magnífics també amb la mà esquerra. d Fóra bo que comencessis a passar, has de ser fora d’aquí a tres minuts. e Sé que tot sovint se senten veus. f El mes vinent arribaran més exemplars del llibre. g Aquella dona li dóna molts maldecaps. h El nét de l’Anselm sempre mira d’anar net. 6 a nét (parent), net (polit); b sòl (terreny), sol (astre); c te (beguda), té (verb); d ós (animal), os (ossada); e feu (domini), féu (fer); f vós (tractament), vos (pronom feble); g si (condicional), sí (afirmatiu); h séc (plec), sec (eixut); i mòlt (moldre), molt (quantitatiu); j sé (saber), se (pronom); k dóna (donar), dona (muller); l ves (veure), vés (anar); m vens (vendre), véns (venir); n pèl (vellositat), pel (contracció article + preposició); o mà (extremitat), ma (possessiu); p bóta (recipient), bota (sabata) 7 a En Ramon no entén per què li han augmentat l’interès del préstec. b Després de córrer pel país van anar a Dénia a cruspir-se un arròs. c Han fet l’examen sobre els orígens de la humanitat. d Volíem fer un viatge a Grècia per Pasqua. e En Lluís estudia ciències, i en Màrius, història. f Vols sucre? Sí, gràcies.

SOLUCIONARI

Posa-me’n un terròs. g Si poguéssim entrar a l’església us mostraria la cripta romànica. h En Ferran estudiarà els fenòmens econòmics en la indústria austríaca. 8 agudes

planes

esdrúixoles

xofer, heroi, perit, futbol, ibers, policrom

aurèola, càntir, rèptil, magnetòfon, medul·la, poliedre, Dídac, atmosfera, canvia, osmosi, pronuncies, tèxtil, metamorfosi, hectolitre

demagògia, pneumònia, diòptria, Etiòpia, ventríloqua

9 a Pasqua; b quadre; c països; d qüestionari; e contemporaneïtat; f sarraïns; g ungüent; h conseqüència; i freqüència; j raïm; k agraït; l ruïnes; m aqüeducte; n aquarel·la; o paraigües; p quimera; q cafeïna; r guenyo; s diürn; t peüc; u aqüífer; v antiguitat; w reüll; x multilingüe; y arcaisme; z cinquanta; a’ enquesta; b’ oïda; c’ llaüt; d’ Lluïsa sona la

no forma diftong

u

Pasqua, quadre, qüestionari, ungüent, conseqüència, freqüència, aqüeducte, aquarel·la, paraigües, aqüífer, multilingüe, cinquanta

països, contemporaneïtat, sarraïns, conseqüència, freqüència, raïm, agraït, ruïnes, quimera, cafeïna, guenyo, diürn, peüc, antiguitat, reüll, arcaisme, enquesta, oïda, llaüt, Lluïsa


10 a veí; b genuïns; c països; d llengua; e construí; f reduí; g confluís; h estudiï 11 a heterogeneïtat; b homogeneïtat; c continuïtat, d heroïcitat; e trapezoïdal; f romboïdal; g helicoïdal; h ovoïdal; i agraïment; j aïllament; k lluïment; l atapeïment 12 a altruista; b circuit; c cuinera; d suïcidi; e conoïdal; f reduint; g fluid; h veïnatge; i posseïdor; j espontaneïtat; k ingenuïtat; l empaitar 13 Present de subjuntiu d’estudiar : estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn.

Passat simple de posseir : posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren. 14 masculí

femení

singular

plural

singular

plural

a suís

suïssos

suïssa

suïsses

b veí

veïns geniüts distribuïts Lluïsos sarraïns

veïna geniüda distribuïda Lluïsa sarraïna

veïnes geniüdes distribuïdes Lluïses sarraïnes

c geniüt d distribuït e Lluís f sarraí


7

ORTOGRAFIA


15 obeïa

conduïes

traduïes

infinitiu

obeir

conduir

traduir

gerundi

obeint

conduint

traduint

1a persona singular

obeiré

conduiré

traduiré

2a persona plural

obeireu

conduireu

traduireu

3a persona plural

obeiran

conduiran

traduiran

1a persona singular

obeiria

conduiria

traduiria

2a persona plural

obeiríeu

conduiríeu

traduiríeu

3a persona plural

obeirien

conduirien

traduirien

futur

condicional

16 Present indicatiu: condueixo, condueixes, condueix, conduïm, conduïu, condueixen.

Imperfet indicatiu: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen. Imperfet subjuntiu: produís, produïssis, produís, produíssim, produíssiu, produïssin. Present subjuntiu: actuï, actuïs, actuï, actuem, actueu, actuïn. 17 a preveia; b serveixi; c contribuirem; d produïren; e reduiré; f construïm; g estudiïs; h influirem; i seduïa; j suïs; k deia; l feien 18 a En Lluís és un home molt altruista, sempre vol defensar causes perdudes. b Els resultats de l’enquesta s’extreuen de l’explicació del qüestionari corresponent. c El premi a l’eloqüència se’l va endur la veïna de l’Arnau. d He anat a comprar-me un paraigua perquè sembla que plourà i me l’he descuidat a casa. e Increïblement, els delinqüents s’han escapolit dels Mossos. f L’espontaneïtat d’aquella criatura seduïa a tothom.


8

19 a Correspon al futur i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. b Correspon a l’infinitiu i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. c És una paraula plana acabada en vocal i que, per tant, no es pot accentuar. d És una paraula plana acabada en -m i, per tant, es pot accentuar. e (passat simple) És una paraula plana que acaba en -en i, per tant, no es pot accentuar. f (participi) És una paraula aguda acabada en -t que no es pot accentuar. g (gerundi) Correspon al gerundi inclòs dins

les formes verbals d’estalvi de la dièresi. 20 Maurici desvariejava. El moviment de les persones que el voltaven li indicà que calia sortir de casa i

davallar al carrer. Se sentia fatigadíssim. No era sols la pesantor d’aquells tres dies finals que havia passat gairebé insomne, anant d’un cantó a l’altre, sense poder empassar-se un bocí. Era, sobretot, la intensitat dels projectes absurds que es formaven dins el seu pensament; si l’un darrere l’altre s’haguessin traduït en actes, no l’haurien extenuat més. Mentre baixava l’escala darrere el taüt, feia esforços per prendre consciència dels episodis dolorosos que li calia afrontar. Hauria volgut que aquella escala ombrívola, amb la sentor de menjars plebeus, que pujava de la porteria i les veus que venien del celobert, no s’hagués acabat mai... L’aire i la claror del carrer li varen produir una sensació insultant. Aleshores algun ressort encara no romput l’obliga a redreçar-se amb una mena d’orgull trist. Aquella multitud atapeïda a l’entorn de la porta. CARLES SOLDEVILA, Eva

SOLUCIONARI

Unitat 6: L’elisió i el guionet 1 a la UEFA; b la unitat; c l’onze; d l’unça; e l’olivera; f la efa; g la asimetria; h l’ungla; i la humanitat; j l’illa; k la host; l l’Índia; m el iode; n l’horitzó; o l’humanisme; p l’Univers; q la universitat; r el iot 2 a la hípica; b el iogurt; c l’hoquei; d l’ONU; e l’urna; f la unió; g la immortalitat; h la essa; i la hipoteca; j l’Ignasi; k l’humor; l l’IPC; m l’hàmster; n el ianqui; o l’handbol; p la histèria; q la iaia; r la ira; s la ullera; t la UNESCO; u la investigació; v la informàtica; w la una (hora); x la amoralitat 3 a la insinuació; b la universitat; c la imposició; d l’heroïna; e l’udol; f la urbanització; g l’única; h la hipoteca; i l’opinió; j la imatge; k l’hindú; l l’ús; m l’interès; n la institució; o la instància; p la hiena 4 a Tornarem a les onze. b A la porta d’emergència hi havia una pintada. c En l’article que va aparèixer ahir en l’ Avui hi havia afirmacions molt interessants. d L’ONU és l’organització que treballa pels drets humans. e Els nous avenços tecnològics poden ajudar la humanitat. f La anormalitat seria que em toqués la loteria. g La intel·ligència emocional és plena d’avantatges. h Anaven a l’estadi una hora i mitja abans del partit. i Conduïen pel camí sense asfaltar. j Anaven a l’escola de l’ajuntament. k Comprava flors a en Joan. 5 a a l’interior; b de l’ou; c per als cosins; d per la unió; e als camins; f ca n’Ardiaca; g can Rosell; h ca l’Eulàlia; i de la host


6 a altocúmulus; b indoxinès; c menysprear; d labiodental; e centpeus; f lligacama; g sordmut; h dentinasal; i filferro; j fisicoquímic; k capipota; l capgròs; m grecoromà; n terratinent 7 a tric-trac; b adéu-siau; c cloc-cloc; d ultraconservador; e pengim-penjam; f sud-coreà; g abans-d’ahir; h a cuita-corrents; i vicerector; j sud-africà; k cul-de-sac; l nord-oest; m vescomte; n maldecap; o pseudoderivat; p zum-zum; q no-tolerància; r perclorat; s usdefruit; t vetesifils 8 a camió cisterna; b mà morta; c decret llei; d pica-soques (el segon element comença per s); e de soca-rel (el segon element comença per r ); f futbol sala; g bocamoll; h cerca-raons (el segon element comença per r ); i guarda-robes (el segon element comença per r ); j nou-ric (el segon element co-

mença per r ). 9 a rei-xa; b càr-rec; c til-la; d sub-tí-tol; e bes-can-vi; f des-guas-sar; g se-nyal; h gos-sa; i se-lla; j ru-ï-na; k des-a-fec-ci-ó; l cel-la 10 a-6 barbacana; b-10 barba-roig; c-12 escanyallops; d-13 escanya-rals; e-5 escurabutxaques; f-1 escuradents; g-9 penja-robes; h-8 penja-sargantanes; i-7 penya-segat; j-2 picapedrer; k-11 pica-pica; l-3 pixapins; m-4 pixatinters 11 a dinou mil tres-cents quaranta-dos; b tres-cents vint-i-un; c mil set-cents trenta-un; d cent vint-i-quatre mil sis-cents setanta-vuit; e dos milions quatre-cents cinquanta-tres mil set-cents noranta-tres 12 a me’l vaig comprar / vaig comprar-me’l / me l’he comprat; b te’l vaig donar / vaig donar-te’l / te l’he donat; c se’l va endur / va endur-se’l / se l’ha endut; d ens el va rebaixar / va rebaixar-nos-el / ens l’ha rebaixat; e us el vaig encomanar / vaig encomanar-vos-el / us l’he encomanat; f se’m va acudir / va

acudir-se’m / se m’ha acudit


9

ORTOGRAFIA


Unitat 7: Les grafies s / ss / c / ç 1 paraula a falciot b maça c zona d nasal e soca f pressió g sivella h cel i força j països k atzavara l falç m tos n capsa o creença p previsió

sonoritat

sorda sorda sonora sonora sorda sorda sorda sorda sorda sonora sonora sorda sorda sorda sorda sonora

situació

després de consonant entre vocals principi de mot entre vocals principi de mot entre vocals principi de mot principi de mot després de consonant entre vocals després de consonant final de mot final de mot després de consonant després de consonant entre vocals

grafia

c ç z s s ss s c ç s z ç s s ç s

2 a celobert; b dissolució; c esforçar; d velocitat; e balança; f procediment; g extensíssima; h pressió; i pinces; j decisió; k professora; l adreça; m encertar; n classe; o ocell


10

3 a barnús; b esforç; c avenç; d eficaç; e pedaç; f romanç; g lluç; h advers; i vernís; j traç; k precoç; l tros; m estruç; n dolç; o ocàs; p feliç; q perspicaç; r març; s calabós; t actors; u desglaç; v calamars; w sagaç; x comerç; y calç; z abraç; a’ enllaç; b’ recurs; c’ llavors; d’ capaç 4 a cassola; b Eivissa; c gasa; d discussió; e carabassa; f Saragossa; g cosac; h països; i passadís; j arrissar; k Sardenya; l lesió; m presumpte; n massapà; o frontissa; p massís; q asil; r crisi; s regalèssia; t balisa; u pòlissa; v dosi; w Brussel·les; x mostassa; y sisa; z tesi; a’ Àsia; b’ premissa; c’ disfressar; d’ mil·lèsim 5 a bessonada; b pressió; c mestressa; d cossos; e abassegador; f casos; g països; h endossar; i etcètera; j suïssos; k zenit; l consum; m grisa; n jaç; o accessori; p zoòleg; q zero; r zinc; s difusió; t zumzeig 6 a sèmola; b sivella; c zoològic; d setrilleres; e serraller; f sedàs; g cigró; h cepat; i zebra; j seure; k cistell; l cirera 7 a estranger; b extensió; c escalivar; d estrany; e esplanada; f escindir; g expulsar; h esllanguit; i expurgar; j espolsar; k esporgar; l estendre 8 a vernissos; b ingressos; c grossos; d pallussos; e pedrissos; f arrossos; g casos; h nassos; i dosos; j matisos; k cabassos; l embarassos; m gasos; n trossos; o vasos; p interessos; q francesos; r suïssos; s congressos; t anissos; u nusos; v mesos; w matalassos; x tapissos 9 Resposta oberta.

SOLUCIONARI

10 a Un presumpte assassí va ser detingut pels Mossos. b Sentia enyorança quan pensava en l’escola de dansa. c Penso viatjar a Eivissa, Còrsega i Sardenya. d M’enduré el cabàs per comprar sucre, cigrons, mostassa i safrà. e La pòlissa de l’assegurança no cobreix la trencadissa. f La comissió analitza la crisi a Àsia. g L’anestesista va aplicar la dosi adequada. h Sempre em prenc el cafè amb dos terrossos de sucre. i Aquest carnisser ven la millor carn per arrebossar. j La discussió entre l’alcaldessa i la baronessa va ser molt tensa. k El comissari ha resolt tots els casos d’agressió racista. l Cada any es disfressa d’abadessa

medieval. 11 Un cop vaig ser en unes galeries del centre de la ciutat que sospito que eren les galeries Maldà, i un matí

de la meva infantesa, inoblidable, vaig caminar amb el meu pare de la plaça del Pi, on em va ensenyar els pintors silenciosos i concentrats, fins a la diminuta plaça Milans. Allà el meu pare i jo ens vam estirar a terra per veure un cercle perfecte emmarcant el cel. És l’única plaça rodona del món, em va dir ell. Perquè el Vaticà no és perfecte. I jo vaig passar anys provant de recordar quin era aquell lloc extraviat, aquella plaça diminuta i tan perfectament rodona. La vaig trobar fa poc, sense adonar-me’n. Un dia que, com si fos estrangera, caminava despistada per Barcelona, sense orientar-me gaire, mig perduda. I l’impacte que tinc cada cop que em faig conscient que visc en aquesta ciutat per la qual deambulo anestesiada. LOLITA BOSCH, La família del meu pare


12 quiescent; benaurança; fressat; embranzida; salt; sobtadament;

Unitat 8: Les grafies b / v 1 a poble; b brisa; c canvi; d convicció; e blanc; f pobre; g àmbit; h envelat; i branca; j blat; k vent; l embenar

S’escriu b davant de l i de r . S’escriu b darrere de m, i s’escriu v darrere de n. 2 a devia; b bevia; e vivia; g clavar; h arxiver; i blavenc; j estovar (dins d’una família de paraules alternen

els mots que s’escriuen amb u amb els que s’escriuen amb v ) c rebia; d sabéssim; f estrebada (dins d’una família de paraules alternen els mots que s’escriuen amb

p amb els que s’escriuen amb b) 3 a embull; b desenvolupar; c invitar; d investigar; e enveja; f enviar; g minvar; h intercanvi; i embolic; j envestir; k timbal; l embalar 4 a escriba (pseudoderivat); b escrivia (popular); c moviment (popular); d mòbil (pseudoderivat); e labial (pseudoderivat); f llavi (popular); g provador (popular); h probable (pseudoderivat); i curvatura (pseudoderivat); j corba (popular); k calba (popular); l calvície (pseudoderivat) 5 a havíem; b trobava; c cavava; d robàveu; e havent; f anava

Els verbs de la primera conjugació fan l’imperfet d’indicatiu amb les terminacions -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven. El verb haver s’escriu sempre amb v . 6 Arribar : arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven. Provar : provava, provaves, provava,

provàvem, provàveu, provaven. Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.


