PEC
Versió 1 Aprovat 20/02/2014
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
ESCOLA SALA i BADRINAS Carretera de Rubí, 227 TERRASSA 08228 93 784 23 95
[email protected] Aprovat el 20-02-2014
ÍNDEX:
1.- ANÀLISI DEL CONTEXT DEL CENTRE ........................................................................................ 1 1.1. Situació geogràfica del centre ................................................................................... 1 1.2. Característiques del centre ........................................................................................ 2 2.- TRETS D’IDENTITAT DE L’ESCOLA ............................................................................................ 4 2.1. Principis rectors ......................................................................................................... 4 2.2. Caràcter propi del centre ........................................................................................... 5 3.- PLANTEJAMENT EDUCATIU ..................................................................................................... 8 3.1 Prioritats i objectius educatius.................................................................................... 8 3.2 Projecte lingüístic ....................................................................................................... 10 4. EL CURRÍCULU .......................................................................................................................... 4.1.- Criteris d’organització pedagògica .......................................................................... 4.2.- Projecte curricular ................................................................................................... 4.3.- L’avaluació i promoció .............................................................................................
12 12 14 15
5. L’ORGANITZACIÓ ..................................................................................................................... 5.1. Criteris que defineixen l‘estructura organitzativa .................................................... 5.2 Organigrama .............................................................................................................. 5.3 Lideratge i equips de treball ......................................................................................
16 16 16 17
6. LA INCLUSIÓ ............................................................................................................................. 6.1. Principis d’inclusió i coeducació ............................................................................... 6.2. L’acollida ................................................................................................................... 6.3. La diversitat ..............................................................................................................
19 19 19 20
7. LA CONVIVÈNCIA .................................................................................................................... 7.1 Valors i objectius per l’ aprenentatge de la convivència ........................................... 7.2 Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals........................................ 7.3 La mediació escolar com a procés de gestió de conflictes ........................................
21 21 22 24
8. ORIENTACIÓ I TUTORIA ........................................................................................................... 25 8.1 Objectius de l’orientació i seguiment dels alumnes .................................................. 25 8.2 Pla d’acció tutorial ..................................................................................................... 25 9. PARTICIPACIÓ .......................................................................................................................... 27 9.1 Participació al centre dels agents de la comunitat educativa ................................... 27 10. L’AVALUACIÓ INTERNA ......................................................................................................... 10.1 Indicadors de progrés .............................................................................................. 10.1.1 Indicadors de context .......................................................................................... 10.1.2 Indicadors de resultats ........................................................................................ 10.1.3 Indicadors de processos ......................................................................................
29 29 29 30 30
11.- LA PROJECCIÓ EXTERNA I ATENCIÓ ALS USUARIS .............................................................. 11.1 Principis de servei i atenció al públic ....................................................................... 11.2 Relacions amb institucions públiques ..................................................................... 11.3 Relacions amb els centres escolars .........................................................................
32 32 32 33
-------------
Aprovat el 20-02-2014
1 ANÀLISI DEL CONTEXT DEL CENTRE 1.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL CENTRE. L’escola SALA i BADRINAS pertany a la xarxa d’escoles públiques que depenen del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. És una escola de nova creació que va iniciar la seva activitat el curs escolar 2011-2012 amb dues aules d’Educació Infantil de 3 anys i anirà augmentant els nivells cada curs consecutiu. Es una escola de 2 línies que es troba situada en el terme municipal de Terrassa, al districte 3 del barri del Segle XX, a la Carretera de Rubí número 227. Aquesta és la ubicació provisional de l’escola fins que es construeixi l’edifici definitiu als terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil Sala i Badrinas entre els carrers Baldrich, Prim, Lepant i Ctra. de Rubí.
Aprovat el 20-02-2014 1
La nostra escola pertany a la zona escolar número 4 del mapa escolar de la ciutat de Terrassa. Per tant, l’alumnat que pertanyen a aquesta zona escolar poden ser dels següents barris de la ciutat de Terrassa:
Segle XX, Can Jofresa, Can Palet, Guadalhorce, Xúquer, Can Parellada Les Fonts.
En la ubicació actual provisional estem just a una de les entrades al Parc de Vallparadís, la qual cosa ens permet poder realitzar moltes activitats aprofitant els recursos que aquest parc ens brinda: experiències i descobertes de natura, activitats de psicomotricitat i esport, esbarjo...
1.2
CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
Per al curs 2013-2014, disposem de diferents mòduls prefabricats (càrgoles), els quals es configuren en: 4 aules amb lavabos incorporats i 2 aules amb els lavabos al costat, 1 menjador, una office-cuina, dos despatxos, 1 aula de psicomotricitat i racons, 1 sala polivalent-anglès i dos espais de pati diferenciats amb un sorral al mig. Aprovat el 20-02-2014 2
A mida que l’escola vagi incrementant nivells, i com a conseqüència d’això, els respectius espais per a les tutories, també es disposarà de més espais polivalents, per a fer desdoblaments, reforços, biblioteca... El nombre total d’alumnes és de 150, distribuïts de la següent forma: 50 alumnes a Educació Infantil 3 anys, 50 alumnes a Educació Infantil 4 anys i 50 alumnes a Educació Infantil 5 anys. El percentatge d’alumnat que té una cultura i/o llengua procedent d’altres països és aproximadament d’un 20 %. El 80% restant són alumnes autòctons. El percentatge de les llengües familiars presents a la nostra escola, que té el nostre alumnat es distribueix tal com mostra aquesta gràfica. Aproximadament un 25% del nostre alumnat és bilingüe (parla dues llengües a casa) des dels seus primers anys de vida. Pel que fa al nivell d’estudis dels pares i mares del nostre alumnat la distribució en percentatges és la que mostra aquesta gràfica. Dos terços dels pares i mares tenen estudis de grau superior i/o mitjà, i aquests són tant autòctons com de procedència d’altres països. En general, el nivell d’ingressos econòmics de les famílies del nostre alumnat els situa dins el rang socioeconòmic de classe mitjana majoritàriament i alguns en la classe baixa. Són famílies força implicades i motivades pels estudis del seus fills i acostumen a participar força de la dinàmica i funcionament del dia a dia de l’escola. L’escola té establer un contracte de participació de voluntariat, per aquelles persones que participen de forma assídua en diferents activitat i tasques de l’escola.
Aprovat el 20-02-2014 3
2 TRETS D’IDENTITAT DE L’ESCOLA 2.1 PRINCIPIS RECTORS Els principis rectors de la nostra escola segueixen els generals del sistema educatiu que recull l’article 2 de la llei d’educació de Catalunya (LEC), LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Principis rectors generals del sistema educatiu: El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l'Estatut i la resta de legislació vigent. La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. La universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics. El respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d'elecció entre centres públics o altres centres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes. El pluralisme. La inclusió escolar i la cohesió social. La qualitat de l'educació, que possibilita l'assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l'excel·lència, en un context d'equitat. La promoció del coneixement de Catalunya i l'arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència. El respecte i el coneixement del propi cos. El foment de la pau i el respecte dels drets humans. El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge. El foment de l'emprenedoria. La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. L'afavoriment de l'educació més enllà de l'escola. L'educació al llarg de la vida. El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions. L'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament. Els Principis específics següents: La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser aconfessional, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, pel que fa als centres públics. Aprovat el 20-02-2014 4
La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals. La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral. L’habilitació per a l’aprenentatge permanent. L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball. La capacitació per a exercir activament la ciutadania. L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació. La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals. La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents:
El funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat. L’autonomia de cada centre. La participació de la comunitat educativa. La promoció del reconeixement social i professional del professorat. El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per a fer-lo possible. La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics. La col·laboració, la cooperació i la Corresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.
