PROJECTE D'ESTALVI ENERGÈTIC

Assessorament Curricular Mònica Algueró, Cristina Cristina García, Etel Gordo, Gordo, Gemma Llamas i Laura Solé

L’ESTALVI ENERGÈTIC Índex: Contex Contextt de treba treball. ll..... ........ ........ ........ ........ ........ ........ ........ .......... ............. ............... ........4 4

Presen Presentac tació ió i Justi Justific ficac ació ió del nostr nostree projec projecte te.... ........ ........ ......2 ..2


1.Presentaci 1. Presentació ó i Justificaci Justificació ó del nostre projecte. En el no nost stre re plan planet eta, a, teni tenim m un unaa gran gran qu quan antitita tatt d’ec d’ecos osis iste teme mes. s. La pa para raul ulaa “ecosistema” defineix al conjunt de relacions que s’estableixen entre les diferents espècie espè ciess d’é d’ésse ssers rs viu viuss que com compar partei teixen xen un mat mateix eix hàbitat. hàbitat. Aqueste Aquestess relaci relacions ons,, establertes per tots aquests organismes vius, són interdependents. Diem que són interdependents, perquè les actuacions de cadascun dels elements que conform conf ormen en aque aquest st hàbitat hàbitat tene tenenn un impact impactee mutu (estan (estan interr interrela elaci cionad onades) es).. Si la convivència convivència entre espècies espècies propicia propicia la seva superviv supervivència, ència, hi haurà equilibr equilibri.i. Per aquest motiu, quan parlem d’un “ecosistema sa”, fem referència a un entorn natural en el qual les relacions entre els éssers vius que hi cohabiten són positives per la perdurabilitat de la seva existència. Un del delss inte integra grants nts de l’ec l’ecos osis istem temaa és l’és l’ésse serr hum humà. à. Co Com m pas passa sa am ambb els els altre altress organismes vius, la interacció entre l’ésser humà i la Natura produeix una sèrie de conseqüències conseqüències.. El medi natural en el qual la Humanitat viu viu ens proporciona una gran varietat de recursos per a subsistir. Malauradament, els recursos naturals (aigua, nutrients del sòl, etc.) són limitats. Per aquesta raó, cal tenir cura de no malbaratarlos, si volem mantenir la salubritat de l’ecosistema.

No tenir cura de la nostra Natura pot portar greus conseqüències. Suposa un desequilibri en l’ambient i, per tant, la no supervivència de tots els elements que la conform En conseqüència, conseqüència, implica implica un perill per a la Humanitat (record


per als grans grans,, per a l’al l’alum umna natt de nov novaa inco incorp rpora oraci cióó i, fins fins i to tot, t, per als altr altres es d’integrants de la Comunitat Educativa. Per a realitzar aquest projecte, hem de tenir en compte: El context de treball Els objectius que pretenem aconseguir. La metodologia de treball general. Els criteris d’avaluació. Les matèries implicades en el projecte Les unitats didàctiques de cada matèria. • • • • • •

Desitgem aquesta iniciativa sigui d’utilitat per tal d’afavorir que l’alumnat del nostre Centre valori la importància de tenir una CONSCIÈNCIA SOSTENIBLE. Altres iniciatives: la creació del blog. Dins del plantejament del projecte interdisciplinari, es valora de manera especial la conscienciació de l’alumnat i de tota la Comunitat Educativa en quant a l’estalvi energètic. Per aquest motiu, és important important divulgar tot el que es treballa en el projecte i que els alumnes es puguin posicionar i expressar en relació a aquest tema. El projecte NO té com a objectiu final comunicar i versar idees i continguts en l’alumnat, sinó plantar una llavor de reflexió que mogui a l’acció als ciutadans de la nostra societat. societat. Esperem Esperem que la llavor doni fruits, perquè, perquè, des del cos docent que ha


2.Context 2. Context de treball. a. En Ento torn rn de dell Cen Centr tre: e: El nostre nostre est està à ubicat a una població població situada situada a la comunit comunitat at autònoma autònoma del Barcelonès. D’acord amb la informació de l’IDESCAT, en aquesta població, hi ha 258.642 preponderants,, per ordre de major a menor importància, importància, habitants i el sectors preponderants són: Serveis (69% de la població), Comerç i Turisme (15%), la Construcció (1%), la Indústria (0,2%) i l’Agricultura i la Ramaderia (0,009%). A nivell nivell demogràfic, demogràfic, la població població té una varietat força elevada elevada de cultures. cultures. En total, el volum total d’immigrants suma 6371 habitants. Això representa un 2,4% de dell to total tal de la pob pobla laci ció. ó. Adju Adjunt, nt, us pres present entem em una ta taul ulaa am ambb les les dad dades es recollides de l’IDESCAT: Immigració procedent de països de la Unió Europea (UE) Immigració procedent de països europeus de fora de la UE Immigració de l’Àfrica Immigració del continent americà Immigració asiàtica

37 6 22 5 37 9 210 0 76 7


Impartir un ensenyament de qualitat per a fomentar la formació integral dels estudiants. Quan parlem de “formació integral”, ens referim al desenvolupament de l’alumnat en la vesant acadèmica, social i cultural.

d. Va Valo lors rs del del Cen Centr tre: e: En el seu PEC, destaquen de manera especial: Tolerància i respecte Responsabilitat Diàleg –especialment davant de les confrontacions Sostenibilitat • • • • •

Grups de treball a intervenir:

a. 1r d’ d’ESO A: A: En aquesta classe són un total de 25 alumnes. La clas classe se està està form formad ada, a, fon fonam ament ental alme ment, nt, pe perr alum alumne ness que prov provene enenn de famílies d’un nivell socioeconòmic mig. En el grup, de 25 alumnes, només n’hi ha 5 que no són nascuts a Catalunya. Dos d’aquests alumnes immigrants van néixer en altres Comunitats Autònomes del territori espanyol, però van venir a viure a Barcelona 3 anys abans de


En aquesta classe són un total de 25 alumnes. La clas classe se està està form formad ada, a, fon fonam ament ental alme ment, nt, pe perr alum alumne ness que prov provene enenn de famílies d’un nivell socioeconòmic mig. En aquest grup, de 25 alumnes, tots són nascuts a Catalunya, tret de 5, que són nouvinguts. Aquests 5 alumnes que provenen de països com: Colòmbia, Equador, Brasil, Marroc i Pakistan. Tots 5 són nois que van arribar el curs passat.

Els nois del Marroc i del Pakistan, degut a què no van assolir prou nivell de llengua catalana com per a seguir amb normalitat l’escolaritat, continuaran assistint, com a mesura d’atenció a la diversitat i només al llarg d’aquest curs, a l’Aula d’Acollida. A més, repeteixen aquest curs. Els tres alumnes sud-americans van arribar al centre amb un desfasament acadèmic important. El curs passat, van estar a l’Aula d’Acollida per assolir el català. Aquests tres nois tenen una comprensió elevada del català, però no l’utilitzen per comunicar-se amb els altres, el professorat creu que això esdevé així degut a què no tenen la necessitat d’esforçar-se per fer-se entendre, to toth thom om els els ent entén én qua quann pa parl rlen en en caste castellllà. à. Co Com m a me mesu sura ra d’at d’atenc enció ió a la diversitat es va cons conside iderar rar que rep repeti etissi ssinn cur curss per ass assoli olirr i con consol solida idarr els cone co neix ixem ement entss de bas basee nec neces essa sari riss pe perr co conti ntinu nuar ar la se seva va es esco cola lari ritat tat am ambb


l’alumne de Colòmbia fa les classes de llengua castellana, matemàtiques i algunes optatives de reforç de llengües.

A nivell de Necessitats Educatives Especials: només hi ha un nen amb dislèxia. Aquest nen, degut a que té una dislèxia bastant severa, mostra moltes dificultats en avançar a nivell de continguts. Aquest curs s’està valorant si cal cal o no ad adap apta tarr-lili els els cont contin ingu guts ts,, el qu quee si qu quee se li ha ad adap apta tatt és l’avaluació, que sempre que es pot es fa de forma oral.


3.Objectius. La missió missió d’a d’aques questt project projectee és doble. doble. Per una banda, perseguei persegueixx con consci scienci enciar ar a l’alumnat de la importància de cuidar el Medi Ambient i, per l’altra, pretén que l’alumnat conegui quines accions estan al seu abast per a respectar el Medi Ambient. Per aconseguir aquestes finalitats, els objectius que es treballaran en aquest projecte seran: Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Saber què és i com funciona el reciclatge. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte. • • • • • •

Tots aquests objectius es treballaran al llarg del tot el curs distribuïts en trimestres. Durant el primer trimestre, es treballaran els 2 primers objectius; en el segon, el 3 i el 4 i, al llarg del 3r, el 5, preferentment. El 6è objectiu es treballarà al llarg dels tres trimestres. Aquests objectius es treballaran en totes les matèries, sempre que sigui possible, ajustant-se al programa de cadascuna d’elles.


4.Aspectes 4. Aspectes metodològics. metodològics. Com en tots els processos processos d’ensenyament-apr d’ensenyament-aprenentatge enentatge del nostre , caldria caldria partir del model de les Competències Bàsiques com a eix vertebrador del nostre projecte. Això suposa que les activitats que es regeixin a les aules persegueixin diversos objectius, relacionats amb l’assoliment: • • •

D’actituds El “ser”. Continguts El “saber”. Conductes El “saber estar”, (materialització del “ser” i del “saber”, l’ACTUACIÓ).

Recordem que les Competències Bàsiques són: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana


Power Point Point , imatges... que facilitin als alumnes esquemes, presentació en Power l’adqui l’adquisic sició ió de l’apre l’aprenent nentatge atge.. S’ha S’ha realitz realitzat at un procés procés d’a d’acom compan panyam yament ent adequat a les necessitats de l’alumnat. •

•

•

Realitzar activitats que tinguin presents l’atenció a la diversitat. Donat que el nostre projecte és de caire interdisciplinari, és imprescindible qu quee tots tots els els dep depar artam tamen ents ts im impl plic icats ats tre trebal ballilinn de ma maner neraa co coope opera ratitiva va i coordinada.. coordinada En aquest sentit, primer, caldrà definir la manera en què l’alumnat s’aproximi als objectius a assolir des de les diferents àrees, per tal d’evitar la monotonia i per aconseguir treballar de manera més eficaç i eficient. Per aconseguir aquest primer nivell d’organització, és molt important que cada professor/a presenti a la resta de companys les sessions que ha preparat.