11

ORTOGRAFIA


7 a rebentar; b rebolcar; c cavalcar; d covard; e caravel·la; f biga; g govern; h trobador; i avall; j rave; k savi; l travar; m berruga; n endívia; o almívar; p basc; q avet; r ganivet; s avortar; t treball; u pavelló; v taverna; w avorrir; x voltor; y núvol; z saba; a’ bava; b’ fava; c’ esvelt; d’ desimbolt 8 a Un home basc anava cada setmana de Biscaia a Còrdova. b Es va posar una bena a la berruga que tenia enmig de la calba. c Quan van arribar a la taverna vam veure que una biga havia cedit. d L’Esteve s’ha comprat una gavardina per anar a ca l’advocat. e El camió que transportava cavalls ha bolcat prop d’un bosc d’avets. f Diuen que una persona espavilada no s’avorreix mai. g El govern enviarà un comboi d’ajut humanitari. h El fuster ha gravat un trèvol a la fusta envernissada. i Els savis són persones que fan treballar el cervell. j Anava amb automòbil per la riba i deixava enrere un núvol de pols. k Des que va

arribar de l’Havana, sembla que li hagi caigut la bena dels ulls. 9 En Julià deia que al mig de la pedra hi havia un tresor, però cap dels avis a qui vam consultar ens ho va poder confirmar, els avis reien. Buscàvem pedres de gravera ben arrodonides, les nostres preferides, i les fèiem tossar les unes contra les altres fins a esquerdar-les, i aleshores, com si es tractés d’una magrana, les obríem i miràvem dins, i res, dins de la pedra només hi havia la mateixa pedra, tot el centre és pedra, la pedra sempre busca el seu centre. De tant en tant alguna impuresa que més que engrescar-nos ens emprenyava, fins que vam decidir canviar de joc malgrat que en Julià continuava partint pedres dos o tres dies més. Aquest era el lloc de trobada on els de casa sortíem a buscar les visites o els convidats, en un diàleg caminat per rebre a qui s’acosta, si tu véns jo vinc al teu encontre, però avui no ve ningú perquè no els he avisat. F RANCESC SERÉS, De fems i de marbres 10 Aquestes són les hores de sols velocíssims,


12

i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres, per damunt les escales del vent, cavalls de somni. S’eleven a fogueres abrivades, mouen el fum vermell i la tenebra roja i empenyen els reflexos de l’incendi. Arriben a les nits que bateguen de foc, corren per diamants cremats, arena, cendra. Per les ones roents del paradís, volen damunt les flames afuades. Homes alats de llargues cabelleres combaten amb l’espasa del vent i de la llum. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL

Unitat 9: Les grafies j / g i x / ix 1 a gerani; b bogeria; c pujol; d jutjat; e joguina; f fregir; g ginesta; h gerro; i llegir; j jugador; k burgès; l enginy; m girafa; n venjar; o vigília; p jardí; q genoll; r rajola

S’escriu g davant de les lletres e, i i s’escriu j davant de a, o i u. 2 a objecte; b Jerusalem; c jersei; d injecció; e Jeroni; f girar; g jerarquia; h jeure; i jesuïta; j jeroglífic; k subjecció; l projecte; m Jesús; n majestat; o Gertrudis

SOLUCIONARI

Els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j . També alguns noms bíblics i algunes excepcions. 3 a corretja; b trepitjada; c formatge; d viatge; e platja; f metge; g sitges; h fetge; i jutge; j mitja; k estotjar; l oratjol

S’escriu g davant de les lletres e, i i s’escriu j davant de a, o i u. 4 Viatjar : viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen. Menjar : menjo, menges, menja, mengem, men-

geu, mengen. Fugir : fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen. 5 saqueig

saquejar

saquejos

raig lleig empatx escabetx desig

rajar enlletgir empatxar escabetxar desitjar

rajos lletjos empatxos escabetxos desitjos

6 a capritx; b metxa; c botxí; d rebuig; e assaig; f faig; g passeig; h bateig; i festeig; j despatx; k boig; l puig; m estoig; n goig; o safareig; p empatx; q cartutx; r gavatx; s esquitx; t mareig; u raig; v escabetx; w fuig; x mig; y enuig


S’escriu -ig a final de mot quan els derivats tenen g o j . S’escriu -tx quan els derivats tenen tx . 7 jutges; mengen; fetge; penjat; jutge; sutge; fetge; penjat; penjat; metge, heretge; jutges; jutjats; jutges;

justos; gestos; jutges injustos; penjats; fetges; jutges; metges; jutges; mengen; fetge; penjat 8 a guix; b arxiu; c coix; d brúixola; e eixida; f feixisme; g xoc; h gruix; i porxada; j clixé; k veixiga; l beixamel; m xop; n bixest; o xerinola; p cruiximent; q ruixador; r xarampió; s rauxa; t reixa; u coixí; v llanxa; w aixeta; x xassís; y panxa; z baix; a’ garbuix; b’ planxa; c’ baixador; d’ xerric; e’ eixam; f’ maduixa; g’ xauxa; h’ clenxa; i’ aixopluc; j’ xaró

S’escriu x a principi de paraula, darrere de consonant i darrere de vocal i del grup -au. El grup ix representa el so de xeix i s’escriu darrere de les vocals a, e, o, u. 9 [ks]

[gz]

[‘]

luxe, màxim, índex, textura, òxid

examen, exili, exacte, èxit, exhibir, exercici, exemple

guix, xec, panxa, rauxa, xut

10 a hexàmetre; b esbiaixar; c esprémer; d estendre; e escalivada; f expositor; g extensió; h espoliar; i escaure; j excursió; k expressar; l esplaiar 11 Resposta oberta. 12 a Prop de la paret enguixada hi ha tres xiprers que cobreixen el nínxol. b Aqueix xicot duu sempre la clenxa ben feta. c Els va agafar un xàfec quan anaven a Xàtiva. d Aquest noi només pensa en la disbauxa i la xerinola. e El xut va esquinçar la xarxa de la porteria xinesa. f Sempre que vaig a Xixona em prenc una orxata de xufla. g A la Xina s’ha produït una execució capital. h Les bruixes es gronxen quan bufa el xaloc. i Ha tret la faixa de la calaixera. j L’ambaixador s’ha punxat amb una xeringa que hi havia a la coixinera.


13

ORTOGRAFIA


13 caixa; caixa; coixa; Maruixa; baixa; mateixa; fluixa; bruixa; caixa; Maruixa; caixa; cuixa

Unitat 10: Les grafies b / p, d / t i g / c 1 Resposta oberta. Exemples: a tip, atipar; b tap, tapar; c llop, llobató; d cap, capçal; e glop, glopejar; f drap, drapaire; g sap, saberut; h rep, rebuda; i cap, cabre; j xarrup, xarrupar 2 Resposta oberta. Exemples: a estrep, estrebada; b paret, aparedar; c bullit, ebullició; d humit, humitat; e brot, brotar; f dit, ditada; g mut, emmudir; h brut, embrutar; i florit, floridura; j confit, confitura 3 Resposta oberta. Exemples: a franc, franquícia; b llampec, llampegar; c antic, antiguitat; d noruec, Noruega; e groc, engroguir; f grec, Grècia; g suc, sucar; h pessic, pessigar; i cec, ceguesa; j poruc, esporuguir; k càstig, castigar; l sang, sangonós; m fang, enfangar; n càrrec, carregar; o llarg, allargassar; p blanc, emblanquir; q fàstic, fastiguejar; r amarg, amargura, amargor; s desfalc, desfalcament, desfalcar; t alberg, alberguista 4 a verd; b salut; c quietud; d solitud; e altitud; f humit; g esclavitud; h Alfred; i institut; j atribut; k agut; l bolet; m fort; n sud; o sort (fortuna); p rebut; q senectut; r buit; s àcid; t lent; u sòlid; v joventut; w astut; x tímid; y record; z rígid; a’ ajut; b’ virtut; c’ net; d’ actitud; e’ càlid; f’ fecund; g’ còmput; h’ òxid; i’ cert; j’ tàcit

S’escriu t darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim t o d segons com s’escriguin els derivats de la mateixa família. S’escriuen amb d els mots femenins acabats en -etud i -itud . S’escriuen amb -t final els participis de molts verbs i en -nt els gerundis. Sud i Alfred en són excepcions. 5 a llarg; b abric; c orc; d blanc; e cec; f gec; g antic; h biòleg; i entenc; j feréstec T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

14

S’escriu c darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim c o g segons la grafia dels derivats de la mateixa família. Excepcions: Ànec , aràbic , mànec , càrrec , fàstic , xàfec , espàrrec, rò nec , feréstec , préssec , mag, estrateg, pedagog i reg (rec); les formes verbals en són excepcions. 6 a mag; b tinc; c groc; d préssec; e buldog; f rònec; g fàstic; h ànec; i mànec; j tràfec; k aràbic; l gallec 7 poruc

poruga

porucs

porugues

noruec

noruega

noruecs

noruegues

grec

grega

grecs

gregues

manyac

manyaga

manyacs

manyagues

8 a subjecte; b capficar; c drap; d tomb; e tub; f cabdal; g inepte; h glop; i esquerp; j verb; k cabdill; l captar; m esclop; n adob; o serp; p abdicar; q capgirar; r talp; s àrab; t rumb; u abdomen; v xarop; w cub; x corb; y absis; z capçal; a’ pop; b’ llamp; c’ destorb; d’ club 9 a maragda; b amígdala; c acte / apte; d cognom; e fragment; f cabdill; g anècdota; h sobte; i dissabte; j dubte; k augment; l diagnòstic; m acne; n obtenir; o regnar; p adoptar; q optar; r factura

SOLUCIONARI

10 Saber : sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. Percebre: percebo, perceps, percep, percebem, percebeu,

perceben. Cabre: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. 11 a El pròfug va signar el document per evitar el càstig. b Tinc dubtes sobre l’exactitud de les proves aportades pel pedagog. c El biòleg remena un tub ple d’un fluid verd. d Amb el tràfec que duia, vaig oblidar d’anar a plaça a comprar ànecs i préssecs. e Quan fa fred em prenc una sopa d’espàrrecs. f El cabdill dels ibers va acceptar la submissió als romans. g He suggerit de comprar una maragda a la Magdalena. h Va llescar el pa amb un ganivet amb el mànec rònec.

Unitat 11: Les grafies l·l , m, mp, n i nn 1 a col·lisió; b col·legi; c mol·lusc; d pel·lícula; ; f instal·lar; g sol·licitud; h reelecció; i relació; j còlera; k colador; l fal·lera; m síl·laba; n penicil·lina; o celestial; p religió; q caravel·la; r selecció; s elaboració; t solució; u celebrar; v il·lusió; w hel·lènic; x col·lecció; y aquarel·la; z col·loqui; a’ milió; b’ nul·la; c’ col·lector; d’ il·lícit; e’ calaix; f’ escola 2 a pàl·lid; b al·legar; c electrònic; d parcel·la; e alegria; f novel·la; g jubilat; h cel·la; i pupil·la; j goril·la; k destil·lar; l colossal; m mortadel·la; n paral·lel; o il·lustre; p til·la; q satèl·lit; r molècula; s oscil·lar; t càlid


3 a capil·lar; b cristal·lí; c fal·làcia; d il·luminació; e flagel·lació; f axil·lar; g pel·lícula; h coral·lí 4 a axil·lar; b ampul·lós; c gàl·lic; d excel·lent; e il·lès; f cristal·lí; g melós; h infal·lible; i colèric; j mel·liflu; k coral·lí; l hel·lènic; m ineludible; n colossal; o el·líptic

Ordre de les definicions: 1b, 2a, 3i, 4n, 5k, 6f, 7o, 8d, 9c, 10l, 11e, 12m, 13h, 14j, 15g 5 a Tornar nul. b Que té forma d’anell. c Refusar l’obediència a una autoritat legítima. d Fer conèixer (allò que es tenia amagat). e Casa d’estiueig situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí. f Pobla-

ció agrupada que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis amb què es distingeix dels pobles. g Referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la. h Evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat. 6 a El satèl·lit estel·lar va tenir una col·lisió prop d’una nova constel·lació. b L’Apel·les no podrà anar a Compostel·la perquè ha tingut la varicel·la. c La Marcel·la i l’Avel·lí han anat a veure una pel·lícula de por. d La sol·licitud es va lliurar al col·legi d’advocats. e El monjo s’ha instal·lat en una cel·la mentre cavil·la l’argument de la novel·la. f Vol comprar-se una parcel·la per construir-se una vil·la. g La pol·lució a la ciutat obliga a il·luminar-la durant el dia. h Ha apel·lat al tribunal per denunciar la il·legalitat del projecte urbanístic. i Viu tranquil·lament i es dedica a la destil·lació d’aiguardent. j Per pal·liar la sequera han fet

construir un gran col·lector amb els fons procedents de Brussel·les. 7 a ombra; b commoure; c conveni; d triomf; e immens; f campió; g èmfasi; h enveja; i canvi; j amfibi; k omplir; l simfonia

S’escriu m davant de b, p, m i f . S’escriu n davant de v , en alguns noms estrangers i en els mots compostos formats per un prefix acabat en -n. 8 a confessar; b immolar; c conferència; d trumfo; e enfeinat; f immutar; g enfocar; h àmfora; i inflar; j enmig; k informe; l tramvia

S’escriu n en els mots compostos que duen els prefixos con-, en- i in-.


15

ORTOGRAFIA


9 a impressió; b exempt; c enfilar; d confit; e àmfora; f pamflet; g conveni; h tramvia; i infecció; j femta; k tanmateix; l atemptat; m temptació; n assumpte; o premsa; p xamfrà; q nimfa; r enmig; s impremta; t samfaina; u símptoma; v somriure; w fanfarró; x circumscripció; y circumstància; z simfonia; a’ empremta; b’ triomf; c’ Jerusalem; d’ Betlem 10 a Envà: paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no aguanta cap pes. b Èmfasi: força d’expressió o d’entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o llegeix. c Escombra: feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàstic, etc., lligat generalment al cap d’un bastó o d’una canya, que serveix per escombrar. d Maltempsada: desfet de mal temps. e Triumvir: en l’antiga Roma, membre d’un triumvirat. f Càmfora: cetona terpènica,

de fórmula empírica C 10H16O, sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc. 11 a immòbil; b immortal; c immerescut; d immaterial; e immoral; f desmotivat; g immillorable 12 a El comte del Pallars va defensar coratjosament els seus drets. b Cada mes tinc el compte corrent actualitzat. c Els contes de Pere Calders són peces literàries de gran qualitat. d A la feina, es passa el dia fent comptes. e L’Emili va comptar fins a deu abans de decidir-se. f La Ciutat Comtal ha organitzat una

exposició sobre la Catalunya dels comtes reis. 13 a annex; b bienni; c connexió; d innocu; e innocent; f commutar; g Anna; h gemma; i anual; j mannà; k tarannà; l commemorar 14 a La policia ha identificat les empremtes del presumpte assassí de l’Assumpta. b El comte va vestirse sumptuosament per a l’estrena de la simfonia. c Un dels membres del triumvir va emmetzinar el tribú quan sortia de l’amfiteatre. d M’han pagat al comptat les despeses dels darrers triennis. e L’exempció fiscal és una bona mesura per resoldre aquest assumpte. f Hi va haver un atemptat al camí de circumval·lació de la ciutat. g La Gemma ha arranjat les connexions del comptadors de gas. h En la impremta del carrer Sant Pere s’imprimia bona part de la premsa de l’època. i Els confits són una


16

temptació que no puc evitar.