2.2 CARÀCTER PROPI DEL CENTRE LA MISSIÓ general i global del projecte educatiu de l’escola Sala i Badrinas és garantir l’educació integral de l’alumnat dels 3 als 12 anys. ESCOLA CATALANA: La llengua pròpia i vehicular de comunicació, ensenyament i aprenentatge que empra la nostra escola és el català. El projecte curricular de l’escola garanteix, que en acabar l’etapa de primària, tot l’alumnat tingui un ple domini de les dues llengües oficials (català i castellà), així com desenvolupar les habilitats lingüístiques bàsiques en una llengua estrangera. ESCOLA ACONFESIONAL: L’escola no assumeix com a pròpia cap confessió religiosa, tot i ser respectuosa amb totes i cadascunes de les religions dels nostre alumnat i les seves famílies. Respectem les diferents maneres de pensar, creences, exhibició de símbols religiosos i és oberta a tothom ja que eduquem per la llibertat i responsabilitat de l’individu.
Aprovat el 20-02-2014 5
ESCOLA ACTIVA: Seguim les línies generals del que es coneix com a Pedagogia Activa, la qual dirigeix la seva actuació a eliminar el paper passiu de l’alumnat en el procés d’ensenyament i aprenentatge. L’objectiu fonamental de la pedagogia activa és el desenvolupament harmònic i integral de l’alumne a fi i efecte que consolidi la consciència de convivència i participació a l’escola, la llar i la comunitat en la que viu. L’escola activa defensa el rol d’acompanyant als i les mestres a cadascun dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge, tot respectant el seu ritme i interessos. Propicia que cada alumne desenvolupi les seves capacitats personals al màxim, a fi i efecte d’integrar-se a la societat i aportar allò que és valuós de la seva individualitat per transformar-la. L’escola activa és una escola de l’acció, on és l’alumne qui investiga i processa la informació, tot responsabilitzant-se del procés d’ensenyament i aprenentatge. L’escola activa es caracteritza per: el respecte a la personalitat de cada alumne, una educació individualitzada, educació en la participació social, desenvolupar la capacitat creadora i crítica, educar en la llibertat i la responsabilitat. ESCOLA INCLUSIVA I PLURAL: L’escola inclusiva i plural és una opció social que té la voluntat d’aconseguir una educació de qualitat per a tothom, independentment de les condicions personals, de gènere, origen social, creences o de les capacitats de les persones que l’hagin de rebre. No és una escola que incorpora als exclosos sinó que és la construcció d’un sistema que dona resposta a les diferents necessitats educatives de l’individu dins les escoles del seu entorn normal de convivència. La inclusió és un procés que no s’acaba mai que cerca les millors formes, cada cop més adequades segons el moment, per donar un resposta positiva a la diversitat dins la igualtat. Es pretén la presència, participació i l’èxit personal i acadèmic de tot l’alumnat, tot tenint en compte, aquells grups d’alumnes amb més risc de marginació o d’exclusió social i que presenti dificultats per aconseguir un rendiment adient en l’aprenentatge escolar. ESCOLA DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA: L’escola ha de ser un reflex de la societat democràtica actual on s’estimulin els valors de participació democràtica a l’escola, la comunitat i la societat. L’escola participativa fa referència a la implicació i participació activa de tots els agents que en formen part (direcció, personal docent, alumnes, famílies, personal no docent, consell escolar...) en la construcció i desenvolupament del projecte educatiu de l’escola. La participació l’entenem en moltes direccions, nivells i intensitat, tot delimitant els papers i responsabilitats que cada agent té dins l’escola. Una relació estreta i de col·laboració entre l’escola i la família és necessària per tal que treballem en la mateixa direcció i objectius en l’educació dels infants. Aprovat el 20-02-2014 6
EDUCACIÓ PER LA CONVIVÈNCIA: Escola solidària i tolerant que educa pels valors de la justícia, la solidaritat i la no discriminació. Escola coeducadora i no sexista que educa per la convivència i respecte als altres sense cap tipus de discriminació per raons de gènere i/o orientació sexual. Escola socialitzadora que educa en les habilitats i estratègies per resoldre els conflictes i conscienciar dels drets i deures que comporta la vida en societat. Escola dialògica que afavoreix la interacció entre els diferents agents de la comunitat educativa a partir dels diferents òrgans de participació. Escola que treballa la intel·ligència emocional: gestió de les emocions, resolució i mediació dels conflictes, assertivitat individual dins el respecte als altres... Escola respectuosa amb l’entorn i compromesa amb el medi ambient que treballa per l’ecologia i la sostenibilitat: residus, mobilitat, gestió de recursos... EDUCACIÓ PLURILINGÜE: El projecte educatiu de la nostra escola té com a un dels pilars fonamentals l’adquisició i desenvolupament de les llengües: català , castellà i anglès. Emprem les metodologies i estratègies didàctiques de diferents models i mètodes comunicatius d’adquisició de les llengües: immersió lingüística, segones llengües (L2), competència comunicativa, desenvolupament de les habilitats cognitivolingüístiques... L’anglès com a llengua estrangera, s’inicia a Educació Infantil de 3 anys de forma lúdica, significativa i funcional i s’imparteix alguns continguts i capacitats del currículum d’Educació Infantil, com ara la psicomotricitat, en aquesta llengua.
Aprovat el 20-02-2014 7
3 PLANTEJAMENT EDUCATIU 3.1 PRIORITATS I OBJECTIUS EDUCATIUS D’acord amb la Missió exposada a l’apartat anterior, el nostre objectiu prioritari és: “Oferir una educació integral que ajudi als nostres infants a esdevenir persones autònomes, crítiques i compromeses, per tal que puguin participar de forma activa en el seu entorn immediat i en la societat en general” Aquest objectiu general i prioritari sobre l’educació integral el desglossem i concretem en els següents objectius específics: Afavorir el desenvolupament global emocional, físic i intel·lectual de l’infant. Promoure l’ús d’estratègies i capacitats que permetin a l’alumne assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu nivell maduratiu. Potenciar el desenvolupament dels hàbits i normes per tal que l’alumne adquireixi l’adequada autonomia personal. Emprar les metodologies, models, estratègies, didàctiques més adients per tal de garantir l’èxit personal i acadèmic de tot l’alumnat d’acord amb el currículum escolar vigent. Oferir la planificació curricular que doni resposta a cada alumne per tal que desenvolupi les seves potencialitats acadèmiques tot tenint en compte les seves necessitats. Potenciar el coneixement, respecte i integració a l’entorn més proper i la societat en general. Potenciar i desenvolupar diferents tipus d’intel·ligències i llenguatges de comunicació: verbal i escrit, matemàtic, corporal, musical, digital, visual i artístic,... Fomentar el pensament d’alt nivell: avaluatiu, sintètic, analític, deductiu, comprensiu... Fomentar l’actitud curiosa, crítica, investigadora, de presa de decisions i resolució de problemes. Promoure la interacció i la cooperació com a eina d’ensenyament i aprenentatge. Mantenir altes expectatives de tot l’alumnat respecte a les fites educatives que poden aconseguir. Promoure la connexió dels aprenentatges curriculars amb els coneixements i experiències prèvies de l’alumnat i el seu entorn: aprenentatge significatiu i contextualitzat. Potenciar l’ús de les noves tecnologies com a eina d’ensenyament i aprenentatge. Desenvolupar les capacitats prescriptives del currículum vigent de les etapes d’Educació Infantil i les competències bàsiques d’Educació Primària:
Aprovat el 20-02-2014 8
CAPACITATS EDUCACIÓ INFANTIL
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Aprovat el 20-02-2014 9
3.2 PROJECTE LINGÜÍSTIC La realitat sociolingüística de la nostra escola en l’actualitat -cal tenir en compte la seva
curta història, i que en el futur aquesta podria variar- és la que mostra el quadre gràfic de l’apartat 1.2. “característiques del centre”.