La programació d’aquestes sessions ha de contemplar els criteris que la Generalitat ha definit en el currículum de l’ESO, que són: • • • •

El títol de la sessió. La justificació. La matèria Els continguts a treballar a cada sessió


•

•

•

El Personal Administratiu: Reportarà al Consell Directiu i al Professorat el grau de despesa relacionat amb paper, bolígrafs, bolígrafs, cartutxos de tinta. tinta... .. de l’Escola l’Escola per a avaluar si la implantació implantació del projecte s’ha traduït en una despesa de consumibles inferior a la habitual. El Claustre de Professors/es: El Clau Claust stre re de Prof Profes esso sor/e r/ess es resp respons onsab abililititza zarà rà de real realititza zarr les les uni unitat tatss didàctiques relacionades amb el projecte, d’avaluar a l’alumnat i de realitzar una memòria que reculli les activitats realitzades, la seva avaluació i reflexions relacionades amb els punts forts i febles d’aquesta iniciativa. o Matèries directament implicades:  Llengua Catalana Llengua Anglesa   Ciències Naturals  Matemàtiques Tecnologia  El Professor d’Orientació Educativa: Col·laborarà a realitzar les unitats didàctiques que hagi pensat la resta del professorat i proposarà mesures d’atenció a la diversitat per l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials.

Un altr altree col· col·le lect ctiu iu qu quee crei creiem em que tamb tambéé pot parti partici cipa parr en aq aques uestt proj projec ecte, te, qu quee


5.Av 5. Avaluació aluació del projecte. De forma general El que perseguim en aquest projecte és una conscienciació que es reflecteixi en un canvi d’actitud i conductes respecte a l’estalvi energètic dels agents de la comunitat educativa: alumnat, famílies, docents. Un creixement personal i com a comunitat per sobre d’un aprenentatge de continguts. L’objectiu L’objectiu d’aquesta avaluació és possibili possibilitar tar la reflexió i l’actuació l’actuació futura. De manera que l’avaluació del projecte també és un element de conscienciació a través de la reflexió. De forma concreta Tot el personal implicat ha de participar en l’avaluació de l’exercici de les seves funcions funcions per a dur a terme el projecte. projecte. Recordem Recordem que les persones persones que estan dins dins d’aquest projecte són: • • • •

Equip Directiu. El Personal de Manteniment i Neteja. El Personal Administratiu. El professorat implicat en el projecte i el Professor d’Orientació Educativa.


A final de curs, es tornarà a passar el mateix qüestionari al mateix alumnat, per tal d’analitzar l’impacte que ha tingut el nostre projecte a les llars dels nostres alumnes en matèria matèria sostenible. sostenible. A més a més, també es passarà passarà un qüestionari qüestionari obert per valorar valorar l’efecte l’efecte del projecte projecte en la sensibili sensibilització tzació familiar familiar i recollir la seva visió personal (AC 7  pàgina 63 63). ). Per altra banda, el professorat farà una valoració de l’evolució del projecte a tots nivells (a nivell de metodologia de treball a cada classe, en quant a la interiorització del valor de la Sostenibilitat...) i, a més a més, es definiran les accions de millora i es realitzarà un pla d’acció que supervisarà directament l’Equip Directiu, pel curs vinent. La valoració de l’assimilació dels objectius curriculars de la matèria es farà comparant la nota mitjana del grup d’aquest any de forma trimestral amb la nota mitjana que altres grups van treure en anys anteriors (veure AC 5-2  pàgina 61 61). ). En finali finalitzar tzar cad cadasc ascuna una de les trobade trobadess trimes trimestral trals, s, un mem membre bre del profess professora oratt registrarà tots els avenços en el model d’acta adjuntat a l’Annex. (veure AC 6  pàgina 62 62). ). Amb el contrast entre els diferents resultats, es farà una diagnosi de la situació, remarcant els punts forts i febles per prendre decisions per a la millora. Aquesta diagnosi es documentarà amb els següents apartats: · Resultats quantitatius i observacions.


6. Unitats didàctiques. didàctiques. Totes les unitats didàctiques es caracteritzaran per contenir els següents elements: Justifi cació del projecte dins de la matèria 1. Justificació 2. Objectius del projecte interdisciplinari que es treballaran en la matèria 3. Objectius de la matèria: Finalitat de la unitat didàctica. 4. Competències bàsiques implicades Resultats de l’aprenentatg l’aprenentatgee de la unitat didàctica didàctica (comportaments (comportaments 5. Capacitats: Resultats  l’alumnat serà capaç de...). 6. Co Cont ntin ingu guts ts 7. Criter Criteris is d’aval d’avaluaci uacióó 8. Met Metodo odolo logi giaa 9. Connexions Connexions amb altres matèries matèries 10 10.. Distr Distrib ibuc ució ió temp tempor oral al 11 11.. Recurs Recursos os ne nece cess ssar aris is 12 12.. Atenc Atenció ió a la la dive divers rsititat. at.

Cada unitat didàctica s’avaluarà independentment.


a) Llen Llengua gua Cat Catalan alana: a: Ja fa temps, molt de temps, que es parla de l’estalvi energètic, de les energies sostenibles, de la despesa energètica, del reciclatge… són temes per tots coneguts. A nivell mundial, de país i de ciutat s’han fet moltes accions informatives per tal de conscienciar a tots els ciutadans i ciutadanes. El canvi canvi d’hàbits d’hàbits,, de mom moment, ent, no és evident evident en el nostre i diríem diríem que ha arribat arribat a deixar de ser un tema important per al nostre alumnat. Des de la matèria de català, farem 3 accions informatives (1 per trimestre) amb la intenció de fer entendre a tota la comunitat educativa que cal canviar d’hàbits per tal d’estalviar energia, preservar el medi ambient i ser una mica més sostenibles. Aquestes Aquestes accions, accions, les publicarem publicarem a nivell d’ al bloc creat per a l’ocasió i intentarem intentarem que es publiquin a diferents medis de comunicació escrits. Es ded dedic icar aràà al tem temaa 3 uni unitat tatss didà didàcti ctiqu ques es,, 1 un unititat at per trim trimes estr tree de 3 sess sessio ions ns cadascuna, en la que es treballaran diferents objectius (alguns seran comuns a les 3 uds.)


exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatge fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

a.1.3.Competències a.1.3. Competències Bàsiques implicades 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 5. Competència d'aprendre a aprendre 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana a.1.4. Capacitats- En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de:  Desenvolupar la capacitat de discriminar la informació rellevant de la que no ho és.  Fer una síntesi de la informació obtinguda.  Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació adquirida.  Reflexionar sobre els temes tractats a l’aula.  Saber comunicar els resultats de la recerca. a.1.5. Continguts Els continguts del projecte no són els habituals de la matèria de llengua catalana.








Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, orals, escrits escrits i audi audiovi ovisual sualss de la vid vidaa quot quotidi idiana ana i del delss mitja mitjans ns de comuni com unicac cació ió pròxim pròximss als interes interessos sos de l’alum l’alumnat, nat, amb aten atenci cióó als narratius, descriptius i conversacionals. Cerca d’informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs recurs a fon fonts ts div divers erses: es: 1) escrit escrites: es: llibr llibres, es, enc encicl iclopèd opèdies ies,, revist revistes, es, diaris; 2) cercadors d’Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de comunicació. Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.

Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals aud iovisuals Producc cció ió de tex texto toss oral orals, s, escr escrititss i aud audio iovi visu sual alss am ambb inte intenc ncio ions ns  Produ comu comuni nica catitive vess dive divers rses es i de difer diferent entss conte context xtos os d’es d’espa paii i tem temps ps:: narratius, descriptius.  Conèixer l’estructura de la carta formal.  Plani Planififica caci cióó per acon aconse segui guirr cohe coherè rènc ncia ia en les les rela relaci cions ons inter internes nes i externes dels continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: cerca de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació.  Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en suport sup ort pape paperr com dig digita ital,l, amb respect respectee a les normes normes gramati gramatical cals, s, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.


Es treballarà en grup cooperatiu. Els grups seran heterogenis, formats pel docent. La U.D. constarà de 3 sessions. •

•

Primera sessió – 1r Trimestre. Sondeig de les Idees prèvies dels alumnes. * 5 min. * 15 min. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig (Veure annex a.1.: Català pg.65 pg.65)) * 35 min. Recerca d’informació a internet, es cercarà informació a unes pàgines web proposades per la docent. Lectura de la informació trobada i tria d’informació important, deixant de banda la que no ho és, per tal de fer una bona carta adreçada a la humanitat. S’uti S’utililitz tzar aràà la tècnic tècnicaa de treba treballll cooper cooperati atiuu de la lectur lecturaa compartida. (Veure annex a.1.: Català pg.65 pg.65)) Tancament de la Sessió * 5 min Segona sessió: Presentació de la sessió * 5 min. * 50 min. Fer la carta. S’util S’utilitz itzarà arà la tècn tècnica ica de treball treball coo coopera peratiu tiu del Foli Foli Girato Giratori. ri. ((Veure annex a.1.: Català pg.65 pg.65)) Carta a la humanitat. La carta haurà de ser formal per tant haurà haurà de teni tenirr l’estr l’estructu uctura ra que s’e s’espe specif cific icaa en el doc docume ument nt


http://www.fundaciotarraco.org/index.php? option=com_content&view=frontpage&Itemid=28 Deixalleries: tractament i selecció de residus: http://www.deixalleries.com/ Portal “Salvem la Terra”: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm

•

•

a.1.10. Atenció a la diversitat. diversitat. Treballar en grup cooperatiu. A la primera sessió de cada U.D. hi haurà dos docents a l’aula per tal de poder ajudar, als nens que ho necessitin i en concret als nens de N.E.E., a comprendre el sentit i significat del material científic que pugui sorgir de la recerca a internet. • •

a.2. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables. a.2.1. a.2 .1. Jus Justif tificac icació ió del proje projecte cte dins dins de la matèria matèria Aquest Aquest trimes trimestre tre,, segu seguint int el projec projecte te interd interdisc iscipl iplina inari ri de l’Est l’Estalv alvii ene energèt rgètic, ic, centrarem el treball a donar a conèixer als nostres companys del Centre el què són les energies renovables. Prèviament, haurem de conèixer-les, cercarem informació per aprendre que són i


a.2.4. CapacitatsCapacitats- En En aquesta aquesta unitat, unitat, l’alumnat l’alumnat ha de ser ser capaç de:  Desenvolupar la capacitat de discriminar la informació rellevant de la que no ho és.  Fer una síntesi de la informació obtinguda.  Elaborar una presentació el resultat de la reflexió sobre la informació adquirida.  Reflexionar sobre els temes tractats a l’aula.  Saber comunicar els resultats de la recerca. a.2. a. 2.5. 5. Co Cont ntin ingu guts ts : Els continguts del projecte no són els habituals de la matèria de llengua catalana. A través de la cerca d’informació a internet, es tractaran informacions de caire més científic que es treballaran a partir de la lectura i reflexió personal i grupal. •

•

Continguts del projecte els relacionats amb els objectius del projecte: 1. Prendre Prendre consciència consciència dels benefici beneficiss de respectar la Natura. Natura. 3. Tenir present present els efectes efectes positius positius de les energies energies renovables. renovables. 4. Tenir coneixem coneixement ent de les mesures mesures d’ estalvi estalvi energètic energètic.. 6. Donar eines eines a l’alumnat l’alumnat per a què puguin puguin divulgar divulgar aquest projecte. projecte. Continguts propis de la matèria de català: Dimensió Comunicativa: a udiovisuals  Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals




 



Prod Produc ucci cióó de text textos os oral orals, s, escr escrititss i au audi diov ovis isua uals ls am ambb inte intenc ncio ions ns comunicative comunicativess diverses diverses i de diferents diferents contextos contextos d’espai i temps: narratius, narratius, descriptius. Conèixer l’estructura de la correspondència comercial. Planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes de dels ls cont contin ingu guts ts de text textos os oral orals, s, escr escrititss i au audi diov ovis isua uals ls:: cerc cercaa de documentació, pluja d’idees, i la seva selecció i ordenació. Interès per la bona presentació dels textos escrits i audiovisuals, tant en supor suportt pap paper er com com digi digital tal,, am ambb resp respec ecte te a les les no norm rmes es gram gramat atic ical als, s, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats.

Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge  Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.  Ús d’estratègies d’estratègies d’auto d’autoavalua avaluació ció i autocorrecci autocorreccióó del procés de realitzaci realitzacióó i els resultats de les produccions orals i escrites.  Orga Organi nitz tzac ació ió i valo valora raci cióó de dell treb trebal alll indi indivi vidu dual al pe perr prog progre ress ssar ar en l’aprenentatge l’aprenentatge de manera autònoma i per a la millora personal i del treball treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement.

a.2.6. a.2 .6. Cr Crit iteri eriss d’avalu d’avaluac ació ió Alhora de fer l’avaluació de la unitat didàctica tindrem en compte, igual que a la unitat anterior del projecte:


* 35 min.

* 5 min.

•

•

Recerca d’informació a internet, es cercarà informació a unes pàgines web proposades per la docent. Lectura de la informació trobada i tria d’informació important, deixant de banda la que no ho és, per tal de fer una bon tríptic. S’uti S’utililitza tzarà rà la tèc tècni nica ca de treba treballll cooper cooperati atiuu de la lectur lecturaa compartida. Tancament de la sessió.

Segona sessió: * 5 min. Presentació de la sessió * 50 min. Fer el tríptic informatiu. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu del Foli Giratori. (Veure annex de Català a.1. pg.65 pg.65)) Tríptic informatiu. El tríptic s’haurà de fer seguint les normes que s’especifiquen al document adjunt,. (Veure annex de Català a.4 pg.69 pg. 69)) * 5 min. Tancament de la sessió. Tercera sessió: * 5 min. Presentació de la sessió * 45 min. Cerca de medis de comunicació a través dels quals poder enviar el tríptic. * 5 min. Publicació del tríptic informatiu al blog creat pel projecte.


Per finalitzar el projecte dins la matèria de l’Estalvi Energètic, a català, prepararem un conte sobre el reciclatge. Aquest conte contindrà la informació apresa referent a aquest tema.

a.3.2.Objectius: •

•

Del projecte interdisciplinari “L’Estalvi Energètic”:  Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura.  Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.  Saber què és i com funciona el reciclatge.  Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte. Objectius de la matèria:  Prod Produc ucci cióó de text textos os oral orals, s, escr escrititss i au audi diov ovis isua uals ls am ambb inte intenc ncio ions ns comunicatives diverses i de diferents contextos contextos d’espai d’espai i temps: narratius, narratius, descriptius.  Composició de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatge fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius.

a.3.3. a.3 .3. Com Compet petènc ències ies Bàsiq Bàsiques ues implic implicade adess 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural


Dimensió Comunicativa: a udiovisuals  Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals  Participació activa en situacions de comunicació característiques de les acti activi vita tats ts de les les dife diferen rents ts ma matèr tèrie iess curr curric icul ular ars, s, espe especi cial alme ment nt pe perr a l’org l’organi anitz tzac ació ió i ge gest stió ió de les les tasq tasques ues d’ap d’apren renent entatg atge, e, en la rece recerc rcaa i aport apo rtac ació ió d’in d’infor forma maci cions ons,, en la pet petic ició ió d’ac d’acla lari rime ment ntss dav davant ant d’un d’unaa instrucció, en la col·laboració del treball en grup i en el recull final de les activitats realitzades. Valora raci cióó de la inte interac racci cióó com com a eina eina per pren prendr dree cons consci ciènc ència ia de dels ls  Valo conei coneixe xeme ment ntss i de les les idee idees, s, i per a la regul regulac ació ió de dels ls proc proces esso soss de comp compre rens nsió ió i expre express ssió ió propi propiss de to tott procé procéss d’ap d’apre renen nentat tatge ge,, ta tant nt en activitats individuals com en les del treball cooperatiu.  Actitud de cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió en les situacions de treball compartit. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals  Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos oral orals, s, escr escrititss i au audi diov ovis isual ualss de la vida vida quo quotitidi diana ana i del delss mitj mitjan anss de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals.  Ce Cerc rcaa d’in d’infor forma maci cióó i hà hàbi bits ts de cons consul ulta ta per comp compren rendr dree i am ampl plia iarr el contingut dels missatges, utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: 1) escrites: llibres, enciclopèdies, revistes, diaris; 2) cercadors d’Internet, enciclopèdies i diaris virtuals; 3) fonts audiovisuals de


   

L’assoliment dels objectius plantejats. La participació i l’actitud davant les activitats plantejades. La col·laboració i participació en el treball cooperatiu. Sensibilització respecte el tema tractat.

Els alumnes ompliran una graella autoavaluativa i la lliuraran a la professora quan es finalitzi la unitat didàctica. Els alumnes autoavaluaran com ha funcionat el treball cooperatiu, com han treballat i finalment la sensibilització respecte del tema tractat tractat (veure annex comú (AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobre ). l’acompliment del grup de treball ). La profe profess ssora ora om ompl plir iràà una grael graella la que tindr tindràà en comp compte te si s’as s’asso sole leix ixen en els els objectius i les competències bàsiques plantejades. Per omplir aquesta graella també es tindrà en compte la graella d’autoavaluació de l’alumne (veure annex a.2. Graella d’avaluació ).

a.3.7.Metodologia: Es treballarà en grup cooperatiu. Els grups seran heterogenis, formats pel docent. La U.D. constarà de 3 sessions que es faran en el 3r Trimestre. •

Primera sessió * 5 min. Presentació de la sessió * 15 min. Sondeig de les Idees prèvies dels alumnes. S’utilitzarà la tècnica de treball cooperatiu el llapis al mig. (Veure


a.3.8.Connexions amb altres matèries  Ciències Socials.  Ciències Naturals.  Tecnologia a.3.9. a.3 .9. Re Recu curso rsoss necess necessari aris: s:   

Recursos humans: 2 docents a la sessió 1a. i 1 docent a les 2a i 3a. Recursos organitzatius: 1 aula, taules distribuïdes en grups de 4. Recursos materials : ordinador, llapis, paper i webs a consultar: 70))  recursos per català el conte literari (Veure annex pg. 70  Deixalleries: tractament i selecció de residus: http://www.deixalleries.com/  Portal salvem la Terra: http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/index.htm

a.3.10. Atenció a la diversitat. diversitat.  Treballar en grup cooperatiu.  A la primera sessió de cada U.D., hi haurà dos docents a l’aula per tal de poder ajudar, als nens que ho necessitin i en concret als nens de N.E.E., a comprendre el sentit i significat del material científic que pugui sorgir de la recerca a internet.


b) Llengua Anglesa: Actualment, l’anglès és la llengua franca a nivell mundial. Donada Don ada la imp import ortànc ància ia de la Sosteni Sostenibil bilita itat, t, creie creiem m fona fonamen mental tal treball treballarar-la la en anglès i aprofitar aquest tema per a treballar altres estructures que formen part dels objectius curriculars del curs. b.1. UD 1: Els verbs d’obligació i deure. b.1.1. Justificació: A través dels verbs d’obligació i deure, l’alumnat podrà treballar en anglès les instruccions per a tenir cura del Medi Ambient i les actuacions que NO es poden dur a terme, perquè són perjudicials per a l’ecosistema. b.1. b. 1.2. 2. Ob Obje ject ctiu ius: s: •

Relacionats amb el projecte interdisciplinari interdisciplinari “L’Estalvi energètic”.  Reflexionar sobre els aspectes que són nocius per al Medi Ambient.  Reflexionar sobre les mesures que podem aplicar per a solucionar els problemes del Medi Ambient.  Aprendre a identificar les paraules angleses que fan referència a algun aspecte del Medi Ambient ( “The Environment”).


  

Elabo Elabora rarr una pres present entac ació ió el resu resultltat at de la refl reflex exió ió sobr sobree la infor informa maci cióó adquirida. Reflexionar sobre els temes tractats a l’aula. Saber comunicar els resultats de la recerca.

b.1. b. 1.5. 5. Co Cont ntin ingu guts ts:: •

•

Continguts del projecte els relacionats amb l’Estalvi Energètic:  Aspectes nocius per al Medi Ambient.  Mesures per a tenir cura del Medi Ambient. Continguts propis de la matèria d’Anglès:  Els verbs de deure/obligació “must” “to have” “should” “ought to”.  Vocabulari relacionat amb “The Environment” (El Medi Ambient).

b.1. b. 1.6. 6. Cr Crit iteri eriss d’ d’av avalu aluac ació ió  Producció de textos orals curts, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada a partir d’un model treballat prèviament a l’aula.  Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documen docu ments ts orals orals sen senzil zills, ls, eme emesos sos cara cara a cara, cara, o proceden procedents ts de mitja mitjans ns audiovisuals si es parla lentament i amb claredat. Reconèixer xer la ide ideaa princi principal pal i ext extreu reure re inform informaci acióó esp específ ecífica ica i glo global bal de  Reconèi documents escrits senzills.  Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb


*

L’alumnat es distribueix en grups, en funció de la frase que li ha tocat. Un representant del grup passarà la llista de persones que el conformen i el lliurarà al professor/a, juntament amb la frase que els hi ha tocat. 10 min. Cada grup, ha d’analitzar la frase tenint en compte els següents aspectes: Is the quote positive or negative? Why? Is it a fact, and advice or an obligation? Why? En aquest procés, es designa un secretari en el grup per a què escrigui totes les respostes i les conservi. 10 min. El/La professora presenta la pàgina de “All the American Talent and Celebr Celebriti ities es Network Network”” (veure (veure referè referènci ncies es bib bibliliogrà ogràfiq fiques ues a l’annex). Pel proper dia, l’alumnat cada integrant del grup haurà de buscar inform informaci acióó sob sobre re les mes mesure uress pos positi itives ves per al med medii amb ambien ient, t, realitzades per una “green celebs” de la pàgina exposada. Aquesta Aquesta informació informació l’haurà d’intentar d’intentar relacionar relacionar amb el significat significat de la frase comuna del grup. Els resultats, seran exposats en el termini d’una setmana. El secretari ha d’apuntar quin actor/actriu ha triat analitzar en el mateix full on s’han contestat les preguntes de la frase i lliurar-lo al professor/a. • •

*


* •

* *

*

*

5 min.