Unitat 12: Les grafies h, r / rr 1 a hivern; b orxata; c orfe; d humitat; e àvid; f isard; g hemicicle; h ostatge; i ham; j ombra; k hègira; l hel·lènic; m hèrnia; n hexàgon; o haver; p hereu; q ermita; r hissar; s ou; t hulla; u harmonia; v abillar; w hom (pronom); x heptasíl·lab 2 a maó; b bohemi; c coet; d enherbar; e conhort; f cohibir; g adhesió; h anihilar; i alcohol; j exhaurir; k filharmònic; l exultant; m tothom; n exhumació; o benaurat; p malaurat; q truà; r antihistamínic; s adherent; t exhalació; u prohibit; v cacauet; w subhasta; x exuberant; y anhel; z inherent; a’ vehement 3 a Si no treballen els dies de festa, sí que s’hi poden picar els dits. b Quan s’hi posin, sí que ho enllestiran ràpid. c Ha estat a Itàlia una setmana. d A les set del matí ha anat a buscar el pa. e Ha donat totes les seves possessions a una ONG. f Avui ha comprat fruita a la gran superfície. g Hi vaig anar i no els vaig trobar. h Sovint no hi sento; és veritat que en Joan i l’Elisenda són amics? i Quan tu m’ho diguis hi aniré i compraré la fruita. j Em van dir: hem vingut amb ganes de llançar l’ham als peixos. k No em veig amb cor de fer tantes coses. l Em vas anunciar que hem guanyat el primer premi amb el conte de Sant

SOLUCIONARI

Jordi. m Sigues prudent, vés amb compte. n Parla en veu baixa amb la seva companya. o Em sap greu, però hem d’anar amb la Neus. p No estava d’acord amb tot el que han parlat amb tu. q Hem comprat la bombeta equivocada. r Em vesteixo de color negre els dies que estic trista. s Des dels 18 anys em tenyeixo cada mes. t Ja us hem explicat mil vegades l’acudit. u Hem gestionat tota la documentació tal com em vas dir. v Cada matí em vesteixo i després em rento la cara, les mans i les dents. 4 a eradicar; b irreal; c extraradi; d irradiació; e irreflexiu; f irrompre; g infraroig; h vicerector; i preromà; j irregular; k arítmia; l ultraràpid; m otorinolaringòleg; n contrarèplica; o irrisori; p irracional; q irrefutable; r coreferència mots amb prefixos que fan duplicar la r

mots amb prefixos que mantenen la r simple

irreal, irradiació, irreflexiu, irrompre, irregular, irrisori, irracional, irrefutable

eradicar, extraradi, infraroig, vicerector, preromà, arítmia, ultraràpid, otorinolaringòleg, contrarèplica, coreferència

5 Resposta oberta. Exemples: a vidrier; b fumar; c finor; d aiguader; e ferrer; f cendrer; g planter; h carnisser; i forner; j alzinar; k claror; l clauer; m bouer; n boter; o peixater 6 a cigró; b xiprer; c llumí; d diner; e saó; f afí; g bonior; h carbó; i por; j tardor; k seitó; l rabadà; m balcó; n rector; o butà; p remor; q millor; r porró


7 a cirerer; b taronger; c ametller; d presseguer; e magraner; f llimoner; g garrofer; h nesprer; i alberco-

quer 8 a conrear; b roc; c enrabiar; d enredar; e verema; f enrocar; g correu; h enramada; i serrell; j folrar; k enraonar; l enrossir; m enrenou; n somriu; o enribetar; p colrar; q serra; r Celrà


17

MORFOLOGIA


Unitat 13: El nom 1 a àvia; b heroïna; c vídua; d muller; e actriu; f berganta; g alumna; h burgesa; i advocada; j poeta / poetessa; k mestra; l cantaire; m filòloga; n princesa; o ambaixadora; p jove / nora; q rea; r jutgessa; s mestressa; t marxant; u marquesa 2 a euga / egua; b ovella; c tigressa; d elefanta; e conilla; f canària; g abellot; h girafa mascle / femella; i somera; j truja; k perdigot; l boc; m pit-roig mascle / femella; n fura; o merlot; p polla díndia; q guatllot; r vaca 3 a bruixot; b pediatre; c florista; d monjo; e modista; f oncle; g didot; h auxiliar de vol 4 a comtessa; b metgessa; c abadessa; d promesa; e baronessa; f irlandesa 5 a El fi de l’entitat és ajudar els desvalguts. Al cap i a la fi, tots som humans. b La llum del dia va bé per estudiar; en canvi, a la nit, cal encendre el llum. c A les deu del vespre m’agafa la son, però després tinc el son molt lleuger. d Vaig travessar el canal de la Mànega per anar a Anglaterra. / Ha construït la canal per recollir l’aigua de la pluja. e Al matí, el terra de l’institut rellisca. / Cal protegir les terres de conreu. f La fi de l’obra de teatre va decebre tothom. A més, ningú no va entendre el fi que perseguia l’autor amb la reestrena. g El pudor li va impedir acceptar la proposta. / Quan va obrir la porta, va sentir la pudor de les escombraries. h El còlera va deixar la població sense aigua potable. / En conèixer la notícia va esclatar la còlera concentrada durant anys. i És al·lèrgic a la pols. / A la infermera li costava trobar el pols del malalt. j Va escriure un editorial crític amb l’actuació del Govern. La crisi ha provocat el tancament

d’una editorial de la ciutat. 6 a Quina son que tinc! b Encén el llum. c La fi del món. d Té la salut precària. e La clau de la porta. f El vall del castell. g Fa molta pudor. h Els editorials del diari.


18

7 a els afores; b el llegum; c la dent; d els espinacs; e el costum; f la resplendor; g la suor; h el senyal; i la calor; j el dubte; k el front; l la remor; m el deute; n les olors; o les postres; p el compte; q la xocolata; r les aromes; s les anàlisis; t la nespra; u el dot; v la sida; w el pebre; x el titella; y el corrent; z el pendent; a’ els avantatges; b’ la síndrome; c’ el lleixiu; d’ les allaus 8 a dubte profund; b costum pervers; c senyal lluminós; d resplendor intensa; e estratagema adequat; f anàlisi sintàctica; g dent corcada; h front ample; i compte bancari; j xocolata calenta 9 a Quan arribava a casa sentia les aromes del menjar. b Les postres eren dolcíssimes. c El pendent de l’aparcament és molt pronunciat. d Els avantatges fiscals obtinguts són insuficients. e La llum de Palafrugell és espectacular. f Quan va aparcar no va veure el senyal de prohibició. g Té els comptes corrents en un paradís fiscal. h Els usos i els costums formen part de la tradició jurídica. i Els afores de la ciutat són molt bonics. j Avui et liquido la meitat del (de + el) deute; la resta, la setmana vinent. 10 a orígens; b camions; c jardins; d veces; e platges; f pasqües; g frens; h veïns; i bafs; j pluges; k exàmens; l beduïns 11 a usos; b calaixos; c pisos; d casos; e excessos; f compassos; g marquesos; h masos; i interessos; j pastissos; k falçs; l nusos; m guixos; n traços; o barnussos; p feixos; q lluços; r anissos; s passos; t avisos; u apèndixs; v hèlixs; w matalassos; x arrossos; y peixos; z despatxos; a’ calçs; b’ passadissos; c’ índexs; d’ països; e’ gasos; f’ gossos; g’ reflexos

Perquè són mots masculins plans acabats en x i mots femenins aguts acabats en ç .

SOLUCIONARI

12 a ruscs / ruscos; b cascs / cascos; c bascs / bascos; d discs / discos; e assaigs / assajos; f tests / testos; g boscs / boscos; h raigs / rajos; i contexts / contextos; j cartutxos; k passeigs / passejos; l tasts / tastos; m faigs / fajos; n safareigs / safarejos; o gusts / gustos; p desigs / desitjos; q costs / costos; r gests / gestos; s mosts / mostos; t mariscs / mariscos 13 plural

-s

-ns

sofàs, bisturís, tarannàs, comitès, tabús

cinquens, bacallans, cosins

dialectes orientals: - s dialectes occidentals: - ns joves / jòvens orfes / òrfens coves / còvens

14 a tesi; b mitja; c parèntesi; d milhomes (inv.); e globus (inv.); f atles (inv.); g pelvis (inv.); h dimarts (inv.); i oasi; j penja-robes (inv.); k sinus (inv.); l crisi; m alicates (inv.); n calces; o llapis (inv.); p anàlisi; q diabetis (inv.); r guant; s sostenidors (inv.); t postres (inv.); u paraigua; v focus (inv.); w mitjó; x pantaló 15 freus; vedrunes; barca; camins; vespres; matins; albes; geps; llunes; besos; arcs; tenebres; sorres; focs; neulies; ganivets; pells; follies; badies; congosts / congostos; febres; pors; palmells; dunes; gorgs; tardors; brasa, vins; sostres; amors; atzeitunins; sucres; canyelles; sals; pebres; taules; vols; falcies; entreforcs; dies


Unitat 14: L’adjectiu 1 brut

bruta

bruts

brutes

a sobri

sòbria idònia contínua culta ampla pobra tèbia

sobris idonis continus cultes amples pobres tebis

sòbries idònies contínues cultes amples pobres tèbies

b idoni c continu d culte e ample f pobre g tebi

2 a homogeni b aspre c nu d agre e feixuc f comú g groc h verd i tou

homogènia aspra nua agra feixuga comuna groga verda tova

homogenis aspres nus agres feixucs comuns grocs verds tous

homogènies aspres nues agres feixugues comunes grogues verdes toves


19

MORFOLOGIA


3 a gris b dolç c fix d fresc e ros f romanès g fluix h lleig i ortodox j gros k descalç l roig m complex n robust o escàs p brusc

grisa dolça fixa fresca rossa romanesa fluixa lletja ortodoxa grossa descalça roja complexa robusta escassa brusca

grisos dolços fixos frescs / frescos rossos romanesos fluixos lleigs / lletjos ortodoxos grossos descalços roigs / rojos complexos robusts / robustos escassos bruscs / bruscos

grises dolces fixes fresques rosses romaneses fluixes lletges ortodoxes grosses descalces roges complexes robustes escasses brusques

precoç audaç veloç feliç atroç capaç feroç sagaç loquaç

precoços audaços veloços feliços atroços capaços feroços sagaços loquaços

precoces audaces veloces felices atroces capaces feroces sagaces loquaces

4 a precoç b audaç c veloç d feliç e atroç f capaç T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

20

g feroç h sagaç i loquaç

5 a estel lluent; b aigua bullent; c professora exigent; d guerra cruenta; e moda elegant; f situació preferent; g avaluació excel·lent; h llet calenta; i loció repel·lent; j societat tolerant; k ciutat opulenta; l actua-

ció prudent 6 a boletaire afable; b geganta rude; c clienta loquaç; d pilot prudent; e clienta contenta; f guàrdia ferotge; g dibuixant culta; h psiquiatra garlaire; i sacerdotessa solemne; j jove magribina 7 a minso b guerxo c europeu d homòleg e magre

minsa guerxa europea homòloga magra

minsos guerxos europeus homòlegs magres

minses guerxes europees homòlogues magres

SOLUCIONARI

còmoda lliure vaga flonja sinistra íntegra fonda

f còmode g lliure h vague i flonjo j sinistre k íntegre l fondo

còmodes lliures vagues flonjos sinistres íntegres fondos

còmodes lliures vagues flonges sinistres íntegres fondes

8 a xiscladissa; b espantadissa; c esgarrifosa; d vincladissa; e trencadissa; f fonedissa; g greixosa; h espaiosa; i valuosa; j avantatjosa; k saborosa; l gasosa 9 a Sempre han estat molt espantadissos. b S’han mostrat molt cortesos. c Són uns nois molt bellugadissos. d Utilitzen unes tàctiques molt eficaces. e Han obtingut uns interessos escassos. f No ha complert els compromisos amb els països. g No m’agraden els menjars crus. h Va obtenir uns resultats exigus. i Els instituts ofereixen uns ensenyaments mixts / mixtos. j Ha enviat uns documents annexos. k Té uns comportaments molt precoços. l S’han mostrat submisos. 10 rural, pròpies, físics, morals, alt, menut, rabassut, gànguil, fort, feble, sanguini, flegmàtic, trist, joiós, pelut,

barbamec, vermell, groc, liberal, carlí, incrèdul, fanàtic, bellugadís, reposat, discret, garlaire, llépol, golut, raconer, gastador, amant, entenimentat, ordenat, dejecte, seriós, bromista, mentider, quimèric, optimistes, simples, complicats, indefinibles dues terminacions (sing. / pl.)

quatre terminacions (masc. / fem. / sing. / pl.)

rural, morals, gànguil, feble, liberal, garlaire, amant, bromista, optimistes, simples, indefinibles

pròpies, físics, alt, menut, rabassut, fort, sanguini, flegmàtic, trist, joiós, pelut, barbamec, vermell, groc, carlí, incrèdul, fanàtic, bellugadís, reposat, discret, llépol, golut, raconer, gastador, entenimentat, ordenat, dejecte, seriós, mentider, quimèric, complicats

Unitat 15: Els determinants 1 a Això és can seixanta. b Vaig a ca la Mercè. c Tornaven de ca l’Elisenda. d Passarem per ca n’Alzina. e Vam viure molt anys a can Roc. 2 a per a la Neus; b per als jugadors; c pels marges; d per l’hereu; e al rostre; f a l’esbart; g del peu; h de

l’ungla 3 a Dóna’m aquesta llibreta. b Atansa’m aqueixa cadira. c Destrueix aqueixos papers. d Ha construït

aquells edificis. 4 a El millor encara no ha arribat. b A la millor / Potser / Si molt convé / em faran el 10 % de descompte. c Vine tan de pressa com puguis. d Que content que es va posar! / Com n’estava, de content! 5 a És pitjor del que em pensava. b Com a molt / A tot estirar, hi ha mitja entrada. c Quan li prenen allò que és seu, ensenya les dents. d No t’imagines que desagradable que arriba a ser. e No treballa tan bé com ens agradaria. f Allò / El que ha passat, no t’interessa. g Aspira a arribar al capdamunt. 6 a 7; b 4; c 8; d 1; e 2; f 3; g 9; h 6; i 5



21

MORFOLOGIA


7 a Sóc de les Borges Blanques, però ara visc a la Fatarella. b El tren de l’Hospitalet no arriba al Masnou. c Van passar pel Cadí per anar a la Seu d’Urgell. d Móra és una població de la Ribera d’Ebre. e Per Setmana Santa anirem a Andorra o a l’Alguer. f El Marroc i Algèria pertanyen al Magrib. g Després de tornar de l’Argentina va establir-se a la Bisbal. h Anirem a Vic, la capital d’Osona. 8 a L’entrenador i els seus jugadors van fer una roda de premsa. b Els vaguistes van presentar llurs demandes a la direcció. c El ministre va exposar la seva proposta d’actuació. d El comte contemplava les seves possessions des del capdamunt de la torre. e Els alumnes deixaven llurs treballs a la bústia del professor. f El general passava revista a les seves tropes. 9 a cinquanta-set mil vuit-cents vuitanta; b trenta-cinc mil set-cents trenta-quatre / cent setze mil set-cents vuitanta-tres; c dos mil set-cents vuitanta-quatre / tres mil cent quaranta-tres. d dos mil sis / vuitanta-vuit mil quatre-cents trenta-quatre; e set milions tres-cents seixanta-quatre mil setanta-vuit 10 a vint-i-setè; b una cinquena; c el nònuple de vuit és setanta-dos; d dos quarts i cinc de nou del vespre; e un quart de nou del matí 11 a Mon pare és marxant i ma mare és teixidora. b Sos germans sempre l’han protegit. c Cada terra fa sa guerra. d En sa vida no se n’ha vist mai de tan verdes. 12 a Menja prou pa. / Menja prou patates. b Perd massa temps. / Perd massa hores. c Coneix bastants homes. / Coneix bastants persones. d Ha perdut força pes. / Ha perdut força quilos. 13 a Tens gaire fred? No, no en tinc gens. b Vols més cireres? No, ja en tinc prou. c Cada dia has de beure més aigua. d No tinc cap interès a entrevistar-me amb ella. e Ha trobat l’arròs massa salat. f Fa força

temps que no ens veiem, però sovint ens telefonem. 14 a Pensem recórrer tot Catalunya. b Ens han arribat diverses propostes de treball. c Amb l’excusa del progrés, uns colonitzadors qualssevol eren capaços de delmar un territori. d Uns aniran a Vic i els altres a Manlleu. e No he trobat cap gasolinera pel camí. f Ha decidit vendre el negoci i posar-se a treballar

per altri. T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

22

15 a Quan arribis, prepara el sopar. b No és tan llest com es pensa. c No mengis tant. d Pregunta-li quant val un litre de mistela. e Quants dies et calen per enllestir la feina? f Si ho fas tan de pressa, no te’n

sortiràs. 16 a Quan se’n van assabentar els altres, ja era massa tard. b Han trobat massa riscos en algunes de les propostes econòmiques. c Enguany, per la fira van passar força persones. d A l’estiu van recórrer tot Itàlia. e No hi ha prou recursos energètics per atendre les necessitats de consum actuals. f Hi ha prou empreses interessades a adquirir la patent. g Va ser el vint-i-dosè en una cursa de vint-i-tres participants. h A la plaça hi havia ben bé un miler de persones. i Bastants associacions s’han queixat del mal funcionament dels trens de rodalies. j Uns homes qualssevol poden resoldre el conflicte. k Tenia dues alternatives i va triar la pitjor. l Mantes (manta) vegades li ha fet veure que s’equivocava. m Ens veiem

cada setmana.