En aquest sentit, les característiques sociolingüístiques més rellevants del nostre alumnat són: Al voltant del 50% de l’alumnat té com a llengua pròpia una altra llengua que no sigui el català (majoritàriament el castellà). El 25% de l’alumnat és bilingüe, és a dir, a casa parla dues llengües. El 41% de l’alumnat parla el català, i d’aquets el 20% només té com a llengua pròpia el català i el 21% restant parla tant el català com el castellà. Aproximadament un 20% de l’alumnat té com a llengua familiar una altra que no sigui el català o el castellà. D’acord amb l’apartat 4.4 del decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària: “Tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi,(...).” Aquest projecte lingüístic propi té en compte la realitat sociolingüística de tot l’alumnat, així com la normativa vigent pel que fa al tractament de les diferents llengües a l’escola. Per tant, és un document que es revisa constantment per adaptar-lo a les realitats sociolingüístiques canviants que es puguin produir en el futur. La concreció del Projecte Lingüístic del Centre es farà en un document annex que correspon amb l’annex número 1: “Projecte Lingüístic de centre (PLC)” depenent d’aquest Projecte Educatiu de Centre (PEC). Les línies generals del nostre projecte lingüístic, i que es desenvoluparan al document esmentat anteriorment, són: Respecte i aplicació de la normativa vigent reguladora del tractament de les llengües a l’escola. Valoració, reconeixement i respecte per les diferents llengües pròpies de l’alumnat.
Aprovat el 20-02-2014 10
Establir les pautes d’ús de les diferents llengües que s’ensenyen a l’escola: català, castellà i llengües estrangeres (primordialment l’anglès), on el català és la llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa. La llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. Garantir el coneixement i domini suficient, tant oral com escrit al finalitzar l’etapa de primària, tant de la llengua catalana com de la castellana. Desenvolupar les habilitats cognitivolingüístiques de tot l’alumnat: explicar, justificar, descriure, argumentar, rebatre, demostrar, definir, resumir... Adoptar l’enfocament funcional i comunicatiu en l’aprenentatge de les diferents llengües, tot desenvolupant la competència comunicativa lingüística i audiovisual de l’alumnat: usos i pràctica de les diferents habilitats lingüístiques (comprensió i expressió oral i escrita). El tractament a l’aula de la llengua oral i escrita i la relació entre elles. Promoure els hàbits lectors de l’alumnat com a mitjà per gaudir i adquirir coneixements, a partir del Pla de lectura de Centre (PLEC): biblioteca escola, animació i gust per la lectura, les estratègies de comprensió lectora, etc. (veure annex número 2) Garantir un domini bàsic i funcional, al finalitzar l’etapa de primària, d’una llengua estrangera com a mínim (anglès), i si els recursos de personal ho permet, iniciar l’aprenentatge d’una segona llengua estrangera al cicle superior de l’etapa de primària. Enfocament TILC (Tractament Integrat de Llengua i Continguts) de les llengües d’ensenyament i aprenentatge a l’escola. Incloure l’ús de la llengua estrangera (anglès) en l’ensenyament d’una àrea curricular a l’etapa de primària, dins el Projecte d’Innovació de Llengües Estrangeres (PILE). (veure annex número 3) Iniciar l’aprenentatge de forma lúdica i comunicativa de l’anglès com a llengua estrangera a partir del segon cicle d’Educació Infantil als 3 anys (P3). Ús de les estratègies i metodologia dels processos d’immersió lingüística i de l’enfocament de l’Ensenyament Protegit per a l’aprenentatge del català de l’alumnat nouvingut i/o que tingui com a llengua pròpia una altra que no sigui el català. Establir, d’acord amb les instruccions del Departament d’Ensenyament, el repartiment del nombre d’hores de les diferents àrees lingüístiques que s’han d’impartir al llarg de l’etapa, tot integrant el tractament i ensenyament d’aquestes amb la resta d’àrees curriculars no lingüístiques. Incloure les estratègies, metodologies, models, eines i recursos materials i tecnològics, tipologia d’activitats, etc., adients per a l’ensenyament i aprenentatge de les diferents llengües. El tractament de la diversitat segons les necessitats de cada alumne. La convicció de què “tot el professorat és professor de llengües independentment de les àrees que imparteixi”. Concretar la organització de la programació curricular de les diferents llengües que s’ensenyen a l’escola: seqüenciació i coordinació per nivells i cicles, les estructures lingüístiques comunes i els projectes d’innovació. Aprovat el 20-02-2014 11
4 EL CURRÍCULUM Entenem per currículum el conjunt de capacitats i competències bàsiques generals, objectius i continguts educatius, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació, els principis de comprensivitat, de diversitat, d’autonomia de centre, funcionalitat i significació dels aprenentatges, vinculació amb l’entorn mediat i immediat, la participació, l’atenció a la diversitat i l’adequació dels aprenentatges a les necessitats de l’alumnat, que s’estableix als decrets: Decret 142/2007, de 26 de juny. DOGC núm. 4915, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. DECRET 181/2008, de 9 de setembre. DOGC núm. 5216, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil. L’etapa educativa d´infantil i primària “és el marc idoni per adquirir les competències bàsiques i els instruments necessaris per realitzar nous aprenentatges i posar les bases d’una formació personal basada en l’autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participació i el compromís individual i col·lectiu; per conèixer els elements bàsics de la llengua, l’entorn geogràfic, la història i les tradicions que permetin arrelar-se al país; per poder participar en la construcció d’un món millor i continuar aprenent al llarg de la vida.”1
4.1 CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA A. CRITERIS METODOLÒGICS Principis bàsics: Inclusió: integració de tot l’alumnat procedent dels diversos col·lectius socials i culturals. Coeducació: afavorir la igualtat entre tot l’alumnat. Democràcia: regles i normes basades en els principis democràtics que afavoreixin els hàbits de convivència i el respecte als altres i l’autoritat del professorat. Participació: implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills/es. Transversalitat i globalització: interrelació entre els continguts de les diferents àrees curriculars. Responsabilitat: exercir de forma responsable la ciutadania activa tot participant en els afers de la comunitat escolar, barri, ciutat... Pensament crític: aplicar i desenvolupar estratègies cognitives com: l’anàlisi, l’avaluació, la comparació i contrast, la deducció, l’argumentació... per tal d’adquirir el pensament crític davant els fets. Integració dels coneixements:
1
Decret 142/2007, de 26 de juny. DOGC núm. 4915, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.