Poden començar a construir les frases a la classe, per a guanyar temps, i passar-ho a power point a casa. S’explicaran els criteris d’avaluació. Cloenda: es recorden els deures per d’aquí a una setmana i es recull la classe.

Tercera sessió 5 min. El professor/a demana que l’alumnat es distribueixi en els grups de la classe de fa una setmana per a presentar les iniciatives de les green celebrities per a cuidar el medi ambient. 30 min. Cadascun dels grups presenta el seu treball en power point a la resta de companys. Cada presentació ha de durar 5 minuts i, al final d’aquesta, es faran les correccions necessàries. 10 min. El professor/a presenta els verbs “should” / “ought to” / “To have to” en 3 columnes. Demana que 3 voluntaris intentin escriure una fras frasee ne negat gativ iva, a, afir afirma matitiva va i inter interro rogat gativ ivaa de cada cada verb verb.. El professor professor marcarà els errors amb un cercle cercle i, si l’alumnat l’alumnat no sap com arreglar-los, els corregirà. 10 min. S’analitzen els següents aspectes: Meaning (significat) We use this verb to... (utilitzem aquest verb per...) Differences between “ought to” / “Should” and “Must” / “Have • •


5 fulls en blanc per al raport de cada grup. Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula gran amb tots els recursos materials comentats. Recursos Humans: 2 professors/es a l’aula o

Webs:

Environmental quotes: http://www.quotegarden.com/environment.html All the American and Celebrities Network: http://www.allamericanspeakers.com/Green_Celebrities_&_Green_Speakers.php •

Sessió 2: Recursos materials: o o

PDI Pissarra i guixos

Recursos humans: 1 professor a l’aula. Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula gran amb tots els recursos

materials comentats. •

Sessió 3: Recursos materials:

PDI o Pissarra i guixos Recursos humans: 1 professor a l’aula. Recursos Organitzatius: tau taule les, s, cadi cadires res i aul aulaa gran gran am ambb tot totss els els recu recurs rsos os o


c) Ciències Naturals: Des de la Revolució Industrial, la demanda energètica no ha parat de créixer i arribarà un moment en què el petroli i altres fonts d'energia que s'han usat des de sempre no cobriran les nostres necessitats. La societat haurà de buscar noves fonts d'energia, però també podem fer coses a un nivell individual. Al centre, volem transmetre que l’única forma de millorar la situació de la gestió energètica al món és estalviar energia, cal fer un canvi en els nostres hàbits. Però per canviar les nostres formes habituals de fer hem de tenir raons de pes que ho justifiquin. Dedicarem a aquest tema 3 unitats didàctiques (UD). Farem una unitat per trimestre.

UD 1: Els recursos naturals. Elaborar un mapa conceptual sobre els recursos naturals, que ens mostri l’origen dels recursos energètics i l’impacta ambiental de les fons d’energia. UD 2: Els recursos energètics. Confeccionar un pòster que reculli els avantatges i els inconvenients de les principals fonts d’energia UD 3: El consum i l’estalvi energètics Efectuar una presentació en PowerPoint amb consells per estalviar energia. c.1. UD 1: Els recursos naturals.


1.2. Formul Formular ar els els propis propis argu argumen ments ts de maner maneraa adequada adequada 2.- Tractament de la informació i competència digital 2.1.. Com 2.1 Compre prend ndre re i inte integra grarr la infor informa maci cióó en els els esqu esquem emes es prev previs is de coneixement 3.- Aprendre a aprendre 3.1. Ser capaç de treballar en equip 3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics 4.- Coneixement i interacció amb el món físic 4.1. Analitzar els els diferents hàbits de consum i argumentar les seves conseqüències 4.2. Interioritza Interioritzarr els eleme elements nts clau clau de la qualitat qualitat de vida vida de les les persones persones 4. 4.3. 3. Lo Loca calilitz tzar ar,, ob obte teni nir, r, an anal alititza zarr i repr repres esen enta tarr info inform rmac ació ió qu qual alititat ativ ivaa i quantitativa 5.- Social i ciutadana 5.1. Relacionar l’activitat humana i la conservació del medi

c.1.4. Capacitats En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre Prendre cons consciè ciènci nciaa de quins quins són els recur recursos sos natura naturals ls de la Terra. Terra. • Iden Identif tifica icarr l’impa l’impacte cte am ambie biental ntal del del consum consum d’e d’energ nergia ia • Diferenciar Diferenciar els els diversos diversos residu residuss i ent entendre endre el perquè de de la gestió gestió sosteni sostenible ble • Reflexi Reflexionar onar sobre sobre la necessi necessitat tat de fer un consum consum responsa responsable ble dels dels recursos recursos energètics.


•

* *

20 min. Els alumnes treballen recollint i ordenant la informació. 20 min. Cada grup confecciona una primera aproximació al seu mapa

*

5 min.

conceptual, que recull la informació treballada a classe. La prof profes esso sora ra fa un sínt síntes esii de la sess sessió ió:: ob obje ject ctiu iuss i ta tasc scaa realitzada. I comprova que tots els grups tenen un primer esquema amb la informació recollida. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2

*

* *

10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la

sessió anterior La professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar. Presenta el material que tenen disponible per tal de confeccionar el mapa conceptual 30 min. Els Els alum alumne nes, s, en grup grupss de treb trebal all,l, conf confec ecci cion onen en el ma mapa pa conceptual en la cartolina que tenen assignada. 10 min. Els grups de treball, una vegada han finalitzat la seva tasca, visiten els altres grups, per tal de veure altres formes d’organitzar els mapes conceptual. En les visites han d’obtenir idees que aplicaran al seu propi mapa




Tecnologia

c.1.9. c.1 .9. Re Recu curso rsoss neces necessar saris is •

Sessió 1: 

•

•

Recursos Materials: Documentació en paper, entregada en la sessió –

Annex II de Ciències Naturals  Recursos Humans : els habituals a la classe (la professora de l’assignatura)  Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.  Webs: http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm Sessió 2:  Recursos Materials: cartolines, retoladors i llapis per pintar  Recursos Humans : els habituals a la classe  Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Sessió 2:  Recursos Materials: Blue-Tack per penjar les cartolines a la paret  Recursos Humans : els habituals a la classe  Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.

c.1.10. Atenció a la diversitat diversitat La classe es dividirà en grups heterogenis, per a facilitar la inclusió de l’alumnat amb NEE. L’avaluació de cada alumne/a es farà tenint en compte les seves capacitats específiques.


1.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1.1. Precisar el significat de conceptes 1.2. Formul Formular ar els els propis propis argu argumen ments ts de maner maneraa adequada adequada 2.- Tractament de la informació i competència digital 2.1.. Co 2.1 Comp mpre rendr ndree i integ integra rarr la infor informa maci cióó en els els esque esqueme mess prev previs is de coneixement 3.- Aprendre a aprendre 3.1. Ser capaç de treballar en equip 3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics 4.- Coneixement i interacció amb el món físic 4.1. Analitzar els els diferents hàbits de consum i argumentar les seves conseqüències 4.2. Interioritza Interioritzarr els eleme elements nts clau clau de la qualitat qualitat de vida vida de les les persones persones 4. 4.3. 3. Lo Loca calilitz tzar ar,, ob obte teni nir, r, an anal alititza zarr i repr repres esen enta tarr info inform rmac ació ió qu qual alititat ativ ivaa i quantitativa 5.- Social i ciutadana 5.1. Relacionar l’activitat humana i la conservació del medi

c.2.4. Capacitats En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre Prendre cons consciè ciènci nciaa de quins quins són els recur recursos sos natura naturals ls de la Terra. Terra. • Iden Identif tifica icarr l’impa l’impacta cta am ambie biental ntal del del consum consum d’e d’energ nergia ia


* * *

•

confeccionar el producte de la UD: - Informació en la xarxa - Llibre de l’assignatura 20 min. Els alumnes treballen en grup recollint i ordenant la informació. 20 min. La professora condueix un debat amb tot el grup classe per tal d’acordar els continguts que ha de tenir el pòster i l’esquema amb el que s’ha de confeccionar. 5 min. La prof profes esso sora ra fa un sínt síntes esii de la sess sessió ió:: ob obje ject ctiu iuss i ta tasc scaa realitzada. I comprova que tots els grups tenen un primer esborrany amb la informació recollida. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

Sessió 2

*

*

10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la

sessió anterior La professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar. Presenta el material que tenen disponible per tal de confeccionar el pòster i distribueix els grups de treball assignant la part que ha de treballar cada un d’ells. 20 min. Cada grup assumeix la part de treball assignada en funció de


c.2.8. c.2. 8. Con Connexi nexions ons amb altr altres es mat matèrie èriess  

Català Tecnologia

c.2.9 c. 2.9.. Re Recu curso rsoss ne neces cessar saris is •

Sessió 1:    

•

•

Recursos Materials: els habituals a la classe Recursos Humans : els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Webs:

i http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U10/index.htm http://newton.cnice.mec.es/materiales_didacticos/energia/objetivos.ht m Sessió 2:  Recursos Materials: Papelògraf: Dina A2; retoladors i llapis per pintar  Recursos Humans : els habituals a la classe  Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual. Sessió 3:  Recursos Materials: Blue-Tack per penjar les cartolines a la pissarra  Recursos Humans : els habituals a la classe  Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.


c.3.3. Competències 1.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual 1.1. Precisar el significat de conceptes 1.2. Formul Formular ar els els propis propis argu argumen ments ts de maner maneraa adequada adequada 2.- Tractament de la informació i competència digital 2.1.. Co 2.1 Comp mpre rendr ndree i integ integra rarr la infor informa maci cióó en els els esque esqueme mess prev previs is de coneixement 3.- Aprendre a aprendre 3.1. Ser capaç de treballar en equip 3.2. Buscar la coherència global dels coneixements científics 4.- Coneixement i interacció amb el món físic 4.1. Analitzar els els diferents hàbits de consum i argumentar les seves conseqüències 4.2. Interioritza Interioritzarr els eleme elements nts clau clau de la qualitat qualitat de vida vida de les les persones persones 4. 4.3. 3. Lo Loca calilitz tzar ar,, ob obte teni nir, r, an anal alititza zarr i repr repres esen enta tarr info inform rmac ació ió qu qual alititat ativ ivaa i quantitativa 5.- Social i ciutadana 5.1. Relacionar l’activitat humana i la conservació del medi

c.3.4. Capacitats En aquesta unitat, l’alumnat ha de ser capaç de: • Prendre Prendre cons consciè ciènci nciaa de quins quins són els recur recursos sos natura naturals ls de la Terra. Terra. Identif Iden tifica icarr l’i cta am ambie biental ntal del del consum consum d’e ia


*

* * *

a) als companys de l’ b) als veïns de la casa on viuen c) al clients d’un supermercat d) al conductors de cotxes i motos e) a l’equip directiu de l’IES f) al propietari d’un bar/restaurant g) als polítics 10 min. Prese resent ntac aciió del dels recur ecurso soss qu quee ha hann d’ut d’utililiitzar tzar pe perr ta tall de confeccionar el producte de la UD: - El mapa conceptual realitzat el primer trimestre - El pòster confeccionat en el segon trimestres - Els portàtils - Informació que puguin trobar ells a la xarxa 20 min. Els alumnes treballen recollint i ordenant la informació. 20 min. Cad Cadaa grup grup con confec feccio ciona na una primer primeraa aproxim aproximaci acióó de la sev sevaa presentació en PowerPoint, que recull la informació treballada a classe durant tot el curs. 5 min. La prof profes esso sora ra fa un sínt síntes esii de la sess sessió ió:: ob obje ject ctiu iuss i ta tasc scaa realitzada. I comprova que tots els grups tenen un primer esborrany amb la informació recollida. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.