SOLUCIONARI

Unitat 16: El pronom 1 a se’m coneix / se m’ha conegut / va conèixer-se’m; b se’ns veu / se’ns ha vist / va veure-se’ns; c se’l menja / se l’ha menjat / va menjar-se’l; d se li dóna / se li ha donat / va donar-se-li; e se us consent / se us ha consentit / va consentir-se-us; f se les treu / se les ha tret / va treure-se-les; g se’n penedeix / se

n’ha penedit / va penedir-se’n 2 a me’l deixa / me l’ha deixat / va deixar-me’l; b m’ho torna / m’ho ha tornat / va tornar-m’ho; c me’n porta / me n’ha portat / va portar-me’n; d m’hi duu / m’hi ha dut / va dur-m’hi; e ens la regala / ens l’ha regalat / va regalar-nos-la; f ens en correspon / ens n’ha correspost / va correspondre’ns-en; g te’l creus / te l’has cregut / vas creure-te’l; h t’ho pensaves / t’ho has pensat / vas pensar-t’ho; i us el cedeixo / us l’ha cedit / vaig cedir-vos-el; j us hi volem / us hi han volgut / van voler-vos-hi 3 a la hi posa; b te n’agafaran; c els hi trobo; d li n’ha deixat; e els hi talla; f n’hi parla; g la n’havien tret; h se n’allunya; i la’n trauré; j se us veu; k us en guarda; l me’n compra; m dóna-la-hi; n veure’ns-hi; o passar-li-ho; p dir-los-ho; q talla’ls-hi; r parla-n’hi; s passeja’ns-hi; t conèixer-los-hi; u parleu-l’en; v fixa-t’hi; w va escriure-us-el; x compra’ls-en 4 a me la hi deixo; b se n’hi posen; c us els hi deseu; d se l’hi fica; e me’ls hi trenca; f se l’hi enganxava


5 a Te la portaré. / Te’l portaré. / Te’ls portaré. b Les ha portat. / N’ha portat. / Ho ha portat. c Us el canvia-

ré. / Us els canviaré. / Us la canviaré. 6 a Les he canviat. / N’he canviat moltes. / Ho he canviat. b Porta-me’l. / Porta-me-la. / Porta-me’ls. c Porta’ns-les. / Porta’ns-en alguna. / Porta’ns-ho. d Dóna-l’hi. / Dóna-la-hi. / Dóna’ls-hi. 7 a Compra-ho. b Dóna’ns-les. c Digues-li-ho. d Feu-los-ho. e Porteu-l’hi. f Compreu-los-els. g Estripeuvos-les. h Envia-me’l. i Convidem-los-hi. j Llepa-te’ls. 8 a Tothom va presentar la sol·licitud dins els terminis establerts. b Cadascú per on l’enfila. c Vam quedar amb les bessones, però no en va aparèixer cap. d He vist alguna cosa / quelcom estrany en el seu comportament. e He visitat l’ateneu i he decidit fer-me’n soci. f Com anem? 9 Res és un pronom indefinit i equival a cap cosa. Gens és un determinant quantitatiu i es refereix a una

quantitat que no existeix realment. 10 Resposta oberta.

Exemples: a qualque (algun): Va eixir de València qualque persona sospitosa. b quelcom (alguna cosa): Hi havia quelcom que no era acceptable. c hom (una persona qualsevol): Hom no diu el que pensa. d cadascú: Dona’n un a cadascú. e tothom: Tothom ha de venir. f res: No hi ha res més. 11 a Estic tip de treballar per altri. Vull muntar el meu negoci. b No estic per romanços. T’ho deixo anar tal qual. c Ben mirat, la Neus i en Quim són l’un per a l’altre. d Us ho deixo en tal lloc o en tal altre. 12 indefinits

neutres

interrogatius

pronoms febles personals

adverbials

tot

ho

què

nos, ens

hi, en


23

MORFOLOGIA


Unitat 17: El verb 1 imperfet

infinitiu

futur

condicional

a admetia

admetre

admetré

admetria

b transmetia

transmetre

transmetré

transmetria

c percebia

percebre

percebré

percebria

d incloïa

incloure

inclouré

inclouria

e batia

batre

batré

batria

f emetia

emetre

emetré

emetria

2 a No crec que bati el rècord dels 100 m lliures. b Sempre que començo la sessió, ells m’interrompen per fer-me preguntes poca-soltes. c Vol fer una truita i no ha batut mai cap ou. d Demà no l’admetré si no em porta tota la documentació. e No telefonava ni transmetia la informació perquè no li liquidessin

el deute. 3 indicatiu

treure jeure néixer ser poder voler T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

24

subjuntiu

present

imperfet

futur

present

imperfet

traiem jaiem naixem som podem volem

trèiem jèiem naixíem érem podíem volíem

traurem jaurem naixerem serem podrem voldrem

traguem jaguem naixem siguem puguem vulguem

traguéssim jaguéssim naixéssim fóssim poguéssim volguéssim

4 a Quan ell surti, nosaltres sortirem. b Primer que ho culli ell i després ja ho collirem nosaltres. c Cada cop que tus, tossim nosaltres. d De moment, cada territori escull el seu representant, però després caldrà escollir un diputat general. e Si surts amb aquesta colla a la tarda, no sortiràs aquest vespre. f Tu cus el botó que nosaltres ja cosirem el folre. g Hi ha gent que escup a terra, tot i que les ordenances

prohibeixen escopir. 5 a No estic disposat que les coses continuïn així. b Cal que actuïs amb més fermesa. c El professor sempre em diu que estudiï tota la unitat. d No cal que insinuïs res, que ja t’he entès. e Quan canviïs el teu comportament, en tornarem a parlar. f Encara que suïn durant la cursa, no els passarà res. 6 imperfet de subjuntiu

parlar

produir

perdre

jo

parlés parlessis parlés parléssim

produís produïssis produís produíssim

perdés perdessis perdés perdéssim

tu ell nosaltres

SOLUCIONARI

ells

parléssiu parlessin

produíssiu produïssin

perdéssiu perdessin

passat simple

portar

prometre

partir

jo

portí portares portà portàrem portàreu portaren

prometí prometeres prometé prometérem prometéreu prometeren

partí partires partí partírem partíreu partiren

vosaltres

7

tu ell nosaltres vosaltres ells present de subjuntiu jo tu ell nosaltres vosaltres ells

crear

posseir

irrompre

fer

creï creïs creï creem creeu creïn

posseeixi posseeixis posseeixi posseïm posseïu posseeixin

irrompi irrompis irrompi irrompem irrompeu irrompin

faci facis faci fem feu facin


8 persona

nombre

temps

mode

verb

formes verbals

1a i 2a 1a i 2a 1a i 2a 2a i 3a 1a i 2a 1a i 3a 2a i 3a 1a i 2a

singular plural plural plural plural plural plural plural singular i plural

present imperfet perfet passat anterior condicional perfet passat perifràstic plusquamperfet perfet

indicatiu indicatiu subjuntiu indicatiu indicatiu indicatiu subjuntiu subjuntiu

cabre surar pescar treure convertir dormir conduir brodar

cabo suràvem hàgim pescat haguéreu tret hauríem convertit vam dormir haguéssiu conduït hem brodat

caps suràveu hàgiu pescat hagueren tret hauríeu convertit van dormir haguessin conduït heu brodat

futur perfet

indicatiu

ocupar

hauràs ocupat

haureu ocupat

2a 1a i 2a

singular

passat anterior perifràstic

indicatiu

comentar

van haver comentat

vau haver comentat

1a

singular i plural

present

subjuntiu

reduir

reduïm

reduïu

9 Passat simple del verb conèixer : coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren. Present de subjuntiu del verb beure: begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. Imperfet de subjuntiu del verb pretendre: pretengués, pretenguessis, pretengués, pretenguéssim, pretenguéssiu, pretenguessin. 10 Imperfet d’indicatiu del verb incloure: incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen. Imperfet

d’indicatiu del verb seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien. Imperfet d’indicatiu del verb beure: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.


25

MORFOLOGIA


11 Imperatiu del verb moure: mou, mogui, moguem, moveu, moguin. Imperatiu del verb entendre: entén,

entengui, entenguem, enteneu, entenguin. Imperatiu del verb estar : estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin. 12 a atès, atenent; b après, aprenent; c clos, cloent; d empès, empenyent; e imprès, imprimint; f plagut, plaent; g resolt, resolent; h suspès, suspenent; i ofert, oferint; j mòlt, molent 13 a és; b és; c és; d estic; e és, estarà; f estic; g estan; h ser; i és; j estic; k és; l seré; m és / està, n

està 14 a estan (són); b sapiguer (saber); c coneixo (conec); d transmetir (transmetre); e fagis / t’empenediràs (facis / te’n penediràs); f tos (tus); g reconeixés (reconegués); h volguent (volent); i treuràs (trauràs); j volguem / poguem (vulguem / puguem); k està (és); l haguessis (hauries); m movés (mogués); n interrompint (interrompent)

Unitat 18: L’adverbi 1 a Seient cama ací cama allà sobre el coll i les espatlles d’un altre o sobre els lloms. b Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons. c Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos. d Boca avall, de boca a terra. e Descansant solament sobre els dos peus. 2 a Quan era petita duia l’Elisenda a collibè a veure els Reis Mags. b Per millorar de la lumbàlgia havia de col·locar-me a la gatzoneta tres minuts cada dia. c Van trobar el cadàver de bocaterrosa, al costat d’un toll de sang. d Va seguir a peu dret tot el partit. e Va fer la promesa de seguir la processó de geno-

llons. 3 a 2; b 12; c 1; d 11; e 10; f 9; g 8; h 7; i 6; j 5; k 4; l 3


26

4 a Plovia a bots i barrals i amb prou feines veia el cotxe de davant. b T’ho dic de tot cor, mai no t’enganyaria. c Va cobrar de sotamà per adjudicar l’obra a la multinacional italiana. d Cal actuar i solucionar de soca-rel el problema. e Tots dos van pressionar a l’encop per forçar una resposta immediata. f Passejava pel Born quan va aparèixer de trascantó la Mariona. g Tot i que va fer el treball amb quatre esgarrapades, va aconseguir aprovar el curs. h Malgrat les disculpes, tinc la sensació que ho ha fet a dretes. i Encara que deia que no havia begut, caminava de gairell. j Va acceptar l’acord a contracor. 5 a En aquest magatzem només venen a l’engròs; en canvi, en aquell ho fan també al detall. b T’ho encarrego i et deixo a compte mil euros. c Com que em cal la mercaderia estic disposat a pagar a la bestreta. d Aquella colla de paletes treballen a preu fet. e Els transports no són mai de franc. 6 a En aquell país estan acostumats a viure pobrament. b Volia anar lliurement pertot arreu. c S’ho pren tot alegrement. d Si actues sàviament, te’n sortiràs. e M’agrada passejar tranquil·lament per la Devesa. f S’ha instal·lat a Santa Eulària i hi viu còmodament. g Després de reconciliar-se, es van abraçar tendrament. h Es poc apassionat, només es pronuncia tèbiament. 7 a Hi havia llimacs pertot. b En lloc de dormir podries haver fet la feina. c Has de llançar la pilota enlaire. d Vine ací prop meu que hem de parlar. e Reconec que no ho vaig fer gaire bé. f Van arribar a l’hora convinguda. g Pot ser que vinguem, ens ho estem rumiant. h No penso gairebé mai en tu. i Si ho demanem tots alhora, ens ho hauran de concedir. j Potser és veritat, però no m’ho acabo de creure. k Has trobat enlloc la Cèlia? l Ho confesso: la Neus m’agrada per tot.

SOLUCIONARI

8 a comparació; b probabilitat; c reforç de la negació; d negació parcial d’un enunciat anterior; e negació

d’una suposició implícita 9 a a partir d’allò que ve després; b per a això, a propòsit; c a voluntat; d situació de fet; e situació jurídica; f expressament, de propòsit; g des de la càtedra, sense admetre contradicció; h aproximadament 10 irreflexivament

abundantment

sobtadament

manera de mirar

a la babalà, a rajaploma, a tort i a dret, sense solta ni volta

a betzef, a balquena, a dojo, a manta

a cop calent, de bursada, de cop i volta, de sobte

a ull, de cap a peus, de fit a fit

11 a Hi passaré divendres. Divendres és un adverbi que fa referència al proper divendres. / Hi passaré el divendres. Divendres és un nom que fa referència a cada divendres. b Mentre tu fas cua, jo aniré a

comprar el pa. Mentre és una conjunció que introdueix una oració subordinada temporal. / Tu fes cua; mentrestant, jo aniré a comprar el pa. Mentrestant és un adverbi que especifica la durada de l’acció. c No estudia gens. Gens és un adverbi de quantitat, d’intensitat mínima o inexistent. / No estudia res. Res és un pronom indefinit que fa de complement directe. d Vine tan aviat com puguis. Tan…com introdueix una oració adverbial modal. / Vine ràpid. Ràpid és un adjectiu que funciona com un adverbi. De fet, és equivalent a ràpidament , que també fa una funció modal.