Aprovat el 20-02-2014 12
El currículum de l’escola parteix de l'aprenentatge competencial i significatiu, el qual permet a l’alumne resoldre problemes aplicats a la vida quotidiana. Els continguts i competències d’aprenentatge s’aplicaran de forma globalitzada i interdisciplinari a partir de models pedagògics com: realització de projectes, resolució de problemes,... en relació amb l’entorn i situacions quotidianes properes a l’alumnat. Els processos d’ensenyament i aprenentatge s’adeqüen al ritme d’aprenentatge individual tot emprant pràctiques educatives inclusives i de cooperació entre iguals. - Funcionalitat dels aprenentatges: Es tindrà en compte els interessos i necessitats que presenti l’alumnat com a punt de partida per ensenyar els continguts i competències del projecte curricular. L’aprenentatge competencial i significatiu implica que l’alumnat sigui un agent actiu que l’adquireixi a partir de l’aplicació, l’experimentació, el treball de camp i la manipulació. Els continguts curriculars han d’estar relacionats amb situacions reals i problemàtiques quotidianes properes a l’alumne. La celebració de les festes populars, sortides i colònies tenen un sentit educatiu lligat als continguts i competències de les diferents àrees curriculars i formen part del projecte curricular de l’escola. Ús de notícies reals dels diaris, revistes, Internet que permetin a l’alumne copsar de forma crítica la realitat, problemes i conflictes de la societat. - Autonomia personal: Desenvolupament de les capacitats de l’alumnat que els permeti la integració social i laboral així com la incorporació als estudis superiors. Incentivar l’esforç per què l’alumnat aprengui a gestionar el treball individual i cooperatiu entre iguals. L’alumnat aprèn a autoregular les seves emocions, el seu comportament i actituds de forma positiva per tal d’adquirir una bona autoimatge, així com un reconeixement i respecte per part dels altres. L’alumnat com agent actiu del procés d’ensenyament i aprenentatge pren decisions sobre el seu procés d’aprenentatge. Adquisició dels hàbits personals d’higiene, de treball, de participació i cooperació, de gestió emocional... que el facin cada cop més autònom. B. CRITERIS ORGANITZATIUS L’escola en la concreció del seu Projecte Curricular de Centre (PCC) tindrà en compte els següents criteris: Selecció dels continguts claus d’aprenentatge. Ordenació i seqüenciació dels continguts per nivells i cicles. Enfocament interdisciplinari i transversal dels continguts de les àrees curriculars. Construcció del coneixement a partir de les experiències i coneixements previs de l’alumne. Construcció del coneixement entre iguals a partir de la interacció: cooperació. L’ús de la llengua com a eina de construcció del coneixement a totes les àrees curriculars. Ús de les noves tecnologies com a eina de construcció del coneixement. Adquirir els aprenentatges a partir de la resolució de Problemes.
Aprovat el 20-02-2014 13
Relació i aplicació dels continguts en el desenvolupament i adquisició de les competències bàsiques. Per implementar a les aules la concreció del Projecte Curricular de Centre i del Pla Anual d’Actuacions, el centre pren decisions, que es concreten en els dos documents esmentats, en relació a : L’organització i distribució de les hores dedicades a cada àrea curricular. La distribució dels continguts a treballar al llarg de cada cicle i nivell. El tractament i usos que tindrà cada una de les llengües d’aprenentatge a l’escola. Quins continguts i/o àrea curricular s’ensenyarà emprant la llengua estrangera (anglès). Les mesures pedagògiques i organitzatives adequades d’atenció a la diversitat (NEE, reforç...) La integració al currículum de les festes populars, temes transversals d’interès social i cívic... Les estratègies i metodologies més adients per implementar el currículum. C. CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació, com a eina de reflexió pel coneixement i la millora constant del servei educatiu que ofereix el centre, ha de tenir en compte la diversitat d’alumnes que conviuen en una mateixa aula i ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius. L’avaluació ha de ser:
Global: fixa l’atenció en el conjunt d’àrees i els diferents tipus de continguts i metodologies d’aprenentatge. Contínua: és molt important el procés d’aprenentatge al llarg del curs, així com també l’evolució que experimenta l’alumne d’un curs a l’altre. D’aquesta manera també es té en compte l’adquisició progressiva d’hàbits d’aprenentatge. Formativa: el principal objectiu de l’avaluació no ha de ser la qualificació en si, sinó aconseguir la millora progressiva de l’alumne. Integradora: valorar el treball realitzat en totes les àrees i si s’han assolit els objectius generals del curs. Competencial: l’actual avaluació té com a eixos bàsics les competències bàsiques i en el cas d’educació infantil l’assoliment de les capacitats. Els indicadors d’avaluació que han de retre comptes de l’assoliment dels objectius educatius, hauran de contemplar els anteriors tipus d’avaluació, a partir de la concreció dels continguts en relació a les àrees curriculars i amb cadascuna de les competències i capacitats que ha de recollir el Projecte Curricular de Centre (PCC). Es faran servir diferents tipus d’eines per a dur a terme aquests tipus d’avaluació: rúbriques, graelles d’observació, anotacions i observacions del professorat, proves objectives, pràctiques d’aplicació...
4.2 PROJECTE CURRICULAR El Projecte Curricular de Centre (PCC) estableix, a partir del currículum prescriptiu vigent, la distribució i seqüenciació per cicles i etapes dels continguts, capacitats, competències bàsiques, així com els criteris d’avaluació per a cada cicle de l’etapa corresponent (Educació Infantil i Primària). Aprovat el 20-02-2014 14
Els continguts, capacitats, competències bàsiques i criteris d’avaluació es concreten en la planificació d’unitats de programació, projectes de treball interdisciplinari, unitats temàtiques... que s’implementaran a l’aula en la planificació trimestral i setmanal. El Projecte Curricular de Centre de la nostra escola es concreta en el document del mateix nom corresponent a l’annex número 4, depenent d’aquest Projecte Educatiu de Centre (PEC).
4.3 L’AVALUACIÓ I PROMOCIÓ L’avaluació és un procés educatiu a partir del qual s’identifiquen les necessitats educatives de cada alumne/a, s’emet un judici sobre els aprenentatges realitzats, es comproven els progressos de l’alumnat individualment d’acord amb la programació realitzada i orienten finalment els processos d’ensenyament d’acord amb els necessitats observades. És una acció intencionada i sistemàtica, contínua i que té en compte els moments significatius de tot el procés des de l’inici, el procés en sí, i el final. Fins i tot l’avaluació va més enllà del seguiment de l’alumne. Contempla també el context en que aquesta es produeix, els instruments per portar-la a terme, les intencions subjacents a la mateixa, la cultura avaluativa i, també, les directrius formals de com portar-la a terme (documents prescriptius2) fixats en el marc normatiu vigent. L’avaluació és l’eina reguladora de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, a l’hora que també ho és de la revisió de la pràctica docent, a fi i efecte, que aporti la retroalimentació necessària per anar-la modificant i millorar. Aquesta es realitza a la comissió d’avaluació de cada cicle, amb la participació de tot l’equip docent implicat i presidida pel o per la Cap d’Estudis El procés avaluador es comparteix amb l’alumnat, fent-lo partícep i protagonista. L’avaluació serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). El resultat de l’avaluació permetrà a l’equip docent tenir informació sobre la promoció de l’alumne basant-se en el document de promoció de l’alumnat. La promoció consisteix en la decisió de que un alumne/a avanci amb la resta dels companys al nivell superior de forma regular. Promocionar és el progrés que s’efectua al final del curs escolar en relació al nivell immediatament superior. Aquesta s’ajustarà als criteris establerts en la normativa vigent.
2
L’Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, determina el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
Aprovat el 20-02-2014 15
5
L’ORGANITZACIÓ
5.1 CRITERIS QUE DEFINEIXEN L‘ESTRUCTURA ORGANITZATIVA Al nostre centre els criteris que defineixen l’estructura organitzativa, tot seguint l’article 20 (punts 1, 2 i 3) del decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius són: 1. Correspon al director o directora de cada centre públic establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de direcció i, d’acord amb les competències dels òrgans de govern i participació, adoptar i impulsar mesures per millorar-ne l’estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables. 2. En l’organització del centre s’han d’aplicar els principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu. 3. L’estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació. La concreció de l’estructura organitzativa de la nostra escola es determina en el document de les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), corresponent a l’annex número 5, depenent d’aquest Projecte Educatiu de Centre (PEC). Al document de les NOFC queden reflectits i concretats (tal com recorda l’ article 22 de l’esmentat decret 102/2010 d’Autonomia dels Centres Educatius) els següents criteris: criteris per a l’organització pedagògica del centre. criteris d’agrupament de l’alumnat criteris de formació dels equips docents. mecanismes d’acció i coordinació de la tutoria (individual i grupal) criteris organitzatius per garantir la globalitat de l’acció educativa sobre cada alumne. criteris organitzatius per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat.