*

presentació. 10 min. La prof profes esso sora ra fa un sínt síntes esii de la sess sessió ió:: ob obje ject ctiu iuss i ta tasc scaa realitzada. De form formaa pe pers rson onal alititza zada da rema remarc rcaa els els pu punt ntss fo fort rtss de cada cada aportació i de forma globalitzada assenyala les àrees que han de millorar tant pel que fa a la qualitat de la presentació com a la comprensió dels conceptes i/o classificacions realitzades. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

c.3.8. Connexions amb altres matèries  

Català Tecnologia

c.3.9. Recursos necessaris •

Sessió 1: 

Recursos Materials: els recursos de Educat 1x1; suport informàtic a l’aula;



Recursos Humans : els habituals a la classe Recursos Organitzatius: taules, cadires i aula habitual.



equip de so.

Webs: Connexió a la xarxa Sessió 2: 

•



Recursos Materials:


d) Matemàtiques d.1. UD 1: Tots sumem en l’estalvi energètic d.1.1.. Ju d.1.1 Just stif ifica icació ció:: L’àm L’àmbi bitt edu educa catitiuu i la soci societ etat at cons consci cienc enciad iadaa cami camine nem m cap cap un mo mode dell mé méss sostenible i més cívic. Un paradigma des del qual es tingui en compte la la cura del planeta per als habitants del futur. En el canvi de pensament, tenen molt a veure les Ciències Naturals, les Llengües, el treball a tutories i, també, les Matemàtiques. Les Matemàtiques són importants, perquè ens fan tangible, quantificable tot aquest viratge de pensament; fan concret tot aquest esforç invertit en l’estalvi energètic. Més que mai, els números són importants: els litres d’aigua que no malgastem, els quilos d’arbres que no talem indiscriminadament, les tones de material que reciclem, les hores que invertim que en pensar formes d’estalviar energia,... També, és important el número d’alumnes i de famílies que estan conscienciats ambb aqu am aques estt tem tema. a. Ca Call pos posar ar en ma marx rxaa estr estratè atègi gies es quo quotitidi diane anes, s, senz senzilille less i efectives, per a què tota aportació, per petita que sigui, sumi en la lluita per a l’estalvi energètic. Necessitem creure que un món sostenible és un món millor, possible i necessari.


•

Conèixe Conèi xerr qu quin ines es són són les les cons conseqü eqüèn ènci cies es de ma malb lbar arata atarr els els recurs recursos os naturals.

•

Tenir present els efectes positius de les energies renovables.

•

Tenir coneixement de les mesures d’estalvi energètic.

d.1.3 d. 1.3.. Co Compe mpetè tènc ncies ies 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

d.1.4. d.1. 4. Ca Capa paci cita tats ts L’alumne ha de ser capaç de...: •

Confiar Confiar en les cap capaci acitats tats pròpies pròpies per afronta afrontarr situac situacion ionss proble problemàti màtiques ques,, copsant les relacions matemàtiques i utilitzant-les per a prendre decisions.


Fer Fer una una plan planiifica ficaci cióó de maner aneres es d’es d’esta tallviar viar llum a casa. asa. Ca Callcular ular matemàticame matemà ticament nt quanta electricitat electricitat podem estalviar estalviar a casa amb les mesures planificades. •

•

•

Sessió 4: Com podem estalviar aigua a casa? Fer Fer un unaa plan planifific icac ació ió de ma mane nere ress d’es d’esta talv lvia iarr aigu aiguaa a casa casa.. Calc Calcul ular ar matemàt mate màtica icamen mentt quan quanta ta aigua podem estalvia estalviarr a casa casa amb les mesures mesures planificades. Sessió 5: Com podem estalviar gas a casa? Fer Fer una una plan planiifica ficaci cióó de maner aneres es d’es d’esta talv lviiar ga gass a casa. asa. Calcu alcullar matem ma temàt àtic icam amen entt qu quant ant gas po podem dem estalv estalvia iarr a casa casa amb les les me mesu sure ress planificades. Sessió 6: La nostra factura de la llum. Fer Fer un gràf gràfic ic am ambb els els càlc càlcul ulss real realititza zats ts sobr sobree l’es l’esta talv lvii d’el d’elec ectr tric icititat at i confeccionar la nostra pròpia factura.

•

•

Sessió 7: La nostra factura d’aigua. Fer un gràfic amb els càlculs realitzats sobre l’estalvi d’aigua i confeccionar la nostra pròpia factura. Sessió 8: La nostra factura de gas. Fer un gràfic amb els càlculs realitzats sobre l’estalvi de gas i confeccionar la nostra pròpia factura.


orals per descobrir els coneixements previs de l’alumnat en relació a l’estalvi energètic. En les activitats d’avaluació formativa es valorarà la correcció dels exercicis: procediment i resultats, per així anar adaptant-se a les necessitats educatives detectades en el grup-classe.

Indicadors d’avaluació: - Grau d’acompliment de les activitats - % d’aprovats per grup, curs i any, - Grau de coneixement i informació sobre l’estalvi energètic, - Grau de coneixement i capacitat de reflexió respecte els valors i coneixement treballats - Amb una avaluació continuada a les hores de formació.

d.1.7.Metodologia i temporalització: La idea és treballar una sola activitat en cada sessió. Una activitat que pot comptar amb més d’un exercici. Els diferents exercicis estarien relacionats entre ells. Primer de tot, es farà una lectura general de l’activitat. D’aquesta manera, es treballarà la competència lingüística, i, a més a més, ens asseguraríem que han entès el plantejament de la sessió en la seva totalitat. Amb una activitat important per sessió, es connectarien tots els exercicis i càlculs


l’assignatura de Matemàtiques dins del projecte interdisciplinari de l’estalvi energètic.

*

20 min. El professor/a professor/a pregunta pregunta quines quines mesures mesures se’ls se’ls acut que poden dur a term termee per esta estalv lvia iarr en ener ergi giaa a casa casa i contr contrib ibui uirr a l’es l’esta talv lvii energètic i l’estalvi en l’economia familiar. Per conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà, s’empra la tècnica "1-24": Dins l'equip de base, primer, cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a la pregunta que ha plantejat el professor o professora. En segon lloc, els estudiants es posen de dos en dos (2) i intercanvie intercanvienn les seves respostes i les comenten. Finalment, Finalment, en tercer lloc, tot l'equip (4) ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el professor o la professora.

*

30 min min.. Es compar compartei teixen xen tot totes es les idees idees que els grups grups han escri escritt en el dossier i el professor/a les escriu a la pissarra afegint totes les que considera oportunes i que no han sortit. Els grups completen els seus dossiers amb aquestes idees.

*

5 min. min. El profes professo sor/ r/aa expl explic icaa com com es des desenv envol olup upare arenn les les 9 sess sessio ions ns restant restantss d’a d’aques questa ta uni unitat tat en mat matemàt emàtiqu iques es din dinss del projec projecte te interdisciplinari de l’estalvi energètic i se’ls demana que portin factures de casa d’electricitat, gas i aigua per poder desenvolupar les activitats de les sessions següents.

Sessió nº 10: Divulguem l’estalvi.


Recursos Humans:

Professor/a de matemàtiques. Recursos Organitzatius:

Les classes es faran a l’aula ordinària ja que tots tenen ordinadors personals amb els programes Word i Excel, i l’espai es pot organitzar per fer grups de tres alumnes per desenvolupar les tasques/activitats. Webs:

En les sessions no es treballaran webs específiques però es facilitaran pàgines webs de consulta i ampliació sobre matemàtiques i sobre els programes Word i Excel que utilitzaran en les sessions i que són webs de consulta per tot el conjunt de l’assignatura. o o o o o o o o o o o o

http://www.monografias.com/trabajos17/manual-word-xp/manual-word-xp.shtml http://www.educarm.e http://www .educarm.es/templates/po s/templates/portal/ficheros/w rtal/ficheros/websDinamic ebsDinamicas/98/manual as/98/manual_excel_2003. _excel_2003.pdf pdf http://www.abcdatos.c http://www .abcdatos.com/tutoriales/ om/tutoriales/tutorial/l8369. tutorial/l8369.html html http://www.amejor.com/ http://www.xtec.es/~jco http://www .xtec.es/~jcorder1/index.ht rder1/index.htm m http://descartes.isftic.m http://desc artes.isftic.mepsyd.es/eda epsyd.es/edad/1234.htm d/1234.htm http://www.hojamat.es/ http://www.amolasmates.es/ http://ntic.educacion.e http://ntic .educacion.es/w3//eos/Mat s/w3//eos/MaterialesEducati erialesEducativos/primaria vos/primaria/matematicas/ /matematicas/conmates/in conmates/index.htm dex.htm http://www.ematematicas.net/ http://www.sectormatematica.cl/ http://www.juntadeandal http://www .juntadeandalucia.es/aver ucia.es/averroes/recursos roes/recursos_informatico _informaticos/andared02/r s/andared02/refuerzo_mate efuerzo_matematicas/inde maticas/index.html x.html

d.1.10. Atenció a la diversitat.


e) Tecnologia: e.1. UD 1: Maquinària i energies e.1.1. Justificació: Des de l’assi assign gnat atur uraa de Tec Tecnol nologi ogia i dins dins el proj projec ecte te de L’ES L’ESTA TALV LVII ENER ENERGÈ GÈTI TIC, C, he hem m progr program amat at due duess un unititats ats didàc didàctitique quess que trac tractar taran an els els objectius objectius del projecte projecte tot contribuint contribuint de manera transversal transversal al desenvolupament desenvolupament de totes les competències bàsiques, així com interrelacionant els continguts amb altres matèries. Aquestes Unitats Didàctiques van adreçades als grups de primer, però són susceptibles de ser adaptades i personalitzades per altres nivells i grups. La primera Unitat didàctica consta de 2 parts: 1. Un Unaa prim primer eraa pa part rt,, en la qu quee es treballarà sobre sobre els els difer diferen ents ts tipus tipus de màqu mà quiines nes i les sev seves poss possiibles bles clas classi sifi fica caci cion onss en fu func nciió de dell seu funcionament, la seva funció i els combustibles que fan servir. Els alumnes elab elabor orar aran an un ma mapa pa me ment ntal al am ambb la eina eina mind mind 42 af afeg egin intt link linkss a fo font ntss d’informació sobre el tema. 2. En una segona fase, podrem viure una experiència a l’aula sobre l’obtenció


e.1.4. Capacitats: En finalitzar la unitat didàctica, els nois i noies seran capaços de: Diferenciar els combustibles dels diferents transports. Obtenir hidrogen a partir d’un procés d’hidròlisi. • •

e.1.5. Continguts •

•

Els diferents tipus de màquines i les seves possibles classificacions en funció del seu funcionament, la seva funció i els combustibles que fan servir. Els vehicles elèctrics com a mitjà de transport. L’obtenció d’hidrogen a partir d’un procés d’electròlisi.