12 a ara mateix; b en va, sense efecte; c sempre; d de tant en tant; e alhora; f aviat; g tot seguit 13 a Estudio tant com puc. b No pots anar tan ràpid per aquesta carretera. c És tan simpàtic! d Tant esforçar-se i no ha servit per a res. e Ni tant, ni tan poc. f Sou tan lluny dels nostres objectius! g Salta tant que no el podem enxampar. h Viu tan bé des que s’ha jubilat! 14 a Caminar a les palpentes. b Actuar d’amagatotis. c Passar a cremadent. d Ploure a gavadals. e Parlar sense embuts. f Rajar a borbollons. g Aixecar en sopols. h Tallar de biaix. i Explicar fil per randa. j Anar

de corcoll. 15 a 3; b 7; c 1; d 2; e 6; f 5; g 4 16 antigament, finalment, quan, totalment, així, mai

Unitat 19: Les preposicions 1 a Aquest cop aniré a Perpinyà en / amb tren. b Diguis el que diguis, jo no m’hi veig amb cor. c Em molesta la pudor de tabac d’alguns bars. d No puc estar d’acord amb el que ha escrit. e Si heu de parlar, feu-ho en veu baixa. f Tingueu en compte que l’examen és dilluns. g S’han instal·lat una calefacció de gas. h Han emès un comunicat en àrab per desmentir algunes especulacions. i El comitè anava amb compte a l’hora de prendre les decisions. j Sempre ha confiat en la Neus. k M’ha confessat que només pensa en la Marta. l L’anàlisi s’ha de fer en dejú. m L’estudi ha d’estar enllestit en una setmana. 2 a Al matí em costa llevar-me. b Jaume I va arribar a Mallorca en / el 1229. c Catalunya va viure una revifada econòmica al / en (el) segle XX. d A casa, per Sant Esteve sempre fem canelons. e No engeguen la calefacció a la tardor encara que faci fred. f Tenim pensat visitar Talteüll per Setmana Santa. g Quan surto de treballar al vespre, m’agrada quedar amb els amics. h Per Tots Sants sempre ens trobem per


27

MORFOLOGIA


menjar panellets. i Pel febrer floreixen els ametllers. j Arribaré a casa al migdia. k Ni estic d’acord amb tu, ni amb la manera de fer les coses. l La verema a la Conca se sol fer al setembre. m Ja ens veurem d’avui en vuit. n Ja fa anys que s’ha instal·lat a Móra d’Ebre. o M’he comprat unes sabates fabricades a Inca. 3 a Treballen en conselleries diferents. b Farem nit en aquest poble. c En certs boscos catalans s’hi poden veure teixons. d La redacció del diari era en un edifici rònec de la Rambla. e Els darrers anys he treballat en quatre empreses del sector. f La companyia solia actuar en teatres de poble. g Els personatges que apareixen en la novel·la són femenins. h En la mitologia romana hi ha déus de diferents pobles. i Cal recordar l’accentuació en les terminacions verbals de 1a i 2a persones del plural. j Això només pot passar en aquest país. k La notícia sortirà en els diaris de demà. l Presentaran un estudi a la delegació comercial. m A casa seiem a taula a dos quarts de nou. n No sé a quin poble ha anat a viure. 4 a Estan acostumats a fer el que volen / ø que els ho consentin tot / a la bona vida. b Tinc interès a descobrir la veritat / ø que descobrim la veritat / en el descobriment de la veritat. c Insisteix a reduir despeses supèrflues / ø que cal reduir despeses supèrflues / en la reducció de despeses. d Ens hem compromès a col·laborar en el projecte / ø que col·laborarem en el projecte / a la col·laboració del projecte. e Estem d’acord a trobar una solució al problema / ø que hem de trobar una solució / amb la solució. f S’han oblidat de tornar les claus / ø que havien de tornar les claus / de la devolució de les claus. g Estic segur

d’aprovar la matèria / ø que aprovaré la matèria / de l’aprovat en aquesta matèria. 5 a Estem molt contents de tornar-te a veure / ø que et puguem veure / de la visita que ens has fet. b El problema només consisteix a fer un bon projecte / ø que facis un bon projecte / en el plantejament del projecte. c La solució rau a rebaixar el consum d’aigua / ø que rebaixem el consum d’aigua / en la

rebaixa del consum d’aigua.


28

6 a Estem convençuts que la veritat triomfarà. b Els van amenaçar que els sancionarien. c Es van arriscar que els expulsessin. d Es queixaven que l’àrbitre actués d’aquella manera. e Es van avenir que canviessin el nom de la plaça. f Hem d’exigir que ens facin el descompte corresponent. g Parlàvem que la situació econòmica era crítica. h Es queixen que els preus augmenten. i Tenim dret que subvencionin el projecte. j S’entossudeix que es mantinguin les duanes. 7 a Vaig saludar ø la Cèlia en la festa. b La situació del país preocupa ø les autoritats. c Van detenir ø el responsable de les finances de l’associació. d Durant el partit, l’entrenador va substituir ø el davanter centre. e Aconsello a en Tomàs que plegui de la feina. f Fa molts anys que conec ø la Mercè. g Sempre que puc convido ø els companys a sopar. h He vist ø la veïna de davant que sortia amb el seu fill. i He escrit moltes cartes als amics. j Raimon, crida ø les nenes que arribem tard. k El professor ajuda ø els alumnes a resoldre l’equació. l El ministre d’Afers Estrangers rep ø els ambaixadors. m Sempre que

telefono a la Maria per quedar, té una excusa. 8 a No fa cas de ningú. b Què faràs demà al vespre? c No tinc res a dir-te. d Aquest pis fa pudor de resclosit. e Mai no he confiat en tu. f Vés amb compte amb el que fas. g Volem fer esment de la greu situació que viu la comarca. h Tingues en compte que fa temps que ens coneixem. i M’estimo més viatjar amb tren. j Escriu les novel·les amb ploma. K Parla en veu baixa. 9 a Es queixa per tot. b Adverteix que el virus representa un perill per a la salut. c Han inaugurat un carril per a bicicletes. d Els alumnes es manifestaven per l’expulsió de dos companys. e T’envio el treball per correu electrònic. f Sempre que puc, passejo per aquell barri antic. g Quan viatjo compro boles de neu

SOLUCIONARI

per a l’Elisenda. h No vindré per molt que m’ho demani. i Ja han enviat les invitacions per a la festa. j Per l’agost em deixaré caure per Montpeller. k L’han escollit per a l’organització de la setmana cultural. l La sequera s’estén pel sud del país. m Només viuen junts per la hipoteca. n Ha comprat un cotxe que no passa per la porta del garatge. o T’enviaré diners per a les despeses del curs. 10 a Per mi, no teniu raó amb aquesta demanda. (expressió d’una opinió) b Per a quan dius que vols la feina? (termini fix) c Et telefono avui i quedem per a demà. (termini fix referit al futur) d Em calen diners per comprar-me un ordinador. (expressió de causa i finalitat alhora) e Li han receptat unes pastilles per a la migranya. (expressió de finalitat) f Estudiava per aprovar les oposicions. (expressió de causa i finalitat alhora) g El Govern va refer un pressupost per a sortir de la crisi. (complement del nom) h Tinc una moto per vendre. (infinitiu d’expectativa) i Això no serveix per a res. (expressió de finalitat) j Pis per

vendre. (infinitiu d’expectativa) 11 a Al Canigó van arribar a deu graus sota zero. b Quant a la feina, no hi ha cap novetat. c Arran de la crisi borsària, van fer fallida dos bancs. d Celebrarem l’assemblea anual a mitjan novembre. e Va rebre el consentiment per mitjà d’una carta escrita. f Es pensa que, a còpia de diners, s’aconsegueix tot. g L’accident es produí a causa de la boira. h Els motors de reacció van suposar una revolució per a l’aviació. i La bogeria es representarà al teatre sota la direcció de Josep Yxart. j Cal rendir-se davant els

atacs rebuts.


12 a Arribarem fins aquí dalt. b No ens veurem fins demà. c No pujarem a Ceret fins a l’estiu. d No li ho diré fins que no me’n pugui estar. e La fira estarà oberta fins al cap de setmana. 13 a Anem cap allà. b Van replegar-se cap a un roquissar de la rereguarda. c Van desviar-los cap a una carretera secundària. d Fem una caminada cap aquella contrada. e Els excursionistes van decidir tirar cap amunt. f Tothom va acceptar la seva declaració com a bona. g El van convidar com un més de la família. h Parlava com aquell qui res. i Corria com un esperitat. 14 Resposta oberta.

Exemples: a Des de dissabte actua a la ciutat. b Els avions volaven arran de costa. c D’ençà d’aquell dia, no l’he vist més. d A desgrat de les queixes rebudes, va continuar igual. e La lliga està a l’abast de l’equip. f Ven vinagre en comptes de vi. g Ultra l’herència, té força diners al banc. h Ho aconseguirà mitjançant la subvenció rebuda. i Llevat d’ell, no ho sap ningú. 15 dins de, dins, de, des del, d’, en, enmig, a


29

SINTAXI


Unitat 20: Les funcions sintàctiques 1 (La part subratllada és el subjecte i la resta és el predicat.) a No m’importa el futur d’algunes immobiliàries. b Es venen pisos atrotinats. c No m’amoïnen les seves queixes. d Em preocupa el resultat de les negociacions. e A mi, mai no m’ha agradat el soroll. f Arriben cansats del viatge. g Surten excursionistes cap al Canigó. h Sempre m’han molestat els saberuts. 2 (La part subratllada és el subjecte i la resta és el predicat.) a Cada dia se’n van més contents. b Hi ha mala maror en l’empresa. c S’apugen els preus. d Diuen que demà plourà. e Com anem? f Em calen col·laboradors entusiastes. g M’interessa tota la informació. h El fugitiu, el van enxampar uns trans-

eünts. 3 b N’hi ha en l’empresa. d Ho diuen. f Me’n calen. 4 a CN; b CAdj; c CN; d CN; e CN; f CC; g CN; h CN; i CN; j CN; k CN; l CC; m CAdj; n CAdj; o CAdj; p CN 5 a CD: la Marta. La vaig veure a «la Caixa». b CD: canelons. Per Sant Esteve en menja. c CD: el partit. El Barça el va guanyar sense esforçar-se. d CD: poca gent. N’hi ha poca a la plaça. e CD: català. N’estudia cada dia. f CD: aquells marges. Sempre els salten per anar a l’escola. g CD: preguntes incisives. En fa (d’incisives) en les rodes de premsa. h CD: la seva cosina. La saluda quan va a la piscina. 6 a CD: la Fina. La va convidar a la festa. b CD: apartaments. En construeixen a cada racó del litoral. c CD: un cotxe rosa. Se n’ha comprat un (de rosa). d CD: una gana. En té una d’extraordinària. e CD: quatre delinqüents reincidents. N’han detingut quatre (de reincidents). f CD: Què. És un pronom i no hi ha pronominalització. g CD: res de tu. Són pronoms i no hi ha pronominalització. h CD: la Marta.

La pentina cada dia.


30

7 Resposta oberta. Exemples: a la Sandra; b els agressors; c el processat; d el director general; e la Rosa; f el pacient; g el conductor; h la Teresa 8 a a / ø; b a; c a; d ø; e ø; f ø 9 a CI: a la Júlia. Va enviar-li la carta. b CI: a la gossa. Va clavar-li una guitza. c CI: a tothom. Li ho va dir. d CI: a les amigues. Les telefona cada vespre. e CI: al jutge. Li va amagar la veritat. f CI: als clients. No els volen deixar diners. g CI: als seus alumnes. Els dedica molt de temps. h CI: als ciutadans. Demà els comunicarem la notícia. i CI: al company de feina. Li escriu cartes d’amor. j CI: als convidats. Els ofereix

vi. 10 a CI; b CD; c CI; d CI; e CD; f CI; g CD; h CD; i CI; j CD; k CD; l CD 11 a CI; b CD; c CI; d CD; e CI; f CD; g CI; h verb pronominal; i verb pronominal; j CD; k CD; l CD

a la platja. b Els hi ∅ va dir el que pensava. c A mi no m’agrada això. d Li El preocupa què pensen. e Els hi ∅ molesta la cridòria. f Van regraciar tothom / a tothom. g Per Nadal telefona els als seus coneguts.

12 a Va trobar-se a

∅ l’Elisabet

13 a Per Sant Esteve mengem canelons (dinar no és transitiu). b Bojan substitueix a blaugrana. c correcta.

∅ Messi

en l’equip

SOLUCIONARI

14 a CRV: per la història. Darrerament s’hi interessa. b CRV: amb la sogra. No s’hi avé gens. c CRV: a les peticions. Després de pensar-s’ho, hi va accedir. d CRV: de les seves intencions. Sempre n’he dubtat. e CRV: a prendre el sol. S’hi dedica. f CRV: a perdre-ho tot. Si continues així, t’hi arrisques. g CRV: de nosaltres. Malgrat els anys, se’n recordava. h CRV: a acceptar la proposta de finançament. S’hi nega. i CRV: en la seva gent. No hi confia. j CRV: del perill en què es troba. No se n’adona. k CRV: de tu. Només en parla per criticar-te. l CRV: a l’expulsió. Amb el seu comportament s’hi exposa. m CRV: del que li diuen. No se’n fia mai. n CRV: d’actualitzar el web de l’institut. Se n’encarrega. o CRV: de les agressions rebudes per part de grups incontrolats. Se’n queixen. p CRV: de tot. No pateixis, jo me n’ocupo. q CRV:

amb la proposta. No hi estic d’acord. 15 Transitiu: a recordar; g estudiar-se; h convidar. Règim preposicional: b recordar-se; c accedir; d adonarse; e exposar-se; f avenir-se; i resignar-se; j renunciar 16 Resposta oberta.

Exemples: sintagma nominal

infinitiu

a No es recordava… de la promesa.

de telefonar.

b No estic d’acord… amb la proposta.

a treballar dissabte. a guanyar poc. a demanar els comprovants. a anunciar el casori. d’haver de plegar. a millorar la categoria. a sortir ben parat. a fer més hores.

c Es conformen…

amb el sou.

d S’avé…

amb la Mireia. en la desgràcia. de la decisió. a l’augment de sou. en els amics. a la recol·locació.

e Es complau… f Es queixen… g Aspira… h Confia… i Es nega…

oració subordinada

que havia de telefonar. que hagi de treballar dissabte. que els paguin poc. que li demanin els comprovants. que l’afalaguin. que els fessin fora. que li apugin el sou. que farà el que voldrà. que hagi de fer més hores.

17 a Ben aviat se’n (de la decisió) penediran. b Sempre se’n (de l’actuació) riuen. c No hi (en la Mariona) confien gens. d Només hi (en el Tomeu) pensa quan vol alguna cosa. e Se’n (de les vacances) recorda molt sovint. f No hi (a les pistes) van accedir davant les dificultats. 18 a Quan s’hi (en la defensa de les seves idees) entossudeix, no hi ha res a fer. b Aquestes sabates no s’hi (amb la faldilla) adiuen gaire. c Hi (a l’oposició) ha renunciat abans de començar. d No en (de la proposta) dubteu: és l’única solució. e S’hi (a la feina) ha acostumat des de petit. f Se’n (d’una proesa)

vantava sense que fos veritat. 19 Resposta oberta. Exemples: a alt; b la xicota d’en Marcel; c una comarca catalana; d en ruïnes; e de coure; f malament; g que sigui cert; h qui li va donar la notícia 20 a M’han dit que la Núria és escriptora, però no ho és. En realitat és professora de l’institut de Sant Ce-

loni. Ho és des de fa tres anys. Abans ho havia estat també en un centre de Falset. D’escriptora, doncs, no n’és, però, en canvi, és una bona professora. Per això espero que estigui molts anys en aquest institut. Verb no atributiu: estigui.



31

SINTAXI


b Ahir estava molt ensopit. No hi havia cap motiu perquè ho estigués, però, de malalta, n’estava molt.

Vaig telefonar al meu millor amic. Ho érem des que vam coincidir a l’hospital. Ell hi era perquè era metge, jo perquè estava malalta. Encara néstic, de malalta, però ara sóc a casa. Verb no atributiu: sóc. c La Maria és una noia molt eixerida i oberta. Abans no ho era tant, però des que és la parella d’en Quim

ho (n’) és molt més. Tot i això, és poc amant de sortir de nit. No ho és perquè s’estima més estar-se a casa. Verb no atributiu: estar-se. 21 a Atribut: moix. Ho estic. b Atribut: flautista. El meu cosí ho és. c Atribut: l’entrenador. En Pep l’és. d Atribut: un disbarat. Això ho és. e Atribut: gaire espavilat. No ho sembla. f Atribut: de mal humor. Sempre ho està. g Atribut: marxant. El meu pare ho era. h Atribut: molt malament. El país ho està. i Atribut: així. La Marta ho és. j Atribut: la directora editorial. La Júlia l’és. k Atribut: d’or. No ho sembla. l Atribut: el traductor de les Històries troianes. Jaume Conesa l’és. m Atribut: les vuit. Ara les són. n Atribut: en dejú. Ho està. o Atribut: la teva germana. La semblava. 22 a CPred: boig. S’hi ha tornat. b CPred: molt feliços. Malgrat les restriccions, hi viuen. c CPred: una personalitat de pes. En Marc hi ha esdevingut. d CPred: desfets. Després de la cursa hi van arribar. e CPred:

distant. En Quim s’hi va mostrar en l’entrevista. 23 a CPred: Pep / Josep Lluís. Me’n diuen, però me’n dic. b CPred: ambaixador. El n’han nomenat a Andorra. c CPred: molt divertida. Hi trobo la Neus. d CPred: neguitosos. Quan arriben els exàmens, sempre s’hi posen. e CPred: per savi. L’hi prenen, però no ho és. f CPred: molt cordial. Sorprenentment, ahir la Rosa s’hi va mostrar. g CPred: sòcia del club. Se n´ha fet. h CPred: descalça. La Mar hi caminava per la platja. i CPred: viva. Hi van atrapar la guineu. j CPred: d’or. Se n’han fet amb l’especulació borsària. k CPred: un model a seguir. Hi considera la Sílvia. l CPred: de boig. L’hi tracten i s’ho pren bé. m CPred: descordades. Sempre hi porta les sabates. n CPred: glaçats. En saber la notícia hi van quedar. o CPred: plans. Sempre

li havien dit que hi tenia els peus.