5.2 ORGANIGRAMA DE L’ESCOLA En el nostre centre, l’estructura organitzativa es concreta en els següents òrgans de govern (tant unipersonals com col·legiats), de participació i coordinació:
Aprovat el 20-02-2014 16
5.3 LIDERATGE I EQUIPS DE TREBALL El lideratge pedagògic i funcional del centre correspon i l’assumeix l’equip directiu juntament amb la comissió pedagògica i el fa extensiu als diferents equips de treball. Aquest Lideratge queda determinat al Projecte Educatiu de Centre a llarg termini, pel Projecte de Direcció a mig termini i es concreta anualment al Pla Anual d’actuacions del centre on es concreten les actuacions a dur a terme. El professorat del centre forma part del claustre i s’organitza pedagògicament de la següent manera: Coordinació de nivells: formen part d’aquest nucli de coordinació els tutors/es del mateix nivell. Coordinació de cicle: forma part tot el professorat que imparteix classe dins el mateix cicle. Un dels membres exercirà les tasques de coordinació. Coordinació intercicles: composta pel professorat dels cicles implicats. Aprovat el 20-02-2014 17
Coordinació pedagògica: forma part l’equip directiu i els/les coordinadors/es de cada cicle. Comissions de treball: grups de treball amb un objectiu concret. Aquestes comissions queden recollides en la Pla Anual d’Actuacions (en l’actualitat tenim establertes la comissió d’atenció a la diversitat, de festes populars, del voluntariat, de biblioteca). Els representants dels mestres al Consell escolar participen de les comissions de treball que en ell es determinin. Les funcions i responsabilitats d’aquests grups de treball i coordinació estan especificades i recollides al document NOFC. L’equip directiu , amb el suport de la comissió pedagògica i, en els casos que sigui convenient, la comissió de voluntariat, determina els mecanismes adients per a afavorir la participació de les famílies a l’escola (reunió amb l’AMPA, reunions d’inici de curs, entrevistes individuals, participació dels voluntaris en diferents tasques a l’escola...). Pel que fa a la resta de la comunitat educativa, la seva participació es canalitza a través dels seus representants al Consell Escolar o directament amb l’Equip directiu. Dins el Consell Escolar s’estableixen diferents comissions de treball: la permanent, la de menjador, de convivència, la econòmica, la de celebració de festes... L’escola participa i/o lidera en les diverses propostes presents en l’entorn per tal d’afavorir el treball en xarxa i la integració social dels alumnes (Pla educatiu d’Entorn, Equip de coordinació primària i secundària de la zona, xarxa de centres 0-6 anys...).
Aprovat el 20-02-2014 18
6 LA INCLUSIÓ La nostra escola es regeix pels principis generals i fonamentals de cohesió social, coeducació i educació inclusiva que acull a tothom per igual, independentment de les seves necessitats educatives, personals o socials. Aquests principis emanen de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de maig, de Educació en el seu article número 1, a la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació de Catalunya al seu article número 2, en el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil, i en el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària L’escola facilita l’atenció educativa a tot l’alumnat, i en particular, a aquell que pot trobar més dificultats com a conseqüència de les seves condicions personals i/o socials. El centre té en compte i considera la adaptació i modificació dels elements curriculars, metodològics i organitzatius que permetin la participació de tots els alumnes en l’entorn escolar.
6.1 PRINCIPIS D’INCLUSIÓ I COEDUCACIÓ Els principis d’inclusió i coeducació pels quals es regeix la nostra escola són:
Inclusió: El centre ha d’estar obert i acollir a tot tipus l’alumnat, independentment de les seves necessitats específiques, origen cultural, lingüístic, creences religioses, gènere o orientació sexual... Tot vetllant per oferir-los els serveis i atenció que necessitin.
Normalització: L’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) s’ha de dur a terme amb els recursos i en els contextos educatius ordinaris.
Personalització: Tothom és igual però a la vegada divers d’acord amb les seves característiques personals que caldrà respectar, reconèixer i valorar (igualtat dins la diversitat).
Igualtat d’oportunitats: per a tot l’alumnat en l’aprenentatge i la participació de tot l’alumnat en les activitats ordinàries que es desenvolupin a l’aula i a l’escola en general.
Atenció educativa de proximitat: Poder rebre l’atenció educativa tot tenint en compte la realitat, els recursos i les oportunitats que ofereix l’entorn proper on viu l’alumne.
Participació i coresponsabilitat: de tota la comunitat educativa, la qual ha d’estar compromesa per tal d’afavorir la inclusió escolar i social de tot l’alumnat.
Coeducació: És l’acció educadora que valora l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de les persones, sense actituds discriminatòries per raons de gènere, orientació sexual o estereotips sexistes.
6.2 L’ACOLLIDA Entenem per acollida el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre desplega per tal que la incorporació dels nous membres de la comunitat educativa (alumnat, famílies, Aprovat el 20-02-2014 19
professorat, personal no docent, voluntariat...) es produeixi de la forma més òptima possible. L’escola posa molt èmfasi i té en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial de tot l’alumnat, i especialment en el cas de l’alumnat nouvingut, a la vista del possible xoc emocional que suposa per a aquest alumnat l’arribada a un entorn social i cultural completament nou. La nostra escola té establer i organitzat les actuacions que es duen a terme en l’acollida inicial per tal de garantir que totes les persones que formen part de la nostra comunitat educativa coneguin el funcionament general del centre, se sentin ben rebudes, i s’hi adaptin correctament, tot respectant les normes de convivència establertes. Aquestes actuacions d’acollida inicial, per a cada un dels diferents agents de la comunitat educativa, es troben recollides a l’apartat d’acollida del Pla de Convivència del Centre (PdC) corresponent a l’annex número 6, depenent d’aquest Projecte Educatiu de Centre (PEC).
6.3 LA DIVERSITAT L’escola entén l’atenció a la diversitat com un principi general que reconeix que tots els alumnes tenen necessitats educatives diferents i propugna la necessitat d’una resposta personalitzada a cada un dels alumnes en funció d’aquestes diferències. L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes s’ha de regir pels principis d’inclusió i coeducació esmentats a l’apartat anterior. Algunes concrecions pràctiques d’atenció a la diversitat a la nostra escola són: Atenció educativa inclusiva Avaluar cada alumne tenint en compte el seu esforç personal, les seves característiques personals, la programació d’aula i/o individualitzada i els objectius marcats. Proporcionar a cada alumne possibilitats d’experimentar, fer-lo partícip i coneixedor dels seus progressos i aprenentatges i que els altres valorin el seu esforç. Atenció individualitzada generalitzada a tot l’alumnat. Atenció individualitzada a l’alumnat amb N.E.E. aportant els recursos adients: reforços, professionals de suport (vetlladors...), desdoblaments, agrupaments diversos... Seguiment i acompanyament dels alumnes amb NEE des de l’EAP, MAGROC I CDIAP. Plans Individualitzats(PI) per els alumnes amb NEE. Diferents modalitats de suport: desdoblaments (en diferents àrees curriculars, a anglès, tallers, racons de treball d’aprenentatges instrumentals), Racons de joc simbòlic, suport de dos mestres a l’aula. CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat): on participen el professional de l’EAP, la cap d’estudis, els tutors implicats. En aquesta comissió es fa el seguiment de l’alumnat amb NEE, nouvinguts, casos socials. Es recullen propostes dels equips docents respecte a l’alumnat amb NEE, nouvingut i socials i s’elabora, aprova i fa el seguiment dels PI, així com la coordinació amb els serveis socials i psicopedagògics externs. Aprovat el 20-02-2014 20
7
LA CONVIVÈNCIA
7.1 VALORS I OBJECTIUS PER L’APRENENTATGE DE LA CONVIVÈNCIA Un plantejament global de la convivència necessita d’una acció coordinada i coherent entre tots els agents educatius que intervenen en els diferents espais i temps dels nostres alumnes. És per això que entenem que el projecte de convivència ha de plantejar-se des de tres àmbits d’intervenció: aula, centre i entorn. A la nostra escola entenem que l’aprenentatge de la convivència és un eix transversal del nostre projecte educatiu, que té en compte els canvis socioeconòmics, de població, culturals... que la nostra societat està vivint tant ràpidament en els darrers anys. L'escola és el reflex de la societat i, alhora, és un espai privilegiat on tots els ciutadans i ciutadanes adquireixen uns coneixements i uns hàbits de socialització i de relació amb els altres. Un dels seus objectius bàsics ha de ser ensenyar i aprendre a viure i conviure; ha de fomentar i liderar la convivència, tant a l’interior del centre educatiu com al seu entorn immediat. En aquest aprenentatge de la convivència, volem posar l'accent: en les relacions entre les persones que no pas en les diferències entre aquestes. en les relacions i en tot allò que ens uneix més que en el que ens separa. en el diàleg: escolta activa, actitud positiva envers els altres. en la inclusió de tothom i el valor afegit de la interculturalitat. en l’acceptació positiva del conflicte i la seva resolució singular defugint dels estereotips i generalitzacions. en el reforç de la confiança i la responsabilitat com a base indispensable de les relacions interpersonals, especialment dins de la comunitat educativa entre professorat i alumnat, i entre mares, pares i professorat. en els valors democràtics, de participació, de respecte a totes les opinions, les habilitats comunicatives positives, la confiança, el pensament crític constructiu i la cooperació. L’escola ha d’elaborar, implementar i fer el seguiment del Projecte de Convivència3 (PdC) que forma part de les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC), amb l’establiment de la Comissió de convivència que serà la responsable del seu correcte funcionament.