e.1.6. Criteris d’avaluació Es farà una valoració global de les dues unitats didàctiques de la que: 1. El 20% de la nota serà la valorac valoració ió del mapa mental mental amb un qües qüestio tionari nari d’autoavaluació i la valoració de la professora. 2. Un altre 20% de la nota serà l’actit l’actitud ud i aprofit aprofitamen amentt de l’exp l’experi eriènci ènciaa de l’obtenció d’hidrogen. Per la seva valoració, els alumnes respondran un qüestionari de valoració que farà mitjana amb la valoració del professor. e.1.7. Metodologia i temporalització:


Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta. •

Sessió 2: Maquinària i sostenibilitat Mind 42

* 10 min. La classe s’organitza en el mateixos grups de treball que la sessió

anterior La professora fa una síntesi de la tasca realitzada en la sessió anterior i recorda el producte que han de confeccionar. Presenta el programa Mind 42 i fan alguns exemples amb la pissarra digital. * 50 min. Els alumnes, en grups de treball, confeccionen el mapa conceptual en el seu Mind 42.

•

Sessió 3: Maquinària i sostenibilitat Mind 42

*

* *

Els grups de treball, una vegada han finalitzat la seva tasca, visiten els altres grups, per tal de veure altres formes d’organitzar els mapes conceptual. En les visites han d’obtenir idees que aplicaran al seu propi mapa 50 min. Cada grup revisa el mapa que ha fet i afegeix les idees que ha “importat” dels grups visitats 5 min. La professora fa un síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada. I comprova que tots els grups tenen el seu mapa conceptual amb 5 min.


i valoració dels punts forts i febles de cada exposició. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta. e.1.8. Connexions amb altres matèries Aquesta Unitat d’Intervenció té connexions amb les matèries de: Ciències Naturals, Matemàtiques i Llengua catalana.

e.1.9. Recursos necessaris: Recursos Materials:

Per l’experiència de l’electròlisi: 1 pila de petaca 1 vas transparent 1 mina de llapis (de portamines gruixut, 2 mm de diàmetre) 2 cables, millor amb pinces de cocodril 1 cullerada de sal aigua de l'aixeta un tros de cartró

• • • • • • •

.

Webs: •

Experiència de producció d’hidrogen: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/practica/index.htm

Recursos humans:


e.2. UD 2: Tecnologia i sostenibilitat e.2.1. Justificació: La segona Unitat Didàctica es divideix en tres parts que es desenvoluparan en quatre sessions. 1. La primera part de la unitat consisteix en fer el càlcul de les emissions de CO2 de cada un de nosaltres en la nostra vida diària i valorar què podem fer per reduir-los. 2.La segona part de la unitat didàctica consisteix en fer servir, per equips, el laboratori virtual “TECNOLOGIA “TECNOLOGIA I SOSTENIBILIT SOSTENIBILITAT” AT” i veure possibles possibles futurs al 2050 en funció de l’evolució de la població, l’economia i la tecnologia. Aquest simulador està basat en models de previsió elaborats per a la Comissió Europea. Els alumnes també podran crear els seus propis escenaris de futur alternatius, calculant fins a 3.814.629.265.625 escenaris possibles! 3.La Unitat Didàctica es tanca amb la preparació per part dels equips de base d’un ambb els els aspe aspect ctes es mé méss impor importan tants ts de dell que han ap après rès a la Un Unititat at Power Power Point Point am Didàctica.


e.1.4. Capacitats: En finalitzar la unitat didàctica, els nois i noies seran capaços de: Diferenciar els combustibles en funció de la seva producció de CO2 Discriminar els hàbits personals més nocius i conèixer les alternatives possibles per tenir hàbits saludables pel planeta. Conèixer els factors de tecnologia, demografia i economia que incideixen més directament en els escenaris de futur possible del planeta segons la Comunitat Europea. Muntar un PowerPoint amb els continguts més importants de la Unitat Didàctica. • •

•

•

e.1.5. Continguts •

•

El càlcul de les emissions de CO2 en la nostra vida diària i els factors que influeixen. Escenaris possibles en funció de l’evolució de la població, l’economia i la tecnologia.

e.1.6. Criteris d’avaluació La valoració de la Unitat didàctica es fa en conjunt amb la unitat anterior. El


Es trebal treballar laràà en grup coo coopera peratiu tiu.. Els grups grups seran seran hete heterog rogeni enis, s, format formatss pel docent. •

Sessió 1: Càlcul de les emissions de CO2

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base. La professora fa una presentació de la web http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.php I del funcionament de la calculadora de CO2 * 40 min. Cada grup decideix el context del tipus de família amb el càlcul dels diferents paràmetres de consum plantejats a la web. Per fer-ho, s’hauran de basar en els consums de les seves respectives famílies com exemple. Procedeixen a fer el càlcul del consum segons els diferents hàbits i fan una breu redacció de les conclusions. * 10 min Fan una posta en comú de les conclusions a les que ha arribat cada grup. * 5 min. La professora fa una síntesi de la sessió: objectius i tasca realitzada. Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta. •

Sessió 2: Laboratori d’escenaris 2050

* 5 min. La classe s’organitza en els grups de treball de base. La professora fa una http://www.ersilia.org/2050/

presentació

de

la

web


Dóna reconeixement personalitzat per la feina feta.

e.1.8. Connexions amb altres matèries Aquesta Unitat d’Intervenció té connexions amb les matèries de: Ciències Naturals, Matemàtiques i Llengua catalana. Però també es pot trobar vinc vincul ulac ació ió am ambb plàs plàstitica ca do dona natt qu quee la pres presen enta taci cióó en Powe Powerr Poin Pointt té un component d’expressió estètica.

e.1.9. Recursos necessaris: Webs: •

•

Calculadora d’emissions de CO2: http://www.josoclasolucio.com/calculadora/indexes.php Laboratori virtual d’escenaris 2050: http://www.ersilia.org/2050/

Recursos humans: La professora de tecnologia •

Recursos organitzatius: Le Less clas classe sess es fara farann a l’au l’aula la ordi ordinà nàri riaa ja qu quee to tots ts te tene nenn •


7.Annex: 7. Annex: materials utilitzats Annex comú (AC) (AC 1) Autoavaluació, per part de l’alumne/a, sobre l’acompliment del grup de treball

Posa una creu Avalua la teva aportació al grup

Avalua el que has aprés

1)

He col·laborat en l’elaboració del treball encomanat pel grup

2) 3)

Per a fer el treball, he recollit molta informació. Valoro la meva implicació en relació al nostre treball amb un…

4)

He après coses interessants.

5)

El treball m’ha ajudat a interioritzar els conceptes de l’assignatura El grup ha treballat de manera organitzada.

6) Avalua el

Insuficient

Suficient

Bé

Molt bé


(AC 2) Avaluació del personal de neteja. Mes: _________________

Curs: _________________

Marca amb una “x” l’opció que consideris més adequada.

1.

L’alu L’alumn mnat at util utilititza za les les papere paperere ress de reci recicl clat atge ge

2.

L’alu L’alumn mnat at res respec pecta ta el el mob mobililia iari ri del del Cent Centre re

3.

L’al L’alum umna natt NO NO pin pinta ta les les ta taul ules es

4.

NO hi ha pint pintad ades es a les les pare parets ts

5.

NO hi ha ratl ratlla lade dess a les les por porte tess

6.

NO hi ha ratl ratlla lade dess a les les tau taule less

e r p m e s i s a u q o e r p m e S

t n e m l a u t i b a H

s e d a g e v e D

i a m i s a u q o i a M

Assessorament Curricular Mònica Algueró, Cristina García, Etel Etel Gordo, Gemma Llamas i Laura Solé

(AC 3) Avaluació per al Personal Administratiu

Aquesta graella es passarà al personal administratiu per tenir constància d’un indicador més de l’avaluació del projecte per tenir més elements per valorar si aquest treball interdisciplinari al centre ha repercutit en l’estalvi de material fungible no només en l’alumnat, sinó en altres membres del personal del centre que sensibilitzats amb aquest tema t ema redueixin el consum dels materials següents:

Indica un número per a cada apartat: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.

e r b m e t e S

e r b u t c O

e r b m e v o N

e r b m e s e D

r e n e G

r e r b e F

ç r a M

l i r b A

g i a M

y n u J

l o i l u J

: S L A T O T

Nombre de cartutxos de tinta consumits de la impressora EPSON STYLUS 750 (sala professors) Nombre de cartutxos de tinta consumits de la impressora CANON 349 (sala d’informàtica) Nombre de cartutxos de tinta EPSON LASER 750 Secretaria Nombre de cartutxos de tinta en color CANON 850 Nombre de paquets de 500 fulls DIN A4 consumits Nombre de cartutxos de tinta de la fotocopiadora Nombre de vegades que ha vingut el Punt Verd Mòbil en el Centre Nombre de caixes de 10 bolígrafs Vic Nombre de retoladors Tuckers TOTALS

COMENTARIS:

Pàgina 58 de 80


(AC 4) Avaluació per al professorat AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix

assoleix

Començ Com ençant ant Pro Progre gressa ssant nt Acons Aconsegui eguitt (Just-Cal insistir-hi!)

(Correctenormal)

Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseq conseqüèn üèncie ciess de malbarata b aratarr els recursos naturals. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.

(Bé)

Superat Supe rat

AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

NO

(molt bé) 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital

Divulgar aquest projecte a través de les eines proposades.

5. Competència d'aprendre a aprendre


6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

Sabe Saberr què què és i com com func funcio iona na el reciclatge

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Objectius de la matèria

SI

NO

SI

8. Competència social i ciutadana

_ En aquest aquest apartat, apartat, s’indicaran s’indicaran els objectius objectius especifica especificats ts en les unitats unitats didàctiques de cada assignatura_ _ En aquest aquest apartat, apartat, s’indicaran s’indicaran els objectius objectius especifica especificats ts en les unitats unitats didàctiques de cada assignatura_

ACT ACTITUD ITUD

APOR APORT TACIO ACION NS EXPO EXPOS SICIO ICIONS NS ORA ORALS LS

VALO VALORA RAC CIÓ FIN FINAL AL OBSERVACIONS

Pàgina 59 de 80


(AC 5-1) Avaluació per a l’Equip Directiu (1/2) EN QUANT AL DISSENY DEL PROJECTE Administració t t n n Graella d’avaluació per a fer balanç a cada Junta i e e i c c i i Data: _____________________ d’Avaluació. Data: _____________________ f f u u Marqueu una creu segons correspongui.

s n I

Professorat é B

t n e i c i f u s n I

é b t l o M

S

t n e i c i f u S

Personal de neteja é B

é b t l o M


t n e i c i f u S

é B

é b t l o M

Claredat dels objectius: Són els objectius acotats?: Viabilitat en els criteris d’avaluació: Aplicabilitat dels qüestionaris d’avaluació: Grau d’implicació dels col·lectius: Recollida d’informació dels col·lectius Quantitat de les propostes dels col·lectius: Qualitat de les propostes dels col·lectius:

EN QUANT A L’ACOMPLIMENT DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE SOSTENIBLE EN SÍ.