32

24 Resposta oberta. Exemples: a posar-se nerviós; b tornar-se boig; c fer-se gran; d mostrar-se simpàtic; e declarar el premi desert; f nomenar la Neus consellera; g servir la sopa bullent; h trobar la Júlia trista; i dur les sabates

brutes 25 a L’Iu camina tibat. (CPred); b L’Iu camina a les palpentes. (CC manera); c Pugen el pic amb empenta. (CC manera); d Pugen el pic alegres. (CPred); e Cullen les mongetes madures. (CPred); f Cullen les mongetes a senalles. (CC quantitat); g Fa la feina malament. (CC manera); h Fa la feina content.

(CPred) 26 a Es pren una sopa freda. (CN); b Es pren la sopa freda. (CPred); c Porta una jaqueta grisa. (CN); d Porta la jaqueta estripada. (CPred); e Van trobar l’excursionista de Tremp. (CN); f Van trobar l’excursio-

nista perdut. (CPred) 27 Resposta oberta. Exemples: a feliç i contenta; b trista i consirosa; c ignorants; d cansats i abatuts; e secretari de la junta 28 a CC: amb bicicleta. Hi van arribar. b CC: al carrer. L’hi han enxampat. c CC: al congelador. Desa-hi el peix. d CC: d’esma / per la ciutat. Hi caminava d’esma / per la ciutat. e CC: amb dificultats. Hi va resoldre el problema. f CC: del teatre amb la Maria. N’hi sortia. g CC: Quan / a Perpinyà. Quan hi tornarem? h CC: de bòlit. Sempre hi va. i CC: sempre / amb una Olivetti. Aquell escriptor hi escriu sempre.

SOLUCIONARI

j CC: amb el seu germà / a la fàbrica tèxtil. Hi treballen amb el seu germà / a la fàbrica tèxtil. k CC:

Mai / d’hora / a casa. Mai no hi arriba d’hora. 29 a Avui surt amb la Cinta. (CC companyia); b Camina amb crosses. (CC instrument); c Va de corcoll. (CC manera); d Guanya diners a cabassos. (CC quantitat); e Arriben de matinada. (CC temps); f Treballen a Ulldemolins. (CC lloc); g Viu a Ceret. (CC lloc); h Viatja amb tren. (CC instrument); i S’ho pren malament. (CC manera); j Estudia poc. (CC quantitat); k Passeja amb el gos. (CC companyia); l Que-

den al vespre. (CC temps) 30 Resposta oberta. Exemples: a Treu els espinacs de la nevera. b Demà ha de portar l’informe a Manresa. c Mai no tornava a casa de matinada. d Posa les sabates al sabater. e Vine avui a la tarda. f L’Anna passeja sempre de nit

pel parc. 31 A l’Àfrica Central ningú no paga la seva copa. Sempre hi ha algú que assumeix tota la factura. CC lloc

CD

CD

CD

Aquesta persona de vegades no només paga les consumicions de la seva taula, CD sinó que també ofereix unes quantes cerveses als qui seuen a les taules del costat. CD


En ciutats petites, com Bata o Malabo, és fàcil coincidir amb parents o coneguts. Atribut CRV Hi ha els especialistes a fer-se convidar: sempre troben un cunyat, un professor, un veí CD CD o un company de feina que els pagui la copa. De vegades el qui convida no pren res. CI CD CD Si veu dins d’un bar algú que coneix, entra, el saluda, i li deixa una cervesa pagada. CD CI CD I, cosa inaudita per als qui venim de països pretesament civilitzats, és molt possible Atr que algú ofereixi una beguda al desconegut que seu a la taula del costat i amb el qual CD CI tan sols ha intercanviat algun comentari. GUSTAU NERÍN, L’antropòleg a l’olla

Unitat 21: Els pronoms febles 1 a D’antuvi, jo m’hi penso negar. b De problemes, ja en tinc prou. c Tot i advertir-lo, hi va caure de quatre potes. d Si tens nespres, posa-me’n un quart. e Ja no en són, de companys. f Vull fer-li un regal. g Hi van accedir a contracor. h Són les vuit o encara no les són? i Llegeix l’informe i fes-me’n un resum. j M’ho deu, però ja no se’n recorda.


33

SINTAXI


2 a Li compraran (CI): l’ordinador (l’hi), la ploma (la hi), els CD (els hi), tres diamants (li’n compraran tres), el que vol (li ho); b Els donarà (CI): el premi (els el), la bossa (els la), els contractes (els els),

molts maldecaps (els en), el que calgui (els ho). 3 a Va comentar-li (CI): el projecte (-l’hi), la qüestió (-la-hi), els problemes (-los-hi), les converses (-leshi), el que li havien dit (-li-ho). b Va explicar-los (CI): el tema (-los-el), la proposta (-los-la), els misteris

(-los-els), les investigacions (-los-les), tot el que sabia (-los-ho). 4 a Us (CI) agafo la moto (CD). Us l’agafo. b Feu-nos (CI) la suplència (CD). Feu-nos-la. c M’ha (CI) fet comprar tres llibres (CD). Me n’ha fet comprar tres. d Us (CI) portaré bones notícies (CD). Us en portaré (de bones). e Em (CI) va cedir les accions (CD). Me les va cedir. f Els (CI) ofereix vi tebi (CD). Els n’ofereix (de tebi). g Ens (CI) enviarà els escrits (CD) demà. Ens els enviarà demà. h Prepara el sopar (CD) a la Magda (CI). L’hi prepara. i Recorda al soci (CI) el pacte subscrit (CD). L’hi recorda. j Ha confessat la veritat (CD) als policies (CI). Els l’ha confessat. k Demana un crèdit (CD) als banquers (CI). Els en demana un. l Van receptar un medicament nou (CD) al malalt (CI). Li’n van receptar un. m Han llogat les golfes (CD) a uns parents (CI). Els les han llogat. n Faré preguntes compromeses (CD) a la invitada (CI). Li’n faré (de compromeses). o Retorna dos préstecs (CD) als socis (CI). Els en retorna dos. 5 a Va considerar molt bons (CPred) els resultats (CD). Els hi va considerar. b Va convidar la Marta (CD) a la festa major (CRV). La hi va convidar. c Treu les botifarres (CD) del rebost (CC lloc). Les en treu. d Han pres en Pol (CD) per ximple (CPred). L’hi han pres. e Agafa el llibre (CD) del prestatge (CCL). El n’agafa. f Portava la feina (CD) endarrerida (CPred). La hi portava. g Tenia els papers (CD) escampats (CPred). Els hi tenia. h Dedica el temps lliure (CD) a una ONG (CRV). L’hi dedica. i Han d’acostumar els joves (CD) a treballar (CRV). Els hi han d’acostumar. j Van nomenar l’Anna (CD) directora (CPred). Lań va nomenar. k Es prenia la xocolata (CD) calenta (CPred). Se la hi prenia. l Portava els pantalons (CD) abaixats (CPred). Els hi portava. m Treu les begudes (CD) del congelador (CC lloc). Les en treu. n El (CD) vaig veure empiocat (CPred). L’hi vaig veure. o Treia la bitlletera (CD) de la butxaca (CC lloc).

La’n treia. T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

34

6 a Li (CI) ho (CD) han dit. Han dit què farien a la Marta. b Deixa’ns-el (CI / CD). Deixa’ns l’ordinador. c Ens (CI) en (CRV) parlen. Ens parlen de tu. d N’hi (CD / CC lloc) posen. Posen raïm a les portadores. e Renta’ls-la (CI / CD). Renta la cara a les noies. f Els (CI) n’escriu (CD). Escriu cartes a les amigues. g Les (CD) hi (CI) duus. Duus les notícies al periodista. h Els (CD) hi (CI) endreceu. Endreceu els jocs al nen. i Els (CD) n’ha (CRV) convençut. Ha convençut els socis de la proposta. 7 a Comprava molts llibres, però no se’n llegia cap. b Allò que demana no li ho podem donar. c Anem a passejar i, quan en tornem, ja us parlarem de la Selectivitat. d La Paula és mecànica i m’han dit que n’és molt, de bona. e La Marta no és la meva neboda, però la Mònica sí que l’és. f Portaré confits als meus nebots i els en donaré tres a cadascú. g Digueu a la Llúcia que demà no hi seré. Recordeu-li-ho sens falta. h Sempre convidava la família a dinar. Però enguany no la hi ha convidat. i Apunta-t’hi, ja veuràs

com no te’n penediràs. 8 a He deixat la llibreta a la caixa. La hi aniré a buscar dijous. b No expliquis el que t’he dit a en Ramon. No li ho diguis, perquè ho xerra tot. c El iogurt és a la nevera. Treu-leń i pren-te’l. d Si vols comprar llonzes de porc al cansalader, encarrega-li’n ara o no en tindràs. e Reservaré entrades per al concert perquè l’Eva està contenta quan la hi porto. f Cal lliurar la documentació als Mossos; porta’ls-la urgentment. g Ha collit carxofes per a l’Anselm. Li n’ha portat perquè en faci una truita. h El mecànic reclama aquestes peces. Porta-les-hi perquè enllesteixi la feina. i Els nens s’han acabat la sopa; ara els en posaré més. j Això que dius ja els ho vaig dir jo mateix.

SOLUCIONARI

9 a Els atletes volen aigua. No pateixis, ja els n’oferiré. b Aviat coneixeràs la família; te la presentaré aquest cap de setmana. c Va presentar l’Alexandra al concurs. La hi van inscriure perquè es pensaven que guanyaria. d Si l’Albert em demana diners, no li’n deixaré més. e No sé si la Neus i la Núria voldran sortir avui. Els ho preguntaré aquest vespre. f Envia molts correus a la Laia, però els hi escriu des de la feina. g Els jugadors volen dues samarretes d’entrenament, però els en donarem només una. h Pregunta si ha arribat la camisa a la bugaderia. Si la hi tenen, vés a buscar-la-hi. i En aquell teatre feien una bona

obra, però no la vaig poder veure perquè les entrades s’havien exhaurit. 10 a Us ho va dir. b Pren-la-hi. c La hi va abocar. d No s’ho creu. e L’àvia els en fa. f N’hi han enviat un. g Els hi compra perquè són més bons. h No els hi portaré perquè sóc mig calb. i La hi va presentar. j Li n’envien sovint. k No l’hi aparqueu perquè se l’endurà la grua. l La hi va plantar per la Candelera. m Els els va enviar fora de termini. n Fins ara no t’hi havies negat. o Els les emprova a la sabateria. 11 a Els vaig dir la veritat, però no s’ho creien. b Vaig portar-los el que demanaven. c Li ho va enviar de seguida. d Si em demana això, no li ho deixaré. e Volien explicar-los-hi, però no s’hi atrevien. f Li’n donaven sovint, de peix, al noi. g Els vaig comentar totes les notícies del cap de setmana. / Vaig comentar-los totes les notícies del cap de setmana. h No se’n recorda mai. i Ja et vaig dir que te’n penediries. j No

s’adonen dels riscos que assumeixen. 12 a No me’n malfio. b No se’n sortiran. c No s’ho val. d No hi sent. e No s’hi veuen. f No se’n va. g No hi toca. h No t’hi fiquis.


13 a Si compres cireres a les noies, compra’ls-en de ben madures. b M’ha demanat que li deixi el llibre, però no l’hi puc deixar perquè em cal per estudiar. c Quantes maduixes vol? Posi-me’n quatre caixes. d Tinc una brossa a l’ull. Treu-me-l’en, si us plau. e Porta la moto al garatge. Si no pots, ja la hi duré jo. f Els amics no saben de què fa. No els ho explica perquè no s’espantin. g No donen tabac a l’àvia perquè l’hi han prohibit taxativament. h Quan parlis amb ell, digues-li que no hi aniré. i Si no el molesto, em quedo aquí. j Quan et demanin les pòlisses, els les dónes i prou. 14 a El farmacèutic vol veure la recepta. Porta-la-hi. b Ens calen diners, però el banc no volia deixar-nos-en. c Porteu els cabells bruts. Renteu-vos-els ara mateix. d A mi el rostit m’agrada amb prunes. Si n’hi poses, te’n lleparàs els dits. e Em va demanar deu euros, però només li’n vaig deixar cinc. f Em quedaria bé la corbata virolada del meu germà. La hi demanaré aquest vespre. g El que fa la Violant, en Jaume no li ho perdonarà pas. h Em va dir que seria a casa, però no l’hi vaig trobar. i Va receptar pastilles a en Ton. Li’n va receptar per tallar la infecció. j Va sol·licitar els ajuts per als fills, però no els els van concedir. k És de molt bona pasta, potser per això tothom se’n burla. l Ha encarregat els prestatges de l’estudi al fuster,

però fins després de Nadal no els hi posarà. 15 Rap amb all cremat

Posarem les rodanxes de rap en una safata per anar al forn. Les salarem. En una CD paella amb una mica d’oli en fred, hi tirarem uns quants alls oberts per la meitat. CC lloc Quan hagin agafat color, els retirarem i hi afegirem una mica de farina blanca CD CC lloc (una culleradeta), la farem torrar una mica i hi afegirem aigua o caldo de peix, CD CC lloc


35

SINTAXI


ho salarem i ho deixarem bullir uns cinc minuts. CD CD Posarem la safata amb el peix al forn ja calent i ho cobrirem amb la salsa que CD hem preparat. Ho deixarem al forn fins que el peix sigui cuit. Ho servirem ben calent. CD CD

Unitat 22: L’oració 1 a predicativa transitiva; b predicativa intransitiva; c atributiva; d predicativa intransitiva; e predicativa intransitiva; f predicativa intransitiva; g predicativa intransitiva; h predicativa intransitiva 2 a 3; b 1; c 2; d 4; e 6; f 7; g 5 3 a Falsa. És impersonal de temps. b Falsa. És tematitzada. c Falsa. És passiva pronominal. d Falsa. És impersonal pronominal. e Falsa. És interrogativa transitiva. f Vertadera. g Vertadera. h Falsa. És intransitiva. 4 a 3; b 5; c 1; d 8; e 2; f 6; g 4; h 3; i 6; j 7 5 a No vinguis a sopar avui. b No estudiïs la unitat. c No ho facis ràpidament. d No coneguis res i no seràs feliç. e No hi vagis avui. 6 a CI; b CD; c CD; d CRV; e passiva; f pronominal; g CI; h pronominal 7 a Si veus res estrany, fes-m’ho saber. b Has estat mai a Talteüll? c Tens res per sopar aquest vespre? d Has vist ningú a la festa? e Si tens cap dubte, m’ho preguntes. f Aquesta nit has vist enlloc la Marta?