3
DECRET 102/2010, d’autonomia de centres educatius. Articles, 23, 24 i 25
Aprovat el 20-02-2014 21
Drets i deures de convivència: L’aprenentatge de la convivència4 és un element fonamental del procés educatiu i així ho expressem en aquest projecte educatiu. Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre. La direcció i el professorat del centre, sens perjudici de les competències del consell escolar, ostenten el control i l’aplicació de les normes de convivència. En aquesta funció, hi ha de participar la resta de membres de la comunitat educativa del centre. La direcció del centre garanteix la informació suficient i crea les condicions necessàries perquè aquesta participació es pugui fer efectiva. El nostre centre estableix en el document de les NOFC, les normes de convivència, els mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes, i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu. Principis generals: La carta de compromís educatiu, que és el referent per al foment de la convivència, i que vincula individualment i col·lectivament als membres de la comunitat educativa del centre.
La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa, i que té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes.
Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’ajusten als principis i criteris següents: a) La resolució dels conflictes de convivència tenen un caràcter eminentment pedagògic, que afavoreixi el desenvolupament i procés educatiu de l’alumnat. b) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats a l’hora que asseguren el compliment dels deures d’aquests. c) Han de garantir la continuïtat i normal funcionament de les activitats de l’aula i del centre, amb la mínima pertorbació per a la resta d’alumnat i el professorat. d) Han de fomentar i emprar mecanismes de mediació en la resolució de conflictes sempre que sigui pertinent.
7.2 CONVIVÈNCIA I RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: QÜESTIONS GENERALS El projecte de convivència de l’escola recull les mesures de promoció de la convivència així com els mecanismes i fórmules per a la resolució de conflictes. 4
DECRET 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.
Aprovat el 20-02-2014 22
Mesures de promoció de la convivència: Aquestes han de recollir les actuacions encaminades a promoure una òptima i/o la millora de la convivència en el centre. Els tipus d’intervencions que el centre planifica i du a terme, a fi i efecte de dotar i capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa per a una bona convivència. Aquestes actuacions han d’incloure les mesures adreçades a una bona convivència, tant a l’aula, al centre, com a l’entorn.
Mecanismes i fórmules per a la resolució de conflictes: Els conflictes formen part de la convivència en societat, i a l’escola i el seu entorn de ben segur apareixen. És per això, que el centre ha d’establir quins mecanismes posarà a l’abast de tot l’alumnat i la comunitat educativa per resoldre de forma pacífica i respectant a tots els implicats els conflictes que sorgeixin a les aules, el centre o a l’entorn. Aquests mecanismes han de propiciar i crear un clima de treball i convivència adequat i entre aquests considerem com una bona eina el de la mediació.
El projecte de convivència de l’escola també recull el règim disciplinari de l’alumnat, amb les mesures correctores a les conductes contràries a la bona convivència a les aules, el centre i a l’entorn, tot tenint en compte el següent:
Les conductes i els actes contraris a la convivència dels/les alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa.
Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.
L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar l’alumnat de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes.
La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els i les alumnes afectades, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels i les alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa la normativa vigent que fa referència a aquest tema.
Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu.
Aprovat el 20-02-2014 23
7.3 LA MEDIACIÓ ESCOLAR COM A PROCÉS DE GESTIÓ DE CONFLICTES La mediació és un procediment metodològic per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per sí mateixes a un acord satisfactori. Aquest procediment està previst en el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat. El nostre centre, dins el seu Projecte de Convivència desenvolupa i concreta tots els mecanismes de la mediació, tot tenint en compte les diferents opcions que s’adeqüin a les edats i nivell maduratiu de l’alumnat, propi d’un centre d’Educació Infantil i primària. Àmbits d’aplicació de la mediació:
Els processos de mediació els utilitzem com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes interpersonals, que són freqüents en els centres docents, i no estan necessàriament tipificats com a conductes contràries a la convivència en el centre.
Es pot oferir la mediació en la gestió de conflictes generats per les conductes dels alumnes contràries a les normes de convivència del centre o greument perjudicials per a la convivència en el centre que hagin originat un perjudici a altres, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents: a) Que s’hagi produït una agressió, amenaça o vexació a algun membre de la comunitat educativa, si s’ha emprat greu violència o intimidació, o si es tracta d’una reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència del centre. b) Que ja s’hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, independentment del resultat d’aquests processos.
Es pot oferir també la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir.
Principis de la mediació: a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte no solament són lliures d’acollir-se o no a la mediació, sinó també de desistir-ne en qualsevol moment del procés. La persona mediadora també pot donar per acabada la mediació en el moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació amb els principis establerts en aquest títol. b) La imparcialitat de la persona mediadora, que ha d’ajudar els participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part. c) La confidencialitat, que obliga la persona mediadora i els participants a no revelar a persones alienes al procés de mediació la informació de caràcter confidencial que n’obtinguin en el curs del procés, llevat dels casos previstos en les lleis. d) El caràcter personalíssim, que implica que les persones que prenen part en el procés de mediació i la persona mediadora han d’assistir personalment a les reunions de mediació sense que es puguin valer de representants o intermediaris. Aprovat el 20-02-2014 24
8 ORIENTACIÓ I TUTORIA 8.1 OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ I SEGUIMENT DELS ALUMNES L’orientació educativa té per finalitat contribuir al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat. Aquesta comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat, amb la implicació de les famílies i ha de permetre a l’alumnat assolir una maduresa en el seu procés de formació personal i integració en la societat5.