Graella d’avaluació per a fer balanç a cada Junta Data: _____________________ d’Avaluació. Data: _____________________

Llengua Catalana t n e i c i f u s n I

t n e i c i f u S

Anglès é B

é b t l o M


t n e i c i f u S

Naturals é B

é b t l o M


t n e i c i f u S

Matemàtiques Tecnologia é B

é b t l o M


t n e i c i f u S

é B

é b t l o M


t n e i c i f u S

é B

Marqueu una creu segons correspongui. Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals. Tenir present els efectes positius de les energies renovables. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic. Saber què és i com funciona el reciclatge. Donar eines a l’alumnat per a què puguin divulgar aquest projecte.

Pàgina 60 de 80

é b t l o M


(AC 5-2) Avaluació per a l’Equip Directiu (2/2) EN QUANT A L’ASSOLIMENT L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DE LES ASSIGNATURES ASSIGNATURES Indicar la nota mitjana del grup en quant a tots els continguts. DATA: Juny_____________________ (any) Llengua Ca Catalana Anglès Naturals 1 e r t s e m i r T

2 e r t s e m i r T

3 e r t s e m i r T

1 e r t s e m i r T

2 e r t s e m i r T

3 e r t s e m i r T

1 e r t s e m i r T

2 e r t s e m i r T

Matemàtiques 3 e r t s e m i r T

1 e r t s e m i r T

2 e r t s e m i r T

3 e r t s e m i r T

Tecnologia 1 e r t s e m i r T

2 e r t s e m i r T

3 e r t s e m i r T

Nota promig (any x-3) _________ (any Nota promig (any x-2) _________ (any Nota promig (any x-1) _________ (any Nota promig (any x) _________ (any

PROPOSTES DE MILLORA DE CARA AL CURS VINENT ______________________ (indicar els anys del proper curs) :

Pàgina 61 de 80


(AC 6) Actes per a les reunions

Assistents: Portaveus: Data: Professorat

Hora d’inici: Manteniment Neteja

i Administració

Hora de fi: Consell Directiu

Alumnes-Famílies

Aspectes de millora:

Acords:

Pàgina 62 de 80


(AC 7) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies QÜESTIONARI PER A L’ALUMNAT I LES FAMÍLIES Aquets darrers mesos hem dut a terme un projecte amb l’objectiu de sensibilitzar a la comunitat educativa sobre els beneficis del consum responsable i ens agradaria conèixer la vostra opinió pel que us agrairíem que responguéssiu a les següents preguntes: Quina informació us ha arribat sobre el projecte que estem desenvolupant des de l’escola?

Us ha servit per ampliar informació sobre les avantatges de l’estalvi energètic?

Què és el que us ha resultat més útil?


(AC 8) Qüestionari per a l’alumnat i les famílies - 2 QÜESTIONARI PER A L’ALUMNAT I LES FAMÍLIES Responeu aquest qüestionari en companyia de la vostra família.

Si us plau, en acabar, us agrairíem el lliureu al Centre per a fer-lo servir de cara a fins estadístics. La data de lliurament, hauria de ser anterior anterior (introduir la data) al ___________________________ (introduir Quan es cuina, hi ha el costum de tapar les cassoles i regular el foc a la mida justa? Es té cura de ventilar la casa un màxim de 10’ diaris per tal de renovar l’aire interior? (per evitar pèrdues a la climatització de la llar) Es fa un manteniment periòdic per evitar que degotin aixetes, tanquin correctament les finestres, hi hagi pèrdues d’eficiència en els aparells de climatització, etc.? S’apaguen els llums quan no són necessaris i els aparells elèctrics quan no es fan servir? Es canvien les bombetes d’incandescència per bombetes de baix consum? Es té cura de tancar l’aixeta sempre que no s’utilitza (en rentar-se les dents, en ensabonar-se a la dutxa...)? Hi ha instal·lats reductors o limitadors de cabal a les aixetes i descàrregues d’aigua? Es trien els productes de neteja que són poc agressius al medi ambient? Quan es compra, se solen comprar productes de temporada al pes i s’eviten els productes envasats?

e r p m e s i s a u q o e r p m e S

í s , t n e m l a m r o N

s e d a g e v s e u q o P

i a m i s a u q o i a M


ANNEX ANN EX 1: 1: Lle Llengu nguaa Catalan Catalana: a: a.1.Tècniques de treball cooperatiu Les tècniques utilitzades en les tres sessions de llengua catalana són:

EL LLAPIS AL MIG. •

•

•

El mestre o la mestra dóna a cada equip un full amb preguntes o exercicis sobre el tema que treballen a la classe en aquell moment. Tantes preguntes com membres té l'equip de base (generalment quatre). Cada estudiant s'ha de fer càrrec de la resposta d'una pregunta o de la realització realització d'un exercici exercici (ha de lleg llegir ir en veu veu alta alta s'ha s'ha d'as d'asse segur gurar ar qu quee to tots ts els els seus seus comp compan anys ys ap apor orte tenn informació i comprovar que tots saben i entenen la resposta consensuada). Mentre parlen de com es fa i decideixen quina és la resposta correcta els llapis de tots es posen al mig de la taula. Quan tothom ho té clar (el responsable de la pregunta o l'exercici s'ha d'assegurar que tothom ho té clar i sap què ha de fer o què ha de respondre), cadascú agafa el seu llapis i escriu o fa en el seu quadern o en el dossier l'exercici que acabem de treballar. En aquest moment, ja no es pot parlar, només es pot escriure. Successivament es fa el mateix amb els altres exercicis fins que tots han completat els quatre exercicis de l'activitat.

LA LECTURA COMPARTIDA:

Assessorament Curricular Mònica Algueró, Cristina García, Etel Etel Gordo, Gemma Llamas i Laura Solé Solé

a.2. Graella d’avaluació Aquesta graella serà la que utilitzarà la professora al f inalitzar cada unitat didàctica. AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix

assoleix

Come Co menç nçan antt

Progr Pr ogres essa sant nt

Acons Ac onsegu eguit it

Superatt Supera

(Just-Cal insistir-hi!)

(Correctenormal)

(Bé)

(m o l t b é )


Prendr Prendree consci consciènc ència ia dels dels ben benefi eficis cis de respectar la Natura.

1. Comp Competènci etènciaa comun comunicativ icativaa lingüística lingüística i audiovisual

Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals.

2. Competències artística i cultural

Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.

3. Tractament de la informació i competència digital

Divulg Divulgar ar aqu aquest est projecte projecte a través través de les eines proposades.



NO

SI

7. Com Compet petènc ència ia en el coneix coneixeme ement nt i la interacció amb el món físic

Composici Compos icióó de textos textos orals, orals, escrit escritss (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasque tasquess i aprene aprenenta ntatge tge fets amb atenci atencióó espe especi cial al als als narr narrat atiu ius, s, desc descri ript ptiu iuss i expositius.


APOR PORTAC TACIONS IONS EX EXPOS POSICIO ICION NS ORA ORALS

SI

6. Com Compet petènc ència ia d'auto d'autonom nomia ia i inicia iniciativ tivaa personal

Prod Produc ucci cióó de text textos os oral orals, s, escr escrit itss i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de diferents contextos contextos d’espai d’espai i temps: narratius, descriptius.

ACTI ACTITU TUD D

NO

VALO VALOR RACIÓ ACIÓ FIN FINAL AL OBSERVACIONS

Pàgina 66 de 80


a.3. U.D. 1: El malbaratament de les energies.

Estructura de la carta formal 1. Nom i adreça de qui envia la carta (el remitent). Aquestes dades són impreses en el paper de la carta quan es tracta d'un organisme oficial, una empresa... 2. Nom, càrrec, si s'escau, i adreça del destinatari 3. Salutació. Fórmula de cortesia adient al to de la relació que s'expressi en el cos de la carta. 4. Cos. La redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Per aconseguir-ho cal partir d'una organització lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixin els tres grans blocs d'informació: introducció, exposició i conclusió. Abans de començar a escriure cal seleccionar la informació i ordenar-la; és útil servir-se dels marcadors textuals següents: •

•

•

Introducció. amb motiu de, a causa de, l'objectiu principal de, em proposo explicar, aquest escrit tracta de, em dirigeixo a vostè per... Exposició: En primer lloc, d'una banda, per començar, d'entrada... En segon lloc, d'altra banda, respecte a, quant a, pel que fa a, en relació a... En darrer lloc finalment, per acabar... Conclusió: Així, per tant, doncs, en conclusió, en conseqüència, és per això que...

5. Comiat.


Exemples de comiats Exemples de comiats informals (cartes personals) Amb afecte, Rep una abraçada ben forta, Abraçades, Una abraçada, Petons / Potons / Besets, Un petó / potó / beset, Fins prompte, / Fins aviat, Au, ja ens veurem, / ens veiem, Au, noi / noia, ja parlarem, Apa, ens veiem, Fins una altra, Salut! Salut i força!, Salut i canya! Endavant les atxes! Adéu! / Adiu!, o 'déu! / 'diu! Continuem... Que tinguis un bon dia! / Bon dia tinguis! etc. • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Exemples de comiats formals (cartes formals) Salutacions cordials, Cordialment, Atentament, Ben atentament, Molt cordialment, Molt atentament, Aprofito l'avinentesa per saludar-la/saludar-lo, Aprofito l’ocasió per saludar-la/saludar-lo atentament, En espera de la seva / seua resposta... Rebeu la consideració més distingida, (molt formal) Amb la salutació més distingida, (molt formal, gairebé no s'empra avui en dia) • • • • • • • •

• • •


a.4. U.D. 2: Els efectes positius de les energies renovables.

Característiques comercial

de

la

correspondència

La correspondència comercial té un paper importantíssim en les relacions comercials de l'l'empresa i ha de seguir una sèrie de normes: • • • •

Que sigui fàcil d'entendre Que hi hagi una exposició clara i ordenada dels temes Que eviti paraules excessives Que sigui clara amb els motius de la comunicació

Quan es volen dur a la pràctica aquestes normes s'ha de tenir sempre present: • • • • • •

No cometre faltes d' d'ortografia Fer servir un vocabulari ampli Tractar els diferents temes independentment Evitar el pleonasme Evitar un ús excessiu del gerundi Evitar frases amb formulismes


a.5. U.D. 3: El reciclatge, que és i com funciona.