36

8 a El banc és petit; això sí, té un compte d’explotació positiu. (coordinada adversativa); b Creu-me: no hi vagis. (juxtaposició); c No estudiava, però treia bones notes. (coordinada adversativa); d Dorms o medites? (coordinada disjuntiva); e M’hi vaig arribar i vaig comprovar que no era cert. (coordinada copulativa i oració substantiva de CD); f Vam caminar pel Montseny i vam dinar prop del cim. (coordinada copulativa); g A l’estiu, o estudia o treballa. (coordinada disjuntiva ); h Ha telefonat i ha dit que no vindrà; per tant, ja podem marxar. (coordinada copulativa i coordinada il·lativa); i Era un poca-solta; tanmateix, m’agradaria tornar-lo a veure. (coordinada adversativa); j Uns paguen, els altres cobren. (coordinada distributiva); k Ni fa ni deixa fer. (coordinada copulativa); l Li hem donat, tot i que encara no en té prou. (subordinada concessiva); m L’un xerra, l’altre fa broma, però ningú no treballa. (coordinada distributiva i coordinada adversativa); n S’ha acabat la gasolina; per tant, ens toca empènyer. (coordinada il·lativa); o M’ha demanat disculpes; no obstant això, no me’l creuré més. (coordinada adversativa); p No m’hi

entenc gens amb ell; d’altra banda, no som família. (coordinada continuativa) 9 a Coordinada disjuntiva. Véns amb mi o bé te’n vas amb ella? b Coordinada explicativa. Va a la seva, o sigui / això és, només pensa en ell. c Coordinada il·lativa. Vols venir? Per tant / En conseqüència, canvia’t de roba. d Coordinada distributiva. Allà diu una cosa, allà en diu una a ltra. e Coordinada adversativa. Ahir no actuava el grup d’en Cesc ans ho feien Els Escamarlans. f Coordinada adversativa. La idea no els feia el pes; tanmateix / altrament, s’hi van afegir. g Coordinada adversativa. Ho va intentar, tanmateix / ara bé, no se’n va sortir. h Coordinada continuativa. Li van concedir una pensió i, demés / així mateix, la medalla del treball. i Coordinada adversativa. No és músic, més aviat és saltimbanqui. j Coordinada adversativa.

Guanya molts diners, ara bé, / però no paga cap impost.

SOLUCIONARI

10 a així mateix; b doncs; c perquè; d sinó; e tot i això 11 Resposta oberta. Exemples: a Segur que vindrà; altrament, no m’ho hauria dit. b Hi va votar en contra, nogensmenys ho va fer a contracor. c Tens els diners que vols; tanmateix, no ets feliç. d Treballa poques hores, endemés té un bon sou. e No diguis res, ans estalvia’t la visita. f És un baliga-balaga, o sia, no aprovarà. g Adés plora, adés gemega. h No solament no estudia sinó que molesta. 12 a Els estudiants fan vaga, això és / o sigui, no van a classe. b Vols sortir amb ella, per tant, demana-li per quedar un dia. c Estudies o passeges els llibres? d Té bones mans, tanmateix / però / en canvi, no troba feina. e Adés diu blanc, adés diu negre. / Allà diu blanc, allà diu negre. f El van multar i, a més / així

mateix, li van requisar la moto. 13 Tres oracions coordinades distributives i una oració coordinada copulativa.

Els segles IX i X, en efecte, no són només els del naixement polític de Catalunya, sinó també els de la consolidació del règim feudal en la seva vessant més dura. Les guerres contínues havien afavorit la posició de la classe dels cavallers, en qui els reis i els comtes confiaven l’administració del territori. Aquests cavallers no només explotaven la feina dels pagesos, sinó q ue també feien de jutges, i es valien d’exèrcits propis per imposar la seva opressió sobre els camperols. Una opressió constant i total que no es manifestava només amb la rapinya de la producció agrícola, sinó també amb un ampli ventall de càrregues i obligacions, conegudes com a mals usos, que abastaven fins i tot l’esfera privada. Si a un pagès se li cremava el mas, el senyor se li quedava una tercera part dels béns, per negligent. Si la dona li feia el salt, el senyor li feia pagar una multa, per cornut. Etcètera.


TONI SOLER, Història de Catalunya 14 a (Ella) Camina descalça, però no li fan mal els peus. Pron

V

Adj

Conj

Adv Pron V

N

SAdj Predicatiu

Det

N

Esp SPrep

SN CD

CI SN Subjecte

SV Predicat

SN Subjecte

CC negació

O1

O2 O. coordinada adversativa

b Els estudiants en vaga no van a classe ni renuncien als seus drets. (ells) Det

N

Prep

N

Esp

Adv

V

Prep

N

Conj

V

CC negació

SN Subjecte

SPrep CN

SV Predicat

Prep+Det Det

N

Esp

CC lloc

SV Predicat

O1

SPrep CRV

O2 O. coordinada copulativa

SN Subjecte


37

SINTAXI


c El nostre equip ha guanyat la lliga o l’ha guanyat l’equip contrari? Det

Det

N

V

Det

Esp

N

Pron

Det

SN

Esp

N

Adj

SAdj CN

Esp

CD

SN CD

SN Subjecte SV Predicat

V

SV Predicat

SN Subjecte

O1

O2 O. coordinada disjuntiva

d (Tu) Et decideixes a Pron

V

∅

estudiar o et busques una feina. (tu)

Prep

V

Subj CI

Conj Pron

V

Det

CI

N

Esp SN CD

SV Predicat SV Predicat

SN Subjecte

SV Predicat

SN Subjecte

O substantiva CRV

O1

O2 O. coordinada disjuntiva

e (Ell) No solament no està ben preparat, sinó que no va acabar els estudis. (ell) Adv

Adv

Adv

CCN CC manera

SN Subjecte T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

38

V

Adv

Adj

Conj

Esp SV Predicat

Adv

V

Det

Esp

CCN SAdj Atribut

N

SN CD

SV Predicat

O1

SN Subjecte

O2 O. coordinada adversativa

f (Ell) Ha fet un esforç considerable, tanmateix no ha obtingut el resultat esperat. (ell) V


Det

N

Esp

Adj

SAdj CN

Conj

Adv

V

CCN

SN CD

N

Esp SV Predicat

O1

Det

SAdj CN

SN CD

SN Subjecte O2

O. coordinada adversativa

Adj

SOLUCIONARI

g (Jo) No t’ho penso Adv Pron Pron

CC negació

dir; a més, no ho sabràs mai. (tu)

∅

V

V

Conj

Adv Pron

V

Adv

CCT

SN CD SN CD

CCN

SPrep CI

Subj

SV Predicat

SN Subjecte

SV Predicat

O substantiva CD SN Subjecte

SV Predicat O1

O2 O. coordinada continuativa

h M’agradava molt en Rubianes; per tant, no em perdia cap representació. (jo) Pron

V

SPrep CI

Adv

Det

CCQ

Esp

SV Predicat

N

Conj

Adv

SN Subjecte

Pron

V

Det

N

Esp

CD

CCN SV Predicat

O1

SN Subjecte


O2 O. coordinada il·lativa

i Ara bufa el vent, ara fa sol. Conj

V

Det

N

Conj

Esp SV Predicat SN Subjecte

V

∅

N SN CD SN Subjecte (impersonal)

SV Predicat

O1

O2 O. coordinada distributiva

j ∅ Fa un sol radiant; doncs anem a la platja! (nosaltres) V

Det

N

Esp

SN Subjecte

Adj

Conj

V

SAdj CN

N

Esp SPrep CC lloc

SN CD SV Predicat

PrepDet

SN Subjecte

SV Predicat

O1

O2 O. coordinada il·lativa


39

SINTAXI


15 a Mai no reconeix que s’equivoca. (CD / els errors); b No van autoritzar que urbanitzessin el darrer racó verge de la costa. (CD / la urbanització); c Desconec qui ho ha fet. (CD / l’autoria); d Convindria que ens hi arribéssim ben d’hora. (subjecte / una sortida matinera); e Estava segur que s’havia operat el nas. (CAdj / de l’operació nasal); f Explica’m com ho penses fer. (CD / la teva actuació); g Ens convé que comprin en les rebaixes. (subjecte / la rebaixa de preus); h Els qui no treballen no poden exigir res. (subjecte / els treballadors); i No és bo que badis. (subjecte / el fet de badar); j Tinc por que incompliran

el compromís. (CN / de l’incompliment del compromís) 16 Resposta oberta. Exemples: a No s’adona que així no anirà enlloc. (CRV); b Pensen que demà s’hi arribaran. (CD); c Em sembla bé que et matriculis a la universitat. (subjecte); d Sempre creia el que li deien. (CD); e Em sorprèn tot el que fa. (subjecte); f Estava content de tornar-te a veure. (CAdj); g Convé que ho sàpiga tothom. (subjecte); h És curiós que no mengi xocolata. (subjecte); i Exigien que hi hagués una actitud

clara. (CD). 17 Resposta oberta. Exemples: a No sé com dir-t’ho. (CD); b Em preocupa com s’ho faran. (subjecte); c Explica’m quan va succeir. (CD); d Em demanen si ja tenim els resultats. (CD); e Desconeix què farà demà. (CD); f Ignora per què ha perdut els estalvis. (CD); g Ha determinat quina és la situació del vaixell. (CD) 18 a És útil que vinguis cada dia. (subjecte); b M’interessa que estudiïs. (subjecte); c Em convé que ajornin la convocatòria. (subjecte); d Estic satisfet que hagis aprovat el curs. (CAdj); e M’amoïna que surtis de nit amb la colla. (subjecte); f Em semblava que no se’n sortiria. (atribut) 19 a subjecte; b CD; c CD; d CD; e CRV; f subjecte; g subjecte 20 a CD; b subjecte; c CN; d CD; e CRV; f CD; g CN; h CI; i CD 21 a CD; b CRV; c subjecte; d CRV; e CD; f subjecte


40

22 a Confio que puguis resoldre-ho tot. b No renuncio que rectifiqui la decisió. c Està interessat a vendre el cotxe. d Tinc plena confiança de convèncer-los amb arguments sòlids. e No es recorda que l’Aina el maltractava. f No estic d’acord que suspenguis la celebració. g Estic content que hagis acceptat. 23 a subordinada substantiva de relatiu (subjecte); b subordinada substantiva interrogativa (CD); c subordinada substantiva completiva (subjecte); d subordinada substantiva completiva (CAdj / CRV); e subordinada substantiva completiva (subjecte); f subordinada substantiva de relatiu (CI). 24 a (Jo) Em pregunto si ja tens la informació. (tu) Pron

V

Conj Adv

CC temps

SPrep CI

V

Det

N

Esp

SN CD

SV Predicat

SN Subjecte

SV Predicat

O. composta

SN Subjecte

O. subordinada substantiva interrogativa CD

SOLUCIONARI

b La Carme és capaç d’aprovar tot el curs. Det

N

V

Adj

Prep

V

Det Det

∅

N

Esp

Esp Esp

SN CD

SV Predicat

SN Subjecte O. C. adjectival

SAdj atribut SPrep O. subordinada CAdj SN Subjecte

SV Predicat nomin al O

c La notícia apareguda no és el que ara m’amoïna més. Det

N

Adj / V

Adv

V

Det Pron

Adv Pron

V

Adv

SPrep CD Esp

Esp SAdj CN

CC temps

SN Subjecte CC negació

SN Subjecte

CC quantitat

SV Predicat


O. subordinada de relatiu / atribut

SV Predicat nominal O. composta

d El problema és que tothom vol participar en el projecte. Det

N

V

Conj

Pron

V

Prep Det

Esp

N

Esp

SN Subjecte

SPrep CRV

SV Predicat

O. subordinada substantiva atribut SN Subjecte

SV Predicat nominal

O. composta

e En Llorenç s’avé amb qui vol col·laborar amb el club. Det

N

V

Prep

Pron

V

Esp

Prep

Det

N

Esp SN Subjecte SV Predicat CRV

SN Subjecte

SV Predicat

O. composta

SPrep CRV

O. subordinada substantiva de relatiu CRV


41

SINTAXI


f La por del que diran Det

N PrepDet Pron.rel

∅

condiciona totes les seves accions.

V

V

Esp

Det

Det

N

Esp

SN Subjecte

SV Predicat

Det

Esp SN CD

SN Subjecte

O. substantiva de relatiu CN

SV Predicat

O. composta

g ∅ Intentaven de (3a pp)

∅

V

fer un bon partit. V

Det

Adj

N

SAdj CN Esp

SN CD

SN Subjecte SV Predicat SN Subjecte

O. subordinada substantiva d’infinitiu CD

SV Predicat O. composta

h (3ps) Sempre parlava de Adv

V

∅ jubilar-se

Prep

V

als seixanta. (anys)

Pron PrepDet

Det

N

Esp SN CD

Esp

SN Subjecte SV Predicat T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

42

CC temps SN Subjecte

O. subordinada substantiva CRV

SV Predicat

O. composta

i (3ps) Pretén de

∅

V

vendre el pis. V

Det

Esp SN Subje cte

N

SN CD

SV Predicat O. subordinada substantiva d’infinitiu

SN Subje cte

SV Predicat

O. composta

SPrep CC temps

SOLUCIONARI

j M’interessaria de Pron.

∅

V

veure’t aviat. V Pron Adv

SN CD

SN CD SN Subjecte SV Predicat

SAdv CC temps

SV Predicat O. subordinada substantiva d’infinitiu (subjecte)

O. composta

25 Ells, els pagesos, estalvien i arraconen perquè saben que els pistrincs costen molt de suar (substanti-

va completiva – CD) i perquè s’esgarrifen de pensar en les malalties (substantiva completiva – CRV) i d’arribar a vells sense un pa a la post (substantiva completiva – CRV). [...] «Qui té diners (substantiva de relatiu – subjecte) vola, qui no en té (substantiva de relatiu - subjecte), rodola»... «Qui no té diners en bossa (substantiva de relatiu – subjecte), ha de tenir mel en boca» [...]; però també: «Val més home sense diners, que diners sense home», o «De diners i de bondat, la meitat de la meitat», etcètera, tant o més populars, i sobretot, aquell que afirma (substantiva de relatiu – subjecte) que: «Qui de jove no treballa (substantiva completiva – CD / de relatiu – subjecte), quan és vell dorm a la palla», com ja va dir, en el seu sermó, a la seva manera, el nostre Bernat Metge:


Seguesca el temps qui viure vol (substantiva de relatiu – subjecte); si no, pories trobar sol e menys d’argent. ARTUR BLADÉ, Gent de la Ribera d’Ebre (fragment adaptat) 26 Que no vol dir que sigui un país (subordinada substantiva – CD) on no es diuen coses noves (per

sorprenent que pugui semblar a alguns) i des d’aquí, ara mateix, de manera gratuïta i sense que vingui gaire a tomb, voldria treure’m el barret a tall de salutació a tots aquells autors que (subordinada substantiva de relatiu – CD), actualment, estan convertint el món de l’escriptura en llengua catalana en una gamma de creacions bigarrades, vives, sinceres, divertides, sorprenents; en conec alguns, d’aquests autors, i alguns no, però voldria celebrar-los a tots els que he llegit amb plaer (subordinada substantiva de relatiu – CD), celebrar tot el que estan fent (subordinada substantiva de relatiu – CD), tot el que estan produint (subordinada substantiva de relatiu – CD), tot el que ens estan oferint (subordinada substantiva de relatiu – CD), tots els seus guions, tots els seus contes, totes les seves novel·les i assajos, tots els seus poemes i obres de teatre i autobiografies i cançons i textos incla ssificables. De vegades em pregunto si el públic catalanollegint en potència (85 % de la població del Principat, segons els del CIS, recordem-ho) és plenament conscient de la quantitat de coses escrites disponibles (subordinada substantiva interrogativa – CD), i no és que recomanaria (subordinada substantiva completiva – atribut) tot el que es fa en català (subordinada substantiva completiva – CD), no, no vull dir això, Déu ens n’empari, quin horror, si hi ha llaunes terribles en aquest idioma –com en tots els altres–, només vull dir que la sèrie de possibilitats és molt més àmplia (subordinada substantiva completiva – CD). MATTHEW TREE, Aniversari 27 Resposta oberta. Exemples: a Fa un sol resplendent. b Té una personalitat desconcertant. c Porta una cartera feixuga. d Els nois urbans són molt mal educats. e La ploma platejada és un obsequi de la família. f L’amic antic és de confiança. g El veí xerraire s’ha enfadat amb la sogra. h El llibre nou no s’ha venut gaire.