8.2 PLA D’ACCIÓ TUTORIAL L’acció tutorial estableix els mecanismes per garantir que els professors o els mestres tutors facin un seguiment individual del procés educatiu de cada alumne i el seguiment col·lectiu del grup classe. També ha de garantir la coordinació de tots el professorat que intervé en un grup classe i ha d’afavorir les línies de comunicació amb les famílies. 6 El Pla d’acció tutorial (PAT7) és el document que dóna coherència a l’acció tutorial de centre i que recull les accions educatives compreses en els diferents àmbits de treball i en els agents següents: Àmbit 1: Alumnat (Individualment / Grup classe). Àmbit 2: Famílies, voluntariat... Àmbit 3: Professorat, personal no docent, professionals externs... En el marc de l’acció tutorial, la persona tutora és l’encarregada d’assolir els següents objectius: Respecte a l’àmbit 1: alumnat. Vetllar pels processos educatius de cada alumne/a. Recollir la informació de caràcter personal i acadèmic de l’alumnat i dur a terme l’orientació. Conèixer l’estructura del grup, dinamitzar-lo i responsabilitzar-lo en diferents tasques. Realitzar sessions de tutoria: activitats de participació, orientació, de resolució de conflictes…
5
Decret 102/2010 - article 15 del Decret d’autonomia dels centres educatius
6
DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Article 15.
7
Presentació sobre el PAT
Aprovat el 20-02-2014 25
Respecte a l’àmbit 2: famílies, voluntariat... Realitzar reunions informatives a principi de curs. Informar periòdicament de l’evolució del procés d’aprenentatge dels seus fills i filles i comunicar els resultats de les avaluacions. Portar a terme entrevistes individuals Compartir les expectatives sobre l’alumne/a. Mantenir una comunicació fluida a través de circulars, notes i escrits a l’agenda. Atendre la família d’acord amb l’horari establert quan, per qualsevol motiu relacionat amb el procés educatiu dels seus fills, ho sol·licitin. Fer participar a la família de les decisions que s’hagin de prendre respecte al procés educatiu dels seus fills i filles. Respecte a l’àmbit 3: Professorat, personal no docent, professionals externs... Acordar criteris referents a la gestió de l’aula: deures, normes de conducta, exigència/aprenentatge, càrrecs,… Recollir informació de cada alumne/a en les diferents àrees. Compartir les expectatives individuals i de grup. Coordinar les actuacions del professorat que intervé en el grup. Informar de les entrevistes amb la família a la resta de l’equip docent.
Aprovat el 20-02-2014 26
9 PARTICIPACIÓ 9.1 PARTICIPACIÓ AL CENTRE DELS AGENTS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA L’ Article 19 de la Llei d’Educació de Catalunya defineix la Comunitat educativa i comunitat escolar en el subapartats 1,2 i 3 com: 1. La comunitat educativa és integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis, l'Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l'àmbit educatiu, l'associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius. 2. La comunitat educativa del centre, o comunitat escolar, és integrada pels alumnes, mares, pares o tutors, personal docent, altres professionals d'atenció educativa que intervenen en el procés d'ensenyament en el centre, personal d'administració i serveis del centre, i la representació municipal i, en els centres privats, els representants de llur titularitat. 3. En els centres sostinguts amb fons públics, els membres de la comunitat escolar estan representats en el consell escolar del centre. Òrgans de participació: d’acord amb l’esmentat article de la LEC, Els òrgans de participació i coordinació a la nostra escola són els següents :
Aprovat el 20-02-2014 27
8
8
General: LEC 12/2009 – Articles 2,20,21,22,23,24,25,26,30.139,148,152 i 15 Consell Escolar: LEC 12/2009 – Articles 148 DECRET 102/2010, de 3 d’agost, Article 27 i 28, 45, 46 i 47 ; Normativa sobre els consells escolars 8 Alumnes: LEC 12/2009 – Articles 21, 22, 23, 24 ; Llei 14/2010 – articles 1,5,11,18,34 i 42 ; Decret 279/2006 –articles 12 i 13 ; Decret 197/1987 ; 8 AMPA i/o pares i mares: LEC 12/2009 – Articles 25, 26 i 27 ; Corresponsabilitat de les famílies ; Junts X l’educació 8 Claustre del Professorat: LEC 12/2009 – Articles 28 i, 29, 146 ; DECRET 102/2010, de 3 d’agost,. Article 29, 40 al 44, 48 8 Entorn: LEC 12/2009 – Articles 39,40 i 41 8
Aprovat el 20-02-2014 28
10 L’AVALUACIÓ INTERNA 10.1 INDICADORS DE PROGRÉS Els indicadors que es fan servir en el procés d’avaluació dels centres públics queden concretats en la programació general d’aula i el Pla Anual d’Actuacions, els quals es revisen periòdicament durant i al final del curs, fent constar les propostes de millora per al curs següent a la memòria anual. Aquests indicadors s’han de derivar d’aquells que consten al Projecte de Direcció de Centre vigent, i han de recollir els criteris d’èxit en termes de percentatge, així com els instruments que es faran servir per recollir tota la informació que permeti l’avaluació de l’indicador. Els indicadors són de tres tipus:
Grau d’aplicació o execució: és el grau d’implantació o desplegament sistemàtic d’una activitat.
Grau de la qualitat de l’execució: es mesura com s’ha realitzat l’activitat, tenint en compte diversos criteris (termini d’execució, utilització dels recursos previstos, adequació metodològica i nivell de compliment de les persones implicades).
Grau d’impacte: es mesura la utilitat de l’activitat per aconseguir l’objectiu.
L’avaluació, com a eina de reflexió pel coneixement i la millora constant del servei educatiu que ofereix el centre, ha de tenir en compte la diversitat d’alumnes que conviuen en una mateixa aula i ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius de forma global i individualitzada.
10.1.1 INDICADORS DE CONTEXT Els indicadors de context fan referència als processos d’escolarització al centre, els mecanismes d’identificació de la tipologia d’alumnat i les possibles baixes d’escolarització que es produeixin durant el curs.
Escolarització: són indicadors que avaluen tot el procés de Preinscripcions, Matrícula Ordinària i Matrícula Viva que es produeixin al llarg del curs. Es valorarà la diferència interanual de forma numèrica, tot extraient la informació de l’aplicatiu i document de Dades Anuals del Centre.
Identificació de l’alumnat: Aquests indicadors fan referència a la procedència de l’alumnat (nouvinguts o autòctons), així com a la tipologia d’alumnat a partir de diferents criteris (situació socioeconòmica, socioeducativa, necessitats educatives específiques [NEE], si estan adscrits a una unitat de suport d’educació especial [USEE], si comparteix centre educatiu...).
Baixes d’escolarització: es tindrà en compte l’evolució interanual i es recolliran a l’aplicatiu i document de Dades a Anuals del Centre del Departament d’Ensenyament.
Aprovat el 20-02-2014 29
10.1.2 INDICADORS DE RESULTATS Els indicadors de resultats es refereixen als valors globals de les avaluacions tant internes com externes dels resultats acadèmics de tot l’alumnat i la comparativa dels progressos aconseguits en relació als resultats del curs anterior. Avaluació interna: es refereix a l’avaluació dels resultats acadèmics de tot l’alumnat que es fa des de el centre amb les diferents eines d’avaluació que elabora i fa servir l’equip docent, així com el procediment que es fa servir per informar a les famílies. Alguns exemples són: Observacions i anotacions de les discussions en gran i petit grup. Diversitat de preguntes i respostes orals que produeix l’alumnat. Treballs realitzats individualment i en petit grup Exposicions a l’aula de treballs realitzats per l’alumnat. Resolució de problemes i/o investigacions dutes a terme. Realització de proves de coneixements inicials (de lectoescriptura, consciència fonològica, conceptes numèrics, proves Teberosky de llengua, proves habilitats lingüístiques del SEDEC...). Activitats específiques a l’inici, durant i al final del procés d’una activitat, unitat de programació, projecte de treball... per avaluar el grau d’assoliment dels objectius. Enregistrar informació individual sobre: hàbits personals de treball (actitud, esforç, interès, participació, autonomia, relació amb els altres...). Utilització de mitjans audiovisuals. Activitats d’autoavaluació. Graelles d’assoliment de capacitats i/o competències bàsiques. Diversos tipus de graelles d’observació de procediments i/o coneixements. Diversos tipus de proves objectives. Avaluació externa: Aquesta fa relació als resultats percentuals obtinguts per tot l’alumnat a proves estandarditzades del Departament d’Ensenyament (proves de Competència bàsica [CB] de l’alumnat de 6è de primària, proves diagnòstiques de l’alumnat de 5è de primària i altres proves que determini el Departament d’Ensenyament. També es té en compte el grau de satisfacció de les famílies pel que fa al desenvolupament dels seus fills i filles. Aquest aspecte es fa de forma sistemàtica i informal en les diferents entrevistes que els i les tutores mantenen amb la família al llarg de l’any i que es recull a l’acta de l’entrevista. Puntualment, si es creu necessari, es pot realitzar una enquesta de valoració general.