EL CONTE LITERARI: ESTRUCTURA Títol: Molt important. A vegades una paraula, o una sola frase, pot suggerir un conte. (Exemple: “Antaviana”, de Pere Calders). Altres vegades, en canvi, el títol no es veu clar fins que s’ha acabat d’escriure el conte. Com que el conte, per definició, és curt, el títol hi té un valor informatiu, o de suggerència, molt important. Situa l’ac l’acci ció. ó. Ha de crea crearr expec expectat tativ iva, a, ha de fer veni venirr ga ganes nes de Plantejament: Situa continuar llegint. Pot incloure: •

Descripció del personatge principal: física i de caràcter.

•

Descripció més resumida d’algun personatge secundari.

•

Descripció del lloc o de l’ambient.

•

Indicacions del temps: estació de l’any, matí, tarda, hora del dia més precisa...

•

Indicacions del temps meteorològic: estació de l’any, fred, calor...

Nus: Ens diu què hi passa. En un conte, ha de passar alguna cosa, encara que aquesta cosa sigui mínima; fins i tot pot explicar només un procés mental.


ANNE AN NEX X 2: 2: An Anglè glès: s: b.1..Environment Quotes •

•

•

•

I think the environment should be put in the category of our national security. Defense of our resources is just as important as defense abroad. Otherwise what is there the re to defe defend? nd? ~Robert ~Robert Redford, Redford, Yosemi Yosemite te National National Park ded dedica icatio tion, n, 1985 It is horrifying that we have to fight our own government to save the environment. ~Ansel Adams For a successful technology, reality must take precedence over public relations, for Nature cannot be fooled. ~Richard P. Feynman

Man must feel the earth to know himself himself and recognize recognize his values.... God made life simple. It is man who complicates it. ~Charles A. Lindbergh, Reader's Digest , July 1972


b.2. Graella d’avaluació AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix

assoleix

Començ Com ençant ant

Progre Pro gressa ssant nt

Aconse Aco nsegui guitt

Superat Superat

(Just-Cal insistir-hi!)

(Correctenormal)

(Bé)

(molt bé)


Prendre Prendre consciènci consciència dels beneficis de respectar respectar la Natura.

1. Competènci Competència comun comunicati icativa va lingüísti lingüística ca i audiovisual

Conèixer quines són les conseqüències de malbaratar els recursos naturals.

2. Competències artística i cultural

Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.

3. Tractament Tractament de la informació i comp competènc etència ia digital

Divu Divulg lgar ar aque aquest st proj projec ecte te a trav través és de les les eine einess proposades.


Objectius de la matèria 





NO

6. Compet Competènc ència ia personal

SI

Aconseguir utilitzar la llengua anglesa com a eina d’aprenentatge de continguts diversos, com a font de plaer i de creixement personal i com a porta oberta a altres persones i cultures. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comuni comunicac cació ió social social i les tecnol tecnologies o gies de la informació, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.

d'auto d'autonom nomia ia

i

NO

SI

iniciativ c iativaa

7. Comp Compet etèn ènci ciaa en el cone coneix ixem emen entt i la interacció amb el món físic


Esco Escolt ltar ar i comp compre rendr ndree info inform rmac ació ió gene genera rall i específica i expressar-se i interactuar en llengua estr estran ange gera ra en situ situac acio ions ns ha habi bitu tual alss de comunicac comu nicació, ió, adopt adoptant ant una actitud actitud adequa adequada, da, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d’autonomia. ACTITUD

APORTACIONS EXPOSICIONS ORALS

VALORACIÓ FINAL

OBSERVACIONS

Pàgina 72 de 80


ANNEX ANN EX 3: 3: Ciè Cièncie nciess Natural Naturals: s: c.1. Presentació “L’Energia”:


c.2. Graella d’avaluació dels objectius de Ciències Naturals Aquesta graella serà la que utilitzarà la professora al f inalitzar cada unitat didàctica. AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix Començant Començ ant Pro Progre gressa ssant nt Aconse Aconseguit guit Supe Superat rat (Just-Cal (Correcte(molt (Bé) insistir-hi!) normal) bé)

Prendre consciència dels beneficis de respectar la Natura. Conèixer quines són les conseq conseqüèn üèncie ciess de malbar malbarata atarr els recursos naturals. Tenir coneixement de les mesures d’ estalvi energètic.

assoleix AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

NO

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital





Sabe Saberr qu quèè és i com com func funcio iona na el reciclatge



SI

NO

SI


Dife Difere renc ncia iarr en entr tree les les en ener ergi gies es renovables i les no renovables. Val Valorar orar la impo import rtàn ànci cia de la conser conservac vació ió i manten mantenime iments nts dels dels recursos naturals existents.

ACTI ACTITU TUD D



Pàgina 74 de 80


ANNEX ANN EX 4: Mat Matemàt emàtiqu iques: es: d.1. Tècnica de treball cooperatiu emprada

LA TÊCNICA "1-2-4" Dins l'equip de base primer cadascú (1) pensa quina és la resposta correcta a una pregunta que ha plantejat el professor o professora. En segon lloc, es posen de dos en dos (2) intercanvien les seves respostes i les comenten. Finalment, en tercer lloc, tot l'equi l'equipp (4) ha de dec decidi idirr quina és la respost respostaa més adequada adequada a la pregunta. pregunta. Es fa aquesta tècnica al començar per conèixer les idees prèvies sobre el tema que es treballarà. d.2. Indicadors d’avaluació - Grau d’acompliment de les activitats - % d’aprovats per grup, curs i any, - Grau de coneixement i informació sobre l’estalvi energètic, - Grau de coneixement i capacitat de reflexió respecte els valors i coneixement treballats - Amb una avaluació continuada a les hores de formació. d.3. Exemple de factura que ha de portar l’alumnat per a treballar a classe


d. 4. Graella d’avaluació dels objectius de Matemàtiques Aquesta graella serà la que utilitzarà la professora al f inalitzar cada unitat didàctica. AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix Començant Començ ant Pro Progre gressa ssant nt Aconse Aconseguit guit Supe Superat rat (Just-Cal (Correcte(molt (Bé) insistir-hi!) normal) bé)


NO


1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual





Sabe Saberr què què és i com com func funcio iona na el reciclatge



SI

2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital

NO

SI


Int Introd roduir uir en la man manera era d’ente d’entendr ndree gràfics gràfics i estadí estadístique stiquess i resoldre resoldre els càlculs de despesa energètica i cost a partir de factures. Utilitzar els mitjans tecnològics per a ob obte tennir, ir, tra tractar ctar i rep represe resent ntar ar informació, així com per a calcular.

ACTI ACTITU TUD D



Pàgina 76 de 80


ANNE AN NEX X 5: Te Tecn cnol olog ogia: ia: e.1. Les màquines Les màquines formen part de la nostra vida. Estem molt familiaritzats amb màquines de tot tipus. A continuació desenvolupem alguns conceptes:

1. Què Què són són les les màqu màquin ines es? ? Les màquines són enginys de l’ésser humà creats per satisfer les seves necessitats amb el mínim d’esforç possible. Així es pot dir que una màquina fa la transformació d’una energia a una altra de manera que aquesta és directament aprofitable 2. Part Partss d'un d'unaa màqu màquin ina. a. Encara que hi ha màquines de molts diferents tipus, totes tenen unes parts comunes: • L’estructura: és la part de la màquina on van fixades totes les altres parts, pe perm rmet eten en qu quee la mà màqu quin inaa resi resist stei eixi xi el seu seu prop propii pe pess i les les po poss ssib ible less tu turbu rbulè lènc ncie iess de deri riva vade dess del seu seu fu func ncio iona name ment, nt, així així com com propo proporc rcio iona nar r l’estabilitat necessària pel seu funcionament. • El motor : és l’ànima de les màquines ja que permet que tinguin moviment. Existeixen motors diferents per les diferents màquines. elementss transmis transmissors sors i transf transform ormado adors rs del movimen movimentt: són els • Els element encarregats de transmetre la força I el moviment des del motor fins a les


4. Tipu Tipuss de de mo motors tors.. Entre els motors podem distingir: • La màquina de vapor vapor • El motor d’explosió de quatre temps • El motor motor de reacció • El motor elèctric 5. El mo moto torr elè elèct ctri ric: c:  Parts.

Podem distingir tres parts diferents a un motor elèctric • L apart fixa del motor anomenada estator . Té forma de cilindre buit i s’hi disposen els imants o electroimants que generen un camp magnètic. • La mòbil mòbil que gira anomenada rotor . Té forma de cilindre i queda agafat gràcies a l’eix. Aquest cilindre té unes ranures on s’enrotllen fils de coure formant bobines i que generen camp magnètic. • Un dels problemes problemes que presentava el disseny disseny dels motors elèctrics elèctrics era la ma mane nera ra de fer fer arri arriba barr corr corren entt al roto rotorr qu quee esta estava va en cont contin inuu moviment. Es va trobar la solució amb unes escombretes de grafit que llisquen per un col·lector de format per unes làmines de coure.

 Funcionament

Sabem que quan circula un corrent corrent per un conductor elèctric elèctric es genera un camp camp ma magn gnèti ètic. c. Si aq aques uestt cond conduc uctor tor és dins dins d’un d’un altre altre camp camp magnètic tindrà dos camps magnètics al mateix espai, de manera que s’originarà una força que produirà un moviment.


el transport del futur? es presenten les seves característiques, avantatges i inconvenients, tot analitzant els vehicles elèctrics que funcionen amb bateries, els vehicles elèctrics amb pila de combustible i l'obtenció d'hidrogen com a combustible per a l'automoció.

El motor de gasolina La unitat didàctica El motor de gasolina ens ofereix dues formes de treball: la vista dinàmica i la vista lliure. Tria la dinàmica i respon les qüestions que et proposa a mida que recorres l'aplicació Flash. Quan acabis entra a la vista lliure, o des del final de la vista dinàmica mateix i contesta, en un document d'OpenOffice el qüestionari proposat. Informació complementària En aquests enllaços pots trobar més recursos: Transports: Un món que es fa més petit (has de permetre les finestres emergents) Infografies d'Eroski-Consumer sobre el món del motor Gas i petroli, l'energia dels fòssils Google Power Meter (mesurador energètic) •

• • •


e.3. Graella d’avaluació dels objectius de Tecnologia AVALUACIÓ OBJECTIUS Objectius del projecte

Assoleix Començant Començ ant Prog Progres ressan santt Aconse Aconseguit guit Supe Superat rat (Just-Cal (Correcte(molt (Bé) insistir-hi!) normal) bé)



SI

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital






NO

NO

SI


Conèixer el funcionament i les fonts d’energia dels transports. Reflexiona Reflexionarr sobre la repercussió repercussió dels combustibles en el medi.


Conèixer la pròpia despesa de CO2.

ACTI ACTITU TUD D



Pàgina 80 de 80

PROJECTE D'ESTALVI ENERGÈTIC

Recommend Documents