43

SINTAXI


28 a El problema no s’ha resolt. Treballaven sobre el problema. b Aquell és el carrer. Conrad Roure vivia en aquell carrer. c L’artista és C. Lorenzale. Et refereixes a C. Lorenzale. d La noia és la meva cosina. La noia ballava amb tu. e Les cabòries et distreuen. Tens cabòries. f Els grups eren molt xarons. Els grups van actuar. g La feina és desagradable. Es dedica a la feina. h Et mostraré el diari. Ho vaig trobar en el

diari. 29 a Dirigia una companyia, cosa a la qual no estava avesat. b És un jugador excepcional del qual els diaris van plens. c Ahir vaig veure l’obra de la qual la Mar sempre em parlava. d La veïna de qui en Marcel s’ha enamorat viu al 2n. e El tren que els estudiants agafaven sovint era una desferra. f Mai no vaig conèixer les causes per les quals l’havien despatxat. g En Saül va obtenir el premi al qual es va presentar. h Hi havia pocs indrets que encara no havien fet malbé. i Invertia una bona picossada que s’arriscava a perdre. j La taverna on els alumnes anaven a esmorzar era a prop. 30 a Víctor Balaguer, que / el qual era escriptor, també va ser ministre. b El web en què / en el qual es parla d’aquest personatge no és rigorós. c La parada on / en què / en la qual s’agafen els taxis és a dos quilòmetres. d Els companys amb qui / amb els quals podem comptar sempre són els mateixos. e Hi ha hagut incompliments de què / dels quals ara ningú no es responsabilitza. f Les conclusions a les quals / a què ha arribat la comissió no han estat acceptades. g Vaig coincidir amb la professora amb qui / amb la qual havíem fet un curs sobre J. V. Foix. h L’estratègia d’actuació de què / de la qual parlem no és ni de bon tros fiable. i (sense antecedent) No me’n fio dels qui sempre us donen la raó. j (sense antecedent)

Han exposat allò que / el que han pogut esbrinar durant les inversions.


44

31 a La moto que has comprat és un pot amb rodes. (CD); b El tema de què / del qual vam parlar em deixà indiferent. (CRV); c L’enriquiment sobtat de la nostra societat és una qüestió sobre la qual hauríem de meditar. (CRV); d No he pogut esbrinar els motius per què / pels quals es mou. (CC causa); e El pis les claus del qual m’havien fet arribar no tenia porta. (CN); f L’home a qui / al qual va tocar la rifa encara ho celebra. (CI); g El país en què / en el qual / on visc és molt petit. (CC lloc); h El problema a què / al qual et refereixes no té solució. (CRV); i El cotxe amb què / amb el qual va ser envestit és al jutjat. (CC instrument); j El pensament únic és la nova ideologia vigent a Occident, cosa que (relatiu amb antecedent global) manifesta la crisi de valors en què / en la qual es troba la societat. (CRV); k Et presentaré

una amiga amb qui / amb la qual segurament t’entendràs. (CRV) 32 a L’ermita a què / a la qual / on es dirigien és al capdamunt del puig. b El novel·lista a qui / al qual van concedir el premi té un estil molt peculiar. c L’ordinador amb què / amb el qual escric és una andròmina de fa 25 anys. d La casa en què / en la qual / on visc és de planta baixa i primer pis. e Les dificultats a què / a les quals han de fer front són ingents. f Sempre trobo algú amb qui / amb el qual fer-la petar una estona. g Va fer un treball de recerca desastrós, cosa que / fet que li suposà haver de refer-lo totalment. h L’embolic en què / en el qual s’havia ficat sense saber-ho era considerable. i La desfeta fou total, cosa que / fet que comportà anys de repressió. j Vaig treballar amb la Roser, el pare de la qual havia estat un

escultor prestigiós. 33 a L’home a qui / al qual han donat el premi era ja milionari. b Els cotxes que van pel carril central provoquen grans embussos. c L’amic en qui / en el qual confiava m’ha traït. d L’hotel a què / al qual et referies ja ha estat enderrocat. e El problema amb què / amb el qual em trobo és la falta de col·laboració. f L’ideal per què / pel qual lluitàvem ha perdut vigència. h El venedor amb qui / amb el qual t’entenies ja no treballa aquí. h La taula en què escrivia Pitarra és en un restaurant de Barcelona.

SOLUCIONARI

34 a substantiva interrogativa (CD); b substantiva de relatiu (CD); c substantiva interrogativa (CD); d substantiva de relatiu (CRV); e substantiva de relatiu (CN); f adjectiva de relatiu (CN); g adjectiva de relatiu (CN); h substantiva de relatiu (subjecte) 35 a El jugador que va marcar el gol surt a tots els diaris. Det

N

Pron

V

Det

Esp

N

V

Prep Det

Det

Esp SV Predicat

N

Esp

SN CD

Esp

O. Subordinada adjectiva de relatiu CN SN Subjecte

SPrep CC lloc SV Predicat

O. composta

b El meu cosí, que sempre bada, ha topat contra un fanal. Det

Det

N

Pron

Esp

Adv

V

V

Prep

Det

SN SAdv CC temps SV

Esp

O. subordinada adjectiva de SV Predicat relatiu / CN

SN Subjecte

N

SPrep CC lloc


O. composta

c (Jo) Vaig comprar-me la novel·la de què ens havia parlat el professor. V

Pron Det

SPrep CI

N

Prep

Pron

Pron

Esp

V

SPrep CI SPrep CRV

SV Predicat

Det

N

Esp SN Subjecte O. adjectiva de relatiu CN

SN CD SN Subjecte SV Predicat O. composta

d El cotxe amb què (jo) viatjo és un model antic. Det

Esp

N

Prep SPrep CC instrument

Pron

V

SN Subj SV Pred

V

Det

SV Predicat nominal O. composta

Adj

Esp

O. subordinada adjectiva de relatiu CN SN Subjecte

N

SAdj CN SN Atribut


45

SINTAXI


e El noi amb qui (jo) em relaciono no és de l’escola. Det

N

Prep

Pron

Pron

Esp

V

Adv

SN CD SPrep CRV

SN Subj

V

Prep Det N

Esp

CC negació

SV Pred

O. subordinada adjectiva de relatiu CN SN Subjecte

SV Predicat nominal

O. composta

f ∅ L’aula on (nosaltres) fem classe el dilluns és molt freda. Det N

Pron

V

SPrep CC lloc

N

Det

SN CD

SN Subj

V

Det

Esp

Adj

Esp

SN CC temps

SV Pred

SPrep CC lloc

N

SAdj Atribut

O. Subordinada adjectiva SV Predicat

SN Subjecte (impersonal) O. composta

g La primera novel·la, que (3aps) publicà a 18 anys, el situà com a promesa literària. Det

Det

N

Pron

Esp

V

Prep Det

SN CD

Esp

SN Subj

Esp

N

Det

SPrep CC temps

SV Pred

O. composta

46

h El vi que (jo) vaig comprar s’ha tornat ranci. Det N

Pron

V

Esp

SN CD SN Subjecte SV Predic at

V

Adj SAdj Predicatiu

SN Subjecte

O. subordinada adjectiva de relatiu CN SV Predicat O. composta

Prep

N

SN CD

O. subordinada adjectiva de relatiu CN SV Predicat

SN Subjecte T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

V

Adj

SAdj CN CPred

SOLUCIONARI

i (3pp) Van elegir un president, el pare del qual era soci d’un altre club. V

Det

N

Det

N

PrepDet Pron

V

N

Prep

Det

N

Esp SN Prep CN

Esp SN Prep CN SN Subj

SN Atribut SV Predicat nominal

O. subordinada adjectiva de relatiu CN SN Subjecte SV Predicat

SN CD

O. composta

j (3pp) Han inaugurat una nova estació per la qual passaran cada dia milers de persones. V

Det

Adj

N

SAdj CN Esp

Prep Det Pron

V

Esp

Det

N

Esp

SPrep CC lloc

SV Predicat

SN CC temps

Det

N

Esp SN Subjecte


O. Subordinada adjectiva de relatiu CN SN Subjecte

SV Predicat

SN CD

O. composta

36 Les escenes del pis del carrer de Bailèn van ésser de les més lamentables i de les més idiotes que es

produeixen en la vida privada de la burgesia del nostre país, de vegades per motius irracionals. Frederic no trobava consol en res. Anava abandonat de roba, els seus amics de l’«Eqüestre» se separaven d’ell. Alguns cops es passava les tardes avorrint-se tot sol en un cafè de barri. El testament de don Tomàs va posar en clar que als Lloberola els tocava una misèria, i Frederic no podia aguantar més humiliacions i més favors dels sogres. Li quedava la finca i la companyia d’uns masovers que li havien estat fidels tota la vida, per a qui ells havia estat sempre el «senyoret» i després «Don Frederic». Li quedaven aquelles pedres dalt d’un ermàs que el quixotesc Frederic imaginava el castell de les seves glòries passades i el justificatiu del seu orgull i de la seva tristesa. Li quedava una vaca clapada de ros i blanc, que tot mastegant herba escoltaria els seus discursos sobre la grandesa i la decadència de les vanitats humanes. Frederic no era un pobre home vulgar, com molts creien, com creia el mateix Bobby, amb el qual no es reconcilià mai; Frederic tenia una arrel de boig com tots els Lloberola; i era aquella arrel la que el feia estar sol, mig de rellogat dintre la masoveria de casa seva, havent d’aguantar les piules i els espetecs de la ràdio, i les opinions sobre el comunisme que deixaven anar quatre mossos farts de mongetes, perfumats de la natural i repulsiva olor de l’agricultura. JOSEP MARIA DE SAGARRA, Vida privada 37 No em costà pas gaire de veure que l’embarcació era el Mestral , una barqueta de quaranta pams que jo m’havia fet construir a l’Escala, i que després havia venut –per raons que no són del cas– a un pescador de Roses conegut per Baldiri Cremat. Aquest Baldiri era l’home de la xusma del port de Roses més valent, més desaforat i més arriscat. De seguida vaig comprendre que el xiulet que havia sentit era la salutació que m’havia dedicat. Baldiri era un home d’una presència agradable, però una mica inquietant. Però tot això passà a segon terme, davant de l’entendriment amb què els meus ulls contemplaren


47

SINTAXI


el Mestral . Era un petit quillat mallorquí pontat, excel·lent per a navegar a la vela, que Vadoret havia construït amb un gust extraordinari, una embarcació que m’havia fet fruir i que vaig vendre realment per força, de molt mala gana. El Mestral constitueix el centre dels records de la meva vida a l’Escala. JOSEP PLA, Contraban 38 a subordinada adverbial causal; b subordinada adverbial temporal; c subordinada adverbial condicional; d subordinada adverbial concessiva; e subordinada adverbial temporal; f subordinada adverbial comparativa de superioritat; g subordinada adverbial comparativa de proporcionalitat; h subordinada adverbial consecutiva; i subordinada adverbial condicional; j subordinada adverbial final 39 a Subordinada adverbial causal. Atès que / Car no ho han lliurat, no hem pogut iniciar el tràmit. b Subordinada adverbial consecutiva. He arribat molt tard i, per tant, ja s’havien casat. c Subordinada adver-

bial condicional. Si necessites / Posat que necessitis / Sempre que necessitis alguna cosa, telefona’m. d Subordinada adverbial concessiva. Per bé que / Encara que eren uns senyors, no ho semblaven pas. e Subordinada adverbial concessiva. Tot i que / Encara que l’enganyin sempre, no s’adona de res. f Subordinada adverbial causal. No podia muntar a cavall ja que / perquè / puix que tenia una salut delicada. g Subordinada adverbial causal. Avui no dinem a casa, puix que / per tal com / ja que ens conviden els sogres. h Subordinada adverbial causal. He decidit tocar el dos perquè / atès que / vist que no hi havia ningú. 40 a No t’ho volia dir perquè no t’ho prenguessis malament. b Com que no s’esperava el regal, li va fer molta il·lusió. c Mai no he entès per què van votar un president tan tanoca. d Em vaig quedar treballant a casa vist que havia de lliurar el treball dilluns. e No m’ho expliquis, perquè no m’entabanaràs. f Com

que plovia, van suspendre la cercavila. 41 a Si no ve aviat, el deixo per sempre. b En cas de cometre una infracció, perdrà tres punts del carnet. c No compteu amb mi llevat que m’ho demani la Magda. d Atès que era difícil de resoldre, tothom evitava d’encarar-s’hi. e No vindrà avui, sinó demà. f T’ho confessaré tot sempre que no ho diguis a en T A R E L L I X T A B 2 A N A L A T A C A U G N E L L . L L A B E R T E D N R E D A U Q . I R A N O I C U L O S

48

Ricard. 42 Resposta oberta. Exemples: a Puix que ell ho ha manat, caldrà fer-ho. b No refusen el seu ajut car s’ofendria. c No els crideu tots alhora per tal com no us entendran. d Atès que no presenta la sol·licitud, han estat exclosos. e No ho ha fet de por que li pegarien. 43 a condicional; b condicional 44 a comparativa; b consecutiva; c condicional; d causal; e concessiva; f consecutiva; g modals; h compa-

rativa 45 Resposta oberta. Exemples: a Final: perquè ho sàpigues. Causal: perquè volia buidar el pap. b Final: perquè poguessin fer la festa. Causal: perquè celebraven una festa. c Final: perquè treballin més. Causal: perquè han treballat molt. d Final: perquè els apugin el sou. Causal: perquè estaven amoïnats pel sou. e Final: perquè

distraguessin els nens. Causal: perquè volia esbargir-me.

SOLUCIONARI

46 a Abans que ho (3ps) descobreixi, li ho (1pp) hauríem d’explicar. Conj

Pron

V

SN CD

SN Subj

Pron Pron

V

SN CD

SV Predicat

SPrep CI O. subordinada adverbia l temporal CC temps

SN Subje cte

SV Predicat

O. composta

b Quan (3ps) se n’assabenti ja no Adv

Pron

V

∅

hi haurà solució.

Adv Adv

SPrep CRV SN Subjecte SV Predicat

V

N

CC negació

SN CD

O. subordinada adverbial temporal CCT CC temps SN Subjecte (impersonal)

SV Predicat

O. composta

c (3pp) Han edificat un bloc de pisos on hi havia unes coves prehistòriques. V

Det

N

Prep

N

Adv

V

Det

Esp

N

Adj

Esp SPrep CN

SAdj CN SN CD

SV Predicat

∅


SN Subjecte (impersonal)

SN CD O. subordinada adverbial locativa CC lloc

SN Subjecte SV Predicat O. composta

d (3pp) Xisclen com si (3pp) estiguessin en un plató de televisió. V

locució conj

V

Prep Det

N

Prep

N

Esp

SPrep CN SPrep CC lloc


SN Subjecte SV Predicat O. subordinada adverbial CC manera

O. composta

e (1pp) En sortir del teatre, (1pp) anirem a prendre una copa. (1pp) Prep

V

Prep+Det

N

V

V

Det

N

Esp SV Predicat SN Subjecte

SV Predicat

SN CD

SN Subjecte

SPrep CC lloc O. subordinada substantiva CC lloc

O. subordinada adverbial CC temps SN Subjecte SV Predicat O. composta


49

SINTAXI


f El bacallà és més car que la carn. (és cara) Det

N

V

Adv

Esp

Adj

Conj Det

Esp

N SAdj Atribut

Esp SN Subj SV Pred

SAdj Atribut SN Subjecte

SV Predicat nominal O. subordinada adverbial comparativa

O. composta

g (Jo) No menjo pebrot perquè no em convé. (pebrot) Adv

V

N

Conj

Adv Pron

CC negació

SPrep CI SN CD

SN Subje cte

V

CC negació

SV Predicat SN Subjecte

O. subordinada adverbial causal

SV Predicat

O. composta

h (Ell) Va comprar un sofà tan gros que no cabia al menjador. (sofà) V

Det

N

Esp

Adv

Adj

Conj

Esp

Adv

V

PrepDet

CC negació

N

Esp SPrep CC lloc

SAdj CN SN CD

SV Predicat

SN Subjecte

O. subordinada adverbial consecutiva

SN Subjecte SV Predicat O. composta


50

i En cas que (tu) tinguis problemes, (tu) avisa els Mossos. Conj

V

N

V

Det

N

Esp

SN CD

SN CD

SN Subj SV Pred

O. subordinada adverbial condicional

SN Subjecte

SV Predicat

O. composta

j Encara que

∅

Conj

plogui, (nosaltres) anirem d’excursió a Cotlliure. V

V

Prep

N

Prep

N

SPrep CC manera SN Subj impersonal

SPrep CC lloc SV Pred

SN Subjecte

SV Predicat

O. composta O. subordinada adverbial concessiva

Solucionari Llengua Catalana 2 Batxillerat

Recommend Documents