Aprovat el 20-02-2014 30
10.1.3 INDICADORS DE PROCESSOS Per últim, s’avaluen els diferents processos d’ensenyament i aprenentatge que es donen en el dia a dia de l’escola i que fan referència a dos àmbits diferents d’intervenció: a l’aula i al centre.
Processos d’aula: Activitats i metodologies: fa referència a la quantificació i valoració qualitativa de les diferents activitats i metodologies (programes concrets, projectes, resolució de problemes, cooperatives, individuals, experimentació, descoberta, àrees impartides en anglès...) i agrupacions lectives (grup-classe, desdoblaments, reforços, grups flexibles, atenció individualitzada i NEE, Tallers, internivells i intercicles...). Tutoria: Seguiment de la implementació del Pla d’Acció tutorial (PAT) en el seus diferents àmbits: alumnat individualitzat, tutories compartides, informació a les famílies, alumnes tutors... Especialistes: Seguiment i grau d’implementació de les programacions generals de les àrees especialitzades, grau de coordinació amb els tutors i tutores dels grups-classe, seguiment de l’alumnat i informació a les famílies... Processos de centre: Planificació i lideratge: a la memòria anual es farà una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia, implementació i impacte de les actuacions programades al Pla Anual d’Actuacions dels diferents òrgans de participació i coordinació del centre(Direcció, coordinació, tutories, especialistes, consell Escolar, extraescolars i altres serveis, AMPA... Convivència: Valoració quantitativa i qualitativa de la implementació del Pla de Convivència del centre recollit a les NOFC. També, puntualment es pot recollir el grau de satisfacció de les famílies i l’alumnat pel que fa al clima de convivència al centre a partir d’una enquesta. Acollida: Grau d’implementació i assoliment de les actuacions establertes al Pla d’Acollida del centre en relació, amb l’alumnat, les famílies i els professionals Activitats i sortides: avaluació de les activitats i sortides educatives, extraescolars i complementaries planificades al Pla d’Actuacions Anual del centre, per copsar si han respost als objectius per els quals estaven pensades i recollir les propostes de millora pel curs següent. Participació: valoració quantitativa i qualitativa de la participació de les famílies, agents externs voluntaris i de l’alumnat en la vida del centre (visites, activitats de voluntariat dins i fora de l’aula, activitats festives obertes a tothom, assistència a les entrevistes amb el professorat, assistència a assemblees, assistència als consells escolars i grau de resolució, participació a les activitats de l’AMPA, grau d’eficàcia de la comunicació i els seus canals... Recursos: avaluació del grau d’implementació i ajustament del pressupost i memòria econòmica anual (evolució de les dades numèriques econòmiques, nivell d’impagats...), ús i aprofitament dels espais del centre per tots els cicles educatius, Aprovat el 20-02-2014 31
equipament i material didàctic correctament inventariat, planificació de compres de material i equipament, Distribució equilibrada del pressupost a les necessitats dels cicles i etapes,...
11 LA PROJECCIÓ EXTERNA I ATENCIÓ ALS USUARIS 11.1 PRINCIPIS DE SERVEI I ATENCIÓ AL PÚBLIC Acollida i informació: En el marc dels valors definits per la Constitució, i per la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, la ciutadania ha vist reconeguda una sèrie de drets que afecten la seva relació amb l’ Administració. Els principis pels quals es regeix aquesta relació són: El principi d’igualtat, que impedeix qualsevol mena de discriminació en l’actuació de l’ Administració. El dret de qualsevol persona a ser tractada amb respecte. El dret a rebre informació, atenent a les lleis de protecció de dades i privacitat, ajudant-la en tot el que sigui possible. La relació amb les famílies:
Les famílies tenen el dret d’estar informades de qualsevol tema que afecti a l’escolaritat de llurs fills i el deure d’informar a l’escola de totes les dades acadèmiques , personals i de salut que facilitin l’atenció a l’alumne/a.
El centre ha de disposar d’un horari d’atenció al les famílies, tant per part de l’equip directiu, com dels tutors i altres mestres i també altre personal que tingui atenció directa amb els alumnes.
Les famílies han de poder establir comunicació amb el centre i ser ateses, per incidències i encàrrecs; alhora tenen el deure de facilitar al centre les dades actualitzades per tal de poder ser localitzades en cas de necessitat. Aquests horaris es concreten el en Pla Anual d’actuacions de cada curs i se’n fa publicitat a través dels canals establerts per l’escola.
11.2 RELACIONS AMB INSTITUCIONS PÚBLIQUES Afavorir la col·laboració amb l’ Administració Educativa, el Patronat Municipal d’educació (PAME) de l’Ajuntament de Terrassa, els centres i les entitats de la zona educativa i amb totes les entitats que estiguin dins de Plans Socioeducatius que afectin al centre (per exemple, el Pla educatiu d’entorn). Aprovat el 20-02-2014 32
Supervisar el manteniment i la seguretat de les instal·lacions escolars mitjançant els protocols d’actuació i comunicació que estableixi el PAME i els Serveis Territorials. Incloure en la programació educativa de l’escola, sempre que sigui interessant i possible, la participació i utilització dels recursos i activitats que ofereixin les diferents administracions. Tenir contacte amb totes aquelles persones i/o institucions que atenen els nostres alumnes en qualsevol aspecte (Serveis Socials, psicòlegs, pediatres...) especialment a través del treball en xarxa i les reunions de coordinació. Donar informació i potenciar la participació de l’alumnat i les famílies en activitats socials, culturals i mediambientals organitzades per les entitats socials i veïnals del nostre entorn. Com a Centre Públic d’ Ensenyament complir amb tots els requeriments i relacions administratives que estableixin les diferents lleis i normes d’àmbit local i nacional. D’acord amb la normativa municipal i els criteris establerts pel Consell Escolar facilitar l’ús de les instal·lacions escolars per l’organització d’activitats educatives i esportives.
11.3 RELACIONS AMB ELS CENTRES ESCOLARS Adscripció i Coordinació primària – secundària: Els equips directius dels instituts i les escoles d’ on procedeixi l’alumne planificaran la realització de sessions de coordinació necessàries per tal d’assegurar la continuïtat i la coherència dels procés educatiu i de l’ itinerari formatiu de l’alumne, acordant criteris d’actuació comuns i compartits. El centre planifica una sèrie d’actuacions amb els centre de secundària als que estem adscrits. Aquestes actuacions es refereixen als següents aspectes:
Coneixement de l’alumnat que passa de primària a secundària. (desenvolupament personal, situació familiar, capacitats i habilitats bàsiques)
Coordinació del desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació). Establir criteris comuns entre les dues etapes.
Aspectes de l’organització del centre i de l’alumnat, dins el plantejament d’escola inclusiva.
Establir actuacions de relació entre ex-alumnes per afavorir el coneixement de la dinàmica i funcionament de l’ institut.
L’equip directiu establirà la composició de la comissió que farà aquest traspàs.
Aprovat el 20-02-2014 33
